Guia Resident 2014

Guia del
Facultatiu Resident
Dipsit legal: B-20034-2011
2 Hospital Universitari de Bellvitge 2014 Guia del Facultatiu Resident
Informaci del Centre
Corporatiu ICS
Benvinguda
El model sanitari de Catalunya
LInstitut Catal de la Salut
rgans de lInstitut Catal de la Salut
Organigrama de lInstitut Catal de la Salut
Rgim de personal
Sistemes dinformaci i de comunicaci
Comunicaci
Ls del catal
Prevenci de riscos laborals
Normes destalvi energtic
Informaci de lHospital
Universitari de Bellvitge (HUB)
Benvinguda
Hospital Universitari de Bellvitge
Missi i visi
Organigrama
Comissi de Docncia
Estructuraci de la docncia
Composici
Tutors docents
Normativa de la Comissi de Docncia
Normativa general
Protocols
Normativa de les gurdies mdiques dels
facultatius residents
Cursos obligatoris
Programa de doctorat Medicina
Msters i doctorat
Sessions generals de lHospital
El Servei dUrgncies
Informaci general dinters
Drets i responsabilitats del pacient
Codi tic

Informaci de Recursos Humans: contractaci
i retribucions
Unitat de Prevenci de Riscos Laborals
Pla de Qualitat i lnies dactuaci

Infraestructures: edicis hospitalaris,
universitaris i de recerca
Altres aspectes que cal conixer

Fundaci Privada Institut dInvestigaci
Biomdica de Bellvitge (IDIBELL)
Junta Clnica
Junta de Personal
Comit de Seguretat i Salut Laboral
n
d
e
x
Benvinguda
LInstitut Catal de la Salut us dna la benvinguda.
Acabeu dincorporar-vos a lequip de professionals
que treballen dia a dia per fer daquesta organitza-
ci, que actualment s el provedor de serveis sani-
taris ms gran de Catalunya, una empresa pblica
referent i model en lassistncia, la docncia i la re-
cerca.
Amb aquest manual dacollida, volem posar al vostre
abast tota la informaci referent al funcionament de
lorganitzaci i del vostre centre de treball. Lobjectiu
s que conegueu la instituci on desenvolupareu la
vostra tasca professional, les condicions que regiran
la vostra manera de fer i els protocols dactuaci en
cas de qualsevol incidncia.
Desitgem que la vostra estada entre nosaltres sigui
agradable, enriquidora i molt satisfactria, alhora
que conem que tots els que serem els vostres com-
panys i companyes puguem ajudar-vos en la vostra
trajectria professional, que, de ben segur, contri-
buir al creixement daquesta instituci.

Manual dacollida per als professionals de
lInstitut Catal de la Salut
n
d
e
x
LInstitut Catal de la Salut (ICS) s el principal pro-
vedor de serveis de salut de Catalunya. LICS s
present a tots els punts del territori i presta atenci
sanitria a gaireb sis milions dusuaris. A ms de
lactivitat assistencial, tamb s referent en docn-
cia i recerca biomdica.
El model sanitari de catalunya
El model sanitari catal es concreta lany 1990 amb
la Llei dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC),
que estableix la regulaci de totes les actuacions
per fer efectiu el dret a la protecci de la salut pre-
vist a larticle 43 de la Constituci espanyola, dins
del territori de Catalunya i en el marc de les compe-
tncies que lEstatut dautonomia havia conferit a la
Generalitat.
El model sanitari catal es caracteritza, bsicament,
per la separaci de la funci de nanament i com-
pra de serveis, de la provisi; per la diversicaci
de provedors; per lexistncia dun mercat mixt de
competncia planicada i regulada; i per la diversi-
tat de frmules de gesti. Es tracta dun model sani-
tari mixt, que integra en una sola xarxa dutilitzaci
pblica tots els recursos sanitaris, siguin o no de ti-
tularitat pblica, i que recull una tradici dentitats
(mtues, fundacions, consorcis, centres de lEsglsia)
histricament dedicades a latenci de la salut.
Aquest model consolida un sistema sanitari
amb nanament pblic -al qual tota la ciutada-
nia de Catalunya t accs- basat en els principis
duniversalitzaci, integraci de serveis, simplicaci,
racionalitzaci, eccia i ecincia de lorganitzaci
sanitria, concepci integral de la salut, descentra-
litzaci i desconcentraci de la gesti, sectoritzaci
de latenci sanitria i participaci comunitria.

El Departament de Salut
El Departament de Salut t com a funci principal la
planicaci sanitria, s a dir, lassignaci dobjectius
en el marc de la poltica sanitria del Govern de la
Generalitat de Catalunya.
Aquest Departament t la responsabilitat delaborar
les poltiques de salut, assegurar la sostenibilitat del
sistema i vetllar per la seva qualitat, planicar i ava-
luar resultats. Del Departament de Salut depenen el
Servei Catal de la Salut i lInstitut Catal de la Salut
amb funcions, per, ben diferenciades.
El Servei Catal de la Salut
Creat lany 1991, el Servei Catal de la Salut (CatSa-
lut) s lens pblic responsable de garantir la presta-
ci dels serveis sanitaris de cobertura pblica per a
tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
El CatSalut concerta els serveis sanitaris als diversos
provedors en funci de les necessitats de salut de
la poblaci denides pel Departament de Salut i
avalua la satisfacci de la ciutadania amb els serveis
prestats. Actua com a garant de les prestacions sa-
nitries per tal que els recursos sanitaris, econmics
i humans estiguin al servei dels ciutadans i ciutada-
nes amb uns criteris dequitat, qualitat i ecincia.
n
d
e
x
Sis anys desprs, els principis fonamentals que xa
la Llei de lICS shan desplegat de forma molt par-
cial. Per aix es planteja dur a terme un projecte de
transformaci que permeti que lICS evolucioni i es
conguri com una veritable empresa pblica de ser-
veis de salut, molt ms gil, plenament descentralit-
zada, ecient, sostenible, competitiva, propera a les
necessitats assistencials de la poblaci i ms adap-
tada al model catal que recull la LOSC.
Lobjectiu s estendre un model de desconcentraci
progressiva que apropi la gesti al territori, poten-
ci la participaci dels professionals en la presa de
decisions i faciliti les aliances estratgiques amb
la resta de provedors de cada regi sanitria. I tot
aix, mantenint de manera centralitzada les econo-
mies descala i tots aquells elements estratgics que
aportin valor al conjunt.
LICS en xifres
Amb una plantilla de 39.700 professionals, lICS s
lempresa pblica de serveis de salut ms gran de
Catalunya i presta atenci sanitria a gaireb sis
milions dusuaris, xifra que suposa el 75 % del total
dassegurats a Catalunya.
Actualment, lICS gestiona 8 hospitals de refern-
cia dins la xarxa hospitalria dutilitzaci pblica;
288 equips datenci primria, 3 dels quals sn fruit
daliances estratgiques; 31 centres despecialitats
extrahospitalries; 20 unitats territorials datenci
continuada i urgncies datenci primria (ACUT),
que presten atenci mitjanant 165 dispositius; 25
Antecedents histrics
La Llei 12/1983, de 14 de juliol, dadministraci
institucional de la sanitat, lassistncia i els serveis
socials de Catalunya, va crear lInstitut Catal de la
Salut com a entitat gestora de la Seguretat Social
per desplegar les competncies que la Constituci
i lEstatut dautonomia atribuen a la Generalitat de
Catalunya en matria sanitria i per executar els ser-
veis que se li havien traspassat.
Des dels seus inicis, lICS va assumir les funcions de
lantic INSALUD que, entre daltres, incloen la gesti
dels hospitals i centres datenci primria i datenci
extrahospitalria de la Seguretat Social. Tamb va
assumir la concertaci de serveis sanitaris amb les
entitats que no eren propietat de lAdministraci.
Uns anys ms tard, la Llei 15/1990, de 9 de juliol,
dordenaci sanitria de Catalunya (LOSC) va for-
malitzar el model sanitari catal que es caracterit-
za, bsicament, per la separaci del nanament i
la compra de serveis, de la provisi; i per la diversi-
tat de provedors i de frmules de gesti. Es tracta
dun model sanitari mixt, que integra en una sola
xarxa dutilitzaci pblica tots els recursos sanitaris,
siguin o no de titularitat pblica, i que recull una
tradici dentitats (fundacions, consorcis, centres de
lEsglsia) histricament dedicades a latenci de
la salut.
La LOSC va crear tamb el Servei Catal de la Salut
com a organisme responsable de garantir latenci
sanitria pblica i una cobertura pblica de qualitat
dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, per mi-
tj duna adaptaci de loferta sanitria a les seves
necessitats.
Des daquell moment, el Servei Catal de la Sa-
lut esdev lasseguradora pblica que assumeix la
concertaci de serveis sanitaris amb les diferents
entitats provedores del territori. Aquest funciona-
ment iguala els provedors amb independncia de
la seva titularitat. Els iguala tots excepte lICS, que
es nana directament a travs del pressupost que
cada any li atorga el Parlament de Catalunya a la Llei
de pressupostos.
La transformaci en empresa
pblica
Amb la voluntat dadaptar el marc normatiu i la na-
turalesa jurdica de lICS al model sanitari catal, el
Parlament de Catalunya va aprovar amb el consens
de tots els grups parlamentaris la Llei 8/2007, de 30
de juliol, de lInstitut Catal de la Salut. Aquesta Llei
transformava lICS en empresa pblica i donava als
seus centres i als serveis ms autonomia en la gesti
econmica i dels recursos.
El Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual saproven
els Estatuts de lICS, regula la seva organitzaci i el
seu rgim de funcionament.
n
d
e
x
serveis datenci a la salut sexual i reproductiva; 10
serveis de laboratori clnic, 5 dels quals estan inte-
grats en dispositius territorials amb lhospital de re-
ferncia; 30 serveis de diagnstic per la imatge; 16
unitats de rehabilitaci extrahospitalria; 14 unitats
del Programa datenci domiciliria i equips de su-
port (PADES); 8 serveis de salut mental, 2 dels quals
sn datenci infantil i juvenil i 2 ms datenci i se-
guiment de les drogodependncies; 3 serveis de sa-
lut laboral i 9 unitats de salut internacional.
A ms de lactivitat assistencial, lICS desenvolupa
una gran activitat cientca a travs dels set insti-
tuts de recerca integrats als centres hospitalaris i
datenci primria. Des de lany 2008, tres daquests
instituts el Vall dHebron Institut de Recerca,
lInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge i
lInstitut dInvestigaci en Cincies de la Salut Ger-
mans Trias i Pujol estan acreditats per lInstituto de
Salud Carlos III. Aquest reconeixement com a cen-
tres dexcellncia els situa en una posici capdavan-
tera a tot lEstat en lmbit de la recerca biomdica.
En el camp de la docncia, lICS forma en els seus
centres 2.400 residents de 50 especialitats diferents
en cincies de la salut. Tamb acull ms de 5.000
alumnes de pregrau de medicina, infermeria, odon-
tologia i altres ensenyaments. A banda daix, porta
a terme una intensa activitat en formaci continua-
da per a tots els collectius professionals.
Missi, visi i valors de lempresa pblica ICS
Missi
Donar una atenci dexcellncia a la poblaci, desenvolupant tamb la docncia i la recerca en lmbit de la
salut a Catalunya.
Visi
Ser lorganitzaci lder del sistema de salut catal, tant en lassistncia com en la docncia i la recerca.
Valors
Situem la ciutadania com a eix central de la nostra activitat.
Basem la nostra organitzaci en lequip hum.
Adquirim un comproms amb la sostenibilitat econmica i social.
Oferim una atenci integral a les persones.
Apostem per una integraci activa, respectuosa i coresponsable en el sistema sanitari catal.
Fomentem el dileg i la transparncia en les nostres actuacions.
Treballem per a la millora contnua de la qualitat.
Conana Integritat Implicaci Illusi
Equitat Competncia Comproms Canvi
Respecte Cooperaci Servei pblic Sostenibilitat
Responsabilitat Innovaci Seguretat Sensibilitat
n
d
e
x
Pla estratgic de responsabilitat
social corporativa 2010-2014
Aquest document estratgic t per objectiu posar
les bases per repensar la nostra organitzaci a partir
de la seva responsabilitat social corporativa (RSC).
Aix vol dir, integrant-hi la triple dimensi econmi-
ca, mediambiental i social de les seves actuacions;
aix com tamb la dimensi relacional prpia de les
seves actuacions amb els grups dinters. Per assolir
aquesta ta, per tal dintegrar els valors de lRSC en
el funcionament de lICS, partim del desplegament
en un pla dacci concret precs dels valors procla-
mats per lICS: lecincia, la transparncia, la inno-
vaci i la sostenibilitat.
Codi tic
Aquest document s una eina que dna a conixer
el tipus dorganitzaci que volem ser en coherncia
amb la nostra missi i visi, i des de ltica proposa
els valors i ideals als quals tendim que es tradueixen
en comportaments, decisions i responsabilitats. Va
dirigit a tot el personal de lICS i tamb a totes les
persones daltres empreses que presten servei vin-
culat a la nostra activitat.
Aquest Codi tic pretn superar la visi de la cons-
cincia particular com a nica responsable, gene-
rant sentit de pertinena a un mateix projecte orga-
nitzatiu, per garantir la coherncia amb la resta de
companys i companyes i amb lorganitzaci en ge-
neral; compartir un comproms collectiu sobre qu
s el que esperem respecte de valors tics dins la
nostra organitzaci; i inspirar i orientar en moments
dincertesa i sentir-nos recolzats en la nostra tasca
diria.

Codi de bon govern
El Codi de bon govern xa els trets fonamentals
de la responsabilitat social de lempresa i orienta
lactuaci dels seus rgans de govern. s daplicaci
al Consell dAdministraci de lICS, tot i que t un
carcter essencialment de recomanaci i ha de ser
assumit voluntriament pels seus destinataris.
El Codi de bon govern, juntament amb els Esta-
tuts i el Pla estratgic on es deneixen la missi,
la visi i els valors de lICS, constitueixen els docu-
ments bsics per emmarcar les activitats del Consell
dAdministraci i dels rgans de direcci i gesti de
la instituci.
Pla digualtat
En el marc de la Llei orgnica 3/2007, de 22 de mar,
per a la igualtat efectiva entre dones i homes, lICS
ha elaborat un Pla digualtat, pel qual es crea la -
gura dagent digualtat que vetlla perqu dins de
lempresa no hi hagi discriminaci.
LICS considera la igualtat de tracte i doportunitats
de treballadors i treballadores un dels eixos centrals
en el marc de la responsabilitat social corporati-
va, no noms per donar compliment a la Llei sin
perqu, aprotant la creixent presncia de dones
en lorganitzaci, vol collaborar en lassoliment
duna societat ms justa i equitativa. Daltra banda,
tamb s conscient que lassoliment de la igualtat
incorpora valors com la motivaci, latracci i la re-
tenci de talent de personal qualicat, lincrement
del comproms de les persones professionals amb
lorganitzaci, la millora de la productivitat i del cli-
ma laboral.
n
d
e
x
rgans de linstitut catal de
la salut
rgans de govern i de direcci
Consell dAdministraci
s lrgan superior de govern i direcci de lICS.
Est format pel president o presidenta, 22 vo-
cals i un secretari o secretria.
s el responsable de portar a terme la plani-
caci estratgica de lICS, de dirigir-ne les
actuacions i dexercir el control superior de la
seva gesti.
Pot establir una o ms comissions assessores
encarregades destudiar i proposar les lnies
bsiques dactuaci en lmbit especc pel
qual hagin estat creades.
Comissi Executiva
- s lrgan permanent de govern i direcci
de lICS amb les funcions que li delegui el
Consell dAdministraci,
- est format per un mxim de vuit mem-
bres del Consell dAdministraci.
Comit de Direcci
s lrgan que dna suport al director/a gerent
en lexercici de les seves funcions.
Est format pel director/a gerent, que el presi-
deix, els directors corporatius dels serveis cen-
trals i els gerents territorials.

rgans de participaci
Consell General de Participaci
s lrgan collegiat de participaci comuni-
tria.
Objectius: dassessorament, consultius, de se-
guiment i de supervisi de lactivitat sanitria
de lICS.
Est format pel president/a de Consell
dAdministraci o persona en qui delegui,
i pels membres que determini el Consell
dAdministraci, ns a un mxim de 30: repre-
sentants de les corporacions i altres organitza-
cions professionals, dels pacients i usuaris, dels
ens locals, del mn venal, sindical i empresa-
rial, aix com representants del Servei Catal
de la Salut i de lICS mateix.
Consell de Participaci dels Professionals
s lrgan de lICS que assessora el Consell
dAdministraci sobre assumptes relacionats
amb les condicions i lexercici professional del
personal mdic i dinfermeria de lorganitzaci.
rgans de gesti
Els serveis corporatius
Els serveis corporatius centrals sn rgans de
suport al director gerent organitzats en direc-
cions corporatives. Entre daltres funcions, pla-
niquen les actuacions de lICS i coordinen els
rgans de gesti dels centres i serveis al territori.
Els serveis corporatius territorials donen suport
administratiu i de gesti a les gerncies i unitats
de gesti dels centres i serveis.
rgans de gesti dels centres i serveis de lICS
El seu objectiu s la provisi de serveis sanitaris.
Sorganitzen mitjanant gerncies territorials,
de les quals depenen els hospitals i les direc-
cions datenci primria.

n
d
e
x
Organigrama de LInstitut Catal de la Salut

n
d
e
x
Rgim de personal
Tipus de personal i normativa
aplicable
Tot el personal de lICS es regeix per la Llei 7/2007,
de 12 dabril, que aprova lEstatut bsic de lempleat
pblic (EBEP), la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de
lInstitut Catal de la Salut, i per la normativa prpia
de cada tipus de personal que es relaciona seguida-
ment:
Personal estatutari (x o inter): es regeix per la Llei
55/2003, de 16 de desembre, del personal estatu-
tari dels serveis de salut, i la normativa de desple-
gament que aprovi la Generalitat de Catalunya.
Personal funcionari (de carrera o inter): es re-
geix per la normativa de la funci pblica de
lAdministraci de la Generalitat. Al personal sa-
nitari funcionari li s daplicaci la Llei 55/2003,
de 16 de desembre, de lEstatut Marc del personal
estatutari dels serveis de salut.
Personal laboral (x o temporal): es regeix per
la normativa bsica laboral i pel conveni propi.
Pel que fa al personal que mant una relaci la-
boral especial de residncia per a la formaci
despecialistes en cincies de la salut, es regeix per
la seva normativa especca.
n
d
e
x
Sistemes dinformaci i de
comunicaci
LICS, com a empresa pblica i dins la seva adequa-
ci a la normativa de la Generalitat de Catalunya, se-
gueix la Instrucci 1/2012, de 15 de juny, sobre ls
de les tecnologies de la informaci i la comunicaci,
pel que fa a les bones prctiques de les estacions de
treball i ls del correu electrnic.
ECAP
Lestaci clnica datenci primria (ECAP) s el pro-
grama dhistria clnica informatitzada utilitzat pels
professionals de tots els equips datenci primria
de lICS. Dna servei a la seva tasca assistencial faci-
litant la gesti de la histria clnica del pacient amb
una visi integral, est integrada amb els projectes
dhistria clnica compartida (HCC) de Catalunya i re-
cepta electrnica (accs a la globalitat de les dades
clniques del pacient), proporciona suport de valor
per a la presa de decisions clniques (alt nivell de
seguretat i qualitat assistencial), i aporta informaci
als professionals sobre resultats de la seva activitat.
SISAP
El Sistema dInformaci dels Serveis dAtenci
Primria (SISAP) s una unitat especialitzada en
lexplotaci de dades de lECAP i altres fonts,
lelaboraci dindicadors clnics i la publicaci
dinformaci clnica. Dna servei a tots els professio-
nals assistencials datenci primria publicant men-
sualment informaci clnica derivada de lactuaci
sobre els pacients assignats i facilitant ajudes a
la decisi clnica en forma de llistats de pacients i
avisos clnics sincrnics que aoren situacions clni-
ques millorables. Tamb dna servei a equips direc-
tius datenci primria i gestors sanitaris en general,
amb la publicaci al Khalix dinformaci actualitza-
da mensualment sobre el seguiment de les diferents
clusules dels acords de gesti dels EAP i altres in-
formacions clniques. El detall dels indicadors i pro-
ductes generats des del SISAP sn consultables a la
wiki wikindicadors, accessible des de la intranet de
lICS i des de Khalix.
SIDIAP
El Sistema dInformaci per al Desenvolupament
de la Investigaci en Atenci Primria (SIDIAP) s
una unitat funcional nascuda de la collaboraci en-
tre lIDIAP Jordi Gol i lICS per donar resposta a les
necessitats de dades per a la recerca provinents de
grans bases de dades com lECAP, facturaci de far-
mcia, CMBD, laboratori, etc. Dna servei a investi-
gadors i grups de recerca que vulguin fer estudis de
gran abast a partir de les dades registrades a lECAP
i altres fons dinformaci relacionades.
ARGOS
El projecte Argos de modernitzaci de lICS perse-
gueix la transformaci profunda dels sistemes assis-
tencials que donen resposta al conjunt de processos
relacionats amb la provisi de serveis de salut. La im-
plantaci daquest sistema dinformaci assistencial
i no assistencial per als centres i serveis de lICS t,
entre daltres, els objectius de disposar duna eina
comuna, ecient i que doni suport al desenvolupa-
ment de la feina dels professionals de lICS, apro-
fundir en el rendiment de la plataforma SAP i de les
seves capacitats tcniques i funcionals, fomentar
lharmonitzaci de les formes de treballar entre el
personal assistencial i no assistencial de lICS, i ana-
litzar la informaci de la producci i la gesti clnica
per a la presa de decisions.
Intranet
Portalics s el portal corporatiu del professional i
inclou tot tipus dinformaci i serveis interactius
dinters per al personal que treballa a lICS, com
ara les darreres notcies de lempresa i del sec-
tor sanitari, informaci corporativa i de recursos
humans, eines multimdia, material de suport a
lactivitat, biblioteca virtual, cercador de perso-
nes i altres instruments per potenciar la gesti
del coneixement, a ms dels enllaos a la resta
dintranets dels hospitals i latenci primria.
n
d
e
x
Intranets territorials:
ICS Alt Pirineu i Aran
ICS Camp de Tarragona
ICS Catalunya Central
ICS Girona
ICS Metropolitana Nord
ICS Terres de lEbre
mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat
Hospital Vall dHebron
Atenci Primria Lleida
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de
Lleida
Direcci dAtenci Primria Costa de Ponent
Hospital de Viladecans

Espai de treball en xarxa
LEspai de treball en xarxa est pensat i dissenyat
com a soluci per a tot un ventall de situacions en
qu un grup de persones han de parlar, informar-se,
compartir i generar coneixement, tot creant espais
web comuns de treball que conviden i faciliten la
participaci dels seus membres.
Leina posa a disposici de cada grup de persones
un seguit de mduls que fomenten i cobreixen les
necessitats de treball i de comunicaci en com,
com ara un repositori de documents, bloc, agen-
da, calendari, espai per a notcies, avisos, enllaos
dinters, pgines esttiques, aix com un sistema de
missatgeria i un altre dassignaci de tasques.
SGRH
El Sistema de gesti de recursos humans (SGRH)
s laplicaci informtica de lICS on es pot obtenir
informaci i realitzar els trmits relacionats amb el
desenvolupament de la trajectria professional a
lempresa: selecci, provisi, mobilitat, carrera pro-
fessional, gesti curricular, DPO, formaci, etc. Tam-
b hi ha laccs al Campus Virtual. Shi accedeix des
de les diferents intranets.
Atri
Atri s el portal del personal al servei de la Genera-
litat de Catalunya. A travs dun usuari i una contra-
senya, tot el personal que presta serveis a lICS pot
accedir a informaci, notcies i trmits relacionats
amb la gesti de personal. Els treballadors i treba-
lladores del Centre Corporatiu poden, a ms, gestio-
nar el control de presncia.
Web
gencat.cat/ics s la pgina web corporativa on es pot
trobar tota la informaci relacionada amb lICS i els
seus centres i serveis. Es tracta dun web de serveis
amb informaci personalitzada per perls: usuaris,
professionals, provedors i informaci corporativa.
Algunes gerncies territorials i hospitals tamb
disposen de webs propis:
ICS Lleida
ICS Terres de lEbre
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
Hospital Universitari Vall dHebron

Xarxes socials
Al nal de 2010, lInstitut Catal de la Salut va fer una
aposta estratgica per tenir presncia institucional a
les xarxes socials i obrir nous canals de comunicaci
gils i directes amb la ciutadania i els professionals.
Actualment, lorganitzaci es troba plenament im-
mersa en aquests espais de comunicaci, connec-
tivitat, participaci i coneixement compartit que
faciliten les xarxes socials i ja disposa de pgines a
Facebook, comptes de Twitter i blocs temtics i te-
rritorials.
La Guia dusos i recomanacions de lICS a les xar-
xes socials, a labast de tots els professionals, recull
les principals caracterstiques de cadascuna de les
xarxes socials escollides, les pautes de comunicaci
ms adequades, els criteris per gestionar els contin-
guts, recursos per optimitzar els canals, informaci
sobre els drets dautoria i, en denitiva, totes aque-
lles recomanacions i bones prctiques necessries
per tenir una presncia institucional reeixida a les
xarxes socials.
El vostre gabinet de comunicaci us ajudar a ve-
hicular qualsevol iniciativa que tingueu relacionada
amb les xarxes socials. Contacteu-hi.
n
d
e
x
Comunicaci
Imatge corporativa
LInstitut Catal de la Salut disposa dun Programa
didenticaci visual propi que estableix les carac-
terstiques especques de la seva imatge grca
tot seguint les pautes del PIV de la Generalitat de
Catalunya. Aix suposa que els diferents suports
comunicatius de la instituci (papereria, impresos,
publicacions, rtols, vehicles, llenceria, vestuari,
etc.) han de seguir les normes daplicaci establer-
tes.
LAcord de Govern de 10 de novembre de 2009 so-
bre la identitat visual corporativa i racionalitzaci
de ls de les marques estableix, duna banda, que
la Generalitat de Catalunya ha de subjectar-se al
Programa didenticaci visual (PIV) en el procs
de realitzaci de qualsevol disseny o redisseny re-
lacionat amb la identitat visual de lorganitzaci
i, duna altra, que correspon al Govern acordar la
creaci o modicaci de marques corporatives, lo-
gotips o capaleres de publicacions peridiques,
impreses o digitals a proposta dels departaments
corresponents amb linforme preceptiu de la Di-
recci General de Difusi Corporativa sobre llur
adequaci als criteris del PIV.
Per a qualsevol dubte o consulta sobre aquest
tema, podeu posar-vos en contacte amb el vostre
gabinet de comunicaci.
Tipograa bsica
El Programa didenticaci visual recomana que
per defecte els documents siguin redactats se-
gons les pautes de maquetaci segents:
Font: Helvtica o, en el seu defecte, Arial.
Cos: 11 punts.
Interlineat: 14 punts.
Identicaci corporativa i plantilles
Al Portalics i a la resta dintranets trobareu les iden-
ticacions de lICS en formats digital i vectorial en
les seves composicions de caixa a lesquerra i caixa
centrada, aix com tamb en la seva combinaci
amb les diverses unitats del Centre Corporatiu, les
gerncies territorials, els hospitals, les direccions
datenci primria i els serveis datenci primria.
Tamb trobareu plantilles de Word per a confec-
ci de textos i de Powerpoint per a presentacions,
amb la imatge grca de lICS o dels vostres cen-
tres de treball.
s de la llengua catalana
LInstitut Catal de la Salut, com a empresa pbli-
ca de la Generalitat de Catalunya, t el catal com
a llengua ds habitual i preferent. Els professionals
que treballen a lICS, aix doncs, han dutilitzar el
catal com a primera llengua en les seves relacions
amb la ciutadania, clients i provedors. Tot i aix, els
professionals han de poder garantir la bona comu-
nicaci i la completa comprensi de tot all que els
usuaris els expressin en qualsevol de les dues llen-
ges ocials.
Ls de la llengua catalana dins ladministraci ve
regulada per llei. Duna banda, larticle 30 de la Llei
1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica regula
ls del catal a les empreses pbliques:
Les empreses pbliques de la Generalitat i de les
corporacions locals, i tamb les seves empreses
concessionries quan gestionen o exploten el ser-
vei concedit, han demprar el catal en:
les seves actuacions i la documentaci inter-
na,
la retolaci,
les instruccions ds, letiquetatge i lembalatge
dels productes o els serveis que produeixin o
ofereixin,
les comunicacions i les noticacions, incloses
les factures i altres documents de trc, adrea-
des a persones fsiques o jurdiques residents
en lmbit lingstic catal, sens perjudici del
dret de ciutadans i ciutadanes a rebre-les en
castell, si ho demanen.
Duna altra, larticle 14 del Decret 107/1987, de 13
de mar, pel qual es regula ls de les llenges o-
cials per part de lAdministraci de la Generalitat 8
estableixen quina ha de ser les pautes de comunica-
ci dels empleats pblics:
n
d
e
x
Els funcionaris sadrearan als ciutadans en les seves
comunicacions orals normalment en catal, i res-
pectaran la tria que aquests facin de la llengua en
qu volen ser atesos.
Tot el personal de lICS pot accedir a la pgina de re-
cursos lingstics de la intranet, que incorpora webs
dassessorament lingstic, diccionaris i traductors
en lnia, i la legislaci lingstica vigent.
s no sexista de la llengua
Els textos de les administracions pbliques han
destar lliures dusos discriminatoris, entre els quals
hi ha els usos sexistes i androcntrics de la llengua.
Entenem per usos sexistes els que menystenen o
desvaloren un dels dos sexes, habitualment les do-
nes; i entenem per usos androcntrics els que invi-
sibilitzen o fan difcil imaginar en un mbit determi-
nat la presncia o lactuaci de les dones.
Trobareu a la intranet les Recomanacions per a un
s no sexista de la llengua en lmbit de la salut, aix
com la relaci de professions, condicions i crrecs.
n
d
e
x
Prevenci de riscos laborals
Al Portalics trobareu tota la informaci relativa a la
prevenci de riscos laborals a lICS. Tanmateix, hi ha
certes recomanacions generals i especques que
heu de conixer a lhora dincorporar-vos al vostre
nou lloc de treball.
Recomanacions generals
Per evitar i/o minimitzar els riscos ms freqents en
el treball en ocines cal:
Mantenir lespai de treball ordenat i les zones de
pas lliures dobstacles (capses, papereres, cables).
Els passadissos principals han de tenir una ampla-
da mnima dun metre i els secundaris, de 80 cm.
Mantenir els cables fora de les zones de pas o pro-
tegits amb canaletes.
Guardar els objectes tallants (xinxetes, tisores,
obrecartes i altres) tan aviat com sacabi dusar-
los.
No llenar a la paperera vidres trencats o materials
tallants.
Mantenir els calaixos tancats. Omplir-los de baix a
dalt, i de darrere endavant. Els elements ms pe-
sants shan de collocar en els calaixos inferiors.
No utilitzar cadires, taules o papereres com a escales.
Evitar emmagatzemar objectes, especialment els
pesants on sigui difcil arribar-hi o don puguin
caure, com armaris o arxivadors.
No sobrecarregar la installaci elctrica (lladres,
allargadors i altres).
No manipular o intentar reparar objectes o
installacions elctriques.
No desconnectar mai els aparells elctrics estirant
el cable elctric.
Recomanacions especques en el
treball amb pantalles de visualitzaci:
Situar la part superior de la pantalla a laltura dels
ulls, aix es pot veure la pantalla completa i no cal
girar el coll.
Evitar reexos, allunyant-la si s possible de la -
nestra i collocant-la perpendicularment al focus
de llum.
Lentorn situat darrere la pantalla ha de tenir la me-
nor intensitat lumnica possible (evitar collocar la
pantalla davant les nestres).
La pantalla, el teclat i els documents han destar a
una distncia de 45 a 55 cm dels ulls per evitar la
fatiga visual.
Si s possible, cal utilitzar un portadocuments o
faristol a laltura de la pantalla per reduir els esfo-
ros dacomodaci visual i els moviments de gir
amb el cap.
Els peus han de reposar plans a terra. Si no shi
recolzen b, s convenient usar un reposapeus.
Langle entre el bra i lavantbra ha de ser de 90o
(angle recte).
Les mans han destar relaxades evitant exions
amunt i avall.
Lavantbra i la m han destar alineats. Hi ha
dhaver espai sucient davant el teclat per recol-
zar els braos i les mans. Si s possible, cal usar un
reposacanells per evitar tensions esttiques als
braos i a lesquena.
Evitar girs bruscos o mantinguts de tronc i cap.
Si sha de tenir una activitat permanent davant la
pantalla, cal fer parades breus o alternar les tas-
ques.
En cas de fatiga muscular, o durant les pauses, cal
fer exercicis de relaxaci amb suavitat.
n
d
e
x
Vigilncia de la salut
La vigilncia de la salut a lmbit laboral permet iden-
ticar problemes de salut i detectar riscos associats
al lloc de treball, proposar intervencions preventi-
ves, adaptar condicions de treball, avaluar leccia
de les mesures preventives i descriure les tendn-
cies en salut dels treballadors i treballadores.
Si teniu inters en ladopci i consolidaci dhbits
de vida saludable, millorar el vostre benestar o par-
ticipar en el vostre procs de salut, poseu-vos en
contacte amb la vostra unitat bsica de prevenci.
Qu fer en cas daccident de treball?
En cas de patir un accident de treball, heu dacudir
a lrea de Prevenci de Riscos Laborals on lequip
sanitari us donar assistncia mdica i us lliurar
el Comunicat dAssistncia per anar a la Mtua.
Recordeu que heu de retornar el comunicat
dassistncia segellat pel centre assistencial.
Recordeu que tot accident en el trajecte danada
o tornada de la feina es considera accident de tre-
ball.
Collaboreu en lanlisi dels fets ocorreguts i en la
proposta de mesures correctores per a la millora
de les condicions de treball.
Com comunicar un risc laboral o
proposar una millora en les condi-
cions de treball?
En cas de detectar una situaci de risc o voler pro-
posar una millora en les condicions de treball, em-
pleneu el formulari que podeu trobar al Portalics.
Qu fer en cas de patir una situaci
de violncia externa?
La situaci de violncia es comunicar pel mateix
procediment que un accident de treball.
Podeu interposar una denncia a la persona agres-
sora amb el suport de lAssessoria Jurdica.
Qu fer si sospiteu que pot haver-hi
una plaga?
Davant de la sospita daparici duna plaga podeu
emplenar el formulari que trobareu al Portalics.
Davant daquesta sospita, no empreu plaguicides
ds domstic.
n
d
e
x
Normes destalvi energtic
Refrigeraci
A lestiu, la temperatura dels espais de treball que
utilitzin aire condicionat, inclosos els ds pblic,
hauria de ser com a mnim de 25 oC. No saplicar
a espais especcs, com cambres frigorques, es-
pais de preparaci daliments o quirfans especia-
litzats, entre daltres.
Les nestres haurien de mantenir-se sempre tan-
cades.
Caldria abaixar les persianes i les cortines existents
sempre que entri el sol per la nestra o lespai vi-
driat.
En el lloc de treball es recomana ls de vestimen-
ta adaptada a la temperatura de lespai.
Calefacci
Durant lhivern, la temperatura de les zones de
treball hauria destar a un mxim de 20 oC. No
saplicar als espais assistencials amb presncia
de malalts, com habitacions, consultes o serveis
de radiologia, entre daltres.
Les nestres haurien de mantenir-se sempre tan-
cades.
En el lloc de treball es recomana ls de vestimen-
ta adaptada a la temperatura de lespai.
Aigua calenta
Caldria tancar laixeta del lavabo o la dutxa sempre
que no sutilitzi laigua per a una nalitat til. Per tal
de prevenir la legionella, la temperatura de laigua
calenta sempre hauria de ser alta i superior a 55
o
C,
motiu pel qual caldr barrejar-la amb aigua freda.
Equips informtics
Els usuaris dordinadors haurien de tenir com a sal-
vapantalles el fons negre, amb un temps despera
mxim dun minut. En acabar la jornada laboral, s
recomanable que lusuari apagui lordinador. Per
als nous ordinadors, el temps per a lautoapagat
del monitor hauria de ser de tres minuts i el
despera del sistema de quinze minuts.
Les impressores i les fotocopiadores que disposin
de sistema destalvi denergia shaurien de progra-
mar perqu lactivin en un temps mxim de deu
minuts.
Enllumenat
Sempre que en un espai hi hagi entrada de llum
natural per la nestra, seria bo que els llums esti-
guessin tancats, excepte en el cas de tenir persia-
nes o cortines baixades.
Caldria que la darrera persona a deixar desocupat
un espai en tanqus el llum.
n
d
e
x
s un plaer, per a mi, donar-vos la ben-
vinguda a lHospital Universitari de
Bellvitge.
Any rere any, la incorporaci de pro-
fessionals s un fet molt rellevant per
a lhospital, ja que lactivitat docent s
un dels nostres pilars essencials i con-
tribueix de manera clara a la millora
constant de lassistncia.
El lideratge de lhospital en els mbits
assistencial, docent i de recerca s
slid, i constitueix un enorme repte i
responsabilitat poder complir amb les
expectatives dactivitat i de qualitat
que sens demanen.
Durant aquests anys de dicultats
econmiques hem aconseguit man-
tenir una posici de lideratge com a
hospital terciari, ja que tenim el case
mix de pacients ms complex de tot el
territori catal.
Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)
Per facilitar-vos la integraci a
lhospital, us presentem aquesta Guia
que recull una visi global de lactual
estructura i funcionament del centre,
que properament es veur modica-
da amb lobertura del nou edici, on
durant aquest any 2014 traslladarem
el Servei dUrgncies.
Espero que la vostra estada a lhospital
sigui molt enriquidora i protosa, i
resto a la vostra disposici per a qual-
sevol informaci que preciseu.
Cordialment,
Alfredo Garca Daz
Director gerent
n
d
e
x
de residncia preveu la possibilitat
diniciaci en lactivitat investigadora.
Cada servei t un tutor docent que
sencarrega que els residents puguin
tenir en qualsevol moment un inter-
locutor vlid i responsable de la seva
formaci. Les referncies per als facul-
tatius residents han de ser:
1. El propi servei
2. El tutor docent
3. La Comissi de Docncia
4. La Direcci Mdica
Rebeu una salutaci cordial i sigueu
benvinguts entre nosaltres.
Carlos Bartolom Sarvise
Director mdic
Des de la Direcci mdica de lHospital
Universitari de Bellvitge us donem la
benvinguda.
Aquesta Guia us dna la informaci su-
cient perqu conegueu lestructura i
el funcionament del centre. I, al ma-
teix temps, us explica les normes so-
bre les quals sorganitza el dia a dia de
la instituci.
En aquests moments inicieu un nou
perode de formaci que us obrir
nous horitzons i us enriquir huma-
nament i professionalment si el sabeu
utilitzar b. La docncia postgraduada
ha estat sempre un objectiu fonamen-
tal de lHospital de Bellvitge i ha consti-
tut una bona part de lactiu daquesta
organitzaci, en el qual hem procurat
avanar i millorar. La docncia per a
facultatius residents es practica en la
nostra instituci des del mateix any de
la seva inauguraci, el 1972.
Lobjectiu del programa de residncia
s la formaci despecialistes en dis-
tintes rees de la salut. Aquest progra-
ma es desenvolupa principalment en
forma dun aprenentatge assistencial
tutelat. La progressiva experincia
permet, amb el temps, el control i
leccia en la presa de decisions i en
laplicaci de tractaments.
Lany 2013 hem estat acreditats de
nou pel Ministeri de Sanitat, Serveis
Socials i Igualtat com a centre de For-
maci Sanitria Especialitzada (FSE),
tot obtenint uns bons resultats.
En els ltims anys, lactivitat investi-
gadora sha desenvolupat vivament
i, probablement, aquest procs es
consolidar en els anys propers. Un
complex assistencial com el nostre,
associat i coordinat amb la universitat
i amb altres grups o institucions, ha de
ser un lloc idoni per a la investigaci.
s per aquest motiu que el programa
n
d
e
x
Hospital Universitari de
Bellvitge
LHospital Universitari de Bellvitge s un dels hos-
pitals de lInstitut Catal de la Salut (ICS), empresa
pblica amb personalitat jurdica prpia i autono-
mia funcional i de gesti que presta serveis integrals
datenci primria i hospitalria arreu del territori
catal.
Va ser construt lany 1972, i la seva ubicaci geogr-
ca s als afores del barri de Bellvitge, en el municipi de
lHospitalet de Llobregat (Barcelons). Els terrenys on
subiquen els diferents edicis que el constitueixen
ocupen una superfcie duns 90.000 m.
Est acreditat com a centre hospitalari de tercer ni-
vell, i ofereix de totes les especialitats medicoqui-
rrgiques excepte pediatria i obstetrcia. Disposa de
906 llits, i hi treballen unes 4.000 persones.
LHospital Universitari de Bellvitge s la seu i el cen-
tre de referncia dalta complexitat de la Gerncia
Territorial Metropolitana Sud de lICS, estructura
que integra sota un mateix mbit tots els processos
assistencials i de suport de lICS (51 equips datenci
primria, lHospital de Viladecans, i el mateix Hos-
pital Universitari de Bellvitge) en el municipi de
lHospitalet de Llobregat i les comarques del Baix
Llobregat, Alt Peneds i Garraf. Aquest entorn co-
rrespon a una poblaci aproximada d1,3 milions
dhabitants.
En algunes especialitats terciries s tamb hospital
de referncia per a pacients de les regions sanitries
del sud de Catalunya, incloent-hi Tarragona i Tortosa.
Per tant, en processos dalta complexitat s centre
de referncia per a ms de 2 milions dhabitants.
Missi i eixos estratgics
n
d
e
x
La nostra missi s el comproms doferir una atenci
sanitria de qualitat, accessible i ecient. El compro-
ms amb la formaci de professionals de la salut, amb
la recerca i la transferncia de coneixement lligades a
la prevenci i tractament de les malalties. I el compro-
ms amb el foment dun entorn de treball en equip que
permeti la creativitat individual, la innovaci i el des-
envolupament dels nostres professionals.
Eixos estratgics
Assistncia
LHospital Universitari de Bellvitge t com a objectiu
oferir una assistncia sanitria personalitzada i centra-
da en el pacient, de qualitat i ecient. Lassistncia s el
pilar fonamental de lhospital i s tamb la font de co-
neixement del model densenyament que aqu reben
els futurs professionals de la sanitat.
Docncia
El procs educatiu pretn formar professionals com-
promesos i inclou la formaci continuada prpia. La
docncia, a travs de diferents mecanismes, tamb
contribueix a donar resposta a les necessitats de salut
actuals i emergents de la poblaci.
Recerca i transferncia de coneixement
Es promouen, promocionen i avaluen les iniciatives in-
novadores i els nous programes de provisi de serveis
Organigrama

n
d
e
x
de salut. Alhora, lHospital participa, com a font de
coneixement nacional i internacional, en la cerca,
lanlisi i la disseminaci dinformaci rellevant en
qestions de prevenci, diagnstic i tractament de
les malalties i en aspectes relatius a la provisi de
serveis sanitaris.
Organitzaci
En un marc de collaboraci i treball en equip,
lHospital inverteix recursos en la creaci dun en-
torn de treball estable que promogui la creativitat
individual. Aix mateix, fomenta la incorporaci de
la tecnologia necessria per promoure la innovaci
en el camp de la salut, amb la implementaci de no-
ves eines
Com a complement formatiu es realitzen una srie
dactivitats que la mateixa Comissi de Docncia or-
ganitza per completar el procs de formaci que, en
alguns casos, sha de fer amb la collaboraci daltres
hospitals, com ara: lHospital Duran i Reynals, lHos-
pital de Viladecans i lHospital Sant Joan de Du, a
ms daltres centres de la Regi Sanitria Metropoli-
tana Sud, a la qual pertanyem.
Atesa la importncia que t lrea dUrgncies i la
necessitat dadequar i denir lactivitat dels resi-
dents en aquest servei, es fa un Curs de formaci
dUrgncies, a la sala dactes, al comenament de la
residncia, que t carcter obligatori, on sexpliquen
els principals protocols que sutilitzen en els proces-
sos ms prevalents a la nostra rea.
Al mateix temps, es lliuren en el moment de la incor-
poraci de tots els residents i com a part de la docu-
mentaci inicial, diversos llibres, manuals i trptics:
Manual de Consulta Rpida dUrgncies, el Protocol
de supervisi i nivell de responsabilitat dels faculta-
tius residents durant lAtenci Continuada, la Guia
farmacolgica, tots els trptics amb el resum dels di-
ferents protocols de lhospital i un llapis de memria
amb tota la documentaci que es necessita.
La base duna bona docncia s realitzar una correc-
ta planicaci, denir uns objectius i estructurar els
continguts ms adients per assolir les competncies
Comissi de Docncia
Estructuraci de la docncia
LHUB est acreditat per impartir docncia de 41
especialitats, ats que compleix les condicions que
determina el Consell Nacional dEspecialitats Mdi-
ques i la Subdirecci General de Formaci Professi-
onal.
La Comissi de Docncia vetlla perqu es complei-
xin els programes de formaci que cada comissi
nacional deneix. Aquesta activitat es fa en col-
laboraci amb els diferents serveis que intervenen
en la formaci dels facultatius residents.
Tots els facultatius residents tenen designat un tutor
docent de la prpia especialitat. s una gura clau
en la formaci, ja que s el responsable docent del
seguiment, la supervisi i lavaluaci de la formaci
dels facultatius residents que t assignats.
La resta de facultatius especialistes que conformen
el cos docent de lhospital tamb participen activa-
ment en la docncia.
Durant tot el perode formatiu shan de seguir els
plans i les normes docents indicades per les Comis-
sions Nacionals de cadascuna de les especialitats,
tal com ho disposa la Comissi de Docncia.
La Comissi de Docncia s lrgan encarregat des-
tructurar, supervisar i vetllar per a un correcte fun-
cionament de la formaci sanitria especialitzada
(FSE) en el nostre centre.
Est constituda per un/a president/a i uns vocals
que, de forma paritria, representen els tutors do-
cents i els facultatius residents, dels quals nhi ha un
de cada any de formaci (total 5 membres), que ac-
tua en representaci de tot el collectiu.
La Comissi de Docncia participa activament en
diferents frums docents: ordenaci professional de
lICS, Xarxa de Comissions de Docncia i Assessores
de Catalunya de lInstitut Catal de la Salut (IES) i en
la resta dinstitucions, tant de Catalunya com dEs-
panya, que estan relacionades amb la docncia.
n
d
e
x
Composici
Presidenta (cap destudis de lHUB):
Dra. R. Villalonga Vadell
Vicepresident: Dr. A. Coscujuela Ma
Vocals (representants dels tutors docents):
Dr. J. Castellote Alonso
Dr. A. Coscujuela Ma
Dra. C. Gutirrez Miqulez
Dra. O. Garca Garca
Dra. A. Gum Martnez
Vocals (representants dels especialistes en formaci):
Dra. M. Fontalva Guerrero R5
Dra. C. Martn Callizo R4
Dra. S. Lpez Gordo R3
Dra. P. Bustos Bedoya R2
Dra. H. Brosa Morros R1
Vocal designat per la Comunitat Autnoma:
Dra. Cristina Gutirrez Migulez
Coordinador de la Unitat Docent de Medicina
Familiar i Comunitria: Dra. D. Fors Garcia
Representant de la Unitat Docent de Psiquiatria i
Salut Mental: Dr. J. M. Crespo Blanco
Representant de la Subcomissi dInfermeria en
Salut Mental: Sra. G. Martnez Estalella
Vocal (representant del personal administratiu) i
secretria de la Comissi: Sra. C. Felip Farrs
La Comissi de Docncia est ubicada a la planta 19
de lHospital, al costat de les escales.
La secretria s la senyora Consol Felip, i el seu te-
lfon s el 7651.
que cal adquirir en les diferents rotacions que shan
anat fent al llarg dels diferents anys de residncia.
La Comissi de Docncia ha de mantenir una estre-
ta relaci amb tots els residents, els tutors docents i
tots els facultatius de lHospital. Aix permet valorar
els coneixements i les habilitats adquirides, aix com
les actituds i el professionalisme demostrat, per tal
de poder fer una valoraci de les competncies ad-
quirides i poder realitzar lavaluaci anual i la de -
nal del perode de residncia que permet lobtenci
del ttol despecialista.
Lany 2004 es va comenar a implantar el Llibre del
resident en el nostre centre. s una eina que permet
valorar la formaci de cadascun dels residents, ja
que hi consten totes les activitats dutes a terme al
llarg del perode de residncia, on hi ha constncia
de totes les accions formatives realitzades i permet
conixer si shan complert els objectius formatius
de lespecialitat.
Aquest llibre s un currculum de cadascun dels fa-
cultatius residents, on es recullen totes les activitats
que es fan, des de linici daquesta nova etapa, i que
permet demostrar lactivitat que sha fet en nalit-
zar la formaci.
El tutor s la persona encarregada de proporcionar
aquest document als residents que tutoritza, a linici
del perode formatiu.
Com a complement daquest llibre, el tutor docent
ha delaborar un informe anyal de lactivitat desen-
volupada per cada facultatiu resident, on constar si
han assolit els objectius docents.
Es fan, tamb, almenys quatre entrevistes estructu-
rades anuals, entre el tutor i el resident, que queden
enregistrades a la plantilla corresponent.
Tota aquesta informaci sinclou en lexpedient aca-
dmic de cada facultatiu resident, i conforma la de-
nominada Memria docent, la qual, juntament amb
les avaluacions anyals i nals, que senvien al Mi-
nisteri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, permet
nalment, si els resultats sn favorables, lobtenci
del ttol despecialista.
Dins del Pla de qualitat docent del centre hi ha esta-
blerta la realitzaci de lavaluaci de la formaci re-
buda. Hi ha uns fulls que recullen lopini dels facul-
tatius residents, desprs de cada rotaci. Aquestes
enquestes de satisfacci, que es fan de forma anni-
ma i es lliuren a la Secretaria de Docncia, sn molt
importants, com a mesura de control de la docncia
impartida i una eina de millora de la qualitat de la
docncia duta a terme a lhospital.
Daltra banda, dins de la instituci hi ha unes nor-
mes dactuaci que emanen tant de lInstitut Catal
de la Salut (ICS), al qual pertany el nostre hospital,
com de la Gerncia Territorial, la Direcci Mdica i
la prpia Comissi de Docncia, i que sn dobligat
compliment per a tots.
n
d
e
x
RADIODIAGNSTIC
Dra. A. Gum Martnez
Dra. E. de Lama Salvador
Dra. M. Cos Domingo
Dr. R. Mast Vilaseca
RADIOFARMCIA
Dr. M. Roca Engroat
RADIOFSICA HOSPITALRIA
Dr. J. Puxeu Vaqu
Dr. I. Modolell Farre
Dr. R. Puchal An
MEDICINA FSICA I REHABILITACI
Dra. M. L. Catass Clav
Dra. M. Lpez Cuba
REUMATOLOGIA
Dr. F. J. Narvez Garca
Dr. J. Rodrguez Moreno
TRAUMATOLOGIA
Dr. A. Coscujuela Ma
Dr. O. Pablos Gonzlez
Dr. C. Tramunt Monsonet
UROLOGIA
Dr. L. Riera Canals
Dr. C. Torrecilla Ortiz
CURES PALLIATIVES
Dra. Gala Serrano Bermdez
INFERMERIA EN SALUT MENTAL
Sra. C. Domnguez Suria
ANATOMIA PATOLGICA
Dra. I. Catal Costa
Dr. X. Sanjuan Garriga
ANESTESIOLOGIA, REANIMACI I
TERPIA DEL DOLOR
Dr. . Arcocha Calvin
Dr. E. Boza Hernndez
Dr. M. Casals Merchn
Dr. N. Frustan Guerrero
Dra. G. Elguezbal Sangrador
Dra. E. Ferreres Albert
Dr. F. X. Bocos Garca
ANGIOLOGIA I CIRURGIA VASCULAR
Dr. A. Romera Villegas
APARELL DIGESTIU
Dra. C. Baliellas Comellas
Dr. J. Castellote Alonso
Dr. F. Rodrguez Moranta
BIOQUMICA CLNICA
Dra. A. Blanco Font
Dr. J. Valero Politi
CARDIOLOGIA
Dr. J. Gonzlez Costello
Dr. A. Ariza Sol
Dr. G. Roura Ferrer
CIRURGIA CARDACA
Dr. M. Benito Canet
CIRURGIA GENERAL I DE LAPARELL
DIGESTIU
Dra. M. Milln Scheiding
Dra. M. Mir Martn
Dra. C. Betnica Larragaa
Dr. J. Busquets Barenys
CIRURGIA ORAL I MAXILLOFACIAL
Dr. C. Arranz Obispo
CIRURGIA PLSTICA, ESTTICA
I REPARADORA
Dra. A. Lpez Ojeda
CIRURGIA TORCICA
Dr. I. Escobar Campuzano
DERMATOLOGIA
Dra. A. Jucgl Serra
ENDOCRINOLOGIA I NUTRICI
Dr. C. Villabona Artero
Dr. M. Prez Maraver
FARMCIA HOSPITALRIA
Dra. M. B. Bada Tahull
Dra. D. Comas Sugraes
FARMACOLOGIA CLNICA
Dr. A. Vallano Ferraz
GINECOLOGIA I OBSTETRICIA
Dra. M. J. Pla Farns
HEMATOLOGIA I HEMOTERPIA
Dra. E. Alonso Sanz
Dra. C. Boqu Genovart
Dr. J. Peris Vidal
Dr. S. Mercadal Vlchez
IMMUNOLOGIA
Dr. J. Bas Minguet
MEDICINA FAMILIAR I COMUNITRIA
Dra. A. Centellas Oller
Dr. J. Giol Amich
Dr. F. Llopis Roca
Dra. A. Albert Casado
MEDICINA INTENSIVA
Dra. R. Caizares Mediano
Dra. M. J. Ferrer Sierra
Dr. T. Casanovas Lorenzo
MEDICINA INTERNA
Dr. J. Ma Rey
Dra. O. Capdevila Pons
Dr. Manuel Rubio Rivas
Dr. A. Riera Mestre
Dr. J. Jacob Rodrguez
MALALTIES INFECCIOSES
Dr. M. Santn Cerezales
Dra. N. Sab Fernndez
MEDICINA NUCLEAR
Dra. M. T. Bajn Lzaro
Dra. A. Bentez Segura
MEDICINA PREVENTIVA I SALUT
PBLICA
Dra. C. Masuet Aumatell
MEDICINA TREBALL
Dr. M. Gen Badia
MICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA
Dr. J. Niub Bosch
NEFROLOGIA
Dr. X. Fulladosa Oliveras
Dr. E. Melilli
NEUROCIRURGIA
Dr. M. A. Aparicio Caballero
NEUROFISIOLOGIA CLNICA
Dra. M. Povedano Panads
NEUROLOGIA
Dr. R. Re Ramrez
Dr. J. Gascn Bayarri
Dr. P. Cardona Portela
OFTALMOLOGIA
Dra. O. Garcia Garcia
Dr. J. Lillo Sopena
Dra. S. Muoz Quiones
ONCOLOGIA MDICA
Dr. R. Mesa Nin
Dra. M. Calvo Campos
Dra. B. Pardo Brdalo
Dr. R. Palmero Snchez
ONCOLOGIA RADIOTERPICA
Dra. C. Gutirrez Migulez
Dr. F. Ferrer Gonzlez
Dra. A. Eraso Urien
OTORINOLARINGOLOGIA
Dr. X. Gonzlez Compta
Dr. F. Cruellas Taischik
Dr. J. Tornero Salto
PNEUMOLOGIA
Dra. M. Lpez Snchez
Dr. E. Prats Soro
PSIQUIATRIA
Dr. J. Manuel Crespo Blanco
Dr. N. Cardoner lvarez
Dr. M. Urretavizcaya Sarachaga
PSICOLOGIA CLNICA
Dra. M. Gmez Pea
Tutors docents
n
d
e
x
Infermeria de Salut Mental: 2 anys
Medicina Familiar i Comunitria: 4 anys
Medicina Intensiva: 5 anys
Medicina Interna: 5 anys
Medicina Nuclear: 4 anys
Medicina Preventiva: 4 anys
Microbiologia i Parasitologia: 4 anys
Nefrologia: 4 anys
Pneumologia: 4 anys
Neurocirurgia: 5 anys
Neurosiologia Clnica: 4 anys
Neurologia: 4 anys
Ginecologia: 4 anys
Oftalmologia: 4 anys
Oncologia Mdica: 5 anys
Oncologia Radioterpica: 4 anys
Otorinolaringologia: 4 anys
Psiquiatria: 4 anys
Psicologia Clnica: 4 anys
Radiodiagnstic: 4 anys
Radiofarmcia: 3 anys
Rehabilitaci: 4 anys
Reumatologia: 4 anys
Radiofsica Hospitalria: 3 anys
Traumatologia: 5 anys
Urologia: 5 anys
Normativa de la Comissi de
Docncia
Requisits per iniciar el programa
1. s indispensable tenir el ttol de llicenciat en Me-
dicina i Cirurgia, Farmcia, Fsica, Qumica, Psico-
logia, Radiofsica, Bioqumica o Biologia, expedit
per lEstat espanyol.
Per als facultatius estrangers, s imprescindible
tenir aquest ttol convalidat per poder iniciar la
Formaci Sanitria Especialitzada (FSE).
2. Sha dhaver superat la prova de carcter nacio-
nal, que permet laccs al Pla Nacional dFSE.
3. El contracte dFSE implica dedicaci exclusiva, i
s incompatible amb cap altra activitat remune-
rada. Lassistncia ha de ser ininterrompuda i con-
tinuada a totes les activitats programades que es
duguin a terme al centre i a la unitat docent, amb
la nalitat de tenir la millor formaci
4. No es pot signar cap altre tipus de contracte de
treball durant el perode de residncia.
Amb la signatura del contracte hi ha un punt espec-
c en relaci amb la condencialitat, pel que fa a les
dades obtingudes de la histria clnica, dades ob-
tingudes dels pacients i familiars i dades de la ins-
tituci (Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre,
de protecci de dades de carcter personal i Reial
decret 1720/2007, de 21 de desembre).
Temps de formaci efectiva i durada
de lespecialitat
Dacord amb la normativa vigent, lespecialitat sha
de cursar en un perode dentre tres i cinc anys. Es
tracta de donar una formaci bsica a lespecialista,
que el capaciti per a lexercici professional i leventual
ampliaci i obtenci de competncia, en rees es-
pecques.
Temps de durada efectiva del
programa de formaci
Anatomia Patolgica: 4 anys
Anestesiologia i Reanimaci: 4 anys
Angiologia i C. Vascular: 5 anys
Aparell Digestiu: 4 anys
Bioqumica Clnica: 4 anys
Cirurgia Cardaca: 5 anys
Cirurgia General i Digestiva: 5 anys
Cirurgia Maxillofacial: 5 anys
Cirurgia Plstica, Esttica i Reparadora: 5 anys
Cirurgia Torcica: 5 anys
Cardiologia: 5 anys
Dermatologia i Venerologia: 4 anys
Endocrinologia i nutrici: 4 anys
Farmcia Hospitalria: 4 anys
Hematologia i Hemoterpia: 4 anys
Immunologia: 4 anys
n
d
e
x
expedients acadmics al Ministeri de Sanitat, Serveis
Socials i Igualtat.
Activitats que cal acreditar quan
sacaben els perodes de formaci
Qualsevol centre i unitat docent que intervingui en
lFSE ha dorganitzar una srie dactivitats com ara
sessions clniques, sessions de revisi de casos cl-
nics, seminaris bibliogrcs, etc., on els residents
han dintervenir duna manera activa, per la qual
han dadquirir els coneixements terics sucients.
Es considera molt recomanable que el resident in-
tervingui en publicacions, presentacions orals de
comunicacions cientques, sintegri en programes
dinvestigaci bsica o aplicada i comenci o realitzi
la seva tesi doctoral durant el seu perode de forma-
ci, sense que aix vagi en detriment de les activitats
prpies de lespecialitat, en qu sestigui formant.
Llibre del resident
Cada tutor docent lliurar als residents que tutoritza
el model de Llibre del resident corresponent a cada
especialitat. El disseny s diferent en funci de les
activitats que shan de realitzar, tal com estableixen
els diferents programes formatius.
Al llibre esmentat, shi ha dintroduir tota lactivitat rea-
litzada diriament: assistencial, docent i investigadora.
Programa formatiu de lespecialitat
Cada especialitat t un Programa formatiu ocial,
elaborat per la Comissi Nacional corresponent.
Molts daquest programes shan anat actualitzant
en els darrers anys, tot i que resten unes quantes es-
pecialitats que encara es regeixen pels programes
inicials de lany 1996.
A mesura que el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials
i Igualtat publiqui els nous programes formatius,
sanir noticant a la unitat docent corresponent,
per tal que es faci la mxima difusi daquesta pu-
blicaci, tant als tutors docents com als facultatius
residents.
Establiment dels programes de cada
especialitat
La Comissi de Docncia ha de programar, dacord
amb els tutors docents, les rotacions i les activi-
tats que shan de desenvolupar al llarg del perode
despecialitzaci, dacord amb el seu propi criteri i
les possibilitats del centre.
La Comissi de Docncia estableix, tamb, les
collaboracions necessries amb altres centres asso-
ciats, si sescau, per tal de poder impartir tot el Pro-
grama formatiu establert.
Itineraris formatius de les unitats
docents
Constitueixen la presentaci del Servei i de la pro-
gramaci de la formaci adaptada al nostre hos-
pital, tal com estableix la normativa vigent. Molts
dells, es troben tamb en fase dactualitzaci i po-
den presentar petites modicacions en funci dels
canvis establerts al nou Programa formatiu i en la
planicaci docent del Servei.
Els itineraris formatius dels diferents serveis sn a
lespai de Docncia de la intranet i a la pgina web
de lHospital.
Itinerari formatiu individual o
planning personal de rotacions
Litinerari formatiu individual o planning de rotacions
s el conjunt de les diferents rotacions que shan de
dur a terme durant tot el perode de residncia i que
realitzen de manera progressiva al llarg de cada any.
Litinerari formatiu correspon a ladaptaci individua-
litzada del programa formatiu de cada especialitat.
Cal revisar i comprovar que es correspon amb les
rotacions planicades. Si hi ha cap modicaci o
una rotaci canviada, substituda o eliminada, sha
de conrmar amb al tutor docent i, en cas que sigui
aix, aquest ho ha de comunicar a la Secretaria de la
Comissi de Docncia, per tal de modicar litinerari
formatiu i que constin les rotacions exactes efectua-
des, per cada facultatiu resident, quan senvin els
n
d
e
x
Avaluacions
Per a lobtenci del ttol despecialista, s necessari
passar una avaluaci nal, resultat duna avaluaci
continuada al llarg de cada any lectiu.
s imprescindible superar lavaluaci anyal per po-
der passar a lany segent.
El tutor docent ha de lliurar els fulls davaluaci, al
Comit dAvaluaci de la Comissi Local de Docn-
cia, on indica les activitats realitzades pel resident,
dacord amb els objectius docents prviament de-
terminats.
Quan lavaluaci s negativa per manca de coneixe-
ment, susceptible de recuperaci, es fa una recupe-
raci especca i programada dins els tres primers
mesos de lany segent, conjuntament amb les
activitats programades de lany, restant supeditat
el seguiment del programa i la prrroga anyal, del
corresponent contracte, per als restants nou mesos,
a lavaluaci positiva del perode de recuperaci.
Lavaluaci negativa del perode de formaci no
tindr carcter recuperable i suposar lextinci del
contracte, excepte si el resident sollicita la revisi
de lavaluaci, en els termes previstos en larticle 24
i el seu resultat fora positiu (RD183/2008).
Si lavaluaci s negativa per manca dassistncia o
daprotament, es procedeix a la rescissi del con-
tracte.
Si s negativa per perodes perllongats de malaltia
o altres causes que suposin una prdua de ms del
25 % de la jornada laboral anyal, la Direcci General
En les dades assistencials, shi ha de posar la data i el
nmero dhistria clnica del pacient i els actes m-
dics que se li han realitzat, perqu tingui validesa.
A aquest llibre, que est avalat per la Comissi de
Docncia per tal que serveixi com a garantia de la
tasca realitzada i les habilitats i els coneixements ad-
quirits per cada facultatiu durant el perode de resi-
dncia, se li afegiran els fulls de puntuaci de cada
any acadmic, quan es nalitzi la formaci.
Entrevistes estructurades
Com a mnim, es realitzen quatre entrevistes estruc-
turades, al llarg de cada any acadmic, entre el tutor
docent i el facultatiu resident, en les quals es comen-
ten i valoren, de manera conjunta, els aspectes ms
rellevants relatius a la formaci, els punts forts i els
punts febles, per poder decidir com millorar, si cal,
per arribar a aconseguir una formaci excellent.
El tutor docent o el propi facultatiu resident pot
plantejar ms temes o ms reunions, si ho conside-
ra necessari.
Aquestes entrevistes han de constar tamb en el Lli-
bre del resident.
Fulls davaluaci
En arribar a lHospital i desprs de linici de cada any
acadmic, la secretria de la Comissi de Docncia
lliurar, a cada facultatiu resident, els fulls davaluaci
(dos per a cadascuna de les rotacions).
Un, correspon a lavaluaci de cada rotaci, que ha de
lliurar al facultatiu responsable o b al tutor docent,
per tal que puguin avaluar lactivitat desenvolupada.
Laltre s lenquesta de satisfacci relativa a la for-
maci rebuda, que cada facultatiu resident ha
demplenar. En nalitzar cada rotaci es disposa
dun termini de 10 dies, per lliurar aquests fulls a la
Secretaria de la Comissi de Docncia, per adjuntar-
los a lexpedient acadmic corresponent.
Les plantilles daquests fulls estan a labast de
tothom, a lespai de docncia de la intranet de
lHospital, aix com al llapis de memria que es lliura
a tots els facultatius residents en el moment de la
incorporaci.
Shan de completar amb el nom i els cognoms del
facultatiu resident corresponent, nmero de codi,
any de residncia i cal especicar-hi la rotaci a qu
correspon.
En cas duna rotaci externa, lavaluaci, lhaur de
fer el responsable docent del centre, on sha realit-
zat. Aquests fulls shan de portar a la Secretaria de la
Comissi de Docncia, el dia de la reincorporaci a
lHospital.
n
d
e
x
4. Atendre qualsevol trucada o demanda de valo-
raci/supervisi mdica, en el menor temps pos-
sible, feta per qualsevol company o pel personal
dinfermeria. Per dur a terme aquesta tasca, s
necessari, presentar-se al lloc on el pacient es tro-
ba ingressat i realitzar personalment la consulta
sollicitada.
5. Mantenir una estricta condencialitat de totes les
dades referents als pacients.
6. Fer servir ladrea de correu electrnic de
lHospital, ja que qualsevol informaci institucio-
nal es comunicar per aquesta via.
7. Seguir la normativa vigent a lHospital, relativa a
la realitzaci de gurdies.
Prescripci farmacutica
La prescripci farmacutica es fa sempre mitjanant
la histria clnica del SAP, en la pestanya Pla de me-
dicaci.
a) Si el malalt est ingressat, cal seleccionar lopci
Prescripci a lingrs que es comunica amb el
programa SILICON. A la prescripci sha de fer
constar: nom del medicament, dosi i pauta, aix
com totes les observacions que es considerin
oportunes.
b) En el cas de malalts ambulatoris (urgncies, con-
sultes externes i altes) sha descollir lopci Pla
de medicaci comunitria i, dins daquesta pan-
talla, el bot Prescripci.
dOrdenaci Professional, previ informe de la Comis-
si de Docncia, podr autoritzar la repetici parcial
o completa del perode formatiu.
Lavaluaci negativa del perode de recuperaci no
t carcter recuperable i suposa lextinci del con-
tracte, excepte si el resident sollicita la revisi de
lavaluaci a la Comissi de Docncia i el resultat
nal s positiu (article 22, RD 183/2208).
Trmit del ttol despecialista
En nalitzar la formaci, cal tramitar el ttol
despecialista, que s necessari per poder exercir
com a tal.
La tramitaci s personal, per sha de fer mitjanant
la Comissi de Docncia amb una sollicitud al Mi-
nisteri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, en na-
litzar el perode de residncia. Cal estar inscrit en el
Registre Nacional dEspecialistes en Formaci.
Provisionalment i durant la tramitaci del ttol, des
de la Comissi de Docncia es lliura un diploma
acreditatiu dhaver nalitzat lespecialitat.
Normativa general
Cal recordar que les tasques que diriament es des-
envolupen en el nostre centre, tant a les plantes
dhospitalitzaci, consultes externes i urgncies,
shan dentendre com un treball multidisciplinari,
on intervenen professionals de diferents categories
(personal mdic, dinfermeria, zeladors, administra-
tius, etc.) i que tot el seu conjunt facilita un adequat
tractament per al pacient.
Tot aix implica lobligaci de dispensar un tracte
correcte i respectus envers tots els companys, els
pacients i les seves famlies.
s obligatori
1. Assistir diriament al lloc de treball, segons la ro-
taci establerta i al lloc de la gurdia els dies co-
rresponents.
2. Escriure a la histria clnica mitjanant el progra-
ma informtic SAP, establert a tot lICS, lexploraci
fsica del pacient, totes les proves diagnstiques
sollicitades i els resultats obtinguts, aix com tots
els comentaris de la seva evoluci clnica.
3. Trametre, per escrit, a Infermeria les ordres m-
diques per a qualsevol malalt, tant si ha es-
tat ats al Servei dUrgncies o a les plantes
dhospitalitzaci.
n
d
e
x
Biblioteca
Accs a la biblioteca electrnica de la Universitat
de Barcelona des de la intranet de lHospital
Per tal daccedir als recursos bibliogrcs de la bi-
blioteca de la Universitat de Barcelona, mitjanant
el navegador Internet Explorer, cal procedir a con-
gurar, de forma especca, el proxy del navegador
esmentat, tal com us expliquem a continuaci:
Men EINES
o Opcions dinternet
o Connexions
o Conguraci LAN
o Servidor proxy:
Activar el requadre Utilitzar un servidor proxy i
posar-hi
ladrea: proxy2.bib.ub.es
Port: 8090
Tota la informaci, es troba a lespai de Docncia de
la intranet de lHospital.
Per fer servir aquesta opci cal disposar de la targeta
identicativa de lhospital degudament congurada
amb la signatura electrnica autoritzada pel Collegi
de metges i, a ms, cal que lordinador estigui con-
nectat amb un lector de targetes.
Aquesta opci NO ES POT FER SERVIR en cas de
malalts ambulatoris que necessitin medicaci hos-
pitalria. De moment, aquesta prescripci es fa en
paper o mitjanant circuits propis que han estat es-
tablerts per a diferents patologies
Assegurana
LHospital disposa duna assegurana general, tot i
que si es fa una rotaci externa, el resident ha de
tenir una assegurana de responsabilitat civil, que
cobreixi el perode de la rotaci.
Rotacions externes
Els tutors docents han de sollicitar aquestes rota-
cions (amb un mnim de quatre mesos dantelaci)
que han de ser autoritzades per la Comissi de Do-
cncia i per la Gerncia de lHospital Universitari
de Bellvitge, que assumeix el cost del salari durant
aquest perode rotatori.
En nalitzar lestada, cal portar el full davaluaci a la
Secretaria de la Comissi de Docncia, el primer dia
de la reincorporaci al centre.
Si la rotaci s en un centre estranger, sha de pre-
sentar un resum de lactivitat desenvolupada, aix
com de les habilitats i coneixements adquirits.
Aquesta informaci es publica a la revista en lnia
de lHospital, e-Bellvitge per a qu tothom en tingui
coneixement.
Estudi
Cal recordar que tan important com la prctica m-
dica diria s lestudi constant, no tan sols durant
el perode de residncia, sino que sha de mantenir
durant tota la vida professional. Letapa de residn-
cia s un bon moment per adquirir aquest hbit
destudi.
s important estar organitzats per reservar sempre
unes hores setmanals a aquesta tasca fonamental
per a la formaci. Ladquisici de lhbit destudi
serveix no tant sols durant el perode formatiu de
la residncia, sin que es mant durant tota la vida,
ja que lexercici de qualsevol branca de les Cincies
de la Salut implica una actualitzaci constant dels
coneixements
n
d
e
x
Vdeos
A lespai de docncia de la intranet de lhospital hi
ha una collecci de vdeos molt didctics editats pel
New England Journal of Medicine, que serveixen per
aprendre les tcniques i habilitats realitzades ms
freqentment durant lactivitat diria. Els trobareu
a la pgina web perqu us pugueu connectar i ac-
tualitzar la collecci, ja que surten cada mes o mes i
mig. Habitueu-vos a entrar-hi.
Presentaci de treballs i
comunicacions
Per presentar treballs (comunicacions a congressos,
psters, publicacions, etc.), s necessria la supervi-
si, dalmenys, un metge collaborador docent o un
tutor del vostre servei o del servei on sest fent el
treball, per tal que sigui autoritzada la presentaci.
En qualsevol treball o publicaci presentada, cal
incloure-hi el nom de lhospital.
Les presentacions amb diapositives o en format
pster shan de fer amb els diferents models que t
establerts lHUB, i que es poden trobar a disposici
de tots a la pgina de la Unitat dAudiovisuals que
hi ha a la Intranet de lhospital.
Protocols
Els protocols clnics sn un conjunt de recomana-
cions sobre els procediments diagnstics i/o tera-
putics ms adequats, per a labordatge dun pro-
blema de salut concret, amb lobjectiu fonamental
de millorar la qualitat assistencial en latenci als
malalts.
Per assolir aquesta millora, els protocols han de te-
nir quatre aspectes fonamentals:
Minimitzar les variacions en el maneig del proble-
ma / la patologia, orientant les decisions clniques
cap a la millor evidncia cientca, aplicada al nos-
tre entorn.
Ajudar en el procs de decisi clnica, oferint reco-
manacions i alternatives sucientment exibles,
que permetin la seva adaptaci a les caractersti-
ques individuals dun pacient concret.
Potenciar el coneixement en les Cincies de la
Salut cercant les millors prctiques reconegudes
per la comunitat cientca i facilitant el seu accs
a tots els professionals implicats.
Proporcionar les bases necessries per a leducaci
i informaci dels pacients que es veuran afectats
per aquestes prctiques.
Tant els protocols clnics com les guies de prctica
clnica (GPC) ajuden els professionals a decidir qui-
na s la intervenci sanitria ms adequada en una
situaci clnica concreta.
Totes dues basen les seves recomanacions en la mi-
llor evidncia cientca disponible, per, a diferncia
de les GPC, que fan recomanacions ms generals i
que acostumen a estar editades per societats cient-
ques o agncies estatals, amb el consens dexperts,
els protocols clnics adapten les recomanacions a
lmbit concret daplicaci, introduint lexperincia
dels professionals de la instituci, que arriben a
acords i recomanacions consensuades molt ms
concretes.
Daltra banda, les trajectries clniques (o vies clni-
ques) sn ladaptaci operacional de les recomana-
cions recollides en les GPC i en els protocols clnics.
Deneixen detalladament latenci del malalt, en
tot el procs preventiu/diagnstic/teraputic i des-
criuen quan, com i en quina seqncia sha de pro-
porcionar aquesta atenci, amb lespecicaci dels
objectius de cada fase.
Es pot accedir a tots els protocols de lHUB des de la
pgina principal de la intranet del nostre centre.

Per a ms informaci, es pot trobar la intranet de
lHUB a lapartat de Suport al treball diari
n
d
e
x
Pgina web de lHospital
(un espai exclusiu per a Docncia)
La pgina web de lHospital s un mirall on queda
reectida tota la seva activitat i totes les ofertes que
pot donar. s una eina bsica i necessria, i un espai
ben denit, per tal que tota la informaci relativa a
lactivitat docent estigui a labast de tothom.
Espai de Docncia a la intranet de
lHospital
Hi ha un espai per a docncia a la intranet de
lHospital on el disseny i lestructura s similar al rea-
litzat a la pgina web.
Tenir aquest lloc especc permet que, en tot mo-
ment, es pugui consultar qualsevol informaci rela-
tiva a la Docncia i facilitar les tasques docents dels
tutors i dels residents, tenint sempre a m tots els
documents docents (normatives, legislaci, progra-
mes formatius vigents, planicaci de rotacions i
objectius establerts, fulls davaluaci, etc.).
Tamb s una eina bsica per transmetre informa-
ci urgent, que pugui arribar a tothom, millorar
lefectivitat de la resposta i agilitar molt els trmits.

Participaci en xarxes dinternet
Tant des del Centre Corporatiu de lICS com des de
lHUB, es realitzen regularment controls per tal de
preservar el respecte i la dignitat de les persones i
de les institucions i vetllar pel compliment de la nor-
mativa vigent.
Cal tenir en compte els comentaris i les opinions
que es poden incloure en aquests frums que, en-
cara que siguin expressats de manera involuntria,
poden ser constitutius de falta, ja que poden no se-
guir les pautes de conducta que cal seguir en una
instituci pblica, denides als codis deontolgics,
que tots tenim i hem de respectar.
Tots els treballadors de lHospital som funcionaris
pblics, que ens regim per la normativa legislativa
vigent, de la qual destaca:
Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, DOGC nm. 2509,
Annex, de 3 de novembre de 1997. Reglament de la Funci
Pblica (captol 4, article 115 secci e, article 116 secci c i ar-
ticle 119).
Llei 55/2003, de 16 de desembre, BOE nm. 301, de 17 de des-
embre de 2003, de lEstatut marc (article 72, punt 2, punt 3 i
article 74).
Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, BOE nm. 298, de
14 de desembre de 1999, de protecci de dades de carcter
personal.
Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, BOE nm. 17, de
19 de gener de 2008, de protecci de dades de carcter per-
sonal.
Reial decret 1146/2006, de 6 doctubre, BOE nm. 240, de 7
doctubre de 2006, de relaci laboral de residncia (article 11
i lletra g).
n
d
e
x
8. El nombre de gurdies que cal realitzar mensual-
ment depn de les directius establertes en cada
moment per la Direcci Mdica, dacord amb la
Comissi de Docncia, tal com estableix el Reial
decret 1146/2006. En funci de lany de residn-
cia, el nombre de gurdies que shan de realitzar
mensualment pot canviar. La relaci de gurdies
intersetmanals s del 70 % i del 30 % en caps de
setmana i festius. Cal intentar mantenir un equili-
bri, tot i tenint en compte que en realitzar el cm-
put semestral no es pot superar el nombre mxim
de gurdies establert a lHUB.
Sha daconseguir un repartiment equitatiu al
llarg de tots els mesos de lany, per mantenir una
formaci constant i correcta.
Aquesta normativa sha fet seguint les directrius
del Reial decret 1146/2006, de 6 doctubre, pel
qual es regulen els aspectes laborals dels metges
residents, on ell seu article cinqu regula el nom-
bre mxim dhores que sha de treballar en cm-
put semestral. 9. Cal mantenir diriament el nom-
bre establert de residents, a cada grup o pool de
gurdia.
10. A partir dR2, per a les especialitats quirrgiques
i dR3, per a les especialitats mdiques, es fa gur-
dia despecialitat, atenent els pacients propis de
cada especialitat, tant al Servei dUrgncies com
a qualsevol planta dhospitalitzaci.
Normativa de les gurdies
mdiques dels facultatius
residents
1. Lhorari de les gurdies mdiques de manera glo-
bal, s:
Dies laborables: de dilluns a divendres, de
15.00 hores a 8.00 hores.
Dissabtes, diumenges i festius: de 9.00 hores a
9.00 hores del dia segent.
2. Lassistncia a la gurdia s obligatria i labsncia,
sense cap justicaci, s una falta greu.
Si per algun motiu no shi pot assistir, cal-
dr comunicar-ho al cap de gurdia a prime-
ra hora del mat i presentar posteriorment
el justicant corresponent (es pot enviar per
fax, o correu electrnic, amb el justicant ad-
junt), i presentar loriginal el primer dia de la
incorporaci al centre.
3. Des del mes doctubre de 2008, la ubicaci dels
metges residents a les gurdies ser a les dife-
rents rees del Servei dUrgncies, per a totes les
especialitats. Per tant, tots els facultatius residents
han destar durant la gurdia a lrea dUrgncies
que els correspongui.
Aix afavoreix una millor dinmica al Ser-
vei dUrgncies i daquesta forma els que fan
gurdies despecialitat poden atendre di-
recta i inicialment els seus malalts. A ms,
sagilita el procs diagnstic i el tractament,
igual que la indicaci dalta o dingrs. Tot
aix fa que millori la crrega assistencial durgn-
cies.
4. Hi ha dos pool troncals de gurdia:
pool quirrgic: format per tots els resi-
dents de primer any despecialitats quirrgi-
ques (R1). Tamb en formen part els resi-
dents de Medicina Familiar i Comunitria
integrats al nostre centre.
pool mdic: format per tots els resi-
dents de primer i segon any despecialitats
mdiques (R1 i R2). Tamb en formen part
els residents de Medicina Familiar i Co-
munitria integrats al nostre centre.
5. HI ha un pool de residents grans a Nivell II de
Medicina, que cobreix aquesta rea, aix com les
gurdies corresponents del Servei Medicina Inter-
na.
6. Depenen del coordinador durgncies les gur-
dies troncals, tant del pool quirrgic (R1) com
del pool mdic (R1 i R2).
7. Hi ha un facultatiu responsable de les gurdies
dels residents grans de Medicina (Nivell II i es-
pecialitat de Medicina Interna), que estructura
i supervisa les gurdies, per tal que sempre esti-
guin tots els llocs coberts i amb una distribuci
equitativa. Aquest facultatiu responsable est
sempre amb relaci directa amb el coordinador
dUrgncies.
n
d
e
x
11. Les gurdies despecialitat i les hores de jornada
especial de cada resident depenen del cap de
servei i sn pactades amb el propi servei i con-
sensuades amb els tutors docents, com a garan-
tia del manteniment del nivell de qualitat de la
docncia, respectant sempre el nombre mxim
anual dhores de gurdia establert a lHUB.
12. Lavs dassistncia urgent a qualsevol pacient
hospitalitzat es realitza mitjanant el sistema de
buscapersones i desprs defectuar lassistncia
urgent a aquest pacient, sha de retornar al lloc
durgncies assignat, per continuar lactivitat
assistencial de la gurdia.
13. Les gurdies de pool, que depenen del Servei
dUrgncies, sortiran programades trimestral-
ment.
14. Comunicar tots els canvis de gurdia (que caldr
signar al llibre corresponent), amb temps su-
cient, tant a la Secretaria del Servei dUrgncies
com a la del Servei corresponent, per tal que
surti correctament programat a la llista de gur-
dia diria.
Qui hagi signat el canvi s el responsable de
realitzar la gurdia corresponent.
Per poder solucionar aquests i daltres imprevis-
tos (inici de malaltia, problemes familiars, etc.),
hi haur una llista dimponderables amb tots els
facultatius residents de cada pool, que cobri-
ran aquestes absncies, obligatriament, per
assignaci correlativa.
15. Noticaci de vacances i permisos de gurdies
troncals i despecialitat:
Les vacances i els permisos shan de sollicitar
dacord i amb el vistiplau del tutor docent i, en
el cas de rotacions fora del servei propi, tamb
cal estar dacord amb el tutor docent de la unitat
on es faci la rotaci en aquella data i han destar
signades pel cap de servei de lespecialitat a la
qual pertany el resident.
s obligatori realitzar totes les gurdies progra-
mades i, en el cas que coincideixin amb vacan-
ces o permisos, el resident haur de fer els can-
vis oportuns, amb altres companys, per tal que
sempre les seves gurdies estiguin cobertes. El
compliment daquest punt ser supervisat pel
coordinador dUrgncies o del servei correspo-
nent.
Per poder realitzar una correcta programaci
general, les vacances destiu shan de comunicar
amb 3 mesos dantelaci i les de Nadal i Pasqua
amb 2 mesos. Des de la Secretaria dUrgncies o
des de la de cada servei, es comunicar oportu-
nament la data de termini de presentaci de les
sollicituds. La resta de lany, es demanaran amb
un mes dantelaci.
Durant les rotacions curtes (1 mes), noms es
podr gaudir duna setmana de vacances, per
tal de no perdre la formaci (25 %). Durant les
rotacions llargues, caldr comentar-ho amb el
tutor docent, per realitzar-les quan es consi-
deri ms adient, sense que aix representi una
prdua signicativa en la formaci i, al mateix
temps, adaptar-les a les necessitats personals.
Es gaudeix de 22 dies laborables de vacances i
4 dies de lliure disposici, o la part proporcional
corresponent al temps treballat, cada any.
Tota aquesta informaci es troba a lespai de
Docncia de la intranet de lHospital.
n
d
e
x
tries clniques dels pacients estan totes informatit-
zades i desapareixer progressivament el format
anterior amb paper.
Desprs del curs durgncies, es facilitar informa-
ci de quan sha de fer.
6. Curs dhabilitats comunicatives (R2)
Es fan dues edicions:
Les dates, el lloc i lhorari es comunicar tant aviat com
es conegui.
Dirigit a: facultatius residents de segon any.
Des de lany 2009 sorganitza aquest curs que
forma part de la formaci complementria esta-
blerta en els nous programes formatius.
Lobjectiu s difondre, els drets dels pacients i afavo-
rir un entorn al ms hum possible i presentar pro-
tocols i/o documents que es fan servir per aquelles
qestions que puguin ser motiu de dilema o plan-
tegin un problema tic.
3. Curs de protecci radiolgica
Est organitzat per lInstitut dEstudis de la Salut
(IES) i es dur a terme, en lnia. s un curs interac-
tiu, tutoritzat i les dates estaran determinades per a
cada hospital.
Per al nivell A, bsic, es donen 9 temes (s per a 22 es-
pecialitats) i es fa una avaluaci final, amb casos clnics.
Per al nivell B, ms complet (per a 9 especialitats que
estan ms en contacte amb radiacions) el programa
sortir ms endavant. Aquesta informaci la trame-
trem per e-mail, abans que comencin les classes
corresponents a lHospital.
Es realitza on-line des de lxxxx
4. Curs de riscos laborals
Forma part del Curs durgncies.
5. Curs dintroducci al SAP, Gacela i Silicon
El programa SAP s un programa informtic com
per a tot lICS, que inclou la gesti informatitzada de
tota lactivitat clnica. Com a resultat daix, les his-
Cursos obligatoris
1. Curs durgncies medicoquirrgiques
(Del 20 al 30 de maig de 2014, de 8.30 h a 15.00 h.)
Sala dactes gran de lHospital Universitari de
Bellvitge.
Formen part del Curs durgncies uns ta-
llers dhabilitats clniques que es duran
a terme a partir del dia 26 de maig,
a les tardes, a laula 2-2 de lHUB (a la
Secretaria de la Comissi de Docncia, podeu con-
sultar la distribuci de les classes).
2. Curs dintroducci a la biotica
(Del 21 al 22 de maig de 2014, de 16.00 h a 18.00 h).
Sala dactes gran de lHospital Universitari de Be-
llvitge.
n
d
e
x
Programa de doctorat
Medicina
El programa de doctorat Medicina recull la pro-
posta de formaci doctoral de la Facultat de Medici-
na de la Universitat de Barcelona (UB) en els mbits
dinvestigaci clnica i biomdica adaptats al marc
de lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) (RD
1393/2007). Aquest programa s fruit de la uni de
la major part dels grups dinvestigaci dels ante-
riors programes de doctorat dels Departaments de
la Facultat de Medicina de la UB, amb la participaci
de les institucions dinvestigaci segents: IDIBAPS
(Institut dInvestigacions Biomdiques August Pi i
Sunyer), IDIBELL (Institut dInvestigaci Biomdica
de Bellvitge) i CRESIB (Centre de Recerca en Salut
Internacional de Barcelona).
Lexistncia daquest programa deriva de la neces-
sitat de garantir als graduats en les diferents titula-
cions de les cincies de la salut (medicina, inferme-
ria, farmcia, biologia, bioqumica, biotecnologia,
etc), i particularment aquells llicenciats en medi-
cina amb ttol despecialista (tant pel sistema MIR
o per altres sistemes alternatius daltres pasos), la
formaci adequada per desenvolupar investigaci
dalta qualitat.
Les caracterstiques del programa es justiquen
plenament per la rpida evoluci de la investigaci
ns a nous paradigmes que impliquen un fort com-
proms amb la innovaci i el treball multidisciplinari
en xarxa. Aix est reforat pels elements segents:
Lenfocament multidisciplinari actual en latenci
al pacient.
La coexistncia de bases biolgiques comunes a
moltes malalties, que requereixen aproximacions
tcniques similars per investigar-les.
La necessitat de fomentar la innovaci i aplicabili-
tat translacional.
El desenvolupament de la recerca dexcellncia
de les malalties, que es nodreix de les aportacions
dun ampli espectre de disciplines.
Laparent heterogenetat del programa s un ele-
ment estratgic essencial per al desenvolupament
de sinergies entre diferents rees de coneixement
de cincies de la salut i de la vida.
Aquest programa disposa de nombroses lnies
dinvestigaci clnica i bsica, dimensionat al volum
de doctorands inscrits, en qu participen cientcs
de gran prestigi procedents de diferents rees de
coneixement dels departaments universitaris de la
facultat de medicina i dinstitucions dinvestigaci
que participen en el programa, como lIDIBAPS
i lIDIBELL, entre altres. Aix mateix, sofereix un
ambient internacional generat per la presncia
dalumnes graduats i postdoctorals procedents de
diferents pasos i per lextensa collaboraci entre
els grups dinvestigaci implicats en el programa.
Per aquest motiu, molts estudiants tenen la oportu-
nitat de realitzar estades en laboratoris estrangers
de prestigi per millorar la formaci i laprenentatge
de noves metodologies, cosa que incrementa la
qualitat de la formaci del doctorand.
Criteris daccs
Per accedir al programa de doctorat Medicina ser
necessari complir les condicions recollides en el RD
1393/2007. Laccs es pot realitzar si es compleix
qualsevol dels requisits:
Haver obtingut un ttol de llicenciat, diplomat o un
ttol de nivell equivalent havent superat un mnim
de 300 crdits ECTS, dels quals 60 corresponen a
un mster universitari (mster ocial).
Els actuals llicenciats en medicina, com que la seva
titulaci equival a 240 crdits ECTS de grau, que
hagin superat 60 crdits de mster universitari.
Els titulats universitaris que, prvia obtenci
de plaa en formaci en la corresponent prova
daccs a places de formaci sanitria especia-
litzada, hagin superat amb avaluaci positiva al-
menys dos anys de formaci dun programa per a
lobtenci del ttol ocial dalguna de les especiali-
tats en cincies de la salut (MIR, FIR, PIR i especia-
litats sanitries).
Per als futurs graduats en medicina no els caldr
tenir estudis de mster universitari per haver su-
perat 360 crdits ECTS.
Sucincia investigadora (DEA) obtinguda per la
superaci de programes de doctorat RD 778/1998
i del RD 185/1985. En cas de tenir inscrita la tesis
doctoral, no ser necessari presentar de nou el
projecte de tesi.
n
d
e
x
En cas destar en possessi dun ttol expedit se-
gons sistemes educatius estrangers, shaur de
comprovar que el ttol acredita un nivell de for-
maci equivalent als corresponents ttols espan-
yols de mster universitari i que faculta, en el pas
on ha estat expedit, per accedir als estudis de
doctorat. A ms a ms, ser necessari sollicitar
lautoritzaci de lEscola de Doctorat de la UB, per
a la qual cosa es necessari presentar la sollicitud a
la Secretaria dEstudiants i Docncia de la Facultat
de Medicina, acompanyada del ttol original o c-
pia legalment autoritzada i una fotocpia per a ser
compulsada, aix com un certifcat acadmic dels
estudis cursats. A la sollicitud es poden consultar
les vies de legalitzaci i traducci.
Msters i postgraus (UB)
Msters i postgraus (UB)
Els msters i postgraus propis de la Universitat de
Barcelona son ttols concebuts amb el clar propsit
de lespecialitzaci i tamb laprofundiment en les
habilitats i competncies adquirides perqu tinguin
una aplicaci en lexercici professional.
Tamb sofereixen cursos amb vocaci formativa
ms acadmica i que proporcionen coneixements
per a lespecialitzaci o la formaci integral i el pro-
grs personal.
En funci de la crrega lectiva, els msters i post-
graus propis es classifquen en:
Mster, amb 60 o ms crdits
Diploma despecialitzaci / diploma de postgrau,
amb 30 o ms crdits
Expert, amb 15 o ms crdits
Curs superior universitari, amb menys de 15 cr-
dits
Mster Universitari en Competncies
Mdiques Avanades
Preinscripci (curs 2013-14)
Els alumnes han de sollicitar la preinscripci elec-
trnicament entre el 15 dabril i el 15 de setembre.
Els alumnes han de:
Omplir el formulari en lnia
Enviar el CV per correu electrnic (cma@ub.edu o
a altres adreces indicades al web de cada especia-
litat).
El procs de selecci de lalumne es du a terme
dacord amb el grau de compliment dels requi-
sits sollicitats. La secretaria del Mster comunica
a lalumne la resoluci en el moment acordat pels
coordinadors de lespecialitat. En cas necessari, es
pot entrevistar els candidats.
Matriculaci (curs 2013-14)
NOVA DATA: A PARTIR DEL 25 DE SETEMBRE
n
d
e
x
13 de maig de 2014 (Sala dactes gran, de 13.00 h
a 15.30h )
Sessi clinicopatolgica
ACTE DE COMIAT PROMOCI DE RESIDENTS 2014
3 de juny de 2014 (Sala dactes gran)
Unitat Funcional de Rendu-Osler
Docents: Dr. Francesc Cruellas Taischik
Servei dOtorrinolaringologia
Dr. Jess Ribas Sola
Servei de Pneumologia
Dra. Concepcin Sancho Calsina
Servei de Radiologia
Dr. Miguel Angel Snchez-Corral Mena
Servei de Cardiologia
Dr. Antoni Riera Mestre
Servei de Medicina Interna
17 de juny de 2014 (Sala dactes gran)
Lobjecci de concincia i els seus lmits
Docent: Sra. Nuria Terribas Sala
Directora de lInstitut Borja de Biotica
Moderadora: Dra. Carmen Benito Sevillano
Presidenta del Comit dtica
Assistencial de lHospital de Bellvitge
1 de juliol de 2014 (Sala dactes gran)
Consentiment informat en investigaci clnica
Docent: Dra. Pilar Hereu Boher
Vicepresidenta del CEIC
Programa de les Sessions
Generals de lHospital
Gener - desembre de 2014
Dia: els dimarts, a les 15.30 hores
Lloc: sala dactes gran i/o petita de lHospital Univer-
sitari de Bellvitge
28 de gener de 2014 (Sala dactes gran)
Presentacin del protocolo de actuacin del
paciente en coma postanxico
Presentadora: Dra. Lucia Garca Huete
Servei dAnestesiologia i Reanimaci
Hipotermia teraputica
Docent: Dra. M. Luisa Corral Ansa
Servei de Medicina Intensiva
Resultados de la hipotermia terapetica post-PCR
en la UCC
Docent: Dr. Jos Carlos Snchez Salado
Valoracin de la enolasa neuronal especca
Docent: Dra. Mara Jos Castro Castro
Servei de Laboratori Clnic (Bioqumica Clnica)
Valoracin neurolgica con implicaciones pronsti-
cas y tratamiento del status mioclnico postanxico
Docent: Dra. Misericordia Veciana de las Heras
Servei de Neurologia
(unitat de Neurosiologia Clnica)
4 de febrer de 2014
Resultats SBRT (RT estereotxica) en cncer de pulm
Docent: Dr. Arturo Navarro Martin
Servei dOncologia Radioterpica
18 de febrer de 2014 (Sala dactes gran)
Epidemia de VIH/SIDA: de una enfermedad mortal
a una infeccin crnica en 30 aos. Y ahora qu?
Docent: Dr. Daniel Podzamczer Palter
Unitat VIH. Servei de Malalties Infeccioses
4 de mar de 2014 (Sala dactes gran)
Presentaci de la ICO Praxi datenci al nal de la
vida
Docent: Dr. Joaquim Juli Torras
Servei de Suport Integral (SSI) de lICO
Badalona
18 de mar de 2014 (Sala dactes gran)
Presente y el futuro del trasplante hematopoytico
Docent: Dr. Rafael Duarte Palomino
Servei dHematologia Clnica
29 dabril de 2014 (Sala dactes gran)
LA HIPERCALCMIA A LMBIT DUN HOSPITAL
TERCIARI
Docents: Dra. Evelyn Aponte Torres i Dra
Theodora Michalopoulou Alevras
Servei dEndocrinologia i Nutrici
n
d
e
x
7 doctubre de 2014
Tractament del cncer de prstata amb braqui-
terpia
Docent: Dra. Cristina Gutirrez Migulez
Servei dOncologia Radioterpica
Dia 21 doctubre de 2014
Insucienica cardiaca aguda
Moderador: Dr. Jose Gonzlez Costello
Manejo de la insuciencia cardiaca aguda en Ur-
gencias (vasodilatadores, diurticos, VNI)
Docent: Dr. Javier Jacob Rodrguez
Servei dUrgncies
Manejo de la insuciencia cardiaca avanzada en la
UCC (inotropos, soporte mecnico)
Docent: Dr. Albert Ariza Sole
4 de novembre de 2014
Lectura-resum de les tesis llegides al Campus de Be-
llvitge
Estudi mitjanant ressonncia magntica de les
bases neurals del trastorn depressiu major: aspectes
clnics, evolutius i de resposta al tractament
Docent: Dra. Rosa Hernndez Ribas
Servei de Psiquaitria
Directors de la tesi:
Dr. Julio Vallejo, Dr. Narcs Cardoner i Dr. Soriano Mas
Servei de Psiquaitria
18 de novembre de 2014
Polineuropatia amiloidotica familiar. Trasplante
heptico domin
Moderador: Dr. Salvador Gil-Vernet
Director de Trasplantaments
Ponents: Dra. Carme Baliellas Comellas
Unitat de Trasplantament Heptic. Servei
dAparell Digestiu
Dra. Laura Llad Garriga
Unitat de Trasplantament Heptic.
Servei C.General i de lAparell Digestiu
Dr. Carles Casasnovas Pons
Servei de Neurologia
Dr. Jos Gonzlez Costello
2 de desembre de 2014
Dosicaci de frmacs: txa tcnica o monitoratge
farmacocintic? Ganciclovir en pacients trasplantats
Docent: Dra. Ariadna Padulls Zamora
Servei de Farmcia
16 de desembre de 2014 (Sala dactes gran)
Lectura-resum de les tesis llegides al Campus de Be-
llvitge
Avenos en el maneig de la malaltia tromboem-
blica venosa
Docent: Dr. Antoni Riera Mestre
Servei de Medicina Interna
Directors de tesi: Dr. Ramn Pujol Farriols
Servei de Medicina Interna HUB (UB)
Dr. Manel Monreal
Servei de Medicina Interna.
Hospital Germans Trias i Pujol (UAB)
Assistncia
El control dassistncia es far a lentrada de cada ses-
si. Cal signar i presentar el DNI. Les absncies a acti-
vitats de Formaci Continuada cal justifcar-les sem-
pre. Noms es lliurar certicat a les persones que
assisteixin a un mnim del 80 % dhores de classe.
Avaluaci
En nalitzar la sessi, els assistents hauran
demplenar una enquesta que permetr valorar la
qualitat de la presentaci, aix com la seva opini
sobre diversos aspectes del tema tractat.
n
d
e
x
d) Nivell II mdic, on satenen els pacients poten-
cialment greus, amb pluripatologia, aguditzats o
pendents de diagnstic. Latenci en aquest nivell s
responsabilitat del Servei dUrgncies, per de for-
ma compartida amb el Servei de Medicina Interna i
els Serveis de Cardiologia o Pneumologia, majori-
triament implicats en la patologia dels malalts que
satenen en aquest nivell. Actualment, lassistncia es
realitza per part de personal adjunt durgncies des
de les 8.00 h ns a les 22.00 h i es complementa als
matins amb metges residents que realitzen una rota-
ci en el Servei dUrgncies, i a partir de les 15.00 h
amb lequip de gurdia.
Atenci al pacient que requereix cures
Inicialment, seran ateses pel resident ubicat al pool
quirrgic que estigui rotant al mat o el resident del
pool quirrgic de lequip de gurdia a partir de les
15 h.
La responsabilitat de lassistncia especialitzada
daquests pacients depn del tipus de lesi.
Tipus de lesi Responsable
Lesions cutnies
al cap i a la cara
Cirurgia Plstica o Cirurgia
Maxillofacial
Lesions al tronc i
abscessos
Cirurgia General i Digestiva
Lesions a les
extremitats
El metge de Traumatologia
decidir qui s el responsable.
El metge adjunt de Medicina no s responsable
assistencial dels malalts de la sala de cures.
El Servei dUrgncies

LHUB dna resposta assistencial a una demanda ur-
gent considerable. Durant lany 2012 es van atendre
90.869 visites urgents al Servei dUrgncies. Aques-
tes visites van generar 13.058 ingressos, la qual cosa
representa una pressi durgncies del 45,5 % del
total dingressos hospitalaris de lHUB.
La mitjana de visites al Servei dUrgncies va ser de
287 visites/dia, quantitat que es va mantenir prcti-
cament invariable al llarg de lany.
La distribuci segons el lloc dassistncia va ser la
segent:
Lloc dassistncia Nombre de visites
Nivell 0 14.741
Nivell 1 12.575
Nivell 2 Medicina 12.107
Nivell 2 Cirurgia 7.657
Traumatologia 9.570
Cures 5.755
Oftalmologia 16.192
Otorionolaringologia 3.872
Box C, REAU 499
Box A 3.790
Psiquiatria 1.196
Unitat dObservaci 978
UCEU 2.230
CE URG 550
Els equips de gurdia sorganitzen
en nivells
a) Nivell 0, on satn pacients amb patologia gene-
ral lleu (ambulatria). Actualment, lassistncia s
realitzada per part de personal adjunt durgncies
des de les 8.00 h ns a les 20.00 h, de dilluns a di-
vendres, i per lequip de gurdia, la resta de franja
horria.
b) Nivell I medicoquirrgic, on satn pacients
estables, on es prenen decisions relativament r-
pides de drenatge (dalta o dingrs). Actualment,
lassistncia es realitza per part de personal adjunt
durgncies des de les 8.00 h ns a les 22.00 h i es
complementa, als matins, amb metges residents
que realitzen una rotaci pel Servei dUrgncies i a
partir de les 15.00 hores amb lequip de gurdia. El
contacte amb lespecialista corresponent ser conti-
nu durant la gurdia, per tal de no entorpir el ux i
la renovaci de malalts.
c) Nivell II traumatoquirrgic, on satenen els
malalts greus o potencialment greus, on el cirurgi
general o lespecialista corresponent veu directa-
ment els pacients, sempre que no estigui atenent
una altra urgncia. Actualment, lassistncia es
realitza per part de personal adjunt durgncies
des de les 8.00 h fins a les 22.00 h i es comple-
menta als matins amb metges residents que rea-
litzen una rotaci en el Servei dUrgncies, i a
partir de les 15.00 hores, amb lequip de gurdia.
n
d
e
x
Unitat dObservaci dUrgncies
(UOU)
s una unitat dhospitalitzaci situada la plan-
ta 11. Disposa de 12 llits que depenen del Servei
dUrgncies, segons les necessitats assistencials
(pics assistencials hivernals) i a decisi del cap de la
gurdia.
Els tipus de malalts urgents que podran ocupar
aquests llits seran:
1. Boxs de visita iguals que els nivells assistencials
(no s una unitat de preingrs).
2. Pacients clnicament estables que, per la seva pa-
tologia, requereixin un temps dobservaci (que no
ha de superar les 24 hores) per acabar decidint lalta
domiciliria, la derivaci a un altre centre o lingrs
al nostre hospital, que poden venir del Nivell I Medi-
coquirrgic o del Nivell II Mdic.
El motiu de lobservaci pot ser doble: comprovar la
resposta a un tractament concret o obtenir resultats
de proves diagnstiques.
Atenci al pacient quirrgic
potencialment crtic
Funcions: atenci immediata al pacient potencial-
ment crtic: politraumatitzat o en xoc per causes
quirrgiques. Es tracta de pacients que requereixen
una actuaci rpida per la situaci inestable (o no
diagnosticada) en la qual sn atesos.
Ubicaci (Box A): al nivell II traumatoquirrgic.
Responsabilitat: la responsabilitat del pacient po-
tencialment crtic sassumir segons aquest esque-
ma, que estableix clarament qui s el responsable
de cada pacient:
Pacient quirrgic Potencialment crtic
Valoraci
Adjunt o R gran CGD
+
Adjunt o R gran TRAUMA
Amb politraumatis-
me i traumatisme
cranioenceflic
Traumatisme
cranioenceflic
sense altra patologia
Lesi abdominal o
situaci dubtosa
Traumatologia Neurocirurgia
Cirurgia
General i digestiva
Atenci al pacient crtic o en
aturada cardiorespiratria
Funcions: atenci immediata al pacient en aturada
o preaturada cardiorespiratria (valorat com a tal
pel metge classicador).
Ubicaci (box C): a lentrada del Servei dUrgncies,
al costat de REAU.
El sistema davs es fa mitjanant un timbre que pol-
sa el metge classicador i sona a la Unitat de Reani-
maci.
Responsabilitat i coordinaci: metge de Reanimaci
Collaboradors: Traumatleg
Cirurgi
Resident snior medicina Nivell I
Dos DI de Reanimaci
Un auxiliar de Reanimaci
Un zelador del Nivell I
Hostessa
Derivaci: un cop remuntada la situaci crtica, es
decideix si el malalt ingressa a la Unitat de Reanima-
ci o b es deriva a un altre nivell dUrgncies.
n
d
e
x
Unitat de Curta Estada dUrgncies
(UCEU)
Es tracta duna unitat dhospitalitzaci ubicada a
lHospital Duran i Reynals a la planta 5.1. La unitat
disposa de 24 llits individuals. Est oberta des de mi-
tjans de setembre ns a nal de juliol.
Funcions: el pacient diana daquesta unitat s el pa-
cient que presenta patologia crnica descompen-
sada, que requereix tractament entre 24-72 hores
en rgim dhospitalitzaci per a estabilitzaci. s
fonamental i condici indispensable que el pacient
tingui un diagnstic clar a lingrs i, per tant, no s
un pacient susceptible dingrs en aquesta unitat
aquell que requereixi de proves complementries
per arribar a un diagnstic.
Composici: la responsabilitat assistencial recau
sobre 3 metges adjunts distributs en torns de 8.00
h-15.00 h (2) i de 13.00 h-20.00 h (1).
La gurdia sinicia a les 20.00 h i acaba a les 8.00 h i
la realitza un metge adjunt.
La mobilitzaci dels malalts ubicats en aquests llits
dUrgncies s responsabilitat dels metges adjunts
del Nivell II de Medicina, i lassistncia la realitzar
un metge adjunt (8.00 h-15.00 h) i un metge adjunt
o R snior i un R2 (15.00 h-22.00 h), i a la nit sen far
crrec un R2 o superior amb el suport del metge ad-
junt de Medicina del Nivell II.
La responsabilitat dels malalts ubicats a lUOU que
hagin requerit lingrs.
Unitat de Preingrs Urgent
Quirrgic (UPIUQ)
s una unitat dhospitalitzaci situada a la plan-
ta 15. Compta amb 8 llits que depenen del Servei
dUrgncies, segons les necessitats assistencials
(pics assistencials hivernals) i a decisi del cap de la
gurdia.
Els tipus de malalts urgents que podran ocupar
aquests llits seran:
1. Pacients amb lingrs hospitalari per patolo-
gia quirrgica ja signat, que resten pendents
dassignaci de llit per part dAdmissions o que es
preveu un retard en la seva ubicaci denitiva a la
unitat dhospitalitzaci que els correspongui.
La responsabilitat dels malalts ubicats a lUPIUQ
pendents dingrs hospitalari recau en el metge es-
pecialista que ha signat lingrs.
La responsabilitat de la mobilitzaci dels llits recau
sobre el Servei dAdmissions, per tal que hi pugui
haver un recanvi en menys de 24 h.
Consulta dAtenci Urgent (CAU)
Es tracta duna consulta ubicada a ledici de Con-
sultes Externes, on es deriven malalts ambulatoris
que fan demanda al Servei dUrgncies per patolo-
gia ambulatria.
Lobertura est prevista en perodes de pics assisten-
cials (pics hivernals) en horari de 13.00 h-20.00 h.
Lassistncia, la realitza un metge adjunt del Nivell I
mdic.
n
d
e
x
Nivell 2 Medicina
14 box polivalents
Planta 0
1 valoraci inicial
1 box crtic
1 despatx mdic
1 control dinfermeria
1 oce dinfermeria
1 magatzem
1 sala dinformaci
Reanimaci dUrgncies
(REAU)
7 llits monitorats
Planta 0
1 box C RCP
1 sala dexitus
1 despatx mdic
1 oce dinfermeria
1 magatzem
1 vestidor
Quirfans dUrgncies
1 trauma
En contigitat amb REAU
1 cirurgia
1 sptics
1 sala desterilitzaci
1 sala de descans
2 vestidors
2 magatzems
Radiologia dUrgncies
2 sales dexploracions
Planta 0
Al davant de REAU
1sala dinformes
1 sala despera
1 magatzem
Els actuals espais dUrgncies es distribueixen de la manera segent:
Descripci Espais Ubicaci
Recepci/Informaci/Admissi
Urgncies
1 espai Entrada
Triatge 2 espai
Entrada/contacte amb sala
despera
Sala despera familiars 3 espais
Entrada (al costat dAdmissi)
Nivell 2 Medicina (sala rodona al
costat del nivell assistencial)
Nivell 2 Cirurgia (sala rodona an-
nexa al Servei de Radiodiagnstic)
Zeladors 1 espai Entrada
Nivell 0
3 box
Entrada. Contigitat amb sala
despera
1 sala de tractaments
(4 butaques)
Nivell 1 (medicoquirrgic)
14 box polivalents
Planta 0
2 box Psiquiatria
1 sala de cures
1 box Oftalmologia
1 otorinolaringologia
1 despatx mdic
1 control infermeria
1 oce infermeria
1 magatzem
Nivell 2 (traumatoquirrgic)
8 box quirrgics
Planta 0
2 box Traumatologia
1 box A. Crtic
1 sala politraumtic
1 sala de guixos
2 despatxos mdics
1 control infermeria
1 oce dinfermeria
1 sala despera
n
d
e
x
Unitat dObservaci
dUrgncies (UOU)
Unitat Preingrs urgent
quirrgic (UPIUQ)
12 llits en 6 habitacions
dobles (UOU)
Planta 15
8 llits en 4 habitacions
dobles (UPIUQ)
1 despatx mdic
1 oce dinfermeria
Unitat de Curta Estada
(UCEU)
24 habitacions individuals
Planta 5.1 de lHospital Duran i
Reynals
(12 banys compartits)
rea administrativa
1 despatx de coordinaci
i secretaria mdica
Planta 0. Al costat del nivell trau-
matoquirrgic
1 despatx de cap drea
dinfermera i cap de
gurdia
1 despatx de gestors
dinfermeria durgncies
1 aula clnica
n
d
e
x
Responsabilitats
Donar el seu consentiment, per escrit, als tracta-
ments mdics o quirrgics, als procediments i a al-
tres proves diagnstiques menys habituals.
Signar lalta voluntria en el cas que deixi lhospital
per decisi prpia.
Tenir un tracte respectus amb els altres malalts i
familiars, i amb tot el personal del centre.
Cooperar en tots els aspectes relacionats amb el
tractament de la seva malaltia, seguint les indica-
cions del personal sanitari.
Seguir les normes de lhospital, utilitzar correcta-
ment les seves installacions i collaborar per mante-
nir-les en bon estat.
document
Informaci general dinters
Drets i responsabilitats del
pacient
Drets
Rebre una assistncia sanitria competent dacord
amb la seva malaltia i les possibilitats del centre,
sense discriminacions per ra econmica, dedat,
sexe, ideologia, religi i condici socioeconmica.
Ser ats amb agilitat i que els trmits burocrtics no
retardin la seva assistncia o el seu ingrs.
Ser tractat per tot el personal amb respecte a la seva
dignitat humana, la seva intimitat i les seves convic-
cions religioses i losques.
Mantenir relaci amb els seus familiars i amics,
dacord amb la normativa hospitalria, i comunica-
ci amb lexterior.
Rebre informaci comprensible, sucient i continua-
da sobre el diagnstic, el pronstic i el tractament
de la malaltia, les alternatives teraputiques i el risc
implicat, com tamb poder rebutjar els mitjans tc-
nics que no tinguin ms propsit que allargar un ti-
pus de vida que el malalt no pot assumir amb una
mnima garantia de qualitat. El personal sanitari ha
de respectar, tamb, el dret a morir dignament.
Disposar duna histria clnica i mantenir el secret
de les dades sobre el seu procs.
Conixer i identicar els professionals que presten
latenci sanitria.
Poder deixar lHospital en qualsevol moment, i ser
informat degudament, en el cas que sigui necessari
traslladar-lo a un altre centre.
Conixer els seus drets i les normes del centre hos-
pitalari, i que siguin respectats per tot el personal.
Presentar els suggeriments i les reclamacions que
cregui oportuns sobre el funcionament de lhospital,
i que siguin estudiats i rebin resposta.
n
d
e
x
Contribuirem a la millora permanent de la
qualitat de lassistncia prestada, amb la ges-
ti ecient dels recursos disponibles.
Utilitzarem les guies de prctica clnica i proto-
cols establerts per la instituci, aplicant-los de
manera personalitzada i tenint en compte les
necessitats especques de cada pacient.
Serem una organitzaci receptiva i dinmica
que respon, que aprn i es desenvolupa cont-
nuament amb una cultura de lavaluaci i que
s especialment sensible al seu entorn social,
econmic, tecnolgic i cultural, contnuament
canviant.
Evitarem les actuacions diagnosticoteraputi-
ques innecessries, desproporcionades, o que
no shan mostrat tils, sempre tenint en comp-
te la millor evidncia disponible, els principis
de la biotica i la dignitat de la persona.
Mantindrem les nostres installacions i els equi-
paments en un nivell adequat, i facilitarem els
mitjans de treball necessaris per al desenvolu-
pament de la nostra activitat.

Docncia i investigaci
Facilitarem a tot el personal en perode de for-
maci els mitjans necessaris per a ladquisici
de coneixements, habilitats i actituds profes-
sionals i humanes que els permeti desenvo-
lupar una adequada activitat assistencial i in-
vestigadora.
Conjugarem el nostre deure docent i investi-
gador amb el nostre deure assistencial, de ma-
nera que les activitats de formaci i recerca no
suposin un perjudici o greuge per als malalts.
Codi tic

El Codi tic de lHospital Universitari de Bellvitge vol
ser una guia de conducta i comproms, que pren
com a lnia bsica el respecte i la responsabilitat, ac-
tituds fonamentals en les relacions humanes i en la
prctica diria. Tamb vol ser un referent per a totes
les persones que hi treballem, tant en les actuacions
cap als malalts que atenem i la societat que ens en-
volta com en les relacions professionals que esta-
blim entre nosaltres mateixos.
Lhospital t com a objectiu principal respondre a
les necessitats assistencials de la seva poblaci, pre-
nent com a guia lexcellncia professional i la inno-
vaci.
Vol oferir qualitat de servei, coneixement i sosteni-
bilitat, tot treballant amb honestedat i coherncia, i
tenint en compte els valors de la instituci.
Principis institucionals
Responsabilitat i transparncia
Ens farem responsables de les nostres deci-
sions i actes, vetllant per les bones prctiques
en assistncia, docncia, recerca i gesti. Aix
implica assumir les conseqncies, i ser ca-
paos de retre comptes.
Actuarem amb transparncia en tot all que
fem, de manera que meresquem la conana
dels malalts que atenem i dels seus familiars.
Mantindrem la condencialitat de les dades clni-
ques que pertanyen a la privacitat de les persones
Equitat
Evitarem qualsevol acte discriminatori en
lassistncia prestada i la distribuci dels recur-
sos sanitaris assignats.
Competncia
La instituci i els professionals mantindrem
el nivell de coneixements, habilitats i acti-
tuds adequats a lactivitat que desenvolu-
pem, i millorarem constantment la nostra fei-
na. Aix inclou la capacitaci, la preparaci i
laprenentatge continu.
Qualitat
Mantindrem com a objectiu prioritari el be-
nestar del pacient en qualsevol circumstncia.
Cuidarem de manera expressa la relaci, amb
educaci i respecte, tant amb el pacient com
amb els seus familiars, i tamb en la relaci en-
tre nosaltres.
n
d
e
x
Actuarem responsablement en el cas de tro-
bar-nos davant la sospita fonamentada que un
company pugui patir una malaltia que sigui un
perill per a ell mateix o per a tercers.
Actuarem amb responsabilitat i comprensi
davant la malaltia dun company i respecta-
rem al mxim la condencialitat ns als lmits
establerts.
Ref ernci es bi bl i ogrf i ques

Institut Catal de la Salut. Valors. www.gencat.net/ics/info-
corp/quees_valors.htm.
Hospital Universitari de Bellvitge. Missi i visi. www.csub.
scs.es/cat/info_corporativa/ missio_visio.htm.
Carta de drets i deures dels ciutadans en relaci amb la salut i
latenci sanitria. Generalitat de Catalunya. Departament de
Sanitat. Mar de 2002.
Codi de deontologia. Consell de Collegis de Metges de Cata-
lunya (text en vigor des de l1 dabril de 2005).
Codi dtica dInfermeria. Collegi ofcial dInfermeria de Bar-
celona. Octubre 1986.
Acreditaci de Centres dAtenci Hospitalria Aguda a Cata-
lunya. Manual destndards essencials. Generalitat de Cata-
lunya. Departament de Salut. Maig 2005.
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bsica reguladora de
lautonomia del pacient i de drets i obligacions en matria
dinformaci i documentaci clnica (BOE nm. 274, de 15-
11-2002).
Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets dinformaci
concernent la salut i lautonomia del pacient, i la documenta-
ci clnica (DOGC nm. 3303, de 11.01.2001).
Principis assistencials
Relaci amb els pacients
Respectarem la dignitat del pacient com a
persona, sense discriminaci per raons dedat,
tnia, condici sexual o social, idees, creences
o discapacitats de qualsevol tipus, tenint en
compte en tot moment els seus drets.
Respectarem la condencialitat en la transmis-
si dinformaci entre el malalt i el personal de
lhospital, ja sigui verbal o escrita i en qualse-
vol suport, fent especial atenci al suport in-
formtic. Custodiarem i farem bon s de les
dades personals dels pacients i de tota la in-
formaci relativa a la seva salut.
Respectarem la intimitat del pacient en totes
les nostres actuacions.
Respectarem els valors morals i culturals dels
pacients, aix com les seves conviccions religio-
ses i losques. La prctica que sen derivi ha
de ser compatible amb la bona prctica clnica
i respectuosa amb les normes del centre.
Respectarem el dret a rebre o refusar assistn-
cia religiosa, si aix ho desitja el malalt.
Respectarem el dret a la informaci que ha de
ser verdica, comprensible i adequada a cada
pacient. Aix mateix, respectarem el dret del
malalt a no ser informat.
Respectarem el dret a morir amb dignitat, en-
tenent per aix lalleugeriment dels patiments
fsics i psquics amb el suport necessari tant al
malalt com a la famlia.

Autonomia
Respectarem el dret del pacient a participar en
la presa de decisions i a donar, o retirar, el seu
consentiment per a la realitzaci de qualsevol
procediment diagnstic o teraputic, sense
que en cap cas, la seva decisi comporti un
canvi en la nostra relaci amb ell.
Respectarem i atendrem els desitjos i les vo-
luntats del malalt sobre latenci sanitria, se-
gons la bona prctica i el marc jurdic vigent.
Respectarem el manifestat pel pacient en el
document de voluntat anticipades (DVA) quan
no sigui capa dexpressar-se per si mateix a
causa de lestat de la seva malaltia.
Principis sociolaborals
Mantindrem un esperit de collaboraci i soli-
daritat amb els companys de treball, tenint en
compte lobjectiu com de servei al pacient.
Establirem les relacions laborals i personals
entre els treballadors sobre la base del respec-
te mutu, la cooperaci i la conana.
Afavorirem en tot moment les relacions entre
professionals, tenint en compte la seva opini, i
fomentant el treball en equip multidisciplinari.
Respectarem la llibertat dactuaci dels pro-
fessionals en el marc dels estndards xats per
la comunitat cientca i amb els mitjans dispo-
nibles, incloent-hi lobjecci de conscincia.
Prendrem les mesures adients quan el nostre
estat de salut pugui representar un perill per a
nosaltres mateixos o per a tercers.
n
d
e
x
- Sollicitar luniforme de treball. Es lliurar al Ser-
vei de Llenceria (planta -1), prviament identi-
cats amb la targeta o el codi personal.
Lhorari de recollida s:
Dimarts i dimecres: de 7 h a 9 h
Dijous: de 14 h a 16 h
- Sollicitar armariets de vestidor. Se sollicita al
Servei de Consergeria (planta baixa). Els vestidors
estan ubicats a la planta -1; a ledici de lAntiga
Escola o b a Consultes Externes. El Servei de Se-
guretat activar la banda magntica a la targeta
didenticaci personal corresponent al vestidor
que li sigui adjudicat.
Signatura de la renovaci de contracte
En canviar dany de residncia, sha de signar obli-
gatriament la renovaci de contracte al Servei de
Personal de lHospital.
Posteriorment, heu de passar per la Secretaria de
Docncia per recollir-lo.
Nmines
Les taules retributives amb els sous, per ca-
tegoria professional es poden consultar a
http://10.80.217.110/intranet_ics/media/upload/
arxius/PDF/taulesest.pdf
La retribuci de les pagues extraordinries es li-
quida en les nmines de juny i desembre, o en la
liquidaci nal en el cas de nalitzaci contractual.
Protecci de dades
En compliment de la Llei 15/1999, de 13 de desem-
bre, sobre protecci de dades de carcter personal
i el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel
qual saprova el Reglament de desenvolupament de
la Llei orgnica, tots els individus i tots els pacients
tenen dret a la intimitat i a la protecci de la seva
informaci personal. Els professionals resten obli-
gats a mantenir la condencialitat en la cessi de
qualsevol de les dades que es puguin obtenir com a
resultat de la seva prestaci de serveis.
Informaci de Recursos
Humans
Contractaci
La documentaci necessria per donar-vos dalta
a lHospital Universitari de Bellvitge, la trobareu a
ladrea segent:
http://www.bellvitgehospital.cat/professionals/
docencia/residents.html
Al personal de nova incorporaci, un cop introdut al
sistema de gesti de personal i amb carcter previ a
la signatura del contracte, se li assigna un codi perso-
nal que lidentica com a personal del centre, i ser el
mateix per a tota la seva vida laboral a lHUB.
Aix mateix, se li facilitar la targeta didenticaci,
que s ds obligatori dins el recinte hospitalari, que
lidentica vers els usuaris i que li permet utilitzar els
serveis reservats als treballadors de lHospital.
El CODI PERSONAL servir sempre que sestigui en
actiu, per:
- Donar-se dalta en els programes informtics del
centre relacionats amb el lloc de treball.
- Optar, com a treballador, a la targeta de pr-
quing, prvia sollicitud a lOcina dAtenci al
Professional i lliurament per part del Servei de
Seguretat.
n
d
e
x
Aquestes sn les retribucions del personal MIR de
lany 2014:
MIR
Sou
(X 14)
Grau de
formaci
(X14)
Total
mensual
1r any 1.103,24 0,00 1.103,24
2n any 1.103,24 88,27 1.191,51
3r any 1.103,24 198,59 1.301,83
4t any 1.103,24 308,93 1.412,17
5 any 1.103,24 419,24 1.522,48
Atenci continuada per jornada complementria
Presncia fsica
(preu hora)
Laborable Dissabte,
diumenge i festiu
MIR 1r any 12,02 13,59
MIR 2n any 14,43 16,32
MIR 3r any 16,83 19,01
MIR 4t i 5 any 18,03 20,37
Gesti de jornada
Gurdies mdiques
Lassistncia a la gurdia s obligatria i
labsncia sense cap justicaci s una falta
greu.
Si per algun motiu no shi pot assistir, caldr
comunicar-ho al cap de gurdia i presentar el
justicant corresponent amb 3 dies dantelaci
(es pot enviar per fax, o correu electrnic, amb el
justicant adjunt), i presentar loriginal el primer
dia que us incorporeu al centre.
Tot contracte que sinicia a partir de la segona
quinzena, es cobra al mes posterior, juntament
amb la nmina del mes segent.
Labonament de la nmina es realitza mitjanant
transferncia bancria; sempre que shagi forma-
litzat la signatura del contracte.
Es pot fer la consulta personalitzada de la nmina
mitjanant el portal del personal de la Generalitat
denominat ATRI, que es troba a la pgina Web de
la intranet del HUB o de GENCAT, i, per accedir-hi,
cal tenir una clau de pas que assigna el sistema a
lhora de donar-se dalta al nostre centre.
Conceptes generals duna nmina
Tota nmina fa referncia a una categoria pro-
fessional, nivell i grup que identiquen el lloc
de treball desenvolupat durant el perode re-
tribut.
Grup salarial: representa lagrupaci de les dife-
rents categories en grups professionals i t im-
plcit un nivell acadmic de titulaci exigida.
Percepcions
El sistema retributiu del personal en formaci
MIR sestructura en retribucions bsiques, en
funci dels principis de qualicaci tcnica i
professional, i retribucions complementries.
Retribucions bsiques
Sou: assignat a la categoria, en funci del ttol
exigit per a laccs.
Retribucions complementries
Grau de formaci: destinat a retribuir el nivell
de coneixements, aix com la progressiva adqui-
sici de responsabilitats en lexercici de les tas-
ques assistencials.
Complements datenci continuada: destinat a
remunerar el personal per atendre els usuaris dels
serveis sanitaris de forma permanent i continuada:
- Gurdies mdiques (atenci continuada per
prolongaci de jornada).
Deduccions
IRPF: s el percentatge dedut al total de totes
les retribucions.
Seguretat Social: la deducci aplicable per a
aquest concepte es distribueix en 3 conceptes
diferents, amb 3 percentatges diferents aplica-
bles a la base de cotitzaci:
- Contingncies comunes
- Atur:
- Formaci professional
La base de cotitzaci s el resultat dels conceptes de
nmina que cotitzen ms la prorrata de pagues ex-
traordinries (quantitat resultant de la suma de les
dues pagues extraordinries anuals dividida entre 12).
El sou lquid per percebre s el resultat de la resta de
les deduccions a les retribucions brutes.
n
d
e
x
Vacances i permisos
Correspon 22 dies hbils de vacances i 4 dies de
lliure disposici per any treballat, o la part pro-
porcional corresponent al temps efectivament
treballat.
El perode de gaudiment es xar dacord amb
les necessitat del servei:
Les vacances i els permisos shan de sollicitar
dacord amb el tutor docent de la unitat on es
faci la rotaci en aquella data.
El full de sollicitud de vacances ha destar signat pel
cap de servei de lespecialitat a la qual pertany el re-
sident.
Quan el perode de vacances coincideix amb una
gurdia, cal comunicar-ho amb sucient antelaci a
la Secretaria del Servei dUrgncies (durant el pero-
de de la realitzaci de gurdies generals) o amb la
Secretaria del Servei (quan les gurdies siguin de la
prpia especialitat).
Durant les rotacions curtes (1 mes), noms es po-
dr gaudir duna setmana de vacances, per tal de no
perdre la formaci (25 %).
Durant les rotacions llargues, caldr comentar-ho
amb el tutor docent, per tal de realitzar-les quan
es consideri ms adient, sense que aix representi
una prdua signicativa en la formaci i, al mateix
temps, adaptar-les a les vostres necessitats.
Mentre es fan gurdies generals i la rotaci pel Ser-
vei dUrgncies, caldr posar-se dacord amb el tu-
tor de lrea dUrgncies, per tal de fer una correcta
organitzaci de les vacances.
n
d
e
x
En el cas que la incapacitat temporal per treballar
sigui per malaltia comuna o accident no laboral,
en primer lloc sha davisar el servei per tal que
pugui cobrir les seves necessitats.
La baixa, lexpedir el metge de capalera correspo-
nent i el perode de tramitaci s de 72 hores des
del seu inici, i, peridicament, shan danar presen-
tant els corresponents comunicats mdics de con-
rmaci al Servei de Personal; aix com el comunicat
dalta el primer dia dincorporaci.
Qu cal fer en cas daccident laboral?
1 Comunicar-ho al responsable o companys.
2 Anar a Urgncies per rebre la primera assis-
tncia.
3 Comunicar al Departament de Perso-
nal laccident per tal de recollir limprs
dassistncia per poder anar a la Mtua.
4 Anar a la Mtua per tal de rebre la valoraci
de laccident.
5 Desprs de passar per la Mtua(1):
- El/la responsable haur demplenar el co-
municat intern daccident(2). Sha de forma-
litzar tant si es causa baixa com si no, i sha de
lliurar a la Unitat Bsica de Prevenci.
- Sha de lliurar al Departament de Personal la
cpia del certicat dassistncia si no es cau-
sa baixa la Mtua.
(1)Podeu trobar la relaci de centres assistencials en el
document que hi ha a portal.
(2)El formulari del comunicat intern daccident, el po-
deu trobar dins de la pgina que la Unitat Bsica de
Prevenci disposa a lHUB portal.
Unitat Bsica de Prevenci
(UBP)
Depn funcionalment de la Direcci de Recursos
Humans.
La seva missi principal s vetllar per la seguretat i
salut en el lloc de treball i assessorar i donar el su-
port necessari en funci dels riscos existents.
Sencarrega de proposar i impulsar les poltiques, els
programes i els objectius en matria de prevenci
de riscos laborals, i de promoure i coordinar les ac-
tuacions per al desenvolupament del Pla de preven-
ci.
La UBP es compon de quatre disciplines preventives:
Medicina del treball
Higiene industrial
Ergonomia i Psicosociologia aplicada
Seguretat en el Treball.
Les funcions principals daquesta Unitat sn:
Avaluar els riscos en el lloc de treball.
Fer controls peridics de les condicions de treball.
Control dagents fsics, qumics i biolgics.
Dur a terme la vigilncia de la salut dels professio-
nals de lHospital segons els riscos especcs del
lloc de treball. Prevenci i promoci de la salut
Fer lanlisi i la investigaci dels incidents i acci-
dents que es produeixen a lHospital.
Informar/formar en matria de prevenci de ris-
cos.
Elaborar i implantar protocols de treball segurs i
instruccions de seguretat i salut.
Prevenir emergncies.
Dur a terme estudis especcs de factors ergon-
mics i psicosocials. Proposta de mesures correcto-
res.
Assessorar en matria de seguretat i salut en el
treball.
Investigar i registrar les situacions de violncia del
nostre centre de treball.
Accident de treball i malaltia comuna
En el cas que es produeixi un accident de tre-
ball o malaltia professional en el transcurs de la
jornada laboral, o b in itinere (recorregut del
domicili al centre de treball i viceversa), sha de
presentar linforme mdic, per a la tramitaci de
la baixa a la Mtua (actualment MC MUTUAL:
www.mc-mutual.com).
n
d
e
x
Qu cal fer en cas de patir una agressi?
Les agressions que poden patir els treballa-
dors de lHospital Universitari de Bellvitge en
lexercici de la seva tasca professional, dins i fora
del centre de treball a crrec dusuaris, sn situa-
cions de violncia.
Les agressions poden ser fsiques o psquiques
(amenaces, coaccions, insults o intimidacions).
Aquestes agressions tenen la consideraci
daccident de treball.
LICS t un procediment de prevenci i actuaci
davant de situacions de violncia (PO/PS/02)
que regula aquest tipus daccident al qual es pot
accedir a travs de la intranet de lICS.
Actuacions dins del centre de treball:
Demanar auxili a Seguretat, als caps i als com-
panys.
En cas de persistir la situaci de violncia, sha
de trucar a Emergncies (112).
En cas de produir-se lesions, el cap ha demplenar
el comunicat dassistncia i adrear lafectat a la
mtua daccidents, tamb enviar cpia de full
de noticaci daccidents a la UBP.
Actuacions fora del centre de treball:
Si s necessari i la situaci ho permet, cal dema-
nar ajuda al telfon dEmergncies112, i posar-
ho en coneixement del cap.
Una vegada el treballador arriba al centre, ha de
seguir el mateix procediment de comunicaci es-
tablert.
Com actuar en cas dexposici accidental a
material biolgic
En cas de patir una bioinoculaci, ja sigui per
punxada o esquitxada, shauran de prendre
unes mesures immediates:
a) Per punxada o tall:
- Fer fuir la sang.
- Netejar amb aigua o sab.
- Desinfectar amb povidona iodada.
b) Per una esquitxada a mucoses:
- Netejar amb aigua abundant.
c) Contacte amb pell no intacta:
- Rentar amb aigua o sab.
- Desinfectar amb povidona iodada.
Cal comunicar laccident al superior imme-
diat per tal que ompli el model de noticaci
daccident.
En qualsevol cas, el treballador haur dacudir a
la Unitat Bsica de Prevenci per rebre el tracta-
ment pertinent.
Podeu accedir a tota la informaci en matria
de Prevenci de Riscos Laborals al quadern
informatiu que trobareu a: WWW.gencat.net/
ics, o b podeu consultar dins del portal ICS /a
lautoservei del professional / prevenci de ris-
cos laborals, el pla de prevenci de lICS i tots els
seus procediments daplicaci.
n
d
e
x
Lnies dactuaci del Pla de
Qualitat

Dins les lnies estratgiques del Pla de Qualitat de
lHUB, destaquem les segents:

1. Gesti per processos i
protocollitzaci de la prctica
Un procs podria ser denit com a un conjunt
dactivitats interrelacionades i ordenades que do-
nen com a resultat un producte satisfactori per
al client nal (pacients o altres professionals).
Lobjectiu de la gesti daquests processos es reduir
la seva variabilitat i millorar la seva qualitat fent-los
ms ecients i adaptant-los a les necessitats dels
clients. En aquest sentit, lHospital de Bellvitge ha
desenvolupat un projecte de gesti per processos
organitzatius que en aquest moment est en fase
de disseny i millora amb la identicaci de circuits,
responsables i procediments de treball. En lrea
assistencial shan dissenyat els processos datenci
urgent, dhospitalitzaci convencional, de la con-
sulta externa, de cirurgia amb ingrs i datenci a
domicili. Podeu consultar el Manual de Disseny de
Processos, el mapa de processos de lHospital i tots
els processos dissenyats a la intranet de lHospital,
apartat de Qualitat i Seguretat Clnica.
Daltra banda, lHospital ha consolidat al llarg dels
anys un extens programa de protocollitzaci de la
prctica. Els protocols clnics ajuden els professio-
Pla de Qualitat
El Pla de Qualitat de lHospital de Bellvitge t com a
objectiu principal garantir una assistncia de quali-
tat mitjanant lestabliment destratgies conjuntes
que donin una visi global del procs assistencial,
loptimitzaci dels esforos de lorganitzaci cap a
objectius comuns, la participaci i implicaci de
tots els professionals en els projectes, i la consoli-
daci de lenfocament cap a la millora continua dels
processos i dels resultats en latenci. (Podeu con-
sultar el Pla de Qualitat a la intranet de lHospital,
apartat de Qualitat i Seguretat Clnica)

Per poder desenvolupar aquest Pla, lHospital comp-
ta amb la Unitat de Qualitat i Seguretat Clnica que
dna suport al desplegament de les diferents lnies
estratgiques i coordina totes les accions de millo-
ra en collaboraci amb altres estructures organit-
zatives, com ara les comissions clniques i comits
assistencials.

Comissions clniques i comits
assistencials

Es tracta de grups de treball multidisciplinaris,
formats per professionals que hi participen vo-
luntriament. La seva nalitat s potenciar la
protocollitzaci de lassistncia, avaluar aspectes
rellevants i assessorar la direcci en la millora i co-
rrecci dels problemes que es detecten.
Les comissions i els comits existents actualment
sn:
Comissi de Farmacoteraputica
Comissi dHistries Clniques
Comissi dInfeccions
Comissi de Mortalitat
Comissi de Tumors
Comissi de Qualitat i Seguretat
Comit de Seguretat Clnica
Comit de Risc Vascular
Comit del Dolor
Comit de Noves Tecnologies
Comit de Nutrici Clnica
Comit de Neurocrtics
Comit de Tromboembolisme
Comit de Transfusions
Comit dtica Assistencial
Comit dAntibitics
Podeu consultar els objectius, funcions i composici
de cada un dels grups, com tamb les normatives
de funcionament a la intranet de lHospital, apar-
tat de Qualitat i Seguretat Clnica.
A ms, sempre que s necessari es creen grups de
treball ad hoc per tractar temes puntuals.

n
d
e
x
nals a decidir quina s la intervenci sanitria ms
adequada en una situaci clnica concreta. Donen
recomanacions sobre els procediments diagnstics
i/o teraputics ms adequats a lhora dabordar un
problema de salut concret amb lobjectiu de mi-
llorar la qualitat assistencial en latenci daquests
malalts.
Els protocols, per tant:
Minimitzen les variacions en el maneig del proble-
ma/la patologia, orientant les decisions clniques
cap a la millor evidncia cientca, aplicada al nos-
tre entorn.
Ajuden en el procs de decisi clnica, oferint re-
comanacions i alternatives sucientment exi-
bles, que permetin la seva adaptaci a les caracte-
rstiques individuals dun pacient concret.
Potencien el coneixement cercant les millors prc-
tiques reconegudes per la comunitat cientca i
facilitant el seu accs a tots els professionals im-
plicats.
Proporcionen les bases necessries per a leducaci
i informaci dels pacients que es veuran afectats
per aquestes prctiques.
Per a ms informaci, podeu consultar la Guia per a
lelaboraci de protocols clnics i accedir als proto-
cols que es troben actualment vigents, a la intranet
de lHospital, apartat de Suport al treball diari.
2. Acreditaci/certicacions
LHospital de Bellvitge, com tots els hospitals daguts
de Catalunya, est subjecte a un procs dacreditaci
per part del Departament de Salut que consisteix
en lavaluaci, mitjanant una auditoria externa, de
quasi 700 estndards (els podeu consultar a la web
del Departament), que inclouen a totes les rees de
lHUB i impliquen a tots els professionals.
LHospital de Bellvitge ha passat per aquest procs
dues vegades, la primera lany 2008, la segona en
lany 2013. En aquesta ltima, lhospital ha assolit
un resultat del 94.6% (resultat provisional a lespera
de la resoluci denitiva)
Lanlisi detallada del procs dacreditaci aix com
el detall dels resultats dels diferents agrupaments
destndards els podeu trobar a la Memria de
Qualitat de lany 2013 que es troba a la intranet de
lHospital, apartat de Qualitat i Seguretat Clnica.
3. Seguretat clnica
LHospital de Bellvitge compta amb un Pla de Segu-
retat Clnica que segueix les directrius del Departa-
ment de Salut i estableix mesures dirigides a la mi-
llora de diferents rees, entre les que destaquen:
prevenci de caigudes.
cirurgia segura ( inclou com a mesura especca
laplicaci de la llista de vericaci de la seguretat
de la cirurgia o check-list quirrgic).
prevenci i control de la infecci nosocomial (in-
clou la millora del compliment de la higiene de
mans, el programa VINCAT o el projecte de Pneu-
mnia 0, entre daltres).
prevenci derrors en el procs de prescripci,
conservaci, preparaci i administraci de medi-
caments.
identicaci correcta dels pacients.
disposar dun pla de seguretat i manteniment
dequips i installacions.
implantaci de sistemes dinformaci en aquest
mbit amb indicadors que permetin el seguiment
dels objectius establerts.
formaci contnua als professionals en seguretat
del pacient.
n
d
e
x
formaci, informaci i educaci a pacients. En
aquest sentit, lHospital de Bellvitge disposa dun
ampli programa dinformaci escrita als pacients
que cobreix tant les necessitats educatives en di-
ferents patologies (guies informatives i recomana-
cions) com les informatives per a la realitzaci de
procediments diagnstics i/o teraputics.
Aquestes ltimes tenen una especial importn-
cia pel que fa a la informaci que acompanya a la
signatura del document de Consentiment infor-
mat. Qualsevol actuaci assistencial requereix el
consentiment lliure i voluntari del pacient desprs
que hagi rebut la informaci necessria. Aquest
acte, a ms de ser un dret el pacient regulat per
llei, tamb s un element de seguretat clnica i s
necessari per al acompliment dels deures tics i
legals dels professionals. El consentiment infor-
mat, quan el procediment s invasiu o comporta
un risc, sha de fer per escrit amb la signatura dun
document especfc.
Podeu consulta la Normativa dutilitzaci del Con-
sentiment informat de lHUB, els documents de
signatura i els fulls informatius a la intranet de
lHospital, apartat de Suport al treball diari.
Daltra banda, i amb lobjectiu de millorar la segure-
tat dels pacients mitjanant la detecci i anlisi de
situacions que han produt o podrien haver produt
dany als pacients, els professionals de lHUB dispo-
sen dun sistema de notifcaci dincidents o esde-
veniments adversos relacionats amb la seguretat
dels pacients (TPSC Cloud). Lenlla per accedir al
formulari de notifcaci el podeu trobar a la intra-
net de lHospital, apartat de Suport al treball diari.
Tamb podeu consultar tota la informaci referent
al Pla de Seguretat, els projectes de seguretat i
lanlisi dincidents a la intranet de lHospital, apar-
tat de Qualitat i Seguretat Clnica.
n
d
e
x
Infraestructures: edicis hospitalaris,
universitaris i de recerca
1. Ledici central t una estructura vertical, amb tres torres de 19, 13 i 9 plantes, i
una part central de 3 plantes.
2. Edici de Consultes Externes.
Edici de lHospital Duran i Reynals
3. Edici de lAntiga Escola
4. Edicis universitaris
5. Nou edici tecnicoquirrgic
6. Edici de Suport a la Recerca

1
1
2
2
3
3
4
4
6
6
7
7
5
5
1
2
3
4
6
7
5
n
d
e
x
Pl. 20
Pl. 19
E191 rea adm. de Malalties del Cor;
Diettica; Cap dEstudis Docncia i Investi-
gaci; Biblioteca del voluntariat;
Pl. 18
E181 OFT: Alguns despatxos dOftalmo-
logia; Gimns de Rehabilitaci; Recursos
Humans
Pl. 17
E171 TRS: Trastorns Respiratoris del Son; UFFIS
respiratria; Dir Trasplantaments; Dir Malalties
Digestives; Despatx NCR; Infermeres del Control
de la Infecci; Infermeres dHigiene Hospitalria;
Despatxos Ginecologia. Despatx Al.lergies i Neu-
ropsicologia. Inf. ANR
Pl. 16 E161 NML: Neumologia
Pl. 15
E151 HDD; MPOC; Despatxos i Cap de
Servei END; Cap de Servei NCR; Cap de
Servei CPL
Pl. 14 E141 ACV: Cirurgia Vascular - Intermedis
Pl. 13
E131 CMF: Cirurgia Maxillofacial;
ORL: Otorinolaringologia i CPL/DER
E132 UCE: ORL, CMF, CPL
Pl. 12 E121 INF: Malalties Infeccioses E122 GIN, OFT, END
Pl. 11 E111 E112
Pl. 10
E101 COT: Cirurgia Ortopdica
Traumatolgica
E102 REU: Reumatologia
Pl. 9 E091 NRL: Neurologia E092 NCR: Neurocirurgia
E093 NCR: Neurocirurgia Intermedis,
NRL Ictus, Unitat dEpilpsia. NRL/NCR
Pl. 8 E081 CMA E082 UCE: Unitat Curta Estada E083 URO: Urologia
Pl. 7
E071 MIR: Medicina Interna
MICI: Medicina Interna Cures
Intermdies
E072 MIR: Medicina Interna E073 NEF: Nefrologia
Pl. 6 E061 GAS: Gastroenterologia E062 CGD: Cirurgia General i Digestiva
E063 UCEQ: Unitat de Curta Estada
Quirrgica
Pl. 5
E051 CGD: Cirurgia General i Diges-
tiva i COT: Cirurgia Ortopdica
Traumatolgica
E052 CGD: Cirurgia General i Digestiva
E053 CGD: Cirurgia General i Digestiva i
COT: Cirurgia Ortopdica
Traumatolgica
Pl. 4 E041 Coronries E042 Coronries E043 CAR: Cardiologia
Pl. 3
E031 CCA: Cirurgia Cardaca;
E032 Nefrologia; QUI (CCA, ACV i NCR) E033 Cirurgia Cardaca intermedis
Pl. 2 E021 MIV: Medicina Intensiva
E022 Quirfan (Uro, Gine, CPL, ORL, CTO, CMF i
Hemodinmica Cardaca)
E023MIVI: MedicinaIntensiva(drenatge)
Pl. 1 E011 MIV: Medicina Intensiva E012 Quirfan (TRA, CGD, OFT) E013 RPQ: Reanimaci Postquirrgica
Pl. 0
RAD: Radiologia,
Intervencionisme, RM
Laboratori Clnic i Microbiologia
Vestbul principal; Informaci;
Suggeriments i Reclamacions;
Seguretat; Centraleta de telfons; Boti-
ga; Treball Social; Consergeria
Urgncies Nivell 1
medicoquirrgic; REA
Urgncies - Urgncies
Nivell 2 Medicina Interna
Sala dActes; Admissi de Pacients; Atenci
a lUsuari i de Suport a la Gesti
Administrativa Assistencial; Assessoria
Jurdica
Gerncia i Direccions; Relacions Institu-
cionals, Protocol
Urgncies Nivell 2 Cirurgia
Traumatologia
Pl. - 1
Cuina i Queviures Banc de Sang
Mnu - Medicina Nuclear;
TEP; Unitat de Litotrpsia
Menjador del Personal; APA Anatomia Patolgica
Esterilitzaci Central
Farmacologia Clnica
Seccions sindicals
Manteniment
Magatzem Manteniment
Electromedicina
Vestidors
Consergeria
Capella
Gabinets dexploracions: (Broncoscpi-
es, Endoscpia Digestiva, Neurosiolo-
gia; Cardiologia, Neumologia, vascular)
Farmcia

Edici central
La major part dels serveis i uni-
tats dhospitalitzaci estan situats
a ledici central, un complex presi-
dit per les emblemtiques tres torres
dhospitalitzaci al voltant duna quar-
ta torre central de connexi.
Tamb hi ha ubicats a ledici central
els quirfans, els serveis de Medicina
Intensiva, de Malalts Crtics, i Urgncies,
la major part dels serveis centrals i de
suport, aix com les Consultes Externes
de Broncoscpia i Endoscpia Digesti-
va.

La resta de les consultes es troben ubi-
cades a ledici de Consultes Externes.
n
d
e
x
20/05/2014
20/05/2014 Quadre Unitats HPE
Actualitzaci: abril 2014
p19u1 NML Despatx Neumologia
SCO Comissi de Docncia. Cap d'Estudis i secretaria
CCA Direcci Clnica Malalties del Cor
Aulas Clnica Malalties del Cor
UAU Biblioteca i Sala de Voluntariat
DME Direcci mdica
Aula clnica
GIN Exploraci de Ginecologia
DOS Gabinet tcnic de la Direcci d'Organitzaci i Sistemes
p18u1 PER Recursos humans
REH Gimns de Rehabilitaci
CALL Call Center
Metge de gurdia
Vestidor
Magatzem
OFT Aula clnica. Secretaria.Despatx del cap de servei
p17u1 NML Unitat del Son
UFIS UFIS Respiratria
INF Dir. Prog. / C. Coord. VINCAT
Infermeres Nosocomials INE
CGD Despatx de Cirurgia
NCR/NRL Despatx cap de Servei de Neurocirurgia
DIR Despatx de coordinaci. Trasplantament
NRL Despatx mdic de Neurologia
MIRZ Despatx d'Allrgia
REA Anestsia
GINE Cap de servei. Secretaria. Despatx mdic. Aula C.
p16u1 NML Servei de Pneumologia
p15u1 CPL Despatxos Cirurgia Platica
END Despatxos Endocrinologia
CTO Despatx del cap de servei
HDD Hospital de dia
NML Unitat Funcional MPOC
p14u1 UBP Unitat Bsica de Prevenci i Salut Laboral
TRA Despatxos de Traumatologia
Despatxos de Reumatologia
DEF Comptabilitat - Facturaci - Contractacions
p13u2 Unitat de Curta Estada p13u1 Cirurgia Plstica. Cirurgia Oral i Maxillofacial
ORL Despatx del cap de servei CMF Secretaria. Despatx del cap de servei
p12u2 Ginecologia. Oftalmologia. Endocrinologia i Nutrici p12u1 INF Malalties Infeccioses
p11u2 URG Observaci Pre-ingrs d'Urgncies p11u1 ACV Angiologia i Cirurgia Vascular
p10u2 REU Reumatologia i Traumatologia p10u1 TRA Cirurgia Ortopdica i Traumatologia
Despatx Sup. CTO/REU /Aula Clnica TRA
p 9u3 NRC/NRL Neurocirurgia/Neurologia p 9u2 NCR/NRL Neurocirurgia/Neurologia p 9u1 NRL Neurologia
IntermitjosNCR - ICTUS - EPILEPSIA
p 8u3 URO Urologia p 8u2 UCE Unitat de Curta Estada p 8u1 Cirurgia Major Ambulatria
p 7u3 NEF Nefrologia p 7u2 MIR Medicina Interna-Al.lrgia p 7u1 UGA-Medicina Interna
p 6u3 CGD Cirurgia General Digestiva - Curta Estada p 6u2 CGD Cirurgia General Digestiva p 6u1 CGD Aparell Digestiu
p 5u3 CGD Cirurgia General Digestiva - Traumatologia p 5u2 CGD Cirurgia General Digestiva p 5u1 CGD Cirurgia General Digestiva +Aparell Digestiu
p 4u3 CAR Cardiologia p 4u2 CAR ardiologia - Unitat Coronria + EEF p 4u1 CAR Cardiologia
p 3u2 MIV Medicina Intensiva p 3 NEF.QUI 3 rea Quirrgica. Dilisi. Trasplantament Renal p 3u1 CCA Cirurgia Cardaca + Cures intermitges
p 2u2 Unitat de Formaci p 2 QUI 2 rea quirrgica + HCA p 2u1 MIV Medicina Intensiva
p 1u2 RPQ Rea post-quirrgica p 1 QUI 1 rea quirrgica p 1u1 MIV Medicina Intensiva
p.baixa GER DME EOO ADG PER ADM CSJ SEG URG RAD ACL BIQ HEM HEM HCA
p. -1 MNU CDL BCS EST APA FAR NRL CAP END CAR PNE VASC HOS VEST
DSG MAN
PLANTA BAI XA EOO CSJ CONSERGERI A ACL ANLI SI SCL NI QUES
ADG SEG SEGURETAT BI Q BI OQU MI CA
GER PER URG URGNCI ES HEM
DME ADM RAD MI C MI CROBI OLOGI A
PLANTA SOTERRANI SUBM MAGATZEMS
HOS VEST VESTI DOR
MNU APA END ENDOSCPI ES DSGP CUI NA MENJADOR
CDL FAR CAR PROVESFUNCI ONALSD'ESFOR MANTENI MENT
BCS NRL PNE PROVESFUNCI ONALSRESPI RATRI ES+ Ecocardiografia TALLER
EST CAP VASC GABI NET VASCULAR MAGATZEM
ELECTROMEDI CI NA
ESTERI LI TZACI
ANATOMI A PATOLGI CA
FARMCI A
NEUROFI SI OLOGI A
CAPELLA
MEDI CI NA NUCLEAR
LI TOTR PSI A
HOSTATGERI A
DI RECCI DE R. HUMANS
ADMI SSI
GERNCI A
BANC DE SANG
HEMATOLOGI A
DI RECCI D'I NFERMERI A
DI RECCI DE GESTI
DI RECCI MDI CA RADI ODI AGNSTI C

Edici de Consultes Externes

Est situat al costat de ledici central, i consta de tres plantes, on sinclouen la gran ma-
joria de consultes externes dels diferents serveis de lhospital. Cada planta est dividida
en mduls que aglutinen els boxs de consulta.
Planta 2
Tractament Anticoagulant Oral
Mdul 21 Allrgia Endrocrinologia i Nutrici
Mdul 22 Gastroenterologia Cirurgia General i Digestiva Unitat Funcional Colorectal
Mdul 23 Otorinolaringologia
Mdul 24 Cirurgia Maxillofacial i Oral Cirurgia Plstica Unitat Funcional de Cap i Coll
Mdul 25 Dermatologia
Planta 1
Anlisis Clniques
Mdul 11 Medicina Interna Nefrologia Unitat Funcional de Risc Vascular
Mdul 12 Angiologia i Cirurgia Vascular Cardiologia Cirurgia Cardaca Unitat Funcional de Malformacions Vasculars
Mdul 13 Neurocirurgia Urologia Unitat Funcional de Prstata Unitat Funcional dInsufcincia Cardaca
Mdul 14 Cirurgia Torcica Malalties Infeccioses Neurologia
Mdul 15 Pneumologia Reumatologia
Planta baixa
Recepci General rea de Direcci i Gesti Administrativa
Mdul B1 Cirurgia Ortopdica i Traumatologia
Mdul B2 Atenci Urgent Diagnstic Rpid Ginecologia Unitat Funcional de Ginecologia Oncolgica
Mdul B3 Anestesiologia i Clnica del Dolor Unitat Funcional de Fractura Vertebral Osteoportica
Mdul B4 Oftalmologia
Planta soterrani Cafeteria Documentaci Clnica i Arxius
n
d
e
x

Edici Hospital Duran i Reynals

Est situat a laltra banda de lAvinguda Granvia, de lHospitalet de Llobregat, i acull
dependncies de diferents institucions. Pel que fa a lHospital Universitari de Bellvitge,
acull la Unitat dEsclerosi Mltiple, el Servei de Radiodiagnstic, la Unitat de Citodiag-
nstic, i altres serveis sanitaris, no sanitaris i magatzems.
Una altra instituci amb seu al Duran i Reynals s lInstitut Catal dOncologia (ICO), em-
presa pblica de prestaci de serveis datenci oncolgica en els mbits assistencials,
docents i de recerca que t una relaci molt intensa amb lHospital Universitari de Bell-
vitge i lInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL), que integra les diferents
institucions del campus de Bellvitge: lHospital Universitari de Bellvitge (HUB), lInstitut
Catal dOncologia (ICO), la Universitat de Barcelona (UB), lInstitut de Diagnstic per la
Imatge (IDI) i el Centre de Transfusions i Banc de Teixits (CTBT).
Dins de lHospital Duran i Reynals, lHUB disposa dels serveis segents:
Edici Central
Planta 5 Unitat de Curta Estada dUrgencies
Planta 2 Servei de Radiodiagnstic
Planta 1 Subministraments
Informtica
Planta 0 Magatzem de Subministraments
Impremta
Planta 2 Unitat dEsclerosi Mltiple
Unitat de Farmacologia Clnica
Planta 0 Servei dAnatomia Patolgica.
Unitat de Citodiagnstic, CE
Edici de Consultes Externes
n
d
e
x
Edici Antiga Escola
Est situat a pocs metres de ledici central i acull, entre daltres, Hospital Odontolgic, la Unitat Hospitalria
de Desintoxicaci, la Consulta Externa i Hospital de Dia del VIH, el Servei de Medicina Preventiva i el Servei de
Psiquiatria. Unes dependncies annexes a aquest edici sn la seu del Servei de Rehabilitaci.
Aquest edici est situat a la part posterior de lHUB i la seva distribuci s la segent:
Planta 6 Consultes Externes de Psiquiatria
Planta 5 Psiquiatria (hospitalitzaci)
Planta 4 Medicina Preventiva Atenci al Viatger Unitat Clnica de Tuberculosi Unitat Bsica de Prevenci
(secretria i metges)
Planta 3 Unitat Hospitalria de Desintoxicaci. Unitat de Vigilncia Epidemiolgica
Planta 2 Direcci de Serveis Generals i Projectes Empresa de neteja.
Planta 1 Hospital Odontolgic / Fundaci Josep Finestres
Planta baixa Servei de Rehabilitaci (Gimns)
Est en un edici a part situat al costat de lAntiga Escola dInfermeria
Hospital Odontolgic / Fundaci Josep Finestres
Planta -1
TEC Trastorns de lAlimentaci (anorxia i bulmia) Manteniment Rehabilitaci Vestidors Magatzem (neteja)
n
d
e
x
Edici de Suport a la Recerca
Aquestes dependncies, situades prop de lentrada
principal de lHospital, alberguen Formaci Conti-
nuada, Qualitat dInfermeria, Qualitat Mdica, Jun-
ta de Personal, determinats equipaments, tant dels
serveis de recerca de lHospital com de lInstitut
dInvestigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL), el
Comit tic dInvestigaci Clnica (CEIC). CAIBER i
una sala de formaci informatitzada.
Edicis universitaris

Al costat nord de ledici central de lHospital Uni-
versitari de Bellvitge, tocant el barri que dna nom
a lHospital, es troben els tres edicis principals del
campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona.
Aquestes installacions acullen una de les dues seus
fsiques de la Facultat de Medicina de la Universitat
de Barcelona (juntament amb la seu de lHospital
Clnic), a ms de lEscola Universitria dOdontologia,
lEscola Universitria dInfermeria i lEscola de Podo-
logia i Hospital Podolgic.
Les activitats docents daquestes escoles i facultats
tenen una contnua sinergia amb les activitats as-
sistencials, docents i investigadores de lHospital
Universitari de Bellvitge. De fet, molts dels profes-
sionals de lHospital sn tamb professors i investi-
gadors del campus de Bellvitge de la Universitat de
Barcelona.
Aix mateix, els edicis universitaris acullen tamb
la Unitat de Recerca Experimental (URE) i els Serveis
Cienticotcnics (SCT), entre daltres.
Nou edici tecnicoquirrgic
Est ubicat entre el de les noves consultes i la part
posterior de ledici central, que albergar en un fu-
tur prxim el cor tecnolgic de lHospital. Aquesta
estructura acollir una superfcie de 42.000 m2 dis-
tribuda en quatre plantes.
Disposar de tots els dispositius tecnolgics que
permetran situar lHospital Universitari de Bellvit-
ge entre els ms moderns dEuropa. Tindr un bloc
quirrgic centralitzat que inclour 31 quirfans to-
talment equipats i una unitat dhospitalitzaci de
malalts crtics amb 80 llits. Tamb se situaran en
aquestes dependncies els serveis de Farmcia i
dEsterilitzaci.
Una altra de les millores fonamentals que aportar
aquest edici seran les noves installacions del Ser-
vei dUrgncies, que incrementaran substancial-
ment la seva capacitat estructural. Est prevista la
posada en marxa a mitjan 2014.
En conjunt, aquest nou edici incrementar de ma-
nera molt important la capacitat assistencial, ecin-
cia i comoditat de les installacions de lHospital.
n
d
e
x
Relacions Institucionals i Protocol
Aquesta Unitat treballa per millorar les relacions
i la imatge de lHospital tenint sempre com a cen-
tre les persones. Presta servei a prcticament tots
els pblics possibles, com ara els professionals de
lHospital, els malalts, els acompanyants, la ciutada-
nia en general, i les autoritats.
Els seus objectius sn:
Reorganitzaci dels serveis dinformaci.
Organitzaci i posada en marxa dun protocol
dactes i activitats.
Millora de la imatge corporativa de lHospital.
Activaci i manteniment dun circuit de relacions
institucionals.
Suport a la cooperaci internacional.
Elaboraci dun pla dimmigraci, entre daltres.
Depenen daquesta Unitat, els professionals
dinformaci al pblic des de primera lnia com sn
les hostesses i telefonistes.
Per posar-vos en contacte amb la Unitat, haureu de
trucar a la Secretaria, extensi 2432.
Altres aspectes que cal
conixer

Equip daturada cardiorespiratria
A lHUB, hi ha un equip de reanimaci cardiopul-
monar avanada. La seva tasca s atendre tots els
pacients que pateixen una aturada. Per posar-se en
contacte amb lequip, cal fer-ho per telfon marcant
el 4, esperant to i marcant el 445 ms el codi de la
unitat, que es troba enganxat al telfon, esperar que
nalitzi el senyal acstic i penjar. A totes les unitats
hi ha un protocol dactuaci davant duna aturada
cardiorespiratria.
Atenci a lUsuari
LHospital Universitari de Bellvitge disposa duna Ocina
dAtenci a lUsuari, que t com a objectius especcs:
Promoure els drets de lusuari i donar-los a conixer.
Vetllar per la correcta aplicaci dels drets i deures.
Apropar els valors de lorganitzaci al ciutad.
Dinamitzar les poltiques datenci envers els usuaris.
Promoure la participaci de lusuari en la seva salut.
LOcina dAtenci a lUsuari disposa del Servei de
Suggeriments i Reclamacions, que
us atendr per resoldre qualsevol problema, dubte,
suggeriment o reclamaci.
Lhorari datenci al pblic s:
De dilluns a divendres, de 9 h a 16 h (tot lany ex-
cepte el perode destiu).
De dilluns a divendres, de 9 h a 15 h (perode destiu).
Fora daquest horari, us podreu adrear al taulell
dinformaci del vestbul dentrada (ns a les 22 ho-
res), i, a partir daquesta hora, al taulell dinformaci
que trobareu al Servei dUrgncies, on canalitzaran
les vostres demandes.
El telfon del Servei s el 932 607 831. Disposeu de bs-
ties de suggeriments a totes les plantes de lHospital.
Voluntariat

El Programa de voluntariat social agrupa els volun-
taris que desenvolupen tasques socials i datenci
als pacients ingressats i als seus familiars (suport,
companyia, ajuda, servei de biblioteca, etc.).
Aquest Programa de voluntariat est coordinat per
la Unitat dAtenci a lUsuari.
Per utilitzar aquest servei podeu trucar a lextensi
2677 // 7492, de 9 h a 13 h.
n
d
e
x
s lens vertebrador del sistema hemoterpic a Ca-
talunya.
Centre especialitzat en immunobiologia selecta i en
lanlisi i la recerca molecular.
Centre investigador en medicina regenerativa.
El BST participa en projectes de recerca propis o en
collaboraci amb tots els centres de lInstitut Cata-
l de la Salut, amb gran part dels de la Xarxa Hos-
pitalria dUtilitzaci Pblica i amb les universitats
catalanes.
Bellvitge Art
Mitjanant la cultura, lHospital de Bellvitge es vol
apropar al seu entorn social i geogrc ms imme-
diat com un equipament ms de la comunitat.
Exposicions, concerts, concursos de dibuix infantil i
de fotograa es van succeint ininterrompudament,
des daquell lluny 22 de desembre de 1989 en qu
aquest projecte va fer els seus primers passos.
Hi ha dues sales:
Espai Hospitalitzaci: situada al vestbul de
lentrada de lHUB.
Horaris: feiners i festius de 8 h a 22 h.
Espai Consultes Externes: situada al vestbul
dentrada de ledici de Consultes Externes.
Horari: dies feiners de 8 h a 20 h.
Dissabtes, diumenges i festius romandr tancat.
Comunicaci Audiovisual
Lhorari s de 8 h a 17.30 h.
Audiovisuals. La Unitat est formada per un equip
tcnic en imatge fotogrca, vdeo i grasme, i shi
poden realitzar treballs relacionats amb la presenta-
ci a congressos, comunicacions, ponncies, etc.
Per utilitzar els seus serveis, cal portar la sollicitud
de treball amb el vistiplau del vostre Servei. La seva
extensi s 7701 / 2971.
Comunicaci. s una unitat operativa a disposi-
ci de les diferents unitats de lHospital per tal
dassessorar-les en matria de comunicaci. Com-
prn tamb el Servei de Premsa, ext. 7455.
Proposa accions destinades a millorar la comunica-
ci interna i externa de lHospital. La seva extensi
s 7666.
Servei Lingstic. Amb la nalitat dajudar el per-
sonal en tot all que tingui relaci amb el catal,
lHospital Universitari de Bellvitge disposa dun Ser-
vei Lingstic que ofereix assessorament lingstic
de les edicions de lHospital (protocols, guies, impre-
sos, etc.). Tamb collabora amb Formaci Continua-
da en lorganitzaci de cursos generals i especcs
de llengua catalana, aix com per donar a conixer
totes les possibilitats en formaci i assessorament:
cursos presencials i en lnia, autoaprenentatge,
exmens lliures de la Secretaria General de Poltica
Lingstica, aules i centres de formaci, etc. La seva
extensi s 2965.
Intranet de Comunicaci Audiovisual
Ocines bancries
Hi ha una ocina del Banc de Bilbao Biscaia Argen-
tria (BBBA), situada al costat de ledici Unitat de
Suport a la Recerca Clnica i una ocina del Banc
Santander. Ambes entitats dispossen de caixer au-
tomtic.
Banc de Sang i Teixits
A lHospital, hi ha un servei de Banc de Sang on po-
deu acostar-vos a prendre part daquest acte cvic
i altruista, absolutament imprescindible per al bon
funcionament del sistema sanitari.
El banc est situat a la planta 1 de ledici central.
Lhorari en qu podeu ser atesos s de dilluns a dis-
sabte, de 9 h a 20 h, telfon 932 607 519; ms infor-
maci a www.bancsang.net
El Banc de Sang i Teixits s lempresa pblica del
Departament de Salut de la Generalitat de Cata-
lunya que t per missi la gesti i ladministraci
de la donaci, la transfusi i lanlisi de la sang i
el plasma sanguini, aix com actuar com a centre
dobtenci i processament i de teixits a ms daltres
lnies dactuaci en el camp de la immunobiologia,
el diagnstic molecular, la terpia cellular i la medi-
cina regenerativa.
n
d
e
x
Dentre els objectius de lIDIBELL, cal destacar:
Coordinar lactivitat investigadora entre les diver-
ses institucions i equips de recerca, i unicar conei-
xements i recursos.
Promoure lobtenci de recursos tant dinstitucions
pbliques com de privades.
Potenciar la recerca bsica innovadora i buscar la mxi-
ma interrelaci entre la recerca bsica i la recerca aplica-
da.
Promoure lactivitat investigadora per solucionar o mi-
llorar problemes assistencials sanitaris de primer nivell.
Estimular la interrelaci entre els investigadors de
lIDIBELL i daltres institucions, tant en lmbit na-
cional com daltres pasos.
Produir i difondre avenos cientcs de qualitat.
Promoure la realitzaci de programes docents diri-
gits al personal investigador.
Difondre les convocatries de beques dajuts a la
investigaci.
Elaborar informes per a beques FIS, CIRIT, DGICYT i
daltres organismes, sollicitades pels membres de
lHUB i grups de lIDIBELL que portin a terme pro-
jectes compartits amb grups de lHUB i tramitar les
sollicituds.
Participar, juntament amb la Comissi de Docncia
de lHUB, en la dotaci de beques de lHUB.
Coordinar amb la Comissi de Docncia projectes
dinvestigaci de facultatius residents relacionats
amb lelaboraci de la tesi doctoral.
Si esteu interessats a rebre informaci daquesta ac-
tivitat, truqueu a lextensi 2395.
Sala dactes
Est situada a la planta baixa de lHospital Univer-
sitari de Bellvitge. Hi ha dues sales sala gran i sala
petita- amb una capacitat de 306 i 82 butaques, res-
pectivament.
s el lloc on es fan els cursos, els seminaris, els con-
gressos, etc. Per poder utilitzar-la, sha de contactar
amb la cap de Relacions Pbliques (932 607 832).
Fundaci Privada Institut
dInvestigaci Biomdica de
Bellvitge (IDIBELL)
Lactivitat investigadora de lHUB est coordinada
per la Comissi de Recerca i pel Comit Cientc de
la Fundaci Privada Institut dInvestigaci Biomdi-
ca de Bellvitge (IDIBELL).
LIDIBELL integra les diferents institucions del cam-
pus de Bellvitge: lHospital Universitari de Bellvitge
(HUB), lInstitut Catal dOncologia (ICO), la Univer-
sitat de Barcelona (UB), lInstitut de Diagnstic per
la Imatge (IDI) i el Centre de Transfusions i Banc de
Teixits (CTBT).

Lestructura daquest nou institut dInvestigaci ha per-
ms agrupar tota la recerca de qualitat produda pels
investigadors que pertanyen a cadascuna de les institu-
cions.
Les grans rees dinvestigaci de lIDIBELL sn:
1. Cncer i gentica molecular humana, 2. Factors
de creixement, hormones i diabetis, 3. Malalties
inamatries, crniques i degeneratives, 4. Neuro-
cincies, 5. Patologia infecciosa i trasplantament, i
6. Epigentica i biologia del cncer.
n
d
e
x
Junta Clnica

La disposici addicional cinquena del Decret 53/2006,
de 28 de mar, de mesures de reforma de lICS, modi-
ca larticle 22 de lOrdre del Departament de Salut de 18
de novembre de 1985, per la qual es regula lestructura
orgnica de direcci, gesti i administraci de les insti-
tucions hospitalries de la Seguretat Social a Catalun-
ya, deneix i estableix la composici, les funcions i el
procediment de designaci de la Junta Clnica, rgan
collegiat dassessorament i consulta dels comits de
direcci dels hospitals de lICS.
Per a ms informaci podeu consultar el link de la
pgina
La Junta Clnica s un rgan participatiu
dassessorament al Comit de Direcci que vetlla
pel bon funcionament de la prctica assistencial i
que desenvolupa les funcions segents:
Elaborar la proposta dobjectius assistencials bi-
anuals pel Comit de Direcci.
Informar i assessorar, a requeriment del Comit de
Direcci, en totes aquelles matries dincidncia
directa en les activitats assistencials de lHospital.
Fer el seguiment dels objectius de les Comissions
Clniques que en depenen.
Actuar com un vehicle ms de Comunicaci entre
els professionals i les Direccions Assistencials.
La seva composici s la segent:
- President: director/a mdic/a o persona en qui
delegui.
- Vicepresident: director/a dinfermeria
- Vocals: coordinadors mdics, ns a un mxim de 4.
- Un/a adjunt/a dinfermeria designat pel/ per la
director/a dinfermeria.
- 2 caps de servei elegits per votaci directa en-
tre el personal facultatiu de lHospital, llevat dels
postgraduats en formaci amb plaa de resi-
dents.
- 2 caps de secci elegits per votaci directa en-
tre el personal facultatiu de lHospital, llevat dels
postgraduats en formaci amb plaa de resi-
dents.
- 2 facultatius adjunts especialistes elegits per
votaci directa entre el personal facultatiu de
lHospital, llevat dels postgraduats en formaci
amb plaa de residents.
- 2 supervisors dinfermeria elegits per votaci di-
recta entre la totalitat del personal. dinfermeria
del centre.
- 2 ATS-DUI elegits per votaci directa entre la to-
talitat del personal dinfermeria del centre.
- Un facultatiu resident elegit per votaci direc-
ta entre la totalitat del personal facultatiu post-
graduat en formaci amb plaa de resident a
lHospital.
Els vocals electes per votaci directa entre els
collectius de personal especc seran escollits per
un perode de 2 anys, sens perjudici de la seva pos-
sible reelecci.
Normativa de funcionament de la Junta Clnica
n
d
e
x
UGT (Uni General de Treballadors)
ext. 7835
ugtbellvitge@bellvitgehospital.cat
SATSE (Sindicat dInfermeria)
ext. 7863
satse@bellvitgehospital.cat
CC OO (Comissions Obreres)
ext. 7836
ccoohb@bellvitgehospital.cat
FIC (Facultatius Independents de Catalunya) ext.7978
MC (Metges de Catalunya)
ext.2651
info@metgesde catalunya.net
USAE (Uni Sindical dAuxiliars dInfermeria)
ext.7971
sae@bellvitgehospital.cat
USOC (Uni Sindical Obrera de Catalunya)
ext.7888
usoc@bellvitgehospital.cat
CGT (Confederaci General del Treball)
ext. 7877
cgthub@bellvitgehospital.cat
Junta de personal
La Junta de Personal es lrgan especc previst a la normativa de representaci
dels treballadors.
A lHUB, la Junta de Personal, actualment, est formada per 27 delegats i, des-
prs de les ltimes eleccions sindicals, tenen representaci les segents sec-
cions sindicals:
Les funcions de les juntes, aix com les garanties de la seva funci representati-
va, es troben reglamentades al captol XIV de lEstatut marc.
Comit de Seguretat i Salut Laboral
El Comit de Seguretat i Salut Laboral s el rgan paritari i collegial de participaci
destinats a la consulta regular i peridica de la direcci en matria de prevenci
de riscos.
Els delegats de prevenci sn els representants dels treballadors amb funcions es-
pecques en matria de prevenci de riscos en el treball. Aquests seran designats
per les prpies organitzacions sindicals entre els seus membres en proporci al
nombre de representants sindicals a la Junta de Personal.
Els comits paritaris estan formats pels delegats en prevenci i en igual nombre de
representants de lAdministraci.
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals s la que regula
els comits de seguretat i salut laboral.
www.bellvitgehospital.cat
n
d
e
x

Guia Resident 2014

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Resident 2014

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia del

You might also like