Les causes de lImperialisme

A finals del segle XIX els pasos ms industrialitzats es van llanar a una expansi
econmica i territorial que en pocs anys va a donar lloc a grans imperis.
Este nou imperialisme va ser el resultat duna serie de factors:
Tcnics: desenrotllament de armes i mit!ans de transport i comunicaci.
Econmics" en les col#nies es $uscaven"
mat%ries primeres &cot' cautx(' coure i petroli)
aliments per a la creixent po$laci
nous mercats
Poltics" tindre un imperi era una q*esti de prestigi nacional' i es va estendre la
idea que els estats que no +o aconseguiren eren d%$ils i decadents per lo que es
llanaren a la carrera colonial.
Ideolgics" es tenia lopini de que els europeus eren superiors. ,a +umanitat
esta$a dividida en races endarrerides i desenrotllades.
EL MON LAN !"!#
Els grans imperis
Al segle XIX la potencia mundial ms poderosa era lImperi -rit.nic. /enia
moltes col#nies a tots el continents i la seua marina dominava els mars. ,ondres
era el primer centre comercial.
Les aliances entre les pot$ncies
,exaltaci dels nacionalismes i les rivalitats colonials +avien fet que les grans
pot%ncies es dividiren en dos grans $locs antag#nics" per una $anda es tro$aven
les anomenades pot$ncies centrals: Aleman%a i Austria &'ongria. 0esprs de
la seua unificaci' Alemanya va sorgir com una gran potencia militar i
econ#mica que preten1a augmentar la seua influ%ncia internacional i crear un
imperi colonial. Estes pretensions van alarmar a (ran)a i especialmente a *ran
+retan%a que ve1a en la industria i la marina alemanyes una amenaa al seu
1
poder com a primera pot%ncia. Estes dos pot%ncies es van aliar i !untament am$
,-ssia varen formar el grup dels Aliats.
2i +avia dos fronts en els que xocaven els dos grups de pot%ncies" !a +em vist la
por al creixement dAlemanya com a potencia colonial i poder naval i per altra
$anda' la de$ilitat de lImperi /urc va fer que es formaren nous estats a esta
regi dels -alcans &3ervia' -ulgaria' 4omania) so$re els quals 4(ssia i 5ustria
volien tindre el domini.
La pau armada
Als dos $andos es van augmentar el presupostos de guerra' les armes es feren
ms eficaces acumularen tancs' metralladores i gasos verinosos i es prepararen
per a com$atir a laire &aviaci) i al mar &su$marins)' laugment de la po$lacin
va crear e.$rcits de milions d+omes.
,a premsa va influir en la opini p($lica' es feren molt comuns els discursos
de.altaci/ patritica i poc a poc es va considerar que la guerra era inevita$le.
El fet desencadenant va ser lassassinat a 0ara1e2o &als -alcans) a l+ereu de la
6orona austro+ongaresa.. 7ustria va culpar a 3ervia da!udar al assass1 i am$ el
suport dAlemanya va declarar la guerra a 3ervia. El mecanisme de les aliances
es va posar en marxa' 8rana' 4(ssia i 9ran -retanya declararen el seu suport a
3ervia i a :;:< va escomenar la guerra a Europa.
La guerra
Es pensa$a que la guerra seria curta' per# no va ser aix1= les $atalles se donaven
en condicions dur1ssimes i es va convertir en una guerra de trinxeres.
,es pot%ncies organitzaren la seua econom1a entorn a la guerra" construir armes'
o$tindre mat%ries primeres' racionaren els aliments i tots els recursos se
su$ordinaren als fins militars= la premsa animava a lesfor a la guerra. 6ada
$.ndol $usc. noves aliances" /urquia i -ulg.ria a!udaren a les pot%ncies centrals
i It.lia i 4omania als Aliats.
Aprofitant la guerra' >ap declar. la guerra a Alemanya apropianse de les seues
possesions a la Xina.
!"!3' un any decisiu
2
Alemanya dominava al mar on afonava els vaixells anglesos am$ la qual cosa
tenia cercada a la 9ran -retanya.
El mateix any va esclatar la ,e2oluci/ russa pel mal govern del tzar que
enviava les tropes mal alimentades i equipades' el tzar va ser derrocat' Lenin va
agafar el poder i va firmar am$ Alemanya la Pau de +rest4Lito2s5. 2aventse
llevat este front' les coses pareixia que li anaven $e a Alemanya. 3in em$argo' al
:;:< van entrar en la guerra els Estats ?nits que ve1a que no els anaven a tornar
els prestecs que +avia fet als aliats. ,afonament del vaixell ,usit.nia va ser l
escusa per a la declaraci de guerra a lany :;:@. ,a entrada dels Estats ?nits va
canviar el signe de la guerra i al novem$re de :;:A Alemanya va demanar lalt
foc.
EL M6N 7E0P,80 7E LA *9E,,A
:onse;<$ncies de la Brimera 9uerra Cundial
Da provocar la desaparici dels imperis alemany' austro+ongars i turc'
en els territoris dels quals es van crear nous estats i col#nies.
A lEuropa de lest 5ustriaE2ongria es va separar en dos rep($liques
separades i ms a lest la situaci es torn. ca#tica am$ la creaci de
noves estats i nacionalitats.
Es va convocar la :onfer$ncia de Pars. El president americ. Filson'
va crear la 0ocietat de Nacions per a que garantir7 la pau i resolguera els
conflictes entre estats.
6om a conseq*%ncia de la 6onferencia de Bar1s' els aliats van imposar a
Alemanya el Tractat de =ersalles am$ condicions dur1ssimes.
Prdues territorials. ,es col#nies dAlemanya van pasar a
poder de 8rana i 9ran -retanya.
7esarmament. Daren reduir lexrcit alemany a :GG.GGG
+#mens i se li va impedir tindre aviaci' artiller1a' su$marins
i tancs.
0ancions econmi;ues. 2avia de pagar grans cantitats de
diners com indemnizacions de guerra que compensaven als
vencedors de totes les despeses i destrucions ocasionades per
la guerra.
3
:ondemna moral. Da ser declarada culpa$le de la guerra.
Els alemanys' que no es consideraven ms culpa$les que els altres' es van veure
o$ligats a firmar el tractat' per# el van considerar una $urla i alimentaren un
gran resentiment contra els vencedors.
:onse;<ncies de la guerra.
o ,a 4ep($lica Alemanya va n.ixer econ#micament ofegada per les
indemnizacions' i pol1ticamente de$ilitada pel re$uig de part de la gent
que va culpar el nou r%gim alemany del trate re$ut. ,es condicions del
tractat de Dersalles mai va ser acceptat.
o Els Estats ?nits es varen decepcionar ,a 3ocietat de Hacions creada per
Filson no va resultar efica.
o Da incrementarse lintervenci de lEstat en la econom1a i decaigu el
li$eralisme.
o Europa va perdre la +egemon1a mundial !a que van crixer les noves
pot%ncies" >ap i els Estats ?nits.
4