Fitxes Reforc Medi4

4 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
Nom Data
1
FITXA
La digesti i la respiraci
Recorda
La digesti consisteix a descompondre els aliments en nutrients. La digesti
t lloc a laparell digestiu.
La respiraci consisteix a prendre loxigen de laire. La respiraci t lloc
grcies als rgans de laparell respiratori.
1 Explica per qu s fals el text segent sobre la digesti.
La digesti s la descomposici dels nutrients en parts ms petites anomenades aliments.
Les restes formen les matries fecals i sexpulsen a lexterior.

2 Fixat en el dibuix de laparell digestiu i escriu el nom de les parts assenyalades.
372178 _ 0004-0065.indd 4 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 1
3 Respon aquestes preguntes sobre laparell digestiu.
Quina s la part ms llarga de laparell digestiu?
Com s lestmac?
On van els nutrients que sobtenen de la digesti?
4 Imaginat que ets loxigen de laire i escriu el cam que seguiries a travs de laparell
respiratori duna persona.

5 Fixat en el dibuix de laparell respiratori i escriu el nom de les parts assenyalades.
6 Respon aquestes preguntes sobre laparell respiratori.
Com sn els bronquis?

On va a parar loxigen de laire quan respirem?

Qu passa amb laire respirat que ja no t oxigen?

7 Explica quina diferncia hi ha entre la inspiraci i lexpiraci.

372178 _ 0004-0065.indd 5 25/07/12 11:07
Nom Data
2
FITXA
La circulaci i lexcreci
1 Completa el text amb aquestes paraules.
substncies sang nutrients vasos sanguinis cor
La s un lquid que porta els
i loxigen a totes les parts del cos, i recull les
que el nostre cos no pot aprofitar. El impulsa
la sang, que viatja a travs dels .
2 Ratlla les oracions falses i escriu-les correctament.
La circulaci s el recorregut que fa la sang per tot el cos.
La sang surt dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos.
Els vasos sanguinis sn tubs pels quals circula la sang.
Els vasos sanguinis ms fins sanomenen artries.

Recorda
La circulaci s el recorregut que fa la sang per tot el cos. Laparell circulatori
sencarrega de fer aquest procs.
Lexcreci s el procs mitjanant el qual seliminen les substncies de rebuig
de la sang. T lloc sobretot a laparell excretor.
372178 _ 0004-0065.indd 6 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 1
3 Posa el nom de les parts assenyalades i escriu com es diu cada aparell.

4 Respon aquestes preguntes sobre el cor.
Com s el cor?

On est situat?

Qu passa cada vegada que el cor batega?

5 Explica per qu sn necessaris els ronyons.

A B
372178 _ 0004-0065.indd 7 25/07/12 11:07
Nom Data
3
FITXA
1 Identifica amb el seu nombre cada part de laparell locomotor del bra.
bceps
trceps
hmer
cbit
radi
tend
articulaci
2 Completa el text amb les paraules del requadre. Pensa que nhi ha algunes que
no serveixen.
medulla espinal colze lligaments tendons esquelet
articulacions crani cervell nervis
En algunes els ossos estan tan units que semblen
un de sol. Aix passa amb els ossos del , per exemple.
En daltres, els ossos es poden moure, com passa al .
En aquestes, els ossos estan units per mitj dels .
Recorda
Laparell locomotor est format pels ossos i els msculs.
Els ossos sn rgids i resistents, i formen lesquelet.
Els msculs es poden encongir i estirar sense que es trenquin.
Laparell locomotor
1
2
3
4
6
5
7
372178 _ 0004-0065.indd 8 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 2
3 Uneix.
Uni dossos. lligaments
Uneix el mscul a los. msculs
Mantenen els ossos units. articulaci
Tots els ossos del cos. tend
Sencongeixen i sestiren sense trencar-se. esquelet
4 Ratlla les paraules que no sn correctes.
Els msculs / ossos que sencongeixen / sestiren, sescurcen i es fan ms gruixuts.
Els msculs suneixen als ossos mitjanant uns cordons molt resistents anomenats
lligaments / tendons. Quan els msculs sencongeixen i sestiren fan que els ossos
es relaxin / es moguin.
5 Fixat en les imatges i explica com es produeix el moviment, quins msculs del bra
es contreuen i quins es relaxen.

A
B
372178 _ 0004-0065.indd 9 25/07/12 11:07
Nom Data
4
FITXA
1 Ordena de l1 al 5 el procs segent.
El cervell envia ordres a travs dels nervis.
Els rgans dels sentits capten la informaci de lentorn.
Laparell locomotor rep les ordres i efectua els moviments.
El cervell rep la informaci, lanalitza i decideix qu fer.
La informaci viatja al cervell mitjanant els nervis.
2 Escriu un text amb les paraules segents.
cervell pensar crani cap moviments

3 Explica quins rgans, sistemes i aparells participen en la funci de relaci.

Recorda
Grcies a la funci de relaci captem el que hi ha al nostre voltant i hi reaccionem
de manera adequada.
En aquesta funci participen el sistema nervis, els rgans dels sentits
i laparell locomotor.
La funci de relaci
372178 _ 0004-0065.indd 10 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 2
4 Observa la imatge i escriu qu et sembla que passar. Explica com actua
el mecanisme de la funci de relaci.

5 Escriu a quina part del sistema nervis (cervell, medulla espinal o nervis)
fa referncia cada oraci.
Ens permet pensar i recordar:
Porten informaci al cervell:
Dirigeix el funcionament del cos:
Dirigeix els moviments del cos:
Est protegida per la columna vertebral:
Juntament amb el cervell, dirigeix alguns moviments del cos:
Sestenen per tot el cos:
Es troba al cap:
6 Hi ha funci de relaci mentre dormim? Justifica la resposta.

372178 _ 0004-0065.indd 11 25/07/12 11:07
Nom Data
5
FITXA
1 Digues a quin tipus de mamfer correspon cada imatge i escriu el nom de la part
de lanimal assenyalada en cada cas.
2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.
vertebrats alleten pulmons ximpanzs

Recorda
Els mamfers sn animals vivpars que alleten les seves cries.
La majoria tenen pl i tots respiren per pulmons.
Els mamfers

372178 _ 0004-0065.indd 12 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 3
3 Observa el dibuix i explica quin tipus danimal s i qu fa.

4 Les oracions segents sobre els primats tenen errors.
Escriu-les correctament.
Els primats sn mamfers terrestres amb pelles a les mans.

Els gorilles, els ximpanzs, els orangutans, els micos i els cetacis sn primats.

Els primats sn ovpars i alleten les seves cries quan neixen.

5 Observa aquesta fotografia i completa el text sobre lanimal.
s un animal que pertany
al grup dels .
T de color negre.
A la boca t esmolats
i fortes a les potes,
que fa servir per .
s un animal vivpar. Les seves cries neixen
del de la mare
i salimenten de la seva .
372178 _ 0004-0065.indd 13 25/07/12 11:07
Nom Data
6
FITXA
1 Ratlla les oracions falses i explica per qu ho sn.
a) Els rptils sn animals vertebrats que noms poden viure al mar o a la terra.
b) Tots els rptils tenen el cos cobert descates.
c) Alguns rptils, com ara les serps, no tenen extremitats i repten; uns altres,
com les tortugues marines, neden.
d) Les sargantanes, els cocodrils, les granotes i les serps sn rptils.
e) Els rptils sn animals ovpars que coven els ous.

2 Escriu el nom dels rptils segents i explica com sn les seves extremitats
i com es desplacen.
s
No t
Es desplaa
s
T
Es desplaa
Recorda
Els ocells sn vertebrats ovpars amb el cos cobert de plomes i amb bec.
Els rptils sn vertebrats ovpars amb el cos cobert descates.
Els ocells i els rptils
A
B
372178 _ 0004-0065.indd 14 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 3
s
T
Es desplaa
3 Completa el text segent sobre els ocells.
Els ocells sn animals que tenen el cos cobert
de . Tenen , que fan servir per
volar i sense dents. Tots els ocells respiren
per i ponen ous, per tant sn .
Els adults donen escalfor als ous, s a dir, els .
4 Fixat en els dibuixos i explica qu passa.

5 Digues tres semblances i tres diferncies entre un rptil i un ocell.
Els rptils i els ocells sassemblen en:

Els rptils i els ocells es diferencien en:

C
372178 _ 0004-0065.indd 15 25/07/12 11:07
Nom Data
7
FITXA
1 Fixat en les fotografies i explica dues diferncies i dues semblances
entre aquests animals.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.
molluscs aigua ovpars ous terra larves

Recorda
Els molluscs tenen el cos tou i gaireb tots tenen closca.
La majoria sn aqutics i ben pocs viuen a la terra.
Els molluscs sn ovpars i dels ous surten larves.
Els molluscs
372178 _ 0004-0065.indd 16 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 3
3 Completa aquest text sobre els molluscs.
Els molluscs sn animals que tenen el cos
. Poden ser aqutics o poden viure a la .
La majoria, com el cargol, tenen , que pot ser duna pea o pot
estar dividida en dues , com les .
Tamb hi ha molluscs sense closca, com ara el
i el .
4 Observa les fotografies i classifica els animals.
nutil llimac clossa pop
Animal terrestre:
T una nica closca:
T valves:
Animal mar sense closca:
5 Dibuixa un animal que tingui
aquestes parts.
Tentacles amb ulls.
Peu per arrossegar-se per terra.
Tentacles per al tacte.
Closca enrotllada en espiral.
372178 _ 0004-0065.indd 17 25/07/12 11:07
Nom Data
8
FITXA
1 A quin grup dartrpodes correspon cada fotografia? Explica per qu.
A.
B.
C.
D.
2 Ratlla loraci que cont errors i escriu-la correctament.
Gaireb tots els artrpodes que existeixen
sn insectes.
Els escorpins tenen vuit potes i no presenten
antenes. Sn artrpodes del grup dels crustacis.
Tots els artrpodes sn ovpars.

Recorda
Els artrpodes tenen el cos cobert per un esquelet extern, amb totes les parts
articulades.
Sen diferencien quatre grups: crustacis, arcnids, miripodes i insectes.
El cos dels insectes est dividit en tres parts: cap, trax i abdomen.
Els artrpodes
A B C D
372178 _ 0004-0065.indd 18 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 3
3 Escriu els noms de les parts duna formiga on correspongui.
pota trax antena ull abdomen cap
4 Ordena de l1 al 4 les fases de la metamorfosi de la papallona de la seda.
Desprs, escriu a sota de cada imatge la paraula que correspongui.
ou crislide eruga adult

5 Quin dels dos animals s un insecte? Explica per qu ho saps.

vespa
aranya

372178 _ 0004-0065.indd 19 25/07/12 11:07
Nom Data
9
FITXA
1 Dibuixa la cadena alimentria dun ecosistema en el qual una formiga salimenta
de fulles, i un ocell, de formigues.
2 Uneix.
Planta que produeix el seu aliment.

productor
Animal que menja plantes.

consumidor
Animal que menja animals.
Recorda
En els ecosistemes hi ha productors i consumidors. Sanomena cadena alimentria
les relacions que sestableixen entre els ssers vius dun ecosistema per produir
i obtenir aliments. Es pot representar amb un esquema que rep el mateix nom.
La competncia es produeix quan dos ssers vius tenen una necessitat comuna.
La cooperaci t lloc quan dos ssers vius collaboren i en surten beneficiats.
Les relacions en lecosistema
372178 _ 0004-0065.indd 20 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 4
3 Explica qu passaria amb els animals herbvors i carnvors si en un ecosistema
no hi hagus plantes.

4 Fixat en les imatges i llegeix els textos. Desprs, escriu si entre els animals hi ha
una relaci de cooperaci o de competncia.
Tots els voltors salimenten del mateix
animal i lluiten els uns amb els altres
per poder menjar.

El peix pallasso viu protegit entre els
tentacles verinosos de lanemone.
Lanemone salimenta de les restes
del menjar del peix pallasso.

5 Les persones som animals i, quan ens relacionem amb altres persones, establim
relacions de cooperaci. Posa un exemple de cooperaci amb els teus companys.

6 A la fotografia es veu una relaci de cooperaci
entre nyus, uns animals que viuen a la sabana.
Explica per qu sajuden entre ells.

372178 _ 0004-0065.indd 21 25/07/12 11:07
Nom Data
10
FITXA
1 Observa la imatge i respon.
Quin tipus decosistema s?

Et sembla que est contaminat?
Explica per qu ho saps.

Qu li pot passar a aquest animal?

Digues una mesura que eviti la contaminaci del mar.

2 Creus que la sobreexplotaci dun animal pot fer que sextingeixi?
Explica per qu.

Recorda
Els ecosistemes naturals sn entorns molt valuosos que es poden deteriorar
per causa daccions humanes com ara la desforestaci, la contaminaci
i la sobreexplotaci.
Els problemes dels ecosistemes
372178 _ 0004-0065.indd 22 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 4
3 Uneix.
Cacen ms balenes de les que es poden reproduir. desforestaci
Talen els arbres duna zona per poder-hi conrear. sobreexplotaci
Una indstria vessa aigua bruta a un riu. contaminaci
4 Imaginat un ecosistema en qu els llops salimenten de conills.
Qu podria passar amb els llops si alg caa la majoria dels conills?

Si els llops morissin per una malaltia, amb el temps hi hauria molts ms conills
en lecosistema. Per qu passaria aix?

Digues si caar tots els conills de lecosistema s una sobreexplotaci o provoca
contaminaci.

5 Observa els dibuixos i escriu a sota de cadascun la paraula que correspongui.
desforestaci bosc erosi

372178 _ 0004-0065.indd 23 25/07/12 11:07
Nom Data
11
FITXA
El lloc on visc
1 Defineix.
Municipi:

Comarca:

Ajuntament:

2 Marca quins daquests serveis poden ser municipals.
hospital enllumenat dels carrers escola
fleca biblioteca autobs
farmcia neteja dels carrers mercat
museu poliesportiu llibreria
Recorda
Un municipi s un territori format per una poblaci o ms duna, governat per un
ajuntament.
Lajuntament sencarrega de prestar diversos serveis a les persones que viuen
al municipi: sn els serveis municipals.
Una comarca s un conjunt de municipis que sn a prop i tenen caracterstiques
semblants.
Alguns serveis sn molt costosos i, de vegades, els comparteixen diversos municipis.
Quan atenen tots els habitants duna comarca sanomenen serveis comarcals.
El municipi ms gran i amb ms poblaci de cada comarca sol ser la capital
de comarca.
A Catalunya hi ha 947 municipis i 41 comarques.
372178 _ 0004-0065.indd 24 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 5
3 Observa el mapa i pinta la comarca on vius. Desprs, respon les preguntes.
A quina comarca vius?
Com es diu la capital de comarca?
Quines altres comarques limiten amb la teva?

4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.
Catalunya t 47 comarques.

Les comarques sn territoris de deu municipis cadascun.

5 Encercla les capitals de comarca.
Lleida Sitges Vic Santa Coloma de Farners Montblanc Sria Breda Ripoll
372178 _ 0004-0065.indd 25 25/07/12 11:07
Nom Data
12
FITXA
El relleu i els rius
Recorda
A Catalunya hi ha comarques de muntanya, comarques de plana i comarques
litorals.
Rius principals i afuents travessen el territori. Les aiges daquests rius
semmagatzemen als embassaments per a diferents usos. A les comarques
de muntanya hi ha estanys i a algunes zones a prop de la costa, aiguamolls.
1 Relaciona les comarques amb els llocs on es troben.
comarques de muntanya a linterior de Catalunya
a prop del mar

comarques de plana
al nord de Catalunya
comarques litorals lluny del mar
2 Classifica aquestes unitats de relleu.
plana serra tur vall altipl platja illot
penya-segat muntanya no gaire alta
comarques
de muntanya
comarques
de plana
comarques
litorals
3 On es troben els aiguamolls? Descriu-los de manera breu.

372178 _ 0004-0065.indd 26 31/07/12 13:02
R
E
F
O
R
unitat 5
4 Escull un riu que neixi i desemboqui a Catalunya i digues si s riu principal o afluent,
on neix i on desemboca i quines comarques travessa.

5 Per qu et sembla que moltes poblacions importants es troben al costat del llit
dels rius?

6 Explica per a qu es fa servir laigua dels embassaments.

7 Dibuixa un mapa de Catalunya i pinta de color marr les muntanyes ms importants.
Desprs, marca els rius principals amb una lnia blava.
372178 _ 0004-0065.indd 27 25/07/12 11:07
Nom Data
13
FITXA
El clima, la vegetaci i la fauna
Recorda
Sabem com s el clima de les comarques de muntanya, de plana i litorals si coneixem
com sn les precipitacions i les temperatures.
La vegetaci i la fauna dun territori sadapten al relleu i al clima.
A Catalunya hi ha espais molt valuosos pel relleu, la vegetaci o la fauna,
i que estan protegits.
1 Escull un tipus de comarca i completa la taula.
comarca de muntanya comarca de plana comarca litoral
clima temperatura precipitacions
2 Explica com s la vegetaci del tipus de comarca que has escollit a lactivitat anterior.

3 Descriu una planta caracterstica del tipus de comarca que has escollit a lactivitat 1
i fes-ne un petit dibuix.

372178 _ 0004-0065.indd 28 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 5
4 Tria quatre animals que visquin a Catalunya i completa la taula.
On viu? Com s el seu cos? Com es reprodueix?
mamfer
ocell
rptil
amfibi
5 Per qu hi ha espais protegits a Catalunya?

6 Anomena tres espais protegits catalans.

7 En molts espais protegits pots veure senyals com aquests. Explica qu volen dir.
A.
B.
C.
D.
A B C D
372178 _ 0004-0065.indd 29 25/07/12 11:07
Nom Data
14
FITXA
Caracterstiques de la poblaci
Recorda
La poblaci canvia i, per saber com ho fa, nestudiem el creixement natural
i el creixement migratori.
Per estudiar la poblaci, la dividim en grups segons ledat.
Per saber si un lloc est molt poblat o poc poblat, estudiem la distribuci
de la poblaci, que relaciona el nombre dhabitants amb el territori on viuen.
1 Fixat en les dades segents i completa.
defuncions = 8 persones
naixements = 15 persones

emigrants = 3 persones
immigrants = 7 persones
Creixement natural = persones.
Creixement migratori = persones.
Creixement total anual = persones.
2 Classifica aquestes persones en el grup dedat corresponent.
Joan: 15 anys Jasmina: 23 anys Ldia: 66 anys Alfons: 7 anys Nora: 2 anys
Josep: 99 anys Rebeca: 34 anys Marta: 14 anys Merc: 74 anys
poblaci jove poblaci adulta poblaci anciana
372178 _ 0004-0065.indd 30 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 6
3 Explica aquests conceptes.
Emigrant:

Immigrant:

4 Marca els dos conceptes que hem de relacionar per saber com es distribueix
una poblaci pel territori.
La poblaci emigrant.
El nombre dhabitants.
La superfcie del territori habitat.
La poblaci immigrant.
5 Si tenim dues zones de territori amb el mateix nombre dhabitants, per luna s ms
gran que laltra, quina zona est ms poblada? Per qu?

6 Respon aquestes preguntes.
Quants habitants t Catalunya?

Quin grup de poblaci s el ms nombrs a Catalunya?

Quina proporci de dones, respecte a la dhomes, viu a Catalunya?

372178 _ 0004-0065.indd 31 25/07/12 11:07
Nom Data
15
FITXA
La poblaci de Catalunya
Recorda
El territori de Catalunya est habitat de manera desigual. Hi ha grans concentracions
de persones a les ciutats, mentre que en mplies zones de muntanya i de linterior
hi viuen poques persones.
Les comarques ms poblades sn les litorals i tamb algunes de plana.
Les comarques menys poblades sn la majoria de comarques de muntanya
i tamb algunes de plana.
1 Observa com es distribueix la poblaci en aquests territoris i respon les preguntes.
Quin s el territori ms poblat?
Per qu?

Quin s el territori menys poblat?
Per qu?

A C
B D
372178 _ 0004-0065.indd 32 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 6
2 Tria tres colors i pinta el mapa de poblaci de Catalunya.
3 Fixat en el mapa de lactivitat anterior i respon.
De quin color has pintat la teva comarca?

Per qu?

Quines altres comarques has pintat del mateix color que la teva?

372178 _ 0004-0065.indd 33 25/07/12 11:07
Nom Data
16
FITXA
Pobles i ciutats de Catalunya
Recorda
La poblaci rural s el conjunt de persones que viuen als pobles o al camp.
Segons on siguin, distingim pobles de muntanya, pobles de plana i pobles de costa.
La poblaci urbana s el conjunt de persones que viuen a les ciutats.
A les ciutats hi ha diferents tipus de barris: el centre, els barris moderns o eixamples
i la perifria.
1 Respon aquestes preguntes sobre la poblaci rural catalana.
Qui forma la poblaci rural?

Quantes persones de cada 100 sn poblaci rural?
Quina quantitat de territori ocupa la poblaci rural?

A quines activitats econmiques es dedica principalment la poblaci rural?

2 Explica per qu hi ha menys poblaci rural que urbana.

3 Com sn els pobles de muntanya? Explica-ho.

372178 _ 0004-0065.indd 34 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 6
4 Completa aquest text sobre la poblaci urbana de Catalunya.
A Catalunya, viuen en ciutats de cada 100 habitants.
La poblaci urbana es dedica a la i, sobretot,
als . La ciutat ms poblada de Catalunya
s .
5 Relaciona.
centre
eixample
perifria
oficines i comeros
monuments
barri residencial
zona ms antiga
polgon industrial
6 Escull un poble i una ciutat de Catalunya que coneguis i completa les fitxes.
Nom del poble:
Com sn els carrers i els edificis:

A qu es dediquen els habitants:

Per qu coneixes aquest poble:
Nom de la ciutat:
Com sn els carrers i els edificis:

A qu es dediquen els habitants:

Per qu coneixes aquesta ciutat:
372178 _ 0004-0065.indd 35 25/07/12 11:07
Nom Data
17
FITXA
Lagricultura i la ramaderia a Catalunya
Recorda
El sector primari agrupa les feines que obtenen productes de la natura.
Els pagesos conreen la terra: la llauren, la sembren i en recullen els fruits.
Els ramaders crien animals domstics.
1 Marca les tasques que es porten a terme en el sector primari.
munyir podar pintar
esquilar transportar llaurar
ensenyar regar cuinar
fabricar pescar vendre
2 Relaciona. Desprs, ordena les tasques.
llaurar
sembrar
recollectar
adobar
Subministrar matria a la terra perqu sigui ms frtil.
Recollir la collita.
Llanar i escampar llavors a la terra.
Remoure la terra.
Les tasques agrcoles sn: primer, i ;
desprs i, finalment, .
3 Qu s fumigar? Per a qu serveix?

372178 _ 0004-0065.indd 36 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 7
4 Completa aquest text sobre lagricultura de Catalunya.
A Catalunya persones treballen en el sector primari.
Els conreus de sec creixen noms amb l .
Els cereals, l i la sn les plantes de sec ms freqents.
Les hortalisses, els arbres , el blat de moro i l , en canvi,
sn conreus de . Es tracta de conreus que els
han de regar amb aigua.
5 Qu sn els conreus ecolgics?

6 Defineix, descriu i respon.
Ramaderia de pastura:

Ramaderia estabulada:

Quins sn els principals tipus de bestiar que es crien a Catalunya? On es localitzen?

372178 _ 0004-0065.indd 37 25/07/12 11:07
1 Escriu la paraula que correspongui a sota de cada dibuix.
piscifactoria pesca explotaci de boscos mineria

2 Descriu com s la mineria a Catalunya.

3 Explica com s la pesca a Catalunya: on es concentra i quines espcies es capturen.

Nom Data
18
FITXA
R
E
F
O
R
unitat 7
Altres activitats del sector primari
Recorda
La pesca s molt important a Catalunya. Tamb sobt peix criant-lo a les piscifactories.
La mineria agrupa les tasques que socupen de lextracci de minerals.
Lexplotaci de la fusta dels boscos tamb s una feina del sector primari.
19
FITXA
A C
B D
372178 _ 0004-0065.indd 38 25/07/12 11:51
Nom Data
R
E
F
O
R
unitat 7
Recorda
El sector secundari aplega les activitats que transformen les primeres matries
en productes elaborats.
Les feines a les fbriques, la construcci i lartesania pertanyen a aquest sector.
1 Completa aquest text sobre el sector secundari catal.
A Catalunya de la poblaci treballa en el sector secundari.
Les indstries principals de Catalunya sn
.
2 Respon.
On estan situats els nuclis industrials ms importants de Catalunya? Explica-ho.

Qu sn els polgons industrials? On es construeixen?

Quines sn les activitats ms importants de la construcci?

19
FITXA
El sector secundari a Catalunya
372178 _ 0004-0065.indd 39 25/07/12 11:07
Nom Data
20
FITXA
Recorda
El sector terciari agrupa les activitats que atenen les persones o que els donen serveis.
El comer s una activitat que consisteix en lintercanvi de productes i serveis a canvi
de diners. Pot ser al detall o a lengrs.
El transport trasllada persones i productes dun lloc a un altre. Pot ser terrestre,
aeri o martim.
1 Quin s el significat de la paraula servei quan fa referncia al sector terciari?
Marca-ho.
Posar la pilota en joc en el tennis.
Favor que fem a alg.
Feina que fa una persona i que no consisteix a produir bns.
Servei de correus, la feina que fan els carters.
2 Llegeix aquest anunci. Desprs, explica qui sn el productor, els comerciants i els clients.
Avui, durant tot el dia, les botigues Lip regalen a tots els nens i nenes de 4t de Primria
unes ulleres de sol per la compra duns patins fets a m pel gran artes Alicates.
Animat i... vola!

3 En qu es diferencien el comer a lengrs i el comer al detall?

El comer i el transport a Catalunya
372178 _ 0004-0065.indd 40 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 8
4 Fixat en aquests dos establiments de comer al detall. Digues quin tipus de comer
s cadascun i quines caracterstiques principals tenen.
A.

B.

5 Completa la taula.
vehicles tipus de transport vies de comunicaci
bicicleta
vaixell
tren
6 Explica quins sn els principals tipus de transport a Catalunya.

A B
372178 _ 0004-0065.indd 41 25/07/12 11:07
Nom Data
21
FITXA
El turisme i els mitjans de comunicaci
Recorda
El turisme s el desplaament de persones a altres llocs per descansar o per divertir-se.
Pot ser de costa, relacionat amb la natura, termal o cultural, entre daltres.
Els mitjans de comunicaci transmeten informaci a distncia i poden ser individuals
o socials.
Laplicaci de les noves tecnologies als mitjans de comunicaci els ha fet ms rpids
i variats.
1 Marca les feines que pertanyen a lactivitat del turisme.
recepcionista metge
paleta grum
hostessa cuiner
cambrer escombriaire
guia camioner
2 Posa un exemple duna activitat que puguem fer en cada tipus de turisme.
Turisme de costa:
Turisme relacionat amb la natura:
Turisme termal:
Turisme cultural:
3 Quina importncia t el turisme a Catalunya? Quines en sn les zones ms visitades?

372178 _ 0004-0065.indd 42 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 8
4 Indica el tipus de mitj de comunicaci i laparell o lobjecte que faries servir
en aquests casos.
Per enviar un missatge escrit a un amic:

Per parlar amb un familiar:

Per informar-te duna notcia:

5 Relaciona.
satllit
informtica
lser
Aparell electrnic que genera feixos lluminosos intensos.
Aparell que es troba en rbita al voltant de la Terra.
Coneixements cientfics per tractar la informaci de manera
automtica per mitj dordinadors.
6 Classifica els mitjans de comunicaci segents. Desprs, respon.
telfon premsa rdio carta fax televisi Internet correu electrnic
Mitjans de comunicaci
individual social
Quins es consideren noves tecnologies?

372178 _ 0004-0065.indd 43 25/07/12 11:07
Nom Data
22
FITXA
R
E
F
O
R
unitat 9
La mesura del temps
Recorda
El temps es mesura per saber qu passa en cada moment.
Els anys sagrupen en lustres, dcades, segles o millennis.
Lany del naixement de Jesucrist s lany 1.
1 Escriu els anys que comprenen aquestes unitats de temps.

lustre dcada segle millenni
2 Quin any comencen i acaben aquests segles?
segle I:
segle XV:
segle XX:
segle VII:
3 Quin s lany 1? Qu significa aC i dC?

4 Completa el text amb les teves dades.
Vaig nixer lany , del segle , del millenni .
Ara som a lany i tinc anys.
23
FITXA
372178 _ 0004-0065.indd 44 25/07/12 11:07
Nom Data
R
E
F
O
R
unitat 9
Recorda
La histria s la cincia que estudia el passat.
Els historiadors, els arquelegs i els gegrafs collaboren en lestudi de la histria.
1 Respon aquestes preguntes.
Qu s la histria?

Per a qu et sembla que serveix conixer el passat?

2 Explica com ajuden aquests cientfics als historiadors.
Arqueleg:

Gegraf:

3 Per qu la feina dun historiador sassembla una mica a la dun detectiu? Explica-ho.

23
FITXA
Els especialistes de la histria
372178 _ 0004-0065.indd 45 25/07/12 11:07
Nom Data
24
FITXA
Recorda
Fa molts milers danys, les persones eren nmades i salimentaven de la caa,
la pesca i la recollecci.
Sagrupaven en tribus, vivien a laire lliure, en coves o en cabanes, i van aprendre
a fer servir el foc.
Decoraven les coves amb pintures i utilitzaven eines de pedra tallada i os.
1 Uneix:
nmada Grup petit de persones format per diverses
famlies que viuen juntes.
tribu Persona que no viu en un lloc fix.
recollecci Planta que creix sense conrear-la.
silvestre Recollida dels fruits comestibles o aprofitables de la terra,
dels arbres o daltres plantes.
2 Per qu els primers pobladors eren nmades?

3 Explica el significat de loraci segent.
Fa milers danys, les persones sagrupaven en tribus per poder sobreviure.

Els primers pobladors
372178 _ 0004-0065.indd 46 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 9
4 En general, a quins llocs sestablien els primers ssers humans? Per qu?

5 Quines activitats podien fer les persones grcies al foc? Marca-les.
Pintar a les parets ms profundes de les coves.
Menjar carn rostida.
Tallar pedres.
Treballar de nit.
6 Marca lestri ms antic i explica per a qu serveix cadascun.

7 Per qu pintaven animals a les coves? Explica com ho feien.

372178 _ 0004-0065.indd 47 25/07/12 11:07
Nom Data
25
FITXA
1 Descriu breument com els ssers humans van descobrir la ramaderia i lagricultura.

2 Completa la taula.

Primeres espcies domesticades
animals
plantes
3 Per qu es van formar poblats a partir de laparici de la ramaderia i lagricultura?

4 Completa el text.
Als poblats hi havia per a les persones,
per als animals i per al gra.
Recorda
Fa uns 10.000 anys, les persones van descobrir la ramaderia i lagricultura,
i es van fer sedentries.
Van inventar la roda i la vela, i van comenar a viatjar i a comerciar.
Fabricaven eines de pedra polida i van inventar la cermica i els teixits.
Els primers agricultors
372178 _ 0004-0065.indd 48 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 9
5 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, cadascuna daquestes oracions.
Desprs, corregeix les que sn falses.
La roda es va inventar fa uns 10.000 anys.
Els carros i els vaixells de vela transportaven moltes mercaderies.
El desenvolupament dels transports va fer que aparegus lagricultura.

6 Relaciona:
llana
pell
Fa ms de 10.000 anys arp
atuell
fal
Fa uns 10.000 anys destral
mol
agulla
7 Observa aquesta pintura rupestre. A quina poca de les que has estudiat pertany?
Explica per qu ho penses.

372178 _ 0004-0065.indd 49 25/07/12 11:07
Nom Data
26
FITXA
Els antics egipcis
Recorda
Fa 5.000 anys, la civilitzaci egpcia es va desenvolupar a la vora del riu Nil.
La majoria de la poblaci vivia al camp i es dedicava a lagricultura.
Tamb van crixer les ciutats.
Van construir temples per als dus i tombes per als difunts, que momificaven.
Feien servir lescriptura jeroglfica.
1 Escriu el nom daquests grups socials de lantic Egipte.
Eren pobres i vivien al camp:
Posseen les terres i el bestiar:
Compraven i venien productes:
2 Corregeix les oracions segents sobre els egipcis.
Vivien en cases grans construdes amb maons i fusta.
A les famlies treballava el pare, i els fills anaven a escola.
Les eines que feien servir en les tasques agrcoles eren les seves mans.
3 Escriu la via de comunicaci que els egipcis feien servir ms.

372178 _ 0004-0065.indd 50 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 10
4 Quins tipus de construccions sn? Escriu-ne el nom i explica per a qu servien.
A.
B.
5 Descriu qu representaven els egipcis en les escultures i les pintures.

6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents.
Desprs, corregeix les falses perqu siguin certes.
Cada jeroglfic representava una lletra del nostre abecedari.
Els egipcis escrivien sobre fulls de papir i sobre les parets.
Tots els egipcis sabien escriure.

7 Qu representa la imatge? Explica quina funci t.

A B
372178 _ 0004-0065.indd 51 25/07/12 11:07
Nom Data
27
FITXA
Els antics grecs
1 Defineix els termes segents.
Polis:
Colnia:
2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents. Desprs, corregeix
les falses perqu siguin certes.
Els grecs eren molt bons navegants i comerciants.
Els grecs van construir immensos temples, dedicats als dus.
Els actors i les actrius portaven mscares molt expressives en les representacions
de teatre.
Recorda
Fa uns 4.000 anys, la civilitzaci grega va sorgir a la riba del mar Mediterrani.
Grcia t molts quilmetres de costa i infinitat dilles. Per aix, els grecs van ser
grans mariners: pescadors i comerciants. Terra endins, les principals activitats
eren lagricultura i la ramaderia.
Els grecs es van organitzar en una srie de petites ciutats independents: les polis.
Van construir temples dedicats als dus i tamb escultures i cermiques.
En la vida dels grecs, el teatre era molt important.
372178 _ 0004-0065.indd 52 31/07/12 13:02
R
E
F
O
R
unitat 10
3 Completa aquest text sobre les polis gregues.
acrpolis temples teatre artesans gora fortificada
Els dedicats als dus i els monuments importants se situaven
a l , la part ms alta i segura de la ciutat, que estava
. Ben a prop sestenien la resta de construccions,
entre les quals destacava la plaa pblica o i el .
Al voltant de lgora hi creixien els barris dels i els comerciants.
4 Quin tipus de construcci s? Escriu-ne el nom i explica per a qu servia.

5 Qu s la democrcia? Quan va aparixer?

6 Observa aquesta fotografia i respon.
Qu hi veus?
On diries que sn?
Quina funci tenen?

De quin material diries que estan fetes?
372178 _ 0004-0065.indd 53 25/07/12 11:07
Nom Data
28
FITXA
1 Marca les activitats que es feien en una villa romana.
emmagatzematge de blat fabricaci darmes
carreres de carros recollecci de fruits
construcci de muralles pastura dovelles
conreu de la terra elaboraci doli
2 Corregeix els errors del text i redactal correctament.
Els romans van construir poques ciutats. Per protegir-les, les envoltaven amb un fossat.
Els edificis principals de la ciutat eren als afores.

3 Defineix els termes segents:
Domus:
Insulae:
Recorda
La civilitzaci romana es va desenvolupar fa uns 3.000 anys.
La majoria de la poblaci vivia i treballava al camp.
Els romans van construir nombroses ciutats, en les quals hi havia un frum,
domus i insulae. Es comunicaven per mitj de calades.
Els romans eren excellents constructors i artistes. La seva llengua era el llat
i el dret rom naplegava les lleis.
Els antics romans
372178 _ 0004-0065.indd 54 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 10
4 Escriu el nom del tipus de construcci que els romans farien servir
en cada cas.
Per desplaar-se en carros:
Per banyar-se:
Per portar aigua a les ciutats:
Per veure lluitar els gladiadors:
Per recordar una victria militar:
5 Observa la imatge, explica qu representa i com creus que es va fer.

6 Per a qu servia el dret rom?

7 Quines diferncies trobes entre la manera descriure dels antics egipcis
i la dels romans?

372178 _ 0004-0065.indd 55 31/07/12 13:03
Nom Data
29
FITXA
Recorda
Fa 1.000 anys, la majoria de les persones vivien en llogarets al camp.
Els nobles o cavallers es dedicaven a la guerra; els camperols, a treballar
la terra, i els monjos, a resar i treballar.
Les ciutats eren petites i hi vivien comerciants i artesans.
Es van edificar castells, monestirs, esglsies i catedrals, i es van crear
les primeres universitats.
1 Escriu qui feia aquestes tasques fa 1.000 anys.
Lluitar a la guerra i anar a tornejos:
Resar, treballar i copiar textos antics:
Treballar la terra:
Elaborar productes a m:
2 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida
fa 1.000 anys. Desprs, corregeix les falses.
La casa dels camperols acostumava a tenir un estable per als animals.
Grcies als monjos es van salvar molts textos antics.
Els burgesos vivien a la ciutat de Burgos.
Els estudiants universitaris aprenien en angls.

El temps dels castells
372178 _ 0004-0065.indd 56 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 11
3 Qu eren els castells?

4 Completa el text i les etiquetes del dibuix amb les parts del castell que s'indiquen.
Els castells estaven protegits per ,
que tenien ,
i .
5 On vivien els monjos? Escriu el nom de les dependncies principals.

6 Per a qu feien servir la pintura i lescultura fa 1.000 anys?

7 En qu es diferencien els estils artstics romnic i gtic?

372178 _ 0004-0065.indd 57 25/07/12 11:07
Nom Data
30
FITXA
1 Marca les caracterstiques duna ciutat de fa 500 anys.
Estava envoltada per una muralla.
Hi van construir palaus luxosos.
Hi vivien el rei i els camperols.
Els artesans hi treballaven en tallers.
Hi comerciaven amb productes dindrets llunyans.
2 Per qu creus que les ciutats martimes tenien grans ports i drassanes?

3 Escriu les novetats que hi va haver en lagricultura daquella poca.
En la propietat de les terres:
En els conreus:
Recorda
Les ciutats van crixer molt fa 500 anys. A les ciutats vivien els reis, els senyors,
els mercaders i els artesans.
Al camp, alguns pagesos eren propietaris de les terres que treballaven
i es conreaven plantes noves.
Hi va haver avenos importants en la navegaci i es van fer grans viatges.
Les arts van viure un gran desenvolupament i es va inventar la impremta.
El temps dels navegants
372178 _ 0004-0065.indd 58 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 11
4 Quins avenos en la navegaci van afavorir els grans viatges per tot el mn?
Explica per qu.

5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.
Juan Sebastin Elcano Amrica
Cristfor Colom ndia
Vasco da Gama volta al mn

6 Escriu C, si sn certes, o F, si sn falses, les oracions segents sobre la vida a lpoca
dels navegants. Desprs, corregeix les falses.
Els mecenes perseguien els artistes.
Els retrats i els paisatges de fa 500 anys eren realistes.
El viol i el piano es van inventar fa uns 500 anys.
Elcano va inventar la impremta.

7 Per qu la impremta de Gutenberg va ajudar a acostar la cultura a moltes ms
persones?

372178 _ 0004-0065.indd 59 25/07/12 11:07
Nom Data
31
FITXA
Recorda
Fa 200 anys, les ciutats van crixer molt i es van construir fbriques.
Els pagesos van abandonar el camp per treballar a les fbriques i viure
en barris obrers amb poques comoditats.
Va ser una poca de grans invents i avenos mdics.
1 Classifica.
2 Explica el significat de loraci segent.
Com que fa 200 anys hi havia ms mquines, es necessitaven menys pagesos.

mquina de vapor vacunes arada de ferro vaixell de
vapor ferrocarril aspirina
Fa 200 anys
invents
avenos
mdics
nous mitjans
de transport
Fa 200 anys
372178 _ 0004-0065.indd 60 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 12
3 Fixat en els dibuixos i marca quin pertany a una ciutat de fa 200 anys.
Desprs, explica per qu ho saps.

4 Corregeix les oracions segents perqu siguin certes.
La mquina de vapor va substituir els motors elctrics i de gasolina.

El telfon es va inventar abans que el telgraf.

Fa uns 200 anys, es van filmar les primeres pellcules de cinema.

Els primers gratacels es van construir fa uns 200 anys.

5 Encercla els invents que van sorgir fa ms de 100 anys.
372178 _ 0004-0065.indd 61 25/07/12 11:07
Nom Data
32
FITXA
1 Explica per qu avui dia sha desenvolupat el turisme en els pobles.

2 Marca les caracterstiques duna ciutat actual.
Els fanals funcionen amb gas.
Els carrers estan asfaltats.
El tramvia s el transport pblic principal.
Als afores hi ha barris residencials.
Els obrers viuen al costat de les fbriques.
Hi ha sistemes moderns de clavegueram i dilluminaci.
3 Explica per qu avui dia les persones viatgen ms sovint i a ms llocs que fa 200 anys.

Recorda
Actualment, la majoria de les persones viuen a les ciutats.
Els transports sn rpids, cmodes i segurs.
Els avenos tcnics i cientfics de la nostra poca han millorat molt la vida
de les persones.
La nostra poca
372178 _ 0004-0065.indd 62 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 12
4 Indica les caracterstiques principals dels transports en lactualitat.
Vies de comunicaci:

Mitjans de transport:

5 Relaciona i construeix una oraci amb cada parella.
escner i ecografia cirurgia
informtica malalties
trasplantament drgans comunicaci

6 Llegeix com s ara i recorda com era fa 200 anys.
7 Quin invent recent et sembla ms til? Explica per qu.

Actualment Fa 200 anys
tren dalta velocitat
carrers asfaltats
diaris digitals
fanals elctrics
372178 _ 0004-0065.indd 63 25/07/12 11:07
Nom Data
33
FITXA
1 Relaciona.
espasa
font escrita novella
font oral pellcula
font grfica dibuix
font material entrevista
testament
mmia
2 Qu representa la imatge? Explica la diferncia entre prehistria i histria.

Recorda
Les fonts histriques sn les restes dels nostres avantpassats que estudien
els historiadors.
El passat es divideix en prehistria i histria.
La histria es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat
contempornia.
Les fonts de la histria i les seves etapes
histria
prehistria
372178 _ 0004-0065.indd 64 25/07/12 11:07
R
E
F
O
R
unitat 12
3 Escriu letapa de la histria que correspongui.
Va comenar amb el descobriment dAmrica.
Va comenar amb la Revoluci Francesa.
Va comenar amb lescriptura.
Va comenar amb la desaparici de lImperi rom.
4 A quina poca de la histria pertanyen aquestes imatges? Escriu-ne el nom.
A.
B.
C.
5 A quina poca de la histria correspon aquesta imatge? Com ho saps?

A B C
372178 _ 0004-0065.indd 65 25/07/12 11:07

Fitxes Reforc Medi4

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fitxes Reforc Medi4

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

4 Material fotocopiable 2012 Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

You might also like