ELEGIA II

Snion! Tevocar de lluny amb un crit dalegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em drea, feli de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic o com ell!
Temple mutilat, desdeny"s de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota lonada rient,
dormen leternitat! Tu vetlles, blanc a laltura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb#
per lembriac del teu nom, que a travs de la nua garriga
ve a cercar$te, extrem com la certesa dels dus#
per lexiliat que entre arbredes fosques talbira
sbitament, o% prec&s, o% fantasmal! i coneix
per ta fora la fora que el salva als cops de fortuna,
ric del que %a donat, i en sa ru'na tan pur!
LOCALITZACI
(om neix aquest poema) *l record dun viatge exultant que %avia fet a
+r,cia lany -./0 s el punt de partida per escriure aquesta segona elegia
redactada en lany -.1., que formar2 part de les *legies de 3ierville, -.41,
publicat en el seu retorn a 3arcelona aquell mateix any! *n total s"n on5e:
les cinc primeres foren escrites a 3ierville i les restants en daltres i drets de
6rana per7 localit5ades en el mateix 3ierville!
8u, s 9Snion:) Snion fa refer,ncia al cap de Snion, un cap situat a
lextrem sud de la pen&nsula de l;tica, a +r,cia! <s fam"s per ser lindret on
es troba el temple dedicat a =osid", el du del mar a la mitologia cl2ssica
grega!
TEMA
*l tema s Snion! *l poema t dues parts: descriu el temple de Snion tal com
el recorda >els set primers versos?, i descriu la funci" de far que guia al mariner
perdut >la resta del poema?!
ESTRUCTURA EXTERNA
Tirada de versos de -4 s&l@labes! >isosil@l2bicsA mateix nombre de s&l@labes?!
Bima:$C$C$C 3(D$D$3(! Csonant!
*n el segle EFG sintrodu& a (atalunya lelegia cl2ssica basada en la forma
m,trica del d&stic eleg&ac! *l d&stic s una estrofa de dos versos que tenen
un sentit tem2tic complet, i es compon, normalment, de dos %ex2metres!
H%ex2metre s un vers grec i llat& que consta de sis peus d2ctils o espondeus!
*n la literatura catalana moderna, Iaragall i Biba n%an fet adaptacions
equiparant les s&l@labes llargues i curtes del vers cl2ssic a les s&l@labes t7niques
i 2tones! =el que fa al nombre de peus, s%a tendit a confegir versos que tinguin
sis accents sense tenir gaire en compte el nombre de s&l@labes que formaran el
total!De cada parella d%ex2metres, el segon t dos silencis: un desprs del
tercer temps marcat i un desprs del sis,!
ESTRUCUTURA INTERNA I ESTIL
*n aquesta primera part s%i fa una descripci" del marc geogr2fic real del
temple de Snion: la situaci" privilegiada sobre el mar, el seu estat ru'n"s i
les columnes sepultades sota les aigJes!
$*l poema sobre amb una interecci" que ens revela el tema principal del
poema!
$Cl segon vers personifica el sol com un rei, a que Snion s fam"s per les
postes de sol!
$Destaca ls abundant dadectius a que fa una descripci" del temple,
destacant la seva antiguitat: 9noble:, 9antic:, 9mutilat:! C ms, es compara
lantiguitat del temple amb la seva!
$=ersonifica les columnes que 9dormen leternitat:, com si romandressin all2 per
sempre!
Ha segona part del poema > a partir del vers K,? s quan tracta al temple
com un far, guia dun mariner sense rumb, referint$se a ell en la seva
situaci" dexili i amb el seu sentiment de nost2lgia, com a podem veure
desprs quan nombra al mateix 9exiliat:! C ms, %o veiem en forma de
gradaci" maor, s a dir, com un procs el qual va intensificant$se la
protecci" i el guiatge que li donava el temple segons va dient: primer el
mariner en el mar# desprs lembriac a terra ferma# finalment, lexiliat lluny
dall&! La es veu aquell sentiment de protecci" que li provoca al comenar
aquesta part amb lexpressi" 9Tu vetlles:!
$*n aquesta part tamb diu admirar el temple i %i amaga no noms el desig de
tornar, sin" tamb de ser tan magn&fic com Snion! (reu que pot afrontar totes
les adversitats i, com el mariner guiat, tamb algun dia podr2 actuar com a
salvador per tornar a la seva p2tria, perqu, el record del temple li dona fora
>repetint la paraula per emfatit5ar$%o?!
$*ncavallament als versos -- i -/ per donar import2ncia al que ve desprs!
$*l poema acaba amb una paradoxa entre la riquesa en qu, lautor es veu en la
seva producci" liter2ria, i les ru'nes del temple, la seva inspiraci" i salvaci"
>aquest i altres cl2ssics grecs?, que daltra banda va fer dell poesia pura!
*mbriac: 8ue t l2nim pertorbat per una passi"! >*HH?
+arriga: tipus de bosc propi de la costa mediterr2nia
Clbirar: veure de lluny
Iutilat: 8ue %a perdut algun membre, una part important del cos!
Desdeny"s: infravalorat! 9(onsiderar >alg o alguna cosa? com no essent digne docupar$sen!:
*vocar: portar a la mem7ria!
CONCLUSI
Tot el poema es tradueix com una elegia, una lamentaci" en aquest cas per
lenyor i les 2nsies del retorn! De fet, les *legies de 3ierville, obra a la qual
pertany el poema, van ser publicades el -.41, en el retorn de Biba a una
3arcelona en plena dictadura franquista!