Coneixement Del Medi

Coneixement
del medi
REFOR I AMPLIACI 5 PRIMRIA
Fitxes de Refor
Fitxa 1 La cllula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 2 Teixits, rgans, aparells i sistemes . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 3 Bacteris, fongs, algues i protozous . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 4 Els grups de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Fitxa 5 La fotosntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6 La reproducci sexual en les plantes . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 7 La reproducci asexual en les plantes . . . . . . . . . . 9
Fitxa 8 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 9 Les relacions entre els ssers vius . . . . . . . . . . . . . 11
Fitxa 10 Les persones i el medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 11 La protecci del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 12 Les capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 13 Lescora terrestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 14 Lenergia interna de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 15 Les roques de lescora terrestre . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 16 El sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Fitxa 18 Lexploraci de lespai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Fitxa 19 La matria i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . 21
Fitxa 20 Les mescles i les substncies pures . . . . . . . . . . . . 22
Fitxa 21 Els canvis destat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Fitxa 22 Canvis qumics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 23 El moviment i la velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 24 La fora de la gravetat i el moviment . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 25 Les mquines simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 26 La Meseta Central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 27 Les muntanyes i les depressions . . . . . . . . . . . . . . 29
Fitxa 28 Les costes i les illes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 29 El relleu dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Fitxa 30 Els climes dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Fitxa 31 El clima mediterrani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 32 Els climes ocenic, subtropical i de muntanya . . . 34
Fitxa 33 Els rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 34 Els vessants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Fitxa 35 Els vessants fuvials dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Fitxa 36 Aiges superfcials i aiges subterrnies . . . . . . . 38
Fitxa 37 La poblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 38 La poblaci dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 39 La poblaci i les activitats econmiques . . . . . . . . 41
Fitxa 40 Els serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Fitxa 41 Lorganitzaci territorial dEspanya . . . . . . . . . . . . . 43
Fitxa 42 Les institucions dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Fitxa 43 La prehistria. El paleoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 44 El neoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 45 Ledat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 46 Ibers, celtes i colonitzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Fitxa 47 La Hispnia romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Fitxa 48 El comenament de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . 50
Fitxa 49 El fnal de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 50 La vida a al-ndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Fitxa 51 La vida als regnes cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxes d'Ampliaci
Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
131975 _ 0001-0096.indd 1 17/7/09 08:59:14
Refor i ampliaci Coneixement del medi 5 s una obra collectiva concebuda, creada
i realitzada en el Departament de Primria de Santillana Educacin, S.L./Edicions Voramar, S.A.,
sota la direcci dEnric Juan, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori.
Illustraci: Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Digitalartis, Jos Santos i Bartolom Segu
Edici: Mar Garca Gonzlez i Ana Snchez-Ramal
Correcci: Laia Campos i Neus Vicens
2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
C/Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 131975
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua
propietat intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims
de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a
material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos
permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials
131975 _ 0001-0096.indd 2 8/7/09 16:01:44
3
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
Refor
1
Nom Data
La cllula
Tots els ssers vius estan formats per cllules.
Les cllules sn sacs molt xicotets plens dun lquid esps

i tenen diverses parts: la membrana, el nucli i el citoplasma.
Les cllules estan vives i fan les funcions de nutrici, relaci

i reproducci.
Recorda
1. Retola les parts de la cllula.
3. Escriu cllula animal i cllula vegetal segons que corresponga. Desprs, completa el text.
2. Digues a quina part de la cllula es refereix cada xiquet.
Les cllules animals i les vegetals es diferencien
Part que controla
el funcionament
de la cllula.
Serveix per a separar
la cllula
de lexterior.
Ac estan els
orgnuls, cadascun
amb la seua funci.
c

c

131975 _ 0001-0096.indd 3 8/7/09 16:01:44
4
Nom Data
Refor
2
1. Ordena del menys complex al ms complex.
4. Completa les oracions segents.
Teixits, rgans, aparells i sistemes
Els ssers pluricellulars, com els animals i les plantes, estan formats
per un gran nombre de cllules.
Les cllules que sn iguals sagrupen formant teixits.
La uni de diversos teixits per a treballar duna manera conjunta origina

un rgan.
Els rgans sagrupen per a formar sistemes i aparells.
Els sistemes i els aparells treballen duna manera conjunta per a formar
un organisme.
Recorda
2. Posa dos exemples de:
Teixits
c

rgans
c

Aparells
c

1.
3.
2.
4.
5.
Els sn ssers vius pluricellulars que salimenten

duns altres ssers vius.
Les sn ssers vius pluricellulars que

fabriquen el seu propi aliment.
3. Defineix amb les teues paraules qu s un organisme.
Un organisme s
aparell cllula rgan organisme teixit
131975 _ 0001-0096.indd 4 8/7/09 16:01:44
5
Nom Data
Refor
3 Bacteris, fongs, algues i protozous
Els fongs sn ssers pluricellulars; no es desplacen, per, a diferncia

de les plantes, no poden fabricar-se laliment sin que lhan dagafar
de lexterior, com els animals.
Els bacteris sn ssers unicellulars; la cllula s ms xicoteta

i senzilla que les cllules vegetals i animals.
Les algues i els protozous pertanyen al cinqu regne dssers vius.

Els protozous poden ser unicellulars o pluricellulars.
Recorda
1. Enumera els cinc regnes dssers vius.
1r
3r
2n
4t
2. Contesta les preguntes segents.
Per qu els bacteris sn els ssers vius ms xicotets que hi ha?
Don obtenen laliment els fongs?

3. Completa el text amb les paraules segents.
Els sn un regne dssers vius. Sn ssers
i la s ms senzilla que la de les plantes i la dels animals.
Les algues i els pertanyen al cinqu regne dssers vius;
els protozous poden ser unicellulars o
.
protozous pluricellulars unicellulars bacteris cllula
4. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Els bolets sn un tipus concret de fongs.
Tots els bacteris sn ssers pluricellulars.
Les algues pertanyen al regne dels fongs.
5
131975 _ 0001-0096.indd 5 8/7/09 16:01:44
6
Nom Data
Refor
4
1. Completa lesquema.
3. Completa el text amb les paraules segents.
Les plantes es classifiquen en plantes sense flors i en plantes amb flors.
Les plantes sense flors no tenen ni llavors ni fruit i es reprodueixen

mitjanant espores; nhi ha dos grups principals: les molses
i les falgueres.
Les plantes amb flors es reprodueixen mitjanant flors i llavors; hi ha dos

grups de plantes amb flors: les gimnospermes, que tenen llavors per no
tenen fruit, i les angiospermes, que tenen llavors i fruit.
Recorda
Els grups de plantes
Les i les sn dos tipus de plantes que es
reprodueixen sense necessitat de ; les , unes
cllules especials que poden originar

noves, els serveixen per a
reproduir-se. Les molses no tenen per a agafar laigua, per la qual
cosa viuen en llocs molt humits.
flors espores plantes arrel molses falgueres
2. Escriu davall de cada planta angiosperma o gimnosperma segons que corresponga.
Las plantes es
classifiquen en
plantes sense flors
131975 _ 0001-0096.indd 6 8/7/09 16:01:44
7
Nom Data
Refor
5 La fotosntesi
Per mitj de la fotosntesi les plantes transformen en aliment el dixid

de carboni que agafen de laire i laigua i les sals minerals que agafen
del sl, emprant lenergia de la llum solar.
La fotosntesi es produeix en les parts verdes de la planta, fulles i tiges,

on hi ha la clorofilla.
Durant la fotosntesi les plantes produeixen oxigen, que va a parar

a latmosfera.
Recorda
2. Contesta les preguntes segents.
3. Relaciona.
1. Escriu les paraules dels quadres on corresponga.
Les plantes, quan fan la fotosntesi?
Per on agafen les plantes les sals minerals del sl?
Qu s la clorofilla?
Vasos liberians
Vasos llenyosos
Saba elaborada
Saba bruta
estomes
llum solar
pls
absorbents
dixid de
carboni
131975 _ 0001-0096.indd 7 8/7/09 16:01:45
8
Nom Data
Refor
6 La reproducci sexual en les plantes
Les flors sn els rgans sexuals de les plantes. Tenen una part
masculina, formada pels estams, en els quals es produeix
el pollen, i una part femenina, que s el pistil, en linterior
del qual hi ha els vuls.
La pollinitzaci s el pas del pollen duna flor al pistil duna altra.

Desprs de la pollinitzaci es formen les llavors i el fruit.
Recorda
1. Completa amb els noms de les parts de la flor.
2. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals, i torna a escriure correctament les oracions falses.
3. Explica com duen a terme la reproducci les plantes segents.
Les plantes que pollinitzen pel vent produeixen molt poc pollen.
Els estams i el pistil estan envoltats per la corolla i el calze.
Les plantes pollinitzades per insectes tenen flors xicotetes i poc cridaneres.
131975 _ 0001-0096.indd 8 8/7/09 16:01:45
9
Nom Data
Refor
7
1. Relaciona i explica en qu consisteixen.
2. Raona i respon.
Moltes plantes es reprodueixen duna manera asexual i no hi intervenen
ni flors ni llavors. s per aix que fan servir sistemes diferents:
Estolons: sn tiges que creixen duna manera horitzontal damunt del sl

i cada cert espai produeixen arrels que originen una planta nova.
Rizomes: sn tiges subterrnies horitzontals que cada cert espai

produeixen tiges noves.
Tubercles: sn un tipus de rizoma engrossit que serveix a la planta

per a emmagatzemar aliments.
Les plantes que es formen per reproducci asexual tenen les mateixes
caracterstiques que la planta progenitora.
Recorda
La reproducci asexual en les plantes
3. Explica com aprofitem les persones la reproducci asexual de les plantes.
Estol:
Rizoma:
Tubercle:
Quines caracterstiques tenen les plantes que es formen per reproducci asexual?
Quines parts de la planta intervenen en la reproducci asexual?

1
2
3
131975 _ 0001-0096.indd 9 8/7/09 16:01:45
10
Nom Data
Refor
8
Un ecosistema s el conjunt format pels ssers vius i el medi fsic

que els envolta.
Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb

amb el medi.
El medi determina els ssers vius que poden viure en lecosistema

de la mateixa manera que els ssers vius poden modificar el medi
en qu viuen.
Recorda
Els ecosistemes
1. Completa les oracions.
2. Observa el dibuix i contesta
les preguntes.
Quins elements formen aquest ecosistema?
Quins ssers vius viuen en aquest ecosistema?

Podria viure una girafa en aquest ecosistema? Per qu?

De quina manera modifiquen aquest ecosistema els ssers vius?

Un ecosistema est format pels i pel que

els envolta.
Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el

.
Els ssers vius poden el medi en qu viuen.

131975 _ 0001-0096.indd 10 8/7/09 16:01:45
11
Nom Data
Refor
9
1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formen una cadena alimentria.
2. Posa dos exemples dssers vius que siguen:
3. Contesta les preguntes.
4. Completa el text amb aquestes paraules.
Dins dun ecosistema, uns ssers vius salimenten duns altres.

Les plantes sn els productors, ja que fabriquen el seu propi aliment.
Els consumidors sn tots els ssers que han de buscar laliment,
i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris.
Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant

cadenes i xarxes alimentries.
Recorda
Les relacions entre els ssers vius
Ara, escriu davall de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor
secundari
En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?
En un ecosistema mar, qui sn els productors?
Consumidors primaris
c

Consumidors secundaris
c

Consumidors terciaris
c

xarxes alimentries espcie
cadenes
En un ecosistema hi ha moltes diferents,
i una mateixa pot formar-ne part de diverses. Per aix,
per a representar ms b aquestes relacions sutilitzen alimentries.
131975 _ 0001-0096.indd 11 8/7/09 16:01:45
12
Nom Data
Refor
10
1. Enumera sis elements que formen part del medi ambient.
2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules.
3. Digues quines de les activitats que hi ha en la imatge modifiquen el medi ambient.
4. Explica per qu la prdua duna espcie animal o vegetal dins dun ecosistema
s un problema greu.
El medi ambient est format per tot all que afecta la nostra vida:
latmosfera, laigua, el clima, la resta dssers vius, etc.
Els ssers humans modifiquem el medi en qu vivim i podem

causar-hi problemes molt greus amb les nostres activitats, com
per exemple la contaminaci, el calfament global, la desforestaci
i la prdua de biodiversitat.
Recorda
Les persones i el medi
1.
2.
3.
4.
5.
6.
desforestaci urbanitzacions
combustibles clima
131975 _ 0001-0096.indd 12 8/7/09 16:01:45
13
Nom Data
Refor
11 La protecci del medi ambient
El nostre deure s protegir el medi ambient en qu vivim.

Hi podem contribuir estalviant aigua, electricitat i combustible,
depositant el fem i les deixalles en els llocs adequats i respectant
la flora i la fauna.
Les autoritats ajuden a la protecci del medi mitjanant la declaraci

despais protegits.
Recorda
1. Digues quines de les activitats segents serveixen per a protegir el medi ambient
i quines el perjudiquen.
2. Contesta les preguntes.
De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?
Quines activitats prohibiries per ajudar a protegir el medi ambient?

3. Explica qu s una espcie en perill dextinci.
131975 _ 0001-0096.indd 13 8/7/09 16:01:45
14
Nom Data
En la Terra es distingeixen diverses capes:
Geosfera: s la part rocosa del nostre planeta.

Es divideix en escora, mantell i nucli.
Hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta.
Atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire.

Les capes inferiors de latmosfera sn la troposfera i lestratosfera.
Recorda
1. Completa lesquema de les parts del nostre planeta.
Les capes de la Terra
Refor
12
2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements segents.
Laigua dun riu.

c

Les roques duna muntanya.

c

Laire que respirem.

c

3. On es troba la capa doz? Quina funci t? Explica-ho.
nucli
escora troposfera estratosfera
atmosfera geosfera mantell hidrosfera
5
6
131975 _ 0001-0096.indd 14 8/7/09 16:01:46
15
Nom Data
1. Observa els dibuixos i relaciona.
Lescora terrestre
Lescora terrestre est formada per roques.
Les roques es desgasten i es trenquen i les seues restes, amb lajuda

de lacci dels ssers vius, donen origen al sl.
En lescora terrestre tenen lloc els processos derosi, transport

i sedimentaci.
Recorda
Refor
13
Es trenquen
les roques.
Laigua sintrodueix per les
esquerdes de les roques.
Laigua es gela
i augmenta de volum.
Ara, explica com lacci de laigua de la pluja trenca les roques.
2. Ordena els processos segents.
3. Escriu un exemple en cada cas.
El vent transporta els materials erosionats.
Els materials se sedimenten a la falda de la muntanya.
El vent i laigua erosionen la muntanya.
Rius i torrents Vent Mar
Erosi
Transport
Sedimentaci
131975 _ 0001-0096.indd 15 8/7/09 16:01:46
16
Nom Data
1. Completa.
2. Completa amb el nom de les parts dun volc.
La Terra cont energia, que es manifesta en els terratrmols i els volcans.
Els terratrmols sn moviments bruscos de lescora terrestre.
Els volcans sn llocs en qu emergeix magma de linterior de la Terra.

Lenergia interna de la Terra
Refor
14
Escriu la paraula a qu es refereixen les defnicions segents.

Obertura de lescora terrestre per la qual

el magma de linterior de la Terra ix a lexterior.
c
Conducte pel qual puja el magma.

c

Magma que arriba a la superfcie.

c

Lloc en el qual sacumulen les roques

i les cendres al voltant del crter.
c
Recorda
La emmagatzema dins seu una gran quantitat denergia
que fa que la temperatura siga molt . Aquesta energia
fa que salcen les i que tinguen lloc fenmens
com els terratrmols i els .
Els sn moviments sobtats de lescora terrestre.
Un volc s una obertura de lescora terrestre per la qual
el de linterior de la ix a la superfcie.
131975 _ 0001-0096.indd 16 8/7/09 16:01:46
17
Nom Data
Les roques, segons lorigen, sagrupen en:
Magmtiques: soriginen a partir del magma.
Sedimentries: es formen a partir de restes daltres roques i dssers vius.
Metamrfiques: es formen per un augment de la pressi o de la temperatura.

Les roques de lescora terrestre
Refor
15
1. Completa la taula.
Tipus de roca
segons lorigen
Com es forma Exemple
3. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Algunes roques magmtiques es formen quan es refreda la lava.
La pissarra s una roca magmtica que es forma a partir de largila.
Els fssils sn restes dssers vius que es transformen en roques.
Les roques sofreixen transformacions i uns tipus de roques
es poden convertir en altres.
ROQUES SEDIMENTRIES
per exemple:
gres

a partir de restes
per exemple:
carb

a partir dacumulaci
per exemple:
calcria

a partir de substncies
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 17 8/7/09 16:01:46
18
Nom Data
1. Llig les defnicions i escriu el concepte a qu es refereixen.
El sistema solar est format pel Sol, els planetes, els planetes nans
i els cossos xicotets, que sn els asteroides i els cometes.
El sistema solar
Refor
16
Conjunt format pel Sol i tots els astres

que giren al seu voltant.
c
Astre gran esfric que gira al voltant

del Sol seguint una rbita.
c
Cos menut de forma irregular

que gira al voltant del Sol.
c
Astre gelat que gira al voltant del Sol

amb una rbita ellptica molt allargada.
c
SISTEMA SOLAR

Planetes interiors

Planetes exteriors

Planetes nans
3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Desprs, copials correctament.
Els meteorits sn cossos xicotets,
com grans de pols, que arriben
a la Terra i sincendien en xocar
amb latmosfera.
Les estreles fugaces sn cossos ms
grans que arriben a la superfcie sense
cremar-se del tot.
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 18 8/7/09 16:01:46
19
Nom Data
1. Completa aquesta taula sobre les caracterstiques del Sol.
Les estreles sn enormes esferes de gas que emeten energia

en forma de llum i calor.
Les constellacions sn grups destreles que es veuen prximes

en una regi del cel.
Les galxies sn agrupacions destreles, juntament amb pols i gas.

El sistema solar es troba en la Via Lctia.
Lunivers
Refor
17
2. s el mateix una constellaci que una galxia?
Explica les diferncies.
3. Completa el text.
Les sn agrupacions de milers o milions
destreles, juntament amb fragments de roca i gas. Segons
la forma poden ser ,
o .
El sistema solar es troba en una galxia espiral anomenada
. Nosaltres ens trobem en un
dels braos daquesta galxia, bastant lluny del centre.
EL SOL
Color Mida Lluminositat Brillantor
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 19 8/7/09 16:01:46
20
Nom Data
Lexploraci de lespai va comenar cap a 1950.
Els fets ms importants han sigut:
La posada en rbita del primer satllit artificial, lSputnik, en 1957.
El primer vol espacial dun astronauta, Jurij Gagarin, en 1961.
Larribada del primer sser hum a la Lluna, en 1969.

1. Completa lencreuat.
Lexploraci de lespai
Refor
18
1.
Nau no tripulada que es va enviar per a explorar el sistema solar (dues paraules).
2.
Vehicle espacial que senlaira i aterra com un avi.
3.
Planeta del sistema solar al qual shan enviat missions no tripulades.
4.
Cognom de la primera persona que va eixir a lespai.
5.
Satllit de la Terra al qual va arribar el primer sser hum en 1969.
6.
Vehicle espacial que eleva els satllits fins a lrbita desitjada.
7.
Nom de la nau que va arribar a la Lluna en 1969 (dues paraules).
8.
Cognom del primer astronauta que va trepitjar la Lluna en 1969.
1
c
2
c
3
c
4
c
7

c
5

c
6

c
8

c
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 20 8/7/09 16:01:46
21
Nom Data
Els cossos de lunivers estan formats per matria i la matria, per toms.
La matria t dos tipus de propietats:
Propietats generals, que sn comunes a tot el que est fet

de matria. Per exemple, la massa, el volum i la temperatura.
Propietats caracterstiques, que sn les que varien dunes substncies

a altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la duresa,
la densitat
La matria i les seues propietats
Refor
19
1. Escriu massa, volum o densitat segons corresponga.
La s la relaci entre la massa i el volum.
La indica la quantitat de matria que t un cos.
El s lespai que ocupa una certa quantitat de matria.
La i el sn propietats generals
de la matria.
La s una propietat caracterstica de la matria.

LA MATRIA
densitat
Propietats Propietats
litres o millilitres
es mesura en
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 21 8/7/09 16:01:47
22
Nom Data
1. Escriu V, si lafrmaci s verdadera, o F, si s falsa. Desprs, escriu correctament les
afrmacions falses.
2. Com separaries els components de les mescles segents? Tria el sistema
que cregues ms convenient i explica per qu.
La matria es pot presentar com a substncia pura o com a mescla.
Les mescles poden ser:
heterognies, si es poden distingir els components,
homognies, si no es poden distingir els components.

Per a separar les mescles sutilitzen mtodes diferents, per exemple:
filtraci, decantaci, separaci magntica o evaporaci.
Les mescles i les substncies pures
Refor
20
Totes les mescles estan formades per una substncia pura.
Totes les substncies pures sn mescles homognies.
Els aliatges sn mescles heterognies.
Mescla daigua i serradura.

Filtraci. Decantaci. Evaporaci.
perqu
Mescla doli i aigua.

perqu
Mescla daigua i sal.

perqu
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 22 8/7/09 16:01:47
23
Nom Data
1. Identifca cada canvi destat i localitzal en la sopa de lletres.
Quan la matria passa dun estat a un altre es produeix un canvi destat.
Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la condensaci,
la solidificaci, la sublimaci i la sublimaci inversa.
Els canvis destat
Refor
21
Pas de gas a lquid.

c

Pas de lquid a gas de forma lenta i a una

temperatura inferior a la debullici.
c

Pas de slid a gas sense passar per lquid.

c

Pas de slid a lquid.

c

Pas de lquid a gas de forma rpida

i sassoleix una certa temperatura
que s fxa per a cada substncia.
c
2. En qu consisteix la solidifcaci? Explica i escriu un exemple.
Q A S E R F N X U I S
N R D A U H J S L P
A F O S I S T X U V E U
C I B C A I G F B D B L
I S L Q E U A L W U M
D E A D B I S I E L T
N X M Z C L K E M R L C
S T E V A P O R A C I
G V C W R M L D C T C R
S A I S F A O T I I I A
M B X V T P N R
T C O N D E N S A C I
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 23 8/7/09 16:01:47
24
Nom Data
1. Qu s un canvi qumic? Explica-ho amb un exemple.
2. Observa aquestes dues situacions. Desprs, contesta.
Els canvis qumics o reaccions qumiques sn aquells en qu unes substncies
es transformen en unes altres de diferents.
Algunes reaccions qumiques sn loxidaci, la combusti, la fotosntesi
i la respiraci cellular.
Canvis qumics
Refor
22
Qu els ocorre als glaons de gel passat un temps?
s possible que laigua es convertisca en gel?
I el gel en aigua?
La fusta pot transformar-se en cendra?
I la cendra en fusta?
En quina daquestes dues situacions sha produt un canvi qumic? Per qu?
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 24 8/7/09 16:01:47
25
Nom Data
1. Contesta.
Els cossos estan parats o es mouen en lnia recta sense variar

la velocitat fins que actua una fora sobre ells.
La fora de fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena.
La velocitat indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula

dividint lespai que recorre el cos entre el temps que tarda.
El moviment i la velocitat
Refor
23
Qu fa que els cossos es moguen o saturen?
Qu indica la velocitat?
Recorda
2. Descriu el que passa en el dibuix.
moviment
fora
de fregament
3. Llig i resol.
Si un cotxe tarda 4 hores
en recrrer 300 quilmetres,
quina s la seua velocitat?
131975 _ 0001-0096.indd 25 8/7/09 16:01:47
26
Nom Data
1. Ratlla la paraula falsa i escriu desprs loraci correcta.
2. Dibuixa, en cada cas, les fetxes que representen la fora de la gravetat.
Desprs, explica qu passa en cada cas.
La gravetat s la fora que fa que els cossos siguen atrets cap a
la superfcie de la Terra.
La fora de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt
i accelera els que es mouen cap avall.
La fora de la gravetat i el moviment
Refor
24
La fora de fregament gravetat s la fora que fa que els cossos siguen

atrets cap a la superfcie de la Terra.
Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota

vaja cap amunt

avall .
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 26 8/7/09 16:01:47
27
Nom Data
1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les mquines segents.
2. Pinta segons la clau. Desprs, escriu el tipus de palanca que s.
Les principals mquines simples sn la roda, la politja,
el pla inclinat i la palanca.
La roda disminueix la fora de fregament.
La politja canvia la direcci duna fora.
La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces menors.

Les mquines simples
Refor
25
Palanca de Palanca de Palanca de
viranac al riccide ed al raof
rearzaitl nua scata antuzliti senym orfa
imisdiurn al aofr ed egarefmnt
realve causeaergr mprtena nemys ofar
c
Politja:
c
Palanca:
c
Roda:
c
Pla inclinat:
verd roig punt de suport fora
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 27 8/7/09 16:01:48
28
Nom Data
Al centre de la Pennsula est la Meseta Central, que s una mplia plana
elevada.
Les muntanyes de linterior de la Meseta sn les muntanyes de Toledo
i el Sistema Central, que divideix la Meseta en dos: la Meseta Nord i la
Meseta Sud.
La Meseta Central
Refor
26
MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA CENTRAL
Sistema
Meseta
Ara, completa el mapa amb el nom daquestes unitats de relleu.
O C E A T L N T I C
O C E
A T L N T I C
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
M a r
E
N
O
S
Ma r Cant br i c
0 110
Quilmetres
Escala
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 28 8/7/09 16:01:48
29
Nom Data
Les muntanyes i les depressions
Refor
27
Ara, completa el mapa amb el nom daquestes unitats de relleu.
O C E A T L N T I C
O C E
A T L N T I C
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
M a r
E
N
O
S
Ma r Cant br i c
0 110
Quilmetres
Escala
La Meseta est voltada per les muntanyes de Lle, la serradala Cantbrica,

la serralada Ibrica i Sierra Morena.
Fora de la Meseta estan la depressi de lEbre i la depressi del Guadalquivir,

i cinc serralades: el masss Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus,
el Sistema Mediterrani Catal i les serralades Btiques.
Recorda
Muntanyes que voregen
la Meseta Central
Depressions exteriors
a la Meseta Central
Muntanyes exteriors
a la Meseta Central
131975 _ 0001-0096.indd 29 8/7/09 16:01:49
30
Nom Data
1. Completa el mapa amb els noms segents.
2. Escriu el nom de les illes que formen part de cada arxiplag.
Espanya t una costa extensa que es divideix en: costa cantbrica,
costa atlntica i costa mediterrnia.
Les illes Balears es troben al mar Mediterrani i les illes Canries
a loce Atlntic.
Les costes i les illes
Refor
28
Arxiplag canari
Arxiplag balear
Mar Cantbric
Illes Canries
Oce Atlntic
Illes Balears
Mar Mediterrani
E
N
O
S
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 30 8/7/09 16:01:51
31
Nom Data
El relleu dEspanya est organitzat de la manera segent:
Al centre est la Meseta Central. A linterior de la Meseta

hi ha dues cadenes muntanyoses.
Al voltant de la Meseta hi ha quatre serralades.
Fora de la Meseta, hi ha cinc cadenes muntanyoses

i dues depressions mplies.
A ms, hi ha dos arxiplags i els territoris de Ceuta i Melilla,

al nord dfrica.
El relleu dEspanya
Refor
29
1. Completa el croquis amb els noms que hi falten.
P
I R
I N
E
U
S
Ceuta
ILLES CANRIES
E
N
O
S
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 31 8/7/09 16:01:51
32
Nom Data
A Espanya hi ha cinc tipus de climes:
Clima mediterrani tpic.
Clima mediterrani dinterior.
Clima ocenic.
Clima subtropical.
Clima de muntanya.
Els climes dEspanya
Refor
30
1. Pinta el mapa com sindica en la clau de color.
Taronja
Groc
Verd
Roig
Violeta
Clima mediterrani tpic.
Clima mediterrani dinterior.
Clima ocenic.
Clima subtropical.
Clima de muntanya.
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 32 8/7/09 16:01:51
33
Nom Data
1. Relaciona cada tipus de clima amb la zona dEspanya en qu es dna.
2. Explica com sn les temperatures i les precipitacions en cada cas.
El clima mediterrani tpic es dna a les regions prximes al mar Mediterrani.

Les temperatures sn suaus i les pluges, escasses.
El clima mediterrani dinterior t temperatures extremes, molt baixes

a lhivern i altes a lestiu. Aquest clima s propi de linterior de la Pennsula.
El clima mediterrani
Refor
31
Clima mediterrani
tpic
Clima mediterrani
dinterior
Escriu el nom de les comunitats autnomes en qu s propi cada tipus de clima
mediterrani.
Clima mediterrani
tpic
Clima mediterrani
tpic
Clima mediterrani
dinterior
Clima mediterrani
dinterior
Temperatures:
Precipitacions:
Temperatures:
Precipitacions:
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 33 8/7/09 16:01:52
34
Nom Data
1. Quin clima s? Llig i escriu el nom del clima al qual es refereixen
els textos segents.
2. Observa les temperatures i les precipitacions de cada un daquests grfcs
i escriu davall de cada un el nom del clima del qual sn caracterstics.
Al nord de la Pennsula es presenta el clima ocenic.

s un clima temperat i humit.
A les Canries hi ha clima subtropical, que s suau i sec.
A les zones amb ms altitud dEspanya es dna el clima de muntanya.

s un clima fred i amb precipitacions abundants.
Els climes ocenic, subtropical i de muntanya
Refor
32
Es dna al nord de la Pennsula.
Les temperatures sn suaus
per la proximitat del mar i les
precipitacions sn abundants.
s propi de les illes Canries.
s un clima amb temperatures
suaus tot lany i amb precipitacions
escasses.
Es dna a les zones elevades.
Les temperatures sn baixes
i les precipitacions sn molt
abundants, i als mesos dhivern
solen ser en forma de neu.
c

c

c

140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
170
160
150
140
130
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
40
30
20
10
0
C
30
25
20
15
10
5
0
C
20
15
10
5
0
5
C
30
25
20
15
10
5
0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 34 8/7/09 16:01:52
35
Nom Data
1. A quines paraules es refereixen les defnicions segents? Escriu-les.
2. Completa el dibuix amb les paraules segents.
Els rius sn corrents continus daigua que naixen a les muntanyes
i corren per un llit.
El recorregut que fa un riu s el curs i la quantitat daigua que porta
s el cabal.
Si el cabal no varia molt al llarg de lany, el riu s de rgim regular.
Si t variacions grans, s de rgim irregular.
Els rius
Refor
33
Recorregut dun riu des del naixement

fns a la desembocadura.
c
Via per on corre un riu.

c

Variaci que t el cabal dun riu

al llarg de lany.
c
Corrent continu daigua que naix

a les muntanyes i corre per un llit.
c
curs alt curs mitj curs baix delta
meandre afluent pant
curs
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 35 8/7/09 16:01:52
36
Nom Data
1. Observa el mapa dEspanya. Desprs, completal.
Un vessant s el conjunt de terres en qu els rius, barrancs i torrents
vessen les aiges a un mateix mar. A Espanya hi ha tres vessants:
al nord, el vessant cantbric; a lest i al sud, el vessant mediterrani;
i a loest, el vessant atlntic.
Els vessants
Refor
34
roig verd blau
vessant
mediterrani
vessant
cantbric
vessant
atlntic
Ara, pinta el mapa segons sindica.
R
I
U

M
I
O
RI U DUER
O
R
I U TA
J O
R
I U

E
B
R
E
RIU XQUER
RI U G U
A
D
I
A
N
A
R
I
U

G
U
A
D
A
L
QU
I VI R
RI U
S
E
G
U
R
A
R
iu
T
r ia
R
iu N
a
l
n
R
i u
N
a
rc
e
a
Ri u Ter
R
.
B
e
s
a
y
a
Ceuta
Melilla
0 120
Quilmetres
Escala
O C E
AT L N T I C
O C E A T L N T I C
M
a
r
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
M a r C a n t b r i c
Recorda
Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant mediterrani.
Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant cantbric.
Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant atlntic.

131975 _ 0001-0096.indd 36 8/7/09 16:01:52
37
Nom Data
1. Marca amb una X les respostes correctes.
2. Completa amb les dades del riu Xquer.
Els rius dEspanya formen part de tres vessants fluvials:
el mediterrani, amb rius de rgim irregular;
el cantbric, amb rius curts i cabalosos;
latlntic, amb rius llargs i bastant cabalosos.

Els vessants fluvials dEspanya
Refor
35
Els rius del vessant mediterrani sn:

molt cabalosos.
amb fort pendent.
curts i poc cabalosos.
Els rius de la Meseta:

sn els ms curts de la Pennsula.
pertanyen al vessant atlntic i sn els ms llargs de la Pennsula.
pertanyen al vessant cantbric.
Els rius del vessant cantbric sn:

curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim irregular.
llargs, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim irregular.
curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim regular.
A les Canries hi ha:

rius. barrancs. rambles.
Naixement:
Desembocadura:
Vessant:
Cabal:
Rgim:
Riu Xquer
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 37 8/7/09 16:01:53
38
Nom Data
Les aiges de la Terra es classifiquen en:
Aiges superficials, formades pels mars, els rius, els llacs

i els pantans.
Aiges subterrnies, que sn les que es filtren davall terra.

Aiges superficials i aiges subterrnies
Refor
36
1. Digues de quina paraula es tracta en cada cas i troba-la en la sopa de lletres.
Ara, amb les lletres sobrants descobreix com poden ser les aiges de la Terra.
L E S A I G E S D
E L L A C L A T L E
R A R A E S P O L D
E Q N C L A S S A I
F I C A R E N C A
I G E S S U U P
E F P A N T R N F
I E C I A L S I A A
I R G O C E E S
S U B T E R R N I
E S G L A C I A L S
Recorda
Gran extensi daigua dins dun continent

que est voltada de terra per totes parts.
c
Lloc tancat en qu, mitjanant una presa,

semmagatzemen les aiges dun riu o rierol.
c
Acumulaci daigua subterrnia.

c

Llac de dimensions redudes.

c

Gran extensi daigua marina.

c

Tipus de llacs que shan format

per lerosi del gel.
c
131975 _ 0001-0096.indd 38 8/7/09 16:01:53
39
Nom Data
La poblaci absoluta s el nombre total de persones que viu

en un territori.
El creixement natural s la diferncia entre el nombre dels habitants

que naixen o natalitat i el nombre dels que moren o mortalitat.
El creixement migratori s la diferncia entre el nombre

dels immigrants que arriben i els emigrants que sen van.
La densitat de poblaci s el nombre total dhabitants que viu

en cada quilmetre quadrat.
La poblaci
Refor
37
1. Explica el signifcat daquestes paraules.
2. Observa com es calcula la densitat de poblaci.
La densitat de poblaci dAndorra s 147 hab./km
2
.
Natalitat
c

Emigrant
c

Creixement natural
c

Ara, calcula la densitat de poblaci dels llocs segents.
Superfcie
(km
2
)
Poblaci (nombre
dhabitants)
Densitat de poblaci
(hab./km
2
)
Espanya 504.783 46.000.000
Equador 275.830 3.000.000
Romania 237.500 21.800.000
Superfcie
(km
2
)
Poblaci (nombre
dhabitants)
Densitat de poblaci
(hab./km
2
)
Andorra 453 66.900 66.900 : 453 = 147
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 39 8/7/09 16:01:53
40
Nom Data
1. Llig el text segent i explica per qu s incorrecte.
2. Completa amb el nom de dues provncies en cada cas.
La poblaci dEspanya augmenta perqu el creixement natural

i el creixement migratori sn positius.
La poblaci es concentra a les provncies de costa i a les ciutats.

A les provncies de linterior la densitat s baixa, excepte a Madrid.
La poblaci dEspanya
Refor
38
Provncies amb menys

de 10 habitants per km
2
.
c
Provncies amb ms
de 600 habitants per km
2
.
c
A Espanya, la natalitat s menor que la mortalitat, per aix el creixement
natural s positiu. A ms, el nombre demigrants s molt superior al
dimmigrants, per aix el creixement migratori s positiu.
A
F R A N A
M A R R O C
M
a
r
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
M a r C a n t b r i c
GUIPSCOA
MRCIA
MADRID
NAVARRA
ASTRIES
I
L
L
E
S

B
A
L
E
A
R
S
LA RIOJA
CANTBRIA
Ceuta
Melilla
P
O
R
T
U
G
A
L
ANDORRA
LLE
JAN
BADAJOZ
CCERES
CONCA
TEROL
TOLEDO
OSCA
LLEIDA
LUGO
SEVILLA
SRIA
BURGOS
ALBACETE
CIUDAD REAL
VILA
CRDOVA
HUELVA
CADIS
ZAMORA
VALNCIA
SALAMANCA
ALMERIA
MLAGA
SEGVIA
SARAGOSSA
GRANADA
GUADALAJARA
PALNCIA
GIRONA
LA CORUNYA
OURENSE
VALLADOLID
BARCELONA
ALACANT
CASTELL
LABA
TARRAGONA
PONTEVEDRA
BISCAIA
LAS PALMAS
SANTA CRUZ
DE TENERIFE
O C E
A T L N T I C
O C E A T L N T I C
E
S
N
O
DENSITAT DE POBLACI
Menys de 10
(En habitants per quilmetre
quadrat)
De 10 a 30
De 31 a 60
De 61 a 100
De 101 a 600
Ms de 600
L L E G E N D A
Lmit destat
Lmit de provncia
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 40 17/7/09 08:59:24
41
Nom Data
La poblaci es classifica en poblaci activa i poblaci inactiva.
La poblaci activa s el conjunt de persones que est en edat

i condici de treballar.
La poblaci inactiva s el conjunt de persones que no pot treballar

per la seua edat o condici.
A Espanya, la poblaci activa es distribueix aix: el 5 % treballa en el sector
primari; el 30 %, en el secundari; i el 65 %, en el terciari.
La poblaci i les activitats econmiques
Refor
39
1. Llig les oracions segents, marca amb una X les falses i copia-les correctament.
3. Indica quines activitats formen part del sector secundari.
2. Marca amb una X la resposta correcta.
Els parats sn poblaci inactiva perqu no treballen.
La poblaci inactiva treballa en tres sectors econmics: primari, secundari
i transports.
Els miners pertanyen al sector primari.
Els cultius que ms abunden a Espanya sn:

els de sec. els de regadiu.
El bestiar ms abundant al nostre pas s:

el bov. el porc.
A Espanya, la major part dels vaixells que es dediquen a la pesca sn:

de litoral. daltura.
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 41 8/7/09 16:01:54
42
Nom Data
El sector terciari comprn les activitats econmiques que no obtenen

productes materials, sin que presten serveis. Aquest sector inclou
activitats com el comer, el transport i el turisme.
A Espanya, en el sector serveis treballa el 65% de la poblaci ocupada.

Els serveis
Refor
40
2. Explica quins tipus de transport hi ha i posa un exemple en cada cas.
1. Tipus de comer que es realitza dins dun mateix pas.
2. Servei que posa en contacte els productes i els consumidors.
3. Activitat que trasllada persones o mercaderies.
4. Servei que comprn els desplaaments de les persones
a diferents llocs per a buscar descans o diversi.
5. Tipus de turisme que se centra a ciutats amb un patrimoni
histric i artstic ric.
6. Sector que, a Espanya, ocupa el 65% de la poblaci activa.
7. Vendre productes a altres pasos.
6
2
7
3
4
1
5
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 42 17/7/09 08:59:24
43
Nom Data
1. Completa lesquema dels lmits dEspanya.
2. Completa el mapa amb el nom de les comunitats i ciutats autnomes
que integren Espanya i els seus lmits.
El territori espanyol sorganitza en 17 comunitats

i dues ciutats autnomes.
Els lmits dEspanya sn: al nord, Frana, Andorra i el mar Cantbric;

a lest, el mar Mediterrani; al sud, loce Atlntic, el Marroc i el mar
Mediterrani; i a loest, Portugal i loce Atlntic.
Lorganitzaci territorial dEspanya
Refor
41
Lmits naturals Lmits poltics
al nord
c

al sud
c

a lest
c

a loest
c

al nord
c

al sud
c

a loest
c

Ceuta
PA S
BASC
CANRIES
L L E G E N D A
Lmit destat
Lmit de provncia
Lmit de comunitat autnoma
E
N
O
S
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 43 8/7/09 16:01:54
44
Nom Data
La Constituci espanyola s la llei ms important dEspanya. s un text legal
que organitza la vida poltica dEspanya.
En la Constituci es recullen els drets i deures dels espanyols i les institucions
de lestat.
Les institucions dEspanya
Refor
42
1. Marca la resposta correcta. Desprs, copia loraci completa.
2. Completa la taula.
Instituci Funcions Membres
Cap de lestat
Corts Generals
Govern
Tribunals de justcia
Recorda
La llei ms important dEspanya s:

la Constituci. els estatuts dautonomia.
Espanya s una monarquia:

parlamentria. constitucional.
El cap de lestat s:
el rei. el president del Govern.
El Congrs dels Diputats i el Senat formen:

les Corts Generals. el Govern.
El president del Govern s nomenat pel:

rei. Congrs dels Diputats.
131975 _ 0001-0096.indd 44 8/7/09 16:01:54
45
Nom Data
1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.
2. Completa el text amb les paraules que hi falten.
La prehistria s la primera etapa de la histria i es divideix en paleoltic,

neoltic i edat dels metalls.
En el paleoltic els ssers humans eren nmades, vivien a laire lliure,

en coves o cabanyes senzilles i eren caadors i recollectors.
Sorganitzaven en tribus. Fabricaven ferramentes amb pedra i ossos.
Pintaven animals a les coves i feien escultures xicotetes.
La prehistria. El paleoltic
Refor
43

des de laparici de lsser hum fins
a la invenci de lescriptura.
La prehistria s
La prehistria va
La prehistria es divideix
en tres etapes: paleoltic, neoltic
i edat dels metalls.
la primera etapa de la histria
i la ms llarga.
En el paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven a la natura.
Pescaven, caaven i fruits. Aquests homes i dones eren
,
anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en
,
que eren grups xicotets
formats per diverses famlies. Fabricaven
amb ossos danimals
i pintaven a linterior de les

.
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 45 8/7/09 16:01:54
46
Nom Data
1. Completa amb algunes de les caracterstiques dels ssers humans del Neoltic.
El neoltic s la segona etapa de la prehistria. En aquest perode els ssers
humans es van fer agricultors i ramaders i van construir poblats; fabricaven
ferramentes amb pedra polida, teixits i cermica; i pintaven escenes amb
figures esquemtiques.
El neoltic
Refor
44
2. Observa la pintura.
Desprs, contesta.
3. Relaciona les tres columnes.
s una pintura del paleoltic? Per qu?
A quina poca pertany? Per qu?
Nmades
Recollectors
Caadors

es fregava repetidament una pedra
en la ranura que feien en una altra.
es colpejava una pedra amb una altra
fins a donar-li forma.
Pedra polida paleoltic
Pedra colpejada neoltic
En el paleoltic els ssers
humans eren
En el neoltic els ssers
humans eren
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 46 8/7/09 16:01:54
47
Nom Data
1. Observa la lnia del temps i digues per qu s incorrecta.
En ledat dels metalls els ssers humans van comenar a fabricar
objectes de metall.
Alguns poblats es convertiren en ciutats. Es realitzaren grans invents com
la roda, la vela i laladre.
Els ssers humans daquesta poca van construir monuments megaltics.
Ledat dels metalls
Refor
45
2. Escriu paleoltic, neoltic o edat dels metalls segons corresponga.
Les persones vivien en ciutats.

c

Les persones vivien en poblats.

c

Les persones vivien en coves.

c

Eren caadors i recollectors.

c

Eren agricultors i ramaders.

c

Eren comerciants, guerrers, artesans.

c

Van construir monuments megaltics.

c

Van fer pintures esquemtiques.

c

Van fer pintures amb volum

aproftant els ixents de les roques.
c
Treballaven amb pedra polida.

c

Treballaven amb metalls.

c

Treballaven amb pedra colpejada.

c

Edat dels metalls Paleoltic Neoltic
Prehistria
Fa uns 6.000
anys.
Fa uns 7.000
anys.
Fa 1.000.000
danys.
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 47 8/7/09 16:01:55
48
Nom Data
En el primer millenni aC, la Pennsula estava habitada pels ibers, establits
a la costa mediterrnia, i els celtes, establits a linterior i la costa atlntica.
A travs del Mediterrani arribaren a la Pennsula els pobles colonitzadors:
fenicis, grecs i cartaginesos.
Ibers, celtes i colonitzadors
Refor
46
1. Pinta el mapa segons la clau. Desprs, contesta.
Quina part de la Pennsula ocupaven els pobles ibers? I els celtes?
Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.

A S G D G E R B N A S C
C A R T A G I N E S O S
A B U O D R T V M G T I
R F E N I C I S O R I
T A L U R O M A I E C I
A P O S A H I F E C I K
O H S A G U N T B S O M
C A R T A G O N O V A T
roig
blau
Celtes.
Ibers.

c

LUCENS
VETONS
AREVACS
EDETANS
TURDETANS
CONTESTANS
CLTICS
LUSITANS
CNTABRES
BASTET
A
N
S
O
R
E
T
A
N
S
V
A
C
C
E
U
S
STURS
V
A
S
C
O
N
S
L
U
S
O
N
S
L
A
IE
T
A
N
S
B
R
C
A
R
S
C
A
R
P
E
T
A
N
S
Mar Cantbric
MAR
MEDITERRANI
O
C
E
A
T
L
N
T
I
C
Celtes i celtibers
Ibers
Recorda
2. Busca en la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colnies
que van fundar cada un daquests pobles. Desprs, escriu-los.
131975 _ 0001-0096.indd 48 8/7/09 16:01:55
49
Nom Data
La conquista romana de la Pennsula va comenar lany 218 aC i va acabar
el 19 aC. Els romans van organitzar Hispnia en provncies, van imposar
les lleis romanes, van estendre ls del llat, van fundar ciutats i van introduir
el cristianisme.
La Hispnia romana
Refor
47
1. Escriu la paraula a la qual es refereixen les defnicions segents.
2. Completa aquest text sobre la Hispnia romana.
Mescla de pedres, ciment i arena que usaven

els romans com a material de construcci.
c
Llengua que parlaven els romans.

c

Adopci dels costums dels romans.

c

Nom de les guerres en qu es van enfrontar

els romans i els cartaginesos.
c
Cada una de les divisions territorials

de la Hispnia romana.
c
Provncia romana del sud dHispnia.

c

Nom amb qu els romans anomenaren

el territori de la pennsula Ibrica.
c
Persona que no t llibertat i pertany a una altra.

c

Fa ms de 2.000 anys, els romans van derrotar
els i van envair la pennsula Ibrica,
la qual van anomenar .
Els romans van organitzar el territori en .
A ms, van implantar la seua llengua, el ,
la seua cultura, les seues lleis i els seus costums. A aquest procs
sel coneix amb el nom de .
Els romans eren excellents constructors. Construen amb
dos materials nous: el ciment i el ; i decoraven
els terres i les parets amb pintures o .
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 49 8/7/09 16:01:55
50
Nom Data
En el segle V, els visigots es van establir a la Pennsula i van fundar

un regne amb capital a Toledo.
Lany 711, els musulmans van envair el regne visigot. Van organitzar
al-ndalus com un emirat i, ms avant, com un califat. Al mateix
temps, els cristians del nord de la Pennsula es van organitzar en regnes
i comtats.
El comenament de ledat mitjana
Refor
48
1. Ratlla la resposta incorrecta. Desprs, copia loraci completa.
2. Completa amb la data en qu van ocrrer els esdeveniments segents.
Desprs, ordenals amb 1, 2 i 3.
3. Enumera els regnes o comtats cristians que es van formar a la Pennsula a
comenaments de ledat mitjana.
Els visigots eren un poble

c
a. germnic. b. musulm.
La capital del regne visigot va ser

c
a. Toledo. b. Crdova.
Regne dAstries, que ms tard es va anomenar
Comtat de Castella, que ms tard es va convertir en

Zona
cantbrica
Pirineus
5
5
Lany , lemir Abd al-Rhaman III va adoptar el ttol de califa
i va inaugurar el califat de Crdova.
Lany , el prncep Abd al-Rhaman I es va proclamar emir independent
i al-ndalus es va separar de Damasc.
Lany , els musulmans van envair la Pennsula i van instaurar
un emirat, s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc.
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 50 8/7/09 16:01:55
51
Nom Data
1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Desprs, contesta.
En el segle XI, al-ndalus es va dividir en xicotets regnes anomenats taifes

i el califat va desaparixer.
Els regnes cristians van anar unint-se i van lluitar contra els musulmans
per ampliar les seues fronteres.
Els Reis Catlics van conquistar lltim regne musulm, el de Granada,

en 1492.
El final de ledat mitjana
Refor
49
Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?
Qu eren els regnes de taifes?
Quin va ser lltim regne musulm a la Pennsula?
Quan es van unir les corones de Castella i Arag?
Qui va conquistar el regne de Granada?
Quina poca es representa en aquest mapa? Per qu?

Corona dArag
Corona de Castella
Regne de Granada
Navarra
Portugal
REINO DE
NAVARRA
CORONA
DE ARAGN
REINO DE LEN
REINO
DE
PORTUGAL
REINO DE
CASTILLA
ALMOHADES
Mar Cantbrico
M
a
r

M
e
d
i
t
e
r
r
n
e
o
O
C
A
N
O
A
T
L
N
T
I
C
O
Territoris cristians
Territoris musulmans
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 51 17/7/09 08:59:26
52
Nom Data
La societat dal-ndalus estava formada per persones de distintes religions:

musulmans, mulads, mossrabs i jueus.
La major part de la poblaci vivia a les ciutats, on es van construir edificis

amb materials pobres, per amb decoraci abundant.
La vida a al-ndalus
Refor
50
1. Digues de quina paraula es tracta.
2. Indica quin tipus darcs sn. Desprs, contesta.
3. Observa aquesta fotografa de linterior de la mesquita de Crdova i descriu com s.
Cristi dal-ndalus que havia adoptat

la religi musulmana.
c
Cristi dal-ndalus que continuava

practicant la religi cristiana.
c
Part principal de les ciutats dal-ndalus.

c

Zona de mercat de les ciutats dal-ndalus.

c

Per qu creus que aquests tipus darcs sanomenaven aix?

Explica com est decorada, quins materials creus que shan utilitzat,
quina era la funci daquest edifci
Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 52 8/7/09 16:01:56
53
Nom Data
2. Observa la fotografa i escriu romnic o gtic segons corresponga.
La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats

i no privilegiats.
En aquesta poca es van construir edificis romnics i gtics:

Els edificis romnics tenien poca alada i uns murs de pedra
molt gruixuts, en els quals sobrien poques finestres.
Els edificis gtics eren alts, amb murs ms prims i shi obrien
portes grans i finestres amb arcs de forma apuntada.
La vida als regnes cristians
Refor
51
Ara, explica les diferncies entre les construccions romniques i les gtiques.
LA SOCIETAT ALS REGNES CRISTIANS

Recorda
131975 _ 0001-0096.indd 53 8/7/09 16:01:56
54

Nom Data
Ampliaci
1
El perfeccionament dels microscopis va per-
metre als cientfics descobrir que la cllula
no solament s la unitat fonamental de tots
els ssers vius, sin que, a ms, est formada
per diverses parts i orgnuls, cadascun amb
una funci determinada.
Les cllules poden fer treballs diferents i tin-
dre formes i mesures tamb diferents, enca-
ra que totes tenen membrana, citoplasma i
nucli. Una cllula nerviosa, que sencarrega
de transmetre impulsos nerviosos, s diferent
dun glbul roig, que sencarrega de transpor-
tar oxigen.
Les parts de la cllula
1. Raona i contesta les preguntes.
Quin s lorgnul que organitza el funcionament de la cllula?
Per qu les cllules necessiten fer funcions com ara la nutrici o la reproducci?

Ribosomes
Orgnuls molt
menuts la funci
dels quals s
fabricar protenes.
Citoplasma
Shi troben els
orgnuls.
Centrols
Cilindres xicotets
que intervenen en
la divisi cellular.
Mitocondris
Orgnuls allargats amb
plecs en linterior que
sencarreguen dobtindre
energia.
Nucli
Sencarrega dorganitzar i
de dirigir el funcionament
de la cllula.
Vacols
Sacs que serveixen
per a emmagatzemar
diverses substncies.
Reticle endoplasmtic
Conjunt de sacs plans que
sencarreguen de fabricar
i de distribuir les protenes.
Membrana
Controla lentrada
dels nutrients, com
laigua o loxigen,
i leixida del rebuig
de la cllula.
131975 _ 0001-0096.indd 54 8/7/09 16:01:56
55

2. Observa el dibuix duna cllula animal de la pgina anterior i retola el nom
dels orgnuls daquesta cllula vegetal.
3. Copia i uneix amb fletxes els diferents tipus de cllules amb les funcions corresponents.
Ara, escriu dues diferncies que hages trobat entre ambdues cllules.
Transporta missatges i ordres

i processa informaci
Collabora en el moviment
del cos
Transporta loxigen i altres

substncies per tot el cos
Emmagatzema greix i protegeix

els rgans
Forma part dels ossos
Participa en la reproducci
Forma la pell i cobreix

internament els rgans buits
1.
2.
Nerviosa
Epitelial
Sexual
Sangunia
Adiposa
Muscular
ssia
(espermatozoide)
131975 _ 0001-0096.indd 55 8/7/09 16:01:56
56

Nom Data
Ampliaci
2
Nom Data
Ampliaci
2
Les plantes es relacionen amb el medi en qu
viuen i freqentment shi adapten per a sobre-
viure. Podem classificar aquestes adaptacions
de la manera segent:
Adaptacions de les plantes
1. Esmenta unes altres adaptacions de les plantes relacionades amb el pas de les estacions.
2. Pensa i contesta.
Per qu shan de protegir les plantes dels animals?
Per qu creus que les plantes de llocs secs creixen ms separades?

ADAPTACIONS A LA FAUNA
Hi ha plantes que desenvolupen sistemes defensius per a evitar
que se les mengen els animals. Nhi ha que produeixen el seu
propi ver, com el ric; unes altres, com el roser, tenen punxes
fortes i esmolades, i nhi ha daltres que es protegeixen exhalant
una olor que repelleix els herbvors, com, per exemple, el tim.
ADAPTACIONS AL SL
Cada tipus de sl t una vegetaci prpia, formada per les
plantes que en suporten les condicions. Lheura, per exemple,
aguanta b en sls formats per pedres soltes; els barretets sn
capaos de desenvolupar-se en la poca terra que sacumula en
les fissures de murs i roques.
ADAPTACIONS TOPOLGIQUES
Un exemple dadaptaci a lespai sn les plantes que creixen
en llocs secs, ja que creixen ms separades que les que hi ha
en els llocs humits.
ADAPTACIONS ESTRUCTURALS
La figuera de pala, per exemple, s capa de retindre aigua
en la tija i ha transformat les fulles en punxes per a evitar
la transpiraci; lolivera, de la seua banda, afronta el mateix
problema amb fulles dures i impermeables.
131975 _ 0001-0096.indd 56 8/7/09 16:01:57
57

3. Completa lesquema indicant dos exemples de cada tipus dadaptaci.
4. Observa els dibuixos i assenyala les adaptacions daquestes plantes a lescassesa
daigua i a la falta de llum.
5. Observa el dibuix, assenyala dues adaptacions que reconegues i indica per a qu
serveixen.
Al sl
Estructurals
Tija:
Arrels:
Fulles:
Tija:
Adaptacions
Topolgiques
A la fauna
131975 _ 0001-0096.indd 57 8/7/09 16:01:57
58

Nom Data
Ampliaci
3
Ampliaci
3
Ecosistemes en perill
A tot el planeta, tant a la terra com a la mar, hi
ha ecosistemes que estan en un risc dextinci
molt greu. Aquests sn alguns dels ecosistemes
ms rics i tamb ms amenaats del planeta.
1. Quina informaci ens aporta el mapa?
2. Localitza Espanya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill en la nostra rea
del planeta? Quin?
Mar de Bering: al nord del Pacfic, zona de

reproducci de la balena grisa.
Muntanyes Rocalloses: aquest bosc s un

dels paisatges ms caracterstics
de lAmrica del Nord.
Amaznia: aquestes selves tenen milers

despcies vegetals i animals exclusives.
Litoral mediterrani: un ecosistema amb una

gran diversitat, especialment de plantes,
ocells i insectes.
Selves equatorials de lfrica occidental: amb

espcies tan estranyes com lhipoptam nan
o locapi.
Fynbos o mquia del Cap: t ms de huit

mil espcies vegetals niques i alguns
dels insectes ms extraordinaris del
planeta.
Madagascar: una de les flores i les faunes

ms riques i estranyes del planeta.
Sibria: la taig s un dels boscos naturals

ms extensos del mn.
Llac Baikal: el llac ms gran de lsia cont

el 20% de laigua dola del
planeta.
Oce ndic: t els esculls de coral ms grans

del planeta.
litoral
mediterrani
mar de Bering
selva de Guinea
selva amaznica
selva de Libria
el Cap
llac Baikal
Madagascar
ndic
muntanyes
Rocalloses
131975 _ 0001-0096.indd 58 8/7/09 16:01:57
59

3. Investiga i fes un informe breu dun ecosistema prxim a la teua localitat.
Inclou imatges que tragues de la premsa o dibuixos fets per tu.
Ecosistema:
Localitzaci:
ssers vius:
Medi fsic:
Tipus de contaminaci que pateix:

4. Completa els mots encreuats.
1. Prdua de la coberta vegetal.
2. Riu ms llarg de lAmrica del Sud.
3. Oce que t esculls de coral importants.
4. Mar del nord del Pacfic molt ric en recursos pesquers.
5. Llac de gran extensi a lsia.
6. Bosc natural molt extens que hi ha a Sibria.
6.
5.
4.
3.
2.
1.
131975 _ 0001-0096.indd 59 8/7/09 16:01:57
60

Nom Data
Les erupcions volcniques
De segur que al cine o a la televisi has vist alguna
imatge relacionada amb els volcans o amb les erupcions
volcniques, aquells moments en qu muntanyes
pacfiques es converteixen en assortidors feroos de lava.
Com ja saps, lactivitat dels volcans s molt variable.
Hi ha volcans molt actius, que entren sovint en erupci.
Uns altres sn molt ms tranquils i alternen perodes
de reps amb altres derupcions ms o menys intenses.
Hi ha alguns que estan adormits, s a dir, que no
tenen activitat, per no es creu que estiguen extingits.
I hi ha alguns que es poden considerar extingits.
Segons com es produsca lerupci, els volcans
es classifiquen en quatre grups:
Hawai. No es produeixen explosions i la lava

que sexpulsa s fluida i llisca suaument
pels vessants i arriba a tindre una gran extensi.
Per exemple, els volcans de les illes de loce Pacfic.
Estromboli. La lava que sexpulsa tamb s fluida, encara que no tant com en el tipus hawai,
ni tampoc t tanta extensi. A ms, es produeixen explosions xicotetes per freqents. Per
exemple, el volc Stromboli, a Itlia.
Vulcani. Provoca erupcions violentes que llancen nvols grans de cendres. El magma
que sexpulsa per la xemeneia s molt viscs, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa.
Per exemple, el volc Etna, a Itlia.
Pele. Les erupcions sn molt violentes ja que el magma que puja per la xemeneia
s molt dens i se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el crter. Lenorme pressi dels
gasos que no troben eixida ala aquest tap, que seleva i forma una gran erupci. Per exemple, el
volc Mont-Pele, a la Martinica.
Ampliaci
4
1. De qu tracta el text? Llig i resumeix.
131975 _ 0001-0096.indd 60 8/7/09 16:01:57
61

2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volc s segons lerupci.
4. Els antics romans tenien un du al qual anomenaven Vulc.
Busca qui era Vulc i completa la ftxa.
3. Explica la diferncia entre lava i magma.
Ara, contesta.
En quin quadre fams apareix Vulc? Qui el va pintar? En quin museu es troba?
Du del
Fill de
Marit de
Vivia davall del

131975 _ 0001-0096.indd 61 8/7/09 16:01:57
62

Nom Data
Escorpions i dragons, princeses i caadors,
carros i fletxes... Si tens loportunitat
dobservar el cel de nit, en un lloc on no
hi ha contaminaci lumnica, vors moltes
estreles que dibuixen formes diferents.
Com ja saps, aquests grups destreles sn
constellacions i entre totes aquestes hi
ha una que es reconeix sense cap tipus de
dificultat: s lssa Major.
Lssa Major se situa cap al nord i t laspecte
dun carro amb una caixa formada per quatre
estreles, i una llana de tres ms que dibuixen
un arc cap a lesquerra.
Si unim amb una lnia les ltimes dues
estreles del carro i la prolonguem cinc
vegades, podem localitzar lestrela Polar,
que forma la punta de la llana duna altra
constellaci ms menuda anomenada ssa
Menor.
Un poc ms enll, es veu una espcie de casa, s Cefeu. I des dall no s difcil
vore Cassiopea, que segons lpoca de lany tindr forma de M o W.
Lhivern s la millor poca per a vore les constellacions dOri i de Ca Major,
el caador i el gos de lunivers.
En total, en lesfera celeste hi ha 88 constellacions.
Vore les estreles
Ampliaci
5
1. Llig i contesta.
Qu s una constellaci?
En quina constellaci es troba lestrela Polar? I en quin hemisferi?
Quines constellacions tenen forma de gos i de caador?

SSA MENOR
SSA MAJOR
131975 _ 0001-0096.indd 62 8/7/09 16:01:57
63

2. Uneix els punts i forma cinc constellacions.
3. Llig de darrere cap avant les paraules segents i busca el nom dalgunes
de les estreles que formen la constellaci dOri.
1. esuegleteB
c

2. legiR
c

3. xirtalleB
c

4. akatniM
c

5. katimlA
c

6. malinlA
c

7. hpiaS
c

On est lestrela Polar? Encercla-la en lesfera celeste i explica per qu lhas situat
en aquest lloc.
131975 _ 0001-0096.indd 63 8/7/09 16:01:58
64

Nom Data
Hier, rei de Siracusa (Siclia) fa ja ms de
2.200 anys, estava molt preocupat: havia rebut
una corona feta pel seu orfebre utilitzant un
barrell dor pur que Hier li havia donat amb
aquesta finalitat.
La corona pesava exactament el mateix que
el barrell, per Hier sospitava que lorfebre
shavia quedat amb una part de lor i havia
utilitzat altres metalls menys valuosos.
Eureka
Ampliaci
6
1. Llig, pensa i marca la resposta correcta.
Per qu va arribar Arquimedes a la conclusi que lorfebre havia enganyat Hier?

Perqu en un dels plats hi havia ms aigua que en laltre.
Perqu en els dos plats hi havia la mateixa quantitat daigua.
En qu es fonamenta la conclusi dArquimedes?

Que, en variar la forma dun cos, varia tamb el volum.
Que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateix volum
independentment de la forma.
Observa laigua que
ha caigut dels plats
Tenies ra, Hier, et
volien enganyar.
Eureka!
Ho he trobat!
Tinc la soluci.
No s Ha
dhaver-hi
una soluci.
Pots descobrir si
la corona s
totalment dor sense
deteriorar-la?
Hier va cridar Arquimedes, que era
lhome ms savi de la ciutat.
Una setmana desprs, mentre es banyava,
Arquimedes va trobar la soluci.
Arquimedes va fer que introduren la corona
en un recipient amb aigua i en un altre una
corona dor pur de la mateixa massa.
131975 _ 0001-0096.indd 64 8/7/09 16:01:58
65

2. Per qu s ms menut el bloc de plom que el del suro
si els dos tenen la mateixa massa? Pensa i contesta.
3. Observa els dibuixos i explica per qu no sn correctes.
4. Busca informaci i contesta.
Qui era Arquimedes? On va nixer?
Quines van ser les contribucions ms importants que va fer al mn de la cincia?
Qu creus que signifca la paraula eureka?

Esbrina la densitat de lanell sabent que t una massa de 30 g
i un volum de 1,5 cm
3
.
SURO
1 Kg
PLOM 1 Kg
131975 _ 0001-0096.indd 65 8/7/09 16:01:58
66

Nom Data
Hi ha molts esdeveniments histrics en els quals
la realitat i la ficci van unides i poden arribar
a confondres. Aquest s el cas del descobriment
de la llei de la gravitaci universal.
La llegenda conta que Isaac Newton estava
descansant davall duna pomera quan,
de sobte, una poma va caure de larbre.
La caiguda daquella simple poma va servir
a Newton per a formular una de les lleis
fsiques universals ms importants.
Grcies a la poma, el cientfic angls
shauria adonat que existeix
una fora de la Terra que atrau
cap a si tots els objectes:
la gravetat.
Newton i les pomes
Ampliaci
7
1. Llig i contesta.
Qui va ser Isaac Newton?
Qu s la fora de la gravetat?
Per qu la caiguda de la poma va suggerir a Newton la llei de la gravetat?

131975 _ 0001-0096.indd 66 8/7/09 16:01:58
67

2. Llig aquesta notcia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton.
Coneixes algun conte en qu la poma siga protagonista? Quin?
Per cert, la pomera quin tipus de planta s?

3. Les pomes tenen un paper protagonista en molts esdeveniments histrics
i en alguna llegenda. Llig i relaciona. Desprs, contesta.
Quines altres forces a ms de la gravetat coneixes? Pensa i contesta.
Poma dEva
Poma de Paris
Poma de Newton
Poma de Guillem Tell
Llei de la gravitaci universal.
Guerra de Troia.
Expulsi del parads.
Independncia de Sussa.
21 setembre 2006
La poma de larbre de Newton ha caigut
al pas de lhurac Gordon
Al voltant de les 10 del mat, coincidint amb una forta rfega de vent,
va caure al terra lnic fruit que va fer aquest any la pomera
de Newton, plantat davant de la Casa de les Cincies a la Corunya.
mc2prensa
A diferncia de la poma que va inspirar al cientfic angls la llei de la
gravitaci universal, la que estava a larbre plantat al costat de la Casa de
les Cincies no va caure verticalment en direcci al centre de la Terra,
sin que va aparixer a una certa distncia de larbre, com a conseqncia
de les fortes rfegues de vent associades al pas de lhurac Gordon [].
El tipus de caiguda que sobserva hui s, sens dubte, un moviment forat,
modificat per una fora diferent. El Gordon ha deixat la seua ancdota:
recordeu que la gravetat no s lnica fora que existeix a la Terra.
131975 _ 0001-0096.indd 67 8/7/09 16:01:58
68

Nom Data
1. Llig i completa la ftxa amb les dades del text.
Has vist alguna vegada com naix una
muntanya? Doncs lany 1971 es va poder
contemplar com es formava una muntanya
a lilla de La Palma, a les Canries.
Eren les tres de la vesprada del dia 26 doctubre
quan va comenar lerupci del volc Cumbre
Vieja acompanyada de moviments de terra,
explosions fortes i dolls de lava altssims.
Aquella mateixa nit ja shavia format una
esquerda de 200 metres de longitud i gran
profunditat.
Per no penses que lerupci es va produir
sense avisar. Des del dia 11 doctubre
els habitants de La Palma havien notat
terratrmols. Semblava que aquella erupci no
acabaria mai; en canvi, el dia 18 de novembre
les explosions van parar i el volc va deixar
dexpulsar lava. Al cap dunes hores shavia
apagat. Tot va quedar en calma, per hi havia
una nova muntanya: el Tenegua.
El Tenegua, una muntanya molt jove
Ampliaci
8
Qu va passar?
On va passar?
Quan va passar?
131975 _ 0001-0096.indd 68 8/7/09 16:01:58
69

2. Llig i completa.
Vesuvi, el volc que va soterrar tres ciutats
Est a Npols (Itlia). La seua aparena no s molt impressionant, noms mesura 1.279
metres dalria. Tanmateix, lany 79 va ser capa denterrar les ciutats dHercul,
Pompeia i Stabia. El Vesuvi est en calma des de 1944, per no es creu que estiga apagat.
Mauna Kea, el volc ms alt
del mn
Mesura 4.205 metres sobre el nivell
del mar. Es troba a lilla de Hawaii
(Estats Units). T laspecte duna
xemeneia gegantesca que seleva des
del fons de loce Pacfic.
Krakatoa, el volc que va fer esclatar una illa
La seua erupci en 1883 va ser una gran catstrofe: les seues explosions es van sentir
a ms de 3.500 quilmetres de distncia. Lilla dIndonsia en qu est va saltar pels aires
i va quedar reduda a un ter de lextensi anterior. Un nvol esps de cendra
i pols va cobrir la regi durant tres dies. T 813 metres dalria.
Etna, el volc actiu ms gran
dEuropa
LEtna est a lilla de Siclia (Itlia)
i t una alria de 3.322 metres.
La primera erupci daquest volc
de la qual es t notcia s la de lany
423 aC.
Nom
Pas
Alria
Caracterstiques
Volcans europeus Volcans no europeus
131975 _ 0001-0096.indd 69 8/7/09 16:01:59
70

Nom Data
Les Aores sn un grup de nou illes
portugueses que se situen al centre
de loce Atlntic i formen part
de la Macaronsia, s a dir, dels cinc
arxiplags de loce Atlntic propers
al continent afric: les illes Aores,
les illes Canries, les illes de Cap Verd,
les illes de Madeira i les illes Salvatges.
Lorigen de les Aores s volcnic. El pic
ms alt de les illes i de tot Portugal
s el volc Pico, situat a lilla del
mateix nom, a 2.351 metres sobre el nivell
del mar.
Les Aores tenen un clima amb temperatures
suaus tot lany, sense grans variacions,
al voltant dels 20 C. Les precipitacions
sn abundants, especialment entre els mesos
de novembre i maig.
Les illes Aores donen nom a lanticicl que es forma just al seu damunt. Lanticicl
de les Aores s el responsable del que anomenem bon temps a Espanya, s a dir, temps sec,
assolellat i calors.
Les illes Aores
Ampliaci
9
1. Marca la resposta correcta.
Les illes Aores pertanyen a:

Portugal. Espanya. frica.
Les illes Canries formen part de:

les illes Aores. la Macaronsia. Portugal.
El volc el Pico s:
el pic ms alt de les illes Canries.
el pic ms alt de Portugal.
el pic ms alt dEuropa.
Lanticicl de les Aores s:

el responsable del bon temps a la pennsula Ibrica.
el responsable del bon temps a frica.
el responsable del bon temps a les illes Aores.
PORTUGAL
ESPANYA
FRICA
Illes Aores
Illes Canries
Illes Madeira
Illes de Cap Verd
Illes Salvatges
O C E
AT L N T I C
M
A
C
A
R
O
N
S
I
A
E
N
O
S
131975 _ 0001-0096.indd 70 8/7/09 16:01:59
71

2. Per qu creus que relacionem el bon temps amb el temps calors i sec? Quan plou no
fa bon temps? Pensa i explica.
3. Construeix un climograma amb les dades segents.
4. En quina poca de lany lanticicl de les Aores afecta ms Espanya? Per qu?
Temperatures mitjanes dEspanya (C)
Precipitacions mitjanes dEspanya (l/m

2
)
G F M A M J J A S O N D
7 7 11 13 16 22 24 24 20 16 10 7
50 48 55 44 47 13 8 18 39 78 60 55
60
55
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
l/m
2
C
120
110
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
mesos
131975 _ 0001-0096.indd 71 8/7/09 16:01:59
72

Nom Data
Has sentit alguna vegada dir estar en Las Batuecas?
Las Batuecas, les de veritat, es troben al sud de la
provncia de Salamanca i a causa de la seua gran
bellesa i riquesa faunstica i floral han sigut declarades
Parc Natural.
Aquest parc est solcat per les aiges dels rius Francia,
Alagn i Batuecas, que pertanyen a la conca del Tajo;
i el riu Agadn, que pertany a la conca del Duero.
En el segle xv, alguns monjos carmelites van trobar
en aquesta zona el lloc ideal per a retirar-se del mn
i van fundar el monestir del Santo Desierto de San Jos del Monte. Per molt abans
que aquests intrpids monjos arribaren a la vall, en el Neoltic, fa aproximadament
4.000 anys, Las Batuecas van estar habitades per grups humans que ens han deixat
pintures danimals, com els peixos i les cabres.
Seguint el curs del riu Batuecas est la cascada del Chorro, un salt daigua de deu
metres dalria, un lloc molt apropiat per a estar i quedar-se a Las Batuecas
durant molt de temps.
Las Batuecas
Ampliaci
10
1. Llig, pensa i contesta.
2. En un vessant pot haver-hi rius de diferents conques? Pensa-ho i explica-ho.
En quina provncia es troben Las Batuecas?

A quina comunitat autnoma pertanyen?
A quina poca pertanyen els primers habitants de Las Batuecas?

A quin gran perode de la histria correspon aquesta poca?
Quina orde religiosa va fundar un monestir en Las Batuecas? En quin segle

el van fundar? Com sanomena el monestir?
La Alberca
Cascada
del Chorro
Monestir
de Las Batuecas
131975 _ 0001-0096.indd 72 8/7/09 16:01:59
73

4. Els rius que travessen la vall en qu se situen Las Batuecas a quin vessant pertanyen?
Per qu?
5. Busca i encercla en la sopa de lletres els principals afuents dels rius Tajo i Duero.
Desprs, classifcals on corresponga.
3. Qu signifca lexpressi estar en Las Batuecas? Explica-la i posan un exemple.
6. Saps qu signifca lexpressi estar en Babia? Explica-la.
Afluents
del riu Tajo
Afluents
del riu Duero
O E R V A S J D I M
G U A D A R R A M A H O
Z J B L N R D O P D
U R M C D E H A D A J A
T O R M E S I M S O C
B A G E R I F A L O M X
O G A L B E R C H E
W I D A D T K X A S Y
P R E T U C A L A G N
P I S U E R G A S D R
A B L O Y J I H D T
C R A P A T I T A R
Ara, esbrina on est Babia, a quina comunitat autnoma pertany
i quin s el principal riu que passa per aquesta comunitat autnoma.
131975 _ 0001-0096.indd 73 8/7/09 16:01:59
74

Nom Data
Espanya est envellint. El nombre de persones amb ms de 65 anys
dedat ha augmentat en les ltimes dcades.
Al comenament del segle XX, cinc de cada cent persones que vivien
al nostre pas tenien ms de 65 anys. Hui en dia, suposa quasi el 17 %
de la poblaci espanyola.
Aquest percentatge augmentar en els prxims anys. Es calcula que
per a lany 2020 el 20% de la poblaci tindr ms de 65 anys
dedat al nostre pas.
Les causes daquest envelliment sn:
Una baixa natalitat, ja que en menys de cinquanta anys, sha passat

duna mitjana de 5 fills per dona a 2,6 fills per dona.
Un fort augment de lesperana de vida en nixer, s a dir,

la quantitat danys que es preveu que viur una persona en nixer.
Si en 1900 un espanyol vivia una mitjana de 35 anys, actualment
se superen els 78 anys, com a conseqncia de les millors
condicions sanitries.
La poblaci envelleix
Ampliaci
11
1. Llig i contesta.
Quines sn les causes de lenvelliment de la poblaci espanyola

en les ltimes dcades?
Qu s lesperana de vida en nixer?

2. En qu creus que ens pot afectar que la poblaci espanyola siga cada
vegada ms major? Posa exemples.
131975 _ 0001-0096.indd 74 8/7/09 16:01:59
75

3. Relaciona.
4. Amb les dades segents construeix la pirmide de poblaci espanyola
que correspon a lany 2008.
Cincia que estudia la poblaci.
Naixements que es produeixen en una poblaci.
Defuncions que es produeixen en una poblaci.
Relaci entre el nombre dhabitants i la superfcie

del territori on viuen, expressada en km
2
.
Desplaament que suposa un canvi de residncia.

Per a construir una pirmide de poblaci shan
de traslladar les dades del quadre a cada
un dels eixos i es dibuixa una barra horitzontal
en cada grup dedat per a cada un dels sexes.
Mortalitat
Migraci
Demografa
Densitat
de poblaci
Natalitat
GRUPS
DEDAT
SEXE
Dones Homes
0-4 1.100.000 1.200.000
5-9 1.000.000 1.100.000
10-14 1.000.000 1.100.000
15-19 1.100.000 1.200.000
20-24 1.400.000 1.500.000
25-29 1.800.000 1.900.000
30-34 2.000.000 2.100.000
35-39 1.900.000 2.000.000
40-44 1.800.000 1.900.000
GRUPS
DEDAT
SEXE
Dones Homes
45-49 1.700.000 1.700.000
50-54 1.400.000 1.400.000
55-59 1.300.000 1.300.000
60-64 1.200.000 1.100.000
65-69 1.000.000 900.000
70-74 1.000.000 900.000
75-79 1.000.000 700.000
80-84 700.000 500.000
85 i ms 600.000 300.000
3.000.000
ms de
Homes
Grups
dedat Dones
3.000.000 2.000.000 2.000.000 1.000.000 Habitants
85
80-84
75-70
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
1.000.000
131975 _ 0001-0096.indd 75 8/7/09 16:01:59
76

Nom Data
Al desembre de 1978, mitjanant un
referndum, el poble espanyol va aprovar
la Constituci, que s la llei fonamental
dorganitzaci dun estat. Aquesta Constituci
garanteix la llibertat i la igualtat de tots
els ciutadans i el pluralisme poltic. Tamb
recull les institucions que governen Espanya
i lorganitzaci del seu territori.
El territori espanyol est organitzat
fonamentalment en municipis, provncies
i comunitats autnomes.
Cada ciutad espanyol resideix en un
municipi integrat en una provncia,
i aquesta, al mateix temps, pertany
a una comunitat autnoma.
Hi ha, a ms, altres entitats territorials menors. Unes sn ms menudes que
el municipi, com les parrquies, i unes altres nagrupen alguns, com ara les comarques.
A Espanya hi ha 17 comunitats autnomes i dues ciutats que tamb tenen un Estatut
dAutonomia: Ceuta i Melilla.
Lorganitzaci de lestat espanyol
Ampliaci
12
1. Llig, pensa i explica.
Qu s un referndum?
Qu s el pluralisme poltic?
Com est organitzat el territori espanyol?

131975 _ 0001-0096.indd 76 8/7/09 16:01:59
77

2. Escriu el nom de la comunitat autnoma a la qual correspon cada silueta.
1. Assumptes sobre els quals t autoritat el
govern autnom.
2. Cap de lestat a Espanya.
3. Estat amb el qual limita Espanya al nord.
4. Ciutat autnoma.
5. Text en qu es recullen els drets i deures
dels ciutadans espanyols.
6. Govern de cada una de les illes Canries.
7. La ms gran de les illes de les Balears.
8. Capital dExtremadura.
9. Llei prpia de les comunitats i ciutats
autnomes.
10. Membres de les Corts Generals que
elegeixen el president del Govern
entre els seus membres.
11. Mxim tribunal de justcia a Espanya.
0 90
Quilmetres
Escala
0 80
Quilmetres
Escala
0 100
Quilmetres
Escala
1.
2.
4.
3.
5.
7.
8.
9.
10.
11.
6.
131975 _ 0001-0096.indd 77 17/7/09 08:59:30
78

Nom Data
Lsser hum actual s producte duna lenta evoluci.
El nostre primer avantpassat t una antiguitat de vora 5 milions

danys, s lAustralopitecus. Caminava dret.
Fa vora 3 milions danys va aparixer lHomo habilis. Caminava

dret, vivia en nuclis familiars xicotets, es dedicava a la caa
i a la recollecci i va comenar a fabricar ferramentes.
Fa 1.600.000 anys va aparixer lHomo erectus. Tenia unes proporcions

corporals semblants a les actuals, i podia arribar a mesurar 180 cm
dalada. Era omnvor i probablement caador. Va fer un gran
descobriment: el foc.
LHomo antecessor. Va viure fa 800.000 anys. Era caador, recollector

i utilitzava ferramentes dos i fusta. A Atapuerca (Espanya)
es van trobar les restes daquesta espcie.
Fa vora 200.000 anys va aparixer lHomo neanderthalensis.

Va ser el primer home que va comenar a soterrar els morts.
Posteriorment, va sorgir lHomo sapiens sapiens o Home de Cromany, que s

lespcie a la qual nosaltres pertanyem. Va aparixer fa aproximadament 150.000 anys.
Es va fer sedentari i va inventar lagricultura, la ramaderia i va fer les primeres
manifestacions artstiques.
Els nostres avantpassats
Ampliaci
13
1. Llig i marca la resposta correcta.
Va comenar a fabricar ferramentes de pedra:

Homo erectus.
Homo sapiens sapiens.
Homo habilis.
Va deixar de ser nmada:

Homo erectus.
Homo neanderthalensis.
Va descobrir el foc:
Homo antecessor.
Homo erectus.
131975 _ 0001-0096.indd 78 8/7/09 16:02:00
79

3. Relaciona cada espcie dHomo amb el signifcat del seu nom
i amb lpoca en qu va aparixer.
2. Amb quina etapa de la prehistria relacionaries lHomo antecessor? Per qu?
4. Quina espcie dHomo pot ser? Observa el dibuix i explica per qu.
5. Completa la lnia del temps amb el nom de lespcie humana corresponent.
Homo habilis hum dret fa 3 milions danys
Homo antecessor hum que pensa fa 800.000 anys
Homo sapiens sapiens hum explorador fa 150.000 anys
Homo erectus hum hbil fa 1.500.000 anys
5.000.000 danys
3.000.000 danys 1.500.000 danys 150.000 anys
1.600.000 danys 800.000 anys 130.000 anys
131975 _ 0001-0096.indd 79 8/7/09 16:02:00
80

Nom Data
1. Llig i completa la llegenda amb els noms de cada una
de les parts de lexrcit rom.
Fa ms de 2.000 anys, Roma es va convertir en un
Imperi. Va arribar a dominar el Mediterrani, part
dEuropa central i, fins i tot, el seu poder va arribar
fins a les illes Britniques.
La seua fora es va basar fonamentalment en un
exrcit entrenat i experimentat, molt superior al dels
seus rivals de lpoca.
Lexrcit rom estava molt estructurat i en
letapa imperial estava format per sis legions
daproximadament 5.300 soldats cada una.
Cada legi estava dirigida per un legat militar
i estava dividida en deu cohorts.
Les cohorts tenien vora sis-cents homes cada una
i al seu davant es posava un trib militar.
Al mateix temps, les cohorts estaven formades
per tres maniples, de vora dos-cents legionaris,
i cada maniple estava format per dues centries.
Al comandament de les centries i els maniples
estaven els centurions.
Les legions romanes
Ampliaci
14
131975 _ 0001-0096.indd 80 8/7/09 16:02:00
81

2. Relaciona.
3. Observa com era un campament de lexrcit rom.
Ara, escriu la paraula que correspon a cada defnici.
Forat excavat per a protegir el campament.

c

Espai entre les tendes i el vallum que facilitava

leixida i lentrada dels soldats.
c
Pavell del general.

c

Estacada.
c

Tendes dels soldats.

c

Porta orientada a loest.

c

Via que creuava el campament de nord a sud.

c

Porta orientada a lest.

c

Via que creuava el campament dest a oest.

c

Porta orientada al sud.

c

Lrica: cuirassa.
Pilum: llana.
Gladius: espasa.
Scutum: escut.
Galea: casc.
Greba: pea que cobria
les cames.
Tentoria
Intervallum
Porta
Principalis
dextra
Porta
Principalis
siniestra
Via Principalis
Vallum
Via Praetoria
Porta Praetoria
Praetorium
Porta
Decumana
Fossa
131975 _ 0001-0096.indd 81 8/7/09 16:02:00
82

Nom Data
En ledat mitjana els llocs del cristianisme on es conservaven relquies
dels sants van atraure nombrosos viatgers i pelegrins. Els centres principals
de pelegrinatge van ser Jerusalem, escenari de la passi i mort de Jess;
Roma, seu del Papa i del martiri de sant Pere; i, ms tard, Compostella,
on al comenament del segle ix es va creure que shavia trobat el sepulcre
de lapstol sant Jaume el Major.
Molt prompte, encoratjats pels reis i per lesglsia, arribaren a Compostella
pelegrins de tot Europa, que trobaven allotjament i hospitalitat
als monestirs i als nombrosos hospitals i hostals que havien anat
sorgint al llarg del cam fins a Santiago.
El Cam de Santiago va tindre moltes rutes
des de ledat mitjana, com per exemple:
El cam francs: partia des de Saint Jean Pied

de Port (Frana) fins a Compostella, travessant
Navarra, la Rioja, Castella i Lle fins a arribar
a Galcia.
El cam del nord: anava parallel a la cornisa

cantbrica, des del Pas Basc fins a Astries.
El cam primitiu: anava des dAstries fins a

Lugo per a enllaar amb lltima part
del cam francs.
La via de la plata: eixia des dAndalusia

i creuava Extremadura i Castella i Lle fins a
arribar a Galcia.
Quan els pelegrins arribaven a Compostella,
entraven a la catedral per lentrada occidental,
anomenada el Prtic de la Glria.
El Cam de Santiago
Ampliaci
15
1. Llig i contesta.
Quins van ser els centres principals de pelegrinatge durant ledat mitjana?
Per qu acudien a aquests llocs els pelegrins?

131975 _ 0001-0096.indd 82 17/7/09 08:59:31
83

Ara, escriu V, si s verdader, o F, si s fals.
Les arquivoltes sn les motllures que decoren un arc.
El mainell s la columna que divideix en dos el forat de la porta.
El timp s lespai decorat delimitat per les arquivoltes.
Les columnes sn els elements verticals que suporten el pes dun edifci.
2. Qu s una relquia? Quina era la relquia de Compostella? Esbrina-ho i explica-ho.
3. Marca en el mapa segons sindica els diferents camins
de pelegrinatge a Santiago de Compostella.
4. Observa les parts del Prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella.
Cam francs.
Cam del nord.
Cam primitiu.
roig
blau
verde
groc Via de la plata.
arquivoltes
timp
columna
mainell
131975 _ 0001-0096.indd 83 8/7/09 16:02:01
84
Solucions
Refor 1: La cllula
1. Resposta grfica (RG).
Citoplasma, nucli i membrana.
2. Xiqueta amb cua: nucli.
Xiquet: citoplasma.
Xiqueta cabells solts: membrana.
3. Esquerra: cllula vegetal;
dreta: cllula animal.
Les cllules animals i les vegetals es
diferencien perqu les vegetals tenen
formes regulars i tenen cloroplasts.
Refor 2: Teixits, rgans, aparells
i sistemes
1. 1. cllula;
2. teixit;
3. rgan;
4. aparell;
5. organisme.
2. Resposta model (RM).
Teixits: muscular i epitelial.
rgans: cor i reny.
Aparells: circulatori i digestiu.
3. Un organisme s un sser viu,
complet, format per aparells
i sistemes.
4. Els animals i els fongs sn ssers vius
pluricellulars que salimenten duns altres
ssers vius.
Les plantes i les algues sn ssers vius
pluricellulars que fabriquen el seu propi
aliment.
Refor 3: Bacteris, fongs, algues
i protozous
1. 1. animals;
2. plantes;
3. fongs;
4. bacteris;
5. algues i protozous.
2.
Els bacteris sn els ssers vius ms

xicotets que hi ha perqu estan formats
per una sola cllula ms xicoteta que
les cllules animals i vegetals.

Els fongs obtenen laliment de lexterior.

3. Els bacteris sn un regne dssers vius.
Sn ssers unicellulars i la cllula s
ms senzilla que la de les plantes i la dels
animals.
Les algues i els protozous pertanyen al
cinqu regne dssers vius; els protozous
poden ser unicellulars o pluricellulars.
4. Les afirmacions segona i tercera sn falses.
Refor 4: Els grups de plantes
1. Les plantes es classifiquen en plantes
sense flors i plantes amb flors. Les plantes
sense flors poden ser molses o falgueres.
Les plantes amb flors poden ser
angiospermes o gimnospermes.
2. 1. angiosperma;
2. angiosperma;
3. gimnosperma;
4. angiosperma.
3. Les molses i les falgueres sn dos tipus
de plantes que es reprodueixen sense
necessitat de flors; les espores, unes
cllules especials que poden originar plantes
noves, els serveixen per a reproduir-se.
Les molses no tenen arrel per a agafar
laigua, per la qual cosa viuen en llocs
molt humits.
Refor 5: La fotosntesi
1. RG.
2.
Les plantes fan la fotosntesi durant

el dia.

Les plantes agafen les sals minerals del

sl pels pelets absorbents de les arrels.

La clorofilla s una substncia que

hi ha en les parts verdes de les plantes
i que serveix per a fer la fotosntesi.
3. Vasos liberians Saba elaborada
Vasos llenyosos Saba bruta
Refor 6: La reproducci sexual
en les plantes
1. RG.
2. Fals: Les plantes que pollinitzen pel vent
produeixen molt de pollen.
Fals: Les plantes pollinitzades per insectes
tenen flors grans i cridaneres.
131975 _ 0001-0096.indd 84 8/7/09 16:02:01
85
3. El dibuix de dalt representa un vill,
una estructura peluda que usen algunes
plantes com a estratgia perqu les llavors
puguen surar i recrrer aix distncies grans
espentades pel vent.
El dibuix de baix representa una flor que
s pollinitzada per un insecte, en aquest
cas una abella, i lestratgia de la planta
s tindre flors cridaneres que atraguen els
insectes.
Refor 7: La reproducci asexual en les plantes
1.
El dibuix 1 s un tubercle, un tipus

de rizoma que est engrossit per a
emmagatzemar aliments.

El dibuix 2 s un rizoma, una tija

subterrnia horitzontal que cada cert
espai emet tiges cap amunt i forma
una planta nova.

El dibuix 3 s un estol, una tija que creix

horitzontalment damunt del sl i cada cert
espai produeix arrels i origina una planta
nova.
2.
Tenen les mateixes caracterstiques que

la planta progenitora.

En la reproducci asexual intervenen

parts de la planta diferents de les flors
i les llavors.
3. Les persones aprofitem la reproducci
asexual de les plantes per als nostres
cultius, i reprodum plantes com, per
exemple, la vinya o el roser per mitj
desqueixos, o fent servir altres sistemes
com els empelts.
Refor 8: Els ecosistemes
1.
Un ecosistema est format pels ssers

vius i pel medi fsic que els envolta.

Els ssers vius dun ecosistema es

relacionen entre si i tamb amb el medi.

Els ssers vius poden modificar el medi

en qu viuen.
2.
Aquest ecosistema est format pel medi

fsic i els ssers vius que lhabiten.

No es veu cap tipus de vegetaci perqu

el sl est gelat i el clima s molt fred.
En aquest ecosistema viuen persones,
foques, peixos, morses i gavines.

No, una girafa no podria viure en aquest

ecosistema perqu no hi ha vegetaci,
que s del que salimenta, i perqu no s
un animal adaptat a climes freds.

Els ssers vius modifiquen aquest

ecosistema construint igls amb el gel
o foradant el sl per a poder pescar.
Refor 9: Les relacions entre els ssers vius
1. 1. Herba, productor.
2. Llagost, consumidor primari.
3. Ratol, consumidor secundari.
4. Rabosot, consumidor terciari.
2. RM.

Consumidors primaris: pug, ovella.

Consumidors secundaris: granota, rabosot.

Consumidors terciaris: tigre, sser hum.

3. En lecosistema dun hort, els productors
sn les plantes i els consumidors sn els
ssers humans.
En un ecosistema mar, els productors sn
les algues.
4. En un ecosistema hi ha moltes cadenes
alimentries diferents, i una mateixa espcie
pot formar-ne part de diverses. Per aix, per
a representar ms b aquestes relacions
sutilitzen xarxes alimentries.
Refor 10: Les persones i el medi
1. Resposta lliure (RL).
Els xiquets han danotar coses que facen
referncia a la resta dssers vius del seu
voltant, a lentorn fsic (construccions, parcs,
boscos, etc.) i a aspectes com el clima, les
precipitacions, etc.
2. RM.

La construcci durbanitzacions s una de

les causes de la desforestaci.

El consum de combustibles fssils pot fer

que el clima esdevinga ms clid.
3. Modifiquen el medi ambient les tasques
agrcoles, com el tractor que en el dibuix
est llaurant la terra; i tamb la construcci
de tanques per a separar els terrenys, la
construcci dedificis, carrers i carreteres,
les lnies elctriques, la cria danimals, etc.
4. La prdua duna espcie vegetal o animal
dins dun ecosistema s un problema greu
perqu tots els ssers formen part dalguna
cadena alimentria i, en desaparixer
131975 _ 0001-0096.indd 85 8/7/09 16:02:01
86
una espcie concreta, les espcies que
salimenten daquesta tamb es veuen
afectades.
Refor 11: La protecci del medi ambient
1. (De dalt baix i desquerra a dreta)
1. El perjudiquen; 2: el protegeixen;
3: el protegeixen; 4: el perjudiquen;
5: el perjudiquen; 6: el protegeixen;
7: el protegeixen; 8: el perjudiquen.
2.
Les autoritats poden protegir la fauna

i la flora mitjanant la declaraci despais
protegits.

RL.
3. Una espcie en perill dextinci s aquella
de qu resten molt pocs exemplars en el
seu hbitat natural.
Refor 12: Les capes de la Terra
1. RG.
2. Hidrosfera.
Geosfera.
Atmosfera.
3. La capa doz es troba en la part alta
de lestratosfera. Loz s un gas que
actua com una barrera contra els rajos
ultravioletes que arriben del Sol i que
resulten perjudicials per als ssers
vius.
Refor 13: Lescora terrestre
1. RG.
Laigua de pluja sintrodueix per les
esquerdes de les roques. Quan baixa la
temperatura, aquesta aigua es transforma
en gel, que ocupa ms volum que laigua i
fa que es trenque la roca.
2. El vent i laigua erosionen la muntanya.
El vent transporta els materials erosionats.
Els materials se sedimenten a la falda
de la muntanya.
3. RM.
Rius i torrents Vent Mar
Erosi
Les aiges del riu van
desgastant el llit
per on fueixen.
El vent arrossega el sl
quan no est protegit
per la vegetaci i est
molt sec.
El mar colpeja contra
les roques dun penya-
segat i les va desgastant
a poc a poc.
Transport
Les aiges del riu
transporten els materials
erosionats.
El vent transporta els
materials erosionats.
Les aiges del mar
transporten els materials
erosionats.
Sedimentaci
Els materials erosionats es
depositen a la superfcie i
sacumulen. Aix, els rius
formen deltes a la
desembocadura.
Els materials erosionats es
depositen a la superfcie
i sacumulen. Aix, el vent
forma dunes als deserts
i a les costes.
Els materials erosionats
es depositen a la platja.
Refor 14: Lenergia interna de la Terra
1. La Terra emmagatzema dins seu una gran
quantitat denergia que fa que la
temperatura siga molt elevada.
Aquesta energia fa que salcen les
serralades i que tinguen lloc fenmens
com els terratrmols i els volcans.
Els terratrmols sn moviments sobtats de
lescora terrestre.
Un volc s una obertura de lescora
terrestre per la qual el magma de linterior
de la Terra ix a la superfcie.
2. RG.
Crter.
Xemeneia volcnica.
Lava.
Con volcnic.
131975 _ 0001-0096.indd 86 17/7/09 08:59:32
87
Refor 15: Les roques de lescora terrestre
1.
Tipus de roca
segons lorigen
Com es forma Exemple
Magmtiques Es formen quan el magma es refreda lentament, a les profunditats
de lescora terrestre. Aquestes roques arriben a la superfcie quan
lescora serosiona.
Basalt
Sedimentries Es formen a partir de lacumulaci de restes dssers vius. Carb
Metamrfiques Es formen a partir daltres roques a causa de laugment de la pressi
o de la temperatura, per sense que les roques arriben a fondres.
Marbre
2.
3. V, F, V, V.
Refor 16: El sistema solar
1. Sistema solar.
Planeta.
Asteroide.
Cometa.
2.
3. Les estreles fugaces sn cossos xicotets,
com grans de pols, que arriben a la Terra
i sincendien en xocar amb latmosfera.
Els meteorits sn cossos ms grans que
arriben a la superfcie sense cremar-se
del tot.
Refor 17: Lunivers
1.
2. Una constellaci s un grup destreles
que es veuen prximes en una regi
del cel. Les galxies sn agrupacions
de milers o milions destreles, juntament
amb fragments de roca i gas.
3. Les galxies sn agrupacions de milers
o milions destreles, juntament amb
fragments de roca i gas. Segons la forma
poden ser ellptiques, espirals o irregulars.
El sistema solar es troba en una galxia
espiral anomenada Via Lctia. Nosaltres
ens trobem en un dels braos daquesta
galxia, bastant lluny del centre.
Refor 18: Lexploraci de lespai
1. 1. Sonda espacial.
2. Transbordador.
3. Mart.
4. Gagarin.
5. Lluna.
6. Coet.
7. Apollo onze.
8. Armstrong.
EL SOL
Color Mida
Groc Mitj
Lluminositat Brillantor
El Sol s lastre
ms llumins
del firmament.
El Sol s lastre
ms brillant
del firmament.
ROQUES SEDIMENTRIES
a partir de restes
dssers vius o daltres
roques
per exemple:
gres
argila
a partir
dacumulaci
de restes dssers
vius per exemple:
carb
petroli
a partir de substncies
dissoltes en laigua
per exemple:
calcria
guix
SISTEMA SOLAR
Planetes
interiors
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Planetes
nans
Plut
Planetes
exteriors
Jpiter
Saturn
Ur
Nept
131975 _ 0001-0096.indd 87 8/7/09 16:02:01
88
Refor 19: La matria i les seues propietats
1. Densitat.
Massa.
Volum.
Massa, volum.
Densitat.
2.
Refor 20: Les mescles i les substncies pures
1. F Totes les mescles estan formades
per substncies pures diferents.
F Totes les substncies pures estan
formades per un sol tipus de matria.
F Els aliatges sn mescles homognies.
2. Filtraci perqu amb aquest sistema
es poden separar mescles heterognies
dun slid amb un lquid.
Decantaci perqu amb aquest sistema
es poden separar mescles heterognies de
substncies amb distinta densitat.
Evaporaci perqu amb aquest sistema
es poden separar mescles homognies.
Refor 21: Els canvis destat
1. Condensaci.
Evaporaci.
Sublimaci.
Fusi.
Ebullici.
2. La solidificaci s el pas de lquid a slid. T
lloc a la mateixa temperatura que la fusi.
Per exemple, quan es congela
laigua i es formen glaons de gel.
Refor 22: Canvis qumics
1. Un canvi qumic s la transformaci
duna substncia en una altra de diferent.
RL.
2.
Els glaons de gel, passat un temps, es

fonen.

S, s possible.

Tamb s possible.

La fusta s que pot transformar-se

en cendres.

No s possible que les cendres

es transformen en fusta.

Sha produt un canvi qumic en la situaci

en qu sha cremat fusta. Ja que una
substncia sha transformat en una altra, i
aquest procs no es pot tornar arrere.
Refor 23: El moviment i la velocitat
1.
Els cossos es mouen o saturen quan una

fora actua sobre ells.

La velocitat ens indica com de rpid

es mou un cos.
2. La pilota sest movent, encara que a poc
a poc va perdent velocitat a causa de
la fora de fregament.
La fora de fregament s la que exerceix
el sl per on es desplaa la pilota,
i s una fora amb una direcci contrria
a la del moviment, i per aix fa que
la pilota sature.
3. 300 : 4 5 75.
La velocitat s de 75 quilmetres per hora.
Refor 24: La fora de la gravetat
i el moviment
1.
La fora de gravetat s la fora que fa

que els cossos siguen atrets cap a

Quan es deixa caure una pilota, la fora

de la gravetat fa que la pilota vaja cap
avall.
2. RG.
En llanar una pilota cap amunt
comuniquem una velocitat cap amunt.
Per quan soltem la pilota la fora de la
gravetat comena a frenar-la i la pilota
perd velocitat fins que satura al punt
ms alt. A partir daleshores, la gravetat
fa que comence a moures cap avall i que
la velocitat vaja augmentant fins que arribe
al terra.
En llanar la pilota cap avant li
comuniquem una velocitat cap avant. Per,
al mateix temps, la gravetat exerceix una
LA MATRIA
Massa
quilograms
o grams
Volum Densitat
litres o
millilitres
color
transparncia
duresa
densitat
Propietats generals Propietats
caracterstiques
es mesura
en:
131975 _ 0001-0096.indd 88 8/7/09 16:02:02
89
fora cap avall. Per tant, en el moment en
qu amollem la pilota, la gravetat fa que
comence a moures cap avall, cada vegada
amb ms velocitat. El resultat daquests
dos moviments, cap avant i cap avall,
s que la pilota es desplaa seguint una
trajectria corba.
Refor 25: Les mquines simples
1. Politja: Canviar la direcci de la fora.
Palanca: Realitzar una tasca utilitzant menys
fora.
Roda: Disminuir la fora de fregament.
Pla inclinat: Elevar crregues emprant menys
fora.
2. RG.
Palanca de tercer gnere.
Palanca de segon gnere.
Palanca de primer gnere.
Refor 26: La Meseta Central
1.
RG.
Refor 27: Les muntanyes i les depressions
1.
RG.
Refor 28: Les costes i les illes
1. RG.
2. Arxiplag canari: La Palma, Hierro, Gomera,
Tenerife, Gran Canria, Fuerteventura i
Lanzarote.
Arxiplag balear: Mallorca, Eivissa, Menorca,
Formentera i Cabrera.
Refor 29: El relleu dEspanya
1. RG.
Refor 30: Els climes dEspanya
1. RG.
Refor 31: El clima mediterrani
1. RG.
Clima mediterrani tpic: Catalunya,
Comunitat Valenciana, Illes Balears,
Regi de Mrcia, Andalusia, Extremadura
i part de Castella-la Manxa.
Clima mediterrani dinterior: Castella i
Lle, la Rioja, part de Navarra, part del
Pas Basc, Arag, part de Catalunya,
part de la Comunitat Valenciana, part
de la Regi de Mrcia, part dAndalusia,
Castella-la Manxa i la Comunitat de Madrid.
2. Clima mediterrani tpic: les temperatures
sn suaus per la influncia del mar.
Les precipitacions sn escasses sobretot
a lestiu, que s lestaci seca.
Clima mediterrani dinterior:
les temperatures sn extremes, molt baixes
a lhivern i altes a lestiu.
Les precipitacions sn sobretot
a la primavera i a la tardor.
Refor 32: Els climes ocenic, subtropical
i de muntanya
1. Ocenic.
Subtropical.
De muntanya.
2. Ocenic.
De muntanya.
Subtropical.
Refor 33: Els rius
1. Curs.
Llit.
Rgim.
Riu.
2. RG.
EL RELLEU DESPANYA
Muntanyes que voregen
la Meseta Central
Depressions exteriors a la Meseta Central
Muntanyes exteriors
a la Meseta Central
Muntanyes de Lle.
Serralada
Cantbrica.
Serralada Ibrica.
Sierra Morena.
Depressi de lEbre.
Depressi del Guadalquivir
Masss Galaic.
Muntanyes Basques.
Pirineus.
Sistema Mediterrani
Catal.
Serralades Btiques.
MUNTANYES INTERIORS
DE LA MESETA CENTRAL
Meseta Nord Meseta Sud
Sistema Central Muntanyes de Toledo
131975 _ 0001-0096.indd 89 8/7/09 16:02:02
90
Refor 34: Els vessants
1. RL.
RG.
Refor 35: Els vessants fluvials
dEspanya
1. Curts i poc cabalosos.
Pertanyen al vessant atlntic i sn
els ms llargs de la Pennsula.
Curts, amb fort pendent, cabalosos
i amb rgim regular.
Barrancs.
2. Riu Xquer:
Naixement: Serralada Ibrica.
Desembocadura: mar Mediterrani.
Vessant: mediterrani.
Cabal: poc.
Rgim: irregular.
Refor 36: Aiges superficials i aiges
subterrnies
1. Llac.
Pant.
Aqfer.
Llacuna.
Oce.
Glacials.
Les aiges de la Terra es poden classificar
en aiges superficials i aiges subterrnies.
Refor 37: La poblaci
1. Natalitat: nombre de persones que naixen
en un lloc i en un temps determinats.
Emigrant: persona que es trasllada del seu
lloc dorigen a un altre per a viure-hi.
Creixement natural: diferncia entre
el nombre dels habitants que naixen o
natalitat i el nombre dels que moren o
mortalitat.
2. Densitat de poblaci dEspanya:
46.000.000 : 504.783 = 91,1 hab./km
2
.
Densitat de poblaci dEquador:
3.000.000 : 275.830 = 10,8 hab./km
2
.
Densitat de poblaci de Romania:
21.800.000 : 237.500 = 91,7 hab./km
2
.
Refor 38: La poblaci dEspanya
1. s incorrecte perqu el creixement natural
s positiu perqu naixen ms persones
de les que moren. A ms, el creixement
migratori s positiu perqu s major el
nombre dimmigrants que arriben al nostre
pas que el demigrants que sen van.
2. RL.
Refor 39: La poblaci i les activitats
econmiques
1. F Els parats sn poblaci activa perqu
estan en edat de treballar per busquen
treball.
F La poblaci inactiva no treballa
en ningun sector econmic.
V.
2. Els de sec.
El porc.
De litoral.
3. Formen part del sector secundari les
activitats industrials, per exemple,
les indstries de base, les indstries
de bns dequipament i les indstries de
bns de consum; i la construcci.
Refor 40: Els serveis
1. 1. Interior.
2. Comer.
3. Transport.
4. Turisme.
5. Cultural.
6. Terciari.
7. Exportar.
2. Hi ha tres tipus de transport: el terrestre,
per exemple, el ferrocarril; el martim,
a travs de vaixells; i laeri, a travs
davions.
Refor 41: Lorganitzaci territorial
dEspanya
1.
2. RG.
Lmits naturals Lmits poltics
al nord mar Cantbric
al sud mar
Mediterrani i oce
Atlntic
a lest mar
Mediterrani
a loest oce Atlntic
al nord Frana
i Andorra
al sud Marroc
a loest Portugal
131975 _ 0001-0096.indd 90 8/7/09 16:02:02
91
Refor 42: Les institucions dEspanya
1. La Constituci.
Monarquia parlamentria.
El rei.
Les Corts Generals.
El rei.
2.
Instituci Funcions Membres
Cap
de lestat
La funci principal
s la de representar
Espanya en altres
pasos. A ms,
s el cap suprem
de les forces
armades.
Rei
Corts
Generals
Elaborar i aprovar
les lleis i controlar
els actes del
Govern.
Diputats
i senadors
Govern Dirigir lestat,
decidir els
objectius
econmics, socials
i poltics, i dirigir
les relacions
internacionals.
President
i ministres
Tribunals
de justcia
Fer complir les lleis
i jutjar els qui no
les compleixen.
Jutges
i magistrats
Refor 43: La prehistria. El paleoltic
1. La prehistria s la primera etapa
de la histria i la ms llarga.
La prehistria va des de laparici de lsser
hum fins a la invenci de lescriptura.
La prehistria es divideix en tres etapes:
paleoltic, neoltic i edat dels
metalls.
2. En el paleoltic, els ssers humans
salimentaven del que trobaven
a la natura. Pescaven, caaven
i recollectaven fruits. Aquests homes
i dones eren nmades, anaven dun lloc
a un altre i vivien agrupats en tribus,
que eren grups xicotets formats
per diverses famlies.
Fabricaven ferramentes amb ossos
danimals i pintaven a linterior
de les coves.
Refor 44: El neoltic
1. Sedentaris.
Agricultors.
Ramaders.
2.
Aquesta pintura no s del paleoltic perqu

en aquest perode se solien pintar animals
allats als quals dotaven de volum
aprofitant els ixents de la roca.

Aquesta pintura pertany a lpoca

del neoltic perqu apareixien grups
dssers humans dibuixats de forma molt
esquemtica.
3. Pedra polida neoltic es fregava
repetidament una pedra en la ranura que
feien en una altra.
Pedra colpejada paleoltic es colpejava
una pedra amb una altra fins a donar-li
forma.
Refor 45: Ledat dels metalls
1. Aquesta lnia del temps s incorrecta
perqu les etapes de la prehistria estan
desordenades. La primera etapa s el
paleoltic, fa 1.000.000 danys; la segona,
el neoltic, fa 7.000 anys; i la tercera, ledat
dels metalls, fa 6.000 anys.
2. Edat dels metalls.
Neoltic.
Paleoltic.
Paleoltic.
Neoltic.
Edat dels metalls.
Paleoltic.
Neoltic.
Paleoltic.
Neoltic.
Edat dels metalls.
Paleoltic.
Refor 46: Ibers, celtes i colonitzadors
1. RG.

Els pobles ibers ocupaven el sud

i lest de la Pennsula. Els celtes
ocupaven les terres de la Meseta
i de la costa atlntica.

RL.
2. Fenicis Gadir.
Grecs Sagunt.
Cartaginesos Cartago Nova.
131975 _ 0001-0096.indd 91 8/7/09 16:02:02
92
Refor 47: La Hispnia romana
1. Formig.
Llat.
Romanitzaci.
Pniques.
Btica.
Hispnia.
Provncia.
Esclau.
2. Cartaginesos.
Hispnia.
Provncies.
Llat.
Romanitzaci.
Formig.
Mosaics.
Refor 48: El comenament de ledat mitjana
1.
Els visigots eren un poble germnic.

La capital del regne visigot va ser

Toledo.
2. 3. Lany 929, lemir Abd al-Rhaman III va
adoptar el ttol de califa i va inaugurar
el califat de Crdova.
2. Lany 756, el prncep Abd al-Rhaman I
es va proclamar emir independent
i al-ndalus es va separar de Damasc.
1. Lany 711, els musulmans van envair
la Pennsula i van instaurar
un emirat, s a dir, una provncia
que depenia del califa de Damasc.
3. Zona Cantbrica:
Regne dAstries, que ms tard es va
anomenar regne de Lle.
Comtat de Castella, que ms tard es va
convertir en el regne de Castella.
Pirineus:
Regne de Navarra.
Comtats catalans.
Regne dArag
Refor 49: El final de ledat mitjana
1. RG.
Els regnes cristians: Portugal, Navarra,

la Corona dArag i la Corona de Castella.
Regne musulm: regne de Granada.
Xicotets regnes en qu es va dividir

al-ndalus.
El regne de Granada.
Es van unir en 1479 amb el matrimoni

dIsabel I de Castella i Ferran II dArag.
El regne de Granada va ser conquistat

pels Reis Catlics, Isabel I de Castella
i Ferran II dArag.
Aquest mapa s del final de ledat mitjana

perqu els territoris cristians ocupen
prcticament tot Espanya i els territoris
musulmans queden reduts a una zona
xicoteta del sud dEspanya.
Refor 50: La vida a al-ndalus
1. Mulad.
Mossrab.
Medina.
Soc.
2. Arc de mitja circumferncia.
Arc de ferradura.
Arc apuntat.

Aquests arcs sanomenen aix per la forma

que tenen.
3. RL.
Refor 51: La vida als regnes cristians
1.
2. Romnic.
Els edificis romnics tenien poca alada
i uns murs de pedra molt gruixuts, en els
quals sobrien poques finestres. Per aix
linterior era fosc. Les portes i les finestres
tenien forma darc de mitja circumferncia.
Els edificis gtics eren alts. Els murs eren
ms prims i shi obrien grans portes i
finestres amb arcs de forma apuntada.
Les finestres es decoraven amb vidrieres
de colors.
Ampliaci 1: Les parts de la cllula
1.
Es tracta del nucli, que coordina tot

el funcionament de la cllula.

Les cllules necessiten fer funcions com

la nutrici o la reproducci perqu sn
ssers vius i han de fer les funcions vitals.
LA SOCIETAT ALS REGNES CRISTIANS
Privilegiats No privilegiats
Nobles.
Clergat.
Camperols.
Artesans.
Comerciants.
131975 _ 0001-0096.indd 92 17/7/09 08:59:33
93
2. RG.
1. La forma de la cllula vegetal s
regular mentre que les cllules animals
sn irregulars i poden adoptar moltes
formes distintes.
2. En la cllula vegetal la membrana t
una paret cellular dura.
3. Nerviosa: transporta missatges i ordres
i processa informaci.
ssia: forma part dels ossos.
Muscular: collabora en el moviment del cos.
Adiposa: emmagatzema greix i protegeix els
rgans.
Sangunia: transporta loxigen i altres
substncies per tot el cos.
Sexual: participa en la reproducci.
Epitelial: forma la pell i recobreix
internament els rgans buits.
Ampliaci 2: Adaptacions de les plantes
1. RM.
Adaptacions de les plantes relacionades
amb el pas de les estacions sn la floraci
dalgunes plantes a la primavera, la prdua
de les fulles de moltes espcies darbres a
la tardor, la germinaci de les llavors durant
la primavera i la maduresa dels fruits a la
tardor, la hibernaci de les plantes amb
bulb durant lhivern, etc.
2.
Les plantes shan de protegir dels animals

perqu no se les mengen.

Per a aprofitar ms b la poca aigua

disponible.
3. RM.
Adaptacions topolgiques: en els llocs
amb poca aigua les plantes creixen ms
separades; en els llocs amb molta aigua
les plantes poden crixer ms juntes.
Adaptacions al sl: en els sls molt secs les
plantes desenvolupen arrels molt llargues
per a aprofitar laigua; en els sls pobres
en minerals les plantes carnvores
complementen lalimentaci amb insectes
xicotets.
Adaptacions estructurals: algunes flors
tenen aspecte dinsectes per a atraure uns
altres insectes de la mateixa espcie;
els joncs que creixen a la ribera dels rius
sn molt flexibles perqu el corrent no
els trenque.
Adaptacions a la fauna: algunes plantes
desenvolupen punxes per a evitar que se
les mengen; algunes flors transformen els
ptals perqu semblen insectes.
4. CACTUS: Tija Engrossida per a
emmagatzemar aigua;
Arrels Llargues per aprofitar ms b
laigua.
HEURA: Fulles Amples per a rebre ms
llum;
Tija Trepadora per ascendir recolzada
en el tronc dun arbre.
5. Les arrels dels nenfars sn llargues
i flexibles per a suportar la fora del
corrent de laigua; les fulles dels nenfars
sn amples i corbades perqu el nenfar
puga surar; les tiges sn flexibles perqu
no les trenque el corrent.
Ampliaci 3: Ecosistemes en perill
1. El mapa aporta informaci sobre quins sn
alguns dels ecosistemes que tenen ms
possibilitats de desaparixer en el mn.
2. En la regi on est Espanya hi ha el bosc
mediterrani, un ecosistema que t molt de
perill de desaparixer.
3. RL.
4. 1. Desforestaci;
2. Amazones;
3. ndic;
4. Bering;
5. Baikal;
6. Taig.
Ampliaci 4
1. RM.
Els volcans no sn tots iguals ni tenen el
mateix tipus dactivitat. Hi ha alguns molt
actius, s a dir, que entren freqentment en
erupci. Hi ha daltres que alternen perodes
de reps amb perodes derupci. Fins i
tot hi ha alguns que estan adormits, s
a dir, que no tenen activitat, per no estan
totalment extingits. Alguns s que poden
considerar-se extingits.
Segons com es produsca lerupci,
els volcans es poden classificar en quatre
grups: hawai i estromboli, vulcani, pele.
2. Vulcani, pele,
hawai, estromboli.
131975 _ 0001-0096.indd 93 8/7/09 16:02:02
94
3. El magma s el material que es troba a
linterior de la Terra, a una temperatura
altssima; i la lava s el nom que rep
el magma quan ha eixit a la superfcie.
4. Du del foc i dels metalls.
Fill de Jpiter i de Juno.
Marit de Venus.
Vivia davall del volc Etna.
En La farga de Vulc.
Diego Rodrguez de Silva y Velzquez.
Al Museo del Prado de Madrid.
Ampliaci 5
1.
Una constellaci s un grup destreles

que es veuen prximes en una regi del cel.

En lssa Menor, que es troba a

lhemisferi Nord.

La constellaci que t forma de gos s Ca

Major; i la que t forma de caador s Ori.
2. RG.
RG.
Perqu si unim amb una lnia les ltimes
dues estreles del carro que representa
lssa Major i la prolonguem cinc
vegades, podem localitzar lestrela Polar.
3. Betelgeuse.
Rigel.
Bellatrix.
Mintaka.
Almitak.
Alnilam.
Saiph.
Ampliaci 6
1.
Perqu en un dels plats hi havia ms aigua

que en laltre.

Que dues masses iguals duna mateixa

substncia tenen el mateix volum
independentment de la forma.
2. s ms menut el bloc de plom perqu s
menys volumins, s a dir, ocupa menys
espai que el suro.
3. La illustraci s incorrecta perqu en
introduir lanell a la proveta el nivell o altura
del lquid hauria de ser major i no menor,
com es veu en el dibuix.
4. RM.

Arquimedes va ser un matemtic, fsic i

enginyer grec que va nixer a Siracusa
(Itlia) lany 287 aC.

Va descobrir i va formular el principi

que porta el seu nom i se li atribueixen
diversos invents, com un mtode per a
la determinaci del pes especfic
dels cossos, un planetari mecnic,
la roda dentada, el caragol sense fi

La paraula eureka significa ho he trobat

i sutilitza quan es troba o es descobreix
alguna cosa que es busca amb molt
dinters o esfor.
Ampliaci 7
1.
Isaac Newton va ser un dels cientfics

ms importants de tots els temps, que
va fer aportacions en molts camps de la
cincia, com la fsica, la matemtica o
la qumica. Newton s un dels pares del
clcul matemtic; va estudiar fenmens
relacionats amb la llum i lptica, va formular
les lleis del moviment i va proposar la llei de
la gravitaci universal. La seua gran obra s
Philosophiae naturalis principia mathematica,
ms coneguda com a Principia.

La fora de la gravetat s la fora que fa

que els cossos siguen atrets cap a

RL.
2. RM.
La fora de fregament, la fora datracci
dun imant, la inrcia, forces de contacte
3. Poma dEva Expulsi del parads.
Poma de Paris Guerra de Troia.
Poma de Newton Llei de la gravitaci
universal.
Poma de Guillem Tell Independncia
de Sussa.
RM. Blancaneu.
La pomera s un arbre de fulla caduca
i com que t flors s una planta
angiosperma.
Ampliaci 8
1. Qu va passar?: com a conseqncia
de lerupci del volc Cumbre Vieja
es va formar una muntanya,
el Tenegua.
On va passar?: a lilla de La Palma,
a les Canries.
Quan va passar?: el 18 de novembre
de 1971.
131975 _ 0001-0096.indd 94 8/7/09 16:02:02
95
2.

Ampliaci 9
1. Portugal.
La Macaronsia.
El pic ms alt de Portugal.
El responsable del bon temps
a la pennsula Ibrica.
2. RL.
3. RG.
4. Durant la primavera i lestiu, perqu
s quan el temps a Espanya s calors
i sec.
Ampliaci 10
1.
Las Batuecas es troben a la provncia de

Salamanca, a Castella i Lle.

Pertanyen al neoltic; la prehistria.

Lorde dels carmelites; en el segle xv;

monestir del Santo Desierto de San Jos
del Monte.
2. Una conca s el territori recorregut per un
riu principal i els seus afluents. Un vessant
s el conjunt de terres en qu els rius,
barrancs i torrents vessen les aiges
a un mateix mar.
En un vessant pot haver-hi rius de diferents
conques. Per exemple, al vessant atlntic
pertanyen els rius de les conques del Duero,
del Guadiana, del Tajo
3. Estar en Las Batuecas significa estar
despistat.
RL.
4. Els rius que travessen la vall en qu se
situen Las Batuecas pertanyen al vessant
atlntic, perqu els rius que integren
les conques dels rius Duero i Tajo
pertanyen a aquest vessant.
5. Afluents del riu Tajo: Guadarrama, Titar,
Alberche, Jarama i Alagn.
Afluents del riu Duero: Pisuerga, Tormes,
Valderaduey, Adaja i Esla.
6. Lexpressi estar en Babia significa estar
distret.
Babia es troba a la Comunitat de Castella
i Lle.
El riu principal de Castella i Lle s el
Duero.
Ampliaci 11
1.
Una baixa natalitat i un fort augment

de lesperana de vida.

Lesperana de vida s la quantitat danys

que es preveu que viur una persona en
nixer.
2. RM.
Des del punt de vista de la sanitat, seran
necessaris hospitals i centres de salut amb
especialitats relacionades amb les persones
dedat avanada.
Des del punt de vista del treball, hi haur
menys persones treballant i ms persones
jubilades, cosa que tamb podria afectar
les pensions.
Des del punt de vista dels equipaments,
seran necessries ms residncies que
escoles o guarderies.
3. Cincia que estudia la poblaci demografia.
Naixements que es produeixen en una
poblaci natalitat.
Defuncions que es produeixen en una
poblaci mortalitat.
Relaci entre el nombre dhabitants i la
superfcie del territori on viuen, expressada
Volcans europeus Volcans no europeus
Nom Vesuvi Etna Mauna Kea Krakatoa
Pas Itlia Itlia Estats Units Indonsia
Alria 1.279 m 3.322 m 4.205 m 813 m
Caracterstiques
Lany 79 va
soterrar les
ciutats
dHercul,
Pompeia
i Stabia.
s el
volc actiu
ms gran
dEuropa.
s el volc
ms alt del
mn.
va fer saltar
pels aires
lilla on es
troba.
131975 _ 0001-0096.indd 95 8/7/09 16:02:02
96
en km
2
densitat de poblaci.
Desplaament que suposa un canvi
de residncia migraci.
4. RG.
Ampliaci 12
1.
Referndum s una consulta en la qual

els ciutadans, mitjanant el vot, rebutgen
o aproven lleis o assumptes despecial
importncia.

El pluralisme poltic s lacceptaci

i convivncia de diferents partits poltics
amb idees distintes.

A Espanya hi ha 17 comunitats
autnomes, dues ciutats que tamb tenen
un estatut dautonomia: Ceuta i Melilla, i
cinquanta provncies.
2. Extremadura, Galcia i Comunitat Valenciana.
3. 1. Competncies.
2. Rei.
3. Andorra.
4. Melilla.
5. Constituci.
6. Consell.
7. Mallorca.
8. Mrida.
9. Estatut.
10. Diputats.
11. Suprem.
Ampliaci 13
1. Homo habilis.
Homo erectus.
2. LHomo antecessor es relacionaria
amb el paleoltic, perqu els ssers humans
en aquesta poca eren recollectors
i caadors.
3. RG.
4. s lHomo erectus ja que porta a la m
una torxa i va ser aquesta espcie la que
va descobrir i va comenar a utilitzar el foc.
5. RG.
Ampliaci 14
1. Gris molt obscur: legi.
Gris obscur: cohort.
Gris clar: maniple.
Blanc: centria.
2. RG.
3. Fossa.
Intervallum.
Praetorium.
Vallum.
Tentoria.
Porta Decumana.
Via Principalis.
Porta Praetoria.
Via Praetoria.
Porta Principalis sinestra.
Ampliaci 15
1.
Jerusalem, Roma i Santiago de

Compostella.

Perqu en aquests llocs havien tingut lloc

esdeveniments molt importants per als
cristians. Per exemple, Jerusalem va ser
lescenari de la passi i mort de Jess;
Roma era i s la seu del Papa i del martiri
de sant Pere; i a Santiago de Compostella
es va trobar el sepulcre de lapstol sant
Jaume el Major.
2. Una relquia s un objecte o un vestigi que
t molt de valor per haver pertangut
a alg que es considera important.
La relquia de Santiago de Compostella
s el cos de lapstol.
3. RG.
4. V, V, V, V.
131975 _ 0001-0096.indd 96 8/7/09 16:02:02

Coneixement Del Medi

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Coneixement Del Medi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Coneixement

Les cllules sn sacs molt xicotets plens dun lquid esps

Les cllules estan vives i fan les funcions de nutrici, relaci

Les cllules que sn iguals sagrupen formant teixits.

La uni de diversos teixits per a treballar duna manera conjunta origina

Els rgans sagrupen per a formar sistemes i aparells.

Els sn ssers vius pluricellulars que salimenten

Les sn ssers vius pluricellulars que

Els fongs sn ssers pluricellulars; no es desplacen, per, a diferncia

Els bacteris sn ssers unicellulars; la cllula s ms xicoteta

Les algues i els protozous pertanyen al cinqu regne dssers vius.

Per qu els bacteris sn els ssers vius ms xicotets que hi ha?

Don obtenen laliment els fongs?

Les plantes sense flors no tenen ni llavors ni fruit i es reprodueixen

Les plantes amb flors es reprodueixen mitjanant flors i llavors; hi ha dos

Per mitj de la fotosntesi les plantes transformen en aliment el dixid

La fotosntesi es produeix en les parts verdes de la planta, fulles i tiges,

Durant la fotosntesi les plantes produeixen oxigen, que va a parar

Les plantes, quan fan la fotosntesi?

Per on agafen les plantes les sals minerals del sl?

La pollinitzaci s el pas del pollen duna flor al pistil duna altra.

Estolons: sn tiges que creixen duna manera horitzontal damunt del sl

Rizomes: sn tiges subterrnies horitzontals que cada cert espai

Tubercles: sn un tipus de rizoma engrossit que serveix a la planta

Quines parts de la planta intervenen en la reproducci asexual?

Un ecosistema s el conjunt format pels ssers vius i el medi fsic

Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb

El medi determina els ssers vius que poden viure en lecosistema

Quins elements formen aquest ecosistema?

Quins ssers vius viuen en aquest ecosistema?

Podria viure una girafa en aquest ecosistema? Per qu?

De quina manera modifiquen aquest ecosistema els ssers vius?

Un ecosistema est format pels i pel que

Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el

Els ssers vius poden el medi en qu viuen.

Dins dun ecosistema, uns ssers vius salimenten duns altres.

Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant

En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?

En un ecosistema mar, qui sn els productors?

Els ssers humans modifiquem el medi en qu vivim i podem

El nostre deure s protegir el medi ambient en qu vivim.

Les autoritats ajuden a la protecci del medi mitjanant la declaraci

De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

Quines activitats prohibiries per ajudar a protegir el medi ambient?

Geosfera: s la part rocosa del nostre planeta.

Hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta.

Atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire.

Laigua dun riu.

Les roques duna muntanya.

Laire que respirem.

Lescora terrestre est formada per roques.

Les roques es desgasten i es trenquen i les seues restes, amb lajuda

En lescora terrestre tenen lloc els processos derosi, transport

Els terratrmols sn moviments bruscos de lescora terrestre.

Els volcans sn llocs en qu emergeix magma de linterior de la Terra.

Obertura de lescora terrestre per la qual

Conducte pel qual puja el magma.

Magma que arriba a la superfcie.

Lloc en el qual sacumulen les roques

Magmtiques: soriginen a partir del magma.

Sedimentries: es formen a partir de restes daltres roques i dssers vius.

Metamrfiques: es formen per un augment de la pressi o de la temperatura.

Conjunt format pel Sol i tots els astres

Astre gran esfric que gira al voltant