Ha guanyat el premi Nacional de literatura, el de narrativa Ciutat de Barcelona, el de novella Prudenci Bertrana, el de novella El Temps, el Lletra d'Or, el dels Escriptors Catalans, el Maria ngels Anglada, el Trajectria i, quatre vegades, el premi de la Crtica, que atorga Serra d'Or. El 2007 va escriure i llegir el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. Monz va concebre una dissertaci en forma de conte que diferia dels discursos tradicionals. (Congress Center Messe Frankfurt, 9 octubre 2007: www.youtube.com/watch?v=YT-HTkUwO- M |www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/discursinaugural.pdf ). Va escriure, amb Cuca Canals, els dilegs de Jamn, jamn de Bigas Luna. s autor d'El tango de Don Joan, amb Jrme Savary. s collaborador habitual del diari La Vanguardia. bio com a tal Es hijo de padre cataln y madre granadina, ms concretamente de Huscar. Empez a publicar reportajes a principios de los aos 70. Su primera novela apareci en 1976. Pas el ao 1982 becado en Nueva York. Ha publicado un buen nmero de novelas, cuentos y recopilaciones de artculos, ha sido traducido a ms de veinte idiomas y ha ganado diversos premios literarios. Sus colaboraciones en Catalunya Rdio, TV3 y RAC1 desde los aos 80 han contribuido a hacerlo uno de los autores catalanes ms populares. A principios de los aos 70 escribi reportajes sobre Vietnam, Camboya, Irlanda del Norte y el frica del ndico en Tele/eXprs. Ha colaborado en diversos diarios, y actualmente publica cada da una columna en el diario La Vanguardia. En 2007 escribi y ley el discurso inaugural de la Feria del Libro de Frncfort, ao en el que la cultura catalana fue la invitada. Monz dise una aplaudida disertacin en forma de cuento que difera totalmente de los discursos tradicionales. De diciembre de 2009 a abril de 2010 tuvo lugar en la sala Arts Santa Mnica de Barcelona una gran exposicin retrospectiva sobre su vida y su obra, que llevaba por ttulo Monz. resum Cordar-se el cintur s obligatori abans darrencar Benzina. Lapatia dun pintor dxit desencisat i amb una crisi de creativitat esdev, en la lnia de les paradoxes ms monzonianes, el combustible frentic que alimenta un motor revolucionat des de la primera fins a lltima pgina. LHeribert s un artista cansat de la seva existncia. Tot lavorreix; des de la prpia pintura fins latracci sexual ms instintiva i passional. En aquest escenari, on la rutina grisa mant el protagonista en un punt mort infinit, Quim Monz salta de primera a cinquena i condueix una trama cada cop ms accelerada que no admet ni embussos ni aparcaments. LHeribert s tebi i insuls. Ni les infidelitats de la seva dona, ni el sexe amb admiradores joves i enlluernades, ni els efectes hipntics de lalcohol capten latenci dun pintor desmotivat que passa hores i hores observant les busques del rellotge, comptant cotxes aparcats i intentant desxifrar quin soroll lha despertat. Amb frases breus, directes i descriptives, Monz aconsegueix quelcom que pocs autors sn capaos de fer; la transformaci duna histria de desafecci i desinters en un relat que avana a velocitats de vertigen i sense frens. De les llistes sense sentit i de les col leccions intils que omplen la vida de lHeribert, lautor en fa un cctel histrinic que no perd pistonada en cap moment. Lexcellent domini del llenguatge, un humor que destil la intel ligncia per totes bandes i la genialitat intrnseca en Monz vehiculen una histria surrealista on la realitat quotidiana que sol passar desapercebuda esdev protagonista amb girs sobtats i cops hbils de volant. Benzina clava el lector al seient del copilot i lempeny a prendre conscincia de les qestions ms absurdes que inunden el dia a dia per que signoren per costum. El trajecte s breu per intens. I s que Quim Monz s nic en lart denllaar una existncia irrellevant amb la ironia subtil per incisiva que el caracteritza, i tot plegat sense fer curt de benzina.
Monz el anys vuitanta Anys vuitanta, Nova York, bressol dartistes i de la vida moderna que la resta del mn admira i imita.Benzina s una obra que reflexa la vida de lactualitat del anys vuitanta a una ciutat gran i cosmopolita com s Nova York. Potser la Nova York de finals del segle XX era una de les ciutats, i encara ho s, ms modernes, per aix dna lloc a la histria que ens vol contar Quim Monz. Largument segurament no encaixaria en cap altra ciutat del mn en aquells moments. s tracta duna obra que trenca ja definitivament els esquemes del franquisme i sallibera de la censura. Monz ens explica la histria de la crisi dun pintor tant a nivell artstic com a nivell personal i existencial. I lascensi a la glria tamb a nivell artstic i personal dun jove pintor que segueix els passos del primer. Monz tracta temes com les relacions de parella, el sexe, la vida bohmia dels personatges (pintors) que fan el qu els ve en gana. Entren i surten de casa quan volen, gasten el que volen i gaudeixen dunes comoditats que als vuitanta del nostre pas encara quedaven lluny. Benzina reflexa una realitat que trenca amb els convencionalismes i el saber estar. Opini: improvisa, majo