Programa Electoral Erc

COMENCEM EL
#NOUPAS
ARA, A EUROPA
Eleccions al Parlament europeu 2014
Programa electoral
PROGRAMA ELECTORAL
1
ndex

BLOC 1: REPBLICA CATALANA, REPBLICA EUROPEA
1. La construcci dun nou estat a Europa ............................................................................................................................................................. 3
2. Internacionalitzaci del procs dautodeterminaci ................................................................................................................................... 4
3. Reconeixement internacional de la Repblica Catalana i encaix en les institucions europees .......................................... 4
3.1. El procs de reconeixement internacional ......................................................................................................................................... 4
3.2. El nou encaix de Catalunya a les institucions europees ............................................................................................................ 6
4. Unitat d'acci de les forces sobiranistes a Europa ....................................................................................................................................... 8
5. Els Pasos Catalans en la construcci europea ................................................................................................................................................ 8
6. Poltica euromediterrnia ........................................................................................................................................................................................... 10

BLOC 2: LA NOVA UNI EUROPEA QUE VOLEM
1. REFUNDACI DE LA UE: CIUTADANIA, APROFUNDIMENT DEMOCRTIC I GOVERNANA EUROPEA ................. 15
1.1. Estructura institucional de la UE i governana europea ............................................................................................................ 15
1.2. Participaci poltica, transparncia i radicalitat democrtica ................................................................................................. 18
1.3. Una UE referent en lexercici dels drets i llibertats civils .......................................................................................................... 22
1.4. Una UE que aposta per la joventut ....................................................................................................................................................... 28
1.5. Cooperaci territorial i transfronterera ............................................................................................................................................... 30
1.6. El paper de la UE al mn: poltica exterior, seguretat i cooperaci .................................................................................... 32

2. PER UNA EUROPA SOCIAL ....................................................................................................................................................................................... 35
2.1. Cap a un Pacte europeu de Benestar i Cohesi social ................................................................................................................. 36
2.2. Un model social europeu: redistribuci per a la cohesi, la inclusi i el desenvolupament .................................. 37
2.3. Relacions laborals i poltiques sindicals: cogesti, codecisi i dignitat en el treball .................................................. 39
2.4. Cap a un sistema europeu de protecci social equitatiu i universal ................................................................................... 42
2.5. El dret daccs a lhabitatge ........................................................................................................................................................................ 43

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU 2014

2

3. UNA POLTICA ECONMICA AL SERVEI DE LES PERSONES .............................................................................................................. 46
Introducci: El fracs de la gesti de la crisi i el dret a decidir un canvi .................................................................................... 46
3.1. Un gir a la poltica econmica europea ................................................................................................................................................. 47
3.2. La Uni Bancria, un nou Banc Central Europeu i un Sistema financer al servei de l'economia productiva. 48
3.3. Cap a un acord europeu de reestructuraci del deute ................................................................................................................ 52
3.4. Un New Deal: un programa europeu d'inversions per crear ocupaci ............................................................................... 53
3.5. Una poltica marc de reindustrialitzaci sostenible europea ................................................................................................... 54
3.6. Reforar lautoritat de defensa de la competncia europea .................................................................................................... 55
3.7. Protecci dels consumidors, una prioritat comunitria .............................................................................................................. 56

4. PER UNA EUROPA SOSTENIBLE ............................................................................................................................................................................ 57
4.1. El sector agroalimentari: cap a la sobirania alimentria i la defensa del territori ......................................................... 57
4.2. Energia, aigua i sostenibilitat: una aposta per la democratitzaci energtica i el carcter pblic de l'aigua. 60
4.3. Les infraestructures, una xarxa eficient al servei de l'economia productiva i la mobilitat de les persones ... 65
4.4. Turisme sostenible ........................................................................................................................................................................................... .. 67

5. PER UNA EUROPA DE LA DIVERSITAT ................................................................................................................................................................ 69
5.1. Europa s cultura .................................................................................................................................................................................................. 69
5.2. Mitjans audiovisuals sense fronteres ........................................................................................................................................................ 71
5.3. Llengua. Identitat, diversitat i plurilingisme ....................................................................................................................................... 72
5.4. Educaci i Formaci ............................................................................................................................................................................................ 73

6. PER UNA EUROPA DEL CONEIXEMENT ............................................................................................................................................................... 75
6.1. Les universitats europees com a avantguarda del pensament i el coneixement ............................................................ 75
6.2. Les TIC al servei de la innovaci, la transferncia de coneixement i la indstria ........................................................... 75
6.3. R+D+i i l'estratgia 2020, cap a un model europeu de competitivitat .................................................................................. 76

PROGRAMA ELECTORAL
3
BLOC 1
REPBLICA CATALANA, REPBLICA EUROPEA

1. La construcci d'un nou estat a Europa
Dentre els territoris dels Pasos Catalans, Catalunya ha emprs el procs per decidir lliurement el seu futur per
esdevenir un nou estat europeu. El 80 % de la ciutadania de Catalunya, i una clara majoria dels seus representants
poltics, estem d'acord a celebrar una consulta per decidir democrticament el futur poltic del pas, incloent-hi, en
aquesta decisi, la possibilitat desdevenir un estat independent.
Catalunya necessita urgentment disposar de les millors eines per aspirar a un present i un futur millor per a la nostra
ciutadania, i aquestes eines sn les dun estat independent, que pugui desenvolupar tot el seu potencial, llastat per les
poltiques del Govern central i per una estructura predominant de lEstat espanyol que no accepta la seva diversitat
nacional. Catalunya aspira a la normalitat, a formar part dEuropa i de la comunitat internacional des del nostre propi
estat, i hi volem arribar posant en prctica els valors i els mecanismes de la democrcia.
Els posicionaments poltics dels partidaris i contraris a l'exercici del dret a decidir a Catalunya es corresponen amb la
voluntat o no de construir un pas nou, una repblica democrtica concebuda com un espai avanat de drets i
llibertats de carcter poltic, econmic, social i cultural, tant individuals com collectius. Una nova repblica que, estem
convenuts, seria un dels estats ms avanats dEuropa des del punt de vista social, econmic i democrtic.
Tanmateix, els obstacles de fons al procs es corresponen amb els interessos de l'oligarquia extractiva present en
sectors econmics regulats, degudament coordinats amb els interessos de dominaci de l'Estat central que treuen
profit de la situaci d'espoli social i de dependncia poltica i financera, un profit inversament proporcional al llast que
aquesta situaci significa per a una gran majoria del pas. L'empenta del procs es troba absolutament lligada a la
voluntat de superar una recessi durssima, de construir una societat amb feina i igualtat d'oportunitats per a tothom.
Aix, malgrat la divisi de parers, absolutament necessria en una societat plural com la nostra, creiem que la
democrcia s la via per decidir el nostre futur poltic. Perqu aix ho vol una majoria de ciutadans que el 25N de 2012
es va manifestar a les urnes i va fer aquest encrrec a la majoria parlamentria. La tensi entre la legalitat i la
legitimitat s'ha de resoldre a les urnes, d'acord amb la voluntat majoritria de la ciutadania. La construcci dun nou
estat a Europa noms es pot fer de forma democrtica, cvica, pacfica i des dun concepte inclusiu de ciutadania.
En democrcia, el que s normal s votar; el que no s normal ni acceptable s no deixar votar. Esquerra Republicana
no acatar una negativa del Govern espanyol a celebrar la consulta. Som partidaris d'utilitzar qualsevol eina
democrtica per forar-ne la celebraci. Ser important articular un front de resposta civil i mobilitzaci social a la
negativa permanent de l'Estat, sempre apellant als valors democrtics fonamentals. L'objectiu de la mobilitzaci
consistir a intentar una i altra vegada la convocatria del referndum, ats que lexercici de la democrcia i lexpressi
de la voluntat popular estan per sobre de qualsevol altra consideraci.
Avui, la transformaci poltica que viu Catalunya ja suposa un estmul per als moviments demancipaci del Pas
Valenci, de les Illes Balears i de la Catalunya del Nord. La democrcia i lexercici del dret a decidir daquests territoris,
cadascun amb el seu propi ritme, s el procs que pot completar larticulaci poltica dels Pasos Catalans.

Comencem el nou pas en aquestes eleccions europees. Cal que omplim les urnes del 25M de vots per a un nou pas i
una Europa nova. Ser la millor manera de fer-nos escoltar, i de que ens prenguin seriosament. Perqu la nostra fora
per fer el nou pas s l'empenta catalana per fer una Europa nova.


4

2. Internacionalitzaci del procs d'autodeterminaci
L'agenda europea i internacional del procs cap a la independncia consisteix a fer-se ress de lexigncia de celebrar
el referndum, com a via per solucionar la causa dels catalans, a la qual l'Estat espanyol no proporciona cap soluci
viable. L'objectiu s que l'Estat espanyol se senti internacionalment pressionat si prohibeix la consulta, o no en
reconeix el resultat i tanca totes les vies homologades que dirimeixen processos similars.
Davant la mobilitzaci majoritria d'un poble, enfront un Govern central que tanca totes les vies d'expressi
democrtica, Esquerra Republicana s partidria que les forces poltiques interpellin les institucions europees de tal
conculcaci de drets fonamentals. Aquesta interpellaci sha dadrear als valors fundacionals de la integraci
europea, que estan absolutament en lnia de les aspiracions catalanes.
L'objectiu s que la UE intervingui com una instituci ms en la pressi a l'Estat espanyol perqu permeti la celebraci
del referndum a Catalunya.
L'agenda europea preveu l'acci dels eurodiputats catalans partidaris del dret a decidir en la construcci de
complicitats de les institucions europees vers el cas catal. En aquest sentit, els eurodiputats dEsquerra Republicana
seran a lEurocambra laltaveu de la voluntat legtima de la ciutadania de Catalunya i els Pasos Catalans de decidir
democrticament el seu futur. Demanarem al Parlament Europeu que es posicioni al costat de la democrcia i del dret
a votar de la ciutadania de Catalunya, que alhora s ciutadania europea.
Al mateix temps, s important que els nostres eurodiputats contribueixin a teixir complicitats amb organitzacions
internacionals de drets humans i de promoci dels valors democrtics, per comptar amb suports a la causa catalana
qualificats. Eventualment, si l'Estat espanyol tanca totes les vies democrtiques d'expressi dels catalans a les urnes,
caldr articular un mbit d'observadors internacionals del procs partidaris de la democrcia.
A partir de lobtenci dun mandat democrtic clar a favor de la independncia, buscarem els suports necessaris al
Parlament Europeu per propiciar que la Repblica catalana sigui plenament reconeguda com a nou estat europeu i
encaixada amb tota normalitat a la comunitat internacional.

3. Reconeixement internacional de la Repblica catalana
i encaix en les institucions europees

3.1 El procs de reconeixement internacional
El reconeixement internacional de la Repblica catalana dun nombre suficient destats, sobretot destats rellevants en
termes poltics, s imprescindible per a la viabilitat internacional del nou estat. El reconeixement ha de permetre una
inserci rpida a la comunitat internacional i lestabliment de relacions diplomtiques normalitzades, com tamb el nou
encaix a la UE i lentrada a les principals organitzacions internacionals.
El reconeixement de nous estats s, primordialment, un fet de carcter poltic no jurdic i una decisi que prenen els
estats de forma lliure i unilateral, en consonncia amb els seus interessos interns i externs. Per tant, aquest
reconeixement requereix prviament dun esfor intern de diplomcia poltica i pblica adreat a preparar el terreny
per, arribat el moment, obtenir aquests avals internacionals.
Per a la comunitat internacional, s molt important que el procs de construcci del nou estat es dugui a terme de
manera escrupolosa (democrtica, pacfica, inclusiva), reforant-ne a cada pas la legitimitat, tal com precisament sest
plantejant el nostre procs. Tamb s molt important demostrar la viabilitat poltica i econmica de Catalunya com a
PROGRAMA ELECTORAL
5
estat, una viabilitat de la qual disposem de slids arguments i evidncies. Hem de ser molt autoexigents, ho hem de fer
molt b. Hem daparixer als ulls dEuropa i del mn com a soci fiable.
En aquest sentit, el procs que est duent a terme el nostre pas gaudeix de tres grans fortaleses amb relaci al futur
reconeixement internacional. En primer lloc, la seva indiscutible legitimitat democrtica. Construir un estat nou a partir
de lexpressi lliure i democrtica de la majoria encaixa de ple en els parmetres dels valors i les normes
democrtiques. En segon lloc, el fet que abans de lactual procs sha intentat tot, debades, per trobar un encaix de
Catalunya a lestat que en respecti la particularitat nacional i cultural i en permeti el normal desenvolupament social i
econmic. El fracs ms evident daquest esfor de dcades fou la sentncia de lEstatut del 2010. I, en tercer lloc, el fet
que shaur intentat tot per dialogar i entendrens amb lEstat per fer el procs de manera acordada, per aquests
intents hauran topat amb un Estat enrocat i sense cap mena dintenci de moures i permetre lexpressi democrtica
de la gent sobre el seu futur poltic. Aquests dos darrers aspectes poden arribar a justificar la unilateralitat poltica en
el procs. Aqu cal recordar que lopini del Tribunal Internacional de Justcia sobre Kosovo estableix clarament que no
hi ha res en el dret internacional que prohibeixi les declaracions unilaterals dindependncia.
Amb relaci al procs de reconeixement internacional de la Repblica catalana, identifiquem les fases segents:
Fase prvia: donar a conixer els esdeveniments poltics, explicar la legitimitat, generar complicitats i confiana
(cal tenir clar que els governs no es posicionen en pblic fins que no s estrictament imprescindible, fins que no
hi ha la proclamaci formal de la independncia).
Acte formal de constituci del nou estat mitjanant una declaraci solemne del Parlament de Catalunya.
Reconeixements internacionals explcits.
Inserci als principals organismes internacionals.

En el marc de la fase prvia en la qual ens trobem en aquests moments, els eurodiputats dEsquerra Republicana
Nova Esquerra Catalana Catalunya S tindran un paper cabdal a lhora de donar a conixer al Parlament Europeu i a
la UE la voluntat slida i legtima de la ciutadania de Catalunya de decidir lliurement el seu futur poltic. Caldr, a
leurocambra i a les principals institucions europees, cercar comprensi i teixir complicitats amb el referndum del 9 de
novembre i amb el respecte i reconeixement del seu resultat. Aquesta ser una feina urgent i prioritria dels nostres
representants:
Utilitzarem instruments formals parlamentaris, per tamb instruments informals perqu les famlies
poltiques europees compromeses en la democrcia i els valors fundacionals de la UE donin suport al
referndum. Forma part de lADN de la nostra famlia poltica, lAliana Lliure Europea (ALE), donar un ple
suport al dret a decidir i a lemergncia de nous estats europeus mitjanant els instruments de la democrcia.
Altres famlies poltiques, com els Verds o els Liberals, shan pronunciat tamb clarament a favor del dret a
decidir de Catalunya i de la consulta del 9N. Caldr treballar intensament per estendre aquest suport a altres
grups poltics, si no en bloc, pel comproms de membres individuals.
La primera acci formal que promourem per intentar un posicionament clar del Parlament Europeu a favor
del referndum catal i a favor de treballar des de la UE per respectar-ne i aplicar-ne el resultat ser una
declaraci escrita. Aquesta acci, la promourem conjuntament amb altres eurodiputats catalans favorables al
dret a decidir.
Treballarem per aconseguir portar a examen i votaci del Ple una proposta de resoluci, sobre la base dun
informe diniciativa prpia o un informe no legislatiu, que reflecteixi el comproms inequvoc de leurocambra
a favor del referndum.
Presentarem tamb una proposta per reformar els tractats europeus i que regulin de forma clara la
pertinena automtica a la Uni dun territori que sescindeix dun estat que ja forma part de la Uni i la

6

conservaci de la ciutadania europea dels seus habitants. Lobjectiu s evitar el buit jurdic actual i tenir eines
per encabir en lampliaci europea casos com lescocs o el catal, que res tenen a veure amb els casos
dampliaci ordinria.
Caldr tamb fer una feina dinformaci i aproximaci a altres institucions europees com el Consell dEuropa i
lOSCE, i als principals organismes destudi i equips despecialistes (think tank).

3.2 El nou encaix de Catalunya a les institucions europees
La pertinena a la UE
Aplicant el seny i el sentit com, per tamb elements jurdics i poltics, el ms probable i desitjable s que
continuem a la UE quan siguem independents. Per qu?

Qu diuen els tractats de la UE
No hi ha res escrit. Els tractats no diuen absolutament res sobre els efectes de la independncia d'un territori que ja
forma part de la UE pel que fa a la seva continutat a la UE. Les interpretacions de la Comissi Europea no sn
jurdiques, sin poltiques, i responen a les pressions de la diplomcia espanyola.

No hi ha precedents, per hi ha hagut situacions noves resoltes amb sentit com
En altres situacions no previstes, la UE ha adoptat solucions pragmtiques i basades en la negociaci i l'acord poltic.
Per exemple, amb l'Alemanya reunificada o amb Grenlndia, que va deixar de ser membre de la UE el 1985. Per qu no,
en el cas de Catalunya?

Catalunya no s'ha de posar a la cua
Catalunya compleix amb escreix els principis per seguir formant part de la UE, fa anys que apliquem la normativa
europea i, sobretot, som subjectes dels drets i les llibertats adquirits mitjanant la ciutadania europea. En tot cas,
s'hauran de renegociar qestions menors, com ara les quotes de representaci al Parlament Europeu, al Consell de la
UE i a la Comissi Europea, o la contribuci als pressupostos. L'Estat espanyol tampoc seria el mateix que va accedir a
la UE el 1986 i, per tant, tamb hauria de renegociar les seves condicions de permanncia a la UE.
Invocar larticle 49 del TUE, com si una Catalunya independent hagus de comenar de zero el procs dintegraci, s
falla perqu aquest article est pensat per a tercers estats que mai no han format part de la UE. Tampoc no s
creble lamenaa de veto permanent de lEstat espanyol a un hipottic reingrs de Catalunya a la UE. Els vetos shan
de justificar; un hipottic nim de revenja de lEstat espanyol no s un motiu vlid per deixar Catalunya fora de la UE.

Democrcia: principi fonamental de la UE
La democrcia s un principi fonamental reconegut en els tractats europeus. La UE no pot penalitzar els catalans,
ciutadans europeus, per exercir aquest principi bsic. La decisi d'esdevenir un nou estat, la prendrem de manera
escrupolosament democrtica i, d'aix, la UE i la comunitat internacional en prendran nota. A ms, el que tamb hem
de preguntar a la UE s si podr mantenir com a soci un estat, Espanya, que posa traves a l'exercici de la democrcia.

PROGRAMA ELECTORAL
7
Els estats membres, els primers interessats que Catalunya continu a la UE
Els estats membres, fins i tot l'espanyol, en defensa dels interessos dels seus ciutadans i les seves empreses, seran els
primers interessats que la Repblica catalana romangui dins la UE. Els governs d'estats com Frana, Alemanya i el
Regne Unit protegiran les seves empreses perqu no hi hagi, en cap moment, cap buit legal i que hi hagi plena
continutat dins la UE. S'exposaran al fet que les seves empreses hagin de pagar aranzels? O que els seus treballadors
no es puguin establir al nostre pas sense traves? Els interessa, que marxi un contribuent net a les arques
comunitries? A la UE no linteressa, tenir una possible Noruega en un territori del sud del continent que compta amb
un gran potencial econmic i comercial i una situaci estratgica, que s la vuitena economia de la Uni i contribuent
neta a les seves arques.

El projecte europeu s un projecte de suma, no de resta
Des del seus inicis, el projecte europeu ha anat sumant membres, dels 6 inicials als 28 actuals. La UE ha buscat sempre
ampliar les seves fronteres i els seus membres, no reduir-los. s impensable que la UE ofereixi a Ucrana sumar-se al
projecte europeu i, alhora, vulgui excloure als europeus de Catalunya amb qui porten gaireb 30 anys de feina
conjunta. En un moment de debilitat de leuropeisme, el que menys interessa a la UE s perdre membres.
Malgrat tot, cal tenir clar que la relaci amb la UE no es basa nicament a formar-ne part com a estat membre; hi ha
altres opcions. L'Associaci Europea de Lliure Comer, els acords sobre la lliure circulaci de persones (espai
Schengen), la no-incorporaci de l'euro de determinats pasos membres de la UE (com el Regne Unit o Dinamarca), l's
de l'euro com a moneda prpia malgrat no formar part de la zona euro ni de la UE... demostren que hi ha ms maneres
de continuar integrats a Europa.
Pel que fa a les manifestacions contradictries dels membres de lactual Comissi Europea sobre la relaci Repblica
catalana-UE, exigim ms seriositat i responsabilitat de l'executiu comunitari, que no t entre les seves competncies
fixar la posici de la UE sobre aquest assumpte ni interpretar els tractats.

3.2.2. L'Encaix de Catalunya a les institucions europees
Si Catalunya esdev un nou Estat de la Uni Europea podr augmentar la seva representaci i capacitat d'influncia en
la poltica europea.
- Tindr dret a tenir un membre de la Comissi Europea,
- Un seient al Consell de la UE
- Augmentar fins a 16, els nombre d'eurodiputats al Parlament Europeu.
- Un comissari catal amb cartera
- Optar a tenir representaci al Banc Central Europeu.
Aquesta nova quota de representaci de Catalunya a l'Eurocambra representar un augment d'un 114%, segons
l'estudi del think tank europeu Centre Maurits Coppieters The ascent of autonomous regions.
A ms a ms, Catalunya passaria a formar part del creixent grup d'Estats petits del al Consell Europeu, cada cop ms
decisius a l'hora d'articular majories de decisi i minories de bloqueig tal i com s'estableix al Tractat de Lisboa.
El Comissari catal assumir les responsabilitats d'una de les carteres sectorials del collegi de Comissaris. Catalunya
tamb tindria representants a l'Eurogrup i podria arribar a obtenir representaci a l'rgan de govern del Banc Central
Europeu.


8

4. Unitat d'acci de les forces sobiranistes a Europa

Ms enll de les eventuals coalicions que es puguin produir, es planteja la unitat d'acci de les forces partidries del
dret a decidir a Catalunya i als Pasos Catalans, com ara un programa d'acci com per reforar, fer visible i fer
entenedora la nostra causa a la UE.
! Aspiraci comuna de formar part del projecte europeu. Participaci activa i contribuci positiva als debats
sobre la necessitat de reforar la integraci europea en el marc de la UE (uni fiscal, uni poltica).
! Promocionar el dret a decidir dels ciutadans europeus en els afers de la UE. La construcci d'una veritable
Europa requereix d'aspectes com l'elecci directa del president de la CE o que el Parlament Europeu compti
amb la iniciativa legislativa.
! Canvi en lorientaci de la poltica econmica, de l'austeritat a l'estmul i l'ocupaci.
! Promocionar les solucions jurdiques i poltiques per a l'ampliaci interna i la incorporaci automtica de nous
estats a la UE formats per ciutadans i territoris prviament europeus.
! Desenvolupar una acci de convenciment porta a porta dels 751 diputats dels diversos grups del Parlament
Europeu, en favor de l'exercici del dret a decidir de Catalunya.
! Impulsar una declaraci escrita del Parlament europeu en favor del dret a decidir, amb suport explcit a la
celebraci del referndum del 9N i l'acceptaci dels resultats.
! Impulsar l'elaboraci d'una Proposta de resoluci del Parlament europeu en favor del referndum i de
l'acceptaci dels resultats.
! Articular una xarxa de suports internacionals al procs en l'mbit de la societat civil paneuropea, i
d'observadors qualificats del referndum del 9N.
! Posar-se a disposici de la Presidncia de la Generalitat en la tasca paradiplomtica de suport al
reconeixement del referndum, i si escau, del nou estat.
! Promoci dels interessos comuns en matria d'infraestructures entre la mediterrnia i el sud-oest europeu
vers el centre d'Europa.
! Capitalitat de Barcelona i, per extensi, de Catalunya i dels Pasos Catalans a la Mediterrnia, com a rea de
prosperitat, estabilitat i pau a la frontera sud-europea.
Comproms per portar a Catalunya la seu d'una nova Agncia industrial europea.

5. Els Pasos Catalans en la construcci europea

La poltica transfronterera: eina de vertebraci nacional
Una de les grans estratgies seguides per la CE per a construir una Europa unida ha passat tradicionalment per
l'establiment de poltiques transfrontereres. La voluntat d'esborrar fronteres amb els estats vens ser sens dubte una
prioritat de l'acci de la Catalunya estat.
PROGRAMA ELECTORAL
9
Gran part dels recursos del FEDER, aix com multitud de programes europeus i Plans Operatius de Cooperaci
Territorial han estat assistits per Agrupacions europees de cooperaci territorial. No cal dir que aquestes eines sn
primordials per cohesionar els territoris de la Uni.
La progressiva federalitzaci europea representa alhora una oportunitat de primer ordre per superar les fronteres a la
cooperaci administrativa i territorial que ha imposat l'Estat espanyol entre les actuals comunitats autnomes. La
independncia de Catalunya obre un mar de noves perspectives per bastir instruments de cooperaci territorial amb
el Pas Valenci, les Illes i la Catalunya del Nord.
L'objectiu s la materialitzaci d'interessos comuns en projectes compartits en matria econmica, social i cultural, al
servei dels ciutadans europeus de l'arc mediterrani. La relaci de projectes s extensa i estratgica: el Corredor
mediterrani, les infraestructures aeroporturies, l'especialitzaci regional intelligent, la potenciaci de la llengua
compartida, les indstries culturals, el turisme sostenible, la xarxa de banda ampla, la vertebraci d'un espai
comunicatiu com, promoci exterior conjunta, etc.
En l'apartat 1.5. del Bloc 2 d'aquest document es desenvolupa el programa especfic sobre cooperaci territorial
transfronterera, centrada en l'Euroregi i l'Eurodistricte.

Els Pasos Catalans en el procs d'autodeterminaci de Catalunya
En el procs encetat a Catalunya, que ha de culminar amb la constituci dun nou Estat catal en el marc de la Uni
Europea, ni el Pas Valenci, ni les Illes Balears, ni la Catalunya del Nord, ni la Franja dArag, en seran protagonistes,
per hi han de ser presents. Ser presents en el procs significa deixar clares les bases de la futura relaci entre la
naci catalana lliure i la que continuar sota jurisdicci espanyola o francesa. Tamb cal pensar quin paper haur de
tenir el nou Estat catal en la resta de territoris catalans i quins drets han de tenir els ciutadans dadscripci nacional
catalana que quedin fora de lmbit territorial del nou estat.
En aquest sentit, caldr que durant les negociacions amb lEstat espanyol i amb la resta dagents internacionals
quedin clars els vincles culturals, sentimentals, socials, geogrfics, histrics i econmics entre els territoris histrics
dels Pasos Catalans. I expressar la voluntat que aquests vincles esdevinguin poltics quan la resta de territoris
coincideixin, democrticament, en aquesta voluntat. Per aix, tamb conv que persones i entitats representatives
dels diversos territoris siguin presents en el procs de la transici nacional i que les estructures destat que shagin de
crear tinguin present la possibilitat que qualsevol altre territori histric de la naci catalana pugui, en qualsevol
moment, decidir de manera democrtica afegir-se a la futura Repblica catalana o crear-ne una altra i federar-shi. En
aquest sentit, tamb caldr fixar objectius que hi ajudin, com ara:
El reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris dels Pasos Catalans a afegir la nacionalitat
catalana a l'espanyola si ho desitgen.
Facilitar la presncia de la resta de territoris histrics en les institucions de lestat lliure mitjanant les seves
organitzacions, entitats o associacions.
Lestabliment dun ministeri o departament que socupi especficament de les relacions transfrontereres i impulsi
poltiques i convenis amb institucions, entitats o empreses per promoure i desenvolupar el patrimoni compartit
amb els estats vens.
Lestat catal promour la llengua catalana en tots els territoris que els s prpia, com tamb promour la llengua
occitana a la Val dAran.
La simbologia histrica i tradicional compartida per tots els territoris dels Pasos Catalans no pot ser ds exclusiu
de la nova Repblica. Tant el nou estat com els seus mitjans i organismes pblics difondran i divulgaran aquesta
realitat comuna, mostrant les seves arrels i vicissituds amb exigncia de rigor i respecte a la veritat histrica. Per

10

aix mateix caldr impulsar larticulaci de lespai comunicatiu catal, format pels mitjans de comunicaci de
Catalunya i els mitjans de comunicaci de la resta de territoris histrics dels Pasos Catalans.
Caldr tamb negociar amb els estats espanyol, francs i andorr i impulsar la creaci drgans comuns de relaci
transfronterera per facilitar els intercanvis culturals i la imprescindible cooperaci i especialitzaci en mbits com
ara el de les infraestructures (porturies, viries, ferroviries i aeroporturies).
A partir de la creaci de les institucions del nou estat catal, simpulsar la creaci dalguna instncia on puguin
coincidir i estrnyer vincles crrecs electes de tots els Pasos Catalans.
El nou estat posar a disposici dels creadors culturals i artstics de la resta de Pasos Catalans els seus
organismes de projecci exterior.
El nou estat promour el reconeixement a totes les persones que han lluitat per la llibertat de la nostra naci, en
qualsevol del seus territoris.
En funci del model que sadopti, la futura Constituci catalana haur dincorporar la definici i el marc complet de la
naci, tenint en compte especialment aspectes com ara el reconeixement de la condici nacional als ciutadans dels
altres territoris que lliurement ho reclamin o la inclusi duna clusula de reunificaci (com van fer al seu moment les
constitucions de la Repblica Federal Alemanya art. 23 o de la Repblica dIrlanda de 1937 art. 3).

6. Poltica euromediterrnia

Els Pasos Catalans shan de plantejar, com una poltica estratgica, una ambiciosa intervenci a lrea mediterrnia.
Hem daspirar a estrnyer els lligams amb totes les societats i cultures que conformen aquest espai entre Europa,
frica i sia, de ms de 500 milions dhabitants. Cal atendre l'enorme potencial de cooperaci econmica, social i
cultural que representa la frontera sud d'Europa.

La Uni per la Mediterrnia
Des de la celebraci de la cimera euromediterrnia lany 1995, i fins a lacord destabliment de la seu de la Secretaria
permanent de la Uni per la Mediterrnia (UpM) a Barcelona, la capital de Catalunya sha vist reforada tamb com a
capital dun procs de reforament de les relacions bsicament econmiques entre la Uni Europea i el Nord
dfrica.
Actuar com a espai dintercanvi entre les ribes del Mediterrani ha perms visualitzar Barcelona (i, de retruc,
Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears) com un espai de catalanitat i confiana per a lexercici de les relacions
entre la Uni Europea i el Nord dfrica.
Aquesta capitalitat de Barcelona no sha pogut projectar en el terreny poltic, on lacci ha estat protagonitzada pels
estats. En aquest sentit, la creaci de la Repblica catalana suposar obrir un ventall doportunitats per esdevenir no
noms lespai de les trobades sin tamb un dels actors principals.
La feina danlisi de lInstitut Europeu de la Mediterrnia, durant anys, en matria de relacions euromediterrnies s
un actiu de gran valor per reforar aquesta candidatura fctica de Catalunya com a actor destacat de les relacions en
aquest espai geopoltic.
PROGRAMA ELECTORAL
11
La voluntat de la Repblica catalana s exercir de referent, de mediadora i dambaixadora de la pau entre les
diverses cultures que hi conviuen.
En el context actual, la Uni Europea ha de tenir unes lnies estratgiques clarament definides pel que fa a lacci
exterior, i les relacions de venatge i les accions de promoci i desenvolupament de zones geoestratgiques, com s
lrea euromediterrnia, han desdevenir un dels eixos centrals.
La Uni per la Mediterrnia (UpM), nascuda del Procs de Barcelona i de les posteriors declaracions de Pars i Marsella,
es defineix com linstrument per a la creaci de lespai com de pau, prosperitat i estabilitat a la zona, tot promovent
lalteritat entre els seus membres a fi de procurar ms respecte i comprensi que permetin crear i consolidar la pau i la
cooperaci per a un desenvolupament social i econmic sostenible.
La Uni per la Mediterrnia es constitueix, doncs, com una associaci multilateral que t per objectiu incrementar el
potencial dintegraci i cohesi regionals, en una rea despecial rellevncia i significaci en lmbit geogrfic europeu;
fenmens comuns com el desenvolupament econmic i social, la crisi de la seguretat alimentria, la degradaci del
medi ambient (amb els efectes del canvi climtic i la desertificaci) shan de tractar de forma comuna, integrada i
coordinada, per assolir un desenvolupament sostenible i, en definitiva, contribuir a lobjectiu finalista dun enfortiment i
una millora en la vida de lla ciutadania.
La inestabilitat poltica al mn rab, sumada a la crisi econmica dels pasos la Uni Europea, obliga a canviar
lenfocament sobre la Uni per la Mediterrnia. Cal una transformaci encaminada a simplificar i agilitzar la governana
institucional de la UpM, que la faci ms flexible per donar resposta a les canviants circumstncies poltiques i
econmiques de la regi i per articular una relaci ms estreta amb lEuropeAid, lagncia de la Comissi Europea per
al desenvolupament, i el Banc Europeu dInversions.
A ms, cal tenir molt en compte el lideratge de Catalunya en aquest marc, perqu tenir la seu del Secretariat per a la
UpM a Barcelona, esdev, en conseqncia, una oportunitat de presncia internacional cabdal per a les aspiracions de
Catalunya desdevenir un nou estat a Europa.
Respecte a aquest apartat, la UpM pot esdevenir potencialment una eina de coneixement i reconeixement de
Catalunya com a actor internacional.
Propostes:
Articular un discurs i una agenda ms integrals i ms proactius sobre els esdeveniments i les problemtiques en
el curt i el llarg termini a la regi.
Potenciar la reactivaci de la Uni per la Mediterrnia, amb seu a Barcelona, com a organisme multilateral per al
desenvolupament sostenible de lrea i les possibilitats de posicionar Barcelona com a capital de la Mediterrnia.
Avanar en les negociacions entre el Marroc i la Uni Europea per a una rea de Lliure Comer (Deep and
Comprehensive Free Trade Area) i estendrel a altres pasos de la regi per acostar les legislacions respectives i
aconseguir gradualment una rea dintegraci comercial.
La promoci dels drets humans i la democratitzaci com a nic mitj per garantir els interessos de la Uni i
assegurar una estabilitat i una pau ms duradora a la regi. Mantenir l'estabilitat en aquesta zona estratgica s
lnica manera de contenir l'extensi de l'islam radical i cooperar en la lluita contra el terrorisme internacional i en
el control dels fluxos migratoris illegals.
Crear instruments de finanament especfics per a la regi per donar suport a les transicions democrtiques,
encara que de manera condicionada als avenos en democratitzaci i drets humans.
Facilitar crdits als joves i a les petites i mitjanes empreses. Cal la implicaci del Banc Europeu d'Inversions, el
Banc Europeu per a la Reconstrucci i el Desenvolupament i el Banc Mundial.

12

Donar suport al desenvolupament rural i a la modernitzaci agrcola del sud, a la mobilitat dels treballadors, a les
noves tecnologies de la informaci i a les telecomunicacions.
Fonamentar ms coneixement de les societats de la riba sud, de les transformacions causades per les
primaveres rabs i les seves conseqncies. Noms a partir del dileg i de la recerca d'interessos comuns es
poden assolir unes relacions ms equitatives i mtuament profitoses.
Impulsar el desenvolupament dels eixos de treball actuals de la UpM (descontaminaci del Mediterrani,
autopistes martimes i terrestres, protecci civil, energies alternatives, educaci superior i recerca i la iniciativa
d'empreses de la Mediterrnia), tot incorporant-hi nous mbits especfics de treball dinters per als membres de
la UE de la zona, respectant els seus interessos legtims i el principi de geometria variable.
Fomentar la integraci regional, especialment la integraci nord-sud i sud-sud mitjanant infraestructures i
programes de mobilitat.
Fomentar projectes encarats a reforar el paper dels joves i de les dones en les societats de la riba sud.
Potenciar el creixement i el desenvolupament econmic als pasos del Nord d'frica com una via per afrontar els
reptes presents a la regi.
Augmentar la implicaci de les institucions europees, aprofitant que l'Alta Representant ha assumit la
copresidncia nord.
Simplificar lestructura institucional per evitar bloquejos poltics, amb ms flexibilitat per al secretari general i
menys dependncia de les contribucions econmiques voluntries dels estats membres.
Avanar en l'estratgia de mobilitat destudiants que el Secretariat de la UpM t previst iniciar el 2014.

Reconeixement de la insularitat

Sn 14 milions de ciutadans europeus els que viuen en territori insular. La vida a una illa suposa un cost ms elevat
que la vida a lEuropa continental: la dificultat d'accessos a determinats serveis, els costos per al teixit productiu que
ha dimportar i exportar per via martima i lescassetat de recursos naturals com el mateix territori, laigua, lenergia,
etc., genera la necessitat daplicar poltiques compensatries especfiques. En el cas de les Illes Balears, aquesta
insularitat s doble i fins i tot triple si per arribar a una illa cal passar per una o dues altres illes prviament, de manera
inexorable.

Per corregir aquestes situacions, la Uni Europea ha establert, en alguns casos, mecanismes correctors en algunes illes
europees: shan incrementat els fons europeus que reben per poder superar les limitacions geogrfiques i aprofitar el
seu potencial de desenvolupament econmic. Fonamentalment, les illes que sn estat sn les que han sortit ms
beneficiades, s el cas de Malta i Xipre. Mentrestant, les Balears han estat incapaces d'aconseguir, com tamb passa
pel que fa a la balana fiscal interior, ms bon tractament en la relaci financera amb la Uni Europea. En aquest sentit,
el Govern de lEstat, que s qui ho negocia amb Europa, s ha establert amb la UE mecanismes compensatoris de la
situaci de llunyania del continent europeu per als casos de Canries, Ceuta i Melilla. En el Reglament general dels fons
europeus per al perode 2007-2013 (1083/2006), Espanya va negociar disposicions addicionals de 50 milions d'euros
del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) per a Ceuta, Melilla i les Illes Canries, que obtindran una
assignaci addicional de 100 milions d'euros. La comunitat canria disposar tamb d'un paquet extra de 490 milions
d'euros per la seva condici d'insularitat i ultraperifericitat. Desprs d'anys de peticions contnues, lEstat no ha donat
mai cap garantia ni ha respost cap de les peticions del Govern de les Illes Balears en el sentit d'un mnim
reconeixement de la seva condici d'insularitat en l'mbit dels fons europeus.
PROGRAMA ELECTORAL
13

Aquesta manca de reconeixement, no sols es tradueix a l'obtenci de fons econmics, sin que abastaria possibles
especificitats jurdiques. Hi ha territoris europeus que gaudeixen de determinades excepcions reconegudes en el
Tractat dAdhesi com a conseqncia del fet de ser illes; per exemple, la limitaci en ladquisici de segones
residncies a ciutadans europeus en aquests territoris, una excepci que ha possibilitat que els preus dels immobles
no sincrementessin tant com ha passat a les Illes Balears, a conseqncia de les nombroses compres de ciutadans
alemanys i britnics. O les exempcions al pagament dIVA en el cas del transport de mercaderies agrcoles per la via
martima.

En canvi, les Balears, com altres regions insulars de la UE, queden al marge daquests tipus de mesures que permeten
compensar una cosa bvia: viure i produir en una illa t uns costos ms alts que els que t per a un europeu
continental. No s casualitat que, dins la UE, les illes europees presentin uns dels nivells de formaci ms baixos, una
estructura econmica molt concentrada en pocs sectors (turisme, normalment) i una forta estacionalitat de lactivitat
econmica. En conseqncia, van perdent fora i capacitat econmica.

El 30 de juny de lany 2011, el Comit de les Regions aprov un dictamen de transport amb referncies a la insularitat.
El dictamen anava en el sentit de millorar la connectivitat dels territoris insulars amb els continentals europeus, aplicar
una menor tarifaci en la internalitzaci dels costos externs derivats del transport en els territoris insulars i ressaltar la
importncia de lrea mediterrnia en la integraci de la Uni Europea al mercat global. Amb tot, aquest dictamen no
ha tingut resultats prctics.

La conclusi resultant s que tenir un Estat propi s el que separa els oblidats dels que sn tinguts en compte. La
Comissi Europea ha dadoptar un paquet urgent de mesures econmiques per compensar els costos dinsularitat que
pateixen les Illes Balears.


14

PROGRAMA ELECTORAL
15
BLOC 2
LA NOVA UNI EUROPEA QUE VOLEM
1. REFUNDACI DE LA UE: CIUTADANIA, APROFUNDIMENT DEMOCRTIC I
GOVERNANA EUROPEA

Les eleccions al Parlament Europeu sn una nova oportunitat per a la refundaci de la Uni Europea. Desprs duna
etapa denormes transformacions iniciada amb el Tractat de Maastricht, ladopci de lEuro i lampliaci a vint-i-vuit
membres, cal actualitzar, al segle XXI, els principis fundacionals de la Uni pau, llibertat, democrcia, estat de dret,
benestar i progrs. Esquerra Republicana creu fermament que la profunda vocaci europea i europeista de Catalunya i
els Pasos Catalans fa que aquesta sigui el soci ms fiable de la Uni al sud del continent, tan bon punt es constitueixi
com a nou estat.
Considerem urgent emprendre les accions per permetre als estats membres establir els fonaments de la nova UE,
compartim la inquietud per construir un model de governana multinivell, gestionar les interdependncies entre els
estats, acostar les institucions a la ciutadania si cal, reformant-les- i apostar per un model duni que es regeixi
segons els principis segents:
Una arquitectura institucional basada en la governana compartida.
Una UE que lideri respostes globals als reptes compartits pels estats membres i que sigui referent en lexercici
dels drets i les llibertats; referent en sostenibilitat i prosperitat; exemple de cohesi social, transparncia,
radicalitat democrtica i participaci poltica reconstruint, aix, la relaci entre els representats i els
representants.
Una UE que reconegui i protegeixi la seva diversitat: la creaci duna identitat comuna europea a partir del
reconeixement de totes les cultures i les llenges que la integren.
Una UE que faciliti la cooperaci territorial i transfronterera entre els estats membres i daltres de fora de lmbit
europeu.
Una UE que miri al mn, mantenint un paper central en la geopoltica global, sent referent en progrs poltic,
cultural, social, econmic i mediambiental.
La UE noms pot ser forta i donar resposta als seus principis fundacionals si els estats sn capaos de construir una
uni que decideixi conjuntament sobre poltiques dimmigraci, poltiques fiscals, uni bancria i drets civils i socials
mnims per a tots els ciutadans dels estats membres, com el matrimoni entre homosexuals, el dret a lhabitatge digne o
el dret a una existncia material mnima (renda bsica / renda mnima).

1.1. Estructura institucional de la UE i governana europea

La crisi econmica que hem patit tamb ha posat en crisi les institucions europees. Durant aquest procs, hem vist
com la UE es debilitava davant els ciutadans, ja que no ha estat capa de liderar la sortida de la crisi econmica, ni ha
sabut plantejar escenaris alternatius als de les retallades de lestat del benestar i l'austeritat que ha imposat Alemanya.
Malauradament, les decisions preses - tard i malament- durant aquest procs de crisi han estat ms condicionades
pels estats ms poderosos de la UE que per les seves institucions. Aix, hem vist com el Parlament Europeu, que s

16

lrgan amb ms representativitat democrtica i en el qual resideix la sobirania popular, no tenia cap capacitat
dinfluncia i control en les decisions del poder executiu. A ms, tamb hem pogut veure com lestructura de base
estatista del poder executiu de la UE ha provocat la parlisi i inoperncia de la UE justament en els moments ms
decisius de la crisi econmica. La poca agilitat i flexibilitat en ladopci dacords ha portat a la UE a prendre decisions a
destemps que han acabat, indubtablement, repercutint negativament en els ciutadans europeus.
Aquest escenari de crisi econmica i parlisi de les institucions europees ha fet incrementar la desafecci dels
ciutadans i el desinters cap a la poltica europea i les seves institucions ja que, lluny de visualitzar-se com a tils, shan
visualitzat com a ineficaces per garantir els drets socials dels ciutadans i com un instrument posat al servei del
desmembrament de lestat del benestar.
s per tot aix que, en aquest programa, es recullen un seguit de propostes que busquen democratitzar les
institucions europees per fer-les ms properes als ciutadans, amb lobjectiu davanar cap una UE ms forta, influent,
independent i transparent que sigui capa de liderar una governana global que posicioni Europa amb capacitat de
competir en els grans mercats internacionals, per sempre mantenint o millorant les quotes de benestar social que la
fan nica.

PROPOSTES
Constituci Europea
Impulsar un procs reconstituent per elaborar una Constituci europea, a partir de la sobirania popular
representada en el Parlament Europeu, que sintetitzi els tractats europeus signats pels estats membres, que
fonamenti els drets i deures per una plena ciutadania europea, que assumeixi la redistribuci progressiva de la
riquesa per a la consolidaci de lestat del benestar i es configuri com un model de base confederal.
Parlament Europeu
Eliminar la triple seu del Parlament (Brusselles, Luxemburg i Estrasburg), que implica un cost anual de 103
milions deuros, i centralitzar totes les activitats del Parlament a Brusselles.
El Parlament Europeu sha de concebre com la instituci on queda residenciada la sobirania dels ciutadans
europeus i, per tant, s la instituci ms legitimada democrticament per exercir el control del poder executiu de
la UE, i per ostentar la plena capacitat legislativa sense limitacions formals ni competencials en relaci amb la
resta dels parlaments dels estats membres. Cal dotar al Parlament Europeu del poder diniciativa legislativa i
desmena de tractats.
Cal que la capacitat legislativa del Parlament sincrementi fins a situar-lo en una autntica cambra legislativa
amb capacitat per legislar sobre mplies competncies de la UE, com a mnim en peu digualtat amb el
Consell de la UE (procediment legislatiu ordinari).
Cal potenciar la democrcia participativa en les institucions de la UE, perqu els ciutadans europeus puguin
participar en la presa de decisions i se sentin ms vinculats a les institucions europees. En aquest sentit, cal
flexibilitzar els requisits per a lexercici de la iniciativa popular -lanomenada Iniciativa ciutadana europea.
Avanar cap a un nic sistema electoral per al Parlament Europeu en tot el territori comunitari, que respecti la
diversitat de tradicions electorals existents a Europa, de conformitat amb el principi de proporcionalitat i
territorialitat, en qu tinguin representaci directa els pobles i les nacions.
Revisar la funci dels partits poltics europeus, reforant-ne les estructures per convergir cap a la creaci de
llistes europees.
PROGRAMA ELECTORAL
17

Consell Europeu
Cal incrementar les quotes de transparncia a la UE, fent ms accessible als ciutadans tota la informaci sobre la
base de la qual les institucions europees prenen les decisions. En aquest sentit, cal que les actuacions del Consell
i les seves deliberacions siguin accessibles als ciutadans, de tal manera que es faci publica la posici de tots els
estats membres.
Flexibilitzar els requisits per a ladopci dacords perqu la unanimitat no sigui el rgim general; daquesta
manera, la UE podr ser ms gil i efica en la presa de decisions.
Cal treballar per transformar el Consell de Ministres en una veritable cambra de representaci territorial i
plurinacional, de base confederal, perqu deixi de ser un feu dels estats membres per imposar les poltiques
dinters merament estatal. I, en aquesta lnia, cal consolidar la Comissi Europea com lrgan que defensa la
Uni com a tal, executant els mandats legislatius.
Comissi Europea
Cal incrementar la democrcia representativa de la UE, perqu els ciutadans se sentin ms vinculats amb les
institucions europees. En aquest sentit, sha de democratitzar lelecci de les presidncies de les comissions.
Cal reduir la influncia dels estats en lestructura institucional de la UE; aix, caldria dimensionar el nombre de
comissaris i comissries europeus adaptant-les als mbits prioritaris de la UE i no fer-les dependre del nombre
destats membres.
Governana europea
Els diferents nivells de govern dins la UE (per exemple, estats, entitats subestatals dmbit regional, municipis,
etc.) han de constituir una veritable xarxa de governana i govern multinivell, amb diversos nivells de
competncies, amb el mateix grau de cooperaci i sense estructures jerrquiques.
Conv aplicar plenament el principi de subsidiarietat, que ha de comportar que all que pugui gestionar un rgan
inferior no sigui atribut a una instncia dabast superior. Cal que laplicaci daquest principi no saturi en lmbit
estatal, sin que sestengui als mbits regional i local.

En lmbit de la Justcia
Establir una fiscalia europea, especialment per als afers de corrupci, trfic d'influncies, evasi i frau fiscal, aix
com altres problemtiques de dimensi internacional.
Cal que el Parlament Europeu aprovi mesures perqu laccs a la Justcia sigui per a tothom, sense deixar-la a
criteris o consideracions econmiques i de les regles del mercat.
El Parlament Europeu ha dacollir definitivament la comunicaci de la Comissi al Consell i Parlament Europeu,
de lany 2005, sobre reconeixement mutu de les resolucions judicials en lmbit penal.
Impulsar mesures per posar en marxa una plataforma telemtica judicial per a la interconnexi amb les diferents
bases de dades, per a totes les jurisdiccions, entre tots els estats membres de la UE, per agilitzar lintercanvi
daquestes dades, registre civil, antecedents penals, reclamacions econmiques, etc., i aconseguir una rpida i
efectiva execuci de sentncies dictades pels tribunals dels estats membres.


18

1.2. Participaci poltica, transparncia i radicalitat democrtica
Les decisions de la UE tenen un impacte enorme en les vides quotidianes dels ciutadans dels seus estats membres. La
coordinaci de les poltiques comunes en les matries que sn competncia de la UE agrries, pesqueres,
energtiques, mediambientals, educatives, culturals, esportives, dR+D+I, socials, docupaci, de consum, de salut
pblica i de transport sn elaborades a Brusselles, sovint desprs de processos lents i percebuts com a opacs i
extraordinriament complexos per la majoria de la ciutadania.
La UE senfronta, doncs, a una doble paradoxa: duna banda, la percepci de la seva ineficincia i distncia de la
poblaci i, de laltra, lexpectativa que la UE ha de liderar les respostes als problemes globals que comparteixen els
pasos membres: desenvolupament econmic i social, immigraci, medi ambient, atur, seguretat alimentria o
seguretat pblica.
I als dubtes sobre leficincia i el model de la UE, en alguns pasos, shi afegeixen els dubtes sobre la utilitat, cosa que
fa crixer leuroescepticisme i el populisme.
El descrdit de les institucions democrtiques tamb s el descrdit dels valors democrtics. I aix no noms posa en
crisi els sistemes democrtics dels estats membres, sin tamb els principis fundacionals de la prpia UE i la justcia
social en lmbit global.
Aquest diagnstic, compartit per diverses veus, ni s nou ni s conseqncia noms de lactual crisi econmica,
institucional i social. La UE fa ms de 10 anys que hi treballa, per no ha desplegat fins ara les accions que permetrien
assolir els seus objectius.
s per aix que cal que leix daquest procs de refundaci de la UE sigui la radicalitat democrtica, fonamentada en
una cultura poltica compartida concretada en tres elements: la redistribuci de la participaci poltica, la transparncia
i el rendiment de comptes i la institucionalitzaci del paper dels nous actors socials i cvics.
Aix, la participaci de la ciutadania en la UE no es pot extingir noms amb el sufragi un cop cada cinc anys. s
imprescindible que la ciutadania participi ms mpliament, i de manera directa, en la presa de decisions sobre les
qestions despecial rellevncia i que la UE fomenti la participaci en els processos delaboraci legislativa i deliberaci
parlamentria. Noms daquesta manera es pot incrementar el sentit de pertinena dels ciutadans a la UE, i que shi
impliquin.

Participaci poltica: una redistribuci igualitria del poder poltic
La UE ha de redefinir els mecanismes i els instruments per utilitzar el poder que li atorguen els ciutadans. Ha de
treballar en una proposta de redefinici del model de governana, conjuntament amb els estats membres, les
autoritats locals i regionals i la societat civil.
Qualsevol democrcia ho s sempre que el poder estigui igualment distribut entre la ciutadania. Sense igualtat i
llibertat en els processos de presa collectiva de decisions i, per tant, en la redistribuci del poder, no hi pot haver una
ciutadania democrtica.
Aix, la redistribuci del poder poltic no noms depn de donar llibertat de paraula i de vot a la ciutadania, sin de
reduir les desigualtats en lexercici del poder, la majoria de les quals tenen a veure amb les diferncies econmiques i
materials. Els que, per qualsevol motiu, ostenten ms poder econmic i material solen tenir ms facilitat daccs a les
elits poltiques, ms temps per dedicar a la poltica o ms capacitat dinfluncia sobre els mitjans de comunicaci.
La participaci en els diversos mbits socials ms enll dels tradicionals a les empreses, les escoles o en lmbit local
pot contribuir a disminuir les desigualtats econmiques, augmentar la participaci i a apoderar els sectors ms
vulnerables. Per aix defensem la descentralitzaci de les decisions, la creaci despais de debat comuns com la
PROGRAMA ELECTORAL
19
creaci de mitjans pblics de comunicaci europeus. Cal que el Parlament sigui la principal instncia amb iniciativa
legislativa, habilitant consultes populars vinculants o iniciatives legislatives populars, i fomentar la creaci despais de
participaci ciutadana ms enll del Parlament Europeu.
Igualment, basant-se en el principi democrtic, la Uni Europea ha de fer efectiu el dret a decidir dels seus ciutadans,
amb el qual ha dimpulsar la convocatria de consultes populars en afers rellevants en qu la ciutadania europea pugui
participar de forma directa en les seves decisions. I en qu el dret a decidir serigeixi com la prctica normal i habitual
en la resoluci de conflictes poltics despecial importncia per sobre de cap altra instncia. s la millor contribuci que
els catalans podem aportar al projecte europeu.
Per tot aix, proposem:
Institucionalitzar mecanismes per fer consultes vinculants en lmbit europeu.
Ampliar el dret a ser electors i a ser elegits als ciutadans de la UE residents en altres estats membres, en tots els
processos electorals i tots els mbits de participaci poltica.
Concedir el dret a vot als estrangers no comunitaris a partir dels cinc anys de residncia en un estat membre.
Tendir cap a mtodes de vot electrnic per estalviar recursos alhora que es faciliten els mtodes de participaci
poltica.
Garantir que la principal instituci amb iniciativa poltica la tingui el representant directe i legtim de la
ciutadania europea, s a dir, el Parlament Europeu.
Els processos de consulta a la ciutadania que convoca la Comissi Europea shan de dotar de qestionaris ms
concrets i transparents per garantir una participaci efectiva de la ciutadania europea.
Reglamentar, en lmbit europeu, els sistemes de finanament dels partits poltics, tot prohibint les donacions
annimes i controlant molt estrictament (i prohibint, en el cas de persones jurdiques) les donacions de privats,
alhora que es limita la despesa mxima en campanyes electorals. Cal tamb regular i controlar les entitats (com
les fundacions) que tinguin relacions orgniques o directes amb els partits poltics.
Reglamentar en lmbit europeu, per tamb dins els mateixos estats, mesures de control i publicitat dels lobbys
de pressi, especialment els que tenen nim de lucre.
La inscripci dels lobbys al Registre de Transparncia de la UE hauria de ser obligatria. Dins aquest registre, hi
haurien de tenir un estatus diferenciat les organitzacions de drets humans i de cooperaci internacional que
actuen davant les institucions europees.
Totes les institucions comunitries, inclosos el Parlament Europeu, el Consell de Ministres de la UE i la Comissi
Europea (i les seves agncies) estaran sotmeses al Registre de Transparncia de la UE.
Assegurar la participaci de la ciutadania i la societat civil al llarg de tot el procs poltic des del disseny fins a la
implementaci mitjanant la creaci dinstruments participatius comuns i deslocalitzats per a tota la Uni. Per
fer-ho, caldr fixar mnims consensuats que hauran de complir tant les institucions comunitries com els estats
membres i les seves administracions internes, encara que ho puguin desenvolupar com creguin convenient.
Potenciar la rellevncia de la participaci en lmbit local. Cal tendir a territorialitzar i descentralitzar la presa de
decisions, alhora que ha de ser participativa, inclusiva i deliberativa, inspirant-se en experincies com els
pressupostos participatius, els plans de revitalitzaci de barris, les experincies de cogesti policial i urbanstica
o els poders locals participatius-deliberatius. Cal, doncs, que la UE i els seus estats membres tendeixin a innovar i
implementar progressivament aquest tipus de models que van ms enll de la democrcia purament
representativa.

20

Fomentar els instruments de participaci dels diferents actors de la governana europea especialment de
governs estatals, regionals i locals i de la societat civil en totes les iniciatives de la UE. Qualsevol decisi que es
debati des de la UE i que afecti les altres administracions ha de garantir-los la plena participaci en el procs de
presa de decisions i que sigui vinculant.
Reforar la democrcia paritria. En aquest sentit, calen accions ms decidides per incrementar la participaci
social i poltica de les dones, aix com la seva presncia en les institucions de la Uni Europea.
Redissenyar la Iniciativa ciutadana europea partint d'un nombre de signatures mnim equivalent al diputat del
Parlament Europeu que hagi entrat amb menys vots de cada estat membre, en almenys 7 estats membres. Si
saconsegueixen les signatures, els principals rgans legislatius de la Uni tindran lobligaci de discutir i votar la
ILP. En el cas que sigui rebutjada, qualsevol grup parlamentari del Parlament Europeu podr demanar una
consulta vinculant arreu de la Uni, que shaur de dur a terme en un termini no superior a un any desprs de la
petici.
Fomentar que les empreses introdueixin en la seva gesti la creaci despais de decisi democrtica, alhora que
simpulsa la innovaci i recerca acadmica en lmbit del foment de la democrcia econmica en el mn del
treball i lempresa.

Transparncia i rendiment de comptes
El segon dels elements que han de formar part de la radicalitat democrtica s la transparncia i el rendiment de
comptes de les administracions pbliques en general i de la UE en particular. La transformaci del model de
ladministraci i de la gesti pblica de les darreres dcades ha desplaat el focus de les administracions dels
procediments als resultats. I, ms enll, ha generat models collaboratius de prestaci de serveis pblics conjuntament
amb el tercer sector, per tamb amb el mercat privat.
Aquest desplaament posa els ciutadans en el centre de les poltiques pbliques i obliga les administracions a utilitzar
sistemes de control de gesti i a situar, en primer terme, la transparncia en ls del poder pblic.
La UE ha de liderar respostes globals a fenmens locals com a elements clau denfortiment, avanant en la supervisi i
el control de les institucions, adoptant fermament mesures de transparncia i rendiment de comptes en les dues
dimensions: answerability, la responsabilitat de proporcionar informaci sobre totes les activitats pbliques en
qualsevol moment; i enforcement, la capacitat dobservar la llei. La UE ha de ser referent en la informaci de les seves
accions, la justificaci de la presa de decisions i la sanci dels casos dabs o incompliments.

Propostes per a la transparncia:
Crear un registre obligatori dels lobbys que actuen a la UE. Transformar l'actual registre de lobbys, de carcter
voluntari, en un registre obligatori amb informaci clara i suficient sobre la naturalesa de les organitzacions, les
fonts de finanament i les activitats.
Reorientar els instruments de participaci cap als principis del rendiment de comptes, garantint la traabilitat de
les decisions pbliques i de l'evoluci dels posicionaments i les modificacions dels informes i textos legals, des de
la gnesi fins a lavaluaci empremta legislativa. s una prioritat aconseguir que la tasca del Consell de
Ministres sigui ms transparent.
Ampliar les accions de comunicaci pblica sobre totes institucions de la UE i les seves accions, especialment de
les legislatives.
PROGRAMA ELECTORAL
21
Ampliar les accions de comunicaci de la justificaci de la presa de decisions en les poltiques comunitries.
Simplificar els procediments legislatius, orientant ladministraci pblica europea al servei dels ciutadans.
Obligatorietat de fer pbliques les agendes dels parlamentaris.

Propostes per al rendiment de comptes:
Crear mecanismes de control de lexecuci de les poltiques comunitries per sancionar els casos dabs o
incompliments.
Avaluar limpacte de les poltiques comunitries.
Crear un rgan independent davaluaci de les poltiques pbliques que est duent a terme la Uni (i tancaria el
cicle de qualsevol poltica pblica: disseny, implementaci, avaluaci, etc.)
Fer s de les seus de les institucions europees als estats membres per organitzar jornades d'explicaci de les
poltiques pbliques europees, tant perqu la ciutadania hi pugui accedir com pels efectes generals de l'acci
pblica comunitria.

El paper dels nous actors de la UE: societat civil, tercer sector i moviments socials
El darrer element que configura la radicalitat democrtica s la institucionalitzaci del paper dels nous actors de la
UE. Les darreres dcades han generat una nova relaci entre les institucions de la UE i la societat civil en qu, sovint,
la segona construeix agendes comunes que desprs assumeixen les institucions. Aix, la societat civil actua com a nucli
de pressi per adoptar determinades poltiques pbliques i per supervisar-ne el desplegament.
En aquest sentit, el tercer sector se situa com lespai entre la iniciativa pblica i la privada, com a membres actius de la
societat civil i com a prestadors de la xarxa serveis pblics amb un enorme coneixement de la realitat sobre la qual
actua i amb la capacitat de crear teixit social. En el mateix sentit, els moviments socials, en veure abandonades les
poltiques pbliques en favor dels ms desafavorits, han actuat per garantir els drets de les persones.
En una UE que aposta per la cohesi social, la redistribuci de la participaci poltica i la transparncia, la societat civil i
el tercer sector han de ser els actors clau amb qu la Uni ha dinteractuar de manera preferent per sumar els agents
ms actius de la societat europea a la legitimitat del Parlament Europeu.

Per tot aix, proposem:
Fomentar la participaci ms activament i de manera preferent de la societat civil i el tercer sector en tot el cicle
de les poltiques pbliques. La UE ha de ser proactiva perqu els actors de la governana europea hi participin
ms activament i cal que els distingeixi dels lobbys tradicionals que simplement defensen els seus interessos per
augmentar el seu lucre i no tant per aconseguir avenos dinters general.
Reforar el pes de la governana social en els processos de decisi europeus i aprofundir en el reconeixement de
la importncia de les organitzacions civils i del tercer sector en el foment de la democrcia ciutadana i
participativa.
Impulsar les recomanacions de lAgenda Poltica per al Voluntariat (PAVE) aprovada lany 2011 amb motiu de
lAny Europeu del Voluntariat.

22

Facilitar tcnicament i econmicament la creaci despais de trobada, debat i decisi entre organitzacions de la
societat civil organitzades en lmbit europeu per assolir interessos compartits entre la ciutadania membre de la
Uni.
Habilitar espais on la veu de la societat civil sigui escoltada, al Parlament Europeu, al Consell de Ministres o a la
Comissi Europea, amb lobjectiu de canalitzar els interessos de la ciutadania europea per assolir bns dinters
com.
Facilitar econmicament fons per a serveis dinters general europeu que prestin entitats del tercer sector en
part dels seus estats membres.
Fer partcips els moviments socials en la presa de decisions poltiques i en la implementaci de les poltiques
pbliques, creant espais de decisi on aquests puguin participar i fer un seguiment de les decisions poltiques.
Possibilitat i necessitat daprofitar la disponibilitat de les persones jubilades per cobrir necessitats socials
diverses que les administracions pbliques no poden atendre, mitjanant un model de voluntariat, dalguna
manera estimulat i premiat.
Accions per a lapoderament de les persones grans, mitjanant el seu associacionisme per gestionar directament
molts temes propis.

1.3. Una UE referent en l'exercici dels drets i llibertats civils
Des del Tractat de Roma, la UE ha estat referent al mn en la creaci dun espai destabilitat, pau i prosperitat, els
fonaments del creixement econmic i del progrs social de milions de ciutadans del continent.
La fortalesa i cohesi de la UE ha quedat en entredit amb la crisi i cal un canvi radical per tornar a illusionar la
ciutadania europea sobre el projecte com. Les desigualtats socials, econmiques i en laccs a determinats drets i
llibertats han augmentat i son un obstacle per a la construcci duna societat inclusiva en qu es garanteixin la igualtat
doportunitats i la cohesi social.
Europa no es pot sentir justificada en la defensa dels drets humans si els vulneren contnuament les seves fronteres.
De la mateixa manera, Europa no pot justificar una poltica internacional de respecte al medi ambient ni pot liderar la
lluita contra el canvi climtic si no aplica mesures contundents que promoguin un canvi de conscincia global.
El procs de refundaci que proposa Esquerra passa per la recuperaci del paper de referncia de la UE en la
protecci i la promoci dels drets humans, especialment en els drets i les llibertats dels collectius que han estat
tradicionalment exclosos dels processos de decisi. La UE ha de poder predicar amb lexemple i convertir-se en un
referent mundial en defensa dels drets civils i socials.

Una UE que acull la immigraci i aposta per la construcci duna societat diversa
Diversos motius econmics, laborals, familiars, conflictes bllics o desastres naturals fan que la UE hagi estat, sigui i
continu sent lloc de dest de poblaci de tercers pasos.
Perqu la UE pugui gestionar els fluxos migratoris, sassegurin els mitjans per facilitar la integraci de la poblaci
immigrada i larribada daquesta poblaci no comporti la prdua de drets o lexclusi s indispensable que saposti
decididament per adoptar poltiques comunes i harmonitzades de gesti del fet migratori, respectant, per, els models
dmbit local o regional dxit contrastat. Frontex no pot esdevenir mai el cap visible de les poltiques dimmigraci de
la Uni Europea ni pot substituir altres mesures destrangeria.
PROGRAMA ELECTORAL
23
Urgeix una poltica comuna a la UE en matria d'immigraci, de forma que els pasos fronterers amb tercers pasos no
hagin de fer front al fenomen per si mateixos. I, en aquest sentit, som partidaris d'exportar el model d'acollida de la
immigraci a Catalunya, recollida en la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades, de forma que pugui ser
establerta a escala europea.
Per aix, proposem:
Creaci de l'Agncia Europea de les Migracions, amb l'objectiu delaborar poltiques comunes i harmonitzades per
a la gesti integral de les migracions.
Elaborar una directiva per a l'acollida de persones immigrades, garantint els drets d'accs als serveis i programes
establerts a tal efecte, afavorint-ne la integraci i participaci en les societats d'acollida.
La poltica de "lEuropa Fortalesa" provoca un efecte crida. El fet que sigui tan difcil travessar les fronteres obliga
la persona que ho ha aconseguit a quedar-shi, tot i que no trobi el que buscava. Sovint ,la immigraci transmet
una imatge distorsionada de la seva vida a Europa, i la mateixa Europa tamb refora aquest imatge amb la seva
autopromoci sovint autocomplaent.
Per eradicar el trfic de persones i aturar el drama fronterer, ara per ara la gran majoria de ciutadans africans o
asitics no pot obtenir un visat legal de turista per visitar Europa, ja que mfies, corrupci local i exigncies
econmiques desorbitades li barren el cam. En comptes de crear barreres cada dia ms altes i de destinar sumes
excessives de diners i esforos gaireb intils a vigilar violentament les fronteres, enriquint les mfies, convertint
la Mediterrnia en un cementiri hum d'oportunitats perdudes, shan dimpulsar iniciatives positives.
No basar el model dels fluxos migratoris en la captaci del talent internacional, ja que aquest model
descapitalitza els pasos emissors privant-los de la inversi en coneixement al seu pas, la qual cosa acaba
repercutint negativament en el marc global de les migracions. El model migratori europeu ha de cercar l'equilibri
entre les necessitats de m d'obra i la llibertat de circulaci i de residncia tal com sesmenta en larticle nm. 13
de la Declaraci Universal dels Drets Humans.
Afavorir lestabliment de directives comunes pel que fa al reagrupament i reassentament familiar.
Assegurar la universalitzaci dels drets bsics (sanitat, educaci, serveis socials i justcia) per a totes les
persones que conviuen a la UE, independentment de la seva situaci administrativa.
La UE ha de reconixer i defensar les bones prctiques en poltiques d'acollida i d'integraci dels governs de les
regions i dels ens locals. La llengua dacollida ha de ser la prpia de la regi, tenint en compte tamb les altres
llenges oficials.
Ampliar el suport de la UE al desenvolupament de poltiques de gesti de la immigraci, especialment per als
estats amb un nombre ms alt de poblaci dorigen estranger. En aquest sentit, dissenyar poltiques que facilitin
la mobilitat i la redistribuci de persones que aconsegueixen entrar a la UE per vies no regulars, facilitant
labsorci de la crrega migratria entre els diversos estats membres.
Promoure xarxes transfrontereres de les diverses comunitats dorigen perqu tinguin veu a Europa, puguin
defensar els seus drets conjuntament i s'asseguri l'accs als drets poltics (sufragi actiu i passiu) en les eleccions
europees.
Reorientar les poltiques de refugi i dret dasil. La UE ha destablir una quota mnima obligatria per als estats
membres. Les poltiques de refugi i asil no poden quedar a discreci del govern regional de torn, sin que hi ha
dhaver un mnim infranquejable de places anuals, de manera que tots i cadascun dels estats assumeixi la seva
part de coresponsabilitat de les poltiques i aliances de la UE amb pasos tercers i de les conseqncies que sen
derivin.

24

Impulsar un estricte control europeu sobre les exportacions d'armament. Cap arma de producci europea no ha
de poder ser exportada a pasos que no respectin els drets humans o que estiguin involucrats en conflictes
bllics. La defensa dels ingressos de la indstria armamentista no pot prevaldre sobre el dret a la vida.

Poltiques humanitries dels fluxos migratoris
La UE ha dagilitzar frmules que permetin als ciutadans dels pasos emissors d'immigraci conixer de primera m la
realitat europea, una informaci que pot ajudar a mesurar els fluxos migratoris de desesperaci que, sovint, es basen
en percepcions distorsionades.
Per aix, proposem:
Beques per a estudiants, programes d'intercanvi entre la comunitat immigrada i el pas d'origen que promoguin
l'estada a Europa per participar en projectes de voluntariat i aprenentatge. Projectes que ajudin a educar lopini
pblica dels pasos sobre la realitat no sempre atractiva d'Europa, que permetin fer una comparaci objectiva
amb els seus pasos d'origen (ex. Programa Cincia sense Fronteres del Brasil).
Reforar les poltiques comunitries de persecuci del trfic de persones amb finalitats dexplotaci sexual o
laboral, amb la imposici de sancions fins i tot ms enll de les fronteres de la UE.
Sancionar ladopci de mesures legislatives o daccions directes que incrementin el risc per a la vida de les
persones en trnsit en qualsevol dels estats membres de la UE.
Reforar les poltiques humanitries que es veuen obligats a prestar els estats que, per raons geogrfiques,
esdevenen portes dentrada no regulars, amb el benents que no s una qesti estrictament daquella
administraci sin que s una responsabilitat comuna.

Una UE que treballa per la igualtat doportunitats entre homes i dones i la incorporaci de la perspectiva de
gnere

Malgrat la profunda transformaci dels rols i el reconeixement dels sabers i experincies de les dones de les darreres
dcades, la persistncia de les desigualtats en la gesti del temps, de les relacions familiars, en la salut, en laccs a
locupaci i a determinats llocs de treball especialment, els directius i de decisi institucional i poltica, entre daltres,
continua sent una realitat que genera desigualtats i que requereix de poltiques actives que, incorporant-hi la
perspectiva de gnere de manera transversal, permetin assolir la igualtat efectiva doportunitats entre homes i dones
en els mbits educatiu, laboral, econmic, social i poltic.
Propostes:
Reforar les mesures de visualitzaci i reconeixement del paper de les dones i la seva aportaci a la UE en els
mbits cultural, social, histric i econmic.
Valorar en positiu la feminitzaci de la societat, el saber fer de les dones, les seves capacitats de mediaci,
socialitzaci i multitasca, possibilitant larticulaci de mecanismes que traslladin aquestes capacitats a la societat.
Vetllar per lassoliment duna igualtat retributiva efectiva i per laccs als llocs directius i de comandament de les
empreses.
Vetllar pel compliment dels acords signats a la UE pel que fa a les poltiques de salut sexual i reproductiva,
adaptar-les als nous models de relaci tenint en compte el dret de la dona a decidir sobre el propi cos.
PROGRAMA ELECTORAL
25
Evitar la involuci en les poltiques de salut sexual i reproductiva i adaptar-les als nous models de relaci. Cal una
atenci especial a les dones migrants i els infants en situacions de vulnerabilitat en l'accs a les poltiques socials.
Fomentar lapoderament de les dones en els rgans destructura i gesti de la UE.
Impulsar ladopci de mesures de foment de participaci de les dones en les estructures i les candidatures dels
partits poltics.
Instar a ladopci de plans digualtat a les empreses collaboradores de les institucions comunitries.
Impulsar poltiques actives docupaci que contribueixin a incorporar les dones al mercat de treball.
Aprovar ladopci de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral.
Impulsar poltiques datenci, reparaci i prevenci de la violncia masclista.
Lluitar contra totes les formes de violncia masclista i vetllar pel compliment exhaustiu de les lleis pel que fa a la
prevenci, atenci i reparaci de les vctimes.
Denunciar i reparar qualsevol discriminaci, de manera que les dones puguin viure amb dignitat i lliures de
qualsevol tipus dexplotaci i maltractament.
Combatre les mfies internacionals dedicades a lexplotaci i trfic de persones, especialment dones, tot i que
tinguin el seu origen fora de la UE.
Comproms amb les propostes de la Uni Europea orientades a eradicar la segregaci vertical i potenciar laccs
de les dones als llocs de decisi de les empreses. Aquest comproms es concreta avui en el suport a la proposta
de la Comissi Europea dimposar una quota del 35 % de dones directives als consells dadministraci de les
empreses per a lany 2015 i dun 40 % per a lany 2020.
Impulsar ladopci de mesures de foment de participaci de les dones de manera igualitria en tots els mbits
amb representaci social.

Una UE referent per a les persones LGTB
Durant els darrers 10 anys, els Pasos Catalans han assolit fites importants pel que fa al reconeixement dels drets de
les persones LGTB, fins a situar-se com un dels pasos ms avanats de la UE en aquest mbit. En tot aquest procs,
sovint shan pres com a referncia les poltiques impulsades en altres pasos europeus, per la imatge daquella Europa
capdavantera en lassoliment de drets i llibertats es troba avui seriosament qestionada i amb smptomes de regressi.
I s que molts pasos de la UE encara no garanteixen el dret de les persones LGTB al matrimoni i ladopci, i ni tan sols
disposen de lleis que protegeixin les persones LGTB davant de qualsevol discriminaci o agressi. A Crocia, un
referndum popular va prohibir per la via constitucional el matrimoni entre persones del mateix sexe. A Frana,
laprovaci de la llei del matrimoni igualitari del govern ha estat durament contestada per la dreta catlica amb grans
mobilitzacions arreu del pas. I a Rssia, lhomofbia destat perpetrada pel Govern rus amenaa destendres a molts
pasos del seu entorn, molts dels quals membres de la UE. Sn casos que exemplifiquen lhomofbia social cada cop
ms present en molts indrets de la UE, parallelament a laven de les formacions ultradretanes i xenfobes.
El 2013, lAgncia dels Drets Fonamentals de la Uni Europea (FRA) va publicar un estudi sobre les persones LGTB de
la UE basat en una enquesta a 93.000 persones dels 27 estats membres. En aquest estudi, un 47 % dels enquestats
declaraven haver patit alguna discriminaci durant el darrer any i gaireb el 25 % afirmaven haver patit amenaces o
violncia durant els darrers 5 anys (un percentatge que selevava al 35 % en el cas de les persones transsexuals).
Per malgrat aquesta realitat preocupant, la Comissi Europea no disposa actualment de cap legislaci que permeti
lluitar de manera global contra la discriminaci per ra dorientaci sexual i identitat de gnere, un fet que el fa el

26

collectiu GLTB molt ms vulnerable que altres collectius que s disposen de legislacions especfiques, com s el cas de
les persones discapacitades.
Des del 2011, shan presentat una desena de resolucions per reclamar aquest full de ruta contra lhomofbia. Tamb 11
estats de la UE van demanar, el maig del 2013, que la Comissi Europea es dots daquesta poltica global en matria
de drets de les persones LGTB. El juny del 2013, el Consell de la Uni Europea va aprovar unes directrius per promoure
i protegir els drets de les persones LGTBI en el context de lacci exterior de la UE.
Laprovaci de lInforme Lunacek el febrer del 2014 s, sens dubte, un pas important en aquest sentit. Malgrat que no
t carcter executiu sin propositiu, aposta per la creaci dun full de ruta de la UE contra lhomofbia i suposa una
victria enfront dels lobbys conservadors que pretenien fer-lo descarrilar.
Linforme condemna qualsevol discriminaci per raons dorientaci sexual i identitat de gnere i posa de manifest la
vulneraci daquests drets en molts estats de la UE. Tamb repta la Comissi Europea, les agncies europees i els
estats membres a treballar conjuntament en una poltica global que garanteixi els drets de les persones LGTBI i
proposa mesures dactuaci concretes en diferents mbits.
Aix doncs, el principal repte de cara a la propera legislatura en lmbit LGTB s el de poder assolir aquesta eina
legislativa que permeti lluitar contra la discriminaci a la UE per motius dorientaci sexual i identitat de gnere, tot
partint de les mesures fixades per lInforme Lunacek i assumint les propostes de la campanya Come Out. European
Elections Pledge de lILGA Europa.

Propostes:
Elaborar una Directiva contra la LGTB-fbia: dotar-se duna legislaci global que permeti lluitar contra la
discriminaci per ra dorientaci sexual i identitat de gnere a la UE i que reculli les propostes dactuaci
establertes en lInforme Lunacek.
Promoure lintercanvi de bones prctiques en poltiques LGTB entre els estats i les regions de la UE.
Fer pressi internacional sobre els pasos que vulnerin la dignitat de les persones, els drets humans o el collectiu
LGTB.
Vetllar per la llibertat dexpressi del collectiu LGTB, tot garantint el dret a manifestar-se lliurament dins de la
Comunitat Europea.
Elaborar directrius per garantir a les persones LGTB el dret a circular i residir en qualsevol indret de la UE,
sense que aix suposi un retrocs pel que fa als drets de famlia assolits en els seus estats dorigen.
La Comissi Europea ha de treballar per fer possible la supressi dels trastorns didentitat de gnere de la
llista de trastorns mentals de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS).
Treballar amb lOficina Europea de Suport a lAsil (EASO) i les agncies europees per incloure criteris
vinculats a lorientaci sexual i la identitat de gnere a la legislaci relativa a lasil.
Modificar la Directiva del Consell Europeu 2000/78/EC, de 27 de novembre de 2000, perqu la prohibici de
discriminaci per orientaci sexual, entre daltres, continguda en lesmentada Directiva no se circumscrigui a
lmbit laboral sin que abasti tamb la resta dmbits de la vida.
Modificar la Directiva del Parlament Europeu i del Consell Europeu 2004/38, del 29 dabril de 2004,
reguladora del dret dels ciutadans de la Uni i del membres de les seves famlies a circular lliurement i a
residir dins del territori de la Uni, perqu de forma inequvoca les referncies que la Directiva fa al
matrimoni, parella registrada i parelles de fet abasti tamb les que estan formades per persones LGTB. Al
PROGRAMA ELECTORAL
27
mateix temps, cal fer minvar les facultats dapreciaci que tenen actualment els estats receptors a lhora de
valorar la concurrncia de requisits per poder exercir el dret de lliure circulaci i residncia.
Que de forma progressiva, els rgans de la Uni Europea puguin assolir ms competncies en poltiques
antidiscriminatries i familiars i que shi incloguin de forma expressa les persones i famlies LGTB.

Una UE que aposta per la lacitat i la llibertat religiosa i de conscincia
La democrcia requereix una clara separaci entre religi i estat perqu lespai pblic sigui plenament inclusiu i
garanteixi el dret de tota la ciutadania de poder viure en llibertat, tamb lexpressi de la seva religiositat, sempre que
es respectin les normes democrtiques i de convivncia.
La lacitat esdev fonamental per als republicans per garantir la llibertat de conscincia, de culte i dexpressi en la
vida privada i en els espais pblics comuns on tothom ha de poder participar. Tanmateix, no podem negar que aix no
ha estat suficient per garantir una plena inclusi de les minories en molts pasos de la UE, o fins i tot ha estat lexcusa
per criminalitzar determinades religions.
Vetllar per la lacitat a lespai pblic com, facilitant la prctica religiosa de cadasc, si la t, en lmbit privat.
Eliminar el tractament preferent o criminalitzador de les administracions comunitries i estatals a qualsevol
comunitat o individu per la seva orientaci religiosa.
Fomentar, des de ladministraci comunitria, el dileg entre creences i conviccions, per fomentar l'entesa i el
dileg.
Protegir l'esfera pblica respecte les ingerncies dels poders religiosos, tot garantint que les institucions
europees desenvoluparan la seva activitat sobre criteris d'inters general basats en raons pbliques i no en
creences religioses, que tenen el seu espai legtim dins la seva comunitat.

Lluita contra la intolerncia: racisme, xenofbia i feixisme
El sorgiment, al llarg de les ltimes dcades, de moviments dextrema dreta, sha vist agreujat des de linici de la crisi
econmica, amb organitzacions i moviments que van des del populisme contra els partits poltics tradicionals, passant
pel racisme contra determinades minories tniques o religioses, fins al feixisme clar i explcit. Les desigualtats socials,
les poltiques dausteritat i la incapacitat tant dels poders europeus com estatals de construir un discurs que els
desactivi ha facilitat que aquest tipus de moviments estiguin convencent cada cop ms.
Davant de lamenaa que suposa el feixisme per a la democrcia, i entenent que els valors republicans sn el pilar
fonamental de la democrcia, promourem una aliana al Parlament europeu per tal que cal que des de la UE es treballi
explcitament contra qualsevol indici de feixisme, racisme i xenofbia.
Cal construir lalternativa ideolgica perqu la ciutadania europea prengui conscincia, primer, que vivim en
societats diverses i, segon, que els prejudicis i la xenofbia sovint tenen lorigen en una mala distribuci de la
renda i no en lorigen de la persona. En aquest sentit, s indispensable la uni de les esquerres europees amb una
estratgia comuna.
Articular mecanismes europeus que assegurin que els estats membres vetllen per la recuperaci de la seva
memria histrica, amb criteris tics i de rigor.
Prevenir des de la infncia els prejudicis, rumors i estereotips com a via per combatre la xenofbia i el racisme.
Promoure el coneixement des de l'mbit educatiu de valors fonamentals com el respecte a la diferncia, la
tolerncia i el civisme.

28

Perseguir penalment la incitaci a lodi i les simbologies de tipus racista. La UE no pot permetre que persones
que fan apologia del nazisme, del feixisme o del racisme, amb sentncies fermes per incitaci a l'odi, es presentin
a llistes electorals.
En aquest sentit, cal limitar la llibertat dexpressi dels discursos que fomentin lodi racial i la xenofbia. Cal que
el Parlament Europeu cre una comissi dtica i de control dels seus membres per tractar les denncies
interposades tant pels mateixos membres com per entitats de la societat civil

1.4. Una UE que aposta per la joventut
Lactual crisi econmica est afectant negativament al jovent dels Pasos Catalans, i dels pasos del sud europeu. Avui
patim una crisi econmica que aixafa les aspiracions del conjunt de la joventut catalana, amb unes taxes datur
desorbitades, desnonaments continuats, augments de les taxes estudiantils, prdua de llibertats, etc. A ms, si una
mancana t la Uni vers el jovent s, entre daltres, la insuficient acomodaci de les noves prctiques democrtiques.
El jovent, cada cop ms, vol participar i participa per canals diferents als tradicionals. Aix doncs, ens trobem davant de
diverses crisis dins la UE: una deconmica i de destrucci de llocs de treball, una daugment de les desigualtats i una
de democrtica. Aquestes crisis endmiques han envellit Europa, que ha girat lesquena a cada cop ms joves que
necessiten abandonar els seus pasos dorigen per cercar noves oportunitats.
Davant daix, s lobligaci de qualsevol organitzaci desquerres i transformadora treballar per aconseguir unes
poltiques que illusionin la gent, fomentin l'emancipaci dels joves i els permetin crear el seu projecte de vida. Cal
rejovenir la Uni, posant al centre del debat el dret a decidir sobre les societats que volem; per tant, democratitzant i
incloent el jovent en lEuropa del futur, una Europa justa per a tothom. En aquesta nova UE, s imprescindible la
participaci de la joventut en la presa de decisions i la construcci de la ciutadania europea. Una ciutadania que volem
inclusiva, participativa, formada, plural, lliure i igualitria. Cal, doncs, incorporar la perspectiva juvenil en els processos
de disseny, desplegament i avaluaci de les poltiques comunitries.
Tot i que partim de la base que les poltiques de joventut han de ser transversals, perqu afecten totes les facetes de
la vida del jovent, caldria remarcar, per, uns quants punts fonamentals per a tot aquest collectiu que creiem que sn
especialment rellevants.

Educaci
Potenciar el programa Erasmus Plus, entenent leducaci i l'intercanvi com una eina indispensable per crear
espais de coneixena entre europeus, per millorar la qualitat dels estudis i per augmentar el sentiment de
pertinena a la Uni.
El programa Erasmus Plus hauria de recuperar el seu nom original: Erasmus per a tothom (Erasmus for all). La UE
ha de garantir la igualtat d'oportunitats a Europa mitjanant l'educaci. Augmentar el finanament europeu
d'aquestes eines de cohesi social europea ha de ser una prioritat per al perode 2014-2020.
En el mateix sentit, proposem fomentar les antigues beques Comenius (per a la formaci en tota leducaci
obligatria), Erasmus Mundus (per estudiar fora de la Uni), Grundtvig (formaci formal i no formal de persones
adultes) i Youth in Action (programa europeu per als joves voluntaris i leducaci no formal) per crear una
veritable ciutadania europea inclusiva i culta. Totes aquestes beques han ajudat a formar professionals arreu
d'Europa i cal garantir que el nou Erasmus Plus continu fent aquesta tasca.
PROGRAMA ELECTORAL
29
Crear unes noves beques per als estudiants de grau superior de Formaci Professional. Aquests nous ajuts
podran anar des destudiar a un altre pas de la Uni fins a cercar prctiques o feina fora del pas (en la lnia de
les beques Leonardo da Vinci o Eurodissea).
Potenciar les beques Leornardo da Vinci i Eurodissea per fomentar la millora dels idiomes estrangers del jovent
catal, alhora que sofereix la possibilitat de poder treballar durant un determinat temps a un pas de la Uni.
Iniciar un procs d'homologaci de la Formaci Professional en l'mbit europeu.
Elaboraci d'una directiva europea per la qual la inversi en educaci a tots els estats tendeixi a ser dun mnim
d'un 6 % del PIB, tal com estableix la llei catalana d'educaci per al 2017.
Blindar el Programa Erasmus (i similars) perqu els estats no puguin retirar la dotaci econmica que ofereixen a
lalumnat incls al Programa.
Garantir que els estudiants europeus que facin estades als Pasos Catalans coneguin la realitat social del territori,
aix com que es promogui l'oferta de l'aprenentatge de la llengua catalana.
Creaci d'una comissi de seguiment de la implementaci de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) per
corregir les mancances que s'han detectat d'en de la posada en marxa i que sen garanteixi el finanament
adient.

Participaci
Ampliar el dret de vot a partir dels 16 anys.
Reclamar que es traspassi als respectius governs dels Pasos Catalans la gesti del programa Youth in Action,
especialment en els mbits que sn destricta aplicaci territorial i la gesti dels quals avui depn del Govern
espanyol.
Potenciar els fons FEDER i els programes comunitaris enfocats a cooperaci transfronterera en matria juvenil.
Fomentar la participaci del jovent com a agents actius de la societat tot potenciant espais de debat i decisi
com els consells nacionals de joventut, les organitzacions de joventut nacionals i europees, i tamb el Youth
Forum. Tanmateix, no noms s rellevant aprofitar aquest tipus despais de debat, sin que realment tinguin
incidncia en lelaboraci de les poltiques pbliques arreu de la Uni. Cal, doncs, que el Parlament Europeu o la
Comissi Europea el reconegui com a interlocutor principal a l'hora de dissenyar poltiques adreades al jovent
europeu.
Crear al Parlament Europeu una comissi de joventut que canalitzi no noms el debat sobre el que fa referncia
al jovent, sin que tamb serveixi com a espai de participaci del jovent, per exemple, mitjanant els consells
nacionals de joventut o el Youth Forum europeu.
Cal facilitar l'accs dels joves a la presa de decisions d'abast europeu mitjanant el foment pblic d'associacions
juvenils d'abast europeu. L'actuaci d'aquests representants davant el Parlament, la Comissi i el Consell
aprofundir tamb en la construcci d'un sistema poltic europeu plenament democrtic, en qu es tingui en
compte l'opini del jovent.

Dona
Impulsar programes i campanyes de prevenci de la violncia masclista, destinats especialment a les persones
joves.
Establir lobligatorietat de leducaci afectivosexual en els currculums educatius.
nica legislaci sobre avortament, que garanteixi laccs a lavortament lliure i gratut a partir dels 16 anys i
sense necessitat de perms parental.


30

Salut
Elaboraci de programes per a la prevenci de les malalties com la bulmia, lanorxia i el complex dAdonis, com
tamb sobre la prevenci del sucidi juvenil.
Creaci dunitats especfiques datenci a les malalties de salut mental juvenils als centres hospitalaris i
sociosanitaris.
Legalitzaci del cnnabis.
Creaci de programes per a la prevenci del consum i labs de qualsevol substncia nociva.
Creaci duna directiva europea marc que reguli les sales de consum supervisat (popularment anomenades
narcosales) aix com la instauraci daquestes juntament amb Programes dIntercanvi de Xeringues all on sigui
necessari.
Garantir la gratutat dels tractaments i programes enfocats a la deshabituaci, desintoxicaci i rehabilitaci de
les persones amb algun tipus daddicci.

Treball
Implementar al ms aviat possible, equitativament i eficientment, el Programa de Garantia Juvenil, amb el qual es
vol aconseguir que cap jove no estigui sense formar-se o treballar 4 mesos desprs dacabar els seus estudis. A
ms, cal aplicar el principi de subsidiarietat perqu les administracions ms properes rebin els fons daquest pla i
el puguin aplicar al ms aviat possible, com seria el cas de les diverses administracions dels Pasos Catalans.
Finalment, aplicar lobligatorietat del compliment de la Garantia Juvenil fins als 30 anys a la UE.
Combatre el cada cop ms alarmant percentatge datur juvenil arreu de la UE (i especialment als pasos del sud),
regular i eliminar totes les feines que precaritzin la vida del jovent.
Apostar per l'emprenedoria collectiva, com a frmula per posar en funcionament el talent dels joves. Cal
harmonitzar i ampliar els ajuts a fons perdut per endegar projectes, accs al finanament inicial a cost zero,
exempci i tarifa plana en impostos i taxes.
Establir programes d'ocupaci pblica juvenil qualificada als estats membres, amb la finalitat d'afavorir un
govern obert i una administraci electrnica multinivell ms eficient, transparent i adaptada a les necessitats de
la ciutadania.

LGTB
Les institucions europees han de fomentar les poltiques de lluita contra la discriminaci i per la igualaci de
drets amb especial atenci al mn educatiu. s en aquest mbit on cal centrar els esforos, ja que hi ha molts
joves que no mostren lliurement la seva sexualitat per por a sentir-se refusats, discriminats o vexats.

1.5. Cooperaci territorial i transfronterera
La cooperaci territorial i transfronterera s una eina efectiva de la qual la Uni Europea s'ha dotat per enfortir els
llaos i les relacions entre ciutadans de la Uni i entre territoris fronterers superant una Europa compartimentada en
estats que vetllin pels seus interessos. El foment d'aquesta cooperaci enforteix el projecte europeu, fomenta la
conscincia europea entre els ciutadans de la Uni i afavoreix el desenvolupament econmic, social i cultural de
territoris que comparteixen projectes i interessos comuns ms enll de les fronteres dels estats.
PROGRAMA ELECTORAL
31
Amb aquesta perspectiva, l'any 2004 es va crear l'Euroregi Pirineus Mediterrnia, un espai de cooperaci entre els
Pasos Catalans, l'Arag i Occitnia que se situa com una de les principals rees econmiques d'Europa. Actualment, en
forment part Catalunya i les Illes Balears conjuntament amb les regions nord-catalana i occitanes de Llenguadoc-
Rossell i Migdia-Pirineus. Aquest espai de cooperaci territorial dins el marc de la Uni Europea ha estat recentment
premiat per l'Agrupaci Europea de Cooperaci Territorial pel projecte euroregional Creamed, dirigit a crear un pol de
creixement sostenible al sud d'Europa basat en la innovaci i la integraci social i econmica.
L'Euroregi fora part del hinterland dels Pasos Catalans a l'hora de relacionar-se polticament i econmicament amb el
seu entorn. 14,1 milions de persones (2010) viuen a l'Euroregi Pirineus Mediterrnia, que constitueix una rea
econmica dinmica i connectada a l'espai mediterrani de la Uni Europea. Els objectius de l'Euroregi passen pel
foment de la cooperaci interregional, l'atracci d'inversi, el disseny i lexecuci d'infraestructures estratgiques,
l'aposta per sectors d'activitat econmica amb alts nivells d'innovaci o per fer front a la problemtica transfronterera.
Els governs conservadors al Pas Valenci i a l'Arag els han negat lentrada a l'Euroregi, tot i que formen part de la
seva rea natural d'actuaci econmica i de cooperaci territorial.
Per altra banda, cal potenciar l'Eurodistricte com a espai transfronterer amb Frana desprs que hagi decaigut tota la
tasca d'impuls que va tenir lloc abans de 2011. El carcter multisectorial dels projectes i potencialitats, i el gran consens
institucional existent entre els diversos nivells d'administraci regional europea, comarcal i local d'ambds costats de
la frontera, sn una oportunitat per recuperar un espai nic al servei de l'activitat econmica, social i cultural dels
territoris implicats.

Propostes
Impulsar la cooperaci entre les regions i nacions sense estat de la Uni Europea incrementant el
percentatge del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) destinat a la cooperaci interregional
mitjanant programes com lINTERREG.
Potenciar els instruments i organismes de cooperaci regional transfronterera com la Comunitat de Treball
dels Pirineus, lEuroregi Pirineus Mediterrnia o lEurodistricte, especialment pel que fa a la cooperaci entre
els Pasos Catalans i Occitnia, facilitant larticulaci de projectes i programes conjunts.
Potenciar el paper de lEuroregi com a Agrupaci Europea de Cooperaci Territorial, aix com la seva
capacitat de liderar projectes europeus.
Reforar l'actuaci sectorial de l'Euroregi, fent-la partcip de la futura recuperaci econmica, promovent-hi
poltiques de foment de la innovaci, aix com de la poltica industrial.
Promoure la inclusi del Pas Valenci dins l'Euroregi Pirineus Mediterrnia.
Reimpulsar l'Eurodistricte i potenciar la seva capacitat de gesti de projectes transfronterers amb Catalunya
Nord.
Promoure i participar d'altres projectes de cooperaci transfronterera de cara a l'oferiment de serveis pblics
a la ciutadania, com ara l'Agrupaci Europea de Cooperaci Territorial Hospital de la Cerdanya.
La UE ha de promoure que dins l'Euroregi Pirineus Mediterrnia s'aposti per la creaci progressiva d'un
espai social, cultural, educatiu i meditic compartit, mitjanant programes d'intercanvi transfronterer en
matria comunicativa i d'actuaci social i educativa.
Dotar-se d'instruments d'actuaci efectiva que permetin a l'Euroregi actuar conjuntament amb les
institucions de la UE a l'hora d'executar projectes d'infraestructures inclosos dins la Xarxa Transeuropea de
Transports, com ara el corredor mediterrani o les actuacions sobre el Port de Barcelona previstes en la
legislaci comunitria.

32

Impulsar l'elaboraci d'un pla estratgic que dibuixi el rol de l'Euroregi desprs de la independncia del
Principat de Catalunya, aprofitant les noves potencialitats d'aquesta situaci en els mbits econmic, poltic i
social.

1.6. El paper de la UE al mn: poltica exterior, seguretat i cooperaci

Quan fa ms de quatre anys que estem immersos en la crisi poltica i econmica ms greu que ha patit la Uni Europea
des que es va crear, una pregunta lcita que ens podem fer s si la UE ha esgotat la seva fora en lmbit mundial. I la
resposta hauria de ser de forma rotunda que no i que pot i ha de ser un actor influent al mn.
La Uni Europea s una experincia nica dintegraci pacfica i de cooperaci entre els antics rivals i competidors. El
procs d'unitat va ser fonamental per al desenvolupament econmic i la histria poltica d'Europa en la segona meitat
de lltim segle i a dia davui es por afirmar que la pau i l'estabilitat shan consolidat, el creixement s'ha fomentat i el
benestar dels ciutadans de la UE s'ha incrementat substancialment. La UE s el soci econmic i comercial ms gran del
mn, el ms gran donant dassistncia per al desenvolupament, el mxim provedor dajuda humanitria i t un paper
crucial en la projecci de l'estabilitat en tota la seva perifria, en particular mitjanant laprofundiment del procs
dampliaci cap als Balcans i Turquia. La poltica dampliaci ha de ser ambiciosa i generosa, per al mateix temps cal
abordar les noves adhesions amb exigncia i responsabilitat. Exigncia en el compliment estricte dels criteris poltics
de respecte a la democrcia i als drets humans, que constitueixen la pedra angular de la Uni Europea. I
responsabilitat per gestionar adequadament la tensi entre lampliaci i laprofundiment de la integraci europea. Si no
assoleix aquests reptes, Europa fracassar en el somni de crear una Uni ms mplia, unida, efica, democrtica i
diversa.
El valor afegit de la poltica exterior de la Uni Europea depn del que representa la Uni en la poltica mundial i de si
est disposada a actuar de manera ms cohesionada, pragmtica i efica per adaptar-se a un mn canviant sota la
marca Europa, focalitzada en la promoci de la democrcia, la pau, la cooperaci, el creixement sostenible i la
sostenibilitat. No hi ha dubte que els valors i lexperincia dEuropa continuen tenint una rellevncia ms enll de les
seves fronteres i haurien de constituir una plataforma per al dileg internacional.
La pedra angular de la influncia i la poltica exteriors de la Uni Europea sn els seus valors i principis fonamentals,
que el mateix Tractat de Lisboa fixa que han dinspirar la seva acci exterior. La UE s un extraordinari catalitzador de
recursos, xarxes i experincia, que aprofita les aportacions de les seves institucions i les dels estats membres, per
aquesta varietat deines pot deixar de ser un avantatge per convertir-se en un inconvenient si no est emmarcada en
una estratgia global basada en una anlisi comuna. La fragmentaci institucional i les diverses prioritats nacionals
han debilitat massa vegades la coherncia de lacci exterior i la credibilitat de la UE. En aquest sentit, s imperatiu
que els estats membres actualitzin la manera delaborar les poltiques i adoptin una estratgia comuna de tota la Uni
Europea en poltica exterior que se centri en la definici collectiva dels interessos de la UE i, alhora, en ls de la
influncia dels estats membres en inters daquests objectius comuns. Aquesta estratgia hauria de ser, a banda
dunitria, prou flexible per poder recrrer a diversos instruments poltics en funci de les necessitats, i uns estats
membres o altres podrien prendre la iniciativa en algunes qestions segons les seves prioritats i experincies.
La poltica exterior de la UE sha darticular sobre la base del respecte als drets humans, a la defensa de criteris de
desenvolupament hum sostenible, a ltica i a la responsabilitat en lajuda deslligada dels interessos econmics i
comercials de la UE i els estats membres i a la promoci i implementaci de programes de responsabilitat social
corporativa per a les empreses, lligada amb els Objectius del Desenvolupament del Millenni, fomentant una activitat
empresarial compromesa amb els reptes globals, la transparncia en la gesti i el bon govern.
PROGRAMA ELECTORAL
33
Finalment, la poltica de seguretat i defensa comuna, tot i la complexitat, podria enfortir una UE cada vegada ms
federal i menys intergovernamental. Per tant, cal una poltica de defensa orientada a ser ms influents per facilitar el
desarmament i avanar cap al multilateralisme, la soluci pacfica dels conflictes i la pau. En aquest sentit, la Uni
Europea ha de continuar enfortint les capacitats de gesti civil i humanitria de crisis i de prevenci de conflictes.

Propostes:
Articular una veritable poltica exterior i de seguretat comuna de la UE que abandoni la natura estrictament
intergovernamental de la PESC, i que permeti projectar una acci exterior coherent i cohesionada de la Uni
Europea al mn.
Promoure lacci del Servei dAcci Exterior Europea, aix com altres instruments instituts pel Tractat de Lisboa,
que permetin articular i elevar el perfil internacional de lacci de la Uni Europea i en reforcin la capacitat per
actuar eficament en afers globals.
Apostar per una poltica de venatge i ampliaci ambiciosa, basada en una concepci dEuropa com a projecte
obert a altres pasos del continent. Per una simple qesti de solidaritat, cal donar suport als processos de
transformaci dels pasos que, com Turquia o Macednia, desitgen arribar a formar part de la Uni Europea.
Apostar perqu la universalitzaci dels Drets Humans sigui la primera prioritat de la poltica exterior de la Uni
Europea. En aquest sentit, la Uni Europea ha de continuar enfortint les capacitats en la gesti civil i humanitria
de crisis i en la prevenci de conflictes.
Garantir que la poltica de desenvolupament tingui la mateixa importncia que les altres poltiques exteriors en
larticulaci de lacci exterior de la Uni Europea, tal com proclama el Tractat de Lisboa.
Dissenyar processos ms participatius, gils, transparents i ms democrtics per a lelaboraci dels documents
estratgics o de planificaci en lmbit de la cooperaci al desenvolupament, garantint una desvinculaci dels
interessos estatals, evitant comits creats ad hoc, i en qu el Parlament Europeu tingui un pes de legitimaci
fonamental.
Revisar i exigir que la poltica dacords comercials i els tractats dinversi que negocia la UE siguin transparents i
respectin els drets econmics, socials i comercials dels pasos socis de la UE. Les poltiques comercials de la UE
no han de posar en risc la sobirania alimentria, el treball digne i laccs als serveis pblics dels pasos amb els
quals sassoleixin acords comercials.
Sancionar les prctiques de les multinacionals europees que no respectin els drets econmics, socials i
comercials dels tercers pasos i malmetin el medi ambient.
Incrementar lajuda humanitria i la protecci civil arreu del mn en zones de crisi i en zones que fa molts anys
que estan en conflicte o en zones on impera la inestabilitat desprs del conflicte (Sria, Afganistan, els Territoris
Palestins i molts indrets de lfrica, Amrica Central, Amrica Llatina i sud-est asitic).
Reforar i democratitzar els organismes internacionals i el dret internacional pel que fa als organismes
financers internacionals (BM, FMI) i contribuir a permetre ms poder de decisi dels pasos en vies de
desenvolupament.
Apostar perqu la universalitzaci dels Drets Humans sigui la primera prioritat de la poltica exterior de la Uni
Europea. En aquest sentit, la Uni Europea ha de continuar enfortint les capacitats de gesti civil i humanitria
de crisis i de prevenci de conflictes.
Crear un sistema de defensa europeu que no depengui de les quotes dels exrcits dels estats membres. La
defensa europea ha de ser una fora dinterposici i de pacificaci especialitzada en la resoluci efectiva dels
conflictes que es produeixin en el seu mbit dinfluncia, sota la tutela de lOrganitzaci de les Nacions Unides.
Defensar la necessitat dajustar qualsevol intervenci o pressi militar en qu estigui establert en el Dret
Internacional Pblic. Respectar lactual marc legal internacional a fi devitar que els estats membres de les

34

Nacions Unides decideixin resoldre els seus conflictes al marge de les institucions internacionals.
Vetllar perqu el Parlament Europeu exerceixi un rigors control sobre la despesa militar dels estats membres,
tot rebutjant poltiques dincrement pressupostari en matria de despesa militar i incentivant-ne la reducci en
benefici de programes dinvestigaci i recerca en favor de la pau, el desarmament i la resoluci no-violenta dels
conflictes.
Vetllar perqu la producci i venda darmament de les indstries de la Uni Europea sajusti a les recomanacions
i prohibicions dels organismes (directiva de la UE) i tractats internacionals (Tractat sobre Comer d'Armes
aprovat per les Nacions Unides), impedint que pasos no democrtics i que no respectin els drets humans i pasos
amb rgims autoritaris i amb intencions expansionistes puguin adquirir aquest armament.
Impulsar des de la UE el desarmament nuclear en les diverses instncies globals (Nacions Unides, Tractat de No
Proliferaci Nuclear) i donar suport a la proposta de subscriure un Tractat de Prohibici de les Armes Nuclears.
Incrementar la collaboraci amb les Nacions Unides i, de manera unificada, amb les tasques de pacificaci,
inspecci, atenci als refugiats i distribuci dajut humanitari.

Cooperaci al desenvolupament de pasos tercers
El valor afegit de tota leconomia europea ha de ser la garantia que les seves empreses respectin els drets bsics de les
persones i el medi ambient, dins i fora de les fronteres europees, i el segell europeu ha de ser un smbol de qualitat,
sinnim d'aquest respecte.
El desenvolupament de l'economia europea tamb ha de vetllar per les inversions econmiques i empresarials en
pasos tercers i, en aquest sentit, les subvencions i ajudes al desenvolupament no poden obviar aquests aspectes.
Per aix, proposem:
Recuperar progressivament l'objectiu de destinar el 0,7% del PIB a cooperaci pel desenvolupament.
Vetllar per la protecci del medi ambient, la inversi sostenible en el temps i un control estricte de les condicions
laborals en les empreses subcontractades per empreses europees al tercer mn, sancionant l'eventual
incompliment d'unes garanties bsiques (drets sindicals, protecci de les dones, treball infantil, etc.).
En aquest sentit, la UE haur de crear instruments comunitaris de sanci a les empreses transnacionals que,
installades en pasos tercers no compleixin les garanties mnimes laborals i de dignitat en el treball. De la mateixa
manera, tamb crear instruments de sanci per a les empreses que contractin m d'obra irregular.
A mitj termini, tots els productes que portin el segell europeu han d'estar compromesos amb unes normes
bsiques comunes de comer just.
Afavorir les poltiques de cooperaci i desenvolupament amb tercers pasos impulsades pels estats membres i,
fins i tot, dissenyar poltiques comunes de la UE en aquest sentit perqu la immigraci deixi de ser una opci
desesperada per a determinades poblacions.
PROGRAMA ELECTORAL
35
2. PER UNA EUROPA SOCIAL

La Uni Europea sha configurat des dels seus inicis com una uni econmica i poltica. Davant daix, la UE t el repte
dabordar lEuropa social, un model social europeu que consolidi lestat del benestar i garanteixi els drets socials
recollits en la Carta de Drets Fonamentals.
El qestionament recurrent cap a l'estat del benestar
Europa ha construt al llarg de dcades un model socioeconmic propi, basat en un seguit de poltiques socials ms o
menys mplies i una redistribuci de la riquesa ms o menys efectiva, que han convergit en el que es va anomenar
estat del benestar. Aquest model, per, ha estat qestionat si no des dels inicis des de finals dels anys setanta del
segle XX en el mn anglosax i, progressivament, des dels noranta en l'Europa continental.

Des d'aleshores, amb ms o menys fora, i amb ms o menys impacte poltic real, lestat del benestar s'ha volgut
sentenciar en mltiples ocasions. Els atacs ideolgics, per, noms han aconseguit reeixir en cicles de recessi
econmica, quan el finanament daquestes poltiques o la pressi fiscal sobre determinades capes socials lhan fet
entrar en una crisi de legitimitat o de supervivncia. s cert, per, que dins les successives reformes de moltes
poltiques de cohesi social la voluntat d'eliminar-les o limitar-les severament no havia estat mai tant evident com en
lactualitat.

La desigualtat assoleix mxims en la histria recent

s rigorosament cert que des dels anys setanta han augmentat significativament les desigualtats econmiques en els
pasos ms desenvolupats, i especialment en els pasos europeus. Les rendes del treball han anat perdent pes envers
les rendes del capital, situant-se en aquests moments per sota del 50 %, de manera que la concentraci de riquesa en
un petit percentatge de la poblaci s cada cop ms gran i evident.

Una manera de quantificar aquesta accentuaci de la desigualtat (Thomas Picketty) s analitzant la relaci entre els
ingressos totals dun pas, o dun conjunt de pasos, i el capital que els ciutadans tenen en propietat, entenent per
capital la suma de tots els actius, ja siguin bns i drets immobiliaris, financers o actius productius. Als anys setanta, a
Europa i als EUA, el capital era aproximadament el triple dels ingressos, mentre que avui a Europa el capital multiplica
per sis els ingressos i als EUA, per quatre. Aquest increment ha estat conseqncia dunes rendes del capital que sn
superiors al creixement econmic, la qual cosa fa que la concentraci de riquesa en la part de poblaci propietria de
bns de capital es vagi incrementant dia a dia, en detriment de la gran majoria ,que bsicament obt rendes del seu
treball.

El sistema impositiu, en canvi, est principalment enfocat a gravar les rendes del treball, mentre les del capital tenen
tota mena de desgravacions i altres mecanismes per reduir la seva contribuci al finanament de les despeses socials
fins a nivells inversemblants. Per tant, cal actualitzar el rgim fiscal i redistributiu amb que hem construt lestat del
benestar europeu al segle XX.

Partint, doncs, del concepte bsic que lestat del benestar necessita de la contribuci del conjunt de la societat
(evidentment, contribuint ms qui ms t) per poder sobreviure, cal abordar de manera decidida el debat al voltant del
seu finanament. Si saccepta que la convergncia en poltiques socials ha de ser un objectiu de la Uni Europea
(nosaltres defensem que aquesta convergncia passa per lincrement de les poltiques socials dels pasos que ms
lluny es troben dels que ms recursos hi destinen i no pas a linrevs) en tant que model propi, tamb cal acceptar que
la uni fiscal ha de ser un objectiu per els qui perseguim una Europa ms social.


36

Impulsem un model predistributiu: cap a la igualtat efectiva d'oportunitats
Per fer efectiva lEuropa social, cal impulsar mesures decidides per garantir laccs al treball i avanar en la
convergncia dun model predistributiu i progressiu de la riquesa que garanteixi una vida digna a totes les persones
per cobrir les seves necessitats bsiques i asseguri laccs universal als serveis pblics de lestat del benestar.
La crisi econmica i les retallades pressupostries han posat en entredit el desenvolupament de lEuropa social,
especialment als pasos del sud, que ha comportat un increment alarmant dels ndex datur, de pobresa i de risc de
lexclusi social. El repte dels partits desquerres s capgirar aquesta situaci i reconvertir lEuropa dels mercats i els
interessos econmics en lEuropa de les persones, la cooperaci, la solidaritat i la justcia social.
Seguint la lgica de la predistribuci, avui ja no es tracta de consolidar un sistema econmic que genera fortes
desigualtats i que obliga a una acci poltica per assolir una redistribuci de rendes a posteriori. Es tracta de consolidar
un model social que es preocupi per la igualtat d'oportunitats efectiva i consolidi un sistema econmic que proporcioni
uns resultats ms equitatius. En aquest sentit, actuar en favor de l'educaci, la formaci, el finanament pblic de la
salut, la fiscalitat verda, l'accs al finanament de pimes, l'emprenedoria, la fiscalitat de les grans fortunes, transaccions
financeres i capitals sn elements bsics per a una predistribuci de la riquesa.

2.1. Cap a un Pacte europeu de Benestar i Cohesi social

Amb la voluntat d'apuntalar l'Europa social, defensem lestabliment dun Pacte de Benestar i Cohesi Social que se situ
al mateix rang poltic que el Pacte dEstabilitat i Creixement. La influncia i l'absoluta importncia atorgada pels estats
membres, el BCE i la CE a les directrius del Pacte d'Estabilitat es demostra amb la signatura, el 2012, del Fiscal
Compact o Tractat d'Estabilitat, Coordinaci i Governana a la UEM, mitjanant el qual els estats han d'introduir en la
seva legislaci la prohibici d'incrrer en un dficit pblic estructural superior al 0,5 % (o d'un punt si la relaci
deute/PIB no supera el 60 %), i prohibint que el dficit pblic corrent mai no superi el 3 %.

La preponderncia del Pacte d'Estabilitat i Creixement

El Pacte d'Estabilitat i Creixement fou adoptat el 1997 com a frmula d'harmonitzaci de les poltiques econmiques
dels estats i per garantir una coordinaci en la poltica fiscal i pressupostria davant el repte de l'adopci de la moneda
nica. Tal harmonitzaci, sense establir una veritable uni en poltiques fiscals, era necessria per evitar turbulncies
en l'euro i fer ms efectiva l'acci de la poltica monetria comuna del BCE es ressents a causa de la disparitat de
poltiques fiscals i dficits pblics.

Desprs d'anys d'un cert laxisme i ajornament de l'objectiu de dficit zero (2003-2008), sobretot quan Alemanya feia
reformes i incomplia la regla del dficit pressupostari, el 2004, ha estat amb la crisi financera i del deute de 2008
quan s'ha reprs, amb tota l'energia institucional i la implacabilitat dels mercats, l'agenda del dficit pblic zero.
Precisament quan ms s'ha requerit una acci anticclica i expansiva en lmbit fiscal s quan ms ferotgement s'ha
imposat la disciplina fiscal. El resultat ha estat el de retallar i activar l'efecte multiplicador de l'austeritat i
lempobriment general.

El Pacte d'Estabilitat i Creixement va establir els mecanismes de supervisi multilateral i dficit excessiu, com tamb
un procediment de dficit excessiu que estableix sancions als incompliments de les regles bsiques (establertes ja en
la definici de la UEM en el Tractat de Maastricht del 1992) d'impedir un dficit pblic superior al 3 %, un deute mai
superior al 60 % del PIB i una inflaci mai superior al 3 %.

PROGRAMA ELECTORAL
37
Tal vegada el procediment de supervisi multilateral ha comportat l'establiment d'un programa d'orientacions
generals o programa de competitivitat que guia la poltica econmica de cada estat. Els estats han d'orientar la
poltica econmica segons aquestes recomanacions i la Comissi tamb nelabora cada any un informe.

Un Pacte de Benestar i Cohesi Social per garantir l'Europa social

Es proposa que la UE adopti un Pacte que permeti lluitar contra la desigualtat i prendre's seriosament i fer realitat tres
dels cinc objectius de l'estratgia 2020:

Proporcionar ocupaci per al 75 % de les persones entre 20 i 64 anys
Reduir en 20 milions el nombre de persones en risc de pobresa i exclusi social
Assolir unes taxes d'abandonament escolar per sota del 10 %. i que almenys un 40 % de joves adults (entre
30 i 34 anys) hagi completat estudis superiors.

De la mateixa manera que el 3 % dinflaci, el 3 % de dficit pblic i un deute del 60 % del PIB sn llindars a evitar i
despleguen mecanismes, orientacions, programes i sancions al ms alt nivell europeu, els ciutadans volem que la
poltica econmica europea tamb actu en situacions socialment insostenibles, fruit d'un atur excessiu, o duna
desigualtat de rendes que estn la pobresa i posa en perill la cohesi social.

Proposem un Pacte de Benestar i Cohesi Social que desplegui mecanismes de supervisi mutilateral, que generin
programes de cohesi social d'obligat compliment per als estats membres. Aix mateix, es proposa l'establiment d'un
procediment de desigualtat excessiva que pugui generar sancions o imposar mesures fortament redistributives en
favor de la majoria de la poblaci, i que afavoreixin les condicions per al creixement.

Seguint la lgica de la mateixa UE en l'horitz 2020, proposem que una situaci d'atur superior al 10 %, un indicador de
risc de pobresa i exclusi social taxa AROPE superior a la mitjana de la UE 28 (24,7 % el 2012), un indicador de
desigualtat de renda 80/20
1
superior a 5 i una taxa d'abandonament escolar superior al 10 % siguin considerades
inacceptables. No cal dir que no es tracta tant sols de posar en risc la cohesi social i el benestar, sin que tals
indicadors representen una amenaa per a l'estabilitat, el creixement i competitivitat dels estats membres.

La finalitat del Pacte de Benestar i Cohesi Social s estendre a la Uni uns estndards ambiciosos d'igualtat
d'oportunitats i cohesi social. I tamb impedir a les autoritats europees la imposici de poltiques econmiques
severes i contrries en determinats contextos socials que no poden admetre ajustaments sense posar en risc
l'estabilitat social. O sigui, que no es pugui obligar a prendre mesures, en nom de l'estabilitat i el creixement, que actun
en sentit contrari a l'objectiu que diuen perseguir. Altrament dit, que la UE es proposi actuar decididament per a les
veritables finalitats que mereixem els ciutadans: ocupaci, ms igualtat i cohesi social.

2.2. Un model social europeu: redistribuci per a la cohesi, la inclusi i el
desenvolupament
En aquests darrers 5 anys, la Uni Europea ha viscut la crisi ms profunda de la seva historia, que ha afectat de forma
preocupant el teixit social, la qualitat de vida dels seus ciutadans i la cohesi social.
Els indicadors de benestar shan alterat considerablement, molt especialment als pasos del sud dEuropa. Duna banda,
shan incrementat les desigualtats entre rics i pobres, les enquestes ens indiquen que les diferencies dintre de la

1
Es proposa instaurar l'indicador 80/20, que mesura en quantes vegades el 20 % de poblaci ms rica, supera en renda el 20 % de poblaci ms pobra.
L'evidncia emprica assenyala que el llindar de 5 separa els pasos ms cohesionats (pasos nrdics, Alemanya, ustria, Benelux) dels ms desiguals
(Grcia, Espanya, Portugal, Regne Unit).

38

societat europea sestan accentuant (ndex de Ginni). I daltra banda, estan augmentant els ndexs de pobresa en tots
els pasos i sovint no sarriben a cobrir les necessitats bsiques de la poblaci, com lalimentaci i laccs a lhabitatge.
A ms, el risc dexclusi social est arribant a les classes mitjanes, amb el risc que aix comporta per sostenir un estat
del benestar.
Dintre daquest context europeu i mediterrani, hem de situar-hi els Pasos Catalans, afectats per la crisi econmica, per
les poltiques socialment regressives implementades per lEstat espanyol i, particularment, agreujat per lespoli fiscal
que patim, que comporta que no puguem disposar dels recursos que generem.
Per combatre aquesta realitat, la Uni Europea ha impulsat lEstratgia 2020, amb lobjectiu de reduir com a mnim a
20 milions les persones en risc de pobresa o dexclusi social. En el conjunt de la UE, aquests objectius semmarquen
en el programa Viure dignament i ser actius en la societat.
La Plataforma Europea de Lluita contra la pobresa ha de ser el marc per garantir la cohesi social i territorial de
manera que els beneficis del creixement i del treball arribin a totes les persones en situaci de risc de pobresa o
dexclusi social perqu puguin viure dignament i participar activament en la societat.

Propostes

Implementar gradualment en lmbit europeu un redistribuci progressiva de la riquesa mitjanant una renda
bsica universal per garantir un renda mnima a la ciutadania en funci dels criteris de cost de la vida i el
nivell de renda dels estats membres. Mentrestant, cal que la UE aprovi una directiva perqu els estats
garanteixin un prestaci mnima de subsistncia per a persones que es trobin al llindar de la pobresa.
Incrementar en 1 mili deuros (de 3.500 a 4.500 MEUR) el pressupost destinat pels pasos membres de la UE
destinat al Fons Social Europeu, en lapartat de distribuci daliments a les persones ms desafavorides.
Prioritzar lEstratgia 2020 per a un creixement inclusiu en la governana econmica europea i garantir
laplicaci efectiva del 20 % dels fons estructurals a programes de lluita contra la pobresa.
Dur a terme una estratgia global per combatre la pobresa i les desigualtats socials, basada en laccs a
drets, recursos i serveis, i amb plans especfics en mbits com el de la infncia, la gent gran i les persones
amb discapacitat, la inclusi dels immigrants o el dret a lhabitatge.
La UE, en compliment de lEstratgia europea 2020, ha davaluar ladequaci i la viabilitat de la protecci
social i de les pensions i vetllar perqu aquestes poltiques siguin homognies a tota la UE per tendir a
equiparar les diferncies abismals entre pasos.
Equiparar gradualment els salaris mnims interprofessionals, les pensions i prestacions social a la mitja dels
estats de la UE, amb lobjectiu dequiparar una cobertura digna als ciutadans.
Impulsar un Pacte dinclusi social i leradicaci de la pobresa, amb les mesures i la calenderitzaci
pressupostades i que es fixi com a horitz leradicaci de la pobresa en lmbit de la UE, fent un especial
impuls en els sectors ms vulnerables, com el de la infncia, ladolescncia i la gent gran.
Amb lobjectiu davanar decididament cap a la definici dun espai social europeu, la UE ha destablir uns
criteris mnims que garanteixin el blindatge de les poltiques socials en els diferents estats membres i que
estableixin uns mnims dinversi publica en aquesta matria.
Establir el principi de subsidiarietat en els Fons Socials Europeus, de manera que siguin gestionats pels
governs autonmics o regionals, com a via per a garantir ms eficcia en la gesti.
PROGRAMA ELECTORAL
39
Mesures especfiques de suport a les dones en famlies monoparentals que els garanteixin laccs a
lhabitatge social, beques menjador per als fills i la cobertura de les necessitats bsiques dalimentaci.
Un nou Pacte Social i Intergeneracional Europeu que, preveient limportant increment del nombre de
persones grans, acordi qui, quan i per qu contribueix via fiscalitat i qui, quant i qu rep via prestacions
socials diverses, per evitar, en el futur, una bretxa social i emocional entre generacions.
Demanar als estats la millora i laprofundiment de mesures legals i jurdiques ms contundents i eficaces per
acabar amb els maltractaments a la gent gran.
Promoure la ratificaci de tots els pasos de la UE de la convenci de les persones amb discapacitat de les
Nacions Unides i del protocol facultatiu.
Cal establir una directiva nica que fixi un mnim daccessibilitat per a tots els ciutadans amb diversitat
funcional, tot garantint-los el desplaament arreu de lespai social europeu.
Establir, amb una directiva europea, uns criteris mnims de clusules socials en la contractaci pblica, com a
instrument per evitar una excessiva prioritzaci dels criteris estrictament econmics i enfortir el teixit
dentitats socials de la UE. Promoure mesures fiscals que no les discriminin a lhora de concursar.
Potenciar els programes de voluntariat social i establir vies per promoure el voluntariat europeu i
transfronterer. La UE pot tenir un paper actiu a lhora de reforar els vincles comunitaris i potenciar la
participaci de la ciutadania.
En el perode transitori o previ a la independncia de Catalunya, el Govern de la Generalitat ser lens
competent per estructurar i aplicar els programes socials europeus.

2.3. Relacions laborals i poltiques sindicals: cogesti, codecisi i dignitat en el
treball
L'impacte brutal de la crisi en locupaci ha posat en qesti els models de relacions laborals que lEuropa del benestar
havia gestat al llarg dels anys. I els ha posat en qesti fonamentalment en els pasos intervinguts o rescatats.
Resulta evident que la crisi econmica i la crisi del deute no tenen relaci directa amb les persones treballadores que
interactuen als respectius mercats de treball, ra per la qual ens trobem que els efectes indesitjats shan deixat notar
injustament sobre la ciutadania.
Diverses anlisis, per, posen sobre la taula dos elements que no es poden obviar en el debat sobre el treball a Europa.
Hi ha dos models de mercats de treball, els que conserven el benestar i en els quals els salaris continuen garantint una
vida digna, i el model de mercat empobrit dels pasos en qu el treball es paga a un preu que no garanteix que les
persones treballadores puguin superar el llindar de la pobresa.
Daltra banda, les consignes al voltant de limitar els costos laborals per fer determinades economies ms competitives
no shan mostrat eficients i continuen produint efectes no esperats i qestionats. Aquests factors tenen com a resultat
que les desigualtats interiors shagin accentuat de forma alarmant els darrers anys de crisi, per, sobretot, que es
generin en el si de la Uni Europea desigualtats extravagants entre el benestar duns i altres ciutadans.
En el context duna economia nica, duna Europa dels ciutadans i ciutadanes, no noms sha de preservar una
estratgia de confluncia dels interessos econmics, sin que tamb shan de preservar el interessos socials, sobretot
quan el debat que tenim a la taula ja no s noms el de lestat del benestar del segle XX, sin el de la pobresa de les

40

persones que pateixen contnues retallades en drets i una pina extraordinria sobre els seu poder adquisitiu i sobre la
capacitat de garantir les necessitats vitals de la famlia o la persona.
A partir daquestes premisses, cal afavorir mecanismes de moderaci de les directrius dorientaci de les poltiques
interiors en el sentit que, ms que tendir a segellar un model unificat de realitats, separen a partir de crear una Europa
dels rics i una Europa dels pobres. Una Europa dels que el treball els garanteix una vida digna i una Europa dels que no
es poden assegurar una vida digna, ni tan sols amb un treball remunerat.
En aquest context, es proposen les orientacions poltiques segents:
Defensar marcs territorials de relacions laborals que, essent respectuosos amb les respectives normatives,
permetin assegurar una vida digna a les persones treballadores; aix s, accs a lhabitatge, la mobilitat,
lalimentaci sana, lassistncia social i els serveis pblics necessaris en un mn interconnectat.
Excloure i penalitzar els models de relacions laborals en qu els baixos costos atemptin contra la vida digna de
les persones.
Homologar un salari mnim intereuropeu que, establert a partir de la fixaci de determinats estndards de
qualitat de vida propis de cada pas, i atenent la realitat econmica de cada estat membre, permetin que el preu
del treball garanteixi arreu del territori comunitari una vida digna per les persones treballadores. I penalitzar
lincompliment dels poders pblics del deure dinspecci i control en laplicaci de les normes bsiques comunes.
Limitaci de salaris tant pblics com privats, establint mxims a ra d1:12, aprofundint aix en la igualtat entre els
treballadors i evitant situacions i poltiques salarials injustes.
Destinar un Fons de Cooperaci especial per garantir poltiques actives docupaci i economia productiva, per
mitj de programes territorialitzats que garanteixin el desenvolupament de nnxols docupaci i la m dobra
qualificada per garantir-ne larrelament.
Posar en marxa poltiques actives docupaci dirigides a avanar en la igualtat de gnere al mn laboral i
professional que, entre daltres, han de facilitar:
! La igualtat retributiva, definida tal com ho fa la Uni Europea com a igual retribuci per treballs digual
valor, i leliminaci progressiva de la bretxa salarial.
! Reduir la precaritzaci laboral, amb mesures especfiques dacci positiva que afavoreixin la contractaci
fixa i a jornada completa.
Fomentar programes de treball a distncia i amb mobilitat reduda per afavorir:
! Foment de ls de les TIC i treball en xarxa per facilitat el treball a distncia.
! Reequilibri territorial ms enll de les grans conurbacions.
! Treball saludable fora de les zones dalta contaminaci.
! Poltiques de baixa mobilitat de persones que fomentin lestalvi energtic i de temps vital en
desplaaments, alhora que laccidentabilitat en desplaaments laborals.
! Programes de foment de lespai de treball compartit (coworking).
Avanar en poltiques per al repartiment real del treball, assegurant uns salaris dignes i limitant les hores extra.
Tendir a laplicaci de les 35 hores setmanals en lmbit europeu i fer-la obligatria en cas d'ERO, per potenciar la
conciliaci entre la vida laboral i familiar, i per disposar del temps necessari per participar en iniciatives
poltiques, socials, doci i culturals.
PROGRAMA ELECTORAL
41
Fomentar poltiques inclusives que millorin la conciliaci en totes les seves vessants (familiar, personal, formativa
i professional), i que abastin tamb la millora de la coresponsabilitat en les tasques domstiques.
Fomentar poltiques de flexibilitat laboral en els usos horaris i del temps de treball, de forma que es pugui fer
realitat una conciliaci horria adequada.
Articular mecanismes de foment de la participaci activa de les persones treballadores en la negociaci
collectiva i el dileg social, mitjanant programes de formaci i capacitaci per a persones treballadores que
participin en els rgans de participaci i representaci a les empreses.
Fomentar els espais de concertaci social europea.
Crear un fons especfic de formaci per a programes adreats a persones de difcil ocupabilitat i en transici
professional cap a altres sectors dactivitat per ra de la crisi econmica.
Desplegar programes de coordinaci en el si de la UE per afavorir la collaboraci empresa-universitat entre
diferents estats membres, que suposarien ms qualitat de transferncia de coneixement dels centres de recerca,
per tamb ms adaptabilitat dels programes curriculars a les necessitats competencials en clau comunitria.

Economia social
Impulsar el rol de les organitzacions del tercer sector i de leconomia social com a generadores de riquesa i duna
ocupaci estable i de qualitat.
Garantir que els procediments dexternalitzaci dels serveis socials i datenci a les persones dels estats
membres garanteixin la qualitat daquests serveis per mitj de plecs de contractaci que prioritzin els criteris
tcnics socials per damunt dels econmics.
Garantir que, en la transposici als estats membres de les noves directives europees de contractaci pblica es
permeti lestabliment de rgims de concertaci entre les administracions i les entitats del tercer sector per
prestar, amb finanament pblic, serveis socials, mitjanant instruments diferents dels contractes administratius
i, en conseqncia, no sotmesos a la legislaci de contractaci pblica.
Aprovar una directiva que estableixi que, a fi de no discriminar les entitats del tercer sector en els procediments
de contractaci pblica, la valoraci del preu es faci sobre la totalitat de loferta, IVA incls, quan aquest impost
sigui un cost per a lentitat contractant.

Horaris laborals
Impulsar noves maneres dorganitzar del temps de treball amb lobjectiu dadaptar els horaris catalans als
europeus, avanant lhora de dinar i de sopar, i deixar temps lliure per a la famlia, el lleure i el descans.

Foment sindical
Incentivar la participaci dels treballadors als moviments sindicals i que puguin participar via mecanismes de
consulta i participaci en la gesti de les empreses. Cal canviar el paradigma i entendre que la participaci dels
treballadors en la gesti de les empreses pot millorar la qualitat de vida i de treball dels treballadors i, al mateix
temps, els resultats de les empreses.


42

2.4. Cap a un sistema europeu de protecci social equitatiu i universal

Una de les principals conquestes de la societat europea al segle XX va ser lestabliment de lestat del benestar, amb qu
es va aconseguir universalitzar uns serveis bsics per a tothom garantint-ne laccs a tota la ciutadania, amb
independncia de la seva renda. La salut s un daquests serveis.
Per en lactual context de crisi econmica i retallades pressupostries, especialment en els pasos del sud dEuropa,
estem veient que la qualitat del sistema de salut est minvant i laccs universal est quedant en entredit, com queda
pals en laugment de les llistes despera.
Daltra banda, la mobilitat de la ciutadania europea i el fenomen migratori fan indispensable que es tendeixi cap a la
convergncia dun sistema de salut europeu que garanteixi laccs universal a totes les persones que viuen a la UE i
savanci en sistemes dinformaci i gesti compartits.

Establir un Programa dEmergncia Social i Solidaritat que garanteixi laccs a les necessitats bsiques
en nutrici i energia per a tots els europeus, amb instruments semblants als bons de menjar dels EUA i
amb la creaci dun Programa Europeu dEnergia Mnima.
Aquests programes poden ser finanats per la Comissi Europea utilitzant els interessos acumulats en el
sistema europeu de bancs centrals, per la gesti dels desequilibris en els balanos del sistema TARGET2
i pels beneficis obtinguts pel BCE en la transacci de bons de deute pblic.
Crear un Observatori dels sistemes sanitaris pblics de la Uni Europea amb la nalitat de tendir a la
convergncia dels models sanitaris en els principis bsics daccs universal, gratutat i nanament via
impostos. Per aconseguir aquesta convergncia, cal que en els pasos de la UE es reforcin el carcter
pblic i solidari tant de la gesti com de la implementaci dels serveis assistencials en els sistemes
sanitaris pblics. Cal afavorir que els pasos membres convergeixin progressivament cap a un model
sanitari europeu pblic i de qualitat, de nanament pblic i que garanteixi lequitat daccs universal.
Iniciar lelaboraci dun mapa europeu sanitari, sociosanitari i de salut pblica, identicant recursos,
necessitats, serveis assistencials, docncia i recerca. Igualment, s important impulsar la participaci dels
ciutadans en el sistema sanitari i els seus rgans de govern, i reforar el carcter pblic i solidari tant de
la gesti com de la implementaci dels serveis assistencials en el sistema sanitari pblic.
Fomentar la participaci i la implicaci de Catalunya en els projectes europeus que facilitin la mobilitat
de pacients a travs de la digitalitzaci de la Targeta Europea de Seguretat Sanitria (EHIC). I, en aquest
sentit, cal defensar lassoliment de la competncia de lacreditaci de la targeta sanitria europea de les
institucions competents dels Pasos Catalans.
Cal reforar les poltiques de prevenci en lmbit de la salut sexual i reproductiva per evitar qualsevol
tipus dinvoluci.
s propsit dEsquerra vetllar pel bon funcionament del procs europeu de protecci i dinclusi social
mitjanant els mecanismes previstos en el Mutual Information System on Social Protection in Europe
(MISSOC). s important incorporar lobjectiu destablir mecanismes de solidaritat i assistncia coordinats
per fer front a situacions dinseguretat o insolvncia en els sistemes de protecci social.

PROGRAMA ELECTORAL
43
2.5. El dret d'accs a l'habitatge

Ms d11 milions d'habitatges estan buits a tot Europa, prou com per allotjar-hi totes les persones sense llar en el
continent dues vegades. A lEstat espanyol, hi ha ms de 3,4 milions de pisos buits, ms de 2 milions a Frana i Itlia,
1,8 milions a Alemanya i ms de 700.000 al Regne Unit. A ms dels 11 milions d'habitatges buits, molts dels quals van
ser adquirits com a inversi sense tenir la intenci de viure-hi, centenars de milers de cases a mig construir han estat
arrasades en un intent de mantenir els preus de les propietats.
Malgrat els 11 milions dhabitatges buits, hi ha 4,1 milions de persones sense llar a Europa, segons dades de la Uni
Europea. Les cases es construeixen perqu la gent hi visqui: si no s aix, alguna cosa sha fet molt malament en el
mercat de l'habitatge.
La majoria d'habitatges buits d'Europa es troben a Espanya, que va viure l'auge de la construcci a inicis del tombant
de segle, alimentat en part per la compra de ciutadans europeus (britnics, alemanys, russos...) dhabitatges en un
indret de bon clima. L'ltim cens espanyol de 2013 ha indicat que ms de 3,4 milions d'habitatges 14 % de totes les
propietats estaven deshabitats. El nombre d'habitatges buits s'ha incrementat en ms d'un 10 % en l'ltima dcada.
El Govern espanyol estima que unes 500.000 llars construdes han estat abandonades per les empreses de
construcci a tot lEstat. Durant l'auge de la construcci, els preus de lhabitatge van augmentar en un 44 % entre
2004 i 2008, en qu es van construir nous habitatges a un ritme de ms de 800.000 a l'any.
Paradoxalment, moltes dels pisos buits han estat recuperats pels bancs desprs que els propietaris no han pogut
pagar les hipoteques.
El desenvolupament coherent de la clusula social del Tractat de Funcionament de la Uni Europea i lHabitatge com a
Dret Fonamental a la Carta de Drets
A lhora de desenvolupar una acci poltica al Parlament Europeu amb relaci a la poltica dhabitatge, cal tenir present
quins sn els reptes que t plantejats la Uni Europea en aquest moment per resoldrels des dun punt de vista
progressista i, alhora, que aquesta acci interaccioni a efectes de bones prctiques en la necessria evoluci de molts
aspectes dels plantejaments de lacci de govern als Pasos Catalans.

Larticle 9 del Tractat de Lisboa inclou una clusula social transversal dirigida a assegurar que les poltiques de la UE
tinguin un impacte social positiu i, daltra banda, la Carta de Drets Fonamentals inclou els ajuts a lHabitatge en larticle
34.
Tot i aix, fins ara, la UE ha tingut un rol limitador de les poltiques ms progressistes desenvolupades pels estats que
garantien el dret a laccs a lhabitatge de manera prcticament universal, com Dinamarca, Holanda o Sucia, pel
plantejament inicial dels tractats constitutius de la Comunitat Europea, centrats en la construcci del mercat nic i en
la defensa a ultrana de la llibertat de mercat. Tamb sha de dir que, malgrat aquest rol, les poltiques per garantir el
dret a lhabitatge dels principals pasos de la Uni Europea sobre els quals ha incidit el Dret Comunitari causen enveja
si sobserva la realitat catalana, en qu, amb dades del 2012, el parc pblic de lloguer protegit no arriba al 2 % davant el
14 % de la UE 15, i en qu la consideraci de la provisi dhabitatge com a servei dinters general no sincorpora a
lordenament jurdic fins el 2007, sense desenvolupament efectiu, encara. Lacci poltica hauria de conduir a superar
aquest rol limitador.
Actualment, lhabitatge s un servei econmic dinters general en la legislaci europea, tot i que el soft law textos de
la UE sense valor vinculant per als estats que contribueix a la reflexi anuncia noves iniciatives legislatives o
interpreta laplicaci del dret comunitari sovint ha anat ms enll.
Efectivament, larticle 106 del Tractat de Funcionament de la UE possibilita els ajuts pblics per a la prestaci de
serveis dhabitatge amb determinades limitacions derivades de la Jurisprudncia comunitria, sobre la base que els
ajuts han de ser els necessaris per cobrir el diferencial que suposa la prestaci dobligacions de servei pblic,
determinats per les autoritats mitjanant normes jurdiques prvies i amb parmetres objectius.

44

Tradicionalment, la Comissi Europea havia definit els serveis dinters general com a serveis de mercat que les
autoritats pbliques cataloguen com dinters general i que resten subjectes a les obligacions especfiques dels serveis
pblics. Aquests serveis dinters general podien ser, entre daltres, els serveis dinters econmic general mencionats
en el Tractat de Creaci de la Comunitat Europea (articles 16 i 86), serveis de naturalesa econmica que els estats
sotmeten a obligacions de servei pblic per un criteri dinters general.
Tot i que la Directiva 2006/123/CE de 12 de desembre del 2006 (Bolkestein) no saplica als serveis econmics dinters
general, incls lhabitatge social, obliga als estats a ser selectius pel que fa als destinataris de les poltiques pbliques
subvencionades, imposant limitacions als models daccs universal a lhabitatge protegit.
Lany 2005, la Federaci Sueca de la Propietat Privada, assessorada per Ernst&Young, es va queixar a la Comissi pels
ajuts del govern suec a les empreses municipals dhabitatge per fer habitatge assequible, i tamb el 2005 la Comissi
va demanar al govern holands que reviss el seu sistema de suport a lhabitatge social perqu era incompatible amb
la legislaci europea, entenent que ms del 30 % del parc de propietat dorganismes pblics que havien promogut amb
ajuts estatals era desproporcionat amb relaci a un objectiu que no podia ser generalista sin limitat a facilitar
habitatge als ms vulnerables.
Aquestes limitacions haurien de ser objecte de revisi a la llum dels textos vigents que permeten una reinterpretaci
oberta, en el context dun nou paradigma dEuropa social que integri i homogenetzi de manera coherent els aspectes
que tutela la UE: competncia, mercat interior, contractaci pblica, cohesi social, rehabilitaci i eficincia energtica,
envelliment de la poblaci, etc.:

1. La clusula social del Tractat de Lisboa abans esmentada i el dret a laccs als serveis dinters econmic
general com a part del foment de la cohesi social i territorial que garanteix la Carta de Drets Fonamentals
de la Uni Europea.
2. El Soft Law de la Comissi, que arranca amb el Llibre Blanc sobre els Serveis dInters General de 12 dabril de
2004 i la Comunicaci de la Comissi sobre els serveis dInters General de 26 dabril de 2006, en el qual
tamb es pot destacar la decisi de la Comissi de 20 de desembre de 2011 sobre larticle 106.2 del Tractat de
Funcionament de la Uni Europea.
3. El protocol sobre els serveis dinters general annex al Tractat de Funcionament de la Uni adoptat a la
reuni de caps dEstat i de govern de 23 de juny de 2007.
4. La Carta Europea de lHabitatge, de 4 dabril de 2006, adoptada per lintergrup de Poltica Urbana i
Habitatge del Parlament Europeu, que constitueix el text ms ambicis elaborat per una instituci europea.

El paradigma de regeneraci urbana que arrenca de la Carta de Leizping, de maig del 2007; lobertura dels Fons
Estructurals el 2009 a la rehabilitaci energtica i, per acord del Parlament Europeu el 2010, a habitatge protegit en
barris marginals; lestratgia 2020, de mar de 2008; les directives deficincia energtica 2010/31/UE i 2012/27/UE;
lInforme de la Comissi del 2009 sobre inclusi i protecci social.

Propostes:
Revisar els lmits actuals de la jurisprudncia comunitria que limiten la consideraci de laccs a lhabitatge
com un Dret Fonamental i que tenen a veure amb el retrocs que han experimentat els ajuts pblics i el
lloguer social des de mitjans dels anys vuitanta. Tot i que, amb perspectiva catalana, les actuals rtios de la
UE 15 del 31 % de lloguer i 14 % de lloguer social puguin semblar estratosfrics amb relaci al nostre 21 % i 2
%, respectivament, amb dades dels anys 2011-2012.
Sota el mateix paradigma de protecci dels dret socials fonamentals, cal fer les reformes necessries en les
normatives del sector bancari per protegir i garantir el dret a lhabitatge i impedir les legislacions
PROGRAMA ELECTORAL
45
hipotecries abusives, ms enll de lactual Directiva sobre els contractes per la compra a crdit dhabitatges
amb garantia hipotecaria del 2014 (Directiva 2014/17/UE, de 4 de febrer).
Elaborar una directiva europea que desenvolupi el dret a l'habitatge i que reguli el mercat de lhabitatge amb
lobjectiu de prohibir l'especulaci immobiliria, fer aflorar lestoc de pisos buits al mercat per rebaixar-ne els
preus i afavorir les condicions del lloguer dhabitatges.
Establir la daci en pagament en lmbit europeu, com a mtode per saldar les hipoteques que no es poden
amortitzar.


46

3. UNA POLTICA ECONMICA AL SERVEI DE LES PERSONES

EL FRACS DE LA GESTI DE LA CRISI I EL DRET A DECIDIR UN CANVI

No sn noves, ni poques, les veus que han descrit la deriva de la construcci de la Uni Europea (UE) cap a un projecte
exclusivament econmic i financer. La integraci europea ha assolit alts graus de desenvolupament en el terreny
econmic per ha patit sovint un dficit democrtic i social amb la consolidaci dunes estructures allunyades de la
ciutadania.
Avui, la UE es troba en la crulla (i la paradoxa) d'optar per congelar el projecte europeu o dimpulsar nous passos cap
a la uni poltica, com a condici sine qua non per materialitzar la integraci econmica amb garanties d'xit.
La crisi iniciada el 2008 ha esquerdat larquitectura de la uni monetria europea, fins a posar en dubte els beneficis
que preveia el document de la Comissi Delors el 1990, One Market, One Money, que va servir de base del Tractat de
Maastricht. Fins i tot el mateix Delors ha reconegut que el disseny original de lEurozona t errors fonamentals,
derivats de confondre uni monetria amb integraci econmica, sense avanar decididament en els aspectes de
governana i uni poltica. Europa sha fragmentat perqu les economies del centre i de la perifria, lluny de convergir,
divergeixen, i els centres de decisi europeus actuen tard i malament, sense poder o voler enfrontar-se a la naturalesa
real de crisi.
La imposici ad hoc d'una unitat de decisi com la troica, formada per la CE, el BCE i l'FMI, i afavorida per Alemanya,
com tamb el fet que els rescats financers no foren votats pel Parlament Europeu sin pel Parlament alemany
(Bundestag), ha generat una crisi de legitimitat a tot Europa. S'ha evidenciat una manca de relaci directa i de control
democrtic entre aquestes i els ciutadans, uns ciutadans que volen reivindicar el dret a decidir davant uns interessos
que, malgrat que queden lluny, els condicionen les necessitats.
Davant aquesta evidncia, doncs, presentem un programa poltic que posa al centre dEuropa la democrcia, i capgira
l'estratgia fallida de l'austeritat que ens ha empobrit econmicament i socialment. Fer possible aquest canvi de
prioritats poltiques a Europa comporta canviar radicalment el signe de la major part de les poltiques econmiques i
financeres ms estructural, un deficient disseny de leuro que ha derivat en desequilibris financers i comercials interns.
Cal superar el dogma de l'austeritat i la prioritzaci de la consolidaci fiscal a qualsevol preu, transformant-lo en un pla
de xoc per a l'ocupaci, el creixement i la reindustrialitzaci europea. Cal transformar l'actual situaci d'atur i fractura
social en un horitz de cohesi social i lluita contra la desigualtat.
No obstant, no hem doblidar que el replantejament de lactual crrega del deute no es pot proposar de forma allada,
sin que noms pot tenir xit i resultar versemblant com a part duna acceleraci del procs dunificaci poltica tamb
en lmbit econmic fiscal, bancari, laboral, etc. Una nova Europa federal que eviti aquest conflicte amb el
reforament dels compromisos poltics i que impulsi un model de desenvolupament ms enll del curt termini i
lestabilitat macroeconmica. En definitiva, una poltica econmica en qu la productivitat, leficincia i el benestar
resultin objectius complementaris i no contraposats.
I s especialment rellevant i creble liderar aquest gir des del procs de construcci dun nou estat que en vol ser
protagonista. Les vertaderes transformacions socials sempre han anat de baix a dalt. La perspectiva dun nou estat
que vol nixer del vot i decidir el seu futur s molt ms sensible a la lluita per posar l'economia al servei de les
persones, a la lluita contra l'especulaci, l'abs dels monopolis i a la defensa dels drets del consumidor com un principi
fonamental daquesta nova Europa que volem construir. Una Europa realment democrtica, participativa i que
PROGRAMA ELECTORAL
47
garanteixi la igualtat doportunitats ha de poder combatre els reiterats abusos perpetrats durant les dues ltimes
dcades des dinstitucions financeres i oligopolis diversos en sectors regulats.
Perqu aquests canvis siguin possibles, proposem cinc prioritats que van ntimament relacionades, en la mesura que
no es poden concebre ni aplicar si no es plantegen de manera conjunta i sapliquen en parallel:

Substituir la poltica europea dausteritat per una de desenvolupament, amb un macro-programa dinversi
pblica (New Deal) sustentat en la reindustrialitzaci i la sostenibilitat, amb l'objectiu de superar la dualitat
centre-perifria en la UE.
Corregir els dficits de la integraci econmica establint una Uni Bancria real, un nou marc financer que
permeti ampliar el mandat del BCE cap al creixement econmic, un enfortiment del Banc Europeu
d'Inversions i la potenciaci de frmules d'accs al crdit al teixit productiu.
Resoldre mancomunadament el deute com a frmula de coresponsabilitzaci entre deutors i creditors. Cal
establir un esquema de mutualitzaci del deute i establiment d'eurobons.
Una poltica fiscal comuna que aturi el dmping fiscal, que avanci cap a un tresor nic i un pressupost de la
UE coherent, mitjanant frmules impositives sobre les transaccions financeres i les grans rendes de capital.
Establir un nou pacte social. Cal aturar el dmping social, establint salaris mnims dignes a tota la zona euro i
fent de la garantia de feina un objectiu assolible (vegeu lapartat del programa sobre l'Europa Social).

D'altra banda, cal vetllar per qu no es materialitzin les segents amenaces:
El risc de deflaci a causa de l'austeritat, quelcom que podria allargar encara ms la recessi.
El progressiu encariment de l'euro davant del dlar, a causa del colossal supervit exterior alemany. Un euro
menys car impulsaria la competitivitat dels nostres sectors exportadors.
Fiscalitzar l'incipient tractat de lliure comer entre EUA i la UE que s'est dissenyant a esquenes del
Parlament europeu.

3.1. UN GIR EN LA POLTICA ECONMICA EUROPEA
En primer lloc, cal un gir decidit a la poltica econmica europea que fixi com a prioritat el creixement i locupaci, en
lloc de la consolidaci fiscal i el retorn del deute.
En aquest sentit, les regnes de la poltica econmica a Europa shan de situar a l'esfera democrtica i representativa
del Parlament Europeu i fonamentar-se en les necessitats urgents dels ciutadans. Cal desmantellar la troica com a
unitat de decisi i legitimar el poder executiu europeu per encapalar les noves poltiques de reactivaci, amb la
collaboraci del Banc Central Europeu.
El deute pblic acumulat com a conseqncia de la crisi del sistema financer ens han situat en un cercle vicis que
noms es pot trencar amb creixement econmic. Tanmateix, aquest creixement es veu obstaculitzat per la crrega que
suposen els interessos del deute en els pressupostos pblics que, a ms, forcen retallades en els serveis pblics que
afecten tota la poblaci.

Avui, s evident (fins i tot l'FMI ho ha reconegut) que amb poltiques dausteritat no es resoldran els problemes de
lEurozona i que lobjectiu de reducci del deute pblic europeu no sassolir si tots els pasos imposen poltiques
dausteritat simultnies en absncia dun entorn extern favorable, perqu l'evidncia assenyala l'efecte multiplicador

48

invers de l'austeritat, de forma que es redueix l'activitat econmica, amb una caiguda conseqent dels ingressos que
fan inviable l'efectiva reducci del deute.

Aix mateix, s urgent disposar d'un nou marc financer a la UE, i poder reprendre l'estratgia aparcada per l'austeritat,
de creixement intelligent, integrador i sostenible establert en la proposta Europa 2020 per activar la recuperaci
econmica i la convergncia productiva entre el centre i la perifria europea. Proposem que la UE el reforci amb ms i
millors eines i recursos, amb l'objectiu d'acabar amb la recessi, reforar la integraci europea, recuperar la confiana
del sector privat i de la ciutadania i ampliar els nivells de vida i cohesi social a la Uni.

3.2. LA UNI BANCRIA, UN NOU BANC CENTRAL EUROPEU I UN SISTEMA FINANCER AL SERVEI DE
L'ECONOMIA PRODUCTIVA

3.2.1. PER UNA VERITABLE UNI BANCRIA EUROPEA
Malgrat finalment s'ha avanat en una Uni bancria plantejada el 2012, amb una regulaci i una supervisi nica i
transeuropea, i amb un mecanisme de resoluci de bancs insolvents mutualitzat, encara es mantenen insuficincies i
matries pendents que caldr encarar com ms aviat millor, com per exemple, l'anhelat Sistema europeu de garantia
de dipsits.
Cal seguir, completar i aprofundir en els 3 pilars de l'agenda de la Uni bancria:
L'Eurocambra va aprovar el setembre passat la creaci d'un Supervisor nic, de forma que el BCE assumir
el rol el proper mes de novembre, desprs de realitzar noves proves de solvncia als grans bancs de
l'Eurozona. Aix, el 95% de la banca espanyola passar a ser supervisada directament pel BCE. Caldr vetllar
perqu efectivament s'acabi amb la fragmentaci del sistema financer europeu, i es pugui intervenir
rpidament davant qualsevol risc sistmic.

Un mecanisme nic de resoluci insuficient: s'ha acordat la creaci d'un fons de resoluci que anir a crrec
de les entitats financeres europees. Aquest fons disposar de 55.000 MEUR per finanar fallides i
reestructuracions bancries (tan sols l'equivalent a l'1 % dels dipsits garantits). El problema s que la
mutualitzaci del fons saplicar per fases (el 40 % el 2015; un 20 % el 2016 i un 10 % el 2017), no es podr
utilitzar fins el 2016 i no es completar fins el 2023. Tamb neix compartimentat per pasos i no comptar
amb l'aval del Mecanisme Europeu d'estabilitat (MEDE). Com a mancana, qualsevol tancament d'un banc tan
sols ser responsabilitat dels governs i no de la Comissi.

La Directiva de resoluci i reestructuraci d'entitats financeres, que evita que el rescat d'un banc no l'hagi
de pagar el contribuent. Aix, seran els accionistes, els preferentistes i els propietaris de grans dipsits els
que hagin de fer front a les prdues detectades en les seves comptabilitats.

Per malgrat els avenos tmids, encara resta el tercer pilar de la Uni bancria, que per imposici alemanya s'ha
endarrerit sine die: el Sistema europeu de garantia de dipsits. Com a succedani el Parlament ha aprovat una
directiva que refora els sistemes estatals de garantia de dipsits de fins a 100.000 euros, amb l'nica novetat de
reduir el termini de pagament als clients en cas de fallida, de 20 dies a una setmana. Per tant, caldr mutualitzar
correctament aquesta garantia en coherncia amb els dos anteriors pilars.

PROGRAMA ELECTORAL
49
3.2.2. UN NOU BANC CENTRAL EUROPEU AMB MS CONTROL DEMOCRTIC
Cal reformar el Banc Central Europeu tot donant-li un mandat ampli, amb ms mecanismes de control democrtic, que
no es redueixi al control de la inflaci sin que tingui tamb objectius de plena ocupaci, creixement sostenible i
estabilitat financera i que sigui prestador de darrera instncia. Daquesta manera, passaria de ser una instituci de
carcter eminentment financer a ser una de les principals autoritats en matria de poltica econmica.
Sense posar en dubte la independncia del BCE, cal reforar els mecanismes de control democrtic amb un augment
de la transparncia en la presa de decisions, en la seva tasca de supervisor del sistema bancari. Seria desitjable la
publicaci dels models economtrics, dels informes interns per a les recomanacions als estats i de les actes que
expliquin els motius de la seva actuaci i presa de decisions.
Aix mateix, s important que el control democrtic no es redueixi a les compareixences anuals davant el Parlament i la
Comissi d'Afers Econmics i Monetaris, sin que comparegui quan li sigui requerit. Finalment, caldria modificar els
mecanismes de nomenament del Consell Executiu del BCE, Presidncia inclosa, en qu el Parlament sigui determinant i
no nicament consultiu.

3.2.3. UN SISTEMA FINANCER INCLUSIU I AL SERVEI DE L'ECONOMIA PRODUCTIVA

El Banc Europeu d'Inversions com a Banc de Bancs Pblics regionals d'inversions
Cal reestructurar el Banc Europeu d'Inversions (BEI) convertint-lo en node central duna banca pblica regional
dinversions amb capacitat per regular el sistema financer (pblic i privat). El BEI t el mandat dinvertir en salut,
educaci, renovaci urbanstica, tecnologia i generaci energtica verda. El Foreign Invested Enterprise (FIE) pot
participar en projectes dinversi del BEI i finanar un Fons Europeu de Capital Risc que est entre els seus objectius
fundacionals.
El principi fonamental daquest pla dinversions socials i mediambientals s que no es comptabilitza com a deute pblic
dels estats receptors daquestes inversions i, per tant, no necessita garanties estatals. El pagament dinteressos prov
dels beneficis que obtenen les inversions i els pot pagar cada estat membre sense necessitat de transferncies fiscals.
El Fons Europeu de Capital Risc va obtenir el suport dempresaris i sindicats del Frum Econmic i Social lany 2012 i el
va reclamar en el seu informe Reiniciem el Creixement. Pasos com ara Alemanya i ustria ja tenen bones estructures
de finanament de petites i mitjanes empreses; sn les economies perifriques les que les necessiten per desenvolupar
nous sectors, per promoure la cohesi i la convergncia europea i per reduir els desequilibris competitius dins la UE.

Un marc normatiu afavoridor de mecanismes de finanament alternatius a la banca
Lexcessiva dependncia del crdit bancari fa aconsellable impulsar un marc regulador que protegeixi, fomenti i faciliti
l'operativa de mecanismes alternatius: banca tica, cooperatives de crdit, micromecenatge, etc. en reconeixement de
la seva funci social .
La necessitat de microcrdits, per a collectius de poblaci i emprenedors que no poden accedir al crdit en les
condicions habituals de l'operativa bancria, s una realitat que cal atendre des d'instncies alternatives i de crdit de
proximitat.

Instruments alternatius de finanament pblic

50

Calen mecanismes per sortir de latzucac que suposa la dependncia dels mercats financers globals per finanar
alternatives als plans dausteritat vigents. Un daquests mecanismes que histricament sn prou coneguts i que han
tingut xit, si es controlen adequadament, s la creaci de tax and revenue anticipation notes que sovint han empleat
els estats nord-americans per resoldre els seus problemes de liquiditat.
Aquests instruments financers shan utilitzat per pagar als funcionaris pblics, als provedors del sector pblic i als
receptors de transferncies governamentals i tenen les segents caracterstiques: no paguen cupons dinteressos; sn
a perpetutat (i per aix no computen com a deute pblic); sn transferibles (i per aix circulen com a moneda
complementria), estarien comptabilitzats en euros i serien acceptats a valor nominal per lentitat emissora en
pagament de contribucions, taxes i impostos. Essencialment, suposa lemissi de cdules garantides pels impostos que
no generen deute i que no requereixen el pagament dinteressos.
Amb aquest instrument financer, es poden fer poltiques de reactivaci local sense incrrer en dficits que violin els
compromisos amb la UE i, en contribuir a la reactivaci econmica, samortitzen amb els impostos que genera aquesta
reactivaci.

3.2.4. CAP A LA UNI FISCAL EUROPEA: UN TRESOR NIC I UN PRESSUPOST COHERENT

Per defensar un sistema pblic de benestar com lhem conegut, i per fer estendre les poltiques socials dels pasos ms
avanats a la resta dEuropa, s imprescindible apostar per una certa homogenetzaci fiscal que passi,
necessriament, per lestabliment duna pressi fiscal (progressiva i justa) mnima a tota la UE. s la UE qui hauria de
contribuir a lestabliment dunes bases imposables comunes a tot el seu territori per als impostos que es considerin
bsics i necessaris per finanar les poltiques socials i garantir la redistribuci de la renda. A aquestes bases comunes
tamb caldr afegir-hi uns parmetres tributaris iguals per a cada impost a tots els estats membres i, per ltim,
garantir que hi hagi una pressi fiscal mnima idntica per a tots els pasos.
Al mateix temps, aquesta uni fiscal ha danar acompanyada de mesures efectives de lluita contra el frau fiscal, una
veritable xacra que, aquesta s, comporta la prdua de recursos imprescindibles per assolir la justcia social i el
manteniment de les poltiques que conformen el nostre estat del benestar. La coordinaci de les agncies tributries
de la UE, la transferncia i compartici dinformaci aix com lesmentada homogenetzaci de les grans figures
tributries ajudaran al control de levasi fiscal i podran evitar comportament de dmping tributari de les grans
empreses transnacionals.
Urgeix una delegaci dels estats cap a la Comissi Europea en matria de competncies fiscals. La Uni Fiscal ha de
ser una prioritat fonamental en poltica econmica per als ciutadans amb l'objectiu de:
Garantir prou recursos pressupostaris en les prioritats poltiques fixades en lapartat 1. Lobjectiu s dotar el
govern federal dun pressupost coherent i suficient, passant de lactual 1,5 % del PIB (140.000 M anuals,
aproximadament) a garantir un pressupost adequat per bastir un sistema de benestar europeu i unes poltiques
ambicioses de canvi de model productiu. Actualment, el pressupost federal dels EEUU representa el 25 % del PIB.
Evitar els processos de competncia fiscal a la baixa que persegueixen latracci de capitals, inversions i talent i
que distorsionen la fiscalitat de grans corporacions i multinacionals en la majoria d'estats on efectivament
haurien de tributar.
Disposar d'un tresor nic representaria la culminaci de la integraci econmica i donaria sentit a la resta de
processos d'integraci: la plena Uni Bancria, l'adopci d'esquemes conjunts de reestructuraci i mutualitzaci
del deute dels estats.
PROGRAMA ELECTORAL
51
Essent conscients que s un procs complex i de fortes resistncies poltiques, es fixa com a prioritat lacceleraci
de tots els processos dharmonitzaci fiscal en curs que impliquin lassimilaci de les bases imposables dels
tributs, la fixaci de tipus impositius mnims i lassumpci de plenes competncies en les bases fiscals subjectes a
ms mobilitat (estalvi i capital).

3.2.5. UN IMPOST SOBRE LES TRANSACCIONS FINANCERES D'ABAST EUROPEU

Cal accelerar i generalitzar pel conjunt de la zona euro la implantaci de l'impost de les transaccions financeres, amb la
finalitat que la UE disposi d'ingressos propis.
Segons la proposta que fou aprovada pel Parlament Europeu, clarament insuficient, podria significar un total de 30 a
35.000 M d'euros anuals.
La Comissi Europea ha adoptat una proposta que estableix les modalitats de limpost sobre transaccions financeres,
que 11 estats membres (Alemanya, ustria, Blgica, Eslovquia, Eslovnia, Espanya, Estoni, Frana, Grcia, Itlia i
Portugal) preveuen aplicar a partir del proper any. Limpost vol garantir que el sector financer contribueixi
equitativament a les arques pbliques, ja que la seva aportaci actual s inferior a la daltres sectors i fins ara sha
beneficiat doperacions de rescat. Sespera que la taxa generi uns ingressos anuals dentre 30.000 i 35.000 milions
deuros, dels quals uns 5.000 milions correspondran a l'Estat espanyol.
Limpost gravaria totes les transaccions financeres emeses o rebudes per algun dels onze Estats. Els tipus serien
baixos (de 0,01% pels instruments derivats i del 0,1% per la resta de transaccions) i, per protegir leconomia real, no
saplicar a les activitats financeres diries dels ciutadans i les empreses (com ara els prstecs, pagaments amb targeta
de crdit, assegurances, dipsits...). LITF tamb exclou les activitats de refinanament, la poltica monetria i la gesti
del deute pblic, de manera que les transaccions amb els bancs centrals i el BCE, lInstrument Europeu dEstabilitzaci
Financera, el Mecanisme Europeu dEstabilitat i la Uni Europea quedarien exemptes.
Proposem que per a una millor efectivitat i no patir distorisions, l'Impost de Transaccions Financeres es
generalitzi per al conjunt de la Uni.
Que la recaptaci signifiqui recursos addicionals per al pressupost de la Uni.
Que s'augmentin els tipus impositius (el 0,05% per als instruments derivats i un tipus progressiu partint del
0,1% per a la resta de transaccions en funci del volum de la transacci, a fi i efecte de limitar l'alta volatilitat i
l'especulaci financera.

3.2.6. PER UN IMPOST EUROPEU SOBRE EL GRAN CAPITAL

Davant la necessitat que la UE disposi d'ingressos propis i amb el propsit de redistribuir millor les rendes del capital
es proposa l'adopci d'un impost europeu sobre la propietat de grans capitals.

En un mn globalitzat i amb llibertat de moviment de capitals, no nhi ha prou amb mesures d'mbit estatal, ja que el
capital es mobilitza per reduir-ne la seva tributaci. La naturalesa global daquesta imposici tributria s avui gaireb
impossible daplicar ja que requeriria un nivell de cooperaci internacional que no existeix. Tanmateix, es pot comenar
a avanar en aquesta direcci de forma incremental i comenant en l'mbit de la Uni Europea.


52

La Directiva europea 2003/48/CE de Fiscalitat dels rendiments de lestalvi s un primer pas que queda molt curt
perqu noms fa referncia als instruments financers que paguen interessos i, a ms, no saplica del tot perqu alguns
pasos europeus han aconseguit exempcions. Els EUA, van aprovar el 2010 una llei que saplicar al 2014-2015 i que
obliga els bancs estrangers a informar el govern nord-americ de tots els comptes bancaris i totes les fons dingressos
que els ciutadans nord-americans tinguin a lestranger, tot i que encara deixa algunes escletxes per evitar legalment
aquesta obligaci. Totes dues regulacions sn insuficients perqu el seu objectiu no s que tributi el capital sin que
no hi hagi evasi en la declaraci dingressos.

Per tot plegat, proposem implementar un impost sobre el capital en l'mbit de la Uni Europea en dues fases:

Un impost anual sobre tots els actius de capital que obligui als propietaris a declarar a les autoritats
financeres de la UE totes les seves possessions per tal que aquestes propietats siguin reconegudes
legalment. Lobjectiu daquest impost no s recaptatori sin de transparncia fiscal.
Un impost anual progressiu sobre la propietat de bens de capital, a partir de patrimonis superiors al mili
d'euros.
Aplicada a tots els estats membres de la UE, sestima que podria afectar al 2,5% de la poblaci europea que hauria de
suposar una recaptaci equivalent al 2% del PIB de la UE.

3.3. CAP A UN ACORD EUROPEU DE REESTRUCTURACI DEL DEUTE

La reducci de la crrega del deute i la millora de les perspectives econmiques de futur sn dues cares de la mateixa
moneda.
La consolidaci fiscal europea sha demprendre amb prudncia i amb un horitz temporal de mitj-llarg termini.
Urgeix un Acord Europeu pel Deute que suposi un equilibri entre les necessitats de refinanament i de creixement a
curt termini, i una consolidaci fiscal prudent a llarg termini. Aquest acord ha de tenir en compte les situacions
particulars dels pasos i compassar el retorn del deute al ritme de creixement de cada economia.
Com a punt de partida, s del tot necessari reduir les actuals crregues del deute per no llastar la recuperaci i poder
inaugurar un cicle fiscalment expansiu, una expansi que situ la inflaci en un nivell ms proper al 2 % (actualment,
del 0,5 %) i en qu el creixement sigui la garantia per al retorn del deute.
El tractat de Maastricht permetia que cada estat pogus endeutar-se fins al 60 % del seu PIB. El Tractat d'estabilitat,
coordinaci i governana de la UEM ha entronitzat la regla del fiscal compact en qu s'exigeix un dficit fiscal
estructural del 0,5 %.
La crisi actual ha fet que el deute i el dficit de molts estats superin amb escreix aquest lmit, lligant de mans i peus la
poltica fiscal dels estats i, sobretot, anulla la capacitat de dur a terme una poltica anticclica, entesa com una base
fonamental de la intervenci dels poders pblics en l'estabilitzaci de l'economia.
A Catalunya, hi ha un deute equivalent al 30 % del PIB, per tenim una obligaci absolutament prioritria de satisfer
les obligacions del deute (gaireb 9.000 M d'amortitzaci i 1.760 d'interessos, el 2013) de forma que, actualment,
l'import del servei del deute (2.077 M) equival a la manca d'ingressos per poder quadrar els comptes a dficit zero. I s
davant aquesta realitat, com sobretot davant l'eventualitat que Catalunya negoci amb el Regne d'Espanya (amb un
deute equivalent al 100 % del PIB) el reconeixement com a estat a canvi de l'assumpci d'una part proporcional de
deute, que acosti el deute catal a un nivell proper al 100 % del PIB. I, evidentment, tal escenari converteix Catalunya
PROGRAMA ELECTORAL
53
en un estat interessat que des d'Europa s'acordi amb els pasos deutors un esquema de mutualitzaci del deute amb
Eurobons, que no els llasti el creixement econmic ni la creaci d'ocupaci.

Una Proposta de Pacte Europeu pel Deute

El Consell dExperts econmics del Govern alemany va idear el 2010 un esquema de mutualitzaci del deute (European
Redemptions Funds) que podria servir de base inspiradora per desllorigar la crisi de deute que patim.

El pacte suposa una mutualitzaci temporal del deute pblic dels estats que excedeixi del 60 % del PIB, que passaria a
ser finanat amb una emissi de bons conjunta Eurobons en qu cadasc aportaria a un fons com els recursos
necessaris per retornar el deute en un termini de 25 anys, de manera que cada pas es pagaria la seva part de deute
mutualitzat al ritme escaient per no comprometren el creixement.

El mecanisme podria comptar amb la intermediaci del BCE que, mitjanant una conversion servicing loan, convertiria
el deute estatal en bons del BCE. Aquest mecanisme podria tenir el suport dels Mecanisme Europeu d'Estabilitat (ESM)
pel que fa al pagament dels interessos i estar cobert per una assegurana en cas de fallida de lestat en qesti.

Els pasos participants (tots menys Finlndia amb un deute inferior i Grecia, Irlanda i Portugal, que ja reben
assistncia financera de l'European Financial Stability Facility (EFSF)) podrien traslladar el seu excs de deute actual, i
el que sigui raonable contraure en els propers 3 o 5 anys per reactivar leconomia. Conseqentment, el cost de
l'endeutament baixaria, tant per la part mutualitzada, a partir de la garantia conjunta, com tamb per la del deute
equivalent fins al 60 % del PIB, en tant que part assumible que continuaria sent responsabilitat de cada estat, com fins
ara.

Aquesta mutualitzaci de la part crtica del deute posaria a disposici del pasos deficitaris recursos financers per
escometre poltiques de creixement, a un inters ms baix, amb un augment de la seguretat d'evitar quitances en el
principal, i sense perill que els mercats tornessin a comportaments especulatius amb les primes de risc, sense que el
BCE hagi dintervenir comprant bons de pasos concrets.

Per per evitar que alguns estats aprofitin tal soluci per endeutar-se desproporcionadament i sense que els recursos
siguin efectivament dedicats al creixement, cada pas hauria de presentar un pla de consolidaci i creixement per
reduir el deute i garantir-ne el retorn en un perode de 25 anys, amortitzant-lo en funci del creixement que assoleixi
en cada perode.

La reducci significativa dels interessos del deute i la planificaci de lamortitzaci a llarg termini permeten un perode
de grcia de 3 a 5 anys per fer reformes i adoptar poltiques que afavoreixin el creixement i restitueixin els nivells de
despesa pblica dabans de la crisi.
En parallel amb el calendari damortitzaci del deute, el Pacte ha de concretar tamb una estratgia de creixement per
a cada pas que faci factible el retorn del deute en els perodes acordats. Aquest calendari no pot ser rgid i fixat des
del primer moment, sin que sha danar adaptant al cicles econmics i a lentorn econmic global en el decurs dels
propers 20-25 anys, lligant-lo a les taxes de creixement que sassoleixin en cada perode.

3.4. UN NEW DEAL: UN PROGRAMA EUROPEU D'INVERSIONS PER CREAR OCUPACI

Europa necessita un impuls per a l'ocupaci i un canvi del model productiu. Es proposa una estratgia de creixement
que posi al servei dels estats un macroprograma europeu d'inversions que coordini els programes daccs als Fons

54

Estructurals i els Fons de Cohesi i de Desenvolupament Regional i que permeti multiplicar-ne la dotaci i limpacte. s
important que es tracti d'un macro-programa de gesti, avaluaci i control directe per la part de la CE, per evitar
arbitrarietats i mal s de recursos de determinats estats membres i autoritats regionals.

Aquests programes han de tenir una barreja de mesures destmul econmic a curt termini i d'ajudes a llarg termini per
finanar prioritriament infraestructures paneuropees (corredor mediterrani, interconnexi energtica, etc.),
programes de formaci de capital hum i tecnolgic i inversions estratgiques de carcter industrial i relatives a
l'economia verda.

L'objectiu, tal com proposa la Confederaci Europea de Sindicats, consisteix a invertir 225.000 M addicionals en 10
anys per aconseguir crear un total de 10 milions de llocs de treball de qualitat.

Els camps adients per a la inversi, seguint lestratgia 2020 de la UE, passen per:

La transformaci de l'energia: inversions en tecnologies energtiques baixes en carboni, inversi en
infraestructures i xarxes energtiques europees baixes en carboni.

L'expansi de xarxes de banda ampla i infraestructures TIC al continent.

la Xarxa Transeuropea de Transports: accelerar i aportar ms cofinanament als projectes d'interconnexi.

Inversi en nodes logstics i infraestructures crtiques d'alt retorn econmic.

Inversions per a projectes clau de les especialitzacions regionals definides en l'Estratgia d'Especialitzaci
Intelligent en Recerca i Innovaci Ris3.

La majoria d'aquests sectors es troben articulats en programes i reben finanament del pressupost europeu, amb un
denominador com: labsoluta prioritat i, alhora, una insuficincia endmica de recursos.
El fort component d'inversi en capital fsic i infraestructures garanteix, per definici, una activaci de recursos
productius i creaci de llocs de treball directes, aix com un impacte fruit de la capacitat d'estirar la demanda de nous
llocs de treball indirectes.
Al mateix temps, en tractar-se d'inversions amb alt retorn econmic a causa del carcter estratgic, sn garantia de
mobilitzaci d'ulteriors inversions privades en l'activitat econmica futura que fomenten. Sens dubte, les inversions en
TIC, transport i energies renovables suposen un augment de la productivitat, l'abaratiment de costos i un impuls a
l'economia productiva.
El finanament del macroprograma d'inversions hauria de comptar amb recursos propis de la UE, a partir de
l'establiment d'un pressupost suficient i coherent. Es proposa adoptar l'Impost a les Transaccions Financeres com a
font de recursos que reportaria un mnim de 30 a 35.000 M d'euros anuals, i que podria finanar amb escreix les
necessitats.

3.5. UNA POLTICA MARC DE REINDUSTRIALITZACI SOSTENIBLE EUROPEA

S'ha fet evident l'errada occidental dhaver cregut que la Xina i altres pasos emergents havien desdevenir les nostres
fbriques, mentre que nosaltres retindrem lR+D+i, el desenvolupament i el disseny. Tal com fan els EUA, avui la UE
ha d'impulsar poltiques de reindustrialitzaci sustentades en sistemes de fabricaci avanada, mediambientalment
sostenibles, flexibles i d'alt valor afegit.
PROGRAMA ELECTORAL
55
Cal prioritzar les poltiques de foment de leconomia productiva a Europa. No s positiu ni sostenible que creixi la
proporci del PIB de les activitats dintermediaci financera, en detriment de les activitats productives, com tampoc no
s positiu constatar que les rendes del treball no han parat de disminuir des dels anys vuitanta.
Cal implementar poltiques industrials que permetin als pasos reestructurar el teixit productiu dins el marc de la
creixent globalitzaci, la qual cosa implica deixar de considerar inacceptables determinades actuacions estatals en una
economia de mercat. En coherncia amb el marc de les estratgies despecialitzaci regional intelligents (RIS3), la
poltica industrial i dinnovaci sha dimplementar territorialment dacord amb els seus avantatges competitius.
Aquest fet no s contradictori amb fixar un marc dincentius afavoridor de la reindustrialitzaci i la generaci de nova
activitat econmica. Potenciar els programes marc europeus (i, actualment, lHoritz 2020, que compta amb un
pressupost de 77.000 M euros per al perode 2014-2020) s clau per mantenir lestabilitat en les poltiques de foment
de la recerca i la innovaci, a la vegada que han afavorit laparici i consolidaci de lideratges locals en lmbit del
coneixement.
Per urgeix plantejar un marc complementari a lHoritz 2020 ja molt ms orientat a la transferncia del coneixement
als sectors productius que els programes anteriors que tingui com a objectiu la reindustralitzaci de la Uni Europea.
Cal una combinaci de prioritats i marcs poltics fonamentals en lmbit supranacional que garanteixi lestabilitat en
lassignaci de recursos i presncia dincentius i el marge per a lespecialitzaci i planificaci territorial, a la vegada que
laparici de nous sectors productius en un marc de lliure competncia. A tal finalitat proposem la creaci d'una
Agncia Industrial europea, com tamb activar mecanismes d'inversi pblica mitjanant el Banc Europeu d'Inversions
per mobilitzar capital privat.

La necessitat d'una Agncia Industrial europea

Per dur a terme, en lmbit de la UE, una poltica industrial consistent i territorialment equilibrada s del tot necessria
la creaci duna Agncia Industrial europea que doni continutat i ms impuls a lactual iniciativa europea RIS,
despecialitzaci regional intelligent, i que pugui comptar amb el Banc Europeu d'Inversions (BEI) com a bra inversor.

Aquesta agncia hauria de tenir com a missi principal la detecci doportunitats industrials, amb limpuls de calls for
projects a les regions europees per, tot seguit, validar-les, ajudar a cercar les fonts de finanament i socis industrials
adequats i fer el seguiment del projectes fins a posar-los en marxa.

Alhora, lAgncia industrial hauria de gestionar la cartera de resultats de la recerca impulsada per la UE per assegurar-
ne la rpida explotaci, cosa que avui ja fa de manera sectorial l'Agncia Espacial Europea (ESA) pel que fa a la recerca
espacial i aeronutica.

3.6. REFORAR LAUTORITAT DE DEFENSA DE LA COMPETNCIA EUROPEA

Promourem una revisi de laplicaci de les poltiques en defensa de la competncia de la Uni Europea orientada a
aprofundir en la integraci dels mercats europeus de bns i serveis introduint, al costat dels principis deficincia
econmica, els dequitat i sostenibilitat ambiental. En aquest sentit, la revisi de les poltiques de competncia
comprendr:

Lestabliment de mecanismes de garantia per evitar posicions de domini de mercat, especialment en el
mercats de lenergia i el financer, incloent-hi la poltica de competncia dins dels instruments duna
poltica de justcia social basada en la predistribuci (predistribution).

56

Lavaluaci de les institucions estatals de defensa de la competncia per evitar situacions de captura del
regulador, especialment en els mbits energtic, financer, farmacutic i de telecomunicacions.
La introducci de noves exempcions a la prohibici general dajudes destat per fer possible una poltica
dinversions pbliques en el marc d'un New Deal i que faciliti el desenvolupament dinstitucions de banca
pblica de desenvolupament i de foment de la innovaci i lexportaci.
La introducci de criteris ambientals, socials i de diversitat cultural en els principis daplicaci de les
poltiques de competncia comunitries.

3.7. LA DEFENSA DELS DRETS DEL CONSUMIDOR, PRIORITAT COMUNITRIA

Els processos de concentraci empresarial i globalitzaci en el comer de bns i serveis aporten beneficis importants
en termes de guanys deficincia, per dificulten la protecci efectiva dels drets del consumidor, una poltica que ha de
ser coordinada i preservada per les instncies europees.
Aprofundirem en el desenvolupament i la millora del conjunt de directives europees relacionades amb la garantia dels
drets dels consumidors. La protecci dels drets dels consumidors s un element indestriable de la configuraci dun
mercat integrat en lmbit de la Uni Europea. Les principals mesures en aquest mbit seran:
Garantir laplicaci i la correcta transposici en el dret intern en tots els estats membres de les directives
relacionades amb la defensa dels drets dels consumidors, especialment pel que fa la a la Directiva 93/13/CEE,
sobre clusules abusives.
Ampliar la presncia de les organitzacions de defensa dels consumidors en els organismes consultius i grups
de treball de drets dels consumidors que impulsin les institucions de la Uni.
Avanar laprovaci de la nova directiva sobre mercats dinstruments financers (MIFID II, que ha de substituir
lactual Directiva MIFID) per garantir una defensa dels consumidors en lmbit de contractes bancaris, fons
dinversi i plans de pensions.
Aprovaci duna directiva dmbit comunitari sobre execuci de deutes de persones consumidores, que
garanteixi la protecci dels consumidors en els processos dexecuci de deutes personals, especialment els
vinculats als prstecs hipotecaris.
Aprovaci duna directiva de sobreendeutament familiar i personal, per assolir una harmonitzaci de les lleis
actuals sobre segona oportunitat i reordenaci de deutes en els estats membres.

PROGRAMA ELECTORAL

57
4. PER UNA EUROPA SOSTENIBLE

4.1 EL SECTOR AGROALIMENTARI: CAP A LA SOBIRANIA ALIMENTRIA I LA DEFENSA DEL TERRITORI.

Una de les poltiques ms importants que simpulsa des de la Uni Europea, des dels inicis, s la Poltica Agrria
Comuna (PAC). Aquest fet fa que el sector agrari ocupi un lloc preeminent dins les poltiques establertes des de
Brusselles.
Des de linici, la PAC sha anat adaptant per fer front en cada moment a la situaci conjuntural del mn i a les noves
demandes de la poblaci europea. I aquesta adaptaci lha fet mantenint els objectius que tenia inicialment i que es
van establir en el Tractat de Roma el 1957 (article 39) i tamb en la Constituci Europea promoguda el 2004 (article III-
227), que sn:
Incrementar la productivitat agrcola, fomentant el progrs tcnic, assegurant el desenvolupament racional de la
producci agrcola i lptima utilitzaci dels factors de producci, en particular, la m dobra.
Garantir un nivell de vida equitatiu a la poblaci agrcola en especial, mitjanant un augment de la renda
individual dels que treballen en lagricultura.
Estabilitzaci dels mercats.
Garantir la seguretat de labastiment.
Assegurar al consumidor el subministrament a preus raonables.
Tot i aix, la PAC sha dadaptar a les noves necessitats globals sorgides dels ltims anys, per la qual cosa als seus
objectius safegeixen els reptes segents :
El repte energtic, fruit de la necessitat dafrontar la crisi energtica que patim al llarg dels ltims anys i en qu
lagricultura s un actor clau, tant en el paper de consumidor com en la funci daportar solucions.
El repte demogrfic, que ha de reduir la despoblaci del mn rural oferint condicions de vida adequades a la
poblaci que hi viu i a la que shi incorpora per aconseguir una estabilitzaci de la poblaci rural i lequilibri
demogrfic del pas.
El repte de la sostenibilitat del sector, des del punt de vista de la viabilitat econmica de les explotacions per
assegurar-ne la continutat juntament amb el subministrament daliments al consumidor i, des del punt de vista
mediambiental, a partir de la utilitzaci de mitjans de producci i prctiques agrries respectuosos amb el medi
ambient i lentorn.
Aquestes noves necessitats no poden deixar de banda les necessitats histriques del sector agrari que formen part
dels objectius de la PAC.
Per aix fa falta un pressupost adequat i una PAC ben definida i concreta en els objectius per donar consistncia als
ajuts directes, entesos com un ajut a la renda dels agricultors, que han de ser professionals, i als ajuts al
desenvolupament rural, que estableixin mesures que incideixin directament en la modernitzaci tcnica i humana de
les explotacions per assegurar la viabilitat del sector i lequilibri territorial.
Els Pasos Catalans han d'afrontar les exigncies de la nova PAC. L'enorme varietat de sls, climes i conreus hauria
d'afavorir una activitat agrria de qualitat, valoritzada i amb la possibilitat de potenciar al mxim les produccions
sostenibles. Catalunya i el Pas Valenci sn contribudors nets al finanament de la poltica agrria comunitria. La
intervenci del nou estat catal podr centrar-se en els 3 grans reptes que afronta la pagesia catalana arreu dels

58
Pasos Catalans, un repte energtic que afecta els costos i la competitivitat de l'activitat agrria i les seves
explotacions.
Per aix plantegem dos eixos per millorar la competitivitat de les explotacions :
Un repte demogrfic que afecta la despoblaci del mn rural i la viabilitat de les explotacions. Emprant tot el
potencial que ens permet el PDR.
Un repte de sostenibilitat del model agroalimentari en qu encara prevalen les grans explotacions multinacionals
orientades a lespeculaci enfront a les estructures dedicades a la producci de proximitat, de temporada sota
parmetres de qualitat. El repte de sostenibilitat del sector tamb es manifesta a partir de la degradaci del
territori i la contaminaci de sls, que amenaa el desenvolupament i futur de l'activitat agrria.
En aquest sentit, els nous instruments nancers de la PAC tendeixen a premiar el respecte al medi ambient, la
preservaci del paisatge i la qualitat dels productes enfront de la quantitat. La qualitat de la producci agrria s la
clau per incrementar la competitivitat del sector agrari davant dels nous competidors tercers, ms competitius en
termes de costos.
Des dEsquerra Republicana coincidim amb els nous plantejaments de la poltica agrria comuna en la mesura que
sorienten cap a la protecci de la pagesia, imprescindibles per a lequilibri i la conservaci del territori, enfront dels
grans especuladors. No obstant aix, cal reforar encara molt ms les mesures que garanteixin la viabilitat i la
competitivitat de les explotacions deconomia familiar agrria, especialment en sectors de vital importncia per a la
pagesia i la ramaderia catalanes.
D'altra banda, el Parlament Europeu hauria dassegurar la integraci de la Directiva Marc de lAigua, la Directiva de
pesticides i lestratgia de biodiversitat en la poltica agrria. En aquest sentit, la UE hauria dincrementar el
finanament, sota els auspicis de la PAC i Horitz 2020 (Programa Marc dInvestigaci de la UE) per a la recerca i el
desenvolupament de prctiques agroecolgiques que no depenguin de productes qumics i derivats del petroli i
fomentar ls de tcniques basades en la biodiversitat i la millora dels ecosistemes agraris.

PROPOSTES
Agricultura i ramaderia
Millorar les condicions de treball de les nostres explotacions :
! Planificant i intervenint des de lAdministraci per ordenar el territori i les produccions per assegurar mercats.
! Intensificant i orientant la recerca de noves varietats ms adaptades al consumidor, per aix s fonamental la
implicaci de lIRTA i que hi hagi transferncia tecnolgica.
! Millorant la transferncia tecnolgica a les explotacions per facilitar la seva modernitzaci, que hauria de
lligar amb la lnia de modernitzaci de les explotacions del PDR, aix s, amb mesures plantejades amb sentit i
criteri de rendibilitat.
! Fomentar i impulsar de manera definitiva la implantaci denergies alternatives amb la promoci de la
fiscalitat verda que permeti lautogesti energtica de les explotacions, sobretot les tecnologies fixes que
poden ajudar a reduir el consum energtic (energia solar per a calefacci i aigua calenta), energia elica on es
pugui, aprofitament de la biomassa, plantes de biogs a partir de dejeccions ramaderes, etc.
! Proposem plantejar un canvi de la normativa sobre la gesti de les dejeccions ramaderes (que neix de la
Directiva 61/676/CEE). Aquesta normativa est redactada amb criteris dEuropa continental i afecta molt
negativament les nostres explotacions en la gesti de les dejeccions ramaderes i, a ms, no serveix per
recuperar els aqfers, que era lobjectiu que es buscava.
PROGRAMA ELECTORAL

59
Defensar a Europa el nostre model deconomia familiar agrria. Els nostres productors agrcoles i ramaders no
poden competir en quantitat, per s en qualitat i en seguretat alimentria. Necessitem dotar les nostres
explotacions dels recursos necessaris per poder comercialitzar les seves produccions fresques i transformades
amb valor afegit, que es pot assolir amb produccions de qualitat i acostant el consumidor al productor via canals
de comercialitzaci. Per tant, cal fomentar la creaci destructures de comercialitzaci ms grans per agrupar
loferta per poder accedir a altres mercats. Cal treballar per la impulsi dorganitzacions de productors i tamb
per la modernitzaci de les cooperatives per orientar-les molt ms cap a la professionalitzaci que els ha de
permetre presentar-se als mercats ms amplis.
Fomentar la formaci en el sector agrari dacord amb els requeriments (de les normatives europees de qualitat i
de seguretat alimentria). La nova maquinria, les noves exigncies en matria de sanitat vegetal i animal, salut i
noves prctiques fan que la formaci sigui imprescindible. Al mateix temps, cal dotar els professionals del sector
deines per a la innovaci en la producci i comercialitzaci dels productes agroalimentaris, fent ms competitius
els agricultors i ramaders catalans, afavorint la connexi del sector amb les universitats i fomentant la
transferncia tecnolgica i la recerca.
Procurar fons europeus per abordar una modernitzaci dels recs consolidats i per garantir una utilitzaci efica
dels recursos hdrics segons les necessitats. Pel que fa als nous recs, garantir les dotacions per poder-los fer
viables i adaptar-los a la realitat de les explotacions tot respectant lentorn. Fomentar la creaci dun organisme
propi per poder gestionar tots el recursos hdrics de lmbit catal.
Reforar el pilar del desenvolupament rural. Per fer-ho, contribuir a diversicar les activitats econmiques del
camp, reforant el sector serveis en mbits com lagroturisme, lesport, lexcursionisme i el lleure, aix com altres
formes de turisme rural.
Garantir un millor aprotament de lexcedent alimentari del sector agrcola i ramader, mitjanant programes
dajuda alimentria que contribueixin a palliar situacions de fam, pobresa i desigualtat, tant dins com fora les
fronteres dEuropa.
Des dEsquerra Republicana identifiquem les assegurances agrries com una eina imprescindible per al futur del sector
i les seves explotacions. Per aix, creiem en un sistema dassegurances agrries dmbit europeu que ha de ser un dels
elements principals de la PAC. Lobjectiu s el de compensar les prdues de producci i, per tant, dingressos a causa
de plagues i de fenmens meteorolgics i climtics a les explotacions, assegurant-los uns mnims ingressos que
contribueixin a la viabilitat i continutat de les explotacions.
Impulsar i fer de les assegurances agrries un marc de compensaci a les explotacions com, per les prdues a
causa de fets meteorolgics, per a tots els professionals de lagricultura i les explotacions europees.

Alimentaci
Fer complir la normativa europea detiquetatge i pressionar per millorar-la i afavorir la producci agroalimentria
prpia dels Pasos Catalans. El consumidor t dret a saber don prov el que consumeix i els productors tenen el
dret i la necessitat de diferenciar les seves produccions segures, de qualitat i respectuoses amb el medi ambient i
els treballadors de les produccions daltres pasos que no tenen en compte cap daquests elements.
Impulsar un marc legislatiu europeu sobre el cultiu de transgnics. Sha de fer una llei europea de coexistncia i
exigir letiquetatge adequat de tots els aliments que tenen ingredients transgnics.
Fer una avaluaci en profunditat sobre els possibles usos de la biotecnologia en la producci agrcola com a
mecanisme de seguretat alimentria.
Estimular nous procediments tecnolgics transversals per produir de manera ms sostenible. La poltica de
recerca, desenvolupament i innovaci shauria de centrar en les tecnologies ms respectuoses amb el medi

60
ambient. En aquest sentit, considerem clau la participaci dempreses i ens pblics dels Pasos Catalans en
programes comunitaris nanats per la Uni Europea en lmbit del medi ambient i lenergia.
Defensar ladopci de mesures que estableixin estndards de qualitat i controls que evitin possibles riscos per a
la salut dels consumidors.
Aprofundir en els controls dentrada de productes provinents de pasos que no apliquen els estndards de
producci, seguretat fitosanitria i seguretat alimentria que apliquem a Catalunya.
Pesca
Garantir que les limitacions que imposi la Comissi Europea a la costa mediterrnia siguin justes, sadeqin als
recursos pesquers disponibles i tinguin el menor impacte sobre el sector pesquer. Igualment, treballarem per
garantir ladopci de mesures palliatives per al sector, com ara les subvencions a les retirades dembarcacions.
La Uni Europea ha daportar els recursos necessaris per reconvertir el sector pesquer a les necessitats de la
indstria pesquera i del mercat.
Fomentar els ajuts per a la modernitzaci de les otes. Cal garantir la inversi en mecanismes de millora de la
selectivitat de les arts de pesca, per evitar la captura accidental despcies protegides.
Establir les mesures necessries perqu el sector pesquer catal lideri, dins la Uni Europea, el desenvolupament
duna poltica mediterrnia de pesca enfront de la poltica atlntica.
Recursos forestals
Impulsar una gesti ms bona dels recursos forestals per evitar la densificaci de massa forestal i els incendis i
per fer un aprofitament sostenible en el sector de la construcci i mobiliari de la fusta i l'energia de biomassa.

4.2. ENERGIA, AIGUA I SOSTENIBILITAT: UNA APOSTA PER A LA DEMOCRATITZACI ENERGTICA I EL
CARCTER PBLIC DE L'AIGUA

El carcter pblic de l'aigua

La millora de la legislaci en matria daiges
Catalunya, com a nou estat membre de la UE, formar part dun Parlament Europeu que haur de vetllar perqu la
Comissi Europea sasseguri que els estats membres compleixen estrictament amb la Directiva Marc de l'Aigua (DMA),
especialment pel que fa al principi de no deterioraci de les masses d'aigua i a l'aplicaci de les Directives d'Aus i
d'Hbitats, i no haur de permetre excepcions que afectin negativament els ecosistemes aqutics, respectant-ne en tot
moment les condicions naturals i conservant-ne el valor ecolgic, social i paisatgstic.
La revisi de la DMA lany 2019 ofereix una oportunitat per enfortir i treballar en algunes de les limitacions detectades
en laplicaci, com ara la definici de cabals ecolgics i l'obligatorietat dels estats membres de definir-los. Els cabals
ecolgics han de suposar una restricci prvia a la resta d'usos, i hauran de garantir, almenys, el manteniment de la
vida pisccola i invertebrada que, de manera natural, habits en el riu i altres masses d'aigua, amb poblacions de
grandria significativa, aix com la seva vegetaci de ribera associada. A ms, els cabals ambientals shauran d'establir
per a tots els cursos d'aigua, amb independncia de la seva entitat, en tots els plans hidrolgics de demarcacions.
Coincidint amb aquesta revisi, es promouran canvis legislatius per aconseguir, entre altres qestions:
PROGRAMA ELECTORAL

61
Que les masses daigua emprades per a abastament i les incloses dins la Xarxa Natura 2000 tinguin protocols de
control ms exhaustius i que sestableixin permetres de protecci lliures de pesticides i fertilitzants per evitar-ne
la contaminaci.
Lampliaci de la llista de substncies perilloses prioritries, subjectes a terminis estrictes, per reduir-ne ls
progressivament fins a deixar dusar-les i prohibir-ne labocament. Aquesta ampliaci haur d'incorporar els
contaminants emergents de ms toxicitat. Els terminis per al cessament total d'abocament d'aquesta llista
ampliada de substncies perilloses prioritries, shauran d'escurar substancialment en el cas de masses d'aigua
utilitzades per a provement, trams de riu protegits i masses d'aigua incloses en la xarxa Natura 2000.
Que no es puguin fer intercanvis de drets d'aigua entre particulars. Els bancs pblics d'aigua que es puguin crear
hauran de funcionar exclusivament en perodes de sequera, de manera temporal, per adquirir aigua per al
regadiu i la indstria i garantir els cabals ambientals i el provement a poblacions. A ms, els intercanvis
nicament es podran dur a terme dins de la mateixa conca hidrogrfica.
Vetllar perqu els estats membres, en un termini no superior a cinc anys, eliminin totes les construccions de les
lleres i zones d'influncia directa i promoguin projectes ambientals de restauraci fluvial, en especial en les zones
on es puguin produir inundacions en els trams baixos
Que els estats garanteixin laplicaci de normatives de protecci del medi hdric vigents en la UE, en l'activitat
internacional de les transnacionals europees i en els projectes que tinguin el suport o el finanament de les
institucions comunitries.

Autoritat competent
Catalunya, com a nou estat membre de la UE, haur de comunicar a la Comissi la designaci dautoritat competent
amb relaci a les conques hidrogrfiques de tot el seu territori.

Noves conques hidrogrfiques transfrontereres
Que Catalunya sigui un nou estat membre de la UE comportar un canvi de relacions amb els pasos fronterers pel que
fa a les conques compartides. s en aquest sentit que per a la deguda coordinaci i tutela, caldr comunicar a la UE la
consideraci de lEbre, el Xnia, el Segre, el Garona i la Noguera Ribagorana com a conques transfrontereres.
La DMA estableix que els objectius mediambientals i les lnies dactuaci shauran de planificar i gestionar en tota la
demarcaci hidrogrfica, mitjanant la coordinaci de tots els nivells administratius competents i entre ambds pasos,
la qual cosa shaur de materialitzar en un pla de gesti especfic per a aquestes conques. Per tant, lestat catal haur
de negociar aquests aspectes amb lEstat espanyol i lEstat francs i establir els respectius organismes de collaboraci.
Com a primer pas, es demanar la derogaci de lactual Pla Hidrolgic de lEbre i lelaboraci dun nou pla, ats el greu
incompliment de la DMA i altres normatives estatals i comunitries, entre les quals les directives dhbitats (Directiva
92/43/CEE) i aus (Directiva 2009/147/CE). Aquest nou Pla inclour una nova proposta de cabals ambientals que
garanteixi els nivells de conservaci dels hbitats dinters comunitari, les espcies tpiques daquests hbitats, les
aportacions de sediments per evitar la subsidncia del Delta i laven de la falca salina, com tamb el compliment de la
resta de directives comunitries afectades.

El dret a laigua pblica
Lactual UE ha anat impulsant la privatitzaci de l'aigua oblidant-ne el carcter pblic, la qual cosa dificulta la garantia
d'un accs universal i equitatiu a l'aigua potable. s en aquest sentit que el Parlament Europeu ha de treballar a favor
de garantir el dret hum al provement i sanejament de l'aigua a totes les persones en tots i cadascun dels pasos que
la conformen.

62
Cal garantir a tota persona un mnim indispensable d'aigua que cobreixi el factor de la disponibilitat, sense que es
pugui privar d'aquest mnim per la seva incapacitat de pagament dels costos del provement d'aigua i els seus serveis i
installacions. En considerar el provement d'aigua potable com un dret hum universal, en els nivells bsics de consum
dels provements urbans, no hauria de ser aplicable el principi de recuperaci de costos, que shaurien de recuperar
mitjanant els blocs de consum superiors.
Amb la finalitat de reduir els efectes de possibles manipulacions a l'hora de recuperar els costos dels serveis
relacionats amb l'aigua, els estats membres han destablir un cost econmic mnim de l'aigua utilitzada per a consums
bsics i un altre per als consums no bsics. Els recursos recaptats mitjanant l'aplicaci de tarifes solament es podran
utilitzar per a l'explotaci, el manteniment i la millora o ampliaci dels serveis de distribuci d'aigua i sanejament, aix
com per a la millora de les condicions ambientals dels recursos hdrics i els ecosistemes fluvials, i podran rebre
finanament comunitari addicional complementari, per a l'abast d'aquestes finalitats.

La democratitzaci energtica
Catalunya est mancada de recursos energtics primaris propis i, per tant, la poltica energtica del pas sempre ser
un dels pilars bsics de qualsevol escenari de futur. En aquests escenaris, leficincia, lestalvi i la reducci de la
intensitat energtica de la nostra economia han de ser objectius prioritaris i permanents.
Com altres pasos del nostre entorn, depenem un 75 % dels combustibles fssils, un 20 % de lenergia nuclear i un 4 %
denergies renovables. El 69 % de consum energtic final, el destinem al transport i la indstria; el 16 %, a lmbit
domstic; el 13 %, al sector serveis, i el 3,5 % al sector primari. Lestructura energtica, tant per la part de loferta com
per la de la demanda, s rgida i no es pot canviar significativament en el curt termini. Per tant, shaur danar millorant
en el
decurs de dcades, en connivncia amb les empreses del sector, per complir la Directiva del 20/20/20.

El sistema energtic troncal est operat fsicament per tres entitats privades responsables del transport energtic a la
Pennsula: Red Elctrica de Espaa, que opera el sistema elctric; Enags, el gas natural, i la Compaa Logstica de
Hidrocarburos, per als productes petrolfers. En principi, aquestes empreses es deuen als seus clients majoristes, que
sn les companyies que subministren a lusuari final (Endesa, Gas Natural, Cepsa, Repsol, etc.) i amb les quals tenen
contractes que hauran de respectar en qualsevol circumstncia. En tractar-se de sectors regulats per la legislaci
espanyola i europea, que no preveu en cap cas la negativa de subministrament, sin que es basa en promoure
lexistncia dun mercat interior que funcioni en condicions de mxima competncia possible, no s de preveure que hi
hagi problemes de subministrament que, daltra banda, serien directament denunciables a les instncies judicials
europees i, fins i tot, a lOrganitzaci Mundial del Comer, a la qual el nou estat shauria dadherir. En aquest sentit, cal
tenir presents els interessos de les multinacionals establertes a Catalunya que de cap manera tolerarien estratgies
poltiques que derivessin en un mal servei.
Com a primeres actuacions en el procs dindependncia, lestat catal haur de crear les institucions reguladores
corresponents (comissi nacional de lenergia o similar) per fixar una normativa prpia que reguli el sector energtic, i
per negociar la propietat i la gesti dels actius de transport en territori catal. En un primer moment, es pot assumir la
continutat de la normativa espanyola, en tant que no fem la translaci del marc de regulaci europeu a la legislaci
catalana. En aquest sentit, i com a primera mesura de control, el nou Govern catal haur de negociar la presncia de
personal tcnic qualificat en els centres operatius de gesti de les xarxes energtiques i haur de negociar tamb els
convenis dinterconnexi amb les xarxes de Frana, Andorra i Espanya. Molt possiblement ens convingui continuar
formant part del MIBEL, que s el regulador del sistema elctric de la Pennsula Ibrica.
Cal destacar que Catalunya disposa dins el seu territori de prou capacitat de generaci elctrica i de terminals
martims de recepci dhidrocarburs per assegurar el subministrament general. Tamb tenim capacitat dinterconnexi
de xarxes per complir amb escreix els requisits de la UE.

PROGRAMA ELECTORAL

63
Caldr prendre el control de la seguretat de les centrals nuclears dAsc i Vandells, crear el germen dun organisme
nacional de seguretat nuclear i reclamar a lEstat espanyol la part corresponent del fons per al desmantellament i
lemmagatzematge de residus que ara mateix controla Enresa. A mig termini, haurem de decidir la poltica nuclear
catalana, ats que les centrals en territori catal compliran els 40 anys de funcionament a mitjan de la prxima dcada.
Les
perspectives nuclears globals aconsellen seguir els passos dAlemanya o Jap i apostar per lescenari dun tancament
controlat del parc nuclear catal amb la corresponent substituci daquesta font energtica per daltres amb ms futur
i menys inconvenients mediambientals. En tot cas, haurem de fer-nos crrec del residus radioactius generats per
aquestes centrals, b negociant-ne el trasllat, b triant la ubicaci dun dipsit geolgic permanent, com tamb
elaborar plans de reconversi econmica de les zones afectades.
Tamb shaur de negociar amb el Govern espanyol lassumpci de part del dficit de tarifa, a canvi de recuperar
tamb aquella part de les primes a les energies renovables que hem pagat els catalans per que shan invertit en
territoris espanyols.
A les empreses subministradores delectricitat, gas i benzina, caldr exigir-los la creaci de subsidiries catalanes amb
un CIF del nou estat, amb el qual hauran de liquidar els seus impostos i altres gravmens del nou estat. Cal destacar
limpost especial sobre els hidrocarburs, que pot suposar fins a un 40 % del preu final. Sha de procurar que en el curt
termini, i en tant que no hi hagi una normativa prpia, es mantinguin preus equiparables als anteriors perqu els
consumidors no puguin atribuir un increment de preus al procs dindependncia.
Propostes:
Promoure els estudis tcnics elaborats per la Comissi Europea en matria d'avaluaci de riscos en noves
tecnologies energtiques. D'aquesta manera, la dependncia informativa de les institucions europees dels
detallats informes dels lobbys energtics ser menor i contribuir a una avaluaci de riscos independent i
efectiva.
Prohibici de la fracturaci hidrulica (fracking) en lmbit europeu per evitar els greus riscos d'una prctica que
no reuneix les garanties de sostenibilitat bsiques i que contrav la normativa europea en matria de protecci
d'espais naturals i de les aus, aix com la Directiva Marc de l'Aigua.

La gesti sostenible del medi ambient. Aturar la prdua de la biodiversitat

Catalunya, com a nou estat de la UE i un dels territoris pioners en la preservaci dhbitats i espcies, no pot permetre
un nou fracs en l'objectiu daturar la prdua de biodiversitat, ra per la qual sha dimplicar en la promoci de canvis
substancials en totes les poltiques europees. s necessari adoptar mesures concretes per actuar sobre les causes
subjacents a la prdua de diversitat biolgica. Una poltica de biodiversitat reeixida passa per condicionar la resta de
poltiques comunitries a aquest objectiu.
El Parlament Europeu ha de garantir l'aplicaci estricta de l'Estratgia de Biodiversitat, enfortir l'aplicaci de la
normativa referida a la Xarxa Natura 2000 (la xarxa europea d'rees protegides) i assegurar l'aplicaci de les reformes
de les normatives de pesca i d'agricultura perqu contribueixin a la protecci dels hbitats, la flora, la fauna, les aiges,
els rius i els sls.
El Parlament ha d'assegurar que la revisi intermdia de l'Estratgia de Biodiversitat situ la UE en el cam dacomplir
els seus objectius i que la Iniciativa No Prdua Neta que est preparant la Comissi Europea no derivi en un sistema de
compensacions de biodiversitat que condueixi a especular amb la naturalesa. El Parlament ha d'assegurar que la
Comissi Europea cofinana de manera efectiva la gesti de la Xarxa Natura 2000. Aix mateix, ha de vetllar per
l'aplicaci de la nova legislaci per fer front als impactes de les espcies extiques invasores sobre la biodiversitat i les

64
persones en tota la UE. I, en el proper mandat, el Parlament Europeu ha d'afavorir l'aprovaci d'una Directiva de sls
que en garanteixi la protecci i recuperaci.
Els mars estan entre els nostres millors actius naturals i la recent reforma de la Poltica Pesquera Comuna (PPC) ens
ha portat una mica d'esperana desprs de dcades de nefasta gesti pesquera de la UE, especialment en una mar, la
Mediterrnia, on la sobreexplotaci ha estat propiciada per ajuts europeus a increments de potncia que shan
demostrat insostenibles. Catalunya ha de vetllar perqu la gesti pesquera es dugui a terme aplicant el nou Reglament
de la Poltica Pesquera Comuna i les directrius de l'Organitzaci Comuna de Mercat.
El Parlament Europeu sha de focalitzar a complir el calendari establert, fomentant la recuperaci dels estocs pesquers,
establint criteris per a l'accs als recursos que prioritzin la pesca sostenible i fomentant la transparncia de la
informaci pesquera. Ha d'assegurar-se que els plans plurianuals per a les pesqueres adoptin un enfocament basat en
els ecosistemes i l'objectiu d'aconseguir el rendiment mxim sostenible abans de 2015 o, a tot tardar el 2020. A ms, els
acords pesquers han de ser transparents i econmicament, socialment i ambientalment viables. Des del Parlament
Europeu, s'ha dinstar amb urgncia els estats membres a declarar els espais de la Xarxa Natura 2000 al mar i a
desenvolupar el Pla d'Acci d'Aus Marines de la UE.
Aix mateix les institucions europees han de reduir l'amenaa que les plataformes petrolferes i els petroliers suposen
per al medi ambient mar.

Sobre la contaminaci de laire
L'Organitzaci Mundial de la Salut va classificar recentment la contaminaci de l'aire com un agent cancerigen. El
Parlament Europeu hauria d'implantar sostres d'emissi atmosfrica ambiciosos i vinculants per al 2020 i el 2025. De la
mateixa manera, hauria de limitar la contaminaci atmosfrica procedent de grans emissors com les plantes de
generaci elctrica, l'agricultura, la navegaci, la construcci, la calefacci domstica i el transport. Aix milloraria la
qualitat de l'aire que respirem i reduiria les taxes de cncer i malalties respiratries lligades a aquest aspecte
ambiental.

Eliminar subvencions nocives per al medi ambient i avanar cap a una fiscalitat ms sostenible

Les millors poltiques ambientals no serveixen de res si no van acompanyades de poltiques econmiques alineades
amb els seus objectius. L'orientaci dels ingressos, despeses i prstecs de la UE s fonamental per a la transici cap a
economies baixes en carboni i equitatives, concordes amb un planeta finit.
D'una banda, shan demprar els instruments fiscals, desplaant el pes dels impostos del treball al consum de recursos
naturals; de laltra, shan deliminar les subvencions, les inversions i els prstecs pblics nocius per al medi ambient.
Per a aix, el Parlament ha dinstar amb urgncia la Comissi Europea a analitzar detalladament que els estats
membres no utilitzin els fons comunitaris per a plans o projectes que tinguin efectes negatius sobre el medi ambient,
especialment els que dificultin la lluita contra el canvi climtic o la conservaci de la biodiversitat. Suposaria un aven
important que el Parlament Europeu cres una Comissi de Sostenibilitat que analitzs el bon s dels fons europeus,
particularment dels Programes Operatius i els Plans de Desenvolupament Rural dels estats membres, i que en
publiqus un informe anual.

Garantir el dret a la informaci i la participaci ambiental per a la ciutadania europea
Catalunya t una llarga tradici mediambiental i, per tant, ha de treballar en el marc de la UE per garantir el dret de la
societat civil a la informaci i participaci en la presa de decisions en matria ambiental en lmbit europeu. El
Parlament Europeu ha d'exercir pressi perqu en el proper mandat s'aprovi una Directiva d'Accs a la Justcia, que ha
PROGRAMA ELECTORAL

65
de perseguir que les entitats que defensen l'inters general de la Uni Europea tinguin la possibilitat de recrrer
directament davant el Tribunal de Justcia UE
Tamb s'ha d'apostar per ms transparncia en les decisions de la UE i unes fortes restriccions sobre les activitats de
lobby particularment, el que exerceixen la indstria i les associacions empresarials; aix reforaria la legitimitat
europea, garantiria un repartiment equilibrat dels grups assessors de la UE i evitaria conflictes d'inters dels
responsables poltics. El Parlament Europeu ha d'adoptar noves poltiques per assegurar aquests drets i bones
prctiques.

4.3. LES INFRAESTRUCTURES, UNA XARXA EFICIENT AL SERVEI DE L'ECONOMIA PRODUCTIVA I LA
MOBILITAT DE LES PERSONES

Les xarxes transeuropees del transport, de lenergia i de les telecomunicacions es troben en clara sintonia amb el
concepte de mercat nic: un gran mercat interior europeu format per tots els estats i regions (inclosos els estats de
recent o propera incorporaci) i la seva rea d'influncia.
Aquestes xarxes esdevindran una part molt important de larquitectura daquest mercat nic, ja que la lliure circulaci
de persones i mercaderies no estaria totalment garantida ni tindria sentit si les regions i els estats no estiguessin
correctament interconnectats mitjanant unes infraestructures modernes i eficaces.
Si analitzem quin s lestat actual de desenvolupament de les xarxes de transport, observarem que es tracta duna
realitat palpable, tot i trobar-se en procs de construcci i consolidaci segons el tipus dinfraestructures.
Aix doncs, avui les xarxes de transport representen ms de 75.000 km de carreteres (el 27 % de les quals est encara
per construir), quasi 80.000 km de lnies ferroviries (un 29 % de les quals est per fer), 381 aeroports, 273 ports
martims i 210 ports interiors; a ms, la xarxa inclou elements com sistemes de navegaci i informaci per als usuaris i
tamb sistemes de gesti del trnsit.
Pel que fa a la incidncia de les xarxes transeuropees sobre els Pasos Catalans, s una realitat que el carcter de
corredor mediterrani, regi martima i lloc de pas implica un esfor inversor important a de dotar el territori
dinfraestructures modernes i ecients. I no noms s la realitat geogrca del pas que implicaria un gran esfor
inversor, sin tamb la realitat social i econmica dels Pasos Catalans; un teixit econmic enfocat a lexportaci i la
importncia del sector serveis i, ms concretament, del turisme fan que el desenvolupament econmic del territori
estigui ntimament relacionat amb la implantaci dun conjunt de xarxes de transport i energia modernes i plenament
integrades a Europa. Lescenari futur dels Pasos Catalans hauria de garantir una adequada i moderna integraci
daquests territoris en les xarxes transeuropees de transport.
Aquest objectiu implicar un esfor inversor considerable, per alhora s necessari per garantir un alt grau de
desenvolupament econmic. La UE ja nha establert la prioritat, amb el comproms de cofinanament.
Cal no oblidar que aquesta rea abasta gran part del corredor mediterrani i esdev un dels corredors bsics del sud
dEuropa, amb volums de trnsit potencial comparables al daltres territoris europeus. Aquesta inversi necessria en
transports hauria danar encaminada a maximitzar la vertebraci territorial dels Pasos Catalans i a garantir el
creixement econmic i la protecci del medi.
Aix mateix, shauria de garantir limpuls a la creaci dinfraestructures de telecomunicacions amb inversi de les
administracions pbliques, que permeti desenvolupar una xarxa paneuropea per facilitar el comer electrnic entre el
sector pblic i el privat i incentivar ls del comer electrnic a les PIME i dotar-les de capacitat daccs al mercat
europeu (projecte PEPPOL).


66
PROPOSTES
Impulsar totes les mesures que permetin afavorir la mobilitat dins lmbit de la Uni Europea (i, en particular,
dels Pasos Catalans amb la Uni Europea) en un entorn social, competitiu i sostenible.
Impulsar la construcci de noves infraestructures ferroviries, com leix ferroviari mediterrani (per a mercaderies
i per a passatgers en alta velocitat), i adoptar mesures que permetin fer un s racional i sostenible de les
infraestructures, alhora que sen fomenta la competitivitat amb limpuls duna poltica europea porturia i de
transport martim i lhomogenetzaci de les condicions daccs a les autopistes, a partir de la substituci dels
peatges per mesures scals dirigides a fomentar la sostenibilitat ambiental.
Impulsar com a projecte prioritari europeu la construcci duna lnia especfica de Tren dAlta Velocitat que
enllaci Elx amb Perpiny, passant per Alacant, Valncia, Castell, Tarragona, Barcelona i Girona.
El transport ferroviari de mercaderies representa un percentatge molt baix del volum total de mercaderies tant
en lmbit europeu com en lestatal. Modificar aquesta tendncia s un element indispensable per reequilibrar els
mitjans de transport i, alhora, serviria per palliar la saturaci del transport de mercaderies per carreteres. En
aquest sentit, s prioritari potenciar la creaci duna lnia especca per a trens de mercaderies, amb ample de via
europeu, que vertebri tot el corredor mediterrani. Aquesta lnia faria especialment competitius, com a porta sud
europea de tot el comer amb orient, tots el ports dels Pasos Catalans (bsicament, els ports de Barcelona,
Tarragona i Valncia).
Concloure l'homologaci i estandarditzaci ferroviria europea per garantir un bon funcionament en xarxa del
transport ferroviari.
El transport per carretera esdev el transport predilecte tant pel que fa a passatgers com pel que fa a
mercaderies. En el transport de mercaderies, el desequilibri s considerable i ns i tot en alguns sectors es parla
de monopoli del transport de mercaderies per carreteres. Aquest escenari provoca que aquest mitj no tingui la
necessitat imperiosa de construcci de grans infraestructures, com s passa amb la resta de mitjans vistos ns
ara, sin que les accions anirien ms encaminades a millorar i optimitzar les infraestructures actuals. Per tant, als
Pasos Catalans sn nombroses les mesures que es podrien prendre a de millorar les carreteres i autopistes. El
carcter de corredor mediterrani i lloc de pas dels Pasos Catalans queda clarament exemplicat per lautopista
AP-7, que va parallela a la lnia de costa i esdev una via fora saturada tant pel trnsit de passatgers com de
mercaderies, es tracta duna via daccs al sud dEuropa per a molts transportistes europeus i tamb la via
principal de sortida cap al centre i nord dEuropa de transportistes catalans, espanyols i portuguesos.
Fer de lAeroport de Barcelona una plataforma de carcter transocenic, que enllaci amb la resta del mn. A ms,
sha de tenir en compte que en el rnquing daeroports de lEstat espanyol, pel que fa a trnsit de passatgers,
entre els nou primers hi ha 4 aeroports dels Pasos Catalans: Barcelona, Palma (que ocupen el segon i tercer lloc
desprs de Barajas), Alacant i Eivissa. Daltra banda, sn diversos els estats europeus que tenen ms dun
aeroport transocenic; aix, per exemple, Alemanya t, a part de laeroport de Berln, laeroport de Frankfurt. I
Itlia, a ms de laeroport del de Roma, disposa de laeroport de Mil, tamb transocenic, que respon al pes
social, demogrfic i econmic de la Llombardia.
Tamb es fa necessari que els aeroports esmentats estiguin plenament integrats en el projecte de cel nic
europeu, sobretot pel que fa a temes de regulaci i de gesti. A daconseguir aix, shauria de millorar la
coordinaci poltica i ladequaci dels aeroports amb tecnologia moderna.
Potenciar el transport martim i les autopistes del mar, un transport ms econmic que el terrestre, i que
comportar lincrement dinversi als ports de Barcelona, Tarragona i Valncia, amb lobjectiu daconseguir
doblar el seu trnsit.
Afavorir el transport intermodal que enllaci els aeroports i els ports amb els ferrocarrils, la qual cosa permetr
disminuir el transport per carretera i descongestionar els enllaos que hi condueixen.
PROGRAMA ELECTORAL

67
Consolidar lEuro-control com a regulador nic de l'espai aeri europeu.
Impulsar la xarxa sud-europea de conducci de gas i, en concret, l'enlla entre Hostalric i Frana per garantir les
fonts de subministrament de gas europeu.

4.4. TURISME SOSTENIBLE

No es pot concebre una Europa sense turisme. Com estableix la Comunicaci de la CE de 2010 Europa, primera
destinaci del mn es preveu una arribada massiva de turistes fins a 2020 procedent del continent asitic i de Xina en
particular. El turisme europeu ser sostenible o no ser, d'acord amb el concepte que emana de la prpia Organitzaci
Mundial del Turisme, segons la qual, el respecte a la identitat i la cultura de les comunitats d'acollida, el plantejament
de models de negoci oberts que disseminin els beneficis en tots els subsectors productius, i la prpia sostenibilitat del
patrimoni natural i dels recursos ambientals.
De fet, encara no sha tingut en compte el cost ecolgic daquesta vertiginosa expansi i aviat shauran de prendre
mesures per assumir els costos de la polluci que sen deriva i cercar combustibles ms respectuosos amb el medi
ambient.
Catalunya s un pas atractiu, i a l'igual que Europa, ple de recursos territorials i amb un dels ms preuats patrimonis;
la nostra condici histrica i el moment que vivim fan del turisme la nostra targeta de visita i no podem perdre
loportunitat de fer de cada turista un ambaixador dels nostres valors, cultura, patrimoni i ideals.
El manteniment daquesta condici, de lenriquiment i del seu efecte multiplicador, a dia davui passa tant per la
integraci de les dinmiques prpies de les empreses i els sectors ms innovadors com per la formulaci de
plantejaments que permetin aplicar els principis de la sostenibilitat i per la unitat a lhora de dissenyar poltiques
turstiques dmbit europeu.
Davant la intensificaci de la competncia turstica mundial, leclosi de noves destinacions emergents, el canvi
dhbits de consum turstic, la incorporaci de grans nous mercats emissors en el mercat mundial i labsorci de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci en la cadena de valors de lactivitat turstica, la poltica turstica que hem
desenvolupat com a partit en bona part de lltima dcada va preparar Catalunya per posicionar-se, donar resposta i
anticipar-se als canvis que la crisi actual accelera.
El nostre pas s segona destinaci europea i est en posici daconseguir ser capdavanter en el sector turstic,
desenvolupant nous productes, millorant la qualitat del servei i donant a conixer noves destinacions tenint en compte
criteris imprescindibles com innovaci i sostenibilitat.
Europa compta amb destinacions consolidades, acumula gaireb la meitat del patrimoni reconegut per la UNESCO, i
compta tamb destinacions emergents. Tal diversitat de tipologies requereix destratgies diferents. Malgrat aquesta
complexitat, fem les segents

PROPOSTES
El foment daquest desenvolupament sha de basar per unes poltiques que centrin els seus recursos en:
Consolidar un model de promoci turstica pblic i privat, basat en la marca Catalunya, amb visi internacional i
capacitat de resposta, adaptaci i orientaci vers la demanda.

68
Fomentar el desenvolupament territorial de productes turstics diferenciats i competitius, vinculats a la identitat i
al patrimoni cultural tangible i intangible tant de Catalunya com de la resta destats dEuropa.
Crear un Sistema de Qualitat Turstica a Europa, que modernitzi el sistema de categories de les tipologies
dallotjament, estandarditzant la qualitat dels productes i serveis.
Millorar el servei al turista invertint en poltiques de formaci amb programes tant nacionals com internacionals,
millorant la formaci i lespecialitzaci dels treballadors del sector, terica i prctica, en tots els nivells, per
disposar de professionals qualificats, fent especial incidncia en lextensi, el prestigi i laccs pblic als estudis
universitaris a tots els estats dEuropa en els quals el turisme t un pes econmic rellevant i propiciant la
mobilitat daquests estudiants creant un nou Programa dIntercanvi Sectorial a Europa.
Aconseguir homologar la taxa turstica a tot Europa i que els ingressos sinverteixin a fomentar poltiques
turstiques responsables i sostenibles a tots els estats membres.
Participar activament com a estat en la definici de les estratgies i poltiques turstiques a la Comissi Europea,
en la mesura que el Tractat de Lisboa reconeix per primera vegada el turisme com a poltica europea.
Completar les 21 accions en matria turstica que estableix la Comunicac Europa, primera destinaci del mn.
Implantar un observatori europeu del turisme, vinculat a les millors universitats europees en turisme, que aporti
intelligncia de mercat i base per al disseny d'estratgies diverses turstiques.
Creaci dun frum europeu especialitzat en poltiques, empreses, serveis i productes turstics, en qu participin
tant pasos emergents com madurs, es posin en com les diverses realitats i es treballi en poltiques europees per
salvaguardar les destinacions amb un turisme responsable i sostenible i els drets dels turistes. Intentarem que la
seu daquest frum se situ a Catalunya.
Impulsar un model turstic sostenible comproms amb el territori i amb un baix impacte sobre el medi ambient, i
avanar en la implementaci de la Carta Europea del Turisme Sostenible en els espais protegits de Catalunya.
Desenvolupar un model de planificaci turstica per a la conservaci del patrimoni cultural i natural, que fomenti
un turisme responsable i de qualitat que en permeti la preservaci.
Potenciar les Xarxes europees de turisme sostenible (Necstour, BITS i ENAT) i de les Rutes del patrimoni cultural
tangible i intangible.
Fomentar el turisme social per a la gent gran, famlies i joves amb pocs recursos.

PROGRAMA ELECTORAL
69
5. PER UNA EUROPA DE LA DIVERSITAT

La cultura s el fonament dEuropa. Per ms enll daquest fet, la Uni Europea sha constitut com una uni poltica
destats deixant al marge lEuropa dels pobles, en qu lexistncia de lestat acaba esdevenint el requisit bsic per al
reconeixement cultural de les nacions que en formen part. En aquesta tessitura, la constituci de la Repblica catalana
en el marc de la Uni Europea ser la via ms efectiva per garantir els drets de la naci catalana en peu digualtat amb
els altres pobles i nacions dEuropa.
La diversitat cultural i lingstica s el b ms preuat de la Uni Europea, el sentit mateix de la seva identitat, amb les
diferents maneres de veure i entendre el mn. El projecte europeu t el repte de preservar i fomentar aquesta
diversitat com a patrimoni propi que, alhora, s una de les seves principals potencialitats.
Per ms enll de considerar el fet cultural com a tret didentitat, la cultura s un factor de desenvolupament hum i
ciutad en el qual laprenentatge de coneixements, lassumpci de valors, la creaci cultural i lexpressivitat artstica
sn fonamentals per adquirir pensament crtic, expressar-se lliurement i esdevenir ciutadans compromesos i
coresponsables en la societat que vivim.
En aquest marc, una educaci universal, equitativa, inclusiva i de qualitat s la millor eina per garantir laccs a la
cultura, la igualtat doportunitats a tothom i assentar les bases per construir una ciutadania moderna i avanada en el
segle XXI basada en els drets humans i la fraternitat universal.

5.1. EUROPA S CULTURA

El fet cultural sha constitut al llarg de la histria per la uni de voluntats prpies, que ha suposat la suma de les
identitats collectives dels pobles i de les nacions. No es pot explicar Europa sense fer referncia a la cultura dels seus
ciutadans. s des duna manera de concebre la cultura que Europa sha construt, i s aix el que li dna una
idiosincrsia determinada, formada per un mosaic de cultures nacionals europees variades.
Actualment, la cultura, a Europa, no s noms una font de legitimitat histrica sin que ha esdevingut un actiu de
desenvolupament i de progrs social, econmic i dinnovaci molt important. Malgrat aix, cal reconixer que,
tradicionalment, les competncies en matria de cultura a la UE no han estat a lalada de la importncia que t. s aix
que la cultura no est essent reconeguda com a tal per lagenda prioritria dacci i de disseny de les poltiques actives
de la Uni Europea.
Europa ha potenciat en els darrers anys el seu desenvolupament a partir de les poltiques agrries, econmiques,
nanceres o industrials, essent aquestes qestions les que ms percentatge del pressupost europeu representen, per
les poltiques culturals a lEuropa dels vint-i-set sn prcticament inexistents, relegades a iniciatives purament
anecdtiques. Es pot armar de forma taxativa que la Uni Europea no ha desenvolupat encara cap poltica activa de
foment de la cultura, ms enll de petites iniciatives destinades, sobretot, al foment de la competitivitat de les
indstries culturals, la captaci daudincies i els models de negoci.
El programa Europa Creativa seria un exemple de com la cultura esdev una mercaderia ms sense cap valor ms que
leconmic. En realitat, per, en un entorn globalitzat, la cultura europea esdev un producte individualitzat que cal
explotar i impulsar. Cal, doncs, que Europa vegi en la creaci, la difusi i les prctiques culturals una de les vies per
assolir nous espais de ciutadania, de llibertat i tamb de creixement econmic i dinnovaci.
Per tot aix, Esquerra defensa la creaci dun pla general de suport a la creaci i difusi cultural per a tota la Uni
Europea en totes les seves vessants: creaci, distribuci i consum; que sigui dut a terme mitjanant la creaci dun
70
Consell Europeu de la Cultura, des del qual totes les cultures europees tinguin veu i vot i participin duna poltica
comuna cultural. I s en aquest context que nacions com els Pasos Catalans han destar degudament considerades i
potenciades, i cal que la Uni Europea doni suport de manera especfica a les cultures que tenen ms dicultats per
difondre la seva creaci.
Tamb aqu cal recordar que la llengua s cultura i, com a tal, sha de potenciar en el marc europeu la diversitat
lingstica dels pobles i nacions com un element didentitat que enriqueix i ajuda al desenvolupament dEuropa.

PROPOSTES

Desenvolupament de poltiques culturals actives
Crear un Consell Europeu de la Cultura amb facultats per dur a terme projectes de desenvolupament cultural.
Crear un fons econmic per fomentar la difusi i la salvaguarda del patrimoni de la cultura tradicional, promovent
i nanant programes de difusi, collaboraci i intercanvi entre els pobles dEuropa.
Impulsar un circuit europeu per a la difusi dels productes artesanals europeus, i crear un segell de qualitat
europeu per a aquests productes.
Establir un programa dajuts a la traducci dobres culturals (subtitulat de pellcules, traduccions dobres
literries, entre daltres).
Defensar la diversitat cultural a la Uni Europea mitjanant poltiques de suport a la creaci, la difusi i
lintercanvi transfronterer. Elaborar la carta dels drets culturals i daccs a la informaci dels ciutadans i
ciutadanes de la Uni.
Donar suport als instituts culturals especialment als no estatals que difonen les cultures prpies dels pobles
dEuropa.
Implementar lIVA superredut per a tots els productes culturals.
Equiparar la scalitat dels productes culturals electrnics a la dels productes culturals en altres suports.

Difusi del patrimoni cultural europeu
Dotar de finanament les institucions culturals perqu puguin contribuir al projecte de biblioteca digital
Europeana.
Desenvolupar poltiques actives per a la conservaci del patrimoni histric i cultural, mitjanant actuacions
decidides i comunes per a la conservaci del patrimoni arquitectnic, documental i musestic, i la informatitzaci
dels seus arxius histrics.
Fomentar la difusi i la salvaguarda del patrimoni de la cultura tradicional especialment les no estatals
mitjanant la promoci i el nanament de programes de difusi, collaboraci i intercanvi entre les cultures
dEuropa. Adaptar les directives europees de manera que no posin en perill la subsistncia i la vitalitat de les
nostres festes populars.

Propietat intellectual
Garantir una remuneraci justa per a lautor, al mateix temps que es preserva el dret daccs a les obres culturals.
PROGRAMA ELECTORAL
71
Introduir mesures correctores en les directives actuals, per afavorir la difusi de les obres culturals en les
activitats sense afany de lucre, especialment pel que fa a leducaci, la difusi cultural i les tradicions populars.
Desenvolupar la legislaci corresponent que permeti explotar les obres orfes.
Regular lactivitat de les entitats de gesti i promoure un espai nic de gesti dels drets dautor.
Impulsar laccs lliure a la informaci i el patrimoni digital cultural.

5.2. MITJANS AUDIOVISUALS SENSE FRONTERES

En lmbit de la comunicaci, la Uni Europea t un problema de base fonamental: no hi ha una opini pblica europea,
fet que comporta no tan sols un desconeixement de les poltiques que impulsa sin tamb una manca de presa de
conscincia com a ciutadania europea i poca implicaci ciutadana en la presa de decisions, amb tot el que significa no
sentir-se partcip daquesta decisi.
Altre cop, la composici de la Uni Europea com una uni destats fa que cadasc tingui el seu propi sistema
comunicatiu i interpreti els afers europeus des de la seva ptica. Aquest fet s positiu, per hauria de ser compatible i
complementari amb uns mitjans de comunicaci capaos dinterpretar la realitat amb una visi europea global i amb
sensibilitat per la diversitat cultural i lingstica.
Per aconseguir un enfortiment de lespai de comunicaci europeu, aquest ha de ser de dues direccions: no noms sha
daconseguir bastir uns mitjans de comunicaci dabast europeu sin tamb facilitar lintercanvi comunicatiu dels
territoris ms enll de les fronteres administratives, especialment per als territoris que comparteixen una llengua
prpia.
En larticle 11 de la Carta de les Llenges Regionals i Minoritries, shi recull el comproms de garantir la llibertat de
recepci directa de les emissions de rdio i televisi dels pasos vens en una llengua prpia o prxima. Un comproms
que lEstat espanyol incompleix sistemticament en la reciprocitat de les emissions de rdio i televisi entre els
territoris dels Pasos Catalans. La Uni Europea hauria de vetllar i garantir el compliment dels seus tractats.

Propostes

Espai europeu de comunicaci
Crear uns mitjans pblics de comunicaci europeus.
Elaborar una directiva per afavorir la reciprocitat de mitjans de comunicaci entre els estats membres,
especialment per als que comparteixin una llengua o sigui prxima.
Legislar contra els monopolis dels mitjans de comunicaci, garantint-ne la independncia respecte dels governs i
dels poders econmics i financers i la pluralitat. Els mitjans, tant pblics com privats, sn un servei pblic i, com a
tals, requereixen dun control exhaustiu a tota la UE, exercit pels respectius collegis professionals, que en
garanteixi la independncia respecte als interessos privats.
Impulsar la creaci dun canal digital de temtica cultural europea on tinguin representaci les cultures del mn.
72
Televisi sense fronteres
Fer realitat la llibertat de prestaci de serveis en matria demissions de televisi mitjanant la reforma de la
normativa europea sobre televisi sense fronteres, de forma que obligui els estats membres a reservar i
atribuir, sense necessitat de concurs pblic previ, prou freqncies radioelctriques per a les emissions
transfrontereres de televisi de les emissores que vulguin emetre sobre territoris vens i compleixin amb els
criteris de la Directiva.
Garantir la recepci directa de les emissions de rdio i televisi autonmiques majoritriament en les llenges
incloses i, en l'mbit de protecci de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries, a les altres
comunitats autnomes amb les quals comparteixen llengua utilitzada en una forma idntica o semblant, a fi
d'afavorir el desenvolupament dels espais de comunicaci de les dites llenges.
Potenciar la presncia de productes i d'informacions en catal a les xarxes telemtiques i als productes
audiovisuals, per garantir el futur de la llengua catalana en el mn audiovisual i en la societat de la informaci.
Garantir que les lleis dels estats membres facilitin la reciprocitat de les emissions de rdio i televisi entre
territoris del mateix idioma.

5.3. LLENGUA. IDENTITAT, DIVERSITAT I PLURILINGISME

La Uni Europea sha constitut com una uni destats, de manera que les llenges que shi reconeixen sn les oficials
de cada estat membre, fet que sovint deixa de banda les llenges i cultures que no tenen un estat propi que les
defensi. Aix queda ben pals en lEstat espanyol que, lluny de reconixer la plurinacionalitat i el plurilingisme,
sexpressa nicament en castell, lnica de lEstat que s reconeguda com a llengua oficial de la Uni Europea. Segons
els Tractat de la Uni, aix no hauria de ser un problema, ja que qualsevol estat pot demanar loficialitat duna o ms
llenges que lintegren, per la negativa de lEstat espanyol a reconixer les lleges distintes al castell ha
impossibilitat loficialitat del catal i loccit a la Uni Europea.
Lany 1992, el Consell dEuropa va aprovar com a tractat europeu la Carta de les Llenges Regionals o Minoritries per
promoure les llenges prpies dEuropa a les quals no sels reconeixia loficialitat, un tractat que ha estat ratificat per la
majoria destats, tamb lEstat espanyol i, recentment, el francs. Per, en tot cas, la ratificaci de la Carta no ha
comportat que les llenges regionals i minoritries siguin considerares en peu digualtat amb les oficials de la Uni ni
que se les hagi promocionat en lmbit europeu, fet que altra vegada depn de la decisi dels estats.
La llengua catalana s un element fonamental per a la vertebraci i la identitat dels Pasos Catalans, aix com loccit
ho s per a la Val dAran i Occitnia. La diversitat lingstica s una de les principals riqueses de qu gaudeix la Uni
Europea, unes llenges que haurien de ser objecte despecial protecci i promoci. Sobretot perqu les llenges, ms
enll de ser instruments de comunicaci, esdevenen elements de cohesi i identitat dels seus territoris, aix com una
riquesa de diferents formes de veure el mn.
La conclusi lgica de lactual situaci comporta que, per tal que el catal i loccit siguin reconegudes com a llenges
oficials de la Uni, calgui disposar dun estat. La constituci de la Repblica catalana en el si de la Uni s lnica via
raonable perqu el catal i loccit esdevinguin oficials de la Uni Europea.
Parallelament, la societat europea immersa en una realitat global ha esdevingut una societat plurilinge, en qu el
fenomen de la immigraci, la mobilitat dels ciutadans europeus i la interconnexi mundial fan que, en un mateix
territori, es parlin moltes ms llenges que les prpies i oficials, amb tot el que aix comporta. Aquest fet ha de ser vist
PROGRAMA ELECTORAL
73
com un repte i una oportunitat alhora: duna banda, shan de garantir els drets de ciutadania i laccs als serveis pblics
amb independncia del grau de coneixement duna determinada llengua; de laltra, s un potencial per a lenriquiment
cultural i per obrir-se al mn.

PROPOSTES
Instar les institucions europees perqu el catal i loccit esdevinguin llenges oficials i de treball de la Uni
Europea.
Facilitar que qualsevol ciutad europeu pugui adrear-se amb la seva llengua a les institucions europees,
mitjanant les traduccions i les oficines que t la UE. En el cas catal, mitjanant l'Oficina de Barcelona.
Traslladar al Parlament Europeu un informe global sobre les agressions lingstiques que pateixen els
catalanoparlants arreu dels Pasos Catalans.
Defensar el model educatiu catal com un exemple d'integraci davant les institucions europees, com a resposta
als atacs que rep de l'Estat espanyol i com a exemple de bones prctiques en el tractament de la diversitat
lingstica.
Promoure el respecte de les empreses als drets lingstics dels consumidors, mitjanant el desenvolupament
d'una norma de qualitat en la gesti lingstica empresarial.
Afavorir la inclusi de les llenges europees no oficials en els programes europeus que tenen com a objectiu
laprenentatge i la difusi de les llenges.
Promoure la concessi dajuts econmics i lestabliment de mesures dacci positiva a favor de les llenges
minoritries europees, entesos com ajuts i mesures comunitries no contraris als principis comunitaris.
Promoure una nova Carta Europea de les Llenges a Europa per superar l'estigma de les "llenges minoritries", i
que permeti orientar els valors del plurilingisme i la diversitat lingstica que promouen les institucions
europees cap a poltiques concretes.

5.4. EDUCACI I FORMACI

El model social europeu ha de permetre laccs a tota la ciutadania, des de les edats ms primerenques ns a ledat
adulta, a uns itineraris educatius que puguin contribuir a promoure una ciutadania activa en una societat democrtica
europea. En un context internacional extremadament competitiu, les poltiques dinversi en educaci esdevenen una
exigncia de la societat del coneixement.
Esquerra Republicana ha de lluitar per aconseguir una poltica europea que apropi els recursos als centres de decisi
propers a la ciutadania (principi de subsidiarietat) i que combati intensament i persistentment les altes taxes de fracs
escolar, la deserci preco en lescolaritzaci postobligatria, la desocupaci dels titulats i els baixos nivells de
coneixements.
Leducaci s un element central de la mateixa rellevncia que l'euro o que la construcci d'un genu sistema federal
per a les institucions de govern i representaci europees. Es tracta duna qesti que reclama estratgia compartida i
comproms real, amb capacitat d'afegir-hi objectius immediats i continguts europeus, tot respectant els models i les
realitats vigents.
74
El ms important ser l'obertura de vies efectives d'adaptaci per a cadasc, atorgant als sistemes educatius els
instruments i els recursos adequats per avanar en aquesta direcci europea. Aix inclou el tractament com d'alguns
continguts curriculars, com els de la historia d'Europa, per molt especialment demana alguns acords sobre la definici
de capacitats i competncies personals que voldrem que sassoleixin en cada etapa educativa.
L'educaci s un element central en la progressiva consolidaci poltica i cohesi social de la Uni Europea. Europa
ser el que la seva educaci li deixi ser, el que li afegeixi per sobre d'estats i nacions, com l'alliberi dels fantasmes del
passat, com la blindi front als nous riscos de divisi i enfrontament.

PROPOSTES
Els programes daprenentatge al llarg de la vida han de tenir ms suport i difusi per garantir que tots els pasos
sen puguin beneciar al mxim possible. Resulta imprescindible donar compliment a dos dels grans objectius
identicats pel Consell dEuropa: que el 85 % del jovent pugui nalitzar leducaci postobligatria i que el 12,5 %
de la poblaci adulta participi en laprenentatge permanent.
Cal fer els sistemes de formaci professional ms atractius i cal facilitar la transici cap als estudis superiors. La
demanda duns professionals cada cop ms qualicats s una conseqncia de levoluci del mercat laboral.
Incrementar el nombre dalumnat que accedeix a aquests ensenyaments s una mesura necessria per no
sucient; cal implementar plans destudis exibles que condueixin a laprofundiment de laprenentatge i la millora
de locupaci. s necessari exibilitzar els plans destudis per fer-los universalment assequibles.
Transici formaci-treball com a concepte daplicaci general i plena de nous continguts. Impulsar, en lmbit
europeu, les condicions necessries per afavorir la cooperaci i la collaboraci entre ladministraci educativa i el
teixit empresarial per facilitar la transici de la formaci professional al mn de lempresa amb estndards de
qualitat professional i remuneraci adequada.
Intercanvi dels sistemes educatius. Conv potenciar els projectes europeus que incrementin el nombre i la
qualitat dels intercanvis escolars i de formaci professional. Tamb s necessari reforar la dimensi europea de
la formaci del professorat.
Descentralitzaci de la poltica educativa comunitria. Cal que els pasos sense estat, amb competncies
educatives plenes, puguin ser tamb interlocutors directes amb els rgans de decisi de poltiques europees.
Les institucions europees han dassumir les poltiques de lluita contra la discriminaci i per la igualaci de drets,
amb especial atenci al mn educatiu.
Convertir el model PISA en un instrument davaluaci competencial europeu per conixer qualitats i evolucions
de cada sistema educatiu. Aquesta nova eina hauria d'allunyar-se dels models estrictament memorstics o de
continguts anecdtics i considerar la formaci integral com el principal criteri de mesura de l'xit educatiu.
La creaci d'un Institut Europeu d'Educaci, sense competncies executives, per amb l'encrrec de donar
impuls, coordinaci i resultats concrets al debat general i a les seves concrecions formals i operatives.
La definici i aplicaci gradual del Batxillerat Europeu com a primer nivell de convergncia real de sistemes i com
a experincia d'equiparaci efectiva de currculums i objectius competencials dels estudiants europeus.
La dotaci econmica suficient dels programes d'afavoriment de la mobilitat i la llibertat de matriculaci a
qualsevol centre europeu per a tots els ensenyaments de Batxillerat i Formaci Professional en tots els seus
vessants i nivells.

PROGRAMA ELECTORAL
75

6. PER UNA EUROPA DEL CONEIXEMENT

Lluny dels patrons del segle XX, leconomia mundial sha internacionalitzat desplaant els sectors industrials cap als
pasos emergents en bona part pels baixos costos de producci. En aquest marc, Europa malda per seguir sent un pol
industrial i empresarial en el mn global del segle XXI. Per, aquesta vocaci manufacturera, Europa no la pot mantenir
basant-se en la reducci de costos i la precarietat laboral, entre altres coses perqu amb aquest esquema mai no
podr competir amb pasos com la Xina, lndia o el Brasil.
Per tant, queda molt clar que limpuls econmic europeu ha de venir per leconomia del coneixement mitjanant
limpuls de la recerca, laposta per innovar, la transferncia tecnolgica a les empreses, el risc demprendre o leconomia
de la creativitat. Per, perqu tot aix passi, cal crear un ecosistema emprenedor i innovador que cre les condicions
favorables de collaboraci i cooperaci entre el mateix teixit empresarial i entre el sector pblic i privat.
s en aquest context que el sector pblic t un paper fonamental en qualitat destat emprenedor, per impulsar i
garantir la qualitat dels centres de recerca, disposar de les infraestructures necessries per a lactivitat econmica i
dibuixar un marc legal i empresarial que afavoreixi la collaboraci, el risc i lemprenedoria.
Amb aquestes premisses, la Uni Europea t la responsabilitat dimpulsar i disposar les condicions adequades per
rellanar la nova economia del coneixement i afavorir laccs al crdit de les empreses.

6.1. LES UNIVERSITATS EUROPEES COM A AVANTGUARDA DEL PENSAMENT I EL CONEIXEMENT

La universitat s una instituci indispensable al nostre pas i a escala europea, tant per lacci formativa que
desenvolupa com per ser un motor de leconomia i la generaci de coneixement. s bsic i prioritari garantir-ne un bon
funcionament i afermar la repercussi social de la seva tasca. La universitat ha de ser participativa, inclusiva
socialment i territorialment, i basada en criteris d'excellncia en les tasques docent i investigadora.
El sistema universitari pblic ha d'apostar per la transparncia i el retiment de comptes a la societat a qui serveix i el
seu bon funcionament ha de ser una pea fonamental per aconseguir igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans.

PROPOSTES
Impuls, en el marc del programa Erasmus Plus, de la mobilitat de tota la comunitat universitria i consolidaci
dun veritable espai europeu, duna millora en laprenentatge i de la cooperaci entre institucions per innovar i
detectar bones prctiques.
Seguiment de la implantaci de les poltiques de lEEES, en pro de la igualtat dels titulats europeus per facilitar la
mobilitat destudiants i equiparar titulacions.
Promoure lhomologaci europea dels ttols universitaris entre els estats de la Uni Europea.

6.2. LES TIC AL SERVEI DE LA INNOVACI, LA TRANSFERNCIA DE CONEIXEMENT I LA INDSTRIA
En lera global, les tecnologies de la informaci i la comunicaci sn fonamentals per a laplicaci del coneixement i
limpuls duna nova economia basada en la immediatesa, la innovaci i el valor afegit. Tanmateix, limpuls econmic en
76
el sector tic es troba en una situaci de dependncia vers les grans corporacions i empreses reguladores de les
comunicacions que dificulten les condicions del mercat al seu favor i en limiten la competncia. Una situaci a la qual la
Uni Europea ha de fer front.
Daltra banda, com ja sha posat de manifest, ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci posen en entredit
la protecci de dades personals, amb qu els ciutadans estan subjectes a certa vulnerabilitat. Perqu aix no passi, la
Uni Europea sha de fer crrec i vetllar perqu en una economia internacionalitzada els drets dels consumidors
estiguin protegits.
Actualment, els Pasos Catalans es troben en una situaci de dependncia vers la nova Llei de Telecomunicacions de
lEstat espanyol. Primer, perqu condiciona la capacitat normativa de la Generalitat de Catalunya i de les
administracions locals amb competncies prpies (ordenaci del territori, consumidors i gesti del domini pblic local).
Segon, perqu limita, i fins i tot en algun aspecte prohibeix, les poltiques de la Generalitat pel creixement econmic i la
cohesi territorial i social. I tercer, ignora les competncies de les comunitats autnomes en els mbits de cohesi
territorial, social, cultural i dimpuls econmic pel que fa a ladministraci del domini pblic radioelctric dmbit
territorial.
Un cop ms, es posa de manifest la necessitat de disposar dun estat per poder desenvolupar poltiques dinnovaci
per a limpuls econmic, organitzar lespai radioelctric i adquirir capacitat dactuaci i legislaci des de la Generalitat i
els governs locals en lmbit de les tecnologies de la informaci i les comunicacions.

PROPOSTES
Fons estructurals per dedicar al desplegament de bra ptica en les zones blanques denides pels reguladors.
Crear una directiva europea per potenciar les administracions pbliques regionals i locals, per desplegar i posar
a disposici del mercat lexcedent de xarxes de telecomunicacions i comunicacions electrniques en rgim
dautoprestaci de les administracions publiques.
Impulsar el bon funcionament de la BEREC (Body of European Regulators for Electronic Communications),
perqu coordini i estableixi els criteris i les recomanacions vinculants del desplegament dinfraestructures de
telecomunicacions i comunicacions electrniques amb regions i organismes locals europeus, amb criteris de
prioritats destinats al desenvolupament social i econmic als diversos territoris de la UE.
Impuls de mesures legislatives per crear un organisme que actu com a regulador europeu del mercat de les
comunicacions electrniques i que abasti les telecomunicacions i laudiovisual. En aquest organisme, caldria
crear-hi lAgncia Europea de lEspectre i presentar candidatura de Barcelona com a futura seu daquest
organisme europeu.
Establir un posicionament conjunt a Europa liderat des de la Comissi respecte al dividend digital, que permeti
garantir loferta audiovisual de lespai comunicatiu catal alhora que lespectre necessari per impulsar la banda
ampla en mobilitat.
Impuls normatiu per revisar lobligaci de Servei Universal de Telecomunicacions, que permeti incorporar els
serveis de telefonia mbil i els de banda ampla (proposant un mnim de 2 Mbps). En aquest punt, caldria
incorporar-hi tamb una mesura legislativa que garanteixi que la connexi que presten els operadors tingui un
cabal garantit de ms del 90 % respecte del nominal establert en el contracte.
Incorporar, al paquet de mesures legislatives, una iniciativa legal que obligui a establir un roaming a lombra,
sense cost addicional per als usuaris, entre operadors de telefonia mbil que operen en un mateix estat amb
lobligaci doferir servei dalta disponibilitat de veu i dades. Lusuari no sha de veure afectat per la falta
dinfraestructures de loperador en el territori. El cost de falta de cobertura ha de ser assumit per loperador que
no la tingui.
PROGRAMA ELECTORAL
77
Impulsar una mesura legislativa per incorporar les llenges no ocials dEuropa, per que sn coocials en algun
dels estats membres, a qualsevol de les tecnologies i aparells de comunicacions electrniques que es
distribueixin a Europa.
Reforma de la directiva de serveis de la societat de la informaci amb relaci a la llengua catalana (cal establir un
rgim realment protector).
Regular les facultats dels empresaris per supervisar electrnicament els treballadors (cas Llei Nokia - Finlndia).
Regular la signatura electrnica i la identitat interoperable tenint en compte les lleis de protecci de dades.
Potenciar la implantaci del vot electrnic en tota la UE. Desenvolupar propostes de regulaci de participaci
democrtica per Internet mitjanant la regulaci de la identitat digital certificada europea.
Directiva sobre ls del programari lliure (requisits mnims, parmetres de qualitat i seguretat, defensa de la
competncia...) i de les dades obertes.
Directiva de seguretat en el programari, per establir la responsabilitat dels desenvolupadors pels defectes que
puguin tenir (reduir vulnerabilitats), sempre que no reportin o aportin pegats sense cost.
Potenciar lENISA (European Union Agency for Network and Information Security) entre els estats membres i les
regions europees, perqu permeti el desenvolupament duna cultura en xarxa i de seguretat de la informaci que
benefici els ciutadans, consumidors, empreses i organitzacions del sector pblic de la Uni Europea.
Discutir les propostes de sanci administrativa dexpulsi de la xarxa per intercanvi de continguts illcits, ja que
implica que ladministraci coneix els continguts a qu accedeixen o que intercanvien els ciutadans.
Potenciar i crear directiva europea per potenciar el desplegament i la utilitzaci de xarxes sense fils pbliques o
Peer to Peer Obertes dmbit regional o municipal, oferint servei daccs a Internet de fins a 20 Mbps.
Discutir les propostes de regulaci sobre la responsabilitat dels ciutadans amb punts daccs a la xarxes sense
fils (tpicament, Wi-Fi obertes) per infraccions i delictes comesos per tercers.
Potenciar lEURES (European Employment Service) per estimular les poltiques comunes de contractaci de
professionals TIC a la UE.
Foment del programa de recerca Future Internet, obrint-lo a la participaci dSME, emprenedors i entitats locals.
Coordinar la recerca en TIC de lHorizon 2020 amb els Fons Estructurals i de Cohesi dirigits a fomentar la
innovaci en els mbits regional i local.
Impuls de la xarxa europea de Lving Labs per al foment de la innovaci oberta (open innovation) basada en els
usuaris. Foment de la innovaci social digital. Transformaci dels telecentres i punts daccs TIC en centres
promotors daquest nou model dinnovaci.
Obrir la xarxa de recerca europea (GEANT) al sistema dinnovaci europeu, convertint-la en una xarxa avanada
per a la recerca i la innovaci.
Impuls de les Open Smart and Creative Cities. Convertir les ciutats europees en laboratoris oberts dinnovaci.
Foment del City Protocol Society, iniciat a la ciutat de Barcelona, com a iniciativa europea per a
lestandarditzaci de protocols de les Open Smart and Creative Cities.
Potenciar les industries creatives digitals europees amb la seva diversitat com a font de competitivitat
econmica i com a element didentitat prpia en un mn globalitzat, plural i divers.

78
6.3. R+D+I I L'ESTRATGIA 2020. CAP A UN MODEL EUROPEU DE COMPETITIVITAT

La recerca s una inversi en el present per al futur que hem de posar al servei de la ciutadania des de totes les
institucions, especialment des del Parlament Europeu. Per assolir un entorn europeu prsper, on l'economia basada en
el coneixement sigui preeminent, necessitem tenir una visi i una acci estratgiques slides a llarg termini, amb
esforos mltiples i continuats.
Cal comptar amb la implicaci de tots els actors, pblics i privats, i fer que les universitats, els centres de recerca i les
empreses empenyin conjuntament per desplegar el potencial d'R+D+I amb criteris d'excellncia, avaluaci,
transparncia i retiment de comptes. El programa Horizon 2020 s una eina potent per aconseguir-ho i l'hem d'utilitzar
per obtenir el mxim impuls, optimitzaci i aprofitament per al nostre pas i per al conjunt d'Europa.

Impulsar les poltiques daccs obert a les dades (Open Access) obtingudes amb fons pblics per rendibilitzar
la inversi pblica tot facilitant laccs lliure al coneixement que shi genera.
Fomentar la inversi en poltiques dR+D+i a escala europea a nivells del 3,5 %, com ja fan alguns dels pasos
capdavanters europeus.
Incidir en el disseny de les temtiques dels programes de treball dHorizon 2020 (H2020) davant labsncia
dun alt representant de les institucions dels Pasos Catalans per temes H2020 i la reduda capacitat dels
grups Connect-EU per influir-hi de manera decisiva.
Potenciar el coneixement i estendre la participaci de les PIME als programes dH2020. Cal aprofitar la gran
oportunitat que suposen per a les PIME els nous mecanismes dH2020 del subprograma SME (Small and
Medium-sized Enterprises) Instrument, que facilita la presentaci de projectes en solitari sense necessitat
de grans consorcis dmbit europeu.
Potenciar la captaci de fons per a cincia aplicada i innovaci, posant com a objectiu igualar el retorn de
fons europeus a lobtingut en programes de cincia dexcellncia com les convocatries ERC (European
Research Council).
Treballar perqu el Parlament Europeu defineixi prioritriament les poltiques dR+D+i que depenen de les
institucions de la Uni Europea.
Vetllar perqu tots els estats membres desenvolupin la Carta Europea de lInvestigador, i promoure'n la
implementaci a les institucions de recerca dels Pasos Catalans.
Promoure la collaboraci entre institucions de diferents estats com un valor en els projectes de recerca.
Aconseguir la desagregaci territorial de les estadstiques dR+D que actualment lOcina Estadstica de les
Comunitats Europees (Eurostat) noms facilita en lmbit estatal.

Programa Electoral Erc

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Programa Electoral Erc

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COMENCEM EL

You might also like