ISSN (electrnic): 2014-2242 / www.cac.

cat
QUADERNS
DEL CAC
13
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
Internet i la seva governana
ANTONI ELIAS
Catedrtic de la UPC, exconseller de la Comisin del Mercado
de las Telecomunicaciones
eliasfuste@gmail.com
Resum
En poc ms de quinze anys, internet sha convertit en leina
vehicular que sustenta aquest nou model social que coneixem
com a societat de la informaci. Internet s un servei que es
basa en un entramat de xarxes de telecomunicaci de natu-
ralesa diferent, amb diversos models dexplotaci i sota dife-
rents jurisdiccions legals. Per tal de mostrar la complexitat de
la governana dinternet, es presenta una visi sota tres pers-
pectives: la tcnica, leconmica i la social. La combinaci
del vessant econmic amb el social indueix a la necessitat de
trobar un equilibri que permeti conjugar el carcter de servei
obert (xarxa neutral) dinternet, amb actuacions de qualitat
de servei a les xarxes de telecomunicacions que el suporten.
Larticle proposa una distribuci de la capacitat duna xarxa
que permet la conjunci anteriorment esmentada i la necessi-
tat dun organisme internacional independent que gestioni la
governana dinternet.
Paraules clau
Internet, xarxes, tecnologia, neutralitat, governana, econo-
mia, societat.
Abstract
In just over ffteen years, the internet has become the vehicle
for and instrument that sustains the new social model we know
of as the information society. The internet is a service based
on a system of telecommunication networks of a different na-
ture, with various models of exploitation and under different
legal jurisdictions. To show the complexity of internet gover-
nance, a view is presented from three perspectives: technical,
economic and social. The combination of the economic aspect
with the social leads to the need to fnd a balance in order to
integrate the open service (natural network) nature of the
internet, with good quality service provided in the supporting
telecom networks. The article proposes a distribution of a
networks capacity that allows the aforementioned integration,
and the need for an independent international body to manage
internet governance.
Keywords
Internet, networks, technology, neutrality, governance, eco-
nomy, society.
Internet, paradigma de la convergncia entre la informtica i
les telecomunicacions, sha convertit en leina imprescindible
per informar-se, conixer, compartir, emmagatzemar, recordar,
produir, investigar, competir... En defnitiva, participar.
Quan la informtica es va plantejar la necessitat denviar dades
entre ordinadors situats en distncies considerables (ms enll
de la impressora), va recrrer a les xarxes de telecomunicacions,
que sempre shavien distingit per treballar sota estndards per-
fectament defnits i implementats com a grans projectes dengi-
nyeria. Aquestes xarxes van rebre, de sobte, limpuls fresc i gil
duna tcnica lliure de qualsevol tipus de defnici apriorstica,
per a qui la competncia, el mercat, imposava el ms utilitzat,
tant en maquinari com en programari, com la referncia a seguir
i millorar. Aquesta dinmica evolutiva de la informtica ha im-
pulsat el desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions,
dotant-les de proactivitat i de vivor, per tamb els ha contagiat
el desordre catic que sempre ha caracteritzat la informtica.
Internet, com a producte de conjunci entre la informtica i
les telecomunicacions, deu a aquest caos evolutiu gran part
del seu xit i tamb gran part de la seva problemtica actual.
No s gens fcil plantejar-se la gesti dinternet, i encara menys
la seva governana. Per atacar el problema de la governana
dinternet, intentem aproximar-nos al sistema des de tres punts
de vista: el tcnic, leconmic i el social.
Internet des del punt de vista tcnic

Internet t el seu origen en el projecte ARPANET del Departa-
ment de Defensa dels Estats Units: la seva concepci respon
al que ara coneixem com a xarxa oberta: ls de les xarxes
de telecomunicacions per establir, independentment del tipus
de maquinari i programari de qu cada centre disposi i utilitzi,
un sistema que permeti intercanviar dades entre els centres
esmentats. A comenaments dels anys seixanta, al principi,
ARPANET va connectar quatre centres
1
mitjanant ls del pro-
tocol NCP (network control program) i el programari de trans-
ferncia de ftxers FTP (fle transfer protocol). A mitjan anys
setanta, Vinton Cerf i Robert Khan van presentar els protocols
TCP/IP (transmission code protocol / internet protocol): lIP s
(13-20)
Internet i la seva governana A. ELIAS
14
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
un programari de primer nivell que compatibilitza lheterogene-
tat de les diferents xarxes i dispositius, i el TCP proveeix en un
segon nivell lencaminament efectiu dels paquets de dades. La
flosofa dARPANET va inspirar daltres sistemes com la Natio-
nal Science Foundation Network (NSFNET) per a lintercanvi de
dades cientfques. El 1971, ARPANET estava constituda per
15 nodes; el 1980 es van connectar ARPANET y NSFNET, i el
sistema resultant disposava de 100 nodes el 1985 i de ms
de 500 el 1989. El sistema es va tancar el 1990 i va nixer
internet, que va heretar el know-how i la infraestructura dinter-
connexi dARPANET-NSFNET; al cap de quatre anys, internet
es va popularitzar com a sistema global dintercanvi de dades,
i el 1995 internet tenia 35.000 xarxes interconnectades, dis-
posava duns 4.800.000 servidors (ordinador central) i se li
estimaven uns 30 milions dusuaris.
La universalitzaci de ls dinternet arriba amb el sistema de
distribuci dinformaci en hipertext, el world wide web (la tera-
nyina que embolcalla el mn), desenvolupat pel fsic del CERN
Tim Berners-Lee el 1990,
2
i el primer navegador amigable, el
Mosaic,
3
creat el 1993 per Marc Andreessen i Eric Bina.
El creixement rpid dinternet en aquells 18 anys ha fet que
lactual protocol de direccionament IP, lIPv4, hagi esgotat la
seva capacitat. El 3 de febrer de 2011, lInternet Assigned
Numbers Authority (IANA) va lliurar lltim bloc dadreces dis-
ponibles (33 milions) a lorganitzaci encarregada dassignar
adreces a lsia. LIPv4 ha possibilitat 2 elevat a 32 adreces
(4.294.967.296 adreces diferents). La vocaci dinternet de
disposar duna adrea per a cada persona, per a cada telfon,
per a cada vehicle, fns i tot per a cada objecte, ha obligat a
defnir el nou protocol IPv6:
4
facilita 2 elevat a 128 adreces
possibles, una quantitat prcticament inesgotable dadreces
(de lordre de 10 elevat a 38), i s, a ms, un protocol IP ms
adequat per a aplicacions en mobilitat, millor en autenticaci,
integritat i seguretat de les dades, propici per a la tarifaci,
i amb ms facilitats per a aplicacions en temps real com les
videoconferncies, ja que permet autoconfguracions automti-
ques de plug and play. El govern dels Estats Units va ordenar
el desplegament de lIPv6 en totes les seves agncies el 2008,
i actualment est sent adoptat per les operadores de tots els
pasos.
Parallelament al desenvolupament dinternet, les operado-
res de telecomunicacions van desenvolupar als anys vuitanta
lestndard xarxa digital de serveis integrats (XDSI o ISDN en
angls) per proveir els seus usuaris dun sistema efca i fable
dintercanvi de dades; tanmateix, la magnfca XDSI, amb els
seus set nivells open system interconnection (OSI), ha cedit
davant de lefectivitat i el menor cost dels protocols IP. Cal bus-
car-ne la causa, en primer lloc, en laparici de les xarxes locals
i les estacions de treball amb sistemes operatius UNIX dels
anys vuitanta: els usuaris volien accedir amb els seus ordina-
dors a ARPANET-NSFNET, per la qual cosa els fabricants van
dotar les seves estacions de treball amb els protocols lliures
FTP i TCP; la XDSI estava en fase de concepci, per enca-
ra que hagus estat operativa, la seva complexitat i la seva
protecci mitjanant patents no lhaguessin fet atractiva per
als fabricants dordinadors domstics. La segona ra rau en la
senzillesa dels protocols IP davant els de XDSI, senzillesa que
no ha representat prdua defcincia, grcies a la gran millora
de fabilitat que va experimentar lelectrnica dels equips que
conformen les xarxes de telecomunicacions a fnals dels anys
vuitanta.
Fins a mitjan anys noranta, les operadores de telecomunica-
cions van seguir alienes al fenomen dinternet. El 1992, lEuro-
pean Telecommunication Standard Institute (ETSI) va posar a
punt el sistema de telefonia mbil digital GSM (global system
mobile), un sistema dissenyat amb totes les pautes de lengi-
nyeria de telecomunicaci: fable, robust, segur, confdencial,
i de qualitat, per... noms provea comunicacions de veu en
mobilitat. No va ser fns lany 2000 que les operadores de co-
municacions mbils van posar en marxa una variant del GSM,
el GPRS (general packet radio service), que permetia la trame-
sa i la recepci de paquets de dades via rdio: les operadores
de telecomunicacions ja eren plenament conscients del volum
real i potencial que el servei dinternet els requeriria. Tamb
correspon als inicis daquest segle ladaptaci de les xarxes
fxes de telefonia per poder proveir serveis de banda ampla,
o dalta velocitat en la transmissi de dades, mitjanant ls
de les tcniques ADSL (asymmetric digital subscriber line), el
desplegament de xarxes hbrides coaxial-biflar i de fbra ptica,
i el desenvolupament de la telefonia mbil de tercera generaci
UMTS (universal mobile telecommunications system), espec-
fcament dissenyat sobre la base de la commutaci de paquets
de veu i de dades, per atendre la demanda creixent de velocitat
de transmissi de dades, propiciada sobretot i especialment pel
servei dinternet.
A internet se la coneix popularment com la xarxa de xarxes,
i encara que sigui cert que aquesta s la primera percepci
conceptual que ofereix, potser seria ms apropiat veure internet
com un servei de serveis dabast o de cobertura mundial, que
es proveeixen a travs de les xarxes de comunicacions electr-
niques.
La mateixa Uni Europea, al seu document European Princi-
ples and Guidelines for Internet Resilience and Stability,
5

defneix internet de la manera segent: internet ha de ser
entesa com la xarxa de xarxes global i pblica, els nodes de
la qual es comuniquen entre si mitjanant ls dels protocols
estndards ofcials dinternet i sidentifquen per lassignaci
duna nica adrea a escala mundial. Actualment aquestes
adreces unvoques les atorga lIANA, organisme dependent
de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers
(ICANN).
6
Des dun punt de vista denginyeria de xarxes de telecomuni-
caci, internet estrictament i sense tenir en compte el volum,
absolut i relatiu, de dades que maneja seria un servei ms.
Les xarxes de telecomunicacions dltima generaci, les new
generation networks (NGN), sestructuren segons es mostra a
la fgura 1: hi podem veure que el concepte de xarxa inclou no
tan sols les infraestructures, sin tamb el programari de ges-
A. ELIAS Internet i la seva governana
15
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
ti. Les infraestructures inclouen tots els suports fsics i tcnics
de les xarxes, la fbra ptica, el coaxial, el parell de coure i
els canals rdio, juntament amb les tcniques de transmissi-
recepci (modulacions, multiplexajes, tcniques xDSL, etc.) i
constitueixen lanomenada primera capa. El programari de
gesti que confgura larquitectura de la xarxa i que constitu-
eix la segona capa actualment s tot IP, tanmateix, aix no
implica, com b ho mostra la fgura, que tota la xarxa sigui
internet. Per la seva senzillesa i efccia, els protocols IP shan
convertit en estndards en la confguraci de les xarxes de te-
lecomunicaci, permetent la convergncia de diferents tipus
dinfraestructures de transport electrnic, incloent-hi la xarxa
capillar daccs.
Sobre les xarxes de telecomunicacions es munten diferents
serveis (la tercera capa). De fet, les operadores de telecomuni-
cacions facturen als usuaris per servei contractat: cada servei
disposa de diferents aplicacions, i cada aplicaci maneja uns
continguts, s lanomenada estructura horitzontal de les xarxes
i serveis de telecomunicaci moderns (vegeu la fgura 1). En-
cara que els diferents serveis i aplicacions utilitzin tamb els
protocols TCP/IP, noms podran ser considerats part del servei
dinternet si per a la seva funci necessiten dels direcciona-
ments unvocs (DNS, TLD, etc.) que proporciona lIANA. Aix, i
a tall dexemple, els serveis de TV en IP Imagenio i Orange TV,
i els serveis de TV de les operadores de cable no sn aplicaci-
ons dinternet, i tampoc no ho sn els serveis de telefonia, que
actualment es presten gaireb en la seva totalitat mitjanant
tcniques dIP (VoIP): simplement perqu la seva senyalitzaci
i encaminament usuari a usuari no es realitzen en tots els ca-
sos mitjanant adreces dinternet, sin mitjanant la numeraci
telefnica clssica. En defnitiva, i segons la Federal Commu-
nications Commission (FCC), per internet sha dentendre el
sistema de xarxes interconnectades que utilitzen el protocol IP
per a la intercomunicaci amb elements de xarxa o terminals
assequibles directament o a travs dun servidor proxy, i que
sidentifquen mitjanant una adrea dinternet nica a escala
mundial assignada per lIANA.
Les infraestructures daccs (rdio, parell de coure, fbra pti-
ca) tamb formen part de la xarxa, i les operadores de teleco-
municacions tamb facturen a lusuari pel tipus daccs atesos,
essencialment, el tipus dinfraestructura i lamplada de banda
que la infraestructura esmentada s capa de subministrar.
Lamplada de banda de la infraestructura daccs sha con-
vertit en el principal coll dampolla per a les velocitats daccs
i de descrrega del servei dinternet. Per poder proporcionar
les noves aplicacions, principalment audiovisuals, i continuar
evolucionant les xarxes, en el sentit doferir ms amplada de
banda perqu es desenvolupin noves aplicacions, les operado-
res de telecomunicacions han de renovar, en aquests moments,
les infraestructures daccs, bsicament, han de desplegar una
xarxa daccs de fbra ptica per a les xarxes fxes i una xarxa
LTE (long term evolution, o quarta generaci) per a les comu-
nicacions mbils. Aix, que sembla tan evident, aqu a Europa
sest trobant amb diversos problemes: la forta regulaci de les
Figura 1. Estructura de xarxes i de serveis dltima generaci
Font: Elaboraci prpia.
Internet i la seva governana A. ELIAS
16
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
telecomunicacions, la regulaci escassa o inexistent dinternet,
juntament amb la problemtica suscitada amb la neutralitat
de la xarxa, no sembla que afavoreixin les iniciatives inversores
de les grans operadores de comunicacions electrniques.
7
Actualment formen internet uns 25.000 dominis dencamina-
ment o sistemes autnoms (autonomous systems) que han as-
solit acords dinterconnexi voluntaris. Els sistemes autnoms
sn grans organitzacions (universitats, empreses...), provedors
daccs a internet en lmbit minorista, provedors de connec-
tivitat a internet a escala majorista, provedors de continguts
i daplicacions i prestadors de serveis de caching
8
o similars.
Cada sistema autnom s responsable dun seguit dadreces IP
o destinacions de les comunicacions (el seu domini dencami-
nament).
Tradicionalment shan distingit dos tipus dacords dintercon-
nexi a internet: per trnsit servei pel qual, sota remuneraci,
un prestador ofereix accs i connectivitat completa a un altre
prestador, i per peering, quan dos prestadors intercanvien,
normalment sense remuneraci, el trnsit amb origen i destina-
ci en els seus dominis dencaminament respectius.
Internet des del punt de vista econmic
En els darrers trenta anys, les TIC han provocat una innovaci
accelerada en els models econmics, tant, que gaireb es pot
parlar duna nova economia, una economia que sha fet global
i que es basa, sobretot, a aplicar, crear i difondre coneixements
adquirits mitjanant la recerca, que genera riquesa a travs de
la invenci i la innovaci, per a la qual cosa necessita que
tots els sectors econmics, acadmics i socials comparteixin
i intercanvin quantitats dinformaci ingents. Un sistema eco-
nmic daquesta ndole requereix dexcellents infraestructures,
sistemes i serveis de telecomunicaci, tant per generar valor
com per plasmar-lo en b econmic, ja sigui un producte o un
servei.
Internet, com a servei de telecomunicaci, probablement si-
gui la que millor compleixi amb els objectius de servei per a
aquesta nova economia global, i probablement el seu gran im-
pacte encara est per arribar. En la primera dcada daquest
segle, internet ha estat el revulsiu econmic de les economies
desenvolupades, i ho continuar sent si som capaos de conti-
nuar invertint en infraestructures de banda ampla que permetin
oferir serveis i aplicacions de comunicacions electrniques de
gran qualitat. No obstant aix, en la dcada que acabem de co-
menar, internet sobretot transformar la dinmica econmica
i social de les economies emergents, i el seu impacte econmic
global ser molt ms important del que ha representat per a la
primera dcada del segle XXI.
A banda dels importants efectes econmics dinternet com a
servei transversal imprescindible per a la transformaci econ-
mica anteriorment esmentada, internet representa un b dun
gran valor econmic en si mateix. Internet ha experimentat el
fenomen de centrar-se en lusuari com a provedor de contin-
guts. El web 2.0 est permetent les xarxes socials, els blocs,
els continguts multimdia indexats, les xarxes semntiques,
lintercanvi P2P (peer to peer), els portals de vdeos casolans,
la mobilitat amb laccs a internet sense fl i ls dinformaci
dubiqitat en les aplicacions. Els resultats de tot plegat es tra-
dueixen en mil milionries xifres dusuaris, de continguts, de
creixements, dinteraccions, etc., que no ve al cas especifcar
per que sn assequibles en milers de pgines web.
Internet ha donat lloc a una multitud dempreses innovadores
punt com, ha generat nous models de negoci, ha estimulat la
creaci de nous productes i serveis, i est canviant la forma
tradicional de compra dels consumidors. Internet est transfor-
mant la manera de vendre i de proveir-se de les empreses, i,
fns i tot, amb laparici dels nous serveis dinformtica al nvol
(cloud computing), la manera en qu sestructuren i es desen-
volupen els processos de producci i de control, la dimensi
dels recursos humans i les inversions en bns dequipament.
La informtica al nvol sest fent realitat duna manera to-
talment accelerada, no tan sols perqu els usuaris disposen
de dispositius (PC, tauletes, smartphones, etc.) que permeten
accedir a qualsevol tipus dinformaci en qualsevol moment i
en qualsevol lloc, sin tamb perqu ofereix accs a serveis fns
ara reservats per a les grans empreses i corporacions; daquesta
manera, serveis de programari de gesti empresarial, seguretat,
solucions demmagatzematge, servidors dempresa, business
analytics solutions (BAS), aplicacions de CRM (customer re-
lationship management), etc., sn accessibles per a qualsevol
empresa i negoci, i a uns preus totalment assequibles i compe-
titius (per temps ds, quota dabonament, per accs, etc.) que
representen una reducci de costos dels serveis informtics de
les empreses, evitant les grans inversions en maquinari, pro-
gramari i personal. En un futur immediat, conceptes com el
software as a service (SaaS) i la platform as a service (PaaS)
formaran part del vocabulari de gesti de qualsevol negoci. Hi
ha molts provedors de serveis dinformtica al nvol, i que sn
ben diversos: uns de molt grans i generalistes (com Amazon,
IBM, Hewlett Packard, Salesforce, VMware...) i daltres de ms
petits i especialitzats (NetApp, Examworks, Quota, Professio-
nal Answers, B-Kin, E-nomina), per per accedir als serveis de
qualsevol dells, de moment s imprescindible ls dinternet, i
atesa la importncia que adquireixen per a lempresa que opta
per aquests serveis, es requereix un accs segur, confable i
robust; en defnitiva, un accs a internet amb garanties de qua-
litat de servei.
Internet ha revolucionat el negoci de les telecomunicacions.
A fnals del segle passat, locupaci mitjana dun circuit de te-
lefonia fxa era inferior als 20 minuts al dia; laccs a internet
mitjanant les tcniques de banda ampla que realment noms
implicaven petites modifcacions en la xarxa daccs va per-
metre omplir de trnsit de dades unes xarxes que disposaven
dun excs de capacitat i que estaven dissenyades amb el cri-
teri duna determinada probabilitat de congesti. La facturaci
daquest nou servei mitjanant tarifes planes va proporcionar a
les operadores uns substanciosos ingressos marginals. La tarifa
A. ELIAS Internet i la seva governana
17
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
plana va propiciar el creixement dinternet, tant en accessos
com en continguts: van aparixer aplicacions innovadores, que
cada cop requerien ms amplada de banda, nous provedors
de serveis i nous equips terminals dusuari. Per poder conti-
nuar gestionant lincrement de trnsit que internet va provocar,
les xarxes de telecomunicacions es van anar modernitzant en
el sentit de crixer en amplada de banda i transmutant lan-
tic criteri de disseny basat en la probabilitat de congesti per
un nou criteri, la probabilitat de concurrncia, uns serveis que
se subministren sota el concepte de best effort.
9
Per dir-ho
duna altra manera, unes xarxes dissenyades sota lptica que
no totes les persones usuries es connectaven alhora i pagaven
pel temps docupaci van haver dadaptar-se a una situaci en
qu gran part de les persones usuries estaven permanentment
connectades i noms pagaven una quota per aix.
Les xarxes de telefonia mbil sempre han estat fsicament
ms limitades per donar accessos de gran amplada de banda,
per aix mai no shan plantejat oferir tarifes planes per als ser-
veis de dades: les operadores de telefonia mbil sempre han
ofert, per als serveis de dades, preus per descrrega o tarifes
amb lmits de descrrega, o preus diferents en funci dhoraris
i de dies, mai tarifes planes pures com a les operadores de
telefonia fxa.
Davant daquest increment continuat de trnsit de dades, les
operadores projecten invertir en xarxes daccs de nova gene-
raci (NGA)
10
i enfocar-se a models daccs com els de les
xarxes mbils; tanmateix, la desaparici de les tarifes planes
no soluciona el problema de lexcs de trnsit, per la qual cosa
tamb es plantegen manejar una gesti ms efcient del trnsit
de dades i el trnsit dinternet, i aleshores apareix la qesti de
la neutralitat de la xarxa.
La neutralitat de la xarxa ha generat un debat entorn de la
forma en qu els operadors tracten el trnsit dels seus usuaris
daccs a internet, i en si shan destablir limitacions als meca-
nismes de gesti de trnsit que apliquen o sha de prohibir lofer-
ta sota remuneraci de prestacions de lliurament amb qualitat
garantida a les empreses provedores daplicacions dinternet.
Les mesures destinades a garantir un tractament neutral del
trnsit pretenen mantenir lessncia original dinternet, una xar-
xa oberta i lliure, amb un entorn favorable a la innovaci per
a les empreses dinternet, per poden suposar un obstacle a
la introducci de noves funcionalitats a les xarxes, per la qual
cosa sha de partir de la prudncia a lhora dintervenir en uns
mercats tan dinmics com els vinculats a internet.
Prcticament tots els organismes reguladors de les teleco-
municacions sestan posicionant en el sentit de mantenir la
neutralitat del trnsit dinternet,
11
per simultniament sestan
permetent certes prctiques de gesti del trnsit, especialment
pel que es refereix al fltratge de dades spam i malware.
Les operadores de telecomunicacions proposen oferir un se-
guit daplicacions, siguin dinternet o no, com a serveis gestio-
nats que es cobrarien a lusuari sobre la base del tipus de ser-
vei i la qualitat garantida de taxa de bits per segon del mateix
model econmic tradicional de les telecomunicacions (cobrar
a lusuari per laccs a la xarxa i per cadascun dels serveis
contractats). Daltra banda, entenen que internet sha convertit
en un mercat de doble cara, en qu per usar la seva xarxa no
tan sols han de pagar els usuaris dels serveis, sin tamb els
provedors dels serveis esmentats; en conseqncia, les opera-
dores estan negociant acords amb alguns provedors. En aquest
sentit, les operadores han comenat a obtenir algunes victries
judicials davant les prohibicions dels reguladors de les comuni-
cacions electrniques.
12
De laplicaci del dret de la competncia no es deriva cap
principi de xarxa neutral que impedeixi els provedors de xar-
xa diferenciar en laccs a aquesta xarxa els diferents presta-
dors de serveis de la societat de la informaci. Al contrari, la
diferenciaci de trnsits per qualitat daccs i lliurament aug-
menta loferta i, per tant, la competncia entre operadores.
Amb la temtica neutralitat de la xarxa, sest redefnint
la cadena de valor del servei dinternet; tanmateix, no es pot
renunciar a lessncia original dinternet: el concepte de xarxa
oberta que ha propiciat el cercle virtus dinnovacions i desen-
volupaments dinternet. Cal trobar solucions intermdies que
satisfacin, si no del tot almenys en part, tant les operadores de
telecomunicacions com els collectius socials i provedors que
necessiten un internet obert. Cal comenar a assajar solucions
del tipus: Les companyies operadores de telecomunicacions
preservaran el x% (50?) de la seva capacitat de transmissi de
dades en almenys el 90% del temps anual (mensual) dopera-
ci, per a un trnsit de dades lliure gestionat en best effort.
Internet afronta un nou repte: aconseguir la convergncia total
de serveis i assolir la confabilitat completa (seguretat, robus-
tesa, amigabilitat) de les persones usuries. Lanterior no s
ftil: entre tots hem daconseguir conjugar el carcter de servei
obert dinternet amb actuacions de qualitat de servei a les xar-
xes de telecomunicacions, qualitat que noms es pot oferir ges-
tionant el trnsit que hi circula. Cal resoldre, tamb en termes
de governana, la problemtica de la neutralitat de la xarxa.


Internet des del punt de vista social
s evident que internet est canviant la nostra manera de co-
municar-nos, daccedir a la informaci, la nostra manera de
treballar, els nostres hbits en general. Internet ens infueix
individualment i com a collectiu social. Internet est sent el
principal conductor de la revoluci social que han propiciat les
tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC). Parau-
les com web, xat, bloc, e-mail, etc., no existien fa poc ms de
quinze anys; daltres com servidor, portal, pgina, navegador,
mbil... han ampliat el seu signifcat i, per defecte, quan les
usem, les entenem en el seu context actual. El prefx angls e
(delectrnica) encapalant el nom dels serveis clssics sugge-
reix modernitat i progrs: e-government, e-health, e-justice,
e-administration, fns i tot e-democracy. Mai a la histria un
canvi daquesta magnitud havia estat assumit per una sola ge-
neraci. s, per tant, una autntica revoluci que, ats que
A. ELIAS Internet i la seva governana
Internet i la seva governana A. ELIAS
18
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
encara est en plena efervescncia, no s fcil de quantifcar
ni davaluar.
Si hi ha algun moment a la histria de la humanitat que pot
comparar-se a la situaci contempornia s, sens dubte, i al
meu entendre, larribada de la impremta com a eina de co-
municaci i de difusi de coneixements i didees. Per aproxi-
mar-nos al que internet est representant per a la societat de
les primeres dcades del segle XXI, podem intentar establir un
parallelisme amb el que va representar la impremta per a la
societat dels segles XVI al XX.
La impremta apareix com a tal de la m de Johannes Guten-
berg el 1450, per no ser fns a principis del segle XVI quan
sen generalitzar ls al mn occidental. Per a la societat del
segle XVI, la impremta va representar la possibilitat daccedir i
de contribuir a la informaci, a la cultura, a la documentaci
que, fns aleshores, estava confnada als monestirs i adminis-
trada amb sordidesa per, dit amb tots els respectes, la gran
multinacional de lpoca. El desenvolupament de la impremta
va fer que les idees anticlericals tinguessin ms difusi, i quan
Martin Luther el 1517 va publicar les seves 95 tesis contra les
indulgncies papals va poder difondre les seves idees molt ms
que els seus predecessors. La impremta va propiciar el renaixe-
ment de les cincies i lhumanisme: la impremta s la gnesi i
el suport del gran moviment humanista i cientfc del segle XVIII
que coneixem com a Illustraci.
No crec que sigui exagerat afrmar que en els cinc segles que
van del XVI al XXI la societat es va organitzar partint de la im-
premta: la impremta va representar un nou ensenyament, una
nova manera de fer negocis i davaluar-los, una nova manera
de difondre notcies, de governar... En defnitiva, un nou model
econmic i social.
Si repassem una mica alguns fets protagonitzats per la im-
premta, ens adonarem que sestan repetint amb internet, entre
daltres:
- Es van confeccionar llistes de llibres prohibits en un intent
de monopolitzar ls de la impremta. Tamb avui podem
trobar mltiples intents per part dalguns pasos de fltrar, o
fns i tot de prohibir, internet.
13
- Es van imprimir enciclopdies, una pretensi de preservar
i de difondre tot el coneixement explcit. Els diferents wikis
dinternet sinspiren en la mateixa flosofa.
- A internet hi ha tanta informaci que ms que no pas il-
luminar, enlluerna. A internet hi ha informaci bona i do-
lenta. El mateix ocorre amb els llibres i les publicacions
impreses.
- La impremta va fer que la societat del segle XVI prengus
conscincia del seu analfabetisme, ja que per accedir als
productes de la impremta va caldre aprendre a llegir. Per
accedir a internet cal tenir uns coneixements mnims ds
de les noves tecnologies, cal aprendre a navegar per inter-
net, i tamb resulta convenient saber installar i desinstal-
lar un programa i manejar un antivirus, etc. Actualment
tenim un problema que cal eradicar, i no podem trigar 400
anys: lanalfabetisme digital.
La impremta encara sost el nostre model social i econmic
actual. La documentaci fefaent, les actes ofcials, els contrac-
tes, les factures, els ttols de propietat, els registres ofcials, les
lleis i els decrets, etc., encara se suporten sobre paper. s ben
cert que sest comenant a canviar en el sentit de documentar
sobre suports electrnics,
14
per justament s noms un inici,
i personalment crec que aquest ser lindicador precs de la
compleci del trnsit duna estructura social i econmica sus-
tentada en i per, la impremta, a una estructura evolucionada,
fonamentada en els suports electrnics i, cada cop ms, ubi-
cats a la xarxa. s el que coneixem per societat de la informa-
ci, nou model social que conceptualment hem devolucionar
a societat del coneixement.
Encara que entreveiem la transcendncia del canvi social que
estem vivint, som incapaos de quantifcar-ne la magnitud.
Novament un cop dull histric sobre el desenvolupament de
la impremta pot orientar-nos en els ideals que cal preservar.
Qu hauria passat si els poders fctics del segle XVI hagues-
sin assolit el control de la impremta? Doncs que segurament
la Illustraci no shauria produt o almenys shauria retardat
diversos segles i el nostre mn occidental actual seria un altre.
En aquest mateix sentit, internet ha de conservar el seu carc-
ter original de xarxa oberta i lliure, on tots puguem aportar-hi
i compartir. Internet ha de continuar sent lespai telemtic que
ens permeti crixer en coneixement: lnic creixement que po-
dem qualifcar com a sostenible o fns i tot sostingut, i aix ha
de ser aix ja que haurem de convertir-nos en ms savis, perqu
hem de continuar sent felios amb menys recursos, i noms el
savi sap trobar i apreciar el ms essencial per ser feli.
La governana

Per governana sentn arte o manera de gobernar que se pro-
pone como objetivo el logro de un desarrollo econmico, social
e institucional duradero, promoviendo un sano equilibrio entre
el Estado, la sociedad civil y el mercado de la economa.
15
Per la seva defnici, sembla que governana sigui el terme
adequat per referir-nos a la tutela del sistema dinternet, perqu
agrupa per a un objectiu lloable els tres actors amb ms impli-
caci en el futur dinternet: els estats (els organismes poltics),
la societat civil (les institucions socials) i el mercat (els ens
econmics). En aquest sentit, el Dr. Jorge Prez Martnez, ca-
tedrtic de la Universidad Politcnica de Madrid, defneix la go-
vernana dinternet com el desenvolupament i laplicaci pels
governs, el sector privat i la societat civil, en les funcions que
els competeixen respectivament, de principis, normes, regles,
procediments dadopci de decisions i programes comuns que
confguren levoluci i la utilitzaci dinternet.
16

No obstant aix, i malgrat tot, no resulta gens evident respon-
dre la pregunta sobre qui decideix a internet. La gesti dinter-
net es disposa en un organigrama complex i gens esttic, en
qu lefcincia se sacrifca en favor de la representativitat, i
en qu sintueix que lacord administratiu ms important s la
A. ELIAS Internet i la seva governana
19
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
Declaraci dAfrmaci i Compromisos
17
signada per lICANN
amb el Departament de Comer dels Estats Units, que s qui
probablement t la darrera paraula.
Hem vist que internet es confgura com un sistema o ser-
vei dinformaci obert que sarticula sobre diferents xarxes de
telecomunicaci de naturalesa diferent (fxes, mbils, satllit)
de capital privat majoritriament, per tamb pblic en al-
guns casos, que sn operades per diferents companyies, tam-
b aquestes de diferent naturalesa social. La interconnexi
daquestes xarxes subministra la infraestructura fsica que su-
porta el servei dinternet. Internet representa, en conseqncia,
una gran complexitat tcnica. Daltra banda, resulta que la
gran varietat de xarxes que confguren internet estan desple-
gades per tots els pasos, sotmeses, per tant, a diferents sobi-
ranies i regulacions legals i, encara que tamb tendeixin a ser
convergents als pasos democrtics, no s aix en tots els pa-
sos; de fet, internet s el gran fagell dels governs totalitaris. Les
diferents regulacions de les xarxes de telecomunicaci afegei-
xen al problema de la governana una gran complexitat legal.
Per la seva transcendncia com a infraestructura transversal per
al desenvolupament econmic i per al potencial econmic que
en si mateix representa, internet comporta tamb una com-
plexitat econmica. Finalment, pel seu paper important com a
dinamitzador i estructurador social, a les complexitats anteriors
cal afegir-hi la de ser un motor social subtil i complicat, que
conv deixar actuar, potser orientar, per mai conduir.
El Grup de Treball per a la Governana dInternet (GTGI o
WGIG en angls) t com a missi procurar, millorar i decidir
mecanismes globals que permetin coordinar duna manera
transparent els elements que conformen internet, des de les
xarxes de telecomunicacions, els serveis i les aplicacions que la
conformen, fns a, si fos el cas, la supervisi eventual dels con-
tinguts (protecci de la infantesa, aplicacions delictives dels
correus electrnics, etc.).
El GTGI est format per 40 membres provinents de diferents
pasos i representants de diferents grups dinters: governs,
sector econmic privat, sector acadmic, organitzacions civils...
El grup es va crear el 2003 i daleshores en ha anat realitzant
la seva tasca concretant-la en uns informes anuals que perme-
ten orientar les accions de gesti dels diferents organismes que
realment tenen poder de decisi en ladministraci del servei
dinternet, una administraci que, per histria i distribuci orga-
nitzativa, tant en funcions com en ubicaci, continua sent una
autntica incgnita per a la majoria dels usuaris dinternet.
En la majoria dels pasos occidentals, hi ha frums per a la
governana dinternet (IGF) que contribueixen a la representati-
vitat de GTGI. LIGF espanyol est format per representants dels
sectors estatal, acadmic, econmic, associacions dusuaris i
operadors de telecomunicaci. Els resultats de les ponncies
del seu congrs anual es traslladen al GTGI. Els documents
que genera lIGF Spain sn de gran inters per comprendre la
immensa complexitat de lunivers internet, i han estat profusa-
ment consultats en lelaboraci daquest article.
Quan un fenomen dabast global com internet combina el dret
dels estats i les lleis fsiques de la naturalesa amb lesperit inno-
vador, curis, organitzatiu i realitzador del gnere hum, reque-
reix per al seu desenvolupament dun organisme representatiu
descala mundial que en tuteli el progrs. Els frums actuals
sobre la governana dinternet estan realitzant una tasca mag-
nfca com a impulsors de bones prctiques, facilitadors de la
seva expansi i localitzadors de disfuncions, per els manca
poder executiu per solucionar de forma efectiva les problem-
tiques que un ens tan complex com internet va generant. Des
del punt de vista tcnic, lICANN compleix perfectament la seva
funci, per la seva dependncia funcional del Departament de
Comer dels Estats Units li dna un biaix que el debilita com
a organisme representatiu internacional. La Uni Internacional
de Telecomunicacions (UIT o ITU en angls), que gestiona i
harmonitza les telecomunicacions defnint els estndards i as-
signant ls de les bandes de freqncies radioelctriques, tam-
poc no sembla adequada per la seva manca de fexibilitat per
administrar un fenomen tan dinmic com internet.
Tamb cal esmentar que lentramat de xarxes de telecomu-
nicaci constitueix un nou escenari de relaci internacional,
lanomenat ciberespai. Dalguna manera, totes les activitats
de la nostra societat utilitzen les xarxes de telecomunicaci per
a la seva gesti i control: internet tamb usa aquestes xarxes i
tamb sha convertit en el vehicle que permet una nova delin-
qncia, els atacs amb virus i la suplantaci de personalitat,
fns i tot lespionatge industrial i poltic usa internet. Per man-
tenir la sobirania, els governs dels diferents estats shan vist
obligats a crear unitats especialitzades dins dels serveis dintel-
ligncia de la defensa de cada pas. La governana dinternet no
ha dobviar aquesta qesti important que, vulgui o no, sempre
la condicionar.
Considerant tot lanterior, per tutelar internet podria pensar-se
en un ens que fomenti la cooperaci internacional per conso-
lidar lestabilitat i el creixement dun sistema dinternet din-
tercanvi dinformaci amb accs universal, lliure i obert, que
faciliti i harmonitzi el desenvolupament econmic i social in-
ternacional. La defnici anterior est presa, adequant-ne el
vocabulari, de la defnici preliminar del Fons Monetari Inter-
nacional (FMI).
18
Aquest ens hauria de mantenir la transparncia dels organis-
mes actuals que dalguna manera contribueixen a la gesti i a
la governana dinternet (ISOC, ICANN, WGIG), aglutinant-los
sota la seva jerarquia i redimensionant-los i redefnint-ne la fun-
ci si fos necessari.
La importncia creixent dinternet en tots els camps de lac-
tivitat humana, la complexitat tcnica, lheterogenetat legis-
lativa que actualment suporta i el seu potencial com a eina de
cohesi i de desenvolupament social i econmic mundial, la
fan mereixedora dun organisme de tutela i de gesti del mateix
nivell que lFMI o altres organismes similars.
A. ELIAS Internet i la seva governana
Internet i la seva governana A. ELIAS
20
Quaderns del CAC 37, vol. XIV (2) - desembre 2011
Notes
1. Stanford Research Institute, University of California Los An-
geles, University of California Santa Barbara y The University
of Utah.
2. Amb lobjectiu de facilitar lintercanvi de dades cientfques,
Tim Berners-Lee i el seu equip van crear lHTML (hyper text
markup language), lHTTP (hyper text transfer protocol) i
lURL (uniform resource locator), protocols que conformen el
sistema de pgines www.
3. Mosaic va ser el primer navegador que va utilitzar els proto-
cols fle:// la primera versi funcionava sobre el sistema ope-
ratiu Unix, per atesa la seva efccia i amigabilitat, el 1994
ja nexistien versions per als sistemes operatius Windows i
Macintosh. El 1997, Mosaic va ser substitut per Netscape.
4. Dissenyat per Steve Deering i Craig Mudge, el protocol din-
ternet versi 6 (IPv6) est defnit per reemplaar lIPv4, que
actualment simplementa en la gran majoria de dispositius
que accedeixen a internet. <http://www-ipv6.es>
5. UNI EUROPEA. European Principles and Guidelines for In-
ternet Resilience and Stability. Versi de mar de 2011.
<http://ec.europa.eu/information_society/policy/nis/docs/
principles_ciip/guidelines_internet_fn.pdf>
6. Des del 1998, tant IANA com InterNIC es van reorganitzar
sota el control dICANN, una corporaci de Califrnia sen-
se nim de lucre, contractada pel Departament de Comer
dels Estats Units per gestionar les adreces dinternet. El pa-
per doperar el sistema DNS va ser privatitzat, i va obrir-se a
competici, mentre la gesti central de lassignaci de noms
seria atorgada mitjanant contractes.
7. 2010/572/UE: Recomanaci de la Comissi, de 20 de se-
tembre de 2010, relativa a laccs regulat a les xarxes dac-
cs de nova generaci (NGA).
8. Tcnica demmagatzematge temporal de les dades que se
solliciten amb ms freqncia, a prop del sollicitant de les
dades.
9. Best effort o millor esfor de lliurament descriu un servei de
xarxa en el qual la xarxa no ofereix cap garantia que les dades
es lliuren amb un determinat nivell de qualitat de servei. En
una xarxa best effort, tots els usuaris obtenen el millor servei
possible, la qual cosa signifca que la taxa de bits a qu ac-
cedeixen s variable i dependent de la crrega de trnsit total
en cada moment.
10. Realment s en laccs en qu es produeix el coll dampolla
de la banda ampla, la resta de la xarxa, backbones i troncals,
ja sn de gran amplada de banda (fbra ptica).
11. Les sis obligacions proposades per la FCC per als ope-
radors de serveis daccs a internet de banda ampla.
<http://hraunfoss.fcc.gov/edocs_public/attachmatch/FCC-
09-93A1.pdf>. LOfcina de Reguladors Europeus per a les
Comunicacions Electrniques, ORECE (BEREC en angls) ha
establert un grup de treball permanent sobre net neutrality.
<http://erg.eu.int/doc/berec/bor_10_44rev1.pdf>
12. La Cort dApellacions del Districte de Columbia ha desau-
toritzat la FCC en intentar imposar prctiques de gesti de
xarxa a Comcast. MCCOLLUM, J. FCC vs. Comcast on Net
Neutrality: FCC loses. Marketing Pilgrim. 7 dabril de 2010.
<http://www.marketi ngpi l gri m.com/2010/04/fcc-vs-
comcast-on-net-neutrality-fcc-loses.html>
13. Reporteros Sin Fronteras. Enemigos de Internet 2011. 12 de
mar de 2011. <http://fles.rsf-es.org/200000877-dcb20d-
dac0/RSF_ENEMIGOS_DE_INTERNET_2011.pdf>
14. A tall dexemple, des del gener de 2010, a Espaa, el fams
llibre de famlia ha estat substitut per un registre informtic
centralitzat.
15. Diccionario de la Lengua Espaola de la RAE, vint-i-dosena
edici, 2001.
16. PREZ, J.; OLMOS, A. Introduccin. La gobernanza de inter-
net. Telos: Cuadernos de comunicacin e innovacin,
nmero 89, juliol-setembre de 2009. ISSN: 0213-084X
<http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/telos/
articulocuaderno.asp@idarticulo=1&rev=80.htm>
17. Afrmacin de compromisos adquiridos por el Departamento
de Comercio de Estados Unidos (DOC) y la Corporacin para
la Asignacin de Nmeros y Nombres en Internet (ICANN).
Septiembre de 2009. <http://www.gobernanzainternet.es/
doc/archivos/Declaracin_de_compromisos.pdf>
18. El Fons Monetari Internacional (FMI) busca fomentar la coo-
peraci monetria internacional, consolidar lestabilitat fnan-
cera, facilitar el comer internacional, promoure una ocupa-
ci elevada i un creixement econmic sostenible, i reduir la
pobresa al mn sencer. <http://www.imf.org/external/np/exr/
facts/spa/glances.htm>