1

MDUL COM 3
DEL FEU A LES AMRIQUES

2
UNITAT 1 TRANSICI DE LANTIGUITAT A LEDAT MITJANA

1. LA FI DE LIMPERI DE ROMA

En el decurs del segle V, les invasions germniques procedents de l'Europa del
Nord i de l'Est, anomenats b{rbars pels romans, van provocar la fi de lImperi
Rom{ dOccident lany 476. En aquest any el cap o rei hrul Odoacre depos el
darrer emperador Rmul August
1
. LImperi Rom{ dOrient va resistir va sobreviure
amb el nom dImperi Bizant amb capital a Constantinoble fins lany 1453 que va
caure davant els turcs. Les invasions germniques van donar el toc final a un
imperi, el Rom, que des del segle III es trobava esgotat i en decadncia. Hi ha
diferents factors que expliquen aquesta decadncia. Factors externs: la pressi dels
pobles germ{nics pel nord i lest de limperi. Factors interns: la crisi interna
representada pel malestar de lexercit, els assassinats demperadors, cops destat
freqents, enfrontaments socials al camp per la distribuci de la terra, crisi de
lartesania i el comer la qual cosa provoca el retorn de la ciutat cap el camp
(procs de ruralitzaci), etc. Els regnes ms importants van ser lostrogot, a Itlia;
el visigot, a la pennsula ibrica; el franc, a la Gllia (futura Frana), i langls i el
sax a les illes britniques.

Illustraci 1; imperis al final de l'Imperi rom

1
Rmul August, un adolescent a qui el seu pare havia posat com a emperador, fou objecte d'escarni entre
els seus contemporanis; un motiu de befa del noi era el seu nom mateix Rmul, el del mtic fundador de
Roma, nom que canviaven pel de Mmil (petita desgrcia), i August, el ttol que l'any 27 aC el Senat
havia concedit a Octavi, desprs d'haver venut Marc Antoni i haver quedat com a nic amo de l'Imperi;
la victria d'August havia posat fi a les guerres civils del segle I aC i havia dut a una etapa d'esplendor de
l'Imperi; com que la situaci de l'Imperi al segle V, amb la majoria de les provncies occidentals envades
pels brbars, era precria, i Rmul August no era, evidentment, un general victoris com en el seu temps
ho havia estat Octavi August, a Itlia hom li pos el malnom d' Augstul (August el petit), d'ac que avui
dia molts historiadors l'anomenin Rmul Augstul.
3
Lestructura daquests regnes era aut{rquica
2
i rural (ramaderia i agricultura), es a
dir la gent vivia al camp i la producci es destinava a lautoconsum. Laparici de
lislam va consolidar el feudalisme
3
, que va ser molt important a Europa. Els pobles
germnics van romanitzar-se, van mesclar la seva cultura amb la romana.
Daquesta manera, entre els segles VIII i XI es van formar les llenges rom{niques:
sn llenges que procedeixen del llat vulgar (ents en el sentit etimolgic de
"popular", 'parlat pel poble', com oposat al llat clssic i literari). Formen un
subgrup dins de les llenges itliques, branca de les llenges indoeuropees.

Illustraci 2; llenges romniques a Europa
Aix, doncs, a partir del la
romanitzaci i el superstrat (germnic, rab), i posteriorment la interrelaci de les
llenges rom{niques i de levoluci prpia de cada llengua.

2
Autarquia en l'economia, es refereix al territori o pas que limita o restringeix el comer amb la resta del
mn, i que no s afectat per les influncies externes, i depn, completament, dels seus propis recursos.
Aq x . E v l q
"autosuficient".
3
El feudalisme (segles IX-XV) s el sistema poltic, econmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa.
Els regnes es dividien en petits territoris semi independents on l'amo proporcionava protecci als seus
vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de
l'Esglsia i tenien una relaci de dependncia ms o menys forta amb el rei de cada regi.
4
Mentrestant, a lorient, limperi Rom{ arriba a la seva m{xima expressi en el
regnat de Justini (527-565): Bizanci es va considera la hereva de Roma va
intentar reconstruir limperi. Europa vivia moments catics , per Bizanci
continuava la vida urbana, comercial i industrial de la Edat Antiga. Justini va
conquist{ per a Bizanci; el nord dfrica, Crsega, Sardenya, Balears, el sud-est
dHisp{nia i la major part dIt{lia. Justini{ tamb va inicia la reforma de
ladministraci i la codificaci del Dret Rom. Es va redactar el Corpus Juris Civilis
(un codi de justcia) va encarregar-se una comissi de justcia presidida pel
jurisconsult Triboni, que abraava tot el dret i jurisprudncia anteriors. Tamb va
construir la baslica de Santa Sofia a la capital de limperi, Constatinoble.
La llengua oficial era el grec, la religi oficial era el cristianisme ortodox (no
reconeixien la autoritat del Papa).
2. VISIGOTS A LA PENNSULA IBRICA
Els visigots es van establir al llarg dels segles V i VI a la pennsula ibrica. Els
primers anys del regne visigot espanyol es caracteritza per la intervenci
dostrogots i bizantins en qestions dinstiques.
Leovigild (568-586) va ser lautntic organitzador de lEspanya visigoda. Va
establir la cort a Toledo, es va mantenir fins el 711, que els musulmans recolzats
pel descontentament interior va derrotar al rei Rodrigo en la batalla de Guadalupe.

Illustraci 3; dominis visigots el 560
5
Cal destacar, que els visigots van adaptar-se a la societat existent, fins i tot el fill de
Leovigild, el seu successor Recaredo es va convertir al catolicisme en el III Concili
de Toledo (589).

Illustraci 4; dominis visigots el 586, amb les conquestes de Leovigild
3. EL NAIXEMENT I LEXPANSI DE LISLAM.
Parallelament al procs que sestava produint a lEuropa occidental; la fi de
limperi Rom{, la ruralitzaci, la creaci dels regnes germ{nics, etc.; al principi del
segle VII va nixer a la pennsula dAr{bia una nova religi i una nova civilitzaci,
lIslam.
Fill pstum dAbdallah i orfe de mare, mina bint Wahb, als sis anys, Mahoma, va
nixer a La Meca pels vols de lany 571. Aleshores se'n va fer crrec el seu avi Abd-
al-Mttalib el qual, per, va morir al cap de dos anys. Mahoma va quedar sota la
tutela del seu oncle Abu-Tlib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a
Sria. Als 24 anys va entrar al servei de la vdua Khadija bint Khuwylid pertanyent
al clan d'ssad, que es dedicava als negocis. Mahoma va treballar per a ella com a
viatjant comercial, fins que va acabar casant-s'hi el 595. Quant tenia 40 anys
4
va

4
L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hir, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparici
sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Du; posteriorment, aquesta veu s'identificaria
amb l'arcngel Gabriel. Arran d'aquesta experincia Mahoma es va sentir terroritzat i trob consol en
Khadija; com que no va rebre cap ms revelaci, Mahoma va creure que potser estava posset pels
dimonis i es deprim tant que li vingueren ganes de sucidar-se.
6
comenar a predicar, primer va ser amb la recitaci de lAlcor, el llibre, del que ell
creia que eren revelacions dAll{ (Du). Aquesta nova religi no va ser ben acollida
a la seva ciutat natal, fet que va provocar que fugs cap a Medina, el que sanomena
Hgira. Aix va ser el 20 de setembre de 622, data que marca linici del calendari
isl{mic. Lany 630 va retorna triomfant a la seva ciutat, La Meca, des don va
estendre la nova religi a tota la pennsula Arbiga. Dos ans ms tard va morir
sense haver deixat successor, per per primera vegada rabia tenia una uni
religiosa i poltica. Lislam comena a estendres a les regions venes.

Illustraci 5; Medina
Desprs de la mort de Mahoma es va iniciar lexpansi de lislam, aquest considera
la gihad o guerra santa com una forma de contribuir a lexpansi de la fe. Van
destruir lImperi Persa i van ocupar una part de lImperi Bizant . Desprs van
continuar fins lndia, per una banda, i fins a Poitiers, per laltra, on va ser derrotats
(732). A partir del 750 lislam va parar de crixer. Els extrems de les seves
fronteres eren lndia i la pennsula ibrica.
7
La comunitat musulmana es regia per lAlcor{. El seu cap religis era el califa, com
a successor de Mahoma. El califa, a ms a ms, era rei, investit de tots els poders,
juntament amb ell actuava un rgan semblant a un Consell consultiu, el Mexuar. El
gran visir era el primer ministre, delegat del califa en el govern. En cada provncia
hi havia un delegat del califa, el val o governador.
La llengua rab va ser el vehicle de comunicaci entre els pasos islmics, ja que
era la llengua de ladministraci, per sobretot perqu lAlcor{ estava escrit en
aquesta llengua; a ms a ms, era la llengua de la cultura i la cincia.

Illustraci 6; a. Expansi entre 622-632; b. entre 632-661; c. entre 661-750
4. DOCTRINA DE MAHOMA
La base de la doctrina musulmana es lislam, es a dir, la submissi a Du. La
creena en un sol Du (All); la professi de fe (xahada): s una frmula que diu
No hi ha cap divinitat tret de Du i Muhmmad s el profeta de Du. Aquesta
frase resumeix l'essncia de la creena islmica, s a dir, la unicitat de Du i l'nica
guia constituda pel seu profeta. s utilitzada en els principals moments de la vida
i, per esdevenir musulm, no hi ha cap ritus d'iniciaci o baptisme: noms cal
recitar, davant de testimonis i amb sincera convicci, aquesta professi de fe.
Els seus preceptes fonamentals son:
La oraci ritual (salat): cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcci
a la Meca, els fidels s'han de dirigir a Du amb la pregria. Una sola pregria,
la del migdia del divendres, ha de ser feta en com i a la mesquita. Es
reciten sures de l'Alcor i sovint es repeteix la invocaci Allahu-kbar
("Du s el ms gran!").
c
a
b
8
L'almoina (zakat) t dues modalitats; l'exercida espontniament i lliure per
agradar Du i la reglamentada i obligatria (zakat) segons la qual tots els
musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de les
seves rendes i capital.
El dejuni durant el mes de ramad (sawm): el ramad s el nov mes del
calendari lunar i s el mes en el que comen la revelaci de l'Alcor.
Durant tot aquest perode es practica un dejuni purificador; des de l'alba a
la posta del sol, el fidel s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir
relacions sexuals.
El pelegrinatge (hajj): El cinqu pilar bsic de la fe islmica s el
pelegrinatge als llocs sants de la Meca, que s'ha de portar a terme almenys
un cop a la vida. La visita estricta als llocs sants de la Meca s el
Pelegrinatge Menor o umra i la visita combinada dels llocs sants de la Meca i
del seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja s el
Gran Pelegrinatge o hajj. L'objectiu essencial del pelegrinatge s la visita de
la Kaba.
La guerra santa (gihad) contra els infidels per defensar lislam. Aquest va
ser el mitj{ pel qual es va estendre lislam.
La import{ncia daquesta nova civilitzaci s cabdal per entendre el
desenvolupament de la histria dEuropa occidental al llarg de lEdat Mitjana.
Entre daltres lislam va ser una de les causes del procs de feudalitzaci dEuropa,
tamb va introduir un productes i cultius desconeguts a Europa com el blat de
moro, les pastanagues, els cogombres, el mel, la pera, lalbercoc, i noves tcniques
com el mol de vent. Els rabs tamb van introduir a Europa el nmero zero,
l{lgebra i diversos avenos cientfics, mdics i filosfics. Van introduir la plvora,
la brixola i lastrolabi, etc.
9
UNITAT 2 LEDAT MITJANA A EUROPA
1) ALTA EDAT MITJANA A EUROPA (SEGLES V A VIII)
5

1) Europa al llarg dels segles V a VIII
Lany 476 va caure el darrer emperador rom{, els seus territoris es van disgregar
en diversos regnes dominats pels pobles germnics, que van formar un seguit de
regnes. Una regressi econmica sacseja el mon rom{. La desaparici duna
activitat econmica i comercial intensiva es veu acompanyada per un retorn a una
economia natural fonamentada en lagricultura i lintercanvi; la decadncia de les
ciutats i de la moneda comporta un fraccionament de la vida social i una dispersi
dels poders.
Entre els segles V i VIII una nova infraestructura poltica i social es va
desenvolupar al llarg de les terres de l'antic imperi, basada en les poderoses
famlies nobles regionals i en els nous regnes establerts dels ostrogots a Itlia els
visigots a Espanya i Portugal, els francs i els burgundis a Frana i l'Alemanya
occidental, i els saxons a Anglaterra.
Redistribuci de les forces.
El poder del govern central va ser redut, i per tant, l'autoritat governamental i la
responsabilitat per l'organitzaci militar, el cobrament d'impostos i l'establiment
de la llei i l'ordre van ser delegades als senyors provincials o locals, els quals es
mantenien directament dels recursos dels territoris sobre els quals exercien llur
autoritat. Aquest era el comenament del sistema feudal. La jerarquia de les
obligacions recproques, conegut com a feudalisme, va fer que tots els homes
servissin a un superior del qual obtenien protecci. El benefici del feudalisme va
ser la seva flexibilitat i la seva habilitat per produir un govern local en absncia
d'un poder reial extensiu.
A l'est, l'Imperi Rom d'Orient (ara anomenat l'imperi Bizant) va mantenir una
mena de govern rom cristianitzat sobre les terres de l'sia Menor, Grcia i els
territoris eslaus prop de Grcia i Siclia al sud de Itlia, encara que aquesta va
romandre sota el control llombard i disputat des del 800.


5
L'edat mitjana s'acostuma a dividir en dos grans perodes: alta edat mitjana (segle V a segle X, sense una
clara diferenciaci amb l'antiguitat tardana); i baixa edat mitjana (segle XI a segle XV).
10
2) Imperi de Carlemany; darrer intent de recuperar limperi rom dOccident.
Un rei franc Carlemany va crear un imperi que prcticament ocupava el territori de
lantic imperi rom{.

Illustraci 7; 1. Territoris heretats per Carlemany; 2. Territoris conquistats per Carlemany; 3.
Territoris de l'imperi carolingi; 4. Marques defensives de l'Imperi; 5. Lnies de resistncia de l'Imperi
La idea imperial no havia desaparegut. A part de la seva continuaci en Orient,
gravitava sobre els pobles brbars el fantasma de lImperi rom{. Carlemany, va ser
el primer cabdill medieval que va recollir aquest idea. Proclamat en 799 Patrici
dels romans, aquell mateix any va esclatar una conjura vers el papa Lle III. Aquest
li va demanar ajut a Carlemany, en el any 800 el dia de Nadal va ser declarat
Emperador dels romans, en la esglsia de Sant Pere.
Carlemany va establir la capital del seu imperi a Aquisgr{. Va dividir limperi en
comtats, governats per comes (companys) anomenats per lemperador. Ell
intervenia per mitj dels seus missi dominici (enviats del senyor), que vigilaven
lexacte compliment de les lleis que dictava i els capitulars imperials que es
donaven des dAquisgr{. Les comarques limtrofes sanomenaven marques i eren
governades pel comes marcae (Mara Hispnica, Marca Saxona, la Marca Bretona, la
Marca Llombarda i la Marca vara); la marca hisp{nica va ser lorigen dels comtats
catalans. Els poders dels comes marcae (o marqus) eren militars amb preferncia.
11
Quan va arribar lhora del desmembrament les marques van ser els primers
territoris emancipats. Va ser un imperi continental i no pas mediterrani com el
rom, amb Germania com a nucli constitutiu i el riu Rin com a eix vertebrador.
Carlemany es va proposar elevar el nivell cultural del seu Imperi, molt baix en
aquell moment, per tal de que tingus la necessria instrucci les persones
encarregades de servir a lEstat i per que el clergat pogus complir adequadament
la seva missi. Per aquest fins va crear lescola palatina en Aquisgr i va renov les
escoles episcopals i monstiques, la qual cosa va donar lloc a l'anomenat
Renaixement carolingi.
Carlemany va tenir diversos fills, per noms un va sobreviure, Llus el Piads, qui
va succeir al seu pare al capdavant de l'imperi unificat. Per el fet que herets el
lloc va ser ms un assumpte d'atzar que intencionat. Desprs de tres guerres civils,
Llus va morir al 840, i els seus tres fills supervivents van decidir repartir-se el
territori en el tractat de Verdum del 843:
El fill gran (dels que van sobreviure), de Llus, LotariI emperador des de
l'any 817, li va correspondre els francs centrals amb les capitals imperials
Aquisgr i Roma. Al seu torn, els seus fills es van dividir aquest imperi en
Ducat de Lorena, Burgndia i Itlia septentrional. Aquestes zones
desapareixerien ms tard, integrant-se al Sacre Imperi Rom Germnic.
El segon fill de Llus, Llus el Germnic, va passar a ser rei dels francs de l'est.
Aquesta zona seria l'origen del que ms tard va ser el Sacre Imperi Rom
Germnic, que amb el temps va arribar a ser, aproximadament, l'actual
Alemanya.
El seu tercer fill, Carles el Calb, va passar a ser rei dels francs de l'oest, en
disputa amb el seu nebot Pip II d'Aquitnia. La zona que va ocupar arribaria
a ser l'actual Frana.
3) El feudalisme
El feudalisme es va formar a Europa al llarg del segle IX i es va constituir
definitivament en Occident en el segle X, t com a principi la divisi de funcions
socials: uns resen (els monjos), altres treballen (els serfs) i daltres lluiten (els
senyors). A ms a ms, com aquests, els senyors, eren els amos de les terres es van
convertir en els que podien manar els altres quan desapareixia la autoritat de
lEstat en lpoca de les segones invasions b{rbares. Podrem dir que en el
12
feudalisme sajunten la jurisdicci i la propietat. Hi ha dues paraules que defineixen
duna manera breu aquest sistema econmic i social; feu (feudum) que era
lextensi gran de terres, el latifundi, propietat dun senyor feudal, que podia ser
noble o laic i tamb podia ser un eclesistic, que cedia a un vassall una part a canvi
de pagar unes rendes en forma de productes o hores de feina; i vassallatge, que
consistia en els pactes de fidelitat que establien entre els vassalls i el senyor
respectiu segons la relaci establerta.

Illustraci 8; Europa en l'any 1000
Lextensi del sistema de patrocini va cre{ el vassallatge, es a dir, lhome lliure es
comprometia a lluitar per un senyor i rebia a canvi terres i protecci. El vassall era
lhome del senyor, i li devia sobretot fidelitat, element dorigen germ{nic. Tanmateix
el senyor havia de protegir-ho i sin ho feia aquell es podia defugir del seu empara.
Aquest lligam de dependncia personal es el carcter bsic del feudalisme. El
vassallatge es feia mitjanant dos actes: primer, lhomenatge, acte pel qual el
vassall jurava fidelitat al rei, prometent ajudar-lo a les guerres i aconsellant-lo
quant ho demans; el segon, era la investidura, que consistia en el lliurament del
poder sobre un feu al nou vassall.
La uni del vassallatge i el benefici va crea el feu, i no es concep, en el rgim feudal,
vassall sense terra, ni terra sense vassall. LEstat va contribuir a laparici del
feudalisme concedint beneficis, terres, als antics funcionaris que confonen la
13
autoritat que sorgeix de la seva funci amb la que exerceixen com a propietaris.
Quan els crrecs i els beneficis es fan transmissibles per herncia, el feudalisme hi
ser constitut definitivament. En el segle X no existeix vassall sense senyor.
a) Economia i societat.
La economia mediterr{nia es va mantenir en els primers segles de lEdat mitja,
amb lImperi bizant i Constantinoble. En el segle VIII la expansi musulmana pel
mediterrani va suposar un canvi, tot i aix Constantinoble continuava com a centre
comercial important. La economia del mediterrani oriental es dirigeix cap a
Bagdad, mentrestant la dOccident refora els seus llaos amb el Nord, les terres
germ{niques de lImperi carolingi. La agricultura i la ramaderia sn les principals
fonts de riquesa.
La base de la nova estructura econmica va ser el latifundi, laic o eclesistic, ja que
molts petits propietaris cedien les seves terres a poders per rebre protecci o
patrocini. Aix comportava, casi sempre, la prdua de la llibertat, ja que els
latifundistes davant la inoper{ncia de lEstat carolingi, tendeixen a convertir-se en
sobirans dels seus protegits. Daquesta manera apareixen els serfs, que
constitueixen la majoria de la poblaci agrcola i eren subjectes a totes les
crregues que els senyors els volguessin imposar. En aquesta categoria servil es
trobaven amb els que havien estat petits propietaris lliures, els antics colons i
esclaus.
En una condici una mica millor eren els vilans, els ingenus
6
i els semilliures. Aquests
cultivaven la terra segons un contracte, i, en teoria, eren lliures. Tenien lusdefruit
7

de la propietat rstica i pagaven al senyor un cens o renta fixa. Per realment
estaven sotmesos als designis del senyor.
La noblesa guerrera constitua el cim de la jerarquia social: prnceps, bisbes, abats,
magnats i rics. La seva terra era dividida en dues porcions: la que es reservava
directament el senyor i la que es concedia en arrendaments. Els nobles sovint
vivien en castells: fortalesa construda en fusta o pedra, casi sempre en llocs
dominants o de difcil accs. Es dedicaven a la guerra, no noms en cas de

6
Ingenus eren els nascuts lliures per de pare o mare que havia estat esclau i alliberat abans del naixement
de l'ingenu.
7
Usdefruit; Dret real de gaudiment sobre cosa d'altri, que atorga al titular les facultats de posseir la cosa,
usar-la i percebre'n tots els fruits, si b amb les limitacions d'haver de conservar-ne la forma i la
substncia, llevat que la llei o el ttol de constituci estableixin una altra cosa
14
necessitat pblica, sin com ocupaci per a solucionar petites baralles o donar
cops de m sobre terres servils.
Aquest fet va cre{ el tipus de senyor-bandit i, a ms a ms, una psicologia
guerrera que fins les Creuades no va tenir sortida.
El vassallatge va crear una pirmide de dependncies des del rei fins als pagesos.
Era un sistema molt complicat perqu podia existir multiplicitat de vassallatges
per part duna mateixa persona, ja fos noble o rei, amb la consegent inseguretat i
desconfiana que aix generava.

Illustraci 9; pirmide de dependncies
Recapitulem, doncs, la societat feudal era dividida en tres estaments: nobles,
clergues i la pagesia. El paper de lEsglsia en lpoca de que parlem s molt
importat: tenia el monopoli de la cultura i intervenia en tots els aspectes de la vida;
perseguia els heretges amb la Inquisici; i intentava regular la guerra amb les
treves anomenades Treva de Du. Tot aix, donava com a resultat una societat en
que tots els aspectes giraven al voltant de la religi cristiana.
lEsglsia estava organitzada en dos grans grups; el clergat secular (vivien entre la
gent, a les parrquies) i el clergat regular (monjos que vivien a un monestir segons
15
unes regles). Per sobre el clergat havien els bisbes que manaven a les dicesis i els
abats que dirigien els monestirs i finalment havia el Papa.
Dins el paper tan important que va jugar lEsglsia en aquesta poca, els monestirs
van ser un dels elements ms destacats. En ells vivien els monjos o les monges,
depenia si era mascul o femen, dedicats a la pregaria com a tasca principal, a unes
hores concretes, i a ms a ms, feien altres feines com treballar el camp, cuidar els
animals, etc., podem dir que eren autosuficients. Complien la regla del fundador a
ms a ms dels tres vots que feien quan ingressaven: castedat, pobres i obedincia,
la ms significativa va ser L'Orde de Sant Benet, ms conegut sota el nom d'orde
benedict, s un orde monstic de l'Esglsia catlica, amb branques masculina i
femenina.. Vestien un hbit caracterstic de la regla a la qual pertanyien. Els monjos
o monges ms cultes es dedicaven a llegir i copiar a ma manuscrits a la biblioteca
del monestir.
La pagesia: Es considera que durant lEdat mitjana el 90% dels europeus eren
pagesos. Vivien a les mateixes explotacions o viles i eren autosuficients. Noms el
ferrer que feia armes i eines era lnic treballador especialitzat. Menjaven poc i
malament. Noms els dies festius menjaven una mica de carn. La seva era una vida
molt dura i miserable.
Pel que fa a les relacions pagsSenyor en la major part dels casos havia una
relaci de dependncia dels primers respecte al segon, tot i que havia diferents
nivells de dependncia: no era la mateixa la dels vilans ( lliures, per sense terres)
que la dels serfs ( no eren lliures). La duresa de la vida del pags va donar peu a
revoltes freqents, sobretot en lpoca baix medieval.
b) LArt Rom{nic
Els segles X i XI van produir un gran moviment artstic: lart romnic que defineix
lestil arquitectnic dels monestirs i esglsies de lpoca. Se anomenat aix per dues
raons: primera, per derivar de lantic art rom{; segona, perqu es va desenvolupar
parallelament a les llenges rom{niques, filles tamb de lantic llat o rom{. Lart
rom{nic va tenir gran difusi en els pasos de lEuropa occidental.
Els monestirs i esglsies deriven de les antigues basliques romanes, transformen
la planta rectangular i el sostre de fusta del primers temples cristians, en planta en
16
forma de creu i volta de can, laltar era situat en un semicercle anomenat absis.
Els sostres eren sostinguts per arcs de mig punt, ja que la volta era molt pesada i
exercia una fora obliqua, diferent de lempenta vertical de la coberta de les
basliques, els murs eren molt gruixuts i amb poques obertures. Aquesta
arquitectura deixava grans espais a les parets que va ser precs ompli amb
pintures. Els artistes de lpoca decoraven els absis amb grans composicions que
sovint representaven a imatge amb qu es representa el anomenat pantocrtor, es
a dir, el Totpoders, Pare i Fill, s a dir, Creador i Redemptor.

Illustraci 10; El Pantocrtor de l'Absis central de Sant Climent de Tall s una de les pintures
romniques ms importants d'Europa
Sobre la porta dentrada hi havia un espai circular o timp, amb figures esculpides
de Crist, la Verge o el Judici Final. Els monestirs van destacar per la construcci de
17
claustres en el seu interior. Lart romnic era sobretot un art religis i reflectia els
valors de la societat feudal.
4) Els rabs a la Pennsula Ibrica
Desprs de la batalla de Guadalete (711), els musulmans conquisten rpidament
tota Espanya, que va ser incorporada a lImperi califal de Damasc com a provncia
o Emirat dependent. En el decurs dels cinquanta anys que va durar aquesta etapa
de subordinaci a Orient, la histria de la pennsula ibrica musulmana es
caracteritz{, en linterior, per les lluites de les diferents tnies, sobretot {rabs i
berbers; en lexterior, pels intents dels diferents emirs destendre lIslam per
Europa occidental. La derrota de lemir Aderraman-el-Gafequi en Poitiers (732),
davant lexercit franc de Carles Martel, significa el principi del final de lempenta
musulmana.
Amb lentronaci de la dinastia abbass, Espanya fou la primera provncia que es
segrega de lOrient. Abderraman I (756-788), va proclam{ lAl-Andalus com a
Emirat independent lany 756 i Crdova va ser la seva capital.
Laparici dAbderraman III (912-961) es va proclamar califa (929) amb la qual
cosa va trencar el darrer lla que lunia amb Bagdad. Crdova es va esdevenir com
a centre cultural en competncia amb Bagdad i va ser ladmiraci de lOccident
cristi.
Amb la mort dAlmanzor (1002), el califat va entrar en un perode de crisi i lluites
internes que va provocar la disgregaci en petits regnes anomenats de Taifes. Les
taifes ms importants van ser: Saragossa, Valncia, Tortosa, Toledo, Sevilla,
Crdova, Mlaga i Granada. Les taifes estaven enfrontades entre elles i aquesta
situaci va ser aprofitada pels regnes cristians. Per aturar els regnes cristians el rei
de Sevilla Al-Motanid va demanar ajut als Almorvits, per aix li va costa la
desaparici dels regnes de Taifes. En poc temps el grup berber dels Almohades es
va aixecar contra els almorvits i els van derrotar primer a frica i desprs a Al-
Andalus i tot seguit va comenar a lluitar contra els regnes cristians. Noms la
formaci dun exrcit format pels regnes cristians peninsulars va permetre
derrotar-los a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Aquesta batalla decisiva
va significar al derrota definitiva de limperi almohade que va quedar redut al
regne de Granada, que va resistir fins lany 1492.
18

Illustraci 11; evoluci de la presncia musulmana
5) La formaci del regnes Hispnics.
Envada Espanya en lany 711 pels {rabs, aquests lincorporen al seu cercle poltic i
cultural; noms en el nord de la pennsula perduren nuclis cristians de resistncia.
Daquests lasturi-lleons es va constituir preferentment amb els restes emigrats
de la monarquia visigoda. Laragons es va forma sota la influncia carolngia.
Aquests territoris cristians es van mantenir estables en el decurs del Califat de
Crdova; per desprs del seu fraccionament en els regnes de Taifes, van
emprendre la ofensiva amb un bon resultat. La data de 1031, fi de la unitat
musulmana signific{ el pas de lhegemonia en Espanya dels {rabs als cristians.
Desprs daquesta data els musulmans espanyols noms van aconseguir parar els
cristians amb lajut dels imperis isl{mics del nord dfrica.
19

L'emirat i el califat de Crdova: Comtats: 1, Arag fins el 922; el 1035, regne; 2,
Osona fins el 1054; 3, Besal; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7,
Empries; 8, Rossell; 9, Pallars; 10, Ribagora fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037
Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mrtola; 8,
Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarras; 11, Morn; 12 Carmona

El regne dAstries . En aquest territori fora del control andalus shi van
refugiar alguns dels nobles visigots que fugien de la invasi. Daquesta manera,
en la primera meitat del segle VIII, va sorgir el regne dAstries. Un daquests
nobles, Pelagi, nomenat rei el 718, sembla que va obtenir una primera victria
sobre els musulmans prop de Covadonga (722).Aquest fet, en realitat una
simple escaramussa de resultat incert, va permetre Pelagi de consolidar el
poder de qu disposava i ha estat considerat tradicionalment linici de
lanomenada Reconquesta, s a dir, la conquesta per part dels regnes cristians
de les terres que ocupaven els musulmans.Els successors de Pelagi, Alfons I i
Alfons II, van crear a poc a poc un regne al voltant dOviedo, conegut com a
regne dAstries, que va manifestar la seva independncia de lemirat de
Crdova negant-se a pagar-li tributs. Aquest regne es va expandir cap a loest i
va arribar a dominar una part de Galcia. Aix, vers lany 800 el regne dAstries
20
comprenia des de Galcia, a loest, fins a laba, a lest. En el segle IX, moltes
ciutats, com Burgos, Zamora o Combra, es van incorporar al regne.
El regne de Lle. A la segona meitat del segle IX, el rei Alfons III (866-910) va
aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos per ocupar els territoris des de la
Serralada Cantbrica fins al riu Duero, una zona despoblada i abandonada per
les guarnicions militars musulmanes. El monarca va organitzar-ne el
repoblament amb gent cntabra, gallega i basca, i tamb amb mossrabs que
havien fugit dAl-ndalus. Per controlar ms b les noves terres i protegir els
pagesos repobladors, la capital es va traslladar a Lle i, en conseqncia, el
regne va prendre el nom de regne de Lle. A partir de mitjan segle IX es va fer
el primer repoblament en massa de la vall del Duero. En aquestes zones shi
van formar comunitats de pagesos lliures que tenien petites parcelles de terra
( alous) i vivien en petites cases allades, per properes entre si, de manera que
formaven una vila. Els habitants de les viles es reunien en un consell, que
decidia sobre els afers dinters collectiu: zones de guaret, conreus, pastures,
aprofitament dels boscos, ls del mol, etc. Els repobladors procedien dels
primers nuclis cristians, per tamb hi havia molts cristians mossrabs, que hi
anaven atrets pels beneficis que els concedien els reis: llibertat personal,
exempci dimpostos i de prestacions militars, perms de comer.
Durant el segle X, amb la proclamaci del califat de Crdova, Al-ndalus va
incrementar la fora militar i va organitzar diverses expedicions militars. Les
rtzies encapalades per Almansor van saquejar i destruir nombroses ciutats
lleoneses. Llavors lexpansi lleonesa va ser frenada i els seus reis van haver
dorientar els esforos a protegir i defensar el territori.
La formaci del regne de Castella. En els seus orgens Castella era la frontera
oriental del regne de Lle, la zona de defensa enfront de les incursions
musulmanes procedents de la vall de lEbre, un territori poc poblat i molt
exposat als atacs musulmans. Per aix el rei Alfons III va fortificar aquest
territori amb la construcci de nombrosos castells i hi va fundar la ciutat de
Burgos.
Aquesta zona va rebre el nom de comtat de Castella i estava dividida en
comtats governats per comtes. Un daquests comtes, Ferran I (Fern|n Gonz|lez,
930-970), va aconseguir independitzar-se a la prctica del regne de Lle,
21
governant de manera independent des de lany 951, i va transmetre en
herncia el comtat de Castella al seu fill tot i que aquest territori continuava
sent vassall dels reis de Lle. Al final, el 1035 Castella es va convertir en un
regne propi.
El regne de Navarra. Al principi del segle IX, el comte nnec de Pamplona, dit
Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplona. Aquest va ser lorigen del
regne de Pamplona, que ms endavant es va anomenar regne de Navarra.
A partir del segle X, la dinastia Ximena va governar a Navarra i va aconseguir
estendre la seva influncia per la Rioja i laba. El moment de ms esplendor va
ser el regnat de San III el Gran (1000-1035), que va arribar a ser el rei cristi
ms poders de la Pennsula. Va incorporar al seu regne els comtats
aragonesos, Castella i part de Lle. Per el regne es va fragmentar quan ell va
morir.
Els comtats dArag. Ms tard que a Navarra, la famlia del comte Asnar va
aconseguir la independncia per al comtat dArag respecte dels francs. Lany
922 Arag va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es
va independitzar quan va morir San III, el 1035.
El regne de Portugal: va nixer com un comtat en temps dAlfons VI de Castella
que el va donar a la seva filla Teresa. Amb el temps va esdevenir un regne.
6) La societat dAl-Andalus
Desprs de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els
jueus, de manera que aquests es van quedar a Al-ndalus. Al principi, noms
alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per aix, la societat
andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions. El grup ms
poders estava format pels conqueridors i els seus descendents, rabs i berber.
Per dins daquest grup hi havia grans diferncies. Daquesta manera, els {rabs es
van reservar les millors terres i els crrecs de govern. En canvi, els berber tot i que
eren ms nombrosos, van obtenir menys beneficis, i per aix es van revoltar
algunes vegades contra el poder rab.
La resta de la poblaci andalus sorganitzava segons criteris religiosos.
22
Els muladins eren els cristians que van adoptar la religi, la llengua i els costums de
lIslam. Alguns ho van fer no per convicci, sin perqu daquesta manera no
havien de pagar impostos.
Els mossrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religi. Com
que no eren musulmans, ells s que pagaven impostos. A partir del segle IX, molts
dells van emigrar cap als regnes cristians del nord peninsular, fugint de les
persecucions.
Finalment, els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econmic. Van
establir comunitats importants a ciutats com Toledo, Granada, Crdova, Sevilla o
Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la poblaci.

Illustraci 12; Al-Andalus
Tot i que la majoria de la poblaci vivia al camp, a Al-ndalus les ciutats tenien una
gran importncia, ja que eren el centre de la vida econmica, religiosa i cultural,
podem afirmar que era una societat urbana. Daquesta manera, la ciutat de
Crdova, per exemple, tenia uns 100.000 habitants, al final del segle X. Era una
ciutat molt gran en comparaci amb les que hi havia a la resta de lEuropa
23
occidental. Les ciutats islmiques estaven emmurallades i tenien diverses portes
que es tancaven a la nit. La part principal de la ciutat era la Medina o ciutat vella, en
la qual hi havia els edificis ms destacats. El ms important era laljama o mesquita
principal, al voltant de la qual girava la vida religiosa de la ciutat. Tamb hi havia
altres mesquites ms petites distribudes per altres zones de la ciutat. El centre de
la ciutat era la Medina on hi havia la mesquita major i els banys pblics.
Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven autntics laberints. Al voltant de la
medina es disposaven els ravals, els barris ms populars, on sinstallaven els
tallers dels artesans. El centre de la vida poltica era lalcsser, un recinte fortificat
situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris. La vida
social i econmica es desenvolupava al voltant del soc o mercat. Els comerciants
guardaven les mercaderies en grans magatzems, coneguts com alfndecs, des don
es distribuen als comeros locals.
Les mesquites poden tenir formes molt diverses, per requereixen d'un mnim
d'espais amb funcions definides clarament:
Una sala de pregria (liwan) a la qual s'accedeix descal i amb el cap
cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de
les palmeres dels oasis i t el sl cobert de catifes.
L'alquibla s, ms que un espai, una orientaci: l'alquibla s cap on han
de pregar els musulmans (orientats a la Meca) i, per extensi, l'alquibla
s, en les mesquites, aquella paret de la mesquita en direcci a la qual
preguen els creients. Per tal d'indicar aquest mur, a l'alquibla s'hi
construeixen:
Un o diversos nnxols, anomenats mihrabs, que, en algunes mesquites,
poden estar luxosament decorats. En algunes mesquites, el mihrab es
senyala tamb amb una cpula (qubba)
En aquelles mesquites en qu se celebra el serm del divendres
(khutba), al costat del mihrab s'hi construeix una trona (minbar), on
s'enfila l'imam, que s la persona encarregada de llegir l'Alcor i de
dirigir les pregries.
24
Fora d'aquests elements bsics i imprescindibles, les mesquites poden tenir,
segons llur importncia i segons l'poca de construcci, altres elements
constitutius:
Una sala de pregria (liwan) a la qual s'accedeix descal i amb el cap
cobert. Acostuma a estar plena de columnes que recorden l'aspecte de
les palmeres dels oasis i t el sl cobert de catifes.
Un o diversos minarets, que ocupen una posici ben visible des de
l'exterior. s una torre des d'on el muetz crida a l'oraci (salat).
Un pati porticat (xan), que t enmig una font on els creients poden fer
les ablucions rituals abans de resar.
Una maqsura, que s un recinte reservat on se situa el califa o l'imam
durant les oracions pbliques.
Un imam s un delegat de la comunitat musulmana i no pas un sacerdot, perqu es
considera que cap home no s digne d'interposar-se entre Du i els creients..
La mesquita de Crdova es va iniciar a construir cap lany 784. La sala de preg{ria
ocupa un rectangle de 180x130 metres.
La influncia de lAl-Andalus va ser molt important. Resten vestigis en la
toponmia, el nom de moltes poblacions es dorigen {rab, i tamb trobem vestigis
en lagricultura. Els {rabs van desenvolupar molt lagricultura; van desenvolupar
els conreus tradicionals com la vinya, els cereals i lolivera, i en van introduir nous
com larrs, el cot, la canya de sucre, el safr{ i fruites com el mel, la pera i
albercoc.
A la call del Guadalquivir, les hortes valencianes i la vall de lEbre, van perfeccionar
el sistema de regadiu a patir dembassaments i squies de distribuci daigua.
2) LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XI -XIV)
A partir del segle X la poblaci del mon va augmentar
8
. El seu creixement, en el
segle XI, va fer insuficients els recursos que feia servir, i va comportar la
intensificaci de lagricultura
9
, la ramaderia i la expansi comercial. Les pestes

8
Pl E ly 1000 43 l ly 1300 73 l.
9
Importants van ser l v; ll l l , perfeccionament
tcniques de regadiu, introducci de nous conreus, introducci del mol hidrulic.
25
epidmiques i la fam, en anys de collites dolentes o de guerres, no van ser
suficients per a canviar aquest signe ascendent, que es va mantenir fins el segle
XIII, tot i que van alterar el seu ritme. Lxode, sovint forat, de la pagesia va
contribuir a que es realitzessin canvis importants en la propietat de la terra i en el
paisatge, especialment, des del segle XI.
El desenvolupament agrari que havia perms el ressorgiment de la vida urbana i
lincrement del comer en la plenitud de ledat mitjana va comenar a assolir el seu
lmit a les darreries del segle XIII. Aix, el segle XIV va ser una poca de crisi
generalitzada per a tota la poblaci europea provocada per les males collites, les
guerres i les malalties.
Crisi econmica. Shavia produt la rompuda de moltes noves terres, per degut a
lesgotament dels sols va arribar un moment en el qual noms restaven terres
conreables duna qualitat fora menor. Aix va produir un descens de la
productivitat: tot aplicant el mateix esfor sobtenien collites ms pobres.
Daltra banda, el segle XIV va comenar amb una onada de fred glacial, que va fer
crixer la fam i la misria.
A ms, com que la poblaci continuava creixent, es va produir un major
desequilibri entre poblaci i recursos alimentaris. La crisi va agreujar-se pel
desequilibri entre una poblaci en ala i una producci daliments estancada dins
del marc de lagricultura senyorial.
Tot i que alguns sectors socials, com ara els terratinents i els comerciants, shavien
enriquit, una mplia majoria de la poblaci va comenar a patir serioses dificultats
econmiques. Com la producci de cereals era insuficient va generar-se un
augment de preus que va estendre la fam, la misria i la mortaldat dels ms humils.
Els anys de males collites els preus de molts productes bsics pujaven, i els qui
podien emmagatzemar alguns productes, com ara el gra, per exemple, el retenien i
esperaven que lescassetat augments per a vendrel ms car. A aix se li diu
abassegar.
Aquestes penries econmiques, que feien que la majoria de la gent estigus mal
alimentada i, per tant, amb menys defenses davant de les malalties, es van veure
agreujades amb laparici de pestes i guerres. Aix, dos factors externs van
provocar una veritable catstrofe demogrfica.
26
La Guerra dels Cent Anys i les guerres civils castellanes, entre daltres, van posar
noves dificultats (nous impostos, devastaci dels camps) a una economia rural
dbil.
Durant tota ledat mitjana van produir-se cclicament fases dexpansi agr{ria i de
crisi, degudes a lescassetat daliments. A vegades, la poblaci patia terribles fams
que produen morts massives. Als moments de ms grans dificultats solien
escampar-se amb gran rapidesa les pestes, o malalties epidmiques.
La pesta negra. Per va ser la pesta negra, el fet que va causar la mortaldat ms
gran, ja que a nivell mdic es desconeixien els microbis i els mecanismes de
contagi.

Illustraci 13; Evoluci de la pesta negra
27
Desprs duna srie danys de males collites, el 1347 va arribar a Siclia una
terrible malaltia, la pesta negra o pesta bubnica, que posteriorment es va
escampar per altres ports mediterranis. Des dall, aviat va arribar a gran part del
territori europeu, especialment a les zones ms poblades i a les ciutats, on el
contagi era ms rpid.
Aquesta epidmia va causar una gran mortaldat. Tot i que no podem disposar de
xifres exactes, es calcula que en molt poc temps va morir entre un quart i un ter
de la poblaci europea. A ms la presncia constant de la mort va provocar un
canvi de mentalitat que tamb es reflecteix en lart i la cultura popular, per
exemple en la dansa de la mort.
a) El ressorgiment de les ciutats
La prosperitat econmica va tenir com a conseqncia el ressorgiment de les ciutats
i la creaci de noves al llarg dels segles XII i XIII. El renaixement del comer i
lexpansi de lagricultura van ser els factors claus que expliquen el renaixement
del mon urb.

Illustraci 14; ciutat medieval
28
Amb el ressorgiment de les ciutats va sorgir una nova classe social: la burgesia
10
,
que habitava al burg o barri mercantil i artes. Moltes ciutats eren de protecci
reial, aix feia que molts camperols que fugien del camp pels abusos dels senyors
feudals anessin a les ciutats. Al centre de les ciutats es trobaven la catedral, la plaa
del mercat i lajuntament. Les ciutats es van convertir en centres de producci de
manufacturats. La feina es feia en petits tallers, propietat del mestre artes, amb
eines prpies. Aquests tallers estaven agrupats en oficis que fins i tot donaven nom
als carrers. Amb el temps el mestres artesans de cada ofici sagrupen en gremis que
es preocupaven de establir unes normes per assegurar el correcte funcionament
en tots els aspectes, per exemple; ning no podia exercir el seu ofici en una ciutat
sense el perms del gremi, tots havien de treballar les mateixes hores, vigilncia del
preu final, etc.
b) Cultura i art a la Baixa Edat mitjana: el Gtic
Els segles XII i XII representen una poca de renovaci cultural: la filologia grega i
el Dret rom, van ser el punts fonamentals; la primera va influir en el pensament i
va modificar la teologia cristiana i, el segon, va canvia el concepte poltic
dOccident.
Aquesta renovaci intellectual no hauria estat possible sense el desenvolupament
de nous centres densenyament. La cultura ja no estava refugiada en els monestirs,
ni els manuscrits es guarden com a tresors: arriba a les ciutats, on es mouen els
homes, les idees i els llibres. El moviment s fcil perqu s'empra el llat com a
vehicle de cultura, que professors i alumnes parlen i escriuen. Les escoles
monacals del perode anterior foren superades per escoles episcopals o
catedralcies, lligades a una catedral i per tant a una ciutat.
El sentit corporatiu medieval va fer que de les escoles episcopals i les
catedralcies
11
sorgiren les Universitats. L'inters progressiu dels estudiants i la
inquietud i el desig creixent de saber provoc la uni de professors i estudiants en
corporacions anomenades universitats.

10
La burgesia aparegu el segle XI quan s'agruparen els artesans en les ciutats que eren aleshores dominis
dels senyors feudals, el grup social integrat per comerciants i artesans lliures.

11
L q yv l l l l v l. D l
l XIII x l l q hzv l Al l
cristians.
29
La imatge de Du tamb va canviar, ja no era aquell Du hiertic (fred i distant),
imatge del senyor feudal. Ara. al gtic, s un Du ms humanitzat, ms compassiu.
El pas cap lantropocentrisme, concepci segons la qual la finalitat ltima de
l'univers s l'home i les seves necessitats, comena a palesar-se, tot i que arribar a
la seva plenitud durant el Renaixement al segle XV.
Del Romnic cap el Gtic. La idea de reforar exteriorment les parets per sostenir
larc que feia servir el rom{nic, va permetre aixecar les cobertes de les esglsies i
obrir en les seves parets grans finestrons. Larc en voltes de creueria substitueix
larc en voltes de can (sovint arc de mig punt),i larc rod de les portes i finestres
va ser substitut pels arcs ogivals o de punta de llana. Aquesta transformaci tan
notable va ser obra, principalment, del monjos del Cster.

Illustraci 15; Arc en voltes de creueria i arc ogival
A partir del segle XII noves formes artstiques s'imposaren a l'art romnic de
l'Europa cristiana; foren l'estil cistercenc i el gtic. Les noves formes foren
teoritzades per Bernat de Claravall, el gran dinamitzador del Cster, i el segon per
lAbat Suger, l'abat de baslica de Saint-Denis, a Pars, la primera esglsia gtica.
Foren dues visions filosfiques i esttiques oposades dins del cristianisme. Mentre
el primer criticava la gran alada de les esglsies, la seva desmesurada profunditat,
la seva absurda amplada, llurs sls polits i rics i tot all que distreu els ulls del
devot i molesta la seva devoci; l'abat Suger alabava tot all que hom t per ms bo
30
a la creaci, all de ms precis que ha de servir d'antuvi per la celebraci de la
santa eucaristia i, per exemple, demanava que per rebre la sang del Crist conv
disposar de vasos d'or, de pedres precioses.
A Frana les catedrals gtiques ms importants son les de Chartres o Reims, van
servir com a model per moltes altres darreu dEuropa.
Els escultors gtics van observar amb molta atenci la naturalesa, sesvaeix la
rigidesa romnica; les fisonomies, posicions i actituds revelen una tendresa i
suavitat extraordinries i la intensitat cristiana daquella poca.

31
UNITAT 3. LEDAT MITJANA A CATALUNYA
1. ELS VISIGOTS A CATALUNYA
Els visigots era un poble germ{nic que es va establir dins lImperi Rom{, com a
poble federat i collaborador dels romans, cap a final del segle IV, tot i que
senfrontaren molt aviat amb el poder imperial.

Illustraci 16; Migracions dels Visigots
Els visigots arribaren a la Pennsula Ibrica al comenament del segle V, per molt
aviat es van expandir per la G{llia. Quan va caure lImperi Rom{ dOccident (476)
intentaren apoderar-se de tota la Pennsula, per algunes zones es resistiren. Al
comenament del segle VI, els francs expulsaren els visigots del sud de la Gllia
amb la qual cosa es constitu el regne visigot.
La primera capital del nou regne fou Barcelona, per desprs fou traslladada a
Toledo. Els visigots van desaparixer amb larribada dels rabs el 711. La
presncia dels visigots no va suposar un trencament amb el mn rom, sin que va
servir per consolidar les estructures romanes. Igual que a la Pennsula Ibrica, a
Catalunya no va comportar canvis profunds, malgrat tot ens han arribat vestigis en
paraules com ara guerra, sab i bandera, tamb en restes arquitectniques com el
baptisteri de la catedral de Barcelona i les esglsies de Terrassa i de Sant Cugat.
2. ARRIBEN ELS RABS.
32
Al comenament del segle VIII (711), les divisions internes i les pugnes nobiliries
pel control del regne foren aprofitades pels musulmans per ocupar tot el territori
peninsular. Les tropes musulmanes, formades per gent nord-africana i dirigides
per una minoria rab, ocuparen les terres catalanes cap al 720.
Locupaci sarrana es va fer o b de manera pactada o b per conquesta militar; en
el primer cas, els indgenes podien conservar les seves terres i els seus crrecs.
A diferencia del que va passar amb els visigots, limpacte i la influncia dels {rabs
van ser importantssims sobretot, a Catalunya Nova, al sud del riu Llobregat, on els
{rabs van restar durant ms de quatre segles. Prova daquesta influncia la troben
en la toponmia: Cambrils, Constant, Lleida, Tortosa, Balaguer, Monst, Fraga,
Borges Blanques, Siurana, Vinars, etc., noms dorigen {rab.
Un altre vestigi de la civilitzaci {rab el trobem en lagricultura. Els musulmans la
van desenvolupar extraordinriament, sobretot a lhorta valenciana i la vall de
lEbre, perfeccionant el sistema de regadiu, , desenvolupant els conreus
tradicionals i introduint-ne de nous com larrs, el cot, el sucre i el safr.
Pel que fa a la Catalunya Vella, es a dir, tota la franja pirinenca i tot el territori
oriental fins a la vall i la desembocadura del Llobregat, la presncia dels rabs fou
breu. Carlemany va alliberar tots els territoris catalans fins a Barcelona (801) i va
establir la frontera amb els rabs al Llobregat.
Tamb eclesisticament els comtats catalans van passar a dependre de la seu de
Narbona, i no com passava amb la resta de territoris peninsulars, que depenien de
Toledo. Aquest fet s rellevant, ja que demostra que, a diferencia de la resta de
territoris peninsulars en qu la conquesta dels territoris rabs la van iniciar els
visigots a Covadonga, a Catalunya la van comenar els francs i el nostre pas va
formar part de lImperi Carolingi, daqu que depengussim eclesi{sticament de
Narbona.
3. LA INDEPENDNCIA DELS COMTATS CATALANS
Per compensar la fidelitat a la dinastia, els reis francs concediren a Guifr el Pels,
de la casa de Carcassona, el govern duna gran part dels comtats catalans: el 870
els dUrgell, Cerdanya i Conflent, i el 878 els de Barcelona i Girona. Lobra ms
important de Guifr, fundador del Casal de Barcelona, fou la repoblaci de les
terres de la regi central de Catalunya. Una de les llegendes ms conegudes s la
que es refereix a lorigen de la nostra ensenya: Guifr havia ajudat el rei franc a
33
vncer el normands; el premi que havia rebut del rei franc Carles el Calb havia
estat lescut dels quatre pals vermells sobre fons dor, pintat pel mateix monarca,
damunt lescut de Guifr, amb la sang de les seves ferides. Den{ daquest fet, s
lescut del nostre pas.
En morir Guifr (897), la monarquia carolngia travessava dificultats internes:
lany 888, els grans del regne havien elegit un nou rei que trencava el legitisme
12
.
Locasi fou aprofitada pels fills de Guifr per governar duna manera cada cop ms
autnoma i autoproclamar-se successors; daquesta manera destablia el principi
de successi hereditria, primer gran pas cap a la independncia poltica.
Aquest fet va significar linici dun procs gradual, que es va succeir en context de
divisi i enfonsament del poder carolingi. Els comtats catalans encara depenien de
lajut franc per defensar-se dels musulmans, per la debilitat i les divisions
internes dels francs feien impossible aquest suport; es facilitava aix lassoliment
de la sobirania poltica per part dels comtats catalans.
La independncia poltica de fet dels comtats catalans es va produir al final del
segle X. Aquest s el gran segle de la Hispnia musulmana (al-ndalus), amb
lestabliment del Califat de Crdova. El comte barcelon Borrell II (947-992) es va
veure obligat a apropar-se a Crdova mitjanant una srie dambaixades que
iniciaren una poca de relacions poltiques amb els musulmans i que separaren
cada cop ms el comtats catalans de la monarquia francesa.
Per lpoca de bones relacions es trenc{ quan es produiren canvis en el Califat:
lany 976 mor el pacfic califa al-Hakam i el succe Hissam II, sota el govern del
qual adquir protagonisme al-Mansur (Almanzor). Pel juliol de 985 al-Mansur
assalt i saquej Barcelona i fu captius alguns dels seus habitants.
Els comtats catalans saproparen novament al regne franc oferint la renovaci del
jurament de fidelitat a canvi dauxili militar contra els musulmans. Lajut no arrib{
i el comte Borrell II no va renovar els oferiments de vinculaci poltica que havia
fet. Daquesta manera sacabaren per sempre les relacions poltiques de
subordinaci entre els comtes catalans i els reis francs. La independncia poltica
dels comtats catalans era un fet, tot i que la confirmaci jurdica no es produiria
fins al 1258 (tractat de Corbeil entre Jaume I i Lluis IX de Frana).

12
Legitisme; L q x l x . Ly 888 v
el legitisme entre els francs: Od, magnat del regne que no era de la nissaga carolngia, fou elegit rei. El
fet va significar un afebliment dels vincles de fidelitat que unien els jerarques catalans amb la reialesa.
34
4. LA CREACI DUN ESTAT FEUDAL.
Al llarg del segle XI es va anar consolidant lhegemonia del comtat de Barcelona,
sobretot sota el govern de Ramon Berenguer I (1035-1076), que va aconseguir que
tots els comtats catalans sunissin al comtat barcelon.
En el decurs dels segles XII i XII es produ lanomenada revoluci feudal, que va
implicar dos processos: un procs socioeconmic que va convertir els camperols
en dependents dels grans propietaris (senyors nobles i eclesistics) i un procs
sociopoltic que va fragmentar el poder pblic, ja que aquests senyors feudals van
assumir part daquest poder en nom del comte.
En aquesta poca es consolida el feudalisme a casa nostra, que queda reflectit
jurdicament en els Usatges de Barcelona, primera compilaci de lleis de lEuropa
medieval, i que saniran configurant al llarg de lEdat Mitjana.
Tamb durant el govern de Ramon Berenguer sinici{ la poltica dexpansi cap a
Occitnia (sud est de Frana), reforada al segle XII amb el matrimoni de Ramon
Berenguer III i Dola de Provena (1112). Daquesta incorporaci territorial es
deriv una influncia cultural molt important a Catalunya.
La presncia catalana a Occitnia finalitza arran de la croada feta pel Papa contra
els ctars, considerats heretges; Pere I el Catlic va ajudar els seus vassalls occitans
i va morir a la batalla de Muret al setembre de 1213. A partir del regnat del fill de
Pere I, Jaume I, Catalunya mira cap el sud i la mediterrnia.
En el decurs del segle XII sanir{ consolidant la identitat prpia de Catalunya.
Durant el regnat de Ramon Berenguer III (1097-1131) saconsegueix assolir de
forma definitiva el paper del comtat de Barcelona en la vertebraci de Catalunya
com a unitat poltica, cal destacar que va aparixer per primer cop el terme
Catalunya. A ms, el papat va reconixer la identitat poltica de Catalunya i es van
comenar a establir relacions internacionals.
5. LA FORMACI DE LA CORONA DARAG.
La mort del rei dArag Alfons I el Bataller (1134) i el problema que va crear la
seva successi afavoriren la uni daquest regne amb el comtat de Barcelona.
Alfons dArag no va tenir successi directa, i en el seu testament deixava el regne
aragons als ordres dels militars del Temple, de lHospital i el Sant Sepulcre. Les
viles, la noblesa i lEsglsia aragoneses no acceptaren el testament, i la noblesa va
35
prendre la iniciativa elegint un nou rei: Ramir el Monjo, germ del rei difunt i bisbe
de Barbastre. El matrimoni del nou rei amb Agns d
Aquit{nia don{ com a resultat el naixement duna nena que es convert en hereva
del regne. Lany 1137 decid vincular el regne aragons al comtat de Barcelona i va
oferir la seva filla Peronella (quan noms tenia un any) a Ramon Berenguer IV,
comte de Barcelona des de 1131.
La motivaci principal de Ramir per decantar-se per la soluci catalana fou la
forma en qu shavia de realitzar la uni entre els dos territoris, la qual permetia la
supervivncia dArag com a regne. Es tractava duna uni din{stica, no pas una
fusi entre Arag i Barcelona, en la qual el territori conservaria les institucions,
lleis, tradicions; noms compartirien el monarca que es convertiria en comte-rei.
La uni amb Arag signific la creaci dun estat fort que culmin{ la conquesta i la
repoblaci de la Catalunya Nova (Tortosa, 1148; Lleida, 1149) i lexpansi per la
Mediterrnia iniciada amb el regnat de Jaume I.
6. LART ROMNIC A CATALUNYA.
En el decurs dels segles XI i XII es desenvolupa a Catalunya lart rom{nic,
estretament vinculat amb la societat de lpoca: rural, feudal i dominada per la
realitat cristiana. El romnic va arrelar molt a Catalunya, on va adquirir unes
caracterstiques prpies.
Com a la resta dEuropa, la manifestaci predominant de lart rom{nic fou
larquitectura. El procs va donar lloc a una tendncia autctona representada en
el monestir de Sant Pere de Rodes (1022); aquest corrent, que es caracteritza per
la monumentalitat i la rica decoraci escultrica, va influir durant els segles XI i XII.
A partir daqu podem distingir tres etapes: preromnic, primer romnic i segon
rom{nic; i dins daquest diversos perodes:
- preromnic: sn totes aquelles obres anteriors al romnic, i s'acostuma a
associar-lo amb ms propietat al que es practic desprs de la dominaci
sarrana durant els segles IX i X, amb influncies visigtiques, carolngies i
mossrab: ex. Esglsia de Terrassa.
- primer romnic: dinfluncia llombarda, es caracteritza per la seva funcionalitat
i per una decoraci pobra, que consisteix, bsicament, en les arcuacions cegues.
El romnic llombard s el ms caracterstic i genu de Catalunya; exemples:
esglsies de Bo, Sant Mart de Canig...
36
- segon romnic: en el segle XII, els edificis es van perfeccionar: es va utilitzar la
columna com a suport i com a element decoratiu en portades i finestres, es van
enriquir les plantes, es van ampliar les portes i les finestres. Podem destacar la
catedral de la Seu dUrgell, els monestirs de Sant Joan de les Abadesses i de Sant
Pere de Besal...
o romnic de transici: propi del segle XIII, que a les darreres fases
incorpora elements gtics; exemples: seus velles de Lleida i Tarragona.
Lescultura romnica est{ plenament al servei de larquitectura i es concentra en
les portades i als capitells dels claustres. Hi trobem temes religiosos, simplement
decoratius i relacionats amb la vida quotidiana. Lescultura exempta
13
, de fusta
policromada, s ingnua i esquematitzada; els temes principals sn Crist i la Mare
de Du.
La pintura, mural o sobre fusta, s un aspecte fonamental del romnic catal. La
pintura mural, que era situada als absis i als murs, tenia una finalitat didctica (fer
arribar al poble analfabet els missatges del cristianisme). La iconografia bsica s
el Crist en majestat (a la mandorla o ametlla mstica), i la Verge (asseguda i amb el
Nen), sovint acompanyats pels evangelistes; ngels, arcngels, sants i apstols. La
pintura sobre fusta saplicava als frontals dels altars.
7. JAUME I, I LEXPANSI PER LA MEDITERRNIA.
Jaume I el Conqueridor (1213-1276) heret la corona del seu pare Pere I el Catlic
quan tenia noms cinc anys. Lany 1225, desprs duns quants anys de lluites
nobili{ries Jaume I va assumir personalment el tron, amb el suport de lEsglsia i
de la burgesia catalana, i inici una poltica dirigida a pacificar els territoris. Quasi
immediatament sinici{ lexpansi territorial: els objectius foren Mallorca i
Valncia. Va conquerir els dos regnes musulmans i els va dotar de Corts. Lnic
lligam que tenien amb Catalunya era lingstic i al figura del rei. Daquesta manera
naixien els Pasos Catalans, no com a unitat poltica sin lingstica. Aquest mateix
monarca va ser el primer que va establir relacions comercials amb el nord dfrica
(Marroc, Tunis) per afavorir el comer catal. Fou lartfex de la redacci del Llibre
del Consolat de Mar, primer cdex jurdic martim, vigent a la Mediterrnia fins al
segle XIX. Sota el seu regnat es van crear les Corts i el Consell de Cent de Barcelona,

13
Escultura exempta; una escultura exempta o lliure es la que no est en contacte amb cap mur, es pot
veure des de qualsevol angle, es independent de qualsevol superfcie a excepci del pis on roman.
37
hi va haver un progrs molt important de la cultura catalana amb figures com
Ramon Llull o el mateix rei, que va escriure una autobiografia, El llibre dels feyts.
8. LES INSTITUCIONS CATALANES: LES CORTS, LA GENERALITAT I EL CONSELL
DE CENT.
Les Corts sn lexpressi de la sobirania nacional dins lestat catal{ medieval. El
seu origen es troba en les corts catalanes i en les assemblees de pau i treva.
Sarticulen sota el regnat de Jaume I. Aquesta assemblea poltica es va reunir per
primera vegada a Catalunya lany 1213, per la seva composici, el seu
funcionament i les seves funcions van quedar consolidats lany 1283. Arag i
Valncia tamb tenien les seves prpies Corts.
Les Corts eren una assemblea formada per homes dels tres estaments o braos
14
:
la noblesa, lEsglsia (lalta jerarquia eclesi{stica) i el bra reial (la burgesia de les
ciutats del patrimoni reial). Es tractava dun organisme que noms representava
les tres oligarquies que hi havia a Catalunya (la feudo-eclesistica, la feudo-
nobiliria i la municipal-burgesa), per es va convertir en lnica instituci
polticament representativa del Principat.
Les Corts catalanes tenien potestat legislativa (aprovaven lleis de carcter
general), havien daprovar la introducci de nous impostos, i les disposicions
dictades per unes Corts noms podien ser revocades per unes altres Corts.
Les Corts eren convocades pel rei i comenaven amb una proposici del sobir,
generalment per demanar diners; desprs, cadascun dels braos que componien
lassemblea es reunia per separat i presentava al monarca el memorial de greuges
(contra abusos de la mateixa monarquia o dels seus oficials); finalment, quan el
sobir havia donat resposta satisfactria a aquests greuges que havien presentat
les Corts, aquestes atorgaven el donatiu al sobir.
Diputaci del General o Generalitat. Durant el regnat de Pere el Cerimonis, les
Corts van crear una delegaci permanent per recollir els donatius i ocupar-se de
totes les qestions que hi estiguessin relacionades, sobretot durant els perodes
compresos entre cadascuna de les reunions de les Corts. Naixi aix, lany 1359, la

14
Bra; Denominaci de cadascun dels estaments representats a les Corts (nobles o militars, eclesistics i
burgesos de les ciutats reals). La denominaci de bra es generalitz a partir del segle XV, com a resultat
de la teoria medieval que considerava un pas com un cos viu, del qual era cap el rei, l ;
el militar, el eclesistic i el reial.
38
Diputaci del General o Generalitat. La seva composici no va quedar fixada fins
a les Corts de Barcelona de 1943.
Consell de Cent. A Catalunya, els municipis no existiren com a unitats autnomes
fins al segle XIII.

Illustraci 17; Sal de Cent
En els segles anteriors, el govern de les localitats competia al veguer o batlle local.
Per concessi reial, en el segle XIII van sorgir formes autnomes de govern
municipal: lantiga assemblea venal va ser substituda per un consell restringit,
format pels vens ms rellevants (els consellers), que assessoraven els magistrats
de la localitat (els cnsols, jurats o paers, que tenien funcions directives i
executives) que ells mateixos elegien. La presidncia de les reunions del Consell
corresponia al veguer o batlle.
El sistema de govern de la ciutat de Barcelona va se establert durant els regnats de
Jaume I i Per el Gran. Lorganisme municipal barcelon es componia dun executiu
de cinc consellers i dun consell de cent prohoms jurats (el Consell de Cent). El
Consell era format pels membres dels tres estaments de la ciutat: ciutadans
honrats (la gran burgesia comercial i financera de la ciutat), mercaders i artistes
(comerciants i mestres propietaris de tallers artesanals, petita i mitjana burgesia) i
menestrals (artesans que formaven part dels gremis de la ciutat).
A la mort de Jaume I, els seus regnes quedaren repartits entre els seu fills: Jaume
heret Mallorca, el Rossell, la Cerdanya i Montpeller, que constitu un regne
independent fins lany 1343, en qu Pere III el Cerimonis el reintegra per la fora
a la Corona dArag. Pere el Gran (1240-1285) va heret la resta de la Corona
39
dArag el 1276. Va conquerir Siclia. A la seva mort el va succeir Alfons II el Franc
(1265-1291), que va conquerir definitivament Menorca.
Jaume II el Just (1267-1327) va continuar la poltica mediterrnia del seu pare. Va
establir relacions comercials amb Xipre i va conquerir Sardenya; resten vestigis
daquesta presncia catalana a Sardenya, a lAlguer, on encara es parla catal{.
Les relacions amb Bizanci van ser tan fortes que lemperador va demanar ajut a
Jaume II per vncer els turcs. Jaume II va enviar-hi un cos de soldats professionals,
anomenats almogvers, comandant per Roger de Flor i Ramon Muntaner, que van
vncer els turcs. El fill de lemperador, malgrat la victria, recels de Roger de Flor,
el va fer assassinar, i aix va provocar lanomenada venjana catalana. Van assaltar
diverses ciutats de limperi Bizant i van conquerir els ducats dAtenes i Neop{tria.
9. LES RUTES COMERCIALS CATALANES.
A partir del segle XIII es va desenvolupar molt el mercat interior, que seguia
diverses rutes (terrestres i fluvials) i sorganitzaven en fires de car{cter comarcal.
Per es en el comer exterior on es va registrar les novetats ms importants.
El comer exterior catal en els segles de la baixa edat mitjana es canalitzaven per
tres mbits i rutes comercials:
a. Mediterr{nia occidental: sud de Frana, Pennsula Ibrica, nord dfrica,
Siclia i Sardenya. Shi exportaven teixits, paper i oli; se nimportaven
cereals (blat) i teixits. Cal destacar que a la zona nord-africana hi arribaven
els productes (or i ivori) i els esclaus procedents de la ruta sahariana. En
aquesta mbit els catalans competien amb els genovesos.
b. Mediterrnia oriental: Alexandria, Constantinoble, Romania, Xipre, Beirut,
Damasc i Tir. Shi exportaven teixits, corall, armament, metalls preciosos,
pells i oli; se nimportaven espcies (pebre). Els competidors en aquest
mbit eren els venecians.
c. Atl{ntic: Sevilla, Lisboa i Flandes. Shi exportaven espcies, safr{ i armes; se
nimportaven teixits. Aqu cal destacar la competncia genovesa.
Daquestes dades es pot deduir que hi havia un tipus caracterstic de comer, que
donava molts beneficis als grans comerciants de Barcelona; lexportaci de
productes que prviament havien estat importats.
40
Gaireb a tots els enclavaments que mantenien relacions comercials amb el
Principat hi havia un cnsol catal, que resolia els problemes que sorgien entre
els mateixos comerciants.
A les ciutats mercantils catalanes, a final del segle XIII es van constituir consolats,
tribunals formats per dos magistrats (cnsols de mar) que exercien la jurisdicci,
en primera instncia, sobre las causes martimes i mercantils.

Illustraci 18; expansi territorial catalano-aragonesa i comer al segle XIV
Aquesta expansi comercial es va produir grcies al ressorgiment de les ciutats i
laparici duna burgesia amb dinamisme i fora; Barcelona ns lexemple ms
clar. A partir del segle XIII va ressorgir, sobretot durant el regnat de Jaume I, que
va crear les institucions de govern municipal. Lpoca de plenitud arriba fins a la
segona meitat del segle XIV. La ciutat creix molt, arriba a tenir 40.000 habitants.
Era una ciutat dinmica i comercial i un important centre de producci artesana.
Tenien molta import{ncia els gremis. Lactivitat de la ciutat es va manifestar en la
construcci dedificis religiosos com: Santa Maria del Mar, Baslica del Pi, monestir
de Pedralbes, etc., i en la construcci dedificis civils: Palau de la Generalitat, Palau
Reial, Sal del Tinell, Ajuntament de Barcelona i el seu Sal de Cent.
En el segle XV, Barcelona va perdre molta poblaci i va sofrir un seguit de lluites
poltiques i a ms el centre comercial de la Corona dArag pass{ a Valncia.
10. UNA LLARGA DECADNCIA.
41
El perode 1336-1410 s una poca de grans contrastos, que es caracteritza per la
m{xima expansi territorial i la consolidaci del pactisme, per tamb per linici de
la crisi socioeconmica.
Lobjectiu fonamental de Pere III el Cerimonis (1336-1387) va ser la
reincorporaci al domini directe del casal de Barcelona dels territoris dels seus
predecessors. Durant el seu regnat va comenar una decadncia iniciada el 1333 i
que tindr el seu punt culminant al segle XV, amb la guerra civil catalana (1462-
1472). Aquesta llarga decadncia es va donar a tota lEuropa occidental i, com
veurem, Catalunya no resta al marge.
Lany 1333, conegut a lpoca com lo mal any primer, va iniciar un cicle da males
collites, desgrcies naturals (sequeres, terratrmols...), a partir de 1348 la pesta
negra, que es repetiria al llarg dels segles XIV i XV. Tot aix, va provocar fam i un
gran ndex de mortaldat, Catalunya va passar de 500.000 a 200.000 habitants
aproximadament; abandonament dels camps; disminuci de la producci agrcola.
La gent emigrava a les ciutats, per aquestes tamb eren en crisi.
La crisi econmica va donar pas a una greu crisi social al camp, amb linici del
conflicte remena. Els remencs eren els pagesos que treballaven la terra dels
senyor i que no podien abandonar-la sense el seu perms. No eren homes lliures; si
volien ser-ho havien de comprar la seva llibertat, s a dir, shavien de redimir
(daqu deriva el mot remena, que significa remissi). A ms, els pagesos es veien
sotmesos a una srie dabusos i drets senyorials anomenats mals usos. Gaireb un
ter de la poblaci catalana era remena.
Els remencs van ser el primers que es van revelar davant aquesta situaci
dinjustcia, i durant cent anys van lluitar per obtenir la llibertat i millorar les seves
condicions. El problema el va solucionar Ferran II, amb la Sentncia Arbitraria de
Guadalupe (1486), sabolia la condici remena i desapareixien els mals usos, per
es consolidaven pagant censos
15
i rendes als propietaris de les terres i continuaven
estant sotmesos a la justcia senyorial.

15
Censal: Renda anual que rebia una persona (censalista o censaler) sobre un capital avanat, quasi
sempre garantit sobre un immoble, similar a una hipoteca. El seu inters oscil lava entre un 5% i un 7%.
La renda derivada del censal era perptua, per al llarg del temps podia ser redimida, a voluntat, pel
deutor (censatari).
42
Al mn urb tamb hi va haver conflictes entre el patriciat
16
i els menestrals
17
pel
control del poder poltic. La crisi va provocar que, des de finals del segle XIV,
esclats una violncia social contra els jueus (assalts als calls
18
o barris jueus),
perqu sels considerava responsables de les desgr{cies del pas.
A tot aix cal afegir les guerres entre Pere II i Pere el Cruel de Castella, anomenada
Guerra dels dos Peres, i les guerres de Sardenya i Siclia, que van esgotar el pas.
Amb aquest panorama tan negre arribem al segle XV.
11. LA FI DE LA DINASTIA NACIONAL CATALANA I LARRIBADA DELS
TRASTMARA.
Els fills de Pere III, Joan I el Caador (1387-1396) i Mart I lHum{ (1396-1410),
foren els darrers reis del casal de Barcelona. El regnat de Joan I va estat molt
marcat per al crisi econmica i per les greus repercussions socials. Shi aguditza
lagitaci dels remences contra els senyors feudals, que cada cop ms exigents amb
els camperols.
Mart heret uns regnes amb greus problemes demogrfics, econmics i socials. Cal
destacar la incorporaci del comtat dEmpries al casal de Barcelona i la
recuperaci de Siclia. La seva mort el 1410 sense descendncia directa (el seu fill
Mart mor lany 1409) va provocar un greu conflicte successori que es resolgu
amb el canvi de dinastia.
Els candidats a la corona arribaren a ser set, per noms dos pogueren optar
realment al tron: Jaume dUrgell i Ferran dAntequera. Jaume dUrgell, besnt per
lnia masculina dAlfons el Benigne, era el candidat ms ben situat, per la seva
candidatura tenia una forta oposici, especialment a Arag i Valncia.
Ferran dAntequera (nt per lnia femenina de Pere el Cerimonis) era fill el rei de
Castell, tenia una riquesa personal molt important, cosa que el feia molt influent, i
disposava experincia poltica de ser regent a Castella.

16
Patriciat: El tercer estament important, polticament parlant, de la societat era el patriciat, l'aristocrcia
del diner, que va tendir a equiparar-se amb la petita noblesa, va impulsar la institucionalitzaci dels
municipis i va aprofitar la seva posici privilegiada per assegurar-se el control dels governs municipals
des dels inicis, tot i ser un grup demogrficament minoritari en el medi urb.
17
Menestrals: A part les vendes dels mercaders, l'economia urbana reposava en la producci dels
menestrals, que es feia en obradors o tallers propietat dels mestres, els quals venien directament al
consumidor una part del que produen.
18
Calls: Barris dels jueus a les viles medievals de Catalunya. Tenien murs i portes, per nicament
ll l .
43
Desprs de moltes disputes, els tres territoris principals de la Corona dArag
acceptaren la proposta del papa Benet: reunir una comissi formada per tres
representants de cada regne (Arag, Valncia i Catalunya). La comissi es va reunir
a Casp amb la missi delegir un candidat, tenint en compte que lescollit havia de
tenir majoria de vots i, com a mnim, un vot de cada regne.
Finalment es va imposar Ferran dAntequera (1412-1416), que va comptar amb
el suport de Valncia i Arag, que van aprofitar la indecisi i lafebliment de
Catalunya, que, com hem vist, travessava una greu crisi. Lentronitzaci de la nova
dinastia castellana va significar linici duna nova etapa a Catalunya marcada per
les tensions entre la monarquia i les institucions dautogovern, que culminaren
amb la guerra civil de 1462-1472.
El segle XV va significar un agreujament dels problemes socials, econmics i
poltics iniciats durant la segona meitat del segle XIV. A Ferran I el va succeir
Alfons IV el Magnnim (1416-1458). El seu regnat es va caracteritzar per la
conquesta de N{pols, que va esgotar encara ms el pas, i per labsncia del rei, que
des de la conquesta de Npols va traslladar all la cort. Finalment la crisi esclata en
forma de guerra civil (1462-1472) durant el regnat de Joan II (1458-1479), que es
va enfrontar constantment contra les institucions catalanes.
12. LA GUERRA CIVIL CATALANA.
El context concret en qu es va iniciar aquesta Guerra Civil son: els problemes de
Joan II amb loligarquia catalana i amb el seu fill Carles de Viana que li disputava el
seu tron.
El conflicte civil que coincid amb la Primera Guerra Remena i amb les lluites
socials a la ciutat, divid el Principat en dos b{ndols, i va ser el resultat final duna
complexa situaci poltica, social, econmica i institucional, iniciada ja en la
segona meitat del segle XIV. Les causes van ser diverses: rivalitat entre diferents
sectors de la noblesa, reivindicacions dels remences, lluita entre la Busca
19
i la
Biga
20
pel govern de Barcelona i enfrontament poltic entre oligarquia i la
monarquia.

19
Busca: l'astella, en oposici a la Biga- era el partit dels menestrals, mercaders i artistes que aspiraven a
controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volien la
devaluaci monetria i mesures proteccionistes.

20
Biga: En analogia amb la pea de fusta que aguanta un edifici la ciutat-, estava integrada per la
majoria dels ciutadans honrats i alguns mercaders importadors de teles de luxe-, es considera, actuava i
44
En el bndol reial hi havia els remences, els buscaires i una part de la petita
noblesa i del clergat. En el bndol contrari (dirigit per la Diputaci del General i pel
Consell del Principat
21
) la Biga, la major part de la noblesa i del clergat i un
nombrs sector popular (els que hi defensaven les lleis i les Constitucions de
Catalunya enfront de lautoritarisme reial).
La guerra va ser molt llarga. Joan II all internacionalment el Consell de Principat i
sali{ amb Castella per mitj{ del matrimoni del seu fill Ferran amb la infanta Isabel.
Finalment les victries militars del bndol reial (setge de Barcelona) van fer
possible que la guerra acabs amb una victria reial. Sarrib{ aix i va acabar amb
la signatura de la Capitulaci de Pedralbes (Pau de Pedralbes, 1472), que signific
la rendici del Principat i el retorn dels seus sbdits a lobedincia. El rei es va
comprometre a no iniciar accions de repres{lia i a respectar lstatu quo poltic
anterior a lany 1462 (pactisme).
Punts conflictius foren la restituci dels bns confiscats per ambds bndols i,
sobretot, la qesti remena. El rei havia normalitzat les seves relacions amb
loligarquia catalana, per les reivindicacions populars (qesti remena, reforma
de les institucions del Principat) restaren marginades i sense soluci.
A Joan II li va succeir Ferran II el Catlic (1479-1516) que va intentar resoldre els
greus problemes heretats de la guerra civil. Va consolidar el pactisme, amb la
promulgaci de la Constituci de lObservana (1480) amb la qual confirmava els
privilegis i les lleis catalans, per introdu una reforma important en el sistema
delecci dels crrecs en les institucions de govern del Principat i dels municipis: la
insaculaci. Consistia a establir una llista de persones aptes per ocupar els crrecs,
dacord amb uns requisits determinats que el rei aprovava, i a procedir a lelecci
mitjanant un sorteig. El sistema, que no era nou a Catalunya per que aleshores
shi generalitz{, permet al rei intervenir en lelecci i trencar el monopoli dels
crrecs que exercien determinades famlies.
Per resoldre el problema de la remena va promulgar el 1486 la Sentncia Arbitral
de Guadalupe.

vivia com un grup nobiliari, tenien terres, castells i drets senyorials i vivien de les rendes. Tenien el
control del poder municipal i s'oposaven als sectors vinculats a l'economia productiva.
21
Consell del Principat: O Cly ly 1460 l l problemes interns
del govern del Principat. Depenia de les Corts i actuava paral lelament a la Diputaci del General. Dirig
l P l J II ly 1472.
45
Tamb va adoptar mesures protectores del comer, la navegaci i lartesania. En
poltica exterior va reincorporar el Rossell i el regne de Npols.
13. LART GTIC
Cronolgicament comprn del segle XII al XVI. A Catalunya el va introduir lordre
del Cster.
Lexpansi del comer i de la vida urbana a partir del segle XIII provoc{ un canvi
important en la sensibilitat artstica de lpoca. El nou estil reflecteix un mn
dinmic i una nova espiritualitat dels grups socials urbans i dels ordres
mendicants
22
).
Larquitectura gtica catalana t unes caracterstiques molt prpies: la
simplificaci i lausteritat en les formes, lexistncia de menys espais buits a les
faanes, lhoritzontalitat i les plantes duna o tres naus.
Les obres ms sobresortints sn les religioses (catedrals), per tamb s molt
important larquitectura civil, relacionada amb la vida urbana i el comer (palaus,
hospitals, llotges de mercaders i drassanes). Podem destacar les obres
significatives segents:
a) Segles XII i XIII: monestirs de Santes Creus i de Poblet, seus de Tarragona i
Lleida.
b) Segle XIV: seu de Barcelona, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi (totes
dues a Barcelona), seus de Girona i de Tortosa, la Casa de la Ciutat i la Llotja
(les dues a Barcelona).
c) Segle XV: Palau de la Generalitat, Palau Reial de Poblet.
Lescultura es va desenvolupar poc a causa de lausteritat de larquitectura, a la
qual es troba ntimament lligada en aquesta poca. Destaca labund{ncia de
retaules i lescultura funerria.
En aquesta poca s que es desenvolup molt la pintura. En sn especialment
destacables els retaules gr{cies a l{mplia demanda dorigen eclesi{stic i, sobretot
civil. Aquesta pintura es caracteritza per lalta nivell de composici, pel realisme en
lexpressi dels sentiments i per la humanitzaci dels personatges. Un exemple s
el retaule dels Consellers, de Lluis Dalmau.

22
Ordre mendicant: s un orde religis que, a ms dels vots religiosos habituals, emet tamb un vot de
pobresa no sols individual, sin tamb de la comunitat o el convent com a tal. Per tant, per tal de
mantenir-se, la comunitat depn de la caritat. En principi, la comunitat ni els seus membres, no
posseeixen cap b: els religiosos hi renuncien per tal de consagrar-se totalment a la vocaci i carisma de
l'orde
46

Illustraci 19: Casa de la Ciutat de Barcelona

Illustraci 20: Monestir de Poblet.
47

Illustraci 21: Retaule dels Consellers

48
UNITAT 4 LEDAT MODERNA A OCCIDENT

1. LEDAT MODERNA POCA DE CANVIS

Tradicionalment es considera que les dates que marquen el final de l'edat mitjana i
l'inici de l'edat moderna sn la caiguda de Constantinoble (1453) o b el
descobriment d'Amrica (1492). L'edat moderna acaba, al segle XVIII, amb la
Revoluci Francesa (1789) i obre una nova etapa en la histria: l'edat
contempornia. Les dates d'inici i de finalitzaci cal prendre-les sempre a tall
orientatiu i no pas d'una manera absoluta. Aquests fets puntuals marcaren grans
moments histrics que canviarien la societat de l'poca anterior vers noves formes
socials que classifiquem a l'edat posterior. Aquests canvis de diversa ndole
(econmics, ideolgics, de comportaments, etc.) es produren a mitj i llarg
termini, no d'un any per l'altre.
El Renaixement s un nom que s'aplica a l'poca artstica, i per extensi cultural,
que dna comenament a l'Edat Moderna i en qu es reflecteixen els ideals del
moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.
El nom "renaixement" es va utilitzar perqu aquest corrent reprenia els elements
de la cultura clssica. El terme simbolitza la reactivaci del coneixement i el
progrs desprs de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmtica
establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova
forma de veure el mn i l'sser hum, l'inters per les arts, la poltica i les cincies,
revisant el teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. Va
ser una poca de canvis que podem analitzar en sis grups:
1.1. Canvis econmics
Els rendiments en agricultura i ramaderia van augmentar i, per tant, es va
reactivar el comer. Va ser una etapa menys bllica que el segle anterior, i aix va
afavorir el repoblament i la reconstrucci de pobles abandonats al llarg del segle
XIV. La recuperaci del comer i de les ciutats va afavorir la consolidaci duna
burgesia comercial de carcter capitalista.
1.2. Canvis poltics
Aquesta burgesia comercial va anar guanyant poder poltic, davant lantiga noblesa
feudal, grcies als prstecs que feia als monarques per tal que aquests poguessin
tira endavant les empreses de les colnies. Els grans beneficis que comportaven als
49
monarques les empreses colonials van suposar un enfortiment de lautoritat del rei
enfront de la noblesa feudal. Tots aquests factors van afavorir laparici dels estats
moderns, on el monarca incrementava la seva autoritat basant-se en la ra destat i
en linters per la p{tria, i tenint un exrcit professional i una administraci
centralitzada. Aquestes monarquies no reconeixien cap a autoritat superior a la del
rei, ni la dels senyors feudals ni la de lEsglsia. Per tal de consolidar el seu poder,
el rei absolut assegurava que el poder li venia donat directament per Du.
1.3. Canvis religiosos
a) la reforma
La reforma va ser un moviment religis que durant el segle XVI va dividir
l'Europa cristiana medieval en dues meitats irreconciliables, la protestant i la
catlica. Va ser a Alemanya, on el poder de l'emperador no era massa fort, que
els defectes de l'Esglsia van assolir caracterstiques alarmants: compra de
bns i dignitats eclesistiques, disciplina molt deteriorada, rendes gravoses
sobres els pagesos pobres, intransigncia... Les critiques es van generalitat
entre els humanistes ms conscients, com ara Erasme de Rotterdam, per
l'enfrontament definitiu es va produir arran de les predicacions del frare agust
Mart Luter (1483-1546). Aquest monjo va iniciar, el 1517, un procs de revolta
contra el papat i l'autoritat dels clergues dins l'Esglsia. Luter volia seguir
noms l'Evangeli; per aquest motiu els seus seguidors foren anomenats
evanglics o luterans. Excomunicat pel Lle X el 1520, Luter a ser protegit per
alguns prnceps alemanys, especialment per Frederic III de Saxnia, que el va
acollir al seu castell de Wartburg, a Eisenach , on va poder continuar elaborant
la nova doctrina anomenat protestantisme fins a la seva mort. Els principis
bsics del protestantisme eren:
i. La justificaci de la Fe: noms la Fe pot salvar els creients, no les bones
obres
ii. El sacerdoci universal: si noms la Fe pot salva els creients no t cap
sentit lexistncia duna esglsia separada de la resta dels creients; tots
els creients sn sacerdots.
iii. Lautoritat de la Bblia: interpretaci lliure de les sagrades escriptures.
b) La contrareforma
50
El protestantisme havia causat molts perjudicis espirituals i materials a
l'Esglsia catlica. Per atallar aquest perill va sorgir, de l'interior mateix de
l'Esglsia, un corrent renovador, que proposava de corregir els propis errors i
defensar el dogma de la fe catlica. Aquesta reacci va rebre el nom de
Contrareforma i el pes major de la reforma va correspondre a un nou ordre, la
Companyia de Jess, fundada pel basc Ignasi de Loiola el 1535.
La fixaci dels dogmes catlics va sser realitzada al Concili de Trento. Les
sessions, que s'iniciaren el 1545, van durar 18 anys. El concili va establir que
l'nic text de la Bblia era la Vulgata
23
, versi en llat de sant Jeroni (segle IV) i
que la interpretaci corresponia exclusivament a l'autoritat de l'Esglsia. Es va
afirmar igualment el valor de la tradici en l'establiment de la doctrina. Els set
sagraments van ser definits i es van condemnar les tesis de la justificaci per la
fe i de la predestinaci. Alhora es va establir una nova organitzaci episcopal, i
es va fomentar la formaci del clergat als seminaris.
1.4. La recerca de noves rutes i el descobriment dAmrica.
Com va ser possibles els nous grans descobriments? Diversos fets van propiciar la
r{pida expansi dEuropa pels oceans i el continent americ{. Els principals els
podem resumir de la segent manera:
a) Expansi comercial i viatges medievals. Tot comen al 1453 quan Constantinoble
va caure en mans de l'Imperi otom (rab) i bloquejaren la ruta comercial entre
sia i el Mediterrani. Els regnes -especialment Castella, Arag i Portugal- s
llanaren a la recerca de noves rutes comercials pel sud d'frica.
b) Els progressos cientfics i tcnics del Renaixement. Mitj el segle XV aparegu la
caravella. La Caravella va ser una embarcaci que supos un avan important en
la navegaci i facilit les travessies transoceniques. L'increment del nombre i de
les dimensions de les veles van donar ms velocitat. I la capacitat de les bodegues
va permetre augmentar la tripulaci i les provisions. Les taules astronmiques i
lastrolabi van permetre la navegaci dalta mar. La brixola existia des del segle
XIII. La divulgaci i comentari de llibres de Geografia de lantiguitat, com el del savi

23
Vulgata: La Vulgata s la versi llatina de la Bblia adoptada a principis del segle VI i oficialitzada pel
concili de Trento. Fou el resultat principalment de Sant Jeroni, comissionat pel papa Damas I el 382 per
fer una revisi de les traduccions llatines antigues. L'Antic Testament de la Vulgata s la primera versi
llatina que es tradua directament del Tanakh hebreu en comptes de la Septuaginta grega. Del Nou
Testament, originalment en grec, noms en revis els evangelis. La Vulgata esdevingu la versi llatina
definitiva i oficial de l'Esglsia Catlica Romana.
51
Ptolomeo, van difondre la idea de lesfericitat de la terra, junt amb lerrada de
pensar que les costes dsia eren ms properes a Europa de la realitat.
c) Lesperit daventura i lucre. Les noves monarquies volien enriquir-se i guanyar
poder davant daltres regnes. Lafany de glria i riqueses estimulat pel
Renaixement, va portar a molts homes a llanar-se a la conquista de terres i
oceans.

Illustraci 22: Ruta de la Seda
La perillositat de la ruta de la seda va fer que els comerciants cerquessin rutes
alternatives per arribar a les ndies.
Els primers van ser els portuguesos. El seu projecte era vorejar frica fins a arribar
a lndia. Seguint aquest cam, Bartolom Dias va arribar al cap de Bona Esperana
el 1487. Un altre portugus Vasco de Gama va arribar a lndia el 1498.
Mentre succea aix, un genovs anomenat Cristfol Colom (1451-1505) va
presentar als Reis Catlics un projecte que havia estat rebutjar per Portugal:
arribar a sia seguint la ruta de loest. Per el projecte de Colom partia de dos
principi erronis: creia que la Terra era ms petita del que realment s i tamb
sequivocava en pensar que separa Europa de lExtrem Orient era ms llarga del
que en realitat s. Aquests errors el van fer creure possible arribar a lndia donant
la volta per loest.
Desprs de les reticncies inicials, Colom va rebre el suport de la reina de Castella i
va comenar el seu viatge el 3 dagost de 1492 amb dues caravelles: La Pinta i La
Nia, i una nau La Santa Mara. El 12 doctubre de 1492, Colom va arribar a una
illa, que va rebre el nom de Sant Salvador (Illes Bahames). Desprs va navegar per
52
la resta dilles i va arribar a Cuba i Hait. Lany 1493 va retornar i fou rebut pels
Reis Catlics a Barcelona. Colom encara faria tres viatges ms i mor el 1505
convenut que havia arribat a les costes dsia. Per molts dels seus
contemporanis ja creien que es tractava dun altre mn.

Illustraci 23: Viatges de Colom
La cort de Lisboa va prendre al seu servei a Americo Vespuci (1454?-1512),
natural de Florncia, que havia participat en diversos viatges, els de Ojeda i Pinzn.
La seva descripci de les navegacions que va fer popularitz el Nou Mn a Europa,
per la qual cosa es va generalitzar el nom dAmrica per mencionar-ho.
De moment, el Nou Mn apareixia com una barrera entre Espanya i la meta
perseguida del pas de les Especies. Per travessar-la es va cercar un pas martim. El
portugus Fernando Magallanes (1480-1521), que havia esta a lndia va oferir els
seus serveis a Carles I dEspanya per arribar a les illes de les Espcies per la ruta
atl{ntica. El 1520 va descobrir lEstret de Magallanes desprs duna llarga
navegaci va arribar a les Filipines a on va morir. Desprs de grans perills, la nau
Victoria, comandada per Joan Sebasti Elcano (1476-1526) va arribar a Espanya en
53
1522 per la ruta del Cap de Bona Esperana. Daquesta manera shavia donat per
primera vegada la volta al mon.

Illustraci 24: Expedici Magallanes Elcano
1.5. La conquesta del continent americ.
A partir de locupaci de les illes del Carib (des de finals de segle XV), els espanyols
van iniciar la conquesta del continent americ, empresa que va durar fins a mitjans
del segle XVI.
En laltipl{ de Mxic i Amrica Central subicava limperi Asteca, el 1521 Hernan
Corts va conquerir els seus territoris. Ms tarda, el 1533, Francisco Pizarro va
conquerir limperi Inca que sestenia al llard dels Andes.
Els territoris conquerits passaven a formar part de la monarquia hispnica, per la
qual cosa es regien per les lleis castellanes. Per administrar els nous dominis es
van crear dues institucions: el Consell dndies, que sencarregava del govern, i la
Casa de Contractaci, que regulava els afers econmics. A ms, polticament, el
territori es va dividir en diversos virregnats governats per un virrei.
La societat era dividida sota criteris racials:
Primer. Els castellans, que controlaven les terres i el comer i ocupaven els crrecs
de govern. Desprs, els mestissos, que estaven entre la poblaci blanca i la
indgena, que va quedar sotmesa als blancs. Finalment hi havia els esclaus negres,
que feien els treballs ms durs i procedien del continent afric.
1.6. Leconomia de les colnies americanes.
54
Les principals activitats econmiques eren lexplotaci de les mines dor i,
sobretot, de plata. Tamb eren molt importants les grans explotacions ramaderes,
les plantacions sucreres i les explotacions agrcoles.
El comer era un monopoli real i estava controlat des de Sevilla a travs de la Cas
de Contractaci.
1.7. Conseqncies dels descobriments per als europeus i els pobles
americans.
Europeus:
a) Va suposar beneficiar-se dels imperis colonials amb les grans quantitats
dor i plata que portaven dAmrica, que van permetre lenfortiment de
lautoritat dels reis i lenriquiment de la burgesia.
b) Conixer nous productes agrcoles: la patata, el blat de moro, el sucre...
c) Part de la poblaci europea va emigrar cap el Nou Mn, i alhora es va
comenar un comer que va provocar al substituci de la Mediterrnia per
lAtl{ntic com a centre de comer mundial.
d) Els descobriments van afavorir una nova visi, en fer entrar la cultura
europea en contacte amb altres cultures, i tamb un desenvolupament rpid
de la cincia i la tcnica.
Americans:
a) La mort de milions de nadius en les guerres de conquesta i les malalties que
portaven els europeus, contra les quals els indgenes no tenien anticossos.
b) La submissi dels indgenes a lautoritat dels europeus.
c) Un procs daculturaci
24
: eliminaci dels seus valors i creences i imposici
dels valors cristians i europeus.
2. UNA NOVA FORMA DE PENSAR: LHUMANISME.
Durant lEdat Mitjana, el pensament i la cultura estaven monopolitzats per
lEsglsia i la Bblia era la principal font de coneixement, es a dir, hi havia una visi
teocr{tica del mn i de lunivers; tot girava al voltant de Du. Per a partir de la
segona meitat del segle XIV i sobretot a partir del segle XV tot el pensament va
canviar; la cultura va deixar de ser monopoli de lEsglsia, van sorgir les primeres

24
Aculturaci: Procs de canvi cultural pel qual determinades formes de vida o de cultura han estat
introdudes en una societat a travs del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment
. E l ' h ll ' l .
55
Universitats i centres destudi i es va desenvolupar un nou corrent de pensament,
lHumanisme.
Els factors ms importants que van afavorir el sorgiment de lhumanisme sn:
Lemigraci dels savis bizantins; ja que el seu imperi era assitiat pels turcs.
La invenci de limpremta per Gtemberg (1448) que va permetre
labaratiment dels costos i la difusi dels llibres, tot garantint la difusi massiva
de les idees humanistes i laparici del sentit crtic vers el magister dixit o
argument dautoritat
25
medieval.
Lacci dels mecenes; els mecenes eren persones que amb la seva protecci
poltica, amb la seva admiraci per la saviesa antiga, amb el seu afany
colleccionista o amb la seva aportaci econmica als humanistes, facilitaren el
desenvolupament de lhumanisme. Entre els mes famosos cal destacar els
Mdici.
La creaci dUniversitats, escoles i acadmies van contribuir a lexpansi de
lhumanisme per tota Europa.
Lhumanisme es caracteritzava per:
Estudi filolgic de les llenges e inters per la recuperaci de la cultura clssica.
Lantropocentrisme o consideraci de lhome com el centre del mn.
La ra humana adquireix el valor ms gran.
Es veu com a legtim el desig de fama, glria, prestigi i poder (El prncep, de
Maquiavel) valors pagans que milloren lhome.
El comer no es pecat, i el Calvinisme aprecia lxit com un senyal que Du ha
benet en la terra el que la treballa.
Del pensament humanstic podem destacar, Petrarca i Erasme de Rotterdam.
Erasme defensava lestudi de la Bblia no solament en llat. Propugnava una
religiositat basada en el contacte directe amb Du, loraci interior i la lectura de
lEvangeli. Durant tota la seva vida va treballar perqu els prnceps cristians
deixessin de lluitar entre ells..
Lhumanisme va tenir una gran influncia en el pensament i la cincia dels segles
XI i XVI. Pel que fa al pensament podem destacar Toms Moro i Maquiavel, i la
vessant de la cincia a Coprnic que va dir que la Terra girava al voltant del sol.

25
Argument dautoritat, Magister dixit o Argumentum ad verecundiam; s una mena de fal lcia.
Consisteix en defendre alguna cosa com a verdadera perqu qui ho diu t autoritat en la matria.
56
3. LART DE LEDAT MODERNA: EL RENAIXEMENT I EL BARROC.
El Renaixement s un nom que s'aplica a l'poca artstica, i per extensi cultural,
que dna comenament a l'Edat Moderna i en qu es reflecteixen els ideals del
moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. El terme
procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes
famosos, publicada el 1570, per fins al segle XIX aquest concepte no rep una
mplia interpretaci histrico-artstica. El nom "renaixement" es va utilitzar
perqu aquest corrent reprenia els elements de la cultura clssica. El terme
simbolitza la reactivaci del coneixement i el progrs desprs de segles de
predomini d'un tipus de mentalitat dogmtica establerta en l'Europa de l'Edat
Mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el mn i l'sser
hum, l'inters per les arts, la poltica i les cincies, revisant el teocentrisme
medieval i substituint-lo per un cert antropocentrisme. De forma genrica podem
establir les caracterstiques artstiques del Renaixement en:
Tornada a lAntiguitat. Els canons de bellesa sn els daquesta poca,
ladmiraci per la cultura grecollatina es palesa. Cal destacar, que no s una
mera cpia servil, sin la penetraci i el coneixement de les lleis que sustenten
el clssic.
Nova relaci amb la Naturalesa. La natura s un model a imitar o
perfeccionar, la millor pintura s la que se semblar ms al natural, lartista ha
de seleccionar les formes per captar la bellesa.
Actitud antropocntrica. Lhome s la mesura de totes les coses, la qual cosa
pressuposa en lartista una formaci cientfica que, alhora, li permet alliberar-
se dactituds medievals.
El Renaixement neix al nord dIt{lia i r{pidament es difon per tota Europa
occidental. Florncia s la ciutat que millor reflecteix aquest art, ja que els millors
artistes de lpoca treballant all{. Massachio s considerat el primer pintor del
Renaixement i Brunelleschi, el primer arquitecte. Altres artistes que podem
destacar en arquitectura sn: Bramante; en escultura: Miquel ngel i Donatello, i
en pintura: Boticelli i Leonardo da Vinci.
El segle XVII la cultura i el pensament canvien. Al segle XVII sorgeix el concepte de
cincia emprica, basat en lexperincia, lobservaci i lexperimentaci. Destaquen
cientfics com Pascal i Newton, que descobreix la fora de la gravetat. Tamb va
57
destacar Galileu, que va reafirmar la teoria de Coprnic sobre el moviment dels
planetes al voltant del sol.
Lart daquesta nova poca s el Barroc es desenvolupar aproximadament des del
1600 fins al 1750. Al Barroc sabandonen els ideals cl{ssics de bellesa del
Renaixement i sn substituts per labund{ncia en lornamentaci.
En el terreny artstic, aquest perode es caracteritz per la teatralitat, la solemnitat
i la magnificncia que adopten les manifestacions artstiques, s una fugida de la
realitat.
En arquitectura destaca Bernini; en pintura: Caravaggio, Rembrandt, Rubens i
Velquez, i en escultura: Bernini i Berruete. El Palau de Versalles seria una sntesi
perfecte de lart barroc.