Professional Documents
Culture Documents
Ciu 2014
Ciu 2014
ndex
1.- El dret a decidir a Europa.......................................................................................... 3
a) Catalunya, estat dEuropa. ..................................................................................... 3
b) Lestratgia catalana de relacions internacionals: Catalunya al mn. .................... 4
PROPOSTES ......................................................................................................... 5
c) LEuropa post Lisboa.............................................................................................. 5
PROPOSTES ......................................................................................................... 7
d) Regeneraci democrtica....................................................................................... 8
PROPOSTES ......................................................................................................... 9
e) Participaci i transparncia .................................................................................. 10
PROPOSTES ....................................................................................................... 11
f) El rendiment de comptes....................................................................................... 11
PROPOSTES ....................................................................................................... 12
g) Reptes tics, valors i lideratge.............................................................................. 12
PROPOSTES ....................................................................................................... 13
h) Europa, un actor global: La poltica exterior, de cooperaci, de seguretat i
defensa. Limpuls duna agenda multilateral basada en la llibertat i els Drets
humans. .................................................................................................................... 14
PROPOSTES ....................................................................................................... 15
2. L'Europa Social. Catalunya compromesa amb levoluci de lestat del benestar..... 16
a) Reptes demogrfics.............................................................................................. 16
PROPOSTES ....................................................................................................... 18
b) Lluita contra la pobresa i l'exclusi..................................................................... 18
PROPOSTES ....................................................................................................... 20
c) Treball i ocupaci.................................................................................................. 21
PROPOSTES ....................................................................................................... 22
d) Sanitat .................................................................................................................. 25
e) Pensions............................................................................................................... 31
PROPOSTES ....................................................................................................... 32
f) Immigraci: Cooperaci, identitat nacional i mobilitat social ................................. 32
PROPOSTES ....................................................................................................... 33
g) Ms compliment de les normes arreu: Justcia i seguretat .................................. 34
PROPOSTES ....................................................................................................... 35
h) Llengua i cultura............................................................................................. 37
PROPOSTES ....................................................................................................... 39
i) Esports................................................................................................................... 40
PROPOSTES ....................................................................................................... 42
j) Famlia, infncia i conciliaci ................................................................................. 43
PROPOSTES ....................................................................................................... 44
k) Drets civils i igualtat .............................................................................................. 46
PROPOSTES ....................................................................................................... 47
l) Discapacitat ........................................................................................................... 47
PROPOSTES ....................................................................................................... 48
m) LEuropa de les persones.................................................................................... 49
Joventut .................................................................................................................... 49
PROPOSTES ....................................................................................................... 50
Gent Gran................................................................................................................. 51
PROPOSTES ....................................................................................................... 52
3.- LEuropa global. Catalunya, porta dEuropa............................................................ 53
a) Fer front a la crisi econmica des de la Uni Europea. ........................................ 53
Suport a les empreses i als treballadors................................................................... 53
2
1.- El dret a decidir a Europa
a) Catalunya, estat dEuropa.
Catalunya s una naci europea ja des de lpoca de limperi carolingi, sent
constructora, rebent i aportant influncies, tant culturals com poltiques i econmiques,
dun ideari com amb les nacions dEuropa. Trobem proves daquest comproms
constantment al llarg de la histria, i ms recentment amb la ratificaci per part del
poble de Catalunya del Tractat Constitucional Europeu, tot i que finalment no va ser
ratificat a nivell europeu, i ens encoratja des del catalanisme poltic per defensar el dret
de les nacions amb capacitat legislativa prpia i exclusiva a tenir una veu prpia a les
instncies decisries a lhora de la presa de decisions i, alhora, el dret a no limitar cap
capacitat de decisi democrtica que plantegi qualsevol poble o naci, dacord amb els
textos bsics de la Uni Europea i el dret internacional.
En aquest sentit, Convergncia i Uni vol fer extensiu a tots els pobles i nacions
dEuropa el tradicional comproms del catalanisme poltic amb Europa, i fa seva la
proclamaci del Parlament de Catalunya on sha expressat el dret dels pobles a
determinar lliurement el seu futur collectiu, en pau, democrcia i llibertat.
A Catalunya estem immersos en un procs de transici nacional que ens ha de dur a
expressar i decidir a les urnes el proper 9 de novembre el nostre futur poltic collectiu.
Les repetides mostres de la ciutadania catalana en defensa daquest dret, de ser un
estat a Europa, ens encoratgen a continuar amb aquest procs legal i democrtic.
Volem una Europa dels ciutadans, una Europa que ha de ser fidel a les seves arrels
democrtiques i ha descoltar el clam cvic i legtim dels qui volem votar. Per aix
reivindicarem a la Uni Europea el seu comproms amb la consulta i per aix
defensarem i reivindicarem el reconeixement de Catalunya en tant que subjecte poltic
de ple dret.
Europa s un mosaic de pobles, de nacions amb entitat prpia, amb cultures i llenges
prpies, amb institucions poltiques prpies. Una Europa dels pobles que va molt ms
enll de lEuropa dels 28, de lEuropa dels estats.
Una Europa ms democrtica i propera als ciutadans que necessriament ha de fer
4
ciutadana, per lobsessi per explicar i que els ciutadans entenguin. Tamb per la
participaci ciutadana, per la implicaci dels ciutadans en els processos de presa de
decisi i per fer factible, fcil i viable la seva influncia directa ms enll de les urnes.
Per fer aix possible s necessria la mxima transparncia en aquests mateixos
processos de presa de decisions, en les discussions i en lentramat institucional pblic.
Noms des de la mxima simplificaci, transparncia i comprensi del funcionament
del mn pblic, el ciutad podr i voldr participar.
Aplicat a la Uni Europea, aquest procs de regeneraci democrtica es veu encara
ms incrementat per la distncia i allunyament amb qu sn percebudes les
institucions europees. Aquesta llunyania ha provocat linici dun cert euroescepticisme
pel desconeixement general daquestes institucions, de les seves funcions, i de la seva
influncia real sobre les poltiques diries i la vida quotidiana dels ciutadans europeus.
La frmula per corregir aquest factor, la trobarem en les receptes abans exposades, tot
afegint-hi per, ms dosi de pedagogia, aclariment sobre quines sn les institucions
europees i les seves funcions aproximant-les al ciutad, tot fent que aquest percebi en
qu lafecta cada decisi poltica de nivell europeu, i tamb abordant una simplificaci
administrativa de la Uni Europea, on la negativa dels estats a cedir poder,
sobredimensiona les institucions en haver-hi destar tots representats, alentint i
dificultant tots els processos de decisi i de retruc la era la comprensi.
PROPOSTES
1. Simplificaci de l'estructura administrativa europea.
2. Incrementar la formaci sobre temes europeus a l'ensenyament obligatori i als
mitjans de comunicaci.
3. Increment i major publicitaci dels canals de participaci en els processos de decisi
europeus.
4. Proposarem lavaluaci de les poltiques pbliques de la Uni, ms enll de
lavaluaci estrictament econmica, per incorporar valors i indicadors de rendibilitat
social, aix com el rendiment de comptes davant del parlament de les poltiques
pbliques impulsades des del Consell.
5. Defensa del principi de subsidiarietat recollit al protocol sobre els principis de
subsidiarietat i proporcionalitat del Tractat de Lisboa.
10
6. Garantir el compliment del reglament intern del Consell de la Uni Europea que
exigeix la publicitat dels resultats de les votacions, de les explicacions de vot, de les
declaracions que figurin a l'acta i dels debats a conseqncia de la presentaci de
propostes legislatives a l'esmentat rgan.
7. Creaci de normes comunes en relaci als procediments administratius i de
classificaci/desclassificaci i registre de documents de la Uni Europea.
8. Creaci d'un portal Internet/registre de documents nic i com a totes les
institucions.
9. Garantir la plena publicitat de la legislaci europea.
10. Defensarem la desaparici de la "comitologia" a les institucions europees, tot
garantint el paper de Parlament Europeu com a dipositari de la sobirania popular dels
europeus.
e) Participaci i transparncia
Un dels principals objectius del Tractat de Lisboa, signat el 13 de desembre de 2007,
s aconseguir que la gesti en el si de la Uni Europea sigui ms participativa i
transparent, tot aprofundint aix en el seu carcter democrtic i tot satisfent les
expectatives que els ciutadans europeus tenen pel que fa a la responsabilitat comuna
en la gesti, obertura, transparncia i participaci de totes les seves institucions.
Ms que un objectiu s una necessitat. Les institucions europees no poden romandre
en la torre de vidre on son, allunyades dels ciutadans, complexes, difcils d'entendre,
de participar-hi i d'influir-hi. Ens hi va la mateixa Europa.
Els darrers anys ha aparegut un nou euroescepticisme vinculat a tots aquests factors,
a la llunyania i complexitat de les institucions europees. Aquesta situaci, junt amb la
greu crisi econmica que est patint gran part de la Uni Europea des de ja ms de
cinc anys, ha portat a que part de la ciutadania dipositi la seva confiana en partits
poltics euroescptics de caire populista, que veuen el projecte europeu com un
element que perjudica el seu benestar i reclamen un retorn de sobirania als Estats.
L'nica manera de combatre aquest nou euroescepticisme s aproximant-ne les
institucions, fent-les destriables, comprensibles, explicables i poroses. Europa ha de
ser capa dexplicar com la seva feina beneficia tots els ciutadans europeus. Els
processos de decisi han de ser ms clars i transparents i els ciutadans han de poder
11
Tots els pasos democrtics del mn han tingut la necessitat i lobligaci destablir uns
lmits i seguretat jurdica respecte tot all que afecta la vida i la mort.
La UE, tot i respectar la sobirania poltica de cada estat en la definici concreta de les
poltiques pbliques pel que fa a aquestes matries, no pot quedar-ne al marge
sobretot pel que fa a aspectes relacionats amb la promoci del debat relacionats amb
la biotica i amb la recerca.
El referent internacional s el Conveni internacional dOviedo, que lEstat Espanyol va
subscriure, o tamb comptem amb la Declaraci Universal de la UNESCO sobre el
Genoma Hum i els Drets Humans de 1997. Alguns dels principis que shi proclamen
sn: La necessitat de respectar lsser hum com a persona individual i com a membre
duna espcie; la responsabilitat de les actuals generacions envers les generacions
futures; la vigncia dels principis universals digualtat i no discriminaci en lmbit dels
descobriments sobre el genoma hum i la protecci de la identitat de lsser hum, tot
considerant el genoma hum patrimoni de la humanitat.
s evident doncs, que la biotica s un dels grans reptes daquest segle XXI i la UE no
pot quedar-ne al marge. La biotica representa el pont entre cincia i humanitat. La
biotica t una gran repercussi sobre la vida de les persones que cap subjecte poltic
amb vocaci dafrontar els reptes del futur de la nostra societat no pot obviar.
Aix mateix, cal reconixer la pluralitat dopcions morals que caracteritza les societats
actuals. Alhora, cal que la UE ajudi a construir un marc de convivncia propi dels
estats que permeti resoldre la majoria dels conflictes que es puguin generar a partir
dunes normes de conducta que sobretot fixin lmits i aportin seguretat jurdica.
La UE ha dassumir la coexistncia en la nostra societat de valors i principis
democrtics, tics i morals diversos. Per tant, el marc de convivncia ha de ser flexible
per cal que es construeixi sobre consensos reals i concrets. Cal tamb saber i decidir
quins sn els valors i els bns jurdics a protegir en cada moment davant de cada
aven cientfic que sens planteja i plantejar, aix com arribar a consensos pel que fa
a la propietat dels coneixements adquirits.
La UE no pot quedar al marge de la recerca i lexperimentaci biotica com a elements
necessaris per laven de la nostra societat.
PROPOSTES
1. Creaci dun Institut Europeu depenent de la UE danlisi, debat, estudi i recerca
14
sobre els principals reptes tics de la prctica cientfica i dels desafiaments biotics
contemporanis (reproducci humana, recerca en animals d'experimentaci, recerca en
humans, proves gentiques, recerca en material embrionari d'origen hum ) que emeti
dictmens i estudis sobre aquests mbits.
h) Europa, un actor global: La poltica exterior, de cooperaci, de seguretat i
defensa. Limpuls duna agenda multilateral basada en la llibertat i els Drets
humans.
Davant duna alteraci important en el darrer decenni de les dinmiques de fora en el
mn que vivim, amb lemergncia de noves potncies regionals, el desplaament de
lAtlntic al Pacfic com a principal focus de dinamisme econmic, laminoritzaci de la
fora relativa dels Estats Units en relaci a la Xina, lndia o el cada cop ms evident
ressorgiment de Rssia, entre daltres, Europa no pot restar impassible. s en una
rea com la de poltica exterior, seguretat i defensa que la cooperaci i integraci
europees prenen una rellevncia cabdal. Les fallides actuacions en qu Europa sha
mostrat dividida i sense un lideratge clar fan palesa la necessitat davanar en la
consecuci dinstruments reals de poder que permetin actuar amb una veu prpia i
unida. En aquest sentit, caldr abordar reformes i superar alguns tabs presents de
sempre en el procs de construcci europea.
Ms enll de les mesures efectives que el Tractat de Lisboa ha possibilitat, la UE ha
de continuar manifestant de forma contundent el seu permanent comproms amb la
pau, la llibertat i la seguretat en un mn autnticament multilateral. Un comproms que
no pot ser merament passiu o declaratori. La Uni Europea t una immensa i creixent
responsabilitat. Donarem suport doncs a una poltica exterior que simpliqui activament
en tots els afers daquest mn globalitzat, que posi l'accent en la defensa dels drets
humans arreu del planeta, en els drets dels pobles, en lextensi de la democrcia i del
bon govern al servei dels ciutadans, en el lliure comer i el creixement econmic, des
dun profund i convenut respecte del dret internacional i dels principis i decisions de
lOrganitzaci de les Nacions Unides.
El Tractat de Lisboa ha dotat la Uni Europea de personalitat legal prpia. Aquest fet
no nicament li possibilita actuar com un actor ms segons el dret internacional pblic,
sin tamb representar el conjunt de la Uni en organismes importants com el Consell
de Seguretat de lONU. Des de Convergncia i Uni defensarem aquesta possibilitat
per tal que la veu dEuropa tingui una presncia en els rgans influents del sistema de
Nacions Unides. Aix mateix, considerem com un fet cabdal la figura al capdavant de
15
lrea dAfers Exteriors que combina les funcions de lantic alt representant de la PESC
i del comissari dAfers Exteriors. Defensarem que progressivament la Uni Europea
faci sentir de manera unitria la seva veu en aquelles institucions i organismes
internacionals on participin el seus estats membres. Les Nacions Unides tamb hauran
de ser revisades, per tal dampliar la representativitat del seu Consell de Seguretat, i
garantir leficcia de les seves decisions.
Cal superar el fals debat sobre linters contrari dels Estats Units duna Europa
militarment ms forta. En lactualitat, Europa, els Estats Units i el mn necessiten una
Europa que compti amb unes capacitats militars en detriment de les forces militars
estatals, i ms considerant que lactual situaci econmica est produint una davallada
dels pressupostos nacionals de defensa. Europa necessita disposar duna capacitat
proporcional al seu pes econmic i poltic, per tal de poder exercir amb autonomia la
seva influncia en situacions de tensi o conflicte, defensar els valors que sn nostres
o fer valer els nostres interessos. En daltres paraules, una poltica europea de
seguretat i defensa que superi el soft-power i se situ en el hard power, capa dactuar
en benefici de la pau i lestabilitat internacionals, aix com de la preservaci dels seus
interessos i valors. En aquest context, des de Convergncia i Uni considerem que el
desenvolupament d'una veritable Poltica Europea de Seguretat i Defensa (PESD) s
una part fonamental de la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna.
El desenvolupament d'aquesta PESD no ser possible si no es reforcen les capacitats
militars que disposa la Uni Europea i savana cap a una poltica de defensa comuna,
amb la necessria cessi de forces militars i de decisi de sobirania per part dels
estats que aix comporta. Aquest fet sha de realitzar en plena coordinaci amb els
seus Estats membres i, en la mida en qu resulti necessari, amb lOTAN. Estats Units
s el principal aliat poltic i estratgic dEuropa, tot i que aquest fet no ha de
condicionar la possibilitat dinterlocutar amb altres actors internacionals, sempre i quan
sexpliciti de forma contundent en el respecte ms estricte als Drets Humans que com
a europeus creiem que hem de promoure arreu del mn i tot poble ha de respectar.
PROPOSTES
1. Potenciarem la figura delAlt Representant de la Uni per Afers Exteriors i Seguretat
sorgida del Tractat de Lisboa com cara duna acci exterior europea ms potent i amb
ms instruments poltics i financers.
2. Prioritzarem i reforarem la Uni per la Mediterrnia tot vetllant per tal que
lorganisme amb seu a Barcelona (Catalunya) disposi de limpuls poltic i la
16
Fins a l'inici de la crisi econmica i financera, els europeus gaudem d'uns recursos
abundants, i en relaci a la gran part del mn en seguim gaudint, per malgrat aix els
nostres ndexs de natalitat sn dels ms baixos del mn. Sens dubte se'ns planteja un
problema de grans dimensions. D'una banda, la nostra poblaci s'est envellint
rpidament i d'una altra, tenim una de les ms elevades taxes d'esperana de vida. El
resultat de tota aquesta conjuntura comportar, a curt termini, problemes en el nostre
sistema de protecci social, ja que arribar un moment que hi haur ms jubilats que
cotitzants.
Sens dubte, el sistema de protecci social va ntimament relacionat amb el sistema
d'ocupaci. Els darrers trenta anys s'havia anat produnt un esquema en qu els
ciutadans treballvem menys temps, ja que ens incorporvem al mn laboral ms tard
a causa de la preparaci que es requeria i, en canvi, ens jubilvem abans.
Evidentment la crisi econmica i financera ha canviat per molts anys alguns d'aquests
patrons de comportament, tant pel que fa a l'entrada al mn laboral com, sobretot, pel
que fa a la seva sortida. En tot cas, el problema segueix plantejant-se en els mateixos
termes: cotitzem menys, vivim ms i depenem ms dels sistemes de protecci social.
A ms, si som ms grans, necessitem uns nuclis urbans adaptats a una poblaci
d'escassa mobilitat. Necessitem d'un sistema sanitari ms preparat per a malalties que
fins fa poc no existien i que sn conseqncia directa de l'alta taxa de vida dels
nostres conciutadans.
Com resolem tot aix? Ho volem tot, volem ms protecci social, volem adaptar els
serveis socials a les necessitats de les persones, volem que les persones siguin el
centre del sistema, volem donar suport als familiars que tenen cura de les persones,
volem ms i millor sanitat, volem un ensenyament de qualitat, lluitar contra l'exclusi
social, entre molts daltres.
Molts pasos vam solucionar temporalment aquesta situaci tot donant entrada limitada
a immigrants de pasos tercers per compensar la baixa natalitat. Aquest fet
incrementava les cotitzacions i, per tant, ens proporcionava ms recursos econmics,
per ens plantejava d'altres problemes a resoldre, com, entre d'altres, la disminuci de
la poblaci autctona, les dificultats per integrar els foranis a la nostra cultura o la
diversitat religiosa o cultural en relaci als valors irrenunciables de la nostra societat.
18
La Uni Europea, a travs de programes d'ajuda, i cadascun dels Estats membres
amb les poltiques vinculades a la societat del benestar, han de posar en marxa noves
poltiques actives per reduir la pobresa a Europa.
Defensem el carcter multidimensional de la pobresa i l'exclusi, i per tant creiem en la
necessitat d'impulsar poltiques diverses i alhora considerem necessari integrar-les en
la major part de les poltiques pbliques. La pobresa es combat amb poltiques
d'educaci i formaci, d'ocupaci, de salut, de prestacions social, d'urbanisme, de
promoci de l'emprenedoria.
L'objectiu primer de la Uni Europea ha de ser aconseguir que totes les persones
puguin disposar d'un nivell d'educaci i formaci suficients i un mercat laboral adaptat
al concepte de la flexiseguretat que els permetin construir-se una vida professional i
personal conforme a la dignitat humana. En aquest sentit, la Uni Europea i els seus
Estats membres han de posar a disposici aquells recursos i prestacions suficients per
ajudar aquells qui no poden arribar a viure conforme a aquestes condicions.
L'actual context de crisi social conseqncia de la crisi econmica i financera fa que al
costat d'aquestes mesures ms a mig i llarg termini calgui posar sobre la taula accions
a curt termini per ajudar a reincorporar-se al mercat de treball als milers i milers de
persones que aquests darrers anys han perdut la seva feina i els est costant
reincorporar-se al mn productiu. En aquest sentit, caldr treballar per tal que la
Generalitat de Catalunya sigui reconeguda com autoritat de gesti de tots els fons
europeus que tinguin com a destinataris Catalunya i la seva ciutadania.
Igualment, caldr garantir que totes les pensions mnimes del sistema contributiu
siguin equivalents al Salari Mnim Interprofessional (SMI), incrementar les pensions no
contributives i garantir les Rendes Mnimes d'Inserci (RMI). I un cop garantit el mnim
per subsistir per a aquelles persones amb ms dificultats o amb risc d'exclusi, cal
poder oferir els mitjans per saltar el mur dels motius que porten a un ciutad de la UE
a viure per sota dels llindars de la pobresa.
Les poltiques comunes que tenen per objectiu la reducci de forma significativa, en
l'horitz dels propers cinc anys, del nombre de persones amb risc de caure en la
pobresa, ha de ser una prioritat del Parlament Europeu avui i sempre, complint els
objectius marcats per lestratgia dEuropa 2020.
20
Cal que s'elaborin noves iniciatives i programes de lluita contra la pobresa i la
marginaci a Europa, adaptades a les noves realitats, i, de manera especial, amb
accions per a la revitalitzaci global i multisectorial de territoris urbans en crisi.
Invertir en formaci i garantir la igualtat d'oportunitats per accedir a l'ocupaci en
condicions dignes s la millor eina per prevenir les causes que originen fractures
socials i les situacions d'exclusi, i les possibles conseqncies que se'n poden
derivar.
Les poltiques de formaci i d'inserci laboral han de ser l'eix bsic de lluita contra
l'exclusi, mitjanant l'impuls i el suport als centres formatius i de capacitaci de les
empreses d'inserci sociolaboral i a d'altres iniciatives d'economia social i economia
solidria, tot implicant en el procs la ciutadania, les institucions i els agents
econmics i socials. Cal que la UE tingui present i implementi programes concrets
sobre situacions de pobresa infantil.
Aix mateix, el principal objectiu de la poltica d'ajuda exterior de la UE ha de consistir
en reduir la pobresa. A curt termini, la cooperaci per al desenvolupament de la UE
haur de concentrar-se en 6 pilars bsics:
a) Aliments (incloent inversi a les economies rurals; transferncia tecnolgica en
el sector agrcola i seguretat alimentria)
b) Sanitat (especial atenci al VIH/SIDA, malria i tuberculosi; suport a les
accions per millorar l'accs als medicaments genrics; sanejament i fluoraci
d'aigua i accs a recursos hdrics
c) Educaci (universalitzaci de l'educaci primria, prioritat en l'educaci de
nenes i capacitaci de dones; accs a la societat de la informaci)
d) Democratitzaci
e) Respecte als drets de les dones i lluita contra les desigualtats de gnere en
tots els mbits
f) Suport a l'emprenedoria
PROPOSTES
1. Que l'Observatori Europeu de lluita contra la pobresa lluiti contra les situacions
de pobresa i proposi accions i programes d'actuaci a impulsar.
21
512%.
Malgrat que els indicadors econmics ens mostren una lleugera recuperaci, cal ser
molt prudents a lhora de parlar de sortida de la crisi, quan lestat espanyol t un nivell
datur del 256%, molt lluny del 10% de la mitjana de la UE28. s per aix que
treballarem per impulsar un pla de xoc contra la desocupaci i estmul econmic a
nivell europeu, basat en baixada de les cotitzacions socials empresarials, bonificacions
a la contractaci i leliminaci de barreres administratives per la creaci dempreses i/o
la contractaci de persones.
No podem oblidar, per, que el canvi de model econmic i laposta per una economia
dalt valor afegit no pot anar sense un canvi en el concepte de formaci. La formaci
continuada i la lluita contra labandonament prematur de lensenyament han de ser
objectius que ajudin a la capacitaci personal perqu lensenyament esdevingui una
eina que permeti la realitzaci personal de la ciutadania, la igualtat doportunitats
laborals i que aquesta formaci, aix, reverteixi en la prpia societat.
Aix, Europa ha destablir poltiques econmiques i socials que es reforcin mtuament
tot donant prioritat al doble objectiu de locupaci i la productivitat, i progressivament
equiparar les normatives existents per garantir el model social europeu. Cal afavorir
mesures de mobilitat laboral tot millorant els sistemes dinformaci que garanteixin una
millor ocupaci, ms estable i de major qualitat.
Treballarem perqu en la revisi del Marc Financer Pluriennal a meitat de legislatura
es pugui destinar un major pressupost a les mesures per a la reactivaci duna
economia socialment ms justa i mediambientalment ms sostenible.
PROPOSTES
1. Treballarem per impulsar poltiques actives de mercat de treball dalta qualitat
que facilitin el retorn al mercat de treball a les persones actualment en atur.
2. Oferirem mesures individualitzades per tal de promoure la integraci al mercat
laboral daquelles persones en una situaci datur de llarga durada o b que
per aquesta situaci puguin afrontar riscos dexclusi social.
3. Maldarem per una poltica activa europea de treball.
4. Fixarem objectius concrets en lmbit de leducaci, laprenentatge permanent i
la igualtat de gnere.
23
existent entre els sistemes de protecci social, les poltiques actives de mercat
de treball i les poltiques daprenentatge permanent i de conciliaci de la vida
laboral i familiar.
15. Proposarem lestudi de quines sn les reformes indispensables defectuar per
garantir la sostenibilitat financera dels sistemes de protecci social entre els
Estats membres.
16. Treballarem iniciatives a favor de les persones amb menys possibilitats daccs
al mercat laboral per tal que surtin dels sistemes de subsidis i sintegrin al
mercat laboral, en parallel a incentius fiscals en benefici dels empleadors per
fomentar la contractaci de persones amb menys possibilitats daccs al
mercat laboral.
17. Vetllarem per evitar la discriminaci per raons de sexe i promourem la igualtat
dhomes i dones al mn laboral, mitjanant laplicaci de la normativa vigent
dequiparaci de les contraprestacions econmiques per ra de treball.
18. Reclamarem laplicaci de les disposicions de la UE relatives a la lliure
circulaci dels treballadors i treballarem per millorar la qualitat de la cooperaci
transfronterera entre autoritats pbliques.
19. Buscarem els mecanismes adequats i de collaboraci entre els estats
membres per evitar la doble imposici de les pensions complementries.
20. Promourem la revisi de les clusules i prctiques no competitives amb
lobjectiu de promoure la mobilitat voluntria dels treballadors.
21. El treball no declarat minva la capacitat i la productivitat econmica alhora que
perjudica els drets socials de la collectivitat. Cal fer una aposta decidida en la
lluita contra el treball no declarat i en el seu benefici CiU es compromet a:
- Garantir el respecte a la llei i als drets dels treballadors i treballadores.
Facilitar la tramitaci legal del treball no declarat.
- Millorar la cooperaci entre les administracions dels serveis socials a tota la
UE.
- Promocionar el treball diniciatives conjuntes i comunes tenint en compte la
situaci de cada Estat membre tot incloent campanyes contra el treball no
25
Una altra gran rea s la investigaci biomdica, clau tant en les malalties conegudes,
tant noves terpies, noves aplicacions; com en les de nova aparici. Ens trobem
davant un tema ampli i complex, que requereix duna capacitat financera molt
important, a la qual no sempre shi pot fer front. Per tant, millorar la gesti en el mn
sanitari ha de ser una obligaci permanent, una autoexigncia, sense que, en cap cas,
no suposi una disminuci de la qualitat en la prestaci dels serveis.
A la Uni Europea conviuen diferent models sanitaris, fet que comporta que els
diferents Estats i regions conservin les responsabilitats en matria dassistncia
sanitria. Tanmateix, Convergncia i Uni considera que ja existeix, encara que duna
forma incipient, una necessria collaboraci que cal que segueixi existint tant en la
coordinaci entre els Estats i les regions de la Uni Europea, com entre les institucions
comunes, per tal davanar cap a una poltica sanitria de qualitat a labast de tots els
ciutadans de la Uni
CATALUNYA, REFERNCIA SANITRIA DEL SUD DEUROPA
El dret a lassistncia sanitria s reconegut a la Carta dels Drets Fonamentals de la
UE. Catalunya sempre ha vetllat per oferir a tots els ciutadans, tamb als europeus,
uns serveis de salut dalta qualitat, essent el nostre sistema sanitari, durant molt temps
el capdavanter, tant a nivell espanyol com europeu, no sols pel catleg de serveis sin
tamb per la qualitat assistencial (professional i tecnolgica).
Si Catalunya sha de convertir en receptora dusuaris de tot Europa caldr tenir una
xarxa dequipaments dalt nivell: laboratoris danlisi, centres de diagnstic per la
imatge i daltres equipaments tant pblics, com privats i/o concertats.
El Sector Sanitari a Catalunya t un important potencial econmic. Catalunya s un
pas consolidat com a lloc de referncia pel turisme sanitari, per amb un gran dficit
en la gesti daquests serveis. Cal doncs, aprofitar els recursos materials i humans
existents per generar riquesa. Amb tot, atesa la mobilitat existent i per tal devitar les
conseqncies de lanomenat turisme sanitari gratut, tractarem dunificar la cartera de
serveis dels pasos de la UE.
La lliure circulaci i la mobilitat dels pacients en lmbit de lassistncia sanitria no ha
de provocar un desequilibri per la manca de reemborsament entre les institucions
sanitries.
MODEL DE FARMCIA PROPI
El model de farmcia propi s un model regulat, de qualitat i accessible per a tota la
poblaci, incls en els llocs mes allunyats, i que forma part del nostre sistema sanitari,
no sols com a una forma de dispensaci de medicaments sin com a part dun sistema
27
de salut pblica. s un model que entn i tracta els medicaments com a bns sanitaris
i no com a mercaderies, i el farmacutic com a un professional ms del sistema
sanitari.
MALALTIES RARES
Les malalties rares suposen cada vegada ms un greu problema de salut i cal que
siguin una prioritat en les poltiques de la UE. Caldr promoure un plantejament
conjunt que condueixi a que les persones que les pateixen es beneficin dels recursos
existents en tota la Uni Europea.
SALUT MENTAL
Als problemes que genera una societat tan competitiva i en molts casos
desestructurada com la nostra, shan dafegir els generats per la crisi econmica.
Aquesta crisi que encara perdura, afecta moltes famlies, per especialment afecta
aquelles persones que es queden sense feina.
En aquest sentit, cal vetllar duna manera especial per la salut mental, sobretot per
evitar les depressions o aquells desequilibris psquics que poden portar-nos a
situacions ms o menys greus.
Serem proactius en la prevenci i promourem no sols lassistncia sin tamb la
recerca en aquest mbit.
FORMACI I RECERCA
Catalunya est en disposici dassolir el lideratge de la formaci; el nostre model de
formaci despecialistes (residents) est reconegut per la seva qualitat per tots els
pasos de la Uni. Convergncia i Uni vol fer de Catalunya un punt de referncia per
a la mobilitat professional en la formaci i la recerca en lmbit mdic (CCI Centre
Com dinvestigaci).
En aquest sentit es potenciar la participaci a lEspai Europeu de la Investigaci (EEI)
per tal de coordinar les activitats i poltiques dels diferents pasos a fi dafavorir les
idees i la mobilitat dels professionals europeus amb garanties i sense problemes.
En el marc del programa europeu Europa 2020 treballarem assumint els objectius de
futur daquest programa amb la finalitat daconseguir un creixement intelligent
sostenible i integral
LLUITA CONTRA LES DROGUES
28
quan el treballador es torna inactiu i queda excls del sistema productiu. A la societat
del benestar no t sentit el caire excloent del dret a la prestaci per jubilaci. Cal anar
cap a un sistema que ajudi a allargar la vida activa.
A ms a ms, amb lactual situaci de mobilitat laboral en el si de la Uni, sha de
garantir que els ciutadans europeus, independentment don cotitzin, sels garantir el
reconeixement de la totalitat de la seva vida laboral als efectes de la seva pensi.
Caldr doncs avanar en la integraci poltica de la uni, i si ms no, en la coordinaci
entre les tresoreries de la seguretat social dels Estats Membres.
PROPOSTES
1. Convergncia i Uni continuar treballant per tal que la poblaci afectada
aconsegueixi uns nivells de pensi equiparats a les pensions europees, i sempre per
sobre de limport del salari mnim, amb lobjectiu que els permeti viure dignament.
2. Convergncia i Uni reclamar mesures que permetin als pensionistes viure en
dignitat. Promourem un sistema que sadeqi al cost de la vida de cada territori i a les
casustiques de cada pensionista.
3. Proposarem lexoneraci del pagament de les cotitzacions un cop superada ledat i
el mxim danys de cotitzaci als efectes de clcul de la base reguladora.
4. Incidirem perqu en les reunions dels consells de ministres, a travs de la comissi i
del consell, sincorpori la necessitat de coordinaci de les tresoreries de la seguretat
social europees.
5. Vetllarem per tal que el fons de reserva de la seguretat social sigui sostenible i no
sinverteixi sencer en deute pblic domstic.
f) Immigraci: Cooperaci, identitat nacional i mobilitat social
La Cooperaci Catalana s tamb un actor que ha de contemplar els interessos
diplomtics i de projecci exterior que t Catalunya. La Cooperaci s un agent
important de paradiplomcia (projecci exterior de Catalunya a la UE) i de la
institucionalitzaci de les nostres poltiques pbliques i del nostre propi Model
dOportunitat Diplomtica diferenciat del dEspanya.
33
PROPOSTES
1. Creaci de plans dintegraci (formaci + inserci laboral) pels nouvinguts fruits del
reagrupament familiar.
2. Creaci de plans demancipaci pels menors (16 a 18 anys) nouvinguts fruits del
reagrupament familiar amb lobjectiu dincentivar la inserci laboral daquests grups i la
seva contribuci al sosteniment de la despesa pblica.
3. Plans de foment de la mobilitat social.
4. Poltiques de cooperaci internacional a nivell de partner a mitj i llarg termini
5. Promourem el codesenvolupament, ents com la participaci activa de les
persones immigrades en el desenvolupament del seu pas dorigen, des de la seva
experincia personal i professional, des de lorientaci cap a activitats generadores
docupaci dels seus estalvis i des del seu comproms amb la democrcia i els drets
humans.
6. Seguirem treballant per tal que, des de les institucions europees, es continun
adoptant mesures dirigides a eradicar de manera definitiva el racisme i la xenofbia en
tot el territori de la Uni. En aquest aspecte, Convergncia i Uni es compromet a
lluitar de forma activa contra aquestes actituds a Catalunya.
7. Vetllar per la implementaci de la decisi marc del Consell Europeu per combatre la
xenfobia, lodi cap a les minories i la banalitzaci dels totalitarismes.
g) Ms compliment de les normes arreu: Justcia i seguretat
El compliment de les normes, la seguretat jurdica, el rule of law, sn un dels pilars del
bon funcionament de la Uni, de les seves institucions, de la seva economia i de la
satisfacci de la ciutadania.
Calen instruments slids per fer complir les normes comunitries, especialment
reforant el Tribunal de Justcia de la Uni Europea i els seus pronunciaments, i per
combatre els fraus al pressupost europeu, amb la creaci d'una fiscalia europea
especialitzada.
35
Cal facilitar instruments gils que permetin resoldre els litigis transfronterers i la
mxima collaboraci entre tribunals i autoritats, que han d'assumir cada cop ms la
dimensi europea en la seva activitat jurisdiccional.
La Uni ha de vetllar igualment pel bon funcionament de la Justcia en els diferents
estats, garantir la tutela dels drets en tots els territoris i posar mitjans per a la millora
del seu funcionament.
Per ltim, i no menys important, cal que la Uni Europea potenci els sistemes
alternatius de resoluci de conflictes, l'arbitratge i la mediaci, estimulant la gesti
collaborativa de les diferncies, la responsabilitzaci de les parts i l'assoliment
d'acords satisfactoris.
Tots els ciutadans europeus tenen dret a viure lliurement, en tot el territori de la Uni
Europea, sense tmer persecucions, agressions a la seva persona o violacions de la
seva propietat.
En els ltims anys, Espanya, i tamb Catalunya, shan convertit en una crulla de
camins per a les xarxes terroristes internacionals, el crim organitzat, el trfic illegal de
persones, darmes i de drogues. En el mn globalitzat en el qual vivim, cap pas de la
Uni Europea no pot fer front, sol, a aquestes amenaces. Es tracta de crims executats
per criminals que pertanyen a organitzacions que traspassen les fronteres dels Estats i
exigeixen una acci rpida i conjunta a nivell europeu. Avui, ms que mai, la Uni
Europea necessita una poltica comuna de seguretat i justcia que intensifiqui la
cooperaci policial i judicial entre els Estats membres i garanteixi un alt nivell de
protecci dels drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes.
Des de Convergncia i Uni actuarem perqu la Uni Europea es converteixi en una
rea real de llibertat, seguretat i justcia capa de garantir un millor equilibri entre la
lliure circulaci dels ciutadans i residents i la seguretat, la protecci de lordre pblic i la
defensa dels drets i llibertats de les persones. Impulsarem una cooperaci ms estreta
entre les policies i els serveis judicials per combatre amb eficcia la delinqncia, el
terrorisme, la corrupci transfrontereres i el delicte informtic. Al mateix temps,
vigilarem, sota qualsevol circumstncia, que es respectin els drets de les persones
sota sospita. La defensa de la seguretat no pot significar la renncia als valors de
llibertat i de defensa dels drets humans.
Creiem necessari que hi hagi una nica veu en matria de poltica exterior de defensa i
36
seves causes.
12. Establirem mecanismes de cooperaci entre els diferents cossos policials per
millorar la lluita contra la delinqncia. En aquest sentit, els Mossos dEsquadra, com a
policia territorial amb carcter integral, hauran de participar en la mateixa mesura que
hi participin la resta de policies dels estats membres de la Uni Europea.
13. Treballarem per potenciar la unitat de cooperaci jurdica internacional de la UE,
Eurojust, amb lobjectiu de millorar la coordinaci i la cooperaci de les autoritats
judicials dels Estats membres en els greus assumptes amb connexions internacionals.
14. Impulsarem la cooperaci tcnica, sobretot en matria dintercepci de les
telecomunicacions, la cooperaci entre els laboratoris de la policia cientfica i la
informaci sobre la delinqncia, tot garantint un estricte respecte pels drets
fonamentals dels ciutadans i el respecte del principi de subsidiarietat entre
administracions.
15. Vetllarem per garantir el control democrtic, parlamentari i judicial de les decisions i
estructures presents i futures en lmbit de la justcia i els assumptes dinterior, per tal
que no puguin existir zones dombra sense control poltic o judicial situades fora de
labast tant dels parlaments estatals com del Parlament Europeu, ni fora de la
jurisdicci dels tribunals dels Estats i del Tribunal de Justcia de la UE.
16. Daltra banda, Europa, fidel a la seva tradici humanitria de donar asil a les
persones refugiades, amenaades i perseguides, ha d harmonitzar les seves normes
per tal que les sollicituds dasil sexaminin dacord amb un conjunt de principis comuns
a la UE. Anar cap un procediment d asil com, vlid per a tota la Uni s un del reptes
encara pendents en aquesta matria.
17. Defensarem una progressiva harmonitzaci bsica del Dret penal, en estreta
collaboraci amb el Consell dEuropa, per tal de garantir entre els sistemes judicials
dels Estats membres i dels Estats vens una coincidncia bsica general en la tipologia
dels delictes ms greus i en laplicaci dels principis generals.
h) Llengua i cultura
El catal s la novena llengua dEuropa en nombre de parlants, per davant daltres
llenges com el grec, el portugus, el txec, lhongars, el dans, el fins, el galic o el
38
com a mercaderies, com a mers continguts d'altres indstries, sin que han de ser
valorades per la seva aportaci a la cultura europea, i per al desenvolupament de la
humanitat.
En aquest sentit, en la lnia assumida pel Parlament Europeu, defensem l'establiment
d'un sistema de compensaci harmonitzat que permeti als usuaris fer s de la cpia
privada i als titulars de drets ser justament remunerats.
Impulsarem la regulaci de la Fundaci Europea de tal manera que els projectes
transnacionals privats d'inters pblic puguin beneficiar-se de la simplicitat d'una
organitzaci nica, de l'actuaci ms enll de les fronteres dels Estats i gaudir dels
rgims fiscals que afavoreixen el mecenatge a cada Estat.
El finanament popular d'iniciatives conegut com a crowdfunding, alternatiu al sistema
financer i a les ajudes pbliques necessita una regulaci coherent i harmonitzada.
Reforarem el suport a les institucions i empreses culturals i creatives catalanes per
multiplicar la seva presncia als fons europeus destinats a projectes culturals,
especialment en el programa Europa Creativa, amb la vocaci destrnyer la relaci
amb els agents culturals representatius dels diversos pasos de la Uni Europea
facilitant lestabliment de plataformes i xarxes de cooperaci cultural amb un elevat
retorn social i econmic.
PROPOSTES
1. Proposem un IVA harmonitzat ajuda al desenvolupament d'un mercat interior
cultural fort, competitiu i que estimuli la diversitat cultural.
2. Caldr vetllar per a la correcta implantaci de la directiva comunitria per a la
millora de la governana i funcionament de les entitats de gesti de drets de
propietat intellectual com a pilar del sistema en un mercat d's massiu de
creacions aix com per a la implantaci d'un mercat musical europeu en
l'entorn digital.
3. Vetllarem perqu creiem que les fundacions europees han de tenir un paper
rellevant en l'articulaci de projectes culturals, des del patrimoni fins a les arts
escniques o el pensament, en una pluralitat d'estats, acollint fenmens tant
minoritaris com massius.
4. Treballarem per tal de que el crowdfunding tingui una regulaci coherent i
harmonitzada en el conjunt d'Europa amb un marc legal que doni seguretat a
40
dintegraci i de cohesi social que pot servir de referent per a les poltiques
educatives darreu dEuropa.
i) Esports
El Tractat de Lisboa de 2009 atorga per primera vegada competncies especifiques en
matria esportiva a la Uni Europea (UE).
A partir de 2014 lesport disposar per primera vegada dun captol i pressupost propi
el qual es centraria en la defensa i promoci dels valors de lesport i la funci
educativa, la vetlla constant per la salut de la persona esportista, s a dir, la lluita
contra el dopatge.
Convergncia i Uni t com objectiu prioritari promoure i potenciar la prctica fsica i
lesport dins lmbit europeu.
Convenuts que lactivitat fsica i lesport s un mitj nic per la millora de la salut i, per
tant, la qualitat i expectatives de vida de les persones, completem aquesta idea amb la
visi dun nou horitz on la prctica fsica esdev una eina de millora de les societats
mitjanant laplicaci a situacions reals dels valors, pilars sobre els quals constituirem
lEuropa del futur.
Valors com la cultura de lesfor mitjanant el sacrifici personal i collectiu, el respecte
a lentorn millorant el coneixement del medi natural, la transmissi de tradicions i, per
tant, de cultura, el sentit de justcia en lexercici del joc net, la integraci de persones
de diferents perfils, capacitats, orgens geogrfics i socioeconmics aix com el refor
del sentiment de pertinena europeu dels diferents pobles de la Uni Europea.
D'altra banda, entenem que lexercici fsic i lesport s un b en si mateix a potenciar
dins el conjunt europeu tant pel seu carcter dindstria generadora de riquesa i
ocupaci com per la seva finalitat ldica, incloent tant el lleure actiu com lesport
espectacle.
Moltes vegades la prctica de determinats esports s molt costosa. No podem
permetre que la falta de recursos econmics privi les persones de realitzar aquell
esport que li agradaria fer. Aix doncs, continuarem demanant la reducci de lIVA als
42
3. Difondrem l'esport com activitat que ajuda a millorar la salut a travs d'una prctica
acurada i preventiva.
4. Proposarem plans de salut infantil i juvenil, adreats a promoure la lluita contra
lobesitat en aquestes etapes adolescents, remarcant la idonetat de la prctica
esportiva per a preservar la salut.
5. Regularem lexercici professional de les tcniques i tcnics de lactivitat fsica de
lesport amb una homologaci de ttols que comporti que puguin exercir en qualsevol
pas comunitari.
6. Promourem la declaraci dutilitat pblica de les entitats i clubs esportius catalans de
carcter no professional per tal que puguin accedir a ms beneficis fiscals.
7. Proposarem plans per a fomentar la igualtat i la paritat entre homes i dones amb la
realitzaci de projectes i activitats esportives a travs de lesport escolar i federat.
8. Proposarem plans per a fomentar la activitat fsica, i mesures per a facilitat laccs a
prctica esportiva de les persones amb discapacitat fsica o psquica, considerant
lesport com un mitj per a millorar-ne la seva qualitat de vida.
9. Proposarem mesures i activitats adreades a fomentar la integraci social i augment
de la qualitat de vida dels collectius ms desfavorits, utilitzant lesport com a eina
dinclusi social i europea.
j) Famlia, infncia i conciliaci
Perqu Catalunya pugui situar-se entre les nacions que destaquen per la seva
excellncia ens cal abordar una srie de transformacions que sn decisives pel futur i
el benestar de la societat catalana.
Una daquestes grans transformacions que hem dencarar, si volem ser un pas
capdavanter dins dEuropa i el mn, s la vitalitat demogrfica de Catalunya.
Tenim una de les taxes de fecunditat ms baixes dels pasos desenvolupats, fet que
comporta dues problemtiques que ens afectaran de manera directa en un futur
immediat: duna banda, laspecte existencial, la nostra societat no es renova prou i per
tant tendir a envellir-se, i de laltra, una societat que noms declina demogrficament
no pot atendre les demandes ms elementals de la seva poblaci.
Des de Convergncia i Uni volem situar la natalitat com un valor social i el suport a
44
les parelles que vulguin tenir, adoptar o acollir fills com a una prioritat poltica.
La difcil conciliaci entre la vida personal i laboral s una de les principals causes de
la baixa natalitat del nostre pas. Creiem que la famlia s la instituci bsica i central
de la nostra societat, s transmissora de valors, educa i s generadora de solidaritat i
per aix s un dels eixos vertebradors de la nostra poltica social.
Les poltiques de suport a la famlia sn un dels pilars de les poltiques socials i de
garantia de lestat del benestar. Cal atorgar-los un tractament unitari a nivell de
poltiques pbliques. No s eficient i fins i tot podria ser incoherent, fer poltiques de
famlia i, en acabat, fer poltiques per a la gent gran, la joventut, etc. de forma
descoordinada. Cal una visi de les poltiques de famlia que sigui transversal. Per
aix, caldr fer poltiques de discriminaci positiva en favor de les famlies. s un acte
de justcia reconixer-los un paper preponderant en proporci a la important
contribuci que fan en capital social.
Defensem doncs, impulsar una poltica integral de suport a la famlia amb fills i/o avis a
crrec seu, basada en ms ajuts econmics i ms suport per conciliar la vida familiar i
laboral mitjanant:
PROPOSTES
1. La conciliaci de la vida familiar i laboral no ha de ser un tema que noms afecti a la
dona, sin que ha de tenir un enfocament social i per tant s'han de primar les
iniciatives que fomentin ladopci de mesures de conciliaci de la vida laboral i familiar
generals.
2. Incentius en la contractaci en lmbit europeu a les empreses familiarment
responsables que impulsin mesures que afavoreixin la conciliaci de la vida familiar
amb la vida laboral.
3. Mecanismes de flexibilitat en la jornada de treball establint la jornada laboral de
cmput anual per motius familiars i la introducci de nous mecanismes de reducci de
jornada per cura dels infants.
4. Harmonitzaci de les regles dadopci internacionals. Cal establir una normativa
amb regles comunes entre tots els Estats membres en relaci amb ladopci, ja sigui
entre els propis estats de la UE com amb pasos tercers, extrem que reforaria tamb
la posici dels pasos membres cara al pas d'adopci.
45
5. Simplificaci dels processos dadopci dinfants a tota la Uni Europea, aix com
daltres mesures alternatives com els acolliments familiars.
6. Proposarem lamnistia fiscal dels ajuts econmics destinats a les famlies que es
proposin lacolliment o ladopci dinfants.
8. Farem de locupaci a temps parcial una opci lliure, voluntria i positiva dels
treballadors i treballadores que ho desitgin simplificant-ne lactual regulaci i afavorint
el repartiment igualitari de les responsabilitats laborals familiars.
9. Treballarem per una harmonitzaci de la regulaci comunitria del treball a domicili i
del teletreball que defineixi un marc normatiu mnim per a lexercici daquestes
activitats i que reguli uns drets bsics per aquests treballadors.
10. Defensarem lharmonitzaci legislativa en lmbit de la UE, dirigida a la
incorporaci daquells aspectes ms avanats de cada pas, en relaci amb
lequiparaci de la dona i lhome a les directives, amb la finalitat de permetre al conjunt
de la Uni, ladopci de mesures positives de cara a eradicar qualsevol mena de
discriminaci per ra de gnere.
11. Des de lmbit europeu, cal tamb donar suport a les accions que pretenen
resoldre el problema de la disparitat salarial entre homes i dones, i a les mesures
encaminades a millorar la reintegraci de les dones en el mercat laboral.
12. Proposarem una reorganitzaci dels horaris de treball i el temps de dedicaci a la
llar. Cal combinar productivitat i temps de dedicaci laboral. Conciliar no vol dir
treballar menys o tenir menys productivitat sin treballar de diferent manera.
14. Treballarem per aconseguir una regulaci de les noves formes familiars de
convivncia tot tenint en compte especialment els homes i dones sols amb fills
facilitant el seu accs als ajuts o serveis que tenen reconeguts les famlies nombroses.
15. Defensarem una poltica familiar que es fonamenti en el respecte dels drets de les
persones que lintegrin i, especialment, dels infants.
16. Vetllarem per la cura dels infants, per la seva tutela i la seva protecci.
17. Demanarem laplicaci dun codi tic europeu sobre el contingut dels programes
difosos pels mitjans de comunicaci.
18. Reconeixement a Europa de la diversitat de relacions afectives i familiars presents
46
aquells productes i serveis bsics pels ciutadans, com per exemple, reducci de lIVA
sobre els productes i serveis de salut i sociosanitaris que incideixen directament en la
qualitat de vida quotidiana dels discapacitats i les seves famlies.
5. Incrementarem les desgravacions fiscals per a aquells productes que cobreixin les
necessitats bsiques del discapacitats i les seves famlies.
6. Incentivarem una xarxa associativa de famlies amb persones discapacitades que
permeti un intercanvi dexperincies i coneixements i que permeti millorar la qualitat de
vida tant de les famlies com dels discapacitats.
7. Cal vetllar per tal que tota nova legislaci o actuaci respecti la Convenci
Internacional sobre el Drets de les Persones amb Discapacitats.
m) LEuropa de les persones
Joventut
Amb el nou marc financer pluriennal 20142020, hi ha hagut una aposta per la
reducci dels programes de mobilitat per a joves i estudiants, tant universitaris com de
formaci professional. Sha redut el nombre de programes de formaci per guanyar
eficincia de recursos amb lErasmus+.
Cal que des de les institucions europees es potencin els estudis de formaci
professional com alternativa a la formaci purament acadmica universitria per
avanar en la lnia de la formaci aplicada.
LErasmus+ significa una oportunitat de mobilitat a ms de quatre milions de persones,
en el conjunt de loferta formativa, i s per tant, una clara oportunitat per tal dintegrar
la joventut en lesperit duna cultura com europea.
Cal garantir tamb, i treballarem per aconseguir-ho, una convalidaci real de totes les
titulacions i els currculums a nivell europeu. Convergncia i Uni som defensors de
lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES), ats que lentenem com una oportunitat
daprofundiment en la integraci europea. s imprescindible que aquestes
generacions, aproximadament el 30% de la ciutadania europea, que sn el futur
dEuropa, es puguin interrelacionar i identifiquin com a prpia la construcci dEuropa.
Per aix cal que des de qualsevol realitat social, regi, cultura, naci i creena les
persones joves entenguin que la UE no s noms un mercat a lengrs sin un espai
de desenvolupament personal que els ofereix moltes sortides de futur, mobilitat, feina i
tipus de vida.
50
Per poder fer aix cal que impulsem des de casa nostra aquest desig dEuropa a la
nostra poblaci jove, des de les associacions de joventut dmbit europeu fins a
iniciatives pel desenvolupament de projectes que provinguin des de les prpies
institucions europees.
Alhora, la UE ha de poder recompensar als membres i encara ms en una poca de
crisi econmica com la que ens trobem. Des de leurocambra sha dinstar a la
realitzaci de poltiques docupaci juvenils destinades a la incorporaci daquests a
lactivitat laboral aix com seguir potenciant el seu paper i la sensibilitat cap a ells en
totes aquelles poltiques socials que els afecten, com locupaci, lensenyament i
formaci professional, habitatge, etc.
PROPOSTES
1. Vetllar pel paper dels joves i la sensibilitat cap a ells en totes aquelles poltiques
socials que els afecten, com locupaci, lensenyament i formaci professional,
habitatge, etc.
2. Reforar el Paper de l'European Youth Forum com a interlocutor institucional
exclusiu (o prioritari) en les poltiques de joventut i aplicar transversalitat real a les
poltiques de joventut.
3. Impulsarem beques dhabitatge per fer front a les necessitats derivades de la
impossibilitat de realitzar els estudis de formaci professional o universitria a la prpia
ciutat de residncia o en ciutats de radis propers inferiors als 50 quilmetres.
4. Proposarem crear el contracte estudiant per permetre als estudiants universitaris i
de formaci professional que puguin compatibilitzar lestudi amb la feina,
preferiblement en empreses del camp en el qual es formen, amb la garantia dacabar
els estudis iniciats.
5. Promourem laplicaci de cotitzacions socials ms redudes per als joves menors de
30 anys i de bonificacions per a la transformaci de contractes temporals en contractes
indefinits.
6. Impulsarem laprenentatge de llenges estrangeres per formar alumnes ms
competitius i oberts al mn, amb perspectives ms amples pel que fa a possibilitats
laborals i tamb pel que fa a enriquiment personal.
7. Desenvoluparem el programa Treballa al mn per promoure lintercanvi entre joves
51
catalans que vulguin anar a treballar a empreses daltres pasos, i joves estrangers
que vinguin a treballar a casa nostra.
8. En el marc del mn de lassociacionisme juvenil establirem lnies de finanament de
programes dintercanvi de joves dentre diferents Estats de la UE per tal de promoure
el coneixement de les diferents cultures que conformen la realitat europea.
9. Impulsarem un carnet jove a nivell de la Uni Europea, i estendrem les entrades
joves a tots els espectacles culturals.
10. Desenvoluparem instruments en el si de la Uni Europea, que ens permetin
aprofitar el talent que hi ha entre les nostres fronteres i evitar que marxin a
desenvolupar les seves potencialitats a favor. Cal recordar que el talent i la formaci
de les nostres persones s el nostre xit, s el nostre futur, per una Europa ms gran i
ms plena.
11. Proposarem programes de finanament i de gesti de leducaci secundaria de
carcter professional des del reconeixement que no podem ni devem centrar tots els
esforos en la formaci universitria. Cal adaptar els nostres models i els recursos
destinats, a les caracterstiques del nostre model productiu i les demandes del mercat
intern. Cal que tots els recursos econmics que shi dediquen, ens reverteixin amb
llocs de treball de qualitat i xits als Estats membres.
Gent Gran
Si b s cert que la poblaci jove s gaireb un 30% de la poblaci de la UE, l'altre
gran grup de poblaci a la UE s la gent gran.
La gent gran s un actiu per a la nostra societat i per a la construcci dEuropa.
Levoluci de la societat ens est donant un nou perfil de gent gran. Actualment aquest
collectiu ha anat incorporant i cada vegada ser ms professionals altament
qualificats que, per la seva situaci de persones alliberades dobligacions laborals,
poden aportar, i aporten, experincia i pensament tant en el camp social com en el
poltic, amb capacitat de liderar projectes. Hem de saber aprofitar el valor i la saviesa
que ens aporta el seu coneixement i la seva experincia en tots els mbits, fomentant
en aquest sentit la transferncia de coneixement entre les persones grans i els joves,
amb la possibilitat de participaci en projectes de futur de carcter intergeneracional.
Els grans canvis en lestructura demogrfica han provocat un debat sobre el sistema
de protecci a la jubilaci. Hem de vetllar pel manteniment del sistema de pensions i
52
ampliar aquest debat a les institucions europees amb lobjectiu de garantir la viabilitat
del sistema de protecci social.
Lenvelliment de la poblaci tamb provoca laugment, cada vegada ms, de persones
que viuen soles i amb baixos ingressos arribant al llindar de la pobresa. Cal trobar
frmules per donar respostes a les necessitats duna poblaci envellida a lhoritz
2050. Cal millorar les pensions actuals i garantir les pensions futures per evitar el
progressiu empobriment de la gent gran.
Un aspecte que, malauradament, tamb est incrementant s el dels maltractaments a
les persones grans. En aquest tema cal prestar-hi tamb atenci i impulsar les
mesures necessries al respecte.
Cal posar en valor el canvi de paradigma, passant del concepte de les persones grans,
com a classe passiva, cap un sector denvelliment, actiu i productiu influint-ne de
manera decisiva en la millora de la qualitat de vida.
s necessari valorar i reconixer lexistncia de xarxes naturals, amb tot el seu treball
de recolzament i ajuda social, basades en la reciprocitat, com un mecanisme recorrent
que avui sest aportant a les persones amb necessitats i amb dependncia, aix com
tamb a les persones grans, que ofereixen oportunitats docupacions voluntries, o
retribudes, com les ajudes davis, pares, oncles a nivell familiar, i tamb a nivell social
i de barri.
Lanlisi tant demogrfic com social de lEuropa actual, ens demostra la necessitat de
reflexionar, normalitzar, impulsar i contemplar positivament, lactivitat productiva del
sector de la gent gran.
PROPOSTES
1. Establir un marc regulador comunitari dels drets i prestacions a les quals tenen dret
els ciutadans europeus per fer front a situacions de dependncia, en el marc duna
poltica global datenci a aquestes necessitats.
2. CiU propugnar el reconeixement supraestatal a nivell dUni Europea del dret a
pensions i subsidis, i nafavorir el cobrament a qualsevol estat comunitari. Aix mateix,
vetllar per lextensi del dret a rebre assistncia sanitria i farmacutica a tot el
territori de la Uni Europea.
3. Facilitar la continutat a la feina dels treballadors ms grans que aix ho vulguin,
53
necessries, vol seguir amb la tradici industrial que lha portada a lavantguarda del
desenvolupament.
Sn mltiples i diversos els factors que han contribut a provocar la situaci que estem
vivint, per caldria fer mfasi especialment en la relaxaci i relativitzaci de les
maneres dactuar en el sistema financer. Maneres que han acabat afavorint la recerca
del mxim benefici en lloc duna gesti acurada del risc. La prdua progressiva de
valors i dtica en la gesti dalgunes companyies i institucions han estat una de les
causes fonamentals de la prdua de confiana global. Per no podem oblidar tampoc
que la crisi que vivim avui ha estat causada tamb per les males practiques dels
Estats, la seva permissivitat amb la creaci de bombolles i la falta de reformes. Si
abans les crisis econmiques tenien una dimensi fonamentalment estatal o
subestatal, ara tenen una dimensi global, fruit de les interdependncies que provoca
la globalitzaci.
Ens trobem en una situaci on shan produt diverses errades en el mercat, per cal
remarcar que no s una crisi del sistema de mercat. No podem trobar enlloc
creixement econmic sense economia de mercat. Les errades del mercat es
corregeixen amb poltiques pbliques acurades, no amb el recurs duna excessiva
intervenci governamental. CiU creu en una economia al servei de les persones,. s
des daquesta lgica que defensa una economia social de mercat, per tal de ser
capaos de conciliar el progrs econmic amb el social. CiU treballar per una
economia centrada en les persones i en leconomia productiva
Ens cal fer front, conjuntament amb la resta de pobles europeus, a la situaci
econmica actual per evitar la temptaci de caure en el proteccionisme interior i
assumir mesures allades que acabarien dificultant la sortida al problema.
La crisi econmica t rostre. s el de totes aquelles persones que es queden sense
feina, el de totes aquelles famlies que es queden en una situaci complexa a lhora de
fer front al pagament dels seus deutes, el daquells emprenedors i empresaris que es
veuen obligats, tot i la correcta gesti del seu negoci, a tancar les seves empreses.
Lacci poltica ha de donar resposta a la necessitat de les persones. Cal garantir la
supervivncia del mxim nombre possible dempreses, ja que sn aquestes les que
ajuden a crear riquesa i ocupaci, per alhora cal dur a terme totes aquelles accions
que permetin alleugerir les situacions complicades que es deriven pel fet de perdre el
lloc de treball.
55
Els nous reptes ambientals que es deriven del canvi climtic plantegen la necessitat de
transformacions econmiques que permetin donar resposta al futur del planeta.
Leconomia verda s laposta econmica del futur. Leconomia sensible al creixement
sostenible, s aquella economia que premia els esforos dadaptaci de tots els
progressos al medi ambient, sense necessitat daturar res. Leconomia que combat el
canvi climtic sense necessitat de paralitzar el progrs, com pretenen daltres. Amb tot,
cal sempre tenir present que els costos de lenergia per als nostres consumidors i
empreses no es poden disparar, doncs noms sagreujaria la mala situaci financera
de leconomia catalana i de les seves famlies.
La Uni Europea hauria de definir un nou pla dinfraestructures energtiques on es
prioritzin les energies no contaminables. Aquest pla hauria de definir tamb poltiques
de suport i ajut a les empreses dautomoci per innovar i produir vehicles hbrids i de
baix consum de combustibles.
Leconomia verda pot ser un dels motors que permetin crear nova ocupaci. Cal
afavorir, amb les desgravacions fiscals necessries, aquelles empreses que prioritzin
la inversi en elements destinats a satisfer millores ambientals. Cal fer de leducaci
ambiental un dels nous pilars de leconomia verda.
Aquests nous plantejaments trencarien tamb amb un pensament installat
majoritriament en la societat, aquell que diu que s incompatible el progrs econmic
i social amb el respecte al medi natural. Impulsar una alternativa que faci conciliables
els dos plantejaments no s noms necessari, s un repte imprescindible per al nostre
futur.
Transparncia i regulaci dels mercats financers: L'acci multilateral
La demanda de mxima transparncia i la correcta regulaci del sistema financer
internacional ha de continuar sent una de les prioritats dels propers anys. Europa, tot i
la bona feina feta durant els ltims anys, ha de continuar lluitant contra els paradisos
fiscals per tal daconseguir eradicar levasi fiscal i la conseqent disminuci de la
recaptaci impositiva dels Estats membre.
Cal recuperar la confiana de la ciutadania en el sistema financer internacional. s
imprescindible garantir que la liquiditat arribi a les famlies i a les empreses, ja que un
dels grans problemes que pateix leconomia catalana s lescassetat del crdit.
Aix mateix, CiU aplaudeix limpuls per part de la Comissi Europea de la Taxa a les
57
Leficcia daquest organisme i lencert en les seves poltiques sn una de les claus
que han de permetre tornar a les poques de creixement econmic. Convergncia i
Uni treballar per garantir la mxima eficincia dels organismes amb la que sha dotat
la Uni Europea per a la seva poltica monetria.
El fet de recrrer excessivament al dficit pblic per fer front a les necessitats
derivades de la crisi pot acabar qestionant el Programa dEstabilitat i Creixement per
Europa. La necessria flexibilitat per fer front a la crisi econmica no ha de ser excusa
per a la generaci de dficits excessius que poden acabar perjudicant la futura marxa
de leconomia.
Convergncia i Uni promour que el Parlament Europeu adopti mesures per garantir
leficincia de la despesa pblica. El recurs al dficit pblic han danar acompanyats
de la necessria reordenaci de la despesa pblica i duna clara definici de prioritats
que permeti estalviar tota aquella despesa suprflua i innecessria per afrontar les
prioritats econmiques i socials del moment actual.
La poltica fiscal s una de les competncies que disposen els estats per fer poltica
econmica i garantir la competncia en el marc de la Uni Europea. Des del Parlament
Europeu cal vetllar per la coherncia de les poltiques fiscals dels Estats membres, per
tal devitar distorsions en la competncia i per orientar-les cap a la millora de la
competitivitat.
En lactual situaci de crisi econmica cal reduir la fiscalitat indirecta de tots aquells
productes i serveis bsics pels ciutadans que incideixen directament en la qualitat de
vida quotidiana dels ciutadans de la Uni. Caldr tamb estudiar estmuls fiscals per a
determinats sectors productius per tal destimular el consum. Sectors que sestan
veient clarament afectats per la magnitud daquesta crisi econmica.
Una de les queixes que ms sovinteja en relaci amb la Uni Europea s la necessitat
de reduir les traves administratives. Cal una finestreta nica a Europa per a les
empreses i reduir al mxim la burocrcia en el moviment de recursos pblics
europeus.
Convergncia i Uni vetllar per la simplificaci dels processos administratius per
garantir una reglamentaci pblica moderna i ben estructurada que protegeixi linters
pblic sense suposar crregues innecessries per a particulars i empreses.
CiU vol una Uni Europea en la qual els criteris del pacte destabilitat sadhereixen tant
60
a la Uni com als Estats membres. Entenem que la uni bancria noms es pot
mantenir si la solidaritat es combina amb una slida responsabilitat fiscal. Facilitarem i
participarem en la creaci del Tresor europeu a lestil dels Estats Units.
Volem avanar tamb, en aquesta lnia, en una uni econmica i monetria real entre
els pasos de la Uni, reforant el paper del Banc Central Europeu amb una ampliaci
de competncies per tal que pugui actuar com altres bancs centrals com la Reserva
Federal, el Banc dAnglaterra o el Banc Central del Jap, tot actuant en lmbit dels
estmuls econmics i la creaci de mecanismes de deute parcialment comunitaritzats
(Eurobons). Europa necessita un Banc Central que tingui entre les seves prioritats
garantir el creixement econmic i no noms el control de la inflaci.
PROPOSTES
1. Suport a la correcta implementaci de les normes de governana econmica
de la zona euro per contenir la despesa pblica i evitar endeutaments pblics
que frenin els futurs creixements econmics.
2. Reduirem lIVA dels productes i serveis educatius, culturals, de salut i
sociosanitaris.
3. Defensarem un pla destmuls fiscals per estimular el consum en determinats
sectors productius estratgics.
4. Respecte a la independncia del BCE en la seva acci.
5. Suport a les accions de poltica monetria que ajuden a que retorni el crdit a
leconomia real.
6. Suport a les poltiques que siguin favorables a la consecuci duna inflaci del
2%.
7. Defensarem una rebaixa de la crrega impositiva com a contraps equivalent a
lajustament de la despesa estatal.
8. Suport a que el BCE actu per a reduir els costos de finanament de les PIMES
i que les noves lnies de liquiditat per als bancs estiguin condicionades a
laugment de crdit per leconomia real.
61
Ferroviries:
- Connexi TGV Estat francsBarcelonaValncia. (Incls traat pel Valls).
- Nova connexi ferroviria segregada: Port de TarragonaPort de Barcelona
Catalunya Nord pel transport de mercaderies: ample europeu, terminals intermodals al
port de Barcelona, al port de Tarragona i als ZAL del Prat i del Far Vilamalla. Trams
principals a executar:
- Tram en ample UIC especialitzat per mercaderies Port de TarragonaVariant
de ReusNou corredor ReusRoda (variant mercaderies Tarragona).
- Ample UIC especialitzat per mercaderies RodaCastellbisbalvariant de
Martorell.
- Construcci nou accs ferroviari Port de Barcelona.
- Ample UIC tercer rail a lactual lnia dample ibric en el tram comprs entre
El Papiol i Mollet del Valls.
- Construcci duna nova via amb ample UIC al costat de les dues vies
actualment existents amb ample ibric entre Mollet del Valls i Sant Celoni, per
a trnsit de mercaderies.
- Variant per mercaderies a Girona.
- Incorporaci del tercer rail UIC a lactual lnia dample ibric en el tram
comproms entre Girona i Vilamalla.
- Construcci dun tercer rail UIC a lactual lnia dample ibric en el tram
comprs entre Figueres i Portbou. Daquesta manera, la sortida de les
mercaderies cap a la frontera tindria dues opcions (El Perts i Portbou).
- Construcci d una estaci del TAV a lAeroport de Girona, a Vilob dOnyar.
Viries:- Autovia del Mediterrani (desdoblament N-340B-40 (Abrera-Granollers)N-II
fins a la Catalunya Nord), eliminant el Maresme (C-32) com a via de pas preferent.
- Construcci del Quart Cintur Terrassa - Granollers (autovia 3+3).
- Nou accs viari Port de Barcelona. Aeroporturies:
67
- Construcci nous accessos ferroviaris per a les dues terminals de lAeroport del Prat i
per a les estacions intermodals.
- Construcci de la ciutat aeroporturia de Barcelona que incorpori hangars de gran
volum per oferir servei tcnics a avions de gran envergadura i sigui la llavor dun
clster dindstria aeronutica.
Porturies:
- Creaci dun Consorci Intermodal per garantir a comodalitat (intermodalitat eficient)
dels centres intermodals (ferrocarril/port/carretera). s un avantatge competitiu que
poques ciutats europees tenen.
- Ampliaci dels serveis del port de Barcelona (horaris, PIF, intermodalitat).
- Refor de la plataforma logstica del Port de Tarragona (horaris, serveis,
intermodalitat).
- Ubicaci i construcci dun Mollsec del Port de Barcelona.
- Potenciaci del Port de Palams com a port turstic.
SEGON CORREDOR: Corredor Catalunya Central
Ferroviries:
- Desdoblamentcondicionament Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerd.
Viries:
- Xarxa Bsica dAutovies de Catalunya (2+2): Desdoblament Eix del Llobregat,
desdoblament Eix Ter (VicRipollTnel de Toses).
C-16 (eix E9) que ha de connectar Barcelona i Pars
Aeroporturies:
- Impuls dun aeroport per a vols privats amb accessos rpids a zones dinters
econmic.
TERCER CORREDOR: Corredor de Ponent
Ferroviries:
68
Lobjectiu de Convergncia i Uni s contribuir a fer que Europa sigui capa dun
creixement econmic durador i sostenible, acompanyat duna millora quantitativa i
qualitativa de locupaci i una major cohesi social.
PROPOSTES
1. Treballarem per aconseguir incrementar la capacitat productiva de la nostra
economia, mitjanant la innovaci i el desenvolupament tecnolgic.
2. Apostarem per la creaci dempreses i el foment de lesperit empresarial, com
a accions que reforaran la productivitat i consolidaran un procs de
creixement econmic i social sostingut.
3. Impulsarem el desenvolupament dels criteris que recull la Directiva de Serveis
en el Mercat Interior.
4. Treballarem per una major especificaci de la Directiva de serveis pel que fa a
la regulaci i protecci del comer detallista.
5. Aprofundirem per tal que la Uni Europea adopti les mesures necessries per
tal de fer possible el desenvolupament de les directives protecci del comer.
6. Treballarem pel desenvolupament dun programa europeu especfic que
potenci el comer als centres histrics dels pobles i ciutats darreu dEuropa,
amb suport especfic per a la implantaci de les petites i mitjanes empreses,
per a la renovaci dels establiments, les actuacions de millora de lurbanisme
comercial i la potenciaci del comer rural als petits municipis.
7. Proposarem lharmonitzaci legislativa i fiscal de la normativa de transacci de
mercaderies, en virtut pel qual un producte legalment comercialitzat en un
Estat membre, ha de poder-se comercialitzar en qualsevol altre estat, malgrat
no compleixi els requisits tcnics de l'rea de dest.
8. Garantirem larribada de serveis universals a tots els territoris. Els organismes
reguladors han de garantir la competncia i les condicions d'accs als serveis
d'inters pblic, mes enll d'estrictes criteris econmics i de rendibilitat.
9. Seguirem treballant per la dotaci dinfraestructures productives per a la
competitivitat de les empreses.
71
10. Apostarem per la formaci dels treballadors i treballadores en tots els mbits,
la reglada, la continuada i locupacional.
11. Fomentarem accions que millorin la competitivitat de les nostres empreses
com a factor clau per augmentar la productivitat i potenciar els factors que la
impulsen, incentivant la inversi en tecnologia, tot establint mecanismes per a
una major cooperaci pblica-privada en sectors clau com el mercat de
lenergia, el transport de mercaderies o les telecomunicacions i simplificant els
trmits burocrtics i administratius en la creaci dempreses.
12. Fomentarem del suport financer a les empreses de nova creaci i que generin
major valor afegit.
13. Treballarem per evitar aquells ajuts dEstat a les empreses que vulnerin les
poltiques de defensa de la competncia, especialment en els casos de
captaci dinversions per part dels nous Estats membres.
14. Vetllarem per a que els reguladors de la competncia siguin plenament
independents.
15. Reclamarem el compliment de la directiva de morositat per a que les empreses
cobrin a 30 dies sempre que sigui possible, tal i com estipula la llei.
16. Actuaci continuada per a que no hi hagi abusos de mercat contra els
consumidors ni que els monopolis i els oligopolis imposin preus que vulnerin la
lliure competncia.
17. Treballarem per aconseguir una agenda ambiciosa dinvestigaci i innovaci
cam del 3% del PIB en matria de despesa en R+D, en la lnea de lestratgia
Europa 2020.
18. Treballarem per incrementar la capacitat dinnovaci de les PIMES tot facilitant
laccs a la tecnologia i al finanament, aportant serveis de suport a la
innovaci i estimulant el desenvolupament de xarxes i grups.
19. Convergncia i Uni buscar les complicitats per a la creaci dun estatut
especfic per a les microempreses, enteses com aquelles empreses de petita
dimensi i que mantenen una potencialitat de creixement i de futur.
72
arreu del mn tot instaurant mecanismes i regulacions que penalitzin les males
prctiques.
PROPOSTES
1. Convergncia i Uni apostar per una globalitzaci positiva, econmica, de la
democrcia, dels drets humans, del respecte al medi ambient, a la persona i
als fets diferencials.
2. CiU aposta per la globalitzaci de valors com el model de benestar europeu.
3. Defensarem que la globalitzaci suposi una oportunitat per als pasos
sotsdesenvolupats o en vies de desenvolupament.
4. Defensarem que la globalitzaci suposi una millora de la competitivitat
econmica, els beneficis de la qual han darribar a tothom.
f) Comer exterior
El comer internacional s un dels mbits al mn on la Uni Europea ja actua amb
competncia exclusiva, per damunt o en representaci de tots els seus Estats
membres.
Defensem una visi del comer internacional essencialment multilateralista, en lloc
duna suma dacords bilaterals. Des de Convergncia i Uni compartim la necessitat
de potenciar i fer respectar lOrganitzaci Mundial de Comer com a instrument til per
fer progressar una creixent liberalitzaci dels intercanvis comercials internacionals,
amb la facultat de resoldre possibles conflictes de forma efica. El lliure comer permet
laccs del mn en desenvolupament a l'economia mundial si es basa en criteris de
justcia i dna a tots els pobles la possibilitat de gaudir dels beneficis que comporta la
globalitzaci. Ofereix la possibilitat duna economia ms oberta al canvi tecnolgic i al
desenvolupament, a la creaci de noves ocupacions i a la inversi, aix com a noves
idees i contribucions.
Des de Convergncia i Uni ens oposem rotundament a qualsevol procs de
desintegraci comercial i apostem per seguir impulsant acords multilaterals de lliure
comer com a garantia del progrs social mundial.
A llarg termini, el comer ha de tenir tamb un lloc primordial en la cooperaci per al
desenvolupament. A la Uni Europea i en daltres zones del mn desenvolupat els
correspon una important responsabilitat a l'hora d'impulsar activament la supressi
74
de la UE.
2. Farem iniciatives per afavorir el posicionament de les marques turstiques
europees consolidades, tant en el mercat interior com en els mercats exteriors,
que es concretin en accions per a la promoci i la comercialitzaci dels destins
turstics europeus.
3. Promourem ajuts per a les destinacions turstiques madures. Aquelles que van
fer un boom als 60, per que avui, malgrat comptar amb actius importants, han
quedat amb infraestructures, tant pbliques com privades, obsoletes.
4. Afavorirem el desenvolupament i la millora contnua dinfraestructures i serveis
en els destins turstics. En el marc daquestes iniciatives, Catalunya ha de
poder esdevenir un hub aeroportuari intercontinental, assolir uns ports
estratgics que la situn al capdavant com a origen i dest de creuers a la UE,
aix com disposar de xarxes viries i ferroviries de primer nivell que facilitin
laccs a les zones turstiques. Aquests programes tamb han de ser
especialment sensibles pel que fa a dotar els municipis turstics de recursos
suficients que els permetin disposar dinfraestructures i serveis per atendre en
les millors condicions els fluxos de visitants generats per la demanda turstica.
5. Programes especfics de suport al turisme de natura, al desenvolupament de
loferta dallotjament, restauraci i comer en el medi rural, a la creaci i
desenvolupament dofertes de lleure, cultura i esports en les zones dinterior i
muntanya i, molt especialment, a la protecci i promoci conjunta dels parcs
naturals europeus.
6. Suport a iniciatives conjuntes en matria de formaci i intercanvi dalumnes de
les escoles dhostaleria i turisme darreu dEuropa, que ens permetin disposar
de professionals de primer nivell en el sector.
h) Poltica regional i de cohesi
Per aconseguir una plena cohesi econmica, social i territorial a linterior de la Uni
Europea s necessari reduir les desigualtats i les diferncies de desenvolupament
entre les regions, nacions i els Estat membres. Per aquesta ra, Convergncia i Uni
ha considerat sempre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el
Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de Cohesi els instruments financers
indispensables per desenvolupar una efica poltica regional europea dirigida a ajudar
les rees ms endarrerides i a promoure un creixement territorialment equilibrat de la
77
Uni Europea.
Malgrat els importants avenos experimentats per la nostra economia, Catalunya
segueix necessitant lajuda europea per resoldre els problemes i les mancances que
redueixen la nostra competitivitat i ens allunya de les altres regions ms
desenvolupades dEuropa pel qu fa a la generaci docupaci, millora del benestar,
evoluci de la productivitat, capacitat dinnovaci, formaci, dotaci dinfraestructures
productives i creaci dempreses.
En aquesta perspectiva, els nous objectius de la poltica regional europea - lobjectiu
Competitivitat regional i ocupaci i lobjectiu Cooperaci territorial europea -
representen una important oportunitat per a Catalunya que no pot ser desaprofitada.
A travs dels recursos de lobjectiu Competitivitat regional i ocupaci Catalunya
podr finanar la promoci daquelles poltiques que ens han de permetre liderar el
creixement econmic. Sn qestions com la recerca i la innovaci, limpuls de les
noves tecnologies de la comunicaci i del sector energtic, la construcci de xarxes
transeuropees dinfraestructures, el foment de lesperit empresarial, la protecci del
medi ambient i el desenvolupament dels mercats laborals. Al mateix temps, lobjectiu
Cooperaci territorial europea permetr, a travs diniciatives locals i regionals
conjuntes, intensificar la cooperaci transfronterera, transestatal i interregional en els
mbits del desenvolupament urb, rural i costaner, reforar la integraci econmica i
social de les zones frontereres i la integraci en xarxes de les petites i mitjanes
empreses.
La solidaritat cap a les regions ms pobres, indispensable per a lassoliment duna
plena cohesi econmica i social a linterior de la Uni Europea, en cap moment no pot
representar un obstacle per al desenvolupament de les altres regions ms prsperes.
PROPOSTES
1. Vetllarem, tant en lmbit europeu com en lmbit estatal, perqu els recursos
europeus siguin efectivament assignats en la seva justa mesura a Catalunya,
tot evitant larbitrari repartiment dels recursos per part de lEstat espanyol. Per
un s efica daquests recursos creiem, a ms, que s necessari reduir el
temps i els costos burocrtics de transacci entre una administraci i laltra.
2. Defensarem la gesti catalana dels fons estructurals.
3. Reclamem ms atenci i ms recursos als plantejaments de lEuropa
78
formaci i/o prctiques formatives en diferents pasos i fer una aposta ferma
per laprenentatge didiomes i laprenentatge electrnic (e-learning).
4. Defensarem ls de documents complementaris als ttols, en la lnia de
lEuropass, per afavorir la inserci laboral dels graduats catalans a lEspai
Europeu i laccs a prctiques professionalitzadores.
5. Defensarem aprofundir en el procs dintegraci europea per tal de establir
unes lnies comunes en els programes educatius dels estats membres,
preservant el principi de subsidiarietat. Ho farem en la lnia dels objectius
dEuropa 2020 de creixement intelligent, sostenible i integrador, per tal que
lensenyament sigui una eina que permeti la realitzaci personal de la
ciutadania, la igualtat doportunitats laborals i que aquesta formaci reverteixi
en la societat.
6. Promourem la mobilitat dels estudiants universitaris a Europa, mitjanant
propostes de millora en les beques de la UE dins lEEES, com les Erasmus, i
amb el comproms ferm de la Generalitat de Catalunya.
7. Treballarem per la simplificaci dels requeriments i criteris per a la concessi
de visats i per a lhomologaci de ttols als estudiants estrangers
extracomunitaris que vulguin cursar estudis i doctorats a les universitats
catalanes i europees.
8. Proposarem accions dabast europeu per debatre i millorar la governana de
les Universitats, aix com per avaluar-les externament.
9. Obtindrem el suport de la Comissi Europea per implementar grans projectes
internacionals de coneixement a Catalunya com el Barcelona Key.
j) Recerca + Desenvolupament + Innovaci
El model catal de recerca i innovaci, basat en sistemes de govern dinmics per als
centres de recerca CERCA, en lestabliment de grans infraestructures a Catalunya, la
captaci i retenci de talent, i una gesti pblica professionalitzada mitjanant les
agncies tcniques promogudes pel govern ha produt bons resultats cientfics a la
darrera dcada, i possibilita que Catalunya gaudeixi dels millors estndards
internacionals en aquesta matria. Aquest desenvolupament dalt nivell de les
81
12. Farem que les empreses, especialment les PIMEs, accedeixin ms fcilment
als programes de recerca i innovaci de la Uni Europea per poder diversificar i
desenvolupar el nostre sector productiu basat en el coneixement.
13. Farem que els Fons Estructurals Europeus de lEstratgia RIS3CAT sorientin a
cofinanar accions per a la incorporaci al mercat laboral dels joves
investigadors, i per a programes de recerca i innovaci, amb especial
referncia a les Proves de Concepte (PoC) a partir dels resultats de la nostra
investigaci cientfica.
14. Obtindrem la HR Excellence in Research Award per a les principals institucions
de recerca de Catalunya.
15. Proposarem al Parlament Europeu un debat sobre els incentius fiscals a la
recerca i a la innovaci per fer una directiva que inspiri una nova llei de
mecenatge al nostre entorn.
16. Promourem laccs obert als resultats de la recerca cientfica principalment
finanada amb fons pblics europeus.
k) Societat del coneixement
La irrupci de les Tecnologies de la Informaci i de la Comunicaci (TIC) ha canviat el
paradigma del creixement econmic. Avui el creixement econmic no depn tant dels
recursos naturals com dels recursos intellectuals i de la preparaci de les persones.
La riquesa i el benestar present i futur de Catalunya depn en gran mesura de lestoc
de capital intellectual dels catalans i catalanes.
El sector de les tecnologies de la informaci i comunicaci s denorme importncia
per a la Uni Europea, amb un creixement, de mitjana, 7 vegades ms rpid que altres
sectors. A la Uni Europea es preveu que el volum de negoci basat en Internet es
duplicar properament, arreu dels 28 estats membres
El nivell de qualificaci de la nostra poblaci determinar la capacitat competitiva de
Catalunya, en relaci amb els altres pasos. L'aposta per la societat del coneixement
s un dels pilars per afrontar amb garanties la sortida de l'actual crisi econmica.
Existeix una important bretxa educativa entre les necessitats de la indstria i els joves
84
graduats. En temps on tenim un elevat atur juvenil, hi ha moltes vacants que queden
sense cobrir per falta de perfils qualificats.
En aquest sentit, les poltiques pbliques de la UE shan dorientar cap al coneixement,
tot donant prioritat a totes aquelles accions relacionades amb la formaci del capital
intellectual, amb la generaci i la difusi de coneixement i amb el treball en xarxa.
Leducaci primria i secundria, la formaci professional, leducaci superior, la
recerca i el desenvolupament, la transferncia tecnolgica, etc. sn elements cabdals
per afrontar amb garanties els reptes de la societat del coneixement.
La societat del coneixement es caracteritza per l'evoluci i el canvi constant, i cal
preparar les nostres institucions, empreses i ciutadania per afrontar-lo sense por i
determinaci. Des de les institucions ens correspon facilitar les eines culturals i
formatives per adaptar-nos-hi.
La societat de la informaci ha comportat el sorgiment de noves formes de desigualtat,
explicitades en l'escletxa digital. Cal facilitar l'accs de la ciutadania a la societat del
coneixement i a les seves eines. I aix passa per adaptar els currculums educatius a
la nova realitat, partint de la premissa que ja no ho aprenem tot de cop per a tota la
vida.
I cal reduir l'escletxa digital tot donant cobertura al 100% del territori de la UE, i
fomentar les iniciatives que tinguin com a objectiu tractar el coneixement com un
element tangible i fer possible la seva valoraci i promoure Catalunya com un hub de
coneixement emergent.
PROPOSTES
1. Adaptar els currculums educatius a les necessitats de la societat del
coneixement : foment del treball en xarxa, dels blocs, dels wikis com a eines
d'aprenentatge.
2. Introduir les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) a l'aula:
pissarra digital, substituci dels llibres de text per material multimdia,
ordinadors porttils per alumne.
3. Garantir l'accs a Internet, a banda ampla, a totes les escoles de la UE i
l'accs electrnic generalitzat als principals serveis bsics.
85
informaci, amb l'objectiu de garantir a tots els ciutadans i a totes les empreses unes
infraestructures de comunicacions de qualitat, barates i amb diversitat de serveis. Aix
exigeix, en primer lloc, la completa liberalitzaci i total integraci dels mercats de les
telecomunicacions a Europa, i tamb una normativa potent sobre comer electrnic
Caldr treballar per garantir l'accs universal a Internet, a banda ampla, arreu del
territori fent especial mfasi a totes les escoles de la UE i l'accs electrnic generalitzat
als principals serveis pblics bsics. I sobretot, tenint en compte un preu assequible,
lluny dels desequilibris econmics actualment existents entre uns Estats i altres.
Tots els pasos de la UE haurien de disposar de xarxes interconnectades d'alta
velocitat a baix cost per afavorir l'accs a Internet.
CiU treballar per tal de potenciar la presencia de la llengua catalana a la xarxa i
perqu la Uni Europea sigui sensible als esforos que pasos com Catalunya han de
fer perqu els avantatges de la societat de la informaci arribin a totes les escoles i
altres collectius en perode de formaci. La llengua i la cultura catalanes tenen una
presncia activa a la xarxa molt ms important que daltres llenges oficials a la UE.
CiU potenciar la presncia de productes i d'informacions en catal a les xarxes
telemtiques i als productes audiovisuals per tal de garantir el futur de la llengua
catalana en el mn audiovisual i en la societat de la informaci.
PROPOSTES
1. Vetllarem per garantir la presncia del catal en l's de les Tecnologies de la
Informaci i la Comunicaci.
2. Treballarem per tal que a Internet se'ns reconegui com a naci i Catalunya
pugui tenir el seu domini territorial com a naci (.ct).
3. Exigirem una IP catalana que ens identifiqui com a catalanoparlants per tal de
poder navegar a Internet plenament en catal -fer i rebre publicitat en catal,
reconixer la nostra connexi des de Catalunya...-
4. Avanar en la liberalitzaci i competncia efectiva en el mercat de les
telecomunicacions de l'Estat espanyol per tal d'afavorir l'harmonitzaci amb les
tarifes de la resta de pasos de la UE. Actualment, som l'estat amb preus ms
elevats en ADSL i telefonia mbil.
5. Vetllar per la neutralitat de la xarxa per evitar que uns serveis siguin afavorits
87
30. Facilitarem la venda directa i de proximitat, per tal que els productors millorin el
valor afegit dels aliments que produeixen.
c) Pesca
En el marc de la Poltica Pesquera Comuna (PPC), una de les principals apostes
hauria de ser la de reduir el nivell de captura, ja que aquesta PPC ve totalment
condicionada per ls sostenible que es faci de les poblacions de peixos.
La PPC segueix tenint un gran contrapunt per a les flotes de pesca catalanes establint
quin s el tonatge mxim de pesca que poden fer les flotes, ja que obliga en molts
casos a llenar al mar peixos morts que serien aptes per al consum hum.
s per aix que shaurien de poder flexibilitzar les quotes o captures mximes en
relaci amb lassignaci de possibilitats de pesca en vigor i invertir en programes de
millora de la selectivitat de les arts de pesca, que haurien dimposar-se lobjectiu de
combatre la captura accidental de dofins i aus marines.
Hem de diferenciar dos grans sectors de pesca, aquella que es fa al Mar Mediterrani i
la pesca a loce Atlntic. Les institucions europees han donat molta ms importncia
a la pesca atlntica dotant les flotes pesqueres que actuen en aquesta zona de majors
recursos. Des de CiU promourem la modificaci daquesta orientaci per tal
daugmentar els recursos que es destinen a la pesca mediterrnia, i aconseguir una
ordenaci global de lactivitat pesquera en els caladors que ens sn ms propers.
Lesgotament de la poblaci de peixos i dels recursos pesquers s un problema
denorme gravetat, per aix seguirem defensant que la UE fomenti la pesca sostenible
arreu del mn aix com laplicaci del Conveni de Ginebra de 1982 i portar si cal
davant el Tribunal Internacional del Dret del Mar, aquelles nacions que amb les seves
actuacions i/o omissions irresponsables hipotequin lecosistema i facin perillar la forma
de vida de moltes famlies catalanes.
PROPOSTES
1. Defensarem la flexibilitzaci de les quotes o captures mximes en relaci amb
lassignaci de possibilitats de pesca en vigor.
2. Promourem la modificaci de lorientaci Atlntica de la Poltica Pesquera
Europea cercant una ordenaci global de lactivitat pesquera en els caladors
97
PROPOSTES
1. Reducci de la situaci actual de la dependncia del petroli amb la promoci,
prioritzaci i estmul denergies alternatives als combustibles fssils.
2. Simplificaci administrativa de trmits i processos per a la implementaci
denergies renovables.
3. Estmuls fiscals i avals econmics per a la creaci de clsters dindstria i
recerca en el camp de lenergia a nivell europeu.
4. Creaci dun espai destudi i debat com a la UE sobre les futures fonts
denergia i les formes de generaci.
5. Foment dels biocarburants tot impulsant mesures dhomologaci pels
biocarburants importats per evitar impactes socials i ecolgics negatius,
desenvolupament dun sistema de certificaci pels produts de forma
sostenible, impulsar biocarburants de segona generaci obtinguts a partir de
plantes o de components vegetals que no competeixen directament amb els
usos alimentaris i ofereixen una major eficincia.
6. Estudiar el paper i potencial dels combustibles alternatius gasosos com el gas
de petroli i el gas natural liquats perqu poden contribuir a reduir les emissions
i a la diversificaci del subministrament energtic.
7. Vehicles europeus de consum baix: Establiment de noves mesures i normes
per tal que els vehicles europeus comptin amb indicadors de canvi de velocitat
recomanada, indicadors sobre el consum de combustible, cost del trajecte en
curs i dels trajectes recorreguts amb ms freqncia. Utilitzar econmetres,
millors lubricants i coixinets de fricci reduda, nous sistemes darrencada i
parada, neumtics amb baixa resistncia de rodadura i sistema de control de
pressi, perqu es redueixi el seu pes utilitzant ms alumini, i perqu es millori
el seu disseny aerodinmic.
8. Promoure les auditories energtiques. Impulsar un ISO energtic.
9. Establir mesures destmul a la utilitzaci de larquitectura bioclimtica i de les
solucions constructives i tecnolgiques que redueixin el consum denergia i
millorin leficincia per a condicionament i illuminaci, i s de les energies
102