BONA PRCTICA DE CENTRE

1. TTOL
El ttol de la bona prctica de centre s Lescoleta i la relaci amb lentorn.

2. DESCRIPCI
Hem triat aquesta temtica donat que ens sembla molt important la influncia que
pot tenir una escola oberta i connectada amb lentorn en el que es troba. Lescola
on estem realitzant les prctiques s una escola daquest tipus, una escola
permeable, que intercanvia amb lentorn informaci i sabers.

Aix queda patent, per exemple quan els experts, pares, mares, avis, etc. visiten
lescola per explicar la seva professi o alguna cosa que saben fer. De la mateixa
manera, lescola es connecta amb lentorn quan convida a les famlies a una festa o
a un caf-tertlia, o cedeix els seus espais per a algun esdeveniment comunitari
com una exposici de quadres.

Sest traient partit a lentorn i a la situaci socio-geogrfica de lescoleta, que du a
terme la seva tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en
elements naturals i culturals, daquesta manera la tasca educativa que fa lescoleta
adquireix significat per als infants, constituint aix un aprenentatge significatiu per
a ells. Per no noms aix, la seva influncia va ms enll, arriba a les famlies quan
elles tamb adquireixen coneixements que tal vegada daltra manera no haguessin
arribat a elles, la interrelaci que promou lescola t com a conseqncia que es
coneixen millor i aquest fet els apropa, considerem que aquesta s una gesti
important en un barri amb tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una
font de conflictes sin es gestiona duna manera cohesionadora, lescoleta t un
important paper en la funci daconseguir que la diversitat sigui percebuda com un
element enriquidor, com una oportunitat daprenentatge.

Grcies a les diferents estratgies que lequip educatiu du a terme al centre, es
faciliten diversos canals de comunicaci amb les famlies es permet que linfant
trobi continutat i coherncia en els diferents contextos en els quals es veu immers.

3. DON SORGEIX?
En el Projecte Educatiu de Centre (PEC) de lescoleta, queden recollides les
caracterstiques socioculturals de les famlies, posant de manifest la diversitat
cultural que shi troben. Ms concretament, ho trobem a lapartat Funcions i rols
del centre en lentorn, en ell sexplicita que es tracta de lnica escoleta pblica del
municipi de Sant Antoni de Portmany, ra per la qual el seu paper s molt
important ja que sn un model de referncia per a moltes famlies.

Daquest mode, el centre educatiu va decidir al curs 2008/09 obrir les portes al
barri de ses Passes on est ubicat.

4. OBJECTIUS
Els objectius que comporten aquesta prctica de centre sn els segents:


Desenvolupar de la interculturalitat
Grcies a la funci que desenvolupa lescoleta tractant la interculturalitat, lescola
constitueix un element cohesionador que contribueix a formar la nova societat
eivissenca, una societat formada per la interacci de totes les persones que la
conformen i no una societat dividida formada por guetos.
Considerem que la funci ms important que du a terme el centre s la de celebrar
i donar a conixer la diversitat de cultures que conviu en el barri i tamb constituir
un vertader nexe entre totes elles.
Com a cloenda dels trimestres es celebra una festa on es convida a tots els familiars
dels nens que vulgui assistir, avis, cossin, etc. Es celebren festes al final de cada
segon trimestre amb temtiques culturals relacionades amb el tema tractat, com
ara ballades de ball pags, aconseguint ser una escola oberta vinculada amb
lentorn. Daquesta manera totes les famlies tenen accs al coneixement de la
cultura de lilla i tamb loportunitat daportar coneixement de les seves prpies
cultures, aconseguint el respecte de la diversitat i locasi de viure aquesta barreja
de cultures amb els seus fills en un entorn que ho possibilita.

Escola com a referent pedaggic
Lescoleta serveix com a model de referncia per a les famlies que necessiten
recolzament en leducaci dels seus fills i necessiten informaci terica o
estratgies adequades per a les necessitats dels seus fills. Un exemple daquesta
tasca que varen dur a terme al 2008 es pos a la prctica quan varen obrir les
portes dels seus espais per fer trobades amb les famlies del barri, tamb
daquelles que no porten els seus fills al centre. Daquesta manera les famlies
tenen un espai i un temps per a compartir inquietuds, informacions i moments de
joc.

Desenvolupar un treball collaboratiu entre famlia i escola.
Integrar la tasca de les famlies i facilitar un context collaboratiu, es podria dir que
es constitueixen aix les bases indispensables per apropar i generar contacte entre
aquests dos agents educatius.
Tant les relacions formals com informals conformen un canal de comunicaci que
permet un coneixement constant i actualitzat dels seus estils educatius. El que ha
de promoure lescola s una intenci clara per aconseguir entre tots una acci
educativa compartida i equivalent.

Els infants en aquestes edats necessiten la seguretat de trobar similituds entre els
adults de referncia, per tant, els objectius que shan de plantejar, tant lescola com
la famlia s la de conixer linfant en particular, establir criteris educatius comuns,
oferir models dintervenci i de relaci amb els infants i ajudar a conixer la funci
educativa de lescola. Noms entenent la importncia daquests trets es far
possible un desenvolupament integral dels infants.
En aquest sentit, considerem que s important que lescola estigui integrada en el
seu entorn i trobem que lescoleta on estam realitzant les prctiques compleix amb
aquest essencial requisit per a una bona educaci dels infants.

5. FONAMENTACI TERICA
Aix doncs, vista la importncia que t la relaci entre la famlia i lescola, la tasca
ms important s la de fer collaborar aquests agents educatius per crear una
comunitat educativa que actu en una mateixa lnia. Al respecte, podem extreure
del segent llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., & ISABEL, S. (2008). Aprendre i
ensenyar a l'educaci Infantil. (3 ed., pp. 394). Barcelona: Gra Aquesta tasca s
tant complexa que hi ha feina per a tothom. El que conv s no complicar-la ms, sin
fer-la ms senzilla i gratificant. Des duna perspectiva de collaboraci mtua, que
passa per la confiana i el coneixement, s possible fer el que s necessari fer:
assegurar, fent intervenir els recursos necessaris, que els dos contextos de
desenvolupaments ms importants en els primers anys de la vida duna persona
puguin compartir criteris educatius que facilitin el creixement harmnic de les
criatures.
Aquesta qesti s clau, ja que el procs de socialitzaci de linfant es produeix a
travs de la seva relaci amb aquests dos agents principals de la cultura on ha
nascut. La idea anterior tamb ha estat explicada per BASSEDAS, E., HUGUET, T., &
ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educaci Infantil: Aix, es tendeix a
considerar que ens aquests contextos les criatures assumeixen uns rols, estableixen
unes interaccions i participen en patrons de conducta cada cop ms complexos, de
manera que van incorporant a poc a poc els elements propis de la seva cultura en la
mesura que en aquests contextos trobin persones que els guin, deixant-los participar
i acompanyant fins lautonomia; en aquesta mesura, el desenvolupament personal
ser un fet inseparable de la socialitzaci.

Tot partint de la idea que lescola s una relaci entre diferents components o
sistemes, ens explica Bronfrenbrenner al llibre BASSEDAS, E., HUGUET, T., &
ISABEL, S. (2008). Aprendre i ensenyar a l'educaci Infantil: Alhora, la perspectiva
ecolgica (Bronfrenbrenner, 1987) posa laccent en el fet que tot i que s important
la qualitat daquests contextos primaris o microsistemes no ho s menys la relaci
entre els microsistemes en que els infants participant -lautor es refereix amb el nom
de mesosistema-; de fet, els contextos sn diferents per la criatura s la mateixa.
Assumeix rols especfics, estableix interaccions peculiars i aprenen cada lloc aspectes
de la cultura i maneres dapropiar-sen sovint semporta all que li funciona en un
context i mira dutilitzar-lo en un altre.

En relaci amb el que Bronfrenbrenner ens comenta, sobserva que sest traient
partit a lentorn i a la situaci socio-geogrfica de lescoleta que du a terme la seva
tasca educativa connectada a aquest entorn, un entorn ric en elements naturals i
culturals. Daquesta manera, la tasca educativa que fa lescoleta adquireix significat
per als infants, constituint aix un aprenentatge significatiu per a ells.

La influncia de lescoleta va ms enll i arriba a les famlies quan elles tamb
adquireixen coneixements que tal vegada daltra manera no haguessin arribat a
elles, la interrelaci que promou lescola t com a conseqncia que es coneixen
millor i aquest fet els apropa, aquesta s una gesti important en un barri amb
tanta diversitat cultural, la qual pot arribar a ser una font de conflictes sin es
gestiona duna manera cohesionada.

En definitiva, lescola constitueix un element cohesionat i contribueix a formar la
nova societat eivissenca, una societat que hauria de ser un ens format per la
interacci de totes les persones que la conformen i no una societat dividida
formada por guetos.
6. INTERROGANTS, DUBTES, DILEMES QUE TE GENERA
Durant el grau que estem cursant dEducaci Infantil hem estudiat en diferents
assignatures i amb diferents autors la importncia que t constituir una comunitat
educativa incloent a les famlies. Grcies a la bona prctica del centre on fem les
prctiques i les diferents estratgies per crear una escola oberta, ens plantegem la
problemtica que representaria no poder aconseguir la implicaci i collaboraci
de les famlies tot i els esforos de lescola.
Sens dubte, un dels majors problemes que encara trobem en la nostra societat s
que, en general, hi ha molt poca consideraci de letapa educativa que representa
els 0-6 anys. Entenem doncs, que en molts dels casos les escoles no aconsegueixen
els seus objectius marcats quant a la participaci amb les famlies per causes
externes a aquestes, ja que s molt important dentrada, la cultura i la importncia
que aquestes li donen a leducaci dels seus fills.

Segurament, calen ms oportunitats, espais i temps dedicats a la investigaci, a
laprenentatge i consideraci de la importncia de leducaci en edats tan
primerenques per a divulgar el coneixement entre la nostra societat, per sobretot,
a les famlies.

7. GRAU DE SATISFACCI DEL CENTRE (INFANTS, MESTRES, FAMLIES...)
Respecte al grau de satisfacci de tots els membres de la comunitat educativa hem
de dir que s positiu. Aquest fet queda de manifest en el alt grau de participaci de
tots ells en les activitats relacionades amb aquesta prctica, tant pel que fa a
laportaci de materials com a la realitzaci de les prpies activitats.

Hem pogut constatar com, a ms a ms de lequip docent, la resta de personal del
centre, els infants i les seves famlies i tamb els vens del barri participen. Per
exemple, com aquest any la temtica global de tot el centre durant el segon
trimestre ha sigut lIlla dEivissa , a la festa celebrada, amb aquest motiu al final del
trimestre han participat, fins i tot, artesans, pintors i balladors de la zona.


8. QUINS INDICADORS SACOMPLEIXEN?

Tota prctica educativa porta immersa tota una srie dindicadors que la fan de
qualitat. En el cas de dita prctica, els que sacompleixen sn els que a continuaci
explicarem detalladament:
- Atenci a la diversitat: Presncia, participaci i progrs: quan parlem de que
aquesta bona prctica de centre atn a la diversitat, volem dir que tant els infants,
les famlies com el personal docent est incls en les decisions que afecten a
lentorn, com puguin ser les sortides o visites de lentorn ms immediat. Aix
tamb, a travs de les aportacions que aquests agents educatius fan, aconseguint-
se una bona cohesi i atenci a la diversitat de tots els membres.

- Implicaci i comproms educatiu: es tracta dun centre conscient de la importncia
que t per a leducaci dels infants el fet dimplicar a les famlies com a agents
directament implicats en la tasca educativa, tamb com a agents de la societat on
est ubicat el centre, aix no es podria aconseguir sense la implicaci i el
comproms educatiu.

-Centre contextualitzat i vinculat amb lentorn. Escola oberta a lentorn: com ja hem
mencionat, les famlies i altres agents socials participen activament en moltes
activitats que desenvolupa el centre. Aquest fet posa en evidncia que es tracta
duna escola permeable en la seva relaci amb lentorn.

-Treball cooperatiu dels mestres: aquesta bona prctica s imprescindible per tal
daconseguir lanterior. A ms a ms, es posa de manifest que en altres moments
de la quotidianitat diria, com quan es realitzen les activitats des de duna
perspectiva global, sobretot perceptible en cada segon trimestre, sest implicant
de manera conjunta a tot el centre en la realitzaci de les activitats. Aix tamb, es
percep el treball cooperatiu de les mestres amb el que duen a terme a cada aula,
degut a que es comparteixen materials, sabers i experincies.

-Treball cooperatiu amb les famlies: mitjanant aquesta bona prctica ens hem
adonat i verificat que lentorn s un dels contextos en el que una bona implicaci
per part de les famlies ajuda a obtenir una escola oberta i cohesionada.

-Vincles afectius i positius amb lalumnat: Els vincles afectius i positius amb
lalumnat s un indicador que es troba molt present amb la comunicaci amb
lentorn natural i contextual del centre educatiu. Aquest aspecte ho podem
visualitzar en el fet que els infants els hi sn oferts contacte, proximitat, reforos
per les accions que porten a terme, com pugin ser per exemple, en el moment de
realitzar psicomotricitat. Sn instants, en que els infants i docents comparteixin
espai i experincies prximes, afectives i enriquidores de manera intrnseca.

-Fonamentaci terica al darrera: Com sha mencionat a lapartat de fonamentaci
terica, queda explcit la tasca que hi ha al darrere de practiques i accions
educatives, des de la ms humil fins la ms engrescadora. Tot t un perqu i una
justificaci i el centre entn la necessitat de relacionar-se amb el seu entorn i
cuidar les famlies.

-Consens entre la comunitat educativa: Els projectes que es duen a terme a
lescoleta a banda destar aprovats pel consell i continuar amb les lnies educatives
que els centres dEducaci Infantil han de seguir, les famlies estan dacord amb les
propostes, aporten idees i reben assessorament i informaci al respecte.

-Ha de ser documentada: Com en altres prctiques que du a terme el centre, es
recopila-la informaci i selabora diferents documents ja sigui texts, audiovisuals,
electrnics o en paper. No s una excepci en el cas de la bona prctica que hem
analitzat i, en general, desprs daquestes trobades es fan fotografies per desprs
elaborar un document de memria

9. PROPOSTES DE MILLORA
Com hem explicat al llarg daquest treball, lescoleta de Ses Passes du un paper
molt important ja que ajuda a configurar una comunitat educativa i ho aconsegueix
amb alt grau dxit, tanmateix, ens agradaria aportar algunes idees que ajudarien a
continuar desenvolupant aquesta tasca en vista a millorar certs aspectes.
Per exemple, considerem que moltes de les activitats que lescoleta du a terme sn
de gran importncia tal s la seva rellevncia que seria interessant que estigus
dotada de ms continutat setmanal o diria. Tot i aix, algunes celebracions de
festa i exposicions comprenem que siguin espordiques per, hi ha tallers o
reunions ms senzilles i tranquilles que podrien tenir cabuda al llarg de la
setmana.
Com a mode de conclusi, afegir que ens sembla interessant fer als pares els
vertaders agents actius de lacci educativa dels fills, ms enll de lenrolament i
participaci de propostes, es podria treure partit de les seves idees fent que
aquests organitzessin activitats o trobades amb el motiu que ells trin utilitzant les
installacions del centre. Daquesta manera, tamb es motivaria a les famlies a
participar ms pel fet de reconixer les seves capacitats i inquietuds.