LECTURES I LECTORS DE LITERATURA DIGITAL.: MÉS ENLLÀ DE LA LLETRA.

To read or not to
read, this is the question.

Considerant, com de fet considero, que un lector no neix sinó que es fa; i considerant,
també, que es tracta d’un procés sovint feixuc però, més sovint encara, molt agraït i,
sempre, enriquidor, voldria encetar una brevíssima i personalíssima reflexió sobre el
que significa ser un lector de literatura digital, sobre què vol dir ser LECTOR DIGITAL.

Un lector digital és, principalment i com el seu nom indica, algú que llegeix literatura
digital. Una definició aparentment senzilla i aclaridora que vesteix d’innocència una
activitat certament molt complexa i gens innocent.

Ja d’entrada, “llegir” és un terme que sovint emprem de manera escapçada, per no dir
de manera errònia, cenyint-lo exclusivament al fet de “distingir, en un escrit, els sons
figurats per les lletres” 1... Aquesta mutilació terminològica ens fa oblidar l’origen de la
paraula que, en realitat, ens remet a una activitat altament participativa del lector que
és cridat a escollir2, de tots els significats possibles que li ofereix un text (lingüístic o
no), els que creu més adients per a la confecció d’un significat general. El lector, doncs,
és algú que interpreta (de manera personal i més o menys transferible), el que li diu el
text3.

Tornant al lector digital, fixem-nos, ara, en la segona part de la definició: la

LITERATURA DIGITAL.

No és la meva intenció (ni aquí, ni ara) intentar trobar la fórmula màgica per definir el
que és la literatura digital4 però, en tot cas, el que sí que puc dir sense por d’equivocar-

11
Definició que ofereix una de les entrades de l’Enciclopèdia Catalana
(http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0119942&BATE=llegir) i que presa de manera aïllada, no pot
resultar més simplista. No sé si como referencia es suficientemente “seria”... ya sabes como son los textos
academicos, quiza tendrias q ir a la RAE o el equivalente catalán LA ENCICLOPEDIA CATALANA CREO QUE ES LA DE
REFERENCIA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, PERO AHORA MISMO LO MIRO Cosa tuya entonces

2
Llegir, del llatí legere: elegir.
3
Al respecte és molt interessant endinsar-se en les teories de l’estètica de la recepció (Jauss, Iser, etc.) i, en relació
amb l’entorn digital, s’aconsella la interessant lectura de l’article de la Dra. Borràs: “De la estética de la recepción a
la estética de la interactividad. Notas para una hermenéutica de la lectura hipertextual”.
http://www.hermeneia.net/sala_de_lectura/estetica_interactividad.htm
Pelota, donde está la referencia al grupo de investigación LesPo? Jajaja JAJAJAJAJJ
4
Un sintagma de per si força complicat, ja que suposa la combinació de dos conceptes aparentment contradictoris,
les xifres i les lletres (literatura, que deriva de la paraula llatina littera – lletra-, i digital, que remet al llenguatge de
zeros i uns, als números –pensem, per exemple, que en francès es diu littérature numérique).
me és que l’etiqueta “literatura digital” és una espècie de calaix de sastre que conté un
amplíssim ventall d’obres digitals, que poden anar des d’un “senzill” hipertext5 fins a
obres molt complexes a tots nivells com és el cas de I made this. You play this, We are
enemies o Game, game, game and again game de Jason Nelson6, per citar-ne un parell
d’exemples.

És en aquest tipus d’obres en les que m’agradaria centrar-me per analitzar el paper del
lector digital ja que, de fet, és en la lectura d’aquestes produccions més complexes que
al lector li cal desplegar més i millor tots els seus sentits (visuals, auditius i els que
siguin) per arribar a una lectura mínimament reeixida de l’obra. I és que, certament, la
complexitat d’aquestes peces (tant a nivell de contingut com de forma) sol ser tal que
aquestes es podrien entendre, en certa manera, com a un producte wagnerià7.

Fent una interpretació força agosarada de les teories de l’artista alemany, es podria
considerar que gran part de les obres literàries digitals són a la literatura el que l’obra
d’art total (el Drama Total) de la qual parlava Wagner seria al teatre. Creo que
demasiado A es B... no me convence, igual mejor algo tipo “trae al recuerdo” “es
posible establecer analogias”... suavizas y no puede decir nadie: qué barbaridad! Aquí
no te doy la razón, o defiendo la visión de la literatura total a muerte (que por cierto
tuvo muchísimo éxito), o mejor no me meto. Apuesto por lo que me convence a piñón,
más adelante ya especifico el porque establezco esta analogía y pongo límites, pero
eso me mola y lo dejo así. En lite digital son todos uns frikis radicales, no voy a ser
menos! Tú misma, jejeje pero no me refiero a que cambies la visión, es más una
cuestion de estilo... en realidad es muy hipócrita lo de “trae al recuerdo” pq dices lo
mismo pero de otra manera, no te digo que dejes de defenderlo, solo que crea
suspicacia el pensar... es tan facil? Voy a medio ceder y pondré un condicional

En tot cas, hi ha tres eixos, en les teories wagnerianes, amb els quals la literatura
digital (a la qual potser, i pel que acabo de dir, podríem anomenar LITERATURA TOTAL)

5
Un exemple d’hipertext literari relativament senzill i idoni per al lector que s’inicia en la literatura digital seria
“Lectura d’Ítaca” de Laura Borràs. http://www.uoc.es/humfil/ct/Hiper_educatius/itaca/itaca.htm
6
http://www.secrettechnology.com
7
Entenent com a producte wagnerià aquella peça (literària en aquest cas i dramatúrgico-musical cuidado!!! Como
dramatúrgica? No nos robes a los músicos a Wagner jajajaj A VER, ESTUVE DUDANDO, PERO EL HABLA DE DRAMA
TOTAL, POR ESO HE MANTENIDO DRAMATÚRGICO si, pero dramaturgico evoca teatral (escenográfico,etc etc) y él
cuando habla de Drama siempre es Drama-música, es decir, redundas al decir literario y dramatúgico pq Drama
para él tiene que ver con literatura, con palabra, en relación a música: Drama-Música siempre, no veo que el
producto wagneriano sea un producto dramatúrgico en primera instancia,... haz lo que veas pero... Wagner es
nuestro!!!! Jajaja pesao, pongo dramatúrgico-musical pa no oirte ;-) , en el cas de Wagner - si a aquestes alçades
pensem en mantenir aquest tipus d’etiquetes) que engloba en sí mateixa “poesia, música i arts escèniques” a parts
iguals i que ha estat anomenat Obra d’Art Total (Gesamtkunstwerk) o Wort-Ton-Drama. Pel que fa les obres digitals
a les que referim, l’apartat “arts escèniques” vindria a fer referència a les “arts visuals” (l’ús del color, el moviment,
etc.).
Al respecte pot ser interessant la lectura de l’article de Ramon Bau “La representación de la Obra de Arte Total”
http://archivowagner.info/101rw.html.
pot establir certs paral·lelismes: a)conjunció no subordinada de diverses disciplines, b)
importància de la comunitat i c) importància de l’aparat teòric al voltant de l’obra. De
hecho si haces lo que te digo antes todo esto no cambia para nada YA, PERO NO VOY A
HACERLO, JEJEJEJEJE (Pero que fuerte este comentario... parece como si supieras lo
que iba a replicarte... empezamos a dar miedooooooooooooo) ;-) mejor no comento
jejejej.....jajajaja

Pel que fa a la importància de referents teòrics que envolten la producció i que són
inherents a l’obra wagneriana8, potser no són ni tant inherents ni tant necessaris a
l’obra digital cuidado, es otra época, y hay muchos matices, pq tanta literatura?
Politica, ideologia... no sé, la idea me gusta pero nuevamente el A es B... ten en cuenta
que fuerzas la comparación entre productos artisticos nacidos de diferente motivacion
y diferente epoca, en el sentido estoy de acuerdo contigo pero el estilo directo me
lleva a discutir... suavizaria CON LO RADICAL QUE ERES Y AQUÍ TODO EL RATO
SUVIZANDO. Soso!!!!!!! jejejejeje En este punto me interesaría que me
contextualizaras un poco lo del aparato teórico que envuelve la obra de Wagner. Claro
que son otros tiempos, y evidentemente A no es B, pero no soy lo bastante neutra al
hablar de “referentes teóricos”? De hecho, en realidad estoy diciendo bien poca cosa.
Cómo lo ves?, la cuestion es q Wagner precisa legitimar su propia obra mediante
escritos teoricos y se convierte quiza en el primer artista que se posiciona frente a la
sociedad y que reclama ser comprendido mediante escritos teoricos (los famosos
escritos de Zurich etc etc) yo sigo sin verlo, las razones que llevan a legitimar la obra
wagneriana y las que pueden llevar a legitimar la ciberliteratura son muy distintas las
razones son distintas pero los métodos no tanto. La explicación que me acabas de
dar me va perfecta. La literatura digital, muy controvertida, a la que no deja de
ponérsele en duda su calidad, también precisa legitimarse mediante escritos
teóricos, o sea que genial. però la realització de festivals de literatura digital com e-
poetry (la darrera edició del qual es va dur a terme a Barcelona9) en què el nombre
d’obres presentades i el de taules rodones que les expliquen és gairebé el mateix10, i

8
Aquí em trec de la màniga aquest apunt, citant textualment al Kike… mirar si té text publicat o en vies de. Pues si,
hay que mirarlo jajaja ahora mismo no caigo ya q siempre he escrito sobre Wagner en relación a… pero creo que en
mi libro tengo alguna cita directa sobre la necesidad de explicarse, lo q no sé si te cabrá por el titulo (música y
nacionalismos… ya sabes, igual demasiado decimonónico para tanta postmodernidad jajaja) lo miro de todos modos
en casa mañana GRACIASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS pues sigo sin buscarlo pero ya sabes como voy, pal finde pal finde
me lo dices o me lo cuentas?
9
http://www.e-poetry2009.com
10
Precisament en el context d’e-poetry 2009, es va poder observar com la major part dels autors que presentaven
obra, la presentaven, ja sigui en un context teòric, ja sigui en paral·lel a una exposició teòrica de la mateixa abans o
després de la seva presentació artística. Ay, no se pq aqui me molaria algun doble sentido etimologico de presentar
jajaja no se si me explico, como has hecho antes con el frances y tal, no se , se me va la cabeza pero es q menudo
dia llevo jajaja De hecho no te marqué esta nota al pie pero no me convence nada. No veo el doble juego que me
propones, yo también ando algo espesa, pero me interesa. Me lo explicas más y lo reformulo? Yo tp lo veo pero se
me va la cabeza jajaja pensaba algo tipo mostrar de-mostrar... bah! Olvidalo! Igual dentro de un par o tres de
cervesas se me ocurre la imagen... (ese comentario ha quedado u poco... anda que si al final cuelgo este work in
progress en el blog...)
en què la major part d’autors (amb algunes excepcions) són teòrics de la literatura
(professors universitaris, investigadors, etc.), fan pensar que aquest paral·lelisme no és
del tot desencertat.

Pel que fa la conjunció no subordinada de diverses disciplines, ens trobem que Wagner
criticava la preeminència del text musical per damunt de la resta d’elements que
convergien en l’òpera i anava a la recerca d’un Drama Total en què totes les disciplines
que hi participessin tinguessin la mateixa importància (estètica i significativa)11 igual te
interesa decir q lo que quiere es recuperar el verdadero sentido de la tragedia griega,
por aqui anda Nietzsche, la catarsis y toda la historia, sin meterte en laberintos puede
q la alusion a grecia te vaya bien Hay razón, me interesa, pero me da miedo meterlo
aquí (sobre todo tienes que pensar que eso vendría a ser resumen de la conf. y que el
pobre Nietzsche se me quedó en el camino y me gustaría tratarlo más adelante. Quiero
decir que me da miedo que la cosa se me vaya de las manos. En este contexto. ¿Cómo
quedaría apuntado en una nota al pie en plan “para futuras ocasiones”? . te puedes
olvidar de Nietzsche pero lo de la tragedia griega igual te interesa por el sentido
comunitario que tenía sigues teniendo razón, pero me da miedo ir mucho más allá, y
si aquí lo dejo apuntado y me lo guardo en la manga para futuras ocasiones? En el
cas de les obres digitals de caràcter més complex12 observem, també, com els diferents
elements que hi concorden (diferents tipografies, textos en moviment, formes, colors,
arxius sonors, arxius audiovisuals, text poètic, i un llarg et caetera) no estan presents
en la producció per una qüestió únicament estètica o capriciosa ni apareixen
subordinats els uns als altres sinó que, tots i cadascun d’aquests elements, són
generadors de sentit, imprescindibles per a la lectura de l’obra13.

Finalment, pel que fa la importància del factor social tant en les teories wagnerianes
com en el context de la literatura digital, certament, el paral·lelisme pot semblar forçat
però no per això menys interessant. Com diu Ramon Bau, per Wagner, almenys a nivell
teòric, “su creación no estaba orientada a 'su' interés o placer, sino que tenía una clara

11
A l’espectador d’òpera contemporani, aquesta observació li pot semblar banal, però no hem d’oblidar que les
representacions modernes beuen molt de les teories wagnerianes en el sentit que cal conferir importància a
l’escenografia, la il·luminació, el vestuari, el llibret i la partitura, si no a parts iguals sí de manera menys
desmesurada del que, probablement, es donava a l’època de Wagner. Gran debate si señora Crees que queda bien?
Es una tontería lo que digo? Queda bien, y no te digo mas pq de esto si q he escrito bastante y bastante espeso
ademas jejeje PUES MANDA LAS REFERENCIAS Y HAGO VER QUE TE HE LEÍDO, JAJAJAJJA
12
Aquí fóra bo donar un altre exemple en què queda ben palès l’ús de diverses disciplines (la poesia, la imatge i la
música) en la confecció estètica i significativa de l’obra: Hospital Tent de Barsntone, Minori i Aiello
http://www.bornmagazine.org/projects/hospital_tent/.
13
Quant a la importància que prenen tots els elements per a la generació del sentit de l’obra, és interessant veure
com aquest fet pot arribar a afectar (per no dir impossibilitar) la traducció de les produccions, fent que en alguns
casos ens haguem de decantar més cap a una subtitulació del text estrictament literari que no pas cap a una
recreació del conjunt de l’obra.
Aquest és, però, un aspecte que excedeix l’àmbit d’una nota a peu de pàgina.
orientación comunitaria, un arte para elevar las personas”14 ¡JA!. Oye, pero tu ves
como empiezo, no? ALMENYS A NIVELL TEÒRIC, no voy a decir aquí que el tío era un
snob de mierda! Jejejeje el ¡ja! Era un pensamiento en voz alta, tu lo aclaras pero me
hace gracia con tan prometedor arranque como acabó la cosa a partir de Luis II jajaja
No entrarem a debatre si els autors literaris digitals apunten a un art “per elevar les
persones” , distinta epoca, estamos tras el fin del arte QUE VA QUE VA, tendrías que
verlas, también se las dan de cicerones de la sociedad, hay cada uno que se cree
profeta... la frase me ha quedado contenida, pero hay un poco de mala leche pues si
hay mala leche que se quede jajaja sabía que si te decía eso cedías, jajajaj però el que
sí que és cert, és que hi ha una rellevància del factor social que es dóna, en la literatura
digital, essencialment a dos nivells: el de la creació i el de la transmissió.

Per una banda, com acabo d’apuntar, el context de creació de la literatura digital és
fonamentalment comunitari, ja sigui perquè en l’obra la crea més d’un autor en un
sentit explícit (és a dir, que l’obra té una autoria clara però múltiple: l’autor literari, el
programador, un artista visual, un músic, etc.)15, ja sigui perquè es tracta d’obres
“obertes al públic” en què és aquest mateix públic qui les crea/amplia/modifica, etc16.

Referent a aquest lector/co-autor, cal destacar que, en el marc de la literatura digital,

el lector és triplement actiu: en primer lloc, hi ha l’activitat (l’elecció del sentit, la
interpretació) inherent a tot acte de lectura; en segon lloc, hi ha l’elecció personal de
l’itinerari de lectura, inherent a tota lectura d’una obra digital17 i, en tercer lloc, hi ha
aquest lector explícitament co-autor que ens trobem en la literatura de creació
col·lectiva.

Vista la rellevància del factor comunitari en la producció de l’obra digital, observem

quina és la seva incidència en el seu procés de transmissió.

Quan hom vol llegir un llibre o desitja assistir a un espectacle, sap clarament on li cal
dirigir-se per obtenir, sovint mitjançant un intercanvi econòmic, allò que es vol
llegir/veure18. Pel que fa la literatura digital, val a dir que gran part de les obres es
troben gratuïtament penjades a la xarxa, és a dir, posades a l’abast de la comunitat per
14
Cf. nota núm.7
15
Certament hi ha algun cas d’artista-total que domina tots el llenguatges que entren en joc en la literatura digital,
però, en tot cas, el treball en equip és una realitat força present en aquest camp.
16
Com és el cas de l’anomenada “literatura 2.0” i que trobem en el context dels blogs o les wikis, per posar-ne
alguns exemples.

17
I és que, si bé no s’ha apuntat explícitament en aquest article, però com queda palès en la navegació de les
diferents obres que s’han citat, l’itinerari de lectura no ve marcat per les obres, sinó que és el propi lector el que
decideix, amb més o menys coneixement de causa, la ruta a seguir.
18
Si bé hom pot no saber exactament quin és el producte que vol consumir, sí que sap, en la majoria dels casos, on
cal dirigir-se per adquirir el tipus de producte que vol consumir. Pero tb hay diferencias arte oficial arte alternativo,
no? Cuidado, la cosa es compleja. HAY RAZÓN, AÑADO UN MAYORITARIAMENTE –lo he puesto, mira a ver? oskis
i per a la pròpia comunitat, de la mateixa manera que, establint un paral·lelisme molt
interessant, la transmissió dels textos orals (també alliberats, com en el cas de la
literatura digital, de la dictadura estricta de la lletra, dels textos tancats i de la
comercialització) es fa, únicament i exclusiva, en el sí de la comunitat.

Ara bé, entrem aquí de ple en la problemàtica de l’accés a la literatura digital. La

comunitat virtual està molt lluny de les comunitats tradicionals en què es
donen/donaven les narracions orals19 i en què tot el col·lectiu sabia perfectament on o
a qui calia acudir per escoltar/llegir20 una història. En la literatura digital les
obres/històries es troben també en el sí de la comunitat, però en el sí d’una comunitat
immensa; perdudes, per tant, en l’enorme paller d’Internet on trobar l’agulla/obra pot
resultar una empresa impossible, heroica de fet, i amb un alt risc d’infoxicació. Bonito
termino, igual te lo copio jajaja No es mío, es de Aarseth, creo. Exceso de información,
sale en la wiki.

Malauradament o no, tot i que considero que la literatura digital és la que millor
reflecteix l’estat de la societat actual21, el cert és que hi ha un desconeixement general
del que és la literatura digital; aquesta es troba en un estat força sectari (minoritari, si
es vol) i, per tant, aquell que vol accedir-hi es veu obligat a recórrer una mena de camí
iniciàtic, a aprendre una certa litúrgia (per no dir esoterisme), fins arribar a la lectura
de les obres digitals a les quals, en realitat, difícilment s’hi té accés si no és de la mà
d’un mestre-guia que s’erigeixi en griot d’aquesta “nova oralitat” i que accepti el repte
“d’alfabetitzar literariodigitalment” la resta de la comunitat.22

Però, reprenguem, finalment, la pregunta amb la que iniciava aquesta reflexió. Què vol
dir ser LECTOR DIGITAL?

19
Ometo expressament el sintagma “literatura oral” perquè, per qüestions purament etimològiques (literatura,
derivat de littera, lletra i oral, deslligat totalment del concepte de lletra), considero que no s’adequa a la idea
d’oralitat i que, més aviat, cal emprar quan hom fa referència a les produccions orals que han quedat fixades
literàriament i literalment (p.e. reculls de contes, etc.)
20
Perquè tot i que no es llegeix mitjançant l’escriptura, s’interpreta igualment. I és que llegir, com ja ha quedat dit,
no és una activitat que es faci amb la vista sinó amb el cap.
21
Al respecte són interessantíssimes les reflexions del sociòleg Zygmunt Bauman respecte a la Modernitat Líquida;
un època en què s’han perdut els sòlids referents dels passat i tot flueix i es reforma contínuament, de la mateixa
manera que, en la literatura digital, es perd la solidificació estàtica del llibre que marcava un únic itinerari de
lectura, un principi i un fi, una totalitat de continguts, etc.
El pròleg a Modernidad Líquida: http://www.uruguaypiensa.org.uy/imgnoticias/1068.pdf
22
En aquest aspecte, cal reconèixer la necessitat i la importància d’iniciatives de difusió com la del grup de recerca
Hermeneia, www.hermeneia.net (amb un extensíssim catàleg d’obres digitals i d’escrits teòrics al respecte), la de
diversos blogs centralitzats en aquest tema (el blog de literatura electrònica de l’Institut Cervantes,
www.webliter.blogspot.com, o Biblumliteraria, www.biblumliteraria.blogspot.com) o la realització de congressos i
encontres com e-poetry (www.e-poetry2009.com), o el XXI Encontre d’Escriptors centrat en la Literatura Digital
(http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=843).
Com hem vist, el lector digital és un lector que, d’entrada, ha de saber llegir amb tots
els sentits; un lector multisensorial i multimèdia. El lector digital, a més, ha de ser un
lector actiu, triplement actiu, i comunitàriament participatiu... un lector que no ha de
tenir por de la llibertat que li ofereix l’obra digital, que ha de ser un apassionat de la
improvisació, de la pèrdua, de l’aventura, del moviment constant... un lector valent i
sense prejudicis, obert als canvis i obert, sobretot, al desconcert. Un lector que, com
diu Laura Borràs, aprengui a viure feliçment amb més preguntes que respostes... un
lector, a més, en què cap d’aquestes característiques sigui més important que l’altra...
El lector digital ha de ser, en definitiva, UN LECTOR TOTAL.

Berta Rubio Faus

El final está chulo pero igual lo que no te cuadra (o esto me lo he inventado) es el

conector de “vuelvo a donde empecé”... quiza si lo quitas, conectas el anterior parrafo
directamente... no se, realmente vuelves y vas a volver pero no lo evidencias. Asi el
texto te queda muy anglosajon: Inicio-Cuerpo-Conclusion, de la otra manera mas
europeo, pero da igual, de los dos modos esta bien. No me hagas caso q ya te digo q
no pienso jajaja hablamos luego. Besos jejeje. Me estás llamando
anglosajona???????????????? Jejejeje. Eso de la estructura es deformación
académica, no te olvides que estuve en francesa y muchos años estudiando en l’alianza
francesa y allí, aunque los taches de anglosajones, o hacías presentaciones así de
estructuradas o te cateaban... en fin, sigo sin que me guste el final, me lo releeré un
par de veces quitando y moviendo y cambiando a ver si mejora. Y sí te hago caso, claro
que te hago caso, o si no te lo hago me convenzo de porqué no y así me convenzo más
de lo que escribo. Además, aquí el experto en WAGNER eres tú, si no te hago caso a ti
ya me dirás a quién se lo hago!! –Aunque de hecho en lo que me dices de Wagner no
te hago mucho... jajajajajajaajjaajajaj . sigo teniendo dudas en lo q dices de Wagner, no
en lo q dices sino en como lo dices... yo como lector tendria dudas. La analogia
funciona y es clara, pero igual si la suavizas no se pierde el sentido y no tienes el
“hombre! Pero qué barbaridad!” en cualquier caso se entiende todo... yo abandono
definitivamente escuela anglosajona jajaj ya te darás cuenta en el otro texto. En fin, si
te animas a rehacer lo q sea lo vemos domingo para q te diga exactamente aquello en
lo q quieras incidir, pq si me pongo a apuntar cosas seguro q me voy por las ramas
jajaja mis nuevos comentarios en azulito. Medio suavizado queda. Medio, más allá
creo que paso. Ahora haré un corta pega sin nuestra charla y le doy una última
lectura y versión.

Cambio y corto.
TE MIS / TE MUAS