(r)

265



El cas Handke
Una conversa sense cap contemplaci
Louise L. Lambrichs
Palma, Lleonard Muntaner, 2009
1



Le nettoyage ethnique, documents sur une idologie serbe? S, s clar. El
vaig llegir just quan es public a Pars. Va ser molt important per saber qu
hi havia darrere dels atacs de les tropes de Milosevic, a linici de la guerra.
Enmig de la confusi informativa, ens donava claus per copsar els motius
del que sanomenava neteja tnica, i entendre que era un pla de genocidi
articulat, amb fonaments terics i dut a terme metdi

No, reconec que les meves primeres lectures de Handke sn dels anys de la
guerra de Bsnia. No en vaig fer mai una lectura ingnua. Cada lector t la
seva histria: per a mi els textos de Handke Tarda dun escriptor, primer, i
tot seguit Un viaje de invierno a los ros Danubio, Sava, Morava y Drina o
Justicia para Serbia, etc. sn dentrada textos dun collaboracionista, un
cmplice de Milosevic, i aix els vaig llegir. Per el teu llib

Ras i curt: el que ms minteressa de Hanke s lanlisi que en fas. El cas
Handke s un llibre llumins. Has de pens

Perqu illumina tamb el negacionisme daqu.

El daqu i el dara. El negacionisme en present. El dara mateix, amb
Karadzic assegut al tribunal de lHaia. A mesura que anir creixent la talla
del monstre als nostres diaris i pantalles, sespessir encara ms la boira
que cobreix la memria del genocidi i la responsabilitat europea. Has vist

No parlo noms en termes generals, no. Em refereixo al negacionisme dels
escriptors, tamb. Estic del tot dacord amb tu. Deixam que busqui la cita:
Considero que lescriptor est comproms al mil per cent en la seva paraula
i ens els seus es

1
Traducci de J osep Maria Llur i J oana Mas, amb un annex de Louise L. Lambrichs tradut
per Dolors Udina i un epleg de Simona Skrabec.
El cas Handke

266
Espera. Citar-te s un bon punt de partida per saber de qu parlem. No pa-
teixis, cites breus: Arriscar-se a defensar una causa poltica, quan ss un
escriptor, exigeix un enorme treball extraliterari. Es tracta de vida i mort, al
cap i a la fi, i de justcia. Dintentar que triomfi el partit menys injust, oi?

No, tequivoques. Vaig tornar a Barcelona just a linici de la guerra, la tardor
del 1991. Recordo que el primer diari que vaig comprar en arribar a Barce-
lona narrava la caiguda de Vukovar. Per volia llegir encara una altra ci

Tampoc, tampoc. No tens en compte lespecificitat catalana. Per aix s tan
important que el teu llibre shagi tradut al catal. Vam viure un fenomen ex-
traordinari, una presa de conscincia pblica i social com enlloc dEuropa.
No es tracta noms de dotzenes, de centenars de voluntaris als camps de
refugiats, o de lacollida de refugiats de guerra a Catalunya. Ni de les asso-
ciacions mltiples amb estructura internacional, que tenien capacitat dac-
tuar sobre el terreny. No: arribrem al moment en qu cada setmana, els
dilluns, en dues-centes places majors de ciutats i pobles de Catalunya hi ha-
via concentracions silencioses de ciutadans que encenien espelmes per les
vctimes del que els diaris anomenaven neteja tnica, amb ple recolzament
dels ajuntaments i les organitzacions civils i tamb del govern de Catalunya.
Barcelona cre un pla dactuaci sense precedents: un nou districte de la
nostra ciutat, lonz, no era altre que Sarajevo, a travs del qual es coordi-
naven tota mena daju

No, no, no es limitava a lhumanitarisme tou, a lenviament de mantes i sacs
darrs per fer callar les vctimes i no escoltar-les,

Tou no: el setge de Sarajevo desvetll una memria ciutadana molt reprimi-
da, la dels bombardeigs de Barcelona. La de la Guerra Civil. La de la re-
pressi brutal del franquisme. No era tou, no, per era desarticulat. Poltica-
ment, diplomticament mut. Paradoxal. Desconcertant. I els escriptors, en
un sentit molt ampli, en van ser respons

Tamb, tamb. No mexcloguis, perqu comparteixo la teva memria. Tu i jo
recordem, durant aquells anys, tot el 1992, el 1993, el 1994, recordem b el
discurs de lequidistncia, les agncies de notcies que no volien donar ra
duna matana dels exrcits de Milosevic si no podien equilibrar-la amb
algun crim de les forces de Crocia o de Bsnia, la manera com sinfiltrava
pertot la propaganda srbia de guerra, recolzada per lactuaci prosrbia
decidida de Miterrand (i rere seu de Felipe Gonzlez), el clima general dels
mitjans que

Lectora 16 (2010) (r)

267
Espera. No hi estic dacord. A tot Europa no. No fabulo: hi hagu una espe-
cificitat catalana. Un nic exemple perqu vegis que no faig volar coloms.
J ust desprs de la matana de Srebrenica, poc abans de la vergonya dels
acords de Dayton, hi hagu una concentraci poltica sense precedents a
Europa: el president de Catalunya, el del parlament catal i lalcalde de la
capital recolzaren pblicament un manifest que deia: Aix no s una guerra,
aix s un genocidi, planificat, dut a terme amb els mitjans militars dun gran
exrcit. On, digues, en quin altre lloc dEuropa sesdevingu res de sem-
blant? Enlloc! Com sin hauria estat possible que els cascos blaus holan-
desos deixessin fer a les tropes de Mladic i Karadzic a Srebrenica? Com,
que, una rere laltre, caiguessin les zones de seguretat que el malaurat
Mazoviecki havia arrencat des de lONU? Com podrem ha

No: tots tres eren muts. El president del pas i el del seu parlament, i lalcal-
de de la capital, tots tres van callar en un acte pblic. Qui parlava era un re-
presentant de lalt comandament per als refugiats de lONU, i un representat
de les organitzacions que havem convocat la concentraci, per els tres
mxims representants poltics del pas callaven al seu darrere, recolzant,
dient amb la seva presncia que el govern i el parlament sostenien el movi-
ment social, que calia aturar com fos el genocidi... Per muts, irremissible-
ment muts en una plaa de Sant J aume plena de gom a gom, i el pitjor va
ser que

Tu potser ho entendrs: som un pas que s i no s. Els dirigents poltics ca-
talans no gosaven contradir pblicament la poltica oficial espanyola, segur
que van rebre pressions que els superaven, no podien o no gosaven poder
parlar, tot i que les seves administracions recolzaven un moviment social
que contradeia del tot la poltica espanyola. Amb les mans actuaven, amb
tot el cos eren presents pblicament denunciant el genocidi, per muts. El
mutisme de llavors preparava el silenci dara. Qu pot haver-hi de ms pa-
radoxal, que un president que sadrea al seu pas i quan obre la boca fa
silenci?

Ens result impossible. Vam fracassar. Vam ser, en aquest petit mbit del
debat intellectual, derrotats. Des del principi de la guerra jo em vaig vincular
al Comit Vukovar-Sarajevo de Pars. Vam traduir els articles de Bogdan
Bogdanovic, lantic alcalde de Belgrad que tan b analitzava les arrels de la
violncia srbia, i de qui tu parles amb molt dencert a El cas Handke com
dun intellectual exemplar. Des del PEN catal vam fer venir Annie Le Brun
a Barcelona el 1993, quan public Els assassins i els miralls. Vam participar
en sessions amb escriptors eslovens, croats, bosnians i dissidents serbis a
Eslovnia. Vam anar a un congrs a Dubrovnik per denunciar lagressi.
Va ser en va? Vam arribar a compilar un llibre amb textos de Finkielkraut,
de Karahasan, de

El cas Handke

268
La victria pstuma de Hitler. Aquest nera el ttol. Finkielkraut estava parat
que mhaguessin deixat titular aix un llibre sobre la guerra de Bsnia. Deia
que a Pars hauria estat un gran escndol. Recordes la frase, oi? Va ser
Marek Edelman, lheroi jueu, supervivent de la insurrecci del ghetto de Var-
svia, qui va dir La guerra de Bsnia s la victria pstuma de Hitler. El
que no percebia Finkielkraut s que aquell llibre es public pel comproms
personal de leditor, amic meu. Va vendre ledici sencera en menys dun
any. Per hagu de negociar fort i acab publicant fora de collecci aquell
recull dassaigs poltics que feien veure clarament qui havia iniciat la guerra,
els fonaments terics de la neteja tnica redactats per lAcadmia de la
Cincia i les Arts de Belgrad, la covardia dEuropa i dels negocia

No, en absolut.

Mho pregunto. Em pregunto quina conscincia ha quedat dels testimonis
catalans del genocidi. En tot cas, s una conscincia que no va ser articu-
lada polticament, o ho va ser duna manera estranya, inconsistent, que pre-
parava el negacionisme dara. Fins i tot lexemple admirable de Barcelona i
el seu districte onz va arribar a escenes absurdes a causa de les claus de
lanlisi pol

s la carta robada. s un dels fragments que ms mha emocionat del teu
llibre. El relat dEdgar Allan Poe s llumins: el criminal amaga el crim po-
sant-lo a la vista de tothom. Com pots ser tan claravident? Has estat mai
a la plaa de Sant J aume? La recordes? Mirant amunt, cap a la catedral, hi
ha el palau de la Generalitat, el govern de Catalunya. S? Si et gires, a lal-
tra banda, mirant a mar, hi tens lAjuntament de Barcelona. Et situes?
Doncs b, llegint el que escrius sobre La carta robada de Poe, el text intro-
bable perqu s a la vista de tothom, vaig imaginar-me clarament els dos
palaus, el de la Generalitat i el de lAjuntament, coberts per sengles anuncis.
S, exactament, com fan ara quan una casa s en obres i cobreixen la faa-
na sencera amb un anunci qualsevol: de texans, de perfum, de telfons m-
bils... Doncs ho vaig veure ntidament, com si fos un somni. Si mires la faa-
na de la Generalitat (no tatabalo amb el desconcert de la poltica catalana)
pots veure un anunci que la cobreix de cap a peus i que diu: Aquest pas ha
estat testimoni del genocidi a Bsnia i no ns conscient. Si et gires, el text
de lanunci que cobreix lAjuntament s ms breu: Aquesta ciutat tamb.

No, crec que no tenim grans figures del negacionisme. s fora difs. Per
Handke i lanlisi que fas del seu cas permeten sens dubte repassar la
premsa daquells anys, les opcions de cada diari, cada crtica de cinema, ca-
da crnica social Handke com a revelador. Handke avala el negacionisme
per, en fer-ho, tamb lillumina, el revela: el teu llibre s un punt de part

Lectora 16 (2010) (r)

269
Depn. Quan afago un llibre no penso noms en qui lescriu. El cas Handke
s importantssim tamb per la manera com la teva veu arriba a nosaltres.
Surt en una bona collecci de leditorial Lleonard Muntaner. La traducci de
J osep Maria Llur i J oana Mas s molt acurada. Fixat en les notes afegi-
des al teu text, tan aclaridores. Lannex de Simona Skrabec, amb la subtil
recerca de la filiaci de Handke amb Ingeborg Bachmann, mha deixat asto-
rat, t frases Deixam que ho busqui Aqu: La construcci duna identi-
tat utpica, lliure de qualsevol responsabilitat histrica, s el lligam damistat
entre Peter Handke i Slobodan Milosevic. El poeta i el dictador shan retro-
bat en la necessitat de reescriure el passat, dadequar-lo a la seva ne-
cessitat malaltissa de semblar innocents. Podrem emmarcar aquesta frase
i comenar a escriure, a partir della, la histria europea dels catalans.

No. Al contrari. Em deixes que llegeixi laltra cita teva? Perqu precisament
que siguin ells Arnau Pons, el director de la collecci, J osep Maria Llur,
J oana Mas, Simona Skrabec qui thagin bolcat al catal s Com tho
puc dir? Tu, com a jueva i com a bona coneixedora dels negacionismes,
saps prou que ning no sap preveure don pot sorgir un doll de memria his-
trica, un revulsiu crtic que inici un procs. Doncs, amb el llibre a les mans,
em penso que b podria comenar per aquestes pgines. Sn un sorgiment
inesperat. Qui sap si

Calla, calla, ja ho s que hi ha la responsabilitat dels lectors, per deixam
llegir la teva cita sobre la responsabilitat dels escriptors: Per la meva banda,
et dir la manera com ho percebo avui. Ms enll de Handke, magradaria
arribar a fer pensar. Pensar qu s la creaci literria, pel fet que aquesta
no noms s necessria sin vital; pensar qu s un escriptor i qu s el
que fa; tamb pensar qu vol dir, per a un escriptor, el comproms poltic, la
responsabilitat que pren quan fa aquest salt, i el que suposa aquest treball.
El mateix Handke aborda la qesti, si ho recordes, quan es pregunta si
lescriptor no s el testimoni ms sospits. Per no va ms enll. No hi apro-
fundeix. Tot i aix, penso que sobre aquest tema hi hauria moltes coses a
dir. Te nadones,

No, tens ra, tampoc ara no tenim temps per esgotar el tema.

Una de teva i una de meva, dacord. Comences tu. Pregunta.

s una histria llarga. Vaig anar a Dubrovnik labril del 1993, a un congrs
del PEN internacional. Hi vaig prendre la paraula. Hi vaig denunciar la-
gressi srbia i la complicitat dalguns escriptors membres del PEN serbi en
aquella guerra. I vaig perdre, vull dir que els escriptors catalans federats al
PEN vam quedar en minoria, vam ser derrotats per la fora dels que, arreu
dEuropa, no volien prendre partit. Vist ara, amb tota la feina que ha fet el
El cas Handke

270
Tribunal Penal Internacional, amb el record de la caiguda de Milosevic, pot
semblar mentida, per tu recordes b la confusi intellectual daquells anys.
Vam fracassar, i som hereus daquell fracs. s per a mi una histria amb
moltes ramificacions, perqu seixanta anys abans, el 1933, un gran poeta
catal, J osep Vicen Foix, va participar a un congrs del PEN, tamb a
Dubronik, en el qual s que van aconseguir expulsar del PEN els escriptors
alemanys vinculats als nazis. Fins i tot van haver de repetir

Dacord, ara em toca a mi: don et sorg la idea descriure aix aquesta
Conversa sense cap contemplaci, benvolguda Louise, descriure tot es-
borrant les preguntes de linterlocutor, fent que fos absent, que ni en recone-
gussim la figura? s un prodigi destil. s un miracle. Un exercici franc
dhumilitat i veritat. Un gest dhospitalitat al lector que, al cap de dues pgi-
nes, a cada vegada que, desprs de les teves paraules svies i abrandades
(i sovint interrompudes en sec per la vehemncia de la conversa), quan apa-
reix el blanc del paper sadona que sorgeix la llibertat de pensament, i deixa
que flueixin espontnies les preguntes, i entra en la conversa amb tu amb
una facilitat per la qual si no em talles abans per contestar-me i tenir tu
lltima paraula noms et puc donar les gr


CARLES TORNER
Institut Ramon Llull