Treball dinvestigaci sobre els

erions
Escola Lluans
Prats de Lluans
PROBLEMA INICIAL
A lhort de lescola tenim molts
cargols i ens fan malb tot all que
plantem.
BUSQUEM SOLUCIONS
Fem una enquesta a travs dels delegats de
medi ambient i de les diferents aules ens
arriben propostes:
Posar ver per cargols.
Posar cendra al voltant de lhort.
Fer un macerat amb ortigues.
Que algun curs sencarregui danar a buscar
cargols.
Posar a lhort algun animal que sels mengi.
VALOREM LES PROPOSTES
A la comissi de medi ambient vam valorar les
diferents propostes. La de posar ver la vam
desestimar perqu som escola verda i no volem
contaminar. Altres propostes ja les havem portat
a terme i no acabaven de funcionar:
o Els deducaci infantil recollien cargols per sen
cansaven aviat.
o La cendra amb la pluja es barrejava amb la terra i ens
la feia cida.
o El macerat dortigues funciona sobretot pels fongs i el
pong, per no tant pels cargols

ESCOLLIM UNA SOLUCI
A lescola tenim la sort que els pares duns
alumnes treballen en un centre de
recuperaci de fauna autctona (CAMADOCA)
i parlant amb ells ens van oferir loportunitat
dacollir a lhort de lescola una parella
derions, tenir-ne cura, alimentar-los i
alliberar-los a la primavera. Els erions
mengen cargols i ens va semblar una proposta
FABULOSA.

ARRIBEN ELS ERIONS
ARRIBEN ELS ERIONS
El dia 21 doctubre de 2013 a les nou del mat
la Boleta i el Llampec arriben a lescola. Dies
enrere i a travs duna consulta a tots els
alumnes vam escollir els noms dels nostres
nous amics.
LA BOLETA
La Boleta va arribar al centre de recuperaci
de Torre Ferrussa desprs que una parella la
trobs massa a prop duna carretera. Se la va
recollir, desparasitar i traslladar a Camadoca
per tenir-ne cura durant lhivern i ser
alliberada a la primavera.
EL LLAMPEC
El Llampec vivia al jard duna famlia, el gos
daquesta el va atacar i va perdre una pota del
darrere. El van portar a Torre Ferrussa, li van
curar les ferides i el van traslladar a Camadoca
per tal que es pogus reproduir i alliberar els
seus descendents ja que ell s irrecuperable i
no sobreviuria a la natura.
VOLEM CONIXER ELS ERIONS
Aprofitant que tenim loportunitat de conviure
uns mesos amb aquests animalons. Decidim
fer un treball internivell i multidisciplinari. En
volem conixer moltes coses.
A travs de la Cartellera Verda demanem als
nens qu en volen saber dels erions i
apareixen un munt de qestions que decidim
investigar entre tots.
PER SOBRETOT VOLEM INVESTIGAR
La quantitat daigua que consumeixen en una
setmana.
Quins aliments els agraden.
La relaci entre temperatura i activitat.
La relaci entre temperatura i consum daigua.

QUANTITAT DAIGUA QUE
CONSUMEIXEN


LA QUANTITAT DAIGUA QUE
CONSUMEIXEN EN UNA SETMANA.

Durant quinze setmanes observem el consum daigua
dels erions i en fem la mitjana:
Setmana 1 0,6 l Setmana 11 0,55 l
Setmana 2 0,15 l Setmana 12 0,60 l
Setmana 3 0,85 l Setmana 13 0 l
Setmana 4 0,8 l Setmana 14 0,6 l
Setmana 5 0,5 l Setmana 15 0,45 l
Setmana 6 0,35 l Setmana 16 0,55 l
Setmana 7 0,3 l Setmana 17 0,7 l
Setmana 8 0,1 l
Setmana 9 0,55 l
Setmana 10 0,6 l

Mitjana del consum daigua en una
setmana


0,48 litres
EL TEMPS DURANT ELS MESOS QUE
TENIM ELS ERIONS:
TEMPERATURES I PLUVIOMETRIA
Temperatures dels mesos de
desembre i gener.
Gener
Desembre
TEMPERATURES DESEMBRE
0
1
2
3
4
5
6
7
8
D
i
m
a
r
t
s

2
D
i
m
e
c
r
e
s

3

D
i
j
o
u
s

4

D
i
l
l
u
n
s

9
D
i
m
a
r
t
s

1
0

D
i
m
e
c
r
e
s

1
1
D
i
j
o
u
s

1
2
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
3

D
i
l
l
u
n
s

1
6
D
i
m
a
r
t
s

1
7
D
i
m
e
c
r
e
s

1
8
D
i
j
o
u
s

1
9
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
0
TEMPERATURES
DESEMBRE
-4
-2
0
2
4
6
8
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
TEMPERATURES
Serie1
Serie2
Serie3
MK,
0
2
4
6
8
10
12
14
D
i
m
a
r
t
s
5
D
i
j
o
u
s

7
D
i
l
l
u
n
s

1
1

D
i
m
e
c
r
e
s

1
3
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
5
D
i
m
a
r
t
s

1
9

D
i
j
o
u
s

2
1
D
i
l
l
u
n
s

2
5
D
i
m
e
c
e
r
e
s

2
7
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
9
Serie1
Mar
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21
Serie1
Serie2
Febrer
Temperatures de Febrer i Mar
Les pluges de desembre i gener.
PRECIPITACIONS
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
D
i
m
a
r
t
s

2
D
i
m
e
c
r
e
s

3

D
i
j
o
u
s

4

D
i
l
l
u
n
s

9
D
i
m
a
r
t
s

1
0

D
i
m
e
c
r
e
s

1
1
D
i
j
o
u
s

1
2
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
3

D
i
l
l
u
n
s

1
6
D
i
m
a
r
t
s

1
7
D
i
m
e
c
r
e
s

1
8
D
i
j
o
u
s

1
9
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
0
PRECIPITACIONS
Desembre
Precipitacions gener
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
D
i
m
e
c
r
e
s

8
D
i
j
o
u
s

9
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
0
D
i
l
l
u
n
s

1
3
D
i
m
a
r
t
s

1
4

D
i
m
e
c
r
e
s

1
5
D
i
j
o
u
s

1
6
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
7
D
i
l
l
u
n
s

2
0
D
i
m
a
r
t
s

2
1
D
i
j
o
u
s

2
3
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
4
D
i
l
l
u
n
s

2
7
D
i
m
a
r
t
s

2
8
D
i
m
e
c
r
e
s

2
9
D
i
j
o
u
s

3
0
D
i
v
e
n
d
r
e
s

3
1
Precipitaci L
Gener
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
Febrer
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
1
Mar
A Prats durant els mesos de
Desembre, Gener, Febrer i
Mar no va ploure durant cap
jornada escolar.
EL MENJAR QUE MS ELS
AGRADA

Quins aliments els agraden.

ALIMENT SI NO RESULTAT
PINSO GAT 9 7 Finalment observem que si.
Sha menjat tot el que li
havem posat
PINSO DE GOS 8 6 Hem observat que si que li
agrada. Sha menjat tot el
que li havem posat
PLTAN 11 3 Hem vist que el pltan no li
agrada. No se nha menjat els
trossos shan fet malb
POMA 8 8 Pensem que li agrada, per no
gaire, doncs no se les ha
acabat. Ha rosegat tots els
trossets de poma per no se
nha acabat cap.
PATATA 10 5 Finalment leri no ha tocat
la patata, pensem que no li
agrada.
GALETES 8 7 Les galetes li han agradat
molt, perqu els trossets que
li havem posat han
desaparegut.
LA RELACI ENTRE
TEMPERATURA I ACTIVITAT
La relaci entre temperatura i
activitat
TEMPERATURES DESEMBRE
0
1
2
3
4
5
6
7
8
D
i
m
a
r
t
s

2
D
i
m
e
c
r
e
s

3

D
i
j
o
u
s

4

D
i
l
l
u
n
s

9
D
i
m
a
r
t
s

1
0

D
i
m
e
c
r
e
s

1
1
D
i
j
o
u
s

1
2
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
3

D
i
l
l
u
n
s

1
6
D
i
m
a
r
t
s

1
7
D
i
m
e
c
r
e
s

1
8
D
i
j
o
u
s

1
9
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
0
TEMPERATURES
DESEMBRE
-4
-2
0
2
4
6
8
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
TEMPERATURES
Serie1
Serie2
Serie3
MK,
Gener
Durant el mes de desembre
observem molts indicis
dactivitat: dins del con daigua
hi ha menjar dues setmanes
consecutives i el dia 19
observem la boleta menjant.
Durant el mes de gener tamb
trobem indicis dactivitat: la
primera setmana de gener
trobem pa a laigua, a la segona
setmana els erions dormen
junts al cau i a la tercera
setmana dormen separats.
La relaci entre temperatura i
activitat
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21
Serie1
Serie2
Febrer
0
2
4
6
8
10
12
14
D
i
m
a
r
t
s
5
D
i
j
o
u
s

7
D
i
l
l
u
n
s

1
1

D
i
m
e
c
r
e
s

1
3
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
5
D
i
m
a
r
t
s

1
9

D
i
j
o
u
s

2
1
D
i
l
l
u
n
s

2
5
D
i
m
e
c
e
r
e
s

2
7
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
9
Serie1
Mar
Al mes de febrer sobserven
tamb indicis dactivitat: un
dels erions estava despert, el
con daigua estava ple de pa,
un dels erions va dormir uns
dies al cau de dins i altres al
cau de fora i observem un dels
erions fora.
Durant el mes de mar
sobserven menys indicis
dactivitat en els erions: noms
comprovem que hi ha activitat
perqu desapareix el menjar.
RELACI ENTRE TEMPERATURA I
CONSUM DAIGUA
La relaci entre temperatura i consum
daigua. Mes de desembre
TEMPERATURES DESEMBRE
0
1
2
3
4
5
6
7
8
D
i
m
a
r
t
s

2
D
i
m
e
c
r
e
s

3

D
i
j
o
u
s

4

D
i
l
l
u
n
s

9
D
i
m
a
r
t
s

1
0

D
i
m
e
c
r
e
s

1
1
D
i
j
o
u
s

1
2
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
3

D
i
l
l
u
n
s

1
6
D
i
m
a
r
t
s

1
7
D
i
m
e
c
r
e
s

1
8
D
i
j
o
u
s

1
9
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
0
TEMPERATURES
DESEMBRE
Setmana 29 al 5 de desembre de 2013
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua
evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 5 al 13 de desembre de 2013
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 13 al 19 de desembre de 2013
0,75
0,8
0,85
0,9
0,95
1
1,05
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Conclusi mes de desembre

Aquestes tres setmanes hi ha fora consum
daigua (0,53 l per setmana). Les temperatures
no sn excessivament baixes perqu no estan
per sota zero.
Tot i aix no sn altes i el consum ens sembla
fora elevat.
La relaci entre temperatura i
consum daigua. Mes de gener
-4
-2
0
2
4
6
8
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
TEMPERATURES
Serie1
Serie2
Serie3
MK,
Setmana 10 al 17 de gener de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 17 al 24 de gener de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 24 al 31 de gener de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Conclusi mes de gener
El consum daigua del mes de gener s ms
elevat que el del mes de febrer (0,55 litres per
setmana) i les temperatures sn una mica ms
baixes ja que arriben sota zero.
Per tant no hem pogut establir una relaci
entre temperatura i consum daigua ja que
durant el mes de gener les temperatures
baixen i el consum puja.
La relaci entre temperatura i
consum daigua. Mes de febrer
-5
-4
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21
Serie1
Serie2
La relaci entre temperatura i
consum daigua. Mes de febrer
Setmana 31 al 7 de febrer de 2014
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 7 al 14 de febrer de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 14 al 21 de febrer de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
Aigua dins Aigua fora Aigua evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Serie1
Setmana 21 al 28 de febrer de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua
evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Sries1
Conclusi mes de febrer
La mitjana del consum daigua s de 0,43 litres
per setmana i les temperatures sn les ms
baixes daquests quatre mesos.
En aquest cas si que podem establir una
relaci entre la davallada de les temperatures
i del consum daigua.
La relaci entre temperatura i
consum daigua. Mes de mar
0
2
4
6
8
10
12
14
D
i
m
a
r
t
s
5
D
i
j
o
u
s

7
D
i
l
l
u
n
s

1
1

D
i
m
e
c
r
e
s

1
3
D
i
v
e
n
d
r
e
s

1
5
D
i
m
a
r
t
s

1
9

D
i
j
o
u
s

2
1
D
i
l
l
u
n
s

2
5
D
i
m
e
c
e
r
e
s

2
7
D
i
v
e
n
d
r
e
s

2
9
Serie1
La relaci entre temperatura i
consum daigua. Mes de mar
Setmana 28 al 7 de mar de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua
evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Sries1
Setmana 7 al 14 de mar de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua
evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Sries1
Setmana 14 al 21 de mar de 2014
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
Aigua dins Aigua fora Aigua
evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Sries1
Setmana 21 al 28 de mar de 2014
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
Aigua dins Aigua fora Aigua
evaporaci
Litres
Q
u
a
n
t
i
t
a
t

c
o
n
s
u
m
i
d
a
Sries1
Conclusi mes de mar
La mitjana del consum daigua del mes de
mar s de 0,57 litres per setmana. Una mica
superior als altres mesos, la mitjana de la
temperatura daquest mes s de 6,1. Per tant
les nostres hiptesis es corresponen amb les
dades. Quan fa ms calor els erions beuen
ms aigua.
CONCLUSI
Entre tots hem portat a terme un treball
dobservaci i investigaci que ens ha donat
loportunitat de conixer molt millor aquests
animals. Hem aprs moltes coses sobre els
erions, per tamb sobre meteorologia,
estadstica, llengua, ...

LALLIBERAMENT
FI
GRCIES PER ESCOLTAR-NOS
ANNEXES
ES MOUEN MS DE DIA O DE NIT?
Els erions surten a la nit, pots veure un eri al
capvespre i de vegades surten en dies humits ja que
aix troben ms cargols. Els erions comencen a
activar-se a partir del vespre, cap a les sis de la tarda.
De dia els erions acostumen a descansar dins del
niu, encara que a lestiu fora de les hores de ms
calor tamb surten a buscar aigua i menjar. A lhivern
es mostren menys actius, gaireb hivernen, si les
temperatures baixen per sota de quinze graus no
acostumen a sortir del cau.
QUANTES PUNXES POT TENIR UN
ERI?
Nosaltres hem buscat quantes punxes tenen els
erions i hem trobat que els erions poden tenir a
partir de 6.000 punxes, tot i que en poden tenir
moltes ms. Tamb sabem que cada any i mig
canvien les punxes, per tant els cauen i els en surten
de noves. Les punxes dels erions sn com els
nostres cabells, per com que els utilitzen per
lautodefensa shan fet fortes i punxegudes, aix es
poden protegir.


COM HO FAN PER PUNXAR?

Quan se sent amenaat, leri es replega i drea les
punxes. s impossible agafar-lo sense punxar-se.
La seva defensa s entortolligar-se com una bola per
tal de presentar les seves pues per totes bandes.
Per tal de defensar-se dels seus predadors
desenvolup aquestes punxes tan caracterstiques
aconseguint que, a dia davui, molt poques bestioles
satreveixin a caar-lo.

ELS ERIONS MENGEN PINSO?
Els erions se solen alimentar dinsectes, cucs de terra,
sargantanes, granotes, ratolins, ocells i tamb alguns
tipus de fruits tous.
Que salimenti o no de pinso depn de si lanimal viu
lliure a la natura o en captivitat. Un animal en captivitat
pot ser fcilment alimentat amb pinso de gos o de gat, ja
que porta la major part dels nutrients que necessita
lanimal, s econmic i fcil daconseguir.
Nosaltres alimentem la boleta i el llampec
fonamentalment amb pinso, tot i que tamb els
donem fruita i cargols de lhort.

ON ES TROBEN?
Els erions es poden trobar a Europa, sia i Nova
Zelanda.
Durant el dia els podem trobar dormint a lherba o a un
forat sota terra, solen cavar caus per protegir-se.
Actualment molts erions viuen prop de nuclis urbans (a
camps de conreu...) ja que daquesta manera tenen ms
accs a aliments.
En principi gaudir de ms aliments s una avantatge,
per el fet de viure prop dels humans tamb els causa
alguns perjudicis, per exemple sn atropellats per cotxes
o atacats per animals domstics com ara
gossos.
NEIXEN AMB PUNXES?
La resposta correcta s que neixen amb punxes per sn tan
fines que encara no suposen cap perill, al cap de poc ja
sendureixen i els serveixen per la seva defensa.
Unes hores desprs de nixer les punxes sels posen dretes i
semblen coixinets dagulles. A la segona setmana es
comencen a enfosquir i endurir.
Les punxes de leri tenen una llargada de 2 a 2,5 cm.

COM MOUEN LES PUNXES?

Quan leri es cargola. Al cargolar-se, la pell sestira,
fa que les punxes es posin rgides, aix es com mouen
les punxes. Sota la pell de lesquena tamb hi tenen
musculatura, els msculs els permeten moures,
cargolar-se, estirar-se... I aix fa que segons com es
colloquin les punxes sels posin rgides.

ELS ERIONS SN PETITS O GRANS?
Els erions sn animals petits normalment fan
entre 22 i 25 centmetres i la seva cua mesura
entre 2 i 4 centmetres.
Si el comparem amb altres animals, tal i com
han fet els de P-3, ens adonem que sn ms
petits que la majoria dels altres mamfers.

PODEN MENJAR HERBA?
I hem trobat que no, no mengen herba, ja que
mengen fruits tous com mores. Insectes com
cucs de terra, cargols, petits ratolins, granotes
i serps petites. Per tant, considerem molt
encertada la resposta dels nens i nenes de
cinqu.


COM PUC SABER SI S UN MASCLE
O UNA FEMELLA?
La femella t la vulva prop de lanus. s
lleugerament ms petita que el mascle. El
mascle t el penis cap el ventre, com si fos un
melic Per tant diferenciar un mascle duna
femella no s gaire difcil, el mascle t lrgan
genital a la zona ventral (com un melic), en
canvi la femella t lorifici genital proper a
lanus.


QUANT TEMPS PASSA LA CRIA DERI
AMB LA MARE?

A partir de les cinc o sis setmanes ja
sindependitzen.
Els erions abandonen el niu a les 5 o 6
setmanes de vida. Quan ja tenen els suficients
coneixements per poder sobreviure sense
lajuda de la mare. s a dir, quan ja saben
buscar el seu propi menjar i aprenen a
refugiar-se del fred o de lexcessiva calor.

COM SN QUAN NEIXEN?

Quan neixen sn petits, sense pl, sense
punxes, dun color rosat i les seves pues no
punxen.


FINS A QUINA EDAT MAMEN?

Les cries de leri mamen fins els 20 dies
dedat.


A QUINA EDAT COMENCEN A
MENJAR ALTRES COSES?
Els erions comencen a menjar altres coses a
partir dels 20 dies, primerament surten amb la
mare, la segueixen i aprenen della a buscar
coses per menjar, a poc a poc, tot i que
acompanyen a la mare es fan ms
independents i comencen a buscar el seu
propi menjar sense imitar tant a la mare, ja
han aprs quines coses sn bones.

COM NEIXEN ELS ERIONS?

Els erions acabats de nixer sn calbs. Les seves
pues comencen a crixer al cap d unes hores.
Quan neixen pesen de 10 a 24 grams.
Mesuren entre 5 i 8 cms.
Neixen sense punxes i roses. Lembars dura entre 20
dies i un 1 mes.

QUANTS ANYS VIUEN?


Leri pot tenir una vida bastant llarga,
saproxima als 7 o 10 anys. Tot i aix, hi ha erions
que tenen una vida ms curta, a causa de
malalties, falta de menjar o ser atacats per
animals salvatges o domstics.
Viuen igual en captivitat que en llibertat?
Erions en captivitat:
En captivitat poden viure uns 8 anys.
Erions en llibertat:
Els erions en llibertat poden viure entre 3 i 6
anys.
COM ELS CREIXEN LES PUNXES?
A les poques hores del seu naixement, els comencen
a sortir les petites punxes dun to blanquins, a les
36 hores la segona coberta de les seves punxes es
ms fosca, als 11 dies es poden fer una boleta, als 19
dies obren els ulls. Poden ser deslletats des del mes,
mes i mig dedat. Els erions neixen sense punxes
per al cap de poc ja els hi comencen a sortir.


COM S LERI?

El seu aspecte s aplanat, masss, arrodonit i pesant. Pesa al
voltant de 400-1.200 g i fa una llargada total entre 23-30 cms.
La cua fa de 2-4 cms. Sembla no tenir coll i t els ulls una
mica sortits, molt foscos i petits. Les orelles arrodonides i
curtes.
Les espines o pues tenen aproximadament 1 mm de gruix i
una llargada de 2-25 cms.
Les seves potes sn curtes i tenen 5 dits acabats en ungles
fortes.
La nostra boleta pesava 700 g, tenia una forma fora
arrodonida. Era de color blanc a la panxa i de diferents tons
de marr a lesquena. Tenia uns ullets molt petits, les orelles
no se li veien i la seva cua era fora llarga, duns quatre
centmetres.

ON VIUEN ELS ERIONS?

Leri com viu als vorals dels boscos, moltes
vegades prop de llocs humanitzats, com ara camps
de conreu, jardins i parcs. Tamb pedreguers i, en
general, llocs no massa freds i humits. Sovint sel
troba a prop dels pobles i a l'hivern pot fer servir
construccions humanes per a protegir-se del fred.
Els erions solen viure a boscos en general, tan
amb arbres perennes com a llocs amb arbres
caducs. I normalment, va canviant de territori quan
se li comena a acabar el menjar.
QUINES SN LES PRINCIPALS CAUSES DE
MORT DELS ERIONS?
Les principals causes de les morts dels erions s que si sn
dos, el que domina el faci fora de casa seva i laltre es queda a
fora i es mor de fred. O leri dominant ataqui al ms feble
produint-li ferides mortals.
Una altra s que els erions en llibertat no trobin cap
aliment per menjar i sacaben morint de gana.
Els erions en llibertat sels poden menjar altres animals ms
grans com llops, guineus, ligues etc.
LA PRINCIPAL CAUSA DE MORT DELS ERIONS S
LATROPELLAMENT PER COTXES. JA QUE EN LACTUALITAT
VIUEN MOLT A PROP DE NUCLIS URBANS. LA SEGONA CAUSA
S LATAC DANIMALS DOMSTICS COM ARA GOSSOS.