38

Unitat 5. Els pobles colonials III: els etruscos. Eivissa: fenicis i pnics

Els etruscos i Ibria.
Eivissa: fenicis a pnics.

1. ELS ETRUSCOS I IBRIA
Les ciutats-estat etrusques constitueixen la ms important civilitzaci en la Pennsula
italiana anterior a lascens de Roma, per, van arribar els etruscos a la Pennsula I-
brica? Els ja antics treballs de A. Schulten no solament eren afirmatius, sin que for-
aven largumentaci filolgica i arqueolgica fins atribuir-los un gran protagonisme en
la Protohistria peninsular, per exemple fent derivar Tartessos dels Tirrens (nom dels
etruscos en grec)... la inconsistncia de la teoria va provocar no noms el seu aband,
tamb una reacci escptica a tot all etrusc a mitjan segle XX.
A les acaballes del segle XX, per va renixer el inters per cercar una explicaci rao-
nada dels materials arqueolgics etruscos que arribaren a la Pennsula i les Balears.
Sha pogut demostrar que els comerciants etruscos van mantenir un actiu comer martim
en el Golf de Lle en el perode 650-550 a. C., en concurrncia amb fenicis i, desprs,
amb els grecs (fig. 1). Aquests objectes arcaics sn bsicament mfores que contenien vi
i copes de bucchero nero destinats al servei de taula del mateix producte, quelcom com-
parable als subministres de vi i vaixella pel seu ritual social que tamb van proporcionar
fenicis i grecs en poca arcaica. Els materials apareixen sempre en modestes quantitats en
jaciments litorals o prelitorals.

Fig. 1. Materials etruscos arcaics trobats a la Pennsula Ibria; esquerra: mfores de vi (a dalt procedent del poblat
ibric dUllastret, Baix Empord, a sota recuperada en el Cap de Creus); dreta oenochoe i kntharos fabricats en
bucchero nero, trobats a Eivissa. Les escales no sn proporcionals.

Les troballes de lEmpord (fig. 2), fora notables, poden interpretar-se com lextrem
occidental daquest arc comercial, possiblement directe de navegants etruscos, durant un
temps relativament breu; aviat Emporion va actuar de mitjancera.
Altres lots de bucchero han aparegut en zones de forta implantaci fencia, principalment
a Eivissa, Mlaga i Huelva (fig. 2). El seu estudi revela afinitats amb els materials etrus-
cos trobats a Cartago ms que no pas amb els materials tamb etruscos recuperats a Em-
pries i Golf de Lle; aix evidenciaria que els seus portadors en el sud van sser els fe-
nicis i no directament els etruscos. Ni en lEmpord, ni molt menys en el sud, els etruscos
van fundar colnies
39
En dates ms tardanes, ja dpoca clssica (segles V-IV a. C.), es documenten bronzes de
factura etrusca (fig. 2) que, fins i tot, apareixen a linterior de la Pennsula; amb ms ra
encara els seus intermediaris van sser altres agents i no directament els etruscos.


Fig. 2. Esquerra: mapa de les troballes de cermiques etrusques en la Pennsula Ibrica (els cercles indiquen bucchero,
les estrelles mfores). Dreta: casc etrusc de bronze recuperat a Les Sorres (Gav, Baix Llobregat), segle IV a. C.

2. EIVISSA. FENICIS I PNICS
Diodor de Siclia semblava resoldre lorigen cartagins dEbussus i la data precisa de la
fundaci daquesta ciutat, que resultava sser el 654 a. C. Es tractaria aix duna funda-
ci indirecta, no haurien estat els fenicis estrictes sin els seus descendents de la colnia
africana. Larqueologia que la ciutat proporciona no s anterior al segle V a. C., a grans
trets.
No obstant, les troballes arqueolgiques de Sa Caleta, al sud de lilla per no lluny
dEivissa ciutat, indiquen una forta relaci amb els fenicis del Cercle de lEstret de Gi-
braltar, no del Mediterrani Central, i unes datacions mig segle anteriors a les indicades
per Diodor. En sntesi, els orgens de lestabliment colonial en lilla poden situar-se avui
en la primera meitat del segle VII a. C. i confirmar-se que sn altres els agents.
Laparent contradicci que sembla contenir el text de Diodor amb el registre arqueolgic
es pot resoldre si considerem que Eivissa, tot i que podia haver estat fundada segons les
estratgies comercials del Cercle de lEstret, va acabar per entrar en lrbita comercial i
cultural de Cartago. En lilla sobserva, amb el pas del temps, un aband gradual de les
cermiques de verns roig fencies i un acostament als gustos centre mediterranis. La
incorporaci del culte a Tanit (de forta influncia africana), i daltres elements del Me-
diterrani Central, com navalles dafaitar o mscares funerries, aniria en la mateixa
direcci. La inclusi en lesfera cartaginesa sembla una realitat tamb cultural.
En els segles V-III a. C. tenim ms informaci: lilla apareix densament poblada, amb
nombroses explotacions rurals colonials i santuaris, com Es Cuieram o Illa Plana. El
territori de lestat dEivissa devia ser tota lilla, que no sembla tenir el poblament au-
tcton dens que tenien Mallorca i Menorca. La producci i exportacions de vi (fig. 3), oli
i llanes van ser notables, aix com el seu paper descala comercial entre frica i Ibria,
tamb la seva projecci a les Balears prpiament dites. El comer amb la grega Empries
va sser notable, tamb amb els poblats ibrics catalano-valencians, lmfora eivissenca
va sser fins i tot imitada en el litoral peninsular.
La capital va sser populosa i ens hi ha llegat una enorme necrpolis, Puig des Molins,
on es pot apreciar la riquesa de les elits urbanes i comercials, juntament amb la presncia
dalgunes tombes ms modestes, malgrat que va sser excavada en poca antiga i de
forma irregular.
La illa no es va integrar en la Repblica romana fins relativament tard (122 a. C.), i ho va
fer per mitj dun foedus, pacte que estalvi una conquesta.
40

Descripci i fundaci dEivissa

...la isla llamada Pitiusa, que lleva esta denominacin a causa de la multitud de pinos que
en ella crecen. Est en medio del mar, y dista de las Columnas de Hrcules tres das y otras
tantas noches de navegacin, de Libia un da y una noche, y un da de viaje la separa de I-
beria. Su extensin es igual a Corcira y es de mediana fertilidad; tiene poca tierra de viedos
y olivos injertados en los acebuches. Y las lanas que en ella se producen son reputadas y be-
llsimas por su suavidad. La entrecortan campos risueos y colinas, y tiene una ciudad que se
llama Ebusus y es colonia de los cartagineses. Tiene tambin puertos dignos de mencin y
grandes murallas, y un nmero considerable de casas admirablemente construidas. La ha-
bitan brbaros de todas clases principalmente fenicios. La colonizacin de esta isla tuvo lu-
gar ciento sesenta aos despus de la fundacin de Cartago.

Diodoro de Sicilia, 5, 16, 25-26.


Elements per a un comentari:

a) Diodor de Siclia va viure en el segle I a. C. Va realitzar una obra enciclopdica poc rigorosa,
que reunia diversos sabers barreja de geografia, costums i histria. Gran part dels seus escrits
han tingut la fortuna de sobreviure fins els nostres dies.

b) Diodor compara Eivissa amb Corcira, avui Corf, un referent ms prxim als seus lectors
grecs. Cartago es va fundar en 814 a. C. (-160 = 654 a. C. per a Eivissa). Pitiussa, illa dels
pins s un nom grec, enfront del ms religis dEbussus, illa del du Bes amb la que la
coneixien els pnics. Bes, en origen, era una detat egpcia, que fou adoptada en Fencia.

c) Observeu com sindica una fertilitat mitjana i poca dedicaci a les vinyes, en contrast amb
limportant volum dmfores eivissenques que apareix en la Pennsula. Lacebuche (cat.
ullastre) s la varietat silvestre de lolivera.

d) Una font de riquesa que no deixa registre arqueolgic sn les fines llanes de lilla (tamb Es-
trab 3, 2, 14 i Mela, 2, 125). Quan els autors antics parlen de les capes de linterior penin-
sular sempre destaquen el seu color negre i la seva aspror, per aix s fcil suposar que les
llanes eivissenques, fines i tintades, trobarien un bon mercat.

e) Ebussus era una ciutat slidament construda, per les fortificacions de lEdat Moderna i la
ciutat actual no permeten apreciar-lo. Lextensi i riquesa de la necrpolis de Puig dEs Mo-
lins, orienta al respecte.

Fig. 3. Esquerra: mfora eivissenca, segles IV-III a. C.; dreta: terracuita de Puig des Molins.