Segona Guerra Mundial

1939-1945
CAUSES DE LA II GUERRA MUNDIAL.
1.- TRACTAT DE VERSALLES +EL CRACK 1929.
El Tractat de Versalles no va contentar a tots els pasos.
Alemanya (perdedora) desproporci en pagaments de guerra.
desproporci en prdua territorial.

ASCENS TOTALITARISME - PARTIT NACIONALSOCIALISTA.
Itlia (vencedora) decepci en recompensa territorial.
Miseria de la poblaci.

ASCENS TOTALITARISME - PARTIT FEIXISTA.
Jap (vencedora) decepci en recompensa territorial.
descontent popular.
II.- TOTALITARISMES.
ASCENS TOTALITARISMES.
ALEMANYA - NAZISME- HITLER. PARTIT NIC.
ITLIA - FEIXISME MUSSOLINI. CONTROL ESTATAL.
URSS - COMUNISME STALIN. SUPRESSI LLIBERTATS.
III.- IMPERIALISME.
Tant el rgim itali com lalemany van seguir una poltica
expansionista que anava encontra de la Societat de
Nacions. Van encetar:
1. Refor de lexrcit.
2. Cursa darmament.
3. Exaltaci del sentiment nacional humiliat amb els tractats de
pau.
poltica expansionista agresiva contra els vencedors.
Hem dafeigir lexpansionisme de Jap (Hiro Hito) a sia =
suposa anar contra els enemics comuns Frana, Regne Unit
i URSS per tant es crea una aliana militar.


IV.- SOCIETAT DE NACIONS.
Desprestigi internacional perqu no va cumplir amb
la seva funci pacificadora.
Alemanya i Itlia al 1933 i Jap al 1936 inicien la
seva expansi territorial i la SDN va imposar unes
sancions que no es compleixen i a ms tots tres pasos
abandonen la SDN.
Per altre costat EUA est realitzant una poltica
dallament (marge mundial).
Frana i Regne Unit estaven tractant de resoldre els
seus problemes interns i fer una poltica
apaivagament per evitar una guerra amb Alemanya.


V.-EXPANSIONISME.
Jap - Manxria 1931.
- invasi de Xina 1937.
Itlia -ocupaci dEtiopia 1935.
- invaeix Albnia 1935.
Itlia /Alemanya Intervenci amb tropes i armes a la Guerra
Civil Espanyola 1936
Alemanay - ocupaci de ustria 1938.
- regi dels Sudetes a Txecoslovaquia 1938.
- invasi de Polnia agost 1939.
VI.-ALIANCES.
1936 La collaboraci dItlia i Alemanya a la Guerra Civil
Espanyola va propiciar el pacte lEix Roma-Berln.
1936 Alemanya signa amb Jap el Pacte Antikomintern
contra lURSS on safegira Itlia.
1939 Hitler i Mussolini renoven laliana poltica i militar
amb Pacte dAcer.


VII.-LESCLAT DE LA GUERRA.
1939, Hitler reclama a Polnia el corredor de
Danzing, que el tractat de pau va donar a Polnia per
donar-li una sortida al mar Bltic. Davant la nova amenaa
Frana i Regne Unit van signar un tractat defensiu
amb Polnia per frenar lexpansi alemana.
Per evitar que lURSS salis amb Regne Unit o
Frana, Hitler va signar un tractat secret amb Stalin, el
Pacte Germanosovitic 1936, on es comprometien a no
atacar-se, ni donar suport a tercers en cas de conflicte.
Alemanya assegurava a lURSS el domini sobre
Finlndia, els estat bltics (Letnia, Litunia, Estnia)
i el repartiment de Polnia.
Pactada de neutralitat de lURSS permet, al setembre
de 1939 a Alemanya invair Polnia, aix va provocar que
Frana i Regne Unit declaressin la guerra a Alemanya
= II Guerra Mundial.

LA II GUERRA MUNDIAL.
I.- EUROPA SOTA DOMINI NAZI 1939-1941.
Hitler va iniciar la guerra llampec, basada en ls
combinat de divisions cuirassades i dun suport aeri
important que permet laven rpid de lexrcit.
Els exrcit sovitics van envair Polnia i segons el pacte
germanosovitic, Polnia va ser dividida entre
Alemanya i URSS.
Els aliats inicien un bloqueig naval dAlemanya per
evitar laprovisionament de ferro de Noruega. En resposta
Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega 1940.
Maig 1940 ofensiva alemana contra Pasos Baixos,
Blgica, Luxemburg i Frana. Lexrcit francs es venut
i es divideixen dos zones: Frana ocupada pels alemanys
al nord i oes i lanomenada Frana de Vichy, sota
control alemany.
Alsacia i Lorena annexades a Alemanya.
Juny 1940 Itlia entra en la guerra.


Lestiu 1940, noms Regne Unit resistia a
Alemanya.
Alemanya prepara una invasi del Regne Unit,
laviaci de guerra alemanya, va bombardejar els
ports i les ciutats britniques a la batalla
dAnglaterra.
El primer ministre angls, Winston Churchill, grcies a
les defenses de la RAF, Royal Aire Force, i la utilitzaci
de radars, va resistir latac aeri i Hitler va haver de
renunciar al desembarcament.
A loctubre Hitler, va decretar el bloqueig britnic i
es desencadenar la batalla de lAtlntic, per impedir
larribada de subministraments .
II.- LA MUNDIALITZACI DEL CONFLICTE.
A partir de 1941,la guerra es va mundialitzar ms
enll dEuropa i amb lobjectiu dimpedir laccs dels
britnics al canal de Suez, lAfrikakorps va
desembarcar a Lbia feb. 1940 i internar a Egipte.
Iougoslvia i Grcia van ser conquerides labril del
1941.
El juny 1941Hitler va llanar lofensiva Barba-roja
contra Rssia, on els alemanys van arribar a les portes
de Leningrad i Moscou.
Lexpansi janponesa al Pacfic va fer que el president
nord-americ, Roosevelt, decrets un embargament de
lacer i el petroli destinants a Jap.
Com a resposta, al desembre del 1941, el Jap ataca la
flota nord-americana de Pearl Harbor i els Estats Units li
van declarar la guerra.


III.- LES GRANS OFENSIVES ALIADES 1942-1945.
A partir de 1942, el Regne Unit, els Estats Units i
lURSS, sota la direcci de Churchill, Roosevelt i Stalin,
van fer un esfor econmic per reorganitzar les
seves necessitats militars.
Els Estats Units van traslladar nombroses tropes i
armament al Regne Unit i lURSS va evacuar la
indstria pesada a lest per la protecci de possibles
atacs.
El juny de 1942, desprs de lentrada de lURSS i dels
Estats Units al conflicte, els nord-americans van
frenar el progrs japons al pacfic amb les
batalles de Midway i Guadalcanal.
Al nord dfrica, en El-Alamein, els britnics van
derrotar els alemanys i poc desprs un exrcit aliat,
sota el comandament del general Eisenhower, va
desembarcar a lfrica francesa i va vncer els
alemans a Tunssia maig 1943.
El nord dfrica es va convertir en la plataforma per linici de
la invasi aliada dItlia.
Lassalt sobre Stalingrad de agost 1942 al febrer de
1943 va ser el gran primer fracs de Hitler.
La ciutat va resistir, llavors els sovitics van recuperar
Ucrana, i van alliberar el setge sobre Stalingrad al
gener de 1944.
IV.- LALLIBERAMENT DEUROPA.
El juliol del 1943, van desembarcar a Scilia els aliats i
van conquerir el sud dItlia. Mussolini va ser deposat .
Llavors els alemanys van envair Itlia i van posar a
Mussolina al capdavant de lanomenada Repblica
Social Italiana, sota control nazi.
Lalliberament dEuropa es va iniciar desprs del
desembarcament anglonord-americ a Normandia
juny 1944.
Venuda la resistncia alemanya, els anglonord-americans
van alliberar part de Frana i van entrar a Alemanya.


Els russos van avanar per lest i van expulsar els
alemanys de Polnia, Romania i Bulgria.
Tots dos exrcits van iniciar locupaci dAlemanya i
es van trobar al riu Elba a labril 1945.
El dia 30 abril, Hitler es va sucidar i el 8 de maig
Alemanya va capitular.
V- EL FINAL DE LA GUERRA AL PACFIC.
Al pacfic, la reconquesta americana dels territoris
ocupats pels japonesos estava gaireb acabada, per el
Jap mantenia la resistncia.
Per precipitar la rendici, el nou president nord-americ
Truman, va decidir utilitzar una arma nova, la bomba
atmica llanada sobre Hiroshima i Nagasaki a
lagost 1945.
Davant aquest horror nuclear el 2 de setembre, el Jap
va capitular. La Segona Guerra Mundial va acabar.