Tema 8: EL FRANQUISME

1939-1975
I.- EL FRANQUISME : UNA
DICTADURA MILITAR.
1.1.- UN RGIM POLTIC TOTALITARI.
Franco era el cap de lEstat (Caudillo dEspanya) i
concentrava tots els poders en la seva persona:
legislatiu, executiu, judicial i Generalssim dels
Exrcit.
Tots els partits i sindicats van ser illegalitzats i els
seus militants perseguits i empresonats.
Noms hi havia un partit: la Falange Espaola
Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) i un nic
sindicat, la Central Nacional Sindicalista (CNS).
Les Corts i les eleccions suprimides.
Institucions republicanes van ser desmantellades i
la Constituci de 1931 suprimida.
Eliminaci de les llibertats democrtiques
individuals i collectives.
Es van reprimir les llenges i cultures no castellanes
i es va negar lexistncia de qualsevol altra nacionalitat.
Franco legislava per decret llei, el seu poder era
vitalici i tenia la potestat de nomenar el seu
successor.
1.2.- LES LLEIS FONAMENTALS.
La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat,
que assimils les seves lleis i institucions a una
democrcia.
Institucions:
El Fuero del Trabajo -1938: declarava els principis
laborals del nou rgim, per illegalitzava els sindicats
lliures i la vaga.
La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles- 1942:
crea unes Corts consultives que no tenien poder
legislatiu.
El Fuero de los Espaoles- 1945: una pseudo
declaraci de drets civils.
La Llei de referndum-1945: contempla consultes per a
determinades lleis.
La Llei de successi- 1947: preveia una monarquia
com a sucessora del franquisme.

1.3.- ELS SUPORTS SOCIALS.
INTERIOR DESPANYA.
La Gran Burgesia : propietaris de terres, de la banca i dels
negocis.
Lexrcit: garant de la continutat del rgim. Molts
ostentaven crrecs poltics.
LEsglsia Catlica: Franco estableix la confesionalitat de
lEstat. Es suprimeix el divorci, es reintrodueix
lensenyament religis i un pressupost per el culte i el
clero.
EXTERIOR DESPANYA.
El franquisme viu tres etapes daliances internacionals:
1. Des del 1939 va fer costat a les potncies feixistes
(Alemanya i Itlia). (Divisin Azul).
2. La derrota del feixisme, 1945, allament internacional.
3. Sinicia lapertura el 1953, quan Espanya va pactar uns
acords de collaboraci amb Estats Units i signa un
Concordat amb el Vatic.
Durant la Guerra Freda, Franco va ser un aliat de la poltica
americana contra la Uni Sovitica.



II.- LA POSTGUERRA: MISRIA I
AUTARQUIA.
2.1.- ELS EFECTES DE LA GUERRA.
El conflicte havia provocat una davallada demogrfica,
tant per les vctimes com per lelevat nombre dexiliats.
Part de la indstria, de la superfcie agrcola, de les
vies de comunicaci i dels mitjans de transport
havien sofert destrosses i la producci havia caigut.
La vida quotidiana de obrers, pagesos, i classe mitjana
era manca daliments i encariment dels preus. Els
salaris molt baixos i per tant la capacitat adquisitiva
de les famlies era escassa. Aix va fer que la pobresa
i la misria sestengus.
Al mateix temps van ser anys de riquesa per alguns
sectors de la societat: els jerarques del rgim, grups
socials vinculats a ell i els especuladors.

2.2.- LINTERVENCIONISME I AUTARQUIA.
Durant la postguerra, la poltica econmica del franquisme
va ser lintervencionisme de lEstat en la producci i la
distribuci dels bns, la fixaci de preus, la reglamentaci
dels salaris i el control del comer exterior.
El rgim volia una autarquia econmica, es pretenia
lautosuficincia i el foment de la producci nacional, per
no dependre de lexterior.
Per fomentar el desenvolupament de la indstria, es va crear
lInstitut Nacional dIndstria i es van fundar indstries
pbliques.
Es va seguir una poltica proteccionista amb forts
arranzels. Limitava lentrada de capital estranger i de les
importacions
Resultat de latuarquia va ser un desastre per leconomia
espanyola perqu: tant lagricultura com la indstria van
creixer molt lentament, el comer exterior era mnim i
lescassetat de bns de consum va durar molts anys.
Sha desperar a la dcada dels 60 per parlar dun
creixement econmic.
III.- LPOCA DEL CREIXEMENT
ECONMIC. 1959-1973
3.1.- UNA NOVA ELIT DIRIGENT.
A finals de 1950, el fracs de la poltica autrquica i el
descontentament popular va convcer al rgim duna
reorientaci econmica i poltica per subsistir.
Aquesta reorientaci va ser impulsada per lentrada en
el govern de ministres vinculats a lOpus Dei, que van
aportar criteris ms tcnics i modernitzadors, per aix
es coneixen com els tecnocrtes.
Els tecnocrtes volen allunyar-se del feixisme i
promoure una obertura econmica i daproximaci a
Europa per afavorir a la indstria.
La Falange va anar perdent protagonisme en el rgim i
agafant-lo el Movimiento Nacional. Era una
organitzaci hetarognia, que agrupava tots els
collaboradors del franquisme.

Tamb es van elaborar les lleis, Llei de principis
fonamentals del Movimiento (1958) i la Llei Orgnica
de lEstat (1966), que van definir el rgim comuna
democrcia orgnica.
Per assegurar la continutat del rgim desprs de Franco,
lany 1969, les Corts van acceptar al prncep Joan
Carles de Borb, com a successor del cap de lEstat.
3.2.- EL PLA DESTABILITZACI.
A partir del 1957, els governs van comear un procs
de liberalitzaci econmica i es posa en marxa el Pla
dEstabilitzaci 1959, que vol pasar de lautarquia a una
economia amb vincles internacionals i major pes de la
indstria privada.
Es van donar una serie de mesures per afavorir linversi
de capital estranger.
Amb Planes de Desarrollo 1964-1975 el govern volia
fomentar el desemvolupament industrial i reduir els
desequilibris entre les regions espanyoles.
Malgrat tot la causa del creixement econmic dels 60 t a
veure amb la cojuntura europea favorable.

3.3.- LA PUXANA ECONMICA.
Entre 1959 -1973, Espanya viu un moment de creixement
econmic.
El creixement de lagricultura es dona per lincrement de la
mecanitzaci i la diversificaci de loferta de productes.
La indstria, renovaci els equipaments, noves
tecnologies = augment de la producci.
Sector serveis, creixement grcies al turisme.
Reactivaci del comer exterior.
Resultat daquest procs de reactivaci es 1960-1973, la
renda nacional va augmentar alhora que ho feien els
salaris i el poder adquisitiu.
Una de les claus del creixement era la vinculaci a
leconomia europea occidental, que va permetre exportar
productes agraris i indstrials, enviar treballadors i rebre
ingresos pel turisme
Aix fa que sigui una economia molt dependent, amb grans
desequilibris territorials i poc competitiva per un contingut
tecnolgic escs.

IV.- LA MODERNITZACI DE LA
SOCIETAT.
4.1.- ELS CANVIS DEMOGRFICS.
La millora de les condicions de vida va provocar un
increment de la natalitat i un descens de la mortalitat =
Augment demogrfic.
Tamb es van donar moviments migratoris com a
Catalunya, on larribada dimmigrants prodecents de
les zones rurals pennsulars (Andalusia, Extremadura
i Castella la Manxa) van generar un creixement
demogrfic.
Aquesta migraci es va concentra en zones
industrials del Barcelons, Baix Llobregat i Valls
Occidental.
Aquest moviment de persones va comportar un
creixement catic i desordenat de ciutats, amb la
proliferaci de barris sense les infraestructures ms
elementals.



Tamb van haver demigracions cap a lestranger,
cap a pasos que tenien necessitat de m dobra
com Alemanya, Frana, Susa...
Els diners procedents daquest emigrats tamb va ser
un factor important per el desenvolupament
econmic.
4.2.- LA TRANSFORMACI DE LA SOCIETAT.
La mecanitzaci agrcola i la industrialitzaci van
donar lloc a un descens drstic de la poblaci
agrria i a un creixement important de la poblaci
urbana dedicada a la indstria i serveis. Alhora un
creixement de la classe mitjana en contraposici amb
els jornalers i peons.
Lincrement dels nivells de renda van permetre a les
famlies espanyoles anar penetrant a la societat de
consum.
Amb larribada del turisme, lobertura de fronteres i
els viatges a altres pasos va comportar canvis de
mentalitats i poc a poc la dona va anar incorporant-
se al mn laboral i lEsglsia va anar disminuint la
seva influncia social.

4.3.- LES REFORMES SOCIALS I EDUCATIVES.
Lleis que van ajudar a la millora de la societat
espanyola sn:
La Llei de Bases de la Seguretat Socia 1963: dret als
treballadors espanyols a la Seguretat Social.
La Llei de premsa 1969: va suprimir la Censura
prvia (control de premsa de institucions poltiques i
religioses sobre qualsevol manifestaci artstica o
publicaci).
La Llei de llibertat religiosa 1976: va establir un marge
de tolerncia en relaci a altres confessions.
En lmbit educatiu es va estendre lescolaritat
obligatoria des dels 6 fins als 14 anys al 1964 i la
culminaci va ser amb la Llei general deducaic del
1970, que va convertir en gratut i general
lensenyament elemental.

V.- LOPOSICI ANTIFRANQUISTA A
CATALUNYA.
5.1.- LA DURA REPRESSI DE POSTGUERRA.
Els primers anys del franquisme van estar marcats
per la repressi i concretament a Catalunya desenes
de persones van se empresonades, torturades i
assassinades a causa de la seva activitat poltica,
segons laplicaci de la Llei de Responsabilitat poltica
1939 o la de Repressi de maoneria i el comunisme
de 1940.
Un exemple es la detenci per la Gestapo a Frana del
president de la Generalitat Republicana, Lluis
Companys, que va ser lliurat als franquistes i
afusellat el 15 doctubre de 1940.
La repressi tamb es dona al vessant llingstic i
cultural. La llengua catalana va deixar de ser oficial i
es prohibeix ls pblic de la llengua i en
lensenyament.


5.2.- LA REORGANITZACI DE LOPOSICI.
La resistncia estava formada per grups armats
denominats maquis, que esperaven el triomf dels
aliats a la Segona Guerra Mundial per afavor
lenderrocament del Franquisme.
La seva acci ms important va ser lintent dinvasi
de Catalunya per la Vall dAran lany 1944, que va
fracassar.
El final de la Segona Guerra Mundial no va suposar
suport per enderrocar el franquisme, per tant es va
abandonar la lluita armada i les forces poltiques van
buscar noves formes doposici.
Les organitzacions desquerres: la CNT es
desmantellada i els comunistes PSUC van esdevenir
la fora ms activa doposici. Els socialistes van
crear un nou parit el Movimiento Socialista de
Catalunya (1945) amb militants del POUM i del PSUC.
Loposici nacionalista, el Front Popular de
Catalunya (1949) es qui va dur a terme lactivitat
clandestina ms destacada.
5.3.- ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS.
Els primers moviments socials de protesta es donen a
Barcelona amb la pujada del preu del tramvia, que va
generar dues vagues al 1951 i al 1957.
La industrialitzaci i el creixement dassalariats als anys
60 tamb va incrementar la conflictivitat obrera. Per aix
al 1962 van haver vagues a Astries, a Catalunya, a
Andalusia i al Pas Basc. Es en aquestes vagues que
Comissions Obreres (CC OO) es va constituir i
protagonitzar la lluita sindical.
Dins de lEsglsia va nixer un grup de dissidents del
franquisme i ms lligats al mn obrer, per tant van fer
evident que lEsglsia ja no era monoltica en el suport al
rgim.
El moviment estudiantil es va enfrontar al franquisme i
lany 1966 es celebra a Barcelona lassemblea
constituent del Sindicat Democrtic dEstudiants = la
Caputxinada, que marca laparici duna generaci
oposada a la dictadura.

Impuls del catalanisme per promoure la cultura catalana.
La reorganitzaci de loposici es dona amb la creaci
de lAssemblea de Catalunya 1971, que aplega a totes
les forces doposici democrtiques amb quatre
reivindicacions:
1. Llibertat.
2. Amnistia.
3. Estatut dAutonomia.
4. Solidaritat amb tots els pobles dEspanya.
VI.- LA FI DEL FRANQUISME.
6.1.- LA CRISIS ECONMICA DEL 1970.
A partir de 1973 es va iniciar un canvi en leconomia
dels pasos occidentals, per lala rpida del preu del
petroli i de les materies primeres.
La crisis del petroli acaba amb el perode de
creixement i inicia una recessi econmica profunda.
En Espanya la crisi es va iniciar amb una pujada de
preus, retrocs del turisme i disminuci de les
inversions estrangeres.
Aix va afectar sobretot al sector industrial, on
moltes indstries van tancar = atur.
Amb aquesta situaci Espanya havia de fer front a la
mort de Franco i els procs de transici cap a la
democrcia.

6.2.- ELS DARRERS ANYS DEL FRANQUISME.
El 1973 Franco estava molt malalt i va nomenar un
cap de govern, lalmirall Carrero Blanco, que va ser
assessinat al desembre daquell any per ETA (nascuda
al Pas Basc 1959).
La desaparici de Carrero Blanco va ser un cop molt
fort per al franquisme, perqu era la millor opci per
garantir la continutat del rgim.
Desprs daquest fet es va fer ms evident la divisi
dintre del franquisme: els immobilistes que volien
mantenir intacte el franquisme i els oberturistes que
optaven per un procs de reformes.
Al 1974 es constitueix un nou govern presidit per
Carlos Arias Navarro, que va prometre unes reformes
que van resultar insuficients. Generant un descontent
tant entre els oberturistes com els immobilistes.

Loposici al rgim es van organitzar en plataformes
unitries (Junta Democrtica i Plataforma Democrtica),
que volen concessi amnistia, el reconeixement de
les llibertats i la convocatria deleccions lliures.
Amb aquesta situaci es dona la mort de Franco el 22
de novembre del 1975.
6.3.- LA TRANSICI A LA DEMOCRCIA.
El 22 de novembre Joan Carles I va jurar el seu
crrec com a rei dEspanya, el nou govern presidit per
Arias Navarro, es va mostrar incapa de portar a terme
reformes, per aix el rei forar la seva dimissi.
Loposici democrtica va impulsar mobilitzacions
reivindicatives.
Al carrer, la poblaci va expressar amb vagues el seu
desig de canvi amb lamnistia dels presos poltics i
recuperaci de les llibertats.
El juliol de 1976 es nomenat president del govern
Adolfo Suarez(oberturista), que inicia el cam cap a la
transici.