Llibre

Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
grau mitj grau superior
PROVES
noves
coneixements orals grau elemental
el marc
europeu de
referncia introducci
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci, creada pel Decret
173/1985, s lorganisme de la Generalitat encarregat destablir i efectuar
les proves per a lobtenci de certificats de coneixements de valenci.
Des de lany de la seua creaci fins a lactualitat han passat moltes
persones per les proves que any rere any han sigut convocades. Ms
dun mili de matrcules shan registrat al llarg destos anys i shan
expedit ms de 460.000 certificats.
El valenci est present en el nostre sistema educatiu des de fa 25
anys, com a matria destudi i com a llengua dinstrucci. Al llarg destos
anys shan aprovat disposicions legals per a homologar lestudi de
lrea de Valenci en els ensenyaments obligatoris i no obligatoris al
certificat elemental de coneixements de valenci que expedix este
organisme. Estos fets han canviat de manera substancial les demandes
de certificats de la Junta Qualificadora per part dels ciutadans. Mentres
que fa quinze anys el grau elemental era el que ms demanda tenia,
seguit del de coneixements orals, hui en dia el nivell ms sollicitat s
el certificat de grau mitj, amb ms de 30.000 matrcules anuals, seguit
del grau superior, amb ms de 10.000.
Les proves, al llarg dels anys, han anat evolucionant amb lleugeres
variacions per a adaptar-se al moment en qu es realitzen i a les
necessitats de cada moment. s obvi que estos certificats han sigut
tils a moltes persones i a moltes institucions per a valorar els
coneixements del valenci. Entre tots els certificats, ja ho hem comentat
ms amunt, el certificat de grau mitj s el ms sollicitat, ja que este
certificat s el que atorga, a la persona que el possex i a la instituci
que el valora, una garantia mnima respecte de les habilitats que es
JQCV
de la Uni Europea i limpacte del fenomen de la globalitzaci han tingut
repercussions, ms o menys directes, sobre els moviments migratoris
i sobre la inevitable tendncia a la multiculturalitat, i han provocat una
creixent necessitat de potenciar els mecanismes de resposta per tal
de facilitar el coneixement de la llengua i la cultura dels valencians a
les persones nouvingudes i, aix, facilitar-los la integraci en la societat
dacollida.
Un altre aspecte que sha tingut en compte s la necessitat dhomologar
els sistemes davaluaci de la competncia lingstica en la llengua
prpia, el valenci, amb el marc teric i metodolgic que sutilitza en
la resta de llenges de lentorn europeu.
Estes noves proves van ser experimentades durant el mes de maig de
2007. Es van passar a 741 persones dels cursos de valenci de
preparaci per a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements
de Valenci en centres de Formaci de Persones Adultes, dels cursos
per a empleats pblics, descoles oficials didiomes i dinstituts de
secundria. A la vista dels resultats obtinguts en estes proves
experimentals, selabor un informe que analitzava els aspectes
organitzatius de les noves proves, la comprensibilitat dels tems, els
resultats en comparaci amb els percentatges daptes de les proves
actuals i la comparaci dels criteris de correcci de les anteriors i de
les noves. A les proves i als criteris que publiquem ac ja shan incorporat
els canvis necessaris detectats i les propostes de millora de la fase
experimental.
JQCV
7 6
demanen duna llengua en el context de la situaci actual, s a dir, en
les habilitats de comprensi i expressi orals i escrites que ha de tindre
una persona per a ser capa dusar el valenci en les situacions ms
habituals. Per tant, este certificat qualifica la persona que el possex
com a competent per a poder usar el valenci amb un domini que
podem qualificar de funcional, tant per escrit com oralment, en les
situacions que la seua vida quotidiana o la seua professi li demanen.
Lany 2001, el Consell dEuropa va celebrar lAny Europeu de les
Llenges, i en este context es va divulgar el Marc europeu com de
referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar, un document
que el Consell dEuropa va fer seu i va integrar com un dels elements
importants en el seu projecte de poltica lingstica. Este document ha
servit en els ltims anys perqu les institucions, els docents i els
avaluadors de llenges hagen anat introduint canvis en els mtodes
densenyament, aprenentatge i avaluaci de les llenges.
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci, com a organisme
avaluador de llengua, va iniciar un treball destudi, divulgaci i adaptaci
del Marc europeu al context valenci. Esta publicaci, NOVES PROVES,
pretn ser un element important per als canvis que sintroduiran en les
proves emmarcades en una metodologia densenyament i aprenentatge
que no s nova, per que est considerada en lmbit europeu com la
ms efica en lestudi de les llenges; una metodologia comunicativa
que afavorix laprenentatge duna llengua per a les tasques en qu ha
de ser usada.
El llibre que tenen a les mans s el resultat dun llarg procs dadaptaci
i estudi del Marc europeu als certificats dels nivells de coneixements
de valenci de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.
En este treball trobaran, per a cada un dels quatre nivells de coneixements
de llengua, una explicaci ms detallada dels objectius i dels continguts,
la nova estructura de les proves i, finalment, una mostra de cada una
de les proves amb els criteris que sutilitzaran en la correcci i avaluaci
destes. En lexplicaci dels objectius i dels continguts hem procurat
utilitzar la metodologia i la terminologia del Marc europeu i els objectius
i continguts establits en lOrde de 16 dagost de 1994, de la Conselleria
de Cultura, Educaci i Cincia, per la qual sestablixen els certificats
oficials administratius de valenci que expedix la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valenci i shomologuen i revaliden altres ttols i
certificats (DOGV nm. 2.331, de 24 dagost de 1994).
Tamb sha tingut en compte que lentrada de ple en la societat de la
informaci i de la comunicaci, lacceleraci del procs de construcci
JQCV
9
Versi en francs: http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/CADRE_fr.asp
Versi en angls: http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/CADRE_en.asp
El Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre,
ensenyar, avaluar
1
s un document elaborat pel Consell dEuropa per
tal dafavorir leducaci lingstica, laprenentatge de llenges i el
plurilingisme en el context poltic de la Uni Europea. El text s fruit
del treball de molts anys dun grup dexperts en didctica de les llenges
i el nivell de seriositat, la professionalitat i el rigor el fan extremadament
til per al professorat i per a les institucions pbliques encarregades
de planificar, programar i avaluar lensenyament i laprenentatge de
llenges en els pasos que formen part de la Uni Europea. Este
document es pot trobar tradut a moltes llenges en la pgina web del
Portfolio Europeu de les Llenges: http://www.coe.int/T/DG4/Portfolio.
El marc s un instrument fonamental per a facilitar i promoure la
cooperaci entre els organismes educatius de diferents pasos i per a
establir les bases per al reconeixement recproc dels certificats en
llenges expedits per institucions de tota Europa. Es tracta, per tant,
dun document marc que establix les bases per a coordinar, homologar
i racionalitzar laprenentatge lingstic, que permet articular millor les
titulacions expedides per les diferents administracions educatives i que
10
JQCV
11
Per a facilitar laplicaci del marc general a situacions concretes, el
document planteja una proposta de concreci dels nivells de referncia
a partir de lexplicitaci de les habilitats comunicatives implicades en
les activitats comunicatives corresponents a cada nivell. Desta manera,
el marc possibilita la descripci dels nivells de domini de les llenges
exigits pels exmens i els programes davaluaci existents, i pot facilitar
aix les comparacions entre diferents sistemes de qualificacions. Per
a aix es definixen els criteris per a la descripci dels nivells comuns
de referncia, que queden exposats en el document i que reprodum
en els quadros 1 i 2 del final deste apartat. Estos nivells comuns de
referncia possibiliten la construcci descales de domini duna llengua
que permeten situar cada aprenent en el punt exacte en qu es troba
dacord amb la seua competncia comunicativa.
Desprs dels tres primers captols, de carcter introductori i explicatiu,
els captols 4 i 5 del Marc europeu presenten un esquema de categories
ms detallat per a la descripci de ls de la llengua.
El captol 4 oferix, en primer lloc, una visi panormica dels elements
que cal considerar per a contextualitzar adequadament els usos
lingstics (mbits, situacions, condicions i limitacions, i context mental
de laprenent i de linterlocutor), presenta algunes propostes de temes
i subtemes de comunicaci, i fa una descripci molt breu de les tasques
i finalitats comunicatives que shan de tindre en compte. La part central
deste captol presenta una descripci detallada de les estratgies i
activitats comunicatives que han de dur a terme els usuaris duna
llengua per a executar tasques comunicatives.
El captol 5 completa el contingut de lanterior amb la descripci de les
competncies de lusuari o aprenent i distingix entre competncies
generals (conceptes, procediments, actituds i tcniques daprenentatge)
i competncies relacionades amb la competncia comunicativa del
llenguatge (competncies lingstiques, competncies sociolingstiques
i competncies pragmtiques). Tamb en este captol sinclouen
nombrosos exemples descales graduals que descriuen les competncies
especfiques de cada mbit i les relacionen amb els sis nivells de
referncia.
Els captols 6, 7, 8 i 9 del Marc europeu tenen un carcter clarament
metodolgic i presenten reflexions molt interessants sobre els objectius
i les maneres en qu es produx laprenentatge i lensenyament duna
llengua (captol 6), sobre el paper de les tasques en lensenyament de
llengua (captol 7), sobre la diversificaci lingstica i el currculum
(captol 8) i sobre els criteris i procediments davaluaci dels aprenen-
tatges lingstics (captol 9).
constitux un instrument dun valor inestimable per a ajudar els
aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes
examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els
seus esforos. Tot i que est pensat, bsicament, per a les segones
o terceres llenges, resulta molt til per a totes en general i tamb per
a les llenges maternes o primeres.
Un dels principals objectius que es pretn aconseguir amb este marc
europeu s definir un metallenguatge com per a tots els sectors de
leducaci, ms enll de les fronteres nacionals i lingstiques, que
puga ser utilitzat per a parlar dels objectius i dels nivells de domini de
les llenges. Desta manera, el que es pretn s ajudar els professionals
de leducaci perqu tots spien amb precisi qu esperen dels seus
aprenents i com es plantejaran ajudar-los a aconseguir-ho. Un altre
objectiu s animar els professionals de lensenyament de llenges a
reflexionar sobre la seua prctica docent, sobre les necessitats concretes
dels aprenents, sobre la fixaci dobjectius apropiats i sobre el control
dels progressos dels aprenents.
Del document ens interessa, especialment, lexposici de les finalitats
i dels objectius de la poltica lingstica del Consell dEuropa, lexplicaci
del concepte de plurilingisme i les implicacions deste, tal com queden
exposades en el captol 1. Del captol 2, lenfocament orientat a
lacci, s a dir, concebre laprenentatge lingstic com una activitat
social basada en tasques comunicatives especfiques que inclouen
un ventall ampli dactes de parla; les definicions dels conceptes implicats
en esta concepci de laprenentatge lingstic, els inventaris de les
competncies generals i individuals dels aprenents o usuaris de
llenges (coneixements, habilitats, saber fer, saber ser i saber aprendre)
i la definici del concepte de competncia comunicativa del llenguatge,
que inclou les competncies lingstiques, les competncies
sociolingstiques i les competncies pragmtiques, cada una de les
quals est constituda per coneixements, habilitats i sabers fer especfics.
El document del Consell dEuropa proposa un marc general de sis
nivells que cobrix adequadament lespai daprenentatge pertinent per
als aprenents de llenges europees i constata que estos sis nivells
corresponen a una divisi clssica de nivell bsic, intermedi i avanat.
Per tant, el sistema que proposa, a partir duna divisi inicial en tres
nivells (A, B i C), se subdividix en dos subnivells, un de superior i un
dinferior, de manera que passa a estructurar-se en A1, A2, B1, B2,
C1 i C2, i permet la introducci de subdivisions entre les sis categories
principals. Esta estructura oferix, per tant, una enorme flexibilitat en
ladaptaci del model a realitats socials, culturals i educatives diferents.
12
El captol 9 presenta el Marc europeu com un recurs per a lavaluaci,
descriu diferents tipus davaluaci i proposa una lectura flexible de les
escales de descripci del domini lingstic per a adaptar-les a les
necessitats dels examinadors en cada situaci concreta.
Finalment, el document del Consell dEuropa es tanca amb una srie
dannexos que presenten materials i experincies concretes daplicaci
del contingut del cos central del document. Aix, lannex A analitza els
aspectes tcnics de la descripci de lassoliment dels nivells de
competncia lingstica, els criteris per a la formulaci dels descriptors
i les metodologies utilitzades per a la definici i el desenrotllament
descales; lannex B descriu el projecte sus que va desenrotllar els
descriptors illustratius del marc i oferix una llista de les categories
descrites per nivells; lannex C cont una descripci del sistema Dialang
davaluaci de llenges, que s una aplicaci del marc a una proposta
de diagnstic i inclou tamb dos escales descriptives; finalment, lannex
D cont una descripci dels enunciats Pot fer dALTE (en angls,
sigles dAssociaci dExaminadors de Llengua dEuropa).
Estretament lligat al Marc europeu , el Consell dEuropa va pilotar
durant els anys 1998 al 2000 el Portfolio Europeu de les Llenges o
PEL. Podeu trobar una detallada informaci de lexperimentaci que
sest duent a terme deste document des de la Conselleria dEducaci
en la pgina web del Servici dEnsenyaments en Valenci
(http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/europa.htm). El Portfolio est
basat en els continguts del marc i forma part de la iniciativa de la
Comissi Europea, Europass. Esta iniciativa s un nou sistema que
pretn ajudar els ciutadans de la Uni Europea a presentar de manera
clara i senzilla les aptituds, les titulacions i les certificacions adquirides
al llarg de tota la vida, tant entre pasos com entre sectors, per a
facilitar, aix, als ciutadans europeus, desplaar-se professionalment
per tota Europa. Europass s un dossier de cinc documents: el
Currculum Vitae Europass (CV), el Portfolio de llenges Europass,
el document de mobilitat Europass i els dos suplements Europass,
el de certificat i el de diploma.
JQCV
13
Quadro 1. Nivells comuns de competncies - Escala globa l*
Nivells
generals
Nivells comuns
de competncies
Escala global de descripci
A
Usuari
A1 Inicial Bsic
Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases
molt senzilles encaminades a satisfer necessitats concretes. Pot
presentar-se i presentar una tercera persona, i pot formular i contestar
preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix
i les coses que t. Pot interactuar duna manera senzilla sempre
que laltra persona parle a poc a poc i amb claredat i que estiga
disposada a cooperar.
Pot comprendre frases i expressions utilitzades habitualment,
relacionades amb temes dimportncia immediata (per exemple,
informaci personal i familiar bsica, compres, entorn prxim, faena).
Pot comunicar-se per tal de realitzar tasques senzilles i habituals
que noms exigixen un intercanvi simple i directe dinformaci sobre
temes familiars i habituals. Pot descriure, de manera senzilla,
aspectes de la seua experincia o bagatge personal i del seu entorn
immediat, aix com assumptes relacionats amb necessitats
immediates.
A2 Bsic Bsic
B
B1 Llindar
B2 Avanat
Independent -
Independent +
C
C1 Domini funcional
C2 Domini
Experimentat -
Experimentat +
Pot comprendre una mplia gamma de textos extensos i amb una
certa complexitat, i en reconeix els sentits implcits. Pot expressar-se
amb fludesa i espontanetat sense mostrar duna manera evident que
ha de fer un esfor per a buscar paraules o expressions. Pot fer s de
la llengua de manera efica i flexible per a propsits socials, acadmics
i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats
sobre temes duna certa complexitat, i demostra un s controlat
destructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesi.
Pot comprendre sense esfor prcticament tot el que escolta o llig.
Pot reconstruir els fets i els arguments procedents de diverses fonts
escrites i orals, i fer-ne un resum de manera coherent. Pot expressar-
se espontniament, amb fludesa i precisi, distingint matisos subtils
de significat fins i tot en les situacions ms complexes.
14
JQCV
15
Quadro 2. Nivells comuns de competncies - Graella per a lautoavaluaci*
**NCR: Nivells comuns de referncia
*Extret i adaptat del Marc europeu com de referncia per a les llenges:
aprendre, ensenyar, avaluar del Consell dEuropa
ndex
JQCV
Introducci
El marc europeu de referncia
El certificat de coneixements orals
Objectius
Continguts
Estructura de la prova
Prova i criteris de correcci
El certificat de grau elemental
Objectius
Continguts
Estructura
El certificat de grau mitj
Objectius
Continguts
Estructura
El certificat de grau superior
Objectius
Continguts
Estructura
Generalitat Valenciana, 2008
Edita: Conselleria dEducaci
ISBN: 978-84-482-4960-1
Depsit legal: V-2681-2008
Imprs a: Set & set impressors, SL
Disseny i maquetaci: disseny i comunicaci
Es reprodux una traducci i adaptaci dels quadros 1 i 2 del Marc europeu
com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar, el
dels quals correspon al Consell dEuropa.
5 3
1
En francs: Cadre europen commun de rfrence pour les langues : apprendre,
enseigner, valuer. En angls: Common European Framework of Reference for
Languages: Learning, Teaching, Assessment. Division des politiques linguistiques,
Consei l de lEurope, Strasbourg / Language Policy Division, Council of Europe,
Strasbourg.
5
9
17
51
91
139
grau mitj grau superior
PROVES
noves
coneixements orals grau elemental
Generalitat Valenciana, 2008
Edita: Conselleria dEducaci
ISBN: 978-84-482-4960-1
Depsit legal: V-2681-2008
Imprs a: Set & set impressors, SL
Disseny i maquetaci: disseny i comunicaci
Es reprodux una traducci i adaptaci dels quadros 1 i 2 del Marc europeu
com de referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar, el
dels quals correspon al Consell dEuropa.
ndex
JQCV
PROVES
noves
Introducci
El marc europeu de referncia
El certificat de coneixements orals
Objectius
Continguts
Estructura de la prova
El certificat de grau elemental
Objectius
Continguts
Estructura
El certificat de grau mitj
Objectius
Continguts
Estructura
El certificat de grau superior
Objectius
Continguts
Estructura
3
5
9
17
53
93
141
introducci
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci, creada pel Decret
173/1985, s lorganisme de la Generalitat encarregat destablir i efectuar
les proves per a lobtenci de certificats de coneixements de valenci.
Des de lany de la seua creaci fins a lactualitat han passat moltes
persones per les proves que any rere any han sigut convocades. Ms
dun mili de matrcules shan registrat al llarg destos anys i shan
expedit ms de 460.000 certificats.
El valenci est present en el nostre sistema educatiu des de fa 25
anys, com a matria destudi i com a llengua dinstrucci. Al llarg destos
anys shan aprovat disposicions legals per a homologar lestudi de
lrea de Valenci en els ensenyaments obligatoris i no obligatoris al
certificat elemental de coneixements de valenci que expedix este
organisme. Estos fets han canviat de manera substancial les demandes
de certificats de la Junta Qualificadora per part dels ciutadans. Mentres
que fa quinze anys el grau elemental era el que ms demanda tenia,
seguit del de coneixements orals, hui en dia el nivell ms sollicitat s
el certificat de grau mitj, amb ms de 30.000 matrcules anuals, seguit
del grau superior, amb ms de 10.000.
Les proves, al llarg dels anys, han anat evolucionant amb lleugeres
variacions per a adaptar-se al moment en qu es realitzen i a les
necessitats de cada moment. s obvi que estos certificats han sigut
tils a moltes persones i a moltes institucions per a valorar els
coneixements del valenci. Entre tots els certificats, ja ho hem comentat
ms amunt, el certificat de grau mitj s el ms sollicitat, ja que este
certificat s el que atorga, a la persona que el possex i a la instituci
que el valora, una garantia mnima respecte de les habilitats que es
JQCV
PROVES
noves
5
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci
6
demanen duna llengua en el context de la situaci actual, s a dir, en
les habilitats de comprensi i expressi orals i escrites que ha de tindre
una persona per a ser capa dusar el valenci en les situacions ms
habituals. Per tant, este certificat qualifica la persona que el possex
com a competent per a poder usar el valenci amb un domini que
podem qualificar de funcional, tant per escrit com oralment, en les
situacions que la seua vida quotidiana o la seua professi li demanen.
Lany 2001, el Consell dEuropa va celebrar lAny Europeu de les
Llenges, i en este context es va divulgar el Marc europeu com de
referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar, un document
que el Consell dEuropa va fer seu i va integrar com un dels elements
importants en el seu projecte de poltica lingstica. Este document ha
servit en els ltims anys perqu les institucions, els docents i els
avaluadors de llenges hagen anat introduint canvis en els mtodes
densenyament, aprenentatge i avaluaci de les llenges.
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci, com a organisme
avaluador de llengua, va iniciar un treball destudi, divulgaci i adaptaci
del Marc europeu al context valenci. Esta publicaci, NOVES PROVES,
pretn ser un element important per als canvis que sintroduiran en les
proves emmarcades en una metodologia densenyament i aprenentatge
que no s nova, per que est considerada en lmbit europeu com la
ms efica en lestudi de les llenges; una metodologia comunicativa
que afavorix laprenentatge duna llengua per a les tasques en qu ha
de ser usada.
El llibre que tenen a les mans s el resultat dun llarg procs dadaptaci
i estudi del Marc europeu als certificats dels nivells de coneixements
de valenci de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.
En este treball trobaran, per a cada un dels quatre nivells de coneixements
de llengua, una explicaci ms detallada dels objectius i dels continguts,
la nova estructura de les proves i, finalment, una mostra de cada una
de les proves amb els criteris que sutilitzaran en la correcci i avaluaci
destes. En lexplicaci dels objectius i dels continguts hem procurat
utilitzar la metodologia i la terminologia del Marc europeu i els objectius
i continguts establits en lOrde de 16 dagost de 1994, de la Conselleria
de Cultura, Educaci i Cincia, per la qual sestablixen els certificats
oficials administratius de valenci que expedix la Junta Qualificadora
de Coneixements de Valenci i shomologuen i revaliden altres ttols i
certificats (DOGV nm. 2.331, de 24 dagost de 1994).
Tamb sha tingut en compte que lentrada de ple en la societat de la
informaci i de la comunicaci, lacceleraci del procs de construcci
de la Uni Europea i limpacte del fenomen de la globalitzaci han tingut
repercussions, ms o menys directes, sobre els moviments migratoris
i sobre la inevitable tendncia a la multiculturalitat, i han provocat una
creixent necessitat de potenciar els mecanismes de resposta per tal
de facilitar el coneixement de la llengua i la cultura dels valencians a
les persones nouvingudes i, aix, facilitar-los la integraci en la societat
dacollida.
Un altre aspecte que sha tingut en compte s la necessitat dhomologar
els sistemes davaluaci de la competncia lingstica en la llengua
prpia, el valenci, amb el marc teric i metodolgic que sutilitza en
la resta de llenges de lentorn europeu.
Estes noves proves van ser experimentades durant el mes de maig de
2007. Es van passar a 741 persones dels cursos de valenci de
preparaci per a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements
de Valenci en centres de Formaci de Persones Adultes, dels cursos
per a empleats pblics, descoles oficials didiomes i dinstituts de
secundria. A la vista dels resultats obtinguts en estes proves
experimentals, selabor un informe que analitzava els aspectes
organitzatius de les noves proves, la comprensibilitat dels tems, els
resultats en comparaci amb els percentatges daptes de les proves
actuals i la comparaci dels criteris de correcci de les anteriors i de
les noves. A les proves i als criteris que publiquem ac ja shan incorporat
els canvis necessaris detectats i les propostes de millora de la fase
experimental.
JQCV
PROVES
noves
7
el marc
europeu de
referncia
JQCV
PROVES
noves
9
Versi en francs: http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/CADRE_fr.asp
Versi en angls: http://www.coe.int/t/dg4/linguistic/CADRE_en.asp
El Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprendre,
ensenyar, avaluar
1
s un document elaborat pel Consell dEuropa per
tal dafavorir leducaci lingstica, laprenentatge de llenges i el
plurilingisme en el context poltic de la Uni Europea. El text s fruit
del treball de molts anys dun grup dexperts en didctica de les llenges
i el nivell de seriositat, la professionalitat i el rigor el fan extremadament
til per al professorat i per a les institucions pbliques encarregades
de planificar, programar i avaluar lensenyament i laprenentatge de
llenges en els pasos que formen part de la Uni Europea. Este
document es pot trobar tradut a moltes llenges en la pgina web del
Portfolio Europeu de les Llenges: http://www.coe.int/T/DG4/Portfolio.
El marc s un instrument fonamental per a facilitar i promoure la
cooperaci entre els organismes educatius de diferents pasos i per a
establir les bases per al reconeixement recproc dels certificats en
llenges expedits per institucions de tota Europa. Es tracta, per tant,
dun document marc que establix les bases per a coordinar, homologar
i racionalitzar laprenentatge lingstic, que permet articular millor les
titulacions expedides per les diferents administracions educatives i que
1
En francs: Cadre europen commun de rfrence pour les langues : apprendre,
enseigner, valuer. En angls: Common European Framework of Reference for
Languages: Learning, Teaching, Assessment. Division des politiques linguistiques,
Conseil de lEurope, Strasbourg / Language Policy Division, Council of Europe,
Strasbourg.
10
constitux un instrument dun valor inestimable per a ajudar els
aprenents, els docents, els dissenyadors de cursos, els organismes
examinadors i les administracions educatives a situar i coordinar els
seus esforos. Tot i que est pensat, bsicament, per a les segones
o terceres llenges, resulta molt til per a totes en general i tamb per
a les llenges maternes o primeres.
Un dels principals objectius que es pretn aconseguir amb este marc
europeu s definir un metallenguatge com per a tots els sectors de
leducaci, ms enll de les fronteres nacionals i lingstiques, que
puga ser utilitzat per a parlar dels objectius i dels nivells de domini de
les llenges. Desta manera, el que es pretn s ajudar els professionals
de leducaci perqu tots spien amb precisi qu esperen dels seus
aprenents i com es plantejaran ajudar-los a aconseguir-ho. Un altre
objectiu s animar els professionals de lensenyament de llenges a
reflexionar sobre la seua prctica docent, sobre les necessitats concretes
dels aprenents, sobre la fixaci dobjectius apropiats i sobre el control
dels progressos dels aprenents.
Del document ens interessa, especialment, lexposici de les finalitats
i dels objectius de la poltica lingstica del Consell dEuropa, lexplicaci
del concepte de plurilingisme i les implicacions deste, tal com queden
exposades en el captol 1. Del captol 2, lenfocament orientat a
lacci, s a dir, concebre laprenentatge lingstic com una activitat
social basada en tasques comunicatives especfiques que inclouen
un ventall ampli dactes de parla; les definicions dels conceptes implicats
en esta concepci de laprenentatge lingstic, els inventaris de les
competncies generals i individuals dels aprenents o usuaris de
llenges (coneixements, habilitats, saber fer, saber ser i saber aprendre)
i la definici del concepte de competncia comunicativa del llenguatge,
que inclou les competncies lingstiques, les competncies
sociolingstiques i les competncies pragmtiques, cada una de les
quals est constituda per coneixements, habilitats i sabers fer especfics.
El document del Consell dEuropa proposa un marc general de sis
nivells que cobrix adequadament lespai daprenentatge pertinent per
als aprenents de llenges europees i constata que estos sis nivells
corresponen a una divisi clssica de nivell bsic, intermedi i avanat.
Per tant, el sistema que proposa, a partir duna divisi inicial en tres
nivells (A, B i C), se subdividix en dos subnivells, un de superior i un
dinferior, de manera que passa a estructurar-se en A1, A2, B1, B2,
C1 i C2, i permet la introducci de subdivisions entre les sis categories
principals. Esta estructura oferix, per tant, una enorme flexibilitat en
ladaptaci del model a realitats socials, culturals i educatives diferents.
JQCV
PROVES
noves
11
Per a facilitar laplicaci del marc general a situacions concretes, el
document planteja una proposta de concreci dels nivells de referncia
a partir de lexplicitaci de les habilitats comunicatives implicades en
les activitats comunicatives corresponents a cada nivell. Desta manera,
el marc possibilita la descripci dels nivells de domini de les llenges
exigits pels exmens i els programes davaluaci existents, i pot facilitar
aix les comparacions entre diferents sistemes de qualificacions. Per
a aix es definixen els criteris per a la descripci dels nivells comuns
de referncia, que queden exposats en el document i que reprodum
en els quadros 1 i 2 del final deste apartat. Estos nivells comuns de
referncia possibiliten la construcci descales de domini duna llengua
que permeten situar cada aprenent en el punt exacte en qu es troba
dacord amb la seua competncia comunicativa.
Desprs dels tres primers captols, de carcter introductori i explicatiu,
els captols 4 i 5 del Marc europeu presenten un esquema de categories
ms detallat per a la descripci de ls de la llengua.
El captol 4 oferix, en primer lloc, una visi panormica dels elements
que cal considerar per a contextualitzar adequadament els usos
lingstics (mbits, situacions, condicions i limitacions, i context mental
de laprenent i de linterlocutor), presenta algunes propostes de temes
i subtemes de comunicaci, i fa una descripci molt breu de les tasques
i finalitats comunicatives que shan de tindre en compte. La part central
deste captol presenta una descripci detallada de les estratgies i
activitats comunicatives que han de dur a terme els usuaris duna
llengua per a executar tasques comunicatives.
El captol 5 completa el contingut de lanterior amb la descripci de les
competncies de lusuari o aprenent i distingix entre competncies
generals (conceptes, procediments, actituds i tcniques daprenentatge)
i competncies relacionades amb la competncia comunicativa del
llenguatge (competncies lingstiques, competncies sociolingstiques
i competncies pragmtiques). Tamb en este captol sinclouen
nombrosos exemples descales graduals que descriuen les competncies
especfiques de cada mbit i les relacionen amb els sis nivells de
referncia.
Els captols 6, 7, 8 i 9 del Marc europeu tenen un carcter clarament
metodolgic i presenten reflexions molt interessants sobre els objectius
i les maneres en qu es produx laprenentatge i lensenyament duna
llengua (captol 6), sobre el paper de les tasques en lensenyament de
llengua (captol 7), sobre la diversificaci lingstica i el currculum
(captol 8) i sobre els criteris i procediments davaluaci dels aprenen-
tatges lingstics (captol 9).
12
El captol 9 presenta el Marc europeu com un recurs per a lavaluaci,
descriu diferents tipus davaluaci i proposa una lectura flexible de les
escales de descripci del domini lingstic per a adaptar-les a les
necessitats dels examinadors en cada situaci concreta.
Finalment, el document del Consell dEuropa es tanca amb una srie
dannexos que presenten materials i experincies concretes daplicaci
del contingut del cos central del document. Aix, lannex A analitza els
aspectes tcnics de la descripci de lassoliment dels nivells de
competncia lingstica, els criteris per a la formulaci dels descriptors
i les metodologies utilitzades per a la definici i el desenrotllament
descales; lannex B descriu el projecte sus que va desenrotllar els
descriptors illustratius del marc i oferix una llista de les categories
descrites per nivells; lannex C cont una descripci del sistema Dialang
davaluaci de llenges, que s una aplicaci del marc a una proposta
de diagnstic i inclou tamb dos escales descriptives; finalment, lannex
D cont una descripci dels enunciats Pot fer dALTE (en angls,
sigles dAssociaci dExaminadors de Llengua dEuropa).
Estretament lligat al Marc europeu, el Consell dEuropa va pilotar
durant els anys 1998 al 2000 el Portfolio Europeu de les Llenges o
PEL. Podeu trobar una detallada informaci de lexperimentaci que
sest duent a terme deste document des de la Conselleria dEducaci
en la pgina web del Servici dEnsenyaments en Valenci
(http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/europa.htm). El Portfolio est
basat en els continguts del marc i forma part de la iniciativa de la
Comissi Europea, Europass. Esta iniciativa s un nou sistema que
pretn ajudar els ciutadans de la Uni Europea a presentar de manera
clara i senzilla les aptituds, les titulacions i les certificacions adquirides
al llarg de tota la vida, tant entre pasos com entre sectors, per a
facilitar, aix, als ciutadans europeus, desplaar-se professionalment
per tota Europa. Europass s un dossier de cinc documents: el
Currculum Vitae Europass (CV), el Portfolio de llenges Europass,
el document de mobilitat Europass i els dos suplements Europass,
el de certificat i el de diploma.
JQCV
PROVES
noves
13
Quadro 1. Nivells comuns de competncies - Escala global*
Nivells
generals
Nivells comuns
de competncies
Escala global de descripci
A
Usuari
A1 Inicial Bsic
Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases
molt senzilles encaminades a satisfer necessitats concretes. Pot
presentar-se i presentar una tercera persona, i pot formular i contestar
preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix
i les coses que t. Pot interactuar duna manera senzilla sempre
que laltra persona parle a poc a poc i amb claredat i que estiga
disposada a cooperar.
Pot comprendre frases i expressions utilitzades habitualment,
relacionades amb temes dimportncia immediata (per exemple,
informaci personal i familiar bsica, compres, entorn prxim, faena).
Pot comunicar-se per tal de realitzar tasques senzilles i habituals
que noms exigixen un intercanvi simple i directe dinformaci sobre
temes familiars i habituals. Pot descriure, de manera senzilla,
aspectes de la seua experincia o bagatge personal i del seu entorn
immediat, aix com assumptes relacionats amb necessitats
immediates.
A2 Bsic Bsic
B
B1 Llindar
B2 Avanat
Independent -
Independent +
Pot comprendre els punts principals de textos clars i en llengua
estndard sobre temes familiars relatius a la faena, a lescola, a
loci, etc. Pot fer front a la major part de situacions lingstiques que
es pot trobar quan es viatja per una zona on es parla la llengua.
Pot produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li sn
familiars o dinters personal. Pot descriure fets i experincies,
somnis, esperances i ambicions, i donar raons i explicacions de les
opinions i els projectes de manera breu.
Pot comprendre les idees principals de textos complexos sobre
temes tant concrets com abstractes, fins i tot si sn de carcter
tcnic sobre el camp de la seua especialitzaci professional. Pot
comunicar-se amb els parlants nadius amb un grau de fludesa i
despontanetat que fa possible la interacci habitual sense que
comporte tensi per a cap dels interlocutors. Pot produir textos clars
i detallats sobre una mplia gamma de temes, expressar un punt
de vista sobre una qesti i exposar els avantatges i els inconvenients
de diverses opcions.
C
C1 Domini funcional
C2 Domini
Experimentat -
Experimentat +
Pot comprendre una mplia gamma de textos extensos i amb una
certa complexitat, i en reconeix els sentits implcits. Pot expressar-se
amb fludesa i espontanetat sense mostrar duna manera evident que
ha de fer un esfor per a buscar paraules o expressions. Pot fer s de
la llengua de manera efica i flexible per a propsits socials, acadmics
i professionals. Pot produir textos clars, ben estructurats i detallats
sobre temes duna certa complexitat, i demostra un s controlat
destructures organitzatives, connectors i mecanismes de cohesi.
Pot comprendre sense esfor prcticament tot el que escolta o llig.
Pot reconstruir els fets i els arguments procedents de diverses fonts
escrites i orals, i fer-ne un resum de manera coherent. Pot expressar-
se espontniament, amb fludesa i precisi, distingint matisos subtils
de significat fins i tot en les situacions ms complexes.
14
Quadro 2. Nivells comuns de competncies - Graella per a lautoavaluaci*
**NCR Escoltar
A1
Prendre part en
una conversa
Puc reconixer paraules
familiars i expressions
molt bsiques sobre mi
mateix, sobre la meua
famlia i sobre lentorn
concret i immediat, si
linterlocutor parla a poc a
poc i amb claredat.
Expressar-se
oralment
Escriure Llegir
A2
B1
Puc comprendre noms
familiars, paraules i frases
molt senzilles, com ara les
que apareixen en anuncis,
cartells i catlegs.
Puc comunicar-me de
manera senzilla a condici
que linterlocutor estiga
disposat a repetir el que ha
dit o a dir-ho amb altres
paraules i ms a poc a poc,
i que majude a formular el
que intente dir. Puc
plantejar i contestar
preguntes senzilles sobre
temes familiars o sobre
temes relacionats amb
necessitats immediates.
Puc utilitzar expressions i
frases senzilles per a
descriure el lloc on visc i les
persones que conec.
Puc escriure postals
curtes i senzilles; per
exemple, per a enviar
felicitacions.
Puc omplir formularis amb
dades personals; per
exemple, el nom, la
nacionalitat i ladrea per
a registrar-me en un hotel.
Puc comprendre les
expressions i el vocabulari
ms freqent sobre temes
dinters personal (per
exemple, informaci
personal i familiar molt
bsica, compres, entorn
prxim, faena, etc.). Puc
entendre la idea principal
de missatges i avisos
curts, clars i senzills.
Puc llegir textos molt curts
i senzills. Puc trobar
informaci especfica i
previsible en documents
escrits senzills i quotidians,
com ara anuncis,
prospectes, mens i
horaris, i puc comprendre
cartes personals curtes i
senzilles.
Puc comunicar-me en
tasques senzilles i habituals
que exigixen un intercanvi
senzill i directe dinformaci
sobre temes i activitats
familiars. Puc mantindre
intercanvis socials molt
breus encara que, en
general, no entenc prou per
a seguir jo mateix una
conversa.
Puc utilitzar una srie
dexpressions i frases per
a descriure de manera
senzilla la meua famlia i
altra gent, les meues
condicions de vida, la meua
formaci i la meua faena
actual o recent.
Puc escriure notes i
missatges curts i senzills
relatius a necessitats
immediates. Puc escriure
cartes personals molt
senzilles, per exemple, per
a agrair alguna cosa a
alg.
Puc comprendre les idees
principals dun discurs clar
i en llengua estndard
sobre els temes familiars
que normalment es troben
a la faena, a lescola, durant
el temps lliure, etc. Puc
comprendre la idea
principal de molts
programes de rdio i
televisi que tracten sobre
assumptes actuals o
dinters personal o
professional, si larticulaci
s relativament lenta i clara.
Puc comprendre textos que
utilitzen un llenguatge molt
habitual i quotidi o que
estan relacionats amb la
faena. Puc comprendre la
descripci de fets,
sentiments i desitjos en
cartes personals.
Puc fer front a la majoria de
situacions que poden
aparixer quan es viatja a
un lloc on es parla la
llengua. Puc participar
espontniament en una
conversa sobre temes
familiars o dinters
personal o relatius a la vida
quotidiana (per exemple,
famlia, aficions, faena,
viatges i fets quotidians).
Puc connectar frases duna
manera senzilla per tal de
descriure experincies i fets,
somnis, esperances o
ambicions. Puc donar raons
o explicacions breus sobre
opinions i projectes. Puc
contar una histria o relatar
largument dun llibre o
duna pellcula i descriure
les seues reaccions.
Puc escriure textos
senzills i ben cohesionats
sobre temes familiars o
dinters personal. Puc
escriure cartes personals
per a descriure
experincies i
impressions.
B2
Puc comprendre
conferncies i discursos
llargs i, fins i tot, seguir
una argumentaci
complexa si el tema s
relativament familiar. Puc
comprendre la major part
de les notcies de televisi
i dels programes
dactualitat. Puc
comprendre la major part
de les pellcules en
registre estndard.
Puc llegir articles i informes
sobre problemes
contemporanis en qu els
autors adopten una posici
o un punt de vista particular.
Puc comprendre prosa
literria contempornia.
Puc comunicar-me amb
una certa fludesa i
espontanetat, cosa que fa
possible la interacci
normal amb parlants
nadius. Puc participar
activament en una
conversa en contextos
familiars, presentant i
defenent les meues
opinions.
Puc presentar descripcions
clares i detallades sobre
una mplia gamma de
temes relatius als meus
centres dinters. Puc
explicar el meu punt de
vista sobre un tema
dactualitat i exposar els
avantatges i els
inconvenients de diferents
opcions.
Puc escriure textos clars
i detallats sobre una
mplia gamma de temes
relatius als meus
interessos. Puc escriure
una redacci o un informe
que transmeta informaci
o que done raons a favor
o en contra duna opini
determinada. Puc escriure
cartes que remarquen la
importncia personal que
done a alguns fets o a
algunes experincies.
Comprendre Parlar
JQCV
PROVES
noves
15
**NCR: Nivells comuns de referncia
**NCR Escoltar
C1
Prendre part en
una conversa
Puc comprendre
discursos llargs, encara
que no estiguen ben
estructurats i que les
relacions noms siguen
implcites i no estiguen
assenyalades
explcitament. Puc
comprendre programes
de televisi i pellcules
sense massa esfor.
Expressar-se
oralment
Escriure Llegir
C2
Puc comprendre textos
llargs i complexos de
carcter literari o basats en
fets, i hi puc apreciar les
diferncies destil. Puc
comprendre articles
especialitzats i instruccions
tcniques llargues, encara
que no tinguen relaci amb
el meu camp despecialitat.
Puc expressar-me
espontniament i amb
fludesa sense haver de
buscar molt les paraules.
Puc utilitzar la llengua amb
flexibilitat i eficcia per a
propsits socials i
professionals. Puc formular,
amb precisi, idees i
opinions i relacionar
hbilment la meua
contribuci al discurs amb
la dels altres interlocutors.
Puc presentar descripcions
clares i detallades sobre
temes complexos que
integren altres temes,
desenrotllar-ne alguns
punts concrets i arribar a
una conclusi apropiada.
Puc expressar-me
mitjanant textos clars i
ben estructurats, que
exposen el meu punt de
vista amb una certa
extensi. Puc escriure
sobre temes complexos
en cartes, redaccions o
informes, en qu es posen
en relleu els aspectes ms
importants. Puc
seleccionar lestil apropiat
en funci del lector a qui
es dirigixen els textos.
No tinc dificultat per a
comprendre qualsevol
classe de producci oral,
tant en directe com
transmesa pels mitjans de
comunicaci, encara que
la velocitat de parla siga
rpida com la dun nadiu,
a condici que tinga
temps per a familiaritzar-
me amb laccent.
Puc llegir amb facilitat
qualsevol tipus descrit,
incloent-hi textos
abstractes, estructuralment
o lingsticament
complexos, com ara
manuals, articles
especialitzats i obres
literries.
Puc participar sense esfor
en tota classe de converses
i debats, i demostre estar
familiaritzat amb les
expressions idiomtiques i
colloquials. Puc expressar-
me amb fludesa i
transmetre matisos subtils
de significat amb precisi.
En cas de dificultat, puc
reestructurar el discurs i
corregir-lo de manera que
els altres interlocutors
difcilment se nadonen.
Puc presentar una
descripci o una
argumentaci duna
manera planera i fluida,
amb lestil adequat al
context i una estructura
lgica i efica que ajude
loient a advertir i recordar
els punts ms significatius.
Puc escriure textos clars,
duna manera planera i
fluida amb un estil
adequat. Puc escriure
cartes, informes o articles
complexos que presenten
arguments amb una
estructura lgica i efica
que ajude el receptor a
fixar-se en els punts ms
significatius i a recordar-
los. Puc escriure resums
i ressenyes dobres
professionals o literries.
Comprendre Parlar
coneixements
orals
prova
JQCV
PROVES
noves
19
coneixements orals grau elemental grau mitj grau superior
coneixements
orals
prova
La persona que opte a este certificat ha de ser capa de comprendre
frases i expressions utilitzades habitualment i relacionades amb
temes dimportncia immediata (informacions personals bsiques,
informacions familiars, compres, geografia local, ocupaci). Ha de
poder comunicar-se en situacions senzilles que exigisquen un
intercanvi simple i directe dinformaci sobre temes familiars i
habituals. Ha de poder descriure, de manera senzilla, aspectes de
la seua experincia o bagatge personal, del seu entorn i assumptes
relacionats amb necessitats immediates.
objectiu general
JQCV
PROVES
noves
21
objectius
rea de comprensi
Comprensi oral
1. s capa de comprendre expressions i frases relacionades
amb rees de prioritat immediata (informaci personal i familiar
bsica, compres, lloc de residncia, ocupaci...) per a poder
respondre a necessitats concretes, sempre que la parla siga
clara i lenta.
2. s capa didentificar la idea principal de les notcies de
televisi si el comentari sacompanya dimatges, i saber quan
es canvia de tema en els titulars i fer-se una idea del contingut
principal de la notcia.
3. Pot identificar generalment el tema duna discussi si es porta
a terme lentament i sarticula amb claredat.
4. Pot comprendre indicacions senzilles sobre localitzacions.
5. Pot comprendre i extraure la informaci essencial de passatges
curts gravats que tracten de temes corrents i previsibles, i
que shagen pronunciat duna manera lenta i clara.
Comprensi lectora
1. Pot llegir i comprendre textos senzills i breus ds habitual
sobre temes corrents com ara cartes (personals, comercials),
targetes postals, faxos, sollicituds dinformaci, comandes,
confirmacions, rtols i cartells (carrers, restaurants, estacions
de tren, llocs de treball, adreces, instruccions o senyals de
perill) i reglaments.
2. Pot trobar informaci especfica i previsible en documents
senzills ds quotidi com ara prospectes, mens, anuncis,
22
rea dexpressi
Expressi oral
1. s capa dutilitzar expressions i frases simples en llista per
a fer descripcions, narracions dhistries quotidianes o
presentar duna manera senzilla aspectes diversos (persones,
llocs, fets recents i autobiogrfics, experincies, ancdotes
familiars, condicions de vida o laborals, rutines diries, gustos
i preferncies...).
2. s capa de fer declaracions i exposicions breus i prviament
preparades, dun contingut previsible i aprs, sobre temes
relacionats amb la seua vida quotidiana, i explicar breument
les seues opinions, els seus projectes i les seues accions.
3. Pot respondre a un nombre limitat de preguntes directes i senzilles
sobre el contingut de la seua intervenci i mantindre un dileg
o una conversa guiada que evidencien estes capacitats.
Expressi escrita
1. Pot escriure textos curts i senzills (notes, missatges, formularis,
cartes personals...) sobre aspectes quotidians del seu entorn
(la gent, els llocs, la famlia, les condicions de vida, la faena
o els estudis i biografies), i s capa denllaar les frases amb
connectors simples.
2. Pot expressar per escrit agraments o excuses i donar resposta
a assumptes relatius a necessitats immediates, i pot prendre
nota destos tipus de textos i si cal pot demanar que li tornen
a formular el que sha dit.
inventaris, horaris, pgines dinformaci telefnica, cartes i
articles curts de diari.
3. Pot seguir instruccions ds daparells corrents, si sn senzilles,
com ara un telfon pblic.
4. s capa de comprendre textos curts i senzills sobre temes
corrents si contenen un bon nombre de termes de vocabulari
internacionalment compartit i un vocabulari molt freqent i quotidi
o relacionat amb la faena, i pot captar-ne la idea principal.
5. Pot utilitzar una idea del significat global dels textos i enunciats
curts que tracten temes quotidians concrets, per a deduir, a
partir del context, el sentit probable de paraules desconegudes.
JQCV
PROVES
noves
23
rea de pragmtica i dinteracci
1. Pot interactuar amb una facilitat raonable en situacions ben
estructurades i en converses curtes a condici de poder
demanar que lajuden si fa falta; pot fer front a intercanvis
senzills i habituals sense molt desfor; pot formular preguntes
i respondren; pot adaptar a circumstncies particulars expres-
sions senzilles ben preparades i memoritzades mitjanant
una substituci lxica limitada.
2. s capa dutilitzar, com a font dinformaci, un ventall restringit
de gneres orals (avisos pblics i instruccions, converses
espontnies, converses telefniques i retransmissions
esportives), escrits (manuals dinstruccions, receptes de cuina,
anuncis, catlegs i prospectes, mapes, informaci meteorolgica,
bitllets, formularis i qestionaris, trptics, notes i avisos...) i en
altres suports (tires cmiques, acudits grfics, dibuixos animats,
falques i espots, canons), amb estructures lingstiques
senzilles i lxic bsic.
3. Coneix lestructura elemental del dileg, la descripci i la
instrucci, i s capa dentendre els gneres ms senzills que
utilitzen estes tipologies textuals, vehiculats a travs de suports
diversos, com ara la veu directa o el telfon, la informtica
(correu electrnic) i el text imprs, i dinferir informaci del
suport grfic i dels elements comunicatius no verbals que
acompanyen els missatges.
4. Pot inferir el tema o els temes duna exposici oral breu si el
discurs aborda temes familiars, la presentaci s clara i ben
estructurada, utilitza un llenguatge senzill i sarticula amb
claredat i pot completar mapes conceptuals senzills que
reflectisquen el contingut de lexposici.
5. Pot extraure i reproduir paraules i expressions clau o frases
curtes de textos breus que es troben dins de la competncia
i els lmits de lexperincia comunicativa de laprenent.
6. Pot establir contacte social i utilitzar formes de cortesia senzilles
(dirigir-se a alg, saludar-lo o acomiadar-sen, fer presentacions,
formular agraments, expressar sentiments, fer i acceptar un
oferiment o una invitaci, excusar-se, expressar preferncies...).
3. Pot escriure una histria o descriure alguna cosa utilitzant
una llista senzilla delements i connectors simples.
24
rea destructures lingstiques
1. T un repertori lingstic bsic, suficient per a fer front a situacions
i temes familiars i quotidians de contingut previsible, que inclou
un conjunt limitat dexpressions breus memoritzades, per b que
pot adaptar el missatge i fer un esfor per a buscar les paraules
adequades.
2. s capa de produir expressions breus i quotidianes, dutilitzar
estructures sintctiques elementals i unitats memoritzades
(paraules, locucions i frases fetes, grups de paraules i
expressions convencionals), a fi de respondre a necessitats
simples de tipus concret (detalls personals, rutines, desitjos
i necessitats, sollicituds dinformaci...).
7. Pot reconixer generalment el tema duna discussi informal
entre amics si es desenrotlla duna manera lenta, clara i directa,
fer suggeriments i expressar lacord o el desacord amb les
propostes daltres persones o discutir sobre qestions prctiques
de la vida quotidiana.
8. Pot participar en reunions i en discussions formals relacionades
amb la seua especialitat i seguir els canvis de tema si sarticulen
clarament i amb lentitud, i s capa dintercanviar informacions
pertinents, donar la seua opini quan li la pregunten i demanar
que li repetisquen els punts importants.
9. Pot participar duna manera efica en activitats de cooperaci
orientades a un objectiu; pot dur a terme intercanvis senzills i
rutinaris sense esfor, demanar en termes molt simples que
li repetisquen el que no ha ents, discutir el que es far a
continuaci, respondre als suggeriments i fer-ne, i demanar
directrius o informaci i donar-ne.
10. Pot utilitzar els mecanismes discursius adequats per a comunicar-
se en les situacions dinteracci ms habituals sempre que
demanen un processament dinformaci senzilla, rutinria i no
especialitzada:
a) Formular i respondre preguntes sobre hbits, faena,
temes personals, temps lliure...
b) Fer front a situacions corrents de la vida quotidiana
(desplaaments, gestions, compres...).
c) Demanar i donar informaci sobre quantitats, nmeros
o preus.
JQCV
PROVES
noves
25
3. Domina el repertori lxic necessari per a fer front a necessitats
de supervivncia quotidianes (el cos hum, el vestit i els
complements, lhabitatge, les relacions de parentiu, les vies
urbanes i no urbanes, els estudis i les professions, els dies
de la setmana i les expressions horries, els aliments i les
begudes, els noms propis...).
4. T una competncia sobre el significat que li permet establir
relacions semntiques de sinonmia, antonmia i hiponmia
entre les paraules del vocabulari bsic.
5. Coneix la morfologia bsica: flexi nominal (substantius i
adjectius), flexi dels verbs ms usuals, els articles, els
demostratius, els numerals, els possessius, els interrogatius,
els relatius, els exclamatius, els quantitatius, els indefinits,
les conjuncions i les preposicions; coneix i pot utilitzar els
elements dctics ms usuals (personals, espacials i temporals),
incloent-hi els adverbis i les locucions de temps i de lloc.
6. Utilitza correctament algunes estructures sintctiques simples,
encara que pot cometre errors elementals, com per exemple
confondre els temps verbals i oblidar la concordana.
7. Coneix lalfabet i pot identificar les lletres i els dgrafs, i s capa
de distingir les sllabes i diferenciar les tniques de les tones.
8. Utilitza, en els textos escrits de la vida quotidiana (cartes, postals,
missatges, notes, formularis...), una ortografia aproximada,
suficient per a fer-se entendre, per no forosament ajustada a
la norma ortogrfica.
9. T una pronunciaci prou clara per a fer-se entendre i que
comprenen els usuaris competents de la llengua, i s capa
darticular els sons amb prou precisi per a no provocar confusions
importants.
26
rea de sociolingstica
1. Pot dur a terme funcions lingstiques elementals, com
intercanviar informaci i demanar-ne; tamb pot expressar
opinions i actituds utilitzant expressions comunes i seguint
les rutines ms elementals.
2. Pot mantindre intercanvis socials curts utilitzant frmules
quotidianes de salutaci i de tractament (Hola!, Bon dia!,
Adu!, senyora, professor, Vicent!, Maria!...) i s capa
dexpressar adequadament invitacions, excuses, suggeriments,
agraments i peticions (grcies, de res, per favor...).
3. Coneix i utilitza un registre neutre.
rea de coneixements socioculturals
1. T un coneixement bsic del marc sociocultural i de la realitat
fsica valenciana i dels elements ms representatius i coneguts
de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones,
esdeveniments, actes...), la qual cosa li permet relacionar-se
a un nivell bsic i suficient en els mbits personal, pblic,
professional i educatiu.
2. s capa didentificar les dades ms rellevants de lentorn
cultural valenci (menjars, festes, tradicions) i t un
coneixement inicial del marc geogrfic. s capa de distingir
els aspectes socioculturals bsics caracterstics de la nostra
comunitat, encara que siga de manera estereotipada, i
relacionar-los amb els daltres cultures.
JQCV
PROVES
noves
27
Elocuci i fonologia
1. Reconeixement de la diferncia entre les vocals obertes i les
tancades del vocabulari bsic.
2. Elisions vocliques ms usuals amb larticle (lescola, lamic).
3. Pronunciaci de sons consonntics de la llengua.
continguts
Normativa ortogrfica
Alfabet i grafies vocliques
1. Coneixement de lordenaci alfabtica bsica.
2. Coneixement de la correspondncia entre lalfabet i els sons
de la llengua.
3. Reconeixement dels dgrafs ms habituals.
Separaci de frases i paraules
Separaci de les paraules de la frase.
Sllaba, diftong i hiat
Distinci de la sllaba tnica.
Laccentuaci grfica
1. Coneixement de laccentuaci de paraules agudes acabades
en consonant + vocal que pertanyen al vocabulari usual
(vindr, anir, cos, sab, alg).
2. Reconeixement de la vocal i de la sllaba tnica de les
paraules del vocabulari bsic.
28
Lapstrof i la contracci
Usos bsics de lapostrofaci i de la contracci.
Les oclusives
1. Escriptura de p, t, c; b, d, g en paraules del vocabulari bsic,
en posicions inicial i interior de paraula (pedra, matar, cabra,
bo, dona, gos).
2. Escriptura de les oclusives velars en posici inicial de sllaba
(gat, guerra, guitarra, vag, gust; casa, que, taca, vaquer,
quilo, cos, cuc).
La bilabial b i la labiodental v
1. Escriptura de b/v en paraules usuals del vocabulari bsic
(ambientar, llebre, doblar; bonic, vaca, vindr).
2. Norma bsica de lescriptura de la grafia b davant de l, r
(oblidar, brusa).
Les nasals
1. Escriptura de les nasals m, n, ny en paraules del vocabulari
bsic (mona, mare, nina, any, juny).
2. Escriptura de m i n en les terminacions verbals de 1a i 3a
persona del plural (cantem, canten).
Les palatals
1. Escriptura de les palatals del vocabulari bsic amb palatal
sonora (jard, verge, girar, germ, jove, junta).
africada sorda (xarrar, cotxe, mig).
fricativa sorda (bruixa, peix).
Les alveolars
Escriptura de les alveolars amb les grafies s, z, ss, c, en
les paraules del vocabulari bsic, tot respectant les normes
ortogrfiques com ara ls de ss entre vocals i ls de c davant
de e, i (cassola, ceba, cine).
JQCV
PROVES
noves
29
Les laterals
1. Escriptura de les grafies simples de les laterals (litre, parlar,
colar).
2. Escriptura del dgraf ll en totes les posicions (llavi, llibre, lluna,
pollastre, poll, conill).
Les rtiques
Escriptura de les grafies rtiques en paraules del vocabulari
bsic (caramel, carrer).
La grafia h
1. Escriptura de la h en paraules del vocabulari bsic (home,
hora, hospital).
2. Escriptura de la h en el verb haver.
Les majscules i minscules
Escriptura de les majscules i de les minscules respectant
les normes bsiques que regulen ls de la majscula inicial
i la majscula en els noms propis.
La puntuaci
1. s del punt i de la coma.
2. s i ortografia del signe dinterrogaci i dadmiraci.
3. s dels dos punts davant duna enumeraci o llista.
Morfologia i sintaxi
El substantiu i ladjectiu: gnere i nombre
1. s de la flexi bsica de gnere del substantiu i de ladjectiu
en el vocabulari del nivell: afegir -a al mascul; canvi de -e
per -a; canvi de -o per -a; addici de -na als masculins acabats
en vocal tnica (gat, gata; mestre, mestra; moro, mora; bo,
bona).
2. s de la flexi bsica de nombre del substantiu i de ladjectiu
en el vocabulari del nivell: afegir -s, -ns, -os; canvi de -a per
-es (cotxe, cotxes; mare, mares; lle, lleons, ping, pingins;
auda, audaos; dia, dies, dona, dones).
30
Els articles definits
1. s de larticle definit general: morfologia de gnere i nombre
(el gos, la casa, els xiquets, les dones).
2. Introducci de la forma apostrofada de larticle quan acompanya
el vocabulari bsic (lhome, lorella).
Els possessius
s de les formes plenes dels possessius (la meua casa, els
meus cosins, les vostres germanes).
Els dctics
s dels determinants demostratius, els pronoms neutres i els
adverbis demostratius de lloc (esta pellcula, eixos papers;
aix no magrada; ac va!).
Els numerals
1. s dels numerals cardinals (zero, quatre, cinc, catorze,
trenta-dos, cent, tres-cents, mil, un mili).
2. s dels numerals ordinals de l1 al 10.
Els quantitatius
s dels quantitatius variables i invariables ms bsics: massa,
ms, menys, prou, gens, molt, poc, tant.
Els indefinits
s dels indefinits (quantificadors nominals i pronoms) ms
bsics: un, algun, cap, mateix, tot, res, altre, cada, cert, alg,
ning.
Les preposicions
s de les preposicions tones a, en, amb, de, per i les
compostes ms freqents per a, des de, cap a, amb les seues
funcions ms generals.
Els relatius, els interrogatius i els exclamatius
1. Usos bsics dels relatius que i on (El riu on pesque s lEbre.
Lhome que ha vingut s el llanterner).
2. s dels interrogatius amb funci dadjectiu, pronom o adverbi:
qu, per qu, qui, quin, quant, quan, (a) on, com (Qui s?
Quin cotxe du? Quant val? Quan vns?).
JQCV
PROVES
noves
31
3. s de lexclamatiu que davant dadjectius i dadverbis (Que
fort! Que lluny!).
Les conjuncions
1. s de les conjuncions de coordinaci copulatives, disjuntives,
adversatives i distributives ms usuals: i, ni, o, per.
2. s de les conjuncions de subordinaci completives, temporals,
modals, comparatives, concessives, causals, condicionals i
finals ms usuals: que, mentres, com, encara que, perqu,
ja que, si.
Els adverbis
1. s dels adverbis ms usuals (formes i funcions): aix, b,
malament, millor, pitjor; gens, massa, ms, menys, molt, poc,
prou, quant, almenys, noms, quasi, tot, sobretot; ac/aqu,
ah, all, all, avall, amunt, davant, darrere, damunt, davall,
dalt, baix, enmig, dins, fora, lluny, prop; ahir, hui, dem, abans,
ara, ja, prompte, desprs, aleshores, mai, sempre, sovint,
tard, quan; s, clar, tamb, tampoc, potser, probablement.
2. s dels adverbis de manera acabats en -ment (tcnicament,
feroment).
Els pronoms personals: tnics i febles
1. s dels pronoms personals forts: jo, tu, ell, ella, nosaltres,
vosaltres, ells, elles.
2. s dels pronoms personals febles que expressen la dixi
personal. Formes i collocaci: em, et, es, ens, vos/us, es,
-me, -te, -se, -nos, -vos, -se, m, t, s, m, t, s, ns.
Els verbs
1. s del mode indicatiu dels verbs regulars: el present, limperfet,
el passat perifrstic, el perfet, el futur i el condicional.
2. s del mode indicatiu (el present i limperfet) dels verbs
irregulars ms freqents: ser, anar, estar, fer, haver, dir, eixir,
obrir, poder, saber, tindre, vindre, veure, voler.
3. s del mode subjuntiu dels verbs regulars i dels irregulars
ms freqents: el present.
4. s de les formes no personals dels verbs ms usuals: infinitiu,
participi i gerundi.
32
Lxic i semntica
1. El vocabulari bsic de:
La famlia: les relacions de parentiu. Els noms propis. Els
pasos i les nacionalitats. Els estudis i lescola. Les professions.
Les vies urbanes i no urbanes. El transport i la comunicaci.
La mesura del temps: lhora, les parts del dia, la setmana, els
mesos, les estacions. El menjar: els aliments, les begudes,
els envasos i les mesures. El vestit i els complements. El cos
hum. Els colors. Lhabitatge. El temps lliure i les aficions.
Els viatges i les vacances. Les festes. Les malalties i els
remeis. Els adjectius referits a persones i coses.
2. Els enunciats fraseolgics constituts per frmules rutinries.
3. Sinonmia, antonmia i hiponmia entre les paraules del
vocabulari bsic.
JQCV
PROVES
noves
33
rea i subrea Tipus de prova Valor (%)
2. rea destructures lingstiques
Contestar un qestionari de 30 tems tipus
test, amb tres alternatives, de les quals
noms una s correcta.
a) Lxic i semntica (14 qestions).
b) Morfologia i sintaxi (8 qestions).
c) Normativa ortogrfica (8 qestions).
20%
1
.

r
e
a

d
e

c
o
m
p
r
e
n
s
i
A partir dun text, que sescoltar dos vegades,

respondre a un qestionari de 5 preguntes
del tipus V o F o de resposta mltiple.
A partir dun dileg, que sescoltar dos
vegades, respondre a un qestionari de 5
preguntes del tipus V o F o de resposta
mltiple.
Llegir textos (de tipologia descriptiva,
instructiva, expositiva o narrativa), i
respondre, per a cada un, a un qestionari
de 5 preguntes del tipus de V o F o de
resposta mltiple.
30%
1a. Comprensi oral
1b. Comprensi lectora
20%
30%
4. rea dexpressi i interacci oral
Mantindre una conversa guiada i participar
en una situaci comunicativa interactuant
amb una altra persona.
estructura de la prova
3. rea dexpressi escrita
Escriure un text senzill (una nota, una carta
personal, una postal, una recepta de cuina,
etc.), dun mnim de 50 paraules, sobre
aspectes quotidians de lentorn.
La prova t una duraci de 2 hores.
Per a superar l'examen cal obtindre un mnim del 60% sobre la puntuaci total. Cada prova est dividida en quatre
rees, i cada una t carcter eliminatori. En les rees de comprensi, estructures lingstiques i expressi escrita,
s'exigix una puntuaci mnima del 40% en dos rees qualssevol i del 30% en l'altra. En l'rea d'expressi i interacci
oral la puntuaci mnima s del 60%.
prova i criteris de correcci
JQCV
PROVES
noves
35
rea de comprensi
Comprensi oral
Primer escoltaran un dileg que t lloc en la finestreta duna
estaci de trens, i hauran de decidir si els enunciats de l1 al
5 sn verdaders o falsos. El text lescoltaran dos vegades.
PASSATGERA: Bon dia!
DEPENDENT: Bon dia, vost dir.
PASSATGERA: Mire, s que vull anar a Xtiva i no s quin tren em conv agarrar.
DEPENDENT: Aha.
PASSATGERA: Mhan dit que nhi ha un de directe, que no para en totes les estacions.
Supose que deu ser el ms rpid.
DEPENDENT: S, lhan informada b. A Xtiva, pot anar amb els trens que desprs
continuen fins a Moixent, i tamb amb els que arriben a Alcoi. Per tamb nhi
ha que tenen la parada final a Xtiva. Mire, en el mapa dall davant, la lnia
que li interessa s la de color groc, la lnia que va a Xtiva i a Moixent. I en
la taula dac al costat, trobar fullets amb els horaris i litinerari de cada tren.
Pot agafar els que vullga.
PASSATGERA: Molt amable. Perdone, per magradaria encara fer-li una altra
pregunta: hi ha molts trens cap a Xtiva? Amb quina freqncia ixen dac de
Valncia?
DEPENDENT: No patisca, t prou trens disponibles. A Xtiva nix un cada trenta
minuts i, en les hores punta, un cada quinze minuts.
PASSATGERA: No sabia jo que nhi haguera tants. B, donem un bitllet per al prxim
tren.
DEPENDENT: El prxim eixir a les deu i vint-i-tres, dac a un quart dhora. Quina
classe de bitllet vol, danada i tornada o noms danada?
PASSATGERA: Millor que siga danada i tornada, que a la vesprada vull vindre a
casa. Sap?, s que tinc una filla que estudia all i vull anar a dinar amb ella.
s la sorpresa que magradaria donar-li, perqu hui s el seu aniversari i t
classe tot el dia. I de pas volia vore el casc antic de Xtiva, que diuen que han
restaurat molts edificis i ara est molt bonica la ciutat.
36
DEPENDENT: Segur que disfrutar del viatge, i encara ms amb loratge tan bo que
fa hui. B, senyora, ac t un bitllet danada i tornada. Sn 5,10 .
PASSATGERA: (rebuscant en el moneder) A vore... Sap dir-me quant dura el viatge?
DEPENDENT: Uns cinquanta minuts.
PASSATGERA: Mire, volia donar-li-ho just, per crec que mhaur de canviar un
bitllet de 50 .
DEPENDENT: No hi ha problema. Aix vol dir que li he de tornar... 44 euros i 90
cntims. Prenga, 20, 40 i a fa els 44 euros i 90 cntims.
PASSATGERA: Dacord, moltssimes grcies.
DEPENDENT: No es mereixen... ac estem per a aix. Vinga, que tinga un bon
viatge.
PASSATGERA: I vost, un bon dia. Ha sigut molt amable.
1 V F La passatgera acudix a lestaci ja informada dels
horaris dels trens.
2 V F Hi ha un tren a Xtiva cada mitja hora, per en les
hores punta nix un cada quart dhora.
3 V F La passatgera compra un bitllet per al tren de les
2:23 h.
4 V F El dependent desitja a la passatgera que disfrute
del viatge, encara que plou i fa mal dia.
5 V F La passatgera vol un bitllet noms danada que li
costa 5,10 , ja que pensa quedar-se alguns dies
a Xtiva amb la seua filla.
JQCV
PROVES
noves
37
Ara escoltaran un text sobre el mite grec de la teixidora
Aracne i la deessa Atena. Hauran de decidir quina de les tres
opcions s la correcta per a completar els enunciats del 6 al
10. El text lescoltaran dos vegades.
Segons la mitologia grega, Aracne era una teixidora de gran anomenada,
famosa per la seua habilitat en el teler. Per tant, no era illustre pel lloc
de naixement ni per la famlia, ho era pel seu art. Valia la pena veure
no sols els teixits ja fets, sin tamb la manera com els feia. Tots
admiraven la grcia amb qu usava els telers, els cabdells de fil i de
llana, o lagulla quan brodava, i es va arribar a dir que li ho havia ensenyat
la mateixa Atena, la deessa de les arts i dels treballs artesanals. Per
Aracne, que tenia el defecte de ser molt orgullosa, ho negava i sofenia
quan li atribuen una mestra, encara que fra la mateixa Atena, ja que
volia que el seu art fra gran per mrits propis i de ning ms. Que
Atena satrevisca a competir amb mi, deia; si em guanya, que faa de
mi el que vullga.
Aquelles paraules no van agradar a Atena, la qual es va disfressar de
vella, amb una perruca de cabells blancs fingits i amb un bast per a
recolzar-se, i, vestida desta manera, va anar a veure Aracne per advertir-
la que no ofenguera els dus i per aconsellar-li modstia i humilitat.
Desprs de sentir les paraules de la deessa, Aracne la va mirar amb
menyspreu, deix els fils i, expressant clarament en la cara la ira que
sentia, va respondre amb estes paraules a Atena, a qui no havia reconegut:
No cregues que els teus advertiments han servit de res, continue pensant
igual. Per qu no ve ella mateixa? Per qu no vol competir amb mi?.
Aix va fer enfadar molt la deessa, que es va llevar la disfressa, i a
linstant comen la competici.
En el taps de la deessa, mgicament brodat, es veien els dotze dus
principals de lOlimp en tota la seua grandesa i majestat. Per la seua
banda, Aracne va representar els amors deshonrosos dels dus, plens
dinfidelitats i enganys, de violncia i raptes. Lobra era tan perfecta que
les imatges pareixien reals, per Atena, enfurida per linsult fet als dus,
pos m en la llana i va esgarrar aquella tela que reprodua unes
accions tan indignes. En eixe moment, Aracne es va adonar del seu
comportament insensat i, humiliada i presa de la vergonya, no ho va
poder suportar: es va tornar boja i es va penjar amb una corda.
Per Atena, sentint compassi, la va alar i li va dir: Viurs, per
continuars sempre penjada, desvergonyida! I, perqu no esperes que
les coses es puguen arreglar en el futur, que esta pena passe a tots els
teus fills, fins als teus descendents ms llunyans. A continuaci, li van
caure els cabells, i tamb el nas i les orelles, el cap se li va reduir
moltssim i tamb tot el cos. Al costat, en lloc de cames, li isqueren uns
dits finssims; la resta del cos era noms un ventre molt gros, del qual
treia un fil, amb qu, convertida en aranya, encara hui, pot continuar
treballant les teles, com abans.
38
6 Segons la mitologia grega, Aracne...
a) era una teixidora famosa perqu era molt hbil quan teixia.
b) tenia anomenada perqu feia telers.
c) era de famlia illustre i per aix tots admiraven el seu art.
7 Aracne tenia el defecte...
a) de ser clara i massa sincera.
b) de ser poc orgullosa.
c) de tindre molt dorgull.
8 Atena, quan va sentir les paraules dAracne desafiant-la
a competir amb ella, es va disgustar i...
a) es va disfressar de vella perqu ja tenia els cabells blancs.
b) disfressada de vella, va visitar Aracne per dir-li que fra
ms humil.
c) va amenaar Aracne amb un bast perqu havia ofs els dus.
9 En el taps de la deessa es veien...
a) dotze dus de lOlimp de manera majestuosa.
b) les infidelitats amoroses dels dotze dus principals de lOlimp.
c) dotze dus en actituds indignes.
10 Aracne...
a) va comprendre que no havia actuat b i es va sucidar.
b) intent venjar-se dAtena penjant-la duna corda.
c) va ser transformada en aranya, per els seus fills no ho
van ser.
JQCV
PROVES
noves
39
Comprensi lectora
Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent
a cada enunciat segons que siga verdader (V) o fals (F).
LA SAL S UN ANTIDEPRESSIU NATURAL
Consumir sal ens posa de bon humor. s la conclusi a qu ha arribat
un equip dinvestigadors duna universitat nord-americana. En una srie
dexperiments amb rates de laboratori sha comprovat que, quan a estos
animals els falta clorur sdic (la sal de taula comuna), eviten activitats
que abans els divertien. Les coses que els produen plaer ja no els
aporten el mateix grau de satisfacci, la qual cosa fa pensar que la falta
de sal pot causar depressi. No debades un dels principals criteris per
a diagnosticar la depressi s la desgana per fer activitats que abans
ens resultaven agradables.
Que la sal millora lestat dnim explica per qu tendim a consumir-ne
ms del compte. De fet, la mitjana de consum de sal actualment en el
mn s de 10 grams per persona i dia. No obstant aix, els experts
recomanen no sobrepassar els 4 grams diaris, ja que un excs en el
consum pot tindre conseqncies negatives per a la nostra salut. Este
consum excessiu actual s un luxe que, fa alguns segles, els nostres
avantpassats no podien permetres. Fa 4.000 anys, quan va comenar
a usar-se la sal per a conservar aliments, era un producte escs i molt
valus. Aix explica que als romans sels pagara amb esta pols blanca,
una prctica de la qual prov la paraula salari.
Daltra banda, tamb sha demostrat que la nostra afici per la sal podria
tindre una explicaci evolutiva, ja que la majoria dels rgans del nostre
cos necessiten sodi per a funcionar correctament. s per aix que tenim
un sentit del gust preparat per a detectar la sal i el seu consum activa
els circuits cerebrals del plaer.
11 V F Els investigadors duna universitat americana han
concls que el consum de sal ens posa tristos.
12 V F En la investigaci no shan usat animals per a
experimentar.
13 V F La mitjana de consum de sal mundial s de 4 grams
diaris per persona.
14 V F Els nostres avantpassats de fa 4.000 anys no
consumien tanta sal com ara.
15 V F En lantiga Roma era habitual pagar el sou amb sal.
40
Llija els textos segents i marque la resposta ms adequada
per a cada enunciat.
UNA PRECIOSA NEVADA COBRIX MORELLA
Morella (dissabte, 11-04-09). Els morellans shan alat este mat
amb una espessa capa blanca de 10 cm que cobrix tota la
poblaci. Les mquines llevaneu han treballat des de primera
hora del mat en la neteja de les carreteres, i les brigades
municipals shan encarregat de mantindre els carrers en bones
condicions per a la gran quantitat de turistes que sespera que
visite la ciutat emmurallada. Durant tot el mat els vehicles han
accedit a la ciutat sense problemes.
La magnfica temperatura de vora 4 graus, labsncia de vent,
laparici del sol i la proximitat de Morella a la costa, a poc ms
de 40 minuts, fan que la ciutat, este dissabte de Setmana Santa,
oferisca als visitants una de les seues millors imatges. A causa
de la gran afluncia de turistes, lajuntament aconsella que es
telefone abans a loficina de turisme per reservar el dinar o trobar
allotjament.
16 A Morella, el dia 11 dabril...
a) havia nevat durant tota la nit anterior.
b) les mquines llevaneu van mantindre els carrers en bones
condicions i les brigades municipals van netejar les
carreteres.
c) la gent de Morella es va alar perqu hi havia molts turistes.
17 El bon oratge de Setmana Santa va fer que...
a) els morellans se nanaren a la platja.
b) Morella estiguera encara ms bonica.
c) els turistes preferiren fugir de la neu.
18 LAjuntament de Morella va aconsellar que...
a) la gent no visitara esta poblaci perqu era perills transitar
pels carrers.
b) no es telefonara a loficina de turisme, perqu es collapsaria
la centraleta.
c) la gent telefonara a loficina de turisme i fera les reserves
per als restaurants i hotels.
JQCV
PROVES
noves
Criteris de correcci de lrea de comprensi (30%)
Les respostes errnies descompten de les encertades. Cada
resposta correcta es valora amb un punt. En les preguntes
amb tres opcions de resposta (a, b, c), cada error descompta
0,3 punts i, en el cas de les preguntes amb noms dos opcions
(V/F), cada error descompta 0,6 punts. Les preguntes no
contestades no descompten.
41
En ARRELS oferim tots els vestits regionals de la Comunitat Valenciana.
A ms, disposem de joies i complements especfics per a este tipus
dindumentria. Restaurem vestits dpoca, i, per a recuperar les peces,
teixim a m les teles amb les quals es van confeccionar al seu dia. Tots
els nostres productes tenen el certificat dartesania de la Comunitat
Valenciana des de fa ms de vint anys. A ms, investiguem les teles i
dibuixos del segle XVIII per a crear, en els nostres tallers artesans, les
millors indumentries valencianes.
La tradici es transmet en ARRELS de pares a fills i, amb ms de mig
segle dexperincia en la confecci de la indumentria valenciana,
continuem al servici de les noves generacions.
19 ARRELS s el nom
a) dun forn que hi ha a Valncia i que elabora productes
artesans.
b) dun establiment que confecciona roba tradicional.
c) duna joieria especialitzada en dissenys del segle XVIII.
20 En ARRELS la tradici
a) encara no t vint anys dexperincia.
b) fa ms de cinquanta anys que es transmet familiarment.
c) s la duna empresa familiar que t clients habituals i que
no en busca de nous.
42
Lxic i semntica
21 Estes ulleres pesen molt poc: sn molt __________.
a) lleugeres
b) molles
c) gils
22 Han detingut el lladre i ara est en la __________.
a) pressi
b) pres
c) pressa
23 s molt astut: s ms __________ que la fam.
a) prim
b) cert
c) llest
24 De la mar, el que ms m'agrada s sentir el so de les
_________.
a) ones
b) holes
c) ondes
25 El professor no es __________ mai els cabells: sempre els
porta desarreglats.
a) pinta
b) pentina
c) penyora
26 El fill de la meua germana s el meu __________.
a) nebot
b) cos
c) gendre
27 El gran __________ blanc s un dels peixos ms perillosos
dels oceans.
a) taure
b) taur
c) taul
JQCV
PROVES
noves
43
28 El suc de llima t un sabor __________ caracterstic.
a) aspre
b) cid
c) amarg
29 Es va deixar l'aixeta oberta i, quan va tornar al cap d'una
setmana, hi havia un __________ d'aigua per tota casa.
a) pessic
b) grapat
c) pam
30 La policia __________ que es tracta d'un crim, i no d'una
mort accidental.
a) sospita
b) fica
c) acosta
31 Per favor, ompli'm el got d'aigua, que el tinc __________.
a) ple
b) huit
c) buit
32 De primer plat menjar paella i, de segon, una cuixa de
__________ rostit.
a) poll
b) pollancre
c) pollastre
33 Cal tallar __________ del pi que molesta quan passes pel
carrer.
a) l'escata
b) la randa
c) la branca
34 Estic constipat i necessite comprar _________ de paper.
a) mocadors
b) panys
c) mocassins
44
35 Nosaltres __________ dos hores cada dia.
a) passegen
b) passegem
c) passegeu
36 No vos he sentit. Qu __________ dit?
a) m'heu
b) meu
c) m'ho
37 El plat costava __________ (16) euros?
a) deu i sis
b) dsset
c) setze
38 La sopa estava molt __________ i massa __________.
a) dola / calenta
b) dol / calent
c) dola / calent
39 Ho han fet __________ amigues, les de vost.
a) vostres
b) les vostres
c) les seues
40 El transportista s'ha comprat un parell de __________.
a) camios
b) camions
c) camis
41 Et recorde que ho ha fet __________.
a) mala ment
b) mal
c) malament
42 La meua filla __________ molt b ahir.
a) ha cantat
b) va cantar
c) va a cantar
JQCV
PROVES
noves
45
43 Aquell producte no tenia inters __________ consumidors.
a) per als
b) per a els
c) pals
44 He vist __________!
a) l'home del americana
b) el home de la americana
c) l'home de l'americana
45 El meu germ __________ esta nit a l'hotel.
a) dormira
b) dormir
c) d'ormir
46 En quina sllaba de la paraula "hospital" recau l'accent?
a) hos
b) pi
c) tal
47 Quin sentit t fer la __________?
a) gerra
b) guerra
c) guera
48 Durant el sopar ens vam __________ tres botelles de vi.
a) vore
b) veure
c) beure
49 Hui el __________ est ben __________.
a) zel / nbol
b) cel / nvol
c) sel / nvol
50 La camisa no tenia cap __________.
a) bolxaca
b) bujaca
c) butxaca
46
Criteris de correcci de lrea d'estructures lingstiques (20%)
Cada pregunta d'esta rea presenta tres opcions de resposta
(a, b, c), i noms n'hi ha una de correcta.
Cada resposta encertada es valora amb un punt. En canvi,
cada error descompta 0,3 punts. Les preguntes no contestades
no descompten.
JQCV
PROVES
noves
Redacci (mnim 50 paraules)
Adequaci, coherncia, cohesi, extensi i presentaci (50 punts)
Adequaci, coherncia i cohesi (20+10+10+10=50 punts)
Les redaccions han de ser prpies i complir les propietats
mnimes d'adequaci i coherncia, aix com redactar-se en
el moment de la prova. Quan una redacci infringisca de
manera greu algun dels requisits anteriors, per exemple, quan
no tracte en absolut d'un dels dos temes proposats o quan
l'examinand actue fraudulentament, tindran una puntuaci
global, en els dos apartats de la redacci, de 0 punts.
Adequaci: el text aconseguix el propsit comunicatiu i s'ajusta,
lingsticament, a la situaci comunicativa (fins a 20 punts).
Coherncia: la informaci expressada s'ajusta quant a quantitat,
qualitat i rellevncia al que demana el text (fins a 10 punts).
Cohesi gramatical: el text cont els elements lingstics
apropiats i est ben articulat (fins a 10 punts).
Cohesi lxica: el lxic triat s l'apropiat per a la bona
construcci del text (fins a 10 punts).
Extensi i presentaci (Els punts es descompten del total de
l'apartat.)
Les redaccions que no arriben a 40 paraules tindran una
puntuaci global, en els dos apartats, de 0 punts, per s'han
de corregir.
Si en tenen entre 40 i 50, es descompten fins a 20 punts del
total de l'apartat.
La presentaci, claredat i netedat, descompta fins a 5 punts
del total de l'apartat.
L'escrit ha de quedar complet i arredonit. El text s'ha de
corregir sencer.
47
rea dexpressi escrita
Vost s tutor duna classe de xiquets de 12 anys. Escriga una
nota, per a penjar-la en el tauler danuncis, amb les normes de
convivncia en laula (mnim de 50 paraules).
Criteris de correcci de lrea d'expressi escrita (20%)
48
Correcci: morfologia i sintaxi, lxic i normativa ortogrfica
(50 punts) (Cal tindre en compte els continguts del nivell.)
Es corregixen totes les paraules del text.
Es descompten 3 punts per error. Es compta un error per
paraula. Si una mateixa paraula es repetix amb el mateix
error, noms es compta un error. Les paraules inintelligibles
es comptaran com un error. Noms es considera error la no-
aplicaci dels coneixements exigits en el programa del nivell,
en especial:
Conjugaci dels verbs regulars i irregulars: formes personals
i formes no personals.
Concordana verbal (subjecte-verb) i nominal (substantiu-
determinant-adjectiu).
Flexi nominal: gnere i nombre.
Flexi dels determinants.
Els pronoms personals.
Adverbis, conjuncions i preposicions d's freqent.
Lxic
Lxic del nivell i interferncies lingstiques (barbarismes) en
el vocabulari bsic.
Separaci de paraules.
Accentuaci exigida en el nivell.
Apostrofaci i contracci: normes generals.
Consonantisme i vocalisme del vocabulari bsic: correspondncia
natural entre sons i grafies, sense usar grafies estranyes a la
llengua (per exemple, y i ch).
JQCV
PROVES
noves
49
rea dexpressi i interacci oral
1. SITUACI COMUNICATIVA. Lexaminand rebr per escrit
una situaci comunicativa en qu intervendran dos
personatges i haur dassumir i interpretar el paper dun.
Una persona ha posat un anunci en internet perqu vol compartir
el seu pis i llogar una habitaci. Una altra persona li telefona
perqu est interessada en loferta.
Persona A
Vost ha penjat lanunci. T molt dinters per saber com s
laltra persona, ja que no vol llogar lhabitaci a una persona
incompatible amb el seu carcter.
Persona B
Vost vol llogar lhabitaci. T molt dinters per saber com
sn la casa i lhabitaci, quines altres habitacions de la casa
podr compartir, si hi viu alg ms, quin preu t, etc.
2. CONVERSA GUIADA. Lexaminand mantindr una conversa
guiada amb els examinadors en la qual li faran preguntes
com les segents:
Lorde
s vost una persona ordenada? Li agrada tindre-ho tot
ordenat?
A quina habitaci de la casa dedica ms temps ordenant-
la? Hi ha alguna habitaci que no li agrade gens ordenar?
Si va a algun lloc que no est ordenat, per exemple la
casa dalg, qu pensa? Com reacciona? Ho arriba a
comentar?
Ha convi scut al guna vegada amb una persona
desordenada? I amb una persona massa obsessionada
per lorde i la neteja? Conte la seua experincia.
50
5-4
3-2
1-0
Conversa guiada: competncies pragmtiques
La intervenci t un orde lgic, est ben cohesionada
i els recursos lingstics que utilitza sn els adequats
per al nivell. El discurs s fluid i amb poques
vacillacions.
Interactua amb facilitat en la conversa i en domina les
estratgies bsiques: demana que lajuden si fa falta,
demana i dna informaci, utilitza les formes de
cortesia, etc.
Presenta algunes vacillacions a lhora de parlar, cosa
que nafecta la fludesa. Utilitza frases curtes o no
completa alguna de les idees iniciades. Tot i aix, els
recursos lingstics sn suficients.
T limitacions a lhora dinteractuar i, tot i que es pot
fer entendre, necessita lajuda de linterlocutor. Li falten
algunes estratgies comunicatives bsiques. De
vegades no entn linterlocutor.
No t fludesa ni seguretat. Les intervencions no estan
ben cohesionades, sn insuficients per a la comunicaci,
i t errors greus dadequaci a la situaci comunicativa.
No expressa la mnima informaci necessria o all
que diu s prcticament incomprensible.
No t recursos per a interactuar.
Criteris de correcci de lrea d'expressi oral (30%)
JQCV
PROVES
noves
51
Situaci comunicativa: competncies pragmtiques
La intervenci t un orde lgic, est ben cohesionada
i els recursos lingstics que utilitza sn els adequats
per al nivell. El discurs s fluid i amb poques
vacillacions.
Interactua amb facilitat en la conversa i en domina les
estratgies bsiques: demana que lajuden si fa falta,
demana i dna informaci, utilitza les formes de
cortesia, etc.
Presenta algunes vacillacions a lhora de parlar, cosa
que nafecta la fludesa. Utilitza frases curtes o no
completa alguna de les idees iniciades. Tot i aix, els
recursos lingstics sn suficients.
T limitacions a lhora dinteractuar i, tot i que es pot
fer entendre, necessita lajuda de linterlocutor. Li falten
algunes estratgies comunicatives bsiques. De
vegades no entn linterlocutor.
No t fludesa ni seguretat. Les intervencions no estan
ben cohesionades, sn insuficients per a la comunicaci,
i t errors greus dadequaci a la situaci comunicativa.
No expressa la mnima informaci necessria o all
que diu s prcticament incomprensible.
No t recursos per a interactuar.
5-4
3-2
1-0
5-4
3-2
1-0
Competncies lingstiques
Parla un valenci suficient per a mantindre una
conversa fluida, a pesar de la presncia dalgun error
irrellevant. Domina el repertori lingstic bsic per a
afrontar les situacions quotidianes.
Fonologia i elocuci. Articula amb claredat i s'expressa
amb una pronunciaci prou precisa per a no provocar
confusions importants. Distinci de vocals obertes i
tancades del vocabulari bsic, elisions ms usuals de
l'article i pronunciaci clara dels sons consonntics de
la llengua.
Lxic i semntica. Utilitza un repertori lxic suficient
i unitats lxiques memoritzades (expressions
convencionals, locucions, etc.), i fa un bon s del
vocabulari bsic del nivell. Pot utilitzar barbarismes
propis de la llengua colloquial o del vocabulari que no
s bsic.
Morfologia i sintaxi. Utilitza correctament estructures
sintctiques simples. Demostra un coneixement de la
flexi dels verbs ms usuals i de la morfologia bsica
del substantiu, ladjectiu i els determinants. Utilitza
connectors simples per a enllaar les frases.
Els recursos lingstics no sn suficients o presenten
errades freqents, fet que no dificulta la comprensi
del discurs. El que parla saproxima prou al valenci.
Fonologia i elocuci. T una pronunciaci prou clara
per a fer-se entendre, encara que comet alguns errors
en la pronunciaci dels sons consonntics, en l'obertura
de les vocals i en les elisions vocliques ms usuals
de l'article.
Lxic i semntica. Utilitza un repertori lxic amb
alguns errors en el vocabulari bsic del nivell. Utilitza
alguns barbarismes de tot tipus.
Morfologia i sintaxi. Comet alguns errors en la
utilitzaci d'estructures sintctiques simples, en la
conjugaci verbal o en la flexi nominal i dels
determinants, o b en l's de connectors simples.
Els recursos expressius sn clarament insuficients o
estranys al valenci.
52
grau
elemental
prova
JQCV
PROVES
noves
55
grau
elemental
prova
les idees principals i les secundries duna informaci clara sobre
temes diversos. Ha de poder fer front a la major part de dificultats
lingstiques que es poden produir en situacions de comunicaci
real. Ha de poder produir un discurs senzill i coherent sobre temes
que li sn familiars o dinters personal, i ha de poder descriure fets
i experincies, somnis, esperances i ambicions, i donar raons i
explicacions breus de les opinions i dels projectes.
objectiu general
objectius
rea de comprensi
Comprensi oral
1. s capa de comprendre les idees principals i els detalls
especfics dun discurs clar i en llenguatge estndard sobre
temes familiars relatius a la faena, a lescola o al temps lliure,
etc., incloent-hi narracions, interaccions conversacionals breus
i descripcions; pot comprendre la idea principal dels programes
de rdio i televisi que tracten sobre assumptes actuals o
dinters personal o professional.
2. Pot comprendre generalment les idees principals de discussions
extenses en qu participe.
3. Pot comprendre instruccions senzilles, com les duna recepta
de cuina, i pot seguir directrius detallades.
Comprensi lectora
1. Pot trobar i comprendre la informaci rellevant descrits quotidians
com ara cartes, prospectes i documents oficials; pot comprendre
la descripci desdeveniments, de sentiments i de desitjos en
cartes personals per a mantindre una correspondncia regular
amb una persona coneguda.
2. Pot trobar una informaci concreta en un text bastant llarg i
pot reunir les informacions que provenen de diferents parts
del text o de textos diferents a fi de complir una tasca especfica.
3. Pot identificar les conclusions principals de textos argumentatius
que tenen una estructura clara; pot reconixer el fil argumental
en el tractament dun problema presentat, encara que no
necessriament duna manera detallada, i pot reconixer els
punts significatius darticles de diari senzills sobre temes
quotidians.
JQCV
PROVES
noves
57
58
rea dexpressi
Expressi oral
1. s capa de fer, duna manera raonablement fluida, una descripci
o una narraci senzilla dun dels seus possibles temes dinters
i presentar-la com una successi lineal delements.
2. Pot fer exposicions senzilles i preparades sobre temes prxims
als seus interessos explicant els punts importants amb suficient
precisi. s capa dafrontar possibles preguntes que sorgisquen
a partir de lexposici i de participar en converses que demostren
estes capacitats.
3. s capa de respondre a diferents situacions de comunicaci
(disculpar-se i donar explicacions, demanar informaci, fer una
proposta...).
Expressi escrita
1. Pot redactar escrits breus i senzills, ben cohesionats, sobre
temes familiars o dinters personal; s capa de descriure un
esdeveniment o un viatge recent (real o imaginari), de narrar
una histria i descriure cartes personals per a demanar i donar
informaci, explicar fets, expressar desitjos o fer plans i propostes.
2. Pot prendre nota de missatges que demanen informaci o
expliquen problemes, i pot escriure notes que transmeten
informaci senzilla dimportncia immediata per a les amistats,
els companys, els parents i altres persones que formen part de
la vida quotidiana.
3. Pot prendre apunts durant una exposici senzilla, si el tema
tractat s familiar i el discurs es formula amb un llenguatge
senzill i sarticula amb claredat, i pot fer-ho duna manera
prou precisa per a poder utilitzar posteriorment les notes en
lelaboraci dun text propi.
4. Pot comprendre instruccions ds daparells si estan redactades
amb claredat.
5. Pot inferir el significat dalgunes paraules desconegudes amb
lajuda del context i pot deduir el significat de la frase en
textos que aborden temes prxims.
JQCV
PROVES
noves
59
1. Pot comenar, mantindre i acabar converses corrents articulades
per mitj dun discurs clar amb un parlant competent, tot i que
de vegades haja de fer repetir certes paraules o expressions,
i pot participar sense preparaci prvia en converses o
discussions sobre temes familiars, expressar sentiments, com
ara la sorpresa, lalegria, la tristesa, la curiositat i la indiferncia,
i reaccionar-hi.
2. Pot expressar-se amb relativa facilitat, a pesar dalguns
problemes de formulaci que provoquen pauses o conduxen
a situacions sense eixida, i pot continuar parlant de manera
efectiva sense ajuda.
3. s capa dutilitzar un conjunt significatiu de gneres orals
(entrevistes, butlletins informatius, rondalles, acudits), escrits
(manuals dinstruccions, guies, notcies de premsa, cartes
personals, correspondncia electrnica, relats) i audiovisuals
(noticiaris, pgines web, telesries), i pot participar activament
en lelaboraci de textos de la vida quotidiana (cartes, xats).
4. Coneix lestructura elemental de la seqncia dialogada, de la
descripci, de la narraci, de lexposici i de largumentaci, i
s capa didentificar les caracterstiques ms emblemtiques
dels gneres descriptius, narratius, expositius i argumentatius.
5. Pot comparar fragments curts dinformaci procedents de fonts
diverses i resumir-los per a altres persones, i pot fer parfrasis
senzilles de fragments escrits utilitzant les paraules i lorde del
text original.
6. Pot participar activament en discussions o reunions formals i
informals entre amics, aix com en una situaci de cooperaci
orientada a un objectiu:
a) Pot comprendre quasi tot el que es diu en una discussi
informal entre amics sobre temes generals.
b) Pot expressar oralment les seues conviccions, opi-
nions, acords o desacords; pot expressar les idees
prpies sobre temes abstractes o culturals com ara
la bellesa, la msica, el cine...; pot explicar per qu
alguna cosa planteja problemes; pot fer comentaris
breus sobre els punts de vista dels altres, i pot
comparar i contrastar alternatives, i discutir sobre
qu fer, on anar, qui o qu triar i com organitzar un
esdeveniment.
60
c) Pot comprendre gran part del que es diu en reunions
i en discussions formals que impliquen un intercanvi
dinformacions basades en fets o discussions en qu
apareguen instruccions o soferisquen solucions a
problemes prctics.
7. Pot fer front a la majoria de les situacions de comunicaci
habituals de la vida quotidiana, que tenen lloc en lAdministraci,
botigues, oficines de correus, entitats bancries i altres
establiments pblics; per exemple, pot retornar una compra
defectuosa, formular una queixa o fer una reclamaci.
8. Pot intercanviar amb seguretat informacions concretes relacio-
nades amb temes quotidians, i pot facilitar, tot i que amb una
precisi limitada, informacions especfiques exigides en una
entrevista o consulta (per exemple, pot descriure els smptomes
al metge):
a) Pot explicar com sha de fer alguna cosa utilitzant
instruccions detallades, i pot demanar i seguir directrius
concretes.
b) Pot resumir histries curtes, articles, exposicions,
converses, entrevistes o documentals i exposar la
seua opini, i pot respondre a preguntes complemen-
tries que requerisquen detalls.
c) Pot verificar i confirmar la informaci, encara que de
vegades haja de demanar que linterlocutor repetisca
el que ha dit si la seua resposta ha sigut massa
rpida o extensa, i pot prendre certes iniciatives (per
exemple, per a introduir un tema nou).
9. Pot corregir els malentesos si linterlocutor li indica que hi ha
un problema, i pot recomenar amb una tctica diferent si hi
ha una ruptura de comunicaci.
JQCV
PROVES
noves
61
1. T un repertori lingstic suficientment ampli i un vocabulari
adequat per a expressar-se, encara que siga amb algunes
vacillacions, dubtes i circumloquis, sobre temes com ara la
famlia, les aficions, els interessos, la faena, els viatges i els
fets quotidians, tot i que pot cometre errors importants quan
expressa pensaments ms complexos o aborda temes i
situacions poc habituals.
2. Coneix els casos ms habituals de polismia i homonmia,
els mecanismes de creaci lxica ms productius (composici
i derivaci), i els sap aplicar en els processos de comprensi
i producci discursiva.
3. Sap identificar les interferncies lxiques ms habituals i pot
substituir-les per les expressions genunes.
4. T una competncia que li permet utilitzar amb suficincia
les relacions semntiques entre paraules, particularment la
selecci lxica, les relacions lxiques textuals i les equivalncies
ms elementals en la traducci.
5. Es comunica amb una correcci suficient en contextos
quotidians; per regla general, t un bon domini gramatical, i,
tot i que pot cometre errors, t prou recursos per a expressar
les seues idees de manera clara i adequada a la situaci:
a) s capa de pronunciar duna manera clarament
intelligible, encara que en alguns aspectes la
pronunciaci puga ser imperfecta.
b) Pot produir escrits comprensibles, des del principi
fins al final, amb una ortografia i un s dels signes
de puntuaci ms habituals (coma, punt, punt i
coma, dos punts, punts suspensius, gui del dileg),
amb una claredat suficient per a fer el text entenedor.
c) Coneix i aplica a les seues produccions escrites les
normes convencionals descriptura del vocalisme
(accentuaci i diresi, apostrofaci i contracci);
dels sons oclusius (p/b, t/d i c/g en posici final),
bilabials i labiodentals, alveolars, palatals, nasals,
laterals i vibrants; de lescriptura de la h i del guionet
en els numerals i en els pronoms febles.
d) T un coneixement suficient de la morfologia nominal
i verbal, la qual cosa li permet comunicar-se amb
les exigncies prpies del nivell; fins i tot domina
62
1. Pot usar i seleccionar formes de salutaci per a presentar-
se (encantat!, molt de gust!, com est?, com anem?...) i tamb
de comiat (adu, fins dem...).
2. s conscient de les normes de cortesia ms importants i sap
actuar en conseqncia: s capa de demostrar inters per la
salut dalg, de compartir experincies i preocupacions,
dexpressar sentiments diferents (admiraci, afecte, gratitud,
etc.), doferir regals, de prometre favors futurs i de ser hospitalari,
devitar els comportaments amenaadors (dogmatisme, ordes
directes, etc.), dexpressar penediment, de demanar disculpes
i dutilitzar elements per a suavitzar el discurs (vols dir?, em
pareix que...).
3. s capa dutilitzar un repertori ampli de funcions lingstiques
amb un registre neutre.
els casos problemtics que presenten discordances
entre els usos formals i informals de la llengua i
amb les llenges de lentorn cultural de laprenent.
Coneix les regles de formaci del gnere i del
nombre de substantius i dadjectius. Coneix el
paradigma de la conjugaci dels verbs regulars, sap
les irregularitats verbals ms productives i usa amb
propietat les perfrasis dobligaci.
e) T la competncia suficient per a usar, amb eficcia
i de manera elemental, les diverses categories
gramaticals (determinants, adverbis, preposicions,
conjuncions, relatius, interrogatius i exclamatius).
Coneix les formes i les funcions que poden tindre
els pronoms febles (CI, CD, CAtribut i CCLloc) i,
fins i tot, s capa dutilitzar les combinacions
pronominals ms simples.
f) s capa de produir textos ben construts aplicant
les regles bsiques de la cohesi textual, i utilitzar
els connectors ms freqents i els mecanismes
anafrics ms elementals.
JQCV
PROVES
noves
63
1. T un coneixement suficient del marc sociocultural i de la
realitat fsica, cosa que li permet:
a) Identificar els elements ms representatius de la
nostra comunitat (llocs, institucions, persones, esde-
veniments...) i relacionar-se amb naturalitat en els
mbits personal, pblic, professional i educatiu.
b) Identificar les dades ms rellevants de lentorn cultural
valenci (menjars, festes, tradicions...).
c) Conixer el marc geogrfic elemental (per exemple,
les ciutats ms importants i ms prximes a on viu).
d) Ser conscient de la situaci actual de ls de la llengua
i del marc legal que en regula ls.
2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials
i les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i
professionals, i les prpies de loci) per a desplegar una srie
destratgies o factors (motivacions, valors, creences, estils
cognitius i trets de la personalitat) que li permeten mantindre
actituds personals positives com a usuari o aprenent de la
llengua.
JQCV
PROVES
noves
65
A ms dels continguts que es detallen a continuaci, la persona que
opte al certificat de grau elemental haur de demostrar el domini
dels continguts exigits en el nivell anterior.
continguts
1. Coneixement de les lletres modificades i simples, dels dgrafs
i de les geminacions.
2. Escriptura de les vocals correctes en els principals casos de
confusi a/e (Miquelet, afaitar), o/u (cobert, Joan, muntanya).
3. Escriptura de e en les paraules usuals comenades per em-,
en-, es-, eix- (embastar, entendre, estendre, eixugar).
4. Escriptura de les alternances e/i, o/u en les formes verbals
irregulars (llig/llegim, ixes/eixim; puc/pot, vullga/volia).
Elocuci i fonologia
1. Distinci de vocals obertes i tancades.
2. Distinci entre vocalisme tnic i ton.
3. Elisions vocliques en vocabulari bsic i expressions (Quina
hora s? Quinze anys).
4. Discriminaci dels sons consonntics propis de la llengua en
posicions contrastants amb altres llenges (juny).
5. Identificaci dels emmudiments consonntics ms sistemtics
i aplicaci en l'activitat discursiva.
6. Articulaci clara de les consonants simples, els grups
consonntics i les geminacions.
66
1. Separaci entre verb i pronom.
2. Escriptura dels parnims amb uni per mitj dapstrof
(descriure, descriure; banyat, banyat).
La sllaba, el diftong i el hiat
1. Distinci de les sllabes tones.
2. Coneixement de diftongs i hiats.
3. Separaci de paraules en sllabes. Paraules amb els dgrafs
ms comuns: rr, ll, ll, ny, gu, qu, ss, tj, tg i tz (car-ro, ca-llar,
ca-nya).
Accentuaci grfica. Accent diacrtic. Diresi
1. Classificaci de les paraules en agudes, planes i esdrixoles.
2. Normes generals de laccentuaci (Ramon, cami; fenomen,
plstic; fbrica, justcia).
3. Accentuaci dhomfons i parnims diversos del vocabulari
general (pat/pati, mitj/mitja; m/ma/mha, a/ha/ah, sa/sha).
4. s de laccent obert i tancat dacord amb les regles habituals,
incloent-hi les formes verbals (crixer, anir, fiem) i els usos
excepcionals ms comuns (esglsia, Dnia, arrs, per, aix,
plvora).
5. s dels diacrtics ms usuals (b, dna, s, ms, sc, sn,
t, mn).
6. La diresi en els grups ge, gi i qe, qi; en paraules amb
hiat (vena) i en els temps verbals ms usuals de la 3a
conjugaci.
Lapstrof, la contracci i el guionet
1. Regles generals dapostrofaci de larticle i de la preposici
de (la infermera, la universitat; lase, lera, lilla, lhome, lungla;
damo, dIsabel).
2. Contraccions entre larticle i les preposicions a, de, per i ca
(Men vaig al poble. Escriuen als amics. Malparla del ve. Vnen
pel cam. Parlen pels descosits. Vaig a cal iaio). Contracci i
apostrofaci.
JQCV
PROVES
noves
67
3. Escriptura del guionet en els numerals (vint-i-cinc, noranta-
nou, dos-cents), i del guionet i de lapstrof en els pronoms
febles (compral, matabala, lobri, mho diu; dir-li, comprar-
lo, cantar-la).
Les oclusives
1. Escriptura de les alternances ortogrfiques de les oclusives
finals que apareixen en la flexi i derivaci dels adjectius,
substantius i verbs (salat/salada, verd/verda, tort/torta,
groc/ groga, l l arg/ l l arga/ l l args/ l l argues; l l op/ l l oba,
cunyat/cunyada; rep/rebem).
2. Escriptura de les paraules del vocabulari usual acabades en
consonant oclusiva (rab, covard, sang).
3. Escriptura correcta de cu/qu (cuota/quota, evacuar/adequar).
4. Escriptura de les grafies xc i cc (excs/accs).
1. Escriptura de b alternant amb p (sap, saber; cap, cabota) i
de v alternant amb u (neu, nevar).
2. Escriptura de b darrere de m i de v darrere de n (ambici,
embolic; convent, invent).
3. Escriptura de la v en els imperfets dindicatiu dels verbs de
la primera conjugaci (trobava, trobvem).
Les nasals
1. Ortografia de la nasal m davant de les grafies b, p, m (umbracle,
irrompre, immens).
2. Escriptura de ny final (bony, plany, puny).
Les palatals
1. Escriptura de les palatals g, j, tg, tj, ig en paraules del vocabulari
usual (gener, jove, platja, mitges, raig), i les excepcions
principals a la norma general de l's de la g/j (objecte).
Aplicaci de la norma general: consonant + x (planxa), tx
entre vocals (fitxa), x a inici de paraula (xica, xarop).
2. Escriptura de la variaci ortogrfica de la flexi en paraules
del vocabulari usual en aplicaci de la norma general: j + a,
o, u i g + e, i (boja, bojos, boges; platja, platges).
68
3. Escriptura dels derivats de les paraules acabades en -tx i -ig
(escabetxar, despatxos, rojor, lletja).
Les alveolars
1. Escriptura de la variaci ortogrfica c/ que es produx amb
la flexi en substantius, adjectius i verbs (pina, pinces; forar,
forcem; venut, vncer).
2. Escriptura de paraules acabades en -ana, -ena (esperana,
complaena).
3. Escriptura del so [ks] i [gz] amb les lletres x, cc (taxa; examen,
exrcit; acci).
4. Escriptura de les paraules acabades en -essa, -esa (bellesa,
timidesa, marquesa, alcaldessa), i la flexi nominal dels
gentilicis acabats en -s (xinesa, xinesos, xineses).
5. Escriptura de les paraules del vocabulari general derivades
de paraules agudes acabades en vocal + s (gos, gossa; pas,
passos; calors, calorosa; mes, mesos).
6. Escriptura de la grafia -sc (piscina, escena, ascens).
Les laterals
1. Escriptura de la ll en les paraules del vocabulari general
(collegi, pellcula, intelligent).
2. Escriptura de la tl/tll en les paraules del vocabulari general
(ametla, ratlla).
Les rtiques
1. Escriptura de la r a principi de paraula i desprs de consonant
(rosa, Enric).
2. Escriptura de la r final que en alguns parlars semmudix
(portar, senyor, carrer).
La grafia h
1. Escriptura de la h en paraules del vocabulari general en linici
i en linterior de paraula (alcohol, ahir, tothom, prohibir).
2. Escriptura dalguns homfons molt usuals: a, ha, ah; em,
hem; i, hi.
3. Escriptura del verb haver en els temps compostos (mha
agradat).
JQCV
PROVES
noves
69
Abreviacions, sigles i acrnims
Abreviacions, sigles i smbols ms bsics: tel. (telfon), ESO
(Educaci Secundria Obligatria), l (litre).
Les majscules i minscules
Normes bsiques descriptura de les majscules i de les
minscules.
La puntuaci
1. s del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.
2. Escriptura del gui de dileg.
3. s dels parntesis.
1. s de la flexi completa de gnere del substantiu i de ladjectiu:
formes variables i invariables. Canvi de -u per -va;
modificacions ortogrfiques de les consonants, terminacions
especials: -loga, -essa, -iu, -ot; accentuaci grfica (aeri,
aria).
2. s de la flexi completa del nombre del substantiu i de
ladjectiu: formes variables i invariables.
3. s dels heternims (cavall, egua; gendre, nora; home, dona;
marit, muller; bou, vaca).
4. s dels substantius ms usuals amb doble gnere de significat
diferent (clau, fi, llum, pols, salut, terra).
5. Concordana entre substantiu i adjectiu (casa nova, peix
fresc. Un cel i un paisatge bellssims).
6. Collocaci adjectiu-substantiu (Un alt directiu. Un directiu alt).
7. s igualitari de la llengua: el gnere dels crrecs, de les
professions i dels oficis.
s de les diverses formes de larticle definit. La contracci i
lapostrofaci (lera, lhome, lamiga; les eres, els hmens, les
amigues; linfermer, la infermera; del mercat, a lestadi).
70
Els possessius
1. s de les formes tniques.
2. s de les formes tones ms habituals dels possessius i
contextos familiars en qu se solen usar: ma, ta, sa; mon, ton,
son (ma casa, ton pare, sa tia).
Els dctics
Identificaci de les formes simples i reforades dels determinants
demostratius: funcions bsiques (este/aquest producte,
eixe/aqueix pardalet).
Els numerals
1. s dels numerals ordinals (primer, primera, segon, quart,
quint/cinqu, sexta/sisena, primers, quarts, quartes), les
abreviatures (1r, 1a, 2n, 4t, 5t/5, 6a, 1rs, 4ts, 4es) i les perfrasis
equivalents (El que fa huit).
2. s dels numerals multiplicatius doble, triple i qudruple.
3. s dels numerals partitius (mig, ter, quart, tres dotzenes parts).
Els quantitatius
1. s dels quantitatius variables i invariables. s de quant i
bastant.
2. s de les locucions ms freqents que fan funci de quantitatiu
(bona cosa de, gens ni mica de, un grapat de).
Els indefinits
1. s dels indefinits variables i invariables: quantificadors nominals
i pronoms (diversos, diferents, qualsevol, tal, tothom, alguna
cosa).
2. Distinci entre res, gens i cap (No vol res. No queda gens de
vi. No tinc cap ordinador).
JQCV
PROVES
noves
71
Les preposicions
1. s de les preposicions tones i tniques i de les locucions
prepositives ms freqents: entre, cap, com, contra, fins, durant,
sense, segons, sobre, vora; en compte de, en lloc de, en virtut
de, al costat de, a causa de, al cap de, a mitjan, enmig de, fora
de.
2. s de les preposicions tniques que indiquen la posici en
lespai: damunt, davall, dins, fora, davant, darrere, etc.
3. s de les preposicions tones a, en, de i per en el domini
espacial i temporal (Visc a Mallorca. Sha fet mal a la cara.
Ho he llegit en larticle 32. Estic a casa. Ho he vist en un llibre.
Ho he vist en tres llocs. Treballa de nit. Pel juliol o al juliol).
4. Usos bsics de les preposicions per/per a i fins/fins a.
1. s del relatiu ton article + que (El que dius s perfecte).
2. s del relatiu tnic preposici + qu (La goma amb qu
esborre s teua).
3. s del relatiu tnic article o preposici + qui (El qui vinga ho
veur. Lhome amb qui has vingut el conec).
4. Diferncia entre linterrogatiu qu i la conjunci que introductora
dinterrogacions (Qu vols? Que no en voldrs?).
5. s dels exclamatius quin, quina, quins, quines davant de
substantiu (Quina festa! Quin treball!).
6. Diferncia entre el relatiu que i la conjunci que (El llibre que
vull s curt. Vull que vingues).
7. Diferncia entre el relatiu qu i linterrogatiu qu (El producte
de qu parles s txic. No s qu esperes).
Les conjuncions
1. s de les conjuncions de coordinaci copulatives, disjuntives,
adversatives i distributives. La conjunci copulativa i i la
disjuntiva o (Curs de traducci i interpretaci. Li donarem carn
o ossos?).
2. s de les conjuncions de subordinaci completives, temporals,
modals, comparatives, concessives, causals, condicionals i finals.
72
Els adverbis
1. s dels adverbis: formes i funcions (alhora, arreu, sols,
arrere/endarrere, tan, tant, ads, enguany, avant/endavant,
enfora, dintre, pertot, enll, fins, bastant, debades, enfront,
en, endins, desps-ahir, desps-dem, sovint, quasi).
2. s de les locucions adverbials ms freqents.
3. Expressi de la posici i del moviment en els adverbis de lloc
(La vena de dalt. Es va enfilar dalt de larbre. Tespere baix.
Va riu amunt. Ella puj ben amunt).
4. Diferenciaci entre els adverbis b/ben i mal/malament (Est
ben fet. Ho has fet b. Est malament. Est mal fet).
1. s dels pronoms personals forts mi, si, vost, vosts. Els
pronoms forts darrere de preposici (sense mi, amb tu).
2. Formes i collocaci dels pronoms febles: el, la, els, les, -lo, -la,
-los, -les, l, l, ls, ho, -ho, en, -ne, n, n, m, m, li, -li, hi, -hi.
3. s dels pronoms febles en funci de CD i CI que expressen la
dixi personal (Sempre em parla b. No ens vol comprar flors).
4. s del pronom reflexiu es (Ara es canviaran de cotxe).
5. s dels pronoms febles en funci de CD determinat, indeterminat
i neutre (Canviars la cortina? S, la posar verda. Vols
caramels? En vull un de maduixa. Conta el que vullgues. Vinga,
conta-ho).
6. s dels pronoms febles en funci de CAtr (Est malalt? Ho
est des dahir).
7. s dels pronoms febles en funci de CI (Li escriur cartes
boniques. Els llegir contes).
8. s dels pronoms febles en funci de CCLl (Anir a Vinars.
Hi anir. Vinc dElx. En vinc).
9. s de les formes niques dels pronoms febles li, hi, ho i les
(li escriu, escriu-li, les estima, compra-les).
10. s del pronom feble la davant de les vocals i, u tones (la
usar, la inventar).
11. s de les combinacions dels pronoms febles me, te, se amb
pronoms febles de 3a persona (Me lestudiar. Te la donar.
Se la menjar).
JQCV
PROVES
noves
73
Els verbs
1. s dels verbs velaritzats ms usuals i dels verbs irregulars:
aparixer, aprendre, beure, cabre, caure, collir, conixer,
crrer, cosir, coure, crixer, creure, dur, engolir, entendre,
escriure, excloure, fugir, llegir, moure, nixer, omplir, pertnyer,
prendre, rebre, resoldre, respondre, riure, seure, teixir, tossir,
traure, valdre, vendre, vestir, viure.
2. s de les irregularitats de limperfet dels verbs de la 2a i 3a
conjugacions (bevia; movem; coa, coem; feia, fiem; resolia,
resolem).
3. s dels morfemes verbals de la 1a i 2a persones del plural
dels presents dindicatiu i de subjuntiu (riem, riguem; bevem,
beguem).
4. Realitzaci dels canvis voclics de e per i i de o per u en
alguns verbs purs de la 3a conjugaci: ix, eixim; afig, afegim;
llig, llegim; vist, vestim; cull, collim; cusa, cosim; escupa,
escopim.
5. s dels dos models de la 3a conjugaci: purs i incoatius.
6. s del mode indicatiu dels verbs regulars: el passat simple i
els temps compostos.
7. s del mode subjuntiu dels verbs regulars: el perfet i limperfet.
8. s de limperatiu dels verbs ms usuals.
9. s del subjuntiu en frases imperatives negatives (No encengueu
foc).
10. s de les formes no personals dels verbs regulars i irregulars
ms usuals.
11. s de les perfrasis dobligaci.
74
Lxic i semntica
1. El vocabulari usual de:
La faena. Els vehicles i el trnsit. Els jocs i els esports. Els
viatges. Els esdeveniments actuals. Els temes culturals: la
msica, el cinema. Les plantes i els animals. Loratge. El
paisatge. Els diners i els negocis.
2. La fraseologia: frases fetes i locucions.
3. La precisi lxica i la genutat en el vocabulari usual. La
polismia. Lhomonmia. La creaci lxica: derivaci i
composici.
4. Lordenaci de les paraules. Les relacions lxiques textuals.
Les equivalncies elementals en la traducci.
JQCV
PROVES
noves
75
30%
1
.

r
e
a

d
e

c
o
m
p
r
e
n
s
i
No hi ha prova especfica.
Llegir dos textos (dileg, exposici, descripci
o narraci), i respondre diverses qestions,
del tipus V/F o delecci mltiple, sobre el
contingut o sobre els aspectes textuals.
20%
1a. Comprensi oral
30%
Llegir en veu alta un text i interactuar amb
una altra persona.
Redactar una carta personal, un text
descriptiu, un text expositiu o un de narratiu
dun mnim de 100 paraules.
20%
JQCV
PROVES
noves
77
rea de comprensi
Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent
a cada enunciat segons que siga verdader (V) o fals (F).
PENYAGOLOSA
El Parc Natural del Penyagolosa s un nucli muntanys elevat i ben
conservat, enclavat en el Sistema Ibric, que sha constitut en un
referent cultural molt arrelat en la tradici valenciana. Culmina als 1.813
m en el cim del Penyagolosa, des don es domina una bona part de les
terres de les comarques venes.
Ubicat en els ltims contraforts del Sistema Ibric, en el masss del
Penyagolosa confluxen i sencreuen diversos ambients geolgics,
biolgics, culturals i socials. Esta terra de transici entre els pobles
dinterior i els del litoral impregna el carcter dels pobladors, acostumats
a un clima difcil. Hi ha abundncia de vestigis dels pobles que lhan
habitat, com ara restes de poblaments ibrics o calades romanes.
El santuari de Sant Joan de Penyagolosa mereix una visita imprescindible.
s un antic convent, integrat per un conjunt arquitectnic destil neoclssic
del segle XVIII, construt sobre unes runes anteriors. Cada any s
lescenari de diverses celebracions, com per exemple la romeria dels
pelegrins de les Useres, o les daltres poblacions situades al voltant del
masss. Tamb sha de destacar, pel seu inters histric i cultural, el
patrimoni vinculat al medi rural tradicional, conformat pels masos i les
edificacions relacionades amb estos (pallers, eres, corrals, etc.). Aix
mateix, cal destacar les construccions fetes de pedra seca, com ara els
marges i les parets, que formen part del paisatge habitual deste espai
natural.
La gran biodiversitat que podem trobar al Penyagolosa t fonamentalment
el seu origen en la combinaci dels climes continental i mediterrani. La
vegetaci del parc natural varia en funci de laltitud i del tipus de terreny;
s freqent trobar pins de diverses espcies, roures i teixos. Entre la
fauna destaquen les grans aus rapinyaires dirnes i nocturnes, com
lguila reial i el duc; i mamfers com el gat salvatge, el teix, la cabra
78
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per
a cada enunciat.
ARRS MELS AMB BOLETS I LLAGOSTINS
Ingredients per a 4 comensals
400 g darrs bomba, 2 tomaques grans, 1 ceba, 2 grans dall, bolets
(100 g de fredolics i 1 cullerada de trompetes de la mort en pols o, si
en teniu de fresques, millor encara), 1 fulla de llorer, 1 l daigua, safr
en bri, pebre negre acabat de moldre, 1 brot de romer, 1 pessic de
sucre, oli doliva i sal.
Preparaci
Renteu els llagostins, peleu-los i conserveu-ne la molla. Els caps i les
pells els usarem per a preparar el caldo: per a fer-lo, poseu-los en una
cassola amb laigua, mitja ceba pelada partida en dos o tres trossos,
la fulla de llorer, un poc de pebre i sal. Una vegada que trenque el bull,
abaixeu el foc i deixeu-ho coure cosa de 20 o 30 minuts. Retireu la fulla
de llorer, coleu el caldo i reserveu-lo.
Piqueu la resta de la ceba, peleu i piqueu els grans dall, ratlleu les
tomaques, netegeu els bolets i comenceu a fer el sofregit. Si teniu una
cassola de test ser ideal; si no, useu-ne una de semblant amb vores
un poc altes. Aboqueu a la cassola un bon raig doli i sofregiu la ceba.
Quan comence a enrossir-se, incorporeu lall i, al cap duns minuts, la
tomaca. Per a acabar el sofregit, afegiu pebre acabat de moldre, un
pessic de sucre i sal.
salvatge i el cabirol. Menci a banda mereixen la rata penada de cova i
la sargantana de paret, que mantenen al Penyagolosa una de les ms
importants poblacions del territori valenci.
1 V F Amb 1.813 m, el punt ms alt del Parc Natural del
Penyagolosa s el Sistema Ibric.
2 V F En este territori no hi ha evidncies de presncia
humana fins al segle XVIII.
3 V F En el santuari neoclssic de Sant Joan de
Penyagolosa tenen lloc diferents celebracions al
llarg de lany.
4 V F Les construccions de pedra seca sn un element
paisatgstic caracterstic deste espai natural.
5 V F La fauna est formada per aus rapaces com ara
el teix, el cabirol, el duc i lguila reial.
JQCV
PROVES
noves
79
Quan la tomaca es redusca un poc, incorporeu els bolets, ofegueu-los
un parell de minuts i incorporeu larrs. El sofregiu un parell de minuts
mentres el remeneu amb una cullera de fusta perqu absorbisca tots
els sabors, i aboqueu el caldo, incorporeu el romer i el safr en bri.
Deixeu-ho coure uns 8 o 10 minuts i incorporeu els llagostins pelats.
Quan passen tres minuts ms, larrs ha destar al punt i quedar encara
un miqueta de caldo. Apagueu el foc i serviu el plat immediatament.
6 Pel que fa als bolets deste plat...
a) se nhan de posar de tres classes diferents.
b) cal posar una cullerada de fredolics i 100 g de trompetes
de la mort.
c) val ms posar les trompetes de la mort fresques que en
pols.
7 Per a preparar el caldo...
a) cal deixar-lo al foc uns 20 o 30 minuts.
b) shan dusar tots els llagostins sencers.
c) hem desperar a afegir larrs.
8 Entre els ingredients del sofregit hi ha...
a) oli doliva, ceba, una fulla de llorer, tomaca.
b) ceba, oli, all, tomaca, pebre, sucre i sal.
c) tomaca, oli, ceba, romer i safr.
9 Quan incorporem larrs al sofregit...
a) el menegem amb una cullera de fusta, ja que este utensili
absorbix els sabors.
b) de seguida sha dafegir el caldo.
c) al cap de dos minuts, abocarem el caldo i incorporarem el
safr.
10 Larrs sha de servir...
a) quan estiga al punt i ja no quede gens de caldo.
b) tan bon punt com sapague el foc.
c) quan encara hi ha molt de caldo.
80
Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar
la frase o per a contestar la pregunta.
Lxic i semntica
11 He de comprar piles per al __________ a distncia del
televisor.
a) comando
b) comandament
c) mnec
12 Poden permetre's fer un __________ llarg a la platja: des
de juny fins a setembre.
a) estiueig
b) veraneig
c) estament
13 Qu significa la paraula "vinent"?
a) Que ve.
b) Que viu.
c) Que s'hi veu.
14 L'altre dia hi hagu una tronada i tamb va __________.
a) apedregar
b) empedregar
c) granissar
15 Podeu connectar l'aire __________?
a) encondicionat
b) acondicionat
c) condicionat
16 __________. En el basquetbol, crcol i xarxa en qu cal
fer entrar la pilota.
a) basquet
b) cistella
c) cove
17 Els semfors regulen el __________ del carrer.
a) trfic
b) trfec
c) trnsit
JQCV
PROVES
noves
81
18 Encara recorde la __________ de matemtiques de la meua
escola!
a) mestra
b) majordoma
c) mestressa
19 Qu significa l'expressi "tallar l'abadejo"?
a) Acabar all que no conv.
b) Netejar el peix.
c) Ser el qui porta la iniciativa.
20 La __________ pertany a la mateixa famlia que els salmons.
a) truja
b) truita
c) trutxa
21 He contractat __________ de vida.
a) una assegurana
b) un segur
c) una assegurada
22 __________. Cantar les notes d'una partitura musical.
a) lletrejar
b) dissenyar
c) solfejar
23 Quan __________ de classe, anir al cine.
a) eixca
b) ixa
c) isca
24 Considere ms interessant que __________ ell la carta
de recomanaci.
a) escriga
b) escriva
c) escriua
25 Quan __________ hages anat, continuar llegint el llibre.
a) te n'
b) te'n
c) t'en
82
26 En la reuni pot prendre la paraula __________ dels
assistents.
a) quansevol
b) qual se vol
c) qualsevol
27 Heu d'ordenar l'habitaci. __________ immediatament!
a) Feu'ho
b) Feu-ho
c) Fe-ho
28 Les xiquetes estan tan contentes perqu ja __________
han donat els regals.
a) els
b) lis
c) les
29 Dem __________ la nit no pense eixir de casa.
a) amb
b) a
c) quan
30 Ens reclamava que li __________ que no havem sigut
nosaltres.
a) prometrem
b) prometrem
c) prometerem
31 S'ha de torcar __________ de la taula de ___________.
a) el pols / l'alcaldessa
b) la pols / l'alcaldesa
c) la pols / l'alcaldessa
32 Els __________ del meu ve sn molt __________.
a) gossos / lletjos
b) gossos / lleig
c) gos / lleigs
33 Per a beure, va demanar un __________ de cervesa.
a) tres
b) terci
c) ter
JQCV
PROVES
noves
83
34 La vena no m'ha donat sal, ja que no li'n quedava
__________.
a) gens
b) cap
c) res
35 Si jo __________ la llar, prepara tu el sopar.
a) encn
b) encenc
c) encenga
36 Les seues propostes __________ idees noves resulten
absurdes __________ horroroses.
a) e / u
b) e / o
c) i / o
37 El color __________ del cel ha __________ i ha passat a
ser gris.
a) blavs / cambiat
b) blavs / canviat
c) blaus / canviat
38 Has arribat al lloc pel cam ms __________.
a) llarq
b) llarc
c) llarg
39 Aquell viatge li feia molta __________ i, per aix, estava
tan __________.
a) illusi / feli
b) illusi / felli
c) ilusi / feli
40 Eixa __________ s molt __________ trobar-la a l'estiu.
a) erba / abitual
b) herva / havitual
c) herba / habitual
84
41 Hem quedat de veure'ns __________.
a) a l'ixida de l'estadi
b) a la eixida del estadi
c) a l'eixida de l'estadi
42 Com s'escriu en lletres la quantitat 25.412 monedes?
a) vinticinc mil quatre centes dotze
b) vint-i-cinc mil quatre-centes dotze
c) vint i cinc mil quatre-cents dotze
43 Quina s la paraula que est ben separada sillbicament?
a) ar-ros-sar
b) me-tge
c) a-llun-yar
44 __________, ja han __________ el supermercat!
a) Josep / ubert
b) Josep / obert
c) Jusep / aubert
45 En la nostra comarca shan installat moltes __________.
a) industries
b) indstries
c) indstries
46 Joana passava __________ carrer quan la vaig saludar.
a) per el
b) pel
c) pl
47 Em van fer l __________ que no fumara.
a) advertncia
b) advertencia
c) advertncia
48 Quina s la frase que est ben escrita?
a) Jugant amb la pilota sha fet mal a la m.
b) Jugant amb la pilota sa fet mal a la m.
c) Jugant amb la pillota sha fet mal a la ma.
JQCV
PROVES
noves
85
49 La __________ ha sigut molt beneficiosa.
a) plutja de gener
b) plutja de giner
c) pluja de gener
50 Sempre que eixia un programa informtic nou, el
__________.
a) provaba
b) probava
c) provava
Criteris de correcci de lrea d'estructures lingstiques (20%)
no descompten.
86
Trie una de les dos propostes segents (mnim de 100 paraules).
1. Descriga la casa on li agradaria viure.
2. Escriga una carta o un correu electrnic a un familiar que viu
lluny i conte-li qu ha fet durant lltima setmana.
Redacci (mnim 100 paraules)
Adequaci, coherncia i cohesi
Adequaci: el text aconseguix el propsit comunicatiu, s'ajusta
a la finalitat i a la situaci comunicativa, es respecta el grau
de formalitat de la situaci i es tria la varietat lingstica i el
registre que exigix el context (fins a 10 punts).
Coherncia: la informaci expressada s'ajusta quant a
quantitat, qualitat i rellevncia al que demana el text; i, a ms,
les idees s'exposen d'una manera clara i ordenada, i responen
a una estructura entenedora de la qual es poden extraure
fcilment unes idees principals i unes altres de secundries
(fins a 20 punts).
Cohesi gramatical: el text cont els elements lingstics
apropiats i est ben articulat: fa un bon s de la connexi
textual i del manteniment de les referncies (connectors,
signes de puntuaci, temps verbals, pronoms, articles,
demostratius, possessius, etc.) (fins a 10 punts).
Cohesi lxica: el lxic triat s l'apropiat per a la bona
construcci del text; la selecci de les paraules s'ha fet amb
criteris de precisi, varietat i eliminaci de repeticions
innecessries; i, a ms, ha utilitzat mecanismes com la sinonmia
o l'antonmia, o les relacions entre els termes d'un mateix camp
semntic, per a fer ms ric el significat del text (fins a 10 punts).
JQCV
PROVES
noves
87
Extensi i presentaci (Els punts es descompten del total de
l'apartat.)
de corregir.
Si en tenen entre 75 i 100, es descompten fins a 20 punts del
total de l'apartat.
corregir sencer.
Es descompten 3 punts per error. Cada dos errors d'accents
o diresis compten com un error. Es compta un error per
paraula. Els errors repetits no descompten.
Conjugaci dels verbs regulars i irregulars. Perfrasis d'obligaci.
Concordana verbal (subjecte-verb) i nominal (substantiu-
determinant-adjectiu).
Flexi nominal: gnere i nombre. Flexi dels determinants.
Els pronoms personals: pronoms forts i pronoms febles en
funci de CD, CI, CAtr (un pronom feble) i les combinacions
binries bsiques.
Adverbis, conjuncions i preposicions.
Lxic
Lxic apropiat i interferncies lingstiques (barbarismes).
Consonantisme i vocalisme. Accentuaci i diresi. Apostrofaci
i contracci. Separaci de paraules. Separaci sillbica a
final de lnia. Guionet en els numerals i els pronoms febles.
Paraules inintelligibles.
JQCV
PROVES
noves
89
Lexaminand triar una lectura de les dos que li presentaran, la
llegir i, a continuaci, conversar amb els examinadors sobre
el seu contingut.
LECTURA I CONVERSA
EL PODER DEL COS
A vegades utilitzem un gest en compte duna paraula o
fem un dibuix amb les mans per a complementar el que
diem. Per exemple, usem els dits ndex i cor de les dos
mans per a dibuixar en laire el senyal de les cometes o
donem colpets en el rellotge per a indicar que arribem
tard.
Este tipus de gestos sinclourien dins del que es coneix
com a llenguatge corporal, un llenguatge que s molt
utilitzat en la parla diria de les persones, tant de manera
voluntria i conscient com inconscientment. La postura
del cos, els gestos, lexpressi de la cara, aix com la
mirada i el somriure sn alguns dels mitjans que tenim per
a expressar-nos.
Per s precisament lexpressi de la cara, i dins desta
el somriure, la ms destacable, ja que ens permet mostrar
molts estats dnim i emocions. Bsicament sutilitza per
a regular les nostres relacions amb els altres i per a reforar
el contingut del que diem. El somriure s mostra, sobretot,
de felicitat, dalegria i de simpatia. Per contra, quan no
somriem, expressem tristesa, infelicitat i, incls, podem
expressar desconfiana. Per, a ms, el somriure t un
efecte curatiu en les persones pessimistes o que patixen
depressi.
90
En la conversa, els examinadors poden formular-li preguntes
com les segents:
Preguntes per a la interacci
Quina importncia dna vost als gestos i al llenguatge
corporal a lhora de comunicar-se? s vost una persona
expressiva gestualment parlant?
Totes les persones tenen la mateixa capacitat dexpressar-
se amb gestos? De qu depn? Del carcter, de leducaci
rebuda, de la cultura...?
Quina impressi t davant dalg amb una expressivitat
gestual diferent de la seua?
s important el somriure i el bon humor en les persones?
I com reacciona davant dun mal gest?
JQCV
PROVES
noves
3
2
1-0
Lectura
Llig amb fludesa i de manera expressiva i amb el
ritme i la velocitat adequats, amb una pronunciaci i
una entonaci bones. Comet algun error allat com
ara lobertura de les vocals, etc.
En algun pargraf lentonaci s vacillant, fa pauses
excessives que afecten parcialment la comprensi de
la lectura. Comet sovint errors delisions, demmudiments,
dobertura inadequada de les vocals, de sonoritzacions,
de desplaament indegut de la vocal tnica, etc.
La segmentaci i lentonaci sn deficients i afecten
la comprensi. Llig grafies que no apareixen en el text,
desfigura sons o els fa com en castell, afig, omet o
canvia paraules, etc.
Conversa guiada i situaci comunicativa: competncies
pragmtiques
Sexpressa de manera espontnia i fluida.
Interactua amb facilitat en la conversa i hi participa de
manera activa, expressant sentiments i el seu punt de
vista. T bona capacitat per a modificar el discurs.
Sexpressa de manera bastant fluida, tot i que, de vegades,
la intervenci pot ser poc espontnia i pot tindre alguna
dificultat per a enllaar el discurs convenientment.
T limitacions per a interactuar. Li falta capacitat per
a modificar el discurs convenientment i aix dificulta
la comunicaci. Les intervencions sn desordenades
i, de vegades, no completa les idees iniciades.
Sexpressa amb vacillacions o interrupcions contnues,
de manera confusa. Les frases sn excessivament
curtes o inacabades.
No t recursos per a interactuar ni per a dir el que vol,
i la informaci aportada s insuficient i defectuosa.T
una capacitat molt limitada per a modificar el discurs.
6-5
4-3
2-1-0
91
92
Conversa guiada i situaci comunicativa: competncies
lingstiques
Fonologia i elocuci. Mostra una fontica i una
entonaci clares i naturals i s capa daplicar els
criteris delocuci genuns. Pot presentar algun
problema propi de determinades varietats dialectals.
Lxic i semntica. Domina un repertori lingstic suficient
per a poder expressar-se amb fludesa. Ocasionalment
usa barbarismes caracterstics dels natius (*pues, *casi,
*antes, etc.), que de vegades pot esmenar.
Morfologia i sintaxi. Demostra un domini gramatical
suficient que li permet no provocar malentesos en la
comunicaci, tot i que comet alguns errors verbals i
pronominals tpics (*correguent, *tindre que, *ocurrix,
*compra-los, etc.).
Fonologia i elocuci. La pronunciaci presenta
interferncies daltres llenges i sallunya de la dels
parlants natius: obertura de vocals, desplaaments
daccents (*correr per crrer, *hmit per humit, etc.),
dificultat en la pronunciaci de les consonants i dels
grups consonntics finals (*martel per martell, *compan
o *compani per company, hivern, ciutats, etc.), etc.
Lxic i semntica. T alguns buits lxics que
provoquen vacillacions, per no en dificulten la
comprensi. Utilitza sistemticament barbarismes
propis de la llengua colloquial (*entonces, *pues, *casi,
*antes, els *dems, etc.).
Morfologia i sintaxi. Demostra un domini gramatical
limitat, per b que no afecta la comunicaci, amb
errors puntuals greus en ls dels pronoms (*sho vaig
dir, *dna-lis, *lo ha fet, etc.) i en la conjugaci verbal.
Fonologia i elocuci. Desfigura totalment la fontica
valenciana o la intervenci no sentn.
Lxic i semntica. Comet errors lxics no habituals
entre els valencianoparlants i utilitza elements
procedents daltres llenges.
Morfologia i sintaxi. Comet molts errors morfosintctics
greus: no domina la morfologia verbal ni els elements
gramaticals bsics (determinants, morfologia nominal,
etc.).
6-5
4-3
2-1-0
prova
grau mitj
una mplia gamma de textos llargs i complexos, i de reconixer-ne
el sentit implcit. Ha de poder expressar-se amb fludesa i
espontanetat sense haver de buscar duna manera molt evident
paraules o expressions. Ha de poder utilitzar la llengua de manera
flexible i efica per a propsits socials, acadmics i professionals.
Ha de poder produir textos clars, ben estructurats i detallats sobre
temes complexos, i ha de demostrar un s controlat destructures
organitzatives, de connectors i de mecanismes de cohesi.
objectiu general
prova
grau mitj
JQCV
PROVES
noves
95
JQCV
PROVES
noves
97
objectius
rea de comprensi
Comprensi oral
1. s capa de comprendre discursos llargs, sobre temes
abstractes o complexos, relacionats amb la vida personal,
social, acadmica o professional, encara que no estiguen
ben estructurats i no siguen de la seua especialitat, i que les
relacions noms siguen implcites i no estiguen assenyalades
explcitament.
2. s capa de reconixer una mplia gamma dexpressions
idiomtiques i colloquials, i apreciar els canvis de registre.
3. s capa de seguir fcilment interaccions complexes entre
interlocutors en debats de grup, fins i tot quan els temes sn
abstractes, complexos i no familiars, i pot comprendre amb
facilitat la majoria de les conferncies i discussions.
4. Pot comprendre informacions tcniques complexes, com
instruccions ds i especificacions tcniques de productes i
servicis familiars.
5. Pot extraure informaci precisa danuncis pblics emesos
amb un so distorsionat i de poca qualitat (per exemple, en
una estaci, un estadi, etc.).
6. Pot comprendre una mplia gamma de material enregistrat
i retransms, incloent-hi algun s no estndard, i identificar
detalls que inclouen actituds i relacions implcites entre els
interlocutors.
7. Pot comprendre programes de televisi i pellcules que
utilitzen una quantitat considerable dargot i dexpressions
idiomtiques.
98
Comprensi lectora
1. s capa didentificar rpidament el contingut i la importncia
duna notcia, dun article o dun reportatge sobre una mplia
gamma de temes personals, socials, acadmics o
professionals, a fi de decidir si val la pena fer-ne un estudi
ms aprofundit; pot localitzar els detalls ms importants i
identificar els detalls ms subtils que poden incloure actituds
i opinions tant implcites com explcites.
2. s capa de comprendre textos llargs i complexos de carcter
literari o basats en fets, i pot apreciar-ne les diferncies destil.
Pot comprendre articles despecialitat i instruccions tcniques
llargues, encara que no tinguen relaci amb el seu camp
despecialitat.
3. s capa de comprendre tot tipus de correspondncia, tot i
que pot ser que espordicament haja dutilitzar un diccionari.
4. Pot comprendre amb detall instruccions de procediment o
ds, llargues i complexes, com ara les duna mquina nova,
sempre que puga tornar a rellegir les parts difcils.
5. s capa dutilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lxics
per a inferir una actitud, una predisposici, unes intencions
i preveure com continuar el text.
rea dexpressi
Expressi oral
1. s capa dexpressar-se espontniament i amb fludesa, i de
dirigir i estructurar el discurs dacord amb la situaci. Pot utilitzar
la llengua de manera flexible i efica amb finalitats socials i
professionals, i amb una entonaci adequada. Pot formular,
de manera precisa, idees i opinions i relacionar hbilment la
seua contribuci al discurs amb la dels altres interlocutors.
2. Pot fer exposicions clares i ben estructurades sobre temes
complexos, i desenrotllar i confirmar els seus punts de vista
amb idees complementries, justificacions i exemples adequats.
3. Pot participar duna manera cooperativa en tot tipus de textos
conversacionals, fins i tot en els dmbit formal com ara
tertlies i debats.
4. Pot mantindre de manera consistent un alt grau de correcci
gramatical; els errors sn escassos, difcils de detectar i
generalment els recorda i els corregix quan es produxen.
JQCV
PROVES
noves
99
5. Sexpressa sense limitacions importants: les seues
intervencions tenen un orde lgic, tot i que poden no ser molt
llargues, i t recursos suficients per a expressar clarament
la intenci i el contingut del missatge, encara que pot tindre
alguna dificultat puntual destructura o de coherncia
relacionats amb el lligam entre les parts del discurs.
Expressi escrita
1. s capa dexpressar-se mitjanant textos clars i amb
ladequaci, la coherncia i la cohesi apropiades, i de
desenrotllar el seu punt de vista amb una certa extensi,
sobre una gamma mplia de temes. Pot escriure sobre temes
complexos en cartes, assajos o informes, i subratllar-ne els
aspectes que considere ms importants. Pot seleccionar lestil
apropiat en funci del lector a qui van dirigits els seus textos.
2. Pot escriure textos descriptius i narratius de ficci clars,
detallats i ben construts (amb un estil segur, personal i natural
adequat al lector a qui van dirigits), i pot exposar per escrit,
clarament i de manera ben estructurada, un tema complex i
subratllar-ne les idees principals.
3. Pot escriure argumentacions, de carcter no especialitzat,
relacionades amb lmbit privat, laboral o acadmic; i pot
exposar i defendre duna manera extensa el seu punt de vista
amb lajuda darguments secundaris, de justificacions i
dexemples pertinents.
4. Pot escriure cartes que transmeten diferents graus democi,
subratllar el que considera important desdeveniments o
experincies i fer comentaris sobre les notcies i els punts de
vista del destinatari.
5. Pot prendre apunts detallats durant una conferncia sobre
temes de la seua especialitat, i transcriure la informaci duna
manera tan precisa i fidel a loriginal que podrien fer-ne s
altres persones.
6. Pot resumir amb precisi textos expositius i argumentatius
llargs i exigents, i pot distingir la informaci de lopini.
7. Pot utilitzar circumloquis i parfrasis per a dissimular les
llacunes de lxic i destructura, i pot evitar una dificultat i
reformular el que vol dir sense interrompre del tot el discurs.
100
1. Pot ajustar el que diu i la manera de dir-ho a la situaci i al
destinatari, i adoptar el nivell de formalitat adequat a les
circumstncies.
2. Pot produir un discurs clar, fluid i ben estructurat, que demostra
un s controlat destructures organitzatives, connectors i
mecanismes de cohesi.
3. Pot qualificar amb precisi opinions i afirmacions en termes
de certesa o incertesa, de creena o dubte, de probabilitat,
etc.
4. Pot expressar-se amb convicci, de manera clara i educada,
en un registre formal o informal, adequat a la situaci i a les
persones, i seguir el ritme de debats i participar-hi.
5. Pot utilitzar la llengua, oralment en societat o per escrit en la
correspondncia personal, amb flexibilitat i eficcia, incloent-
hi usos afectius, allusius o humorstics.
6. Pot mantindre fcilment converses formals o informals, fins
i tot sobre temes abstractes o complexos. Pot argumentar la
seua postura amb un discurs convincent, responent amb
fludesa i espontanetat a les preguntes, als comentaris i als
contraarguments.
7. Pot comprendre de manera fiable instruccions detallades. Pot
esbossar clarament una qesti o un problema, especular
sobre les causes i les conseqncies, i valorar els avantatges
i els inconvenients dels diferents enfocaments.
8. Pot comprendre i intercanviar informacions complexes i opinions
sobre una extensa gamma de temes generals o relacionats
amb la seua professi.
9. Pot participar plenament en una entrevista, com a entrevistador
o com a entrevistat, desenrotllar o valorar els punts discutits
de manera fluida i sense cap ajuda, i utilitzar b els marcadors
conversacionals.
10. Identifica i s capa dutilitzar amb solvncia i amb eficcia
les convencions prpies duna gamma mplia de gneres,
tant expositius (manuals, conferncies, exposicions orals,
enciclopdies temtiques) com argumentatius (articles
dopini, assajos, debats) com narratius (notcies, narracions
audiovisuals...), pertanyents als mbits formals ms habituals
de la vida pblica (periodstic, acadmic, jurdic...).
JQCV
PROVES
noves
101
1. Domina un repertori lingstic ampli que li permet expressar
clarament i sense restriccions el que vol dir, superar fcilment
els buits mitjanant circumloquis, i usar expressions
idiomtiques i mots colloquials, encara que pot cometre, de
tant en tant, alguns errors de vocabulari no significatius.
a) Utilitza el vocabulari amb una precisi lxica remar-
cable i pot inserir en el discurs expressions idiomti-
ques.
b) T un domini acceptable dels conceptes bsics de
terminologia i coneix els criteris utilitzats per a la
fixaci del lxic especialitzat ds general.
2. Coneix les relacions semntiques bsiques, incloent-hi les
que permeten cohesionar lxicament el text i altres relacions
pragmtiques (substitucions, pressuposicions, sobreentesos,
inferncies, ironia), i pot utilitzar estos mecanismes sense
limitacions importants en la comunicaci oral i escrita.
3. Mant constantment un grau elevat de correcci que sajusta
a la normativa gramatical; els errors sn escassos i difcils
de detectar:
a) Pot variar lentonaci i la corba meldica de loraci
correctament a fi dexpressar matisos subtils de
significat, i s capa daplicar els criteris de
pronunciaci propis dels registres formals.
b) Domina les normes ds avanades dels signes
ortogrfics i s capa dutilitzar-les amb naturalitat,
incloent-hi les excepcions a les regles generals.
Domina les regles ds dels signes diacrtics auxiliars
(laccentuaci grfica: accent en paraules compostes
i derivades, paraules que presenten dubtes a causa
de la posici de la sllaba tnica, paraules amb
interferncies fontiques daltres llenges...;
lapostrofaci i els fenmens de fontica sintctica:
elisions i sinalefes, neutralitzacions, emmudiments
i sonoritzacions; lapostrofaci de les sigles; el
guionet). Usa correctament les abreviacions, les
sigles, els smbols i els acrnims ms generals.
Coneix i s capa de corregir les dificultats relacio-
nades amb les regles avanades de lortografia dels
sons consonntics.
102
1. Pot utilitzar la llengua de manera flexible i efectiva en les
relacions socials, incloent-hi els usos emocionals, fins i tot en
formes de tractament afectuoses o despectives.
2. Pot usar i seleccionar formes de tractament oficial (Molt
Honorable, Excellentssim Senyor...) i familiar (bonica, rei...),
ja que reconeix lestatus dels interlocutors o destinataris i el
grau de proximitat de les relacions.
3. s capa de reconixer un ampli repertori de refranys (de
moliner mudars, per de lladre no tescapars...) i dexpressions
idiomtiques, colloquials o familiars. Pot entendre productes
audiovisuals (pellcules, programes de televisi...) i en suports
diversos (grafits, eslgans publicitaris, cartells...), que utilitzen
un grau considerable destes expressions, i pot apreciar els
canvis de registre.
c) Domina la morfologia nominal i verbal adequada
als contextos formals, i evita els casos dinterferncia
morfolgica impropis de la llengua estndard general.
Coneix les dificultats que presenta la morfologia del
nom i de ladjectiu i pot solucionar-les amb relativa
facilitat. Usa la morfologia verbal prpia de les
varietats formals del valenci i de lestndard (verbs
irregulars, verbs purs i incoatius, formes velaritzades
i no velaritzades, formes irregulars dels participis i
gerundis, formes de limperatiu, dobles formes
verbals alternatives).
d) Domina els usos i les funcions sintctiques de les
diverses categories gramaticals, i sap aplicar-los
amb naturalitat i precisi, adequant-los a la llengua
formal general. Domina els usos de tots els
determinants, les preposicions, els relatius, els
interrogatius i els exclamatius, les conjuncions, els
adverbis, els pronoms personals (els pronoms febles
i les combinacions binries), els verbs i les perfrasis
verbals.
4. s capa de produir textos ben construts (adequats, coherents
i ben cohesionats) i daplicar regles complexes de cohesi
textual, tant lxica com gramatical. I a ms, la connectivitat
i la divisi del text per pargrafs, aix com ls dels signes de
puntuaci, sn els que requerix el propsit comunicatiu.
JQCV
PROVES
noves
103
4. Coneix indicadors lingstics dorigen sociocultural o de
procedncia geogrfica, est familiaritzat amb trets dialectals
propis de les principals varietats geogrfiques del sistema
lingstic i pot entendre converses amb una presncia
considerable dexpressions tpiques dels anomenats argots.
1. T un coneixement notable del marc sociocultural i de la
realitat fsica valenciana, cosa que li permet participar amb
naturalitat en la major part de les prctiques socials de la vida
quotidiana, del mn professional i de lmbit cultural i acadmic:
a) Coneix els elements ms representatius i emblemtics
de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones,
objectes, esdeveniments, actes i textos), la qual cosa
li permet relacionar-se amb naturalitat en els mbits
personals, pblic, professional i educatiu.
b) s capa didentificar les dades ms rellevants de
lentorn cultural valenci, tant les manifestacions de
la cultura popular tradicional com les tendncies de
la cultura de massa i de les cultures especialitzades
(msica, arquitectura popular, art...).
c) T uns coneixements generals sobre els corrents
literaris i els principals autors, que li permeten gaudir
de la lectura de les obres ms representatives i li
proporcionen les dades necessries per a
contextualitzar-les i valorar-les adequadament.
d) T un coneixement avanat del marc geogrfic i de
geografia humana (comarques, capitals, rius,
muntanyes...), dels orgens i la formaci de les llenges
romniques i de les principals etapes dhistria de la
llengua, i s conscient de la situaci social de la llengua
en els diversos mbits de relaci (legislaci,
administraci, mitjans de comunicaci, educaci...).
2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials i
les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i professionals
i les prpies de loci) per a desenrotllar una srie destratgies
o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets
de la personalitat) que li permeten mantindre actituds personals
positives com a usuari o aprenent de la llengua.
104
3. s capa de desenrotllar algunes habilitats bsiques per a
lestudi de la llengua i algunes estratgies de descobriment
i danlisi, per a arribar a ser cada vegada ms independent
en laprenentatge i en ls del valenci.
JQCV
PROVES
noves
105
opte al certificat de grau mitj haur de demostrar el domini dels
continguts exigits en els nivells anteriors.
continguts
Elocuci i fonologia
1. Vocals en contacte: elisions i altres fenmens de fontica
sintctica. Emmudiments.
2. Adequaci de la pronncia a la normativa sobre elocuci
estndard, evitant els casos de relaxaci fontica imprpies
dels mbits formals (*sat mil, *nyervi, *dixar, *fogir, *aulorar).
3. Geminacions, emmudiments i contactes consonntics.
Sonoritzacions, neutralitzacions, sensibilitzacions i altres
fenmens de fontica sintctica.
4. Pronunciaci de paraules evitant el desplaament accentual
impropi de lelocuci formal (diptria, atmosfera, estudia, perode).
5. Discriminaci entre sons consonntics sords i sonors (rosa/rossa;
casar/caar; posar, colze, metge/metxa).
6. Pronunciaci que evite les assimilacions, les dissimilacions i
les mettesis no recomanables en mbits formals de la llengua
(ganivet, frare, seixanta, gener, process, ametla, cridar).
7. Pronunciaci que evite la supressi o laddici de sons impropis
de lmbit formal (pacincia, vesprada, parlvem, premi).
8. Pronunciaci que evite la modificaci de consonants contrria
a les normes delocuci formal de la llengua (distingir, trajecte,
literatura, qualsevol, qualitat).
9. Pronncia que evite la ioditzaci de la //.
106
Escriptura de les vocals en les paraules amb un cert grau de
dificultat ortogrfica: alternances vocliques entre veus
patrimonials i els corresponents pseudoderivats ds general
(mn/mundial, homenet/hum, corba/curvilini); ortografia voclica
contrastiva amb la daltres llenges (avorrir-se, afaitar, metre,
lnia); paraules que colloquialment es pronuncien amb vocal
diferent (cobert, obrir, poguera, seixanta, queixal), etc.
1. Escriptura de les paraules compostes o derivades juntes,
separades o amb guionet, segons les normes ortogrfiques
(benestar, mal humor, malacostumar, un no res, caf teatre,
el no-res, Sud-frica).
2. Modificacions de la forma dels pronoms febles en els canvis
de posici davant/darrere del verb.
Sllaba, diftong i hiat
1. Separaci de paraules per sllabes tenint en compte tots els
dgrafs i les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na).
2. Separaci delements duna paraula composta (ben-estar,
des-aire, vos-altres).
1. Accentuaci de les paraules compostes i derivades (fisicoqumic,
tilment, sud-americ, pl-roig).
2. Escriptura de laccent obert i tancat segons la norma ortogrfica,
incloent-hi les excepcions a les regles generals i les paraules
que presenten ms dubtes ortogrfics (prstec, estmac,
refs).
3. Accentuaci de paraules ds general en la llengua formal que
solen presentar dubtes a causa de la posici de la sllaba tnica
(acne, atmosfera, ciclop, etop, diptria, miop, monlit, timp).
4. s de laccent diacrtic (mra/mora; s/os; vnen/venen),
incloent-hi els casos de flexi i derivaci (mn/mons;
sl/subsl).
5. Escriptura de la diresi, incloent-hi les excepcions i lestalvi
de la diresi.
JQCV
PROVES
noves
107
1. Apostrofaci de larticle i les seues excepcions (la una en
punt, la ira, la eme, l11).
2. Apostrofaci de sigles i acrnims (lIVAM, la IBM).
3. Apostrofaci i contracci de larticle personal el i en (Men vaig
a cal Pere; Llocnou den Fenollet).
4. Escriptura del guionet en els seus usos diversos (nord-oest,
desps-ahir, Vila-real, barba-serrat; portar-la, vestiu-les; bum-
bum, xino-xano), i casos en qu no sescriu el guionet
(subsecretari, infraroig, hispanoameric).
Les oclusives
1. Escriptura de les oclusives en posici final de sllaba (apte,
cabdill, cognom, dissabte, sobte, substituci; mag, zig-zag).
2. Escriptura de les oclusives en posici final de paraula, evitant
la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte
terminacions com ara -etud, -itud (quietud, solitud), -leg (dileg,
psicleg) i la resta dexcepcions a la regla general.
3. Escriptura dhomfons i parnims diversos (quan/quant;
tan/tant; ordenant/ordenand; multiplicant/multiplicand; cub/cup).
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les grafies
b/v: usos contrastius amb altres llenges (arribar, treballar,
covard, rebentar, trobar, gravar, llavi, immbil, rebolcar, trvol);
usos excepcionals (tramvia, circumvallar); etc.
2. Escriptura dhomfons, parnims i diverses paraules que es
poden confondre (abans/avan; baca/vaca; probable/provable;
abs/avs; hibernar/hivernar).
Les nasals
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les nasals:
n o m davant de f i r (enfadar, mfora, Enric, somriure); n i m
en posici final (tron, orangutan, betum); usos diferents dels
daltres llenges (simfonia, Alemanya, can, impremta);
escriptura dels grups mpt, mpc, mt, nt, mn (assumpte,
exempci, compte/comte/conte, condemnar); etc.
2. Escriptura dhomfons i parnims diversos (amb/em, tamb/tan
b).
108
Les palatals
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les palatals:
escriptura dels verbs acabats en -tjar i en -jar (hostatjar,
marejar); ortografia excepcional de j + e (injecci, injectable,
jeroglfic); s dels diversos valors de la grafia x, incloent-hi
els no palatals (taxa, examen) i lortografia de la x amb so
fricatiu a linici de paraules (Xtiva, Xbia, Xal, Xixona;
xerografia, xilfon); etc.
2. s de les grafies palatals i oclusives evitant confusions
(distingir, burgs).
Les alveolars
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les alveolars:
verbs acabats en -issar, -isar, -itzar (acarnissar, matisar,
polititzar); usos de la grafia tz (Natzaret); usos excepcionals
de la z (espermatozoide, trapezi); paraules en vocal + si (oasi,
tesi, crisi); arabismes (tassa, safr); flexi de les paraules
acabades en -s (pis, pisos; arcabs, arcabussos; obs,
obesos); grafies dels cultismes (decisi, terminacions -gressi,
-pressi i -missi...); compostos i derivats amb s/ss (aerosol,
pressentir, asptic, assenyalar), etc.
2. Escriptura distintiva dhomfons (cessi, sessi; cent, sent;
cella, sella) i parnims amb grafies alveolars (casa, caa;
braa, brasa; cinc, zinc; abraar, abrasar; zona, sona; peces,
peses; desolar, dessolar).
Les laterals
1. Domini de les regles avanades de lortografia de les consonants
laterals: ll en paraules comenades per al-, col-, il-, mil-, sil-
+ l (allegoria, collecci, illegal, millsim, sllaba) i en les
acabades en -ella, -illa (mortadella, tilla); derivaci amb ll
de paraules amb l o ll (metllic, mollcie, cristall); cultismes
amb l inicial (labial, laboral, lingista); cultismes amb ll (cllula,
calligrafia, parallelogram), etc.
2. Distinci ortogrfica de parelles de paraules com ara vila/villa.
Les rtiques
Domini de les regles avanades de lortografia de les consonants
rtiques: les grafies r, rr en paraules compostes (mata-rates,
grecorom, trirrem, Vila-real) i darrere de prefix (artmia, autoretrat,
coreferent, prerrogativa); usos diferents dels daltres llenges
JQCV
PROVES
noves
109
(brusa, frare, escorta); r medial muda del verb prendre i derivats
(comprendre) i daltres casos (cerndre, dimarts, marbre);
cultismes (derogar), etc.
La grafia h
1. Domini de les regles avanades de lortografia de la grafia h:
usos diferents dels daltres llenges (coet, orxata, tru,
harmonia, subhasta); la grafia h en els cultismes (hlix,
hemorrgia, hbrid, hdric), etc.
2. Distinci ortogrfica de parelles de paraules (ala hala;
aprendre aprehendre; hom om; ostatge hostatge).
Les abreviacions, les sigles i els acrnims
1. s correcte dabreviacions, smbols i sigles ds general en
els mbits pblics.
2. Escriptura de xifres, magnituds i quantitats en lletra o en
nmero segons el context.
Les majscules i les minscules
s de la minscula en dies de la setmana, mesos, estacions
de lany, gentilicis, monedes i en larticle dels topnims propis
o adaptats (el Pins, la Vall dAlbaida, lHavana; per El
Escorial, Le Havre).
La puntuaci
Domini de les regles avanades ds dels signes de puntuaci:
puntuaci adequada de les oracions compostes; casos en
qu no hi ha correspondncia entre les pauses de lentonaci
i ls del signe de puntuaci; signes per a introduir incisos i
la seua gradaci; omissi de la coma entre el subjecte i el
predicat, etc.
110
Adequaci de la forma de substantius i adjectius a la llengua
formal i a lestndard: correcci ortogrfica en la flexi del
gnere i nombre (posts, postissa; narcs, narcisos; mul, mula;
nul, nulla); assignaci de gnere gramatical als substantius
ds general en la varietat formal de la llengua, evitant la
interferncia morfolgica (el costum, el compte, el corrent; la
calor, una dita, la icona); substantius de doble gnere amb
significat diferent que sn ds general en la varietat formal de
la llengua (canal, capital, clera, coma, fi, llum, orde, pudor,
son, vall); s dels epicens (cadernera mascle, cadernera
femella); adjectius variables i invariables, incloent-hi els que
presenten una forma nica en el singular i doble forma de plural
(feli, felios, felices), els que presenten dos formes de singular
i una de plural (alumne, alumna, alumnes), i els que contrasten
amb el castell (verd, verda; rude); noms amb doble forma de
plural (discs/discos, trists/tristos, texts/textos, desigs/desitjos,
homes/hmens); plurals grfics (els apndixs, les fals,
qualssevol); substantius i adjectius invariables en nombre
(llapis, cactus, plebs, dilluns, torcamans; issceles); els pluralia
tantum (les ulleres, els escacs, els antpodes); usos contrastius
quant al nombre amb el castell (bon dia, bon Nadal, el parafang,
amb escreix, el gratacel, els diners, les tovalles, les postres);
adjectius amb terminacions en hiat o en diftong creixent
(promiscu, promscua; ambigu, ambigua); etc.
1. Les possibles solucions formals a larticle neutre (el millor que
pots fer, el que dius).
2. Determinaci del substantiu (lun i laltre. Ens veurem dilluns.
Parar taula).
Els possessius
1. s de les formes tones menys habituals dels possessius en
les relacions de parentiu (mes cosines, mos pares).
2. s de les formes tones en els tractaments (ses majestats,
vostra excellncia).
3. Collocaci de les formes plenes dels possessius segons la
funci (s el teu equip. Lequip seu ha guanyat).
JQCV
PROVES
noves
111
Els dctics
Funcions dels demostratius: determinants, pronoms o adverbis
(Eixe problema el vaig resoldre; aquell altre, no. No parleu
dall. Ac el tinc).
Els numerals
1. s coherent de les diverses formes dels numerals cardinals
i de la concordana amb el substantiu que modifiquen. El
cardinal u/un. Escriptura dels numerals en xifra o en lletres
(la pgina 5; el 2 de mar; 22,5; El pressupost s de tres
milions deuros. Ho has fet mil vegades).
2. s coherent de les diverses formes dels numerals ordinals.
Ordinals escrits amb xifres romanes (VI, sext; XI, onze). Els
cardinals usats com a ordinals i les perfrasis amb este valor.
3. Flexi de gnere dels numerals multiplicatius: s variable i
s invariable. Les perfrasis equivalents als multiplicatius
(quatre vegades ms ric).
4. s dels numerals collectius ms habituals.
Els quantitatius
1. Expressi de la quantitat mitjanant fraseologia i locucions
quantitatives genunes (Com ms treballem millor. Com a
mxim. Si ms no. A tot estirar). Lexpressi de la quantitat
aproximada (prop de, vora) i la quantitat comparada.
2. La concordana dels quantitatius variables i ls de la preposici
partitiva de en els quantitatius (Fa molt de fred. No tinc gens
de gana. No era gens fcil. Tinc molta gana).
3. Precisi en ls dels quantitatius bastant, prou; tan, tant (Ha
menjat bastant, per no prou. Tant de bo. Hi ha tant de treball.
s tan agradable. Est tan lluny).
4. Valoraci daltres quantitatius, com ara fora.
4. Estalvi del possessiu en els usos abusius (Es menja les seues
ungles. Prenga el seu tiquet).
112
Els indefinits
1. Valoraci i s dels indefinits: quantificadors nominals i pronoms,
amb valor universal, existencial i negatiu.
2. Precisi en ls dels indefinits i adequaci de la forma a la
funci exercida (qualsevol, qualssevol; qualsevulla,
qualssevulla; ambds; un, u; cada un, cada u, cadascun,
cadasc; algun, alg; ningun, ning; altre, un altre, laltre;
cert, un cert). Els diversos valors del quantificador nominal
tot (amb numeral, topnim, gerundi, adjectiu, adverbi). Ls
de les preposicions amb els indefinits: la preposici partitiva
de (res de transcendent) i altres estructures fraseolgiques
(res a fer).
3. Solucions als usos impropis dels indefinits (Ho hem fet unes
quantes/diverses vegades. Des de fa uns quants anys. Els
altres es quedaren. Ens atengu la propietria mateix).
4. Valoraci de ls dels indefinits negatius en frases interrogatives
i condicionals.
Les preposicions
1. Precisi en ls de les preposicions tniques i tones, aix
com en ls de les locucions prepositives (llevat, malgrat,
mitjanant, tocant, com a, contra de, a fora de, a travs de,
al llarg de, arran de, dacord amb, en contra de, en virtut de,
en vista de, amb vista a, de por de, pel que fa a, referent a):
adequaci de ls de les preposicions cap i cap a, fins i fins
a, com i com a; les preposicions per i per a; preposicions que
introduxen complements verbals (CD, CI, CRV, CCLloc,
CCTemps); preposicions en i al en la construcci temporal
dinfinitiu (En arribar a casa va dinar); usos diversos de les
preposicions a, de, en i amb; etc.
2. Solucions als usos impropis de les preposicions: la preposici
a davant de CD (Has vist el mestre. Crida a tots); la preposici
de davant dinfinitiu amb valor condicional; alternatives als
usos no genuns (Alacant, 2 de febrer. Menjava a poc a poc);
les preposicions que expressen relacions espacials (Em trobe
sota o davall dun arbre. Viu enfront de lajuntament); etc.
3. Elisi i canvi de les preposicions tones: davant doracions
dinfinitiu i davant de la conjunci que.
JQCV
PROVES
noves
113
1. Precisi en ls formal dels pronoms relatius (que, qu, qui, el
qual, quan, com, on): construccions de relatiu amb preposici i
sense; usos adequats de la combinaci preposici + article + que
(Ho he llegit en el diari de hui i en el que vaig comprar ahir);
limitaci de ls dalguns relatius (qui en oracions explicatives
sense preposici, el qual en oracions especificatives sense
preposici, qu i qui darrere de preposici tnica); la repetici de
lantecedent; les construccions de relatiu possessiu (El gos la
corretja del qual s roja s meu); les construccions de relatiu quan
lantecedent s tota una oraci anterior (No menjava mai fruita,
la qual cosa no el beneficiava); qui i que en les oracions substantives.
2. Classificaci de les oracions subordinades de relatiu: substantives
(Els qui firmen vindran. Va fer el que havia dit); adverbials (He
tornat don mhavies enviat) i adjectives (Les taronges que he
comprat estan bones); adjectives especificatives i explicatives
(Els mestres que treballen en el segon pis no assistiran a la
reuni. Els mestres, que treballen en el segon pis, no assistiran
a la reuni).
3. s de construccions sinttiques formals, en lloc de les construccions
analtiques informals que amplien els usos del relatiu que.
4. Precisi en ls dels exclamatius: funcions de quin, quant, que
i com; la construcci quin + substantiu + ms + adjectiu; oracions
amb el relatiu que que completen les oracions exclamatives
(Que b que ho fas!).
Les conjuncions
1. Precisi en ls de les conjuncions i de les locucions conjuntives,
i presentaci dalternatives als usos que sn impropis de la
llengua formal: distinci entre per qu, perqu i per a qu (Per
qu no has vingut? Perqu estava malalt. Els motius per qu
ho he fet. No arrib a entendre el perqu. Per a qu vols el
got?); caiguda de la preposici davant de la conjunci que
(Estic content que vingues); usos formals de les conjuncions
causals i consecutives (Ha susps, doncs perqu no havia
estudiat); la conjunci adversativa sin i la condicional si + no
(No has de parlar amb este advocat sin amb laltre); les
locucions conjuntives condicionals (De no ser Si no fra pare
ho comprendria. Tho dir sempre i quan sempre que et
comprometes a callar. Amb tal que Amb la condici que parles
estic content. Com Si no aproves, no vindrs de viatge); els
adverbis connectius i la connexi textual; etc.
114
2. Connectivitat oracional per mitj de les diverses classes de
paraules que lexercixen: conjuncions, locucions conjuntives
i adverbis connectius.
Els adverbis
1. Precisi en ls dels adverbis i de les locucions adverbials, i
presentaci dalternatives als usos que sn impropis de la llengua
formal: adverbis i locucions adverbials de manera (la coordinaci
dels adverbis acabats en -ment: Ho va fer rpidament i eficament.
La magnitud sha determinat tericament i experimental); adverbis
i locucions adverbials de lloc (precisi en ls de baix, davall i
sota; el triple grau dels adverbis demostratius; lexpressi de la
posici i del moviment; solucions als usos no genuns o poc
formals); adverbis i locucions adverbials de temps (lexpressi
de la dixi temporal); adverbis i locucions adverbials de quantitat
(precisi en ls de noms, no ms, sols, solament, a soles);
adverbis i locucions modals, dafirmaci i de negaci (mode
verbal exigit per ladverbi potser; ladverbi no amb paraules
negatives); adverbis textuals (connectors distributius i lgics
daddici, de contrast, de reformulaci, de conseqncia, etc.).
2. s dels adverbis enlloc, fora, dempeus, corrents, adesiara,
tothora, manco, enjorn o dhora, sota, lendem.
3. s de les locucions adverbials prpies i generals de la llengua
formal.
4. Valoraci de les funcions dels adverbis: adverbis de predicat,
adverbis oracionals i adverbis textuals. Valoraci de la forma
dels adverbis: adverbis en -ment, adjectius habilitats com a
adverbis, locucions adverbials (paronmia i lexicalitzaci de
les locucions adverbials: aleshores, a les hores; alhora, a
lhora; enlaire, en laire; potser, pot ser; sobretot, sobre tot;
enlloc, en lloc; noms, no ms).
1. Expressi adequada de la dixi social i les formes de cortesia:
el pronom vs.
2. s restringit dels pronoms personals forts de tercera persona
ell, ella, ells, elles amb les entitats inanimades (Cal llegir eixos
llibres perqu ells els llibres sn la clau. Sobre els temes
actuals, ja veurem qui socupa dells se nocupa. T pacincia
i confia en ella hi confia. He comprat tres productes nous i
podem recrrer a ells als quals podem recrrer).
JQCV
PROVES
noves
115
3. s dels pronoms febles en funci de complement del nom (Valora
el preu del pis; en valora el preu); de subjecte (Davions? Narriben
cada dia); de complement circumstancial (Parla malament; hi
parla. Va a peu; hi va); de complement de rgim verbal (Parlaven
de msica; en parlaven. Es dedicava a passejar; shi dedicava).
4. Combinacions binries de pronoms febles, adequant-los a la
funci sintctica, a la morfologia i a lortografia gramaticals
(Agarreu-los-els. Se la compra. Agarrals-la. Me la regalars?
Me lhan deixada. Se vos escapa. Li la deixar. Deixa-lin).
5. Precisi en ls dels pronoms febles quant a la forma i a la
funci: s de la forma plena del pronom se davant dels verbs
comenats per [s] (Se situaren al meu costat. Dem se celebra
el triomf); s dels pronoms en i hi quan sn gramaticalment
necessaris (No es va presentar a lexamen, i ara es sen
penedix. En vols ms. No hi havia ning); adequaci de ls
dels pronoms que fan funci de CD i de CI (No li el vaig
conixer); s de les combinacions genunes de CI + CD (Sho
Li ho vaig regalar ahir); usos pleonstics admesos i no admesos
(Nhi ha Hi ha molta aigua. A la teua germana li parlaran clar);
usos lexicalitzats dels pronoms febles en i hi, sense valor
sintctic (Men vaig al futbol. Vine-ten a ma casa. Hi ha una
porta oberta. Quasi no shi veu. En tinc prou amb una salutaci);
concordana del participi de les formes compostes del verb
amb els pronoms acusatius de tercera persona; etc.
Els verbs
1. s dels valors bsics dels temps dindicatiu i de subjuntiu:
propietat en ls dels temps verbals, tant de les oracions
principals com de les oracions subordinades que en depenen,
tant en els verbs que remeten al temps de lenunciaci com
en els que ho fan als temps de lenunciat; propietat en ls
bsic dels verbs segons el rgim sintctic (verbs transitius i
intransitius, verbs pronominals i no pronominals).
2. s de limperatiu dels verbs propi de la varietat formal de la
llengua, incloent-hi els verbs irregulars: les formes de 2a
persona i 1a persona del plural; les ordes referides a la 3a
persona singular i plural; les ordes negatives.
3. s adequat de les formes no personals del verb, dacord amb
els usos formals de la llengua: restricci de la substantivitzaci
dels infinitius; evitaci de ls agramatical de linfinitiu amb
valor imperatiu (No fumar No fumeu); usos del gerundi admesos
116
i usos no admesos (Va comenar parlant de loratge. Va caure
un bac trencant-se i es va trencar la cama).
4. s de la morfologia verbal adequada als contextos formals:
verbs irregulars poc usuals per propis de la llengua formal
general (complaure, cruixir, escopir, fondre, imprimir, jaure,
lluir, moldre, morir, oir, romandre, rostir); doble conjugaci
dels verbs que admeten el model pur i incoatiu (llig, llegix);
valoraci i reconeixement del polimorfisme verbal i de
ladequaci o no de cada forma a la normativa gramatical
(canto = cante, per *Hui ell passege); dobles formes verbals
alternatives (passat simple i passat perifrstic, vas/vares,
cpia/cpiga); adopci de la conjugaci de cada verb, evitant
els canvis de paradigma impropis de la llengua formal (garantir,
telefonar, trair, rebre, percebre, florir), incloent-hi els verbs
acabats en les terminacions -metre, -crrer, -fondre, -batre,
-rompre, -cloure; davant de doble forma amb velar i sense
en els verbs de la 2a i 3a conjugaci, preferncia per les
formes verbals sense velaritzar, que sn les prpies de les
varietats formals del valenci i de lestndard, en el present
dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu (dorm, perd,
sent, cull, dorma, perda, apareixeu); formes irregulars dels
participis (confs, detingut, distret, excls) i dels gerundis
(bevent, traient/traent, estenent).
5. s de les perfrasis verbals de probabilitat i dimminncia.
JQCV
PROVES
noves
117
Lxic i semntica
1. El vocabulari formal general de:
Els esports: els llocs i els equipaments. El turisme. Els mitjans
de comunicaci. La publicitat. Els successos. Les arts: el cine,
el teatre, les arts plstiques, etc. El medi ambient. La cincia
i la tecnologia. La societat i el govern. Els problemes socials.
2. Expressions idiomtiques i enunciats fraseolgics ds freqent:
frases fetes, locucions i refranys.
3. Precisi lxica. Interferncies lxiques. Distinci entre barba-
rismes, neologismes i vulgarismes.
4. Paraules patrimonials i cultismes.
5. Polismia. Sinonmia i geosinnims. Falsos sinnims.
6. Creaci lxica: derivaci, composici i metaforitzaci.
7. Reculls lxics (diccionaris, vocabularis, nomencltors, ndexs
temtics).
8. Reformulacions i nominalitzacions (en discurs acadmic i
periodstic).
9. Mecanismes lxics de cohesi textual: de referncia i de
sentit.
10. Denotaci i connotaci. Usos lxics figurats: comparaci,
metfora, metonmia, sincdoque...
11. Onomatopeies.
12. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social
i funcional.
JQCV
PROVES
noves
119
30%
1
.

r
e
a

d
e

c
o
m
p
r
e
n
s
i
Llegir un text i respondre diverses qestions
de dos o ms opcions (mnim 10 preguntes):
textuals, de contingut, de derivaci, de sntesi
o de sinonmia.
10%
1a. Comprensi oral
30%
Llegir en veu alta un text, fer una exposici
oral sobre la lectura i interactuar amb una
altra persona.
Redactar un text formal dun mnim de 200
paraules.
Fer un dictat dunes 100 paraules.
30%
La prova t una duraci de 2:45 hores.
rea de comprensi
a cada enunciat.
ELS ORGENS DE LA CERVESA
Les diferents fonts dinformaci no es posen dacord sobre quin ha sigut
el verdader origen de la cervesa. Els arquelegs han determinat que
ja es coneixia fa 6.000 anys. Com molts altres descobriments, la primera
cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual. A Sumer, quan
intentaven fer pa i els grans de blat germinaven, el resultat era que el
que havia de ser pa shavia dividit en una mescla amb una part slida
i una altra de lquida. A partir de la part lquida desta mescla, que
descobriren que tenia un sabor agradable, es van comenar a elaborar
les primeres cerveses. Per altres fonts indiquen que la cervesa t el
seu origen en la necessitat de guardar el gra dels primers agricultors,
els quals es van adonar que la combinaci de diferents tipus de cereals
mlts, posats en un recipient i exposats a una temperatura ambient,
produa una beguda alcohlica. Per a millorar el gust del producte
resultant dels grans fermentats, senzillament hi van afegir aigua.
Ms tard, els egipcis van difondre molt esta beguda. A Egipte va ser
considerada com una beguda dels dus, i es deia que la cervesa va
ser un dels presents amb qu la deessa Isis volgu ajudar la humanitat.
Els egipcis van introduir nous ingredients per a millorar-ne el color i
laroma; de manera que van descobrir primerament la malta, i desprs
hi afegiren safr i mel. Tamb a Roma, el nom llat reflectia la relaci
de la cervesa amb els dus: en honor a la seua deessa de lagricultura,
Ceres, la cervesa va rebre el nom de cerevisia, del qual prov la paraula
que designa en valenci esta beguda. Ara b, el poble rom no tenia
molt bona consideraci per la gent que bevia cervesa, ja que era la
beguda dels ms pobres, que no es podien permetre el vi. Per contra,
entre els pobles del nord dEuropa la cervesa tenia un gran prestigi i
servia per a celebrar les festes familiars, les festes religioses i, sobretot,
les victries sobre els enemics.
JQCV
PROVES
noves
121
122
Daltra banda, ja en lantiguitat es podien diferenciar dos tipus de cerveses
segons el color: la clara i la fosca, depenent del cereal utilitzat. La
primera tenia un sabor fluix i dol, mentres que laltra tenia una textura
i un sabor ms forts. Per aquelles cerveses distaven molt de les actuals:
en les cerveses antigues el sabor era ms dol, eren ms espesses i
nutritives, no feien bromera i tenien impureses, per la qual cosa es
bevien amb una canya especialment dissenyada amb un filtre. Al llarg
del temps, per a millorar el gust i el que es denomina el cos de la
cervesa, a la composici inicial es van anar introduint diferents plantes
aromtiques i altres ingredients. En el segle XIII se nhi va introduir un
que s el que ms ha contribut al sabor de la cervesa actual: el llpol,
una planta que, a banda del sabor i laroma que dna a la beguda, hi
aporta propietats antisptiques i estabilitat.
Tot i que la majoria de la gent segurament atribuiria la cervesa ms
antiga dEuropa a algun pas del nord, no s aix: les restes ms antigues
desta beguda en territori europeu shan localitzat a Aitona (Catalunya),
les quals han sigut datades en un perode de temps situat entre els
anys 1100 i 1000 aC, quasi 500 anys abans de les primeres restes
trobades a Alemanya. Daltra banda, la primera fbrica de qu es t
notcia a Espanya es va installar en el segle XVI, a iniciativa de lemperador
Carles I, al monestir extremeny de Yuste.
1 V F Els sumeris comenaren a elaborar cervesa
mesclant un element slid i un altre de lquid que
extreien del blat germinat que usaven per a fer pa.
2 V F Al principi, perqu el sabor fra ms agradable,
safegia aigua a la beguda elaborada amb cereals
mlts fermentats.
3 V F Les impureses de les cerveses antigues les feien
menys dolces que les actuals.
4 La cervesa no tenia massa prestigi en lantiga Roma
perqu...
a) era la beguda dels qui no es podien comprar vi.
b) deien que havia sigut un regal de la deessa Isis al poble
dEgipte.
c) els pobles del nord dEuropa, enemics dels romans, en
bevien per a celebrar les victries.
JQCV
PROVES
noves
123
5 Les cerveses antigues diferien de les actuals perqu...
a) no nhi havia de tants tipus diferents com en lactualitat, i
les cerveses fosques tenien un sabor ms fluix.
b) encara que la gent ja coneixia les canyes de cervesa,
antigament sutilitzava un filtre.
c) tenien impureses, i eren ms espesses i ms dolces que
les actuals.
6 A Europa, les restes ms antigues de cervesa...
a) tenen ms de 3.000 anys i shan trobat a Catalunya.
b) sn les dAitona, que estan datades entre els segles X i XI.
c) les va importar lemperador Carles I des dAlemanya, per
tal de posar en marxa la seua fbrica de Yuste.
7 Entre els ingredients que, al llarg del temps, shan introdut
en lelaboraci de la cervesa hi ha hagut...
a) diverses plantes aromtiques, pa, aigua i mel.
b) blat, aigua, safr, mel, bromera i llpol.
c) aigua, safr, mel i una planta anomenada llpol.
8 Quina locuci conjuntiva pot substituir tot i que (Tot
i que la majoria de la gent segurament atribuiria..., 4t
pargraf)?
a) ats que
b) malgrat que
c) posat que
9 Quin pargraf presenta dos punts de vista diferents i
oposats sobre un mateix aspecte?
a) El primer pargraf.
b) El segon pargraf.
c) El quart pargraf.
10 Quin resum sintetitza millor el contingut del text?
a) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en el lquid procedent dels grans de blat
germinats usats en lelaboraci del pa, mentres que unes
altres fonts el veuen en la fermentaci del gra
emmagatzemat pels primers agricultors. Mentres que a
Egipte es considerava dorigen div i sen va millorar el
color i laroma, a Roma no tenia massa prestigi perqu era
la beguda dels ms pobres. En canvi, en els pobles del
nord dEuropa era la beguda de les celebracions.
124
Quant a lelaboraci, des de lantiguitat es coneixen dos
tipus de cervesa, la clara i la fosca. Levoluci posterior
ha afegit diversos ingredients, entre els quals cal destacar
el llpol, que han anat millorant-ne el color, el sabor i la
textura, fins a arribar a la cervesa actual.
A Europa, les restes ms antigues daten entre el 1100
i el 1000 aC i shan trobat en unes excavacions a
Catalunya.
b) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en la mescla resultant de la fermentaci
del blat per a fer pa, i unes altres, en el resultat dels
cereals germinats que guardaven els primers agricultors.
A Egipte i a Roma es considerava dorigen div, per
mentres que els egipcis la valoraren positivament, entre
els pobles del nord dEuropa i els romans no tingu
massa prestigi perqu era la beguda dels ms pobres.
En lantiguitat ja es coneixien els dos tipus de cervesa
actuals, la clara i la fosca, ms dolces, fluides i nutritives
que les actuals. Posteriorment shi introduren diferents
ingredients, com per exemple el llpol, que han anat
millorant-ne el sabor i la textura. A Europa, les restes
ms antigues es trobaren entre lany 1100 i el 1000 aC
a Catalunya.
c) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en el lquid resultant de la germinaci
de grans de blat per a fer pa i, unes altres, en la
fermentaci del gra emmagatzemat pels primers
agricultors. En lantic Egipte i a Roma, aix com en els
pobles del nord dEuropa, el seu origen satribua als
dus i, per tant, el seu consum tenia una bona
consideraci.
En lantiguitat ja es diferenciaven la cervesa clara, amb
un sabor fluix i dol, i la fosca, ms espessa, nutritiva i
amb impureses. Amb el pas del temps, la cervesa an
millorant amb la introducci del llpol i altres plantes
aromtiques i ingredients.
A Europa, les primeres restes de la cervesa es trobaren
a Catalunya, i foren datades entre el 1100 i el 1000 aC,
mentres que les que ms tard es trobaren a Alemanya
es dataren 500 anys desprs.
JQCV
PROVES
noves
125
JQCV
PROVES
noves
127
la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Lxic i semntica
11 Qu significa l'expressi "lligar-se b les espardenyes"?
a) Preparar-se per a una situaci difcil.
b) Despreocupar-se.
c) Comprometre's amb alg.
12 Qu significa l'expressi "cames ajudeu-me"?
a) Anar relaxadament.
b) Ajudar-se d'unes crosses per a caminar.
c) Fugir corrents.
13 Volem fer un __________ per la Mediterrnia, i ja hem
reservat __________ exterior del barco.
a) creuer / una cabina
b) crucer / una cambra
c) creuer / un camarot
14 Qu s un cadafal?
a) Una mesura antiga.
b) Un frau fiscal.
c) Una plataforma elevada.
15 __________ va estar pendent de les persones ms majors
durant __________.
a) La safata / l'aterratge
b) L'hostessa / l'aterratge
c) L'asafata / l'aterrissatge
16 Des __________, el president observava les reaccions de
l'entrenador __________.
a) del palco / en el banquet
b) de la llotja / en la banqueta
c) de la grada / en el banquillo
17 Qu significa l'expressi "a tort i a dret"?
a) De manera indirecta.
b) Pertot arreu.
c) Sense reflexionar.
128
18 Qu significa l'expressi "ser flors i violes"?
a) Ser el protagonista d'un esdeveniment.
b) Ser cosa fcil i agradable.
c) Ser la musa de la primavera.
19 __________ de neu atemor els esquiadors.
a) L'allut
b) L'avalanxa
c) L'allau
20 Quina s la paraula que no t el mateix significat que les
altres dos?
a) despullar
b) esplugar
c) desvestir
21 Qu s un rampell?
a) Un desig sobtat i passatger.
b) Les pedres o blocs que formen el lmit de la vorera del
carrer.
c) Una llum viva que noms dura un instant.
22 He arreplegat un __________ de la ciutat en __________
de l'hotel.
a) plnol / el mostrador
b) planell / el taulell
c) plan / l'aparador
23 Ha d'abandonar __________ perqu li ha arribat una orde
de __________.
a) la vivenda / desnonament
b) l'habitatge / deshauci
c) la casa / deshauciament
24 La destrucci de la capa __________ sembla un fet
innegable.
a) d'ozonus
b) d'ozon
c) d'oz
25 Qu significa el verb "baratar"?
a) espatlar
b) canviar
c) baixar el preu
JQCV
PROVES
noves
129
26 __________-vos prompte el caf perqu, __________, es
refredar.
a) Beveu / si no
b) Begueu / si no
c) Beveu / sin
27 Li ha __________ molt que ella no arribara __________
acordada.
a) dolgut / a l'hora
b) dolt / alhora
c) dolgut / aleshores
28 __________ vullga alguna cosa __________ ha de
demanar-la.
a) Qui / noms
b) El qui / no ms
c) El que / no ms
29 __________ amb la bicicleta este cap de setmana.
a) Potser isca
b) Pot ser que isca
c) Pot ser eixir
30 No __________ mai de tirar el fem al contenidor!
a) s'en recorda
b) se'n recorda
c) es recorda
31 El director va donar un regal a __________ dels assistents
a la reuni.
a) cadasc
b) cada un
c) cada u
32 __________ dimarts va a classe d'itali, per __________
dimarts passat no hi va anar.
a) El /
b) El / el
c) Els / el
130
33 Les pacients han de prendre les pastillles a les deu; no
__________ repartisques encara.
a) els les
b) se les
c) les les
34 __________ va ploure tant, __________ desbordaments
de rius i moltes carreteres tallades.
a) Posat que / va haver
b) Com que / hi va haver
c) Donat que / hagueren
35 Els desperfectes de l'accident han sigut pocs i la
companyia asseguradora __________.
a) s'hi far crrec
b) es far crrec d'ells
c) se'n far crrec
36 A la mare, li dir que no vindrs, per __________
comentar dem.
a) li ho
b) s'ho
c) li'l
37 El presumpte atracador, __________ estaven interrogant,
s'afonava a poc a poc.
a) al qui
b) al que
c) al qual
38 El corredor __________ Marta preguntava s el que ha
arribat primer a la meta.
a) per qui
b) que
c) pel que
39 Els vicis __________ s'ha proposat lluitar sn la peresa
i el tabac.
a) contra els quals
b) contra els que
c) contra qu
JQCV
PROVES
noves
131
40 La situaci creada __________ la crisi ha fet augmentar
la desocupaci.
a) arrel de
b) a rel de
c) arran de
41 Construiran __________ per als jubilats.
a) una llar nova
b) un llar nou
c) un allar nou
42 S'ha comprat tres llibres; dos __________ sn per a
regalar.
a) dels mateixos
b) ne
c) dels quals
43 L'any que ve __________ a viure a la platja.
a) anem a traslladar-nos
b) ens traslladarem
c) vam traslladar-nos
44 __________ acabar els estudis et __________ un lloc de
treball.
a) En / garanteisen
b) A l' / garantitzen
c) En / garantixen
45 Se n'ha anat a viure a l'estranger, per ens visitar per
__________.
a) Tot Sants
b) Tots Sants
c) Tots els Sants
46 L'any passat __________ Pasqua __________ els cirerers.
a) per / floriren
b) en / floreixeren
c) a / floresqueren
47 El granger ha __________ en una cistella els ous que han
__________ les gallines.
a) posat / post
b) posat / posat
c) ficat / pongut
132
48 Este armari sempre ha __________ b, per __________
que ha plogut tant fa olor de florit.
a) olut / desde
b) olt / des de
c) olgut / des
49 __________ s que va vindre _________ va poder.
a) La veritat / tan rpid com
b) Lo cert / com ms rpid
c) All cert / el ms rpid que
50 Pren-te el desdejuni, perqu __________ agarrar l'autobs
de les 8:00 h.
a) deus d'
b) has d'
c) tens que
51 La mquina __________ per a poder obrir la carretera al
trnsit.
a) llevaneus feia tots els possibles
b) llevaneu feia tots els possibles
c) llevaneus feia tot el possible
52 __________ els vostres pares i __________-los.
a) Complaeu / obeu
b) Complagueu / obeu
c) Complagau / obeiu
53 Va estudiar __________ sis mesos a Oxford, __________
li va permetre perfeccionar l'angls.
a) per / el qual
b) durant / i aix
c) / el que
54 Ens presentar __________ seu amic dissabte __________
la nit.
a) el / en
b) el / a
c) al / per
JQCV
PROVES
noves
133
55 Era tan tmid i tenia __________ pudor que ni tan sols
dirigia __________ salut als companys.
a) tanta / el
b) tant de / el
c) tant / la
56 s un __________ tirar tants __________ pel carrer.
a) disbarat / coets
b) disparat / cohets
c) disbarat / cuets
57 s una persona __________ disposta que sempre est
__________ per a fer un favor.
a) tant / a punt
b) tan / a punt
c) tan / apunt
58 Ja ha fet la reserva del viatge a __________.
a) Natzaret i Betlem
b) Nazaret i Betlem
c) Nasaret i Betln
59 La __________ econmica perdurar durant un temps.
a) recesi
b) rescessi
c) recessi
60 La pellcula es va estrenar en __________ XI Festival de
Cine __________ Huelva.
a) el / de
b) el / d'
c) l' / de
61 En la __________ de l'estudi hi havia un globus
__________.
a) penombra / terraqui
b) penombra / terraqi
c) penumbra / terraqi
134
a) L'avi, que procedix de los Angeles, aterrar a les 22:30
hores a l'aeroport de La Havana.
b) L'avi, que procedix de Los Angeles, aterrar a les 22:30
hores a l'aeroport de l'Havana.
c) L'avi, que procedeix d'Els ngels, aterrar a les 22:30
hores al aeroport de La Habana.
63 Quina paraula est ben separada sillbicament?
a) su/ba/li/men/ta/ci/
b) en/tre/creu/ar
c) des/a/ten/dre
64 El bileg __________ tenia la pell molt __________.
a) molecular / plida
b) mollecular / pllida
c) molecular / pllida
65 Era una __________.
a) escaramusa innocent
b) escaramussa innocent
c) escaramusa ignoscent
66 Les declaracions del ministre han provocat una
__________.
a) crisi governamental
b) crisis guvernamental
c) crisi gubernamental
67 La senyora que duia un gos lligat amb __________ va
comenar a __________.
a) correja / esternudar
b) correja / estarnudar
c) corretja / esternudar
68 L'__________ s una __________ que s'ha de valorar molt.
a) honestedat / virtut
b) honestitat / virtut
c) honestedat / virtud
JQCV
PROVES
noves
Criteris de correcci de lrea destructures lingstiques (30%)
no descompten.
135
69 s un __________ en Informtica.
a) enginyer titolat
b) enginyer titulat
c) inginyer titolat
70 Es casaren primer pel __________ i, desprs, pel catlic.
a) ritus ortodoxe
b) rite ortodox
c) ritu ortodox
136
Dictat
La travessa s un vell cam rom // que puja des del poble fins
a la coronaci del coll; // s aquell un pintoresc indret, // per
resulta un poc trist i solitari. // Per aquell cam de ferradura s per
on pujava, // una vesprada de tardor, un homenet anims, esvelt,
// amb una bufanda al coll perqu feia fred. // Tenia una quarantena
danys i devia el malnom al seu nas prominent, // que li donava
molta personalitat. // Bon home tamb ho era, de veritat; // per
tenia molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passi
per la cacera; // laltre, que bevia vi immoderadament, sobretot
els dissabtes...
Redacci
Trie una de les dos propostes segents (mnim de 200 paraules).
a) Escriga una carta a lalcalde de la seua localitat amb una
proposta de mesures per a fer una ciutat ecolgicament ms
sostenible.
b) Escriga un article dopini en qu expose i argumente la seua
opini sobre la necessitat de disposar de bones installacions
per a practicar esports.
Redacci (mnim 200 paraules) (80 punts)
mnimes d'adequaci i coherncia, aix com redactar-se en el
moment de la prova. Quan una redacci infringisca de manera
greu algun dels requisits anteriors, per exemple, quan no tracte
en absolut d'un dels dos temes proposats o quan l'examinand
actue fraudulentament, tindran una puntuaci global, en els
dos apartats de la redacci, de 0 punts.
Adequaci
El text aconseguix el propsit comunicatiu, s'ajusta a la finalitat
i a la situaci comunicativa, es respecta el grau de formalitat
de la situaci i es tria la varietat lingstica i el registre que
exigix el context (fins a 5 punts).
Coherncia
La informaci expressada s'ajusta quant a quantitat, qualitat i
rellevncia al que demana el text, i, a ms, les idees s'exposen
d'una manera clara i ordenada, i responen a una estructura
entenedora de la qual es poden extraure fcilment unes idees
principals i unes altres de secundries (fins a 5 punts).
Cohesi gramatical
El text cont els elements lingstics apropiats i est ben articulat:
fa un bon s de la connexi textual, del manteniment de les
referncies (connectors i marcadors discursius, signes de
puntuaci, temps verbals, pronoms, articles, demostratius,
possessius, etc.), dels procediments de condensaci i d'ampliaci
de la informaci (nominalitzacions, reformulacions, incisos, etc.)
i, si cal, dels procediments de modalitzaci, d'impersonalitzaci
i de citaci (fins a 5 punts).
Cohesi lxica
El lxic triat s l'apropiat per a la bona construcci del text; la
selecci de les paraules s'ha fet amb criteris de precisi, varietat
i eliminaci de repeticions innecessries, i, a ms, ha utilitzat
mecanismes de referncia, com ara la sinonmia, l'antonmia
o les relacions entre els termes d'un mateix camp semntic,
per a fer ms ric el significat del text (fins a 5 punts).
JQCV
PROVES
noves
137
138
Extensi i presentaci (Els punts es descompten del total
de l'apartat.)
de corregir.
Si en tenen entre 150 i 200, es descompten fins a 10 punts
corregir sencer.
Es descompten 3 punts per cada error. Es compta un error
per paraula. Cada dos errors d'accents o diresis descompten
com un error. Si un error es repetix en la mateixa paraula,
cada repetici descompta 1 punt, llevat dels errors repetits
d'accentuaci en qu es descomptar 1 punt cada dos errors.
Flexi nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius;
quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius; pronoms
personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius i
exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions;
flexi verbal i perfrasis.
Lxic
Lxic i fraseologia. Interferncies lingstiques (barbarismes).
Ajuntar mots quan s'han de separar o viceversa. Separaci
de paraules. Separaci sillbica a final de lnia. Guionet.
Apostrofaci i contracci. Consonantisme i vocalisme.
Accentuaci i diresi. Paraules inintelligibles.
Dictat (al voltant de 100 paraules) (20 punts)
per paraula. Els errors repetits no descompten.
Correcci
Paraules no escrites o canviades. Grafies ambiges. Separaci
Consonantisme i vocalisme. Apostrofaci i contracci.
Accentuaci i diresi.
JQCV
PROVES
noves
139
140
Lexaminand triar una de les dos lectures que li presentaran i
la llegir en veu alta. Desprs far una breu exposici sobre el
text o el seu tema, que pot haver preparat prviament, i acabar
la intervenci mantenint una conversa amb els examinadors, en
la qual li faran preguntes sobre el tema de la lectura.
LECTURA, EXPOSICI ORAL I CONVERSA
EL GPS I LA NASA
El GPS, un aparell que permet localitzar amb precisi un
objecte en qualsevol lloc del planeta, ha sigut elegit com
lavan ms important aconseguit per la NASA en les
observacions de la Terra. El segon lloc locupa el sistema
per a diagnosticar la reducci de la capa doz, i el tercer,
els avanos en els pronstics meteorolgics aconseguits
amb la informaci dels satllits, que ara permeten
determinar lestat de loratge en qualsevol lloc del mn
amb una setmana danticipaci.
Per la localitzaci precisa dun objecte no s noms el
gran mrit del GPS, que sha fet realment popular i, a poc
a poc, sha convertit en un integrant habitual de lequip de
lautombil i en una funci ms dels programes de telefonia
mbil, sin que tamb t beneficis addicionals per a la
cincia, perqu pot ubicar els moviments de les plaques
tectniques, registrar laugment dels nivells marins i,
sobretot, fer que la navegaci aria siga molt ms segura.
Els experts havien considerat com a guanyador segur el
GPS, per no van preveure que el nou coneixement adquirit
per la NASA respecte a la capa doz superaria altres
avanos ms espectaculars, per exemple els sistemes de
detecci del calfament de la Terra, del desplaament de
les masses de gel polars o de laugment del nivell mar.
JQCV
PROVES
noves
141
com les segents:
T alguna experincia en ls del GPS? Creu que s un
aparell til?
s una tecnologia assequible per a totes les butxaques?
Fins a quin punt el GPS s fiable?
El GPS est destinat a convertir-se en un altre dels aparells
imprescindibles de la vida moderna? En este sentit, s
comparable amb altres aparells ja existents?
A ms de lajuda en la conducci, coneix altres aplicacions
del GPS?
Hi ha algun avan tecnolgic que li agradaria arribar a
conixer en un futur?
3
2
1-0
Lectura
Llig amb fludesa i de manera expressiva i amb el
ritme i la velocitat adequats, amb una bona entonaci
i una pronunciaci dacord amb lelocuci estndard.
Els errors que pot cometre sn allats o poc significatius
(desplaament de laccent en paraules com ara
*periode per perode...; pronunciaci incorrecta dalguna
paraula dorigen estranger: *betxamel per beixamel...;
alguna sonoritzaci inadequada; etc.).
En conjunt, segmenta b, per en algun pargraf
lentonaci s vacillant i fa pauses indegudes. Comet
alguns errors puntuals significatius de pronunciaci
(obertura de les vocals; canvi de sons: *afeitar per
afaitar, *distinguir per distingir...; supressi o afegiment
de sons: *juar per jugar, *llunt per lluny...; etc.).
No segmenta b i fa una entonaci defectuosa que
afecta la comprensi de la lectura. Comet errors de
pronunciaci greus o sistemtics: llig moltes grafies que
no apareixen en el text, sovint desfigura sons, afig,
omet o canvia mots, etc.
142
6-5
4-3
Intervenci oral: competncies pragmtiques
Sexpressa de manera fluida, amb un orde lgic i amb un
discurs cohesionat i adequat, encara que la intervenci
no siga massa llarga. La intenci i el contingut del missatge
sn clars. Els recursos lingstics sn variats i adequats.
Participa en la conversa amb espontanetat i sense esfor.
Usa la llengua per a expressar opinions i sentiments i, fins
i tot, funcions complexes com ara lhumor i la ironia. El
discurs sadequa, quant al grau de formalitat, a la situaci
comunicativa.
Sexpressa de manera prou clara, tot i que les intervencions
poden ser desordenades, poc cohesionades o un poc
breus, o que no completen algunes de les idees iniciades.
Els recursos lingstics sn suficients.
Participa en la conversa de manera suficient i efectiva,
encara que pot fer la impressi que ha de limitar el que
vol dir i ha de modificar el discurs, de vegades amb un
cert esfor. No acaba dajustar el discurs al grau de
formalitat de la situaci comunicativa.
Els recursos lingstics sn molt limitats i no s capa de
construir un discurs coherent i amb sentit. Les vacillacions
i les interrupcions sn contnues.
No t recursos per a interactuar ni per a dir el que vol ni
per a modificar el discurs. El grau de formalitat no sadapta
a les circumstncies.
2-1-0
JQCV
PROVES
noves
143
Intervenci oral: competncies lingstiques
Fonologia i elocuci. Mostra una pronunciaci i una
entonaci clares i naturals, i aplica els criteris delocuci
estndard. Pot tindre algun error puntual i poc significatiu
(*esprit per esperit, *proiecte per projecte...).
Lxic i semntica. Utilitza un vocabulari ampli i precs sobre
temes generals. El lxic sajusta a la normativa i evita els
barbarismes. Ocasionalment, quan el discurs s espontani
i relaxat, pot usar alguns barbarismes o colloquialismes
allats habituals de la llengua informal (*pues, *menos, *casi...).
Morfologia i sintaxi. T un bon domini de les regles de la
morfologia i de la sintaxi necessries per a comunicar-se,
ajustat a la correcci gramatical. Ocasionalment, quan el
discurs s espontani i relaxat, pot presentar formes prpies
de la morfologia i la sintaxi colloquials (s incorrecte de
formes verbals: *tingam, *admitixen...; omissi de pronoms;
s vacillant del lo neutre; preposici a davant del CD; etc.).
Fonologia i elocuci. La pronncia i lentonaci sn
acceptables, per b que presenta alguns errors propis de la
parla colloquial informal o poc genuna (caiguda vacillant
o sistemtica de la d intervoclica, palatalitzaci de la l inicial,
obertura de les vocals, etc.).
Lxic i semntica. Presenta alguns buits lxics que provoquen
algunes vacillacions, per que no obstaculitzen la comunicaci.
Usa alguns barbarismes i colloquialismes, encara que de
vegades ns conscient i intenta corregir-los.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi no sajusten,
en alguns aspectes, als usos del registre formal. Presenta
alguns errors puntuals greus o algun de sistemtic (s
incorrecte de pronoms febles: *dna-li-lo...; de perfrasis
verbals: *tinc que...; s sistemtic del lo neutre; etc.).
Fonologia i elocuci. La pronncia s defectuosa i presenta
molts errors i vacillacions. Desfigura la fontica genuna.
Lxic i semntica. El vocabulari s pobre i insuficient.
Abunden els barbarismes i els colloquialismes i no hi ha cap
indici dacostament a la llengua formal.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi sn clarament
defectuoses i insuficients, amb molts errors greus de tot tipus.
4-3
2-1-0
6-5
144
prova
grau superior
JQCV
PROVES
noves
147
sense esfor prcticament tot el que llig o escolta. Ha de poder
resumir informaci procedent de diferents fonts orals o escrites,
reconstruir fets i arguments, i presentar-los duna manera coherent.
Aix mateix, ha de ser capa dexpressar-se espontniament, amb
fludesa i precisi, distingint matisos subtils de significat fins i tot en
les situacions ms complexes.
objectiu general
prova
grau superior
JQCV
PROVES
noves
149
objectius
rea de comprensi
Comprensi oral
1. s capa de comprendre sense dificultat qualsevol altre parlant
de la llengua i qualsevol tipus de parla, siga quin siga el ritme
amb qu sarticule, tant si es tracta de converses cara a cara
com vehiculades a travs de mitjans de comunicaci, i encara
que la velocitat de parla siga rpida o que es parle amb un
accent o una varietat lingstica diferent de la prpia, tant
formal com informal.
2. Pot seguir fcilment interaccions complexes entre interlocutors
hbils en debats en grup, fins i tot quan es tracten temes
especialitzats que siguen prxims, o temes generals abstractes
o complexos.
3. Pot seguir conferncies o exposicions especialitzades, encara
que hi apareguen expressions colloquials, regionalismes o
terminologia poc familiar.
4. Pot extraure informaci precisa danuncis pblics, fins i tot
si sn emesos amb un so distorsionat i de poca qualitat (per
exemple, en una estaci, un estadi, etc.), i pot comprendre
una mplia gamma de material enregistrat i retransms,
incloent-hi algun s no estndard, i identificar-hi detalls que
evidencien actituds i relacions implcites entre els interlocutors.
5. s hbil a lhora dutilitzar tant els indicis contextuals (impli-
catures) com gramaticals i lxics (pressuposicions), a lefecte
dinferir la informaci implcita duna conversa, com poden
ser les actituds i les intencions dels parlants o determinats
actes comunicatius complexos com ara la ironia.
150
Comprensi lectora
1. s capa de comprendre i dinterpretar de manera crtica
qualsevol forma de llenguatge escrit, incloent-hi textos, literaris
o no literaris, abstractes i estructuralment complexos o rics
en expressions colloquials, com ara manuals, articles
despecialitat i obres literries, i pot apreciar distincions subtils
destil i el sentit tant implcit com explcit.
2. Pot resoldre qualsevol dubte de comprensi, causat per la
complexitat del text, fent s del diccionari o daltres fonts
dinformaci disponibles.
3. Pot identificar rpidament el contingut i la importncia duna
notcia, dun article o dun reportatge sobre una mplia gamma
de temes generals, a fi de decidir si val la pena fer-ne una
anlisi ms aprofundida, i pot localitzar, si cal, els detalls
importants i les relacions precises entre les idees exposades
en textos llargs i complexos.
4. Pot comprendre amb detall una mplia gamma de textos que
poden aparixer en la vida social, professional o acadmica,
i identificar-hi detalls subtils que demostren actituds i opinions
tant implcites com explcites.
5. Pot comprendre amb detall instruccions tcniques llargues i
complexes; per exemple, per a utilitzar una mquina o dur a
terme un procediment, tant si les instruccions estan relacionades
amb la seua especialitat com si no ho estan.
6. Pot comprendre pellcules que presenten una quantitat consi-
derable dargot i dexpressions idiomtiques.
7. s hbil a lhora dutilitzar tant els indicis contextuals (implica-
tures) com gramaticals i lxics (pressuposicions), a lefecte
dinferir la informaci implcita dun text, com poden ser les
actituds i les intencions dels locutors o determinats actes
comunicatius complexos com ara la ironia.
JQCV
PROVES
noves
151
rea dexpressi
Expressi oral
1. s capa de produir oralment textos de diferent tipologia sense
limitacions de cap tipus, de manera planera, fluida i ben
estructurada, amb un discurs clar, amb un estil apropiat i efica,
i amb una estructura lgica que ajude el destinatari a advertir
els punts significatius i recordar-los. Aix mateix, utilitza uns
recursos lingstics i discursius variats i adequats a cada
situaci comunicativa.
2. Pot fer exposicions clares, elaborades i ben construdes, sobre
temes complexos, duna manera planera i fluida; desenrotllar
i confirmar el punt de vista propi amb idees complementries,
justificacions i exemples, utilitzant lentonaci adequada per
a transmetre matisos subtils de significat.
3. Pot presentar temes complexos amb seguretat davant dun
pblic que desconeix el tema, i estructurar i adaptar lexposici
amb flexibilitat per a respondre a les necessitats desta
audincia; t prou domini de les estratgies comunicatives
per a fer front a preguntes difcils, fins i tot hostils.
Expressi escrita
1. Pot produir, de manera clara, plana i fluida, escrits complexos
(informes, articles dopini, crtiques...), que presenten una
argumentaci o una apreciaci crtica dobres literries, pro-
ductes audiovisuals i projectes dinvestigaci, i s capa de
dotar els seus textos duna estructura lgica, apropiada i efica,
que ajuda el lector a trobar i recordar les idees importants. Pot
escriure resums o ressenyes dobres professionals o literries.
2. s capa descriure textos de formalitat alta en varietat estndard,
de carcter no especialitzat i que requerixen una preparaci
prvia notable: textos de lmbit periodstic (cartes al director
dun diari, articles dopini, collaboracions a revistes...); corres-
pondncia formal a institucions, empreses...; textos escrits per
a ser dits (discursos breus, parlaments en festes, reunions...),
etc.
3. Pot prendre apunts detallats del que es diu en una conferncia
de manera tan acurada que estos puguen ser utilitzats per
altres persones.
4. Pot resumir amb precisi la informaci procedent de diferents
fonts, reconstruir arguments i consideracions i presentar duna
152
1. Pot participar sense esfor en tota classe de converses i
discussions, i mostrar un bon s dexpressions idiomtiques
i colloquials. Pot expressar-se amb fludesa i transmetre
matisos subtils de significat amb precisi. En cas de dificultat,
pot fer marxa arrere, reestructurar el discurs i corregir-lo de
manera que els altres interlocutors difcilment se nadonen.
2. Pot crear un text coherent i cohesionat utilitzant duna manera
completa i adequada una varietat destructures organitzatives
i una gamma mplia de mecanismes de cohesi, integrant-
hi subtemes, desenvolupant punts particulars i acabant amb
una conclusi apropiada.
3. Pot expressar-se, detalladament i sense esforar-se, amb un
discurs natural i fluid. Aix i tot, es pot detindre per a reflexionar
sobre la paraula exacta que expressar amb precisi el seu
pensament o per a trobar un exemple apropiat que illustre
lexplicaci.
4. Pot expressar amb precisi matisos subtils de significat, utilitzant
amb una correcci suficient un repertori ampli de procediments
de modalitzaci, des delements lxics valoratius fins a recursos
pragmtics com la ironia o els canvis de registre, i pot insistir,
diferenciar i eliminar lambigitat.
5. Pot participar en un intercanvi comunicatiu de manera
cooperativa seleccionant la informaci, quant a la qualitat, a
la quantitat i a la rellevncia, i presentant esta informaci de
manera clara i ordenada. Aix mateix, pot qualificar amb
precisi opinions i afirmacions en termes de certesa o incertesa,
de creena o dubte, de probabilitat, etc.
6. Pot conversar de manera cmoda i apropiada, sense limitacions
lingstiques, en qualsevol situaci de la vida personal i social,
estructurant el discurs i interactuant amb competncia i
fludesa, de la mateixa manera que ho faria un altre parlant
competent.
7. Pot defendre la seua posici sobre qestions complexes en
reunions i converses formals, amb arguments articulats i
persuasius.
manera coherent el resultat general; s capa de distingir la
informaci de lopini.
JQCV
PROVES
noves
153
8. s capa dutilitzar els indicis contextuals, gramaticals i lxics
per a inferir la informaci implcita dun text, com poden ser
les actituds i les intencions dels locutors o determinats actes
comunicatius complexos com ara la ironia.
9. s capa daplicar el coneixement sobre lestructura de la
seqncia argumentativa i les caracterstiques dels textos
dialogats per a produir textos destes tipologies que
complisquen el propsit comunicatiu de manera efica (debats,
tertlies i converses espontnies, articles dopini, assajos...).
1. s capa dexplotar, amb un domini exhaustiu i fiable, i sense
manifestar cap tipus de limitaci en el que vol dir, un repertori
lingstic molt ampli per a formular de manera precisa el seu
pensament, insistint, diferenciant i eliminant lambigitat, i
ajustant els recursos expressius al grau de formalitat i a les
exigncies especfiques duna srie molt extensa de gneres
discursius.
2. Sexpressa amb una precisi lxica absoluta i utilitza amb
consistncia un vocabulari correcte i adequat. Domina un
repertori lxic molt ampli, que comprn expressions
idiomtiques i colloquials, i demostra tindre conscincia dels
graus de connotaci semntica, aix com de ladequaci a la
formalitat del discurs i dels usos intencionats de canvi de
registre.
3. T una competncia semntica mplia, no sols de la relativa
al lxic sin tamb de la que transmeten els elements
gramaticals i la perspectiva pragmtica, la qual cosa es tradux
en una alta conscincia i un bon domini de lorganitzaci del
significat.
4. Mant un domini gramatical constant sobre un llenguatge
complex, fins i tot quan ha de desviar latenci cap a un altre
punt (per exemple, quan planifica el que dir o seguix les
reaccions dels altres):
a) T una pronunciaci que li permet variar lentonaci
i la corba meldica de loraci correctament, a fi
dexpressar matisos subtils de significat, i pot utilitzar
els criteris delocuci en funci del context comunicatiu.
Coneix els criteris delocuci estndard, tant del nivell
estrictament fontic com del nivell morfosintctic, i
154
s capa dutilitzar adequadament, en les seues
produccions, les formes prpies de lmbit general
i les formes de lmbit restringit en funci del context,
del gnere textual i de les varietats funcionals
pertinents (formals i informals).
b) Domina els conceptes bsics de fontica i fonologia,
del sistema voclic i del consonntic, i s capa
dinterpretar la transcripci fontica de paraules o
expressions.
c) T un domini profund de la normativa ortogrfica,
incloent-hi les excepcions i els casos de ms
dificultat, i escriu textos sense faltes dortografia.
Coneix els criteris que sutilitzen quan cal fer
adaptacions fontiques i grfiques de les paraules
estrangeres (prstecs). Domina lortografia de les
grafies cultes.
d) Coneix amb aprofundiment la morfologia nominal
i verbal, incloent-hi els casos excepcionals, despecial
dificultat o ms formals.
e) Domina els usos i les funcions sintctiques de les
diverses categories gramaticals, com tamb una
gran varietat destructures sintctiques, i sap aplicar-
ho amb precisi i adequaci a la llengua formal
general per tal dorganitzar les paraules en oracions
ben construdes gramaticalment. s capa dutilitzar
sense restriccions, i amb una precisi quasi absoluta,
les formes diverses dels determinants, dels pronoms,
de les preposicions, de les conjuncions i dels
adverbis. T un domini complet dels processos de
pronominalitzaci, fins i tot dels usos ms
problemtics des del punt de vista normatiu, i pot
utilitzar estos coneixements en funci del context
de comunicaci, del gnere i del grau de formalitat
de la situaci. Pot utilitzar una mplia gamma de
recursos de composici oracional, amb un
coneixement aprofundit dels usos dels relatius, de
les conjuncions i de les locucions conjuntives, aix
com de la sintaxi verbal.
5. T un coneixement exhaustiu de lorganitzaci del significat
dels textos, tant des del punt de vista de la coherncia i
lestructura de la informaci com des de la perspectiva de la
cohesi i dels elements lingstics que permeten la construcci
JQCV
PROVES
noves
155
global del discurs. T prou coneixements de gramtica del
text per a corregir les produccions prpies, reparar les
produccions alienes i garantir un estil adequat al propsit dels
gneres expositius i argumentatius ms emblemtics.
1. T un bon domini de les expressions de saviesa popular, s
conscient dels nivells connotatius del significat, valora les
implicacions sociolingstiques i socioculturals quan altres
parlants competents utilitzen la llengua, i sap reaccionar-hi
adequadament.
2. Disposa dun repertori ampli de refranys (Qui t fam somia
rotllos), expressions idiomtiques (afluixar la mosca, anar a
palpes) i citacions corrents (Al meu pas la pluja no sap ploure;
Conte contat, conte acabat), i t un bon domini dexpressions
de creences com ara els refranys sobre loratge (Cel a
borreguets, aigua a canterets), dactituds tipificades com a
clixs (La vergonya cria ronya) i dexpressions que inclouen
valoracions (Aix s bufar i fer ampolles).
3. T un bon domini dels diferents registres i dexpressions
prpies de graus de formalitat diversos, com ara el familiar
o colloquial (Au, a fer faena!), el solemne (Es demana silenci
a la sala) i lntim (Ests a punt, rei?).
4. Domina un ampli repertori dindicadors lingstics dorigen
sociocultural, de procedncia geogrfica o de grup professional,
que inclouen:
a) El lxic: policia/bfia (variaci social); roig/vermell
(variaci geogrfica); esperit de vi/alcohol (variaci
generacional).
b) La gramtica: parle/parlo (variaci geogrfica); Quan
vindrs a casa, et donar el regal / Quan vingues
a casa, et donar el regal (variaci generacional).
c) La fonologia: /plor/ /plorr/ (variaci geogrfica).
d) Caracterstiques de la veu (ritme, volum, etc.),
aspectes paralingstics i llenguatge corporal.
156
1. T un coneixement profund de la realitat sociocultural, de la
histria i del territori valencians i pot participar sense problemes
en totes les prctiques socials de la vida quotidiana, del mn
professional i de lmbit cultural valencians.
a) Coneix els elements ms representatius de la
Comunitat Valenciana (llocs, institucions, persones,
objectes, esdeveniments, actes i textos), la qual
cosa li permet relacionar-se de manera exitosa en
els mbits personal, pblic, professional i educatiu.
b) s capa didentificar les dades ms rellevants de
lentorn cultural valenci, tant les manifestacions de
la cultura popular tradicional com les tendncies de
la cultura de masses i de les cultures especialitzades.
c) T un coneixement avanat del marc de la geografia
fsica i humana.
d) T un coneixement avanat dels orgens i la formaci
de les llenges romniques i de les principals etapes
de la histria de la llengua, i s conscient de la
situaci social de la llengua en els diversos mbits
de relaci; t uns coneixements generals sobre els
corrents literaris i sobre els principals autors, la qual
cosa li permet gaudir de la lectura de les obres ms
representatives i li proporciona les dades necessries
per a contextualitzar-les i valorar-les adequadament.
e) s capa de distingir els aspectes socioculturals
ms representatius de la nostra comunitat i de
relacionar-los amb els daltres comunitats.
2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials
i les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i les
professionals, i les prpies del temps lliure) per a desenrotllar
una srie destratgies o factors (motivacions, valors, creences,
estils cognitius i trets de la personalitat) que li permeten
mantindre actituds personals positives com a usuari o aprenent
de la llengua.
3. s capa de desenrotllar habilitats per a lestudi de la llengua
i estratgies de descobriment i danlisi que el fan independent
en laprenentatge i en ls del valenci.
JQCV
PROVES
noves
157
Elocuci i fonologia
1. Coneixement aprofundit i aplicaci dels criteris delocuci
estndard, i valoraci dels casos excepcionals, despecial
dificultat o ms formals: enllaos sintctics, casos especials
amb sons consonntics sonors (examen, transistor), etc.
2. Coneixement suficient de lalfabet fontic internacional (AFI)
per a interpretar la transcripci fontica de paraules allades
i de frases.
opte al certificat de grau superior haur de demostrar el domini dels
continguts exigits en els nivells anteriors.
continguts
Lalfabet i les grafies vocliques
Domini profund de la normativa ortogrfica sobre les vocals,
incloent-hi les excepcions, les paraules amb ms dificultat i
les ms formals:
- Els criteris aplicables als prstecs; escriptura de
vocals i/e i o/u en pseudoderivats (lnia/alinear;
doble/duplicar; full/follicular).
- Ortografia de paraules amb dificultat voclica o que
contrasten amb altres llenges (arravatar, ciment,
bambolina, sarbatana).
- Escriptura de paraules amb e de suport i sense
(infraestructura, reescriure, hidroscpia); etc.
158
Domini exhaustiu de la composici. s del guionet, escriptura
junta o separada de paraules compostes i altres locucions
(filferro, fil daram, cot en pl, maldecap, mal de cap, sobretot,
sobre tot).
La sllaba, el diftong, el triftong i el hiat
Domini complet de la separaci de sllabes en tot tipus de
paraula (compostes, prstecs adaptats i no adaptats, etc.).
Coneixement aprofundit de la normativa sobre laccentuaci,
incloent-hi les excepcions i els casos de ms dificultat:
- Escriptura de paraules amb doble possibilitat
daccentuaci a causa de la diferent posici de la
sllaba tnica (cstig/castic; xofer/xfer).
- Accentuaci de cultismes ds formal restringit que
solen presentar alteracions en la posici de la sllaba
tnica (alvol, czema, cotildon).
- Escriptura de topnims i antropnims (Kev, Vladmir).
- s coherent de laccentuaci de la e atenent al timbre
voclic i la tradici ortogrfica (angls, angls;
conixer, conixer).
- Escriptura de la diresi en sllaba tona (allar,
helicodal), en els verbs de complexitat especial de
la 3a conjugaci (argir, argit, argia) i en altres
casos problemtics.
- Escriptura de parelles de paraules que es diferencien
per la diresi (fluid/flut; fruit/frut; reina/rena); etc.
1. Casos especials de lapstrof (smbols, ttols, topnims precedits
de larticle, topnims estrangers, marques registrades).
2. s del guionet en prstecs, smbols i altres usos excepcionals
(-naftol, cid d-lisrgic).
JQCV
PROVES
noves
159
Les oclusives
Domini profund de lortografia de les oclusives, incloent-hi les
excepcions, les paraules amb ms dificultat i les ms formals:
- Escriptura correcta dels grups cap-, prop- (capbussar-
se, proppassat).
- Grups consonntics cultes com ara pn-, ps-, pt-, ts-
en inici de paraula (pneumtic, pterodctil, ptolemaic,
tsarista) i de paraules amb dificultat (tungst,
apotegma, babord, feldspat, molibd).
- Escriptura de les duplicacions grfiques ms
complexes (subbranquial, addici, accssit, aflicci,
suggestionar, sangglaar).
- Escriptura de les oclusives en prstecs, topnims i
antropnims (Carib, Eduard, grog i groc; Qatar, Iraq;
prquing, mrqueting; judoka, karate); etc.
Domini profund de lortografia de les grafies b/v, incloent-hi
els pseudoderivats (berruga/verrucria; avortar/abortiu) i altres
casos que presenten dificultat, com ara lescriptura de topnims
discrepants amb altres llenges (Anvers, Nerbion, lHavana).
Les nasals
Coneixement aprofundit de lortografia de les nasals, incloent-
hi lescriptura dels grups mm, nn, nm i mn en els cultismes i
en paraules despecial complexitat ortogrfica (primmirat,
annal, bienni, tanmateix, enmig, escamnar, mnemotcnia).
Les palatals
Domini ampli de lortografia de les palatals:
- Escriptura adequada de les palatals en tots els casos,
fins i tot en els que presenten ms dificultat ortogrfica.
- Les palatals en les paraules adaptades daltres llenges
(haixix, Txaikovski).
- s excepcional de tx- inicial (Txad).
160
Les alveolars
Coneixement aprofundit de lortografia de les alveolars:
- Cultismes i paraules despecial complexitat ortogrfica
(Saragossa, czema, Moambic, Ignasi, sentinella,
Adems).
- Les grafies alveolars en paraules compostes i
derivades amb un prefix (asimetria, contrasenya,
transsiberi, pressentir).
- Les grafies tz i ts (zitznia, sotsobrar); etc.
Les laterals
Domini ampli de lortografia de les laterals:
- Escriptura de l final en paraules amb una certa
dificultat (bontol, cerebel, nnxol, cervo/crvol).
- s coherent de les grafies geminades tl i tll (butla/butlla,
batle/batlle); etc.
Les rtiques
Paraules despecial complexitat ortogrfica de les grafies r i
rr (sabre, eradicar, crebantar, ornitorinc, otorino).
La grafia h
1. Ortografia de la h en prstecs (hmster, handbol) i en cultismes
no molt usuals (subtrahend, hidrfob, hexagonal, holograma).
2. Ortografia de la h com a consonant velar aspirada en onoma-
topeies (ha, ha, ha!) i en estrangerismes (hippy, Hollywood).
Altres sistemes de representaci grfica desta consonant
(Jerez, sikh, Khartum).
Les abreviacions, les sigles i els acrnims
Escriptura dabreviacions, smbols, sigles i acrnims dabast
local i internacional.
Les majscules, les minscules i els tipus de lletra
Normes de les majscules, minscules, versaleta, negreta i
cursiva en noms de crrecs, institucions, obres literries,
citacions bibliogrfiques, convencions i casos especials.
La puntuaci
Domini de les regles avanades ds dels signes de puntuaci.
JQCV
PROVES
noves
161
Coneixement aprofundit de la morfologia de substantius i
adjectius, i domini dels casos excepcionals, despecial dificultat
o ms formals:
- Assignaci de gnere gramatical als substantius
dacord amb ls preferent (colom, rabosa).
- Usos contrastius quant al gnere amb el castell,
tant en els substantius (molta esplendor) com en els
adjectius (una nau vking).
- Substantius amb doble forma de gnere equivalents
(cistell, cistella; teulat, teulada; garrofer, garrofera)
i amb significat diferent (ganivet, ganiveta; sac, saca;
cove, cova; full, fulla; cuc, cuca; regle, regla; regne,
regna; crit, crida).
- Flexi de nombre en els antropnims (els Borbons,
els Borja, els Guitart).
- Formaci del plural de les paraules compostes i de
les locucions nominals (curtmetratges, cafs teatre,
gurdies civils, maldecaps, mals de cap).
- Substantius de doble gnere amb significat diferent
ds restringit (clmax, cremallera, delta, paleta, post,
planeta).
- Usos contrastius quant al nombre amb el castell en
expressions ds restringit (anar camps a travs,
Blancaneu, llevar lncora); etc.
1. Valoraci i s de larticle personal: morfologia, apostrofaci
i contracci (Men vaig a cal Pere; Canet den Berenguer).
2. s de larticle en les expressions que discrepen del castell
(jugar a pilota, alar el cap, anar a fira).
3. Coneixement i valoraci gramatical de les diverses formes
dels articles definits (lo pare, sa vall, es pi, es pares i es
mares).
Els possessius
1. s de les formes tones en expressions lexicalitzades (Cada
terra fa sa guerra).
162
2. Expressions que contrasten amb el castell (a crrec seu, a
gust teu).
3. Valoraci daltres formes dels possessius: formes clssiques
(mia, tua, sua) i formes amb v (meva, teva, seva). Valoraci
i s dels possessius molt formals llur i llurs (Els mestres i llurs
alumnes. Els directors i llur premi).
4. s del pronom feble en i dels pronoms datius amb valor
possessiu (En coneixia lorigen. Li feia mal lesquena).
Els dctics
1. Collocaci del determinant demostratiu (Aquella ciutat s
preciosa. La pellcula aquella magrada).
2. Estalvi dels usos abusius dels demostratius (No sha parlat
de poder ni si este s necessari).
3. Valoraci i s coherent de la doble o la triple gradaci en els
dctics.
4. s daltres determinants anafrics (el dit, el mencionat,
lesmentat, etc.) i de la dixi temporal amb determinant +
substantiu (esta setmana, este mes) i lmits del seu s
(enguany).
Els numerals
1. Lectura i escriptura de les fraccions.
2. s dels collectius (una dotzena, dos centenars, un duo de
trompetes, un lustre, una revista quinzenal, una iaia centenria),
incloent-hi els collectius tradicionals (grossa, tern, qern).
3. s de construccions genunes enfront de les procedents
daltres llenges (el primer de la classificaci i no *el nmero
u de la classificaci).
4. Els prefixos cultes numerals hemi-, semi-, mono-, bi-, tetra-
i les formes compostes (quadrimestre).
Els quantitatius
Coneixement aprofundit de la forma i la funci dels quantitatius:
- Els quantitatius i les unitats de quantitat tradicionals
(manco, quinzets, unces, sous, mesures).
- Formes genunes i interferncies del castell (No
mha fet cap gens de grcia); etc.
JQCV
PROVES
noves
163
Els indefinits
Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
dels indefinits, i domini dels casos excepcionals, despecial
dificultat o molt formals:
- Usos propis de cada (T cada cosa unes coses.
Cada dia vaig al mercat).
- Els indefinits arcaics, poc usats o molt formals (mant,
quelcom, altri, hom, qualque, sengles).
- s de altre, un altre, laltre i daltre; tal com a substitut
dun nom propi (Ho va dir en tal i en tal altre).
- Evitaci dels usos poc genuns dels indefinits i les
interferncies del castell (Es creu que s alg
important. Tinc alguna un poc de pressa); etc.
Les preposicions
de les preposicions, i domini dels casos excepcionals i
despecial dificultat:
- s de les preposicions vers, envers, devers, ultra,
via, i de la locuci prepositiva a despit de.
- Precisi en els usos particulars de cada preposici
(s diferent daquell. Fa gust de maduixa. Res a fer.
Tenim un llapis negre i dos de blaus. Tothom portava
menjar, per jo anava sense).
- Usos excepcionals de les preposicions (Nhi ha prou
amb dir-li-ho una vegada noms. Amb que li ho
digues una vegada noms, ja nhi ha prou).
- Usos preposicionals relacionats amb el rgim sintctic
del verb (Es va estirar dels els cabells. Qu hi ha de
per a sopar? Recrrer contra una sentncia).
- Contactes entre diverses preposicions; coordinaci
delements amb rgims preposicionals diferents;
substituci de les construccions agramaticals (Amb
abandonar-te Abandonant-te no aconseguixes res).
- s genu de les preposicions en la fraseologia (posar
en relleu, amb molta honra).
164
- s de les preposicions des de... fins a i de... a per a
expressar els punts extrems (des de Canet fins al
Port, de Sagunt a Puol).
- s genu de les locucions prepositives evitant les
interferncies i els usos impropis, etc.
dels relatius, interrogatius i exclamatius, i domini dels casos
excepcionals i despecial dificultat:
- Substituci de les interferncies i adequaci als
contextos formals.
- Supressi gramatical de la preposici (En la casa
que vaig viure).
- Construccions de relatiu precedit de verb (baixant la
qual...).
- Construccions de relatiu particulars (Nhi ha que... Hi
ha qui...).
- Supressi dusos redundants dels pronoms febles en
les oracions de relatiu; pronoms interrogatius reforats
per un substantiu interjectiu (Qu dimonis fas?); etc.
Les conjuncions
de les conjuncions i locucions conjuntives, i domini dels casos
excepcionals, despecial dificultat i molt formals:
- No supressi de que en les oracions completives
(Demanem que acudisquen puntuals a la reuni) i
desprs de ladverbi s (Ella s que lespera).
- Propietat en ls de les locucions conjuntives i
substituci de les interferncies i calcs lingstics
(Situa els convidats conforme tal com vagen arribant.
Segons A mesura que anava passant el temps em
posava nervis).
- s de la conjunci temporal mentres, la locuci con-
juntiva mentres que i ladverbi mentrestant.
- Conjuncions arcaiques o molt formals (jatsia, car, puix).
- Collocaci diversa de la conjunci per, etc.
JQCV
PROVES
noves
165
Els adverbis
dels adverbis i de les locucions adverbials, i domini dels casos
excepcionals, despecial dificultat i molt formals:
- s opcional de ladverbi de negaci no en respostes
curtes (Havia menjat aix alguna vegada? Mai/No mai).
- Valoraci de ls de ladverbi pas.
- s expletiu de ladverbi no (Tinc por que no guanye).
- s particular dalguns adverbis i locucions adverbials
com ara corrents (Li telefon i va arribar a casa corrents),
inclusivament i exclusivament (Hi ha festa tots dos dies
inclusivament), amb escreix (Li va tornar el favor amb
escreix), escaig (He comprat 20 quilos i escaig).
- Propietat en ls dels adverbis i les locucions adverbials
i substituci de les interferncies i els calcs lingstics
(Un contracte acabat de firmar); etc.
Els pronoms personals: forts i febles
1. Valoraci i s de les formes pronominals del plural majesttic
i del plural de modstia.
2. Coneixement aprofundit dels usos i les funcions gramaticals
dels pronoms febles, i domini dels casos excepcionals,
despecial dificultat o molt formals:
- s especial de les formes plenes dels pronoms febles
en modismes i frases fetes (Tant se val. Tant me fa).
- Pronoms febles en funci de predicatiu (Sha tornat
roig; shi ha tornat. Sha fet del Vila-real; se nha fet).
- Pronominalitzaci molt formal de latribut amb el, la,
els, les en els sintagmes definits.
- s del pronom hi amb complements introduts per
locucions prepositives (No deixes res davall del llit;
no hi deixes res davall).
- Adequaci de ls dels pronoms al rgim sintctic exigit
pel verb i la frase, evitant laparici o la supressi
agramatical del pronom o b la substituci per un altre
pronom (Si vols guerra, la en tindrs. Mentres camina
ho aprofita per a relaxar-se. El president s ell, tal com
demostra la foto; no li hi pegues ms voltes).
166
- Pronoms que acompanyen els verbs transitius i intran-
sitius (avisar-lo, telefonar-li, ensenyar-li a parlar).
- Restriccions en les combinacions entre pronoms febles
(Cuinaran uns quants pastissos de xocolate; en cuinaran
uns quants pastissos; en cuinaran uns quants de
xocolate. Ho he tret del calaix; ho he tret. Ho trobars
a larmari; ho trobars. Hi vivia acompanyat).
- Concordana del participi de les formes verbals peri-
frstiques amb els pronoms acusatius de tercera per-
sona.
- Verbs pronominals i verbs no pronominals (callar,
aprimar-se); etc.
- Combinacions de ms de dos pronoms (emportar-se-
men).
Els verbs
1. Coneixement aprofundit dels valors dels temps verbals, i
domini dels casos excepcionals, despecial dificultat o ms
formals:
- Contextos en qu es pot usar tant el mode indicatiu
com el mode subjuntiu (Quan tornarem/tornem a
escola, parar de ploure. Si escoltaves/escoltares la
rdio, estaries informat. Tem que li guanyar/guanye
en la final).
- s del mode indicatiu amb els adverbis de dubte.
- Els verbs defectius (Ens cal ms temps. Plovia pedres.
Els accidents ocorren massa sovint).
- Els valors de les formes no personals: casos en qu
linfinitiu es pot usar amb valor imperatiu (A crrer!) i
quan sha de substituir perqu no sadmet (No fumeu!).
- Evitaci de linfinitiu amb valor de recapitulaci i del
gerundi amb valor copulatiu i especificatiu (s una
llei adequada aplicant-se i saplicar a totes les
situacions previstes. La carta exposant que exposa
les peticions est clara).
- Propietat en ls dels rgims verbals de verbs coor-
dinats (Veig i parle duna cosa. Veig una cosa i en
parle. Van escoltar i accedir a... Van escoltar la petici
i hi van accedir).
JQCV
PROVES
noves
167
- s ajustat al rgim sintctic de cada verb: verbs transitius
i intransitius, verbs pronominals i no pronominals; etc.
2. Coneixement aprofundit de la morfologia verbal, i domini dels
casos excepcionals, despecial dificultat o ms formals:
- Verbs que presenten formes diferenciades, b per
diferenciacions semntiques (Les estreles lluen. La
joia no li llux gens. He cuit el dinar. Mha cogut la
ferida), b perqu una de les formes s prpia de
contextos molt ms formals (patisca/patesca,
omplit/omplert, ser/sser, sigut/estat).
- s coherent de les formes verbals amb el grau de
formalitat de la situaci.
- Valor condicional dalgunes formes fixades en -ra
(Fra cas que...).
- Valoraci dels usos dels verbs ser, estar i haver-hi
(Carme s casada. Slvia s/est al treball. Al costat
hi ha el casal).
3. s aprofundit de les perfrasis verbals.
168
Lxic i semntica
1. El vocabulari culte general no especialitzat. Conceptes bsics
de terminologia i criteris per a la fixaci del lxic; els recursos
terminolgics.
2. Expressions idiomtiques i colloquials. Metfores lexicalitza-
des. Enunciats fraseolgics: collocaci, ordenaci delements,
locucions i frases fetes.
3. Onomstica, antroponmia i toponmia.
4. Precisi lxica. Interferncies lxiques: barbarismes i prstecs.
Falsos sinnims. Ultracorrecci.
5. Paraules patrimonials i cultismes. Arcaismes. Vulgarismes
i dialectalismes.
6. Creaci lxica: parasntesi, neologismes, calcs i habilitaci.
7. Paraules tab, eufemismes i disfemismes.
8. Mecanismes lxics de cohesi textual: de referncia (repetici,
hiperonmia, hiponmia, sinonmia, mots generals) i de sentit
(complementarietat, antonmia, oposici relativa, relacions
pragmtiques).
9. Semntica pragmtica: substitucions, pressuposicions, so-
breentesos, inferncies, ironia.
10. Usos lxics figurats: comparaci, metfora, metonmia, sincdoque...
11. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social
i funcional.
12. Formaci histrica del lxic.
JQCV
PROVES
noves
169
b) Morfologia i sntaxi (40 qestions).
30%
1
.

r
e
a

d
e

c
o
m
p
r
e
n
s
i
Llegir un text i respondre a diverses qestions
de dos o ms opcions (mnim 10 preguntes):
textuals, de contingut, de derivaci, de sntesi
o de sinonmia.
10%
1a. Comprensi oral
30%
Llegir en veu alta un text, fer una exposici
oral sobre la lectura i interactuar amb una
altra persona.
Redactar un text formal, argumentatiu o
expositiu, dun mnim de 300 paraules.
Fer un dictat dunes 125 paraules.
30%
JQCV
PROVES
noves
171
rea de comprensi
a cada enunciat.
LECTORS
Hi ha tantes maneres de ser lector com de ser persona. Jo em vull
referir als lectors creatius, siguen professionals o no, i que han adquirit
i no han perdut la capacitat daprofundir i, sobretot, dalegrar-se en
la literatura. No em referisc als qui lligen noms per obligaci; les
circumstncies els han portat a una realitat molt dura: llegir sels
convertix no en un acte damor cap a lobra dart sin en una simple
faena.
Quan parle del lector que magrada, em referisc al lector que t un
sentit trgic de la lectura: no s que magrade dramatitzar, per s
que no estic sol en esta qesti. El lector, siga quin siga el seu nivell
de formaci, si es posa a pensar, sempre arriba a una conclusi
desconcertant: s tanta lobra escrita que linteressa directament; s
tanta, que sap que mai, ni en cent existncies, podr abastar totes
les lectures. All que pot arribar a pair una vida dedicada a la lectura,
els milers de llibres llegits, les desenes de llibres rellegits, no sn res
en comparaci dels molts altres que no haur ni tingut a les mans.
Ens podem enganyar dient-nos que podem prescindir dels llibres que
sn variacions sobre un tema. En literatura aix sembla una mentida
com una casa. O s que havent llegit lAntgona de Sfocles ja no t
sentit llegir les de Cocteau o dAnouilh o la dEspriu? No s una simple
anada a les fonts, cenyir-se voluntriament a la de Sfocles. s
perdres les altres visions. Quan hom arriba a esta dicotomia, que
llegir un llibre s perdres vint lectures ms, ja som al cap del carrer
del drama del qual volia parlar.
No ho podem llegir tot perqu no ho podem abastar tot. Per encara
pot saber ms greu, quan hom ha fet exercicis dacceptaci de la
limitaci humana, ser conscient que hi ha molts llibres que voldrem
llegir per als quals hem hagut de renunciar dantuvi perqu no hi ha,
172
ni en perspectiva, la possibilitat que lobra siga traduda a una llengua
que pugues llegir amb solvncia. Aix encara desespera ms. Els
lectors constants, aquells que sempre van amb un llibre damunt, sn
els ms perjudicats, perqu els seus interessos ms ambiciosos els
fan somiar ms sovint la lectura dobres que estan fora del seu abast.
Este mal, que jo spia, no t remei. La insatisfacci s el dest trgic
del lector, que ha daprendre a no pensar en tot aix que estic dient
i a centrar-se en el profit de les lectures que s que emprn.
Quan parle del lector que magrada, em referisc tamb a aquell que,
savi o no, ents en literatura o no, intux que lobra dart exigix un
tipus o altre datenci i diria que de respecte i fins i tot de submissi,
perqu sap, com diu C. S. Lewis, que tothom llevat dels pesats
explica en una conversa no all que s normal, sin el que s
excepcional; i que lescriptor, el novellista, per poc senderi que tinga,
explica tamb coses excepcionals, inelidibles. Tot all que es pot
donar per ents, sho menja lellipsi.
Llegir s com mirar un quadre, com escoltar un quartet de corda.
Nosaltres ens colloquem davant dun quadre, a amerar-nos-en,
perqu este faa alguna cosa en nosaltres, ja que el primer que
demana qualsevol obra dart s rendici. Lart no s utilitari, s gratut.
El lector no usa la lectura, la rep. Per s que, a ms de gratut, lart
s lnic mbit de lactivitat humana en qu acceptem la subjugaci
tirnica que suposa la rendici que acabem danunciar. Sent el Quintet
de Schubert i em quede paralitzat. Schubert va morir fa vora cent
huitanta anys per encara mengrapa lnima quan vol. En un altre
mbit que no fra lesttic, em pense que no tolerarem este poder
de submissi.
1 V F Lautor es referix als lectors amb capacitat
dendinsar-se i trobar plaer en la literatura, i no als
qui ho tenen com a deure.
2 V F El lector amb un sentit trgic de la lectura s qui
llig drames grecs, com lAntgona de Sfocles, per
no pot llegir totes les versions posteriors que shan
fet sobre este tipus de literatura.
3 V F En la literatura, lellipsi s el mitj pel qual
sexpressen en el text les coses excepcionals.
JQCV
PROVES
noves
173
4 El sentit trgic de la lectura s el que porta el lector a...
a) cenyir-se voluntriament a llegir noms lAntgonade
Sfocles i prescindir de les altres versions del tema.
b) la conclusi que pot enganyar-se pensant que, dalguns
llibres, en pot prescindir.
c) sentir desassossec pel fet de no poder llegir tots els llibres
que linteressen.
5 El dest trgic del lector...
a) consistix a fer exercicis dacceptaci de la limitaci humana.
b) consistix que el lector, si pensa en la impossibilitat dabastar
totes les lectures, se sentir irremeiablement insatisfet.
c) provoca la desesperaci i la insatisfacci noms dels lectors
constants, ja que els altres lectors aprenen a no pensar-
hi i a centrar-se en el profit de les obres que es decidixen
a llegir.
6 Segons C. S. Lewis...
a) les persones pesades, quan conversen, no expliquen coses
extraordinries o singulars.
b) tothom sense excepci introdux en la conversa temes i
punts de vista que poden resultar originals i poc normals.
c) les converses de les persones pesades estan farcides de
qestions excepcionals.
7 Acceptem la subjugaci tirnica de lart perqu...
a) ens fa que ens rendim davant de la seua utilitat.
b) ens corprn quan ens hi acostem.
c) en un mbit que no fra lesttic, no suportarem esta
submissi.
8 Qu significa lexpressi ser al cap del carrer (Quan
hom arriba a esta dicotomia, que llegir un llibre s perdres
vint lectures ms, ja som al cap del carrer del drama del
qual volia parlar)?
a) Fer eixir a la llum una discussi.
b) Iniciar una discussi.
c) Concloure una discussi.
174
0,4 punts i, en el cas de les preguntes amb noms dos
opcions (V/F), cada error descompta 0,7 punts. Les preguntes
no contestades no descompten.
9 Amb ls de la primera persona gramatical (el jo i el
nosaltres)...
a) es pretn subjectivitzar el text.
b) lautor vol que vegem que s un bon lector.
c) sens demostra que es tracta dun text literari.
10 Quin ttol alternatiu sajusta millor al contingut del text?
a) Sobre el sentit trgic de la lectura.
b) Les actituds dels bons lectors davant de la lectura.
c) Classificaci dels diversos tipus de lectors.
JQCV
PROVES
noves
175
la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Lxic i semntica
11 Qu s un escamot?
a) Un tipus d'esquer.
b) Un grup de soldats.
c) Una camallada.
12 La revista era __________: se'n publicaven dos nmeros
cada any.
a) biennal
b) bienal
c) bianual
13 Quina paraula no figura en el diccionari?
a) extortir
b) extorquir
c) extorsionar
14 Grans ramats de __________ pasturaven per les extenses
planes nord-americanes.
a) bisons
b) bisonts
c) bissonts
15 Els censors tenien autoritzaci per a __________ els llibres.
a) exporgar
b) esporgar
c) expurgar
16 Quina expressi llatina segent s'usa per a dir que una
cosa s imprescindible?
a) sine qua non
b) in statu quo
c) quid pro quo
17 La tela del vestit tenia una textura __________ i suau.
a) vellutada
b) avellutada
c) embellutada
176
18 Qu significa el verb "sojornar"?
a) Passar la nit sense dormir.
b) Deixar una cosa per a ms avant.
c) Estar-se en un lloc.
19 Qu significa l'expressi "fugir d'estudi"?
a) No assistir, algun dia, a classe.
b) Deixar els estudis perqu es vol treballar.
c) Canviar de tema per a evitar all que no interessa.
20 Qu significa l'expressi "a la dula"?
a) Amb engany.
b) Sense control o vigilncia de ning.
c) D'amagat.
21 Quina paraula no figura en el diccionari?
a) mole
b) prole
c) ndole
22 No puc __________ que m'interrompen quan parle.
a) patir
b) soportar
c) sofrir
23 __________ s l'nic que __________ alguns programes
de televisi.
a) Els cotilleos / emeten
b) Les parladuries / emitixen
c) Els xafardejos / emeten
24 Quina paraula no significa "desitjs"?
a) delers
b) delejat
c) adelerat
25 Qu significa el verb "sacar"?
a) Servir la pilota en alguns esports.
b) Obtindre alguna cosa usant la violncia.
c) Ensacar, posar dins d'un sac.
JQCV
PROVES
noves
177
26 S'han presentat __________ al concurs pblic per a
l'escultura de la rotonda.
a) millers d'esborranys
b) mils de bocets
c) milers d'esbossos
27 La mare era __________ per b que tenia un origen
__________.
a) canadiense / bosni
b) canadenca / bosni
c) canadenca / bosni
28 Es va fer __________ al bra i en l'hospital li posaren
__________.
a) una cremadura / un embenatge
b) una cremada / un benatge
c) una cremada / un embenat
29 Dem he d'anar a fer-me una anlisi de sang __________.
a) en dejuni
b) de j
c) en dej
30 Qu significa l'expressi "prendre un determini"?
a) Fixar un temps en qu s'ha de dur a terme alguna cosa.
b) Decidir-se a fer alguna cosa.
c) Establir els termes d'una extensi de terreny.
31 __________-vos prompte el caf perqu, __________, es
refredar.
a) Beveu / si no
b) Begueu / si no
c) Beveu / sin
32 Si no hagueres assistit a aquell sopar, no __________
conegut la meua amiga.
a) hagueres
b) hauries
c) Les dos formes, "hagueres" i "hauries", sn adequades
178
33 __________ pensen que el plstic s'ha de reciclar millor.
a) Hi ha que
b) N'hi ha qui
c) N'hi ha que
34 Els __________ tenen molts vestits __________.
a) pontfexs / carmesins
b) pontfex / carmess
c) pontfexs / carmes
35 Ja m'has comentat __________ que t'he de preparar
__________ necessites.
a) diverses vegades / tot el que
b) vries vegades / quant
c) alguna que altra vegada / tot el que
36 Em pots dir __________ dimonis pretens amb aix?
a) que
b) qu
c) quins
37 s gramaticalment correcta la frase segent: "Per acabar,
destacar que no hi ha hagut cap queixa sobre el nostre
departament"?
a) S, s correcta.
b) No ho s. Es diu "cal destacar que..." en lloc de "destacar
que..."
c) No ho s. Es diu "Per ltim" en lloc de "Per acabar".
38 Com que s un conductor novell, he d'informar-__________
sobre el bon s __________ en carretera.
a) li / de la llum llarga
b) lo / dels llums llargs
c) li / del llum llarg
39 __________ va vestit, __________ pensar molt.
a) Aix com / dna que
b) Conforme / fa que
c) Tal com / fa
JQCV
PROVES
noves
179
40 Em tornen diners en la declaraci de la renda, i jo no
__________ pensava renunciar.
a) en
b) n'hi
c) hi
41 En __________ antpodes de Valncia s'han trobat les
restes fssils d'un animal __________.
a) les / extint
b) els / extint
c) les / extinte
42 Vaig telefonar __________ meu amic i tamb vaig avisar
__________ seua nvia.
a) el / la
b) al / la
c) al / a la
43 El meu equip d'handbol ha guanyat __________ la lliga.
a) fcilment
b) de carrer
c) fcil
44 __________ personalment, s'ofendr.
a) De no contar-li-ho
b) En cas que no li ho contes
c) Si no li ho contes
45 Plantar l'arbre __________ la porta del corral __________
m'asseguren que no creixer massa.
a) junt a / sempre que
b) al costat de / sempre que
c) vora / sempre i quan
46 Va recrrer __________ la sentncia una i altra vegada
__________ aconseguir que li donaren la ra.
a) / finsa
b) contra / fins a
c) contra / fins
180
47 L'any passat van arribar pocs turistes a Benidorm, per
enguany __________ arribat ms.
a) hi han
b) n'hi ha
c) n'hi han
48 Acaben d'inaugurar una botiga nova i este mat __________
de productes.
a) l'han provista
b) l'han proveda
c) l'han provist
49 Els dominics sn __________.
a) un orde religis
b) una orde religiosa
c) un ordre religiosa
50 La companya d'oficina va fer un viatge a Frana, i Pars
__________ molt?
a) li impression
b) l'impression
c) la impression
51 Els usuaris reclamen inversions __________ la realitat
demogrfica i social.
a) acordes a
b) conformes en
c) d'acord amb
52 El tractament profilctic __________ s'han de sotmetre
tots __________ han tingut contacte amb l'infectat, l'indicar
l'hospital.
a) que / els que
b) al qual / els qui
c) a qu / els quals
53 El tema s apassionant i __________ interessant.
a) del ms
b) deloms
c) d'all ms
JQCV
PROVES
noves
181
54 Les negociacions estaven estancades, per ara ja van
__________.
a) per bon cam
b) al bon cam
c) pel bon cam
55 En l'entrevista __________ vaig callar __________ dir una
inconvenincia.
a) / per por de
b) em / de por de
c) / de por a
56 Quina s la frase que est ben construda?
a) Treballe amb la meua vena i per a ella.
b) Vindran amb cotxe o sense ell?
c) La tripulaci de a bord es va amotinar.
57 La ciutat, en noms vint anys i __________, ha doblat el
nombre d'habitants.
a) escreix
b) escaig
c) escacs
58 El poble __________ vaig a l'estiu es diu __________.
a) on / Llocnou de'n Fenollet
b) que / Llocnou d'En Fenollet
c) al qual / Llocnou d'en Fenollet
59 Jo treballe moltes hores, __________ tu et limites a complir
l'horari.
a) mentre
b) mentres
c) mentres que
60 No em fa __________ grcia el que m'acabes de dir.
a) gens de
b) cap
c) res de
182
61 La nit __________ s'encenen ms fogueres s la Nit de
__________ Joan.
a) que / Sant
b) en la que / sant
c) en qu / sant
62 Encara no he enviat el llibre i la foto a les amigues
americanes. __________ la setmana que ve.
a) Els els enviar
b) Els l'enviar
c) S'ho enviar
63 I ara qu __________ l'Ajuntament amb esta iniciativa?
a) pretendix
b) pret
c) pretn
64 Si __________ a ms velocitat de la permesa, __________
una imprudncia.
a) conduim / cometrem
b) condum / cometrem
c) condum / cometerem
65 Quin dels substantius segents admet tant el gnere
mascul com el femen?
a) vessant
b) calor
c) corrent
66 Ja ha passat l'hora de traure la cassola del forn. Ja
__________?
a) la n'has treta
b) ne l'has treta
c) en l'has tret
67 En el text es diu que les persones __________ ms risc
d'emmalaltir quan no __________ de casa.
a) correm / eixim
b) correguem / isquem
c) correm / isquem
JQCV
PROVES
noves
183
68 Va retirar la proposta davant de la possibilitat que
__________ el reglament i que __________ causar un
problema de protocol.
a) contradira / puguera
b) contradiguera / poguera
c) contradira / poguera
69 El pintor coneix molt b la comarca de l'Alcalatn perqu
__________ a l'Alcora.
a) porta deu anys vivint
b) viu des de fa deu anys
c) fa deu anys que hi viu
70 No __________ ara la roba, que comena a ploure!
a) esteneu
b) estengueu
c) estengau
71 L'empresari sempre est __________ buscant idees noves
per a tractar millor la seua __________.
a) cavills / clientela
b) cavils / clientella
c) cabills / clientela
72 __________ hmster daurat procedix __________ sia
Menor.
a) El / de l'
b) L' / de l'
c) L' / del
a) El circut automobilstic que s'ha construt enguany s fruit
de l'esfor de tot l'equip.
b) El circuit automobilstic que s'ha construt enguany es frut
c) El circuit automobilstic que s'ha construt enguany s fruit
184
74 Quina frase presenta un s coherent de l'accentuaci?
a) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva
que s'ha ems a l'hivern.
b) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva
c) No es comprn com ha tingut tant d'xit la srie televisiva
75 Els seus constants __________ de treball li produren una
forta __________.
a) compromisos / artmia
b) compromissos / artmia
c) compromisos / arrtmia
76 Va trobar el __________ de fil damunt del llit, prop del
__________.
a) capdell / cabal
b) capdell / capal
c) cabdell / capal
77 El bruixot assegurava que __________ era una planta
__________ amb poders malignes.
a) l'aloe / demonaca
b) l'loe / demonaca
c) l'loe / demoniaca
78 El jutge tenia un comportament __________, per no era
__________ amb els amics.
a) auster / avar
b) uster / var
c) auster / var
79 Quina s la paraula que est ben escrita?
a) aliniar
b) volcanisme
c) pendular
80 Som __________ i collaboradors del moviment __________.
a) partcips / assembleari
b) partceps / assembleari
c) partceps / assambleari
JQCV
PROVES
noves
185
81 Tot el temple feia olor __________.
a) d'encens
b) d'incens
c) d'inciens
82 El sol __________ de manera __________.
a) resplandia / esplendorosa
b) resplendia / esplendorosa
c) resplandia / esplandorosa
83 Un dels temes del prxim examen __________ ser el de
les __________ de segon grau.
a) quatrimestral / equacions
b) quadrimestral / equacions
c) quadrimestral / ecuacions
84 Van collocar una __________ a la boca del presoner i li
protegiren el pit amb una __________.
a) mordassa / cuirassa
b) mordassa / cuirasa
c) mordaa / cuirassa
85 Els __________ no eren favorables al __________.
a) presagis / moribund
b) presagis / muribund
c) pressagis / moribund
86 Quin comportament ms estrany! Estava __________
durant __________ del cadver!
a) exultant / l'exhumaci
b) exultant / l'exumaci
c) exhultant / l'exhumaci
87 El rei no __________ que li costaria tantes baixes
__________ el castell.
a) s'imatginava / assetjar
b) s'imaginava / assetjar
c) s'imaginava / assejar
88 __________ d'un b no pot legalment vendre'l.
a) L'usdefruituari
b) L'usofructuari
c) L'usufructuari
186
89 El seu carcter __________ sovint el __________.
a) pusilnime / parallitzava
b) pussillnime / parallitzava
c) pusillnime / paralitzava
90 __________ UNESCO s un organisme dependent
__________ ONU.
a) La / de la
b) La / de l'
c) L' / del
Criteris de correcci de lrea destructures lingstiques (30%)
no descompten.
JQCV
PROVES
noves
187
Dictat
Quan va obrir els ulls // es trob estirat damunt dun banc del
vestbul, // com si shaguera despertat vestit amb gavardina // i
gitat en un llit desconegut. // Mirant cap amunt va veure el sostre
altssim // i lespai ample i obert. // Tard encara un instant a
reprendre conscincia del lloc, // sense saber encara qu feia en
aquell banc, // com hi havia arribat o qu havia passat. // Llavors
va sentir el torbament i el dolor als genolls i a la m, // i una
empleada de la consergeria // li eixugava la sang de la cella amb
aigua oxigenada i cot en pl. // Les dos xiques que ads havia
vist besant-se // li feien companyia agenollades una a cada banda
del banc, // i els ho va agrair amb un somriure apagat.
Redacci
Escriga un text, com ara un article dopini o un assaig breu, en
qu expose i argumente el seu punt de vista sobre un dels dos
temes segents (mnim de 300 paraules).
a) La situaci de la dona en el mn actual.
b) Laportaci dels avanos cientfics en levoluci de la humanitat.
188
Redacci (mnim 300 paraules) (80 punts)
Adequaci
El text aconseguix el propsit comunicatiu, s'ajusta a la finalitat
i a la situaci comunicativa, es respecta el grau de formalitat
de la situaci i es tria la varietat lingstica i el registre que
exigix el context (fins a 5 punts).
Coherncia
La informaci expressada s'ajusta quant a quantitat, qualitat
i rellevncia al que demana el text, i, a ms, les idees s'exposen
d'una manera clara i ordenada, i responen a una estructura
entenedora de la qual es poden extraure fcilment unes idees
principals i unes altres de secundries (fins a 5 punts).
Cohesi gramatical
El text cont els elements lingstics apropiats i est ben
articulat: fa un bon s de la connexi textual, del manteniment
de les referncies (connectors i marcadors discursius, signes
de puntuaci, temps verbals, pronoms, articles, demostratius,
possessius, etc.), dels procediments de condensaci i
d'ampliaci de la informaci (nominalitzacions, reformulacions,
incisos, etc.) i, si cal, dels procediments de modalitzaci,
d'impersonalitzaci i de citaci, aix com de l'expressi de la
polifonia del discurs (fins a 5 punts).
Cohesi lxica
El lxic triat s l'apropiat per a la bona construcci del text;
la selecci de les paraules s'ha fet amb criteris de precisi,
varietat i eliminaci de repeticions innecessries, i, a ms, ha
utilitzat mecanismes de referncia, com ara la sinonmia,
l'antonmia o les relacions entre els termes d'un mateix camp
semntic, o, si cal, els recursos retrics convenients, per a
fer ms ric el significat del text (fins a 5 punts).
JQCV
PROVES
noves
189
Extensi i presentaci (Els punts es descompten del total
de l'apartat.)
de corregir.
Si en tenen entre 225 i 300, es descompten fins a 10 punts
corregir sencer.
190
per paraula. Si un error es repetix en la mateixa paraula, cada
repetici descompta 1 punt.
Flexi nominal i adjectival; l'article i el lo neutre; demostratius;
possessius; quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius;
pronoms personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius
i exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions;
flexi verbal i perfrasis.
Lxic
Lxic i fraseologia. Interferncies lingstiques (barbarismes).
Separaci de paraules. Separaci sillbica a final de lnia.
Guionet. Apostrofaci i contracci. Consonantisme i vocalisme.
Accentuaci i diresi. Paraules inintelligibles.
Dictat (al voltant de 125 paraules) (20 punts)
per paraula. Els errors repetits no descompten.
Correcci
Paraules no escrites o canviades. Grafies ambiges. Separaci
Consonantisme i vocalisme. Apostrofaci i contracci.
Accentuaci i diresi.
JQCV
PROVES
noves
191
Lexaminand triar una de les dos lectures que li presentaran i
la llegir en veu alta. Desprs far una breu exposici sobre el
text o el seu tema, que pot haver preparat prviament, i acabar
la intervenci mantenint una conversa amb els examinadors, en
la qual li faran preguntes sobre el tema de la lectura.
LECTURA, EXPOSICI ORAL I CONVERSA
BICENTENARI DUN NATURALISTA
Lany 2009 se celebra el segon centenari del naixement
de Darwin i els cent cinquanta anys de la publicaci duna
de les seues obres ms significatives, Lorigen de les
espcies, la base terica del corrent evolucionista de les
cincies de la vida.
Darwin va ser un naturalista angls que va explicar que
totes les espcies han evolucionat al llarg del temps a
partir davantpassats comuns mitjanant la selecci natural.
El fet de levoluci biolgica va ser acceptat rpidament
per la comunitat cientfica, i la teoria de la selecci natural
tamb va ser mpliament acollida com la principal explicaci
del procs de levoluci en la dcada de 1930. Actualment,
constitux la base de la sntesi evolutiva moderna i, amb
algunes modificacions introdudes posteriorment, el
descobriment cientfic de Darwin continua sent el fonament
de la biologia actual, ja que proporciona una explicaci
lgica de la diversitat de la vida.
Desconcertat per la distribuci geogrfica de la fauna
silvestre i pels fssils recollits, Darwin va estudiar la
transmutaci de les espcies i va concebre la seua teoria
de la selecci natural en 1838. I amb la publicaci de
Lorigen de les espcies en 1859, va poder establir la
manera que tenen els organismes devolucionar per mitj
desta selecci.
192
com les segents:
Coneix algun dels actes que shan celebrat enguany en
homenatge a Darwin?
Qu recorda sobre el que diu la teoria de Darwin?
Quina creu que va ser la transcendncia de la seua teoria
en el mn cientfic de la seua poca?
Sap si la teoria de levoluci de les espcies va tindre
adversaris? Per qu?
Com creu que hauria de ser la relaci entre la cincia i la
religi?
Recorda altres cientfics que van plantejar teories amb
tanta repercussi com la de Darwin?
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

Llibre

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Junta Qualificadora de

A partir dun text, que sescoltar dos vegades,

You might also like