Joan Perucho - Les Aventures Del Cavaller Kosmas

J o a n Pe r u c h o J o a n Pe r u c h o
Les Aventures Les Aventures

del del
Cavaller Kosmas Cavaller Kosmas
Joan Per ucho Les Avent ur es del Caval l er Kosmas 1

Primera Part ................................................................................................................................................................. 4
Segona Part ................................................................................................................................................................ 24
Tercera Part ................................................................................................................................................................ 46
Quarta Part ................................................................................................................................................................. 66
Aquest a obra f ou guar donada amb el Aquest a obra f ou guar donada amb el
Pr emi Ramon Ll ul l 1981 Pr emi Ramon Ll ul l 1981

A l a memri a d l varo Cunquei ro A l a memri a d l varo Cunquei ro
Mocupava de les finances pbliques.
Cronografia
MIQUEL PSELLOS
Som uns folls. Ens creiem indestructibles
per! la Mort sapropa en silenci.
Epistolari
SANT BRAULI DE SARAGOSSA
"or#a de corat$e % le&altat 'an parentesc'.
Llibre de mill proverbis
RAMON LLULL
Primera Part
(
Kosmas era un dels bi)antins arribats darrerament des de Mallorca amb les naus militars de
Liberi. *es de la finestra veia els carrers curulls de $ent i m%s enll+ la pla#a dels ,radors
enva-da a aquella 'ora del mat. per les parades del mercat desp/cies sin$ularment interessant
pel mecanisme tributari nou i la r+pida e0acci1 que comportava +d'uc des de les inse$ures
fronteres dels $ots. Carta$ena 2o Carta$o 3ova com encara deien les l+pides de les portes
d,rient mal$rat la restauraci1 de Liberi4 es vessava amb morositat vers el port dun valor
estrat/$ic incalculable tal com afirmaven els entesos. Les naus solcaven lai$ua blava de la mar
i les $avines 0isclaven obstinadament.
Contempl+ amb atenci1 uns $eranis que 'i 'avia en uns testos de la terrassa i que tot 5ust ara
mutaven 2en mutaci1 silenciosa4 de color i de mida car del roi$ violent primi$eni passaven amb
sobtada $radaci1 a un $roc esva-t mentre en$randien de manera perceptible. La mutaci1 era
r+pida per! no tant com la que an&s enrera essent funcionari qualificat a 6ipona poblaci1 tan
estretament lli$ada a sant A$ust. va poder contemplar a loficina de recaptaci1 dimpostos on
al 5ard. mutaven simult+niament i verti$inosament e0tenses $ammes florals que anaven de la
rosa al ciclamen i de l'ort/nsia a le0!tica orqu.dia. 7ecord+ llavors unes frases a$ustinianes
que apren$u% de mem!ria des de petit quan "lorentina la dol#a mainadera copta les 'i
ensen&ava sota el ma$nolier de l'orta paterna despr%s de repassar la Didakh. Sant A$ust. deia8
9ostre %s Sen&or tot all! que %s bo. 91s maneu que us estimem. *oneu:nos ai0! que ens
trameteu i trameteu:nos all! que us pla$ui. , com proclamava la litr$ia romana de la missa8
Suscepimus, Deus, misericordiam tuam in medio templi tui; secundum nomem tuum Deus
2(ntroit *iumen$e ;/. *espr%s de <entecosta4.
Es produ. un $rin&ol al seu darrera i Kosmas $irant:se vei% com Macari laut!mat que duia
la comptabilitat sinclinava perillosament damunt lescriptori. Ladre#+ amb molta cura & li
pos+ unes $otetes doli de $ira:sol a les 5untures dels col)es que era on m%s s=espatllava a causa
del continu fre$ad.s que li calia suportar. 9a donar una ullada a les sumes i a les diverses
partides dels assentaments i verific+ la re$ularitat de les addicions i les restes. Eren correctes.
M%s cap al fons Arquimedes ( de mecanisme no tan complicat maldava distribuint en llar$s
pupitres d!ni0 piles de monedes se$ons que fossin dor dar$ent o de coure i tamb% se$ons
que fossin nicament de curs local o provincial o v+lides per a tots els territoris de l(mperi. En
el primer cas al qual corresponien la ma5oria de les monedes a m%s dels si$nes cristians 'i
anava $ravada la inscripci1 Spania. Les monedes en cas de dubte eren colpe5ades damunt
l!ni0 per copsar:ne el drin$. Arquimedes ( parava lorella delicadament i despr%s de
comptades eren posades en bossetes per Arquimedes (( aut!mat de ran$ inferior encara que
particularment amable i servicial que tenia cura de les arques. Els aut!mats eren prudents. 3o
obstant ai0! llur responsabilitat no estava aclarida era un eni$ma tan des del punt de vista civil
com del penal. Les Pandectes, o Digest, no en deien absolutament res.
Kosmas recaptava tots els tributs de la prov.ncia que era e0tensa mal$rat els continus atacs
del reialme visi$ot. El sistema impositiu era i$ual tant per als contribuents de nissa$a $erm+nica
com per als dascend/ncia romana o si$ui els 'ispans romans. En ai0! se cen&ia estrictament a
les instruccions que a Constantinoble el seu oncle >asili $ran estrate$ de l(mperi li 'avia donat
i que 'avien estat corroborades m%s tard pel lo$oteta del ?resor <blic el qual despr%s de
men5ar una opulenta fi$a de la safata que tenien al davant li e0pos+ el pla $eneral de la
recaptaci1 elaborada per al pa.s on lenviaven amb la se$uretat que aquest pla seria
desenvolupat amb intel@li$/ncia i efic+cia per Kosmas especialista distin$it en finances i '+bil
depredador de patrimonis particulars saque5ables. El ministre eruct+ llar$ament i despr%s
den$olir una altra fi$a de la safata li recoman+ displicentment que an%s al fons de la qAesti1 2la
qAesti1 del cobrament4 5a que podia tenir la se$uretat de la5uda de lor$anit)aci1 administrativa
i la impunitat que li ator$ava laparat 5ur.dic. Mentre deia aquestes paraules es filtraven per sota
la porta les melodies dels flautistes i la cad/ncia de les dansarines 'ebrees.
En aquest punt el recaptador bi)ant. f%u sonar una campaneta i apare$u% llavors un $raci1s
servent adolescent fill de la portera principal que es deia B$ernum. 9enia en compan&ia dun
voltor amansit 5a en plena domesticitat. El voltor cant+ una tonada $re$a aquella que fou la
preferida per la princesa L&scaris cosina i compan&a de Kosmas8
A lombra del taronger
sest la gentil arta,
de la porta al llindar,
sola !ue es pentina"a.
#a en passen tres ca"allers,
tots tres lhan saludada.
$Ai, arta, si "ols "enir,
si "ols "enir amb nosaltres%
$#o prou en "indria, prou,
si en portssiu guitarres.
$&uitarres, tots en portem;
totes en s'n daurades,
les unes son daurades dor
i les altres de plata.
Kosmas una mica emocionat assent. satisfet. Llavors amb veu educada di$u%8
CAnem ara a les delacions 2donat el cas que n'i 'a$i4 daquells tra-dors i 'eret$es principals.
Due entri tot se$uit Mides.
Entr+ un sofista vestit de ne$re lluint un pectoral de bron)e amb la creu esv+stica. Sinclin+
cerimoniosament i amb rever/ncia.
C3o 'i 'a delacions avui sen&or afortunadament car la policia del magister 2'o dic emprant
la f1rmula romana4 'a obrat i obra 5a des dara amb dili$/ncia astuta. Ai0! naturalment en tot
el que fa refer/ncia a espies i tra-dors del fisc. L'eret$ia es m%s insidiosa i sama$a als
documents com v1s sabeu molt b%. Sembla que a part dels arrians 'i 'a al$un brot de les
doctrines nefastes daquell boi$ <riscil@li+ que fou en el seu temps de$udament escap#at. Bs
porto la f1rmula duna benedicci1 als fidels no cone$uda que acabo de descobrir.
El sofista lliur+ a Kosmas el se$Aent document8 <are Sant *%u totpoder1s que constituint el
temple de la teva $r+cia multiforme i el tabernacle de les$l%sia creada damunt ?eu estenent les
mesures de la $l!ria immesurable vares ensen&ar per mit5+ de Crist que sols en tu t% assentament
la plenitud de linvisible perqu/ el <are deu al fill en lobra de lEsperit Sant.
Es f%u una pausa. Mides es$uardava Kosmas.
CEfectivament Cdi$u% aquestC. Ai0! %s un fra$ment del (ractat )o"* de <riscil@li+ sense
puntuar. 9eritablement abominable. 6er/tic.
Els aut!mats es detin$ueren at!nits en silenci. <er la finestra pu5+ una aroma dencens o de
sarments cremats.
((
El disc solar sor$ia lentament dels confins de l'orit)1 i amb dits de rosa acoloria les ai$Aes
de la mar ai0. com la ciutat que sestenia tranquil@la i enson&ada dins el recinte poder1s de les
muralles. 3o era una ciutat romana com $aireb% totes les altres de dura altivesa per! era una
ciutat il@lustre pel seu passat 5a molt abans que la llun&ana voluntat de Eustini+ docte i prudent
orden%s locupaci1 pels bi)antins de tota la >/tica i part de les costes de Llevant ai0. com
naturalment Carta$ena. ?ot ai0! davant el desori del reialme visi$ot que es debatia i
senfonsava en les pantanoses doctrines de l'eret$ia arriana.
Carta$ena era com una au marina blanca i resplendent mi$ africana per .ntima naturalesa car
'avia nascut de pare afric+ el $ran Fsdrubal cabdill carta$in/s. En un te0t introbable de
<tolemeu <'ilopater que despr%s aprofit+ <olibi per a la seva +ist,ria, ens descriu Carta$ena
com el blanc esquelet dun brau calcinat pel sol de les an&ades enmi$ dun vast.ssim sorral.
El te0t de <'ilopater 'istoriador misteri1s i dif.cil diu ai0.8
Al bell mi$ de la costa dEspan&a oposada al vent dFfrica en un $olf que sintroduei0 terra
endins al llar$ de vint estadis i amb deu dample 'i 'a Carta$enaG ai0! %s causa que aquest $olf
pren$ui la fi$ura dun port. ?ot 5ust a lembocadura 'i 'a una illa que per un i altre costat
flanque5a un estret passat$e per entrada. Aquesta illa rep les ones de la mar i ai0! permet que
tot el $olf esti$ui sempre tranquil e0cepte que bufin per una i altra boca els vents dFfrica i
alterin les onades. Amb tots els altres vents el port est+ sempre a res$uard 5a que el volta el
continent. Al fons del $olf es va elevant una muntan&a a $uisa de pen.nsula sobre la qual est+
fundada la ciutat cen&ida a lorient i mi$dia pel mar i a loccident per ai$uamolls que encara
toquen un 0ic amb septentri1 de tal manera que el restant espai que 'i 'a entre els ai$uamolls i
la mar i que unei0 la ciutat amb el continent no t% m%s de dos estadis.
<tolemeu <'ilopater ens descriu a continuaci1 la fauna i la flora daquests parat$es i ens parla
proli0ament de les melusines, dones:serpents que custodien les mines i els tresors aur.fers &
ar$ent.fers 2'om troba llur ori$en en un estran& part de la deessa Euno4G e0amina els
hippelaphes, una mena de cavalls:c%rvols dels quals ens parla tamb% Arist!til amb el nom
equivocat de tregalaphes i tot se$uit de les !uimeres monstres nascuts se$ons 6es.ode de la
c!pula dels tiphons i les echidnas. A m%s 'i 'a naturalment la fauna natural8 conills $allines
llebres i perdius esp/cies totes elles absolutament comestibles. La flora est+ representada per
lespart verd mara$da la pols del qual produei0 el tracoma 2malura dels ulls4 els $rans cardots
mutants color de prpura i les $inesteres en perp/tua mutaci1 semilenta a tots els colors de larc
iris. Es troben tamb% cols alls br!quils mon$etes tendres naps i verdola$ues productes
comestibles de les 'ortes camperoles. <'ilopater no fa refer/ncia als pei0os de la mar.
Continua l'istoriador $rec la descripci1 de Carta$ena en aquests termes8 La ciutat es troba al
fons del cul de sac. <el costat del mi$dia t% una entrada planera que ve de la marG per totes les
altres parts per! est+ voltada de pu5ols dos dells alts i escabrosos i altres tres molt m%s
bai0os encara que plens de cavernes i mals passos. *aquests pu5ols el m%s $ran sai0eca a
lorient sest%n fins a la mar i damunt dell es dre#a el temple dEsculapi. 9ers loccident li
correspon un altre monticle di$ual situaci1 damunt del qual fou eri$it un ma$n.fic palau obra
se$ons diuen dFsdrubal en temps de la monarquia. Els altres turons o pu5ols men&s alts
circumden la ciutat pel septentri1. *els tres al que es$uarda a lorient li diuen el promontori de
9ulc+G limmediat a aquest sanomena dAletes personat$e que per 'aver trobat les mines
dar$ent va mer/i0er se$ons diuen els 'onors divinsG el tercer t% el nom de Saturn.
Lai$uamoll immediat a la mar es comunica amb aquest per mit5+ duna obra per a comoditat de
les $ents que 'abiten les plat$es i dels vianantsG i sobre la llen$ua de terra que separa ambdues
parts 'om 'a fabricat un pont per transportar a trav%s dell en b/sties i en carros els productes
que v%nen del camp.
La ciutat a l/poca que 'i arrib+ el cavaller Kosmas era una ciutat $aireb% cosmopolita pui0
que el port constitu-a un $ran suport 2si %s que no era la motivaci14 duna $ran activitat
comercial amb representants i a$/ncies per tota la Mediterr+nia. El port era com una ampla
boca oberta a la mar i per ella entraven una multitud de navilis dels m%s diversos pa-sos
carre$ats de mercaderies i de $ent. "er un passei$ pels molls de Carta$ena volia dir omplir:se de
saviesa respecte a la diversitat de les races 'umanes i possiblement es constatarien durant el
seu periple les $racioses mltiples i desconcertants tonalitats de la pell. Bna tonalitat per
e0emple discretament $roc oliva quan es tractava dun rostre femen. ben dibui0at i atractiu
era un espectacle que la 5ovenesa de Kosmas a$ra-a. Com a$ra-a un rostre intensament bru
emmarcat per una tnica blanca esclatant i li evocava encara al nostre cavaller dilatades
escenes del desert i llar$ues i e0!tiques caravanes amb camells i palmeres. Bna e0cessiva
persist/ncia i sobretot la delectaci1 en aquestes imat$es esdevenien per! perilloses i era
pr+ctica corrent en el cristianisme daquells dies recomanar evitar:les. La doctrina dels cenobites
africans es recol)ava precisament en ai0!. Arribaren a le0trem de casti$ar:se el cos amb aspres
cilicis pesades cadenes continus de5unis i altres doloroses maceracions.
A Kosmas li a$radava contemplar en compan&ia dB$ernum la ciutat des del punt m%s alt de
la ciutadella abastant amb les$uard el per.metre urb+ emmurallat. Solia dinar despr%s amb
Liberi lestrate$ que el convidava a $ustar plats refinats de la cuina romana de la $ran /poca
dApici lautor immortal de l-ncipit Apici artis magiricae, libri decem. El cuiner de Liberi un
esclau de Sic.lia anomenat Arquestrato $uisava el pei0 amb una salsa divina la f1rmula de la
qual propocion+ a Kosmas amb el m%s $ran misteri i en a$ra-ment al tracte considerat del
cavalleresc recaptador de contribucions8 -us in pisce eli.o 2Salsa per a pei0 bullit8 pebre 5ulivert
cebes seques oren$a mel vina$re brou vi i una mica doli. Es posa al foc fins que es lli$a i
forma una salsa. Es cobrei0 el pei0 amb aquesta salsa i se servei0 en una pl+tera $uarnida amb
fonoll mar.4. Kosmas don+ la recepta a la mare dB$ernum que com sabem era la portera
principal i cuinera de Kosmas.
*espr%s de dinar aquest es passe5ava per la ciutat i li a$radava entrar a les boti$ues de
perfumeria i les armeries distin$ides. <rovava el tall de les espases i la tibantor dels arcs de
$uerra. Duan queia la nit comptava les estrelles del cel amb una imperceptible tristesa.
(((
La moneda %s necess+ria per tal que els productes elaborats o conreats per l'ome pu$uin
intercanviar:se amb efic+cia en un estadi de civilit)aci1 m%s avan#ada que la simple economia
de canvi o permuta. Arist!til diu que el diner fa commensurables les coses que no 'o s1n i
aprofundei0 remarcablement el concepte de valor 5a que abans que ell sols <lat1 di$u%
t.midament que el valor %s quelcom in'erent a un ob5ecte. La moneda ultra %sser un mit5+ de
circulaci1 i mesura del valor realit)a tamb% funcions de conservaci1 del valor i de patr1 per a
determinats pa$aments futurs i encara que el valor del diner varia tendei0 no obstant ai0! a
%sser m%s constant que el de qualsevol altra cosa. Arist!til fil!sof mal $eni per! amb idees
econ!miques declarava que la moneda no es pot confondre amb la riquesa perqu/ si b% el diner
%s riquesa no tota riquesa %s diner.
La moneda a Carta$ena com a qualsevol districte de finances sencun&ava a la Seca.
Aquesta ocupava un vast edifici del carrer dels ?res ,ms on es batia la moneda adequada a les
emissions peri!dicament establertes pels lo$otetes de la 6isenda <blica. Com que no 'i 'avia
lo$oteta disponible a la <rov.ncia bi)antina li corresponia al cavaller Kosmas ocupar:se
daquests afers enut5osos ra1 per la qual es veia obli$at a fer visites i inspeccions peri!diques a
aquell centre tenebr1s.
Aquell dia Kosmas que vestia una ele$ant tnica de color topa)i amb f.bules dor revis+ 2'o
feia en per.odes trimestrals4 el seu equip daut!mats lubrificant:los convenientment amb
linsubstitu-ble oli de $ira:sol a5ustant amb un tornav.s les virolles repintant les macadures
despr%s de asse$urar:se de la re$ularitat en el funcionament dels mecanismes i es diri$. amb llur
compan&ia pels carrers assolellats a inspeccionar la Seca i inventariar les e0ist/ncies monet+ries.
Era realment enve5able laire de 5ovialitat endiumen5ada de la petita tropa mec+nica.
Arribats a les ll!bre$ues fornals Macari laut!mat comptable socup+ de revisar els llibres
dentrades i sortides dels metalls nobles mentre Arquimedes ( analit)ava els aliat$es
corresponents i Arquimedes (( comptava una per una les peces encun&ades. *avant de la
ri$orositat i el mutisme dels aut!mats 2no eren susceptibles de pronunciar cap mot4 els operaris
llardosos i ensut5ats romanien temorosos arraulint:se darrera el forn de la fosa. Ai0! era
quelcom que es repetia a cada visita tot i que Hoiaric el cap responsable de les foneries de la
Seca sesforc%s a contrarestar:'o fent:los cantar al$unes caramelles i peans corat5osos i ale$res.
El nostre 5ove recaptador mentre durava la feina pensava en la necessitat de for5ar un dret
m%s elaborat i racional 2ius gentium4 i considerava que el cristianisme contribu-a al pensament
econ!mic amb idees i si$nificacions m%s o men&s revolucion+ries. La filosofia dels estoics
'avia cridat latenci1 del m1n $rec vers els conceptes di$ualtat natural de l'ome davant *%u i
la di$nitat del treball. El cristianisme vivific+ i popularit)+ aquests conceptes. En realitat la
veritable ess/ncia de la teolo$ia cristiana deriva en el seu mecanisme de la filosofia i metaf.sica
$re$ues. Sostenia Kosmas que lesclavat$e i el sistema de castes eren antinaturals i els
condemn+ esfor#ant:se a millorar la sort de les dones i 'eus ac. lanticipaci1 del feminisme. El
treball manual fou defensat constantment com un ideal tant pels cler$ues com pels se$lars. (
encara que al$uns cristians primitius practicaren la comunitat de b%ns en $eneral tant els pares
de lEs$l%sia com el matei0 Eess defensaren la propietat privada. Els punts de vista respecte a
la usura i el comer# era evident que devien modificar:se i %sser tractats diferentment en el
/orpus iuris ci"ilis.
S. ai0! era. Kosmas entr+ llavors a la bescambra secreta i alleu$erit torn+ a meditar amb
m%s for#a sobre lob5ectiu de les seves funcions mentre es perfumava amb un pom dai$ua
dolor de roses mutants. Arquimedes (( li du$u% una tovallola de fil suav.ssim que despr%s llen#+
a linterior duna bossa de vellut carmes.. Al defora laire era primaveral i acaronador i els
ocells cantaven e0altats.
?amb% pens+ Kosmas que quan els %ssers 'umans intel@li$ents descobrei0in lordre
sobrenatural el se$uiran amb espontane-tat 5a que per naturalesa tots els membres de la societat
es $uien per llurs interessos. En oposici1 a lordre natural 'i 'a el positiu i la funci1 prim+ria de
les lleis positives consistei0 a interpretar el dret natural. En lesfera econ!mica es deia Kosmas
el principal dret natural de l'ome %s $audir dels fruits del propi treball amb la condici1 que
aquest $audi no soposi als drets de laltra $ent. <er tant la m+quina de l(mperi no 'auria
dinterferir mai en els afers econ!mics m%s enll+ del m.nim absolutament necessari per prote$ir
la vida i la propietat privada i per al manteniment de la llibertat de contractaci1. ?ant el comer#
interior com el for+ 'aurien d%sser e0empts de tota restricci1 a fi destablir el preu m%s
benefici1s per a totes les parts. Era com si quin)e se$les abans que els fisi!crates Kosmas
establ.s el c/lebre principi8 laisse0 1aire, laisse0 passer, le monde "a de lui2m3me.
La tasca 'avia acabat feli#ment i davant de les dades subministrades pels seus a5udants el
nostre recaptador de contribucions redact+ el document o lActa de visita de la qual es tra$ueren
tres c!pies. Bna delles devia restar en poder de Hoiaric 2el $ot responsable4 una altra la
reservava la inspecci1 per als seus ar0ius i la tercera devia %sser tramesa a >i)anci en el primer
correu. Els tres e0emplars de lActa anaven se$ellats amb la contrasen&a de loficina
recaptadora.
En aquell moment sobr. una porta i apare$u% una fi$ura embolcallada en un mantell ne$re.
Anava coberta de cap a peus i nom%s es veia la fosforesc/ncia duns ulls ro$encs viv.ssims. En
obrir la porta el personat$e sinistre dei0+ entrar una muni1 considerable de rates de clave$uera
que desafiant descaradament la concurr/ncia es col@locaren amb tota tranquil@litat entorn de les
for$es. Eren uns ulls de foc uns ulls que es$uardaven amb una espantable abominaci1. La visi1
dur+ sols uns breus moments. *espr%s fi$ura i rates desapare$ueren sense dei0ar rastre. Kosmas
interro$+ amb la mirada.
CEstic desconcertat Cdi$u% HoiaricC. Ai0! no 'avia passat mai. 3o s% de qu/ es tracta.
Efectivament 'avia succe-t quelcom de pertorbador. 3om%s els aut!mats i Kosmas romanien
impassibles i serens.
(9
La dama E$/ria brodava en un bastidor mentre la seva cosina Silv+nia lle$ia en veu alta
escenes del (ractat de les "erges de sant Ambr!s sin$ularment aquelles en qu/ es considera la
dona soltera i ver$e entre$ant:se lliurement a la meditaci1 de les coses celestials. E$/ria
escoltava atentament i el seu rostre duna 5uvenil i $ran bellesa resplendia amb una llum suau i
delicada. <ertan&ia a una opulenta fam.lia 'ispano:romana establerta prop de Hirona a >landa
2se$les despr%s seria >lanes4 que e0ercia una $ran influ/ncia en el pa.s car el pare de la
don)ella M+0im 'avia ostentat an&s enrera el c+rrec de de1ensor ci"itatisG per altra banda la
seva +via fou la c/lebre E$/ria 2en mem!ria de qui portava el nom4 autora de la Peregrinatio
ad sancta 4oca, diari de viat$e que revelava un $ran temperament i a qui en els nostres dies no
s% si dom "%rotin o dom Morin representaven com una valenta auda# fembra !uel!ue miss
anglaise de nos 5ours, labri de maints pr5ugs, pour, ce !ui est de costume et du mode de
"o6ager !ue lopinion publi!ue "oudrait dordinaire imposer son se.e.
Sai0ec+ llavors un $ran vent que venia del sud possiblement de les costes africanes o m%s
enll+ encara 5ust tocant a Cesarea pa.s dels escriptors ebris de *%u fent permissible la visi1
$aireb% a laltra banda del m1n de sant >rauli que a la matei0a 'ora escrivia al seu entran&able
amic sant (sidor que vivia a Carta$ena amb el pare i els tres $ermans pre$ant:li que li tramet%s
donat que vivia entre bi)antins el llibre d,r.$enes /ontra /els, imprescindible per als treballs
que duia a terme. Li deia tamb% que no dormia $ens b% per motiu dunes mali$nes abelles que
'avien enva-t Sara$ossa i que brun)ien amb un soroll que foradava el cervell. Ara semblava que
podia dormir millor pui0 que descobr. casualment les virtuts terap/utiques dun 'imne per abans
de dormir de le0cels <rudenci. Li recomanava8
Serpit per omne corpus
4ethes uis, nec ullum
miseris doloris aegri
patitur manere sensum.
4e. haec data est caducis,
Deo iubente membris
ut temperet laborem
medicabilis "oluptas.
Sed, dum pererrat omnes
!uies amica "enas
pectuscue 1eriatum
placat rigante somno.
2La for#a de Leteu llisca per tots els nostres membres i no permet que resti als mortals el m%s
m.nim sentiment de dolor al cos.
Aquesta llei 'a estat donada a la carn mortal per disposici1 de *%u8 que el treball satemperi
amb el descans reparador.
El rep!s amical per! recorre totes les venes i tranquil@lit)a el pit que descansa amb el son
que tot 'o satura.4
Sant (sidor reb% la lletra sis mesos despr%s i sapren$u% de mem!ria els versos de <rudenci
cosa molt f+cil per al sant 5a que a part de la seva poderosa mem!ria 'avia inventat un sistema
mnemot/cnic util.ssim per a qualsevol cosa en particular per a la transcripci1 de documents.
Conei0ent com conei0ia 2car era de domini pblic4 lerudici1 de Kosmas en literatura
eclesi+stica i essent ve. daquest car vivia a la casa del costat sant (sidor determin+ anar a
visitar Kosmas perqu/ lorient%s sobre el llibre d,r.$enes demanat per sant >rauli. Kosmas el
reb% molt amablement i encara que no const%s oficialment que (sidor fos sant car les coses de
les$l%sia 'an anat sempre a poc a poc i que (sidor fos tan 5ove com ell intu. r+pidament la
santedat de qui tenia al davant. A$enollant:se:li als peus li requer. la benedicci1 i el f%u seure
en un triclini ele$ant.ssim 2constru-t per un ebenista de <isa4 que li re$al+ la cosina L&scaris i li
deman+ lob5ecte de la seva 'onros.ssima visita.
CCerco un llibre dif.cil de trobar Cdi$u% sant (sidorC. Me l'a demanat sant >rauli de
Sara$ossa. Es tracta del llibre /ontra /els del dilecte i en aquest cas dilect.ssim ,r.$enes
fill dAle0andria com sabeu i escriptor e0emplar.
C3o em di$ueu res m%s Cinterromp% Kosmas emocionat i amb els ulls febricitantsC. Is molt bo
encara que 5a deveu saber que endut per un )el e0a$erad.ssim ,r.$enes es castr+ sense a5ut de
nin$ amb la viva oposici1 de l,rdinari que el priv+ de les ,rdes.
Kosmas entr+ en un recambr1 i en sort. r+pidament enarborant un embalum i amb una
e0pressi1 de triomf a la cara.
CAqu. el teniu Cafirm+ mentre entre$ava al Sant el tractat /ontra /els.
CIs incre-bleJ Csadmir+ (sidor posant:se dempeusC. 3o 'o 'auria cre$ut mai per m%s que
m'o 'a$uessin 5urat per les coses m%s santes.
CAneu amb compte per! Cobserv+ KosmasC. Al$unes ve$ades ,r.$enes cau en lerror. ( ai0.
quan parla de lestima i desestima cristiana del cos diu8 All! que %s se$ons la imat$e del
Creador 'o cont% l+nima i no en cap cas el cos. ( %s ai0. que se$ons nosaltres *%u no %s cosG
no anem a parar a labsurd de la filosofia de Ken1 i Crisip. Du/ us sembla ai0! e'L Cpre$unt+
el recaptador eruditC. Bs era previsibleL
C(nteressant molt interessant Ccontest+ polidament (sidorC. M'o 'aur% de lle$ir
detin$udament si %s que v1s em permeteu fer un e0tracte in situ de lobra.
C3o cal que feu res perqu/ 5o us demano que em feu l'onor dacceptar el /ontra /els com
un 'omenat$e dadmiraci1 i una prova damistat de qui des dara us considera un amic fratern.
Els dos 'omes sabra#aren en la pau del Sen&or. Acte se$uit sant (sidor es tra$u% del coll uns
diminuts evan$elis que duia a $uisa dencolpia i els pen5+ al coll de Kosmas.
C*ueu:los sempre i us prote$iran. El diaca Eupli fou martirit)at lan& MNO amb levan$eli al
coll. El duia com a filacteri i se salv+. *aquests evan$elis se n'an vist a les catacumbes. Sant
Hre$ori el Hran n'a re$alat uns a la reina ?eodelinda per als seus fills. Es col@locaven aquests
llibres sants a les sepultures com 'o testifica le0emplar de sant Mateu que es trob+ sobre el pit
de sant >ernab/ dins la tomba daquest ap!stol descoberta a lilla de Pipre. Levan$eli fi$ura
entre les ins.$nies de l(mperi.
En aquest moment un suav.ssim perfum de s+ndal i fari$ola se0pand. per lestan#a.
9
Les portes tanquen el presbiteri separant likonostase de la nau de les$l%sia. 6i 'a tres portes8
la del centre que %s la principal la porta del bisbe i la dels preveres i diaques la qual es pot
utilit)ar solament en certs actes del culte8 %s la porta nord que duu a la prothesis i la porta lateral
que va al diaconium. La porta central %s de dues fulles 2ales4. Les seves ales arriben $eneralment
fins a la meitat de loberturaG si arriba fins al cim la seva part superior %s una rei0a. En tots dos
casos darrera la porta 'i 'a una cortina que es pot al#ar i abai0ar 2catap7tasma8.
Is molt important el paper del diaca. 3o %s solament el ministre del celebrantG %s tamb%
lintermediari entre aquest i el poble. El seu lloc quan no 'a d%sser a la prothesis o a laltar %s
a lestrada que 'i 'a 2solas8 davant el retaule on canta les ektenies alternant amb el cor. La
litr$ia de sant >asili no es distin$ei0 de la de sant Eoan Cris!stom fins al donar comiat als
catecmens i daqu. en endavant solament per certes oracions no pel ritu. Ai0. com la primera
no deriva de sant Eoan Cris!stom la se$ona tampoc no ve de sant >asili. Is sabut.
Aquestes consideracions sobre les$l%sia i la litr$ia $re$a de la missa determinaren
misteriosament Kosmas a la matei0a lectura que Silv+nia cada tarda feia en veu alta mentre
cosia a la bella E$/ria que brodava en un bastidor de vori.
El cavaller Kosmas lle$ia sant Ambr!s bisbe de Mil+ la matei0a p+$ina que ben
allun&adament escoltava E$/ria lle$ir a Silv+nia. ?ristos s. Cescrivia el santC per! tot i
compadint:me dels seus laments que no s1n sin1 quei0es de le$oisme patern ferit per dolor1s i
tard+ desen$an& reprovo els seus laments perqu/ no condemno el Matrimoni com feien certs
'eret$es ans el beneei0o i laplaudei0o i condemno en canvi els seus detractors. QDui ne$ar+
que 'a$in estat actes de sin$ular virtut di$nes deterna lloan#a els matrimonis de Sara de
7ebeca de 7aquel i daltres santes dones celebrades per les Escriptures divines en lAnti$a
LleiL Dui condemna el Matrimoni condemna els fills i pel matei0 fet la societat que
irremeiablement defalliria mancant la $eneraci1 sense la qual s'a$u%s acabat el m1n a penes
nascut. ( perqu/ no sacab%s el Creador va posar s+viament en la nostra naturalesa lest.mul del
Matrimoni ordenant en el pla de la <rovid/ncia la procreaci1 dels fills 2sant <au a ?imot. O4.
Era possible doncs un cam. de perfecci1 fora del celibat dels se$lars cosa que no 'o era en el
cler$at secular i en el monaquisme tal com 'o declaraven la doctrina i els <apes. Era possible
en conseqA/ncia lamor i la uni1 natural d'ome i dona i 'o confirmaven les paraules plenes de
llum contra les quals es debatien intilment les dels pseudote!rics demon.acs i perversos.
Li sembl+ que al$ transitava pel passad.s i que una ombra s'avia aturat a la porta fit0ant:lo
amb uns ulls ro$encs. Sai0ec+ del seient i an+ a comprovar:'o per! no 'i 'avia nin$. Bna
acre i desa$radable sentor flotava tanmatei0 per la cambra.
Les pres/ncies estran&es inquietaven des de feia uns dies Kosmas i dentre elles lobsessiva
dBst+nia esclava de Liberi duna bellesa sofisticada i llan$uent refinada i sensual. Bst+nia
es$uardava Kosmas amb uns ulls felins darrera dels quals es veien imat$es d'umiliaci1 de
crueltat i de mort. Liberi li ponderava les perfeccions de la noia i li e0altava la plenitud
escult!rica de les seves formes duna ard/ncia soterrada. Era lenta i voluptuosa. Liberi la 'i
'avia cedit en prova destima i no val$ueren les protestes de Kosmas car Liberi prenia el refs
com una ofensa. Bst+nia sel mirava fi0ament immutable. Era ami$a de $ats ne$res fara!nics i
a la seva cambra vivia voltada de coi0ins sedes i collarets. Sencarre$+ entre altres coses de
servir les be$udes en especial l'idromel que esdevenia delici1s sortint de les seves mans
e0pertes. Servia la mi0tura en copa dar$ent i ben $elada.
CDui ets Bst+nia en realitatL Cli di$u% el nostre 'eroi despr%s den$olir el contin$ut de la
copa a5a#at al triclini i mirant:se:la una mica distret.
CLa meva mare era e$.pcia i el meu pare $rec. Is una trista 'ist!ria que 5a 'e oblidat o 'o
intento ara. 9ai$ n%i0er esclava i esclava morir%.
C3o ets cristiana Bst+niaL Q3o et consola la fe de EessL
El rostre de la dona es torn+ r.$id $lacial. Entrava una llum difusa i $risa per la petita lluerna.
Encen$u% una llumenera de metall i la pen5+ a la paret.
C3o Ce0clam+. *espr%s al#+ una pesada cortina i desapare$u% en silenci mentre entrava pel
corredor el voltor dB$ernum escapat de la seva $+bia. El voltor Ca qui anomenaven ,r$C es
plant+ al bell mi$ de la cambra esplu$ant:se amb el bec les plomes.
Esper+ una estona. ?ot se$uit recit+ com aquell que no vol de manera autom+tica el poema
eni$m+tic que centries despr%s divul$aria el poeta i economista E)ra <ound des dels
micr!fons de lemissora 7adio 7oma durant la Se$ona Huerra Mundial.
- els dies no estan plens.
- les nits no estan plenes.
- la "ida llisca com una rata de camp
sense moure lherba.
Aquests versos que foren meticulosament e0aminats pels serveis dintel@li$/ncia nord:
americans i brit+nics determinaren en finir la $uerra lin$r%s de <ound en el manicomi de
Santa Elisabet' districte federal de Ras'in$ton durant el per.ode STOU a STV;. Episodi
lamentable.
9(
<er a la creaci1 i reparaci1 dels seus aut!mats Kosmas 'avia arran5at els soterranis del palau
on vivia fent:'i les modificacions que calien a tal fi. En el taller que en result+ 'i 'avia uns
llar$s taulells utilit)ats com a bancs de man&+ amb totes les eines adequades i del sostre fi0ats
en lleu$eres polit$es pen5aven els aut!mats a mi$ construir i peces variades de llur estructura8
bra#os cames testes o v.sceres mec+niques sobreres. Al llar$ de les parets i col@locats en
pedestals de marbre sarren$leraven els aut!mats que per una ra1 o altra no susaven o 'avien
dei0at dutilit)ar:se a causa dal$una avaria irreparable. *amunt de cada s!col o pedestal 'i
aparei0ia una plaqueta de metall brun&it on constava el nom de laut!mat data de construcci1
capacitat amb la qual estava dotat i serveis a qu/ sel destinava.
Kosmas que 'avia acabat de pintar un cap cofat amb elm de recent factura feine5ava ara en
un ninot mec+nic a mi$ construir especialment ideat per a la msica car era tocador duna
estrepitosa tuba que sinte$rava en una fanfara 5a $aireb% completa de la qual 'om esperava
per estrenar:la la incorporaci1 de lnic element que li faltava8 el so sin$ular de la tuba.
Kosmas per associaci1 didees pens+ mentre mi$ somreia en el vers daquell i$norat poeta del
Laci arcaic i in$/nuament in'+bil que tractava de descriure de manera $r+fica el so de
linstrument8
Ad tuba tantarantana di.it.
La tuba per! encara no sonava per a res ni tarante5ava no deia de manera convincent
tantarantana i possiblement tardaria a fer:'o perqu/ les coses es comen#aven per! no se
sabia quan acabarien. La construcci1 daut!mats era ai0. de pacient i complicada.
En realitat laut!mat nai0ia se$ons els autors duna certa an$oi0a metaf.sica. 6er!dot a qui
els antiquaris no contradiuen mai afirmava que a E$ipte els sacerdots d,siris es passe5aven
amb uns maniquins $esticulants i que 'i 'avia una est+tua de 7ams/s (( que es movia amb
ma5estat ai0. com una m+scara dAnubis amb una 'orrible mand.bula batent. ?amb% 'om diu
que a 3epata lest+tua dAmon desi$nava amb el dit aquell dels 'ereus mascles que devia %sser
el nou fara1 en ra1 dels seus conei0ements. Cal@l.stenes reporta que <tolemeu a les festes en
'onor dAle0andre i de >acus va fer desfilar asse$uda en un tron lest+tua de 3&sa la qual en
un moment determinat sai0ecava i omplia una copa amb vi que abocava duna ampolla dor.
Era se$ur tamb% que al temple de *elfos e0istia una col@lecci1 de ninots mec+nics femenins
que coberts de p+mpols de vin&a cantaven i dansaven esplendorosament. Arist!til ens parla
duna 9enus que es movia amb lasc.via i Lluci+ de Sam!sata afirma que 6er1 dAle0andria i
<'il1 eren destres constructors daut!mats. El primer ide+ un 6/rcules invencible en la lluita i
uns for5adors fabricants de relles i rei0esG el se$on un teatre en el qual actuaven els actors i les
actrius 2que eren complicats aut!mats4 i declamaven els papers dram+tics amb profundes i
e0citants veus de ventr.loc.
Aquest 'avia estat el proc%s en $eneral. *arrerament per! les t/cniques 'avien pro$ressat
verti$inosament car 9alentini+ un dels mestres en mec+nica de Kosmas 'avia introdu-t la
cibern/tica ci/ncia oculta en lart de construir aut!mats i ai0! era comprovable en qualsevol
dels que 'i 'avia en el taller com per e0emple els que ara es movien silenciosos i assa5aven
sense emetre un sol so c.mbals i p.fans per a la fanfara. 3'i 'avia que tocaven els platerets.
?ransitaven davant del nostre recaptador de tributs amb pas solemne i cerimoni1s i saludaven
amb una profunda rever/ncia cortesana.
Bna tarda en la qual sesdevenien aquestes curioses circumval@lacions 'i assistia encuriosit
lerudit.ssim sofista Mides el futur autor de les -ncertituds. Aquest li pre$unt+ per lori$en de la
vida daquells %ssers tan inversemblants i li fou proli0ament contestat que lori$en era la
mec+nica matem+tica un art e0traordinari.
CLes obres de la mec+nica arriben a produir veritable astorament i causen ladmiraci1 dels
'omes. Lanti$or en les seves fabuloses narracions ens descriu prodi$is embellint:los amb
encisadora ima$inaci1. <er! avui la t/cnica 'a substitu-t la ima$inaci1 encara que el
meravell1s persistei0i i que el $ust pel meravell1s constituei0i potser la for#a m%s poderosa
dels aut!mats.
CElls per! s1n com els 'omes Cdi$u% MidesC. ( l'ome es diu ai0. e. humo perqu/ 'a estat
format del fan$ com diu el H/nesi8 et crea"it Deus hominem de humo terrae. La paraula
homo ve dab humo, que vol dir del fan$ per! laut!mat el crea l'ome que en aquest cas %s
lart.fe0.
C<er mit5ans racionals el crea i per nost+l$ia. Bn poeta $al <etrus Mandiar$a secretari
de0tensos conei0ements molt obscurs del $ran Hre$ori de ?ours i molt ent/s en aquestes
qAestions deia que 'avent abandonat la natura l'ome %s lnic %sser capa# dartifici i que la
nost+l$ia de la natura abandonada es manifesta per la creaci1 de simulacions que no s1n altra
cosa que representacions artificials dall! que el m1n e0terior presenta sota el domini del vivent.
CIs un simulacre doncsL QIs solament un simulacre de la vidaL Cpre$unt+ MidesC. El
simulacre per! %s tradicionalment est+tic com 'o demostra lescultura dels nostres $rans
art.fe0s ".dias per e0emple que produ. la simulaci1 del cos 'um+ de manera perfecta.
CEl problema de lanimaci1 de lest+tua era se$ons Mandiar$a irresoluble fins que 'om no
arrib+ a un $rau suficient de civilit)aci1 mec+nica.
CIs un $rau em permeto de dir:vos que se$ons les prediccions m%s simples Cafe$. MidesC
no 'a fet m%s que comen#ar i que per indicis que sor$ei0en aqu. i all+ de manera fortu-ta
arribar+ molt llun& i a un $rau certament no desit5able.
C*oncs b% Ccontinu+ KosmasC Mandiar$a opina que els reports de lest+tua amb la vida i
amb la mort s1n mltiples i torbadors i la invenci1 del moviment artificial es manifesta com
una ofensa metaf.sica a la tomba a la sepultura car posa en peu una mena de cad+ver simulat en
el pla de la mat/ria.
CBn cad+ver mec+nic que simula la vida %s una doble simulaci1.
CEvident. El cas %s semblant a landroide que simula la vida tamb%. Landroide per! est+
situat dins el domini de la m+$ia i la seva creaci1 %s diab!lica i contra natura. Laut!mat per
contra roman en el domini del teatre i del 5oc on lartifici %s el rei. Is a m%s un artifici de
lleialtat.
9((
La primavera esclatava als sembrats a les 'ortes dels afores de lurbs a la copa tofuda dels
arbres fruiters i 'om veia des de feia dies els ametllers i els cirerers florits. Es veien per!
tamb% indicis duna $ran mutaci1 inesperada prodi$iosament viva#.
Kosmas seia al pedr.s de l'ort mentre lle$ia una lletra acabada de rebre del pietos.ssim i
erudit.ssim sant (sidor amic 5a molt car el qual linvitava a una estran&a e0cursi1 arqueol!$ica8
*eia8
Amic dilecte en el Sen6or9
:m plau transmetre2us la not;cia dha"er trobat suara lActa del martiri de sant -ndaleci, a
!ui el proc,nsol &estus decapit per ordre de )er' a -ndala, ciutat !ue reputo ine.istent. /rec
!ue la decapitaci' tingu lloc a <rci, seu 1undada pel sant, o a urgis, per, em cal compro"ar2
ho. =oleu "enir amb mi% :ls "ostres conei.ements em serien preciosos. Si us decidiu, sortirem
dem a lalba. <s saluden, amb mi, el meu pare Se"eri, els meus germans 4eandre i >ulgenci i
la me"a germana >lorentina.
El nostre 'eroi rest+ meditatiu contemplant lai$ua cristal@lina dun rec que travessava l'orta
del palau i sintrodu-a al predi ve. propietat de Maims semita oriental barbat $ran voluptu1s
que llucava amb urc darrera les t+pies les provocadores nueses dBst+nia al ban&.
A lendem+ a punta de dia sortiren cam. de la ine0istent ciutat d(ndala i en ruta vers el sud
sant (sidor Kosmas i limpertorbable Arquimedes (( que tenia cura dels ba$at$es. Cavalcaren
uns espl/ndids corsers del desert que Kosmas 'avia comprat a Ceuta Cquan locupaci1
bi)antina de la pla#aC a Albor0 tractant de cavalls i prove-dor de le0/rcit de Liberi.
*espr%s d'aver travessat la )ona minera duna $ran riquesa en ar$ent i en plom 2les millors
mines del m1n amb m%s de vint mil esclaus treballant:'i per a la Societas Montis Ar$entarii i
sota limperi de la 4e. metallis dicta8, Kosmas i el $ran sant $ot conversaren animadament des
de les seves cavalcadures. <arlaven dels anells. *eia (sidor8
C<ermeteu:me dir que lori$en dels anells %s el se$Aent8 <rometeu va posar en el seu dit un
c/rcol en el qual 'i 'avia una pedra i des de llavors comen#aren els 'omes a usar anells
Kosmas. 7ebien el nom dannulus, com a diminutiu ab annis dels c/rcols que es posaven als
bra#os i a les cames.
CIs cert i els primers 'omes que portaren anells sels col@locaven en el dit quart comen#ant
pel pol)e perqu/ 'i passa una vena poderosa que arriba al cor i per ai0! l'onoraven
ininterrompudament duna manera especial.
El terren& es feia cada cop m%s +rid m%s pedre$1s amb impressionants muntan&es a l'orit)1
i una cadena rocosa de mit5ana altura a la dreta dels viat$ers de cara a la mar. ?ravessaven el
Campus Spartarius lespart verd mara$da del tracoma de mutaci1 lenta i insidiosa.
Sant (sidor continu+ aprofundint la qAesti1 dels anells particularment interessant8
CEls 'omes lliures podien portar anell dor els lliberts i els fills de llibert dar$ent i els
esclaus el duien de ferro. 3o es podia usar m%s dun anell car era quelcom dinfamant. <er ai0!
diu Hrac a Mevium8 Considereu Duirites que aqu. teniu aquell lautoritat del qual se$uiu i
veureu que per desi$ de les dones va adornat com una delles.
CIs cert que nom%s 'i 'avia tres classes danellsL Cpre$unt+ Kosmas.
CS. %s veritat8 lingulus, que %s un anell amb $emmes el somathracius, que %s lanell dor i el
th6nius, que %s...
En aquell moment observaren que Arquimedes (( s'avia aturat i amb el bra# est/s
assen&alava la planura pedre$osa i des/rtica que tenien al davant.
Al$una cosa es movia al cim dun petit tur1 despr%s veieren el matei0 moviment en un altre
promontori. Semblava un moviment reptant. Efectivament quelcom reptava sinuosament.
CS1n les melusines Caclar. KosmasC. Cal anar amb molta precauci1 i no fer res que les pu$ui
irritar.
*esembein+ lespasa cosa que f%u ai0. matei0 Arquimedes (( el qual a una lleu indicaci1 de
Kosmas diri$. la cavalcadura a laltre costat de sant (sidor. Aquest moviment tendia a prote$ir:
lo i en efecte 'o aconse$u. efica#ment.
En acostar:s'i les melusines bramularen espantosament amb bramul ressonador que feia
trontollar el s!l. Anaven i venien lentament com si no decidissin qu/ calia fer. Eren unes
'orribles serpents amb bust i cara de dona amb ull fi0 i una enorme boca oberta. Bns llar$s
cabells com de corda ru$osa els queien per lespatllaG romanien davant dempude$ants
carron&es 'umanes. A un r+pid impuls dabraonament respon$u% Arquimedes (( brandant
lamena#adora espasa brun)ent.
CCal demostrar se$uretat davant daquests monstres Cf%u KosmasC. Avancem amb
indifer/ncia i sense mirar:les.
<oc a poc anaren passant davant de les melusines i ben prompte les dei0aren enrera bramulant
enson&adament.
Continuaren el cam. 5a amb llum moribunda enmi$ dun silenci mineral aterridor. Arribaren
a una petita vall arrecerada del vent en la m%s absoluta soledat i decidiren fer nit en aquell
indret.
Arquimedes (( munt+ una tenda bi)antina de seda llistada de roi$ i $roc re$al de les $ermanes
de Kosmas quan aquest part. dAntioquia abandonant la casa paterna vers >i)anci despr%s
de0cel@lir en el manei$ de lespasa i de larc de $uerra sota el mestrat$e dun bi)ant. dEfes
militar retirat. Sacomiad+ cantant el pean de vict!ria ds escolar que tenia la virtut
comprovada destroncar la suor del cos despr%s dels e0ercicis al $imn+s.
Soparen amb $ana la minestra preparada pel corat51s aut!mat i sarreceraren a lentorn de la
fo$uera que aquest 'avia enc/s. El sant di$u%8
C>rauli de Sara$ossa m'a demanat que us don%s les $r+cies per la possibilitat que li 'eu
ator$at de posseir el /ontra /els d,r.$enes. <odeu comptar:lo com un amic lleial i sant. Bs
escriur+ car %s un infati$able escriptor de cartes.
Kosmas somri$u%.
Bna mica m%s tard sadormiren sota un cel intensament estrellat i sota la cura meticulosa i
tendra dArquimedes ((.
9(((
Lendem+ de bon mat. continuaren els nostres amics el viat$e vers el sud a la recerca de la
ine0istent ciutat d(ndala. El paisat$e era cada ve$ada m%s aspre m%s pat/tic sense arbres i
$aireb% sense 'erba. 6avia desapare$ut lespart i sols de tant en tant aparei0ia la ti5a ondulant
del 0amit paor1s arbust carn.vor semblant a un enorme $ira:sol. Els 'erbolaris opinaven que el
0amit provenia duna rerassa$ada mutaci1 misteriosa i recomanaven no acostar:s'i massa cosa
que no f%u Arquimedes (( que provoc+ daquesta manera la$ressi1 $oluda del 0amit que
intent+ devorar:lo sense afortunadament cap /0it car lestructura met+l@lica de laut!mat era
incomestible. Arquimedes (( se lespols+ de sobre amb ener$ia.
>en prompte veieren la mar dun blau intens.ssim i pre$on i se$uidament al fons duna
depressi1 abrupta contemplaren la blanqu.ssima ciutat dBrci oppida oras pro.ima <rci,
adscripta!ue ?eaticae i una mica m%s enll+ encimbellada en un pu5ol i tamb% pintada dun
color blanc esclatant la vila de Mur$is. El savi eclesi+stic $ot di$u% que els Set 9arons
Apost!lics fundaren les set futures di!cesis8 sant (ndaleci BrciG sant Cecili (lliberis 2Hranada4G
sant ?esifont 9er$i 2>er5a4G sant ?orquat Acci 2Hu+di04G sant Eufrasi (llitur$is 2And5ar4G sant
6esiqui Carcesa 2Mrcia4 i sant Se$on Abla. Ai0! 'o afirmava "lavi Se0t i 'o confirmava el
Martirolo$i 7om+ ai0. com se$les despr%s lActa primorum mart6rum del 7. <. ?eodoric
7uinart.
Bn camale1 de $rans proporcions es$uardava els nostres viat$ers mentre prenia el sol
tranquil@lament s!pit dalt duna pedra. Era dun rar color lito$r+fic fascinant. Sense que res fes
sospitar:'o llen#+ velo# la llen$ua enfora ca#ant un atabalat insecte volador. El de$lut.
impassible.
Arribaren finalment a Brci. Sant (sidor an+ a consultar els ar0ius eclesi+stics comprovant que
sant (ndaleci 'avia estat decapitat efectivament a Mur$is 2Mo5+car4 i dipositat despr%s el cos al
poble de <et0ina tocant a Almeria.
El rector de la parr!quia de sant (ndaleci invit+ el nostre 'ome des$l%sia a romandre un parell
de dies a Brci per tal destablir una estrat/$ia adequada a combatre l'eret$ia arriana que
sinfiltrava des del reialme visi$ot. Aquest consent. a fer:'o solament despr%s que Kosmas
insist.s en la seva acceptaci1 i que el piet1s recaptador de tributs li asse$ur%s que mentrestant
ell aniria a e0plorar la possible ubicaci1 d(ndala la ciutat ine0istent. 6om asse$urava que en
aquesta ciutat 'i 'avia la "ont de la Eoventut o el Euventus de qu/ parlen les cr!niques orientals
amb Epiter i una nimfa al fons de lai$ua.
Kosmas part. altra ve$ada amb linfati$able Arquimedes (( descuder vers laventura i el
misteri. Arribaren a pre$oneses de solitud on sols les lentes circumval@lacions de sinistres ocells
donaven fe de vida del que e0istei0 i %s viu. Continuaren ai0. fins a mi$dia i en diversos
moments es concretava a trav%s de la distorsi1 de la calit5a la imat$e no vista per Kosmas per!
s. intu-da va$ament dE$/ria la dama romana que lle$ia ara pensativa i bella uns diminuts
evan$elis. Sentrellucava ai0. matei0 sant >rauli de Sara$ossa el $ran redactor de cartes
donant ordres als librarii o copiadors de te0tos respecte a detalls essencials de cal@li$rafia per a
la claredat d,r.$enes.
9eieren fu$a#ment unes melusines t.mides ama$ant:se darrera les roques i assa5ant de cantar
melodies dissonants i sincopades tristes i irremissiblement sense cap $r+cia.
Aquestes eren les visions que sor$ien dentre el sopor i el silenci quan a mit5a tarda
Arquimedes (( torn+ a al#ar el bra# assen&alant cap endavant.
Amb un batec mineral sobria la terra amb unes fissures emer$int:'i a poc a poc la ciutat
d(ndala des dels merlets de les muralles a les cpules i els terrats de les cases acabant per sortir
tota la ciutat ale$rement multicolor i coberta de pedres precioses i $emmes que brillaven contra
el cel pur.ssim. 7est+ la ciutat aturada amb la $ran porta de la muralla oberta. 6i 'avia com una
melodia de c.tares suspesa en laire.
Kosmas i laut!mat entraren en silenci estupefactes sense trobar nin$ als carrers ni a les
places. ?ot rutilava esplendorosament i semblava acabat destrenar. *e tant en tant 'om veia
uns escuts de pedra en la qual 'i 'avia $ravada la fi$ura dun personat$e esquem+tic a$afant
larc iris amb les mans sin$ularment en ledifici del consilium probis hominis i en el mercat.
?amb% veieren lescut en altres edificis pblics com per e0emple al teatre a lamfiteatre i als
ban&s. Aquest era un edifici a linterior del qual en marbre rosa 'om veia un bassiol i una
fontana proli0ament decorada i amb un r/tol que deia #u"entus amb la imat$e duna deessa
5uvenil dansant. Lai$ua era l.mpida com un cristall brillant i en caure del broc resultava
a$radablement sonora i incitadorament acollidora. *onava una suprema sensaci1 de frescor i
benestar.
7especte a linteressant problema dels ban&s pblics Kosmas no i$norava que els Sants <ares
'avien censurat al$unes ve$ades ls immoderat i voluptu1s del ban& 2Clem. Ale0. <oeda$. S.
((( c. T4 i dai0! s'a dedu-t que varen pro'ibir el ban& absolutament. Els fets parlen en contra
daquesta conclusi1. Sant Eoan lEvan$elista freqAentava els ban&s pblics a Efes car sortia
dun dells el dia del seu encontre amb l'eret$e Cerint 2S. (ren. Adv. Loeres. ((( e4G i en la seva
c/lebre carta als cristians dFsia als fidels de Li1 i de 9iena posa entre el nombre de c+sti$s
que imposava la persecuci1 la privaci1 del ban& 2App. Euseb. 6ist. Eccl. 9 (4. Lauster
?ertul@li+ usava el ban& censurant per contra labs que sen feia8 Eo no em ban&o a la nit de
les saturnals amb lob5ecte de no perdre la nit i el dia. Eo em ban&o per tant a una 'ora
determinada i saludable que em conserva la calor de la san$. Sant A$ust. despr%s de la mort
de la seva mare es ban&+ per apaiva$ar el seu dolor 2Confess. (P SW4. Solament en inter/s
de la dec/ncia lEs$l%sia pro'ibei0 severament la barre5a dels dos se0es en els ban&s pblics.
<er! els primers cristians usaven els ban&s com a una e0piaci1 preliminar a la penit/ncia
sempre que es tacaven amb el pecat principalment per les impureses de la carnG i abans
daquesta purificaci1 e0terior no s'aurien atrevit a fer oraci1 ni a entrar al temple de *%u.
Aquest fet est+ confirmat pels <ares de les dues Es$l%sies i em primer lloc per sant Cris!stom
26oml. P9((( in ( ad Cor.4.
"etes aquestes consideracions Kosmas desit5+ prendre un ban& car anava brut de pols pel
viat$e i estava un 0ic cansat. Es desvest. r+pidament i sintrodu. al bassiol amb delectan#a.
E0periment+ una rara sensaci1 com si sestren%s a la vida i aquesta satur%s. Estava plet!ric
deuf!ria dale$ria. Li sor$. al bra# ine0plicablement una marca escarlata en forma de cor.
Duan es vestia novament se sent. com una vibraci1 i un trontoll sin$ular. Semblava un
terratr/mol per! evidentment no 'o era. El s!l i les parets es sacse5aven amb suavitat per! cada
ve$ada amb m%s intensitat. *e sobte Kosmas compren$u%. La ciutat senfonsava altra ve$ada
sota terra. Anava per tant a desapar/i0er.
Corre$u% se$uit dArquimedes (( pels carrers i places d(ndala vers la porta de sortida
sentint com la terra senfonsava lentament sota els seus peus. Bna ve$ada 'a$ueren sortit fora 5a
del recinte de les muralles encal#aren els cavalls que sa$itaven espantats i renillaven una
ve$ada i una altra.
Es tombaren llavors per contemplar el fant+stic espectacle de la desaparici1 de la ciutat. La
terra sobria novament en$olint el con5unt dels edificis que desaparei0ien il@luminats des de
linterior amb una estran&a transpar/ncia. Semblava un <aul Klee.
Duan la ciutat 'a$u% desapare$ut del tot la terra torn+ a estructurar la seva superf.cie com
abans de la incre-ble aparici1. Ea no e0istia res. Com deia sant (sidor la ciutat era ine0istent en
el sentit que no tenia tan$ibilitat e0ist/ncia real i la seva imat$e romania en els ulls i en la
mem!ria. Era cert ai0! o era un somniL
7etornaren al $alop a Brci. A difer/ncia dArquimedes que romania impertorbablement
indiferent Kosmas arrib+ defallit i sols la serenitat de sant (sidor lapaiva$+.
,mbres i$notes es condensaven al defora es crispaven dira i dimpotent desesperaci1.
(P
Calia no dei0ar deteriorar el tapissos de0cel@lent factura conservant:los inc!lumes sense
pols i nets car el dibui0 i la qualitat daquestes peces dutilit)aci1 dom/stica en sofrei0en. A
part daquest immediat servei 'i 'a naturalment el plaer que comporta o que en deriva i que
determina l'abilitat i el $ust Cdi$uem:'o ai0.C de lartes+ amb la delicada ima$inaci1
despla#ant:se a esquerra i a dreta del tramat essent possible contemplar:'o a5a#at al triclini i
+d'uc de$ustant uns $rans de0cel@lent ra-m. Llavors %s se$ur constatar la imat$eria persa
posem per cas o la caldea amb la cacera del lle1 bramulant i el $enet amb la llan#a enarborada
se$uit dels servents a peu entre larbreda de tons morats o blavosos i carm. esva-t contemplats
pel Sen&or dalt del seu tron.
Sele"a damunt els animals sagrats
=oltat de gl,ria en celeste carrossa,
amb la puresa i la 5ust;cia al tron
i amb benignitat i miseric,rdia.
?ells s'n els lluminars
creats amb ci*ncia i sa"iesa,
dotats de 1or@a i potestat
dominant enmig de luni"ers.
E$/ria romania somrient davant el mirall de plata i mentre unes aus $eom/triques amb
oblon$s ulls dametlla tendra recorrien les p+$ines dels c!de0s on es $uardaven les lleis 2tamb%
els versos4 i les diverses 5urisdiccions i les lle$endes m.tiques. Bna daquestes lle$endes era
indubtablement la de la fontana de Euventas o Euventus.
Kosmas es contemplava el sen&al del bra# el cor de dissen& perfecte i escarlata i es veia
adolescent en les ribes desdibui0ades del record estudiant l-nstituta aspirant a leterna 5oventut
i pre$ant a Santa Sofia prop de les ai$Aes del >!sfor i sota el talent militar de >elisari. Sobre
ai0! res no li 'avia dit el sant i la lleialtat fraterna daquest el contemplava dubitativa sense
saber si li era ator$at un do de la "ortuna o per contra una maledicci1 terrible.
En aquestes circumst+ncies arrib+ el missat$er. Arrib+ des de Sic.lia per! provinent com
temia de Constantinoble i amb desi$nis for5ats a les oficines de loncle >asili implacable
e0ecutor de la pol.tica imperial. El missat$er 'ome escardalenc i de mirada freda feia an&s que
treballava per a loncle com a correu defic+cia provada. Li entre$+ el document. *e moment el
dei0+ damunt la taula. Contempl+ els plecs de la capa daquell 'ome trist que venia de tan
llun& amb la salabror de la mar impre$nada a la roba amb el sol i la lluna la plu5a i els vents
de tants dies sobre la pell del rostre. Es pre$unt+ pel mecanisme dificil.ssim que re$ia els
destins i la motivaci1 incompresa per sempre oculta als 'umans. Sols *%u 'o sabia.
Bst+nia du$u% al correu una copa de vi $ener1s de les 6esp/ries que aquest be$u% amb
delectaci1. "%u petar la llen$ua contra el paladar.
Entraren silenciosament el petit B$ernum Mides i el voltor eloqAent. Es$uardaren el correu el
qual se sent. inc!mode evidentment. *eman+ perm.s per a retirar:se.
Kosmas trenc+ el se$ell i se submer$. en la lectura8
/ar nebot, en la pietat de #esucrist con1iats i en les se"es promeses, et trameto a!uesta lletra
esperant !ue estiguis b de salut, com 5o ho estic de la me"a, per permissi' di"ina, i suposant2
te, com et suposo, imposat des de 1a temps de la prodigiosa "oluntat del !ue ha estat dit, amb
amorosa ironia, !ue no dormia mai en la se"a diligent pre"isi' paternal, i donada la
restauraci' de l-mperi, per ell determinada i, en part, a1ortunadament aconseguida, em trobo
amb el goig dassabentar2te !ue la te"a gesti' en a!uesta Pro";ncia ha estat 5usta i con1orme
als desit5os del !ui ens comanda a tots, sota la "oluntat del (otpoder's Ai no dorm8, i essent
de secreta in1ormaci' me"a el 1et !ue ha estat con"ocat un /oncili :clesistic al reialme
"isigot, sobre la naturalesa del >ill respecte a la integraci' de les (res Persones Di"ines, iguals
i distintes, et 1aig saber !ue des dara declinars el teu crrec i delegars la 1unci'
administrati"a de recaptaci' dimpostos en el agister de la /iutat de torn i, sens 1alta, sense
cap dilaci' i, a mar.es 1or@ades, anirs a la capital del reialme "e;, a (oledo, lloc on se
celebrar el /oncili, a 1i i e1ecte !ue, grcies als teus conei.ements teol,gics, min1ormis
ob5ecti"ament dels esde"eniments i de la conclusi' da!uest /oncili. in1ormars en
document .i1rat, tot seguint el codi dels Dioscurs, cada setmana, i no guardars c,pia de les
in1ormacions, en el benent*s !ue s de cabdal importncia, per a l-mperi, !ualse"ol de les
!Bestions !ue se suscitin sobre lheretgia arriana, per!u* de la di"isi' dels "isigots, com la te"a
perspiccia segurament tindica, dep*n el 1utur de la )ostra Pro";ncia, encara no del tot
su1icientment consolidada. Du et doni salut i et protegei.i i et sal"i, dara en enda"ant, de tot
perill en el "iatge. Cep molts records de la cosina 46scaris, !ue 5uga encara amb la preciosa
nina mecnica !ue li regalares, ara 1a tres an6s, el dia de la )ati"itat del Sen6or. :l teu oncle
!ue tabra@a i thonora,
>AS(L(
Kosmas record+ els dies passats a >i)anci amb L&scaris quan aquesta li ensen&ava
or$ullosament les labors de $an0et que sota lull vi$ilant de Celd!nia aprenia a fer cada di5ous
a la tarda despr%s de berenar. 9eia els llibres que el peda$o$ >ardas li donava perqu/ sels
apren$u%s de mem!ria i les consultes que li escoltava diri$ides a saber coses puerils i a voltes
incontestables. ?ornava a veure:la dansant $raciosament a les festes despr%s dels oficis
reli$iosos al so de les lires que tocaven les esclaves o com se$uia intensament els relats i els
fets dels ap!stols ai0. com les lle$endes pietoses i com 5u$ava amb les ami$ues o sola
disfressant:se de princesa troiana 6elena per e0emple o assumint el paper tr+$ic de
Clitemnestra. "ou aquest el moment en qu/ pens+ construir:li la nina mec+nica i re$alar:la:'i.
Ai0. 'o f%u. ?emps despr%s a les nits sempre la posava a dormir al bressol i li cantava les
can#ons que a ella li 'avien cantat de petita. Era evident que la nina somniava durant el son i
L&scaris 'o sabia car al mat. li pre$untava qu/ 'avia somniat i si el somni era bo o dolent. Li
ei0u$ava les ll+$rimes i li rentava la cara amb el mocador mullat amb ai$Aes dolor. Era
meravellosa.
En aquell moment ,r$ el voltor f%u o inici+ la seva ocupaci1 preferida o si$ui esplu$ar:se
les plomes. *espr%s saltirone5+ molt $entil entorn de Kosmas arrosse$ant les ales per terra.
Satur+ finalment escoltant el no:res a les invisibles pres/ncies.
P
Lassociaci1 dels esperits de$enerats est+ $overnada per un cap visible sota el qual i amb el
seu comandament el mal es dividei0 en $rups i pren diverses formes. ( encara que el principi del
mal esti$ui individuat en Satan+s i en ell cal cercar la ra1 primera de tots els vicis cada un
daquests darrers considerat en detall t% les seves arrels particulars en un %sser personal com el
propi Satan+s per! a ell subordinat. Se$ons aquesta doctrina e0posada per Horres ai0! %s
indefectible.
Ara b% el pr.ncep de les tenebres t% sota la seva depend/ncia un $ran nombre de dimonis
cada un dells e0ercint o fent sentir el seu poder en una tasca o un vici determinat que li est+
particularment atribu-t. *e la matei0a manera que en lunivers es va dun e0trem a laltre
ascendint per una $ran muni1 de $raus intermedis en el re$ne de les tenebres 2que tracta
endebades dimitar en tot el de la llum4 'i 'a tamb% $raus innumerables en els quals es va
au$mentant incessantment la perversitat. <er! a la inversa del cel en comptes de pu5ar es bai0a.
Aquesta almen&s era la doctrina que sant Antoni ensen&ava als seus dei0ebles.
Arnulf era un dimoni de $rau intermedi dofici perfumista en possessi1 duna dial/ctica
teol!$ica notable. Era tartamut. Aquest defecte l'avia per5udicat privant:lo de passar a esferes
o $raus superiors en la 5erarquia infernal. *arrerament se li 'avia encomanat un cas en e0trem
dif.cil un cas delicat que era pertorbar i contraatacar lerudici1 pietosa del cavaller Kosmas
particularment odiat en les esferes infernals en ra1 del seu olfacte especial per detectar l'eret$ia
en els te0tos m%s inversemblants. <recisament aquesta era la darrera t/cnica ideada pels te!rics
demon.acs 2t/cnica insidiosa com es pot veure4 i la facultat de Kosmas era molt pertorbadora.
En virtut daquesta t/cnica sinfiltrava el mal en llibres aparentment innocents i era absorbit
sense tenir:ne esment el lector. Aquesta t/cnica revolucion+ria emprada avui dia per la
publicitat estava a punt de fracassar a causa de la sa$acitat de Kosmas. El problema doncs es
plante5ava de manera sen)illa. Arnulf per! no sabia e0actament com actuar. 9a$ament intu-a
que devia obstaculit)ar en tot i per tot lactivitat de Kosmas. En certa manera era all! que els
francesos en diuen posar bastons a les rodes del carro.
El nostre cavaller es veia doncs tractat duna manera sin$ular i 'umiliant 2encara que fins
ara no massa en/r$icament4 pressionat per le0ist/ncia de rares fu$ues daire en els passadissos
obscurs veus no escoltades mai encara per o-da 'umana mutacions e0a$erades de flors i
'erbaris casolans i sobretot per les incessants premonicions dombres e0asperades i turbulentes
i per laparici1 dara en endavant de notes escrites amb sarcasme i apare$udes dins els seus
llibres contradient la doctrina eclesi+stica oficial. Les notes anirien si$nades i rubricades amb el
nom diab!licament si$nificatiu dArnul1 i perfumades amb lacre sentor nauseabunda del sofre
e0'alat als avencs infernals. Altres ve$ades serien riallades sinistres i burletes vin$udes dels
m%s tenebrosos racons que respondrien a les seves elucubracions apolo$/tiques i e0e$/tiques.
Kosmas per! sabia de qu/ es tractava i estava assabentat que aquestes pr+ctiques i coaccions
Ccar de coaccions es tractavaC derivaven de la m.stica diab!lica que sinici+ amb les primeres
funcions rituals del cristianisme i que lEs$l%sia va 'aver de lluitar contra els dimonis m%s o
men&s encoberts des dels primers se$les. Ai0. la lluita mantin$uda per sant <ere amb Sim1 el
Ma$ es repr/n entre lEs$l%sia i els successors de Sim18 Menandre Sadurn. >asilides
Carprocat i Marc. "eien coses incre-bles diab!licament perverses abominablement atu-dores
que sembraven la confusi1 en les mentalitats m%s sanes i equilibrades com invocar els difunts i
fer:los apar/i0er al men5ador de les cases o occir els enemics a dist+ncia amb mit5ans invisibles
o fer volar monstres damunt dels terrats de les mansions urbanes. M%s tard foren els maniqueus
els enemics temibles perqu/ com diu Lle1 el Hran totes les impietats dels pa$ans lorbesa dels
5ueus els crims misteriosos de la m+$ia ne$ra les blasf/mies i els sacrificis de totes les
'eret$ies sabocaren al maniqueisme com si aquest fos una $ran clave$uera.
A la primera ocasi1 que tin$u% Kosmas s'i encar+ per tal de resoldre el problema. "ou quan
sorpren$u% Arnulf desquena a la porta posant una de les seves sarc+stiques notes en un llibre
que per cert era lDratio de incarnatione "erbi, de sant Atanasi. Acabava destampar la
si$natura.
CDu/ feu amb els meus llibresL Cpre$unt+ amb ener$ia Kosmas.
Arnulf se sobresalt+ molt. Es $ir+ vacil@lant vers el nostre 'eroi. El seu aspecte tanmatei0 era
massa terrible monstru1s. La seva veu era un ro$all de febre espasm!dica. Anava vestit de
ne$re amb ribets $rocs.
CAi0! que diu aquest llibre %s fals Ctartamude5+ Arnulf empal@lidint.
CDu/ sabeu v1s dai0!L A m%s sou part interessada Creplic+ amb men&spreu el nostre
recaptador erudit i te!le$.
CS. que en s% Ccontest+ ArnulfC. ( a m%s us dir% que el que us cal lle$ir %s Arri+ i els seus
comentaris al Dominus crea"it me, o al Pater maior me est, de sana doctrina recollida molt
plausiblement pels visi$ots. ?ota la resta s1n fal!rniesJ
3o li cal$u% a Kosmas contestar car en aquest punt de la controv/rsia entr+ Arquimedes ((
que sens dubte 'avia escoltat involunt+riament la conversa 'issant ben alta una $ran creu de
plata present del basileus dAntioquia.
Duan Arnulf vei% la creu e0'al+ un $ran crit i tor#ant:se amb desesperaci1 desapare$u%
enmi$ duna empude$ant fumera ne$ra dens.ssima.
Aquestes escenes que foren comentades proli0ament i minuciosament per la $ent de la casa
no impediren a Kosmas fer les valises necess+ries per al viat$e. Bst+nia li du$u% una tassa de
brou de $allina amb moltes llunes i molt fume5ant que li escald+ el paladar i la llen$ua. 6a$u%
de bufar una mica la superf.cie del l.quid. El voltor ,r$ enton+ un pean m%s aviat l.ric8
Sobre la testa in1inits
ocells "olaren
i els pei.os saltaren
1ora de laigua bla"a
al so de la bella can@'.
6avent dei0at els afers arran5ats Kosmas en compan&ia dArquimedes (( i la fanfara musical
daut!mats mar0ava lendem+ provis!riament cap a la imperial ?oledo 2els documents deien
encara ?oletum4.
Segona Part
(
Lespectacle que oferia ?oledo als viat$ers que per primera ve$ada la contemplaven era
fascinant. Aparei0ia encimbellada dalt dun promontori roc1s i aspre $aireb% encerclada per les
ai$Aes del riu. Les ai$Aes eren manses per! profundes i com que respecte a elles la ciutat
romania enlairada no 'i 'avia mai 'umitat ni boires ans al contrari el casc urb+ es retallava
contra un cel net.ssim i enlluernador. Era una ciutat altiva que dominava els accidents
$eo$r+fics i en possessi1 dun clima ben/fic. <omponi Mela que era un andals de la >/tica
asse$urava que en aquella contrada toledana no es d1na mai lafecci1 malenc!nica que els
met$es $recs anomenen 46canthropia. La ciutat est+ prote$ida per les muralles i es lluca per
damunt delles la bas.lica que f%u edificar el rei $ot Amalaric.
*e la lectura dels documents apropiats Kosmas sassabentava que el qui primer 'avia parlat
de ?oledo 'avia estat ?itus Livius 2Decada, O lib. V cap. X4 referint la batalla que Marc "ulvi
lliur+ contra els celtibers i altres tribus. Ai0! succe. se$ons els cronistes durant el consolat de
Corneli Merula lan& VUS de la fundaci1 de 7oma cent noranta:tres an&s abans del nai0ement
de Crist. ?enia el dret dencun&ar moneda i fou la capital de la Carpetana com afirma <lini lib.
M cap. M8 /aput /eltiberia Segobriennis, /arpetana (oletani, (ago 1lumini impositi. Es fa
derivar el seu nom antic dun c!nsol ima$inari ?olemon don ve el nom de ?oletum i lori$en
de la seva fundaci1. 3o obstant ai0! labat $al de 9alemont di$u% absurdament en franc/s tal
com reporta una ressen&a 'ist!rica posterior8 4es espagnols 1ont passer leur mridien par la
=ille de (ol*de, parce !uils disent !uAdam a t le premier Co6 d:spagne, et !ue Dieu mit le
Soleil au moment de sa cration su leur ancienne =ille de (ol*de.
Kosmas contemplava la ciutat des de laltra riba del riu dalt del cavall i voleiant:li la capa per
damunt les espatlles a causa del vent. "eia una setmana que 'avia sortit de Carta$ena decidint a
darrera 'ora ampliar la comitiva amb el sofista Mides B$ernum i el voltor 0erraire. 6avien
travessat immenses planries i boscos espessos so5ornant m%s del compte en unes delitoses
llacunes que en deien de 7uidera on es ban&aren i feren provisi1 de carpes. *urant labs/ncia
de Kosmas com 5a 'avia estat previst el pes material de l,ficina de ?ributs el suportava
Macari amb lassist/ncia dArquimedes ( els quals actuaven efica#ment i ale$rement sota el
vist:i:plau incondicional del Ma$ister de la Ciutat. Els tributs es cobraven re$ularment i les
campanes de les es$l%sies tocaven sense novetat.
Abans dentrar a lurbs toledana capital del re$ne visi$ot decidiren els nostres amics dinar
sota un bell emparrat i a la vora del riu. En aquell moment pass+ un cavaller delevada
pros+pia a qui convidaren al companat$e despr%s de saludar:lo cerimoniosament i aquest
accept+ de molt bon $rat. Es deia Holdomir i pertan&ia a l,fficium palat.. 7esult+ un
personat$e verament important simp+tic una mica imprevisible impressionat per tota mena
daut!mats. Afirm+ que amb el Concili 2que era el tercer se$ons recordava celebrat a ?oledo4
'om esperava que el rei donaria la batalla a larrianisme i declararia el catolicisme com a reli$i1
oficial del re$ne.
Afe$. satisfet8
CAquest format$e %s e0cel@lent duna rara densitat. *on l'eu tretL
C3o 'o s%. <er qu/L Cdi$u% el nostre piet1s recaptador dimpostos.
C<erqu/ si %s bo el format$e essent com %s un element pesat bai0a a lest1mac es barre5a
amb els altres aliments i a5uda a fer la di$esti1. Ai0! si abans s'a men5at carn.
C( si s'a men5at pei0L Cpre$unt+ sorne$uerament el sofista Mides.
CSi s'a men5at pei0 cal acabar sempre men5ant nous se$ons el principi en vers que diuen els
met$es romans8 Post piscis nuces, post canes caseum manduces.
CCaram i ai0! per quina causaL La veritat es que no 'o acabo dentendre Cf%u el sofista.
CMolt sen)ill. <erqu/ la 'umitat del pei0 lei0u$uen les nous que s1n caldes. ( com que 'i 'a
molts pei0os verinosos les nous tamb% servei0en com a contraver.. Si el pei0 %s de riu s'a de
coure en vi blanc posant:'i 5ulivert tal com diu el vers que canten els cuiners $ots8 Sint cocti
"ino pisces cum spetiose lino.
CAi0! 'o a$rair+ lest1mac.
C3aturalment. Lest1mac %s lolla on es cou el men5ar. Sabeu per qu/ %s rod1 lest1macL
C6o i$noro totalment. E0pliqueu:m'o per! si us plau.
C*oncs b% perqu/ 'i cai$ui el men5ar tot recollit possibilitant ai0. la di$esti1 car si fos
quadrat el men5ar que 'a$u%s cai$ut als racons no s'i couria. Es trobaria fora del centre de la
calor i emmalaltir.em. 9iur.em realment molt poc.
Kosmas felicit+ Holdomir per la seva brillant dissertaci1 i li re$al+ una da$a bi)antina que
duia una pedra silonita encastada.
CLa pedra silonita Cafirm+ eruditament com sempreC %s una pedra que es forma al cos de les
tortu$ues de lYndia. 3'i 'a de blanques ro$es blaves. 6i 'a qui diu que %s verda i que es troba
a </rsia i asse$ura que crei0 conforme crei0 la lluna i empetitei0 tamb% com aquesta. Certs
fil!sofs certifiquen que el qui la porta a sobre veu i conei0 all! que li succeir+. Si 'om es posa la
silonita sota la llen$ua sobretot en lluna plena podr+ saber si cal fer o no fer una determinada
cosa. En el primer cas se li en$an0ar+ al paladar amb tanta for#a que no se la podr+ treure. En
cas contrari li caur+ per si matei0a. Huarei0 la tisi i la debilitat amorosa.
Holdomir rest+ entendrit per la $enerositat i lerudici1 del nostre 'eroi i labra#+
afectuosament. *espr%s f%u tres passes endavant i tres passes m%s enrera saltirone5ant com en
una dansa cortesana. Es$uard+ la ciutat contra la posta de sol fent visera amb la m+ damunt els
ulls.
CCal que ens apressem Cdi$u%C. En cas contrari ens e0posem que ens tanquin les portes de la
muralla i ens dei0in fora.
*espr%s posant la m+ lleu$erament damunt el bra# del bi)ant.8
C3aturalment em fareu l'onor de ser el meu 'oste. Estic or$ull1s d'aver:vos cone$ut.
((
*alt de la torrat0a duna "illae romana dels afores de ?oledo precedent directe duns futurs
cigarrales, el dimoni Arnulf contemplava desesperat lentrada de Kosmas i Holdomir a la ciutat
dels Concilis amb llurs ba$at$es i fidel compan&ia. A Arnulf se li 'avia distorsionat la fa# que
estava adquirint not!riament una concentraci1 verdosa i mormolava paraules inco'erents
dintenci1 va$ament blasfema. Lespectacle resultava m%s aviat repulsiu sobretot si sel
comparava amb la contrastant visi1 $aireb% c/lica i pur.ssima de la fi$ura dE$/ria que
e0traordin+riament allun&ada a >landa prop de la mar incessant pre$ava somrient i serena a
una imat$e de linfant de Maria. 6i 'avia com un ideal castell de focs dartifici entre els nvols
blancs i cotonosos.
El palau de Holdomir era un $ran edifici duna robusta solidesa constru-t amb ben tallats
carreus de pedra arenosa. Al darrera del palau sobria un 5ard. que donava a la muralla ben
prove-t de llimoners i taron$ers i roses que mutaven de manera discreta. En una $+bia 'om
podia veure el babau animal depredador estran&.ssim que desossava la carn duna fais1
matem+tica i neta. Sa$itava inquiet dins la $+bia.
Holdomir estava casat amb una dama 'ispano:romana anomenada <erp/tua Csota un r/$im
5ur.dic de0trema complicaci1 encai0at violentament $r+cies al favor reial en la 4e. romana
"isigothorumC i de la qual tenia quatre fills8 Aureli 9ictorina <olicarp i "elicitat. Els nois
sinstru-en per a bucelarii, amb la intenci1 din$ressar en la $u+rdia personal del rei. Les noies
tei0ien el lli sota els dictats de la mare i ensen&aren a Kosmas uns 5ocs de taula brodats amb
fils de seda verament de molt bon veure. 9ictorina la m%s petita de les filles estava promesa
amb Aldrofeu prometedor notari pblic.
Holdomir present+ a Kosmas un parent abat de 9allclara o >iclara anomenat Eoan de >.clar
provinent de la ?arraconense 2pr!piament de Catalun&a4. Era 'ome e0traordin+riament cordial
sen)ill i cultivat que 'avia vin$ut a ?oledo per assistir al Concili que se$ons el c!mput de
Holdomir era el tercer i en el qual s'auria de decidir oficialment 2de fet 5a 'o estava4 laband1
de la secta arriana i le0altaci1 del catolicisme com a nica i vera reli$i1. >.clar que era nat a
Scalabis o Santarem en la prov.ncia de Lusit+nia 'avia estat educat a Constantinoble 2quan 'o
deia somri$u% si$nificativament a Kosmas4 aprenent la doctrina dels <ares de lEs$l%sia i de
<rocopi els c+nons i el Codi de Eustini+. 7esult+ que era molt amic de sant Leandre i del seu
$erm+ sant (sidor el compan&! de Kosmas. En els moments de lleure a 9allclara tocant a
Montblanc sota les muntan&es de <rades 'avia escrit ben meditadament una re$la mon+stica
innovadora que immediatament el nostre 'eroi sinteress+ per con/i0er.
El mon5o simp+ticament loqua# continu+ 0errant a taula fent les del.cies de tots els presents
particularment de <erp/tua laristocr+tica serventa de *%u i de Holdomir el seu marit i
garding de la monarquia. *urant l+pat que fou vi$ilat per le0quisida cura $astron!mica de
lamo de la casa 9ictorina la filla petita Cla promesa amb el notariC feia en veu alta una
lectura de pietat aprofitant els rars silencis. Es tractava aquell dia de la lectura duna carta de
Eesucrist diri$ida des del cel a Licini+ bisbe de Carta$ena en la qual es quei0ava que se$ons
lEs$l%sia el 7edemptor quan celebr+ el Sant Sopar calia que tin$u%s for#osament dos cossos8
el cos amb qu/ pren$u% el pa el bene. i el part. i el don+ als dei0ebles i el que sota la forma de
pa donava a aquests car tamb% era el seu cos carnal.
Kosmas en sentir ai0! tremolant dira al#+ vivament el cap i e0clam+ indi$nat8
C6eus ac. una $ran 'eret$ia revoltant pueril impostura que sospito don ve i qui l'a escrita.
7ebut$em vi$orosament aquestes fal!rnies 'er/tiques car no %s possible que Licini+ a qui
conec molt b% 'a$i rebut aquesta carta per altra banda detestablement redactada. Aqu. 'i vei$
la m+ dArnulf.
Labat de 9allclara es pos+ dempeus aplaudint calorosament actitud que imitaren tots els
comensals amb decisi1. Era una actitud un+nime.
Kosmas dei0+ incontestada la pre$unta que li f%u labat de qui era Arnulf per! diri$. una
mirada furibunda a un misteri1s armari entreobert en qu/ es veia oscil@lar quelcom de borr1s i
inconcret.
Se sent. llavors una pudor de sofre intensa que obli$+ el servei a obrir portes i finestres de bat
a bat i a re$ar lestan#a amb una ai$ua concentrada per la flor de lesp.$ol.
Com que lendem+ a les on)e del mat. comen#ava el Concili Holdomir sacomiad+ dels seus
amic i parents dient que se nanava a l,fficium per preparar tots els detalls de lacte i
asse$urar tant a >.clar com a Kosmas un bon lloc preferent. 7estaren parlant aquests darrers
al 5ard. i leclesi+stic e0press+ al bi)ant. la seva opini1 que el mal %s sempre darrera de les coses
per! que al final resta ven#ut indefectiblement.
CEls fil!sofs $n!stics es presenten $aireb% sempre a la palestra Cafirm+C. ( ai0. un Cels un
?'eostenes un <orfiri un 6ierocles ataquen per tots els costats la doctrina de Crist.
CBs oblideu de *emetri de Cecili i de Sima$ que s1n tan perversos com els primers.
CS. %s veritat. ?ots ells estan posse-ts per lesperit del diable.
CEfectivament.
C?ot ai0! per! no %s sin1 un mit5+ disposat per la divina saviesa per tal que la veritat de la
nostra reli$i1 resplendei0i amb m%s $ran puresa com lor entre les flames.
C3estic conven#ut amic meu.
CHaireb% tots ells si no s1n 'er/tics dinspiraci1 diab!lica conven#uts per la for#a i
levid/ncia de la veritat abandonen a poc a poc amb madura refle0i1 llurs opinions.
C7ecordo molts casos que vai$ aprendre a la 6ist!ria Eclesi+stica.
C( %s m%s. <er desi$ni de *%u molts dells 'an sub5ectat el seu elevat en$in& a la reli$i1.
Al$uns l'an defensada amb tota calor i fortalesa. Dui 'o 'avia de dirJ
Els interromp% Aureli el fill $ran de Holdomir venint:los a cercar per donar un tomb per la
ciutat que estava animada com si es tract%s dun dia de festa. <er! era un dia de festa. Is a dir
encara millor8 era la vi$.lia dun dia de festa pro5ectada cap al futur.
Certament no es podia donar un pas pels carrers curulls d'omes des$l%sia ma$nats i militars
amb llurs riques vestimentes. El poble bai0 s'o mirava esbala-t sentint la melodia i el comp+s
de les $ralles i les c.tares sonant per les cantonades.
6i 'avia com un $ran batec en el cel il@luminat per un sol ne$re.
(((
Bna 'ora abans de la sortida del sol Holdomir sencamin+ a les$l%sia de Santa Leoc+dia C
edifici de ma$n.fica f+bricaC lloc escollit per celebrar el ((( Concili de ?oledo iniciant el primer
acte ritual establert que era desallot5ar les$l%sia de visitants. ,rden+ tancar totes les portes a
e0cepci1 de la que es destinava a entrada dels concurrents els quals eren rebuts pels ostiaris.
6avent arribat tots els prelats entraren en corporaci1 i sanaren acomodant als seients reservats
se$ons lordre de llur consa$raci1.
*espr%s de col@locar:se als setials per llur anti$uitat i alcrnia entraren els preveres escollits
aquells que foren reputats com a di$nes dassistir al Concili. Entraren tamb% en corporaci1 i
anaren a seure als llocs que els 'avien estat desi$nats. Solament despr%s entraren els diaques. La
disposici1 era la se$Aent8 la primera fila de seients col@locats en forma damfiteatre o de circ de
cara a laltar central estava ocupada pels prelatsG a la se$ona fila Co si$ui al darrera daquestsC
seien els preveres. *empeus a la darrera fila sacomodaven els diaques.
Col@locat lestament eclesi+stic daquesta $uisa entraren a continuaci1 els se$lars escollits
pels pares del Concili que foren distribu-ts al presbiteri en places reservades 5unt amb els notaris
encarre$ats dai0ecar les Actes o actuar se$ons requeriment. Holdomir romania a latri del
temple esperant Kosmas i ordenar finalment que fossin tancades totes les obertures del recinte
sa$rat.
"ins aquell moment per! Kosmas Cque 'avia previst el cop defecte de manera meticulosaC
no arrib+. 6o f%u precedit per la fanfara daut!mats 2trompa cornet. flauta fiscorn c.mbal
tuba c.tara altament estrepitoses4 que avan#aven tocant una mar0a militar sir.aca molt ale$re
per! solemne. "ou un moment de $ran emoci1 i la multitud que contemplava lescena als
voltants de Santa Leoc+dia estava esmaperduda. Kosmas vestia una to$a riqu.ssima brodada
amb fils de plata i or i incrustacions de pedres precioses. Arquimedes (( anava a la seva dreta
duent:li les cartes credencials bi)antines trameses de Constantinoble pel correu de loncle
>asili. *arrera de Kosmas 2i com a bucelarii daquest4 'i anaven el sofista Mides B$ernum i el
voltor ,r$. ?ots ells restaren reverenciosament a la porta.
Entr+ el nostre bi)ant. presentant les credencials a Holdomir el qual despr%s de donar:'i una
ullada lacompan&+ al seient que li corresponia enmi$ dun e0pectant silenci. >.clar el salud+
amb un lleu moviment de la testa. El silenci persistia.
Estant 5a tot'om aposentat sal#+ lArdiaca i pronunci+ estrictament la se$Aent paraula8
<re$uem. ?ots es postraren llavors orant secretament $eme$ant i plorant amb $rans veus.
Sai0ec+ acte se$uit un dels bisbes m%s antics i di$u% aquesta oraci18 Aqu. estem Esperit
Sobir+ confosos amb les fra$ilitats del pecat per! especialment con$re$ats en nom vostre.
9eniu Sen&or a nosaltres assistiu:nos descendiu als nostres cors. Ensen&eu:nos qu/ %s all!
que cal fer mostreu:nos on cal que ens diri$im i fem les obres que cal$uin. Si$ueu 91s
solament qui su$$erei0i i formi els nostres 5udicis car sou 91s el qui amb el <are i amb el "ill
fruei0 del nom $lori1s. 3o permeteu car estimeu infinitament all! que %s 5ust que si$uem
pertorbadors de la 5ust.cia que ens $ui- lerror de la i$nor+ncia ni ens torci el favor ni ens
corrompi linter/s o accepci1 de les persones ans a5unteu:nos a 91s matei0 efica#ment per 91s
matei0 perqu/ si$uem un en 91s i que res ens aparti de la veritatG de manera que con$re$ats en
nom vostre de tal manera usem de la pr+ctica de la 5ust.cia com a moderaci1 de la pietat que no
discrepi aqu. en res la nostra sent/ncia de la vostra i despr%s que pu$uem aconse$uir per all!
ben fet premi etern concedint:lo 91s qui amb el <are i amb el "ill romaneu un *%u per infinits
se$les dels se$les. Am%n.
Kosmas reprim. un badall ocasi1 que fou aprofitada m%s enll+ de $rans rius fondals i altes
muntan&es per Bst+nia la voluptuosa i per Arnulf el dimoni tartamut per e0aminar una mica
el tramat daquesta 'ist!ria i el seu si$nificat. Bn $at miol+. 6o f%u insistentment damunt la
teulada de la casa paterna de sant (sidor lenciclop/dic estudi1s el $erm+ del qual Leandre
2Santedat i <ol.tica en estreta alian#a4 acompan&ava 7ecared i el seu s/quit per tortuosos
carrers i places per conduir el beni$ne rei visi$ot a lesplendor memorable del ((( Concili de
?oledo.
El Metropolit+ ai0ec+ la veu estosse$+ una mica i di$u%8 *espr%s de les spliques que 'em
fet a *%u em diri$ei0o sant.ssims sacerdots a vosaltres e0'ortant:vos en el nom de *%u que
rebeu amb tota pietat i procureu complir amb summa rever/ncia quantes coses si$uin
proposades en ordre als desi$nis de *%u dels sa$rats ordes o dels bons costums. ( si per at)ar
al$ de vosaltres enten$u%s de fais1 diferent all! que aqu. es di$ui podr+ sense recel fer la seva
e0posici1 per tal que e0aminada aquesta per tot'om el dubte es desfaci o ens ensen&i amb
la5uda de *%u. <er altra banda us con5uro en el matei0 nom que nin$ no aten$ui laccepci1 de
les persones ni saparti dall! veritable per ra1 de favors o dons. <er contra demano que tot all!
que esdevin$ui en aquest con$r%s si$ui mirat amb tanta inte$ritat que no tin$ui lloc entre
nosaltres la disc!rdia que no satropelli la 5ust.cia ni es retardi i entorpei0i la sol@licitud o vi$or
del nostre ordre per tal de decretar lequitat.
*espr%s el Metropolit+ torn+ a resar m%s oracions responent tots Am%n. Llavors di$u%8
Ai0equeu:vos. A la veu del qual sai0ecaven o tamb% seien amb molta captinen#a i silenci.
En aquell moment un dels diaques revestit de lalba i posat enmi$ del Concili amb el C!de0
dels C+nons lle$. els cap.tols corresponents a la celebraci1 dels Concilis Henerals ai0. com el
serm1 de sant Ambr!s sobre la pau. Acte se$uit es promul$aren tres dies de de5uni. Acabaren
per aquell dia amb el cant del laudes -ustini, cosa que sorpren$u% a$radablement el nostre
cavaller Kosmas8
Augustum, -ustine, genus te principe dignum,
te dominum sacrae !uis non praedi.erit Aulae
cum magni regeres di"ina palatia patris,
par e.tans curis, solo diademate dispar,
ordine pro rerum "ocitatus curapalatis.
Les veus ressonaven per les voltes del temple amb solemne clamor.
(9
Duan es continu+ el Concili se$u. la matei0a pompa i solemnitat i apare$ueren vestits amb
mantell reial i les seves corones 2tan famoses se$les despr%s4 el rei 7ecared i la seva muller
>ada. Mai no s'avia vist cosa semblant a la imperial ciutat.
Entraren al temple i el monarca es pos+ davant laltar i pre$+ profundamentG i tombant:se vers
els prelats el se$uici i altres concurrents a lacte amb veu ben alta pren$u% la paraula dient8
C7everend.ssims sacerdots8 Crec que no desconei0eu que us 'e cridat a la nostra pres/ncia
amb lob5ecte de restablir la disciplina eclesi+sticaG i com que fa molts an&s que lamena#adora
'eret$ia impedia que se celebressin Concilis en tota lEs$l%sia Cat!lica *%u a qui pla$u%
treure per mit5+ nostre tal obstacle ens va amonestar que restabl.ssim els estatuts eclesi+stics
se$ons costum. Ale$reu:vos doncs 5oiosos de veure que els costums can!nics tornen al seu
primitiu estat. <er! per tal que lordre can!nic tant de temps oblidat i en dess si$ui de nou
cone$ut en tota la seva esplendor us e0'orto a obrir aquesta assemblea amb devotes oracions.
Els ocells del <arad.s pintats amb un bon $ust totalment imprevisible i variat refilaren
'armoniosament davant daquests mots i al matei0 temps el brancat$e selv+tic de les arbredes
sentrella#+ formant medallons ovals de0tremada i no repetida bellesa. Aquests emmarcaren
ef.$ies rutilants com la dE$/ria la dama que lle$ia la relaci1 del viat$e duna +via ardida i fins
a cert punt aventurera parant lorella vers incone$udes veus.
Entre aquestes es feia remarcar la del rei 7ecared $erm+ de sant Ermene$ild.
*i$u%8
CA bastament sabeu les vostres Santedats quant temps 'a $eme$at Espan&a sota el 5ou de
larrianisme i com als pocs dies de la mort del meu pare vai$ entrar al si de la catolicitat
proporcionant a la naci1 un $oi$ $eneral i etern. *esit5ant doncs que vosaltres doneu $r+cies a
lAlt.ssim per tan e0traordinari esdeveniment i tamb% per la conversi1 del meu poble us 'e
con$re$at aqu. en aquest S.node. ?ot el que 'em de dir:vos sobre la nostra fe i les esperances
que mantenim est+ contin$ut en aquesta paperassa que us ensen&o 2ai0ec+ la m+ mostrant un
plec de documents4. Lle$ei0is doncs ara aqu. davant de vosaltres i e0amineu en 5udici
sinodal per tal que resti patent per a lesdevenidor la nostra $l!ria amb el testimoni dilatat i
ardent de la nostra fe.
9aren rebre els <ares conciliars la paperassa a la lectura de la qual proced. el notari de torn8
?inc fe en la sent/ncia del Sen&or que diu Z,n 'i 'a$i dos o tres con$re$ats en el meu nom
all+ ser% 5o entre ells[. Crec doncs que la santa i divina ?rinitat assistir+ a aquest sant ConciliG
per ai0! com si esti$ues en pres/ncia de *%u fai$ professi1 de fe davant de tots vosaltres.
Anatematit)o amb tots els seus do$mes i c!mplices Arri que afirmava que lBni$/nit "ill de
*%u era subst+ncia inferior a la del <are i que no 'avia estat en$endrat per Aquest sin1 creat del
no:res. Anatematit)o tots els Concilis dels malvats que se celebraren en contra del sant S.node
de 3icea. Accepto i 'onro amb tot 'onor i tota lloan#a la santa fe daquest S.node composta i
subscrita contra el pest.fer Arri per MS; <ares. Abra#o i sostinc la fe dels SVN >isbes con$re$ats
a Constantinoble que destru. Macedoni que disminu-a la subst+ncia de lEsperit Sant i
se$re$ava la unitat i less/ncia del <are i del "ill. Crec i$ualment i 'onro la fe del primer Concili
dEfes en contra de 3estori i de la seva doctrinaG i la del Concili de Calced!nia que ple de
santedat i erudici1 condemn+ Eutiques i *i!scor i ladmeto reverentment amb tota lEs$l%sia
Cat!lica.
Es f%u llavors una $ran resplendor a Constantinoble i en les oficines de loncle >asili 'om
e0ult+ de ponderada i santa satisfacci1. Cant+ una puput amb veu dis$raciosa. Bn lla$ost salt+.
Els perses eren llun& ara. Ara i sempre.
La veu se$uia uniforme8
Admeto submisament i amb i$ual rever/ncia els Concilis de tots els ortodo0os i venerables
sacerdots que no soposin a la fe. *oneu:vos doncs pressa les vostres rever/ncies a introduir a
les col@leccions can!niques aquesta nostra professi1 de fe i a escoltar dels >isbes reli$iosos i
ma$nats del nostre poble la fe amb qu/ cre$ueren en *%u dins lEs$l%sia cat!lica. Aquest
Credo copiat escrupolosament i enrobustit amb les si$natures cal conservar:lo als ar0ius perqu/
servei0i de testimoni davant *%u i dels 'omes temps a venir a fi que se s+pi$a que aquesta $ent
a la qual sobrepassem sols en la r/$ia potestat per disposici1 divina abandonat lantic error
reberen per la Confirmaci1 i la imposici1 de mans dins lEs$l%sia Cat!lica lEsperit <ar+clit
que confessaren %sser un i i$ual al <are i al "ill i foren rebudes al si de la catolicitat. Si al$ no
vol creure aquesta santa i recta confessi1 nostra e0perimenti la ira de *%u amb lanatema etern
i que la seva perdici1 servei0i de $oi$ als fidels i descarment als infidels. A aquesta meva
confessi1 'e unit les Constitucions dels susdits Concilis i amb tota puresa de cor 'e si$nat el
testimoni div..
Lle$it ai0! pel notari es recit+ el s.mbol de la fe de 3icea Constantinoble Efes i Calced!nia.
Acte se$uit estamp+ el Monarca al peu del document la se$Aent si$natura8 Eo 7ecared 7ei
tenint al cor i si$nant de paraula aquesta santa i veritable confessi1 que %s la que professa
lEs$l%sia Cat!lica la vai$ si$nar amb la meva m+ dreta prote$int:me *%u.
A continuaci1 si$n+ la 7eina8 Eo >ada reina $loriosa vai$ si$nar amb la meva m+ i de tot
cor aquesta fe que vai$ creure i admetre.
*if.cilment es pot concebre confessi1 m%s sublim sincera i emocionant que aquesta en llavis
dun 7ei La impressi1 que en els assistents produ. fou profund.ssima.
Les ll+$rimes es mesclaren amb la 5oia i de les boques de tot'om brollaren aquestes
e0clamacions8
Hl!ria a *%u <are "ill i Esperit Sant que t% cura de la pau i la unitat de la seva Es$l%sia
Santa i Cat!lica. Hl!ria al nostre Sen&or Eesucrist que a costa de la seva san$ va formar
lEs$l%sia Cat!lica amb totes les nacions. Hl!ria al nostre Sen&or Eesucrist que f%u la unitat de la
veritable fe i institu. un ramat i un pastor. ( Qa qui 'a concedit *%u aquest m/rit etern sin1 al
veritable cat!lic rei 7ecaredL Lloan#a eterna a Eesucrist que amb el <are i lEsperit Sant viu i
re$na pels se$les dels se$les. Am%n.
9
El nostre amic Kosmas atrafe$ad.ssim redactava reports de0tensi1 dilatada plens
dobservacions subtils i proli0es necess+ries per! a la comprensi1 i la bona mar0a dels serveis
diplom+tics. El rostre de >i)anci impertorbable en apari/ncia senro5olava discretament als
p!muls sen&al de que la vida i lemoci1 'i eren presents no tant per la conducta reprensible de
?eodora sabuda per tot'om com pel somni mai abastat de restauraci1 de l(mperi que
contradict!riament no dei0ava dormir al $ran Eustini+ el que no dormia mai. Kosmas omplia
raimes de paper Ctirallon$ues verament e0cessivesC amb cal@li$rafia atape-da relatant com es
desenrotllava el Concili i les seves incid/ncies a5udat per le0peri/ncia del >iclar/s que li
assen&alava detalls que sescapaven a la seva observaci1.
Les intervencions i les deliberacions continuaven i ai0. acabat que fou el solemn.ssim acte de
lab5uraci1 dels 7eis i de la professi1 pblica de la seva fe va tocar el torn als >isbes preveres
patricis i ma$nats de llinat$e $ot. 6i eren presents els >isbes arrians B$nas de >arcelonaG
Bbili$isc de <al/nciaG Murila de 9al/nciaG Sunila de 9iseuG Hardin$ de ?uiG >ec'ila de
Lu$oG Avit d,porto i "riscle de ?ortosa. Els preveres i diaques eren $ent an!nima e0cepte
Eoan de >.clar il@lustr.ssim per tots conceptes. Els ma$nats $ots eren Husind "onsa Afrila A-la
i Ella. Amb aquest $rup de nobles 'i 'avia tots els Seniors del poble.
<er insinuaci1 dels <ares del Concili pren$u% la paraula lemin/ncia $ris daquest Leandre el
$erm+ de sant (sidor el qual en nom de *%u del 7ei i dels assistents va requerir als >isbes
preveres ma$nats i sen&ors de llinat$e $ot que manifestessin pblicament all! que creien dins el
seu cor. A ai0! tots contestaren8
Encara que all! que la vostra fraternitat i paternitat desit5a escoltar de nosaltres i all! que vol
que fem 5a 'o 'em e0ecutat abans en el moment de la nostra conversi1 quan se$uint el Sen&or
nostre el 7ei 7ecared v+rem passar a lEs$l%sia de *%u anatematit)ant i rebut5ant la perf.dia
arriana amb totes les seves supersticions tanmatei0 en atenci1 a lamor que devem a *%u i a la
Santa Es$l%sia Cat!lica no sols ens donem pressa a fer el que ens demaneu sin1 que si encara
trobeu al$una cosa convenient a la fe e0i$iu:la de nosaltres car lamor de la recta fe ens 'a dut
a desit5ar que tot all! que la vostra fraternitat ens indiqui com a m%s veritable 'o sostindrem i
'o confessarem amb $enerosa confessi1.
Bn primer pla del rostre de >i)anci apare$u% en la blanca pantalla de la paret pintada de cal#
$aireb% simult+niament a aquestes paraules multitudin+ries. 6i aparei0ia depassant la tanca de
l'orta on 9ictorina la filla de Holdomir promesa amb el notari collia ro$es cireres de larbre i
se les posava a les orelles com arracades delitoses. La imat$e sesborrava i donava pas a la
bell.ssima E$/ria vestida de blanc i amb un clavell roi$ o la mort 2se$ura com una rosa4 als
cabells perfumats.
?ots es posaren dempeus i enmi$ dun silenci sepulcral al#aren les veus i di$ueren8
(. ?ot'om qui persistei0i a conservar la fe i la comuni1 arriana com fins aqu. l'em
conservada nosaltres o no la rebut$i de tot cor si$ui anatema.
((. Dui ne$ui que el "ill de *%u i Sen&or nostre Eesucrist %s etern i consubstancial al <are i
en$endrat de la paterna subst+ncia sense principi si$ui anatema.
(((. Dui no cre$ui en lEsperit Sant o ne$ui que procedei0 del <are i del "ill i %s coetern i
consubstancial al "ill i al <are si$ui anatema.
(9. Dui no faci distinci1 de persones entre <are "ill i Esperit Sant i no recone$ui la unitat de
subst+ncia si$ui anatema.
9. Dui afirm%s que el "ill de *%u nostre Sen&or Eesucrist i lEsperit Sant s1n inferiors al
<are i els dividei0 en $raus o di$ui que s1n criatures si$ui anatema.
9(. Dui no cre$ui que el <are i el "ill i lEsperit Sant s1n duna sola subst+ncia
omnipot/ncia i eternitat si$ui anatema.
9((. Dui di$ui que el "ill de *%u i$nora all! que sap el <are si$ui anatema.
9(((. Dui di$ui que el "ill de *%u i lEsperit Sant 'an tin$ut principi si$ui anatema.
(P. Dui satrevei0i a professar que el "ill de *%u %s visible o passible se$ons la seva
divinitat si$ui anatema.
P. Dui no cre$ui que lEsperit Sant %s *%u veritable i omnipotent com el <are i el "ill si$ui
anatema.
P(. Dui cre$ui que en una altra banda 'i 'a una altra fe i comuni1 cat!lica fora de la que t%
lEs$l%sia Bniversal i definiren els Concilis de 3icea Constantinoble Efes i Calced!nia si$ui
anatema.
P((. Dui separa o dis$re$a en 'onor $l!ria o divinitat el <are el "ill i lEsperit Sant si$ui
anatema.
P(((. Dui no cre$ui que el "ill de *%u i lEsperit Sant 'an de ser 'onorats i $lorificats amb el
<are si$ui anatema.
P(9. Dui no di$ui ZHl!ria al <are i al "ill i a lEsperit Sant[ si$ui anatema.
P9. Dui 5udiqui bona lobra de rebate5ar o la practiqui si$ui anatema.
P9(. Dui tin$u%s per veritable el libel detestable donat a llum lan& dot)e del re$nat de
Leovi$ild en el qual es cont% el tr+nsit dels romans a l'eret$ia arriana i on es lle$ei0 mal
redactat ZHl!ria al <are pel "ill en lEsperit Sant[ si$ui anatema eternament.
P9((. Dui no rebut$i i condemni de tot cor el concili+bul de 7.mini si$ui anatema.
P9((( P(P PP PP( i PP((. Dui men&spre- la fe del Concili de 3icea de Constantinoble
Efes Calced!nia o no rebi els concilis de tots els bisbes ortodo0os si$ui anatema.
PP(((. En conseqA/ncia si$nem amb anatema i amb la nostra pr!pia m+ aquesta
condemnaci1 de la perf.dia i la comuni1 arriana i de tots els Concilis que afavorei0in aquesta
'eret$ia. Si$uin condemnats al cel i a la terra totes les coses que lEs$l%sia 7omana condemna i
si$uin admeses a la terra i al cel totes les que ella admetG re$nant nostre Sen&or Eesucrist a qui
amb el <are i lEsperit Sant si$ui donada 'onra i $l!ria per tots els se$les dels se$les. Am%n.
Si$nada per tots els bisbes preveres i ma$nats i sen&ors conversos aquesta professi1 de fe
torn+ a prendre la paraula el rei 7ecared anunciant als assistents que des daquell moment
prenia sota la seva protecci1 lEs$l%sia Cat!lica i tindria cura dels seus interessos. ?orn+ a
e0'ortar els <ares perqu/ instru-ssin b% el poble i va proposar que a fi que la fe 5urada arrel%s
m%s profundament en el cor dels nous convertits es recit%s tots els diumen$es pblicament el
S.mbol de la fe del Concili de Constantinoble. Aquest costum introdu-t en aquest Concili fou
m%s tard adoptat per tot l,ccident.
Acte se$uit i de manera inopinada el Concili amb f1rmules pomposes de lloan#a per la
conei0en#a de les institucions visi$!tiques desi$n+ un+nimement Eoan de >.clar anomenat el
>iclar/s bisbe per a la seu vacant de Hirona.
?ot encai0ava a la roda del *est..
9(
Lale$ria que produ. el nomenament de >.clar al final del Concili com a bisbe de Hirona fou
molt viva en Kosmas i en Holdomir. La fam.lia daquest darrer or$anit)+ una petita festa de
comiat de leclesi+stic i de Kosmas 5a que ambd1s partien lendem+ invitant:'i el notari
enamorat Aldrofeu i el seu pare un 5ude. o "icarius venal i pedant futur so$re de 9ictorina
ai0. com Emen$arda una v.dua amb possibles propiet+ria de0tensos oliverars a 6ispalis
2Sevilla4.
El nostre erudit bi)ant. 'i brind+ lactuaci1 dels seus atabaladors aut!matsG 9ictorina i
"elicitat oferiren la interpretaci1 dunes can#ons de Hades i els nois Aureli i <olicarp uns
e0ercicis destrat/$ia militar dansada. Aldrofeu que era un mica poeta nostrat recit+ uns versos
que 'avia compost el dia anterior i que dedicava a 9ictorina8
Eim20am, 0im20am,
"ogui la barca, "ogui la barca.
Eim20am, 0im20am,
!ue llun6 s lillaF Si no hi arribo,
5a nhi haur daltres !ue arribaran.
Dall; em porten les marinades
una "eu dol@a
com una !uei.a plena damor
!ue sempre em crida9
#o s' la mare !ue has dei.at sola;
torna a mos bra@os, 1ill del meu corF
Aquests versos que foren pla$iats en ple se$le P(P pel poeta $iron. Anicet de <a$/s de <ui$
varen %sser molt aplaudits. (ncitat per la poesia i els cants entr+ subrept.ciament escapant:se del
corral el voltor ,r$ amb la pretensi1 de cantar al$una can#1 fol\l!rica. Ara com que espantava
les sen&ores en particular la rica v.dua Emen$arda fou fora$itat de la sala despr%s
desvalotades persecucions i crits comminatoris.
La festa continu+ molt animada Emen$arda donant quei0alades a una cui0eta de pollastre
di$u% que esperava que el Concili no 'a$u%s donat ales als qui li conreaven els predis. <re$unt+
si encara era vi$ent la llei que permetia escap#ar els esclaus.
CEls 'i podem tallar el cap estimat 5uristaL
C*ep/n benvol$uda Emen$arda. ?e!ricament noG per! en la pr+ctica 'om pot trobar
5ustificacions se$ons la llei aplicable. Els cristians per! diuen que ai0! %s monstru1s.
C91s que sou un 'ome denteniment i a prop!sit del que em dieu8 Qper qu/ nei0en monstres
entre nosaltresL
C<er diverses causes entre les quals es poden citar la debilitat de la virtut $enerant o
$enerativa i tamb% per la seva abund+ncia. Cal tenir tamb% en compte les constel@lacions.
CA veure. Q<er qu/ no 'i 'a $e$ants avui que s1n evidentment monstres perillososL
C*oncs perqu/ la natura est+ com abaltida sense for#a ni vi$or per a len$endrament. A
l,rient tanmatei0 'i 'a un pa.s amb tend/ncia al $e$antisme.
CBna altra cosa i perdoneu les meves pre$untes8 Qper qu/ a difer/ncia dels altres animals no
tenen cua els 'omes i les donesL
CMolt sen)ill8 perqu/ el $/nere 'um+ sasseu damunt les nat$es i no podria fer:'o si tin$u%s
cua. Ara en el llinat$e dels 5ueus n'i 'a al$uns que en tenen per! lama$uen amb molt de
secret.
CQ( per qu/ no tenen barba els efeminats o els caponsL
C<er la sen)illa ra1 que tenen els porus tancats i no crei0 o no pot cr%i0er el p/l.
CAra b% a m%s daquesta circumst+ncia es d1na el fet preocupant que tots els efeminats tenen
la veu atiplada. E0pliqueu:me les raons si us plau.
CMolt b% per una ra1 !bvia. <erqu/ tenen la can&a del pulm1 molt petita i no rep laire
suficient cap enfora. Ai0. surt una veu a$uda. Is semblant a la veu dels clarins les 0eremies i
les cornetes.
Kosmas i >.clar escoltaven aquesta llar$a i desconcertant conversa estupefactes. El di+le$
influ. se$les despr%s en un llibre dun tal "errer de >rocaldino titulat :l por!u de todas las
cosas. <er! donaren mit5a volta i se nanaren a l'ort a prendre la fresca. >.clar despr%s dun
silenci f%u8
CSabia que seria proposat per al bisbat de Hirona. "eia temps que a l,fficium 'o portaven
entre mans. Is una seu dif.cil que em preocupa pels 'eret$es i la mala administraci1 de la
6isenda <blica. Qconei0eu Catalun&a amic meuL
C3o Crespon$u% Kosmas. Com %s aquest pa.sL
CIs un pa.s e0traordinari duna bellesa incomparable. 7ecordant un cl+ssic encara ine0istent
daquesta terra citar% una p+$ina memorable que em s% de mem!ria8 :s /athalun6a terra
1ertil;ssima 6 abundant;ssima, per!u* dins /athalun6a es cullen les mes de les coses !ue son
menester per al sustento del home. 4os "ins de /athalun6a son los millors !ue tinga :span6a i
si "olem tractar de 1ru6tas no 1altan estas en /athalun6a, pu6s tota ella ne est7 ben pro"ehida i
los 1ormatges son en totas parts estimats. 4o !ue toca al pei. no tinch !ue dir, pui. tots "euen la
abundancia !ue nia en ?arcelona, 6 per tota la costa, la pesca de ton6inas, llampugas i altres
pe.os regalats, no 1altan en /athalun6a. 4as sabogas, asturions, llampreas 6 altra manera de
pe.os tenim en lo riu de (ortosa. De tru6tas nia per molts rius de /athalun6a amb molta
abundancia, pei. !ue pot competir ab les llampugues, 6 !ualse"ol altre pei. de mar 6 de riu.
CM'eu impressionat realment Is un pa.s meravell1s se$ons diuen els vostres te0tos.
Ma$radaria visitar:lo.
Es f%u una pausa. >.clar de prompte pre$unt+8
CQ6eu de fer quelcom de prec.s despr%s de la vostra tasca al ConciliL
C3o Crespon$u% el nostre erudit recaptador de tributsC. 3o tinc cap pressa.
CLlavors Cdi$u% >.clar amb els ulls il@luminatsC Qper qu/ no veniu amb mi a Hirona i assistiu
a la consa$raci1L Em ser.eu de molta a5uda.
Era la pre$unta adequada. El rostre dE$/ria sor$ia radiant dentre les flors perfumades.
Sinseria en el marc oval de les arbustacions selv+tiques i plorava dol#ament dale$ria.
Kosmas contest+8
C*acord. 9indr% amb v1s.
9((
Sant >rauli de Sara$ossa lle$ia un $ran c!de0 contenint una compilaci1 le$islativa $oda i
'ispano:romana posant:'i notes erudites de dif.cil interpretaci1. La llum li entrava per la
finestra. Arrib+ un correu portador duna lletra del 7ei. >rauli dei0+ el $ran c!de0 i lle$.
detin$udament la missiva8
:l rei al sant i "enerable pare ?rauli, ?isbe9 +em rebut la carta plena delo!B*ncia i gentilesa
!ue la "ostra Santedat mha dirigit. :ls pensaments !ue hi cont i lestil em 1an "eure !ue cada
dia !ue passa teniu ms sa"iesa i prud*ncia. ? sap "ostra Santedat !ue la determinaci', per mi
presa, dele"ar a lhonor de l:piscopat el nostre dilecte #oan de =allclara A?iclar*s8, s a "'s
deguda, i no sense merei.ement i sense arbitri. Per!u* Du omnipotent, a !ui tot ser"ei.,
inspira a !ui "ol, a 1i !ue es complei.i la se"a "oluntat suprema. 4a pietat immensa del Sen6or
sabia des de leternitat a !ui desit5a"a predestinar per a les se"es coses.
Per tant, bar' bena"enturat, em complau la me"a elecci' 1eta segons indicaci' "ostra, i
espero !ue el "iatge !ue el nostre #oan de ?iclara amb el ca"aller bi0ant; Gosmas A!ue desit5a
con*i.er /atalun6a, contrada encara ine.istent8, sigui de pro1it a Du, i arribin els dos a llur
termini sense cap contratemps i benaurats en la grcia di"ina. #o, el rei.
"ati$osament avan#ava Kosmas i el seu se$uici parlant tot'ora amb lestimat del 7ei l.nclit
futur 'istoriador dels $ots Eoan de 9allclara anomenat el >iclar/s. 6avien abandonat la via
romana i transitaven per camins de ferradura i senderes aspr.voles i desertes. <rocuraren fer
drecera vers Catalun&a i els dies passaven lents sota nuvolades adustes o sota celat$es acabats
de rentar pel vent inundats per sols i llunes. Arquimedes (( astut i vi$ilant obria la mar0a
dipositari de la confian#a dels viat$ers. *arrera venien Kosmas i >.clar en perpetu di+le$ i una
mica m%s enrera cavalcaven Mides i B$ernum amb ,r$ el voltor. Se$uien les mules amb els
ba$at$es i les cai0es contenint la fanfara daut!mats. <er cert Kosmas 'avia re$alat a <erp/tua
la muller de Holdomir un $at aut!mat el+stic i saltador de teulades que provoc+ la 5oia de tots.
El cavaller rumiava en els moments de silenci bressat per la cavalcadura la manera de donar
veu als aut!mats de fer:los parlar car com 5a sabem fins ara eren muts. El problema era dif.cil
per! no dimpossible soluci1.
Entraren a Catalun&a per la ratlla dita dAra$1 vore5ant La "atarella poble on nasqu% el
S;WN Eosep Maria Escol+ i Cu$at fundador de lAcad/mia >iblio$r+fica Mariana a Lleida
instituci1 important per a la poesia reli$iosa a Espan&a molt lloada per lerudit santander. Eos%
Mar.a de Coss.o i on present+ lan& S;XN el $ran poeta Fn$el Huimer+ la seva poesia A la
=erge aria, i que comen#a8
4lum del espa6, estrella de la "ida,
Dmbra agradosa del ardent sorral,
Port astruch de la mar ensuperbida
:scala de la grcia di"inal.
Ai0! confort+ Kosmas molt devot de la Mare de *%u des de petit quan pre$ava amb el cap
cot i les mans 5untes tal com aparei0ien els infants sants a les estampes de tot el m1n
especialment a l'ora danar al llit.
Sanaven acostant al monestir de 9allclara i el nostre 'eroi pre$unt+ al >iclar/s en ple
<riorat si la re$la del monestir de la seva fundaci1 2re$la de la qual li 'avia parlat a ?oledo4
determinava la manera de nominaci1 dels abats. Li fou contestat que efectivament e0istia
aquesta desi$naci1 que era la de lelecci1 per la comunitat a la semblan#a de les re$les de sant
>enet sant Cesari i sant "ructu1s procurant que fos ele$it se$ons el sant temor de *%u aquell
que per com acord de tota la comunitat o almen&s de part della fos reputat el m%s adequat.
Cal tenir en compte en aquesta elecci1 el m/rit la saviesa i la doctrina del qui es va a ele$ir
encara que aquest si$ui el darrer de la comunitat.
C( labatL Cpre$unt+ KosmasC. QCom 'a d%sser labat en e0erciciL
CLabaciat es considera sempre com una pesada c+rre$a Crespon$u% >.clarC. M%s que manar
s'a d%sser til a la comunitat. Cal que si$ui instru-t en la llei divina i si$ui com una font don
brollin m+0imes anti$ues i noves. Cal que si$ui cast sobri caritatiu que preferei0i la
miseric!rdia al ri$or i si$ui prudent en el c+sti$G que imiti la discreci1 del Sant <atriarca Eacob
que deia8 Si fai$ caminar els meus ramats m%s del que poden es moriran totes les ovelles en un
dia.
*espr%s de veure un parell de bramuladores i amena#ants quimeres en la llun&ania i
entrellucar lequ.voc aspecte dun camperol que sassemblava a Arnulf arribaren per fi a
9allclara. El monestir estava als afores del poblet sota la muntan&a de <rades en una ombr.vola
vall semblant a la Scala *ei curulla de boscos i de fontanes remore5ants. Era un lloc dun
silenci i una pau perfectes.
El cenobi estava compost per les$l%sia no massa $ran duna sola nau amb el refectori i les
cuines a lesquerra de ledificiG a la dreta sal#ava la infermeria. A lentorn 'i 'avia les 'ortes
que els mon5os cavaven amb sin$ular delectaci1. Aquestes 'ortes aparei0ien molt per5udicades
pels cadells animals semblants a un $ran lla$ost que obrien llar$ues $aleries sota terra
destrossant i men5ant:se amb voracitat demon.aca les arrels de les m%s variades 'ortalisses a
e0cepci1 de les bledes.
Contra el mur que encerclava les 'ortes 'om podia veure constru-ts matusserament els
dormitoris o cel@les dels mon5os a $uisa de petites cases 2m%s aviat cofurnes4 individuals
donant totes la cara als sembrats i als edificis centrals. El lloc era molt a$radable sobretot en
aquella /poca de lan& per le0tremada frescor que s'i fru-a. Cont.nuament se sentia el soroll
de lai$ua corrent per les s.nies i els canals.
Els reb% amb $ran ale$ria tota la comunitat amb el prior al cap que 5a sabia la not.cia del
nomenament de >.clar al >isbat de la ciutat de Hirona. *onaren les $r+cies 'umilment amb una
solemne funci1 reli$iosa. Kosmas va poder oir un cantus tractus e0cepcional. Aquest cant era
usual als convents dE$ipte se$ons Cassi+ sant Eeroni i les re$les de Serapion Macari i
<ap'nutius.
Acte se$uit en 'onor de Kosmas senton+ un cantus hipophoricus, que era una variant del
cantus tractus en el qual safe$ia a la fi dels salms un verset en forma de responsori.
9(((
En pocs dies dei0+ >.clar enllestits els assumptes pendents a 9allclara 2Kosmas 'o aprofit+
per e0plorar les serres del Montsant i de <rades4 i una ve$ada 'a$ueren reparat llurs forces i
avituallaments els nostres amics continuaren el viat$e vers Hirona travessant per tota mena de
climes i paisat$es duna sorprenent bellesa al fons dels quals emer$ia la muntan&a santa de
Montserrat.
Hirona %s una ciutat antiqu.ssima i el seu ori$en es perd en la nit insondable dels temps
essent impossible assen&alar:li un fundador encara que al$uns 'istoriadors incompetents no
massa fiables afirmen que fou Heri1 2don ve el nom de Hirona o Herona4 referint a la menuda
la fabulosa vin$uda daquest personat$e a Espan&a la seva dominaci1 riqueses descendents i
tr+$ica fi. Sabem per! que els seus primers bisbes provats documentalment i per la tradici1
foren sant <on# i sant 3arc.s. El primer 'om i$nora si era el de les 'erbes de tan arrelada
veneraci1 a >arcelona per! el se$on era evidentment el de les mosques car molt temps
despr%s d%sser enterrat a les$l%sia $ironina de Sant "eliu les cr!niques 2tant bi)antines com
catalanes4 diuen que essent profanat el seu cad+ver al punt "aren ei.ir dels narius da!uell
sant cors tan gran e.am de mos!ues blaues e blan!ues e "erdes e "ermelles e negres totes
5untades, ms grans !ue un aglan, e tan "erinoses !ueHls !ui toca"en, persones e ca"alls, de
prompte sense remei morien e no 1ahien mal a negu sino als pro1anadors e a les gents lurs e a
lurs caualls !ueHn "aren matar mes de II=. milia e de gent ne "aren morir mes de 4. milia
da!uella malauentura de mos!ues !ueHl bena"enturat Sanct )arc;s los ne tramet per lur gran
mal"estat. : tantost entre ells shi "a metre gran pestilencia !ueHn "aren morir in1inits. : tot
"aren romandre con1osos e ai.; auergon6its se nhagueren de tornar.
Efectuada aquesta relaci1 del miracle de les mosques Kosmas acompan&+ >.clar en
lenfrontament dels problemes de la seu vacant que ben aviat foren solucionats per la
consa$raci1 i la presa de possessi1 del nou i venerable sant bisbe amb encens dintens i acre
perfum i litr$ia visi$!tica8
>lecte genu, en signum per !uod "is "icta tiranni
anti!ui at!ue erebi concidit imperium.
+oc tu si"e pius 1rontem si"e pectora signes,
nec lemorum insidias spectra!ue "ana time.
2*oble$a el $enollG aquest %s lestendard que va destruir el poder de lantic tir+ i davant del
qual senderroc+ limperi de lavern. Si se$elles pietosament amb ell el teu front o el teu pit res
no 'aur+s de t%mer dels dimonis i vans fantasmes.4
7estaven no obstant ai0! certes irre$ularitats en els impostos 5a que des que mor. Alici el
bisbe antecessor i en virtut dun decret del <rocurador del <atrimoni 7eial 'om 'avia demanat
als bisbes de la ?arraconense el consentiment ds per e0i$ir les rendes. Els recaptadors de
tributs assen&alaren abusivament els drets que ells i els seus subalterns cobrarien per ra1 de les
comissions i no era f+cil oblidar que des de sempre els recaptadors dimpostos 'an $audit de la
particular antipatia lodi i l'ostilitat no sols del poble sin1 del poble dels cler$ues i ma$nats.
Kosmas per! no oblidava que sant Mateu abans d%sser ap!stol i evan$elista fou un
especialista en aquests afers un t/cnic en el cobrament de tributs i que tanmatei0 li assist. la
Santedat.
A part de lencun&ament de la moneda 2aquesta fins a Leovi$ild era bi)antina i duia lef.$ie i
el nom de lemperador d,rient4 'i 'avia al re$ne visi$ot diferents impostos que pa$aven
moltes ve$ades en esp/cie encara que no era la millor manera de cobrament ni la m%s c!moda.
Kosmas trob+ la capitatio humana, que $ravava els petits possessorsG la 1unctio publica, o
impost territorial que pa$aven els 'ispano:romans per! no els $ots i el tributum pels productes.
Els impostos indirectes eren el portorium, thelonie i daltres que eren una mena dimpostos de
les duanes i lindictio armorum que $ravava les armes. Els perceptors daquests tributs
sanomenaven els numerarii, $ent odiada i e0torsionant molt enriquida i arro$ant.
Kosmas acud. a les oficines de recaptaci1 de rendes a fer una visita de compliment a Alabart
el numerarius prevaricador de Hirona i el trob+ recol)at en coi0ins de seda brodats aspirant el
perfum de disbau0adors pebeters encesos de fabricaci1 escita. Lacompan&ava Arquimedes ((
molt e0citat pel retrobament dun ambient que li era familiar.
El numerarius Alabart f%u servir un 'idromel de carabassa r+ncia especialitat duna ei0erida
concubina empordanesa que pla$u% particularment al nostre cavaller el qual pre$unt+ pel
sistema de0acci1 dimpostos i la manera com duia Alabart el control. Arquimedes (( que des
del primer moment tenia atemorits els escrivents 2cosa normal en ell4 e0aminava mentrestant
les partides dels llibres de comptabilitat i en treia escandalosos estats de cai0a i balan#os
fraudulents. *u$u% el resultat escrit en un paperet a Kosmas.
*espr%s de lle$ir:lo aquest di$u% amb molta cura8
C9ei$ que les partides no quadren estimat col@le$a. 3o no quadren $ens b%G per %sser m%s
e0actes no quadren en absolut.
Alabart sempip+.
C91s no sou qui per e0aminar els meus llibres. Sou un intrs bi)ant. sense 5urisdicci1 ni
compet/ncia en la criaJ <rou de fotre:'i el nasJ Bs traur% a puntades de peu. A foraJ
C3o es tracta de compet/ncies ni de 5urisdiccions per! el vostre 4iber iudiciorum determina
qui fa un desfalc i qui no en fa. ( 5o naturalment estic en situaci1 pel meu ofici de provar que
v1s sou un lladre depravat un lladre que roba al "isc.
Alabart el numerarius infidel en la cust!dia de la moneda cai$u% de $enolls. Senderroc+
sorollosament amb liquacions diverses.
C<ietatJ Ce0clam+.
Entraren les $u+rdies del Ma$ister amb llur carre$ament despases i llances rovellades.
Entraren despr%s dobrir les portes amb viol/ncia.
"lor. una rosa al palau del bisbe. An+ mutant lentament i pro$ressivament. Esclat+ per fi en
un arc iris de colors. Era bell de veure.
(P
S. era duna bellesa indes0ifrable e0altada ale$re duna serenitat alleu$eridora mentre batia
el sol damunt les plat$es amb el blau intens del mar com a fons i ai0! en tota la llar$ada de la
costa que era e0tens.ssima i abrupta. Les pinedes arribaven espesses i tofudes a lai$ua
transparent de les cales i 'om podia escoltar lonada acstica de les ci$ales barre5ant:se amb la
remor sorda del mar en la llun&ania. Al$unes "illae es remarcaven constru-des sobre caps
solitaris o en pu5ols o en comes que ondulaven se$uint el rompent de les ones. Aquestes "illae
prop de la romana >lanes 2o >landa com constava oficialment +d'uc per als $ots4 eren
blanqu.ssimes repintades una i altra ve$ada amb cal# i moltes delles tenien al pati un mosaic
antic de lart del qual s'avia perdut ara la mena. ?ot ai0! Kosmas 'o contemplava entre les
roques duna allun&ada caleta solit+ria a5a$ut a la sorra mentre una vela llatina es retallava
contra l'orit)1.
*e sobte es produ. quelcom de prodi$i1s. Kosmas vei% venir per la plat5a un $rup de
don)elles i desclaves nbils que duien un alt pal@li vistosament decorat amb els m%s vius
colors. Caminaven lentament se$uint el rastre descuma de lai$ua 5u$ant amb $racioses i
petites pilotes de drap escarlata dansant i tocant amb llar$ues flautes de can&a i amb c.mbals
ressonants unes melodies sen)illes i arcaiques. Bna esclava ne$ra duia el comp+s fent percudir
uns enormes cr!tals de Hades la de les afamades ballarines. Eren uns moviments que 'om veia
efectuar com a trav%s duna recordada mem!ria com un eco que es perd a poc a poc i
dolc.ssim.
El cor de Kosmas palpitava. Sota el pal@li una serena beutat caminava 'armoniosament
avan#ant al llar$ de la sorra de la plat5a entre els crits i la 5oia de les compan&es i de les petites
serventes. Era E$/ria. La pressentida E$/ria la mai no vista lentrella#ada amb el perfum dels
dies i les nits i les roses dabril. E$/ria com la c.tara d,rient misteri1s quan es pon el sol i les
l+mpades brillen solit+ries a la matinada. Era la dama convertida en est+tua de perfecci1 sota les
arenes del desert m%s enll+ de les lectures dels <ares de lEs$l%sia. , com locell en la branca o
com el pei0 en la mar o com linfant que dorm en els coi0ins dels somnis.
E$/ria es despull+ per ban&ar:se. 3ua i casta es llen#ava a la mar i el seu cos es mesurava
orsianament en un equilibri que sols cator)e se$les despr%s seria definit per la saviesa
noucentista com la >en <lantada la 0ifra i la suma duna ra#a i dun poble. Com era de
veure se$ons la transcripci1 ideal E$/ria Ccom m%s tard ?eresaC tenia un metre vuitanta:cinc
cent.metres dal#+ria. *e terra a la cintura un metre vint:i:cincG sei0anta cent.metres de cintura
enlaire. Entorn daquesta inicial desproporci1 feli# sa$rupen en tota la resta les m%s escaients
proporcions. Ai0. el peu no %s massa menut per! fi i vivent en tota le0tensi1 del tal1 a la
punta. Els turmells semblen tal volta una mica amples per! %s en el caminar que sendevinen els
$enolls rodons poderosos i perfectes. ( el problema da5untar les llar$ues viat5adores
e0tremitats amb el tronc que reposa sembla resolt per larquitectural natura se$ons un ama$at
subtil artifici com el que el 7enai0ement va trobar amb la invenci1 dels que sanomenaren
duomos.
Duan sort. de lai$ua E$/ria fou embolcallada per Silv+nia i les serventes en amplis llen#ols
de lli i una ve$ada assecada li friccionaren el cos amb un$Aents elaborats amb 'erbes de la
<roven#a que li enviava una $ermana de la seva mare resident a 3arbona casada amb un
e0portador de cereals amb centre comercial a Marsella. Encara que no massa permissible per
all! que representava devocar temps i ideolo$ies nefandes 'om podia veure les faules
po/tiques del nai0ement de 9enus ei0int de les ai$Aes pdica i nua amb tritons pet0ines i
dofins com a divul$at emblema.
es =enus, "ia anant, els circuJa
dobscuritat i un "el 1lotant de nK"ol
per!u* hom no la "e5a ni la pugui
tocar ni detenir2la, i no intenti
les causes demanar de llur "inguda.
:lla, sublim, endre@a el "ol "ers Pa1os
i "isita prop;cia ses morades.
All un temple t on cent ares
1umen dencens sabeu i entorn di1onen
lal* plaent de les garlandes 1res!ues.
Ai0. deia 9ir$ili en la versi1 en$alanada de moss/n Lloren# 7iber feta sobre te0tos aut/ntics i
amb el fervor del llatinista preco#.
Kosmas des del seu ama$atall fortu-t observava com despr%s es ban&aven Silv+nia i les
ami$ues entre crits 5oiosos i parlotei$ enardit. ?ra$ueren tamb% dunes cistelles de v.met les
provisions per al dinar que servien amatents les esclaves. Les flautes no dei0aven per! de
sonar amb veu modulada i incisiva.
Aquestes escenes sin$ulars eren contemplades per Bst+nia des de re$ions indeterminades i
va$ues molt llun& daquestes terres i amb un urc mal/vol pr!0im al despit sense paraules ni
veu per pronunciar:les. *es de passadissos de tenebra 'o veia tamb% el dimoni Arnulf amb ira
concentrada meditant obstinadament lestrat/$ia que caldria se$uir. Sabia que els principals
dimonis 'abiten en el cap de les persones com deia sant 6ilari i que les passions s1n els
dimonis que tempten els mortals. *ai0! en conei0ien moltes coses detallades els pares del
desert.
El sol arribava al seu )enit i les noies sarreceraren sota el pal@li la tela del qual sa$itava
vi$orosament sota els embats del vent. La 0ardor brun)ia com un ei0am dabelles. Kosmas
alber$ava en el seu pit una ventura dilatada i poderosa infinitament e0altada lcidament atenta.
Era ai0! lamorL 7ecordava que els savis de la seva terra deien que lamor no dei0a llibertat
per a lelecci1. Al comen#ament mana com a sen&or despr%s re$na com un tir+ a no ser que es
trenquin les cadenes per la for#a duna poderosa ra1. <er! sempre 'i 'a bona fe en lamor
encara que opressor i caprici1s. Hrava en la ment la idea duna felicitat eterna en la constant i
entera possessi1 de lob5ecte estimat.
<lat1 per! en els di+le$s socr+tics afirmava que cada %sser desit5a el seu contrari i no all!
que li %s i$ual. Ai0. all! que %s sec necessita la 'umitat all! que %s fred la calor all! que %s
amar$ la dol#or all! que %s a$ut lesmussat all! que %s buit la plenitud all! que %s ple la
buidor i tota la resta i$ualment. <erqu/ el contrari salimenta del contrari mentre que el
semblant no $uan&a res del semblant.
P
6i 'a fets que es produei0en re$its per la fatalitat. Lencontre entre E$/ria i Kosmas sefectu+
amb una determinaci1 ce$a prevista molt temps abans en el pati del que 'om en deia (saac el
Cec precisament imprevisible mansi1 del call $iron. que a $uisa de d/dal tortu1s i rom+ntic
escalava la part alta de la ciutat vers la muralla. 6om 'i venia els productes dels m%s selectes
'erbaris arom+tics des del pur estra$1 a loren$a c+lida passant per la menta fresca el noble
llorer la s+lvia 'umil lei0erit 5ulivert el com. descarat lapi reverencial lairosa alf+be$a lall
escandal1s i la fari$ola muntan&enca.
Es trobaren cara a cara. Kosmas es trasmud+. E$/ria somreia amb dolcesa. ?otes les coses del
m1n foren posades en llur 5ust lloc perfectes ineludibles i lluminoses. Kosmas 'o compren$u%.
*i$u% amb suavitat8
CE$/ria estimada meva.
CS. Kosmas. ?'e esperat des de sempre. Et veia en tot el que els meus ulls veien. En les
flors en els brodats que 'e anat fent totes aquestes an&ades. Fd'uc des de petita et veia. ?'e
vist en els llibres de pre$+ries i en les estampes dels sants. ?amb% en el mocador amb qu/ 'e
ei0u$at les ll+$rimes del nen dels masovers.
CE$/ria 5o et sabia perqu/ des dinfant tamb% m'o di$u% la meva plorada "lorentina en els
5ardins paterns dAntioquia. Bn dia vai$ veure la teva cara reflectida en lai$ua del corrent del
riu. ?'e vist mi$ borrosa en els per$amins antics mentre estudiava adolescent. ?'e vist tantes
ve$ades E$/riaJ
CM'o pre$untava la meva mare mirant:me als ulls. Du/ tens E$/riaL En qu/ pensesL 3o
deia res per! pensava en tu encara incone$ut el meu cavaller estimat Kosmas.
C6e recorre$ut mi$ m1n. 6e lle$it lEscriptura E$/ria. 6e cre$ut despr%s de dubtar. 6e vist la
immensa "a#. 6e tornat una i altra ve$ada. 6e intentat defu$ir la msica de les dansarines
darrera el tabernacle. ?'e vist sempre. Sabia que e0isties E$/ria.
CAra per! m'as trobat Kosmas.
CIs rar. Bna secreta veu em duia vers tu em $uiava vers aquesta llum mal$rat les coses que
em sol@licitaven. Serem feli#os E$/ria.
C6o serem Kosmas.
Cantaren els ocells entre la fronda a$itant les branques i les arrels ocultes de l'eura. Sobr.
una finestreta i sort. el cap duna dona amb un estran& capell mirant a una i altra banda. Crid+ un
'ome encorbat damunt lai0adaG aquest es $ir+. ?orn+ a cavar. Els ocells cantaren amb fria com
si lunivers pro5ect%s esclatar de sobte.
C?ens els ulls blaus E$/ria dun blau de cel. 9oldria ser dins de la teva mirada com dins un
llac tranquil i profund.
CEl teu rostre %s viril Kosmas. *una virilitat dol#a i afable. 7evela la $allardia i la valentia
'onesta sense fat0enderia. 9oldria %sser entre els teus bra#os el meu cavaller.
CDuan despr%s de cada 5ornada casats en la pau de Crist torni a casa et veur% dreta al llindar
amb les llums de les dones fortes. Ser+s com el b+lsam que treu la fati$a. ?amb% reparar+s el
mal que sot5a el vianant.
C?esperar% brodant en el bastidor Kosmas. >rodar% amb seda les estrelles i les llunes de
lample Bnivers. >rodar% les paraules que em di$uis a les vesprades ardents.
CLa teva boca %s ro5a com una fruita maduraG per! dir+ tamb% paraules de con'ort E$/ria.
C3o s% el que far% estimat. Les meves paraules seran com ocells que volen. La meva boca no
ser+ sempre ro5a.
6i 'avia infants que 5u$aven en els patis superposats un damunt de laltre. El call era un clos
no pas sempre tancat. Les lleis romanes sobre els calls 5a no eren vi$ents encara que no podien
els 5ueus edificar noves sina$o$ues. Els nens 5ueus 5u$aven a saltar i parar. Els nens cristians
5u$aven en una placeta tot cantant una salm!dia8
?irulet Sant Pere.
?irulet Sant Pau.
Lue "enim de Coma
i portem corona
de Sant )icolau.
Luatre de pa,
i !uatre de "i.
)o sabem !ue dirF
Arnulf anava mormolant en veu bai0a frases inco'erents. ?rotava pels carrers i les places de
Hirona. El seu tarann+ taciturn molt 'abitual en els dimonis que no ostentaven un $rau de
comandament suficientment elevat a llur vana$l!ria s'avia transformat en una ira
reconcentrada $aireb% incontrolable. S'avia aprimat a ulls vista. El poder dial/ctic de qu/
'avia donat proves antan& minvava sorprenentment. Els nens cantaven8
4ena, 4ena, 4ena.
>illa de rei i de reina.
A ?etlem sen "an anar
i a #udes "an preguntar9
#udes, digues la "eritat
del !ue et ser preguntat.
Kosmas vei% els infants 5u$ar amb ronda de veus a la placeta.
E$/ria li deia8
C3o sempre serem 5oves amor meu. Llavors els meus ulls no seran tan blaus ni la pell tan
blanca. 7ecorda els llibres pietosos. ?amb% la litr$ia en parla daquests sen&als moridors.
C3o 'o s% E$/ria. 9oldria envellir al teu costat sentint la san$ als polsos i la teva veu en la
penombra. La llum llavors sabaltir+ per! lamor viur+ mentre tot senderroqui.
*espr%s dai0! Arnulf an+ a veure Harau vell brui0ot que vivia a la pla#a empor0ada de les
,lles especialista en encantaments mal/vols i en crims 'orrorosos. Eren amics des dels temps
de les persecucions de *iocleci+ en les quals 'avien des'onorablement e0cel@lit com a delators
insensibles i c.nics. Harau fru-a duna escrui0idora ima$inaci1 i plane5ava els afers
meticulosament. Ambd1s sa5udaven quan calia.
Bn cop l'a$u% fet passar Harau tanc+ la porta. 6om escolt+ llavors una $ran riallada.
P(
Els dies que se$uiren foren duna $ran felicitat per a la parella. >.clar felicit+ Kosmas i E$/ria
per llur comprom.s de nuviat$e i els adre#+ belles paraules sobre la puresa i la si$nificaci1 de
lamor. <arl+ de l'ero-citat daquest i cit+ lep.stola (( a 3epoci+ de sant Eeroni8 A lamor sant
i virtu1s no li cal que sovint li oferei0in presents afala$adors tals com mantells i fai0es
mocadors per al nas $uisats saborosos i dol#os o lletres amoroses. Era evident. Lamor era
desinteressat i nicament calia desit5ar el b% de l%sser estimat. 3o obstant ai0! Ccom a nica
e0cepci1 de la re$laC Kosmas re$al+ a E$/ria el primer aut!mat parlant finalment aconse$uit a
base dun $ran estudi. Es tractava duna simp+tica ci$on&a mec+nica que recitava lEvan$eli en
totes les llen$Aes de l(mperi. Era meravell1s. E$/ria f%u present al seu prom/s dun bell
e0emplar 2relli$at en cuiro embotit i amb $emmes incrustades4 del llibre de la seva +via
Peregrinatio ad Sancta 4oca. Era veritablement una 5oia permutable si calia per un bon tros de
terra de re$adiu.
Els pares dE$/ria sale$raren for#a de lelecci1 de la seva filla i consideraren Kosmas un
futur $endre desit5able reputant:lo bar1 prudent distin$it i temor1s de *%u. Es feren successius
i suculents +pats celebrant:'o a >landa 2>lanes4 on M+0im i Cec.lia els pares de nissa$a
'ispano:romana opulenta cultivaven una $ran finca amb planters de faveres car0oferes i
pebrots vermells primerencs ai0. com una variada ramaderia amb $ros bestiar. 9ivien en una
vil@la prop del mar amb calefacci1 dai$ua calenta i amb esclaus fidel.ssims tots ells cristians.
<er fi0ar la data del matrimoni sescoll. pr/viament un dia per celebrar les esposalles la
definici1 le$al de les quals era8 mentio et repromissio nuptiarum 1uturarum, ai0! %s promesa
mtua de contraure matrimoni. Era costum molt arrelat sancionat pel dret vi$ent i podien
concertar:les els pares respecte dels fills en potestatG despr%s per! se0i$. el consentiment del
bar1 5a que en la filla es presumia sempre encara que call%s i a ai0! no podia oposar:se
e0cepte en el cas que el pret/s esp!s fos indignum moribus "el turpem. Ledat era un altre
requisit per! no es fi0+ fins a Eustini+ %s a dir fins feia poc i sassen&al+ als set an&s dedat.
El notari escollit per redactar el document de lesponsalici ai0. com Eoan de >.clar bisbe de
Hirona Camic entran&able a qui Kosmas f%u donaci1 de la fanfara daut!mats per al millor
llu-ment de les funcions episcopals de $ran aparatC aclariren detalladament al nostre cavaller
que els efectes de les esposalles +d'uc en el reialme visi$ot eren id/ntics en molts e0trems als
del matrimoni. <er e0emple di$ueren8 el parentesc dafinitat el no testimoniar en contra
qualificar de parricidi la mort produ-da a laltre etc. Lesponsalici es pot dissoldre sempre a
condici1 demprar la f1rmula ritual conditione tua non utor.
Kosmas 'i esti$u% dacord i despr%s descriure una lletra a sant (sidor 2que 'avia traslladat la
resid/ncia a Sevilla4 i a sant >rauli contant:los els esdeveniments sort. amb el seu futur so$re a
ca#ar uns quants c%rvols per la comarca de la Selva. Abans per! fulle5+ el =iatge a (erra Santa,
de l+via dE$/ria i 'i trob+ lafirmaci1 que sant ?om+s seria enviat a S.ria se$ons la carta que
Eesucrist 'avia enviat al rei Ab$ar per mit5+ del correu Ananias i que es conservava amb $ran
respecte a la poblaci1 dEdessa. Ai0! li f%u pensar en la pretesa carta que Licini+ reb% del cel i
que li fou lle$ida a ?oledo. En lafirmaci1 de l+via per! no 'i 'avia 'eret$ia m%s aviat
innocent credulitat. Somri$u% amb benevol/ncia.
Els c%rvols foren pertina#os a fer:se esc+pols i fati$aren de manera terrible els ca#adors els
quals 'avien de vi$ilar cont.nuament que no sels abraon%s al$un 0amit famolenc. ,bserv+ que
els 0amit de Catalun&a eren molt m%s vora#os que els de la >/tica. <er altra banda trob+
Kosmas una b/stia que li era descone$uda i que M+0im li comunic+ que sanomenava
lescopidor 2Sputator8. Semblava una mescla 'orrorosa de serp i de centpeus. Car del seu cos
de serpent anphisbena, de $aireb% dos metres de lon$itud emer$ien vint:i:sis peus a cada banda
o si$ui en total cinquanta:dos peus. Aquest animal descone$ut disparava una saliva ne$ra
mortal. Levitaren molt particularment durant tota la cacera.
Arribat que fou el dia de les esposalles els pares dE$/ria despr%s d%sser aquestes
correctament si$nades celebraren una festa a la qual foren invitats els parents i amics de la
fam.lia. <er la banda de Kosmas 'i acudiren lestimat bisbe >.clar el sofista vident Mides el
pat$e B$ernum i ,r$ el voltor. A tots ells atenia sol@l.citament Arquimedes ((.
La festa es feia en els 5ardins de cara al mar entre est+tues de marbre massissos de boi0
retallat i 0iprers alterosos. Els invitats entre altres especialitats men5aren garum per! el de
lesp/cie ne$ra Agarum nigrum8 el m%s apreciat que constitu-a un delici1s 1umet perca#at pels
$astr!noms de punta. >evien insondables craters de vi espum1s.
E$/ria i Kosmas ses$uardaven els ulls entendrits i fascinats evocant el dia de la boda que
esdevindria tres mesos despr%s. Mides improvis+ un discurs de caire epital+mic que recordava
una mica per l/mfasi els :pinicis de <.ndar. ,r$ despr%s den$olir una raci1 de 1oie 1rais au.
raisins, intent+ una balada per! nin$ li f%u cas.
Duan la festa estava m%s animada E$/ria di$u% que per tal densen&ar:la als invitats anava
un moment a cercar la ci$on&a mec+nica que li 'avia re$alat el seu flamant esp!s. ,r$ llavors
aprofit+ locasi1 per cantar una can#1 del fol\lore de la terra que li a$radava molt.ssim8
4a ciutat de ?arcelona
ciutat gran i regalada,
hi ha"ia un ca"aller,
un ca"aller i una dama.
Adu2siau, 1alses nines,
no "is!ueu enamorades.
Com que E$/ria no tornava Cec.lia la seva mare an+ a cercar:la. Se sentiren uns 0iscles
es$arrifosos. Kosmas se$uit dels concurrents es precipit+ dins la casa i entr+ a la cambra de la
don)ella. All+ entre una misteriosa fumera ne$ra amb pudor de sofre romanien abra#ades i
plorant Cec.lia i Silv+nia.
E$/ria i la ci$on&a mec+nica 'avien desapare$ut sense dei0ar rastre. *iab!licament.
Tercera Part
(
Sens dubte car Lucil@li %s 'ome indiferent i oblidad.s aquell a qui cal la vista de certs pa-sos
perqu/ li revisqui el record dun amicG i tanmatei0 els llocs que freqAent+rem amb ell desperten
len&oran#a s!pita en el nostre cor i no dei0en e0tin$ir:ne la mem!ria ans la desperten si dorm
di$ual manera el dol per un difunt tot i esmorte-t pel temps %s renovat pel seu esclau favorit o
pel seu vestit o per la seva casa. 9et aqu. que 'om no creuria mai com la Camp+nia i sobretot
3+pols i la vista de la seva <ompeia m'an renovat len&oran#a de tu8 tot tu mets davant els
ulls. Em trobo altra ve$ada en el comiat et vei$ amarat de ll+$rimes i impotent per resistir la
teva emoci1 que brolla tot volent reprimir:la. Sembla com si t'a$u%s perdut ara matei0 car
Qquina cosa no 'a passat ara matei0 al moment que la recordesL
Aquestes paraules de S/neca a Lucil@li omplien damar$or el cavaller enamorat obsessionat
per la p/rdua dE$/ria i encara que no derivades duna veu oficialment cristiana li donaven
fortalesa i el consolaven com si 'o fossin. Eoan el >iclar/s 'avia parlat duna manera molt
pr!0ima a le0emplarit)ant veu 'ispana vin$uda del Laci i 'avia proclamat resi$nadament que
el que est+ escrit en la voluntat de *%u est+ escrit ai0. i amb evid/ncia. 3o es podia fer
altrament.
3in$ no se0plicava la desaparici1 dE$/ria car amb obstinaci1 la cercaven materialment
pels carrerons i les places de la vila o per les valls i riberes. ?amb% pels rompents de les ones a
la costa i en els cims alterosos o en oba$ues profundes. Era intil Kosmas intu-a que no era
aqu. on calia cercar:la sin1 pels camins sinuosos de la m+$ia. <er! <ere 'avia ven#ut Sim1 el
Ma$ se$ons els Actes dels Ap!stols. Arnulf era al darrera de tot ai0!. Era clar que una $uerra
de paraules Cdar$umentsC era all! que l'avia condu-t a aquest descon'ortG la $uerra entre la
paraula del b% i la paraula del mal. El mal s'avia ven5at. Calia trobar la paraula i la for#a
interior que allun&aria el mal per sempre. Car en un lloc o altre somriuria E$/ria. Calia trobar:la.
Kosmas comen#+ un llar$ pele$rinat$e a la recerca del seu amor. Era imprescindible per!
consultar les veus de la prud/ncia i la saviesa i debut+ per sant >rauli de Sara$ossa de qui
'avia rebut entendridores i paternals lletres erudites sobre abelles i sobre ,r.$enes. >rauli tenia
dues $ermanes estimades >asila i <omp!nia i dos $ermans car.ssims Eoan i "runimini+ tots
ells e0cepte >asila que es marid+ eren eclesi+stics ardents i profundament virtuosos. En una
ocasi1 un prevere c/lebre anomenat ?a51n va escriure una lletra in5uriosa a >rauli i aquest en
comptes de retornar:la la contest+ amicalment i e0'ortant a la imitaci1 de Crist.
Bn bon dia Kosmas sacomiad+ de tot'om en compan&ia dArquimedes (( i els altres
col@laboradors part. cap a Sara$ossa despr%s de rebre la benedicci1 del benamat Eoan de
>iclar/s.
?ravess+ els Mone$res que era una enorme successi1 de pinedes coberta de pols i de
teran&ines boscanes. Els arbres estaven entrella#ats de teran&ines immenses que 'avien de
trencar amb les espases. *e tant en tant sentien un estran& udol i veien tot se$uit apar/i0er unes
aran&es monstruoses amb les que lliuraven terribles combats. Al final descobriren que aquests
monstres eren vulnerables al so dels corns de ca#a de tal manera que tocant aquest instrument
fu$ien en desordre o b% morien espeterne$ant als peus dels cavalls.
Continuaren la mar0a. En un moment semblant fou escrita en lanti$or per Penofont el fill
de Hril@los una escena de corat$e i 'o rememorava Mides lle$int:'o en veu alta perqu/ tots 'o
sentissin i sanimessin8
Ara he de.posar2"os com mar.arem de la manera ms segura i, si cal combatre, com
combatrem amb ms *.it. De primer $diu$ s'c del parer de cremar les carretes !ue ens
seguei.en, a 1i !ue no siguin les b*sties !ue regulin els nostres mo"iments, sin' !ue a"ancem
per on ho e.igei.i el b de le.*rcit. :n segon lloc, cremar les tendes9 per!u* ens s un en1ar1ec
de dur2les i no ser"ei.en ni per combatre ni per ha"er !ue"iures. Desempalleguem2nos encara
dels bagatges sobrers, lle"at del !ue s necessari per a la guerra, per men5ar o per beure a 1i de
tenir com ms gent sota les armes millor, o tan pocs bagatges com sigui possible.
?robaren Sara$ossa una ciutat bella que feia olor de $arri$a cremada. 6i 'avia corbs pertot
arreu8 a les finestres dalt dels campanars als carros de bous insolentment sobre els breviaris.
Les portes de les cases sobrien en amples arcs de ferradura i les sivelles que duien els nobles a
llur cintur1 de cuiro eren de bron)e decorat amb alv/ols omplerts amb pasta v.tria. Els dei0aven
escampats per les necr!polis.
Sant >rauli era un 'ome tot bondat i com a savi consumat era tamb% molt oblidad.s. *ei0ava
els llibres i les plomes de lescriptori a qualsevol lloc i despr%s no els trobava per m%s que els
cercava. 3o soblidava mai per! de contestar les cartes. 9ivia modestament en una casa amb
terrat.
Duan 'a$u% acabat descoltar el relat de Kosmas respecte a la desaparici1 dE$/ria a la
pre$unta de com li semblava que podria retrobar:la li di$u% que ell tamb% estava molt trist.
Afe$..
CEncara que no %s bon consolador aquell que est+ aclaparat per les pr!pies tristeses no obstant
ai0! de bona $ana prendria sobre mi el vostre dolor per mirar de consolar:vos.
C,' no de cap manera venerable <areJ Crespon$u% amb una total i sincera rever/ncia el
nostre amicC. Ai0! no 'o voldria pas.
CLa not.cia m'a ferit profundamentJ ,' condici1 'umana tan amar$aJ Cprofer. el Sant.
CEn efecte. S. s'a esva-t del meu costat aquella a qui estimava aquella que era per a mi la
vida tant com ara %s la meva mortJ
C"u$en les ll+$rimes sembota l+nima la dicci1 es torna tr/mula a causa de la tristesa perd
el seu ritme la constant commoci1 i fins manca la paraulaJ
CQDuin consell em doneu <are venerable i bondad1sL C7eplic+ Kosmas.
En aquell moment sobr. una porta Entr+ un escol+ amb uns pollastres. El Sant s'o mir+ amb
una infinita tristesa.
CAneu a veure el du0 Simplici i sant (sidor a Sevilla. Ells us a5udaran. Ells saben com fer:'o.
*espr%s dacomiadar Kosmas sant >rauli reb% un $ran c!de0 ricament relli$at amb
incrustacions dor i de vori. "ou impossible obrir:lo. 6o intentaren endebades no sols el Sant
sin1 els $ermans i els servents. 6avia estat lliurat per un personat$e sinistre i mai se sab% en
realitat qui l'avia tram/s.
El sol anava declinant a l'orit)1. Bnes fal)ies 0isclaven a$udament.
((
El du0 Simplici tocava la mandolina davant el mirall. Cantava amb veu efeminada lleu$era
vers+til. El dramatisme de la can#1 per! lobli$ava de sobte a estrafer impensadament un ro$all
ten&it dobscura passi1 masculina no $ens convincent. *ei0+ de tocar llavors a$uantant
linstrument amb una m+ tot estufant:se els cabells amb laltra estudiant atentament la imat$e
que li reflectia la brun&ida superf.cie del mirall. "%u tres passos de dansa vers lesquerra
iniciant una $iravolta amb tot el cos. <er! no li a$rad+ el moviment. 3o no li a$radava $ens.
6auria de tornar a assa5ar m%s tard amb tenacitat car Simplici debutaria i oferiria el refinament
del seu art el dia matei0 en qu/ la princesa Hodiva commemorava en un acte .ntim per als
amics el seu dia dan&s.
Entr+ el secretari >onmat. a despat0ar mentre sacabava de vestir. Es pos+ una afarbalanada
samarreta de fil amb repunts rosa. Enllestiren uns quants afers de tr+mit entre ells la
desaparici1 duna 5ove dama 'ispano:romana de nom E$/ria filla dun antic de1ensor ci"itatis.
Mut+ al defora una rosa ne$ra.
>onmat. li participava que els $in&s de $uerra de les 'osts que 'om 'avia previst e0aminar
dacord amb les seves ordres eren en primer lloc la $ata una mena de casa de fusta de
parets molt $rui0udes per tal de poder resistir qualsevol cosa que li cai$u%s a sobre formada per
quatre pilars s!lids amb teulada a dues ai$Aes folrada amb pell de bfal incombustible. *eien
els en$in&ers militars Ce0plic+ >onmat.C que les $ates invenci1 modern.ssima podien %sser
de diferents mides se$ons el nombre de soldats que s'i ai0oplu$uessin. <er mit5+ dunes rodes
se la feia avan#ar fins al mur de la fortificaci1 atacada. Llavors els soldats que 'i 'avia a dintre
amb un ariet folrat dacer atacarien el mur per obrir:'i un forat ample i penetrar:'i amb les
'osts.
CDui construiria les $atesL Cpre$unt+ el du0 Simplici mentre es perfumava darrera lorella
amb ess/ncia de nard tortos..
CEls macips de ribera Caclar. >onmat.C. Els de les ciutats de >arcelona i ?arra$ona s'an
comprom/s a construir:ne dues:centes.
Simplici sel mir+.
CDu/ m%sL
C6e rebut tamb% un estran& document redactat a <ar.s en llen$ua descone$uda fent al@lusi1 a
un $in& de $uerra anomenat labreres molt efica#. Q9oleu que us el lle$ei0iL
CEndavant Cmormol+ el du0 tot cordant:se una lli$acama esfila$arsada i recosidaC. Enllestiu
de pressa per favor.
>onmat. saclar. la $ola abans de lle$ir amb dificultat8
:l rei de >ranssa, !ui "iu all', 1o molt dolent e despegat, car negun gin6 !ue 1ahs 1er, res no
li "alia. : hagut son concell, 1u bestir grans scales e altes, de pots grosses e ab scalons redons,
per tal !ue pu5assen al mur. as :n Camon >olch, !ui conech a@', 1u 1er entorn lo mur, sus
alt, a moltes parts, hun gin6 !ue hom apella labreres, e s ab una gran biga, e cascun cap ha
una gran mola de pedra redona, e pu6s carrega b hom la bigua de pedres, per tal !ue hage
gran 1e.ugesa. : !uant nach pu5ats en les escales de ///4 en //// e 1oren 5a b al mig loch,
:n Camon >olch 1u tocar lana1il, e los de llaJns "an gitar les labreres demunt dites per les
scales a"all e le"arenles a.; e bu6daren2les, !ue tots !uants hi eren pu5ats, tots anaren a terra,
!ui ab la cu.a, !ui ab la cama, !ui ab lo coll, !ui ab lo bras pece5at.
Simplici rest+ pensatiu somniador.
CQDui deu %sser aquest bell.ssim cabdill el min&1 7amon "olc'L
C3o 'o s% sen&or Cf%u >onmat.. Cal que us informi tamb% que fa un parell de dies un
mercader de pells de brau i perfumista de filiaci1 descone$uda lopulent Arnulf a qui de
malnom diuen el (artamut 'a passat lestret de Hibraltar vers Ceuta cam. de Carta$o despr%s
de pa$ar a la *uana de Sevilla quan embarcava Huadalquivir avall una important.ssima suma
de moneda com a import de limpost portorium, corresponent a un volumin1s carre$ament de
bocois i embalums.
CE0cel@lent. Du/ 'i 'a m%sL
CSolament una audi/ncia sen&or. Es tracta dun cavaller bi)ant. especialista en tributs
de$udament prove-t dun diploma de Constantinoble que respectuosament us vol veure.
CDue passi.
>onmat. don+ ordre a un au0iliar de Secretaria de mentalitat cretinesca perqu/ an%s a cercar
Kosmas. Aquest entr+ fent una reverenciosa salutaci1. Anava vestit amb una rica vestidura que
de se$uida interess+ Simplici.
C9inc per e0pressa recomanaci1 de sant >rauli de Sara$ossa 'onorable *u0. Cerco la meva
esposa E$/ria que 'a desapare$ut misteriosament amb una ci$on&a mec+nica de la meva
invenci1. Is un aut!mat que recita lEvan$eli en les llen$Aes en s 2$rec i llat.4 per! tamb% en
copte i en s.riac literari.
Simplici mot amable el f%u acomodar en un triclini i orden+ que li tra$uessin lelm
resplendent i el perfumessin una mica. Kosmas declin+ a$raint:'o aquest darrer e0trem.
El *u0 molt prec.s pre$unt+8
CSospiteu que tal com 'an anat les coses es pu$ui parlar de la fi$ura delictiva dun rapteL
CIs possible sen&or.
El *u0 es tra$u% espolsant:lo un llar$ cabell de la samarreta.
C( sospiteu dal$L
CAmb ve'em/ncia alt.ssim *u0. Sospito duna forma demon.aca del malvat Arnulf.
CArnulfL Arnulf el (artamut% Q3o %s el mercader que amb $ran embalum 'a sortit fa un
parell de dies cap a Carta$o >onmat.L *i$ues di$ues:li al sen&or.
Efectivament e0cel@lent.ssim *u0 Cconfirm+ >onmat..
Duelcom esclat+ llavors amb viol/ncia a la finestra. "ou com un tro con un fl$id
enlluernament.
(((
Kosmas decid. partir cap a Carta$o a la perca#a dArnulf conven#ut que aquest era el causant
de la desaparici1 dE$/ria. Abans per! an+ a Sevilla de pas cap a Carta$ena per visitar sant
(sidor tal com li 'avia recomanat sant >rauli de Sara$ossa a fi de rebre els seus consells i
acomiadar:sen. El trob+ redactant una obra immensa que no sacabava mai compendi i summa
del saber 'um+. 4es :timologies. Estava asse$ut a la vora dun braser pui0 que es trobava una
mica empiocat i sentia es$arrifances. Es pos+ dret i labra#+ amb emoci1 tot recordant els temps
de Carta$ena i els viat$es en com en especial el que feren a la recerca de la ciutat ine0istent
d(ndala. Kosmas el trob+ envellit i fati$at per! vei% que els ulls li llu-en dale$ria quan li
ensen&+ els petits evan$elis re$alats pel Sant i que a $uisa dencolpia, duia encara pen5ats del
coll. Sasse$ueren escoltant Kosmas paraules de con'ort quan aquest acab+ de contar la
desaparici1 dE$/ria i tamb% lafirmaci1 que el mal %s la car/ncia del b% i que res es fa sense la
voluntat de *%u. Li afe$. que *%u no ori$inaria el mal amb pr!pia entitat i subst+ncia. Kosmas
sospir+. Li entr+ a l+nima una $ran serenitat. Anaren a la finestra i contemplaren les ai$Aes
t/rboles del riu.
El bi)ant. pic+ de mans fent entrar el sofista Mides i B$ernum 2que duia ,r$ lli$at amb una
cadeneta4 els quals besaren les mans del Sant. A una indicaci1 de Kosmas Mides li lliur+ el
manuscrit de les etamor1osis del poeta ,vidi. Kosmas li di$u%8
CAccepteu aquest petit obsequi en record meu. Duan esti$ui llun& de la vostra pres/ncia
serviran aquestes faules pa$anes per evocar el vostre amic.
CHr+cies fratern compan&. <er cert Qteniu encara al bra# aquella marca en forma de cor que
us sor$. durant le0peri/ncia eni$m+tica d(ndalaL
CS. no s'a esborrat $ens ni mica. *iria que es perfila millor que el primer dia.
La cara del Sant sombre5+ amb una certa preocupaci1. Canviant de tema afe$.8
C?orno a donar:vos les $r+cies amic Kosmas per les etamor1osis. Em seran duna $ran
utilitat per a la redacci1 del cap.tol que als monstres dedico a les meves :timologies, car a
part dels monstres pr!piament dits parlo tamb% de les monstruoses transformacions dels 'omes
en b/sties com les que efectu+ la famosa ma$a Circe en els cossos dels compan&s dBlisses o
com es deia dels nascuts a Arc+dia que es transformaven en llops.
CQ<arleu per ventura dels cinoc/fals que ai0. s1n anomenats perqu/ tenen cap de $os
famolenc borden i provenen de lYndiaL
CS. i 5a que m'eu indicat lYndia us dir% que tamb% parlo duns naturals daquest pa.s els
c.clops que tenen un sol ull al mi$ del front. 7eben el nom $rec de agrio1aguites car men$en
carn de feres salvat$es.
C<erd1 vostra 7ever/ncia Cinterromp% el sofista MidesC. En el meu poble parlen molt dels
skiopodos dEti!pia que tenen aquest nom pel motiu destar a5a$uts a terra en posici1 supina i
es fan ombra amb els peus 5a que els tenen molt $rossos.
CEls tinc classificats. Com tinc classificats ai0. matei0 els ant;podes, que viuen a L.bia i tenen
les plantes dels peus $irades cap enrera i vuit dits a cada peu. S1n de la fam.lia dels hip'podes,
localit)ats a Esc.tia i tenen els peus de cavall.
CMa$radaria saber quelcom de les 'idres Cdi$u% KosmasC. 3o en s% massa coses i
minquieten.
CLes 'idres en llat. sanomenen e.cetra. ?enen nou caps i si sels en talla un els en surten
tres m%s. Consta en els te0tos que l6idra era un lloc don procedien unes ai$Aes amb tanta for#a
que devastaven una ciutat pr!0ima. Duan varen tancar el conducte dentrada de les ai$Aes
aquestes varen rompre el conducte per molts llocs i destru-ren la ciutat. <er! 6/rcules an+ a
beure en aquell lloc i assec+ les ai$Aes. La paraula 'idra si$nifica ai$ua i sant Ambr!s 2De 1ide,
( O4 la compara amb l'eret$ia i diu8 +aeresis enim, "elut, !uaedam h6dra 1abularum
"ulneribus suis cre"it9 et dum saepe recidi ur, pullula"it, igni debita, incendio !uae peritura.
Is a dir que l'eret$ia va cr%i0er amb les ferides que rep com l'idra de la faula i com m%s se
la ferei0 m%s ai$ua brolla car cal lliurar:la al foc perqu/ per fi perei0i.
CLa vostra erudici1 %s e0traordin+ria i amb un $ran conei0ement de les fonts Cassever+ el
sofista Mides que romania amb la boca oberta tot i que estava acostumat a di$ressions s+vies
que a Atenes tenia amb els col@le$ues.
CE0a$ereu per! us en dono les $r+cies. <er acabar i perqu/ %s un tema que ens afecta car
ne0istei0en moltes en aquest pa.s ma$radaria parlar de les quimeres que tenen cap de lle1
cos de cabra i e0tremitats de dra$1. Sempre estan furioses i bramulen. <rovenen duna muntan&a
de Cil.cia a lFsia Menor poblada per lleons i cabres i plena de foc i de serpents. >elerofont
fill de 3ept i de ?urinome va v/ncer amb el seu cavall alat Pegs les quimeres i sadollat de
cruel refinament en va matar moltes.
CIs terrible Cva dir MidesC. 3'em vistes a ve$ades a les fondalades i a les oba$ues prop de
les deus dai$ua clara.
?ot'om restava molt impressionat per les quimeres efectivament i les veien voleiar pels aires
de lestan#a mali$nes fora mesura a le0trem que ,r$ sarraulia acoquinatG per! no eren
e0actament quimeres all! que creia veure el nostre bi)ant. sin1 lef.$ie desdibui0ada i fluida
va$ament ectopl+smica dBst+nia lesclava oriental que es perdia en les tenebres lbrica com
Salom% a trav%s de les danses nefastes i lu0oses. Era el mal insidi1s per! e0istent aturat a la
llinda esperant. Com 'avia dit sant (sidor dacord amb sant A$ust. el mal no estava ori$inat
per *%u.
Els presents s'avien tancat en les seves meditacions. >ufaren unes rat0es daires ptrids prop
de la fa# de sant (sidor. Kosmas esperava sentia el pas del temps de les 'ores $rises. Mides
recordava les ru-nes dels temples. B$ernum min&1 destirp $oda rascava el cap del voltor
amansit ,r$ el cantaire.
*e sobte ai0ecant:se sant (sidor di$u% a Kosmas8
CCerqueu E$/ria amic meu. Cerqueu:la. La trobareu pel cam. del despullament interior. <er la
puresa. Lamor cristi+ %s intenci1 espiritual i sobrenatural que trenca i desf+ la vida impulsiva i
de natura.
(9
*onant la cara al $olf de ?unis Carta$o sor$ia dels se$les amb ru-nes il@lustres i rat0es de vent
arra-mades entorn de les columnes cl+ssiques. La pertina# destrucci1 fou primerament romana
meticulosa en la voluntat de no dei0ar rastre ni records dels ven#utsG m%s tard per i$nor+ncia i
follia dels v+ndals de Henseric fou novament passada sota el rodet de la viol/ncia. >elisari per
fi en /poca relativament recent l'avia reconquerida per als bi)antins entestats a reconstruir la
$l!ria impossible de l(mperi per la desvetllada vi$.lia del qui no dorm. 7essor$ien encara
que taciturnes i afeblides les ombres dels obstinats per les lletres 'umanes i les arts tamb% per
la fe8 Apuleu Arnobi ?ertul@li+ sant Cipri+. "inalment el $ran doctor de lEs$l%sia el lluminar
de la devota Cristiandat sant A$ust..
Kosmas Mides i B$ernum arribaren amb ,r$ a Carta$o procedents dEspan&a un dia
assolellat i particularment afric+ %s a dir s!pit. La bonior dels insectes restava absorta entorn
dels romanins i les fari$oles i altres plantes pr!pies del continent. M%s enll+ nom%s 'i 'avia la
0ardor infinita del desert el vol conc/ntric de les aus que cerquen les carron&es pest.feres el
clavell o la rosa en f+cil mutaci1 vers lat)avara o lespart. Aqu. 'i 'avia la ciutat va$ue record
de lesplendor dantan& moribunda en la mem!ria de la $randesa abolida.
El nostre 'eroi pre$unt+ per les traces dun mercader provinent d6ispalis o Sevilla
anomenat Arnulf 'ome sinistre i tartamut. Era possible li di$ueren a les pei0ateries del port
car creien que un mercader daquestes caracter.stiques 'avia comprat unes ll.sseres merderes 2el
pei0 men&s apreciat4 i uns sards descata plate5ada per! 'avia desapare$ut vers el desert pels
camins espantables que duen a Ale0andria. 3i una sola ve$ada constatava Kosmas amb dolor
no 'avia sortit a la conversa ni vist escrita en cap lloc o mencionat ?a$aste Madaura o 6ipona
2ine0istents potser sota la destrucci14 les ciutats que eren del Sant de 4es /on1essions.
7ecordava intencionadament 2per! amb dificultat4 6ipona quan vint an&s enrera aprenia lofici
de la recaptaci1 tribut+ria dins el complicat sistema de les finances de lEstat.
Bn dels pei0aters li present+ fent:li lullet Adeodat un 'ome 5ove a qui preten$ueren fer
passar per descendent del $ran A$ust. en virtut de la simulaci1 del nom i de lestirp car era
aqu. a Carta$o que se$ons les lle$ides Mem!ries i lopini1 dels comentaristes lamor fusti$+
la seva .ntima manera d%sser. "inalment estim+ i fou estimatG sencaden+ en el lla# del plaer.
Es lli$+ a una noia de modesta condici1 una dona del poble amb qui va conviure dot)e an&s
com a esposa le$.tima. *aquesta uni1 va n%i0er un fill no desit5at per! estimat a qui
posaren el nom au$ural dAdeodat i se$ons el comentarista educat amb tanta cura com
dictava lamor tendre que per ell va sentir el pare i com demanava la seva preco# i admirable
intel@li$/ncia perqu/ mal$rat els teatres i la concubina A$ust. a Carta$o treballava molt.
QDui era per! la dona lli$ada a A$ust. la mare dAdeodat la concubina la que
desapare$u% silenciosament despr%s de dot)e an&s davant la santedat dA$ust.L Bna ve$ada
mort el fill dambd1s Adeodat l+via santa M!nica tin$u% $elosament cura del misteri obrint
per a sempre lescotill1 obscur per on es penetra als passadissos de loblit. Emmud. ai0. la
6ist!ria.
<er! 5o pensava altrament Cdeia sant A$ust.CG i sentia del Sen&or Crist meu tot ai0! que 'om
pot sentir dun bar1 de0celsa saviesa al qual cap altre no pot i$ualar:seG sobretot perqu/ nat
meravellosament duna ver$e per donar e0emple de com cal men&sprear les coses temporals per
assolir la immortalitat el veia com per divina sol@licitud a favor nostre 'avia merescut tan $ran
autoritat de ma$isteri. <er! quin misteri enclo-a el Z9erb fet Carn[ ni tan sols podia sospitar:'o.
Conei0ia nom%s per all! que dEll deien les Escriptures Cque men5+ i be$u% dorm. camin+
sale$r+ es contrist+ convers+C que aquella carn no s'avia unit al vostre 9erb sin1 5untament
amb l+nima i la ment 'umana.
Aquestes lectures contra lobscuritat con'ortaren Kosmas perqu/ 'i trobava la 5ustificaci1 per
la fe. <er! tamb% socultava litr$icament el sol darrera temporals tenebres darrera l'orit)1.
Ai0! era cert. *espr%s de la llum lombra.
*arrera la llum en les ombres de lamfiteatre veieren els nostres amics com uns tractants
desclaus perse$uien una noieta daspecte miserable que corria adelerada. Kosmas intervin$u%
sense pensar:s'o $ens per impuls $ener1s i $allard i sinterpos+ afrontant els perse$uidors.
Aquests eren deu o dot)e malvats que es$rimien esmolades $anivetes. La intervenci1 de
Kosmas els irrit+ alterant:los i feren semblant datacar:lo. Mides i Arquimedes (( llavors
desembeinaren llurs espases. B$ernum f%u apar/i0er una fona mentre recollia c!dols i pedres
cantelludes. ,r$ per la seva banda eriss+ amena#adorament les plomes i desple$+ les ales de
punta a punta.
Lescamot d'omes patibularis sabraon+ sobre els nostres amics per! aquests sabien
defensar:se. A part dai0! la invulnerabilitat dArquimedes (( era tan aterridora 2fins ara no
s'avien adonat que era un %sser no 'um+4 i manifesta que ben aviat els atacants perderen
terren& i efic+cia fins que la impensada a$ressi1 d,r$ volant i 0isclant els f%u fu$ir.
Abans de desapar/i0er per! un dells que duia el crani rapat i una profunda ferida purulenta
a la fa# llen#+ a la don)ella que romania al costat de Kosmas el seu afilat coltell el qual se li
clav+ profundament al pit. Aquesta cai$u% als bra#os de Kosmas. Sel mir+ fit a fit.
CDu/ puc fer per v1sL
CEm dic Clorina Cf%u la noiaC. 3o tinc nin$. S1c !rfena.
CCorat$eJ Cmurmur+ Kosmas.
La noia per! es moria. Estren&% la m+ del seu protector. *ol#ament invoc+8
CEessJ C( se0tin$. com sapa$a una flama.
La noia era cristiana. Kosmas f%u el sen&al de la creu mentre es$uardava el firmament.
9
Les tribus del desert afirmen que la Mort %s un camell ne$re que sa$enolla davant de totes les
portes. (nnombrables imat$es po/tiques fan al@lusi1 a les qualitats dels camells. <er als cristians
aquest animal representa la imat$e de la sobrietat i de la docilitat. Serapi1 bisbe de ?'muis
ciutat de lE$ipte (nferior va escriure que /amelus autem /hristi humilitatem signi1icat. 3o
obstant ai0! al$unes Cencara que raresC ve$ades simbolit)a la cupiditat i lor$ull. El
dromedari que a difer/ncia del camell t% una sola $epa les simbolit)a sempre. ( els artistes el
representen amb un altiu cavaller que el cavalca. Ens informa la C+bala que la serp en$an&+ Eva
sota la forma dun camell muntat pel dimoni Sama]l. Duan *%u vei% venir Sama]l per en$an&ar
Eva muntat sobre una serpent camaleof!rmica no va poder a$uantar:se de riure
estrepitosament.
Kosmas escoll. els camells necessaris per travessar limmens desert vers la ?ebaida lloc on
aspirava arribar per visitar els anacoretes 'omes embria$ats de *%u que proliferaven per
aquelles terres i que potser sabrien al$una cosa dE$/ria. Els anacoretes 2tant si eren eremites
com si eren cenobites4 estaven plens de visions il@luminades arravatades per les m%s e0altades
imat$es en un proc%s de despullament interior en ascesi constant i amplificant que enderrocava
les coses materials. Sabien coses incre-bles.
<artiren cap a sorrals ampl.ssims i dilatats es$uardant de tant en tant una carta $eo$r+fica
esva-da i molt imprecisa que pretenia assen&alar petits nuclis 'abitables a colossals dist+ncies
els uns dels altres anomenats oasis. Aquests oasis eren llocs on 'i 'avia concentrada una muni1
considerable de palmeres i llacs dai$ua potable. Eren visitats ass.duament per les caravanes de
personat$es intr/pids que solcaven amb rara obstinaci1 els deserts. A voltes aquests oasis es
trobaven i a voltes no car e0istien uns estran&s fen!mens anomenats mirat$es que simulaven
le0ist/ncia doasis amb palmeres i llacs dai$ua quan en realitat no 'i 'avia res. Llavors les
caravanes es veien obli$ades a abandonar sobre larena al$uns cad+vers de $ent accidentada per
la set i que ben aviat lard/ncia del sol dei0aria nets i polits en llurs succintes i blanqu.ssimes
ossamentes.
Continuaren avan#ant amb incre-ble valentia sorte5ant tota mena de perills que els sot5aven
amb assidu-tat. Bn dells era el fla$ell voleiad.s quelcom semblant al tentacle dun pop molt
fle0ible i velo#ment retr+ctil que ei0ia de les profunditats de la sorra inopinadament i clavava
una estrepitosa i dolorosa falconada. Altres ve$ades eren els 0acals udoladors que aparei0ien i
desaparei0ien sense dei0ar rastre manllevant per! un o altre escollit queviure dels fardells de
les provisions. ?amb% 'i 'avia els mosquits trompete5adors que a les nits clavaven llurs
dardells amb dolorosa ard/ncia sense que 'o evitessin les mosquiteres.
*i$u% un cronista sa01 que el cel era com una volta met+l@lica que la calor posava al roi$. La
llum queia com el plom que es fonia immisericordeG el sol era la totalitat del cel. Arribaren a
viat5ar emprenent la mar0a despr%s del crepuscle i detenint:se quan el sol tornava a sortir. Els
sorrals 'avien restat enrera ai0. com les planures rocoses i mortes. Ara es veia pertot arreu una
ve$etaci1 de color indefinit e0tremadament mutant amb insectes cruels i matolls de r.$ides i
peludes espines que cobrien la superf.cie del terren&. *ia a dia la ve$etaci1 es f%u robusta i
desafiant. Les nits eren c+lides i sense lluna i a voltes mentre avan#aven per la tenebra se
sentien sorolls indefinits semblants al dels animals que fu$en.
Bn dia a ple sol els atacaren els dra$ons. 9in$ueren volant pels aires amb un formidable
aldarull. Eren els drakons, descrits pel te!le$ Sinessi de Cirene com animals de mirada de r/ptil
el cos cobert descates serpentiforme cap aplanat ulls rodons com els dels ofidis i amb ban&es
a$udes sortint de la testa amb potes 2dues o quatre se$ons les contrades4 i urpes rapaces de fel.
una cua llar$a i reptil.nia. Suetoni ens parla dun dra$1 dess/ncia divina lagatho daimon, el
nom del qual indica que es tracta dun dimoni. 9ivia als deserts de L.bia a les planries
pedre$oses dEti!pia i a les riberes del Holf Yndic. Eren immortals a no %sser occits per m+
'umana i violenta.
9in$ueren amb $ran turbul/ncia en un vol rasant i mort.fer la llum sor$int del dia entre la
fronda. Atacaren amb r+bia desafiant les espases lluents i feridores perqu/ en certa manera se
sentien invulnerables. El fet era que les espases no occien llurs cossos de cuir brun&it i
'a$ueren de reple$ar:se fu$int vers un daquells oasis descrits en les cartes $eo$r+fiques
inconcretes i ai0oplu$ar:se sota els arbres. Almen&s all+ no podien atacar:los 5a que 'o
impedien les copes alteroses de les palmeres del desert.
<er! respiraven sorollosament balance5ant:se en el brancat$e. *e tant en tant incr/duls davant
llur impot/ncia llen#aven una poderosa rat0a de foc que socarrimava lesc+s 'erbei $ris i feia
bullir de sobte lai$ua bruta i entollada dels bassiols de loasi. Llavors 0isclaven
es$laiadorament fent retrun&ir la terra i provocant tempestes de pols i de sorra.
7estaren ai0. molt de temps sense poder moures fins que de la llun&ania apare$ueren uns
$enets impetuosos. 9enien empun&ant $rans miralls a le0trem de llar$ues per0es i diri$int els
enlluernadors refle0os als ulls dels mal/vols dra$ons.
Aquests 0isclaren altra volta i empren$ueren la volada procurant fu$ir dels miralls. Al$uns
queien damunt la sorra i es debatien per tal demprendre novament el vol. Llavors els $enets 'i
acudien i els destru-en amb la llum dels miralls. Era una llum invisible que cremava la pell
escatada produint una fumerola ne$ra espessa i pudent. ?ots foren occits. Llurs cad+vers per!
desapare$ueren dissolts en una intensa ventada.
Kosmas don+ les $r+cies a qui semblava el capitost dels $enets. Eren els components duna
tribu misteriosa del desert. 3o semblaven 'umans car llurs rostres eren llisos. 3o tenien nas.
Saludaren al#ant els bra#os i cavalcaren novament. *espr%s es perderen en la llun&ania.
9(
Avan#aven entre les dunes vers les riberes f/rtils del 3il. B$ernum que era tafaner de mena
pre$unt+ al sofista Mides8
CSen&or v1s que sou sofista i sabeu tantes coses di$ueu:me per qu/ tenim un nas a la caraL
Mides primer es pens+ que el min&1 li feia burla. *espr%s veient que no era ai0. refle0ion+
i dei0ant passar una estona sense dir res contest+8
C<er a5udar a la respiraci1 que 'om fa per la boca i tamb% per pur$ar a trav%s dels narius la
c!lera que sacumula al cervell. Servei0 ai0. matei0 per adornar la cara. Almen&s aquest %s el
criteri del meu mestre lafamat >rocald..
C( per qu/ sobresurt tant el nas cap enforaL
C<erqu/ pu$ui captar r+pidament les olors. Is molt sen)ill.
CS. per! mal$rat tenir:lo tan sortit els animals tenen m%s bon olfacte. 6a d'aver:'i al$una
e0plicaci1 convincent.
CEfectivament. Se$ons lescola de 7avenna %s per motiu de tenir els 'omes i les dones molt
'umit el cervell. Ai0! es veu molt clar quan estem constipats pui0 que per la $ran aflu/ncia de
mucositats al nas i per tant d'umitat no podem a penes olorar res. Q6o entensL
CS. per! ara que parlem dels constipats ma$radaria molt que me0pliqu%ssiu el motiu de
lesternut. <er qu/ esternudemL
CEsternudem per pur$ar la virtut e0pulsiva i visiva. Se$ons el >rocald. els pulmons pur$uen
la tosG el cervell lesternut i daquesta manera els que esternuden molt viuen sans. Si no
sesternuda %s sen&al de tenir obturat el cervell pels mals 'umors i no els pot pur$ar. Ai0. els
que 'an sofert un atac de feridura no esternuden. ?enen les vies obturades.
CMolt b% per! per qu/ fem tant de soroll en esternudarL
C<erqu/ com que lesternut %s un vapor del cervell i aquest est+ comunicat amb el pulm1 i el
cor en esternudar tots sirriten amb le0pulsi1 de laire i trenquen el silenci.
C( per qu/ quan mirem el cel o dalt dun terrat sesternuda millorL
C*oncs %s molt sen)ill. En ai0ecar el cap es mou el cervell i llavors es desperta l'umor el
qual es veu constret a sortir enfora.
Kosmas perd% la paci/ncia i impos+ el silenci. Bna mica m%s enll+ sobria la boca duna cova
profunda. S'i acostaren si$il@losament.
E0ploraren lentrada amb restes d'aver estat closa amb una porta i precedit per Arquimedes
(( el nostre cavaller bai0+ les escales e0cavades a la pedra que condu-en a un passad.s ll!brec i
estret. Amb unes tor0es que encen$ueren sinternaren en la tenebrosa obscuritat del passad.s
tot ell recobert destuc amb pintures que representaven la vida de sant Antoni i arribaren
finalment a una $ran sala circular estucada i pintada tamb% amb escenes erem.tiques. Al fons 'i
'avia uns bancs tallats a la roca i uns prestat$es amb cilindres met+l@lics o0idats plens de papirs
enrotllats amb vides de <ares del *esert. *una manera ostensible sobria un dells en una mena
de faristol col@locat a laltura de la testa dun esquelet com si lle$.s. 7omania asse$ut a un
setial estucat i pintat amb vius colors. 6i 'avia sis esquelets m%s en la matei0a posici1 i
di$nitat. Era una escena realment eni$m+tica.
Mides estudi+ detin$udament el papir i declar+ que era la =ida de Sant Antoni escrita en un
dialecte copte per sant Atanasi duna fais1 reverent. Misteriosament feia refer/ncia a l'abitacle
del sant eremita que devia %sser el lloc on es trobaven en aquell temps ple de serps i altres
r/ptils com deien totes les altres 'a$io$rafies i altres llibres devots escrits sobre el sant. Aquests
animals foren fora$itats com %s sabut sense miraments i murada lentrada per Antoni el qual
amb molta previsi1 s'avia endut pa per a sis mesos 2a ?ebes 'om sabia fer un pa que durava
un an& per cap bai04. En aquest lloc 'i esti$u% sempre sense sortir ni rebre mai visites de cap
mena car el pa el rebia dues ve$ades lan& silenciosament passant:l'i per un forat ad hoc en el
mur de lentrada.
3o 'i trob+ per! la tranquil@litat car la =ida deia que en aquesta cofurna nauseabunda
2en$randida a poc a poc pel sudor1s treball del sant4 'i vin$ueren els diables despr%s de
temptar:lo intilment de les m%s variades maneres adaptant llurs 'orribles fi$ures a fi$ures
amables i inversemblants +d'uc voluptuoses.
Els diables di$ueren8 <reparem:nos a atacar Antoni duna altra $uisa car no ens %s $ens
dif.cil dinventar diverses modalitats mali$nes per ani'ilar els 'omes. Se$uidament la tropa
infernal encet+ un soroll tan ei0ordador que semblava que tot sesfondr%s a conseqA/ncia del
qual senderroc+ el mur de lentrada i els dimonis penetraren en $ran multitud. <renent la forma
de tota classe de b/sties ferot$es i de serpents varen omplir lestan#a encontinent i s'i veieren
lleons 1ssos lleopards braus llops escur#ons escorpins i altres animals cada un dells cridant
conforme a la seva naturalesa8 els lleons bramulaven com si vol$uessin devorar Antoni els
braus amena#ant:lo amb les ban&es a punt denvestir els llops com si anessin a llen#ar:se:li a
sobre amb fria les serpents arrosse$ant:se i al#ant:se 0iulant amena#adorament. 3o 'i 'avia ni
un sol daquests animals que no li diri$issin una mirada cruel i ferot$e i no fessin un aldarull i
una crid!ria 'orrible i insuportable.
Kosmas es diri$. a una mena de tmul una esp/cie de cadafal pla#at al centre de la sala ple
dinscripcions coptes una de les quals deia8 *%u de *%u veritable *%u del veritable *%u
reconec que ets ?u la >ondat. Et reconec com la llum s1c entre les teves mans el teu servidor.
3o permetis que el Mali$ne marrenqui mai de ?u i que 5o no em revolti mai contra la teva
sobirania. *1nam el perd1 o' *%u de >ondat ple de miseric!rdia per als pecadors. <re$+ria
de cara a la Mort.
Bn dels esquelets $ir+ silenciosament vers els viat$ers les 'orribles conques buides dels seus
ulls. Entreobr. la mand.bula inferior lleument amb un estran& $rin&ol. El sarc!fa$ sembl+ que
sentreobria dos dits. *espr%s tot torn+ a la normalitat.
Els nostres amics sortiren en silenci.
9((
Se$uint el curs de lenorme riu dai$Aes ro$enques i t/rboles bai0aven a la recerca del record
il@luminat de <acomi el sant fundador de monestirs asc/tics se$ons la indicaci1 dun +n$el i la
7e$la que aquest li lliur+. "oren nou els monestirs fundats per sant <acomi sota el dictat de
l+n$el. La =ida an!nima del sant 'o conta entre inacabables i atape-des volades de ci$on&es i
terror.fics badalls de cocodrils del 3il tot 5ust ressonant encara les veus de sant Macari i de sant
<au de ?ebes rodolant per la superf.cie accidentada de les in'!spites planures. Bn dia C'om
lle$ei0C se$ons el seu costum el 5ove <acomi es pos+ en cam. a trav%s del desert vers un $ran i
tofut bosc dac+cies. Sota limpuls de lEsperit avan#+ deu milles al final de les quals trob+ una
ciutat abandonada vora el riu anomenada ?abennesi. Llavors li vin$u% al pensament dentrar a
la ciutat i fer:'i una pre$+ria. Com que aquesta sallar$ava molt una veu bai0+ del cel i li di$u%8
Z<acomi instal@lat aqu. i construei0 un monestir. Amb profit de llur +nima acudiran a tu una
multitud d'omes.[ Llavors l+n$el se li f%u visible mentre li oferia una plan0a de coure
contenint la 7e$la escrita dels futurs monestirs.
<acomi no men5ava. 3om%s de tant en tant 2ell i els seus mon5os dues o tres mossades de pa
a tot estirar4. *ormien dempeus al llar$ de les despullades parets del monestir. A penes
respiraven. Au$mentaven el turment de la calor cobrint:se amb pells de camells. Suaven tant
que 2especialment sant <acomi4 dissolien les ra5oles amb la suor que els queia formant un
bassiol.
Era terrible deia Kosmas. Efectivament 'o era com 'o era el rostre convulsionat dArnulf
a5upint:se sota la santedat de Clorina la petita v.ctima immolada al mal. Aparei0ia amb les
mans 5untes en actitud de dol#a pre$+ria els ulls idealment al#ats cap amunt. So-en llavors els
or$ues celestials de santa Cec.lia interpretant l+imne a la -mmaculada /oncepci', de >erlio)
un deliri e0altat del romanticisme cat!lic vers la fi$ura imprevista i arravatada de
C'ateaubriand.
,r$ el voltor f%u una t.mida volada sobre les ai$Aes del 3il. 9ei% 'orrorit)at com una vaca
era devorada a consci/ncia per un cocodril per! i$norava que sant <acomi quan volia anar
duna riba a laltra 'o feia sobre el llom duna daquestes criatures demon.aques. *el cocodril
en fu$en certament totes les b/sties e0cepte locell trochilus. El cocodril quan surt de lai$ua
es posa de cara al )/fir amb la boca ben oberta. 6i entra llavors el trochilus que li arrenca
men5ant:se:les les san$oneres arrapades a la $ola. El cocodril li est+ eternament a$ra-t.
El voltor es pos+ sobre la vincladissa branca dun desmai que arrelava en una .ntima i cordial
placeta de la ribera. Se sentia el murmuri del corrent. 7ecerc+ en el Can#oner una mica
melan$i1s.
A lhostal de la Peira
ol,
dames hi "an anar,
dames hi "an anar,
#a en tru!uen a la porta,
ol,
5a en responen9 !ui hi ha%
5a en responen9 !ui hi ha%
Dl.
Arribaren amb $ran fati$a a ?'mousous monestir dels dei0ebles de <acomi c/lebre perqu/
lascesi 'eretada del sant 'avia arribat a $raus de0trema e0celsitud. Es tractava dun $ran
edifici de murs estran&ament inclinats cap endins sense finestres situat enmi$ de les arenes del
desert. La llum esdevenia viv.ssima ce$ant. ?ocaren una campaneta pen5ada a la porta i els obr.
un f+mul ob/s arrosse$ant una $ran pan0a. ?ot tenia un aspecte brut i decr/pit.
El f+mul pre$unt+ qu/ desit5aven amb un to de $ran desconfian#a els ulls com una $uineu i
en dir:li que pretenien visitar el monestir i parlar amb labat mostr+ una enut5ada contrarietat.
*i$u% que els cenobites eren dif.cilment visitables.
CSempre estan resant Caclar. amb una descarada veu deunucC. 9iuen al terrat.
Kosmas no compren$u% el que volia dir per! present+ el diploma que lacreditava com a
funcionari escollit de >i)anci. Les coses canviaren.
Els f%u passar a un pati ple de fems de camell. La pudor dorins era insuportable. Se sentia una
lenta salm!dia que ei0ia de linterior de ledifici. Era una salm!dia pronunciada en dialecte
copte sa'.dic lloant le0cel@l/ncia de la 'umilitat i lobedi/ncia. Les veus tenien quelcom
dindefinible per! a Kosmas se li representava a la ima$inaci1 la sorprenent imat$e dun cor
d+n$els dedat provecta que cantaven.
Bn $os tafane5ava pels voltants ensum+ els orins de les parets i orin+ al seu torn. *espr%s
amb les dents es rasc+ furiosament les anques.
El f+mul els f%u passar per una petita porta despr%s de travessar el pati i circul+ per corredors
submer$its en la penombra. 6om tenia la impressi1 destar e0plorant un t/tric laberint. *avant
del que semblava lentrada duna capella el f+mul es tra$u% un estran& capell de pell de serp
que duia i recomanant silenci els introdu. a la capella. Abans per! di$u% aquestes
eni$m+tiques paraules8
CCom que 5a no men$en els pobrets 'an aconse$uit lideal de sant <acomi. S1n tot esperit.
Duan els ulls sacostumaren a la foscor veieren quelcom que esti$u% a punt de fer:los caure
desquena. Arra-mats al sostre levitant sense pes com $lobus de colors romanien resant la
salm!dia uns vint cenobites de la re$la de sant <acomi mal rasurats i fam/lics. *el peu dret de
cada un dells pen5ava una llar$a corda f+cilment abastable al visitant.
El f+mul estir+ la corda que corresponia a labat de la comunitat i el f%u bai0ar
lleu$er.ssimament. Lli$+ la corda fent una ba$a sen)illa a la pota dun pesat canelobre de
metall.
Labat continu+ resant amb els ulls tancats. ?enia el rostre resplendent. Kosmas sa$enoll+ i
a$afant:li la m+ la bes+.
Labat obr. els ulls.
C"ill meu Cdi$u%C. El dolor com el foc purifica. *espr%s fent un esfor# el bene..
9(((
<ass+ el temps i un dia Kosmas sadon+ que els seus amics envellien. Era estran&. Ell i
Arquimedes (( no envellien o almen&s no pas de manera perceptible. *ei0+ dafaitar:se la cara
per un moment. El mirall reflectia uns ulls una boca una pell tibant. Sei0u$+ el rostre amb una
tovallola i escolt+ com el cor li bate$ava. <otser se li envellia el cor. ?otes les coses florei0en.
<er! la Mort est+ al darrera de les coses. 6o pens+.
Se$uint la Peregrinatio ad Sancta 4oca, 'avien tamb% entrat al Sina.. E$/ria l+via
eternament viat$era evocava les imat$es b.bliques com Kosmas les evocava. <er e0emple el
lloc on restaren els israelites mentre Mois/s pu5ava a la muntan&aG el lloc on varen fabricar el
vedell dor lenorme pedra on Mois/s va trencar les taules de la llei i encara el torrent on els
fills d(srael varen beure tal com est+ escrit a l^0ode. ?amb% lindret meravell1s on va caure el
mann+ i on es constru. el tabernacle. E$/ria deia que escriure tot ai0! en detall seria massa
llar$ i sempre 'om oblidaria al$una cosa. 9alia m%s lle$ir els sants llibres de Mois/s per saber
e0actament el que va passar.
Arribaren a Eerusalem on restaren muts per lemoci1. 7essonaven a llurs orelles les notes de
lantifonari de la parr!quia de Santa Leoc+dia a ?oledo centre de la vida litr$ica i musical8
Lue lamor de #ah"* no sha acabat
ni sha acabat la tendresa.
/ada mat; es reno"a9
gran s la te"a 1elicitat.
eu s #ah"*, diu la me"a nima,
i en :ll esperar.
Es tractava de Eerusalem la ciutat santa que lendem+ del Concili de 3icea s'avia
meravellosament recobert de monuments duna $r+cia i duna ma5estat rutilant. Constant.
aparei0ia ales'ores al#ant:se 5untament amb el seu tron de marbre com la voluntat protectora
de la ciutat fent enderrocar les construccions dAdri+ sobre la ciutat 5ueva que tapaven el
H!l$ota. La comunitat cristiana per! 'avia conservat la mem!ria dels llocs sants damunt els
quals es constru-ren di$n.ssims santuaris. Lin don+ detalls Eusebi en De "ita /onstantini
sobretot de la bas.lica del Sant Sepulcre desple$ant una descripci1 detallada i ret!rica que
essencialment coincidei0 amb les devotes informacions de la sempre benamada viat$era
E$/ria.
9isitaren doncs respectuosament la ciutat de Eerusalem i despr%s Kosmas va escriure
participant:'o al seu amic (sidor de Sevilla. 9a pensar que el sant des de la seva immensa
saviesa tan escriptur+ria com profana devia saber moltes coses de Eerusalem i que conei0eria
les not.cies de "lavi Eosep sant Eeroni i Eusebi. <er tant resol$u% cercar altres fonts
dinformaci1 i trob+ una $uia rudiment+ria de Eoan Mosc'os detallant racons oblidats que
relacionava per! sense ordre ni concert en una obra que redact+ en un estrafolari dialecte
arameu $aireb% inintel@li$ible i que sols la provident ci/ncia filol!$ica de Mides po$u%
des0ifrar. Moltes daquestes informacions foren despr%s utilit)ades per Cristi+ Adricomi *elp'o
en els seus /ronic' i ?reu descripci' de la ciutat de #erusalem que escrites en llat. sota el lema
Eerusalem Eerusalem que mates els profetes don+ a la impremta despr%s de moltes dificultats
i dis$ustos. S'i inspir+ tamb% amb molta fortuna el fam1s mestre de capella 2les seves
composicions musicals s1n rar.ssimes4 de la catedral de Sevilla "rancisco Huerrero el qual va
escriure un =ia5e de #erusalem que fou molt lle$it a partir de la seva primera edici1 que sembla
que va %sser lestampada a 9al/ncia el SVTN.
Kosmas dubt+ si fer un estudi sistem+tic daquesta obra de Mosc'os tan poc cone$uda per
lerudici1 local o per contra donar:ne la transcripci1 fra$ment+ria si b% fidel i respectuosa en
la seva redacci1. Era evident que el llen$uat$e podria revelar al sant de Sevilla moltes qAestions
que dara en endavant serien debatudes apassionadament pel seu col@le$a el bondad1s i savi
sant >rauli de Sara$ossa.
Bna ve$ada 'a$u% optat pel criteri de la transcripci1 sor$. el problema de la selecci1 de
fra$ments perqu/ era indubtable que no comptava aqu. la import+ncia dall! descrit 2per
important m%s repetidament descrit per altres autors i per tant m%s divul$at4 sin1 la raresa
dall! descrit i per tant incone$ut. Escoll. ales'ores amb la5uda de Mides el sofista un recull
miscel@l+nic de carrerons ll!brecs racons infectes i placetes brutes de Eerusalem que
indubtablement no eren cone$udes per sant (sidor.
La primera relaci1 que envi+ fou aquesta8
AM(*AHL_8 Is un estan& prop del qual bast. ?itus un baluard. ?robada femta dArnulf
CASA *,L*A8 <rofetessa muller de Sellum bar1 principal i noble oncle de Eeremies <rofeta.
"ou consultada pel rei Eosies i li profetit)+ la destrucci1 irremeiable de Eerusalem.
>7,LLA*,7S *A(HBA8 >rollaven a dins i a lentorn de la casa reial d6erodes i per ells
somplien les cisternes.
<LA`A o ME7CA? *E LES "BS?ES8 9a %sser cremat per Cesti.
LLAC8 Es trobava entre els dos murs de la Ciutat. Sen fa menci1 a la profecia d(sa-es.
?,77E M(?EA3A8 Sal#ava en el mur se$on.
MB7 SEH,38 Sen deia tamb% del mi$. ?enia formoses portes i cator)e torres. 6i f%u
reparacions el rei E)equies fent:lo m%s alt i poder1s.
<,7?A *EL M(H8 Estava en el mur se$on. Molt estimada pel rei de >abil!nia.
>(KE?6A8 6abitacle de $ent plebea i del com.
CAMY *E3?7A*A *ELS CA9ALLS8 Aquest cam. es troba entre el palau de Salom1 i el de la 7eina.
<er ell fora$itaren la reina At'alia a trav%s de la porta de les Ai$Aes o dels Cavalls i en la vall
del torrent dels Cedres la varen matar.
?,77E *E S?7A?,38 En $rec <&r$us Stratonis. Era un pas obscur que 'i 'avia sota terra entre
la torre Ant!nia i el ?emple. All+ Ant.$on fou mort pels soldats del seu $erm+.
<,7P, *E3 P(S?B8 *iuen que aqu. Crist 3ostre Sen&or cai$u% per primera ve$ada.
?,77E *E S(L,I8 9a caure i va matar divuit 'omes.
"(HBE7A SECA8 Aquesta fi$uera estava plantada 5unt al cam. de >et+nia. Com que tenia moltes
fulles per! no feia fi$ues Crist la va maleir i al punt es va assecar.
ES?A3a *E LES SE7<S8 Anti$ament sen deia estan& de >etara.
7A9AL *E7E<(3(6,3(C8 "orma un carrer vers el Septentri1. Lloc on escop. reiteradament el
dimoni Arnulf.
<LA`A *ELS 7,>A9ELLE7S8 A aquesta pla#a es venien els vestits vells capells i mobles usats.
<7,>F?(CA8 Era la pla#a del bestiar. S'i venien els bous i les ovelles i altres animals per als
sacrificis.
CASA *EL <7Y3CE< *ELS "A7(SEBS8 Aqu. tocant:lo va $uarir Crist 3ostre Sen&or un 'idr!picG i
essent:'i convidat don+ saludables consells a l'oste i altres convidats.
Kosmas pens+ que 5a n'i 'avia prou. <er tant don+ fi a la transcripci1 literal.
Aquesta relaci1 fou a$ra-da polidament per sant (sidor que en f%u delicats elo$is descollida
erudici1.
(P
Antioquia era com la rosa de Eeric1. Lluminosa perfumada pels records de la inf+ncia
prote$ida per les muralles dor de la tendresa romania $irada vers el refinament de l(mperi
mentre les lletres de lalfabet $rec eren apreses com un lu0e a les escoles 5unt als preceptes de la
*idasc+lia i la *ida\'%. 6om repetia el Pater, tres ve$ades al dia car era evident.ssim que teu
%s el poder i la $l!ria en els se$les.. La do0olo$ia sortia dels llavis elevant:se com un aeri
1umetti cap al cel sense nvols travessant la mar vers les illes blanques vers la ciutat del Corn
d,r la 7oma 3ova.
Bna mica malenc!nic el nostre cavaller vol$u% reveure la $ran mansi1 del pares nica cosa
que restava del seu m1n familiar edificada vora l,ront voltada de 5ardins. La ciutat li fu$ia als
peus encerclada per boscos de moreres que sobrien somniosament per dei0ar pas al cam.
dentrada a la porta de Sant <au. La murada fortificada era molt e0tensa per! el nucli de
poblaci1 es veia redu-t en comparaci1 amb els enormes massissos de moreres que 'om veia
rera les muralles.
*ei0ant lespectre l.vid de les ru-nes de <almira 2la ciutat occidentalit)ada sobre la qual
filosof+ lavorrid.ssim 9olne&4 els viat$ers an$lesos del se$le P9((( revalorit)aren aquests
parat$es. Sense a penes variaci1 en lestructura E. Cast%ra en ledici1 francesa del viat$e de
>robne 2'om 'a perdut ledici1 an$lesa4 di$u% dAntioquia que les murs sont 1lan!us dun
grand nombre de tours. -ls sont tr*s2hauts et tr*s21orts, et stendent depuis lDronte, !ui borne
la "ille au midi, 5us!uau sommet de la montagne dou un "aste chMteau, maintenant en ruine,
domine encore un pa6s immense. 4Dronte serpente dans une "alle 1ertile, on le tra"erse sur
un pont solidement bMti.
Kosmas va emp/n&er el cancell i entr+ al 5ard. selv+tic abandonat. Bna espessa acumulaci1
darbusts i lianes barraven el pas al visitant o almen&s li feien lentrada dificultosa. Cerc+ el
cam. que condu-a a lestan& dels pei0os dai$ua dol#a $aireb% ocult per la malesa i trob+ restes
del bassiol amb els mosaics esberlats coberts duna capa petrificada de llim verd1s. M%s enll+
'i 'avia el cenacle on a les tardes la dol#a "lorentina li ensen&ava lEvan$eli i don arrencava
la petita avin$uda cap al por0o de la casa i la terrassa on cosien les $ermanes amb les ami$ues.
A trav%s de les fulles del cupressus macrocarpa, pu5ava laroma del taron$er silvestre i s'i
veien els rosers que estimaven els poetes llatins tant com la vin&a emparrada i els ra-ms color
dambre. 3o foren per! aqu. per a Kosmas dies de vi i de roses sin1 de $imn+stica i
destudi seri1s del *ret del -us.
6om veia en les 'ist!ries com en la tomba dA$am/mnon crei0ien els narcisos. Bn 5ardiner
persa li di$u% confidencialment al seu pare que si la filosofia po$u%s inte$rar:se en els 5ardins
dA\ademos qu/ restaria de la seva afectaci1 i de la seva sufici/nciaL La 0errameca
sesventaria com el pol@len de les flors boscanes. La proli0itat del discurs senredaria amb les
fulles de les al)ines. En els 5ardins sir.acs ai0! era tamb% possible amb els ma$raners o com 'o
foren les pomeres de les 6esp/rides. Els cl+ssics tenen aquestes idees als volts del mi$dia
abans de dinar esperant l'ora de la $loriosa mi$diada.
La casa estava mi$ ensorrada sobretot al men5ador on crei0ien miraculosament la matei0a
classe de cam/lies que lemperadriu Eosefina va crear posteriorment als 5ardins de la Malmaison
prop de <ar.s Levocava amb tulipes $ro$ues pels racons i el millor servei de plata a la taula
celebrant lesponsalici de la tieta Claudina que es va casar amb un duum"ir mar0ant despr%s
en se$uici de les $uarnicions de *amasc. Levocaci1 daquest fet deprim. Kosmas perqu/ li
recordava el propi esponsalici i la desapare$uda E$/ria tan estimada i en&orada.
?afane5+ per les altres cambres i totes estaven amb lestuc de les parets cai$ut i el terra ple de
runa i teules del sostre arrencades pel vent. Bna daquestes cambres estava inundada per lai$ua
duna canonada rompuda. Lai$ua venia de la font ombr.vola de la cova de les 3imfes cova ai0.
bate5ada per les seves $ermanes i a on anava a 5u$ar els capvespres quan es feia el silenci a la
casa. Amb ell 'i duia un conillet domesticat que li 'avia re$alat el llibert Anisi. El conill el
se$uia pertot arreu movent el musell i posant les llar$ues orelles dretes.
<er! on eren les ombres del pare i de la mareL Les endevinava pertot arreu perqu/ aquella
casa 'avia estat bastida amb lesfor# dambd1s dia rera dia i llurs ombres 'avien impre$nat les
parets amb les seves paraules amb les seves veus. La mare feine5ava per la casa amb les
$ermanes o conversava amb les serventes cristianes. ?enia cura dili$ent que cap escrit 'er/tic
entr%s a la llar i ai0! fou tan dif.cil en aquells temps inse$urs i desconcertantsJ Eren uns temps
de contradicci1. Bna ve$ada el llibert Anisi vin$u% amb uns Evan$elis ap!crifs i Kosmas
encara adolescent es revel+ di$ne dei0eble de la seva mare denunciant el seu ori$en. Era
l:"angeli d:"a, en el fra$ment que deia8 Estava 5o en una alta muntan&a i vai$ veure un
'ome $e$ant i un altre raqu.tic. ( vai$ sentir com una veu de tro. Em vai$ apropar per escoltar i
em parl+ dient8 ZEo s1c tu i tu ets 5oG onsevulla on si$uis all+ estic 5o. En totes les coses estic
escampat i de qualsevol lloc pots recollir:me i recollint:me a mi et reculls tu matei0.[ El pare
que com cada dia tornava de la ciutat escolt+ el comentari del te0t ap!crif i labra#+ dient:li que
de se$uir ai0. lesperaven molts alts destins sobretot quan 'o sab%s loncle >asili que residia a
Constantinoble servint a les oficines secretes de Eustini+. Ell com a bon bi)ant. tamb% 'i
serviria arribada l'ora. La fam.lia provinent de lavi $uardava Ci les 'avia col@locades al
5ard.C unes escultures dels tallers dAtenes. Les col@locaren en llocs impensats i sorprenents.
Semblava >omar)o. <er! evidentment en aquest estat no sassemblava a res. ?ot 'o
devorava la selva i els arbusts mali$nes. Sobre un pedestal descansava la testa de marbre de
Euli+ lAp!stata amb un d.stic $ravat diri$it al $ran amic Lluci+ besavi pa$+ de Kosmas8
Si et 1aig un tort en"iant2te lletres cont;nuament
pagam amb la matei.a moneda, i escriu2me.
En sortir tanc+ el cancell. Esti$u% encara mirant una estona des de fora. ,n eren aquells
tempsL ?ots aquells %ssers estimats 5a eren morts e0cepte en el record. <ens+ que ben aviat no
'i 'auria ni tan sols records.
P
Sant Sime1 lEstilita romania dalt de la columna dolorosament anquilosat duna cama amb
artrosi pro$ressiva imm!bil com la pedra de les est+tues monumentals dels temples. E0istia una
concentraci1 interior com qui intenta canviar la natura de la mat/ria en una decidida i
impertorbable voluntat de santedat. 3o era per! sols ai0!. >run)ia tamb% laire dun misteri tot
l%sser ascendint vers la >ondat infinita abandonant amb desden& la realitat tan$ible de les
coses. An&s i an&s dalt de la columna els estilites 2del $rec st6los, columna4 eren ascetes que
representaven la s.ntesi de les ascesis fins ales'ores cone$udes. Eren immobilistes o quietistes
per tal com estaven imm!bils all+ dalt ai0. com presoners de la columna car no es despla#aven
mai. Se$ons els comentaristes vivien llun& dels 'omes 2a altures inabastables4 per! enmi$ dells
2voltats per lafecte i les pre$+ries dels seus devots i dei0ebles4. Evra$i lEscol+stic ens diu en
la seva +ist,ria eclesistica, que el sentit simb!lic daquesta santa d/ria %s que lestilita arriba a
una perfecci1 espiritual superior car vivint com viu a mi$ cam. de la terra al cel pot
perfectament relacionar:se sense traves amb *%u. Ai0! %s tamb% el que ens diu ?eodoret
dAntioquia en la +ist,ria dels mon5os de la S;ria i sant Efrem A4a c;tara de l:sperit Sant8
autor entre daltres e0celses coses de l:logi dels Solitaris i dels poemes de /armina )isibena.
Kosmas obrint:se pas a trav%s de la multitud que formi$ue5ava als peus del sant arrib+ fins al
basament de la columna. All+ es veien les m%s diverses races atretes per la fama de lasceta. Els
uns pre$aven en veu alta donant:se cops al pit o posant:se cendra damunt la testa altres
mormolaven llurs oracions en veu bai0a o en veu inaudible. , lle$ien els Actes dels Ap,stols.
Bns ne$res dEti!pia 2la que se$les despr%s seria la terra del prest Eoan4 vestits amb unes
tniques coptes i que es proclamaven descendents de la reina de Saba i del rei Salom1 deien
en veu sonora uns estran&s poemes eclesi+stics que 'om compararia avui a in$enus haikus
5aponesos8
ot !ue la boca dei.a escapar;
ou !ue la m dei.a caureF
, b% aquest altre8
:n "a les mos!ues es reuniran9
mai les gerres trencaranF
?amb% 'i 'avia comerciants amb les seves parades que venien tramussos en remull i
avellanes torrades. Altres venien llesques de pa amb mel i malvasia anells i collarets de bi5uteria
barata i ess/ncia falsificada de preteses roses de C'ira). Es veien membres destran&es tribus del
desert que tocant incre-bles 0eremies i flabiols feien balance5ar:se perillosament serps
verinoses que a voltes senroscaven al coll o en els bra#os nusos i colrats pel sol i el vent de les
planures i muntan&es pedre$oses on no es criava la m%s lleu ve$etaci1. Bna mica m%s distants
ballaven unes dansaires esparracades fent drin$ar unes pesades polseres met+l@liques que duien
entorn dels turmells. Cabres i $ossos trotaven per entremi$ de la $ent que es despla#ava molt a
poc a poc vers altres estilites dei0ebles de sant Sime1 i que a imitaci1 daquest feien
penit/ncia en columnes properes. Al$uns per prote$ir:se de lard/ncia del sol o la inclem/ncia
de la plu5a s'avien col@locat uns tenderols de lona o constru-t uns rudimentaris terrats de fusta.
<residia tot el con5unt per! lestilita per antonom+sia el $ran sant Sime1 enlairat
$loriosament i pat/ticament al cim de la seva columna 5!nica a$uantant:se en dif.cil equilibri
amb una sola cama laltra ai0ecada en la seva totalitat anquilosada des de feia molt de temps
per la dolorosa artrosi.
El nostre e0Crecaptador de contribucions sel mirava embadalit per! la dist+ncia no li
permetia recollir massa detalls. Li sembl+ no obstant ai0! que duia una pell nauseabunda de
'iena de les carrasques solit+ries que li cobria les ver$on&es. Bn dens nvol dinsectes voladors
2mosques abelles espiadimonis papallones vespes borinots mosquits4 cobria lef.$ie
turmentada del sant atrets per quelcom invisiblement delici1s. <er! no el molestaven en absolut
sin1 que semblava que li donessin escorta fidel i que amb els seus trompetei$s li donessin a
m%s una pl+cida serenata. Era evident que un efluvi especial emanava de la fi$ura de Sime1
efluvi suav.ssim 2nardL 'eliotropiL4 que %s una caracter.stica molt corrent i divul$ada en les
espirituals imat$es dels sants.
Meditant:'o detin$udament Kosmas a5orn+ per a la nit lentrevista amb el sant. Li feren
compan&ia en aquell moment el record dE$/ria la introbable estimada i la petita Clorina en
vies 'ipot/tiques de santificaci1. Les dues esdevenien atentes a les escenes que contemplaven
amb tendresa Ci que nin$ mai no contemplariaC i llurs espirituals feminitats sesva-en
silenciosament en laire del capvespre. Kosmas inici+ les converses amb el sant primer dalt
duna llar$a escalaG despr%s considerant perill1s aquest sistema dalt duna columna desocupada
que llo$+ sense pensar:s'o $ens. 6i pu5ava a les nits quan feia una mica de fresca i obsequiava
el sant amb un cistellet de d+tils i fi$ues seques amb un c+ntir dai$ua fresca. Mantin$ueren
converses teol!$iques molt profundes i esdevin$ueren molt amics.
Bn dia sant Sime1 li di$u%8
C*%u prova els qui estima amic meu. Bs dic ai0! sabent que menteneu.
C6o s% pare amant.ssim. Cada dia que passa entenc m%s que les coses es tenen en el cor en
lesperit. 3o en el m1n.
CCal renunciar a all! que 'om estima si aquesta %s la voluntat de *%u. Ai0! no %s teolo$ia
per! 'o entenen els nens.
CEn efecte. 3o costa $ens de creure. Is la saviesa dels nets de cor.
CEstimat Kosmas. 3o perdeu la confian#a. All! que se us de$ui us ser+ retornat.
Aquesta fou la primera i la darrera ve$ada que el sant somri$u%.
A l'orit)1 sai0ecava una llum difusa. 3ai0ia lalba.
Quarta Part
(
Coupole et Monarc'ie era la conseqA/ncia l!$ica que 'om podia treure de la contemplaci1
de Santa Sofia a Constantinoble i de fet ai0. 'o va %sser com resta acreditat per lobra
relativament contempor+nia per! famosa del <entarca de les lletres linoblidable P/nius. La
teoria de La marsellesa de lAutoritat no 'auria estat formulada se$urament sense
le0ist/ncia de la famosa 2m%s que la de Sant Marc a 9en/cia4 bas.lica amb cpula dels
e0traordinaris arquitectes (sidor de Milet i Artemi de ?ralles ambd1s dFsia Menor $rans
matem+tics i llun&ans parents de Kosmas. El darrer $erm+ del presti$i1s met$e Ale0andre de
?ralles 'avia escrit un tractat sobre :ls miralls ardents, donant not.cia duns miralls
misteriosos en possessi1 dunes tribus lle$end+ries del desert de L.bia i la Cirenaica amb
detalls que li 'avia proporcionat el nostre amic estimat i compan& descola dArtemi. An&s m%s
tard tamb% publicaria un e0tens i erudit volum sobre les Seccions c,ni!ues.
Santa Sofia brillava per damunt de lenorme ciutat Konstantinopolis la rival de 7oma
encerclada per les llar$u.ssimes muralles de Constant. i embellida per les ma$n.fiques obres
dart col@leccionables en pillat$e per i a trav%s de tots els pa-sos. *espr%s de la divisi1 de
l(mperi lan& MTV la ciutat esdevin$u% la capital de l,rient i no tardaria pas $aire a
sobrepassar 7oma cai$uda a les mans dels b+rbars tant per les riqueses i el comer# com per la
bellesa dels monuments i el nombre dels seus 'abitants. Bn autor contemporani deia que la
poblaci1 dun ori$en mesclat i cosmopolita no ofer. per! mai $rans qualitats moralsG +vida de
festes turbulenta disposada a la tumultuosa revolta per qualsevol prete0t 5a fos una cursa a
l'ip!drom o una querella teol!$ica com era corrent. 3o obstant ai0! fou colpe5ada sovint per
les onades b+rbares i asset5ada sense /0it per! pels +vars i pels sarts..
Bna mica m%s enll+ i des de dalt de la cpula de Santa Sofia entre els refle0os l.quids de
plata fosa del >!sfor de ?r+cia 2que (u transformada en vaca travess+ nedant4 i el Corn d,r
Kosmas veia i recordava amb melan$ia quan 'i passe5ava essent encara adolescent el triple
baluard de les muralles la ma5or obra de fortificaci1 que mai es bast. i que salvaria la ciutat de
tants i tants perills com lesperaven. Es veia tamb% sortint del <alau de Constant. voltant
lenorme 6ip!drom al costat del qual es dre#ava sobre pedestal de marbre blanc la Columna
de <!rfir se$mentada amb corones de llorers assen&alant el melic de la ciutat encimbellada
amb lest+tua ma5est+tica i daurada dApol@lo:6/lius identificada amb Constant.. El <!rfir com
%s sabut constitu-a la pedra preciosa per e0cel@l/ncia des de lAnti$or. Mai no s'avia vist una
tal acumulaci1 de tan preuada riquesa.
La ciutat de Constantinoble 'avia estat ampliada des que Kosmas en sort. per servir
ladministraci1 de les <rov.ncies. Sei0ampl+ incloent:'i set pu5ols i turons. La 3ova 7oma
devia %sser en tots els aspectes com lAnti$a i m%s $ran i bonica si era possible. ($ual que a
7oma estava dividida en cator)e districtes urbans. El <alau i l6ip!drom foren bastits a
imitaci1 del <alat. tamb% el Capitoli i el Senat. 6i 'avia el Mili1 car 'i 'avia el Milliarum
Aureum a 7oma i tamb% les columnes de ?eodosi ( i la del seu fill Arcadi 2recordant les de
?ra5+ i Marc Aureli4. Aquesta darrera era m%s alta que les de 7oma.
Santa Sofia des de la cpula de la qual contemplava la ciutat Kosmas era la passi1 de Eustini+
car era un $ran constructor i %sser constructor era una de les virtuts que 'om esperava dun
pol.tic amb poder. Loportunitat se li present+ despr%s duna rebel@li1 de la plebs que convert.
una part de la ciutat en ru-nes. Santa Sofia les$l%sia de Santa (rene els ban&s de Ku0ipp foren
incendiats. <er! passat a penes un mes Eustini+ comen#+ les obres de reconstrucci1. Santa Sofia
fou acabada sis an&s despr%s.
Lemperador vi$ilava personalment els treballs dels paletes i amo-nava minuciosament i amb
cura els arquitectes erudits. Bna lle$enda indica 2font duna falsedat absoluta4 que els pl+nols de
la construcci1 els bai0+ del cel un +n$el molt conei0edor de larquitectura urbanaG que una
invenci1 de Eustini+ fou 2no e0cel@lia lemperador solament en el *ret4 un ciment m%s vi$or1s i
potent al qual no es barre5ava ai$ua per fer:lo apte per a la feina sin1 una especial.ssima cocci1
de civada i escor#a dom. ?amb% corre$u% la faula divul$ada per les oficines de ladministraci1
que la cpula estava essent constru-da amb uns maons especials tan lleu$ers que dot)e dells
equivalien en pes a un dels corrents cosa que permetia construccions colossals. 6om feia
circular la brama que Eustini+ 'avent:se arru-nat amb Santa Sofia i davant la manca
perempt!ria de diners se li apare$u% en arribar les obres a la $aleria el matei0 +n$el dabans
2el dels pl+nols4 i li ensen&+ un lloc on 'i 'avia enterrat un fabul1s tresor que li permet% de
continuar les obres.
Es tomb+ vers el port i era possible 2a trav%s del record de sant (sidor i sant >rauli4 veure el
que se$les despr%s descriuria el $eni deliqAescent i sensible dAlp'onse de Lamartine que
pu5ava i bai0ava cont.nuament pel canal del >!sfor en lera viat$era i e0altada de Lord >&ron i
del vescomte de C'ateaubriand arribant amb perill de la vida al Serrall de la $ran <orta pro'ibit
pels turcs. Arrib+ fins al Mar 3e$re tot perfilant al$uns trets de paisat$isme encisador car no
creia 2i 'o repetia una i altra ve$ada4 que el cel la terra el mar i l'ome s'a$uessin posat
dacord en una perspectiva tan m+$ica. Solament laspecte transparent del cel i del mar poden
oferir:la i reflectir:la enterament.
Continuava la descripci1 dient que la meva ima$inaci1 pot concebre:la i conservar:la per! la
meva paraula no 'o pot e0pressar sin1 per mit5+ de detalls successius8 descrivint doncs cada
vista cada badia cada cap i tamb% cada cop de rem. A un pintor li caldrien an&s per descriure
una sola de les riberes del >!sfor car el paisat$e canvia a cada es$uard i es renova sempre tan
bell i tan distint.
Kosmas 'o contemplava tot i sentia el paisat$e com una melodia. 6i 'avia per! quelcom de
t/rbol en el lu0e daquest m1n. Duelcom com un $arbui0 de cabells ptrids com ara se li revela
a trav%s de la tenebra perfumada la imat$e dBst+nia la voluptuosa de Carta$ena. (mat$e que
pu$nava per sortir ara a la superf.cie.
((
B$ernum que s'avia convertit en un min&1 de bell veure en la flor de ledat madura
cone$u% en el Mercat de les 9.sceres a una noieta $re$a Euliana i se nenamor+. 9a demanar
llic/ncia al seu amo per maridar:se i Kosmas no sols la 'i conced. sin1 que com que
lestimava com a un fill dot+ la nvia $enerosament. Amb el dot el matrimoni compr+ una
parada de volateria o polleria a la pla#a i Euliana result+ una e0cel@lent escap#adora i
escor0adora de les aus. B$ernum voltava pels pobles en a5uda del ne$oci a la recerca daviram.
,r$ que en un principi es disposava a quedar:se amb el matrimoni quan vei% la mena de ne$oci
a qu/ es dedicaven no en vol$u% saber res fent $rans escarafalls i a$res censures de Euliana a
qui considerava la culpable en el canvi del tarann+ pac.fic dB$ernum compan& des de la
infantesa. ,r$ decid. canviar de mans passant a les del sofista Mides que envellia cercant una
mica de tendresa i compan&ia i accept+ locellot sense massa entusiasme. ,r$ en el banquet de
bodes cant+ rancuniosament amb molt mala intenci18
:l pare mha casada
amb un "ell de cin!uanta an6s.
#o encara no en tinc !uin0e
oid,
#o encara no en tinc tants.
Loncle >asili 'avia mort 5a feia temps i li fou lliurat a Kosmas el seu testament nomenant:lo
'ereu. La princesa L&scaris cosina de Kosmas s'avia casat amb "ocas un bon noi protonotari
de lemperador molt endinsat en estudis 5ur.dics sobre la possessi1 la traditio i les formes de
transmetre la propietat. L&scaris amb els an&s s'avia transformat en una bella dona i 'avia
infantat quatre fills tots ells rossos8 Fn$ela Sofia Hlica i 3ic/foras. Eren uns nens tranquils a
qui a$radava molt 5u$ar amb Arquimedes (( i amb Kosmas. Al$unes ve$ades aquest es
constipava i L&scaris per a qui era com un $erm+ $ran li preparava unes tisanes d'erbes
emol@lients i li posava cataplasmes calents. Sel mirava tendrament e0plorant linterior del seu
es$uard i li pre$untava8
C<er qu/ no t'as casat KosmasL
Aquest bevia la tisana pausadament i dei0ava la pre$unta sense contestar. 3o tenia sentit
contar la seva tra$/dia8 era ine0plicable i absurda. Ai0. com la seva 5oventut perenne tamb% 'o
era. ?ot 'o era. *espr%s per! li di$u% que escolt%s com si fos possible veurel i sentir:la la
cantilena d,r$ apresa a Catalun&a8
:l dia de la boda
men pensa"a alegrar;
en comptes dalegrar2men
men "aig posar a plorar.
en treia la cotilla
amb el llum a laltra m;
!uan s' despulladeta
no mhi goso a posar.
Aquesta can#1 no li a$radava a Mides. Li a$radava m%s lestudi de lalqu.mia i le0amen del
foc $rec emprat amb molt d/0it en les batalles contra els enemics. Era un l.quid
e0traordin+riament inflamable que es llen#ava per diversos mit5ans sobre les flotes de navilis o
sobre les 'osts armades i estava compost per salitre nafta betums i altres subst+ncies prop.cies
a la i$nici1. Marc el Hrec que redact+ una Doctrina sobre la pirot*cnia bi0antina, fa un estudi
aprofundit del foc $rec.
Estudi+ tamb% Mides amb molt dentusiasme els manuscrits dalqu.mia 2manipulant
alambins $arrafons i fioles en ban& maria4 i e0aminava amb detall i cura meticulosa
lAmphiteatrum aeternae sapientiae, representant la Ciutadella alqu.mica que simbolit)a la
ci/ncia d6ermes. Aquesta Ciutadella est+ voltada per un cercle amb vint:i:un compartiments
que tenen cada un una entrada. 9int daquests no tenen per! sortida barrats per un enorme
mur que els a-lla de la Ciutadella. Si$nifiquen les vint vies entre les quals poden circular els
buscadors de la doctrina alqu.mica. 6i 'a inscripcions que si$nifiquen les operacions falses que
representen aquestes vies com %s ara la transmutaci1 de la mat/ria i la conversi1 en or. ( com
que aquests vint compartiments comuniquen entre ells laficionat fil!sof pot deambular molt de
temps abans de con/i0er el seu error. El vint:i:un/ compartiment %s el veritable cam.. <er! a
penes ladepte l'a passat se li presenta un pont llevad.s damunt dun fossat ple dai$ua que
a-lla la Ciutadella. Les condicions indispensables per passar s1n la conei0en#a de la Hran ,bra
noms amb els quals es desi$na la $ran operaci1 alqu.mica i despr%s la fe el silenci i les bones
obres. <er! cal tenir en compte molt si$nificativament que la Ci/ncia es perd quan es perd la
puresa del cor.
Kosmas i L&scaris se$uien escoltant ,r$ en llar$a refiladissa somnolent. ,r$ cantava $aireb%
adormit8
en d'na una empenteta
i al llit em "a tirar;
a la matinadeta em diu9
$)ena, 1es2te en@$.
:n comptes dacostar2mhi
men "aig enretirar.
e d'na una altra empenta
i a terra em "a tirar.
4endem !uan 1ou de dia
al pare ho "aig e.plicar9
$Ai, pare, lo meu pare,
5o men "ull descasar.
A Mides lenut5ava la can#1. Ell era $rec i no entenia els roman#os de la Harrot0a o del
Montsi+. Apro0imava el rostre al Corn d,r a larsenal dels Man$anas on es $uardaven les
m+quines de $uerra bi)antines. 7e$irava tamb% la >iblioteca curulla de llibres sobre la
fabricaci1 de ballestes. 9eia la flota imperial res$uardada rera la $ran cadena estesa fins a la
punta de Halata i les drassanes de construcci1 naval les drassanes de 3eori1. Sal#aven en
aquell punt els baluards de $uerra8 Aquesta corona de baluards tan famosos com els de
>abil!nia.
Li cal$u% sentir la darrera estrofa. Era c.nica i escandalosa. *ecididament no li a$radava.
>illa, la me"a 1illa,
ai., no pot ser pas;
ne 1aran una !uinta
!ue els "ells hi hauran danar.
Amb els diners del "ell
un 5o"e pots trobar,
i en podrs ser 1eli@
i en podrs dis1rutar,
oid,
i en podrs dis1rutar.
,r$ acab+ adormint:se. Mi$ obr. els ulls per darrera ve$ada i sadorm.. Somni+ que volava a
una altura immensa infinita.
(((
A (l.ria tocant la frontera amb els b+rbars 'avia 'eretat Kosmas de loncle >asili un predi en
cultiu amb un centenar de serfs de la $leva. 3aturalment vol$u% veure de qu/ es tractava i un
bon dia decid. partir amb Arquimedes (( vers aquella )ona que C'om li advert.C no era ben
cone$uda duna localit)aci1 incerta i per tant perillosa. Com que amb els an&s Arquimedes ((
'avia sofert avaries en la seva estructura interna 2de fet estava immobilit)at del costat esquerre4
Kosmas no tenint lutillat$e necessari el du$u% al taller de reparacions del que 'avia estat un
dels seus mestres lil@lustre <'ilaster que vivia en un barri e0trem de Constantinoble una mica
suburbial amb barraques de be$udes de cara al mar. <'ilaster adornava la seva fa# amb una
curta barba arrissada retallada de manera quadran$ular. Al mar$e dels aut!mats la passi1 de
<'ilaster eren els estels de paper i en el terrat de casa seva sempre n'i tenia en$e$ats almen&s
un parell que un esclau atenia i vi$ilava. 9oleiaven vistosos ale$rement acolorits contra el cel
intens del mat. de primavera.
<'ilaster e0amin+ Arquimedes (( i li f%u una reparaci1 de la maquin+ria translativa canviant
rodetes i cadenetes minscules car ultra el des$ast constant de tants an&s 'i 'avia una e0cessiva
sedimentaci1 petrificada de pols i +d'uc darenes dels m%s variats deserts. El repint+ una mica i
el dei0+ realment nou.
Asse$uts de cara al >!sfor <'ilaster di$u% a Kosmas8
CLes nostres criatures mec+niques representen lideal de la fidelitat a la terra en el m1n que
pels nostres pecats 'abitem. Q?en recordes dels principis que et vai$ inculcar als quals tot bon
mec+nic cal que se sotmetiL
Kosmas assent. amb el cap silenciosament mentre que amb un pal dibui0ava a la sorra el
principi de <it+$ores se$ons el qual la suma dels quadrats dels catets dun trian$le rectan$le %s
i$ual al quadrat de la 'ipotenusa. ?amb% feia al@lusions a les seccions c!niques.
<'ilaster prosse$u.8
CLa idea del >% 'a de presidir la construcci1 dels %ssers mec+nics.
CIs veritat estimat mestre.
CAi0. com amb la re$la i el comp+s 'em po$ut resoldre problemes de la $eometria plana per
resoldre els problemes dels aut!mats i llur sensibilit)aci1 cal que intervin$ui la fe.
CS. e0acte. ?amb% resoldrem el problema de la duplicaci1 del cub i de la trisecci1 de lan$le
amb les equacions de tercer $rau. <er! el problema de la vida mec+nica ai0. com el de la
quadratura del cercle es fonamenta damunt lideal damunt la fe.
CEstem dacord Kosmas. Due *%u et beneei0i.
Els dos 'omes sabra#aren. <'ilaster els acompan&+ fins a lentrada del carrer davant la
taverna dun 0ipriota que venia tamb% olives del <ireu an0oves de lEscala i format$e de cabra.
Al dia se$Aent Kosmas sortia de Constantinoble vers (l.ria. Arquimedes (( cavalcava content
i +$il al seu costat mentre travessaven camps de faves i bledes i al$una car0ofera. ?amb% es
veien de tant en tant mates de dol#os p/sols tendres que L&scaris feia estofats en un tup. de
terrissa posant:'i una punta de menta.
Duan arribaren a (l.ria Kosmas fou desa$radablement impressionat per la defectuosa formaci1
reli$iosa dels serfs de la $leva. El principi que imperava aquell temps a les oficines de
ladministraci1 de lEstat era que *ues coses s1n necess+ries per a la conservaci1 de l(mperi8
la$ricultura que nodrei0 els soldats i lart militar que prote$ei0 els a$ricultors. ?otes les altres
professions s1n inferiors a aquestes dues.
Era evident que 'om podia trobar rastres de pa$anisme en els costums primitius dels
camperols per! Kosmas procur+ un r/$im dintensa cristianit)aci1 i ben prompte els efectes es
feren sentir ben clarament. Les $ents a$ra-des anaven a visitar Kosmas amb ll+$rimes als ulls i li
feien present de $ran quantitat de $erres amb mel i mat1 brossat i pa de fi$ues dolc.ssim
productes tots ells de la terra que conreaven.
Bn dia sent. parlar de la >/stia. Els camperols vells parlaren de la >/stia i di$ueren que era la
que descrivia el llibre sant lApocalipsi. Afe$iren que 'abitava a les muntan&es en un $ran
avenc 5ust a la frontera amb els bl$ars amb les tribus que sols tenien un nic peu. Kosmas
cerc+ la descripci1 de la >/stia en lApocalipsi i en trob+ tres.
La primera que va descriure sant Eoan despr%s del seu e0ili a <atmos sota el re$nat de
*omici+ %s una b/stia monstruosa la imat$e de la qual es troba en les tapisseries de la catedral
dAn$ers i que comand+ Eean >andol per compte de Llu.s ( dAn5ou8 Ales'ores vai$ veure que
pu5ava del mar una b/stia monstruosa8 tenia deu ban&es i set caps duia deu diademes a les
ban&es i un t.tol blasfem a cada cap. Semblava una pantera amb potes d1s i boca de lle1. El
drac li va donar la seva for#a el seu tron i un $ran poder. En un dels caps vai$ veure:'i una
ferida mortal per! se li 'avia curat. La terra entera meravellada se$uia la b/stia 2P((( S4.
La se$ona descripci1 era la se$Aent8 *espr%s vai$ veure una altra b/stia monstruosa que
pu5ava de la terra8 tenia dues ban&es com les de lan&ell i enraonava com el drac. E0ercei0 tot el
poder de la primera b/stia en pres/ncia della i procura que el m1n i els qui l'abiten adorin
aquella b/stia primera $uarida de la ferida mortal. ,bra $rans prodi$is fins a fer ploure a la
terra foc del cel davant els 'omes 2P((( W4
La tercera descripci1 feia 8 All+ vai$ veure una dona asse$uda sobre una b/stia escarlata
coberta de t.tols blasfems que tenia set caps i deu ban&es. La dona duia un vestit de porpra i
$rana amb 5oiells dor pedres precioses i perles. ?enia a la m+ una copa dor plena de les
brut.cies i les impureses de la seva prostituci1 2P9(( M4.
Kosmas i Arquimedes (( cercaren la >/stia per les muntan&es i els avencs. Anaven cen&its
amb cl+mides de batalla. Bn capvespre quan retornaven fati$ats veieren un $ran foc que ei0ia
dels cims de les muntan&es per! no veieren la >/stia sin1 la imat$e prepotent i sant.ssima de
lan&ell de$ollat amb els ulls resplendents.
(9
Kosmas anticip+ la tornada al re$ne visi$ot d6isp+nia al pa.s de la desapare$uda E$/ria car
una lletra de Eoan de >.clar el bisbe de Hirona li aviv+ len&oran#a tot de sobte. >.clar li deia
que se sentia vell i 'avia comen#at una +ist,ria dels &ots, lamentant no tenir:lo al costat i poder
comptar amb la seva a5uda valuosa. Sent. llavors el pes duna $ran fati$a ai0. com una infinita
tristesa en el cor.
Abans de partir sacomiad+ de la cosina L&scaris del seu marit "ocas i llurs fills. "ou
successivament besat tres ve$ades per tots. Kosmas f%u donaci1 inter"i"os a L&scaris del predi
d(l.ria 2reservant:se les mortis2causa per a m%s tard4 tot recomanant:li que tin$u%s cura de la
total cristianit)aci1 dels serfs de la $leva a qui ator$ava des dara llibertat absoluta. L&scaris li
don+ com a record una icona representant la 9er$e amb l(nfant entre tofes dor i riqu.ssims
esmalts incrustats. B$ernum i la seva muller li demanaren a$afats de la m+ la paternal
benedicci1.
<art. el nostre 'eroi amb el re5ovenit aut!mat Mides i ,r$ el voltor 5o$lar que cantava uns
peans impre$nats de malenconia que 'avia apr/s a la pla#a del ?aure entre les min&ones de
servei i els cot0es de llar$ues 0urriaques.
So5ornaren una temporada a Atenes on Mides conei0ia un c!nsol franc/s anomenat
>art'%lem& completament empat0at derudici1 $reco:romana el qual despr%s duna e0cursi1 a
lAcr!polis altrament dita castell de Cetines els invit+ a fer una visita a lAcad/mia instituci1
s+via per! espectral en compan&ia dun 5ovencell pedant que responia al nom dAnac'arsis i de
qui Kosmas sospit+ tamb% tot se$uit la natura fantasma$!rica. Mides e0plic+ la visita amb
>art'%lem& en un lletra a B$ernum donant detalls de lAcad/mia. (ntitul+ el relat pomposament
=iatge dAnacharsis i deia8
>eia dies !ue a Atenes "isit"em les se"es singularitats ms destacades. Luan hagurem
reposat, ?arthlem6 ens brind la idea de "isitar lAcad*mia amb el 5o"encell Anacharsis.
=rem tra"essar un barri de la ciutat, anomenat de les b'biles; i dall, sortint per la porta
Dip6la, trobrem uns camps !ue hom en diu de la terrissa i "eirem un cam; amb moltes
tombes, car no est perm*s enterrar ningK a la ciutat. 4a ma5oria dels ciutadans tenen les
sepultures a llurs cases de camp o en llocs assignats 1ora dels murs. 4es ?'biles estan
reser"ades a a!uells !ue han mort en combat. :ntre les tombes hem remarcat les de P*ricles i
daltres atenesos !ue no moriren en combat, per, a !ui sha "olgut donar, desprs de llur
trasps, les honres 1Knebres ms distingides.
4Acad*mia dista de la ciutat uns sis estadis. :st empla@ada en un lloc !ue pertan6ia a un
ciutad dAtenes anomenat Academos. +om hi "eu en lactualitat un gimns i un 5ard; emmurat
i ornat da"ingudes encisadores, embellides per aigBes !ue sescolen al llarg de lombra dels
pltans i altres esp*cies darbres. A lentrada hom troba laltar de lAmor i lesttua del Du. A
dintre hi ha els altars de les altres di"initats.
B$ernum lle$ia entusiasmat. All! el retornava a la vida dantan& amb sants savis i 'erois
llun& de pollastres i v.sceres repu$nants. *on+ la volta al full i continu+ la lectura8
)o llun6 da!uest lloc "iu Plat', !ue ha 1i.at la se"a resid*ncia prop dun petit temple !ue ha
consagrat a les uses en terren6 de la se"a propietat. =e tots els dies a lAcad*mia. )osaltres
el "rem trobar enmig dels seus dei.ebles, i ens "rem sentir penetrats del respecte !ue inspira
la se"a pres*ncia.
algrat "oltar els sei.anta2"uit an6s, conser"a encara la 1rescor i el cos robust !ue li ha
donat la natura. :ls molts "iatges !ue 1u "aren alterar la se"a salut, per, ha estat restablerta
per un r*gim auster, no restant2li altra cosa !ue una habitud de malenconia, habitud
compartida per S,crates, :mp*docles i altres homes ilHlustres.
(enia els trets regulars, un aspecte seri's, els ulls plens de dolcesa, el 1ront ample i el crani
sense cabells, el pit poder's, les espatlles ele"ades, molta dignitat en el con5unt i gra"etat en el
caminar per,, sobretot, mod*stia.
:ns "a rebre amb molta polidesa i amb simplicitat. :m 1u un gran elogi del rei ides del
!ual matribu; generosament la descend*ncia. =aig en"ermellir not,riament, a"ergon6it de
lelogi i pel 1et de dur el nom de ides. Se.pressa"a amb lentitud ; per, la grcia i la
persuasi' sembla"en 1luir mera"ellosament dels seus lla"is.
B$ernum rest+ desconcertat. QCom era possible que Mides 'a$u%s parlat amb <lat1 que 'avia
mort lan& MOX abans de EesucristL Era una bromaL QEra un desvari de Mides produ-t per la
0errameca l.rica persistent d,r$ el voltorL
Aquestes matei0es pre$untes es feia el dimoni Arnulf despr%s de revisar per en/sima ve$ada
el te0t de la seva obra De les perru!ues, tractat que no 'a arribat fins a nosaltres
malauradament i fa que no es pu$ui calibrar le0tensi1 de la seva mali$nitat. Arnulf 'avia
perdut molta cate$oria en lescalaf1 infernal i anava de bai0a. A penes se li encarre$ava 5a res i
el seu cervell es reblania. Ara matei0 qu/ podia pensar dels 5ardins de lAcad/mia i de <lat1 el
palad. de la "ilosofiaL ( aquest $alimaties dAnac'arsis qu/L
Mides ai0. matei0 estava trasbalsat 5a que el contacte Cencara que fos il@lusoriC amb <lat1 i
Anac'arsis labrand+ duna manera e0altada en el sentiment patri!tic. Ell se sentia 2sense dei0ar
d%sser cristi+4 profundament $reco:rom+. Simposava doncs prendre una resoluci1 important
encara que .ntimament dolorosa.
*onaren unes quantes voltes m%s per Atenes i es detin$ueren especialment a lA/rides o
?orre dels 9ents construcci1 de larquitecte Andr!nic. <o$ueren veure i estudiar en aquella
torre un complicad.ssim rellot$e dai$ua que salimentava duna deu de lAcr!polis. Cada costat
de locto$onal edificaci1 representava un dels vuit punts de la rosa dels vents amb el nom
daquest. 6om descobr. ai0. 3otos el vent del sud abocant lai$ua dun crater mentre K/fir el
vent de l,est espar$ia flors. Bn trit1 2mescla d'ome i de pei04 pla#at al cim de la torre
indicava la cara del vent que bufava.
Duan bai0aven de la ?orre dels 9ents Mides sa$enoll+ davant Kosmas i a semblan#a
dB$ernum deman+ llic/ncia per romandre a Hr/cia. Era la seva p+tria. 7es no el lli$ava a la
terra dels 'ispans tan llun&ana i preferia morir al lloc de la seva nai0en#a. Era 5a un vell i 2a
difer/ncia de Kosmas daspecte cada dia m%s 5ove4 se sentia molt cansat. Acotava el cap vers
els peus del seu amo.
Kosmas labra#+. A Arquimedes (( en aquell moment se li sent. un sorollet a dintre com una
virolla que li cai$u%s de la maquin+ria. Es $ir+ lentament desquena. ,r$ cant+ la darrera can#1.
Era de Catalun&a8
Luan 5o era petitet
1este5a"a i presumia,
esparden6a blanca al peu
i mocador a la 1al0ia.
Adu, cla"ell morenetF
Adu, estrella del diaF
Kosmas 'o contemplava tot des del navili. Li brillava al bra# el sen&al escarlata. Els ulls se li
'umite5aren de ll+$rimes. E$/ria somreia al llun&.
9
En les seves Mem!ries Hoet'e ens conta enlluernat les seves impressions de 9en/cia ciutat
on roman$u% des del W; de setembre al SU doctubre de SX;U passe5ant per carrers i places
nave$ant en $!ndola pels canals contemplant el cel i els monuments anant al teatre i veient i
admirant a les llot$es les dames venecianes. Les $!ndoles li recordaven la infantesa car se$ons
conta el seu pare li du$u% dun viat$e que acabava de fer per (t+lia la diminuta i fidel.ssima
c!pia duna daquestes t.piques embarcacions. El petit Hoet'e va restar molt content amb la
5o$uina i la feia lliscar per les brun&ides superf.cies dels mobles familiars.
Kosmas com Hoet'e senlluern+ amb 9en/cia tot descobrint emocionat la meravellosa
ciutat insular la superba repblica dels castors i es deia que aquesta ciutat no sassemblava a
cap altra i que quan els pobles del nord els b+rbars estaven submer$its en la i$nor+ncia
9en/cia era una ciutat civilit)ada claire 'avent estat sempre mimada per 7avenna i en tot
temps.
9en/cia astorava sempre la $ent. Al mar$e de la inquietant situaci1 damunt les ai$Aes que li
'a donat des del comen# un punt de va$uetat i de misteri la influ/ncia bi)antina 'a impressionat
els visitants. En primer lloc calia remarcar que lalian#a amb les ai$Aes tenia un ori$en $aireb%
m.tic amb lesponsalici del mar lSposali0io. *es de llavors i amb pro$ressiva ma5estat vers el
futur per perpetuar el record en la festa de lAscensi1 solia el du0 a bord de la seva
embarcaci1 el ?ucentaure, llen#ar a les ai$Aes un anell dor proclamant la indissoluble uni1 de
9en/cia i el mar. El se$on aspecte la meravella del con5unt urb+ el cone$u% Kosmas de manera
efectiva ai0. com el de 7avenna amb San 9itale el ma$n.fic temple edificat per Euli+ Ar$entari
a imitaci1 de Santa Sofia de Constantinoble consa$rat el VOX per larquebisbe sant Ma0imi+.
<etita meravella bi)antina 'om veia a trav%s dels arcs el se$uici de lemperadriu ?eodora.
Bna mica m%s llun& els mosaics de Sant Apolinar i altres 5oies de l(mperi. 6i 'avia tamb% el
>aptisteri octo$onal amb la cpula i el mausoleu de ?eodoric.
A 7oma Kosmas rest+ estupefacte quan inquiria els or.$ens de la ciutat santa. Esbrin+ que en
una nova versi1 dels Actes dels Ap,stols Pere i Pau, de$uda al pseudo:Marcel es narra la lluita
miraculosa entre sant <ere i Sim1 el Ma$ prote$it aquest darrer per 3er1. Sim1 era un 'ome
diab!lic amb poders ocults molt '+bil. (ntent+ per tots els mit5ans fer:se valorar amb els seus
prodi$is davant lemperador i va llen#ar desesperadament amena#adors $ossos de fum contra el
sant.
Sim1 no va resoldre res. A la fi va eri$ir una torre i va prometre que volaria assistit pels seus
+n$els. <ere es pos+ en oraci1 i ai0. que Sim1 el Ma$ es pos+ a volar els +n$els varen
desapar/i0er i el van dei0ar caure a la 9ia Sacra trencant:se en quatre trossos. 3er1 furi1s va
fer escap#ar lap!stol i decret+ la persecuci1 dels cristians. Bna variant daquesta comesa
perfumada din$enu-tat i entusiasme fou recollida per un contemporani de Kosmas el mon5o
bi)ant. Eoan Malalas.
Kosmas trob+ molts testimonis antics referents a la mort de sant <ere. ?rob+ com a data el WT
de 5un& de lan& UX i com a lloc del martiri el circ de 3er1 en lactual 9atic+. ,r.$enes
dAle0andria el se$le ((( escriu que <ere fou condemnat a morir en la creuG per! ell per
'umilitat va demanar %sser crucificat cap per avall. Sant Eeroni el se$le (9 diu que el martiri
de <ere va tenir lloc in =aticano i el 4iber Ponti1icalis, que era contemporani diu o recorda m%s
ben dit que lap!stol fou enterrat prop del palau 2%s a dir del circ4 de 3er1 en el 9atic+. El
Camp 9atic+ era un territori que 'avia estat propietat dels etruscs i all+ varen cr%i0er boscos i
florestes a les quals es don+ el nom de Eardins de 3er1 on es constru. llavors el circ. Sobre
aquesta base va sor$ir el 9atic+ i els se$les varen acumular posteriorment el tresor m%s fabul1s
de la 'ist!ria.
El nostre bi)ant. malenconi1s es passe5ava pel <alat. sabent que la 'ist!ria de 7oma partei0
del <alat. i que el <alat. la resumei0. La visita daquest lloc il@lustre li constitu-a un passei$
incomparable 5a fos pel con5unt de les ru-nes com pels ma$n.fics panorames. *es del "!rum o
el Circ M+0im el <alat. aparei0 com una compacta successi1 dedificis impressionants.
Kosmas anava enlluernat. Li 'auria a$radat poder lle$ir en la Descri00ione di Coma Antica,
edici1 (n 7oma M.*C.PC9(( les paraules proemials plenes de noble entusiasme i di$nitat
civil8
: certamente cos; mirabile, e maestoso laspetto dellAntica Coma, chiamata da nobilissimi
Autori, Cegina delle &enti, Asilo di tutte le "irtK, e /ompendio singolarissimo del ondo, che
entrando trion1ante nella medessima, /ostan0o Augusto, il !uale mai "ista lhauea, come
astrisce Ammiano arcellino, N, capitolo ON, dopo una lunga osser"a0ione delle di lei
mara"iglie, saggiamente lamentossi con la 1ama perch* essendo solita dampli1icare, e
engrandire con i suoi gridi tutte laltre cose molto in1eriori9 solo nella di"olga00ione delle
Comane grande00a, scarsa, e taciturna si dimostrasse.
6i 'avia unes cabres pasturant en un camp d'erba menuda i $risa sense edificar. Bn vailet
les $uardava amb un $os pelut de mirada viva mentre men5ava un mos de pa. El $os sel mirava
pantei0ant amb la llen$ua fora. El vailet que devia ser el seu amo li don+ un os i el ca el trenc+
sorollosament amb els quei0als poderosos. <osava el cap entre les potes del davant i despr%s
llepant:se el musell tornava a mirar el vailet remenant la cua.
Es ponia el sol darrera el ?.ber minso i mandr1s amb quit0alla a les seves ribes que 0isclaven
5u$ant i empaitant:se. Se sentia el crit dun venedor ambulant.
(mpensadament sal#+ un venti5ol que acarici+ el rostre dels vianants.
9(
*e sobte esclataren les tulipes als terrats i 5ardins de les cases de 7oma mutant sensiblement
vers formes encara m%s $r+vides o en colors dequ.voca simbolo$ia 'er+ldica. Era un flor
bi)antina criada a les riberes del >!sfor usada com a emblema de la inconst+ncia i la
versatilitat. ?enia delicada aplicaci1 a les darreries dabril quan a palau es constru-en per a les
festes a laire lliure dels patis llar$ues $aleries de fusta. En els $raons encatifats a la manera
persa 'om posava llavors $erres de cristall o de porcellana amb tulipes esclatants entre
canelobres i tor0es enceses. Al darrer $ra1 col@locaven les daurades $+bies dels canaris
imperials que canten ei0ordant lescollida concurr/ncia. La festa %s apta especialment per als qui
la i$nor+ncia i labs de poder 'an fet insensibles als plaers de la vida. Is el moment en qu/ les
dansaires es mouen amb lasc.via.
Kosmas apart+ les$uard amb dis$ust. Lapart+ davant la impensada mutaci1 que de tan
violenta li assot+ desquitllentes el rostre i part de les espatlles. Anava vore5ant el "!rum amb el
*iploma dins el tub de llaut1 bastant manote5at i fet malb% per cert de tant treurel i tornar:lo a
ficar per mostrar:lo. Anava a veure el lluminar d,ccident Hre$ori el $ran <apa de 7oma
lausteritat del qual la brama deia que obli$ava la seva mare santa S.lvia a enviar:li els fru$als
aliments que li calien per viure com 'o indicava la curiosa i bella inscripci1 de la /ella )o"a9
+inc coditie pia mater mittebat
Ad eli"um Scauri scuttellam leguminum.
?rob+ uns lon$obards daspecte ferot$e i salvat$e pel carrer. La $ent sapartava temorosa.
Anaven coberts amb pells d1s i es cofaven amb uns cascs coronats amb ban&es de brau o de
bfal. Els 'avia vist tamb% al nord del pa.s devastant els territoris dalt de llurs carros de $uerra
amb les terribles $anivetes afilades $iravoltant a les rodes. Hre$ori feia veritables prodi$is
d'abilitat diplom+tica amb llurs $enerals que col@leccionaven cranis clavats a les piques. Ai0!
lobli$ava per! a apartar:se cada ve$ada m%s de lautoritat de >i)anci amb $ran dis$ust a les
oficines de ladministraci1 de l(mperi que 'i veia una afirmaci1 del poder temporal de
lEs$l%sia. 9ells estrate$s s'o miraven damunt els mapes sense cap convicci1 ni entusiasme.
Hre$ori el Hran 'avia conven#ut la reina b+rbara ?eodolinda que li lliur%s el fill amb ar$cies
5ur.diques per tal que ab5urant larrianisme es convert.s al catolicisme. <er altra banda sant
Leandre el $erm+ d(sidor de Sevilla 'avia aconse$uit el ((( Concili de ?oledo 2posant les bases
del dret civil i can!nic medieval4 del qual Kosmas 'avia estat un testimoni de0cepci1. El
resultat doncs era el que 'avia cercat sempre8 ut possit 1lorere cum libertate iustitia.
Mutaren amb $ran dispendi de perfum uns clavells esclatants. *espr%s de tants an&s passats
en terren&s des/rtics i pedre$osos sense floraci1 sensible li era estran& ara retrobar altra
ve$ada el repertori de sempre. Les mutacions eren llar$ues lentes amb detalls imprevisibles
com era passar amb evid/ncies molt va$ues del re$ne ve$etal al re$ne animal sense que nin$
sembl%s per! escandalit)ar:se. 6i 'avia tamb% el detall del moviment que a penes era
perceptible abans per! que prenia darrerament sorprenents proporcions molt brusques. Les
mutacions en definitiva li semblaven un lu0e innecessari.
?rob+ el <ont.fe0 redactant amb e0quisida cura el seu 4iber regulae pastoralis, perqu/ la fi
del m1n estava pr!0ima i calia se$uir re$int els b%ns espirituals de lEs$l%sia per! tamb% els
b%ns temporals necessaris indispensables. Car era el servidor dels servidors de *%u t.tol
aquest que continuaren usant tots els <apes posteriors a Hre$ori.
Al#+ el cap i acudint a ai0ecar:lo de terra on s'avia a$enollat el f%u seure al davant. Li
di$u% somrient8
CEls cristians s1n un poble benaventurat car poden ale$rar:se en el seu cor sentir 5oia
e0altada. Eo estic 5oi1s de veure:us KosmasJ
C( 5o estic content d'aver po$ut besar els vostres peus venerablesJ
CKosmas vei% les coses al seu entorn. "ou traspassat per la mirada del <apa. Era una mirada de
sant. Se li present+ el >% enfrontat amb el Mal. 9ivia turmentat per le0ist/ncia del mal. El mal
per a ell era Arnulf.
CSant *ion.s lAreopa$ita Cdi$u% Hre$oriC era un innovador un fil!sof que es convert.
$r+cies a la pr/dica de sant <au a lare!pa$. *eia en la #erar!uia /eleste que el mal no e0istei0
en les coses. El mal en tant que %s mal no %s 2pur i essencial4G %s una car/ncia.
C3o 'o entenc encara que un dia tamb% m'o di$u% sant (sidor.
CS. %s la car/ncia del >%. Lescriptura anomena pecadors en el conei0ement aquells que s1n
febles respecte a aquest conei0ement o acci1 del b%.
C( els dimonis doncsL
C3i tan sols els dimonis s1n dolents en llur naturalesa. <erqu/ per als dimonis ser all! que
s1n procedei0 del >% i %s un b%G el mal que els sobrevin$u% per la p/rdua dels seus propis b%ns
%s el canvi daquell estat i '+bit no podent $uardar en la seva inte$ritat la perfecci1 an$/lica que
els 'avia estat concedida.
CAi0. els dimonis 'o s1n perqu/ varen desistir de voler i de0ecutar els b%ns divinsL
CEn efecte si els dimonis no sempre 'an estat dolents %s que no s1n dolents per naturalesa
sin1 per manca i defecte dels b%ns an$/lics.
C( qu/ %s el malL
CEl mal se$ons lAreopa$ita %s privaci1 i defecte debilitat desordre i errorG frustraci1 del
prop!sit de la bellesa de la vida de lintel@lecte de la ra1 de la perfecci1 del fonament i de la
causaG %s indeterminat est/ril inert d/bil confs incon$ruent il@limitat i tenebr1sG carent de
subst+ncia i no e0istei0 de cap manera ni en cap lloc ni com a no:res.
C<er! Qcom %s possible el poder dall! que %s contrari al b% quan no t% ess/ncia ni voluntat
ni pot/ncia ni acteL
C<erqu/ per al dimoni el mal consistei0 en 'aver:se apartat del recte sentitG per a l+nima de
la ra1 i per al cos obrar en contra de la natura.
El mirall sentel+. <assaren ombres pel mirall ombres va$ues recordant Bst+nia o
boirosament Arnulf. <er un moment 'om po$u% veure n.tida i clara la fi$ura dE$/ria.
9((
En la nave$aci1 vers ?arra$ona esdeveniments meravellosos amenit)aren lavorrida conversa
del passat$e i latenci1 dels mariners car en un lloc indeterminat entre Sarden&a i Mallorca
veieren l(lla de les Set Ciutats. Kosmas en pren$u% nota. Anava com %s costum a la deriva i
cada ciutat enarborava un $allardet distint se$ons la di!cesi a qu/ corresponia amb rabioses
touches de colors. Lilla era blava si el mar era verdG en cas contrari si el mar era blau lilla
esdevenia intensament verda. Com tota la $ent de mar sabia lilla era la p+tria de la balena que
era el pei0 que ens descriu el fil!sof $rec <at)inaces descripci1 que 'avent estat perduda sols
conei0em per la traducci1 que en f%u lautor an!nim dun bestiari catal+ trobat en un armari de
moss/n Homar de Santa Coloma de Dueralt lan& SOSW. La descripci1 %s la se$Aent 2no fem
cap modernit)aci1 del te0t48
4a balena si s un pei. molt gran, la !ual, !uant hom la troba e la "eu sobra mar, los marins
se pensen !ue sia illa, e ormegen2hi lur len6, e pugen2hi de sobre per cu6nar e per 1er 1och e
altres coses; e com la balena sent la calor del 1och, entra2sen, e 1a parir lo len6 e los h,mens
!ui dessKs li s'n.
A!uesta balena podem comparar a a!uest m'n, !ue, a.; com la balena, 1a parir tots a!uells
!ue dessKs li son. A.; ho 1a a!uest m'n, !ue com ms sPi 1ia hom, a6tant ms engana hom. Lue
n's "eem !ue emperad's, a reis, e comptes, e prelats, e de tota altra dignitat temporal sien,
leugerament s'n deseratats e en"ergon6its e desbaratats.
Kosmas rest+ entusiasmat per la descripci1 i les conseqA/ncies apolo$/tiques que lautor en
treia de la natura de la b/stia i continu+ e0aminant lilla que ara contemplava amb els set bisbes
fundadors de les ciutats revestits amb unes dalm+tiques riqu.ssimes i cofats amb mitres
dincre-ble fantasia i bellesa saludant amb els b+culs la nau. El patr1 daquesta e0plic+ al
passat$e 2un forner ric de "elanit0 un seder de 9al/ncia un 5ueu prestamista de Manresa les
filles dun comites andorr+4 que l(lla de les Set Ciutats tenia per ori$en la fu$a de set bisbes
lusitans davant les invasions b+rbares i que es refu$iaren en una illa miraculosa que sels
present+ prop de lestret de Hibraltar. Els bisbes sembarcaren i fundaren set ciutats amb les set
di!cesis corresponents. ?ot nave$ant Cafe$.C que en el transcurs dun viat$e veia l(lla de les
Set Ciutats interpretava lesdeveniment com un e0cel@lent i feli# au$uri. <er corroborar:'o set
$avines passaren 0isclant en vol rasant sota la vela del navili.
El patr1 f%u tocar la campana anunciant el dinar. La tripulaci1 feia tres +pats8 el desde5uni a les
nou el dinar a les dot)e i el sopar abans de la posta de sol. A les quatre del mat. els mariners en
servei preparaven unes sopes dall per a la $ent de popa 2el passat$e4 i despr%s per a la $ent de
proa 2la marineria4. 6o prenien en unes escudelles de terrissa. <er dinar el cuiner preparava una
escudella amb carn dolla suculenta. El sopar era m%s lleu$er car acostumaven a servir al$una
verdura del temps8 bledes col:i:flor mon$eta tendra espinacs i $rans muntan&es de naps. Bn
il@lustre tractadista i 'istoriador de la marina catalana Emerenci+ 7oi$ ens diu que a ve$ades
durant el viat$e 'om pescava amb els corricants al$una ton&ina un dorado o un albacoro
pei0os de fauna saborosa. <erqu/ po$u%s men5ar:ne tot'om calia que la pesca de la ton&ina fos
abundosa i que ales'ores era escabet0ada amb oli all pebre llorer i una punta de vina$re.
?amb% la feien $uisada a la marinesca per a la dotaci1 de proa. Els bocins de m%s mal
men5ar 2el cap i les espines per e0emple4 servien per a larr!s de la tripulaci1.
Bna festiva coincid/ncia fou que en el moment de les postres passaren per babord una
fam.lia de tritons i nereides amb la quit0alla saltant sobre les ones i molt cortesament
pre$untaren si serien tan $entils dinvitar:los a participar en +pat tan sabor1s en aparen#a. En
efecte ai0! es f%u immediatament sota les ordres de Kosmas que promet% al patr1 pa$ar en la
seva totalitat el dispendi e0traordinari del companat$e. Sels serv. en lleu$eres paneres de
v.met unes abundants racions de pollastre rostit i unes postres e0cel@lents a base de format$e i
mel $re$a del mont At'os. ?ritons i nereides 'o a$ra-ren amb paraules escollides i despr%s de
fer una $raciosa i cortesana rever/ncia se submer$iren en les profunditats de les ai$Aes marines.
A Mallorca desembarcaren per fer provisions de carn fresca ous i lle$ums de la temporada.
Arquimedes (( compr+ per al seu amo unes opulentes sobrassades aut/ntiques de les tribus de
linterior. ?amb% venien unes fi$uretes de fan$ pintat molt $racioses anomenades siurells.
Haireb% a la vista de ?+rraco tin$ueren un surt afortunadament infundat car els sor$.
emer$int de les ai$Aes un enorme Leviatan que tal com va apar/i0er va desapar/i0er tamb%
sense males intencions provocant una impressionant muntan&a dai$ua. La >.blia descriu el
monstre en :l llibre de #ob, i Kosmas el lle$. a laterrida tripulaci18 El cercle de les seves dents
%s espant1s. El dors est+ armat de l+mines com escuts compactes i units sense esclet0es i no es
poden separar. El seu baf s1n flamarades i dels seus narius surt fum com olla al foc. El seu al/
enc%n els carbons i en el seu coll 'i 'a la for#a que fa tremolar d'orror. El seu cor %s dur com la
pedra fo$uera dur com la pedra de la mola. Les onades tenen por de la seva ma5estat i es retiren
de la mar. Lespasa que lataca es trenca i no li resistei0 la llan#a ni el dard car el ferro %s com
palla i el bron)e com fusta podrida. 3o 'i 'a res semblant per fer por. ?ot 'o veu des de dalt i %s
el rei dels ferot$es.
Moments despr%s la imat$e de Clorina en un anticipat proc%s de beatificaci1 somreia a
Kosmas des dun cel de nvols cotonosos. 6om creia veure un bella estampa.
9(((
*espr%s de la cita dAvi/ en lDra aritima, lesplendor de ?arra$ona sobria al retorn de
Kosmas al pa.s assumint el prota$onisme que li corresponia enfront de ?oledo circumst+ncia
que saniria repetint en totes les successives consa$racions episcopals futures. Era un fet.
?oss. llar$ament i rest+ e0'aust. Es recobr+ de mica en mica. Arquimedes (( li du$u% leli0ir
que 6&poc!ndrias met$e bi)ant. amic de la cosina L&scaris li 'avia donat per $uarir si era
possible la malaltia de Kosmas que comen#+ amb uns sen)ills refredaments i estran&a en un
'ome 5ove. Kosmas per! sabia que no era tan estran&a perqu/ tampoc mal$rat les aparences
era un 'ome 5ove. Ai0! nin$ no 'o sabia llevat de molt poca $ent. Somri$u% amb resi$naci1.
?arra$ona era Ci %sC una ciutat oberta al mar amb muralles per la banda de terra
poderos.ssimes. Bn fill de la ciutat Micer Lu&s <ons dacart escriv. en el 4ibro de las
grande0as 6 cosas memorables de la etropolitana, -nsigne 6 1amosa /iudad de (arragona,
impr/s a Lleida lan& SVXW que aquesta obra l'avia escrit primer en catal+ en la meva llen$ua
natural catalana. <er! perqu/ lenten$u%s molta m%s $ent l'avia tradu-da al castell+. Por esta
causa me ha parecido tradu0irle en castellano Aaun!ue 6o en l est poco "ersado8 6 no por!ue
tenga 6o por me5or lengua esta !ue la catalana, ni !ue otras. Q si me culpas por!ue escri"o en
lengua agena esso !uiero 6o !ue me perdones pues ni 6o podia en otra manera ser"irte ni paga
la obligaci'n !ue tengo 6 de"o a mi patria, por la !ue segKn di0e /iceron, ningun peligro ha de
temerse. Q si toda"ia me reprehendieres consolarme he con lo !ue di0e el Poeta8 ZSolatium est
misseris socios 'abere poenarum[8 por!ue seremos los dos notados, tu en ser ingrato 6 cruel, no
!ueriendo perdonar a !uien con humildad perdon te pide, 6 6o con escri"ir en otra lengua !ue
la m;a por mas ser"irte. =ale.
9in$u% un reiet1 a picar unes molles de pa. El reiet1 %s un ocell de primavera i d'ivern que
sempre canta i saltirone5a amunt i avall. Li a$rada estar a les copes dels arbres i t% un color verd
lluent amb unes pin)ellades $ro$ues. *e tant en tant satura i amb el bec a$afa un cuc i sel
men5a. Ai0eca una cua llar$a i ens mira amb uns ulls ne$res brillants.
Micer <ons dacart ens diu que a ?arra$ona a m%s de monuments il@lustres i poblaci1 romana
important.ssima 'i 'a molts bons vins. <er! a part dai0! afirma que la ciutat fou fundada per
?ubal n%t de 3o/ i fill de Eafet.
7especte als vins ens diu que en la dita ciutat de ?arra$ona principalment en el camp de les
viles de 9alls de la Selva de Constant. de 7eus i de 7iudoms que s1n pobles $rans es fan
vins blancs i ne$res molt e0cel@lents que no n'i 'a de millors en el m1n. ( ai0. Marineu Sicul
remarca que en moltes coses %s lloada ?arra$ona pels escriptors per! preferentment pels vins
dient que !uod "ina (arraconensia sunt nobilitanter elegantia que vol dir que els vins de
?arra$ona s1n molt noblement ele$ants al@le$ant a Marcial el dels epi$rames quan e0pressa8
(arraco campano tantum cessura 4ieu. Silio -talico. Dat (arraco pubem "iti1era et lacio
tantum cessura 4ieo volent dir que ?arra$ona d1na tanta abund+ncia de vi dol# que sols al
d(t+lia d1na avantat$e.
9in$u% ara una puput a picar entre els fems. La puput %s un ocell amb una $ran cresta i un
llar$ bec corbat. ?% un color siena amb unes pin)ellades ne$res i blanques. 3o vola $aire alt sin1
que fa moltes parades. Els ous que pon s1n dun color verd.
Continua <ons dacart dient que 'i 'a ?arra$ona abund+ncia de vins blancs8 macabeus
iustoli trobat malvasia i $arnat0aG i %s tanta aquesta abund+ncia que sens dubte que entre la
ciutat i el camp es cullen m%s de cinquanta mil c+rre$ues que senvien amb vai0ells a la ciutat
de >arcelona i a les illes de Mallorca i Menorca i +d'uc a 7oma. *iu que les $arnat0es surten
tan bones com les de Llombardia.
Kosmas despr%s de visitar els diversos monuments de la ciutat i provar dacord amb <ons
dacart els seus vins e0cel@lents es despla#+ a la propera vila de Constant. per visitar el
>aptisteri i els mosaics cristians. 7ecord+ que ?arra$ona tenia els m+rtirs "ructu1s 2o "ruit1s4 i
els diaques Au$uri i Eulo$i. *e "ructu1s i els seus compan&s diu el poeta de Cala'orra en :l
4libre de les /orones8
Ah >ructu'sF Sortosa (arragona,
al@a el cap coruscant amb "ostres 1lames,
llun6, resplendent amb els bessons le"ites.
Dels tres patrons ens cal ha"er2ne gaudi
!ue la protecci' llur agombola
tots els pobles de terres pirenen!ues.
<n cor els "olti dun i altre se.e
herois, "erges, in1ants, i "ells i "elles
i salmegeu, com cal, el "ostre bisbe.
- brolli un himne en llaor dAuguri,
i amb ell mesclat sen munti el nom d:ulogi9
donem llaors iguals als iguals herois.
<n temps "indr del m'n en la ruJna,
!ue et 1ar >ructu's, oh (arragona,
lliure del greu 5udicial incendi.
A ?arra$ona despr%s de visitar Constant. reb% Kosmas una mala not.cia que el dei0+ molt
abatut. >.clar el seu amic amant.ssim 'avia mort feia uns mesos dei0ant:li en testament
lori$inal manuscrit de la +ist,ria dels &ots, que 'avia escrit durant el seu bisbat de Hirona.
Kosmas plor+ ll+$rimes amar$ues i ben prompte Arquimedes (( 'a$u% de dur:li leli0ir
d6&poc!ndrias el terapeuta.
Li cal$u% allitar:se uns dies amb febres altes. ?ot era tenebr1s. *es del llit aqu. a ?arra$ona
veia una mar llisa dun blau obscur i en somnis una blanca nina de vori.
(P
Sant >rauli de Sara$ossa 5a molt vellet sescrivia re$ularment amb un altre compan& de
santedat tamb% dedat provecta el mai prou lloat i ponderat sant (sidor de Sevilla e0plicant:li
coses i detalls derudici1 selecta o al$una informaci1 que un o altre es comunicaven com ara
per e0emple 'o feia de Kosmas dilecte amic com que acabava darribar a Catalun&a.
*e tant en tant sant >rauli sai0ecava del seu escriptori damunt el qual un corb li feia
compan&ia i parava lorella damunt les tapes dun $ran c!de0 del qual molt sovint ei0ien uns
sospitosos sorolls. El c!de0 estava encantat car no era possible obrir:lo mai per m%s forces que
'om fes +d'uc amb perill moltes ve$ades de trencadura o esllomament. El sant sel mirava i
sel remirava esperant que al$un indici o sen&al li indiqu%s el dest. daquest c!de0 que tan
misteriosament reb% en dip!sit an&s enrera 2recordava que despr%s duna visita luctuosa de
Kosmas4. Llavors despr%s de recordar:'o i duna volada el corb se li pos+ amorosament a
lespatlla.
Kosmas 'avia arribat a >arcelona molt malalt. Bn met$e barcelon. posat sota ladvocaci1 dels
sants Cosme i *ami+ li recoman+ lestudi de les obres de Sant <aci+ i for#a e0ercici fent:lo
passe5ar per carrers i places de la ciutat ai0. com donar diversos tombs pel circuit de les
muralles que estaven malmeses i bastant abandonades car si b% AtaAlf les f%u restaurar quan
declar+ >arcelona capital del re$ne visi$ot foren dei0ades de la m+ de *%u quan es trasllad+ a
?oledo la capital del re$ne. Kosmas abans desmor)ar una cui0eta de $ranota fre$ida amb llard
i adobada amb all i 5ulivert 2nica men5a que tolerava el seu est1mac4 anava a missa a la bas.lica
de tres naus i coberta de teules primi$/nia i ori$inal seu episcopal i es f%u molt amic del seu
bisbe el bar1 delecci1 Duir)e poeta ele$ant autor dun 'imne a llaor de Santa Eul+lia.
-nter haec admissus ipse
/on!uiescat Luiricus,
Lui tui locum sepulchri
Cegulis monasticis
Ad honorem consecra"it
Sempiterni )uminis
<n mei post "incla carnis
Sis menor in aethere9
:t minus !uod hic peregi
(u "alenter impleas
+aec tibi perlata "ota
=el camoena cosecrans.
Aquesta %s una important.ssima not.cia se$ons Mabillon sobre el culte antic de santa Eul+lia
de >arcelona distinta naturalment de la de M/rida. L'imne fou incl!s en el breviari moss+rab.
Duir)e tamb% estava molt sotra$ue5at i feble a causa dun viat$e que 'avia fet a ?oledo per
parlar amb sant (ldefons i a Sara$ossa per parlar amb sant >rauli i despr%s amb ?a5on 2Enrique
"l1re) i Mateu A&meric' en :spaRa sagrada i )omina et acta episcoporum barcinonensium,
respectivament4.
Duir)e 'avia succe-t en la seu barcelonina a lanterior bisbe del qual no se sabia ben b% com es
deia si Bla ,la ,ia o 6ola 2nam hac di"ersitate nomen hu5us :piscopi in /onciliorum
subscriptionibus S in +istoriis laborat, A&meric' p+$. WUN4.
El venerable bisbe adopt+ tamb% la dieta de la cui0eta de $ranota que li recoman+ Kosmas
amb resultats !ptims a difer/ncia del nostre contristat bi)ant. que anava de mal en pit5or. Duir)e
reb% un dia$n!stic de sant (sidor dient:li que all! que afectava Kosmas se$ons les seves
informacions 2lletres del bi)ant. sant >rauli el propi Duir)e4 era una caqu/0ia combinada amb
una atr!fia. Li advertia que la caqu/0ia del $rec ka5e.ian, era una malaltia que procedia de la
poca resist/ncia del malalt a conseqA/ncia de la mala actuaci1 del met$e o una perllon$ada
convalesc/ncia. Latr!fia del $rec atro1ian, era malura derivada de la debilitaci1 o feblesa del
cos per causes i$norades. 7ecomanava per tant el r+pid aband1 del r/$im de cui0etes minses
substituint:lo pel de cui0es molsudes i ben $rosses com les de cabrit vedella o pa1 rostit.
Com que mal$rat aquestes provatures de r/$ims contradictoris i distints la malaltia
pro$ressava amb tenacitat Kosmas a trav%s dels bons oficis de Duir)e f%u venir de >lanes 2o
>landa4 Silv+nia 5a que en 'aver passat a millor vida els seus oncles 2els pares de la plorada i
desapare$uda bella dama E$/ria4 'avia restat soltera i sola en la vida. Lacte de miseric!rdia
que suposava tenir cura dun malalt tan estimat 2en certa manera un parent4 la dei0+ amb una
$ran e0citaci1. Arreple$+ precipitadament unes quantes tniques i unes quantes f.bules i mar0+
tot se$uit a >arcelona per la ma$n.fica via romana.
Silv+nia arrib+ en compan&ia dun met$e $ot anomenat Mir1 de molta fama a Hirona.
Silv+nia abra#+ tendrament Kosmas meravellant:se del seu aspecte 5uvenil. Li vei% al bra# la
marca de la fontana de Euventus per! no sabent qu/ era no en f%u cabal. Kosmas estava
demacrat i feia dies que no es llevava del llit.
El met$e nou observ+ detin$udament el pacient i 'avent sabut que durant molts an&s 'avia
viat5at pel desert i llocs in'!spits $ar$amelle5+ i escur+ abundosament la $ola. *espr%s diri$int:
se a Silv+nia li di$u%8
CLes persones que dormen al ras i sota els arbres i les at)avares estan e0posades preferentment
a mals dintroducci1 com per e0emple mal do-da i altres accidents que provenen de la
introducci1 de llavors al conducte auditiu a les fosses nasals a la traqueart/ria etc.
C<er! Kosmas 5a fa temps que no dorm al ras en deserts ni sota arbredes.
C>% ai0! matei0 esdev% als que dormen a les $olfes o sobre palla o fenc sense posar:se $orra
o caput0a. Is imprescindible la caput0a per dormir. Si passa ai0! cal e0treure all! que s'a
introdu-t amb pinces o amb lavatives dai$ua de quitr+.
C?amb% 'a perdut la $ana doctor.
CIs lest1mac. Entre les causes que paralit)en lacci1 daquest !r$an 'i 'a les subst+ncies
verinoses i els cucs intestinals. Aquests sa$afen com si fossin ventoses. 6o fan a les parets dels
intestins i se napoderen duna manera terrible. Cal matar:los amb condiments picants
destructors de llur medul@la perniciosa. Sols ai0. es vencer+.
P
Arnulf el dimoni tartamut autor del llibre intitulat De les perru!ues, diluint:se $aireb% en el
no:res de la tenebra i sense pr!pia consci/ncia ni responsabilitat de lacte acomplert enviava a
sant >rauli de Sara$ossa una lletra dif.cilment entenedora o comprensible va$a molt
embrollada en els seus ar$uments per! que donava a endevinar dal$una sinuosa manera que
el c!de0 clos i inobrible en possessi1 temporal del sant dinquietants sorollets devia %sser ara
tram/s encontinent al bi)ant. Kosmas com a veritable propietari o almen&s destinatari
qualificat daquest encara que in albis del contin$ut com a millor manera de restablir una
situaci1 la normalitat de la qual es propu$nava amb lesperan#a darribar:'i a temps i sense
ma5or $reu$e ni per5udici de nin$. Due ai0. si$ui.
El met$e Mir1 entre la pal@lidesa de Silv+nia i la impertorbabilitat dArquimedes (( escrivia
en paper oficial la se$Aent recepta amb llen$uat$e $rafia i sem+ntica alterades8

Pendrs sis dracmas de mercuri "iu, pasat per una luda blanca, dos dracmas 6 !uince grans
de trementina de gota, 6 tres dracmas de grei. de tocino sens sal, 6 ab ai., se 1a la e.tensi' del
mercuri, segons art, !ue no se coneguia !ue hi ha5e mercuri, despus hi barre5ars dos unsas
de pol"os de diagridi 6 dos unsas de pol"os de .alapa 6 per1ectament mesclat sen compondran
TU pindulas de dos escrupulos 6 mit5 gra cada una.
odo de usar est reme69 Antes de sopar, si el malalt est en disposici' de 1er2ho, i sho pot
empassar Auna hora o poch mes antes8 pendrs dos pindulas ab dos culleradas de sopa clara 6
si 1os cas de 1er anar en demas;a, pendrer un "as de orchata9 com tamb no pendrer sino una
pindula 1ins haberlas pres totas las TU.
Kosmas reveia la seva vida la perca#a vana i impossible dE$/ria lestimada perduda i
introbable la dels ulls de coloma la que fou lliri entre cards el seu 5ard. tancat i la font
se$ellada la del C+ntic dels C+ntics. Es veia petit donant la m+ a la seva mare travessant m%s
tard cin$leres amb belles flors boscanes les m%s belles de S.ria vallades a$restes la *ida\'%
cambres lu0oses en la p+tria dels $recs els cabells amb violetes de les don)elles nbils larc
dels arquers que suen sota el sol la tomba dels pares i les $ermanes. *%u meuJ ?amb% veia el
rostre immens del *%u dels Evan$elis les ?res <ersones ($uals i *istintes la immensa soledat
del seu cor el seu $ran amor.
7emo$u% els llavis ressecs. Silv+nia els 'i mull+ una mica. El met$e Mir1 pens+ si no fos la
malaltia de vena rompuda i encara que no tenia $aires esperances redact+ la se$Aent recepta
anul@lant lanterior8
Pendrs mata1och o sempre"i"a, herba de mil 1ullas, pampinella, sal de /ardona 6 "inagre
1ort. Ditas herbas las cullirs en lo mes de aig, las picars, posanthi parts iguals de una 6
altres, 6 posars dintre de un alamb; ab deu lliuras de "inagre, se destilar la cantitat de cinch
lliuras, 6 en a!uestas cinch lliuras ni mesclars cinch de "inagre cuant sia 1ora del alamb; 6 lo
destilars 1ins a sis lliuras 6 lo altre se llansar.
odo de aplicarlo9 Si es "ena rompuda interiorment en lo cap .uclars laigua ab lo nas; si
la "ena es e.terna si posar un drap .upat; si la "ena es en lo pit o altre part interna Acom pot
ser en una dona al haber parit8 o per altre ecss de la naturalesa, sen pendr una cullerada. Si
et "e el mal de cap, te curaras lo mal posantten un drap .upat en los polsos.
Kosmas mirava la llum de la finestra. (nundada de llum la petita Clorina m%s enll+ de la vida
i de la mort veient la seva pr!pia san$ vessada sota els sols ne$res africans pre$ava per
Kosmas purificat pel foc de ladversitat i de lamor irrealit)able.
El bisbe Duir)e repetia la doctrina dun sant catal+ encara per venir sant Antoni Maria Claret
sobre le0tremunci1 dient que aumenta la gracia, trau los restos de la mala "ida passada;
1orti1ica la debilitat i 1la!uesa !ue entra en la nima desprs de la culpa 5a perdonada,
semblant a a!uella debilitat !ue !ueda al cos de resultas de la malaltia, !uant encara est
con"alescent, perdona no sols los pecats "enials, tenintne dolor, sino tamb los mortals !uant lo
malalt los ignora o nols ha pogut con1essar; ali"ia 6 consola lnima, in1undintli una gran
con1iansa en los mrits de #esucrist; dona 1orsas per a resistir las tentacions del dimoni, !ue
son molt poderosas en a!uella ocasi', per!ue "eu !ue se li acaba lo temps de seduhir a!uella
nima, dona au.ilis pera su1rir ab paciencia las angustias de la mor i mitiga lo temor de a!uell
pas.
Sentia Kosmas un perfum suav.ssim de puresa i netedat de c/lica te0tura si ai0. era possible
dir entre an$oi0es reiterades. Bna dol#or lenva-a $radualment i despla#ava a aquestes mentre
veia la seva vida 5ustificada en contra dels errors comesos i dels mancaments de qu/ amb tota
se$uretat era culpable. La 5ustificaci1 li venia o li semblava venir d'aver estimat idealment
sense possessi1 ni certesa sense res tenint les mans buides. 7ecordava les paraules de sant
Sime1 all+ dalt de la columna. Ara veia que el seu amor 'avia estat de renunciament abrandat
dia a dia solament pel record dE$/ria.
Duir)e assistit en esperit per sant (sidor l+nima bessona repetia les oracions8
,' Eess meu i *%u meuJ Eo crec en 91s i en tot all! que creu la Santa Es$l%sia Cat!lica i
7omana perqu/ 91s veritat infal@lible i infinita 'o 'aveu revelat.
Alt.ssima 7eina Maria sens M+cula i Mare de *%u si$ueu ara i sempre la meva $uia i
empar 5a que tot %s possible al vostre $ran poder.
Se$uiren les pre$+ries mentre la llum es feia tranquil@la $aireb% aturada en la matei0a
intensitat. Llavors arrib+ el correu de sant >rauli de Sara$ossa.
El correu arrib+ cavalcant veloc.ssim amb el cavall poder1s lluent de suor i pantei0ant:li els
flancs. *uia un $ran i riqu.ssim c!de0 per a Kosmas el bi)ant. el piet1s enamorat. Calia que li
entre$u%s sense demora i en persona. 9in$u% tamb% un rossin&ol encuriosit a la finestra. Es
pos+ a mirar.
Entraren tots a la cambra perfumada amb sentors de nards i de santificaci1. Kosmas obr. els
ulls fent sen&al que desclo$uessin el c!de0. 6o f%u f+cilment Arquimedes (( laut!mat que va
%sser constru-t per a la fidelitat. Lobria caient:li tristament per terra uns rodets de linterior de
la maquin+ria del cor.
Sort. del c!de0 la bella dama E$/ria brodant en un bastidor de vori somrient i amb ll+$rimes
als ulls. Sort. m%s bella que mai. Als seus peus tenia la ci$on&a mec+nica repetint lEvan$eli en
les quatre llen$Aes de l(mperi. 6o repetia i 'o tornava a repetir.
Sols en aquell instant fou feli# Kosmas mentre lliurava la seva +nima ale$re entre les mans
immenses i acollidores de *%u.

Joan Perucho - Les Aventures Del Cavaller Kosmas

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Joan Perucho - Les Aventures Del Cavaller Kosmas

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

J o a n Pe r u c h o J o a n Pe r u c h o

Les Aventures Les Aventures

You might also like