R RC CS SP P

14/2004
213
El 5 de novembre de 1979 Amanda Nucete Anglada rebia la comunicaci del
capit general de Catalunya que concedia lamnistia al seu difunt marit, Pedro
Garrido Martnez, tinent de la Gurdia Civil, executat el 14 de novembre de 1939 al
Camp de la Bta.
1
Ella nhavia fet la sollicitud feia gaireb un mes, el 5 doctubre,
i la justificava per tal de poder cobrar la pensi de viudetat que fins llavors se li
havia negat. Era una dels milers de vdues que, entre moltes altres coses, havia
patit un dels efectes ms perversos del rgim franquista: lexpulsi del sistema
social arran la Victria. Al dol personal hi afeg la humiliaci, la marginaci i lexclu-
si que practic la dictadura, des dels seus inicis fins al final. La fidelitat republica-
na del seu marit al llarg de la Guerra Civil nhavia estat la causa. Tard quaranta
anys a posar fi a aquesta situaci i que la memria de Pedro Garrido Martnez, un
gurdia civil antifeixista, comencs a ser rehabilitada. El text que ve a continuaci
pretn collaborar a la justcia daquesta rehabilitaci.
1. LA PERIPCIA DE PEDRO GARRIDO DURANT LA GUERRA CIVIL
Les setmanes anteriors al 19 de juliol de 1936 Pedro Garrido era un dels pocs
oficials de la Gurdia Civil que presentava un perfil netament republic. La seva
afiliaci a la Uni Militar Republicana Antifeixista (UMRA) de la qual va ser secre-
tari nera la prova ms visible. Aquesta associaci agrupava caps i oficials repu-
blicans amb lobjectiu de contrarestar la colpista Unin Militar Espaola i controlar
lacci facciosa als cossos armats. A Catalunya lhavia organitzat i la presidia
Vicen Guarner, comissari dOrdre Pblic des de l1 de juliol de 1936, el qual ha
deixat una clara descripci de Garrido:
1. Dacord amb el Decret llei de 30 de juliol de 1976.
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
MANEL RISQUES CORBELLA
Professor titular dhistria contempornia a la Universitat de Barcelona
214
...pl-roig, descassa estatura per actiu i consciencis i didees republicanes
moderades (...) E(ns) tenia informats que la major part del personal de caps i oficials
de la Gurdia Civil havien signat els fulls de comproms, sota paraula dhonor, de
coadjuvar a laixecament militar...
2
Aix, doncs, havia fet una important tasca de seguiment dels facciosos dins de
linstitut les setmanes prvies a la rebelli militar.
Quan va iniciar-se a la matinada del 19 de juliol, era tinent al segon esquadr
de cavalleria a la 1a Comandncia del 19 Ter de la Gurdia Civil, aquarterada en
aquells moments a la caserna del carrer del Consell de Cent, a la cantonada del
passeig de Sant Joan de Barcelona.
3
Laltra Comandncia, la 2a, a les ordres del
tinent coronel Modesto de Lara Molina, estava concentrada a la caserna dAusis
March. Ambdues componien el 19 Ter, amb servei arreu de Barcelona ciutat i
amb ms de mil efectius. El seu cap era el coronel Antonio Escobar Huerta, que, al
voltant de les deu del mat, va posar fi a la situaci de confusi que hi havia al cos
en proclamar pblicament que la Gurdia Civil havia dacomplir la cartilla del cos i,
per tant, defensar la legalitat vigent.
4
Aix suposava complir lordre que acabava
darribar del general Jos Aranguren, inspector de la 5a Zona, que el Ter es mobi-
litzs per anar a defensar la Conselleria de Governaci.
5
Totes les forces van reunir-se a la caserna de Consell de Cent i, poc abans de
les onze, van sortir formant una columna dirigida pel coronel Escobar. Van baixar
pel passeig de Sant Joan, cap a lArc del Triomf, el Born i lestaci de Frana, i
desprs de diverses vicissituds van arribar a la Conselleria de Governaci, on hi
havia el general Aranguren. La columna va restar un parell dhores davant la
Conselleria
6
fins que, cap a les dues de la tarda, van reiniciar la marxa dacord
amb les ordres rebudes: anar a rendir els darrers focus de resistncia dels rebels a
la plaa Universitat i a la plaa de Catalunya. Van pujar per la Via Laietana fins a la
Comissaria dOrdre Pblic, on van retre homenatge al president Companys i, efecti-
vament, van intervenir en la rendici dels sollevats a la plaa de la Universitat que
no van oferir resistncia (entre les tres i les quatre de la tarda) i, poc desprs, es
desplaaren a la plaa de Catalunya, on Escobar orden lalto el foc i la Gurdia
Civil socup dels detinguts. A les cinc de la tarda, els combats shavien acabat.
7
El tinent Garrido, per, no va participar en aquestes accions ja que va rebre
lordre de quedar-se a la caserna de Consell de Cent amb una quarantena dho-
Manel Risques Corbella
2. GUARNER, Vicen. Laixecament militar i la Guerra Civil a Catalunya (1936-39). Barcelona, 1980, p. 61.
Sobre la UMRA, vegeu p. 44-46.
3. Shi havia incorporat, procedent de la 4a companyia, al Poble Nou, feia poc. El cap de la
comandncia era el tinent coronel Antonio Moreno Suero.
4. Declaraci de Pedro Garrido, 19 dabril de 1939. Causa 304/39.
5. Era a lactual seu de la Delegaci del Govern a Catalunya.
6. Durant aquest temps, el coronel Escobar, amb un escamot de gurdies, va anar a rendir els
darrers reductes dels artillers rebels procedents de la caserna dIcria, molt afeblits ja, darrere de la
Conselleria.
7. Sobre lactuaci de la Gurdia Civil a Catalunya durant aquests dies, vegeu RISQUES, Manel;
BARRACHINA, Carles. Procs a la Gurdia Civil, Barcelona 1939. Barcelona, 2001.
mes, per tal dorganitzar la seva defensa davant de possibles atacs, que no van
produir-se.
8
De fet, ell no sort al carrer fins lendem, dia 20, que va formar part
de lescamot de la Gurdia Civil que, sota la direcci del coronel Escobar, proce-
d a la rendici del darrer reducte de sollevats a la ciutat, al convent dels Carmelites,
a la Diagonal cantonada amb Llria.
La crispaci al voltant del convent on els insurrectes havien disposat del
decidit suport dels religiosos era total quan arribaren els gurdies, la qual cosa
dificult la comesa del coronel Escobar, que mald per imposar tranquillitat i
negoci la rendici dels rebels entre els quals hi havia un grup de la Gurdia Civil
encapalat pel comandant Agustn Recas Marcos. Tanmateix, no pogu impedir
lincendi del convent i que, quan sortien els detinguts, esclats la violncia. La
Gurdia Civil es va veure superada per la multitud. Garrido ho explica aix:
...Las turbas se precipitaron sobre todos y a pesar de la persuasin y fuerza
moral nuestra para evitar todo derramamiento de sangre por parte de todos los que
del cuerpo actuamos, tanto guardias como oficiales y jefes, fue imposible salvar...
... ms que el comandant Recas i uns vint o trenta gurdies civils que lacom-
panyaven, un oficial de la Gurdia de Seguretat i Assalt, entre dos-cents i dos-
cents cinquanta soldats de cavalleria i un religis:
...Fue imposible detener la avalancha de aquella multitud desbordada y eso que
se trat de hacerles comprender que ramos fieles defensores del pueblo, hacindo-
nos bajas entre unos y otros pues el fuego parta de todas partes...
A ms del cap dels insurrectes, el coronel Lacasa, van morir segons
Garrido un tinent coronel, un comandant i alguns oficials ms, que no pot quan-
tificar.
9
Quatre dies desprs, Garrido marxava amb la columna Durruti cap al front
dArag. Va arribar fins a Bujaraloz i particip en locupaci de Pina dEbre. Segons
declar, hi arribaren cap a dos quarts de quatre de la tarda del 26 de juliol, locu-
paren sota la direcci de metallrgics de la CNT-FAI i remarca els assassinats de
persones de dretes i els robatoris i saqueigs que van fer els milicians: davant la
impossibilitat de contenir-los, va retornar a la columna. Al vespre va sorgir la reac-
ci dels nacionals, que van passar ...a cuchillo... la majoria dels milicians que
shavien quedat al poble. Lendem, quan la columna es dirigia cap a Pina fou ata-
cada per laviaci feixista i va retornar a Bujaraloz. Poc desprs, el 8 dagost va
215
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
8. Els nics incidents remarcables havien passat el capvespre del dia 18 quan, precisament,
Garrido patrullava pels voltants de la caserna i trob un grup duns vint paisans, falangistes, als quals va
detenir per la seva actitud facciosa; per, poc desprs, el comandant Juan Martnez els va deixar en lli-
bertat. El dia 19, quan defensava la caserna, lepisodi ms significatiu fou el contacte amb un grup dar-
tillers sollevats que fugien, derrotats, de la plaa dEspanya.
9. Declaraci manuscrita de Pedro Garrido, Ateca, 19 dabril de 1939. Causa 304/39. Vegeu lexpli-
caci dels fets a RISQUES, M.; BARRACHINA, C., 2001, op. cit., p. 238-241.
216
aprofitar les discrepncies que enfrontaren Durruti amb Prez Farrs que provo-
caren la marxa de Prez Farrs, per aconseguir el perms de retorn a Barcelona,
amb daltres gurdies.
10
Ja a la ciutat comtal, un accident dautombil li supos la baixa mdica fins al
14 de novembre. Durant aquest temps el seu nom es vincul als comits que van
formar-se dins la Gurdia Nacional Republicana (GNR) i que van institucionalitzar-
se el setembre en forma de comit regional; per no es pot verificar la seva partici-
paci directa, difcil daltra banda atesa la seva activitat fora de Barcelona. Den
de lalta, fou destinat pel conseller Daz Sandino a Girona, on va dur a terme tas-
ques de reclutament i instrucci en el segon batall del 1r Regiment, el cap del
qual era el comandant Luis Costell Salido. Llavors va enviar una carta al ministre
de la Governaci en qu demanava el seu trasllat al Grup A de la Policia de
Fronteres, allegant com a mrits principals que havia estat perseguit per les seves
activitats republicanes durant els fets de 1934 a Banyoles i per la defensa de la
caserna de Consell de Cent el 19 de juliol de 1936. En el primer cas fou arrestat i
traslladat a Sabinigo (Osca) durant el bienni negre. En el segon cas va dir que:
...con motivo de la sedicin nefasta del faccio, actu en la defensa del Cuartel
de Consejo de Ciento imponindome al resto de la oficialidad excepto al coronel
Escobar con los guardias revolucionarios y entregu dicho cuartel al Camarada
Responsable del Partido Socialista Unificado (al cual pertenezco), Manuel Garca
Morena...
11
Ms enll que pogus emfasitzar el propi protagonisme en els fets, constitueix
la primera declaraci de la seva militncia poltica.
Que Garrido dirigs la petici a Prieto podria explicar-se perqu la Policia de
Fronteres era competncia del Govern central, per tamb denotava una relaci
poc fluida amb la Generalitat. Encara ms, el 24 de gener de 1937 va rebre lordre
del nou conseller Francesc Isgleas danar al front dArag, on va restar fins al 3
dabril. Poc desprs el ministre de Defensa va recompensar-lo amb lascens a
capit el 14 de maig, per lleialtat al rgim, mentre que el conseller tard dos mesos
i mig a ratificar-lo.
12
Pel juny prestava servei al 19 Ter, on intervingu conjunta-
ment amb el tinent coronel Enric lvarez Samper davant el cap del Ter, el tinent
coronel Modesto de Lara, perqu adopts ...medidas para que en el tercio no
haya fascistas... i al qual van presentar algunes denncies concretes a les quals
Lara no don suport.
13
Lara express la seva prevenci sobre Garrido, al qual titll
Manel Risques Corbella
10. Declaraci manuscrita... Hi ha diverses imprecisions en la narraci de Garrido tant respecte a
lordenaci dels fets i les dates: per exemple (larribada a Bujaraloz, latac de laviaci...) com a exagerar
lactuaci dels milicians a Pina dEbre. Tot plegat, per, no altera el contingut bsic de la seva participa-
ci en la columna i de la incomoditat poltica que li report i que precipit la seva marxa.
11. Carta de 12 de gener de 1937 dirigida a Indalecio Prieto.
12. Ordre de 14 de maig de 1937 del Ministeri de Defensa, Gaceta de la Repblica nm. 132. Se li
reconeixia lantiguitat des del 19 de juliol de 1936. El conseller de Governaci Antoni M. Sbert va publicar
lascens al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 23 de juliol de 1937.
13. RISQUES, M.; BARRACHINA, C., 2001, op. cit., p. 155.
de comunista i responsabilitz dintroduir un clima de pertorbaci dins lescassa
fora que integrava el Ter.
1.1 Lexpedient contra Pedro Garrido
...Como nadie se fiaba de nuestra actuacin como Guardia Nacional
Republicana..., va rebre, a finals de juliol, lordre del cap superior de Policia de
Barcelona, tinent coronel Burillo, de fer una inspecci de les forces de la GNR.
Havia de demanar si els gurdies volien continuar essent nacionals o passar a
Assalt. A partir daquesta activitat va ser quan linspector accidental de la GNR, el
coronel Francisco Brotons, va presentar denncia contra Pedro Garrido, per extra-
limitaci de funcions, fet que comport que se li obrs un expedient. I que, com
veurem, tingu conseqncies insospitades.
Duna banda, la denncia i lexpedient no sexpliquen sense considerar les
tensions que es congriaven entre les forces policials i la seva unificaci l1 de mar
de 1937 en un nic Cos de Seguretat Interior de Catalunya (CSIC), en el qual sha-
vien dintegrar els existents fins llavors.
14
Aix pressuposava la dissoluci de la
Gurdia de Seguretat i dAssalt, del Cos dInspecci i Vigilncia i de la GNR. La
seva plantilla shavia de formar amb membres procedents daquests cossos i, pel
que feia als membres de la GNR, sels donava un perode de quinze dies perqu
sollicitessin a la Conselleria de Seguretat Interior la seva incorporaci al cos uni-
format del nou CSIC o b presentessin instncia al Ministeri de la Governaci per
passar al Cos de Seguretat Interior del Govern de la Repblica.
15
Els Mossos
dEsquadra van quedar al marge de la unificaci i, sobretot en la conjuntura poste-
rior als fets de maig, van perfilar-se com la fora policial de la Generalitat i identifi-
cada, sobretot, amb la seva presidncia.
16
Lexistncia del CSIC havia de comportar la centralitzaci de la poltica dordre
pblic per part de la Generalitat, la desaparici dels comits que actuaven en
aquest mbit i de les patrulles de control,
17
i la despolititzaci dels seus integrants
en benefici duna major professionalitzaci: no debades va prohibir-se lafiliaci
dels seus membres a qualsevol sindicat o partit. Tot plegat havia estat precedit de
reticncies importants, sobretot de sectors anarcosindicalistes que, finalment, lar-
ribaren a acceptar.
18
Com tamb el Comit Regional de la GNR shi pronunci
favorablement tot preveient que el procs de formaci seria llarg. I, ben cert,
aquesta previsi va complir-se.
217
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
14. DOGC, 4 de mar de 1937.
15. Ordre de 2 de mar de 1937. DOGC, 4 de mar de 1937. La unificaci de les forces policials del
Govern de la Repblica va iniciar-se ja a finals de desembre de 1936.
16. Sobre els Mossos dEsquadra, RISQUES, M. Identitat democrtica o tradici espanyolista? La
repressi sobre els Mossos dEsquadra a la postguerra. Barcelona, 2003.
17. El Comit Regional de la GNR va funcionar fins al 14 de maig de 1937. Mentre el Decret de 4 de
mar de 1937 dissolia les patrulles de control per fins al 9 de juny de 1937 no va fer-se efectiu.
18. Aix, per exemple, Dions Eroles qualific dexcellent aquesta perspectiva, que justificava per
les vicissituds de la guerra i el moment revolucionari, a La Vanguardia, 2 de mar de 1937.
218
Daltra banda, cal indicar que va quedar interferit pels fets de maig de 1937, que
van suposar la incautaci dels serveis dordre pblic per part del Govern de la
Repblica. Fou al cap dunes setmanes que comen a fer-se ms efectiu el procs
dunificaci i, pel que feia als membres de la GNR, el juliol es constitu una nova
Comissi Tcnica que havia de realitzar ladaptaci dels membres cap al CSIC.
19
Tanmateix, les circumstncies havien canviat ja que ara lliscaria sota el control molt
directe del Govern de la Repblica. Aix signific, per exemple, que tenia la iniciativa
en les altes i baixes sobretot dels caps i oficialsi que el conseller shavia de limi-
tar a confirmar-les. A ms, assumia la depuraci de les forces policials, qesti espe-
cialment agreujada en la GNR, per episodis de desercions al bndol nacional
20
i pels
comportaments dubtosos dalguns caps i oficials en termes de fidelitat al rgim.
En aquest complex marc, el ja capit Pedro Garrido va rebre lordre del cap de
Policia de Barcelona de fer una inspecci de les forces de la GNR i va iniciar-la a
destacaments de Girona. Era una comesa ms prpia de linspector accidental del
cos, tinent coronel Brotons, que no pas dun capit, motiu pel qual va generar
malestar entre els mateixos caps de linstitut. I aquest aspecte no va ser ali a la
denncia que present Brotons sobre els excessos que, segons ell, estava come-
tent Garrido precisament a les visites dinspecci realitzades fins llavors, 16 da-
gost. A ms, adjunt documents annims que havia rebut en sobre confidencial i
reservat, sobre el comportament de Garrido a Olot, la Bisbal, Santa Coloma de
Farners, Girona, Figueres i Sant Feliu de Guxols.
El primer excs fou que havia ordenat la desaparici de luniforme gris de la
Gurdia Civil i la seva substituci pel vestit propi de la GNR. Garrido havia justificat
la seva decisi en lOrdre d1 de setembre de 1936 de la Inspecci General del
Cos, que ordenava el canvi duniforme de la nova GNR que la diferenciava de
lantiga Gurdia Civil i que no shavia aplicat a Catalunya per decisi dels caps
del cos.
21
I addua que la seva missi era obligar al compliment de les ordres supe-
riors en b de la disciplina i la moral dunes tropes que estaven mal considerades
pel poble en constituir ...ltimos restos de la opresin y la reaccin que traidora-
mente entreg la Patria a las garras extranjeras....
22
En canvi, Brotons sempara-
va en una decisi posterior del Comit Regional, que labolia.
Manel Risques Corbella
19. Ordre de 7 de juliol de 1937 (DOGC de 9 de juliol).
20. Havien tingut un ampli ress els fets de Tortell, de febrer de 1937, en qu un grup de deser-
tors, bsicament de la GNR, foren localitzats a Castellfollit de la Roca i sorganitz la seva persecuci
des de Tortell. En van resultar cinc o sis morts i vint-i-sis detinguts entre els escpols, mentre quatre o
cinc aconseguiren la frontera.
21. L1 de setembre de 1936 havia sortit lOrdre de la Inspecci General de lInstitut, al Butllet
Oficial del Cos, de deixar dusar luniforme gris de la Gurdia Civil i dadoptar el vestit identificatiu de la
nova GNR; alhora es prohibia ls del vestit gris al carrer. A Catalunya, Brotons no va fer difusi daques-
ta Ordre allegant que el Butllet el rebien a totes les dependncies del cos. El 16 de gener de 1937, per
indicaci del conseller de Seguretat Interior, el Comit Regional de la GNR va ordenar que es mantingus
luniforme gris, prohibint tot altre vestit, fins que sunifiquessin els cossos policials en el CSIC. Ho justifi-
cava pel desgavell duniformes, ja que no hi havia prou vestits per als membres del cos i adquirir els nous
anava en perjudici de leconomia dels membres del cos. Daquesta disposici, s que en fu difusi el
coronel Brotons.
22. Declaraci de Pedro Garrido, 23 dagost de 1937, a linstructor Len Luengo.
El tema de luniforme tenia un marcat carcter poltic i simblic; linstructor de
lexpedient el major dinfanteria Len Luengo Muoz va donar la ra a Garri-
do, ja que considerava vigent la prohibici dusar al carrer el vestit gris i que lOr-
dre del Comit era de dubtosa aplicaci i deixava en mal lloc els comandaments
de la GNR, que apareixien supeditats al Comit.
23
I afeg que no complir lOrdre
d1 de setembre:
...implica un sospechoso deseo de resucitar dicho traje de la Guardia Civil que
sigue cubrindose de ignominia en el campo faccioso y lo ha sido de aprobio en el
leal, en Mlaga, Bilbao, Santander y tantos otros frentes y ocasiones, aparte de que
sin uniformidad han escrito pginas de gloria las Milicias madrileas y las heroicas
fuerzas de Asalto y con uniformidad se produjo la catstrofe de la Guardia Nacional
Republicana con ocasin del putsch de mayo del corriente ao...
24
Largumentaci situava el problema en el terreny poltic, lnic en el qual era
possible dentendrel i que, en definitiva, remetia al paper de la Gurdia Civil davant
el Movimiento Nacional i a la rereguarda. A partir daquesta consideraci calia tenir
en compte la problemtica de la vigncia o no de luniforme gris ja que la seva
identificaci amb els facciosos justificava el canvi de vestit. Sobre aquesta base,
Luengo avalava el canvi duniforme, criticava la resistncia del coronel Brotons a
aplicar les ordres superiors i donava la ra a Garrido en considerar que la continu-
tat de luniforme gris posava en relleu ...el amor al color del uniforme de la por
tantos conceptos desprestigiada Guardia Civil....
25
Una Gurdia Civil, deia, que havia tingut un paper no sempre de defensa de la
legalitat republicana i en llocs com Catalunya, on s ho havia fet, estava afectada
pel comportament dubitatiu de caps com Brotons i actituds poc fermes en el com-
pliment dordres superiors, com exemplificava el cas de luniforme.
Aquesta dimensi poltica es fa encara ms present en laltre motiu que preci-
pit lexpedient: els continguts de les xerrades de Garrido a les casernes i que
Brotons consider que:
...no slo no se ajustan a la correccin debida, sino que pueden ser a su vez
atentatorios a la disciplina, a ms de vejatorios y ofensivos para todo el personal de
Jefes y oficiales de la Guardia Nacional Republicana con destino en esta Generali-
dad...
26
219
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
23. Luengo no accept la ra adduda per Brotons de mantenir el vestit gris per no desmoralitzar la
tropa a causa de lescassa uniformitat, en mancar vestits. Sens fa impossible de certificar aix. Cap dels
oficials que prest declaraci davant Luengo, dels destacaments on parl Garrido, no en parlen. I un
dells, el tinent Miguel Revillo lvarez, de Figueres, en declaraci de 22 dagost de 1937, va dir que tota
la fora havia rebut el vestit per que ms tard arrib lOrdre que obligava a usar aquest vestit gris.
24. Informe del major Len Luengo, 7 de setembre de 1937.
25. dem.
26. Informe del cap accidental de la GNR, coronel Francisco Brotons, 16 dagost de 1937.
220
Aquesta fou la ra bsica que precipit la denncia de Brotons. A les diferents
unitats que va recrrer Garrido, en companyia dun dels ms significats gurdies
del ja extingit Comit Regional, va questionar la fidelitat republicana de caps de la
GNR, fins i tot narrib a titllar alguns de feixistes i atribu a aquest condicionant
ideolgic el retard en la formaci del CSIC.
El tema assol noves dimensions quan Garrido prest declaraci davant
Luengo, el 23 dagost de 1937. A ms de ratificar la seva apreciaci sobre el tema
de luniforme i la necessitat de cremar el vestit gris que recordava la desapa-
recida y odiosa Guardia Civil, defens la necessitat de dur a terme la purifica-
ci de linstitut ja que havia estat al servei de lopressi abans del 19 de juliol de
1936 i desprs ...haba dado un lamentable y abrumador tanto por ciento de trai-
dores a la Causa del pueblo. Les desercions de gurdies civils al front dArag,
Madrid, Mlaga, Bilbao i daltres localitats es completaven amb la denncia de les
que hi havia hagut a Catalunya, que xifrava en uns dos-cents membres de la clas-
se de tropa i sotsoficials, la majoria de les comandncies de Barcelona i Girona. I
adjunt un document del 3r Ter, de vint-i-tres caps i oficials que havien desertat a
lestranger i que estaven en la zona nacional.
27
Plantejava, doncs, amb tota cruesa el tema de les desercions i apuntava noms
concrets sobre la qesti que, o estaven amb els facciosos o havien desaparegut.
Per no noms aix sin que sexplai en la valoraci de lactitud poltica que
mantenien caps i oficials del 3r i del 19 Ter de la GNR, a Catalunya, en aquells
moments.
28
Bsicament Garrido posava lmfasi en la seva ideologia, que exem-
plific en moments concrets de la seva trajectria professional en actuar contra els
obrers (Brotons), o durant els fets doctubre (Costell), o els de maig (Aznar); de fer
campanya a favor de les candidatures cedistes (Brotons, Lara), dalliberar detin-
guts facciosos el 19 de juliol (Martnez) i de manifestar-se de forma obertament
monrquica (Lzaro), feixista (Martnez), reaccionria (Navarro) o derrotista (Lara);
tamb va retreure a Lara articles que havia publicat a la Revista Tcnica de la
Guardia Civil el setembre i octubre de 1934. A ms, en algun cas (Brotons, Aznar)
els associ amb laixopluc a persones reaccionries.
Brotons fou interrogat per Luengo respecte del tema de les desercions, en
concret sobre la fugida doficials de la seva comandncia el febrer de 1937, i
declar que, en conixer els fets, va transmetre les ordres necessries per a
Manel Risques Corbella
27. Eren els comandants Felipe Moragriega Carvajal, Ismael Navarro Serrano (a llapis hi ha, afegit:
...ya haba sido destinado fuera antes del Movimiento...). Els capitans Bernardo Gmez Arroyo, Mariano
Sola Ruiz, Francisco Carazo Carazo, Emilio Calvo Cantesi i Carlos Cordn Cervera. I els tinents Federico
Chacn Cuesta, Adolfo Olieta Rovira, Vicente Rodrguez Rodrguez, Jos Mrmol Clares, Luis Ramn
Barranco, Amador Aguinaco Zudarie (a llapis: fue asesinado por ellos), Blas Moren Berbedes, Jos
Queral Fernandez, Antonio Roca Prez, Alfonso Fonollera Gonzlez, Fernando Laguarte Samper,
Raimundo Jimnez Amig, Germn Moren Berbedes, Agustn Barcelona Lpez, Jos Segoviano
Martinez Campo, Salvador Campillo Ballestar.
28. En concret del coronel Francisco Brotons Gmez, del tinent coronel Modesto de Lara Medina,
el comandant Mariano Aznar Montfort i els capitans Rafael Lzaro Varela, Luis Costell Salido, Juan
Martnez Lpez i Julio Vallarino. He tractat detalladament els casos de Brotons, Lara i Aznar a Procs a la
Gurdia Civil...
detenir-los.
29
Daltra banda, aport dos documents en relaci amb Garrido, que li
havien arribat a travs del cap de la Comandncia de Girona, capit Rafael
Lzaro Varela (un dels denunciats per Garrido): un telegrama de 28 doctubre de
1934 en el qual Garrido demanava el seu trasllat a Astries i un lbum laudatori a
la Gurdia Civil per la seva actuaci durant els fets doctubre de 1934, ofert per
una comissi de vens, que Garrido va acceptar a Banyoles i va enviar al capit
de la segona Companyia, a Olot. Lavalaven ms de dos-cents vens represen-
tants de les forces vives de la ciutat agrats per lacci de la benemrita i que, a
ms, van lliurar 6.000 pessetes per a les vctimes de linstitut. Poc desprs, com
veurem i de forma que pot semblar contradictria, Garrido fou denunciat per
vens daquesta poblaci per la seva actuaci concreta precisament durant
aquests fets.
Amb aquests documents es pretenia evidenciar com Garrido havia desenvolu-
pat unes prctiques repressives que no el diferenciaven dels altres oficials, als
quals ell havia denunciat. Garrido ratific davant Luengo ambds documents tot
justificant la petici danar a Astries per contrarestar la repressi que shi estava
endegant; i lacceptaci de llbum, prvia autoritzaci superior, perqu en aquells
moments no es podia procedir daltra manera i tots els membres del cos shavien
hagut de posar la insgnia de la repressi.
En un altre sentit, hi havia una certificaci del delegat dOrdre Pblic de Girona
sobre Garrido on el qualificava com a persona de intachable conducta, un leal y
ferviente republicano, com havia mostrat lany 1934, quan era cap de lna a
Banyoles:
...haciendo mucho en favor de los detenidos de aqulla poca, costndole por
ello serios disgustos con sus superiores y como consecuencia un traslado a
Barcelona y otro a Sabinigo.
30
I un expedient que se li inici per la denncia de diversos vens de Banyoles
que lacusaven de no haver preservat la pau social, de passivitat davant els actes
de sabotatge i de concomitncia amb elements extremistes, aix com dactuaci
dubtosa el 6 doctubre. Fou castigat amb catorze dies darrest domiciliari i tras-
lladat a Sabinigo (Osca).
31
Lanlisi de la documentaci port linstructor Len Luego a la conclusi que,
en el fons de les denncies, hi havia una acusada animosidad y parcialidad con-
tra Garrido, home duna clara personalitat antifeixista. Per aix shavien aportat el
telegrama dAstries i llbum de reconeixement, per tal de presentar-lo com ...un
hombre afecto a la situacin fascistoide del llamado bienio negro. I, encara ms,
aquesta animadversi culmin en el fet que el conseller de Governaci de la
221
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
29. Declaraci de 30 dagost de 1937.
30. Cpia del certificat del delegat dOrdre Pblic de Girona, Amadeu Oliva Ayats, 1 de maig de
1937.
31. Linstructor fou el capit de la 3a Companyia de la Comandncia de Girona, Manuel Navarro
Garca, 9 de novembre de 1935.
222
Generalitat de Catalunya, assessorat previsiblement pels caps de la GNR i en con-
cret per linspector accidental Francisco Brotons, no li va reconixer lascens a
comandant que li havia atorgat el Govern central i havia disposat que no cobrs
altrament que de capit.
32
Daltra banda, desqualific el valor de les notes confidencials, annimes,
sobre les xerrades de Garrido perqu no constituen un instrument adequat, ja que
shaguessin hagut de presentar escrits reglamentaris. A ms, els caps dels desta-
caments dOlot i Figueres van declarar que ells no havien enviat cap nota a la
Comandncia de Girona, motiu pel qual la informaci noms podia procedir dindi-
vidus que van actuar desquena als seus superiors, la qual cosa era atemptatria a
la disciplina. I atribu als caps dels destacaments de Girona i Santa Coloma de
Farners, i de la Comandncia de Girona, Rafael Lazn Varela, la decisi de trans-
formar posteriorment, en escrits oficials signats pels caps de destacament, el que
havien estat confidncies.
33
En qualsevol cas, aquesta qesti procedimental quedava en segon terme pel
fet que el mateix Garrido havia reconegut expressar-se contra el vestit gris i denun-
ciar les defeccions en el si de la GNR per sense concretar noms. En conseqn-
cia, linstructor dictamin que no apreciava cap delicte en el comportament de
Garrido no ho eren en si mateixos els contiguts de les xerrades, i que lnica
falta possible era dextralimitaci en les seves atribucions: per aix noms ho
podia valorar i sancionar qui li havia encomanat la missi, el cap de Policia.
Finalment, en derivar de lexpedient crrecs de relativa gravetat contra caps i ofi-
cials de la GNR calia passar les actuacions a lauditor.
1.2 Els cessaments
Quan lexpedient de Garrido arrib al cap superior de Policia, aquest lenvi al
general en cap de lExrcit de lEst, Sebastin Pozas, el qui va traslladar-lo a lau-
ditor, Salvador Campos, el 20 de setembre de 1937. Set dies desprs, Campos
inform Pozas que calia passar-lo al ministre de la Governaci perqu resolgus
respecte de la situaci dels caps i oficials de la GNR denunciats per Garrido; i
coincidia amb Luengo, que la possible extralimitaci de Garrido lhavia de resoldre
el cap superior de Policia de Barcelona.
Pozas consider aquest informe de lauditor ambigu i mancat de precisi en la
qualificaci de crrecs i determinaci de responsabilitats, motiu pel qual li retorn.
Campos va redactar un nou i detallat informe el 5 doctubre de 1937, en qu dicta-
min que, acusats de desafecci al rgim republic, no podien continuar exercint
cap comandament i havien de passar a la situaci de disponibles: els tinents coro-
nels Mariano Aznar i Modesto de Lara Molina; els majors Juan Martnez Lpez i
Manel Risques Corbella
32. DOGC, 19 dagost de 1937. Sbert es neg a ratificar el seu ascens a comandant, fet pel
Ministeri.
33. No fa referncia als caps de Sant Feliu de Guxols i de la Bisbal, que van traslladar-se a Girona
per comunicar verbalment a Rafael Lzaro el que els digueren gurdies que havien assistit a les xerrades.
Julio Vallarn; els capitans Rafael Lzaro Varela, Luis Costell Salido i Manuel
Navarro Garca. Pel que feia al coronel Brotons, ja havia estat retirat i donat de
baixa, motiu pel qual ja quedava sancionat.
34
A ms, per resoldre les denncies
contra caps i oficials i la depuraci de la GNR proposava que la Sala Militar del
Tribunal Suprem designs un jutge especial ...con preferencia ajeno a esta regin
autnoma (con el fin que pudiera obrar sin prejuicios)... que instrus el procedi-
ment judicial oport, dacord amb la Llei de 23 de maig de 1936.
Pozas va donar conformitat al dictamen de lauditor el 6 doctubre. La baixa
de Brotons ja shavia fet efectiva i la dels dos tinents coronels Lara i Aznar va fer-
se efectiva a principis de desembre de 1937, per ordre de la Generalitat, previ
passi a la situaci de disponibles forosos per part del Ministeri de Governaci.
35
1.3 De Guadalajara a la derrota. La seva rendici
Quan va tornar a Barcelona en acabar la comissi de serveis, tenia destinaci
com a capit a una de les noves companyies del CSIC
36
per prcticament no shi
incorpor perqu va rebre lordre de Sbert de desplaar-se al front, a Guadalajara,
el novembre de 1937. No sabem si va arribar-shi a incorporar per s que fou tras-
passat al poder central i pass a comandar el 4t Grup dAssalt, format per diver-
sos grups de les forces policials que havien vingut a Barcelona amb motiu dels
fets de 1937.
El 5 dabril de 1938, desprs de locupaci de Lleida pels nacionals, el
Ministeri de Defensa el va nomenar cap de les forces militars de la Vall dAran. Shi
va desplaar, per Puigcerd, amb passaport diplomtic signat pel ministre
Indalecio Prieto, particip en levacuaci de les forces de la Vall i pass a Frana.
A Luchon decid retornar a lEspanya republicana per Portbou, mentre daltres
optaren per passar-se a lEspanya franquista. Posteriorment, des de lagost fou
destinat al front de Llevant, primer a Albacete i desprs a Valncia, on fou castigat
amb catorze dies darrest domiciliari, a partir del 19 de desembre, pel comandant
en cap accidental de la 3a Divisi General, Jesus Valds. El motiu fou una reuni
de capitans i caps del Grup Uniformat del Cos de Seguretat, el 18 de desembre,
en la qual consideraren un abs que sels obligus a tornar al front. Tot i aix, shi
223
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
34. Brotons havia estat donat de baixa pel Decret de 19 de mar de 1937 del Ministeri de
Governaci, per el Govern catal no la va aprovar, emparant-se en el fet que el tinent coronel depenia
de la Generalitat. Aix ho comunic linspector general del cos al Comit Regional de la GNR, que el 21
de mar va inhibir-se de les conseqncies derivades de la continutat de Brotons, considerant ...su
probada deslealtad al rgimen.... Causa 1/39 Nota reservada de la Inspecci General de la GNR al cap
de la IV Divisi Orgnica. Una nova Ordre de 14 de setembre de 1937 (Gaceta nm. 258) del Ministeri va
cessar-lo.
35. El context de confrontaci entre els dos governs explica tamb que Aznar hagus estat ascen-
dit a tinent coronel per ordre de la Generalitat (DOGC 11 dagost de 1937) i cessat pel Ministeri, que el
pass a la situaci de disponible fors el 13 doctubre de 1937 (Gaceta nm. 283). Fins al 3 de desem-
bre no fou cessat (DOGC 5 de desembre de 1937).
36. DOGC, 22 dagost de 1937: dacord amb linforme de la Comissi Tcnica es creaven onze
companyies de la Secci uniformada del CSIC amb un total donze capitans, trenta-tres tinents, seixan-
ta-sis sergents, cent-noranta vuit caporals i mil nou-cents noranta gurdies.
224
incorpor novament el gener de 1939, a la lnia de Camarena fins que, desprs de
diverses vicissituds, el 28 de mar iniciaren les negociacions de rendici i, len-
dem, a les vuit del mat va lliurar-se a lexrcit nacional.
Segons explica Garrido, fou traslladat a Ateca el 9 dabril: all va redactar una
llarga declaraci, manuscrita, deu dies desprs. El 20 de maig el general en cap de
la 5a Regi Militar ordenava el seu trasllat, via ferroviria, a Barcelona. Llavors va
iniciar-se una informaci que bsicament apleg la declaraci manuscrita de
Garrido i un informe de la Gurdia Civil que linstructor va remetre a lAuditoria el
24 de maig en considerar que en derivaven hechos graves entre els quals desta-
caven els segents:
1. Ejercer el cargo de jefe del orden pblico de las columnas de Aragn.
2. Haber mandado fuerzas de las columnas de la CNT y FAI de la columna
Prez Farrs Durruti, las que al entrar en Pina de Ebro se desbordaron por
robo, pillaje y saqueo, cometiendo toda clase de desmanes, incluso varios
asesinatos.
3. Haber obtenido dos ascensos: el de Capitn por lealtad al rgimen y el de
Comandante por mritos de guerra.
4. No haber pasado a la Espaa nacional cuando hallndose en Francia huido
por el desastre de Lrida se hizo un plebiscito para ello.
5. Amenazado de ser sometido a un juicio sumarsimo fue salvado por los Jefes
reunidos para juzgarle, al calificarle de buen antifascista...
Linstructor va considerar aquesta condici confirmada pels fets segents:
a) salir voluntario al frente mandando una columna de la FAI,
b) contribuir el 19 de julio de 1936 al fracaso del Glorioso Movimiento Nacional
y por lo tanto haberse puesto en contra de l,
c) ser causa de la detencin de algunos compaeros,
d) erigirse en Inspector de la Guardia Nacional, exhortando a la fuerza que revi-
sitaba con discursos llenos de marxismo,
e) considerar como odioso el ms insignificante emblema de la Guardia Civil...
37
El 4 de juliol siniciava el procediment sumarssim ordinari que instru el coro-
nel dinfanteria Salvador Montemayor Krauel i en qu actu de secretari lalferes
honorfic Salvador Rodrguez Molins. I dict una interlocutria de processament
sobre la base de la informaci de qu disposava fins a aquell moment i que havia
entrat al jutjat quatre dies abans. Daltra banda, el 24 de juny de 1939, a travs de
la Subcentral de Catalunya del Servei dIntelligncia Militar (SIMP), aportava a
lauditor de Guerra el llarg expedient a qu fou sotms Garrido durant el juliol i
setembre de 1937 per extralimitaci de funcions durant les visites dinspecci; i
Manel Risques Corbella
37. Informe de linstructor, 24 de maig de 1939, dirigit a lauditor de Guerra. Causa 304/1939 Arxiu
del Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona.
que provoc, a loctubre daquell mateix any, actuacions contra caps i oficials que
hi apareixien com a desafectes a la Repblica.
2. EL SUMARSSIM ORDINARI 304/39
La tasca del jutge instructor Carlos Montemayor no fou ingent, si atenem
lescs volum de documentaci que va aplegar o de testimonis que va recollir. El
material ms ampli era lexpedient de 1937, que el SIMP havia aportat a lAuditoria
abans que ell inicis la instrucci, i la declaraci de Garrido a Ateca, a qu tamb
ens hem referit anteriorment. Els elements nous que Montemayor recoll (tres en
total) gaireb no aportaren noves dades significatives respecte dels documents
anteriors. Per tingueren importncia per a perfilar Garrido en termes ideolgics i
personals i, daquesta forma, situava el terreny de joc de la justcia en lmbit de
la denigraci personal i de la venjana, que eren els elements legitimadors dels
procediments sumarssims del franquisme.
En primer lloc, hi ha la declaraci manuscrita del comandant dinfanteria
Manuel Fernndez Cordn, que es trobava en situaci de disponible gubernati-
vo a Valncia, que qualificava Garrido com a:
...adicto entusiasta de la causa marxista, como ha venido probando con su con-
ducta, considerndosele por los campesinos y obreros rojos del Ampurdn como su
jefe...
Fernndez es referia als anys anteriors a la guerra, quan Garrido prest servei
durant gaireb deu anys a la Comandncia de Girona. I no noms aix sin que
durant els fets de 1934 va significar-se muy activamente en favor de los separa-
tistas rojos a Banyoles, on estava destinat, motiu pel qual fou denunciat i traslla-
dat fins que desprs de les eleccions de febrer de 1936, que donaren la victria al
Front Popular, va reincorporar-se a la destinaci anterior. Es tractava, en definitiva,
dacusacions ideolgiques que maldaven per perfilar la maldat del personatge ja
abans del 19 de juliol de 1936.
Destacava tot seguit, un telegrama del SIMP de 29 de juliol de 1939, que deia
el segent:
...Al estallar el Movimiento Nacional, se encontraba destinado en Barcelona,
tomando el mando del pelotn de la Guardia Civil, ponindose a las rdenes del
mando rojo. Una de las primeras y principales actividades que despleg fue en el
Convento de los Carmelitas de Barcelona, cuando al rendirse los oficiales
Nacionalistas, a medida que estos eran sacados por las hordas rojas, uno a uno, y al
pasar por la punta principal, Garrido, pistola en mano, los mataba a boca de carro...
La tergiversaci dels fets, la calmnia sobre el comportament i linvent de
delictes de sang permetien formalitzar, des dinstncies oficials, uns crrecs que
no responien a cap realitat. Es tractava de crear lespai ideolgic, com ms
225
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
226
reforat millor, per tal de criminalitzar Garrido. Daqu els antecedents que aport
la Inspecci General de la Gurdia Civil, procedents del Cuartel General del
Generalsimo i, altre cop, del Servei dInvestigaci i Policia Militar, amb carcter
reservat. En especial, linforme del SIMP, a Burgos, el 17 de juny de 1939, assolia
una especial perversitat en adobar amb mentides i qualificatius injuriosos el false-
jament de fets, amb un llenguatge barroer:
...Lleg a la categora de comandante del ejrcito rojo, siempre estuvo en
Seguridad, fue expulsado del territorio cataln, se dedic desde los primeros das de la
revolucin en ir al frente a robar, asesinar y embriagarse, recorra los Cuarteles echan-
do por su boca sapos y culebras contra la Guardia Civil, formaba camarilla con los
Comits, reclutando personal para mandarlo al frente, quedndose l en Barcelona,
haciendo vida de cabaret, con varias queridas que tena instaladas por la parte de San
Andrs, en unas torres. Durante la revolucin no hizo otra cosa que la recluta, el robo,
crimen y ltimamente practic el espionaje rojo por la parte de la frontera francesa,
siendo el que dio la voz de alarma de que la guardia nacional republicana en Barcelona
estaba realizando el enlace con F.E. ...
38
La baixesa del text no s casual ni esdev un cas allat: s habitual amb
algunes matisacions en molts informes oficials que sincorporaven als procedi-
ments franquistes i que bastien, sense cap comprovaci, linforme de linstructor i,
encara pitjor, la sentncia. Altres dos documents completaven la instrucci: las-
cens de Garrido a capit a proposta del ministre de la Governaci i del Comit
Central de la GNR i el testimoni del gurdia civil Mariano Calle Pajares en els ter-
mes segents:
...fue uno de los que ms acusaciones present a los dirigentes de la CNT sobre
la conducta de Jefes y Oficiales de ambos tercios, presentndose continuamente al
Comit con el mismo objeto, llegando a aconsejar el asesinato, ascendiendo a
comandante de milicias...
39
Sobre aquestes bases, Carlos Montemayor va dictar interlocutria de proces-
sament el 20 de juliol de 1939, que se li va llegir lendem a la pres Model i va
prestar la declaraci indagatria. En aquesta declaraci va afirmar que havia sal-
vat el barton Marcos Redondo i el metge de Pina, al mateix temps que reconeixia
la seva afiliaci al PSUC durant tres mesos, si b la justificava perqu les cir-
cumstncies lhi havien obligat. La relaci amb Redondo qued verificada per una
carta que el barton li dirig des de Saragossa en qu sexcusava de no poder-lo
Manel Risques Corbella
38. Causa 304/1939.
39. 20 de mar de 1939. Mariano Calle Pajares pertanyia a la segona companyia del 19 Ter, amb
destinaci a la caserna de Collblanch. El gener de 1939 fu una detallada declaraci per escrit sobre els
membres del comit de la Gurdia Civil que va formar-se desprs del 19 de juliol de 1936 i dels membres
del cos implicats amb la Repblica. Arxiu Histric de la Gurdia Civil. Madrid.
visitar i li assegurava que estava fent gestions al seu favor ja que el considerava un
bon soldat ...ahora sobre todo, que gracias a nuestro Caudillo hay justicia en
Espaa y uno puede sentirse orgulloso de servir a Espaa y a nuestro inmenso
Caudillo....
40
Llavors, Montemayor va redactar el seu informe el 7 dagost de 1939: incorpo-
rava tots els crrecs i maldats que, simplement apuntats, assolien la categoria
de fets provats. Sense ms. Al cap de dos dies, les interlocutries de processa-
ment van passar a plenari i les actuacions a la fiscalia militar, que noms tard deu
dies a redactar les seves conclusions. No va aportar noves proves ni va recrrer a
daltres testimonis. El mateix dia 19 va nomenar-se el defensor, un militar, loficial
tercer honorfic del Cos Jurdic Militar, Francisco Eyre Fernndez, i es proced a la
lectura dels crrecs contra Garrido. Ell deman la compareixena de Marcos
Redondo i de Francisco Anglada Quintana, aix com que sadjunts laval de Juan
M. Tortajada, un pags de Casa Altas, de bona conducta quan va estar destacat al
seu poble. Redondo no fou convocat ni tampoc Anglada.
41
A lordre de la regi de 23 dagost es convocaven sis consells de guerra, cinc
dels quals havia instrut Montemayor, entre ells el de Pedro Garrido, a celebrar el
dissabte 26: realment, feina, no nhi havia faltat.
42
El consell de guerra fou molt
curt i no practic cap prova nova. Sense que en quedi constncia a lacta, hi ha un
escrit duna religiosa del collegi de la Travessera de Grcia, gueda de Santa
Teresa de Jess Bravo Abrego, on declarava que els dos o tres primers dies de
lalzamiento una part de la comunitat va refugiar-se a la caserna de la Gurdia Civil,
amb el comandant (Lpez) Carrillo i amb Garrido.
43
No hi ha cap altra referncia a
aquesta declaraci, que tampoc no va motivar cap indagaci per part del tribunal.
En canvi, s que hi ha una menci explcita als documents procedents de diversos
destacaments (Figueres, Olot, Girona, la Bisbal, Sant Feliu de Guxols, Santa
Coloma de Farners) on Garrido va anar a fer inspecci i xerrades a lestiu de 1937.
La sentncia, dictada el mateix dia, condemn Garrido a pena de mort per un
delicte dadhesi a la rebelli militar. Bsicament inculpava Garrido de tenir ante-
cedentes francamente izquierdistas; de presenciar, el 20 de juliol de 1936, impa-
siblemente como las turbas asesinaban a varios oficiales; de participar en la
columna Durruti-Prez Farrs, compuesta por anarquistas y milicianos asesinos y
desarrapados al frente de Aragn donde contempl como sus huestes asesinaban
a varios vecinos combatiendo con las tropas nacionales que intentaron recuperar
dicho pueblo. Posteriorment fou nomenat inspector general de la GNR i va visitar
diverses poblacions on va dirigir-se als gurdies hacindoles ver en sus arengas
el sentir ms rojo, revolucionario, despectivo para sus anteriores Jefes y para la
227
Pedro Garrido, gurdia civil antifeixista
40. Carta, 15 de maig de 1939. Causa 304/1939.
41. Segons consta en linforme de Montemayor, Anglada havia estat lnic testimoni que havia
deposat en el sumari tot manifestant que coneixia molt superficialment lacusat i que en desconeixia
lactuaci durant la dominaci roja.
42. Un dels convocats, per al divendres 25, era contra els gurdies civils tinent coronel Flix Gavari
Hortet, capit Manuel Hervas Rodrguez i tinent Guillermo Escudero Gonzlez. Havien estat cap i oficials
dels Mossos dEsquadra entre 1936 i 1939. Vegeu RISQUES, M., op.cit., 2003.
43. Escrit, 23 dagost de 1939. Causa 304/39.
228
Guardia Civil; cometiendo adems con la gentuza que le acompaa toda suerte de
desmanes. Va ascendir a comandant i regresa de Madrid a Barcelona para repri-
mir la revuelta del POUM.
44
A la Vall dAran va ser derrotat i despus de volar los
puentes de las carreteras, se retira a Francia, on no va aprofitar lopci que tenia
de passar a lEspanya nacional i se traslad a la zona roja. Finalment, desprs
de passar al front de Llevant i traslladar-se a Camarena, fou aprehendido i acaba
amb la postilla que se dedic adems al robo, al crimen y al espionaje.
45
Deixo a la intelligncia del lector lapreciaci daquests crrecs, sobre els
quals no ho oblidem el tribunal bas la seva petici de pena de mort.
El 9 de setembre lauditor don la seva conformitat a la sentncia, que fou
aprovada pel capit general tres dies desprs. A partir daqu noms quedava
esperar la decisi del Caudillo, ja que lexecuci depenia de la seva ratificaci
superior: lenterado arrib al cap de dos mesos, amb data 11 de novembre. Pedro
Garrido Martnez va ser afusellat al Camp de la Bta a les sis de la matinada del 14
de novembre i inhumat a la fossa comuna. Tenia quaranta-cinc anys.
Manel Risques Corbella
44. Enlloc no hem trobat constncia daquest viatge de Madrid a Barcelona.
45. Sentncia, 26 dagost de 1939. Causa 304/1939.