17-Comunitat Educativa 30-05-2014

infoAPAs infoAPAs infoAPAs
infoAPAs

Sumari
30/05/2014
17
Comunitateducativa
Informaciperamaresiparesdalumnes
delesescolescristianesdeCatalunya
Josep Maria Romagosa pren el relleu de Merc Rey al capdavant de la CCAPAC
Famlia i Escola
Somescola: inscripcions i marxandatge per a la cercavila del 14 de juny

ngels, 18, 6a | 08001 BARCELONA | Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04
ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat

Dia a dia dels centres i les institucions
Segueix l'actualitat religiosa des de Catalunya

Josep Maria Romagosa pren el relleu de Merc Rey al capdavant de la
CCAPAC
A la darrera assemblea de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa ha estat elegit nou
president de la Confederaci en substituci de Merc Rey i Abella, que deixa el
crrec desprs de 10 anys.
Josep Maria Romagosa i Mart t 46 anys i s de Vallirana (Baix Llobregat). Llicenciat
en Cincies Empresarials i MBA per ESADE, t 3 fills i s soci de les AMPAs de
Jesutes Sarri - Sant Ignasi de Barcelona i Verge del Roser de Vallirana, on estudien
els seus fills petits. De lAMPA daquesta ltima escola, en va ser president del 2001
al 2005. El 2008 es va incorporar a la CCAPAC i el 2013 en va ser nomenat secretari i
membre del patronat de la FECC.

Web del departament dEnsenyament
Famlia i Escola
La manca de comunicaci amb els fills pot ser una font de conflictes en la
famlia
Entenem per comunicaci el procs mitjanant el qual les persones ens posem en contacte amb altres
persones per expressar un estat d'nim, un desig, una opini, un saber...
Una bona comunicaci entre pares i fills fa que les relacions entre la famlia siguin ms fluides i clides i s
una bona oportunitat per transmetre valors. Tamb ajuda els fills a sentir-se b amb ells mateixos i amb els
altres, estructura els seus pensaments, gestiona les seves emocions i contribueix a tenir una bona
autoestima. En canvi, una mala comunicaci o una manca de comunicaci pot afavorir els conflictes, els
malentesos i la sensaci de frustraci.
Les famlies hem de buscar espais diaris de comunicaci entre fills i pares. Un bon moment pot ser l'hora dels
pats, asseguts a taula, on a ms de menjar junts i sense interferncies, com per exemple la televisi, podem
explicar-nos com ha anat el dia, el que ens ha agradat o disgustat, el que pensem, el que sentim, el que
desitgem, etc. Una nota escrita del pare o la mare abans de sortir de casa per donar nims al seu fill que t
un examen tamb s comunicaci.
Quan ens comuniquem mitjanant les paraules, el to de la veu i tamb l'expressi corporal adquireixen una
rellevncia especial. Si b les paraules sn el contingut del missatge, els gestos, les postures, el contacte
visual i el to de veu en sn el context. s molt important mantenir coherncia entre el contingut i el context
d'una comunicaci per transmetre confiana i credibilitat als nostres fills.
La famlia fa de mirall dels fills. A partir de la repetici de les paraules que utilitzem per descriure la seva
manera de ser, de sentir o de fer, els infants van construint la seva prpia imatge i aix prenen conscincia de
qui sn. s important, doncs, vigilar el tipus de comunicaci que mantenim amb els nostres fills, ja que t una
influncia enorme en la construcci de la seva personalitat i determinar, en certa mesura, el tipus de relaci
que establiran en el futur amb altres persones.
Ms informaci per edats.

Comunitat educativaInformaciperamaresiparesdalumnesdelesescolescristianesdeCatalunya

Lobsessi pel culte al cos pot provocar trastorns alimentaris en els fills i
filles
Els trastorns alimentaris poden ser causats per diferents motius, entre d'altres per la pressi social i dels
mitjans, que ens indueix a estar prims i tamb musculats, a pensar que una esttica determinada ens pot
portar la felicitat i l'xit. El trastorn sol venir quan es mira de controlar el pes amb mesures que perjudiquen
la salut i la preocupaci per l'aspecte fsic esdev una obsessi.
Anorxia
Qu s?
L'anorxia s un trastorn del comportament alimentari molt greu, que afecta generalment els adolescents,
sobretot noies. Ara que, com ms va, ms casos de nois hi ha i cada vegada ms joves. Els qui en pateixen
tenen una preocupaci excessiva per la figura, deixen de menjar molts aliments per no guanyar pes i, per
molt que s'aprimin, es veuen grassos.Es neguen a mantenir el seu pes dins els lmits considerats normals. Tot
i aix, mai no estan satisfets amb el seu cos i pateixen pnic a guanyar pes o arribar a la obesitat. La seva
autoestima s absolutament condicionada per lopini sobre el seu cos.
Ets anorctic o anorctica?
Hi ha uns quants smptomes que et poden fer sospitar que et trobes amb un cas d'anorxia: menjar molt poc,
sobretot les menges ms calriques; perdre molt pes, per continuar veient-se gras; allar-se i tornar-se cada
vegada ms introvertit; procurar menjar tot sol; fer exercici fsic desmesurat; prendre dirtics i laxants, o
tenir fred i restrenyiment tot sovint.
s greu?
Pot ser mortal si no s'atura a temps. En situacions lmit, s'arriba a un estat de mxima desnutrici; cauen els
cabells; les ungles es tornen trencadisses; hi ha alteracions hormonals que produeixen amenorrea (la regla
desapareix); hi ha un gran risc d'osteoporosi; insomni; hipotrmia (sensaci de fred fins i tot a l'estiu);
bradicrdia (reducci del nombre de batecs per minut); baixades de tensi arterial; artmies, i possible
aturada cardaca. Tamb sn habituals les alteracions emocionals i afectives, com ara la depressi.
Quines en sn les causes?
Els anorctics no solen respondre a un model de personalitat estereotipat, tot i que no s gens estrany que
siguin molt perfeccionistes, insegurs, amb baixa autoestima, un gran sentit del deure i poca tolerncia a la
frustraci. D'una altra banda, se sap que hi ha un component gentic que predisposa a tenir la malaltia quan
la persona fa rgims inadequats i comena a perdre pes. Tamb hi t molt a veure la influncia dels mitjans:
el culte als cossos prims i la suposada relaci entre esttica, bellesa i xit.
Te'n pots sortir
Si creus que ets anorctic o saps d'alg que ho pugui ser, no t'alarmis: t soluci, per amb ajut professional.
Vs a veure el metge de capalera perqu t'orienti. Si et diagnostiquen anorxia haurs de seguir un
tractament amb un equip mdic multidisciplinari d'una unitat especialitzada hospitalria o d'un centre privat.
Tamb trobars grups d'ajuda mtua i associacions contra l'anorxia.
Bulmia
Qu s?
La bulmia s un trastorn mental i de comportament. La persona bulmica s incapa de dominar l'impuls de
menjar desmesuradament i d'amagat, per desprs el sentiment de culpa l'empeny a vomitar, a abusar de
productes diettics o laxants i a seguir dietes restrictives intermitentment per no augmentar de pes. A
diferncia d'un anorctic, el malalt de bulmia sembla tenir salut, cosa que fa ms difcil de detectar-la. De
casos de bulmia n'hi ha sobretot entre noies adolescents, per els darrers anys ha augmentat el nombre de
nois afectats.
Ets bulmic o bulmica?
Hi ha diverses maneres de detectar la malaltia. La persona bulmica enganya els altres sobre la seva
alimentaci i nega els vmits; amaga menjar; dejuna o fa dietes molt rigoroses; abusa de productes laxants o
dirtics; va massa sovint al lavabo havent menjat; perd o guanya pes (5 kg o 10) en poc temps; es
preocupa massa pel pes perqu sempre es veu gras; l'afecten molt els comentaris de la gent sobre el seu
aspecte i sol tenir canvis sobtats d'humor i depressions.
s greu?
s molt greu. Els vmits fan mal a les genives i al paladar. Se'n pot derivar gastritis, vmits de sang,
deshidrataci i hipopotassmia o hipocalmia (nivell baix de potassi a la sang que pot causar debilitat
muscular, tremolors, artmies i, en casos extrems, fallada cardaca). L'abs de laxants produeix diarrees, mal
de panxa, clic, intest mandrs i mala absorci de nutrients. Si es consumeixen dirtics, hi ha ms risc de

ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat 2

deshidrataci i de prdues de potassi. Entre els canvis emocionals causats per la bulmia es destaquen la
depressi i l'allament.
Se sap que hi ha una predisposici gentica, per hi intervenen ms factors: per una banda, la pressi social i
dels mitjans que indueix els joves a estar prims i a associar una esttica determinada amb l'xit i la felicitat.
Per una altra, hi ha tot de factors individuals, com ara la manca d'autoestima, molta autoexigncia o poca
tolerncia a la frustraci. Sovint la bulmia apareix desprs d'haver seguit dietes sense control mdic o
d'haver tingut anorxia.
Planta-hi cara
Si creus que ets bulmic o saps d'alg que t els smptomes d'aquesta malaltia, no t'alarmis: t soluci, per
amb ajut professional. Vs a veure el teu metge de capalera perqu t'orienti. Si et diagnostiquen bulmia
haurs de seguir un tractament amb un equip mdic multidisciplinari d'una unitat especialitzada hospitalria o
d'un centre privat. Tamb comptes amb grups d'ajuda mtua i associacions contra la bulmia.
Ortorxia
Qu s?
L'ortorxia s la preocupaci obsessiva i irracional per la qualitat dels aliments. Les persones ortorctiques
sn capaces de deixar de menjar si no tenen a l'abast productes ecolgics i cuinats d'una manera
determinada. Diuen que els ortorctics tenen un men en lloc d'una vida. s una afecci recent i les
associacions mdiques internacionals no la reconeixen com a malaltia.
Ets ortorctic o ortorctica?
Els ortorctics planifiquen els mens amb setmanes d'antelaci; rebutgen la carn, els greixos i tots els
productes que no siguin ecolgics; pensen tothora en els pats; no mengen mai fora de casa per por de
contaminar-se amb els aliments no ecolgics; se senten molt culpables si fan cap transgressi alimentria i
esperen obtenir tota mena de beneficis fsics, psquics i morals de la dieta.
s greu?
Si la dieta esdev gaire severa i el malalt n'exclou aliments bsics, pot arribar a tenir un dficit de vitamines i
minerals, desnutrici o anmia i, en conseqncia, ms propensi a agafar malalties i infeccions. Per una altra
banda, els ortorctics s'allen de la famlia i els amics, perqu tot ho fan girar al voltant d'unes normes
alimentries estrictes.
Sembla que els ortorctics tenen una predisposici gentica als comportaments obsessius i compulsius. No s
gens estrany que hagin tingut anorxia o bulmia. A ms a ms, solen sser molt estrictes i exigents, tant
amb ells mateixos com amb els altres. Els adolescents i els esportistes sn grups vulnerables a l'ortorxia per
la influncia dels mitjans de comunicaci pel que fa a la importncia de la imatge corporal i la repercussi que
hi tenen els aliments.
T soluci
Si creus que tens ortorxia o saps d'alg que en tingui els smptomes, no t'alarmis: t soluci, per amb ajut
professional. Vs a veure el metge de capalera perqu t'orienti. Si et diagnostica ortorxia haurs de seguir
un tractament amb un equip mdic multidisciplinari i vncer la teva probable resistncia a prendre
medicaments per arribar a restablir uns hbits diettics compatibles amb la teva vida.
Vigorxia
Qu s?
Els vigorctics tenen una obsessi tan gran per l'aspecte fsic que es passen mat i tarda al gimns, es miren
sempre al mirall i mai no es troben satisfets amb el seu cos. Noms volen desenvolupar la massa muscular.
Per aix, a ms de dedicar-se compulsivament a l'exercici fsic, tamb modifiquen l'alimentaci i poden arribar
a prendre frmacs dopants. La vigorxia, tamb anomenada complex d'Adonis, s una afecci recent i les
associacions mdiques internacionals no la reconeixen com a malaltia.
Ets vigorctic o vigorctica?
La vigorxia afecta principalment homes, per les dones tamb poden tenir-ne. Com els malalts d'anorxia i
de bulmia, els vigorctics no se senten satisfets amb el cos que tenen i fan tot all que poden per tenir un
aspecte atltic i musculs. Es pesen unes quantes vegades el dia; deixen de fer les activitats habituals per
dedicar el mxim de temps a l'esport; consumeixen pocs greixos i molts aliments amb hidrats de carboni i
protenes per augmentar la musculatura. Un vigorctic pot arribar a prendre frmacs dopants per accelerar i
forar el desenvolupament muscular.


s greu?
La prctica desmesurada d'esport arriba a causar dependncia de l'exercici fsic i provocar smptomes
diversos, com ara fatiga generalitzada o augment del dolor muscular i articular. Les substncies dopants que
prenen els vigorctics solen tenir molts efectes secundaris i perjudicar la salut: causen impotncia, fan caure
els cabells o porten a la depressi i, en els casos ms extrems, a malalties de cor i de fetge. La conducta d'un
malalt de vigorxia pot acabar en trastorns alimentaris i allament social.
Sembla que els vigorctics tenen una predisposici gentica als comportaments obsessius i compulsius, per
tamb hi intervenen factors socioculturals, com ara la influncia dels mitjans, que presenten l'home fort i
atltic com a model de salut i d'xit social i sexual. Per una altra banda, les persones amb vigorxia
comparteixen trets individuals: baixa autoestima, nivell alt d'autoexigncia i poca tolerncia a la frustraci.
T soluci
Si creus que tens vigorxia o b saps d'alg que en tingui els smptomes, no t'alarmis: t soluci, per amb
ajut professional. Vs a veure el metge de capalera perqu t'orienti. Si et diagnostiquen vigorxia haurs de
seguir un tractament amb un equip mdic multidisciplinari per arribar a restablir uns hbits alimentaris
saludables i deixar de desviure't per la cura del cos.
Obesitat
Qu s?
L'obesitat s una malaltia crnica causada per factors diversos, tant gentics com ambientals, que es
caracteritza per una acumulaci excessiva de greix al cos. No s pas un simple problema esttic, sin que
representa una veritable amenaa per a la salut, tant fsica com psquica.
Tens sobreps? Ets obs o obesa?
Per saber si tens obesitat o sobreps pots aplicar una frmula matemtica senzilla que et donar un indicador
de la relaci entre l'alada i el pes. Aquest indicador s l'ndex de massa corporal (IMC) i els metges el fan
servir per determinar l'excs de pes un factor de risc que cal evitar i prevenir o l'obesitat. Amb un pes
saludable, l'IMC s entre 18,5 i 25; si hi ha excs de pes, s entre 25 i 30, i quan passa de 30 hi ha obesitat.
Calcula el teu IMC
Si escrius el pes i l'alada en aquest formulari tan senzill de la web de la Canal Salut, sabrs el teu IMC a
l'acte.
s greu?
L'obesitat augmenta el risc de tenir diabetis, hipertensi arterial, malalties cardiovasculars o osteoarticulars, i
encara ms. A ms, pot tenir efectes psicolgics notables, perqu els obesos solen sser vctimes de rebuig
social i escolar. Aquesta discriminaci de l'entorn porta a l'allament i a la depressi. La insatisfacci pel propi
cos i la baixa autoestima a causa de l'obesitat poden portar trastorns alimentaris greus com l'anorxia, la
bulmia o l'ortorxia.
A banda la predisposici gentica, tamb hi ha factors socioculturals que ens poden dur a un excs de pes:
els estils de vida sedentaris i els mals hbits alimentaris (menjars rpids i desequilibrats, precuinats o amb
massa calories, o b irregularitats en els horaris dels pats) en sn les causes principals. Tamb hi pot influir
l'educaci familiar.
Planta-hi cara amb seny i voluntat
Si has de perdre quilos perqu tens sobreps o obesitat, malfia't dels productes miraculosos i de les dietes
mgiques; demana consell al metge de capalera o a un especialista en nutrici. Et faran una proposta
diettica personalitzada i t'acompanyaran en el procs per a aprimar-te. Alhora, haurs de fer ms activitat
fsica, sempre tenint en compte les teves possibilitats. Si ests convenut dels beneficis que n'obtindrs, el
procs et resultar ms fcil. Amb un pes adient a la teva constituci, et trobars molt ms b; no en tinguis
cap dubte.
Qestionari que us ajudar a valorar la vostra acci educativa
El podeu respondre i consultar-ne el resultat aqu.


Somescola: inscripcions i marxandatge per a la cercavila del 14 de juny
Ja fa setmanes que us parlem de la concentraci que Somescola
prepara per al proper 14 de juny a Barcelona en defensa del model
lingstic de lescola catalana.
Sabeu, doncs, que hi podeu participar, a ms amb la vostra colla
gegantera o amb els capgrossos. En aquest cas, per, cal que us
apunteu a la cercavila.
Daltra banda, ja s a la venda un lot de marxandatge (samarreta +
adhesius + joc de paraules + instruccions per fer un capgrs) al preu
de 10. Aquest lot es ven de forma directa (entitats de Somescola), en
punts de distribuci comercial i a la botiga en lnia del web.
Tamb es pot aconseguir grcies al diari El Punt Avui, que hi
collabora tot venent per 10 la samarreta, ladhesiu, un full
dinscripcions per fer un capgrs i un passatemps creat per Mrius
i El 9 Nou de Vic
Serra.
El lot del diari es pot aconseguir tant a la seu de Barcelona (Diputaci,
284) i Girona (Santa Eugnia, 42) com a la del diar
(Plaa de la Catedral, 2). Podeu fer la comanda aqu.
Tamb el diari ARA ha comenat una promoci per a la venda daquest
Fi
electrnics,
(escoles, esplais i agrupaments, cultura popular, teatre de carrer, bandes de
de capgrossos.
marxandatge.
nalment, us recordem que podeu contribuir a lxit daquest projecte des de la vostra escola:
1. Fent la mxima difusi possible de la mobilitzaci per tots els canals: correus
xarxes, imatge grfica. En el cas de les xarxes, utilitzeu letiqueta #somescola14J
2. Implicant les entitats del territori perqu participin activament en la cercavila com a
comparsa
msica...)
3. Organitzant accions de difusi prvies. Pot ser molt til fer tallers
4. Organitzant autocars per assistir a la mobilitzaci el 14 de juny.
Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb Sandra Casals (scasals@omnium.cat), coordinadora del projecte,
amb la Laura Pujol, responsable de mobilitzaci daquest acte (mobilitzacio@somescola.cat) i/o amb la Mnica
Prez, responsable de marxandatge (marxandatge@somescola.cat).

Dia a dia dels centres i les institucions
Collegi Sant Josep de Grcia de Barc
tots els
eses en la construcci dun mn ms just i
cap al futur cercant una constant renovaci per respondre a les
torn dun sopar de germanor, la comunitat educativa del Collegi
elona, 135 anys fent escola
El Collegi Sant Josep de les Carmelites Missioneres,
ubicat al bell mig del barri de la Vila de Grcia, a
Barcelona, celebra aquest 2014 el 135 aniversari. Tota
una trajectria educativa dedicada a la difusi dels valors
de la senzillesa, lalegria, la solidaritat, la justcia i la pau,
una acci que ha estat fruit de les aportacions de
educadors, religioses i laics en missi compartida.
Avui seduquen a lescola uns 350 alumnes, des de la Llar
dInfants fins a lESO, en un entorn familiar, on el tracte s
proper i l'atenci individualitzada. Ens proposem que els
nostres alumnes assoleixin un bon nivell d'aprenentatge,
tinguin iniciativa, criteri propi i esdevinguin persones
comprom
solidari.
Tenim la voluntat de projectar-nos
necessitats canviants de la societat.
Durant la festa patronal de lescola, alumnes, germanes i professors vrem fer present a lEucaristia la
commemoraci. Properament tamb, a len
saplegar per festejar aquesta celebraci.

Dos alumnes descoles cristiane
Medi ambient de Munich
s
ient de les
lobjecte de
ropeus han tingut loportunitat de reunir-se amb el Ministre de Medi
duna experincia nica i irrepetible.
reu dEuropa i estem segurs que
ce.tumblr.com/about-encore
participen a la Conferncia Jove sobre
Carla Vias, de lescola Pare Coll de Vic, i Gil Torn, de
lescola Pia dIgualada, centres educatius que formen
part de la Xarxa dEscoles per a la Sostenibilitat de
Catalunya (XESC), sn els representants catalans a la
YouthCORE, la conferncia Jove sobre Medi Amb
Regions dEuropa (Environmental Conference of the
Regions of Europe, ENCORE), que va tenir lloc a Burg
Schwaneck (Munich) dels dies 11 a 16 de maig.
La YouthCORE sorganitza els dies previs a lENCORE, la
conferncia de Ministres de Medi Ambient de les regions
dEuropa, que se celebra cada dos anys amb
debatre solucions per als temes ambientals, intercanviar
experincies i trobar sinergies entre regions. A la YouthCORE 2014 hi han participat 39 joves de 17 regions de
9 pasos: Alemanya, ustria, Dinamarca, Finlndia, Holanda, Polnia, Sucia, Sussa i Catalunya.
Durant la seva estada, els joves eu
Ambient de Baviera i, tal com relaten des de Munic, estem gaudint
Tenim loportunitat de debatre temtiques ambientals amb joves dar
naprendrem molt de cara al futur.
Ms informaci: encore2014youthconferen
Jesutes Bellvitge - Joan XXIII celebra la canonitzaci de Joan XXIII i el
primer premi Desafio Junior
El passat 7 de maig, l'escola Jesutes Bellvitge-Centre d'estudis
Joan XXIII de l'Hospitalet de Llobregat es va vestir de festa per celebrar
r amb Quim Cervera (rector de la Parrquia de Santa Maria
A la segona part, els assistents es van trobar en una eucaristia molt
r en equip. A
estudi econmic i financer de lempresa del projecte.
l 5 dabril a la Universitat
anda del
a ciutat i
conixer els guanyadors daltres pasos.
la canonitzaci del Papa que li dna nom i que va revolucionar lesglsia.
Va ser una celebraci senzilla que va reunir la comunitat educativa i
parroquial de Bellvitge, a ms d'altres persones del barri i la ciutat.
A la primera part de l'acte, Maite Andreu, directora general de l'escola,
va dialoga
del Gornal) i amb Pere Borrs, jesuta, sobre la persona de Joan XXIII i
el valor que el seu pontificat va tenir per a lesglsia i la societat del
moment.
viscuda a la parrquia de la Mare de Du de Bellvitge per tal de donar grcies pels anys de treball a l'escola i
pel papa bo. En acabar, els assistents varen compartir retrobaments i records amb lacompanyament dun
refrigeri a la porta de lesglsia.
Daltra banda, un grup dalumnes de segon dAdministraci i Finances -Ester Ballesteros, Alberto
Fernndez, Eva Lloria i Paqui Tena- ha resultat guanyador del primer premi al concurs estatal Desafio
Junior Empresarial, en qu ha competit amb 1.500 participants i quasi 500 projectes.
Els objectius del concurs sn que els alumnes aprenguin a prendre decisions, competir i treballa
ms, es un element motivador que promou lesperit emprenedor i la formaci empresarial. La competici
desenvolupa un pla de negoci tot definint el seu producte o servei, el pla de mrqueting, aspectes jurdics,
mercantils, de recursos humans i la part d
La idea de negoci dels alumnes, ADAPTOUR, s una agncia de turisme per a persones amb mobilitat
reduda. Enhorabona als alumnes.
Un alumne de lEscola Mare de Du de La Gleva, sotscampi estatal al
concurs de Matemtiques Pangea
Lalumne de 5 de Primria de lEscola Mare de Du de la Gleva (Osona), Gil Vigu, ha quedat sotscampi
estatal en la segona edici del concurs internacional de matemtiques Pangea. Vigu va ser escollit entre els
alumnes de la seva classe per representar lescola en la final autonmica celebrada e
Abat Oliba de Barcelona. Les finals es van celebrar en diferents comunitats autnomes dEspanya amb un
total de 5.000 participants repartits en diverses categories. Els alumnes amb els millors resultats van
proclamar-se campions estatals del concurs Pangea; Gil Vigu en va quedar segon.
El lliurament de premis va tenir lloc el passat 9 dabril a la Universitat San Pablo-CEU de Madrid. A b
premi econmic, es va obsequiar els vencedors amb un viatge de tres dies a Frankfurt per visitar l

Les Escoles Cristianes safegeixen a la campanya Bring back our girls
Moltes sn les escoles cristianes que es van afeg
per demanar lalliberament de les nenes se
ir a la campanya
grestades a Nigria.
apes, des dels ms
en el Senyor i Ell,
lumnes delegats, professors, personal i famlies es van reunir a la recepci, on van
r demanar-ne
Barcelona guanya de nou el 2n premi del concurs
curs consecutiu, el 2n premi en el
s entre Histria de l'art i Educaci visual
re amb la tecnologia. Dels 1800 treballs que shi van presentar, els alumnes de Sant Miquel han
de Barcelona (Manyanet Sant

tingut el premi a Limpuls a la Recerca Jove de Sant Andreu; Laia Lujan (2n batxillerat) el segon
lumna de Jesutes Casp, guanyadora de la 3a edici de Science of the
experts en cincia, tecnologia i audiovisuals com el millor de la 3a
edici de Science of the City. Lobjectiu del certamen s aprendre a mirar la ciutat amb ulls cientfics i
explicar i compartir el que es veu.

Us reprodum la crnica dun dels centres.
A les 9h en punt del dilluns dia 19 de maig, Jesutes Sarri-Sant
Ignasi va emmudir. Els alumnes de totes les et
petits fins als ms grans, van sortir als passadissos per fer un
minut de silenci per les nenes de Nigria segrestades.
Els petits van treballar el lema La nostra mirada atenta al mn, tot
demanant el dret de les nenes a l'escolaritzaci, a la llibertat i a la
dignitat. Els ms grans van llegir un fragment del salm 40: Tenia posada lesperana
inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. Mha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat
els meus peus sobre la roca i mhi sento segur.
Parallelament, tots els a
fer una ofrena floral i una pregria per denunciar la situaci de les nenes i noies i pe
l'alliberament immediat.
Ens mantenim units amb el mn sencer en l'esperana que el conflicte es resolgui ben aviat.
El collegi Sant Miquel de
"Tras la huella de Goya"
Els alumnes de 4t d'ESO del Collegi Sant Miquel de
Barcelona van anar el passat 20 de maig a Saragossa a
recollir, per segon
concurs Tras la huella de Goya. El manuscrito secreto, que
organitza el Govern d'Arag.
Ja gaireb ens estem acostumant a guanyar aquest premi,
que coordinen al Collegi els professors Manuel Siurana i
Llus Armengol, i que inclou diverses activitats
interdisciplinar
plstica, i en el qual participen centres de tot Arag i algun
de Catalunya.
Daltra banda, tres alumnes de 4t dESO han recollit els
guardons del concurs Ficcions, que premia relats que
tinguin a veu
quedat entre els 60 finalistes. Lalumna Valentina Barea, a ms, ha obtingut el primer premi de la
demarcaci de Barcelona.
Alumnes del collegi Jess, Maria i Josep
Andreu), premiats en diversos certmens
Els alumnes del collegi Jess, Maria i Josep Pare Manyanet de Sant Andreu de Barcelona Pau Odina (3r
ESO), David Almcija (4t ESO) i Ramss Martnez (1r batxillerat) han guanyat el primer premi a les
respectives categories del certamen dels Jocs Florals de Sant Andreu 2014. Clara Tang (2n ESO), per la
seva banda, nha obtingut el 3r premi. Adri Guinovart (3r ESO) ha estat guardonat amb un dels premis de
la prova Cangur de Matemtiques, on scar Rodrguez (3r ESO) ha obtingut tamb una menci honorfica.
Carles Bada (4t ESO) ha estat adms al programa Joves i Cincia de Catalunya Caixa. Neus Miravitlles (2n
BTX) ha ob
premi del concurs dangls John McDowell i Jordi Bartra (2n batxillerat) finalista del premi Domnech Font
de la UPF.
Una a
City
El vdeo Accelerat, de lalumna de 2n de Batxillerat C del collegi Jesutes Casp de Barcelona, Mar Batlle
Prez, ha estat lescollit per un jurat d


Una alumna del collegi Sant Miquel dels Sants de Vic, seleccionada en el
programa Joves i Cincia
Lalumna de 4t C de Secundria del collegi Sant Miquel dels Sants de Vic, Berta
Estragus, ha estat seleccionada per participar en el Programa Joves i Cincia, que t
3 anys de durada i que inclou una estada de 13 dies dinvestigaci cientfica al Mn
Natura Pirineus, de la m d'investigadors de primera lnia o la participaci en un
programa internacional de cincia, entre daltres activitats.
Aquest estiu participar en el projecte De lADN a la malaltia: un viatge per la biologia
tridimensional de les protenes. Projecte desenvolupat per investigadors de lInstitut de
Recerca Biomdica de Barcelona (IRB Barcelona) i de la Universitat de Barcelona (UB).
Lalumna es podr endinsar en lapassionant mn de la recerca, comenant per la
identificaci duna malaltia de lADN fins a la sntesi de protenes. Podr veure com les
protenes parlen i cooperen i com una mala comunicaci entre elles pot causar la
transformaci duna cllula sana a una cllula malalta.
Sweet SEFED, empresa dels alumnes de lEscola Pia de Granollers,
experincia innovadora per la Fundaci Jaume Bofill
Un grup dalumnes de 1r de Batxillerat de lEscola Pia de Granollers ha creat una empresa simulada de
cupcakes en el marc de lassignatura dEconomia i com a curs pilot del programa de simulaci dempreses. El
grup ha dissenyat catlegs i una pgina web, aix com ha desenvolupat documents mercantils i registres de
compres, a ms de vendre i comprar productes a daltres empreses similars.
El passat 15 de setembre, 24 alumnes i una professora de lEscola Pia de Granollers van iniciar una aventura:
crear una empresa des de zero. Van pensar un nom, van posar en marxa els diferents departaments i es van
repartir les responsabilitats, que sn rotatives amb lobjectiu que tots coneguin les tasques i funcions a
lempresa.
Els nois i noies, que fins llavors no havien treballat mai en una empresa, van comenar tot enfrontant-se a
documents mercantils molt senzills, per actualment treballen amb factures automatitzades i registres de
compres i han desenvolupat catlegs, un web i un blog. Limportant era comenar a comprar i vendre com a
empresa el ms aviat possible, i ens vam trobar amb petits i grans problemes de gesti empresarial, per
entre tots els vam anar solucionant, explica el responsable de Comunicaci de Sweet Sefed.
Nou mesos desprs, el seu esfor sha vist rescompensat per la Fundaci Jaume Bofill en el marc de la
iniciativa Debats dEducaci en Acci. Aix, dimarts 13 de maig, sexposar juntament amb altres sis
experincies innovadores educatives en el MACBA. http://enaccio.debats.cat/ca/content/jornada
Per conixer els alumnes, https://www.youtube.com/watch?v=vNzgoGDK5ok. Es pot conixer lactivitat de
lempresa a travs de la Xarxa. Web - Blog Facebook - Twitter - Instagram
Un professor del collegi Maria Rosa Molas de Reus, guanyador del 1r
Hackathon CCMA
Els passats dies 2 i 3 de maig va tenir lloc el primer Hackathon
CCMA (Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals), una
jornada de 24 hores sense interrupci dedicades al
desenvolupament de projectes interactius que vinculin els
dispositius mbils amb les smart TV.
Lequip format per Joan Rueda i Salvador Rueda (professor
de cicles formatius del collegi Maria Rosa Molas de Reus) ha
guanyat el primer hackathon en la categoria millor projecte
basat en lentorn Samsung Smart TV.
Lacte ha estat organitzat per Digitat 4C (Catalan Creative
Cultural Content) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la collaboraci de les
companyies ms importants del sector tecnolgic i audiovisual.
Laplicaci guanyadora que van presentar va ser Super Cromos, un joc de collecci de cromolitografies
(cromos) digitals.
El collegi Maria Rosa Molas de Reus s un centre on simparteixen els cicles formatius de Gesti
Administrativa i de Sistemes Microinformtics i Xarxes. Cal destacar que sn diversos els premis que han
guanyat tant alumnes com professors daquesta escola.
El segent projecte en que sest treballant s la consolidaci a les diferents empreses del sector del cicle de
Gesti Administrativa aplicat al Comer online.


Un alumne de La Salle de La Seu dUrgell i el centre FEDAC-Guissona, entre
els guanyadors del concurs bblic 2014 del Bisbat d'Urgell
Roger Gravet, de l'Escola La Salle (La Seu d'Urgell), Maria Bar, de
l'Escola Els Planells (Artesa de Segre) i Marta Planes, de l'Escola
Angel Seraf Casanovas (Sort) han guanyat els primers premis en la
categoria individual de la 29a edici del Concurs Bblic a la Dicesi
d'Urgell.
Els guardons van ser lliurats el passat 10 de maig a la casa del Bisbat,
a la Seu d'Urgell. L'acte va estar presidit per monsenyor Joan-Enric
Vives, arquebisbe d'Urgell, i hi van ser presents el delegat de
Joventut de la Dicesi, Llus Plana, i la representant de la Federaci
de Cristians de Catalunya, M. Pilar Batalla, entitat organitzadora del
certamen.
Joan-Enric Vives va destacar la importncia de conixer la Bblia, "no noms pels creients, sin tamb com a
font de coneixement i cultura, ja que la cultura occidental est impregnada de l'essncia cristiana". Aix
mateix, ha animat els nois i noies participants a seguir endavant amb la lectura i el coneixement de la Bblia i
a continuar participant en el Concurs Bblic en les properes edicions.
Enguany tamb ha estat guardonat, amb el primer premi en la categoria d'Escoles, el centre educatiu Jaume I
de Llvia; el segon premi ha estat per a la FEDAC-Guissona, mentre que el tercer se l'ha endut l'Institut
Almat de Balaguer. El reconeixement per a parrquies i el premi individual de Catequesi (Pol Gonzlez
Llanes) han recaigut en la parrquia de Sant Esteve d'Andorra la Vella.
Alumnes del collegi Sant Domnec de Guzmn de Tarragona, guardonats en
diversos certmens
Aquestes darreres setmanes, diversos alumnes del collegi tarragon Sant Domnec de Guzman, de la
Fundaci Educativa Dominiques de lEnsenyament, han estat guardonats en diferents certmens escolars:
- En el 8 Premi Sambori-mnium Cultural de narrativa en catal han estat guardonats Maral
Moncus, primer premi del cicle inicial de Primria, i Pablo Gimeno, tercer premi de 4t dESO, a la
demarcaci de les comarques de Tarragona.
- En el 7 Concurs dAngls Interescolar de Catalunya The Fonix va quedar finalista territorial lalumna
Marina Clavera, amb el primer premi de 2n dESO, i a la fase final a Barcelona ha obtingut el tercer premi
de Catalunya en la seva categoria.
- En el 37 Premi de relat breu en catal Coca-cola ha estat premiada lalumna Shaila Gibert, de 2n
dESO, i en el 54 concurs de joves talents, Premi relats curts ha estat premiada la tamb alumna de 2n
dESO Marina Claveria.
- En el 10 Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta va quedar finalista territorial
lalumna de 4t de Primria, Carlota Montan, rebent el primer premi en la categoria Grumets Vermells, a
lespera que participi en la final que se celebrar a Barcelona.
- En la 19a Prova Cangur de la Societat Catalana de Matemtiques, lalumne Santiago Alba, de 3r
dESO, ha obtingut una molt bona puntuaci, classificant-se dins del segment del 3% millor de la seva zona
(Catalunya, Catalunya Nord i Andorra).
Fotografies dels premiats: Carlota Montan Premi Coca Cola Premi The Fonix Premi Sambori mnium
Un alumnes de lescola Mare de Du de lAssumpci de Badalona, premi
Concurs de matemtiques Pangea
Lalumne de cinqu de lescola Mare de Du de lAssumpci
de Badalona, Daniel Robles, ha resultat guanyador a tot
lEstat del Concurs de Matemtiques Pangea en l'edici 2014.
El premi li va ser lliurat el passat 9 de maig en una cerimnia
que va tenir lloc a Madrid, on va rebre un premi de 300 i la
possibilitat de viatjar a la final europea que se celebrar a
Alemanya el mes de juny.
Daltra banda, lescola tamb ha resultat guanyadora en el
concurs El dimoni a les escoles, que se celebra
tradicionalment just abans de les Festes de Maig de Badalona.
La figura guanyadora va ser elaborada per un grup d'alumnes
que fan una extraescolar de dibuix. El responsable de l'activitat s pare d'un alumne de l'escola. El dimoni del
centre va ser l'nic de tots els elaborats a la ciutat que es va salvar de la tradicional cremada que se celebra
el 10 de maig a la platja de Badalona.

Trobada conjunta FEAC a Sant Feliu de Llobregat
El passat 8 de maig va tenir lloc la 3a trobada FEAC conjunta dels tres
collegis de Sant Feliu de Llobregat adscrits a la FECC.
Fa dos anys es va unir al collegi Mare de Du de la Merc lescola
Verge de la Salut, tot coincidint amb el centenari de la presncia de la
Congregaci Titular a Sant Feliu de Llobregat, i aquest curs ho ha fet
el Collegi Bon Salvador.
Aquestes trobades conjuntes han esdevingut una expressi especial
per compartir i celebrar les inquietuds en el camp formatiu-educatiu.
Lacollida per part dels amfitrions i la salutaci del Sr. Alcalde van
introduir en la trobada. Desprs, grups per nivells, formats per membres dels tres centres, van fer la seva
trobada amb els temes del butllet 68 com a rerefons. Un pica-pica final va permetre dintensificar la
comunicaci abans del comiat fins al curs vinent.
Montserrat es converteix un any ms en la casa de tots els lasallians de
Catalunya
El mat assolellat convid a trobar-se a la plaa, a rebre els que van arribant
des de les diferents rutes, a descansar, a passejar, a saludar companys i
amistats daltres centres de la xarxa, a passejar, a pujar a saludar la
Moreneta... I, desprs de dinar, tots foren convidats a fer una estona
danimaci amb gegants, cants, danses... a la faana del monestir.
Cap a les 16h entrrem a la baslica per fer la nostra pregria entorn del
lema denguany: Som harmonia de colors. Montserrat a Peu, que no s sin
la trobada del servei, de la convivncia, de la fraternitat, on cadasc aporta
el seu tarann, la seva manera de ser i on tots junts fem famlia lasalliana i
on tots els colors, junts, en harmonia, fan la llum blanca, com la del
Ressuscitat. Tots els membres formen un sol cos. La suma dels colors ens convida a ser Llum del mn i
tamb vrem recordar com illuminen des de fa 20 anys la Fundaci Comtal i 125 anys de La Salle Bonanova.
I, com cada any, la coca i lhora dels adus pos final a la trobada. Cansats del cam, acalorats pel bon temps
i el fort sol i amb el cor ple de goig dhaver compartit i dhaver fet famlia lasalliana.
Dues alumnes del collegi Llor, primeres classificades del Baix Llobregat a la
Prova Cangur de matemtiques
Les alumnes Mireia Planas (3r d'ESO) i Snia Cifuentes (1r
de batxillerat), del collegi Llor de Sant Boi de Llobregat, han
quedat en la primera posici del Baix Llobregat a les proves
Cangur que se celebraren el passat 20 de mar.
guanyador del segon nivell.
Ser el proper 28 de maig quan, en un acte organitzat al
Campus del Baix Llobregat de la UPC, tindr lloc el lliurament de
premis. Les proves Cangur apleguen uns 20.000 participants
d'Andorra i els Pasos Catalans distributs en quatre nivells de
participaci. Enguany s la segona vegada que l'alumnat
d'aquesta comarca hi obt reconeixement, ja que la primera
edici tamb va comptar amb un alumne de Llor com a
Les Teresianes de Ganduxer amplien ledifici escolar per continuar
compartint la tasca educativa
Un nou i modern edifici de nova planta al costat de lhistric edifici de
Gaud de les Teresianes del carrer Ganduxer de Barcelona. Ja fa uns dies
que locupen els alumnes, per aquest dilluns es va fer la inauguraci amb
una missa presidida pel cardenal Llus Martnez Sistach. El nou edifici
acull els alumnes de Batxillerat i de 4t dESO i sha construt elevat sobre
dues pistes esportives.
En temps de retallades, aquesta escola concertada ha construt ledifici
amb les aportacions dels pares i els fons de previsi de lAMPA i de la
Fundaci Escola Teresiana. La comunitat religiosa ha cedit els terrenys
dins del recinte escolar que acull ledifici original dAntoni Gaud i les successives ampliacions del centre
docent.

La directora de lEscola, Maria Josep Montserrat, va obrir lacte emmarcant-lo entre els 125 anys de
lescola fundada per sant Enric dOss i el proper centenari de santa Teresa. I va situar-lo en continutat
amb la participaci, el comproms i la solidaritat, que sempre hem volgut compartir.
La celebraci va estar presidida per una gran fotografia de la imatge de la Mare de Du de Montserrat que
dna nom al nou edifici. Durant lhomilia, Martnez Sistach va situar el b, la veritat i la saviesa com a font
de leducaci i va fer una crida a lescola cristiana i als pares a acompanyar els alumnes en la descoberta de
Jess. La dimensi transcendent s el que pot donar lescola cristiana, fer veure que no tot sacaba en aquest
mn, una crida que es concreta en ajudar a reconixer la veu de Du. Va remarcar la necessitat daquest
acompanyament perqu a vegades ens costa seguir Jess perqu nosaltres tenim uns criteris que no sn els
de Du. El cardenal tamb va afegir una pregria per les nenes segrestades a Nigria i en va demanar
lalliberament.
Larquebisbe de Barcelona va concelebrar amb el secretari general de la Fundaci Escola Cristiana de
Catalunya, el jesuta Enric Puig, el capell responsable de latenci pastoral del centre, Josep Ramon
Prez, i el rector de la parrquia Verge de la Pau, Manuel Claret. La celebraci va donar pas a diversos
parlaments, com el del president de lAMPA, Llus Vilaclara, i Jos Antonio Segarra, representant el
patronat de la fundaci de Escoles Teresianes. Van destacar laportaci dels pares per fer possible lampliaci
de les installacions. Segarra tamb va remarcar que si fa 125 anys lescola va ser possible per la
coincidncia de dos innovadors vitals com Antoni Gaud i sant Enric dOss, ara el nou edifici tamb sha
domplir dhumanitat, dexigncia i dafecte. Font: Jordi Llisterri Catalunya Religi.
Dues alumnes de lEscola Pia Igualada, guanyadores del premi Punt.cat
La pgina web www.bandequeviures.cat, dissenyada per les
alumnes de 3r dESO de lEscola Pia dIgualada, Mriam Riba
i Jana Sanlleh, ha estat guanyadora del premi que atorga la
Fundaci Webs al Punt.cat.
Aquesta pgina web, treballada a lassignatura de Tecnologia
de 3r dESO, semmarcada dins el projecte aprenentatge-
servei de lescola: realitzaci de pgines web per a entitats de
la comarca. En aquest cas, lentitat s el Banc de Queviures
dIgualada.
El concurs WEBS AL PUNT.CAT, amb ms de 500 webs
participants, lorganitza cada any la Fundaci PUNT CAT i est
obert a tots els indrets de parla catalana.
Gran dia de celebraci dels 125 anys de La Salle Bonanova
Fa 125 anys que La Salle Bonanova va comenar la seva tasca educativa. I tots els membres de la famlia
lasalliana han volgut celebrar-ho amb illusi i felicitat. El passat diumenge, 11 de maig, va ser el dia gran
daquesta efemride, coincidint amb les Convivncies La Salle.
Per a locasi, es van apropar a La Salle Bonanova tots els germans que, dalguna manera, estan vinculats a
la histria del collegi, com ara docents, directors, responsables drees o membres de la comunitat. Van ser-
hi presents, aix mateix, el Visitador Titular de La Salle Districte ARLEP, Germ Jess Miguel Zamora, i el
Visitador Auxiliar de La Salle Catalunya, Germ
Josep Guiteras. En representaci de la FECC, hi
va assistir el P. Enric Puig.
A les 11.00 hores va comenar al sal dactes del
collegi lEucaristia presidida pel Sr. Cardenal
Arquebisbe de Barcelona, Dr. Llus Martnez
Sistach. Seguidament, les autoritats van dedicar
unes paraules a tota la famlia educadora de La
Salle. La consellera dEnsenyament, Irene Rigau,
va destacar la gran tasca que ha desenvolupat
durant aquests 125 anys lescola tot difonent els
valors lasallians dhumanitat, justcia, pau i
dedicaci als ms necessitats. Lalcalde de
Barcelona, Xavier Trias, va remarcar que la
histria daquest centre i la instituci forma part,
tamb, de la histria de Barcelona i els
barcelonins/es.
Seguidament, es va procedir a la Benedicci de les noves installacions esportives de La Salle Bonanova, que
han estat reformades aquest 2014. Nens, joves i pares/mares de lescola esperaven uniformats al camp de
futbol, on el Sr. Cardenal va beneir tant les infraestructures com les persones que en el passat, present i futur
faran servir-les. Per estrenar oficialment el camp de futbol, el Germ Visitador Auxiliar de La Salle Catalunya,
Josep Guiteras, va fer la sacada dhonor.


Una vegada finalitzats els actes oficials, la consellera dEnsenyament i el Sr. Cardenal Arquebisbe de
Barcelona van visitar lexposici que, des del 5 dabril, mostra levoluci de La Salle Bonanova des del seu
naixement.
Per concloure un mat ple de emocions i activitats, tota la famlia educativa va celebrar un Dinar de
Germanor.
Un alumnes de lescola Vedruna Balaguer, guardonat amb tres premis
L'alumne de segon de batxillerat de l'escola Vedruna Balaguer, Jordi
Fortuny i Profits, ha obtingut una medalla de plata a la 27a Olimpada
estatal de Qumica, celebrada els passats 25, 26 i 27 dabril a Oviedo.
Tamb ha guanyat el primer premi de treballs de recerca que anualment
convoca la Facultat de Matemtiques i Estadstica (FME) de la Universitat
Politcnica de Catalunya. El lliurament de distincions va tenir lloc el passat
divendres 9 de maig. En el decurs de l'acte va haver de fer una breu
exposici sobre el seu treball titulat , el peculiar transcendent, que
tracta en profunditat el nombre pi i la recerca de la seva histria i
aplicaci. Finalment, ha estat el primer en l'Olimpada de Problemes per
Internet que organitza la Societat Catalana de Matemtiques. Es dna el cas que ja va quedar primer,
quan era estudiant de 4t d'ESO, a la Marat de Problemes.
r.
El collegi Pare Manyanet de Barcelona, guardonat en diversos premis
El collegi Pare Manyanet va participar el passat mar a les proves Cangur de Matemtiques. Dins el nivell I
(corresponent a 3r dESO), Jordi Rodrguez va quedar el primer classificat de 7865 participants de tota
Catalunya i Andorra. En aquesta mateixa categoria, Laia Domnguez va quedar la nmero 230 i Fran
Espaa el nmero 432. Dins el nivell II (corresponent a 4t dESO), David Ariza va quedar el nmero 27 de
6690 participants, Roger Marquillas el nmero 74 i Aleix Ricou el nmero 79. Dins el nivell III
(corresponent a 1r de Batxillerat), Alex Milesi va quedar classificat el nmero 13 de 4517 participants, Pau
Riera el nmero 37 i Laura Jou la nmero 164.
Daltra banda, el passat 5 d'abril, i en el marc dels actes del cinquantenari de lescola, es va celebrar una
nova edici del concurs Fem Matemtiques. Hi van participar 180 alumnes de la provncia de Barcelona,
acompanyats dels seus respectius professors. Dins la categoria de 1r d'ESO, dues alumnes de Pare Manyanet,
Snia Monfort i Ariadna Sorribas, van passar a la fase final del concurs.
Finalment, les alumnes Cristina Alastruey (1r dESO) i Slvia Balcells (2n dESO) shan classificat per a la
final del concurs dangls Fnix 2014.
Lescola Vedruna de Ripoll, amb la candidatura de la portalada
Lescola Vedruna de Ripoll sha adherit a la campanya de promoci de la Portalada
del Monestir de Ripoll en el marc de la Candidatura Patrimoni Mundial Unesco
2014. Des de lescola es porten a termes diversos projectes pedaggics sota el
ttol Compartim el nostre llegat, que es desenvoluparan aquest darrer trimestre i
el proper curs per tal de conscienciar els nens i joves de la necessitat de
preservar, valorar i promoure el llegat histric i les iniciatives dmbit cultural que
es fomenten des de lentorn ms prope
Daquesta manera es vol implicar nens i joves en el comproms de fer-nos nostre i
estimar el llegat histric del qual formem part i apropar diferents generacions que treballin amb un inters
com.
Una de les activitats consisteix en formar nois i noies dESO per tal que facin de guies de la portalada. En
aquests moments, 500 alumnes ja han escoltat les explicacions daquests guies tan especials.
En una altra lnia dactuacions el proper dijous 22 de maig, i amb la presncia de tots els alumnes de lescola,
es far un enregistrament musical que es penjar al YouTube, amb una can en catal i subtitulada en
angls per tal de donar una projecci internacional al projecte.
El collegi FEDAC- Guissona celebra els 150 anys
El collegi FEDAC-Guissona va commemorar el passat 17 de maig la
celebraci oficial del 150 aniversari. La festa va congregar en el pavell
del nou edifici de secundria ms de 300 persones en un multitudinari
acte presidit per nombroses autoritats poltiques, religioses i de
l'ensenyament, encapalades per l'alcalde de Guissona, Xavier
Casoliva, i l'arquebisbe de la Seu, Joan Enric Vives. Tamb hi foren
presents Rosa M. Perell, Vicepresidenta segona de la Diputaci de
Lleida, Adri Marquilles, president del Consell Comarcal de la Segarra;

ccapac@escolacristiana.org | www.ampas.cat
Miquel ngel Cullers, director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Lleida; Miquel Garcia
Casaponsa, director general de Centres Concertats i Privats de la Generalitat; Carles Armengol, secretari
general adjunt de la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya (FECC), i Modest Jou, director general de la
FEDAC. Al seu costat tamb hi eren les religioses Justina Gonzlez, delegada general d'Educaci de les
Dominiques de l'Anunciata, la seva priora provincial, Isabel Andrs, i Montserrat Font, presidenta del
Patronat FEDAC.
Els alumnes van protagonitzar actuacions musicals i un emotiu parlament de comiat de la que ser la primera
promoci d'estudiants que tancar el seu cicle de secundria al mateix centre desprs que, fa quatre anys,
FEDAC-Guissona -abans dedicat exclusivament a la primria-, emprengus la impartici tamb de l'ESO.
L'esdeveniment va comptar tamb amb les collaboracions de l'Escola de Msica de Guissona i de la colla dels
Margeners, que van obrir la tarda aixecant dins el gimns un pilar de quatre que van coronar amb una
senyera commemorativa dels 150 anys de l'entitat. El festeig es va tancar amb un berenar per a tots els
participants, en qu hi va collaborar la Corporaci Alimentria Guissona, i una missa d'acci de grcies que
va oficiar el propi monsenyor Vives a la Parrquia de Santa Maria.
El Collegi Mare de Du del Roser va ser fundat pel propi Sant Francesc Coll i Guitart, que l'any 1856 va crear
la congregaci de les Dominiques de l'Anunciata, precisament per promoure l'educaci bsica en diferents
municipis catalans a travs d'una srie de petites escoles, dirigides especialment a les nenes d'aquella poca.
El centre de Guissona es va engegar el curs 1864-1865, inicialment en un immoble del raval Coma, encara
que poc desprs es traslladaria a l'actual edifici del raval Bisbal, del segle XVII, que antigament va ocupar el
Convent de Santa Mnica i que el 1900 va ser donat a la congregaci pel propietari. En l'actualitat, el collegi
pertany a la Fundaci FEDAC, que va ser constituda l'any 2009, precisament el de la canonitzaci del
fundador, el Pare Coll.
El collegi Lestonnac de Barcelona crea lassociaci dantics alumnes
Aquest era un repte desitjat per moltes persones. Finalment el dia 15 de
maig, precisament en la festa de la fundadora, Joana de Lestonnac, sha
aconseguit de formalitzar lAssociaci.
13
Des del 1650, l'escola Lestonnac s present a la ciutat de Barcelona. Sn
ms de 363 anys de presncia continuada a la ciutat comtal. Sn moltes les
noies primer -i els nois desprs-, que han rebut formaci i han estat educats
segons un projecte educatiu ferm ple de valors.
Alumni Lestonnac esdevindr un nou punt de trobada. La nova associaci
pretn integrar els exalumnes en el funcionament regular de lescola davui. Per exemple, activitats com la
pujada a Montserrat, realitzada el cap de setmana de lonze de maig amb la participaci de ms de 300
persones, o el sopar solidari. Un dels objectius principals tamb s convertir-se en un punt de trobada, una
via per facilitar el contacte intergeneracional entre antics companys i professors de la casa, i sistematitzar el
que fins ara han estat trobades ms o menys informals.
Passat, present i futur del projecte educatiu: "Lestonnac som tots! Estem illusionats i compromesos amb el
futur i aquest nou repte ens empeny a seguir construint una escola d'abans, d'ara i de dem!".

Segueix l'actualitat religiosa des de Catalunya

Entra a la pgina web o subscriu-ten
gratutament al butllet:
http://catalunyareligio.cat/ca
www.catalunyareligio.cat

17-Comunitat Educativa 30-05-2014

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

17-Comunitat Educativa 30-05-2014

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

infoAPAs infoAPAs infoAPAs

You might also like