Advertiment al lector:

tots els personatges daquesta histria

sn de llegenda, encara que semblin reals.
JO SC
LA LLEGENDA
6 7
Empar Moliner i Ballesteros
Nascuda a Santa Eullia de Ronana (Barcelona) lany 1966. Actual-
ment combina el seu treball descriptora amb el de periodista (o a la inversa)
i col labora en programes de rdio i televisi. s coneguda pel seu sentit de
lhumor i la seva visi crtica i particular de la societat davui.
Lensenyador de pisos que odiava els mims va ser la seva primera obra que va
aconseguir el reconeixement unnime de crtica i pblic. La va seguir Feli, esth-
ticienne, novella amb la qual va guanyar el Premi Josep Pla, i el llibre de contes
Testimo si he begut, guardonat amb el Premi Lletra dOr. Tamb s autora de
crniques periodstiques i articles, que ha recollit a Desitja guardar els canvis? i
Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els quals ha tingut un gran xit. Dotze
anys desprs de la seva primera novella arriba La collaboradora, la seva ltima
obra. Els seus llibres shan tradut al castell, langls i lalemany.
Fora activa a les xarxes socials, t ms de 45.000 seguidors a Twitter.
Ferran Torrent i Llorca
Va nixer a Sedav (Valncia) lany 1951. Actualment treballa a Valn-
cia com a escriptor i periodista i collabora sovint a la rdio.
A linici es va especialitzar en el gnere de la novella negra, amb per-
sonatges com el detectiu Butxana i obres com No emprenyeu el comissari, Penja els
guants, Butxana i Un negre amb un saxo.
Els seus llibres han rebut sempre una gran acollida per part de la crtica.
Tant s aix que la seva obra Societat limitada va guanyar lany 2003 el Premi de
la Crtica. Alguns dels seus llibres han estat adaptats a la gran pantalla, com
Un negre amb un saxo, Lilla de lholands i Grcies per la propina. Aquest ltim llibre
(possiblement el ms popular) va guanyar el Premi Sant Jordi de 1994 i el pre-
mi al millor gui del Festival de Troia (Portugal) en la versi de cinema. Va ser
fnalista del Premi Planeta 2004 amb la novella La vida en labisme, que tamb
es va convertir en pellcula dos anys desprs. Els seus llibres shan tradut al
castell, francs, itali, alemany i romans. Tamb ha escrit obres de teatre,
com O tu o res i Nit i dia.
s usuari actiu a Twitter, on el seu compte personal t ms de 25.000
seguidors.
CAP TOL
I
TINC UN TUIT
PER A TU
11
TINC UN TUIT PER A TU
Sant Jordi, ara simplement Jordi, rondinava sobre com havia caigut
en lanonimat insultant que patia. Feia unes setmanes que donava voltes a com
donar la volta a la llegenda que un dia el va fer fams. Potser hauria de prendre
mesures drstiques. Si calia fer-ho, ho faria. Va anar per feina:
Ho va provar tres vegades, per no sen va sortir. @drac1, @drac2, @
drac3. No res, Sant Jordi no trobava el perfl de tuitaire del seu ancestral ri-
val, el drac. Nhi havia molts que tenien un drac com a avatar, per no eren
el que ell buscava. A la f, desprs dempassar-se un parell de cerveses sense
alcohol i un plat dolives aixafades, va escriure, per atzar, @dracfoc i llavors
va sortir el perfl que buscava. Era ell. No hi havia dubte. El mateix que ha-
via mort tant de temps enrere.
Primer va tafanejar el seu TL. Noms hi tenia la foto repetida dun
castell. I els seus tuits eren preguntes sense resposta a diverses princeses
europees. De fet, no tenia cap seguidor. Tanmateix, ell seguia un munt de
noies, totes elles de la reialesa o b reines de festes populars.
Sant Jordi li va enviar un missatge. Era el que tocava. Era el que havia de fer:
Hola, @dracfoc, sc @santjordillibre. Segueix-me i tenvio un DM.
I hi va afegir lemoticona duna cara somrient. Li va semblar que
quedava cmplice.
Va tancar liPad i va pagar les consumicions de mala gana. Encara li
12
Va obrir la nevera. Noms hi havia una llauna de pat i dos iogurts caducats.
No sorganitzava gaire b amb les tasques domstiques.
estranyava que a ell, Sant Jordi, li cobressin en una vila tan emblemtica com
Montblanc, el lloc on havia succet la seva llegenda i on, a la f, shavia quedat
a viure. Amb tot el que representava per a la histria, no sols de Montblanc,
sin tamb de Catalunya, hauria de tenir-ho tot pagat, tal com va dir aquell
flsof, que ara no recordava com se deia. Com era la frase? Que els catalans,
all on anessin, no caldria que paguessin. Doncs b, ell havia de pagar fns i tot
al seu poble. Al poble, noms era en Jordi. Un vilat ms. Un de tants jordis.
El Jordi ms anod i vulgar de Montblanc. No hauria de ser all que en diuen
alg conegut? No hauria de tenir dret a consumici gratuta al seu poble i
en cada poble del seu pas? Un pas que explotava dall ms la seva fgura,
dedicant-li un dia nic i admirat al mn, on les roses i els llibres eren els pro-
tagonistes. Les roses, encara. Per, els llibres? La histria, sovint, s injusta i ell
volia reconstruir-la per fer realitat una llegenda inoblidable. Ja nhi havia prou
dobscurantisme. Se sentia com una estrella de la msica pop en decadncia. I
ni tan sols tenia un equivalent dhotel de Las Vegas on caure mort.
En els darrers cinc anys, ni un llibre, cap llibre lesmentava. No com es
mereixia. Sant Jordi per aqu, Sant Jordi per all... Per ning recordava la seva
gesta. Un poble necessita herois, necessita fets amb els quals els seus ciutadans se
sentin identifcats, ms encara en aquests temps de penria econmica i espiritual.
Va arribar a casa. Un piset modest de dos ambients que compartia amb
el prncep suplent del conte de la Blancaneus. Va obrir la nevera. Noms hi havia
una llauna de pat i dos iogurts caducats. No sorganitzava gaire b amb les tas-
ques domstiques. Va treure mitja barra de pa del congelador (lhavia comprat feia
dies en una benzinera dels afores) i la va posar al microones. No recordava quin era
el bot de descongelar, de manera que va prmer el primer que va trobar. Aviat el
pa es convertiria en una textura gomosa. Tan gomosa com els seus sentiments.
De sobte, la melancolia sel va engolir, potser per causa de les fotos
dpoca que tenia penjades per totes les parets del menjador. Feia temps que
sen volia desfer, per el record era ms fort que ell. No trobava mai el mo-
ment. Aquelles fotos della. Ella. La seva ex. La mala pcora de la seva ex. La
Cleodolinda. La Cleo. Amb els seus vestits ajustats, els pits agombolats seguint
lencantadora moda de lpoca, que oprimia lescot i deixava lliure la resta del
cos, els cabells de color plat (una imposici de les perruqueries daleshores)
recollits amb una trena (la moda principesca) i aquell capirot en punta que no
es treia mai, ni tan sols en el moment en qu se lhauria hagut de treure. Va
mirar a la paret de lesquerra. La foto dells dos al Canig, somrient. Ell potser
ms que ella, tamb era cert. A sota, la foto de quan van anar a lesp dAndorra,
14 15
tot fatal. Noms ten far un resum. Mhan acollit a la (segueix).
I lltim missatge acabava aix:
et deia que mhan acollit a la protectora de Valncia. Menjo pinso de
gos. Sc un drac abandonat.
Sant Jordi va somriure sense saber ben b per qu. Va rumiar un instant
i va contestar:
Estimat drac, suposo que testranya que et digui estimat per mil anys i
escaig curen les ferides....
Va prmer el botonet denviar. No va passar ni mig minut. De seguida a
liPad de Sant Jordi va sonar la campaneta que indicava que hi havia un nou
missatge. Era del drac. De qui, si no? Deia:
Perdona, Jordi, per si alg pot parlar de ferides sc jo, que em vas
deixar nafrat.
En Jordi va fer una ganyota dassentiment. Tenia ra. De manera que va
escriure:
Deixem enrere velles batalles. Voldria trobar-me amb tu per propo-
sar-te un afer que segurament tinteressar.
Resposta rpida del drac:
En la meva situaci minteressa tot. El que sigui i com sigui.
Sant Jordi va escriure aleshores:
Si s aix, tespero a lentrada de Montblanc dem dissabte a les vuit del
vespre. Abrigat que fa humitat.
El drac va escriure:
Grcies, per no tinc abric. Vaig amb un xandall de la protectora.
Sant Jordi va tancar liPad. Ja lestava fent sentir culpable, com sempre.
Com feia ms de mil anys. Va fer tres o quatre queixalades ms de lentrep i es
va espolsar les molles de la falda. Va fer un glop de vi. Devia tenir Facebook, el
drac? Va buscar-lo a Google. S que en tenia. Hi havia imatges dell abraat a
gossos i gats de la protectora de Valncia celebrant lany nou xins en un rota-
tori. I fotos de les falles. Sempre li havia agradat el foc, no hi havia dubte. Sense
saber ben b per qu va clicar un magrada.
Va pensar que seria un detall anar a comprar-li uns texans i una sama-
rreta empelfada en un outlet. Tampoc es tractava de passejar-lo per Montblanc
amb un xandall de la protectora.
tots dos en barns, en aquell hivern tan dur del 1250. Que curis. Ara sen deia
esp. Abans, al 1250 sen deia balneari. De cop, es va sentir vell. Una mica ms
enll sels veia retratats al restaurant de nouvelle cuisine medieval. Ella, que era de
vida, queixalant aquella cuixa de senglar amb escuma de cargol de mar i olives
del Cuquillo en aquell plat quadrat decorat per Duchamp. S, s cert, Duchamp
no havia nascut encara, per el seu esperit descontextualitzat ja hi era present.
El microones va fer els tres xiulets reglamentaris. Sant Jordi va treuren el
pa i, com sempre, es va cremar els dits. Se li havia estovat massa, per era igual.
Ja serviria. Va obrir la llauna de pat i la va escampar pel damunt del pa de
qualsevol manera amb un ganivet de serreta. Va obrir una ampolla de vi de les
que senduia de la feina. Va emportar-se tots els patracols al sof i va engegar
la tele. Va recrear-se en la tristesa tan b com va saber. A TV3 feien un con-
curs sobre personatges histrics. Preguntaven sobre el germ de Jaume I, sobre
Isabel de Villena, sobre Pilar Rahola... Personatges medievals i prestigiosos, s.
Per els concursants no nencertaven ni una. Van confondre la Rahola amb
la princesa Cleodolinda, la seva Cleo! I la De Villena la van confondre amb la
Isabel-Clara Sim, lescriptora.
Es va acabar el programa sense que haguessin dit res dell. De la seva ex,
s, per dell, no. Se sorprenia, potser? No era sempre aix? No era un boicot a
conscincia? No era, potser, la fgura nacional ms marginada? Noms era una
data en el calendari. Excepcional, s, per una data. Aix havia de canviar.
Com s que em dediquen una festa, segons diuen, nica al mn, per no
parlen mai de mi? s la llegenda de Sant Jordi, sense Sant Jordi. Sc linstrument,
el pretext. Per res ms. Caic malament, s clarssim. No tinc cap mena de carisma.
Potser perqu la meva llegenda es basa en la violncia? I qu havia de fer?
Va apagar la tele, fastiguejat, i va obrir liPad.
I aleshores va veure que ja el tenia all. Com s que nhavia dubtat. El
primer missatge del @dracfoc.
Hola, Jordi, quant de temps, exactament 1.200 anys. Malegra molt que
thagis recordat de mi (segueix).
El segon missatge deia:
Suposo que, tot i ledat, et trobes b. Jo tinc una mica de citica. I el
problema de sempre de lhalitosi, com a conseqncia (segueix).
El tercer missatge:
dencendrem el foc de la boca amb les pastilles de petroli de marca
blanca. Per la resta, (segueix).
I el quart missatge feia:
CAP TOL
I I
LA TROBADA
19
LA TROBADA
Eren les vuit del vespre i no feia sol. Hi havia poc trnsit, tal com corres-
pon a un dia de principis dabril duna poblaci com Montblanc. Sant Jordi
duia una bossa de plstic amb el que havia comprat al drac. Havia buscat pe-
ces extra large, perqu el drac era corpulent, aix s, amb un color verd fosc per
dissimular el seu to de pell.
El drac, probablement per la seva estada a Valncia, shavia tornat molt
impuntual. Sant Jordi recordava que, per cruspir-se princeses, sempre arriba-
va abans dhora. Segurament, ara no tenia cap noble/nobla per distreure la
gana. Els temps eren difcils.
Al cap de vint minuts desperar, va veure, entre la boira, un individu mal-
girbat amb un xandall lamentable que va alar la urpeta per saludar. Era ell.
Un cop van ser lun al davant de laltre, es van fondre en una abraada sincera.
Sant Jordi, per, va separar-sen amb un gest brusc:
Cony, tio. S que s veritat aix de lhalitosi.
Ets de pell fna, oi?
The portat un detallet va fer ell per canviar de tema. Res,
quatre cosetes...
I li va allargar la bossa.
El drac la va agafar amb prevenci. Va comprovar que era dun ma-
20
Un cop van ser lun al davant de laltre,
es van fondre en una abraada sincera.
gatzem doutlet. De tota manera, va mirar el que hi havia a dins. No estava
per menysprear res.
Veig que ests una mica mocat va dir el drac en veure la qualitat
de la roba i les etiquetes amb el preu (Sant Jordi, amb les presses, shavia
oblidat de treure-les).
S, s que vaig una mica curt darmilla. I tu com vas?
Ms net que un tovall de Maxims.
Doncs justament per aix the fet venir, drac. Per canviat, que
ests molt impresentable, i anem a un pub. Per a un parell de martinis secs
encara en tinc.
El drac va mirar a un cant i a un altre. A banda i banda de la carretera
hi havia vinyes. Va saltar la squia, per tot seguit va fer un crit de dolor. La
citica. La citica el matava. Va anar cap a una de les vinyes i, mig ajupit, es va
posar la roba nova.
Tira la que portaves, no? va cridar Sant Jordi des de la carretera estant.
No! Que aix tinc quita y pon.
I va doblegar la roba vella i la va desar a la bossa nova.
Sant Jordi va refexionar que si tot sortia com ho tenia pensat, aviat el
drac portaria tamb un vestit de mortalla. Per abans lhauria de convncer
per al primer objectiu, que era la Cleo.
Van entrar a la vila i es van adonar dun fet molt estrany. Potser per la
foscor, la boira i la indumentria, cap de les persones que es creuaven amb
ells semblava veure que el drac era un drac. Per comprovar-ho, perqu no
sho acabava de creure, Sant Jordi va parar una senyora (de la tercera edat)
i li va preguntar:
Senyora, qu veu en el meu amic?
Lvia sel va mirar de dalt a baix:
Un noi molt pollo, qu vols que hi vegi?
Vol dir que el troba atractiu?
Sant Jordi se la va mirar, incrdul. Per la senyora el va repassar una
mica ms. Fins i tot shi va acostar i el va grapejar. Li va donar un copet al cul.
Una mica sobrenatural, per atractiu. Li canta una mica lal, per la
resta s perfecta.
No li nota res estrany? Res de res?
La roba que porta es veu molt nova, per de rebaixes, aix s. Encara
se li veuen les marques del doblegat, es nota que s acabada de comprar, per
pel que fa a ell, impecable. Un bon mosso, s senyor.
22 23
Fas pit de pollastre. Ests una mica inflat. No saps com es crida
una cambrera?
I el drac va alar lurpa (que, pel que semblava, tothom veia com una m
molt masculina) i la cambrera li va fer una caiguda dulls. De seguida va anar a
atendrels, davant de lemprenyament de Sant Jordi.
Mirant ft a ft el drac, la noia va preguntar:
Qu prendreu?
Sant Jordi es va apressar a demanar:
Dos martinis.
El drac:
Per a mi que sigui martini sec. Per a ell, potser no cal.
S, potser no cal.
Vinc de seguida va dir la noia.
El drac:
Veig la gent molt animada...
Sant Jordi, indiferent, va fer:
Com cada dissabte...
Esclar, feia tres anys que no trepitjava el carrer. Mhe passat tres
anys tancat.
Com vas anar a parar a la protectora? va demanar Sant Jordi. Se
sentia una mica culpable de la sort del drac.
Doncs, mira... Vaig travessar una autopista sense mirar, em va atro-
pellar un autobs de guiris russos, em van intentar reanimar amb vodka, amb
lalcohol sem va reactivar el foc interior (ja saps com sc) i em vaig carregar
dos siberians. I el jutge, una persona molt sensible, donat el meu estat lamen-
table em va condemnar a passar uns anys a la protectora. I tu qu fas, Jordi?
Tu aqu ets un primera espasa... Suposo que deus ser tertuli... Deus sortir a la
tele... Deus haver fet un o dos llibres darticles. Perqu deus fer articles...
Calla, home, calla. Si jo texpliqus... Ni tertuli, ni articles, ni tele...
Aleshores va venir la cambrera amb les copes i unes olives, obsequi de la
casa. Les va deixar just al davant del drac. Ell, llavors, no ho va poder evitar. Va
agafar una oliva i la va llanar enlaire com si fos una moneda. Quan queia la
va pescar amb la boca davant ladmiraci de la cambrera.
Sant Jordi va moure el cap a dreta i esquerra, com pensant: quin pa-
llasso. Quantes hores hauria assajat per poder fer aquell truc. Esclar que amb
aquella boca era fcil pescar olives i fns i tot melons. Va treure un bitllet rebre-
gat de deu euros. Li va allargar a la cambrera i li va dir:
I aleshores es va treure una targeta de la clnica dental de la seva flla.
Vagi aqu, que li deixaran la boca com un pimpollo.
I va marxar per on havia vingut, a bon pas, i parlant sola.
Sembla que la gent et veu amb forma prou humana va observar
Sant Jordi. Millor, aix podrem parlar de les nostres coses amb ms naturalitat.
s que quan em vesteixo canvio molt. Vull dir que despullat sc una
altra cosa.
I en efecte, tothom que passava no es fxava en el drac, tot i que salu-
dava Sant Jordi.
Com va, Jordi? li deien.
Mira, aqu, amb un amic que ha vingut a veurem!
Et coneixen? va preguntar el drac.
Per com un ve ms, no et pensis. No com el que sc...
Aix ens passa a tots. Als futbolistes, a les models, a nosaltres... Quan
passa la glria thas de reinventar...
La meva glria no ha passat.
A la meitat del carrer van aturar-se. All hi havia el pub ms modern i
amb ms ambient de la vila.
Parem aqu va proposar Sant Jordi.
Aqu? va preguntar el drac.
S. Estarem tranquils per parlar.
El pub estava ple de gom a gom de joves que feien la primera copa de la
nit, abans de sortir a les discoteques. Al fons, tres amics jugaven a dards i be-
vien cervesa a morro. Ms enll, hi havia dues noies que feien una partida de
billar i tamb bevien cervesa a morro. Sonava msica dels vuitanta. El drac i
Sant Jordi van triar una taula buida del rac del fons.
Jo normalment prefereixo barra va dir el drac, per com que
pagues tu...
S, per aqu no ens molestar ning.
Que et demanen molts autgrafs?
Els mateixos que et demanen a tu a la protectora. Per, escolta, fem
daquesta trobada un fet memorable.
Fem-ho.
Sant Jordi va aixecar una m per cridar latenci de la cambrera, per
la noia estava enjogassada amb un parell de nois de la taula del costat de la
porta i no li va fer cas.
Si realment sabessin qui sc vindrien de genolls. Per...
24
Jo normalment prefereixo barra va dir el drac
per com que pagues tu
Nena, no et quedis amb el canvi.
Total, si sobra mig euro.
s igual, dna-mel.
I quan ella va deixar els cinquanta cntims i va marxar, Sant Jordi
va comentar:
Em fa la sensaci que li agrades.
Perqu em veu hum... Si hagus sigut una sargantana, no mhau-
ria ni mirat...
S, per tamb mha vist hum a mi i no mha fet ni cas. A mi, les do-
nes no em fan ni cas... De tota manera... No magrada. Sassembla massa a la
meva ex.
La Cleo va dir el drac.
La Cleo... va repetir Sant Jordi. La Cleo, s. La Cleo.
Vols dir? Jo a la cambrera la trobo ms farcida... Ms molsuda, ms
quadrada. Es nota que va al gim.
O sigui, drac, que et pensaves que era una estrella meditica...? Que
lluny que ests de la realitat... Treballo al camp.
Com?
De pags, tio.
De pags?
I a ms a ms per compte ali.
Tu? No tens propietats?
Ni un bancal.
Per...
La meva ex, tio. Sho va quedar tot.
La Cleo?
La Cleo.
A sobre que la vas salvar?
Les dones... Ja saps com sn...
A mi no em diguis res, les dragones sn iguals...
Tu creus que la Cleo mha agrat mai tot el que he fet per ella? No, mai.
Et confessar una cosa, per sigues discret. Era bastant freda al llit.
Doncs no ho semblava. Mentre intentava cruspir-me-la em va acaro-
nar una orella.
Molt propi della. Jo no li vaig agradar mai. A mi, que la salvo, res. A
tu, que te la vols menjar, et toca lorella. Nests segur que te la va tocar? Amb
intenci, vull dir?
26
I tant, tio. Aquestes coses es noten.
Es va casar per agrament, perqu largument de la llegenda
ho exigia, per... rem com un matrimoni. Desprs de mil anys hi ha
un cert desgast...
Qu vols dir com un matrimoni?
Doncs com germans.
Vols dir que res?
No em buscava mai... Em vaig convertir en un paranoic. Tio que
entrava a casa, tio que pensava que se lenduria. Finalment sen va anar
amb el repartidor de but, quan es va inventar el but, abans del gas ciutat
i desprs de les entranyables torxes. Que b que estvem, amb les torxes.
No necessitvem comptador.
Que tpic aix del butaner. I va tornar?
El butaner o ella?
Ella, cony.
S, per les coses mai ms no van ser iguals. I al fnal, el divorci...
Sho va emportar tot... excepte els meus records...
Escolta, deixem-nos de tristeses i brindem.
Van fer dringar les copes i van beure. El drac, tot duna, va comprovar
que lalcohol no li havia esperonat el foc interior. Volia dir que el tenia apa-
gat. Sant Jordi, en canvi, va beure a poc a poc. No volia que li pugs.
CAP TOL
I I I
CONEIXENT-SE
DE NOU
31
CONEIXENT-SE DE NOU
Necessito ms martini.
Escolta, moderat, sisplau, que pago jo, eh?
Estirat, Jordi, s el mnim que pots fer. Fa un millenni que no ens
veiem. I per desviar-se de la conversa, el drac va preguntar:
I qu fas al camp?
Treballo a la vinya, com tothom.
Fas vi...
I tant, D.O. Conca de Barber. Sobretot blanc i rosat. El negre... el
negre em porta records tristos...
Per qu?
Em recorda la teva sang... Tinc remordiments, drac. s hora que tho
digui, et considero un amic.
Et trobo una mica nyicris, si vols que et digui la veritat.
S, peco daix. La Cleo sempre mho deia. Volen homes sensibles
i desprs sen van amb els musculosos i deslligats... I no s que estigui insi-
nuant que tu...
Et veig molt obsessionat amb la Cleo. Pel que veig, me lhauria
hagut de menjar.
Doncs tu no pares de mirar la cambrera..
32 33
S, no et dic que no. s que feia temps que no em miraven amb aquest
ardor. Pensa que a la protectora les niques que em miraven eren les gosses
abandonades... I algunes, mal mest dir-ho, entraven amb puces.
No deus ser zooflic?
Perdona, no puc ser zooflic perqu sc un drac.
Tens ra. No ho recordava, com que la gent et veu de forma huma-
na... I el cas s que the cridat perqu ets un drac. El meu drac.
Per cert, tu tens tele?
S, per no la miro gaire, noms documentals. A mi magrada ms
llegir, ja em coneixes. Sc un intellectual. Novella histrica, sobretot. Ms
que res, perqu s lnica cosa que trobes a les llibreries. Has llegit Lalmogver
incipient ?
Nhe sentit a parlar. s del mateix autor dEl botifer etern?
S, per no s tan bona. Dell, en Joan-Ignasi Prou, la millor s la pri-
mera: Liber revoltat. Ara en faran una pelli...
A la biblioteca de la protectora vaig trobar una novella sobre nosal-
tres. B, sobre tu i la Cleo, sobretot. Jo sempre sc secundari a la nostra his-
tria. Tho dic perqu si mhas cridat per alguna cosa relacionada amb aix
que estem parlant, vull, exigeixo un paper protagonista. Si ms no, protagonis-
me al teu nivell. Els noms igual de grans i en parallel.
S, aquesta vegada canviarem la histria.
De quina manera?
Aquesta vegada... te la cruspirs. Per, en principi, has de fer veure
que noms s una representaci.
Veig odi als teus ulls.
Et ser sincer: estic dolgut.
Aix del butaner tha fet efecte, no?
No mho recordis.
Escolta va dir el drac. A canvi de qu me lhe de cruspir?
A canvi que a la llegenda noms hi quedem tu i jo. I mai ms tornars
a la protectora.
Ok. Doncs brindem.
Brindem.
Van fer dringar les copes de nou. El drac va beure-sho dun glop. Sant
Jordi, com sempre, a poc a poc.
Salut va dir el drac, per dir alguna cosa.
Per cert, per qu em preguntaves si tinc tele?
Res, volia saber... La cosa aquesta de Bola de Drac s per mi? Vull dir, s
un homenatge?
No ho crec. Sn dibuixos japonesos.
Doncs al Jap la nostra llegenda t molt pblic.
S, els japonesos sn el nostre target.
Qu vols dir?
Nhem de parlar.
CAP TOL
I V
EL TRACTE
37
EL TRACTE
El drac:
Podries demanar un altre martini sec? O si vols, noms un per a mi. A
tu encara ten queda, pel que veig.
s que si bec gaire em fa cremor... Tu aguantes b la beguda? No vol-
dria que et posessis impertinent.
Aguanto b, s. I em va b per revifar el foc interior.
Sant Jordi va alar la m davant la indiferncia de la cambrera. I el
drac va dir:
Deixa-ho. Ja la crido jo. Va agafar aire: Nena! Vine!
La cambrera ho va deixar tot i va acudir-hi.
Tens urpa per a aquestes coses.
Voldrs dir que tinc m. A tu et falta confana. Tho dic com a amic.
Em vols fer de coach ara?
Doncs mira, no tho creurs per a la protectora en feia i mana-
va molt b. Pensa que al ser gossos i gats abandonats lautoestima la tenien
baixa. I com que jo sc duna raa superior, la directora em va encarregar
que els aixequs lnim. Amb quatre indicacions que jo et dons, les ties et
menjarien de la m. En f, pots comprovar-ho tu mateix en directe. Fixat en
el meu estil amb la cambrera.
38
Eren les vuit del vespre i no feia sol. Hi havia poc trnsit, tal com correspon
a un dia de principis dabril duna poblaci com Montblanc.
Hola de nou va dir la cambrera mirant-lo fxament als ulls.
Hola, xurri...
Qu vol dir xurri? va fer la cambrera enutjada.
Pretenia ser dol.
Doncs utilitza un altre llenguatge. Que el teu fsic vagi en consonncia
amb el teu vocabulari.
Qu li passa al meu fsic?
Res, jo el trobo perfecte.
Perfecte? es va sorprendre Sant Jordi.
La cambrera sel va mirar com si lhagus descobert en aquell moment.
s el teu germ petit? va preguntar al drac. Ja t ledat legal
per beure?
Sant Jordi es va aixecar de la cadira:
Mests vacillant?
Perdonal va intervenir el drac, est suspica amb les dones.
I tu tamb?
No. Jo no. Jo estic suspica amb altres espcies, per aix s una his-
tria molt llarga. Em portes un altre martini sec?
De seguida... xurri...
I sen va anar amb un somriure.
La tens al pot.
Com que no veu la meva autntica naturalesa, no sap el que li espera.
Sem fa la boca aigua.
Mira, drac. Doncs aprofto per parlar-te del tema.
s un bon tema?
s all nostre.
A qu et refereixes?
Doncs a la nostra histria. La de sempre, la llegenda.
Per home, qu dius? Som al segle XXI.
No mho recordis. La roba del segle XXI em queda fatal. A mi no
em treguis de les malles. s una de les coses per les quals voldria tornar al
meu mbit histric. Els texans no sn per a mi. No em queden b. Jo sc de
roba arrapada, de marcar paquet...
Home, ara que les dones em veuen aix, qu vols que et digui... No s
si voldria tornar a ser drac...
Tu sempre sers un drac. De fet, jo s que et veig com un drac.
Tu ets lnic, perqu em coneixes. La roba fa miracles.
40
La cambrera ja tornava amb la beguda. El drac li va preguntar:
Una curiositat: qu veus en mi?
Vols que tho digui? va fer ella amb veu sensual.
S, nestic delers.
Doncs hi veig una fora sobrenatural.
Grcies, maca.
Per no us agradaven sensibles? va preguntar Sant Jordi. No
dieu sempre, no repetiu sempre que us agraden molt sensibles?
S, per no. No s incompatible.
Havem quedat que no us agradaven els foruts de gimns.
Una cosa s un forut de gimns i una altra cosa s la masculinitat tan
bvia dell.
Alg, des de la barra, va alar la m. Ella se nhi va anar. El drac no podia
dissimular la seva satisfacci. Sant Jordi, molest, va voler tallar en sec lescena:
B... Ja s hora que et parli del tracte que et vull proposar.
Sc tot orelles.
Hem de recaptar. Tant la teva situaci com la meva s indigna de dos
personatges histrics.
I qu hem de fer?
Doncs recrrer Catalunya representant la nostra llegenda, amb els
personatges autntics de veritat, que som nosaltres, per amb alguns retocs.
Com the dit abans, aquesta vegada et cruspirs la Cleo.
No tindries una altra xurri, per variar de men?
No. Ha de ser ella. La Cleo.
CAP TOL
V
ENTRA LA CLEO
45
ENTRA LA CLEO
El drac:
No et giris, tio.
Qu passa?
Et dic que no et giris. I si et dic que no et giris, val ms que em facis cas.
Vols dir-me qu est passant? Si em dius que no em giri em vnen ganes
de girar-me. Per qu no mhaig de girar, diguem qu passa perqu, si no, em girar.
Alta, cabells plat, trena... Estilitzada...
No em diguis res ms. La meva ex. La meva ex? Aqu? Al meu pub?
En efecte.
Amb qui va?, no vull girar-me! Va sola? Va amb amigues? Sap per-
fectament que aquest bar s el meu! Ni aix respecta! En un divorci et
reparteixes les coses (tot i que ella a mi no mha deixat res), per els bars
tamb es reparteixen. I vam quedar...
S, s, ja ho has dit.
Vam quedar...
Va amb un home.
I com s ell?
Calla, que sembles el Perales!
Digue-mho. s alt? Est quadrat? Sembla sensible?
46
No et posis nervis, per s ms atractiu que tu...
Aix s una opini teva molt personal, i totalment respectable, per
que no tinc per qu compartir. Em giro.
No et giris.
Em giro, s, em giro.
La Cleo ve cap aqu!
No em giro.
En aquell moment, la princesa de la llegenda va esbossar un gran
somriure mentre sadreava al drac. Lhavia reconegut.
Ei! Drac! Qu fas? Que fort! Quant de temps!
Ell va alar-se. Es van abraar.
Ests per menjar-set.
Si te mhas dempassar, primer treu-te de sobre lhalitosi.
Aleshores, Sant Jordi tamb es va posar dempeus:
Si se tha de menjar potser que et salvi, no? Potser que et salvi un altre cop.
Ai... va fer ella tota desmenjada. Jordi... No thavia vist.
Ja fa anys que procures no veurem.
Qu fas despert a aquestes hores? No hauries destar dormint? Thas
pres el protector estomacal?
No em fa cap grcia.
Seu amb nosaltres va oferir el drac.
No, vaig acompanyada.
Doncs que vingui ell, tamb.
No! va tallar Sant Jordi.
Per lacompanyant ja sacostava.
Cleo, anem a la barra? va dir el nouvingut.
Natxo, et presento dos amics.
Ei, qu passa? va saludar ell.
Quanta informalitat va mormolar Sant Jordi.
En Natxo va encaixar amb el drac i va notar una m freda i peluda.
Potser thauries de depilar va aconsellar-li en Natxo.
El Natxo va tot depilat. De dalt a baix. s que fa ciclisme va explicar
ella cofoia. Al Jordi ja el coneixes.
Psss... va fer en Natxo. Demano alguna cosa o...?
S, el de sempre va fer ella.
Aprofta per dir-li a la cambrera que em porti un altre martini sec.
Sense oliva, que lescuradents em fa mal a la gola va demanar el drac.
La Cleo, amb els cabells de color plat (una imposici de
les perruqueries daleshores) recollits amb una trena.
48
En Natxo va obeir. Era de mena obedient.
Ests bevent massa va advertir Sant Jordi al drac.
Com sempre, ja intentes dominar les situacions, ja ests coartant la
llibertat de la gent, s que no ho pots evitar. Ho has fet sempre i sempre ho
fars va criticar-lo la princesa.
Noms ho deia pel seu b.
Tu sempre ho dius tot pel b dels altres. I de vegades molestes.
Detecto sarcasme?
Doncs mira, s. Detectes sarcasme. Per un cop a la vida, lencertes.
Cleo, prou. Aix s com tornar a reviure la nostra convivncia.
Ms aviat coexistncia va intervenir el drac. I va esclafr a riure.
Tu no et fquis en les nostres coses va tallar Sant Jordi.
Grcies al meu sacrifci vau reforar els vostres vincles va pro-
testar el drac.
Coses nostres? va dir Cleodolinda, irnica. Aix nostre ja no
existeix. De fet, no va existir mai.
No cal que mho recordis.
Em vas salvar, per fora daix tens moltes mancances.
Ei, ei, ei! va tallar el drac. Deixem les intimitats.
S, deixem-les va donar-li la ra ella.
Intimitats? No en recordo cap es va emprenyar Sant Jordi.
Ni jo! va dir ella.
Alguns dels parroquians del pub shavien girat. Ells, que sen van ado-
nar, van abaixar la veu. En Natxo va fer una salutaci des de la barra amb un
somriure entregat. La cambrera ja venia amb les copes.
T, mascle, el teu martini sec va dir. I tot seguit va deixar la copa
de la Cleo.
Veig que triomfes entre la humanitat va observar la princesa.
No em puc queixar. Tu ets la que sem resisteix.
No em puc creure que li estiguis tirant la canya! va bramular Sant Jordi.
No em tira la canya, paranoic! va protestar la princesa.
Malgrat que sc un drac, tamb sc sensible a la bellesa femenina...
Massa i tot! va exclamar Sant Jordi.
Com que sc objecte de discrdia, men torno amb el meu home
va fer ella aleshores recalcant el possessiu.
Perfecte! va dir Sant Jordi. Per al gui ens va molt b que ara
abandonis lescena.
CAP TOL
VI
CONTINUEN
EL TRACTE
53
CONTINUEN EL TRACTE
Estic feli va dir el drac. Per primer cop a la vida, noto que la gent
em respecta.
La gent? Voldrs dir les dones. Lheroi se suposa que havia de ser jo.
s que jo represento lesttica del perdedor. Tu en el fons vas ser un
violent. Em vas matar. No has sentit a parlar de la resoluci de confictes? A
la protectora en parlvem molt. Fiem terpies parlant. Les coses es resolen
parlant, no matant.
No et facis el hippie! Com s que em parles de la no-violncia si et volies
menjar la Cleo?
Era contextual va justifcar-se el drac.
Martingales. Portes la violncia a dins.
Escolta, mhas fet venir per proposar-me un tema. Doncs amollal. Si
hem de fer un concurs de violents, guanyes tu tots dos van fer un glop.
Deus tenir el martini calent va observar el drac. Demanan un altre, no?
No, que em fa cremor destmac. Demanar un San Francisco.
Quina vergonya. I tu vols tornar a ser llegenda?
Es pot ser llegenda i correcte en la beguda.
Va, doncs afuixa.
La proposta s ben simple. Tu fars de drac, perqu ets el drac, jo far
de Sant Jordi, perqu sc Sant Jordi, per com has dit molt b abans, perqu
54
ho has dit molt b, aquest cop sers protagonista.
Jordi, daix... Ben mirat no me la vull cruspir, me la vull endur. A ella
i si pot ser a la cambrera. Un pack de dos.
I el Natxo?
Mel cruspir. Necessitem la Cleo.
La Cleo o qualsevol altra.
No! Qualsevol altra, no. Acabes de dir que hem de ser els protago-
nistes de veritat. A ms, ella conserva drets dautor. Si ella no dna perms, la
nostra histria no es representa.
Escolta, girat.
Qu passa? Va amb un altre?
No. Qui s aquest home que saluda tothom?
Qui?
Aquell, el que acaba dentrar.
Sant Jordi va girar-se.
Aquell? Aquell s lalcalde.
Lalcalde? I el coneixes?
Aqu ens coneixem tots.
Per ell sap qui ets?
No. Noms la Cleo sap qui sc. Per a la resta sc noms en Jordi.
Noms en Jordi...
Doncs si hem de revifar la llegenda va afegir el drac necessitem
lalcalde, per la cosa de la subvenci. Aqu ja es representa la llegenda, per si
ho fem amb els personatges autntics atraurem molta ms gent a la vila. A ell
li ha dinteressar per fora.
Subvencions... Per a la cultura est magre.
Doncs presenta-ho com un espectacle.
Jo sc un artista, no un titellaire, que consti.
Empassat lorgull i fem calaix. Va, vinga. Crida lalcalde.
En Jordi va fer que s amb el cap. Va alar el bra, per lalcalde no el
veia. En Jordi va insistir-hi. Res. Llavors el drac va aixecar lurpa en direcci a
lhome i lhome va mirar-sel. No va trigar ni un segon a acostar-se.
Em sona la teva cara va dir lalcalde al drac.
Vaig tenir el meu moment histric, jo.
Exactament, quin? va preguntar lalcalde.
Si tho expliqus no tho creuries.
Doncs explica-mho. Jo sc un home de fe.
Lheroi se suposa que havia de ser jo.
s que jo represento lesttica del perdedor.
Tu en el fons vas ser un violent.
Em vas matar.
56 57
Dos-cents vuitanta.
Dos-cents vuitanta qu?
Desprs de Crist.
Lloc?
Lot, actual Israel.
Defunci?
Vint-i-tres dabril 303 (desprs de Crist).
On?
Nicomdia, estalviat els acudits.
Nicomdia?
Turquia. I encara et dir ms. Em van enterrar al meu lloc de naixe-
ment. A Lot.
Com es deien els teus pares?
Polychonia i Gerondios. De nou, estalviat els acudits. En tens prou?
No. Qui s el pare i qui s la mare?
Aix s un problema personal. El que s que vaig ser s un militar
rom convertit al cristianisme i vaig morir com un mrtir per no voler ab-
jurar de la meva fe. A pesar daix, sc venerat a la majoria de confessions
cristianes i a lIslam. Vaig ser un dels sants ms populars, especialment du-
rant ledat mitjana. I encara que diuen que sc un personatge de llegenda,
ja veus que no. Que sc real.
Has calcat la Viquipdia! ltima prova. Ja que ets un sant, fes un miracle.
Un miracle?
Que la Generalitat maugmenti el pressupost, per exemple. Maniria
molt b. Tinc unes papereres pendents de restaurar, un pipic per construir...
Aquesta classe de miracles cap sant els pot fer, per ara mateix jo no
en sc, de sant. Estic desposset dels meus poders. s per aix que he reunit el
meu amic el drac per...
Lalcalde va seure.
Estic pensant va dir que podrem fer un bon negoci per a la vila.
Aix pensvem nosaltres va dir el drac. En negocis.
En negocis va repetir Sant Jordi.
Aquest que tens aqu s Sant Jordi i jo el drac.
Qu heu fumat?
Res. Encara et dir ms, veus aquella noia de la barra?
Quina? La de les tetes?
La mateixa.
Ara em dirs que s la princesa Cleodolinda.
Doncs s.
Vols que cridi els Mossos, o qu?
Dnam la m va fer el drac.
Es va obrir la camisa i va portar-li la m al pit. Ell la va apartar rpi-
dament.
Ostres! Que freda, dura i rugosa que tens la pell!
Tho he dit! Sc el drac. I aquest s el meu assass no convicte.
Necessito ms proves. Ensenyam la ferida que, segons tu, et va provo-
car aquest. Tot i que aqu, amb poca llum, s difcil de veure res.
Sant Jordi sel va mirar ofs:
Qu vol dir aquest?
De moment, noms ets un aquest. I mirant-se el drac va exigir:
Hi insisteixo: la ferida.
Molt b. La ferida.
I acabant-se de descordar va ensenyar una ferida al costat esquerre.
Hosti, tu! En el mateix lloc que diu la llegenda, tot i que en algunes
imatges, tho haig de dir, la fetxa set clava a la gola. Dacord. Ets el drac. I com
puc saber que aquest individu s Sant Jordi?
Qu passa? No tho semblo?
No gaire, sincerament.
Per qu? No em veus capa de matar un drac?
Em sembles un pl...
Un pl qu?
Un pl sensible.
Doncs no s qu dir-te. Preguntam el que vulguis si no em creus.
Et far un qestionari Proust.
Endavant.
Un moment.
Lalcalde va treure el mbil de la butxaca i va obrir la Viquipdia. Va
escriure-hi Sant Jordi llegenda Catalunya. A continuaci va preguntar:
Data de naixement?
CAP TOL
VI I
EL NEGOCI
61
EL NEGOCI
Per cert va fer lalcalde, sou autnoms?
Jo estic a latur va dir el drac.
Jo s va dir Sant Jordi.
Perqu ara que els bancs obren lnies de crdit per al consum, potser
lalcaldia podrem demanar-ne una per mostrar la nostra gran llegenda amb els
autntics protagonistes. Cada any, a Montblanc, ho fem amb gent del poble molt
voluntariosa, per sense el catx, el plus dautenticitat que li donareu vosaltres.
S, s va dir Sant Jordi. Realment, el que fa de Sant Jordi podria
assajar-ho millor.
Perdona, per el que fa de Sant Jordi s molt ms atractiu que tu. I no
cobra es va emprenyar lalcalde.
No s qesti noms datractiu. Hi ha dhaver un contingut espiritual
que noms el puc aportar jo.
Qui fa de drac? va preguntar el drac.
s de cartr, agrada molt va dir lalcalde.
Ja va fer el drac.
I ara que en parlem... La princesa Cleodolinda, voldr participar-hi?
va preguntar lalcalde.
S va dir el drac.
No va dir Sant Jordi. Per en podem buscar una altra.
62
De cap manera, aix s que no, si ho fem, fem-ho b. Ha de ser lautn-
tica. Per posar-hi qualsevol ja tenim la del poble, que, de tota manera, aquest
any no podria perqu est embarassada.
Abans de parlar de lelenc artstic va dir Sant Jordi parlem una
mica de la infraestructura, de lesttica de lespectacle...
S va assentir lalcalde, perqu ara no es pot fer amb la violncia
de sempre. Els pacifstes sens tirarien a sobre... I els animalistes. I les feminis-
tes... Hem de fer el mateix per per a tots els pblics... Hem de recaptar de tot,
un pblic familiar, amable...
Voleu dir que no moro? va preguntar el drac.
Podrem fer un fnal ms obert. No cal que moris. I en f, que sigui
aquest el que salva la noia...
Aquest? va protestar de nou Sant Jordi.
Entn-me, Jordi, noi. Avui en dia no sentn que una dona sigui sal-
vada per un cavaller... I tampoc sentn gaire que el seu pare, el rei, lenvi a la
mort sense fer res... Aix no s un pare.
Home es va defensar, estem recreant una poca. I que consti que
jo tamb prefereixo que a la Cleo se la mengi el drac.
Quina mania amb la Cleo es va queixar el drac. El meu problema
s de desig. Mhe passat una llarga temporada a pa i aigua a la protectora. No
mhi veig, ara, menjant-me la teva ex. I a part no vull quedar com el dolent,
quantes vegades ho he de dir. Magrada ser el perdedor. Esttica Casablanca.
Ser el Rick s mil vegades millor que ser laltre. Jo no vull agafar cap avi, no s
si ho captes...
Hosti va etzibar lalcalde. Aquest drac t nivell. Farem un espec-
tacle dalada i amb missatge.
S va reconixer Sant Jordi, den que lhe vist aparixer per la
carretera lhe vist diferent.
Home va contestar el drac. Desprs de mil anys tothom pro-
gressa per fora.
Parlem dinfraestructura, alcalde va apressar-lo Sant Jordi.
Daix se nha docupar la vila de Montblanc. Aqu hi ha de tot: castell, la
cova del drac...
Home, a mi magradaria un punt Disney va confessar el drac.
Aix seria distorsionar la histria va queixar-se lalcalde. Lestti-
ca ha de reproduir la cultura catalana, encara que no tingui tant de color.
De tota manera, aqu falta lelement principal, que s la princesa.
CAP TOL
VI I I
LA PRINCESA
DE NOU

67
LA PRINCESA DE NOU
Lalcalde, un home baixet i una mica gras, molt anims i de somriure
franc, es va adrear a la barra, all on eren en Natxo i la Cleo.
Ei, senyor alcalde! va dir en Natxo, ja lhe vist entrar, per
com que estava ocupat mhe dit: ja el saludars desprs.
Doncs ja em tens aqu, ja pots saludar-me.
Com va, senyor alcalde? Com est la senyora? B, espero.
A lAjuntament, substituint-me. I de sobte, dirigint-se a la noia,
va etzibar:
Cleo, he de parlar amb tu.
Vol que men vagi, senyor alcalde? va apressar-se a dir en Natxo,
molt corts.
No, Natxo, no cal. Quedat.
Que potser vol fer-la reina de les festes? Sho mereixeria, no cal dir-ho.
No, no vull fer-la reina de les festes. Estic segur que no ho acceptaria.
Vull que sigui reina eterna de la vila.
Cleodolinda va somriure. Ja ho vaig ser. I tant que ho vaig ser, va
pensar. I en veu alta:
Digui, senyor alcalde.
Doncs mira. Acabo de tenir una topada histrica. Veus aquella taula?
68 69
Ja tinc pensat el teu paper va dir lalcalde.
Quin? va preguntar el noi.
Mantenir lordre, mantenir els fans a ratlla...
Ah va contestar ell. Per hi haur fans?
Que no veus que la teva dona t fans per all on passa?
No... Com que faig tantes hores recorrent els carrers...
Tens ra, Natxo, tens ra. Lordre abans que res.
S, senyor alcalde.
Hem de parlar de pasta va repetir la princesa.
No tamonis, Cleo. Amb aix no hi haur problema. Si tot va
com espero...
Ja lentenc. Ja el vaig entenent.
Vinga, reunim-nos al meu despatx per matar-ho. Natxo, parla amb
aquells dos i anem a lAjuntament.

S van contestar ella i en Natxo amb indiferncia.
Doncs sn Sant Jordi i el drac.
Qui s qui? va preguntar en Natxo, per no li van respondre.
I tu, si no mequivoco va seguir lalcalde, ets la princesa.
Si es vol dir aix...
Tu has estat casada amb un daquests? Amb quin? va voler saber en Natxo.
Amb el nyicris va contestar la princesa. Per no va signifcar res
per a mi. Noms va ser un episodi histric.
Ja, ja va dir lalcalde. Justament aix s el que vull reconstruir.
Com? va preguntar ella.
Mhi nego! va bramular en Natxo.
Et recordo que ets municipal per lamistat que tinc amb el teu pare.
No devia ser una amistat gaire forta si em va fer municipal. Si no,
mhauria fet interventor. Per grcies. Li estic molt agrat. I per tant, callo.
Doncs si ests tan agrat, demostra-ho deixant que la Cleo participi en
la reconstrucci histrica de la nostra llegenda ms popular.
Xssst, xxxssst, xxssst! va protestar ella. Un moment, un moment.
De qu aneu! Aqu lopini que compta sobre mi s la meva.
Monleg interior de lalcalde: Cagomdena amb el feminisme inter-
minable.
T ra, Natxo va dir lalcalde, nosaltres no som ning per usurpar
el dret duna ciutadana. Cleo, magradaria que participessis en el nostre projecte.
Parlem de pasta. Estic segura que ens podrem entendre.
No trobes va dir en Natxo que primer haurem de parlar dels
detalls artstics? Potser thas de despullar.
Tu calla va dir ella. Si mhe de despullar, ho far. No seria la pri-
mera vegada. Per, primer, parlem de pasta. Vull ser cap de cartell.
Naturalment.
Per damunt den Jordi.
Per damunt daquest, naturalment...
Es tracta de fer gira per Catalunya o temporada a Montblanc?
Lestrenem a Montblanc per farem gira per Catalunya. Tot en teoria, eh?
Aleshores vull una rulot i entrenador personal. No vull descui-
dar-me el fsic.
Dels petons haurem de parlar-ne, no? va suggerir el Natxo.
Tu calla! van dir a la vegada lalcalde i ella.
Jo vull venir va mig gemegar ell.
CAP TOL
I X
LA REUNI
73
LA REUNI
Lalcalde, en Natxo, el drac i la Cleo caminaven, animats, pel carrer. El
drac anava una mica arrupit a causa de la humitat de la vila, que li afectava la
citica millenria. Unes passes per darrere, hi anava Sant Jordi.
Un cop a lAjuntament, lalcalde va demanar al de gurdia que els
ports uns entrepans per sopar i unes aiges.
Per a mi pot ser una cuixeta de senglar ribetejada de foie? s que sc
de la nova cuina va demanar el drac. I he passat tanta gana... Sc de vida...
No s si la trobarem, una cuixeta, a aquestes hores va excusar-se
lhome. La pizzeria, que t forn de llenya, avui est tancada. I sense ha-
ver-la encarregat...
I un vinet de la zona per regar-ho... va afegir ell com si no
lhagus sentit.
Senyor alcalde va dir el de gurdia, que ara men recordo que li
havia de dir que la seva dona no hi s, al despatx. Se nha anat a jugar al parxs
amb el collectiu de vdues de la vila.
I tha dit quan tornar?
No senyor, mha dit que no lespers despert. Que potser sanima-
ven i acabaven al bingo.
74
Sant Jordi va mirar al cel. Una altra que se nanava. Una altra que no
sabia quan tornava. En quin moment daquests 1.200 anys havia canviat tot
tant? Per qu les dones ja no apreciaven les malles ajustades? Per qu volien
anar-sen a jugar al parxs amb les amigues i desprs al bingo? Per qu no vo-
lien ser salvades? Per qu... Per qu...? Quants per qus.
Van pujar les escales. A mig repl, hi havia un gravat. Representava Sant
Jordi dalt dun cavall matant el drac amb una llana.
Mira va dir Sant Jordi. I va moure el cap.
Jo aqu no hi surto! va queixar-se la princesa.
s que tu en cap quadre surts! va replicar el drac.
Doncs daix em queixo. Et sembla normal?
s cosa dels artistes va excusar-se Sant Jordi.
Aix ha de canviar va exigir ella. Jo hauria destar aqu al costat.
Perqu si no hi sc, Sant Jordi sembla un picador i el drac un toro.
Home... va escandalitzar-se lalcalde.
De manera va seguir ella que vull participar directament del gui
de lespectacle.
Jo havia pensat que ja que aqu tenim uns poetes locals... va propo-
sar lalcalde.
De poetes ni un! va exigir Sant Jordi. En tot cas, professionals.
Qu vols dir amb professionals? va preguntar lalcalde.
Professionals del gui. Del ritme, del show business.
Si jo no sc coguionista no compteu amb mi va amenaar la princesa.
Tots serem coguionistes, perqu revisarem el que escriguin els
guionistes va provar de posar pau el drac.
Jo tamb? va preguntar en Natxo.
Tu calla! va dir ella.
I aix va fer que Sant Jordi se la mirs amb uns ulls un pl massa infa-
mats damor. Quin carcter que tenia... Que b que renyava...
Acabem de pujar al despatx, si de cas va proposar lalcalde per
canviar de tema.
Van acabar denflar el tram descales.
Prengueu seient, sisplau va demanar lalcalde un cop a lloc.
A la taula, plena de carpetes on deia assumptes pendents, hi havia un
petjapapers de plata que tamb representava Sant Jordi i el drac. Les carpetes
estaven plenes de projectes que no shavien pogut fer. A les parets, fotografes
de lalcalde donant un trofeu de petanca als jubilats de la vila, del diploma del
Vinga, reunim-nos al meu despatx per matar-ho.
Parla amb aquells dos i anem a lAjuntament.
76 77
en escena, ning millor que Calixto Bieito. Ell hi posar quatre contenidors
i alguna cantant dpera despullada. Hi donarem un toc postmodern i aix
ens assegurem les protestes i laudincia augmentar. Tamb farem una versi
escrita de lobra un cop assajada. I aix sabeu qui ens ho faria molt b a quatre
mans? En Ferran Torrent i lEmpar Moliner.
Qui sn aquests? va preguntar en Natxo.
Calla, inculte! va renyar-lo la Cleo, que tampoc no sabia qui eren.
Sn uns que surten a la rdio... va explicar lalcalde.
Ah va dir Sant Jordi.
s que daquesta manera, sent autors de diferent sexe complim amb la
paritat va explicar lalcalde.
Doncs noms hi sc jo a lobra com a dona va dir la Cleo.
La llegenda s la llegenda va dir el drac.
I al cap i a la f est ben repartit va trobar lalcalde. Hi ha lhome,
la bella i la bstia.
Va obrir el calaix. En va treure una carpeta.
Casualment, aqu tinc uns contractes tipus que em signen la gent del
poble que ho representa ara per si tenen algun accident retribuir-los els dies de
baixa va dir. Hi afegirem unes clusules, amb serrells inclosos, per ade-
quar-los a la nova situaci de la llegenda.
Home, jo voldria un avanament va demanar el drac.
Doncs tavano que no tenim ni un euro. Anirs a taquilla, com tothom.
Van trucar a la porta.
Natxo va dir lalcalde, truquen.
Ara hi vaig va dir el xicot tot diligent.
Era el de gurdia amb el sopar.
Disculpi, senyor va dir. No hem trobat el senglar que volia, li
he portat aix.
Per si aix s un pollastre es va queixar el drac.
S, per ecolgic i de quilmetre zero. Passava pel carrer i desgra-
ciadament lhem atropellat. Jo mateix lhe plomat. Ms fresc impossible.
s que lslowfood s una gran cosa va dir Sant Jordi fregant-se les
mans i pensant que per f la llegenda noms seria ell. Exclusivament ell.
Mai li havien agradat els trios.

concurs de poesia del passat 23 dabril, en qu quedaren ex aequo cinc poetes...
Com s que van quedar tants fnalistes al meu concurs de poesia?
va preguntar Sant Jordi.
Home! No volem quedar malament amb els cinc poetes del poble...
va explicar lalcalde. Per cert! A propsit del concurs literari... Recor-
deu-me que us doni els cinc llibres dels ex aequos.
Ja men recordar jo, alcalde va dir en Natxo.
Com que al pub he observat divergncies entre vosaltres va mor-
molar lalcalde, el millor s que el plantejament de tot plegat el faci jo. Com
a alcalde que sc daquesta histrica vila... Jo ser qui dirigir la nova versi de
la llegenda de Sant Jordi.
Sant Jordi i el drac, perdona va dir el drac.
La princesa, el drac i Sant Jordi, perdona va dir la princesa.
Prou! va dir lalcalde donant un cop a la taula un pl sobreactuat.
Cleo, has dentendre que la histria no es pot tergiversar. Si volem triomfar
amb aquest espectacle, tothom el coneix com La llegenda de Sant Jordi. Una
altra cosa s que els teus honoraris siguin els ms elevats a lhora de cedir en
el plantejament nominal. Pel que fa a tu, drac, el teu paper continuar igual,
per els teus honoraris tamb tindran un plus.
Jo, desprs de cada representaci necessitaria un fsio. Per la cosa de la
citica... va demanar el drac.
Sant Jordi va fer un somriure, en sentir-ho. Pobre. Desprs de la pri-
mera (i de fet, nica) representaci no li caldria un fsio, sin lextremunci.
No tenim fsios per a dracs va respondre lalcalde. I de segui-
da va prosseguir:
A canvi, Jordi, tu no cobrars per sers lestrella de lespectacle. Tu
temportars la glria i tots els carrers majors i les places de Catalunya. I no
et queixis. Tens un dia nacional dedicat a tu. I tens un palau, i tens una coral,
i tens... deixem-ho crrer... Tens de tot! I ja en tens prou. Ara hem de fer el
plantejament de lobra, que ha de ser seguint la llegenda, per amb uns retocs
obligats per lpoca. Ara hem dacontentar els diversos collectius. A les femi-
nistes, fent que tu, Cleo, siguis una dona de carcter, que ja ho ets. Als intellec-
tuals ms avantguardistes, fent una obra en vers. Als historiadors, sent fdels a
la nostra histria. Als vegetarians, fent que la princesa porti una guarnici de
diverses crudits saludables. I als animalistes, tenint cura que tu, el drac, no
prenguis mal. Necessitem una banda sonora pica. Ho podrem dir als Manel,
que sn molt apropiats i al mateix temps una mica tristots. I per a la posada