LA 1A GUERRA MUNDIAL I EL

MN DENTREGUERRES.
1.- CAUSES DE LA 1 GUERRA
MUNDIAL.
1.1.- La Pau Armada.
o Sanomena Pau Armada al perode entre els anys
1870 i 1914 ,on el mn va viure uns moments de temor
per la possibilitat desclat duna guerra. Que portar a
molts estats a dedicar grans pressupostos a ladquisici
de material bllic i a mantenir exrcits cada
vegada ms grans.


Fbrica davions britnica. Fbrica de canons alemana.
1.2.- Les causes de la guerra.
La rivalitat entre les potncies colonials:
1. A frica, el Regne Unit amb Frana per locupaci
dEgipte, Alemanya i Frana a punt dentrar en guerra a
causa del Marroc (1905 i 1911).



1. A sia, el Regne Unit i Rssia disputa pel control del
Turquestan i Afganistan, Jap guerra amb Rssia
(1904-1905) pel domini de Manxria i Corea.
La rivalitat entre Frana i Alemanya: Desprs de la
derrota francesa a la guerra francoprussiana (1871)
que va significar la prdua de Alscia i Lorena, els
francesos volien la seva recuperaci i els alemanys
amb una victoria els convertiria en el pas ms
influent en Europa.
La rivalitat entre Alemanya i Gran Bretanya: la
industrialitzaci alemana va ser rpida i amb uns
productes competitius, fet que els va collocar en una
situaci destacada als mercats, fins aleshores
dominats pels britmics.
A ms els alemany havien iniciat una poltica dabast
mundial que tenia com a fonament la marina de
guerra, que amenaava els interessos del Regne
Unit.

El Conflicte dels Balcans: Diferents pobles sotmesos
a lImperi turc havien protagonitzat guerres i havien
aconseguit independitzar-se: Grcia, Srbia, Romania,
Bulgria, Montenegro, que alhora rivalitzaven entre
ells per tal dampliar els seus lmits territorials.
A ms les dues potncies de la regi Rssia i
ustria-hongria, volien estendre la seva influncia
sobre els nous estats balcnics.
ustro-Hongria va ocupar Bsnia 1908 i Rssia
estava disposada a enfrontar-se a ustria en cas de
conflicte armat.
2.- ASPECTES GENERALS DE LA 1
GUERRA MUNDIAL.
2.1.- Els bndols enfrontats.
o Parallelament a la cursa darmament sinicia un sistema
daliances militars per un possible enfrontament.
o El 1882, Alemanya, ustri-Hongria i Itlia van signar la
Triple Aliana.
o Frana temerosa dAlemanya, es va aliar amb Rssia i
millorar les relacions amb Gran Bretanya i van signar les
tres 1907 la Triple Entente.


2.2.- Una guerra dabast mundial i de lera
industrial.
Lescenari principal de la guerra va ser Europa, per
tamb hi van haver lluites a sia i frica.
sia, quan Jap va intervenir per eliminar i
substituir la influncia alemanya a la Xina, els
arxiplags de les Carolinas, Marianes i Palau.
Proxim Orient, els britnics van promoure grcies a
Lawrence dArabia una revolta dels rabs 1916
contra el domini turc, amb la promesa que si guanyaven
es donaria la proclamaci dun regne rab independent.
frica britnics, francesos, portuguesos i belgues
van lluitar contra els alemanys especialment a
Tanznia.

Els avenos i la tecnologia de la Segona Revoluci
Industrial es van aplicar en la indstria militar.
Per primera vegada sutilitzen els submarins, dels
quals Alemanya fa gran s, laviaci, com a
reconeixement i desprs atac i bombardeig, els tancs, els
primers els britnics, els gasos asfixiants, amb efectes
catastrfics, i les metralladores i els llanaflames.
Van suposar la mort de milions de persones i la
destrucci massiva de ciutats i camps.

3.- LA 1 GUERRA MUNDIAL.
3.1.- Lesclat de la guerra.
El 28 de juny de 1914 va ser assessinat a Sarajevo,
capital de Bosnia (ocupada pels austracs 1908)lhereu
de lImperi Austrohongars, Francesc Ferran.
Latemptat el va fer un estudiant bosni relacionat
amb els nacionalistes serbis(entente).
ustria va declarar la guerra a Serbia per acabar
amb ella, que volia estendre el seu domini pels
Balcans.
Llavors Rssia hi va intervenir per protegir Srbia, i
Alemanya, aliada dustria, va declarar la guerra a
Rssia i Frana.
Els esdeveniments es van precipitar quan Alemanya,
per encerclar els francesos, van envair Blgica, aliada,
llavors Gran Brentanya va declarar-se en guerra amb
Alemanya.
3.2.- Les etapes de la guerra.
La guerra de moviments (front occidental).
a) Els alemanys havien previst la invasi de Blgica
per Luxemburg amb lesperana de vncer-la
rpidament i llanar un atac massiu contra Frana.
Per desprs dirigir tots els seus esforos al front
rus.(front oriental).
b) En un principi, aquesta tctica va funcionar i a
setembre de 1914 els alemanys eren a 40Km de Pars.
Per la reorganitzaci dels exrcits francesos i
anglesos ms lofensiva russa, que va obligar a els
alemanys a retirar tropes del front occidental, els
resultat va ser laturada de lexrcit alemany en al
batalla del Marne (del 6 al 13 de setembre de 1914).
c) En el front oriental, els rusos van ser capaos de fer
retrocedir a lexrcit alemany, per aviat els alemanys
van derrotar lexrcit rus a la batalla de Tannenberg
(agost 1914).



La guerra de trinxeres o de posicions 1915-1916.
a) Va donar lloc a un canvi destratgies, els fronts es van
inmobilitzar i shi van obrir trinxeres des de
Sussa fins al mar del Nord. Va ser una fase molt dura
de la guerra on guanyar territori a lenemic va significar
desenes de morts.
b) Va caldre recercar nous aliats=nous soldats. En 1915
Itlia va intervenir a favor de lentente i Bugria i
lImperi Turc a favor dels aliats.
c) En 1916, els alemanys van llanar una ofensiva per
trencar el front francs, a la batalla de Verdum,
febrer-juliol 1916, per lentente van resistir.
d) Els francesos i britnics van contraatacar aquesta
ofensiva al nord de Frana, la batalla del Somme,juny-
novembre 1916, per sense xit.

La guerra al mar.
a) Els alemanys, amb submarins, van intentar
impedir larribada de queviures i armes al
Regne Unit, per no ho van aconseguir.
b) Lenfrontament naval ms important va ser la
batalla de Jutlndia (1916), a partir de la qual el
domini naval ser de la marina britnica.

La crisi del 1917.
a) La desmoralitzaci de lexrcit rus i els patiments de la
poblaci eren tan grans que el febrer de 1917 va esclatar
una revoluci a Rssia que va posar fi a la monarquia.
A loctubre , Lenin, cap dels bolxevics, es va fer crrec
del govern i uns mesos ms tard, Rssia i Alemanya
van signar el Tractat de Brest-Litovsk, mar 1918,
que significava la pau entre els dos pasos i la fi de la
guerra.
b) Labandonament de Rssia del conflicte va ser
compensat amb lentrada dels Estats Units, que,
desprs de lenfonsament del transatlntic Luisiana
per un submar alemany, va decidir entrar en
guerra.(abril 1917).



o La fi de la guerra.
a) Lentrada dels Estats Units al conflicte va fer
reaccionar als Alemanys, que van llanar una
ofensiva primavera 1918, segona derrota a la
Batalla de Marne.
b) Aix accelerar lensorrament de les potncies
aliades: limperi austrohongars, les diferents
nacionalitats van proclamar la seva independncia,
a Alemanya es va donar la revolta dels obrers i dels
mariners, que va obligar a lemperador Guillem II a
abdicar.(Repblica de Weimar).
c) Finalment 11 de novembre de 1918 es va signar
larmistici que va posar fi provisionalment a la guerra.


3.3.- Conseqncies de la guerra.
El gener de 1918, el president dels Estats Units,
Thomas W. Wilson, va fer pblic un document els 14
punts de Wilson on sexposaven les lnies que farien
possible la pau.
Un dels punts a destacar era el principi de les
nacionalitats, segons el qual cada comunitat
nacional podia decidir constituir-se estat independent,
al marge dels antics imperis opresors. Aquest principi sera
important en la conferncia de pau de Pars 1919.


3.4.- Tractat de Versalles.
Tractat de juny 1919 determinava que Alemanya era
lnica culpable de lesclat de la guerra, i per tant, havia
de pagar indemnitzaci de guerra als pasos vencedors.
Es desmantellava gaireb per complet tot el seu
exrcit, la marina i es prohibia el rearmament. Noms
podien tenir un exrcit defensiu.
Renunciar als seus territoris colonials, que serien
administrats per Regne Unit, Repblica de Sud-frica,
Frana i Jap.
Es retornaren els territoris dAlsacia i Lorena a
Frana, aix com territoris a Dinamarca, Polnia i
Blgica.


3.5.- Un nou mapa dEuropa.
Segons el principi de nacionalitat, els antics imperis
europeus es van esquerdar:
1. Creaci de nous estats: Iugoslavia, format per Srbia,
Cracia, Bsnia i Eslovnia.
2. Creaci de les repbliques de Txecoslovquia,
ustria i Hongria.
3. Ampliaci de territoris de : Romania, Grcia i
Itlia.
4. Desaparici de lImperi Rus amb la proclamaci dels
estats de Polnia, Finlndia, Litunia, Letnia i
Estnia.


3.6.- Conseqncies poltiques.
Caiguda de quatre monarquies com: Alemanya,
ustria-Hongria, Rssia i Turquia.
Consolidaci del sufragi universal mascul.
Creaci de la Societat de Nacions (SDN), que havia de
garantir la pau, fomentar la cooperaci internacional,
vigilar lacompliment dels tractats i evitar lesclat de
conflictes.
3.7.- Conseqncies econmiques i socials.
Va suposar el declivi econmic dEuropa i lascens
dels Estats Units i Jap.
Les grans prdues humanes 10 milions de morts, 30
milions de ferits i mutilitats.
Els efectes socials de la guerra van ser lincorporaci de
la dona al mn del treball, en feines que abans noms
feien els homes. Aix va consolidar la lluita feminista i a
la fi de la guerra a Gran Bretanya es va reconixer el
dret de vot de les dones majors de 30 anys.
4.- RSSIA A COMENAMENT DEL
SEGLE XX.
4.1.- Un pas enderrerit.
A linici del segle XX, Rssia era un imperi immens
amb una gran diversitat de pobles i centenars de
llenges.
Econmicament era un pas agrcola, la majoria de la
poblaci treballaven terres que eren propietat dels
grans terratinents. Noms un 10% de la poblaci eren
obrers industrials. Una industria impulsada per
capital estranger i un proletariat amb salaris
miserables.
El seu sistema poltic era una monarquia
autocrtica en la qual el tsar tenia un poder absolut:
governava per decret, no subjecte a cap constituci ni
Parlament. Tenia una burocrcia fidel i un exrcit
poders que assegurava el control de lImperi.
Qualsevol oposici era durament reprimida.
4.2.- Els grups doposici.
En les ultimes dcades dels segle XIX havien aparegut
diverses organitzacions, que utilitzaven els
atemptats per posar fi a labsolutisme.
Lorganitzaci Terra i Llibertat s lartfex de
latemptat que posar fi a la vida del tsar Alexandre II
lany 1881.
A comenament del segle XX les organitzacions
doposici eren clandestines per bastant organitzades
i amb un nombre important dadeptes.
Hi ha tres partits importats a destacar:
El Partit Liberal, format per les classes mitjanes
urbanes, que volia una monaquia constitucional
similar a la britnica.
El Partit socialrevolucionari, que defensava la
collectivitzaci de les terres dels terratinents i per
tant els seus seguidors sn els pagesos.

El Partit socialdemcrata, dorientaci marxista,
adherit a la II AIT. Els seus militants eren els obrers
industrials. Lany 1903 es va dividir en dues
tendncies: menxevics,que eren ms moderats, i els
bolxevics,que sota el lideratge de Lenin volien
impulsar una revoluci, que poss fi al capitalisme i
instaurs una dictadura del proletariat.
4.3.- La Revoluci 1905.
En 1904, el Jap va atacar els destacaments militars
rusos de lExtrem Orient amb lobjectiu docupar Manxuria
i Corea, territoris en disputa per tots dos.
La guerra va durar fins al 1905 i va acabar amb una
derrota de Rssia.
Qui va patir les conseqncies de la guerra va ser la
poblaci amb lencariment del cost de la vida, pel descens
de producci agrcola degut al desplaament dels
pagesos al front.
El descontentament popular (obrers i pagesos) es va
mostrar amb una manifestaci el gener de 1905 al Palau
dHivern de Sant Petersburg, residncia habitual del tsar
Nicolau II.
Es demanaven unes millores laborals i a nivell poltic la
democratitzaci del pas.
La repressi de la gurdia tsarista va causar centenars
de morts i per aix sanomena el Diumenge Sangnant

Aquests fets van fer perdre la confiana en el tsar i va
ser el detonant duna veritable revoluci :
Els camperols van ocupar les finques dels terratinents.
Els obrers industrials van paralitzar les fbriques.
A loctubre de 1905 el tsar Nicolau II es ca comprometre
a concedir certes llibertats poltiques i a convocar
eleccions per elegir una Duma o Parlament.
4.4.- La Revoluci 1917.
a.- Febrer de 1917.
L1 de juliol de 1914 Alemanya va declarar la guerra a
Rssia. Latac rus va desorientar als alemanys, que van
reforar tropes al front rus. Per rpidament lexrcit alemany
va ocupar una gran extensi de terres de lImperi.
La situaci de la poblaci russa va ser similar a la de 1905:
els productes de primera necessitat a preus molt alts i un
gran nombre de russos al lmit de la subsistncia.
El descontentament popular, ms la collaboraci de la
burgesia liberal i damplis sectors de lexrcit van fer
esclatar un moviment revolucionari que demanaven
labdicaci del tsar, causant de la tragdia militar i la
misria.
A les ciutats es van formar soviets, es a dir, consell dobrers,
pagesos i soldats, que exigien al tsar la sortida de la guerra
i la fi de lautocrcia.
Davant aquesta pressi i sense suport Nicolau II abdicar i es
va proclamar la Repblica Russa.

b.- Octubre de 1917.
Amb la caiguda de la monarquia es va formar un govern
provisional format per liberals i socialrevolucionaris,
que va prometre la instauraci de la democrcia.
La continutat de la guerra amb Alemanya va
provocar el desplaament del suport popular al
govern cap als bolxevics, perqu tenien com a primera
prioritat la fi de la guerra.
Lenin liderava el partit bolxevic i orden la
insurrecci armada contra el govern pel 24 doctubre
de 1917.Aviat els bolxevics que contaven amb el suport
de sectors importants de lexrcit i la marina, van
ocupar el Palau dHivern i van fer presoner el govern
de Moscou.

c.- LEstat Sovitic.
Lenin va formar un govern, denominat Consell de
Comissaris del Poble, integrat exclusivament per
bolxevics on destacaven figures com Stalin i Trotski.
El nou govern va aprovar unes mesures per transformar
Rssia en un pas socialista :
Collectivitzaci de les finques dels terratinents.
La nacionalitzaci de la banca.
Control obrer sobre les grans empreses.
La negociaci amb Alemanya sobre la pau,
consolidada 1918.

A partir de 1918 el partit bolxevic es va denominar
Partit Comunista de l Uni Sovitica i va haver de fer
front a una guerra civil (1918-1921).
Una lluita es va donar entre lExrcit Blanc integrat per
membres de lexrcit tsarista i per pagesos
benestants i els bolxevics que van crear lExrcit Roig
dirigit per Lev Trotski, que va aconseguir imposar-se.
1922 es va crear lURSS (Uni de Repbliques
Socialistes Sovitiques), un Estat federal que reunia
totes les nacionalitats de lantic imperi dels tsars.
LURSS es governava amb un Parlament (Soviet
Suprem) i un sol partit el PCUS, que controlava la vida
poltica.
Es tractava dun sistema autoritari, on lEstat i el
partit quedaven identificats i les institucions no eren
elegides democrticament. El nou sistema poltic es
justificava amb la Dictadura del Proletariat: el poder
era exercit pel PCUS, que representava al proletariat,
que era la majoria de la poblaci
5.- ELS FELIOS ANYS VINT.
5.1.- Deutes i reparacions de guerra.
Durant la Primera Guerra Mundial, els pasos
participants de la guerra havien tingut despeses
militars, que els va obligar a endeutar-se.
Els pasos europeus van patir molt perqu, tenien
una producci agrcola i industrial en retrocs i
van haver de fer front a uns prstecs i devaluaci
de les seves monedes.
A ms a Alemanya les reparacions de guerra els va
provocar la runa econmica.
Els principals pasos creditors eren els Estats Units
i el Regne Unit, i els mxims deutors van ser
Frana, Itlia i Blgica.


5.2.- Els felios anys vint: poca de prosperitat.
Els deutes i les reparacions de guerra va
condicionar levoluci econmica del mn, que entre
1919-1924 va patir un a crisis.
El pas ms afavorit va ser els Estats Units. Durant
la guerra va ser la que va distribuir aliments, armes i
productes industrials als aliats i va acumular la
meitat de les reserves mundials dor i el dlar es
converts en la moneda de canvi. Desprs de la
guerra va esdevenir la primera potncia econmica
mundial, desplaant a Regne Unit.
Entre 1925 i 1929 Estats Units viu lpoca de la
prosperity, on els salaris van augmentar ms que
els preus i per tant tamb el consum privat.
Laugment del consum de les famlies va comportar el
creixement de la producci empresarial i dels
beneficis.

La prosperitat nord-americana era artificial perqu el
model americ es basava en la compra a terminis =
comprar sense tenir diners.
A ms lagricultura americana es trobava en una
pssima situaci, perqu molts grangers havien
demanat prstecs per comprar noves terres i
mquines durant el moment de prosperitat durant la
guerra (venta als pasos en guerra).
Per acabat el conflicte, les exportacions baixen i el
mercat interior no pot absorbir la producci. Davant
els acumulaci destocs els preus dels productes
agrcoles van baixar, i va suposar la prdua de
terres. Molts van emigrar a les ciutats per la manca
de treball els enfonsa en la marginalitat.

5.3.- El crac de 1929.
La prosperitat americana es va interrompre
sobtadament el 24 doctubre 1929, quan la borsa de Nova
York va experimentar una forta davallada, un descens
de les cotitzacions a un nivell molt baix.
Els petits estalviadors que havien invertit els seus
diners en borsa van quedar arrunats.
El pnic es va apoderar dels nord-americans, que van
anar a les oficines dels bancs per retirar els seus
estalvis.
Mesos desprs els estocs industrials es van acumular i
els preus van baixar considerablement, aquesta
manca de vendes i del preu de les accions va fer que
moltes empreses i bancs haguessin de plegar.
Conseqncia latur creix considerablement, lany 1933
hi ha tretze milions de nord-americans aturats i sense cap
prestaci.

La crisis es va propagar a la resta del mn, perqu els
bancs nord-americans van retirar els capitals
dipositats als bancs europeus i les empreses
americanes van reduir les seves inversions en
aquests pasos.
Les importacions americanes van caure i va
comportar que el comer mundial pats una recessi,
i aix contribuir a la difusi mundial de la crisis.

5.4.- Gran Depressi dels anys 30.
Pasos exportadors de 1a matries/aliments vendes
(Brasil, Xile, ndia,Malisia, Argentina,ustralia) aix
suposa:
de lactivitat indstrial i de la despesa familiar =
a Tancament dempreses i Atur.
Els pasos ms afectats sn els que tenen una economia
basada en la INDUSTRIA com: EUA, Regne Unit,
Alemania.
5.5.- Nou Pensament Econmic.
Pensament vigent s el liberalisme econmic= Adam Smith.
1. Preu del mercat ve determinat per oferta/demanda.
2. No intervenci de lESTAT en economia.
3. El motor econmic s lobtenci del mxim benefici.
Davant aix els pasos es van limitar a reduir la despesa
pblica, restringir les importacions de productes
estrangers, mantenir el valor de la moneda.


John Maynard Keynes formula una estratgia=
Estat assums directament la direcci de les
inversions amb la inversi de capital en obres pbliques
aix donar com a resultat.
Estat inversi en obres pbliques= Revitalitzaci empreses
Creaci de llocs de feina.
Disminuci datur = + salari = + Consum
La Recuperaci de la inversi = Impostos indirectes (treballador /
empreses)
Impostos directes Consum.







5.5.- Regne Unit i Frana.
Mesures del Regne Unit per acabar amb la crisis.
1. Devaluaci de la moneda per afavorir les exportacions
2. Acords DOTTAWA= preferncia en comer amb les
colnies britniques com Canad, Austrlia, ndia etc...
Mesures de Frana per acabar amb la crisis.
1. Devaluaci de la moneda.
2. Millores per augmentar els ingressos de les famlies
pageses.
3. Millores socials com = Reducci de la jornada laboral.
Increment dels salaris.
Vacances pagades.

5.6.- EUA i New Deal ( Nou Repartiment).
New Deal s un programa de mesures contra la
crisis de Franklin Delano Roosevelt, que defensava la
intervenci de lEstat en economia.
Consisteix en :
1. Revisi del sistema bancari i borsari = obligaci de
facilitar prstecs amb interessos baixos per facilitar la
ampliaci o creaci de negocis.
2. Agricultura: mesures radicals com la destrucci de les
collites per provocar un increment dels preus agraris, i
recuperar aix les rendes dels agricultors.
3. Devaluaci de la moneda en un 41 % per afavorir les
exportacions.
4. Contra lAtur = Augment de les subvencions/subsidis.
Programa docupaci juvenil de repoblaci forestal.
Facilitar a les empreses la creaci de llocs de feina.
Programa dobres pbliques.


6.- ASCENS DELS NACIONALISMES.
6.1.- URSS
6.1.1.- De Lenin a Stalin.
El 1924 va morir Lenin i la seva mort va plantejar un
problema successori amb dos candidats, TROTSKI i
STALIN, enemics i amb dos postures diferents:
1. TROTSKI: volia exportar la revoluci i fer-la esclatar a
altres pasos.
2. STALIN: volia la construcci dun pas socialista nic i
convert a lURSS en una gran potncia bressol de les futures
revolucions.
Trostski era el dirigent comunista ms ben preparat, per
Stalin era secretari del Partit Comunista i va utilitzar el
seu crrec per consolidar el seu poder dins lEstat.
1929 Trostski va ser expulsat de lURSS i 1940 assassinat
a Mxic per ordre de Stalin. Els seus seguidors van fundar
un partit nou La Quarta Internacional.

6.1.2.- La Dictadura de Stalin.
Des de 1928 fins la seva mort 1953 Stalin va imposar
una dictadura totalitria on es va oficialitzar el culte a
la seva persona amb esttues i cartells.
Es va viure una forta repressi policial, tant a
persones oposades al comunisme com dintre del partit.
Entre 1933-1938 es donen aquestes purgues on van ser
executades +- 300.000.000 i 3.000.000 destinats a
camps de concentraci o GULAGS. Eren acusats de ser
seguidors de Trotski o de voler restablir el capitalisme.
6.1.3.- Planificaci econmica.
Alhora que es generava aquesta dictadura a lURSS es viu
un perode de gran creixement industrial perqu des de
1928 Stalin va implantar la Planificaci Econmica basada
en Plans Quinquennals = lEstat marca els objectius
econmics que shavien dassolir.


El primer pla quinquennal 1928-1933:
a) Collectivitzaci de la terra: la petita propietat de la
terra va desaparixer i sestableixen els KOLHOZOS=
Grangers, on la terra era propietat collectiva dels
pagesos que hi treballaven. Cada granja havia de
lliurar a baix preu a lEstat la majoria de la producci i
comercialitzar lexcedent, si hi havia. Per aix els petits
propietaris rurals i els mitjans o KULAKS es van
oposar a aquesta collectivitzaci i van acabar en
camps de treball.
b) Sobre industria, la creaci duna indstria pesant
(acer-carb-petroli-electricitat)
El segon pla quinquennal 1933-1937 vol
lautosuficincia de lURSS.
El tercer pla quinquennal 1937-1943 vol elaborar una
poderosa industria de guerra.
En resum lURSS va incrementar la seva capacitat
industrial, per a costa de unes condicions de vida
dolentes de la poblaci i sense possibilitat de protesta.
6.2.- EL FEIXISME ITALI.
6.2.1.- Mussolini i el feixisme itali.
Segons el tractat de Londres 1915 on Frana i Regne Unit
van prometre a Itlia en cas de victria, compensacions
territorials al Nord dItlia, a lAdritic i a lfrica. Per
noms va obtenir petits territoris, el Trentino, stria i
Trieste. Per aix els italians es van sentir decebuts.
Benito Mussolini, antic militar socialista,
excombatent, va connectar amb els antics combatents
decebuts i sense feina i al 1919 va crear un
agrupament feixista els fasci de combat, que desprs
evoluciona al Partit Nacional Feixistes de 1921.


6.2.2.- La presa de poder.
Itlia viu un moment de crisis econmica amb
indstries inutilitzades i deute extern elevat. Un
augment del cos de vida i molts obrers en atur.
Va generar una crispaci social que es va plasmar en :
1. Obrers van fer moviments vagustics reivindicant
millores salarials.
2. Pagesos pobres demanen terres i ocupen terres.
Aix va despertar por als empresaris, que veien possible
una revoluci semblant a la russa. Per aix molts
empresaris van comenar a finanar aquest partit feixista
perqu senfronts amb ls de la violncia als
sindicalistes socialistes i comunistes. Mes tard tamb
suniran les classes mitjanes per garantir lordre.
Mussolinni va aprofitar la inestabilitat poltica
existent per organitzar la Marxa sobre Roma al 1922,
que va impressionar al rei i el va nomenar cap del
govern.

6.2.3.- LEstat feixista.
Desprs de guanyar les eleccions de 1924, Mussolini va
anunciar la instauraci dun rgim autoritari. On
lEstat i el Partit Nacional Feixista van quedar
totalment identificats. A ms es va atribuir plens poders i
es va fer nomenar DUCE= el CAP.
Les mesures principals de la dictadura.
1. Persecuci de loposici al rgim, van ser empresonats i
deportats.
2. Econmicament va modernitzar Itlia amb la millora de
lagricultura, conversi de terres ermes a cultivables,
construcci dautopistes i ferrocarrils. Creaci dun
sector industrial pblic.
3. Prohibici de partits i sindicats.
4. Potenciaci de la natalitat.
5. Legislaci social de protecci al treballador en cas
daccident, malaltia i vellesa.
6. Adoctrinament del jovent amb associacionisme infantil i
juvenil.
6.3.- EL NAZISME ALEMANY.
6.3.1.- Republica de Weimar.(1919-1933)
La nova repblica alemanya va haver de fer front a una
situaci molt crtica derivada de les conseqncies del Tractat
de Versalles i les reparacions de guerra.
6.3.2.- El nazisme.
Acabada la guerra, Alemanya com Itlia, els excombatents
eren un sector social nombrs, decebut i desocupat.
Adolf Hitler va ingressar en un petit partit, el Parit Obrer
Alemany, on aviat es convertir en el seu mxim dirigent.
Ideologia del partit:
1. Rebutjava el tractat de Versalles.
2. Demanava el rearmament.
3. La uni amb ustria.
4. La participaci dels obrers en els beneficis
empresarials.
5. Defenia un antisemitisme.


El partit de Hitler es va denominar Partit Obrer
Nacionalsocialista Alemany o partit Nazi, va
organitzar un cop destat 1923 que no va tenir xit i
Hitler va ser empresonat.
Per arran del crac del 1929 i les seves conseqncies
com el retorn del capital nord-americ invertit a
Alemanya, va provocar la fallida de moltes empreses i
bancs alemanys i laparici dun elevat atur.
Hitler va saber aprofitar aquests descontent popular
i el partit nazi es va convertir en majoritari del
Parlament i Hitler va ser nomenat Canceller 1933.
Com a Itlia els nazis van aprofitar el poder per
instaurar una dictadura on Hitler es va proclamar
FHRER= CONDUCTOR, cap indiscutible.

6.3.3.- El III Reich.
La dictadura de Hitler es va caracteritzar per la seva
extrema duresa. El nou rgim o Tercer Reich, era una
dictadura totalitria, que controlava tots els
aspectes de la vida dels alemanys.
1. Es van prohibir tots els partits.
2. El funcionariat va ser depurat.
3. La policia poltica, Gestapo, perseguia les persones
considerades desafectes al rgim. Moltes van ser
tancades en camps de concentraci.
4. Carcter racista i antisemita. On els jueus eren
considerats una raa inferior i acusats de ser
responsables de la decadncia dAlemanya.
Amb les lleis de Nuremberg 1935, van ser despossets
de la ciutadania alemanya=
1. Els van negar lexercici de certs oficis.
2. Prohibici del matrimonis entre alemanys i jueus.

La violncia contra els jueus va arribar al mxim
amb la nit del 9 de novembre 1938 la nit dels vidres
trencats, quan els militars nazis van assaltar els
barris jueus i van assassinar centenars de persones.
Tot i que el pitjor encara faltava per arribar amb la
Segona Guerra Mundial i els camps dextermini.
Des del govern Hitler va impulsar una reactivaci
econmica amb:
1. La realitzaci dobres pbliques.
2. La potenciaci de la indstria armamentista
(submarins, avions i tancs)
3. La imposici dun model de desenvolupament
autrquic o autosuficient. Perqu no hi hagus
dependncia econmica de lexterior.
Lxit de la seva poltica econmica va estar en la
reducci de latur per:
1. Lextensi del servei militar obligatori.
2. La creaci de llocs de treball en la burocrcia de
lEstat.
3. La creaci de la indstria armamentista.