Assessorament psicopedaggic de la prctica

educativa.
Abril del 2014
Assessorament a Institucions Educatives
Facultat de Cincies de leducaci i Psicologia de la
UR
Pedagogia
Anna !oncunill !assaguer
ndex
Citaci "i"liogr#ica......................................................................................$
Re#erncia als autors.....................................................................................%
&escripci de lorganit'aci interna..............................................................%
Relaci am" el contingut de lassignatura.....................................................(
aloraci personal.......................................................................................)%
*
Citaci bibliogrfica
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1i.
Primera edici de l2an3 *445.
Assessorament psicopedaggic de la prctica educativa.
Eumo Editorial. C6 de Perot Rocaguinarda n7 )89 45(44 ic
Breu referncia als autors
+os, Ramn -ago !art.ne' ,s llicenciat en Psicologia per la Universitat de :antiago9
&octor en Psicologia per la Universitat de ;arcelona -licenciat en Psicologia per la
Universitat de ;arcelona. Avui dia ,s pro#essor a la Facultat dEducaci de ic.

<s pro#essor tam", del programa interuniversitari de doctorat tam", es pro#essor del
programa interuniversitari de doctorat = Educaci Inclusiva i atenci socioeducativa al
llarg del cicle vital>
?@ttpA66BBB.uvic.cat6#e6doctorat6ca6inici.@tmlC. Dam", tre"alla com a assessor
psicopedaggic del &epartament dEducaci de la 0eneralitat de Catalun3a.
Compagina la docncia universitria am" la tasca dassessor psicopedaggic del
&epartament dEducaci. <s mem"re de leEuip dassessorament de !atar des de
lan3 )F5F.
<s mem"re del 0rup dinvestigaci i Atenci ala &iversitat9 de la Universitat en ic
)
i investigador del =ProGecte PACA Programa &idctic inclusiu per atendre a laula
lalumnat am" necessitats educatives diverses. Una investigaci avaluadora>
?Re#ernciaA :E+*44HI4)%F(6E&UCC
)
?@ttpA66BBB.uvic.cat6#e6recerca6ca6gradinici.@tmlC9
$
0a"ier Enru"ina +un3i ,s doctor en Psicologia i pro#essor del &epartament de
Psicologia Evolutiva i de leducaci de la Universitat de ;arcelona.
A mes posseeiJ un mster interuniversitari en Psicologia de l2educaci i un mster n
#ormaci del pro#essorat.
En lactualitat /nru"i ,s pro#essor de la Universitat de ;arcelona.
El seu tre"all dinvestigaci es centra en la comprensi dels processos dinteracci a
laula i9 en particular9 de les #ormes en Eu els pro#essors recol'en els processos de
construcci de coneiJement Eue realit'en els alumnes en els per.odes densen3ament i
aprenentatge. <s autor de nom"roses pu"licacions en revistes cient.#iEues i
pro#essionals de lm"it psicolgic i educatiu9 i @a desenvolupat di#erents activitats de
#ormaci permanent relacionades am" ladaptaci del curr.culum vitae i latenci a la
diversitat.
-a seva activitat dinvestigaci es centra actualment en els processos dintegraci9
comunicaci i aprenentatge en entorns educatius presencials9 semipresencials i en l.nia9
i en la innovaci de la docncia universitria.
Descripci de lorganitaci interna
En el seu eJemple de cas prctic dut a terme en un institut de secundria en lrea de
matemtiEues sens desgrana9 a trav,s dels =segments>9 sessi per sessi tot el
desenvolupament organit'atiu9 so"retot en el cap.tol9 %. apartat *.* =els segments dun
proc,s d2assessorament per a la millora de lavaluaci en lrea de matemtiEues.>
Els =segments> son una manera dorganit'ar el proc,s no per sessions sin per
continguts9 per no perdre el #il daEuets o con#ondrels.
AiJ. doncs9 en eJpliEuen Eue parteiJen de la sessi inicial en Eue lassessor planteGa
lo"Gectiu de la investigaci i solKlicita la colKla"oraci dels pro#essors en la investigaci.
Presenta el planteGament de lassessorament i eJposa el proc,s de recollida de dades a
realit'ar am" cada pro#essor. Es realit'en unes entrevistes prvies a impartir el crdit
comL de matemtiEues am" els pro#essors9 i unes entrevistes posteriors9 per tenir
in#ormaci tant del programa avaluatiu previst com del Eue #inalment s@a realit'at.
%
En la segona sessi lassessor lliura un document am" el recull de les di#icultats9
eJpressades pels pro#essors9 respecte a lavaluaci. I de #orma colKla"orativa i
consensuada sesta"leiJen Euines daEuestes di#icultats es volen tractar durant el proc,s
aiJ. com Euines sem"len mes prioritries. :a"ent Eue am" lanlisi i la re#leJi s@aur
danar #ent els aGustaments necessaris.
En la tercera sessi lassessor aporta un altre document9 en aEuest cas am" materials
in#ormatius per analit'ar els pro"lemes planteGats i una guia de preguntes per a lanlisi.
-assessor recorda el pro"lema concretat com a prioritari9 i despr,s dun intercanvi de
parers de diversos aspectes entre pro#essors9 lassessor realit'a una s.ntesi per mirar de
#iJar els acords.
AEuesta s.ntesi ser el document am" Eue es comenMar la Euarta sessi9 aEuest
document recull les actituds a o"servar. Es mira de concretar els indicadors per avaluar
el grau daprenentatge dels continguts de la pauta do"servaci.
-a cinEuena sessi comenMa am" aEuesta pauta Eue a trav,s del de"at saca"a de
concretar i es presenten tres propostes so"re com incorporar les dades de les
o"servacions en lacreditaci #inal del crdit.
En la sisena sessi lassessor presenta un documentI resum9 a trav,s del Eual els
pro#essors intercanvien opinions9 lassessor les recull i els i planteGa Euatre graus
daprenentatge en les situacions a"ordades i proposa alguns criteris so"re com
trans#ormar aEuestes dades per ser utilit'ades en la Euali#icaci dels alumnes i aGuda a
concretar un acord.
En aEuest punt es Euan es tornen a realit'ar les entrevistes de les Euals Ga @em parlat. I
per aca"ar es realit'a lultima i de#initiva sessi9 on es #a lavaluaci del proc,s
dassessorament. -assessor planteGa ENestions relacionades am" les di#erents #ases9
procediments9 tasEues i recursos discursius utilit'ats en els pro"lemes acordats dins els
continguts de millora. Els pro#essors comenten Euines millores s@an pogut incorporar a
la prctica i Euines no.
Els autors analit'en per segments cada sessi9 ens remeten al cap.tol II de -ago
?*44HC.
!elaci a"b el contingut de lassignatura
(
Podem dir Eue el lli"re est totalment relacionat am" el contingut de lassignatura9 Ga
Eue els temes principals de lassignatura com son9 la #unci assessora en lm"it
educatiu9 les organit'acions i lassessorament i les estratgies dassessorament Eueden
totalment tre"allades pels autors en el seu tre"all. Com veurem en la ressen3a Eue #em
del lli"re es tracten aEuests continguts. -a #unci assessora en lm"it educatiu es on
enarcar.em aEuest lli"re per Euer no desenvolupa la #unci assessora en cap altre m"it.
El lli"re a mes ens presenta un model dassessorament9 i la re#leJi i anlisi tant
posterior com durant tot el proc,s. Oo es tractar per un su"tema incls dins daEuest
primer tema9 el paper dels assessors en la inserci dels docents novells i en la #ormaci
dels docents duna instituci.
-es organit'acions i lassessorament9 Eue respon al segon tema de lassignatura Eueda
clarament re#lectit en el seu eJemple dun proc,s dassessorament per a la millora de
lavaluaci en lrea de matemtiEues. Dant lanlisi com el desenvolupament
organit'atiu9 aiJ. com tam", sens planteGa encara Eue sigui mes de pesada la posici en
Eue @a de postularIme lassessor9 i encara Eue molts autors el situen mes com un l.der
resolutori de pro"lemes -agos 3 Enru"ina tendeiJen a planteGares mes el rol de
#acilitador de recursos9 en un conteJt colKla"oratiu entre lassessor i els participants9 aiJ.
com un analista del propi proc,s per valorar a posteriori el grau de millora aconseguit.
En lLltim tema9 el Eue respon a les estratgies dassessorament9 els autors ens @an
plantegen diverses i al ser centrades en el seu eJemple en un institut senarca
per#ectament dins els continguts de lassignatura9 el desenvolupament centrat en
lescola9 el curr.culum com a eiJ9 a mes al posarInos tam", un patr m,s general9 no
tant espec.#ic ens serveiJ per a altres tipus de #unci assessora dins de lm"it educatiu9
per Eue no t, Eue ser per #orMa institucional.
&esgranarem doncs el contingut del lli"re a mode de ressen3a #ent especial atenci en
aEuells continguts relacionats am" els continguts de lassignatura.
AiJ. els autors ens introdueiJen en primer lloc els conceptes m,s "sics9 com ara
lo"Gectiu principal de Eualsevol proc,s dassessorament Eue es la millora de les
prctiEues educatives. I ens distingeiJen entre el Eue ent,n ells com a canvi9 innovaci i
millora de les practiEues educatives. Dot seguit analit'en el model educacional
constructivista dintervenci psicopedaggica i recullen les caracter.stiEues de
lassessorament consensuades i6o coincidents entre els di#erents autors Eue prenen com
H
a re#erncia ?Fullan9 :ol,9 Escudero i !oreno9Oieto9 ;olivar9 Coll9 etc..C i valorar si
aEuest model aporta un marc teric co@erent per a la millora de la practica educativa.
Els autors ens diuen Eue consideren el model des de tres perspectivesA
I:ol, ?)FF5C =Ent,n el model com una teoria o marc eJplicatiu so"re lo"Gecte
dintervenci9 i distingeiJ dos en#ocamentsA un dassistencial o cl.nic9 i un altre
deducatiu.>
*
Ens diuen Eue en el model den#ocament cl.nic9 assignen als pro#essionals el rol de
resoluci de pro"lemes espec.#ics9 per contra en laltre model el rol Gugat pels
pro#essionals es mes aviat complementari i de colKla"oraci.
IEscudero i !oreno ?)FF*C ;olivar?)FFFC = lassessorament centrat en continguts
en#ront de lassessorament centrat en processos.>
$

-assessor se situa com un a especialista en un contingut9 recurs didctic o programa
curricular i per tant Guga un rol tcnic9 i aporta solucions concretes i puntuals a
pro"lemes espec.#ics. Per contra lassessor centrat en processos adopta #uncions
dassistncia9 guia i aGuda9 el Eue els autors anomenen =rol #acilitador>.
IOieto ?*44)C =?PC es "asa en la naturalesa de la relaci de tre"all Eue sesta"leiJ entre
els pro#essionals9 la contri"uci de cadascun a la tasca9 els coneiJements i leJperincia
dels participants ?PC i lestructura de relaci Eue es construeiJ entre les parts
implicades.>
Oieto distingeiJ tres models9 el dintervenci9 el de #acilitaci i el de colKla"oraci. En el
primer lassessor Guga el rol de solucionador de pro"lemes9 en el segon el rol de
solucionador passa al pro#essor i lassessor Guga un rol mes do"servador i en lLltim
lassessor i el pro#essor solucionen Gunts els pro"lemes9 de manera cooperativa.
:egons Oieto per els di#erents models no son eJcloents9 i cap s@a demostrat com a
mes Ltil Eue Eualsevol dels altres.
*
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )F
$
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina *F
8
En aEuest sentit els autor #an #orces re#erncies a traves de di#erents autors en la
necessitat cooperativa entre lassessor i els participants9 al nostre entendre es #orMa o"vi
Eue a millor comunicaci entre ells9 millor resultat.
Per ela"orar la seva proposta de nivells per lanlisi del proc,s dassessorament els
autor s@an servit de di#erents aportacions so"re els processos dassessorament er a la
millora de les prctiEues educatives9 es el segon cap.tol del lli"re denominat marcs
terics so"re els processos dassessorament.
Els autors tornen a situarInos en el model constructivista dassessorament
psicopedaggic9 els conceptes "sics i el criteris per a realit'ar una proposta
dassessorament9 nosaltres en centrarem en els apartats en re#erncia am" lorganit'aci
i el desenvolupament general de lassessorament i lorganit'aci de les sessions dins de
lassessorament per al desenvolupament pro#essional9 la millora de lescola i
dinnovaci escolar.
&ins del proc,s general de lassessorament els autors ens assen3alen Eue Fullan
reconeiJ tres grans #ases9 una primera diniciaci Eue #a re#erncia al proc,s per decidir
els canvis9 una segona #ase Eue denomina #ase dimplementaci o aplicaci inicial on es
porten a terme els primers intents de re#orma de la prctica i una tercera #ase de
continuaci9 incorporaci o institucionalit'aci en la Eual el canvi sincorpora com una
part integrant del sistema o es decideiJ a"andonarIlo.
&. QopRins nassen3ala cinc #ases9 la de preparaci9 la de revisi inicial9 la de revisi
especi#ica9 la #ase de desenvolupament9 i la #ase dinstitucionalit'aci.
I ens van mostrant tam", els sistemes organit'atius daltres autors9 com ara !arcelo9
Oieto9 0uarro9 Sest i Idol9 Pere' Ca"an. i Carretero9 etc..
Els autors organit'en el seu proc,s dassessorament en Euatre #ases9 els continguts de la
millora educativa9 les #ases i procediments "sics9 les tasEues de lassessorament i per
Lltim els recursos discursius a la"ast de lassessor.
Un cop realit'at lassessorament9 es centren en lanlisi daEuest mateiJ9 tam", dividit
en aEuestes Tuatre #ases. Per tal de millorar el proc,s en si9 i #uturs processos.
En lorganit'aci de les sessions9 ens tornen a remetre a les diverses teories de di#erents
autors9 per ens diuenA = al la pena remarcar Eue9 en "ona part de les aportacions
revisades #ins aEu. les tasEues son de#inides des de lassessor considerat aUlladament. El
5
nostre planteGament9 en canvi 9 tendeiJ a entendre les tasEues de lassessor com a
tasEues conGuntes a desenvolupar en colKla"oraci am" els pro#essors.
%
&estaEuen tam", el tre"all del proGecte ITEA AinscoB Vet alW ?*44)C del Eual els autors
ens diuen Eue adopta un en#ocament del canvi educatiu centrat en la millora de lescola9
i ens diuen Eue per a millorar el rendiment de lalumna ens @em de centrar en el proc,s
densen3amentI aprenentatge
Un altre programa del Eual eJtremen alguns criteris per a lanlisi de les sessions es la
proposta presentada per PorlXn i Rivero ?)FF5C9 =Investigant la nostra prctica>9 dintre
del ProGecte curricular IRE:. Els autors ens la desgranen en tres elementsA Unes
@iptesis de progressi del coneiJement pro#essional9 la caracterit'aci de les modalitats
#ormatives Eue consideren mes rellevants i unes pautes metodolgiEues i davaluaci en
el tre"all dels m"its dinvestigaci pro#essional. Els autors en diuen Eue aEuestes
pautes metodolgiEues serveiJen per de#inir la seva proposta dactivitats i es concreten
en algunes tasEues per lassessorament. =-a primera #ase metodolgica es denomina
expressi i presa de consciencia del propi saber, en Eu les tasEues de lassessor serienA
selecci de tpics curriculars adeEuats9 ela"oraci de guions per orientar la re#leJi
individual inicial9 caracterit'aci de les idees dels pro#essors i detecci de di#icultats. En
la segona #ase9 contrast amb altres informacions algunes de les tasEues de lassessor
serienA conducci del de"at9 selecci de documents @istrics i epistemolgics rellevants9
i ela"oraci dun gui per a lanlisi dels documents. I en la tercera #ase9 estructuraci
dun nou saber professional9 les tasEues de lassessor es desenvoluparien al voltant de
la caracterit'aci de les concepcions del pro#essor.>
(

Dam", ens aporten in#ormaci eJtreta de di#erents autors en re#erncia a les
intervencions dels assessors9 centrant latenci en aEuelles de carcter cooperatiu i Eue
situen a lassessor no com un resolutori sin com una punt daGuda Iguia9 un
conciliador9 i aEuell Eue resumeiJ i en#oca tots els aspectes discutits en cada sessi.
Els autors en presenten llavors la seva proposta de proc,s dassessorament9 Eue com
@em dit organit'en en Euatre #ases9 els continguts de la millora educativa9 les #ases i
procediments "sics9 les tasEues de l assessorament i per Lltim els recosos discursius a l
a"ast de lY assessor.
%
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina 8(
(
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina 54I5)
F
AiJ. doncs el primer pas es acordar de #orma consensuada entre lassessor i la resta de
participants Euins son respecte al contingut de la millora els components de la prctica
Eue seran lo"Gecte de millora.

+a entrant en matria9 en les #ases i procediments "sics dun assessorament9 ens
presenten una taula Eue recull tots eles punts a tenir en compte9 la taula $.) de la pag.
FF. Per a realit'ar aEuesta taula es recol'en en els planteGaments de :ol ?)FF5C9
!arrodXn i /livXn ?)FFHC9 en les propostes per al desenvolupament Eue assen3ala
!arcelo ?)FFHC i en les #ases generals del canvi Eue proposa Fullan ?*44*C i utilit'en
tam", la #ormulaci de #ases Eue eJposaven /nru"ia9 -ago i PitarEue ?)FFH9 *44$9
*44%C.
En la taula $.*
H
ens desgranen les tasEues Eue proposen per a desenvolupar entre
lassessor i els participants al llarg duna o diverses sessi del proc,s dassessorament.
&istingeiJen entre dos #ocusA les tasEues de construcci de la colKla"oraci i les tasEues
de construcci de la millora.
Els seus re#erents per a lela"oraci daEuesta proposta se centren en :ol, ?)FF5C9
/nru"ia ?)FF(C i !arrodXn i /livXn ?)FFHC
Com a Lltim un de la seva proposta de proc,s dassessorament9 ens presenten els
recursos discursius necessaris9 sintetit'ats en la taula $.$.
8
. Per a realit'arIla s@an
recol'at en els tre"alls previs daltres autors. El tre"all de Coll ?*444C i el de :anc@e' i
/c@oa de Alda ?)FF(C serien els mes rellevants9 per no els Lnics en els Eue s@an
recol'at.
Consideren Eue lanlisi posterior daEuest recursos discursius proporcionar
in#ormacions so"re l proc,s de construcci de les millores de la prctiEues educatives. I
a#irmen Eue =?PCaEuells continguts de millora Eue es tractin #ent un Ls eEuili"rat i
conteJtualit'at dels diversos recursos considerats mostraran una millora maGor en les
practiEues posteriors a lassessorament.>
5
H
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )4H
8
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina ))(
5
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina ))F
)4
Com a Lltim punt9 si eludim les orientacions #inals9 es lanlisi de la millora de les
practiEues educatives i els processos dassessorament. /n ens presenten tan els criteris
generals danlisi9 com la seva aportaci mes signi#icativa i Eue centra el seu propi
tre"all Eue son els segments9 i lanlisi dels continguts de millora i lanlisi de les #ases
i els procediments "asics dun assessorament. Els autors consideren Eue al emprar els
segments lanlisi es mes acurat9 Ga Eue els segments no es divideiJen en sessions sin
en els propis continguts9 aiJ. lassessor pot anar dirigien als assessorats per a Eue els
continguts no es "arregin creuin o inclLs saca"in perdent.
Per a presentar millor la seva proposta en @o eJempli#iEuen en les mateiJes Tuatre #ases
Eue @an distingit9 es a dir lanlisi dels continguts de millora en la practica educativa9
lanlisi de les #ases i els procediments "asics dassessorament9 lanlisi de les tasEues
dassessorament i lanlisi del recursos discursius9 tant duna #orma de carcter general9
am" el seu propi cas concret ?-ago *44HC realit'at en un institut deducaci secundaria
en lrea de matemtiEues.
AiJ. doncs com a criteri principal ens diuen Eue lanlisi i la re#leJi tenen com a eiJ la
valoraci de les millores en les practiEues educatives Eue es produeiJen en els processos
dassessorament. A partir daEu. donen gran importncia als segments dassessorament i
els continguts de la millora9 Ga Eue a traves dels segments es pot analit'ar la presencia de
les #ases eJposades i les di#erents tasEues i recursos discursius en un cas concret. Els
continguts de la millora ens permetran comparar a"ans i desprs del proc,s les
practiEues educatives i aiJ. poder valorar si el canvis innovacions i6o millores
incorporades a la practica son e#ectives i en Euin 0rau.
= -a revisi de les aportacions Eue9 des de la concepci constructivista de laprenentatge
escolar i de lensen3ament9 duna "anda9 i des de la investigaci en avaluaci i en
matemtiEues9 de laltra9 varem realit'ar ?-ago *44HC ens va permetre delimitar un
conGunt de dimensions i indicadors per analit'ar la co@erncia dels programes
avaluadors i de les decisions acreditatives Eue s@i associaven9 aiJ. com la continuUtat
entre els uns i les altres.> Daula %.).
F
En lanlisi prpiament dit de les Euatre #ases Eue distingeiJen els autors durant tot el
proc,s9 comencen per lanlisi dels continguts de la millora de les prctiEues educatives9
i ens diuen Eue es necessari en#ocarI@o des de dues perspectives. =des de les dimensions
F
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgines )%(I)%5
))
i indicadors?...C&altre "anda9 des de les di#icultats prctiEues educatives?...CplanteGades
pels pro#essors en el conteJt de lassessorament i concretades en els continguts
dassessorament acordats am" ells.>
)4
En primer terme caldr identi#icar les dimensions i els indicadors acordats com a
continguts de lassessorament am" els participants. Per aiJ s@aur de seleccionar en
les sessions inicials els continguts Eue es proposen per part dels participants9 aportarI@i
re#erncies9 in#ormaci i revisar eJperincies educatives i procurar doncs seleccionar les
dimensions9 per a en sessions #utures anar de#inint els indicadors.
En segon lloc caldr delimitar els continguts de millora i conGuntarIlos am" les
dimensions i indicadors del model teric. Com @em dit a"ans9 aEuest anlisi ens
permetr valorar el grau de millora despr,s de lassessorament.
I en Lltim terme analit'ar la millora de les prctiEues educatives acordades com a
continguts dassessorament despr,s de lassessorament9 lo"Gectiu daEuest anlisi ,s
o"servar si9 @i @a cap canvi entre les prctiEues educatives a"ans de lassessorament i
despr,s dall. Entenen Eue @i @a millora Euan augmenta el grau de presncia del
continguts de la millora del inici de les sessions d2assessorament a un cop aca"ades. Per
analit'ar el grau s2analit'en el grau de presencia de les dimensions relacionades am" els
continguts de millora acordats en aEuets dos estadis de lassessorament es comparen i es
valora i de#ineiJ Euin tipus de millora es produeiJ9 si es Eue es produeiJ. Els autors
tornen a eJempli#icarI@o tot am" el tre"all de -ago ?*44HC
Continuen am" lanlisi de les #ases i els procediments "sics dassessorament i millora
de les prctiEues educatives. I aiJ. com la taula $.)
))
recull aEuestes #ases i
procediments "sics ens presenten una altre taula interesant la %.*
)*
Eue es una pauta per
lanlisi d2aEuestes #ases i procediments "sics de l2assessorament.
:egons els autors9 aEuest anlisi =?...Cpot ser Ltil tant en la plani#icaci d2un proc,s d
2assessorment com en el seu desenvolupament o avaluaci posterior>
)$
)4
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )$5
))
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina FF
)*
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )H4I )H$
)$
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )H$
)*
=AiJ.9 cal plani#icar un m.nim de procediments "sics Eue ens permetin9 al men3s a
priori9 assegurar una prsencia su#icient per contri"uir a la millora de les prctiEues
educatives.>
)%
AEuesta plani#icaci am" lanlisi de #ases posteriors s@aur danar aGustant a rel duna
valoraci so"re si a trav,s dels procediments sestan tractant tots els continguts.
I lanlisi al #inal de l2assessorament en Eue @em didenti#icar els procediments i #ases
realit'ats i els continguts de millora Eue s@an tre"allat en cadascuna i compararIlos
am" les millores o"servades en les prctiEues educatives en aEuets continguts.
A partir de les dades o"tingudes per aEuest anlisi9 ens diuen els autors Eue podrem
prendre decisions en tres tipus dassessoraments.
En altres assessoraments en el mateiJ conteJt9 Eue no @an arri"at a una millora su#icient.
En altres assessoraments orientats a la millora de continguts d2assessorament similar.
En altres assessoraments orientats a la millora de continguts d2assessorament9 encara
Eue siguin de tipus di#erent9 al posarIlos en contrast am" lanlisi Ga realit'at9 ens aGuda
a esta"lir Euines #ases i procediments sem"len mes importants i Euines poden tenir una
importncia mes espec.#ica.
Els autors ens @o eJempli#iEuen am" el tre"all prctic en lrea de matemtiEues i en
aEuest apartat de lanlisi volen demostrar la importncia de la seva propostaA el
segment9 com Eueda re#lectit en les taules %.(
)(
i %.H
)H
En lanlisi de les tasEues d2assessorament9 anlisi de la tercera #ase de tot el proc,s9
lo"Gectiu ,s identi#icar en cada #ase i segment9 aiJ. com durant tot el proc,s9 les tasEues
tant de construcci de la colKla"oraci com les de construcci de la millora i relacionar
aEuestes tasEues am" els continguts de la millora. Els autors en adGunten la pauta
danlisi de les tasEues d2assessorament9 a la taula %.8
)8

En el seu eJemple de cas prctic tam", ens inclouen unes taules molt gr#iEues daEuest
anlisi.
)%
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pagina )H%
)(
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )8*
)H
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )%(I )8(
)8
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. ic Pgina )8FI )54
)$
En lanlisi de la Lltima #ase9 la dels recursos discursius de lassessor9 els autors en
assen3alen Eue s@a de valorar com les estratgies discursives a#avoreiJen el
desenvolupament de l2assessorament. Per poder #erI@o s@a didenti#icar en cada #ase la
#reENncia daEuests recursos i danalit'ar la relaci entre els recursos utilit'ats i els
continguts de la millora. Els autors ens tornen a #acilitar la #eina am" una pauta per
aEuest anlisi9 la taula
)5
%.)4

#aloraci personal
Partint de la mateiJa "ase Eue els propis autors9 el model docasional constructivista
dassessorament psicopedaggic el tre"all resulta #orMa interessant9 per es tro"en a
#altar diverses alternatives com ara una visi centrada tam", en el model docasional
cooperatiu. AEuestes estan "reument mencionades dins els marcs terics9 per no
processades dins de la seva proposta.
El seu gran =desco"riment>9 la seva proposta innovadora daEuests tre"all es el Eue ells
anomenen segments. ;sicament es una #orma dorganit'aci del tre"all de lassessor.
Dot en post de un millor resultat #inal. al a dir9 Eue al emprar aEuests segments9 tota la
#eina dassessorament Eueda dividida de manera Eue sigui mes #cil localit'ar Eualsevol
del continguts a tractar en lassessorament en si.
-a resta de la proposta es un recull de tre"alls dels mateiJos i altres pro#essionals del
sector9 molts dels Euals am" Eui tam", @an tre"allat conGuntament. El resultat es una
guia practica per al proc,s dassessorament en si9 "asada en el model constructivista.
Una guia complerta des de linicia del proc,s #ins al #inal9 lanlisi del mateiJ.
EJempli#icada a mes per un tre"all de camp9 dun dels propis autors ?-ago *44HC. &e
manera Eue tenim la guia conceptual9 i un eJemple concret per a tindre de re#erncia per
eJecutar el nostre propi proc,s9 per analit'arIlo i per a tro"ar les tasEues i recursos
discursius mes adients per a cada #ase del proc,s.
)5
+os, Ramn -ago !art.ne' i +avier /nru"i 0o1iA ?*445CAssessorament psicopedaggic de la prctica
educativa. Eumo Editorial. Pgina )F4I)F).
)%
Ens adGunten una srie de taules9 Eue a mode de s.ntesi son un material interessant per a
Eualsevol assessor tan a l@ora del proc,s com en el seu anlisis. :ent,n Eue en la
utilit'aci de recursos discursius com en les tasEues al ser de carcter mes prctic es
mes di#.cil #er aEuesta s.ntesi. Ells la #an9 per tot i aiJ. Eueda #orMa mes a"stracte.
En general9 es una guia adient9 per a tenir en compte9 dinteressant i necessari seria
contrastarIla am" d Yaltres i Eue cada assessor sapro#it,s daEuelles in#ormacions Eue li
siguin mes idnies. Entenc Eue en lorganit'aci del tre"all ?tot i tenir un patr "ase per
al tre"all dassessorC cada persona recorre a la manera mes e#icaM i e#ectiva per a ell
mateiJ. Es a dir9 dos assessors am" una mateiJa idea i proc,s dassessorament no tenen
perEu organit'arIse eJactament igual. AiJ. la seva idea de dividir per segments a un li
pot servir de #orma espectacular i a un altre no9 i #uncionar millor am" un altre mtode.
)(