saba [b ]: so bilabial, fricatiu, sonor.

NEUTRALITZACI I ARXIFONEMA:

La neutralitzaci s un fenomen que es produeix quan una oposici entres dos fonemes deixa
de ser distintiva, s a dir, quan dos fonemes diferents es pronuncien igual.

Exemple:

a i e en posici tona es pronuncien igual: [e ]

o i u en posici tona es pronuncien igual: [u]

Aquesta base comuna [u] o [e] compartida pels fonemes /a/, /e/, / e/ o /o/, /c/,/u/ s
anomenada arxifonema. Larxifonema s, doncs, e conjunt de trets compartits per una srie de
fonemes.


s la posici que adopten els rgans articulatoris en lemissi dels sons; en aquest sentit,
doncs, es parla darticulacions:

Oclusives: sinterromp momentniament el pas de laire i, desprs, aquest surt en forma
dexplosi.

Fricatives: laire no s obstrut, sin que passa per un canal estret i produeix una fricaci
prolongada.

Africades: es comena amb una oclusi, que va seguida duna fricaci.

Lquides: semblants a les vocals, modifiquen el pas de laire molt lleument. Les lquides es
divideixen en laterals i vibrants.

Laterals: laire surt pels costats de la llengua.

Vibrants: vibracions intermitents de la llengua en contacte amb la zona alveolar; la vibraci pot
ser simple o mltiple.

Nasals: laire surt per la cavitat nasal.



LAL.LFON:

Lal.lfon s la variant combinatria duna fonema. Aix voldr dir que un fonema pot tenir
diferents sons.

Exemple:

bena [b]: so bilabial, oclusiu, sonor.
cordes vocals, les quals poden produir un so articulat sonor (si les cordes saproximen i vibren)
o b un so articulat sord (si no vibren).

De la laringe, laire expirat passa a la faringe i daquesta a la boca (sons orals) o a la cavitat
nasal (sons nasals).

Segons els rgans articulatoris que es posen en contacte a la cavitat bucal, i segons, les
posicions que aquests rgans adopten, distingirem entre el punt darticulaci i el mode
darticulaci.



Punt darticulaci:

s el lloc en qu suneixen o es troben els rgans articulatoris en lemissi dels sons:

Bilabials: suneixen els dos llavis.

Lbio-dentals: el llavi inferior es recolza en les dents superiors.

Dentals: la llengua es recolza en la part interna de les dents superiors.

Alveolars: la punta de la llengua toca els alveols dentals superiors.

Palatals: la llengua toca el paladar dur.

Velars: la part posterior de la llengua es posa en contacte amb el vel del paladar.



El mode darticulaci:

Source: www.xtec.cat

FONTICA I FONOLOGIA



FONTICA, FONOLOGIA I ORTOGRAFIA:

La fontica estudia lestructura fsica dels sons, la seva producci i percepci. La unitat destudi
s el so.

La fonologia sencarrega destudiar la funci que tenen els elements fnics de la llengua, s a
dir, la seva capacitat diferenciadora. La unitat destudi s el fonema.

Lortografia estableix normes per a lus correcte dels signes ortogrfics, les lletres i els dgrafs
que representen els sons.



SO I FONEMA:

El fonema s una unitat abstracta, un concepte metodolgic per a lanlisi de la llengua. El so,
en canvi, s la realitzaci prctica del fonema.

Els fonemes es presenten entre dues barres inclinades /m/; els sons es representen entre
claudtors [m].



EL PROCS DE FONACI:

La respiraci consta de dos temps: la inspiraci (quan laire entra) i lexpiraci (quan laire
surt). El so articulat es produeix en lexpiraci: laire surt dels pulmons i, a travs dels bronquis
i la trquea, arriba a la laringe. La laringe s formada per una mena de tub on es troben les