Un riatge en eLtempd

Jordi Mesalles Escudé, Museu de la Pagesia

«Hispaniarum Laeetana eopia nobilitantur,elegantia vera Tarraeonensia atque Lauronensia et

Baleariea ex insulis eonferuntur Italiae primi»
«Les vinyes laietanes a Hispimia són eonegudes per la seva qua n tita t, pero les de Tarraeo i
Lauro ho són per la seva finor, així eom les baletiriques són eomparades amb els millors vins itti-
lies»

Plini el Vell (74 - 77 de)

La terrenys que 1'envo!ten, estan

masia en
situats de un
Can indret
Pedrerol,
que,i els
al
llarg de la historia, ha estat una
cmllla de comunicacions, tal i com
ho constata la presencia de les prin-
cipals vies i arteries planificades per
tal d'articular el territori de 1'actual
barcelones i la seva area metropoli-
tana.
Les evidencies d'aquesta situació
estrategica són avui dia clares i evi-
dents: en pocs metres quadrats hi
trabem l'autopista, les principals lí-
nies ferries, i una extensa area de
desenvolupament industrial. En els
darrers 50 anys aquesta zona ha es-
tat objecte de profunds canvis que
han contribu1t a accelerar la trans-
formació del territori i del paisatge.
Obviament una de les motivacions
principals d'aquestes transforma- La masia de Can Pedrerol de Baix, una mostra de l'arquitectura modernista
cions és la situació geografica privi- a Castellbisbal
legiada d'aquest indret.
Aquest espai conté gairebé tots
els elements que ens permeten con- tori ha estat sempre profundament el camp del disseny de mobles, 1'or-
figurar el paisatge del segles xx i antropitzat i que el territori esta sot- namentació, i el disseny de cerami-
XXI, un paisatge altament antropit- mes a canvis constantment, que pot- ca ..., entre d'altres elements és autor
zat on, com ja hem esmentat abans, ser res és tant nou com pensem. del disseny de l'estendard de 1'Orfeó
hi ha la majoria d'icones que ens Al bell mig d'aquest paisatge Catala.
ajuden a comprendre la nostra so- contemporani, envo!tada de fabri- L'arquitectura modernista és pre-
cietat actual: les fabriques, les vies ques i vies de comunicació, s'hi eri- sent a Castellbisbal i, tot i no ésser el
del Tren de Gran Velocitat, 1'autopis- geix la masia de Can Pedrerol de tema que ens ocupa aquí, segura-
ta ..., entre d'altres elements. Baix, també coneguda com a Casa ment mereixeria d'un estudi apro-
Des de l'optica de "historiador Gomis. Es tracta d'un edifici remo- fundit i acurat, no sois pel que res-
Can Pedrerol de Baix constitueix delat a finals del segle XIX, amb una pecta al valor arquitectonic i
una mena de llibre d'historia amb les arquitectura modernista fmit del tre- patrimonial d'aquestes edificacions,
pagines obertes, que ens permet res- ball de 1'arquitecte Antoni Maria sinó també per la significativa com-
seguir i analitzar bona part de la Gallissa i So qué, que fou un deis ponent economica, política i social.
nostra trajectoria com a poble, així col·laboradors més directes del reco- Un tras enlla de la masia de Can
com les pro fundes transformacions negut arquitecte Domenech i Mun- Pedrerol hi trobem l'ermita de Sant
economiques i socials de que ha es- taner i, també, d'Elies Rogent i de Quintí, documentada ja el 1137, en
tat objecte alllarg de la historia. Per Josep Maria Jujo!. pIe període feudal, una evidencia
bé que des d'una optica proteccio- A banda d'ésser reconegut per la més de la continu1tat d'ocupació
nista del paisatge ens podríem dur seva arquitectura és l'autor de la Ca- d'aquest territori alllarg de la histo-
les mans al cap, les evidencies histo- sa Llopis a Barcelona i 1'església de ria i de la seva importancia com a
riques ens proporcionen informació Sant Esteve i la Granja Garcia a Cer- punt estrategic.
suficient per pensar que aquest terri- velló, Gallissa, va exercir també en El darrer capítol escrit sobre la

18lEIs tres tombs • Castellbisbal • Marr; de 2008

 trajectoria historica de Can Pedrerol
el devem, en part, a la construcció
de la línia del tren d'alta velocitat al
seu pas per Castellbisbal; aquestes
obres van permetre posar al desco-
bert l'any 2004 les evidencies físi-
ques més importants d'un establi-
ment roma a Castellbisbal: la vil·la
romana de Can Pedrerol de Baix.
Tot i que hi havia indicis més que
evidents de l'existencia d'un centre
productor en aquest indret, arran de
la descoberta de diverses amfores
produ'ides a Can Pedrerol en diversos
vaixells enfonsats davant de les cos-
tes franceses (Chretienne H, Grand
Rouveau i Lavezzi 3) i de la troballa
al llarg de la decada de 1980 d'un
tester d'amfores molt proper a la
masia, per milja de la intervenció
arqueologica duta a terme el 2004,
podem coneixer la dimensió real
d'aquest jaciment i constatar-ne la
cronologia i el funcionament.
Ara sabem que a Can Pedrerol hi
havia hagut una vil·la romana, fun-
dada el segle 1 de la nostra era. La
fundació de la vil·la s'emmarcava en
el procés de redistribució territorial
endegat per l'Imperi Roma arran de
la puixan~a de la ciutat de Barcelo-
na, l'auge de la seva activitat comer-
cial, i la necessitat de proveir els
principals mercats imperials.
També sabem que la vil·la va te-
nir dues fases de funcionament ben
diferenciades que responien, de ma-
nera molt clara, a la producció a la
que anava destinada la vil·la, durant
tot el segle 1 d.C. la producció de la
vil·la de Can Pedrerol va estar orien-
tada a la producció de vi, basica-
ment per a la seva comercialització,
passada aquesta fase la vil·la va re-
orientar la seva producció, va deixar
de produir vi i es va dedicar a la pro-
ducció metal·lúrgica.
Aquest nou model s'estableix
amb la clara voluntat de produir ex-
cedent per a l'abastiment deis prin-
cipals mercats de l'imperi. Aquests
excedents es dedicaven sobretot a
l'exportació a Barcino i a la Gal-lia
per via marítima.
En aquest mateix moment es
produeix una millora substancial de
les vies de comunicació existents en
aquest territori (la construcció del
pont del Diable i l'arranjament de la
Via Augusta) i un canvi en el patró
d'assentament que comporta la ocu-
pació deIs territoris de la zona infe-
rior del L10bregat i del Valles. L'ex-
plotació del territori durant aquest
període es va concretar amb la crea-
ció i/o implantació de les vil·les com
a unitats d'explotació agrícola.
Aquesta voluntat mercantil, pro-
pia del sistema comercial roma, ens
ajuda a entendre quins eren els mo-
tius per tal que hi hagués un empla-
~ament de producció de vinícola a
Can Pedrerol de Baix. Cal que tin-
guem en compte que, per instal-lar
una vil·la com Can Pedrerol, es te-
nien en consideració diversos fac-
tors que permetessin, per una banda,
assegurar una bona productivitat i,
per una altra, garantir que els costos
de la producció i posterior comercia-
lització fossin els menors possibles.
Per tant, quan en aquest sistema
d'organització de la producció es
plantejava la instal-lació de vil· les es
tenien en compte els factors se-
güents: s'havia de tractar d'un espai
proper a les vi es de comunicació,
tant les terrestres com les fluvials,
l'area havia de ser fertil i de facil ac-
cés (per tal que l'accés a la vil·la no
dificultés el transport de les merca-
deries i acabés encarint el preu del
producte); a més, havia de trobar-se
a prop d'una font d'aprovisionament
d'aigua per tal de garantir alguns
deis processos productius.
Can Pedrerol acomplia, a priori,
aquestes expectatives, la seva situa-
ció respecte a les vies de comunica-
ció terrestres era optima, ja que molt
a prop de la vil·la transcorria un deis
ramals de la Via Augusta, la princi-
pal via de comunicació durant
aquest segle; a més, tenia bona dis-
ponibilitat de recursos hídrics, ja que
es trobava entre el riu L10bregat i la
riera de Rubí, no gaire lluny, a Gava,
hi havia també I'ancoratge de les
Sorres, a l'area de Viladecans, Gava
i Castelldefels, que hauria facilitat
enormement el transport per via ma-
rítima del vi de Can Pedrerol a la
ciutat de Barcino.
Un altre element que s'acostuma-
Els tres tombs • Castellbisbal
Amfores
va a tenir en compte en la creaclO
d'una vil·la era la proximitat d'un
centre productor d'amfores; les am-
fores eren els recipients amb els
quals es transportava el vi un cop
emmagatzemat, la seva forma estava
pensada sobretot per al transport en
vaixells, com ja hem dit abans, am-
fores produ"ides a Can Pedrerol han
estat trobades a diverses naus en-
fonsades a la ruta comercial cap a
Narbona.
Segons aquestes troballes i, a
partir de la documentació a l'indret
de Can Pedrerol de les restes d'un
forn d'amfores als anys 80 entre
l'actual masia de Can Pedrerol i l'er-
mita de Sant Quintí, sembla que po-
dem constatar que, a Can Pedrerol, a
banda de la producció i l'emmagat-
zematge del vi, també s'hi duia a
terme el procediment d'envasatge en
amfores, de tal manera que el pro-
ducte final quedava preparat per al
seu transporto Óbviament des de
l'optica de la producció, aixo perme-
tia reduir de manera molt conside-
rable els costos de producció d'a-
quest vi.
El vi gaudia d'un gran prestigi
dins del món roma, era un element
significatiu de la civilització roma-
na, considerat un producte de luxe
que diferenciava els romans de la
resta de civilitzacions que no el con-
sumien. Al mateix temps aquesta
beguda constitu"ia un element d'es-
tatus social que prestigiava aquell
qui el consumia en virtut de la qua-
litat i del preu que es pagaya pel
producte. En aquest marc és on cal
• Mar¡; de 2008 119

Gravat an es mastra la utilització
d'una premsa
encabir-hi la presencia de diverses
vil·les encaminades a la producció
vinícola en l';uea de I'actual Valles i
a I'entorn del LIobregat.
El procés per a la producció de vi
en una vil·la romana, tot i tenir al-
gunes peculiaritats, no difereix gaire
del que tradicionalment coneixem:
premsar el rai'm, fermentar el most,
emmagatzemar-lo i, posteriorment,
envasar la producció per tal d'incor-
porar-la a les xarxes comercials de
I'imperi. El rai'm es trepiljava al la-
cus, uns dipbsits comparables a un
cup, on s'hi diposítava el rai'm aca-
bat de coIJir per tal que els obrers el
trepitgessin.
Posteriorment, un cop trepiljat, el
ra'im es podia passar per una premsa
per tal d'obtenir-ne tot el most pos-
sible. Sembla ser que algunes de les
restes localitzades al jaciment es co-
rrespondrien amb les estructures de
premsat del rai'm, i tot sembla indi-
car que en el cas que ens ocupa es
tractaria d'una premsa de biga o de
palanca.
El most que resultant d'aquests
dos procediments, trepiljar i prem-
sar, es traslladava a I'area d'emma-
gatzematge. A Can Pedrerol aquesta
area era formada per un camp de da-
lia, grans recipients ceramics que
acomplien dues funcions en el pro-
cediment de vinificació. En primer
lloc era en aquests recipients on es
produi'a la fermentació del most ob-
tingut de trepiljar el rai'm i, poste-
riorment les dalia s'empraven per a
conservar el vi fins que s'envasava
per a la seva comercialització.
Les dalia eren grans recipients
ceramics de cos ovoide i fons pla
que es trobaven enterrats, fins a tres
quartes parts del seu cos, tenien una
alr;;ada considerable, d'entre un me-
Els tres tombs • Castellbisbal • Marr; de 2008
tre i un metre i mig i un diametre
aproximat d' 1'30 metres. Les dalia
podien contenir entre 1.200 i 1.500
litres de vi. Durant la intervenció a
la zona d'emmagatzematge de Can
Pedrerol s'hi van documentar fins a
34 empremtes de dalia, deIs quals
només se n'havien conservat tres in
situ. Aquestes 34 dalia serien tan
soIs una petita part d'un magatzem
molt més extens, tot i aixb podem
dir que com a mínim es podien pro-
dui'r uns 40.000 litres de vi només a
I'area documentada.
Aquestes dalia havien de passar
per un procés d'impermeabilització
que s'iniciava abans de la ve rema i
que consistia en la co¡'¡ocació de re-
sina de pi a les parets de les dalia,
abans d'omplir-les de vi. Per a fer-
ho s'havia d'enretirar la capa de re-
sina de I'anyada anterior, escalfant
el recipient sota I'acció directa d'una
llama, de manera que la resina es
fongués i quedés dipositada al fons
de la dalia. Un cop fet aixb s'extreia
la resina i els tartrats del fons i es
comenr;;ava a untar amb resina nova.
A part de contribuir a la impermea-
bilització del recipient, I'escalfament
de les dalia permetia l'eliminació de
les possibles bacteries i fongs que
podien malmetre el vi de la nova
anyada.
En altres vil·les properes dedica-
des a la producció de vi durant el
mateix periode, els analisis de les
restes de I'interior de les dalia van
permetre documentar la presencia de
restes de diverses especies aromati-
Dalia ramana, lacalitzada a Can Pedreral de Baix
ques, com la canyeIla, que s'afegien
al vi per tal de millorar-ne algunes
propietats i adaptar-la als gustos de
diversos consumidors i, en alguns
casos la utilització de salmorra o ai-
gua salada que s'emprava com a es-
tabilitzant.
Un cop emplenades i produi't el
procés de fermentació del vi a I'inte-
rior de les dalia, aquestes es tapaven
amb una tapadora de ceramica, amb
argila, o amb fusta amb resina.
Posteriorment el vi s'envasava en
amfores, d'aquesta manera el pro-
ducte final ja era preparat per a la
comercialització. La forma de les
amfores era bptima per al seu trans-
port en vaixeIl, per tal de permetre-
'n la comercialització a miljana i
Ilarga distancia. La presencia de
marques epigrafiques en aquestes
amfores que n'identificaven el pro-
ductor, ha permes documentar les
amfores produi'des a Can Pedrerol de
Baix al llarg de diverses rutes co-
mercials de I'imperi.
I~
Marca d'amfara de Can Pedrerol
de Baix