1

PSICOBIOLOGIA
La psicobiologia s el camp que relaciona la conducta amb certs processos corporals, en especial les
operacions del cervell. Lobjectiu ms important s entendre la conducta i la experincia en funci dels seus
substrats biolgics.
La neurona (cllula nerviosa) s el component fonamental del sistema nervis. T la capacitat de conduir
impulsos nerviosos i de transmetre informaci a altres neurones, s a dir, comunicar-se. EL funcionament
del SN i la conducta depn de la comunicaci que sestableix entre circuits neuronals complexos.
La neurona tpica reuneix senyals procedents de varies fonts, integra i transforma tota aquesta informaci, i
distribueix la informaci processada a altres cllules mitjanant les sever prpies senyals elctriques. Al ser
cllules, les neurones contenen els habituals component cellulars comuns a totes les cllules del cos:
mitocndries que produeixen energia, el nucli de la cllula que conte instruccions gentiques i els
ribosomes que tradueix les instruccions gentiques en protenes.
Totes les neurones comparteixen algunes parts estructurals caracterstiques que estan relacionades
directament amb el processament dinformaci:
- Dendrites: funciona com zona input, que rep informaci daltres neurones. Les dendrites poden
estar primorosament ramificades per donar cabuda a contactes procedents daltres neurones.
- Soma: definida per la presencia del nucli de la cllula, pot rebre contactes sinptics addicionals. s
el centre metablic on es fabriquen les molcules i es realitzen les activitats fonamental per a
mantenir la vida i les funcions de la cllula nerviosa.
- Ax: prolongaci nica, surt del soma i funciona com a zona de conducci, que transmet limpuls
elctric de la cllula lluny del soma (secretar neurotransmissors). La seva principal funci s la de
conduir la informaci codificada en forma de potencial dacci. Hi ha dos tipus daxons:
- Axons mielnics: recoberts de mielina que esta formada per lpids allants que no condueixen
el corrent elctric (beina de mielina). La beina mielina no s continua, sin que te diverses
interrupcions. Les zones dax que no estan recobertes de mielina sanomenen nduls de
Ranvier i sn les niques zones que no estan allades i on lax esta exposat al medi
extracellular.






2

- Axons amielnics: estan parcialment recobert de mielina. Cont una nica cllula de glia, de
Schawnn o oligodendrcit, de manera que part de lax est recobert i part no.


- Botons terminals: comuniquen lactivitat de la cllula a altres cllules
Classificaci de les neurones
Les neurones es classifiquen segons la seva morfologia i segons la seva funci.
Segons la MORFOLOGIA es poden distingir:
- Neurones unipolars: sn les neurones ms simples i predominen en lSN dels invertebrats.
Posseeixen una sola ramificaci (ax). Sn del tipus sensorial.
- Neurones bipolars: tenen una sola dendrita en un extremo de la cllula i un sol ax en laltre
extrem. Aquest tipus de cllules es troben en alguns sistemes sensorials, entre ells la retina i el
sistema olfactori.
- Neurones multipolars: Del soma surt lax i diverses dendrtiques. Segons la longitud de lax, es
poden dividir en multipolars, tipus GOLGI I: sn neurones multipolars dax llarg, o cllules
piramidals de lescora cerebral i les cllules de Purkinje del cerebel; i tipus GOLGI II: sn neurones
multipolars dax curt i estableixen contacte amb neurones prximes.



3

Segons la seva FUNCI podem distingir:
- Neurones sensorials: porten informaci des de la perifria fins a lSN, sn fibres aferents a lSNC
(sistema nervis central). Les fibres aferents porten informaci cap a lSNC. Normalment sn
neurones unipolars.
- Neurones motores: porten informaci des e lSNC fins a la perifria (msculs i glndules) i sn
fibres eferents de lSNC. Les fibres eferents de lSNC porten informaci des de lSNC fins a les
cllules efectores de la perifria.
- Interneurones: sn totes les altres neurones que no sn ni sensorials ni motores, sn el tipus ms
abundant. Processen informaci localment i la transmeten dun lloc a laltre de lSNC.
Cllules glials: tipus i funcions
Sn molt ms abundants que les neurones. Es troben al voltant de les neurones i desenvolupen funcions de
proporcionar suport estructural i metablic de les neurones. Hi ha quatre tipus de cllules glials:
- Astrcits: sn les cllules ms abundants en forma destrella amb nombroses prolongacions cap a
totes les prolongacions. Les seves principals funcions dels astrcits sn el
- a) suport estructural: es troben entre les neurones i proporcionen suport fsic a aquestes i
consistncia a lencfal;
- b) separaci i allament de les neurones: fixen les neurones en un lloc concret mantenint una
distancia entre ells per evitar que es barregin els missatges neuronals;
- c) captaci de transmissors qumics els neurotransmissors poden ser captats i emmagatzemats
en els astrcits;
- d)reparaci i regeneraci quan es produeix una lesi en el SNC els astrcits proliferen i emeten
un nombre ms gran de prolongacions (gliosi) per netejar la zona lesionada, ingerint i digerint
les restes de neurones mitjanant fagocitosi.
- e) subministrament de nutrients a les neurones: podrien ser lenlla entre el sistema circulatori i
les neurones
- Micrglia: sn cllules petites que protegeixen lSNC davant e microorganismes invasors. Eliminen
els desfets de cllules mortes o danyades.
- Oligodendrcits: nicament es troben en lSN. Formen la capa de mielina dels axons del lSNC, de
manera que un sol oligodendrcit por mielinitzar diferents segments dun ax. Tenen una funci
protectora sobre els axons no mielinitzats ja que els envolten i els mantenen fixos. Formen la beina
de mielina en lSNC.
- Cllules de Schawnn: es localitzen noms en el SNP (sistema nervis perifric). Senrotllen a lentorn
dun segment dax i hi proporcionen una capa mielnica. Fa les mateixes funcions que les cllules
glials per en lSNP.
La membrana de la neurona s lestructura que defineix els lmits de la neurona, que separa el lpid de
linterior de les neurones des de lexterior. El potencial de membrana s la diferencia de carrega elctrica
que es produeix entre linterior i lexterior cellular, a causa que hi ha una srie de molcules (ions) que
tenen diferents crregues (positives o negatives) i que es troben en quantitats diferents a linterior i
lexterior cellular. Les crregues elctriques amb fora qumica sanomenen fora de difusi fa referncia
al moviment que fan les molcules per a desplaar-se de regions on es troben en concentracions altes a
regions de concentraci baixa; i un altre de fora electroesttica fa referncia a latracci o repulsi de les
partcules entre elles en funci de la seva carrega elctrica. De manera que ions de carrega oposada
satrauen i ions de carrega iguals es repelliran.
4

Els moviments inics que es produeixen a traves de la membrana no solament sn determinants per les
dues forces anteriors (difusi i electroesttica) sin que tamb depenen de la permeabilitat de la
membrana cellular. Quan els ions estiguin separats per una membrana totalment permeable, la
travessarien lliurement a fi dassolir lequilibri. Al contrari, quan els ions estiguin separats per una
membrana semipermeable (com en el cas de les neurones) els ions que la puguin travessar es disposaran
de manera asimtrica per a compensar els ions que no ho poden fer. Aquesta diferencia de potencial
elctric sanomena potencial de membrana.
Quan una neurona est en reps (no rep ni condueix informaci) aquest potencial sanomena potencial de
reps. Quan les neurones no reben ni condueixen informaci tenen una diferencia de potencial a traves de
la seva membrana ja que linterior cellular s negatiu respecte a lexterior cellular perqu cont un
nombre ms gran de crregues negatives.
Tipus de ions:
- Anions orgnics: (A
-
): principalment sn protenes amb carrega negativa
- Ions de clor: CI
-

- Ions de sodi: Na
+

- Ions de potassi: K
+

Els ions de CI
-
es troben concentrades a lexterior de la cllula i per tant les forces qumiques lempenyen a
entrar. Al ser lexterior positiu respecte a linterior, les forces elctriques lempenyen cap lexterior. El CI
-

esta en equilibri quan el potencial de membrana s de -67mV. En condicions de reps la membrana s poc
permeable a aquest i.
Els ions de Na
+
es troben concentrats a lexterior i per tant les forces qumiques lempenyen a entrar. En
condicions de reps la membrana s poc permeable al Na
+
, es produeix una filtraci de Na
+
cap linterior
cellular. Laugment de positivitat del fluid intracellular, contribueix al fet que el K
+
tingui tendncia a sortir.
Com que lexterior s positiu respecte linterior, les forces elctriques tamb lempenyen cap linterior. El
Na
+
es troba en equilibri quan el potencial de membrana s de +55mV.
Els ions de K
+
es troben concentrats a linterior i per tant les forces qumiques lempenyen a sortir. Al ser
lexterior positiu respecte a linterior, les forces elctriques lempenyen cap a linterior. En condicions de
reps la membrana s molt permeable al K
+
. Per tant aquest i es troba quasi en equilibri, donat que les
forces qumiques i elctriques sn de sentit oposat i es contraresten. El K
+
t tendncia a sortir i fer
linterior ms negatiu ja que les forces qumiques que lempenyen a sortir sn majors que les elctriques
que lempenyen a entrar. El K
+
estan en equilibri quan el potencial de membrana s de -92mV.
La diferncia de concentraci entre els ions Na
+
i K
+
tendiria a desaparixer si no exists la
bomba de Na+-K+
.
La bomba de Na
+
-K
+
s un sistema de transport actiu que gasta energia quan funciona, que per
cada tres ions de Na
+
que expulsa a lexterior, nentren dos de K
+
, fet que afavoreix la negativitat
de la cllula.
En el potencial de reps es poden produir:
Potencial local: s un petit canvi en el potencial de membrana que es produeix en un punt de la
membrana quan hi arriba a un estmul dbil. Els potencials locals es condueixen al llarg de la
membrana amb prdua dintensitat. A mesura que es propaga, es restableix el potencial de
membrana en els punts anterior.
5

Potencial dacci: (impulsos nerviosos) s la unitat bsica de transmissi dinformaci en lSN. Sn
canvis en el potencial de membrana que es produeix quan arriba un estmul dens. Si lestmul no
produeix una despolaritzaci que arribi al llindar de descrrega no es produir el potencial dacci.
El canvi en el potencial de membrana es produeix sense prdua dintensitat. El potencial dacci t
la capacitat dautoregenerar-se de manera que la informaci pot viatjar llargues distncies sense
que decreixi o es perdi. El potencial dacci consta de tres fases:
- Despolaritzaci: s una disminuci del potencial de membrana (la neurona es torna
positiva en linterior respecte de lexterior) el potencial de membrana t un valor menys
negatiu que el potencial de reps.
- Repolaritzaci
- Hiperpolaritzaci: s un increment del potencial de membrana (la neurona es torna
negativa en linterior respecte lexterior). El potencial de membrana t un valor ms
negatiu que el potencial de reps.
El procs complet del potencial dacci s:
1. La membrana est en reps i rep un estmul
2. Comena la fase de despolaritzaci. Linterior perd negativitat fins que arriba un moment
en qu no hi ha diferncia de potencial. De fet, el potencial sinverteix i linterior es fa
positiu respecte lexterior,
3. Comena la fase de repolaritzaci. Linterior recupera la seva negativitat respecte
lexterior.
4. Lltima fase s dhiperpolaritzaci en el qual linterior presenta un valor ms negatiu que
el del potencial de reps.
5. Per acabar, el potencial de membrana recupera el valor del potencial de reps.

Quan es desencadena un potencial dacci es produeix un moviment dions a traves de la
membrana. La permeabilitat del potencial dacci depn de un canal dependent de voltatges de
Na
+
i de canal dependent de voltatge Ka
+
. Si la membrana cellular es despolaritza fins a nivells de
llindar, la forma del canal canvia i sobra el canal de Na
+
. Al comenar a entrar els ions Na
+
el
potencial de neurona disminueix ms, pel que sobren encara ms els canals de Na
+
. Els canals de
Na
+
dependents de voltatge sobren durant un perode de temps curt, per tant la conducta del Na
+

6

augmenta molt rpidament per tamb disminueix molt rpidament. Els ions Na
+
tendeixen a
entrar fins que aconsegueixen que el potencial de membrana coincideixi amb el valor dequilibri
(moment en qu les forces elctriques i qumiques per a aquest i es compensen, contraresten). El
valor del potencial dequilibri del Na
+
s de +55mV, per el potencial dacci t un pic de +40mV.
Pel que la Na
+
mai no arriba a estar en equilibri. La conductncia de K
+
comena a augmentar
gaireb al mateix temps que comena a disminuir la conductncia del Na
+
. Per tant el K
+
comena
a sortir de la neurona i compensa lentrada de Na
+
, i fa que el potencial del membrana no arribi als
+55mV.
La repolaritzaci s produeix quan augmenta la conductncia del K
+
, i disminueix la del Na
+
, la
sortida dions de K
+
produeix la repolaritzaci de la membrana, la qual va recuperant la seva
negativitat interna.
Quan la membrana recupera el valor del potencial de reps, la conductncia del K
+
continua
essent elevada, i aix fa que el K
+
continu sortint de la neurona i fent que la membrana
shiperpolaritzi. Durant el potencial dacci la bomba de Na
+
-K
+
no funciona, es torna a posar en
marxa quan sha acabat el potencial dacci, per tal de restablir les concentracions iniques
inicials. La seva funci s la de treure els ions de Na
+
que han entrat durant el potencial dacci i
entrar els K
+
que han sortit.
El perode refractari: s el temps que de transcorres desprs dun potencial dacci per que un estmul
llindar sigui capa de produir un nou potencial dacci en el mateix punt. Hi ha dos tipus:
- Perode refractari absolut: un perode breu immediatament posterior a la generaci dun
potencial dacci, cap quantitat destimulaci pot original un altre potencial. Va seguida dun
perode de menor sensibilitat.
- Perode refractari relatiu: durant el qual noms una estimulaci molt elevada pot produir un altre
potencial dacci. La duraci total del perode refractari es el que determina lndex mxim de
descarregues de una neurona.