La naturalesa de laprenentatge

Utilitzar la recerca per inspirar la prctica

Editat per
Hanna Dumont, David Istance i Francisco Benavides
Guia professional
elaborada a partir del
Projecte Entorns dAprenentatge Innovadors
Com poden les cincies de laprenentatge
contribuir al disseny dels entorns
daprenentatge del segle XXI?
Centre for Educational Research and Innovation
2
Introducci
Durant els darrers anys, laprenentatge ha anat adquirint protagonisme i aix ha succet per raons diver-
ses de prou pes. Un primer factor ha estat labast dels canvis esdevinguts en el nostre mn: la velocitat
dels avenos en TIC, el pas cap a leconomia del coneixement i la importncia que satribueix a les
competncies necessries per a adaptar-shi. Les escoles i els sistemes densenyament darreu del mn
han de reconsiderar el disseny i lenfocament de lensenyament i laprenentatge. Com haurien de ser
lescolaritzaci, lensenyament i, especialment, laprenentatge en un mn que canvia amb tanta rapidesa?
Alhora, la recerca emprica sobre com aprenen les persones, com es desenvolupen la ment i el cervell,
com es formen els interessos i en qu es diferencien les persones en tots aquests aspectes ha crescut
enormement. Aquesta cincia de laprenentatge destaca la importncia de
Les cincies de laprenentatge enriqueixen signifcativament la comprensi que tenim de la millor mane-
ra daprendre i ens mostren que els entorns daprenentatge de moltes escoles hi contrasten directament.
Les aules, les escoles i els sistemes educatius no poden canviar de la nit al dia, per no shan dacceptar
organitzacions tan oposades a all que es considera bo per a laprenentatge. Si enlloc daix, les escoles
davui es dissenyessin per fomentar el coneixement sobre laprenentatge, s possible que la generaci
del dem la formarien els alumnes potents, els treballadors qualifcats i els ciutadans compromesos que
volem.
El projecte Innovative Learning Environments (Entorns dAprenentatge Innovadors) de lOCDE ha
intentat aportar material per ajudar a aconseguir-ho. Ha elaborat un volum anomenat The Nature of
Learning: using research to inspire practice, basat en els resultats duna recerca extensiva sobre diversos
aspectes i aplicacions de laprenentatge. Aporta una base de coneixement slida per dissenyar els entorns
daprenentatge del segle xxi.
Aquest llibret resumeix el treball The Nature of Learning. Destaca els missatges i principis bsics de
linforme complet adreat a professionals, lders, assessors i responsables de formular les poltiques
educatives; de fet, a tothom que vulgui millorar el disseny dels entorns daprenentatge. Els principis
que defneix serveixen de guia per confgurar experincies quotidianes dins les aules actuals i tamb
programes i sistemes densenyament futurs. Aquest resum vol ser una guia professional, per si us cal
tota la informaci i les explicacions, consulteu la publicaci original.
repensar all que sensenya,
com sensenya,
Contingut: Pgina:
Els fonaments de laprenentatge 3-5
Els set principis de laprenentatge 6-7
Canvis clau del segle xxi 8-9
Blocs de construcci dentorns daprenentatge innovadors 10
Conclusions 11
i com savalua laprenentatge.
3
Les cincies de laprenentatge sn un camp de recerca important que ens ha ajudat a comprendre millor
com aprenem. Entendre els fonaments de com aprenem ens permet tractar amb ms efccia les condi-
cions en qu es pot aprendre amb xit.
Com saprn
Durant el segle xx, el concepte daprenentatge va patir canvis importants. Avui, el concepte dominant
s socioconstructivista. Segons aquest concepte laprenentatge es veu molt infut pel context en qu se
situa i es construeix activament per mitj de la negociaci social amb els altres. Aix, doncs, els entorns
daprenentatge haurien de ser llocs en qu:

es fomenti laprenentatge constructiu i autoregulat,
laprenentatge tingui en compte el context,
laprenentatge sigui sovint collaboratiu.
Dels conceptes terics, no se nobtenen receptes concretes aplicables a laula, per els mestres poden
aplicar la teoria, amb fexibilitat i creativitat, en la planifcaci i la prctica educativa. Tamb cal tenir en
compte que no tot laprenentatge t lloc a laula; nhi ha molt que es genera a casa, als camps desports,
als museus i en altres entorns (aprenentatge no formal), i a vegades saprn implcitament i sense esfor
(aprenentatge informal).
Expertesa adaptable
Molts acadmics coincideixen que lobjectiu ltim de laprenentatge i de lensenyament associat en
diferents matries s adquirir expertesa adaptable, s a dir, capacitat daplicar el coneixement i les
habilitats apreses a situacions diverses amb fexibilitat i creativitat. s un objectiu que va ms enll
dadquirir coneixements o experincia rutinria en una disciplina. Requereix voluntat i capacitat per
canviar competncies bsiques i expandir contnuament labast i la profunditat de lexpertesa dun ma-
teix. s cabdal, doncs, per a laprenentatge continu.
Hi ha diversos enfocaments pedaggics que poden contribuir a desenvolupar lexpertesa adaptable:
Aprenentatge guiat: el professor pren les decisions ms importants pel que fa als objectius i
estratgies daprenentatge i a com mesurar els resultats. Tamb socupa del feedback, les valo-
racions i les compensacions.
Aprenentatge per lacci: lalumne t un paper molt ms actiu en la determinaci dels objectius
daprenentatge que en laprenentatge guiat. Hi pesen molt lorganitzaci i la planifcaci de
lalumne.
Aprenentatge experiencial: no el controla cap mestre i no hi han objectius predeterminats. El
que saprn depn del context, de les motivacions dels alumnes, daltres persones amb qui es-
tan en contacte, dels descobriments fets, etc. s el resultat de les activitats en qu es participa.

Els fonaments
aprenentatge
de l
4
Per a ladquisici progressiva dexpertesa adaptable, cal un equilibri de tots tres enfocaments. Aquest
equilibri ha de permetre lestructuraci i la guia per part del professor i ha de crear un espai per a
laprenentatge substancial autoregulat i autodeterminat. Ha de deixar oberta la possibilitat de resultats
expressius, s a dir, resultats no previstos procedents de laprenentatge que t lloc en situacions exter-
nes a lescola i a laula.

Les portes de laprenentatge: lemoci i la motivaci
Les emocions sn la porta dentrada principal de laprenentatge. Lemoci i la cognici funcionen cons-
tantment dins del cervell per orientar laprenentatge. Les emocions positives estimulen, per exemple, la
memria a llarg termini. Les emocions negatives, en canvi, poden interrompre el procs daprenentatge
dins del cervell, i a vegades deixen lestudiant amb poc o cap record de lacte daprenentatge.
Aix t implicacions importants en lensenyament i en laprenentatge, tant si els estats emocionals nega-
tius resulten dexperincies viscudes a laula com si deriven dexperincies viscudes fora de laula que
lalumne trasllada a lentorn daprenentatge. Aix doncs, el debat sobre si les institucions daprenentatge
han de tenir en compte les emocions de lestudiant i el seu desenvolupament s irrellevant; ats que les
escoles sn responsables del desenvolupament cognitiu, s inevitable que les tinguin en compte.
La motivaci garanteix que els estudiants adquireixin coneixement i competncies de manera efcient.
Igual que lemoci, la motivaci positiva envers una tasca daprenentatge incrementa signifcativament
la probabilitat que els estudiants aprofundeixin en laprenentatge. Ajudar-los a prendre conscincia dels
seus sistemes de motivaci i de com la motivaci infueix en el seu aprenentatge els fa aprendre amb
ms efccia. Els professors han de conixer all que els seus alumnes sn capaos daconseguir i seguir
el seu progrs de prop. Ats que les expectatives del professorat incideixen molt en lxit de lalumnat,
aquestes expectatives han de ser positives per tamb realistes. Els professors han de donar als estu-
diants temps, espai i atenci per refexionar sobre les estratgies daprenentatge que han emprat i la ma-
nera com aquestes estratgies daprenentatge han incidit en all que han aprs. Si lestudiant ha viscut
experincies negatives, el professor li pot oferir, amb resultats positius, experincies dxit graduals que
compensin limpacte que lexperincia negativa ha exercit en la motivaci. Ms en general, els entorns
daprenentatge haurien didentifcar i fomentar els interessos personals i les motivacions intrnseques
dels estudiants.
iStockphoto/Robert Churchil
5
Les emocions li serveixen al professor de diagnstic perqu li revelen cognicions, compromisos i pre-
ocupacions subjacents. Els professors conscients de les creences que motiven els alumnes i que tenen
en compte les seves emocions poden utilitzar aquesta informaci per dirigir el procs daprenentatge.
El comportament del professorat i les seves prctiques docents i davaluaci generen en els estudiants
emocions especfques i creences motivacionals, les quals afecten la qualitat de laprenentatge. Per sort, la
regulaci emocional pot reduir les respostes negatives dels alumnes i servir com a mecanisme per afrontar-
les. Entre les estratgies per fer-ho hi ha la re-valoraci, revisar una situaci duna manera ms positiva, i la
despersonalitzaci, animar lalumne a sser objectiu i a no prendres els contratemps massa personalment.
Val ms qualitat que quantitat
La cincia cognitiva moderna confrma que la qualitat del coneixement i de la
comprensi t molta importncia; fora ms que la quantitat de coneixement
que sadquireix. A ms, el coneixement t facetes mltiples. Pot tenir a veure
amb conceptes abstractes, amb lefccia per resoldre problemes habituals, amb
la manera de dominar situacions problemtiques complexes i dinmiques, etc.
Totes aquestes facetes interactuen contribuint a formar les competncies duna
persona. Quan el coneixement sestructura de manera que somet o no es con-
sidera prou una matria, s possible que lindividu spiga molt dun mbit per
que sigui incapa daplicar aquest coneixement per resoldre problemes de la
vida real.
A partir daquesta recerca obtenim conclusions transversals sobre
laprenentatge i lestructura dels entorns daprenentatge.
Els 8 conceptes bsics de la motivaci
Els estudiants estan motivats per comprometres en laprenentatge quan:
1 perceben vincles estables entre les accions especfques i resultats,
2 se senten capacitats per fer all que sespera dells,
3 valoren la matria i veuen clarament que t sentit,
4 perceben que lentorn afavoreix laprenentatge, i
5 experimenten emocions positives envers les activitats daprenentatge.
6 Els estudiants deixen dinteressar-se per
laprenentatge quan experimenten emo-
cions negatives.
8 Els estudiants alliberen recursos cognitius
per aprendre quan poden intervenir en la
intensitat, durada i expressi de les seves
emocions.
7 Els estudiants persisteixen ms a
aprendre quan poden gestionar els
seus recursos i superar els obstacles
amb efccia.
6
Els 7 principis de laprenentage
Aquest projecte ha explorat la naturalesa de laprenentatge a travs de la cognici, lemoci i la biologia, i
ha analitzat les implicacions de diferents aplicacions en entorns daprenentatge. La recerca es va sintetitzar
i en van derivar set principis transversals que haurien dorientar la creaci dels entorns daprenentatge
del segle xxi.
Lalumnat s el centre de
laprenentatge
Laprenentatge s
de naturalesa social
Les emocions sn part
integral de laprenentatge
Lentorn daprenentatge reconeix que els alumnes
en sn els protagonistes, nestimula el comproms
actiu i els ajuda a comprendre la seva prpia activi-
tat com a alumnes.
Lentorn daprenentatge es fonamenta en la natura-
lesa social del procs daprendre i fomenta activa-
ment laprenentatge cooperatiu ben organitzat.
En lentorn daprenentatge, es fonamental els do-
cents estiguin en sintonia amb les motivacions dels
alumnes i amb el paper clau que tenen les emocions
en lassoliment de resultats.
Els alumnes sn els protagonistes de lentorn daprenentatge i, per tant, les activitats se centren
en la seva cognici i el seu creixement.
Les activitats daprenentatge ajuden els estudiants a construir el seu aprenentatge a travs del
comproms i de lexploraci activa.
Per aix cal una combinaci de pedagogies, que incloguin laprenentatge orientat i laprenentatge
per lacci, i tamb laprenentatge cooperatiu, laprenentatge basat en la investigaci i
laprenentatge servei.
Lentorn pretn desenvolupar alumnes autoregulats que:
desenvolupin habilitats metacognitives,
supervisin, avalun i optimitzin ladquisici i ls del coneixement,
controlin les seves emocions i motivacions durant el procs daprenentatge,
gestionin b el temps destudi, i
es fxin objectius especfcs i personals elevats i puguin fer-ne seguiment.
La neurocincia confrma que aprenem per mitj de la interacci social, de manera que
lorganitzaci de laprenentatge hauria de ser altament social.
El treball cooperatiu en grup, organitzat i estructurat de manera adient, ha demostrat benefcis
molt clars per aconseguir resultats i tamb a nivell conductual i afectiu. Els mtodes coopera-
tius sn vlids per a tots els estudiants, ja que, ben aplicats, impulsen els alumnes de totes les
capacitats.
La recerca personal i lestudi autnom tamb sn importants. Hi hauria dhaver ms oportuni-
tats per a laprenentatge autnom a mesura que els estudiants evolucionen.
Laprenentatge resulta de la interacci dinmica de lemoci, la motivaci i la cognici, tres
elements inextricablement entrelligats.
Les creences positives sobre un mateix com a alumne en general i en una matria concreta re-
presenten un component bsic per al coneixement a fons i la competncia fexible.
Persisteix la tendncia a identifcar les emocions amb la feblesa. En conseqncia, reconixer
la importncia de les emocions s ms fcil en la teoria que en la prctica.
Latenci que totes les parts implicades, inclosos els estudiants, dediquen a les motivacions t
ms a veure amb la voluntat daconseguir un aprenentatge ms efca que ms divertit (tot i que
seria molt millor que reuns ambds trets).
7
Laprenentatge ha de tenir en
compte les diferncies individuals
Lesfor de tot lalumnat
s clau per a laprenentatge
Lavaluaci continuada
afavoreix laprenentatge
Aprendre s construir
connexions horitzontals
Lentorn daprenentatge ha de tenir molt en compte
les diferncies individuals entre lalumnat, incls el
seu coneixement previ.
Lentorn daprenentatge ha de dissenyar programes
que exigeixin, a tots, esfor i afany de superaci,
per sense una sobrecrrega excessiva.
Lentorn daprenentatge ha doperar amb expecta-
tives clares i aplicar estratgies davaluaci cohe-
rents. Cal insistir molt en el feedback formatiu que
ha de contribuir a laprenentatge.
Lentorn daprenentatge promou la connectivitat
horitzontal entre rees de coneixement i matries;
tamb amb la comunitat i el mn en general.
Els estudiants difereixen en diversos aspectes fonamentals per a laprenentatge: coneixement
previ, capacitats, concepte daprenentatge, estils i estratgies daprenentatge, inters, motiva-
ci, creena sobre lefcincia prpia i emocions. Tamb difereixen en altres aspectes que tenen
a veure amb lentorn com per exemple, la llengua i la procedncia cultural i social.
El coneixement previ, que varia substancialment entre els estudiants, incideix molt en el procs
daprenentatge.
Els entorns daprenentatge shan dadaptar per refectir les diferncies individuals i preesta-
blertes, de maneres sostenibles tant per a cada alumne com per al grup. Distanciar-se del model
talla nica per a tothom pot ser un repte.
Tenir en compte les diferncies i necessitats individuals tamb vol dir estimular lalumne per-
qu superi el seu nivell i capacitat. Al mateix temps, assolir la superaci no hauria de comportar
per a ning una inversi de temps signifcativa.
Els estudiants amb un rendiment alt poden ajudar els estudiants amb rendiments ms baixos.
Aix contribueix a la superaci de tots.
Cal evitar la sobrecrrega i els sistemes desmotivadors basats en la monotonia, la por i la pres-
si excessiva; no noms per raons humanitries, sin perqu sn factors que no sadiuen amb
levidncia cognitiva i motivacional vinculada amb laprenentatge efca.
Cal que lentorn daprenentatge sigui molt clar pel que fa a all que sespera dels alumnes, a
all que fan i a per qu ho fan. Si no s aix, la motivaci disminueix; els estudiants sn menys
capaos dadaptar activitats senzilles dins de marcs de coneixement ms amplis i tenen menys
probabilitats daconseguir regular-se autnomament.
Lavaluaci formativa ha de ser substancial, regular i proporcionar un feedback prctic. A ms
de retroalimentar els alumnes, el coneixement procedent de lavaluaci formativa shauria
dutilitzar constantment per modelar la direcci i la prctica dins de lentorn daprenentatge.
Un aspecte clau de laprenentatge s que les estructures de coneixement complex es cons-
trueixen organitzant parts de coneixement ms bsiques de manera jerrquica. Si shan cons-
trut b, aquestes estructures proporcionen un coneixement que es pot traslladar a situacions
noves, una competncia essencial per al segle xxi.
Tamb s important la capacitat dels alumnes de veure connexions i connectivitat horitzontal
entre lentorn daprenentatge formal, lentorn ms ampli i la societat en general. Laprenentatge
autntic, que promou aquestes connexions, tamb fomenta una comprensi ms profunda.
8
CANVIS CLAU del segle xxi
Atesa la importncia dels canvis que tenen lloc i que ens obliguen a redefnir les competncies i habilitats
fonamentals dels ciutadans del segle xxi, s fonamental repensar els entorns daprenentatge.

Economia del
coneixement

competncies
del segle XXI
amb
Aprenentatge
continu i
autodirigit


Economia del
coneixement

competncies
del segle XXI
amb
Aprenentatge
continu i
autodirigit

Transformaci profunda de les economies
industrials a les economies del coneixe-
ment. El coneixement s avui el motor
central de lactivitat econmica, i la inno-
vaci s un element cabdal. La deslocalit-
zaci de les activitats econmiques en altres
pasos i regions del mn obliga les nostres
societats a tornar a adquirir competncies.
El coneixement ha esdevingut essencial i, en
conseqncia, laprenentatge tamb.
Canvi tecnolgic de gran abast: La rpida evoluci
de les tecnologies, juntament amb una situaci de
canvis que cada vegada es produeixen amb ms ra-
pidesa, tenen efectes de gran abast. La revoluci de
la informaci transforma la manera de treballar, de
jugar, de llegir i de pensar. Canvia la naturalesa de
les economies i de les societats, des del nivell ms
personal fns al nivell ms global. Vivim en una era
increble pel que fa a innovacions i a creixement en
les tecnologies de la informaci i de la comunicaci.
Aprenentatge autodirigit i continu. La capacitat daprendre contnuament i
daplicar/integrar nou coneixement i noves competncies mai no havia estat
ms essencial. Els estudiants haurien darribar a ser aprenents autodirigits i
estar disposats a aprendre contnuament, principalment perqu sestan prepa-
rant per a feines que encara no existeixen, per a ls de tecnologies que encara
no shan inventat i per a la resoluci de problemes que encara no es reconeixen
com a tals.
Laprenentatge continu la capacitat devolucionar contnuament al llarg de
la vida s clau perqu cada ciutad pugui accedir als recursos i suport ne-
cessaris per assolir els continguts i les competncies que li calen. La capacitat
daprenentatge continu s fonamental per desenvolupar expertesa adaptable;
s a dir, per aplicar, en contextos i situacions diverses i de manera fexible i
creativa, el coneixement i les competncies adquirides.
Laprenentatge continu, les competncies del segle xxi i l expertesa adap-
table sn crucials en un mn que canvia constantment i exigeix un nivell alt
de capacitat cognitiva. Les competncies de nivell superior, que cada vegada
sexigeixen ms en el mn laboral i en la societat en conjunt, inclouen la ca-
pacitat de:
generar, processar i destriar informaci complexa;
tenir pensament sistemtic i crtic;
prendre decisions sospesant diferents formes devidncia;

9
fer-se preguntes rellevants en relaci amb diverses matries;
ser adaptable i fexible davant dinformaci nova;
ser creatiu;
justifcar i resoldre problemes del mn real;
tenir una comprensi profunda de conceptes complexos;
adquirir alfabetitzaci audiovisual, i
treballar en equip i tenir competncies socials i comunicatives.
Els fonaments que afavoreixen laprenentatge continu i autodirigit shan de comenar a fxar
en les etapes inicials. Tot i que gran part del discurs entorn de laprenentatge continu se centra
en etapes ms tardanes de la vida, s grcies al coneixement, les competncies, els valors i les
actituds adquirits durant les etapes inicials que sestableixen els fonaments per a lhbit de
laprenentatge continu. Les escoles sn organitzacions essencials per establir-los, malgrat que
la seva contribuci en aquest aspecte shagi oms.
Aix tamb val per a lensenyament de les competncies del segle xxi. El model subjacent a
moltes escoles i aules es continua centrant a preparar estudiants per a leconomia industrial.
Aquest model t molt poc a veure amb les activitats centrals de les organitzacions, societats i
economies basades en el coneixement.
Els currculums, les experincies daprenentatge i lentorn general shan de centrar a fomentar
les competncies i la mentalitat de laprenentatge continu autodirigit. Les competncies del
segle xxi shan dinterconnectar estratgicament amb les experincies daprenentatge.
iStockphoto/Troels Graugaard
Enfocaments
basats en la investigaci
Cal oferir als estudiants
oportunitats per desenvolu-
par competncies cognitives
de nivell superior. Aix s
possible mitjanant els
enfocaments basats en la
investigaci emmarcats en
projectes complexos i relle-
vants que requereixen impli-
caci constant, collaboraci,
recerca, gesti de recursos i
desenvolupament dun rendi-
ment o producte ambiciosos.
Els enfocaments sn:
aprenentatge basat en projectes
aprenentatge basat en problemes
aprenentatge mitjanant el
disseny.
10
Aprenentatge
cooperatiu
Essencialment, els
estudiants treballen ple-
gats i es responsabilitzen de
laprenentatge dels altres i del
propi. Posa mfasi en el pensament i en
lincrement de laprenentatge de nivell ms
alt. Te benefcis educatius diversos, entre ells que
ofereix una alternativa als grups per capacitats, i
una manera de preparar els estudiants per a un entorn
laboral cada vegada ms collaboratiu.
Aprenentatge amb tecnologia
Els enfocaments centrats en lalumne que apliquen la tecnologia a laprenentatge empode-
ren lestudiant i fomenten experincies daprenentatge positives que altrament no serien
possibles. A ms, la tecnologia sol oferir eines valuoses per a altres blocs de construcci en
entorns daprenentatge efcaos que inclouen la personalitzaci, laprenentatge cooperatiu,
la gesti de lavaluaci formativa i molts mtodes basats en la investigaci.
Aprenentatge servei
Lensenyament fa participar
els estudiants en un servei comu-
nitari que sintegra amb els objectius
daprenentatge del currculum aca-
dmic. s un enfocament experiencial
que ofereix als estudiants experincies
daprenentatge en context i basades
en situacions autntiques de la vida
real de les seves comunitats.
BLOCS PER CONSTRUIR
entorns daprenentatge innovadors
La llar s
el nostre entorn
daprenentatge principal
i molt infuent, de manera
que establir connexions entre la
llar i lescola s vital per a lxit de
lalumne. Comporta implicar proac-
tivament les famlies en lescolaritzaci
dels flls i convidar-les personalment a
participar-hi. Les activitats extracu-
rriculars i les extraescolars tam-
b sn maneres de connectar
amb la famlia i de crear un
vincle ms estret entre casa i
escola.
C
o
l

l
a
b
o
r
a
c
i

c
a
s
a
-e
scola
Avaluaci formativa
Orienta lalumnat perqu obtingui
resultats millors aportant un feedback
constant a lestudiant, al professor i
al mateix aprenentatge.
Se centra en tres preguntes clau:
En quin punt del seu aprenentatge es
troben els alumnes?
Cap on van els alumnes?
Qu sha de fer perqu hi arribin?
11
El treball The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice revisa recerca molt mplia sobre
laprenentatge per identifcar llions clau per a la prctica. Resumeix aquestes llions com un conjunt
de principis per orientar el disseny dentorns daprenentatge que sinclouen dins dels ttols segents:
Lalumnat s el centre de laprenentatge
Laprenentatge s de naturalesa social
Les emocions sn part integral de laprenentatge
Laprenentatge ha de tenir en compte les diferncies individuals
Lesfor de tot lalumnat s clau per a laprenentatge
Lavaluaci continuada afavoreix laprenentatge
Aprendre s construir connexions horitzontals
s temptador pensar que els principis no ofereixen res de nou. Cal dir,
per, que The Nature of Learning ha revisat dcades de recerca, ra per
la qual s inevitable que ens resultin familiars molts resultats i propostes
que fa. La fora i rellevncia dels principis no sobtenen de considerar-
los alladament ni de formular-los duna manera poc habitual. Al con-
trari, la fora i rellevncia dels set principis provenen dall que sumen
en conjunt.
Podrem anar ms enll i sostenir que
Vist aix, lagenda que els principis defneixen s una agenda exigent i poc habitual a moltes escoles
i aules. Els principis no sacompliran de la mateixa manera en entorns daprenentatge diferents ni
tampoc en el mateix entorn daprenentatge en moments diferents. Sn fexibles i estan pensats perqu
sadaptin a les circumstncies. Tanmateix, si en falta un, lefccia no es mantindr pel fet dinsistir ms
en un dels altres. Tots sn necessaris.
Els principis ens proporcionen una interpretaci dels objectius educatius, com la personalitzaci i la
inclusi, que requereixen suport generalitzat en la tasca de reformar leducaci. Mostren la importn-
cia del disseny i de la direcci de laprenentatge, sense limitar-se noms a oferir oportunitats als joves
daprendre per si mateixos. Aix, alhora, requereix alts nivells de conscincia professional per part
dels mestres i de totes les persones directament implicades.
Aquesta Guia professional sha elaborat per extreure missatges destacats i resultats de lmplia literatura
sobre laprenentatge i oferir-los a les persones que ms se nhaurien de benefciar: professorat, profes-
sionals i lders de lensenyament. Ofereix indicadors comprovables per a la prctica efectiva i per al
redisseny descoles i aules.
Conclusions
perqu un entorn daprenentatge es
consideri efca de veritat hauria de
complir tots set principis.
ndex de la publicaci completa
Captol 1. Anlisi i disseny dentorns daprenentatge per al segle XXI
Hanna Dumont i David Istance
Captol 2. Fites histriques en la comprensi de laprenentatge
Erik de Corte
Captol 3. La perspectiva cognitiva de laprenentatge: deu resultats fonamentals
Michael Schneider i Elsbeth Stern
Captol 4. El paper crucial de la motivaci i lemoci en laprenentatge a laula
Monique Boekaerts
Captol 5. Aprenentatge des de la perspectiva del desenvolupament i biolgica
Christina Hinton i Kurt W. Fischer
Captol 6. El paper de lavaluaci formativa en entorns daprenentatge efcaos
Dylan Wiliam
Captol 7. Aprenentatge cooperatiu: qu fa que el treball en grup funcioni?
Robert E. Slavin
Captol 8. Laprenentatge amb tecnologia
Richard E. Mayer
Captol 9. Perspectives i reptes per als enfocaments de laprenentatge basats en la investigaci
Brigid Barron i Linda Darling-Hammond
Captol 10. La comunitat com a recurs per a laprenentatge: una anlisi de laprenentatge servei a
lensenyament primari i secundari
Andrew Furco
Captol 11. La infuncia de la famlia en laprenentatge i la socialitzaci dels nens i nenes
Barbara Schneider, Venessa Keesler i Larissa Morlock
Captol 12. Posada en prctica de la innovaci: dels models visionaris a la prctica diria
Lauren B. Resnick, James P. Spillane, Pam Goldman i Elisabeth S. Rangel
Captol 13. Instruccions per als entorns daprenentatge del segle XXI
David Istance i Hanna Dumont
La Guia professional ha estat preparada per Jennifer Groff a partir dels continguts de Hanna Dumont, David Istance i Francis-
co Benavides (ed.), The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010. (Vegeu lndex
ms amunt).
OECD 2012 per a la Guia professional.
OECD 2010 per a The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice.
Podeu copiar, descarregar o imprimir els continguts de lOCDE per a s personal. Totes les sollicituds per fer-ne s pblic o
comercial i pels drets de traducci shan dadrear a rights@oecd.org.
Si us cal ms informaci sobre el projecte ILE, visiteu www.oecd.org/edu/learningenvironments.