La manipulaci gentica ha format part de la prctica habitual de l'home tant en agricultura com

ramaderia: danimals per potenciar la produccin de substncies profitoses industrialment, o

per augmentar la seua efectivitat depredadora contra plagues, son aplicacions amb les que
sest treballant, aix com augmentar la resistncia dalguns peixos al fred i infermetats o fer-los
crixer ms rpid. Permet el cultiu dhortalisses en rees desrtiques o augmentar la mida dels
fruits son alguns avantatges que poden aportar aquest tipus de tcniques, amb xits que
apropen a leliminaci de la fam al mn.
Lenginyeria gentica t un gran potencial, com la introducci del gen de la insulina en cllules
bacterianes o la fabricaci de factor VIII recombinant (per a pacients amb hemofilia)
Alguns dels seus usos son laugment de la resistncia dels cultius a infermetats, la producci
de compostos farmacutics en la llet danimals,i elaboraci de vacunes.
Tamb existeix lenfocament reduccionista de la enginyeria gentica, que consisteix en elaborar
solucions per solucionar els problemes causats per una mala utilitzaci dels recursos naturals.
Per encara no es sap com compatibilitzar aquestos objectius amb els interessos econmics
de les empreses de biotecnologia. Linters comercial de les grans multinacionals est fent als
investigadors intervenir directament en processos biolgics que encara no coneixem, i menys
controlar, per aix els perills sn enormes: lecosistema complex i interconectat que sha format
durant milions danys devoluci est sent danyat per els canvis provocats per cientfics (que no
ocorrerien naturalment) massa rpid per evitar les conseqencies.
Els organismes genticament modificats son els ms perillosos, ja que no es poden contenir y
els seus efectes sn irreversibles. Alguns dels perills sn: menjar de baixa qualitat, animals
malalts, infermetats ms virulentes, biodiversitat ms reduda, contaminaci en laigua i
alteraci de lequilibri de la natura.
Ja sha despertat la preocupaci des del punt de vista cientfic, socioeconmic i tic:
- Alguns organismes podrien fer-se resistents a antibitics, aix com a pesticides o
herbicides.
- Es podrien crear verins o infermetats modificant estructures gentiques.
- Les plantes modificades genticament contaminen rius i llacs.
- Es creen animals malalts, utilitzats per a experiments i amb una vida de sofriment.
Sovint tenen una vida curta.
- Les llavors modificades fan que perilli la biodiversitat i les llavors tradicionals.
- La contaminaci biolgica, nous organismes es reproduiran, migraran i mutaran, i
passaran les caracterstiques a altres organismes.
Levidencia cientfica indica que les aplicacions a gran escala poden: ser perjudicials per a la
salut humana, amenaar lecosistema mundial i ser socialment destructiu.
Estos perills soriginen degut a que l enginyeria gentica de lnea germinal altera els gens de
lembri o cellules reproductives dun organisme, i en conseqncia, els gens alterats
passaran a les generacions segents. Els efectes secundaris de les manipulacions quedaran
perpetuades en la base gentica de lespcie. A ms, aquestos organismes poden afectar als
ecosistemes. Aix equival a una contaminaci gentica, i a una alteraci ecolgica desastrosa.
Hi ha la possibilitat que els cultius transgnics puguin propagar-se i colonitzar zones salvatges,
desplaar flora autctona, ...

Est b utilitzar aquesta cincia per a beneficiar a lespcie i aconseguir avantatges, per es
important assegurar-se de que aquests avantatges no van a ser perjudicials a la llarga. Hi ha
moltssims estudis desvetllant els possibles riscos per a la salut daquests aliments, per aix cal
prendre moltes mesures de seguretat abans de lliurar les modificacions a la poblaci, ja que les
conseqncies podrien ser fatals. Un gran poder porta una gran responabilitat. Per aix, si
anem jugant a ser Du, cal que prenem mesures per evitar catstrofes en els ecosistemes.
No trobe cap ra objectiva que justifique el desenvolupament d'aliments transgnics ms enll
del benefici econmic per a les grans companyies, ja que no aporten realment cap alternativa
atractiva. En canvi, la enginyeria gentica en la farmacutica si que la trobe beneficiosa per a
salvar vides, encara que cal prendre les mateixes mesures, perqu continuen sent
modificacions gentiques.



FONTS: http://thegeneticengineering.blogspot.com.es/2012/04/durante-los-ultimos-10-anos-
la.html
http://www.natuorigen.com/2013/04/30/la-ingenier%C3%ADa-gen%C3%A9tica-de-los-
alimentos-transg%C3%A9nicos/
http://profesordonjavier.blogcindario.com/2010/02/00002-articulos-interesantes-sobre-
ingenieria-genetica.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Ingenier%C3%ADa_gen%C3%A9tica#Aplicaciones_de_la_Ingenier
.C3.ADa_Gen.C3.A9tica_en_medicina_e_industria_farmac.C3.A9utica