1

TREBALL-MEMRIA
FILOSOFIA DE LA CINCIA





















Hector Cervero i Sales
24/05/2011

2


INDEX

1. Introducci: la reflexi de la filosofia de la cincia.......... 3


2. Veritat com a Saber-Poder............................. 3


3. El positivisme lgic i la concepci heretada........................................................ 6


4. Problemes i crtiques al positivisme lgic..............................................................13


5. La Revoluci cientfica.............................................................................................22


6. Prctiques:Filosofia de la fsica + Micho Kaku El hiperespacio........................ 34


7. Treballs de resum-resenya de lectures complementries a lassignatura............38
Max WeberLa tica protestante y el espritu del capitalismo.....................................38
K. Popper La lgica de la investigaci cientfica........................................................45


8. Conclusi....................................................................................................................51


Bibliografia................................................................................................................ 53
















3
I. Introducci: una aproximaci a la filosfia de la cincia

La problemtica que anem a tractar no es en cap cas trivial ni suprflua, ja que no es
tracta de reestablir el lloc de la cincia sin, alhora, de redefinir lestatus de la filosofia
i les seues funcions: La importancia de estos trabajos reside primero en la propia
definicin del quehacer de la Filosofa de la Ciencia, pero su trascendencia radica en
que lo que se est poniendo en cuestin es la propia concepcin de la filosofa
1
.

Daquesta manera, i com a primera aproximaci, hom planteja la segent qesti: cal
admetre la Filosofia de la Cincia com un mbit de total domini cientfico-tcnic on
sensenyorege lanlisi lgica fins al punt de subssumir territoris com la literatura, lart
o la filosofia? Cal, daquesta manera, fer un estudi on hi haja una preponderncia de la
filosofia sobre lmbit cientfic? Ac, hom sha perms prendre una mena de tercera via
(estic emprant el terme sense cap tipus de connotaci) per tal de proposar que la
Filosofia de la Cincia apareix com un mbit transdisciplinar que, aix, travessa de
manera permeable el territori de diferents disciplines per tal de definir les seues
funcions i prerrogatives. s a dir, dalguna manera hom planteja un canvi de paradigma
pel que fa a la manera dentendre la reflexi filosfica al voltant de la Cincia; caldr
veure, ara, si la nova proposta t fora per poder fer front a tot un corpus de tradici que
sescampa arreu de la cultura occidental.


2. La veritat com a Saber-Poder

Una corrent que naix amb Nietzsche i la tradici de la filosofia de la sospita es
cuestionar quin es lestatut de la cincia en tant que discurs; es a dir, trobar les eines
per desfermar i veure per dins aquest discurs que sha convertit en la vessant dominant
de la racionalitat occidental, bo i acompanyant lexercici del poder en les ltimes
dcades. Els autors que ofereixen aquest material sn Nietzsche i Foucault. El primer
amb el reconeixement explcit de lestabliment duna nova entitat metafsica de caire
div que lsser hum ha entronitzat al capdamunt del seu mn: la deessa Ra; s a dir,
el diagnstic de com lsser hum ha mantingut la gramtica de la divinitat desprs de
matar el Du cristi i abandonar la seua Veritat-revelada; un moviment que explica que

1
CAMPOS, F.J., Tres concepciones acerca de Filosofa de la Ciencia, p.15.
4
la vida humana perllongue el seu sotmetiment a una instncia aliena, a una referncia
externa a la seua prpia vida.

De fet, Nietzsche ens parla aix respecte dels fsics: Perdneseme a m, como viejo
fillogo, que no pueda dejar la maldad de sealar con el dedo las malas artes de
interpretacin: pero no es que esa regularidad de la naturaleza de que vosotros los
fsicos hablis con tanto orgullo, como si...-no existe ms que gracias a vuestra
ineterpretacin y a vuestra mala filologa,- ella no es un hecho, no es un texto,
antes bien es tan slo un amao y una distorsin ingenuamente humanitarios del
sentido, con los que complaceis a satisfaccin los instintos democrticos del alma
moderna!En todas partes, igualdad ante la ley, -la naturaleza no se encuentra en este
punto en condiciones distintas ni mejores que nosotros: graciosa reticencia con la cual
se enmascara una vez ms la hostilidad de los hombres de la plebe contra todo
privilegiado y soberano, y asimismo un segundo y ms sutil atesmo. Ni dieu, ni maitre
(ni Dios, ni amo) tambin vosotros quereis eso: i por ello, viva la ley natural- no es
verdad? Pero, como hemos dicho, esto es interpretacin, no texto; y podra venir alguien
que con una intuicin y un arte interpretativo antitticos supiese cabalmente hacer la
lectura de esa misma naturaleza, y en relacin a los mismos fenmenos- del triunfo
tirnico, despiadado e inexorable de pretensiones de poder, -un intrprete que os pusiese
de tal modo ante los ojos de la universalidad e incondicionalidad vigentes en toda
voluntad de poder, que casi toda palabra, hasta la propia palabra tirana, acabase
pareciendo inutilizable o una metfora debilitante y suavizadora algo demasiado
humano-; y que, sin embargo, acabase afirmando acerca del mundo lo mismo que
vosotros afirmis, a saber, que tiene un curso necesario y calculable, pero no porque
en l dominen leyes, sino porque faltan absolutamente leyes, y todo poder extrae en
cada instante su ltima consecuencia. Supongamos que tambin esto es interpretacin
(y no os apresuraris vosotros a hacer semejante objecin?)... bien, tanto mejor.

I encara afegeix: La historia de la filosofa es una rabia secreta contra las condiciones
de vida, contra los sentimientos de valor de la vida, contra la decisin a favor de la vida.
Los filsofos jams dudaron en afirmar un mundo, a condicin de que estuviera en
contradiccin con este mundo. La filosofa fue hasta aqu la gran escuela de la calumnia,
y de tal modo se impuso que an hoy da nuestra ciencia, que se haca pasar por
intrprete de la vida, ha aceptado la posicin fundamental de la calumnia y manipula
5
este mundo como si no fuera ms que apariencia, este encadenamiento de causas como
si no fuera ms que fenomenal. Cul es el odio que entra en juego?
2
.

Potser s per tal de respondre preguntes com aquesta que Nietzsche deixa surant en
laire que Foucault ens diu : quin s el rerefons que explica aquest sotmetiment de la
vida humana per instncies externes? s ac on es fa adient lanlisi de la relaci entre el
Saber, la Veritat i el Poder, tres nocions que sautoimpliquen i es doten recprocament
de significat; engegar la reactivacin de los saberes localescontra la jerarquizacin
cientfica del conocimiento, y sus efectos intrnsecos de poder
3
.

Fet i fet, portar a terme una arqueologia del present i no simplement una analtica de la
veritat que expose de manera acrtica i ahistrica la metodologia cientfica. Desmitificar
el discurs de la cincia i el seu desenvolupament, que hom havia volgut presentar com
un cam desinteressat en recerca de la veritat objectiva i dunes condicions de vida
millors per a lsser hum lligades al progrs cientfic. I, alhora, dubtar de lexistncia
daquesta veritat objectiva, si ms no en els termes en qu shavia mostrat fins ara. Per a
aital objectiu, cal ficar en suspens all que sha conegut com positivisme lgic i
concepci heretada de la cincia, bo i qestionant els seus productes de neutralitat,
objectivitat, racionalitat eixuta, reduccionisme i progrs acumulatiu de la cincia envers
la veritat. Exposarem, aix, les matisacions dautors com Popper i les crtiques de Kuhn
i Feyerabend, aix com lexposici de lhiperespai de M. Kaku.

I tot aix no per fer un atac ni a la racionalitat ni a la cincia, cosa que suposaria un
exercici dingenutat i miopia considerable, sin per entendre millor el fenomen de la
cincia en tota la seua amplria i, al mateix temps, retornar-lo a mans daquell que el va
crear, ficar-lo al seu servei perqu no siga un monstre perills. Reintroduir la histria, la
sociologia, la psicologia i la filosofia com a elements de crtica dun discurs que hom
havia volgut lliure de la mirada daquestes disciplines (en la mesura que ja les contenia
al seu si). Com apunta Echeverra: Tras el predominio del empirismo lgico del Cculo
de Viena, slo contestado por Popper y sus discpulos, la obra de Kuhn ha supuesto una
autntica conmocin en la reflexin filosfica sobre la ciencia. A ello ha contribudo la

2
NIETZSCHE, F., La voluntad de poder, en Textos de los grandes filsofos: edad contempornea,
Barcelona, Herder, 1990, pp. 89 i 90.
3
FOUCAULT, M., Curso del 7 de enero de 1976, en Microfsica del poder, Madrid, La piqueta, 1992,
p.131.
6
transformacin de la historiografa de la ciencia y la consolidacin de otro tipo de
estudios sobre la ciencia, como la sociologa, la psicologa y la antropologa de la
ciencia. Desde muy distintas perspectivas se ha subrayado la influencia de diversos
aspectos sociales y culturales sobre la ciencia. I continua aprofundint en aquesta idea:
Hasta los aos 70 ha imperado una filosofa del conocimiento cientfico. En las ltimas
dcadas, en cambio, se ha comenzado a desarrollar una filosofa de la actividad
cientfica que, aun siendo complementaria a la epistemologa, comienza a interesarse
por la prctica de los cientficos, y no solo por las teoras cientficas. Aparte de
reflexionar sobre los mtodos y el lenguaje cientfico, las teora y los hechos, los
conceptos y las leyes cientficas, la prediccin y la explicacin, la racionalidad y el
realismo, la filosofa de la ciencia ha empezado a ocuparse de otros muchos temas
4
.
Com a conclusi daquest punt apuntem unes paraules del professor Campos: La
Ciencia ha devenido neutral y pura en tanto se la considera escindida del objeto y del
sujeto. En este momento: La Ciencia ha devenido autnoma y es la duea del Saber-
Poder-Dominacin.
Mediante la objetivacin, la medicin, la cuantificacin, etc, el mtodo
cientfico, se pretende obtener un saber que permita la dominacin de cualquier objeto o
aspecto de la Naturaleza, incluyendo a los seres humanos.
As el fin de la Ciencia, se objetiva a s misma mediante la Dominacin. El fin
de la Ciencia es establecer un Saber no por s mismo, sino por el poder de dominacin
que este otorga. A esto lo denominamos Saber-Poder







3. El positivisme lgic i la concepci heretada


Si seguim a Foucault quan diu que la genealoga es gris, meticulosa y pacientemente
documental
5
. Fent aix, des de les nostres humils possibilitats, i comencem
documentant, per tal dexemplificar, les tesis de lempirisme lgic. Prendrem per a aital

4
ECHEVERRA, J., Filosofa de la Ciencia, Akal, p.7.
5
FOUCAULT, Nietzsche, la genealoga, la historia, Valncia, Pre-textos, 2004, p.11.
7
objectiu all escrit per Hans Reichenbach, eminent representant daquest corrent
filosfic i cientfic i un clar exponent de les idees que hem assenyalat ms amunt.

En efecte, Reichenbach comena per distingir la nova filosofia de la filosofia
tradicional. La primera seria aquella que ha assolit el rigor cientfic, o sia que sha fet
cincia; la segona seria aquella que continua confosa en la boira espessa de
lespeculaci ultra-material, metafsica. Aix, este libro ha sido escrito con la intencin
de demostrar que la filosofa parti de la especulacin para llegar a la ciencia
6
. El que
vol dir, daltra banda, que hi ha un progrs de la filosofia (entesa coma cincia) que
mena lsser hum de lerror a la veritat: Si el error es corregido cada vez que se
descubre, el camino del error es el camino de la verdad
7
. Un cam que va des de la
xerrameca buida de contingut real (s a dir, verificable amb lexperincia) fins al rigor i
la precisi del coneixement cientfic: Esta presentacin va dirigida a los muchos que
han ledo libros de filosofa y han quedado insatisfechos; que al buscar significados se
han topado con una barricada de palabras; pero que, a pesar de ello, no han abandonado
la esperanza de que algn da la filosofa sea tan convincente y poderosa como la
ciencia
8
.

Tenim ac unes quantes idees dimportncia pel que fa a lideari de lempirisme lgic: la
reducci de tots els sabers a la cincia, la possibilitat dassolir la veritat per mitj
daquest discurs cientfic de caire progressiu i el criteri empirista de significat per tal de
destriar all que s cincia dall que no ho s. Falta per veure com es basteix aquest
reduccionisme sobre la base del mtode lgic. Aquesta seria, dalguna manera, la clau
que obri tots els panys, en la mesura que hom parla dun mtode capa de representar el
llenguatge matemtic, aquell que ms saproxima a la realitat fsica: La filosofa no es
ya la historia de hombres que intentaron en vano decir lo indecible en imgenes o en
construcciones llenas de palabras y de forma pseudocientfica. La filosofa es el anlisis
lgico de todas las formas del pensamiento humano; lo que tiene que decir puede ser
expresado en trminos inteligiblesLa filosofa es cientfica en su mtodo; reune
resultados susceptibles de demostracin y sostenidos por personas suficientemente

6
REICHENBACH, H., La filosofa cientfica, Mxic, FCE, 1981, p.7.
7
Ibidem, p.334.
8
Ibidem, p.9.
8
adiestradas en la lgica y en la ciencia
9
. Amb aix, cal concloure que el mtode
cientfic basat en lanlisi lgica s el coneixement de caire ms arrodonit que hom pot
alcanar. Altres disciplines com la histria i la literatura poden sser molt boniques,
per si no prenen el relat cientfic no passen de representar aix: simples entreteniments
per omplir els moments de lleure de qu poden gaudir els cientfics entre un experiment
i un altre: El filsofo de la vieja escuela es generalmente un hombre que sabe de
literatura e historia, que no ha aprendido nunca los mtodos de precisin de las ciencias
matemticas ni experimentado la felicidad de demostrar una ley de la naturaleza por una
verificacin en todas sus consecuenciasy, quin puede juzgar sobre la teora del
conocimiento si no ha visto nunca el conocimiento en su ms acabada forma?
10
.

Fet i fet, hom camina envers lobjectivitat i la neutralitat que reprersenten el cientfic i la
seua bata blanca. Una imatge per a la qual cal deixar una racionalitat eixuta, deslliurada
dels contratemps i les incerteses de la vida quotidiana, aix com dels atzars i
condicionaments que suposa el context cultural, social i histric de cada moment. El
laboratori ha de ser com una mena de torre divori des don el cientfic propague a
lexterior les veritats que el seu coneixement cert i segur, objectiu i universal de la
realitat li va proporcionant: La filosofa cientfica trata de salvarse del historicismo y
de llegar por medio del anlisis lgico a conclusiones tan precisas, tan sutiles y tan
seguras como los resultados de la ciencia de nuestro tiempo
11
. s per aix que aquest
autor distingeix entre all que seria el context de descobriment i el context de
justificaci. En el primer es poden trobar aquelles coses que afecten la vida del cientfic
i dhuc aquelles coses no estrictament racionals, cientfiques, que influeixen a lhora de
realitzar un descobriment; en el segon, en canvi, noms hi ha lloc per a largumentaci
racional i la justificaci emprica.

Ja hem oferit un exemple del programa de lempirisme lgic, exemplificat en Hans
Reichenbach, membre de lEscola de Berlin, grup en estreta relaci amb all que hom
coneix com el Cercle de Viena. En efecte, a aquesta agrupaci dintel.lectuals se li
atribueix la primera empenta terica a les investigacions al voltant de la filosofia de la
cincia. Amb Hume i Comte com a predecessors, i amb certa concomitncia amb el

9
REICHENBACH, op.cit., p.316.
10
Ibidem, p.317.
11
Ibidem, p.334.
9
Wittgenstein del Tractatus Logico-philosophicus, parlen de la Filosofia de la Cincia
per oposar-la a all que en Alemanya es coneix com Naturphilosophie, bo i rebutjant
lespeculaci metafsica sobre les cincies de la natura i predicant el treball conjunt
entre filsofs i cientfics.

Daltra banda, i atesa llur condici de jueus, la majoria de membres del Cercle de Viena
hauran de fugir amb larribada del nazisme a Alemanya
12
. La seua influncia, que
continuar escampant-se temps desprs de la fugida, ser coneguda com Concepci
heretada. Les tesis sostingudes per aquests grups, daltra banda, no seran invariables al
llarg de la histria; ans al contrari, seran objecte de continues discussions dels mateixos
membres abans i desprs de la dissoluci del nucli originari. Un bon exemple daquest
fet el constitueix el criteri de veritat, que transitar des de la demanda de verificaci
estricta basada en la contrastaci emprica fins a la possibilitat, en principi, que les
hiptesis establertes siguen verificables per lexperincia, per acabar en una lgica
probabilitria amb diferents graus de confirmaci de les hiptesis confrontades a les
dades empriques.

Altrament, les tesis fonamentals de lempirisme lgic ja han aparegut en la nostra
exposici de Reichenbach. Hi ha, en primer lloc, la diferenciaci entre la realitat fsica i
les teories que han de descriure aquesta realitat de manera fidedigna. La manera de
cartografiar aquesta realitat s llanant hiptesis que hom confronta, per mitj de la
inducci
13
, a la realitat que sobserva.


12
Potser fets com aquest mostren certes insuficincies en lestudi despullat que el Cercle de Viena
pretenia imposar al voltant de la cincia: com es podria entendre levoluci de lempirisme lgic en tota la
seua amplria si no tingurem en compte aquestes qestions de caire histric, social, etc? Ms tard
tornarem a parlar del paper de la histria en lestudi al voltant de la cincia.
13
Sobre el carcter de la inducci en el procediment cientfic, resulta interessant lexposici de Hempel.
En efecte, la inducci no forneix a les hiptesis de garantia absoluta de veritat, cosa que s faria un
procediment deductiu. Lestudi cientfic, no obstant, pren la inducci; per, al parer de Hempel, ha de
tractar-se duna inducci en sentit ampli: La investigacin cientficaes inductiva en un sentido ms
amplio, en la medida en que supone la aceptacin de hiptesis sobre la base de datos que no las hacen
deductivamente concluyentes, sino que slo les proporcionan un apoyo inductivo ms o menos fuerte, un
mayor o menor grado de confirmacin. Y las reglas de induccin han de ser concebidas, en cualquier
caso, por analoga con las reglas de deduccin, como cnones de validacin, ms bien que de
descubrimiento. Aix mateix, la fal.lcia de lafirmaci del conseqent, que lautor mostra mitjanant el
cas histric del doctor Semmelweis, tamb cal tindre-la en compte. o s, una hiptesi no queda
verificada quan hom confirma una de les seues conseqncies particulars, puix que sempre podien haver-
hi excepcions que no shan pogut observar. s per aix, que desprs es proposar el cam de la falsaci,
puix que si hom troba una sola excepci de la hiptesi sostinguda, s que sen segueix necessriament la
seua negaci. HEMPEL, C.G., Filosofa de la ciencia natural, Alianza, pp.36 i 37.
10
Amb el convenciment que aquestes hiptesis van confirmant-se en major o menor
mesura, i que hom pot comparar les diferents teories en base a lexistncia dun
llenguatge natural com a tots, hom afirma un progrs acumulatiu de la cincia, que va
acostant-se ms i ms a la veritat, s a dir, a una radiografia cada volta ms precisa
daqueixa realitat de la qual partia
14
. Daltra banda, hi ha la unificaci del coneixement
sobre el recolzament de les lleis fonamentals de la fsica, garantia que sempre farem via
envers aquesta veritat de caire objectiu.

Per continuar, per, amb la tasca documental, i al fil daquesta ltima idea dunificaci
del coneixement, mostrarem un altre exemple de com aquestes tesis que el Cercle de
Viena esgrimia fa unes dcades, han roms al llarg de la histria fins arribar als nostres
dies. Prendrem, ara, un text dEdward O. Wilson.

La idea principal daquest autor s lexposici del que ell anomena consilience o
consilincia, un mot emprat per referir-se a la unificaci de tot el coneixement sobre la
base de les lleis de la fsica i dins del cos cientfic: La idea central de la concepcin
consiliente del mundo es que todos los fenmenos tangibles, desde el nacimiento de las
estrellas hasta el funcionamiento de las instituciones sociales, se basan en procesos
materiales que en ltimo trmino son reducibles, por largas y tortuosas que sean las
secuencias, a las leyes de la fsica
15
. Repetirem, en certa manera, idees que ja hem vist
amb Reichenbach: Tenemos el objetivo comn de convertir en ciencia tanta filosofa
como sea posible. Puix que, com apuntvem de manera crtica amb el text de Borges,
a travs de la ciencia se ha conseguido la capacidad de cartografiar la realidad externa
mucho ms all del alcance de una nica mente
16
.


14
Una crtica atractiva a aquesta concepci ja lhem trobat en les lnies inicials de Borges. Podem
mostrar, en la mateixa lnia, una altra exposici engrescadora, ara de la m de Nietzsche. No t res
dextraordinria la coincidncia entre la realitat fsica i el discurs cientfic, puix que aquest est fet a mida
per tal dexplicar i acomodar aquesta realitat percebuda: Si alg amaga una cosa darrere dun arbust, fins
i tot la torna a buscar all mateix i la hi troba, aleshores en aquesta recerca i en aquest trobament no hi ha
molt a lloar: aix s el que succeeix, per, en cercar i trobar la veritat dins la circumscripci de la ra
s evident que amb aix sha tret a la llum una veritat, per de valor limitat; vull dir que s de cap a
peus antropomrfica i no cont ni un sol punt que siga vertader en si, real i universalmet vlid,
deixant de banda lsser hum. Aquesta crtica serveix, sens dubte, per aplicar-la a la concepci
dautors com O.Wilson, que parlen del carcter quasi miraculs del llenguatge matemtic que coincideix
amb la realitat que ens envolta. NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Valncia,
Dilogo, 2000, p.62.
15
O.WILSON, E., Consilience. La unidad del conocimiento, Galaxia Gutenberg-Crculo de lectores,
p.389.
16
Ibidem, pp. 20 i 21.
11
Comptat i debatut, ens trobem altra vegada amb la possibilitat dassolir la veritat
objectiva per mitj del discurs cientfic, el Sant Graal que cerca la humanitat
incansablement de temps ha: Podemos disear una prueba de tornasol universal para
las afirmaciones cientficas y, con ella, alcanzar eventualmente el santo grial de la
verdad objetiva? La opinin generalizada es que no podemos ni podremos nunca. Los
cientficos y los filsofos han abandonado en gran parte la bsqueda de objetividad
absoluta y se contentan con trabajar con diligencia en otras cosasPienso de manera
diferente, y me arriesgar a la hereja: la respuesta bien pudiera ser S. Mediante la
investigacin emprica podran alcanzarse criterios de verdad objetiva
1718
.

De bell nou ens trobem davant un altre que no t dubtes. Un altre dels que ha alat la
seua cabana al costat del monument de la cincia i llana des dall les seues consignes
inflades de seguretat. No cal fer cap ms comentari; sols deixar que siga lautor mateix
el que acabe de reblar el clau: La ciencia, a pesar de sus imperfecciones, es la espada
en la piedra que la humanidad extrajo finalmente. La cuestin que plantea, de
materialismo universal y ordenado, es la ms importante que puede formularse en
filosofa y religin
19
. Amb aquestes darreres paraules acabem aquest apartat, bo i
introduint, abans, una altra de les caracterstiques que sol mostrar aquesta concepci que
ara exposem: la cincia, amb el seu mtode basat en la lgica i les matemtiques que
mena a la veritat objectiva, suposa lltima parada en el cam, el final de la histria del
coneixement que hom no havia pogut assolir ni amb el mite i les religions ni amb lart i
la filosofiai que ara apareix segur de la m del discurs cientfic. Objectivitat i
suspensi de la histria, dues nocions paral.leles.

Aix, podem dir, que en definitiva, la pretensi del positivisme lgic s eliminar
el llenguatge filosfic perqu no s empricament demostrable. Es tracta dun moviment
cientificista i antimetafsic. Per aquest moviment les niques disciplines que aporten
valor cognitiu sn les cientfiques (no art, no religi,no filosofia). Rebutjes la metafsica
perqu s injustificable empricament. Ms encara, no t sentit.

17
O.WILSON, op.cit., p.91.
18
Potser fra escaient recordar ac les paraules de Nietzsche, furibund davant aquells que, esborrant la
histria, es creuen en lunivers de lobjectivitat: No soporto a esos concupiscentes eunucos de la historia,
a todos esos reclutadores del ideal asctico; no soporto a esos sepulcros blanqueados que engendran vida;
no soporto a esos seres fatigados y ablicos que se arropan con la sabidura y creen tener una mirada
objetiva. NIETZSCHE, La genealoga de la moral, Madrid, Alianza, 1971, III-25.
19
O.WILSON, op.cit., pp. 83 i 84.
12

Aquest moviment de pensament sorgeix en els anys vint, i t com a centre
neurlgic la ciutat de Viena.

Lempirisme lgic, influt per les idees de Frege, Mach i del primer
Wittgenstein, tracta deliminar i superar la metafsica, fins i tot la filosofia, mitjanant
lanlisi lgica del llenguatge. Es pensava que els enunciats metafsics, sotmesos a
lanlisi lgica, es demostrava que eren pseudoenunciats. Es a dir, frmules mancades
de significat. O tamb que en realitat eren enunciats emprics disfressats.

Per concloure aquest punt, donem doncs algunes altres dades i referncies al
voltant del Cercle de Viena: Format per Schlick, Neurath, Carnap, Ham, etc, i
relacionat amb Quine. Defensors del cercle com Ayer, Hempel, etc. Es tracta dun
moviment tancat i germnic qu, per culpa del nazisme, es trasllada a la zona
anglosaxona, produint una gran influncia.
La seua crtica a la metafsica s la ms radical que sha fet mai. No critica una
forma de metafsica (com va fer Kant); o la seua incertesa, manca de fonaments (com
feren els empiristes), regne de la opini; o de la falsedat (com va fer Hume). El que fa el
positivisme lgic s negar que la metafsica tinga sentit, que el seu llenguatge no t
sentit, que els seus enunciats sn, en realitat, pseudoenunciats (es a dir, t aparena
denunciat per no ho s, per tant no s ni vertader ni fals; simplement no tenen sentit).
Realitzen aquesta operaci mitjanant el rigor que la lgica els ha perms ( la lgica
matemtica moderna desenvolupada per Russell, Hilbert, etc). Un exemple s com
Carnap atacar la filosofia de Heiddegger mostrant la seua manca de sentit ja que alguns
dels seus termes era impossible assignar-los un significat empric o eren un mal us de la
gramtica, del llenguatge. No t significat cognitiu, simplement emotiu (com la poesia,
la msica, la metafsica o la tica). Del que es tracta s que dun enunciat metafsic no
puc possar-lo en relaci amb cap objecte experiencial. El positivisme vol eliminar la
falsetat per ho fa des de fonaments filosfics (des de la teoria del coneixement).

Per acabar, resumim els seus principis fonamentals:
- Criteri empirista del significat o principi de verificaci: el significat dels
enunciats que pretenen informar pels fets ve donat pel seu mtode de verificaci.
13
A s, de contrastaci emprica ja que aquesta s lnica font decisria de la
veritat o falsedat dun enunciat.
- Noms hi ha dos tipus denunciat: a priori (la matemtica i la lgica), que sn
analtics o tautolgics (vertaders per la seua estructura lgica i que, per tant, no
porten cap informaci sobre els fets); i sinttics a posteriori que sn sempre
emprics i informatius sobre els fets (no sn possibles els judicis sinttics a
priori).
- Els enunciats metafsics sn pseudoenunciats, no tenen sentit. Els presumptes
enunciats de tota filosofia que es proclama substncia, aix s, que pretn ser un
coneixement de fets, de lestructura dels fets o de les notes ms generals de la
realitat, no sn altra cosa que pseudoenunciats ja que no tenen cap connexi amb
lexperincia i no s possible decidir respecte a la seua veritat o falsedat. Tamb
manquen de valor cognoscitiu els judicis de valor (com els de ltica).
- La tasca de la filosofia s lanlisi lgica del llenguatge. Aquesta anlisi no
pretn augmentar el nostre coneixement del mn sin clarificar el significat dels
enunciats (o denunciar, quan siga el cas, la seua manca de significat).

En definitiva, no s admissible una filosofia com un saber substantiu, sin formal.
Es vol una anlisi lgica del llenguatge per a clarificar-lo, per a depurar-lo.


4. Problemes i crtiques al positivisme lgic

El criteri empirista del significat. La igualaci de la significabilitat amb la
verificabilitat que incloia la suma de la empiricitat (sols lexperincia sensible pot
decidir si sn vertaders o falsos) i la decidibilitat ( que ha dexistir un procediment que
em diga si s vertader o fals).

He de ser capa de posar en relaci els enunciats emprics no bsics amb
enunciats observacionals (bsics) i aquests amb all donat (la realitat). La relaci entre
els enunciats i la realitat i la seua justificaci ja s metafsica (relacionar mn i
llenguatge.

14
Perqu un enunciat complex siga deduble he de poder deduir-ho a partir dun
conjunt finit i coherent denunciats simples. El problema sorgeix amb el finit (les
demostracions cientfiques) i coherent (reducci a labsurd).

Els propis positivistes lgics plantejaren diverses solucions:
Verificabilitat en principi (no es podria demostrar per raons prctiques) o la
verificabilitat prctica (aquesta ms desitjable). Per aquesta soluci no fa res
perqu deixa el criteri de significat a la cincia-ficci.
Negar que les proposicions cientfiques tinguen significat per sn
cognoscitivament valuoses (es a dir, la proposta de Mach sobre les lleis
cientfiques). El problema s que dins del regne sense significat estableix
diferncies (un ms valus, altres no). En el no sentit no pots diferenciar,
prioritzar.
Altra proposta fou la dAyer, el principal divulgador del positivisme en lrea
anglosaxona, mitjanant la verificabilitat indirecta: un enunciat s indirectament
verificable si satisf les segents condicions: Que en conjunci a,b daltres
determinades premisses implique un o ms enunciats directament verificables
que no siguen dedubles de les altres premisses soles; i que les altres premisses
no incloguen cap enunciat que no siga analtic, o directament verificable , o
susceptible de ser independentment establert com a indirectament verificable. El
problema s que no ha donat cap criteri factible per diferenciar un enunciat fsic
concret en la hiptesi.
Lltima s la de Popper substituint la verificabilitat per la falsabilitat: Exigir
que els enunciats siguen falsables. Estableix un criteri de demarcaci no de
significat. Es desmarca dels positivistes i no els anomena no-sentit sin
pseudocincia.

Relaci enunciats bsics i all donat. El problema de lexperincia. Es tracta duna
relaci entre el llenguatge i la realitat, entitat lingstica i extralingstica. Una qesti
que els emprenyava era filosfica i metafsica. El desenvolupament del seu esquema
portava al segent: problemes en la teoria del coneixement, experincia, etc. Per
sobretot, els problemes en la relaci, de dos tipus:
1. Qu s all donat?
15
2. Quins tipus denunciats sn els observacionals ats que han de tindre
(indubtables i que el contingut de veritat puga transmetre, que siguen
fonament de veritat)?

Respostes a la primera qesti: que eren els continguts de lexperincia sensible
(tradici empirista amb la vessant fenomenista que es respon). Una altra fou apel lar a
les qualitats sensibles simples (calent, blau, dolor, etc). Altra parla de que s artificial
allar qualitats sensibles de lexperincia global. Altra resposta diu que all donat sn
els objectes fsics. Les dos primeres es trobarien dins del fenomenisme, i la tercera dins
del fisicalisme.

Totes aquestes vessants creen tensi entre els membres del cercle de Viena.
Mentre que Schlick es mostra a favor del fenomenisme, Neurath es situar contra dell,
frontalment. Entre els dos, es situar Carnap que en una primera etapa es trobava en una
posici ms fenomenista, que correspon amb la publicaci del seu llibre La construcci
lgica del mn de 1928, amb la seua posici posterior, per 1932, ms enfocada al
fisicalisme (els enunciats cientfics han de ser sobre esdeveniments fsics). Totes
aquestes baralles i discussions provoquen una escisi en el positivisme.

Respostes a la segona qesti: Schlick en el seu llibre Sobre el fonament del
coneixement anomena als enunciats bsics constatacions, negant-se a exemples. Les
constatacions sn el pont entre el llenguatge i la realitat, sn subjectivitat objectivada i
objectivitat subjectivada. El primer presenta el problema de la fugacitat i el segon
proporciona satisfacci, en el sentit que provoquen sentiment de realitat. Es tracta de la
felicitat del cientfic que sesdev per la constataci. Metafsica (espurna cientfica, de
felicitat cientfica, i no assegura res en el futur). Neurath per la seua part aposta per
postures sintacticistes, no eixir mai del llenguatge, renunciar a fonamentar el
coneixement. Es prohibeix la relaci entre enunciats bsics i all donat. Aix s
metafsica. Sols es pot parlar de relaci lgica i sintctica entre els enunciats bsics i
complexos dins de la cincia i del llenguatge.

Problemes del fenomenalisme: donar conter del mn objectiu i de la intersubjectivitat,
ja que com les constatcions dSchlick no se transmenten, cau en el solipsisme.

16
Per la seua part, el fisicalisme salta el solipsisme perqu tots els enunciats parlen
de fets fsics. Trien els esdeveniments fsics (i no qumics ni biolgics) prioritzan la
fsica. Es tracta dun moviment reductivista, on les disciplines cientfiques queden
reduides a la fsica). s lideal de la cincia unificada (Descartes, Leibniz), un arbre,
unit.

Neurath en larticle Proposicions protocolars dna lafirmaci denunciat
protocolar: sn proposicions fctiques de la mateixa forma lingstica que la resta tret
que apareix un nom propi diverses vegades en assosiaci especfica amb altres termes.
Per exemple, Protocol dOtto a les 3:16 hores: la forma lingstica delpensament
dOtto a les 3:15 era: (a les 3:14 hores hi havia en el quadre una taula percebuda per
Otto). Segons Neurath, necessitariem aclarir els termes Otto, percebre, perqu fossen
una entitat fsica (fisiologia completa i reduble a la fsica). A travs daquesta frmula
recargolada, Neurath vol fer desaparixer els termes ambigus. Tanmateix, s una trampa
per arribar, obviant lestat de conscincia i sensaci, per una forma lingstica. s un
exemple a meitat cam, a ligual que Schlick. Aix deuria de ser un enunciat bsic, per
en realitat est carregat de teoria. A anir tendit cap a lholisme. Sorgeix el
coherentisme, enunciat vertader si s coherent amb els altres. La cincia tancada dins
della mateixa sense contacte amb la realitat.
Veiem com el criteri empirista del significat ha desaparegut i Neurath vol substituir-lo
pel de tradubilitat.

Qu ocorre quan ens trobem amb diferents teories fsiques alternatives coherents
en elles mateixes, per incoherents les unes amb les altres per a explicar el mateix
conjunt de fenmens. No s prou criteri la coherncia (crtica a lholisme).

Fins aquests moments hem vist com el Fisicalisme t dues vessant: la teoria del
significat holista, i la teoria de la veritat coherentista (amb al seu problema delecci
entre teoris rivals).

Tot seguint a Newton-Smith, encara que s parcial i fa una dolenta reconstrucci
histrica, per planteja amb claretat els problemes i les diferents possibilitats. La imatge
que tenim de la cincia s que s el paradigma de la racionalitat, com a model de com
ha de ser el pensament racional. Es recolza en el mtode, qu explicaria els seus xits, i
17
en els trets que diferencien a la comunitat cientfica. Pel que fa al mtode hi haurien
dues branques:
1. Lgica de la justificaci. Es suposa que hi ha un conjunt de criteris objectius
que ens permeten decidir sobre els mrits relatius de les teories rivals.
2. La lgica del descobriment. s un conjunt de tcniques o recursos que ens
permetrien obtindre teories cada cop millors (no tos els racionalistes estarien
dacord amb aquesta, per si amb 1.)

Els trets peculiars sn: el desinters i el desapassionament del mtode cientfic,
no influenciables, una imatge heretada de la cincia. Eixa imatge s la que va a ser
criticada desprs de la segona guerra mundial. Ac apareixen els estudiosos de la
histria o sociologia de la cincia, que afirmaven que la Histria de la Cincia i la
prctica real desmenteix eixa imatge. Els cientfics actuen daltra manera. Si fos veritat
eixa imatge no estarien temporades llargussimes per acceptar noves teories, que poden
durar fins i tot segles, com la revoluci cientfica o la teoria de Darwin. Aquesta crtica
es pot ampliar i afectar al nucli. La imatge no s correcta no sols de forma
circumstancial, sin impossible per supsits inacceptables:
Lobjectivitat de la veritat.
El pes de levidncia.
La invariabilitat dels significats.

El primer supsit pensava que lavanava cap a la veritat, objectiva, la cincia.
El segon supsit, que en cincia contarem amb una pedra de toc per a provar les teories,
levidncia (normalment emprica). Lltim supsit ens parla, de que quan Aristtil,
Newton i Einstein parlen despai, ho fan sobre el mateix, que els termes bsics no han
variat, que es refereixen al mateix.

El problema fonamental s el canvi cientfic. La Histria de la Cincia seria una
srie de canvis de lleialtat respecte a teories cientfiques (primera en Aristtil; desprs
els medievals; desprs Galileu; etc). La qesti s si aqueixos canvis de lleialtat sn
raonablement justificables. Si hi hagus aleshores hi hauria progrs. Si no, demostrem
que s impossible el progrs, que sols hi ha canvi (relativisme).
Diferents posicions davant el canvi cientfic:
18
Racionalista: aquesta posici pensa que els canvis sexplicarien per factors
interns, de dos tipus (per caracterstiques de les teories com la simplesa,
coherncia, etc; o per la relaci entre les teories i levidncia). Aquests autors
suposen una meta en la cincia (com la veritat, lutilitat, etc) i que hi han un
conjunt de criteris que permeten decidir entre teories. En aquesta posici es creu
que hi ha progrs, on trobariem autors com Popper o Lakatos.
Irracionalista
20
: per a aquesta posici el canvi cientfic seria noms explicable
per factors externs, no racionals (sociolgics o psicolgics) que influirien sobre
aquell que proposa la teoria i sobre la comunitat que lha de jutjar. En aquest
sentit, coses en principi simples i ordinries com la capacitat publicitria o la
posici de quin bndol es troben les ctedres, es tornen duna importncia
cabdal. En aquest pensament no existeix el progrs, sols canvi. Es proclama la
incomensurabilitat de les teories, convertint-se en latac ms fort contra la
concepci heretada. La idea de la incomensurabilitat de les idees implica que ni
tan sols es poden comparar perqu adopten la Teoria de la Variaci Radical del
Significat. Aquesta consisteix en que quan els termes passen duna teoria a una
altra passen a significar diferents coses, de tal manera que entre les dues teories
no podria existir cap compatibilitat (tot a prov de la teoria holstica del
significat dels termes, Hertz, i es nega la diferncia entre teoria i termes objectes,
Duhem i Neurath; com havien apuntat al comenament daquest apartat, Newton
Smith sequivoca en lapartat historiogrfic al atribuir la incomensurabilitat al
positivisme lgic). En aquesta posici trobariem a autors com Kuhn o
Feyerabend.

Concretant i ampliant el que hem vist, sorgeix el problema dexplicar el canvi
cientfic, els canvis de lleialtat dels cientfics sobre les teories a travs de la histria. Hi
ha progrs o sols canvi? Ser progrs sols si els canvis de lleialtat shan donat per raons
justificables. Per tant, que una teoria s millor que altra. Per si shan donat per canvis
sociolgics, per modes, etc, aquestes no serien millors que altres.


20
Parlem dirracionalista com a contraposici a la racionalista, a lembarcada dins de la
concepci heretada. Irracionalista no ho utilitzem en el sentit que rebujen la ra, sin que hi han
ms coses a part daquesta i que influeixen en ella. Una altra forma danomenar-los podria ser
arracionalistes o no racionalistes.
19
Sorgeixen dues posicions: racionalistes i irracionalistes. Segons els primers els
canvis serien per factors interns (caracterstiques de les teories i la relaci
teoria/evidncia). s possible establir una meta i valors objectius entre teories (ac
trobem ha autors com Popper, Lakatos i la idea de progrs). Els segons, per contra,
pensen que els canvis se donen per factors externs (psicolgics i sociolgics) que
afectarien a aquells que practiquen la cincia (prestigi, ocupaci de ctedres, religi,
clima poltic, etc). Es parla de canvi i no de progrs, per autors com Kuhn o Feyerabend.
La incomensurabilitat de les teoris cientfiques amb la Variaci Radical del Significat,
perqu encara que les teories utilitzen les mateixes paraules, aquestes han canviat tant
que ja no signifiquen el mateix. Quan Newton diu que la masa s invariable, i quan
Einstein diu que la masa no s invariable, no estan parlant del mateix. Tenen diferent
sentit, i per tant no hi ha contradicci entre elles. La tesi de la incomensurabilitat ataca
directament la pretensi racionalista de poder decidir, objectivament, entre teories.

No obstant, cap racionalista afirma que tots els aspectes de tots els canvis
cientfics siguen justificables racionalment. Per tant, poden admetre canvis importants
de la cincia en la histria deguts a factors esterns, i que aquells canvis que, bsicament,
sn explicables per factors interns hi pot haver aspectes explicables per factors interns.
Tanmateix, tot a ho accepten com a desviaci del paper del cientfic, de la conducta
normal del cientfic.

Daquesta manera, lexplicaci dels irracionalistes es podria articular de la
segent manera:
1. La teoria holista del significat aplicada als temes terics. No existeix un
referent per a cada terme considerat alladament, sin que depn de la relaci
que establisca amb la resta dels termes de la teoria. Per, hi hauria vocabulari
observacional neutre.
2. Crisi de la distinci entre teoria i observaci. No hi ha un llenguatge
observacional neutre, sin que estan carregats de teoria.
3. Conseqncies de 1. i 2.: que la teoria holista del significat saplicar ara a
tots els termes (no sols terics).
4. Les teories sn incommensurables.


20
Tot seguit ens disposem a exposar amb major amplria la teoria de Popper:

Mentre el positivisme lgic establia el criteri de demarcaci logico-inductiva
(infalibilitat dels enunciats bsics; simetria entre verificaci i falsaci; lleis cientfiques
serien enunciats generals coneguts per inducci, etc), Popper estableix lasimetria entre
la verificaci i falsaci, establint la falsabilitat emprica (s cientfic lenunciat que siga
falsable empricament. El fal libilisme (no verificaci per infinites instncies, sols
falsaci) estableix teories sols de forma provisional, no vertaderes per sempre. Aix,
podem dividir el pensament de Popper en:
1. El mtode hipottic-deductiu-experimental. El cientfic ha darriscar-se a
llanar teories ( els mals cientfics blinden lees teories perqu no es puguen
falsar). A s la Lgica de la Investigaci Cientfica, el cientfic seria el
que pretendria mostrar-se sense ra, tombant-se les teories. Perqu les
teories siguen ms falsables han de tenir molta informaci emprica (quant
ms contingut empric continga ms falsables). Segons Popper, el cientfic,
el bon cientfic, busca la refutaci, no el tenir ra, mostrar-se que les seues
teories sn falses.
2. Distingir entre correlaci (sotmesa la teoria a molts tests emprics i els ha
superat) i confirmaci (fer trampes blindant la teoria).
3. No busca la certesa ni la probabilitat, sin la veritat.

Popper es porposa reivindicar la racionalitat de la cincia y eixir exits all on
Kant havia fracassat. Com hem vist, la seua noci s simple. La cincia, el seu conjunt,
consisteix en la formulaci dhiptesis i de la seua successiva eliminaci. La cincia
seria la eliminaci de teories a partir de contraexemples. La falsaci duna
generalitzaci per un contraexemple s, lgicament, un procediment inqestionable.
Popper utilitza la noci lgica del Modus Tollens per portar a la cincia cap a la fi que
ell creu que t, la veritat. Quan major siga el risc en la falsaci duna idea, major ser el
seu contingut i el seu valor; haurem descobert i assolit el mxim si, sotmesa a proba,
aquesta no la falseja i surt ben parada. Quant major risc, major guany en cas dxit,
major valor cognitiu i un major bot de coneixements que sen dur el cientfic.

21
Tanmateix, com veurem en els segents apartats, tant aquesta noci com la de
cientfic de Popper, no sols est allunyada prou de la realitat, sin que s profundament
errnia.

Daltra banda, com apunta Echeverra, el punto de partida para la reflexin filosfica
sobre la ciencia eran las teorias cientficas, as como su contrastacin negativa con la
experiencia, por la va de la falsacin
21
. Vol dir: mentre que lempirisme lgic partia
dall que anomenaven proposicions protocolars derivades de fets elementals de
lexperincia, a partir de les quals donaven lloc a teories i hiptesis, Popper pren com a
punt inicial les teories. De la mateixa manera, canvia lestrucutura a lhora de
representar la bastida conceptual. La imatge piramidal anterior, que tenia a la base
aquests fets fonamentals a partir dels quals es derivaven teories generals, s substituda
ara per la metfora de la xarxa, en qu totes les teories han de ser coherents entre s:
Las teoras son redes que lanzamos para apresar aquello que llamamos el mundo: para
racionalizarlo, explicarlo y dominarlo
22
.

De la mateixa manera, trobem un canvi pel que fa al mtode cientfic. En efecte, Popper
assenyala que el mtode lgico-inductiu s inviable per a la cincia, i opta pel mtode
hipottico-deductiu-experimental. Com ja havem apuntat, el contacte entre teories, per
mitj dun llenguatge observacional neutre, no serveix per tal de verificar aquestes
teories, per s que pot aprofitar per tal de falsar-les o blindar-les (si s que hom
aconsegueix un grau de corroboraci elevat): No exigir que un sistema cientfico
pueda ser seleccionado, de una vez para siempre, en un sentido positivo; per s que sea
susceptible de seleccin en un sentido negativo por medio de contrastes o pruebas
empricas: ha de ser posible refutar por la experiencia un sistema cientfico
emprico
23
. Cosa per a la qual, el cientfic haur de llanar hiptesis arriscades
(susceptibles de falsaci), bo i pretenent demostrar-se que no t ra mitjanant la
refutaci; i tot aix per tal darribar a una hiptesi amb un grau elevat de
corroborabilitat (superaci reiterada de tests emprics). Ser aleshores que hom podr
dir que ha assolit certa versemblana, o sia proximitat o aparena de veritat. Per tal de
portar a terme aquesta nova jugada, sabandona la inducci i els seus resultats fal.laos

21
ECHEVERRA, J., Introduccin a la metodologa de la ciencia. La filosofa de la ciencia en el siglo
XX, Barcelona, Barcanova, 1989, p.76.
22
POPPER, Lgica de la investigacin cientfica, p. 57, dins ECHEVERRA, Introduccin, p. 78.
23
POPPER, Lgicap. 39, dins ECHEVERRA, Introduccinp.84.
22
pel que fa a les cincies empriques, i es pren la deducci i la frmula fonamental del
modus tollens: [( p implica q) tenim que No q] Aleshores podem concloure No p.

Una altra tesi interessant seria lafirmaci del tercer mn, on trobarem els continguts
del pensament cientfic i les obres dart. Un mbit de caire objectiu i no convencional.

Comptat i debatut, s cert que Popper introdueix un nou criteri de demarcaci que
supera alguns problemes daquell que havia estat establert pel positivisme lgic.
Tanmateix, cal argumentar que mant les estructures fonamentals del Cercle de Viena:
existncia duna veritat objectiva envers la qual avana la cincia i ahistoricitat de
lanlisi cientfica. En efecte, el seu nou criteri de demarcaci supera la fal.lcia
dafirmaci del conseqent que ja havia assenyalat Hume temps ha, per no es pot
reconixer en cap moment histric. Mai sha vist un cientfic intentant tombar el
descobriment assolit de manera reiterada
24
. La seua anlisi compta, per tant, amb dos
vicis: el manteniment de la idea de progrs acumulatiu en la cincia (sobre la base dun
llenguatge natural neutre que permet comparar teories) i el carcter ahistric del seu nou
criteri de falsaci. Tot aix ser criticat posteriorment per Kuhn. Passarem a exposar,
tot seguit, la posici daquest autor.


5.La Revoluci cientfica.

Com ja sha apuntat, les crtiques que Kuhn dirigeix a Popper tracten, sobretot, aquests
dos aspectes: el caire ahistric de la noci de falsabilitat i el manteniment de la idea de
progrs acumulatiu en la cincia. Abans, per, de continuar, fem el reps a alguns
termes fonamentals que Kuhn introdueix com a novetat en lestudi filosfic de la
cincia.

En primer lloc, cal destacar all que hom coneix com paradigma. El paradigma seria
com una mena de patr que caracteritzaria les poques de cincia normal, i que hom
podria detectar en el contingut dels llibres de text, en els problemes plantejats dins de

24
Aix ho diu Echeverra explcitament parlant de la crtica que Kuhn far a Popper: La historia de la
ciencia mustra que numerossimos cientficos en las ms diversas disciplinas jams han considerado sus
teoras como conjeturas y mucho menos han intentado falsarlas experimentalmente. Las etapas de ciencia
normal nos muestran un tipo de cientfico muy diferente al cientfico crtico concebido por Popper.
ECHEVERRA, op.cit., p.121.
23
lmbit duna disciplina, o en les tcniques i mtodes que hom veu escaient daplicar,
aix com en els valors, criteris i normes que regulen lactivitat cientfica; al cap i a la fi,
tot all que hom ha dassimilar per ser membre duna comunitat cientfica determinada.
En tot cas, la noci de paradigma s fora mplia i ofereix un ventall immens
dinterpretacions des de la seua gestaci
25
, aix que donarem la paraula a lautor per tal
doferir una visi ms directa. Diu Kuhn al voltant dels paradigmes: Considero a stos
como realizaciones cientficas universalmente reconocidas que, durante cierto tiempo,
proporcionan modelos de problemas y soluciones a una comunidad cientfica
26
. De la
mateixa manera: El trmino paradigma se aproxima mucho, fsica y lgicamente, a la
expresin comunidad cientfica. Un paradigma es lo que los miembros de una
comunidad cientfica, y slo ellos, comparten. Y a la inversa: es la posesin de un
paradigma comn lo que constituye en comunidad cientfica a un grupo de hombres por
lo dems dispares
2728
.

Com hem vist, lexistncia dun paradigma acceptat per la comunitat cientfica marcaria
all que es coneix com a perode de cincia normal; o sia, aquells moments en qu
lestudi no pateix vacil.lacions i no es fa necessria la reflexi interna a la cincia, de
manera que hom pot desenvolupar la metodologia cientfica sense entrebancs i pensant
que es produeix un cert avan amb la resoluci de problemes que els mateixos cientfics
fan sorgir: El xito de un paradigma [] es al principio, en gran parte, una promesa de
xito discernible en ejemplos seleccionados y todava incompletos. La ciencia normal
consiste en la realizacin de esa promesa
29
.

Aquest perode destabilitat romandr fins al moment en qu sorgisca un problema
anomalia que el cos cientfic no siga capa devitar i, alhora, hi haja un altre
paradigma rival que pugne per fer front a lesmentat problema. Si lantic paradigma

25
En aquest sentit, lautor mateix afirma: Los crticos, benvolos o no, han sido unnimes en subrayar el
elevado nmero de sentidos diferentes en los que se usa el trmino. Una comentarista que pens que el
asunto mereca un escrutinio sistemtico prepar un ndice parcial por materias y encontr por lo menos
veintids usos diferentes, que iban de logro cientfico concreto a conjunto caracterstico de creencias y
preconcepciones. KUHN, T.S., Segundas reflexiones acerca de los paradigmas, p.510.
26
KUHN, La estructura de las revoluciones cientfica , Mxic, FCE, 1994, p.13.
27
KUHN, Segundas reflexiones, p.510.
28
De la mateixa manera, la noci de paradigma no s esttica en lestudi de Kuhn. En la seua evoluci
acaba definint-se com a matriu disciplinar, terme mitjanant el qual, lautor pretn evitar alguns del
problemas que havia suscitat la primera formulaci: Los constituyentes de la matriz disciplinar incluyen
todos o la mayor parte de los elementos del cometido del grupo descritos en el libro como paradigmas,
partes de paradigmas, o paradigmticos. Ibidem., p.513.
29
KUHN, La estructura, p.52.
24
esdev vertaderament incompetent a lhora dabordar la qesti, i el nou ofereix bones
perspectives, la comunitat cientfica comenar un perode de canvi. All s el que
sanomena crisi del paradigma, que sol anar succeit dun model revolucionari que
desbancar lantic patr vigent. El final de tot ser tancar el cicle amb lestabliment del
nou model, que haur de regir la cincia durant un cert perode. Aquest s lavan real
de la cincia per a Kuhn: no una acumulaci de sabers que poden comparar-se i dhuc a
voltes compatibilitzar-se, sin una lluita que acaba desfermant un model determinat per
imposar un altre que tot just acaba de sorgir o que ads hom havia deixat al marge de
lestudi: Si se adelantan nuevas teoras para resolver anomalas en la relacin entre una
teora existente y la naturaleza, la nueva teora que tenga xito deber permitir ciertas
predicciones que sean diferentes de las derivadas de su predecesora. Esta diferencia
podra no presentarse si las dos teoras fueran lgicamente compatibles. En el proceso
de su asimilacin, la segunda deber desplazar a la primera
30
.

En aquest moment, ja podem fer palesos dos fets interessants en la formulaci de Kuhn.
En primer lloc, el paper assignat a la histria dins de la reflexi filosfica al voltant de
la cincia, en reconixer lexistncia daquest mbit on es lliura la batalla entre models
rivals
31
. La reflexi que cal fer ja no ha daparixer amb aquest hl.lit de santedat que
dhuc feia fora la histria de lestudi. Aquest carter histric tamb afecta la cincia;
ms encara, sembla fonamental a lhora de fer veure quina classe de progrs diferent a
lenunciat fins ara es troba en la cincia. De fet, s des de la histria que Kuhn
desdibuixa la figura de cientfic descrita per Popper: no hi ha eixe carcter crtic que
provoca que el mateix cientfic auto-refute les seues tesis; ans al contrari, el canvi es
dna com a resultat duna lluita en qu un model simposa a un altre. Res didl.lic i
neutral en aquesta seqncia. De fet, la insistncia per recuperar lestudi histric
precedeix lobra de Kuhn en forma de prleg. En aquest apartat, anomenat Un papel
para la historia, lautor afirma: Si se considera la historia como algo ms que un

30
KUHN, La estructura, p.157.
31
Fent una observaci de caire personal, aquest paper assignat a la histria recorda, en certa manera i per
b que en mbits diferents destudi, a la gran importncia que atribueix Foucault al fet de retornar el seu
caire histric a tot all que siga objecte danlisi, precisament per fer veure que en lorigen no hi havia ni
la veritat ni res que fos obvi i donat per sempre, sin quelcom que es va imposar desprs duna lluita a
cops llarga i aferrissada per establir-se i imposar una epistme determinada en la percepci de les coses.
En aquesta lnia va el treball de la genealogia: observar el llindar de naixement i retornar els fets a llur
histria: La genealoga no pretende remontar el tiempo para restablecer una gran continuidad[] al
contrario, (pretn) conservar lo que ha sucedido en su propia dispersin: localizar los accidentes, las
mnimas desviaciones o al contrario, los giros completos-, los erroresque han dado nacimiento a lo
que existe y es vlido para nosotros. FOUCAULT, Nietzsche, la genealoga, la historia, p.27.
25
depsito de ancdotas o cronologa, puede producir una transformacin decisiva de la
imagen que tenemos actualmente de la ciencia
32
.

En segon lloc, hi ha lobservaci que el canvi de paradigma es produeix com un canvi
de percepci: Cuando cambian los paradigmas, el mundo mismo cambia con ellos
33
.
Aix comporta dues qestions: el medi del cientfic tamb muta amb el canvi de model,
de manera que en tiempos de revolucin, cuando la tradicin cientfica normal cambia,
la percepci que el cientfico tiene de su medio debe ser reeducada, en algunas
situaciones en las que se ha familiarizado, debe aprender a ver una forma (Gestalt)
nueva
34
. Ni tan sols un mateix concepte tindr el mateix significat immers en diferents
paradigmes.

Tot aix suposa que, en gran part, trobem una incommensurabilitat entre paradigmes
35
.
s a dir, no hi ha un llenguatge neutral que puga servir com a base per dirimir la
validesa o no de certes teories i, per tant, com ja hem dit, la noci de progrs en la
cincia caldr entendrel duna manera distinta: La tradicin cientfica normal que
surge de una revolucin cientfica es no slo incompatible sino tambin a menudo
realmente incomparable con la que exista con anterioridad
36
.

Aix mateix, podrem assenyalar tamb que aquest canvi en la manera de percebre el
mn no es produeix sols duna manera racional i com a resultat de llargues cadenes
dargumentaci, sin tamb duna manera sorpressiva. Fiquem com a exemple al fsic
Kekul esmentat per Hempel, que va descobrir lestructura dels anells de benz mentre
condormia mirant el moviment de les guspires del foc a la llar
37
.

Tractarem, en primer lloc, la posici de Feyerabend. Aquest autor defensa que
lanarquisme del coneixement pot ajudar a la Filosofia de la Cincia, aportant pluralitat i

32
KUHN, La estructura, p.20.
33
Ibidem, p.176.
34
Ibidem, p.177.
35
I aix malgrat que, en cert moment, sembla que encara admet un llenguatge observacional neutre que
ens haja de servir per escatir les qestions cientfiques: Por ejemplo, podra llevarse a cabo (lanlisi) en
trminos de algn lenguaje neutral de observacin. Ibidem, p.197. Aquestes vacil.lacions podien
explicar-se, atenent el context histric, al desig de lautor de desvincular-se polticament dels corrents
marxistes i alleugerir la seua noci de revoluci.
36
Ibidem. P.166.
37
HEMPEL, op.cit, pp. 33 i 34.
26
multilateralitat, una xarxa dinteraccions. Ens diu que la rigidesa cientfica no t sentit.
Les metodologies es basen en les necessitats del cientfic. La cincia ha de tenir regles
per no es pot veure reduida a aquestes.

Teoria de lerror: front a la idea de castraci de les idees, del cientfic, Feyerabend defen
una teoria de lerror, ignorar la regla i transgredir-la; les regles generals no serveixen
per a tots els casos, La contrainducci com a forma de trobar nous fets. Principi de
proliferaci. La incommensurabilitat; els canvis de paradigma van a ser ontolgics
acompanyats de canvis conceptuals.

Conclusi: cincia rgida s simple i talla la creativitat humana, sin cincia al servei de
lsser hum.

Aquest autor dorigen alemany proposa unes tesis amb unes arrels situades en
les tesis de Popper per una part, i per altra banda en les tesis de Kuhn i intenta de
superar-les. Sobretot s la tesis daquest ltim autor la que podrem dir que reprn i
lutilitza de manera que la fa ms radical.

El que ell proposa s un anarquisme epistemolgic, concepte que pel seu nom ja
podrem dir que es tracta duna concepci antagonista completament del proposat pel
positivisme lgic. Aquesta idea correspon a la seua consideraci de la cincia com una
empresa molt ms catica i desordenada del que shavia descrit o considerat en la
Concepci Heretada. Aix, per a ell el anarquisme epistemolgic proposaria la no
existncia de regles i lleis universals que orienten la prctica cientfica i da es
desprendria una acceptaci delements no racionals en la construcci dun determinat
mtode cientfic. A ms, aquesta concepci anrquica de lepistemologia tindr un
marcat carcter poltic al intentar evitar qualsevol concepte o cincia universal que a la
fi esdevinga com a totalitria i represiva. Per aix, qualsevol descripci de la cincia
que ens done a entendre que aquesta s ordenada i completament objectiva i imparcial
estaria amagant el vertader carcter de la cincia. Per a Feyerabend la cincia no es
portadora de la Veritat i dun progrs com el prets pel positivisme, sin ms be en la
cincia hi ha canvis que es corresponen a les diverses maneres de pensar dels humans
segons les seues condicions. No sha doblidar mai que la cincia s una creaci de
lhome.
27

En contra da Feyerabend proposa el seu anarquisme epistemolgic a partir de
lacceptaci de les diverses formes metodolgiques, cosa que segons ell ens duria a una
millora en els coneixements i a entendre la pluralitat en la historia de la cincia. Per aix
cal refutar les tesis del positivisme lgic que ell anomenar empirisme radical per les
sues caracterstiques. Aquest empirisme radical per una banda intenta que hi haja una
retenci de les teories vigents, intentant que no es produisquen noves teories fins al
moment que la anterior siga refutada. Daquesta manera prohibeix la utilitzaci de
teories diferents o inconsistents. Aquesta consistncia entre teories fa necessria una
adequaci de significats dels conceptes de les diverses teories que es suposa van
substituint-se al llarg del temps. Trobarem doncs, en aquesta visi que dona
lempirisme radical sobre lactivitat cientfica dues caracterstiques fonamentals; la
condici de consistncia i la condici de invariabilitat del significat.

Feyerabend intentar demostrar la falsedat daquesta visi empirista defensant
que les teories noves no expliquen les velles ja que les condicions de consistncia i de
invariabilitat del significat no son satisfetes, en general, pels avanos cientfics. Segons
Feyerabend el significat dels termes usats en les diferent teories depenen sempre dun
context teric en el qual apareix. Recordant a Wittgestein, tamb defensa que les
paraules no tenen cap significat alladament, i en aquest cas, cientficament parlant, no
tenen significat sense formar part dalgun sistema teric determinat. Aix posa
lexemple de que el concepte de massa te significats distints segons lutilitzem per a
explicar la teoria de la relativitat o per a explicar la teoria de la mecnica clssica (com
hem explicitat en un apartat anterior). En cada una daquestes teories aplicariem
equacions distintes i incompatibles entre si.

Per altra banda trobem que Feyerabend tamb est en contra de la concepci
devoluci per reducci de la cincia que es mostra en la Concepci Heretada, ja que no
reflexa el carcter revolucionari daquesta, i ho fa de manera ms radical que ho va
proposar Kuhn, ja que aquest, encara que proposava levoluci de la cincia a base de
revolucions, defensava que hi havia moments, els de la cincia normal, on levoluci
seguia lesquema de la reducci, de lacumulaci. Feyerabend per contra dubta que hi
haja una cincia que siga normal.

28
Hi ha fets que no poden ser descrits per unes teories i es necessari recrrer a
altres que poden ser inconsistents amb les teories vigents. Aquesta s una de les
prohibicions que lempirisme radical rebuja. Veiem que el significat dels termes terics
que apareixen en un determinat context depenen de les teories en que funcionen. Tota
descripci de fets observables depn dalguna teoria. No hi ha llenguatge observacional
neutral que puga ser utilitzat en la verificaci cientfica. A ms no s possible descriure,
segons Feyerabend, alguns dels fets rellevants per a la verificaci duna teoria a no ser
que ens ajudem dun altra. Veiem per tant que la condici dinvariabilitat del significat
s irracional.

Feyerabend proposa que hi ha que mantenir una filosofia de la cincia en la que
les teories resulten verificables basant-se en lobservaci i per aix desenvolupa una
teoria pragmtica de la observaci. Aquesta teoria es basa en el domini de la psicologia,
ja que els enunciats dobservaci es diferencien daltres enunciats, no per el seu
significat, sin per les circumstncies de la seua producci.

s aix com conclou que les teories cientfiques no sn ms que maneres de
veure el mn. Ladopci duna o altra manera influenciar en la nostra disposici a
experimentar el mn duna manera o dun altra i en la nostra concepci mateixa de la
realitat, farcida aquesta dunes caracterstiques que nosaltres mateix li hem atribut i que
hem utilitzat per a la nostra comoditat. Per a Feyerabend cada teoria suposa una
experincia completament diferent de qualsevol altra, la qual cosa supera al prets per
Popper quan proposava uns experiments crucials que superaven a qualsevol diferncia
entre paradigmes o maneres de fer cincia. No pot haver un experiment crucial
simplement perque hi ha diferncia entre significats, es a dir, entre maneres de veure el
mn. I aix acceptem la teoria que te uns enunciats dobservaci que simulen millor la
nostra prpia conducta.

Feyerabend introdueix el principi del tot s vlid proposant que no es deuria de posar
lmits a la imaginaci, sent aquesta lnica manera correcta dactuar desprs de veure la
vertadera cara inconsistent i anrquica de la cincia. Actuar duna altra manera, com
proposa lactual visi de la cincia, s caure en lerror de donar-li al poder una eina tan
potent com s aquesta. La cincia que proposa la Concepci Heretada sallunya del seu
creador, lesser hum, i cau en mans dun procediment com s el del poder. No obstant,
29
no tot val, ja que les regles generals no serveixen per a tots els casos; per tampoc una
epistemologia racionalista dogmtica. Es defensa una epistemologia dinmica, que
permeta canviar (basat en assaig/error).

La proposta de Feyerabend en canvi tornar a unir la cincia al seu creador i la
posar realment al seu servei, no podent ser daltra manera que sent conscients de la
seua uni amb la tica i amb la societat. No es pot evolucionar cap a una tica i un
respecte entre persones i societats que no siga sense aquest alliberament de la cincia, el
qual ens ajudar a, no noms una actitud ms respectuosa entre diferents sabers tots
vlids entre ells, sin a un vertader progrs, a una cincia que podria ser molt ms
potent que lactual.

En paraules del propi Feyerabend:
Combinemos estos descubrimientos y desarrollemos una nueva clase de
conocimiento que sea humano no porque incorpore una idea abstracta de humanidad,
sino porque todo el mundo pueda participar en su construccin y cambios, y empleemos
este conocimiento para resolver los dos problemas pendientes en la actualidad, el
problema de la supervivencia y el problema de la paz; por un lado la paz entre los
humanos y, por otro, la paz entre los humanos y todo el conjunto de la Naturaleza

Per ltim, resta per veure com sinicia ac un cert relativisme de caire ntic que
Feyerabend afirmar ms tard de manera decidida. Vol dir: si, com ja hem vist, el canvi
ontolgic va acompanyat de canvis conceptuals, no cal sin observar que les lleis i les
regles de lanlisi cientfica sn relatives a un univers determinat, a un mbit definit de
discurs. I que s a linterior daquest mbit ben delimitat que les lleis de la cincia
prenen validesa. Afirmar, en canvi, com fa O.Wilson, que las matemticas puras son la
ciencia de todos los mundos concebibles, sembla inapropiat, sobretot a la llum dels
nous estudis al voltant de la mecnica quntica i teories com la de lhiperespai que
descriu Michio Kaku.

En efecte, aquest autor parla de lexistncia daltres dimensions afegides a les ja
conegudes de temps i espai, i de la possibilitat daltres universos paral.lels al nostre en
qu les lleis cientfiques fonamentals, que al capdavall els cientfics han bastit per
30
entendre un mn de per si esquiu i esquerp
38
, no servirien per explicar els fenmens que
ens envolten: Este libro trata de una revolucin cientfica creada por la teora del
hiperespacio, que afirma que existen otras dimensiones adems de las cuatro de espacio
y tiempo comnmente aceptadas. Existe un reconocimiento creciente entre fsicos de
todo el mundo, incluyendo varios premios Nobel, de que el universo puede existir
realmente en un espacio de dimensiones superiores
39
.

Per tal dexemplificar aquesta multiplicitat duniversos en qu no valdrien les mateixes
lleis i que faria pals aquest relativisme ntic al qual fiem referncia -, lautor parla
dun estany amb peixos que observava quan era menut. Sota laigua hi hauria una
societat molt semblant a la nostra, amb comunitats cientfiques establint lleis per
dissimular la seua ignorncia al voltant dels fenmens que els envolten. Posats en el cas
que alg del mn dels humans traguera un dels peixos cientfics de laigua, aquest
sadonaria que ha estat endinsat en un univers totalment diferent, i hauria dadmetre que
tot aquell allau de conceptes i lleis que servien per regir el seu mn, ja no era vlid en
un mbit amb ssers i realitats completament diferents. Amb aquesta imatge, lautor vol
fer veure la possibilitat duna realitat aliena al nostre sentit com tridimensional, que
fins i tot podria ser traduible a lunivers conegut si pensem en els forats negres i els
anomenats forats de cuc, que podrien connectar diferents universos sense que el
subjecte ni tan sols se nadonara.

Ara b, si continuem amb la histria del peix cientfic que s arrossegat sobtadament a
un mn estrany, veurem que, en ser retornat de bell nou a lestany i contar la seua
experincia als altres peixos, aquests el prendrien com un boig. En efecte, el sentit com
porta lsser hum a pensar que s inimaginable una concepci que sobrepasse les tres
dimensions (quan all ben cert s que les lleis de la fsica shi acomoden millor en
lunivers de dimensions superiors) i trenque amb la noci causal clssica: Estas ideas

38
En aquest sentit sembla recordar al diagnstic nitzsche, segons el qual lsser hum ha bastit el
pensament conceptual com a eina de defensa davant un mn que el sobrepassa amb el seu devenir
constant: A ledifici dels conceptes, tal com hem vist, hi treballa originriamnet el llenguatge, i en
poques posteriors hi treballa la cincia [] linvestigador construeix la seua cabana frec a frec de la
torre de la cincia per tal de poder cooperar en aquesta construcci i de trobar ell mateix protecci
sota el basti que hi existeix. I li cal protecci: perqu hi ha poders terribles que sense parar
lenvaeixen, i que a la veritat cientfica oposen veritats despcie completament diferent amb les
etiquetes ms heterognies. NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida, p.64.
39
KAKU, M., Hiperespacio. Una odisea a travs de universos paralelos, distorsiones del tiempo y la
dcima dimensin, Barcelona, Mondadori, 1996, p.9.
31
revolucionarias resultan extraas al principio porque damos por supuesto que nuestro
mundo cotidiano tiene tres dimensiones
40
. Ms encara, lsser hum est gaireb
condemnat, per la histria de la seua evoluci, a no percebre cap altra realitat que
aquestes que esmentem, puix que la funci supervivencial requereix, precisament, el
desenvolupament daquesta concepci despai- temps: En realidad, no podemos
visualizar dimensiones ms altas debido a un accidente de la evolucin. Nuestros
cerebros han evolucionado para solventar miradas de emergencias en tres
dimensiones
4142
.

Desprs de fer aquesta parada agradable en al cam, farem la volta de bell nou per
retornar al mateix punt des don vam eixir ja fa unes quantes pgines enrere. I ho farem
de la m de Feyerabend i la seua obra Contra el mtodo.

Pel que fa a aquest autor, destaca la claredat amb qu expressa la seua posici des de
bon comenament: El siguiente ensayo ha sido escrito desde la conviccin de que el
anarquismo que no es, quiz, la filosofa poltica ms atractiva puede procurar, sin
duda, una base excelente a la epistemologa y a la filosofa de la ciencia. I continua
dient, bo i citant a Lenin: La historia en general, y la historia de las revoluciones en
particular, es siempre ms rica en contenido, ms variada, ms multilateral, ms viva y
sutil de lo que incluso el mejor historiador y el mejor metodlogo puedan imaginar []
Vamos a creer verdaderamente que un racimo de simples e ingenuas reglas sea capaz
de explicar tal red de interacciones?
43
.

Comptat i debatut, trobem declarat de manera explcita all que vam afirmar des dun
inici: lsser hum no sesgota ni deu fer-ho ni amb la cincia ni amb cap altre
discurs. No sha trobat la pedra de toc definitiva, el sant graal que haja de posar fi a la

40
KAKU, op.cit, p.25.
41
Ibidem, p.27.
42
En aquesta lnia trobem tamb lestudi de RUBIA, F.J., El cerebro nos engaa, Madrid, Temas de hoy,
2000: La consciencia, igual que otras funciones mentales, es creativa y engaosa, al mismo tiempo, al
crear una imagen del mundo imaginada que es til para la supervivencia. P. 182. Aix ens porta a
realitzar una reflexi crtica al voltant de la volguda racionalitat objectiva dels cientfics que alguns autors
han volgut idealitzar. En el sentit que el cervell no s una espcie de mquina racional perfecta sin un
entramat complex que compta amb la presncia important duna part intutiva, no verbal i creativa
(lhemisferi dret) que tamb influeix a lhora de fer, posem per cas, un descobriment en cincia: El
hombre, orgulloso de sucapacidad racional y lgica, de su pensamiento y su lenguaje, olvida muy a
menudo que la inmensa mayora de sus reacciones ante el medio que le rodea es inconsciente y est
programada desde su nacimiento. P. 107.
43
FEYERABEND, P.K., Contra el mtodo, Barcelona, Ariel, 1987, p.7.
32
histria, sin un grapat de regles ms o menys tils per a desenvolupar lactivitat
humana dins dun mbit determinat. Regles davant les quals, daltra banda, lsser hum
no hauria dagenollar-se amb acatament, puix que efectivament s el seu artfex. Al cap
i a la fi, evitar el discurs reduccionista que durant tant de temps ha envait el terreny de la
cincia: Tal y como hoy se conoce, la educacin cientfica tiene este propsito, que
consiste en llevar a cabo una simplificacin racionalista del proceso ciencia mediante
una simplificacin de los que participan en ella
44
.

No cal buscar una referncia externa a lsser hum mateix que dote de significat aquest
devenir vital, com en efecte sha fet durant tants segles, sin retornar a les seues mans
all que va eixir delles per tornar-lo a posar al seu servei. Aquesta acusaci envers el
desig danar ms enll de la vida humana sembla ser present tamb en Nietzsche: El
hombre busca un principio sobre el cual pueda apoyarse para despreciar al hombre:
inventa un mundo para poder calumniar y salir de este mundo: de hecho, extiende
siempre la mano hacia la nada y de esta nada saca un Dios, la verdad, y, en todo caso,
un juez y un condenador de este ser. I deixa ben clar el que li sembla aquest impuls
negador de la vida: Es sta una historia lamentable
45
.

Tornem, per, al punt en qu estvem: la histria mostra tot un seguit de comenaments
diversos i moments de fuita, o s, una infinita complexitat que no sesgota amb unes
quantes regles. De fet, Feyerabend considera que el progrs es produeix mitjanant la
violaci de les regles vigents, encara que siga duna manera inconscient. s per aix que
parla de la teoria de lerror i proposa la contrainducci, s a dir, augmentar el contingut
empric, provocar una proliferaci de teories contrries als principis establerts: sugiero
la introduccin, elaboracin y propagacin de hiptesis que sean inconsistentes o con
teoras bien establecidas o con hechos bien establecidos. O, dicho con precisin, sugiero
proceder contrainductivamente adems de proceder inductivamente
46
.

s aix com es pot produir lavan una vegada sha soterrat, definitivament, la
possiblitat de trobar un substrat com a partir del qual fer les teories conmensurables.
En efecte, los problemas no son resueltos sino disueltos i, per tant, el esquema

44
Ibidem, p.12.
45
NIETZSCHE, La voluntad de poder, p. 89 i 90.
46
FEYERABEND, op.cit., p.23.
33
popperiano de progreso (i per descomptat els esquemes anteriros) se hunde
47
. En all
tocant a les teories, sus contenidos no pueden ser comparados, ni es posible hacer un
juicio de verosimilitud excepto dentro de los confines de una teora particular. Hem dit
adu, definitivament, a les ambigitats pel que fa a aquesta qesti.

Tot aix que hem dit fins ara no porta, per, a la conclusi que extrauen la majoria de
comentaristes de Feyerabend, en part embolicats per una mala lectura del text mateix: si
hom fa una neteja com la que acabem de veure, no resta sin un sol principi destructiu:
tot val. Nogensmenys, aquesta no s la intenci de lautor, i ho aclareix de manera
pregona en una nota de lobra: Algunos amigos me han censurado por elevar un
enunciado como todo vale a principio fundamental de la epistemologa. No advirtieron
que estaba bromeando. Las teoras del conocimiento segn yo las concibo
evolucionan igual que todo lo dems. Encontramos principios nuevos, abandonamos los
viejos. Ans al contrari, aquesta frmula serviria, ms aviat, per aquells que pretenen
una recepta universal: Ahora bien, hay algunas personas que slo aceptarn una
epistemologa si tiene alguna estabilidad, o racionalidad como ellos mismos gustan
decir. Bien: podrn tener, sin duda, una epistemologa as y todo vale ser su nico
principio
48
.

I tornem de nou al mateix punt. Diu Feyerabend per acabar: La idea de que la ciencia
puede y debe regirse segn una reglas fijas y de que su racionalidad consiste en un
acuerdo con tales reglas no es realista y est viciada. No es realista, puesto que tiene
una visin demasiado simple del talento de los hombres y de las circunstancias que
animan, o causan, su desarrollo. Y est viciada, puesto que el intento de fortalecer las
reglas levantar indudablemente barreras a lo que los hombres podran haber sido, y
reducir nuestra humanidad incrementando nuestras cualificaciones profesionales.

No ho pot fer ms pals: la cincia no han de ser cadenes per al desenvolupament
integral de lsser hum. Canviem, per tant, la nostra concepci daquest fenomen, i
bastim una proposta molt ms engrescadora: Podemos hacer que la ciencia pase, de ser
una matrona inflexible y exigente, a ser una activa y condescendiente cortesana que

47
Ibidem, p. 118-120.
48
FEYERABEND, op.cit., p.163 (Nota 38).
34
intente anticiparse a cada deseo de su amante. Desde luego, es asunto nuestro elegir un
dragn o una gatita como compaa
49
.


6. Prctiques:Filosofia de la fsica + Micho Kaku El hiperespacio.

Nosaltres, estudiants de filosofia, carrera avui en da considerada de lletres, sens
fa fora difcil parlar de teories fsiques tan complexes i amb una forta crrega
matemtica. Per aquesta ra, en aquest apartat del treball donarem la veu als vertaders
experts en aquestes matries. Daquesta manera, seguirem les veus de Michio Kaku i
Brian Greene en el tractament de la teoria de la relativitat i la teoria de les supercordes.

Teoria de la relativitat
50
: En primer lloc, haurem de diferenciar entre la teoria
de la relativitat especial (o restringida) i la general. La primera fa referncia directa a la
velocitat de la llum i els seus efectes en lespai-temps, en els observadors, etc. La
segona, fa referncia a la mateixa per extenent-la als sistemes en camps gravitatoris, a
una nova forma dentendre el mn, molt distinta al mn newtoni.

Relativitat especial: Einstein, va introduir el que es coneix com el principi de
relativitat, que diu aix:
se basa en un hecho simple: siempre que discutamos sobre rapidez y velocidad
(la velocidad es la rapidez y su direccin de movimiento), debemos especificar con
precisin quin o qu est realizando la medicin. (Greene).

Aquest fet s molt important, ja que marcar el tret fonamental que la veritat
objectiva, absoluta, no existeix, sols existeix la veritat dins dun marc de referncia.
Eienstein, seguint les equacions de camp de Maxwell postul el seu principi de la
relativitat especial:
la velocidad de la luz es la misma en todos los sistemas de referencia en
movimiento uniforme (Kaku).


49
Ibidem, pp. 136 i 137.
50
Ens dediquem solamente a la part filfica del problema, deixant de banda la matemtica i la
fsica, ja que sols ens interessa en la seua repercussi observacional, en la nostra defensa de la
impossibilitat duna veritat objectiva.
35
La velocitat de la llum, mesurada en uns 300.000. kilmetres per segon, seria
lnica constant que no es veuria afectada pels canvis de referncia. A Einstein li
encantaven els experiments mentals, i va fer servir diversos per entendre la seua nova i
revolucionria teoria. Utilitzarem dos a modes dexemples. El primer es tracta de dos
observadors, un dins dun tren galctic amb un rellotge de llum (que el representarem
amb un fot, com una pilota, que rebota en els dos espills del rellotge, marcant el
temps), i laltre en una imaginria estaci que observa el rellotge del tren. Aquest tren
agafa unes velocitats de vertigen, properes a la velocitat de la llum. Del que es tracta s
de qu ser el que veuran cada observador en el rellotge. Doncs el que veuran ser: el
que va dins del tren gal lctic quan aumente la velocitat fins apropar-se a la velocitat de
la llum, ser el mateix, que el rellotge funciona de forma normal i no sentir cap canvi.
Per contra, lobservador que es troba en lestaci, veur com el rellotge, representat com
una pilota que rebota de dalt a baix i torna, que aquest rebot ja no s perpendicular, sin
que quan aumenta la velocitat, els rebots es fancada vegada ms llargs i diagonals. El
que vol dir a s que, mentre lobservador de dins no nota cap diferncia, lobservador
de fora veu com el temps es va realentint. No sols aix, sin que tamb lespai sacurta.
Aix el tren per a lobservador de fora ser cada vegada ms curt, mentre que el de dins
no notar cap canvi. Sintrodueix el concepte i luni despai-temps, la quarta dimensi.

Un altre experiment mental s el dels dos bessons: tenim dos bessons idntics en
la terra. Un dells s astronauta i es dispossa, amb trenta anys dedat, a viatjar en un
cohet capa dassolir prcticament la velocitat de la llum, cap a una estrella que es troba
a vint-i-cinc anys llum de la Terra. Aix, un sen va mentre laltre es queda a la terra. A
la tornada, cinquanta anys desprs, quan els dos bessons es troben, veuen que mentre el
que sha quedat a la Terra a envellit els cinquanta anys terrestres, lastronauta es
conserva prcticament igual, com si per a ell sols haguessen passat poc ms dun any.
Lexplicaci que don Einstein s que viatjant a la velocitat de la llum el temps es
retarda i, el que viatja en ella, envelleis molt ms lentament que el es troba a velocitats
terrestres o ms baixes.

En definitiva, el que voliem explicitar era que la teoria de la relativitat aporta
una nova visi. La veritat absoluta ja no existeix, no hi ha una veritat objectiva, sin que
sols es pot parlar de veritat dins delsistema de referncia en el que es parle.

36
Relativitat general: Aquesta va supossar una vertadera revoluci en tots els
aspecte fsics. Els fiscs sempre es mostren reticents a parlar de genialitat, per aquesta
ho mereix. La relativitat general amplia la restringida aplicant-laals sistemes de camps
gravitatoris. Daltra manera, es tracta duna nova teoria de la gravetat. En ella es
reformula els conceptes dacceleraci, gravetat, i sintrodueix la noci de corvatura de
lespai-temps.

Pel que fa als conceptes dacceleraci i gravetat, la teoria de la relativitat general
establia que en realitat es tracten de la mateixa cosa. Tornem a utilitzar un exemple:
Imaginem al mateix astronauta dabans que viatja dins duna nau espacial flotant dins
de la nau per lespai. Si accelerem la nau fins que lastronauta sapega al terra i
mantenim aquesta velocitat, en altres paraules, si aconseguim igualar lacceleraci de la
nau amb la fora de la gravetat de la Terra, aquest no notar la diferncia entre
lacceleraci i la gravetat.

Pel que fa a la corvatura de lespai-temps, Einstein formul que la gravetat
provoca una corvatura en aquell. Luni de masa, energia i moviment lnial, provoca
aquesta corvatura. Les grans mases com els planetes es situen en lespai-temps com si
foren boles de billar sobre una tela estesa, lenfonsen on queden i tot all que arriba a la
seua zona dinfluncia, el clot que provoquen, es veu atret, cau dins. Aix, trenca amb la
geometria euclidiana, plana, introduint la corvatura que esprodueix en tot tipus
particular de moviment.
51


Teoria de supercordes: Aquesta teoria la presentem com a exemple de canvi de
paradigma. Encara que, de moment, sols es tracta duna teoria entre tantes (podriem
resaltar tamb la de fractals), si que sha mostrat la ms prometedora, ambiciosa, i amb
ms possibilitats de guanyar la carrera de la teoria final. El seu gran potencial, mostra
tamb la seua gran complexitat, com reflexa aquesta frase del gran gur de les
supercordes Edward Witten:
La teoria de cordes s fsica del segle XXI que va caure accidentalment en el
segle XX.


51
Veure Hiperespacio de Michi Kaku i El universo elegante de Brian Greene.
37
La teoria marca un canvi de paradigma ja al plantejar que el mn no es basa en
partcules (punts) sin en cordes que vibren. El seu tamany s 100 trillons de vegades
ms petit que un prot. La forma particular en que vibre la corda ser la naturalesa que
adaptar, un component fonamental dels components microscopis (electr, neutr, etc).

La gran fora de la teoria de cordes s que sembla resoldre el problema del xoc
entre la teoria de la relativitat general i la mecnica quntica (la primera regeix el
macrocosmos, mentre que la segona regeix el microcosmos). Des dels seus inicis en els
anys seixanta amb Veneziano, passant pels avanos de Scherk i Schwarz en la dcada
dels vuitanta, fins a la segona revoluci de supercordes per part de Witten en 1995, la
teoria de cordes a sofert avanos, colps i renovacions constants. La seua fora i
peculiaritat resideix en que pot unificar les dues anteriors mitjanant la postulaci
donce dimensions, 10 espacials i 1 temporal (abanses parlava tamb de 26 dimensions,
per aquesta acurta i es dna com la millor, es reduible lanterior a la d11 dimensions).

Un altre dels seus trets revolucionaris s que explicaria la fora ms abundant i
ms misteriosa de lunivers: la gravetat. La teoria postula que una de les cordes tancades
seria el gravit, el qual seria el responsable de la fora de la gravetat.

El problema en que es trobaren els fsics, com explica Kaku, i com hem
explicitat en la cita de Witten, s que es tracta duna teoria del segle XXI que es va
descobrir accidentalment al degle XX. Lexemple que fa servir Kaku s que imaginem
que n superordinador dels nostres dies apareguera en el segle XIX. Al comenament, els
cientfics podrien utilitzar-lo amb relativa facilitat i resoldre problemes increbles. El
problema sorgiria quan obriren lordinador i es trobaren amb eines que no sn de la seua
poca (sols pensar en la incomprensi que provocaria un simple transistor). Doncs amb
la teoria de supercordes passa quelcom semblant. A servit per solucionar problemes que
portaven anys sense resposta, per el seu aparat teric, matemtic, s tan potent que
sembla inabarcable i inintel ligible.

Aquest poder quasi infinit de donar solucions va provocar que quasi sinmolara
laprpia teoria. A mitjan dels anys noranta, no sols havia una teoria de cordes, sin que
hi havien cinc en competncia i semblaven incompatibles una daltra. Per en el congrs
decordes de 1995, Edward Witten va demostrar que les cinc eren compatibles, un
38
reflexe de la teoria de supercordes. Davant de latnit pblic assitent, Witten va
solucionar el problema i les va unir en lanomenada Teoria M
52
. Aquesta, no sols inclou
cordes vibratries, sin tamb membranes vibratries bidimensionals, bombolles
tridimensionals que sondulen (anomenades tribranes), etc. De fet, una de les possibles
explicacions del Big Bang seria el xoc de dos membranes del tamany del nostre univers.

Un altre punt interessant de la teoria s que tots destaquen la seua gran bellesa
matemtica. La bellesa, sempre a semblat estar dins sols de lart (ents com lart
tradicional), per els nous fsics i la nova teoria posen de manifest que la bellesa tamb
pot formar part de la cincia. De fet, un instrumentalista aferrisat, ansis per
demostracions empriques, com el premi nobel Steven Weinberg s mostra
completament en contra de que la teoria de cordes estiga errada, en que tanta bellesa
matemtica no servisca per a res.

Com veiem, la teoria de supercordes (el terme super b de lutilitzaci de la
supersimetria dins de la teoria de cordes) dna una gran quantitat dexplicacions als
grans enigmes que envolten la fsica actual. Podriem estar davant del nou canvi de
paradigma. Si a s cert, les reticncies duna gran part de la comunitat cientfica a la
teoria de supercordes el podriem veure com la batalla entre els defensors del nou
paradigma i els que es resisteixen a abandonar el vigent (lpoca de cincia
revolucionria que anomena Kuhn). Sols el futur ens dir si aquesta fou la vencedora en
la carrera del somni duna teoria final
53
.


X. Resumen-resenya de les lectures complementries:
1-Max Weber La tica protestante y el espritu del capitalismo.
En una sola frase la tesi de Weber s que el mn protestant s ms
reeixit econmicament que el mn catlic grcies a l'influx de la religi protestant en
cada u dels seus individus: amor al treball, honradesa, estalvi i una afecci permesa al
material, quelcom que el catolicisme noms va saber predicar els diumenges per no
controlar ni inculcar en la cotidianeidad de el seu poble.



53
Veure Hiperespacio de Michio Kaku i El universo elegante de Brian Greene.
39
En base a estudis estadstics propis, en l'Alemanya de principis del s. XX, l'autor
comena assenyalant que en el dit pas els protestants participen en la possessi del
capital molt ms que els catlics. La primera causa d'esta diferncia s que la Reforma
va comportar una dominaci eclesiasticoreligiosa de la vida quotidiana molt ms
estricta i rigorosa que la catlica, en eixe llavors un poder extremadament suau sobre
la vida dels individus. L'esglsia catlica castiga l'heretge, per s indulgent amb el
pecador. Les puixants classes burgeses van acceptar la tirania puritana protestant i
incls la van defendre, exalant aix el treball, la vida pura, l'estalvi, entre altres.
Tamb les seues estadstiques assenyalen que els protestants acudixen i estudien per a
professions de tipus industrial i mercantil en major proporci que els catlics, els que
preferixen en la seua majoria els estudis humanistes. Planteja que les causes provenen
de caracterstiques prpies a cada confessi i no a contingncies historicopoltica.
El gust per l'humanisme en deteriore de la cincies podria explicar-se per un major
allunyament del mn per part del catolicisme, que ha educat els seus fidels en un
esperit d'indiferncia davant dels bns mundans. Els protestants titlen a de peresa; els
catlics en canvi, als protestants, de materialistes que seria conseqncia de la
lacitzaci de tot el repertori vital duta a terme pel protestantisme. Weber dna a
entendre que el catlic s conformista i preferix la seguretat, mentre que el protestant
s'atrevix amb el perill i l'exaltaci.
Les formes ms pures i ntimes de la pietat cristiana es troben tamb en l'rea
protestant. L'mfasi protestant no est en la confessi sin en la conducta: treball,
puresa, no alcohol, no festes, si famlia, si estalvi. Els protestants sn famosos per la
seua laboriositat: els hugonots a Frana sn un bon exemple al si del catolicisme.
mfasi en la conducta: minuciosa reglamentaci religiosa de la vida. Un altre
exemple s la tolerncia de Federico I de Prssia, qui va permetre que els mennonites no
feren el servici militar perqu sabia de la seua enorme capacitat de treball.
La falta ms absoluta d'escrpols quan es tracta d'imposar el propi inters en el guany
de diners s una caracterstica peculiar d'aquells pasos el desenvolupament burgs
capitalista de la qual apareix retardat en relaci a la mesura de l'evoluci del
capitalisme a Occident. Qualsevol fabricant sap que s justament la falta de
conscienziosit dels treballadors de pasos com Itlia (a diferncia d'Alemanya per
exemple) un dels obstacles principals de la seua evoluci capitalista, i encara de tot
40
progrs en general. Estes probitat i escrpol en un capitalisme reeixit provenen del
rigor i vigilncia dels preceptes inculcats pel protestantisme en la vida de cada u.
Continua amb l'esperit del capitalisme: la diferncia entre catlics i protestants no est
tampoc, segons ell, en la intensitat del impuls adquisitiu per part dels segons, ni en el
seu desenrotllament, ja que una intensitat desenfrenada, sense escrpols, s perjudicial a
l'esperit capitalista.
Un dels principals obstacles que va haver d'afrontar l'esperit capitalista va ser la
conducta tradicional de treballar per a la suficincia, guanyar all necessari per a
continuar vivint. De poc va servir per a combatre esta conducta el treball a estall (una
temporada curta guanyant molts diners); desprs es va intentar el contrari, abaixar el
nivell dels salaris, assumpte que va resultar fins a certs lmits. Capitalisme com a
selecci econmica de subjectes. Els salaris baixos a vegades perjudiquen
fisiolgicament i per tant se selecciona a els ms intils. Diu que el salari davall s
contrari als treballs qualificats.
El treball com un fi en si, com professi, com quelcom volgut, s quelcom que el
capitalisme exigix, i que no s'aconseguix amb salaris alts o baixos sin amb educaci,
per mitj de moralitzaci religiosa per exemple, associant-la amb l'economia.
Precapitalisme: treball domstic, oficis. Per tradicional entn el treball per a cobrir les
necessitats de la vida i un poc ms, sense nsia de capital acumulant-se. A s tpic de
sistemes precapitalistes. Per quan un noms decidix enriquir-se (amb canvis en els seus
mitjos de producci, reorganitzaci de poltiques de compres i vendes) els altres estan
quasi obligats a seguir els seus passos, perqu el primer acapara. L'home precapitalista
detesta el capitalista.
Origen del capitalisme; dos leitmotiv segons Sombart: la satisfacci de les necessitats
i el lucre. La seguretat eterna, el rebost ben ple, o la capacitat d'adquirir qualsevol
cosa. Aix l'enriquir-se es convertix en professi.
Nega la racionalitzaci del Dret privat com quelcom fonamental en l'auge del
capitalisme. Tampoc la filosofia laica i racionalista (s. XVIII) va florir de mode
exclusiu ni tan sols dominant en els pasos econmicament ms avanats. El
racionalisme no s de cap manera camp abonat perqu florisca eixa relaci de l'home
amb la seua professi, en el sentit missional, que requerix el capitalisme. La
41
dedicaci abnegada al treball professional era i continua sent un dels elements
caracterstics de la nostra civilitzaci capitalista.
La paraula professi t un mats religis en tots els pobles de majoria protestant,
mentre que manca d'ell en els catlics, i en les llenges antigues noms l'hebreu pareix
tindre un mats religis per a eixa paraula. Beruf, en alemany, i calling, en angls. Dites
paraules van nixer de traduccions de la Bblia, per no de l'esperit del text original
sin precisament de l'esperit del traductor, de la traducci de Jess Sirach va passar al
llenguatge dels altres pobles protestants que la van adoptar. Aix el treball obt un sentit
sagrat. La superaci de la moralitat terrena es realitza segons el protestantisme per
mitj del compliment dels deures que cada u s'imposa segons la seua posici en la vida i
la seua professi, i no per mitj de l'ascesis monstica. Per no obstant Weber no
considera el sentit del treball com a castic des de l'expulsi del parads, prou distint de
missi, i si els protestants en la seua majoria seguixen els preceptes i els sentits de la
Bblia, la dita concepci apareguda en la gnesi no va haver d'haver sigut omesa.
El protestantisme trenca definitivament amb la vida monstica; segons Luter aquella s
el producte d'un desamor egoista que manca de valor per a justificar-se davant de
Du, que se sostrau al compliment dels deures; en canvi exala el treball professional
com a amor al prosme. Weber assenyala el nexe amb Adam Smith: la divisi del
treball obliga a cada u a treballar per als altres; de pas anulla completament
l'autosuficincia.
La concepci del treball i la professi s una de les majors aportacions de la Reforma i
de Luter. Per Luter no pot relacionar-se directament amb l'esperit del capitalisme,
doncs es troben en les seues paraules diatribes contra els grans mercaders, contra la
usura, el prstec i l'inters.
La visi paulista del treball i de la professi s la d'un mig a qu no de li ha d'atribuir
excessiva importncia; doncs l'important s aconseguir la benaventurana (p.69). s a
dir que el treball no s la benaventurana per a la concepci paulista. El protestantisme
primerenc associa treball i professi al dest: cada u ha de romandre en la professi i
estat en qu li ha collocat Du.
La Reforma s inimaginable sense l'evoluci personalsima de Luter, per la seua
obra no haguera sigut duradora sense el calvinisme. Catlics i luterans avorrixen de la
42
mateixa manera al calvinisme, perqu este mostra una enrgica dedicaci puritana al
mn.
La reforma o les influncies religioses no sn indispensables ni per al naixement ni per
al desenrotllament del capitalisme per si participen i influxen en ell; basta establir si
han existit afinitats electives entre certes modalitats de la fe religiosa i l'tica
professional (p.76) per a demostrar-ho.
Esglsies reformades, puritanes o asctiques: calvinisme, pietismo, metodisme,
bautistas (bautizantes), presbiterianes. El metodisme naix en XVIII dins de l'esglsia
anglicana; se separa d'esta a l'arribar a Amrica. El pietismo naix del calvinisme angls i
holands, es va unir a l'ortodxia i finalment es va incorporar al luteranisme. El
moviment purit (o asctic) atacava els fonaments de l'anglicanisme, al parixer igual de
poc rigors amb els seus fidels que el catolicisme; el puritanisme s'acostava a la fidelitat
moral-vida.
L'home ha de recrrer noms el seu cam en la recerca de la felicitat eterna, camino
ignorat per prescrit per endavant: ning podia ajudar-li; no el predicador, perqu
noms l'elegit era capa de comprendre l'esperit de la paraula de Du; no els
sagraments perqu noms sn mitjos per a augment de la seua glria; tampoc
l'esglsia, que fora als hmens a complir eixos preceptes. Este radical aband de la
possibilitat d'una salvaci eclesistic sacramental era el factor decisiu enfront del
catolicisme. Amb ell va trobar acaball el procs de desencantament del mn. L'home
busca ell noms Du i la benaventurana, i a ms est predestinada a trobar-la.
El desencantament i el rebuig a tot el mgic sacramental alcanz en els puritans per
exemple, a soterrar calladament als seus. Noms Du atorga la grcia. Puritans: no
confiar massa en l'ajuda i amistat dels hmens, desconfiar de l'amic ms ntim
Du ha de ser l'nic confident de l'home. El calvinisme, a diferncia del luteranisme,
va eliminar la confessi privada.

El sume b que aspira la religiositat: la certesa de la grcia. El calvinisme vol
aconseguir-la segons la mxima: Du ajuda a qu se ajuda a si mateix, i no per les
bones obres com pretn el catolicisme, sin per mitj de un sistemtic control de si
mateix. El cristi medieval feia bones obres ocasionals, sobretot per a expiar pecats. El
43
calvinisme insistix a transformar-ho en quotidi, en fa de cada tros de vida una bona
obra i una perfecta conducta. El luter tamb s'expia per mitj de les bones obres.
El pecat original i el treball com a castic s solucionat pel luteranisme com una
obedincia, penitncia quotidiana per a la remissi dels pecats.
L'educaci de la conducta treballava sobre la voluntat. El calvinisme va massificar la
conducta monacal (que Weber flama asctica), que en la religi catlica noms
practicaven els monjos. Es predica la vida santa per a tots. Es transforma l'ascetisme
sobrenatural en una ascesis purament profana, terrenal; la reforma li va posar llavors
barreres a la fugida del mn; i en aix no hi ha perfecte silenci possible.
El catolicisme tamb va intentar massificar l'ascetisme quotidi, sense resultats per
amb intents: sempre es trobava amb corruptors, com les indulgncies, que els
reformistes sempre van considerar com el pitjor dels mals. Els calvinistes passen a no
acceptar ms que gent pura (regenerada) en les seues esglsies. A s considerat com
una mesura anticorrupci.
El ms llegit pels puritans: els salms i les sentncies de salom.
El luteranisme mancava de l'impuls interior cap a l'autocontrol constant i la
reglamentaci planificada de la prpia vida; un podia salvar-se amb penediment. El
luter pareix despreocupat de caure en l'estatus naturalis perqu pot tornar a alar-se
amb les seues prpies ales. All essencial no s tant la santificaci prctica com la
remissi dels pecats. El luteranisme posa accent en la comuni amb Du en este
mn.
Bautizantes, o bautistas, mostren en els seus comenaments un forts allunyament del
mn; a esta esglsia noms pertanyien els regenerats, els que van sentir la crida de Du;
al mateix temps, a l'ubicar cada vegada ms l'atenci en Du, es rebutjava la idolatria, i
amb el temps es redua el poder de la Bblia com a agent regenerador, a tal punt que els
cuqueros van eliminar el baptisme i la comuni.
Evoluci del protestantisme: primer contra els capellans, desprs contra els sagraments,
els sants, la verge maria, la idolatria la Bblia! Noms Du, noms la llum interior.
Fort antiautoritarisme en el protestantisme tard. S'abandonava tamb doctrina de la
predestinaci: s'esperava l'acci de Du. Barclay: cal callar perqu en l'nima impere la
serena tranquillitat que deixe sentir la paraula de Du, per a per mitj del
desenrotllament de les virtuts asctiques en el treball professional. Des de Luter
44
(seguit en a pels bautizantes) s'hauria condemnat l'ascetisme sobrenatural monstic,
considerant-ho contrari a l'esperit bblic.
Calvinisme: submissi autoritria i policaca; sectes (bautistas, mennonites, cuqueros):
submissi espontnia.
El nexe amb el sistema capitalista: el ms important s, emper, que la vida prpia
religiosament exigida al sant no es projectava fora del mn, en comunitats monacals,
sin que precisament havia de realitzar-la dins del mn i les seues ordenacions. Esta
racionalitzaci de la conducta en el mn amb fins ultramundans va ser l'efecte de la
concepci que el protestantisme asctic va tindre de la professi.
Per als catlics el perill que representava, suposadament, la riquesa, estava en el descans
en la riquesa; se condemna l'oci, el luxe, el son excessiu (de 6 a 8 hores com a mxim).
Com acord: els rics tamb han de treballar. El protestantisme tard: el treball i la
professi no sn quelcom predestinat al que hem de conformar-nos (com en el
luteranisme) sin el mig d'enaltir l'honra de Du; Luter mai va trencar amb la
indiferncia paulina cap al mn.
La utilitat de la professi i el seu grat per a Du era mesura segons: 1.- criteris tics 2.-
importncia per a la col lectivitat 3.- profit per a l'individu.
Els puritans veien Du en els detalls i en l'economia: Si Du vos mostra un cam que
vos proporcionar ms riquesa. La mendicitat s reprovable. Condemnaven les arts
no cientfiques, el teatre, de manera absoluta el nu, el parlar superflu, tot obrar sense un
fi; l'esport no s encoratjat, les festes i les borratxeres, repudiades. A reprimia el
consum, sobretot dels luxes. Per ni puritans ni cuqueros condemnaven la riquesa.
El puritanisme, el calvinisme, els cuqueros, van afavorir l'acumulaci de riquesa fins a
l'aparici del home econmic; per este no va resistir les temptacions i va deixar la
religi. Aix les religions i la seua veneraci al treball van asseure les bases de l'home
modern, cmode i ateu en la prctica. Acci secularitzadora de la riquesa. Wesley:
davant del sorgiment de la riquesa: no veig, doncs, com siga possible una llarga
duraci de cada nou despertar de la religiositat verdadera. Doncs necessriament, la
religi produx laboriositat (industry) i sobrietat (frugality), els quals sn al seu torn
causa de riquesa.
45
Mentre que l'tica medieval havia arribat a glorificar la mendicitat en les ordes
mendicants, sectes protestants i les comunitats estrictament puritanes no admeten la
mendicitat.
L'exaltaci del treball per l'ascetisme religis: posava a la seua disposici
treballadors sobris, honrats, de gran resistncia i lleialtat per al treball, treball que s
transformat en un fi volgut per Du; i d'altra banda es justificava la desigualtat
econmica com quelcom planejat per Du que perseguix finalitats ocultes. I hui
en dia llavors, la idea del deure professional ronda per la nostra vida com un
fantasma d'idees religioses ja passades.

K.Popper "La lgica de la investigaci cientfica"
Panorama d'alguns problemes fonamentals. L'home de cincia ja sigui teric o
experimental, proposa enunciats (o sistemes d'enunciats) i els contrasta pas a pas. En
particular, en el camp de les cincies empriques construeix hiptesis (o sistemes de
teories) i els contrasta amb l'experincia per mitj d'observacions i experiments.

El problema de la inducci. s com anomenar "inductiva" a una inferncia quan de
"enunciats singulars / particulars", com ara descripcions dels resultats d'observacions
o experiments, a "enunciats universals", com ara hiptesis o teories. Qualsevol
conclusi que es tregui d'aquesta manera corre el risc de resultar una idea falsa.

Es coneix amb el nom del "problema de la inducci" la qesti sobre si estan
justificades les inferncies inductives, o de baix quines condicions ho estan.

El problema de la inducci pot formular com la qesti sobre com establir la veritat
dels enunciats universals basats en l'experincia. Molts creuen que la veritat d'aquests
enunciats es "sap per experincia", per, s clar que tot informe en qu es dna
compte d'una experincia no pot ser originriament un enunciat universal, sin
noms un singular. Aix doncs, la pregunta sobre si hi ha naturals la veritat ens consti
a ser una altra manera de preguntar si les inferncies inductives estan justificades
lgicament.

Per si volem trobar una manera de justificar les inferncies inductives hem
46
d'intentar establir un principi d'inducci que determini la veritat de les teories
cientfiques. Aquest "principi d'inducci" ha de ser un enunciat sinttic, s a dir, un la
negaci no sigui contradictria, sin lgicament possible. Sorgeix, doncs, la qesti
sobre perqu caldria acceptar semblant principi i de com podem justificar
racionalment la seva acceptaci. El principi d'inducci s superflu i porta
forosament a incoherncies / incompatibilitats lgiques.

El principi d'inducci ha de ser un enunciat universal. Si intentem afirmar que sabem
per experincia que s veritable, reapareixen de nou els mateixos problemes que van
motivar la seva introducci per justificar hem d'utilitzar inferncies inductives, per
justificar aquestes hem de suposar un principi d'inducci d'ordre superior, i aix
successivament. Per tant, cau per la seva base l'intent de fonamentar el principi
d'inducci en l'experincia, ja que porta, inevitablement a una regressi infinita.

Eliminaci del psicologisme. Alguns objectaran que seria ms pertinent considerar
com a ocupaci prpia de l'epistemologia la fabricaci del que s'ha anomenat una
"reconstrucci racional" dels passos que han portat la cientfic al descobriment. Si
del que es tracta de reconstruir sn els processos que t lloc durant l'estmul i
formaci de inspiracions, aquests processos sn assumptes de la psicologia emprica.
Una altra cosa s que vulguem reconstruir racionalment les "contrastacions
subsegents" mitjanant les quals es pot descobrir que certa inspiraci va ser un
descobriment o es pot reconixer com un coneixement.

No hi ha, en absolut, un mtode lgic de tenir noves idees, ni una reconstrucci
lgica d'aquest procs. Tot descobriment cont un element irracional o una "intuci
creadora".

La tasca de la lgica del coneixement consisteix en la investigaci dels mtodes
emprats en la contrastacions sistemtiques a qu s'ha de sotmetre tota idea nova
abans que se la pugui sostenir seriosament.

Contrastaci deductiva de teories. Un cop presentat a ttol provisional una nova idea,
encara no justificada, s'extreuen conclusions d'ella per mitj d'una deducci lgica,
aquestes conclusions es comparin entre si i amb altres enunciats pertinents per tal de
47
trobar les relacions lgiques (equivalncia, deductivilidad, compatibilitat ) que hi
hagi entre elles.

Podem distingir quatre procediments de dur a terme la contrastaci d'una teoria. En
primer lloc es troba la comparaci lgica de les conclusions unes amb altres, amb la
qual cosa se sotmet a contrast la coherncia interna del sistema. Desprs hi ha l'estudi
de la forma lgica de la teoria, a fi de determinar el seu carcter: si s una teoria
emprica (cientfica) o si s tautolgica, per exemple. En tercer terme tenim la
comparaci amb altres teories, que t per principal mira la d'esbrinar si la teoria
examinada constituiria un aven cientfic en cas que sobrevisqus a les diferents
contrastacions. I finalment ve el contrastar per mitj de l'aplicaci emprica de les
conclusions que poden deduir d'ella. Amb aquest tipus de contrast es pretn descobrir
fins a quin punt satisfaran les noves conseqncies de la teoria als requeriments de la
prctica. Tamb en aquest cas el procediment de contrastar resulta ser deductiu. Amb
ajuda d'altres enunciats anteriorment acceptats es dedueixen de la teoria a contrastar
certs enunciats singulars (prediccions). Es trien entre aquests els que no siguin
deductius de la teoria vigent i ms en particular aquells que es troben en contradicci
amb ella. A continuaci tractem de decidir pel que fa a aquests enunciats deduts,
comparant-los amb els resultats de les aplicacions prctiques i d'experiments. Si la
decisi s positiva, s a dir, si les conclusions singulars resulten ser acceptables, o
verificades, la teoria ha passat amb xit les contrastacions, per aquesta vegada. Per
si la decisi s negativa, si les conclusions han estat falsadas, la teoria s falsa.

Durant el temps en que una teoria resisteix les contrastacions, i en qu no la deixa
antiquada altra teoria en l'evoluci del progrs cientfic, podem dir que est
corroborada per l'experincia.

El problema de la demarcaci. La principal ra per rebutjar la lgica inductiva s
perqu no proporciona un "criteri de demarcaci" apropiat. El problema de la
demarcaci s el de trobar un criteri que permeti distingir entre les cincies
empriques, d'una banda, i els sistemes metafsics per l'altre. Els positivistes solen
interpretar aquest problema d'una manera naturalista, com si fos un problema de les
cincies naturals. En lloc d'considera que es troben davant la tasca de proposar una
convenci apropiada, creuen que han de descobrir una diferncia (que existiria en la
48
naturalesa de les coses) entre la cincia emprica i la metafsica.

En arribar al problema de la inducci s on s'esfondra l'intent de resoldre el problema
de la demarcaci: els positivistes, en les seves nsies d'aniquilar la metafsica,
aniquilen juntament amb ella les cincies naturals. Doncs tampoc les lleis
cientfiques es poden reduir lgicament a enunciats elementals d'experincia.

La primera tasca de la lgica del coneixement s proposar un concepte de cincia
emprica a fi d'arribar a un s lingstic el ms definit possible, i per tal de traar una
lnia de demarcaci clara entre la cincia i les idees metafsiques, tot i que aquestes
idees puguin haver afavorit l'avan de la cincia al llarg de la histria.

L'experincia com a mtode. Es poden distingir tres requisits que el nostre sistema
teric haur de satisfer:

Sinttic. Que pugui representar un mn no contradictori
Possible. Ha de satisfer el criteri de demarcaci, ha de representar un mn
d'experincia possible.
Ha de representar el nostre mn d'experincia
Pot descriure la teoria del coneixement, la tasca s l'anlisi del mtode o del procs
peculiar de la cincia emprica, com una teoria del mtode empric, una teoria del
que normalment es diu experincia.

La falsabilitat com a criteri de demarcaci. No hi ha res que pugui anomenar
inducci, per tant ser lgicament inadmissible la inferncia de teories a partir
d'enunciats singulars que estiguin "verificats per l'experincia". Les teories no sn
mai verificables empricament.

El criteri de demarcaci que hem d'adoptar no s el de la verificabilitat, sin el de la
falsabilitat, dels sistemes. Ha de ser possible refutar per l'experincia un sistema
cientfic empric, s a dir que ha de ser susceptible de selecci en un sentit negatiu
per mitj de contrastos o proves empriques.

No es proposa la falsabilitat com a criteri de sentit; separa dos tipus d'enunciats
49
perfectament dotats de sentit (els falsables i els no falsables), traa una lnia dins del
llenguatge amb sentit, no al voltant d'ell. Aquesta proposta est basada en una
asimetria entre la verificabilitat i la falsabilitat que es deriva de la forma lgica dels
enunciats universals. Doncs aquests no sn mai deductius d'enunciats singulars, per
si poden estar en contradicci amb aquests ltims. En conseqncia, per mitj
d'inferncies purament deductives (modus tollens) s possible argir de la veritat
d'enunciats singulars la falsedat d'enunciats universals. Una argumentaci com
aquesta s l'nic tipus d'inferncia estrictament deductiva que es mou en "direcci
inductiva": d'enunciats singulars a universals.

El criteri de demarcaci proposat ens condueix a una soluci al problema de Hume
de la inducci, el problema de la validesa de les lleis naturals. La seva arrel es troba
en l'aparent contradicci existent entre el que podria anomenar-se "la tesi fonamental
de l'empirisme" (noms l'experincia pot decidir sobre la veritat o falsedat dels
enunciats cientfics) i la inadmissibilitat dels raonaments inductius, del que es va
adonar Hume.

El problema de la base emprica. Els problemes de la base emprica, concernents al
carcter empric d'enunciats singulars i al seu contrastaci, pertanyen gaireb
exclusivament a la teoria del coneixement. Sn importants pel fet que donen lloc a
molts punts foscos, especialment amb les relacions entre experincies perceptives i
enunciats bsics (enunciats que pot servir de premissa en una falsaci emprica).

Sovint s'ha considerat que les experincies perceptives proporcionen una cosa aix
com justificaci dels enunciats bsics. Es tenia la impressi exacta que els enunciats
noms poden justificar lgicament mitjanant altres enunciats.

Hem de distingir, d'una banda, les nostres experincies subjectives o els nostres
sentiments de convicci que no poden mai justificar enunciat algun, i d'altra banda
les relacions lgiques objectives existents entre els diversos sistemes d'enunciats
cientfics i en l'interior de cada un d'ells.

Objectivitat cientfica i convicci subjectiva. Les teories cientfiques no sn mai
totalment justificables o verificables, per sn, per, contrastables. L'objectivitat dels
50
enunciats cientfics descansa en el fet que poden "contrastar inter subjectivament".

Va ser Kant el primer a adonar-se de l'objectivitat dels enunciats es troben en estreta
connexi amb la construcci de teories (amb l'ocupaci d'hiptesis i d'enunciats
universals). Noms quan es dna la concurrncia de certs esdeveniments d'acord amb
regles o regularitats poden ser contrastades les nostres observacions per qualsevol.
Noms grcies a aquests repeticions podem convncer-nos que no ens trobem amb
una mera coincidncia allada, sin amb esdeveniments que, per la seva regularitat i
reproductibilitat sn, en principi, contrastables inter subjectivament.

El fet que estic experimentant un sentiment de convicci no pot aparixer en el camp
de la cincia objectiva ms que en forma d'hiptesis psicolgica, la qual cosa demana
un contrast o comprovaci interna subjectiva.

Per des del punt de vista epistemolgic, manca totalment d'importncia que el meu
sentiment de convicci hagi estat forta o feble.

Si persistim a demanar que els enunciats cientfics siguin objectius, llavors aquells
que pertanyen a la base emprica de la cincia han de ser tamb objectius,
contrastables inter subjectivament. Per la contrastabilitat intersubjectiva implica
sempre que a partir dels enunciats que s'han de sotmetre a contrast, puguin deduir
altres tamb contrastables. Per tant, si els enunciats bsics han de ser contrastables
inter subjectivament al seu torn, no hi pot haver enunciats ltims en cincia, no
poden existir en la cincia enunciats ltims que no puguin ser contrastats i, en
conseqncia, cap que no pugui ser refutat l' falsar algunes de les conclusions que
sigui possible deduir d'ell.

Els sistemes terics es contrasten deduint d'ells enunciats d'un nivell d'universalitat
ms baix, aquests, ja que han de ser contrastables intersubjectivament, han de poder-
se contrastar de manera anloga, i aix ad infinitum.

El mtode deductiu de contrastar no pot estatuir ni justificar els enunciats que es
contrasten, ni es pretn que ho faci, de manera que no hi ha perill d'una regressi
infinita. De fet, les contrastacions no poden prolongar ad infinitud: tard o d'hora hem
51
d'aturar-nos. No demano que sigui necessari haver contrastat realment tot enunciat
cientfic abans d'acceptar-: noms requeresc que cada un d'aquests enunciats sigui
"susceptible" de contrastaci.


8. Conclusi

Hempel ens mostra un cas histric basat en el descobriment cientfic que un
metge anomenat Semmelweis fa mentre treballava en un lHospital General de Viena
entre els anys 1844-1848. Ens explica que a lhospital hi havia dues divisions de
maternitat, en la primera de les quals el doctor Semmelweis treballava amb la frustraci
de veure que en aquesta divisi hi havia molta ms mortalitat de les dones que donaven
a llum a causa duna febre post part, lanomenada febre puerperal.

Semmelweis va decidir comenar a investigar les causes daquest fet contrastant
les condicions de les dones que es trobaven a la primera divisi amb les que es trobaven
en la segona, llanant hiptesis que desprs contrastava amb els fets per a veure si eren
vlides o no. Daquesta manera va destriar la possibilitat de que fora a causa de la mala
actuaci dels estudiants que practicaven en la primera divisi, que fora per raons
psicolgiques al veure les dones de la primera divisi passar moltes vegades al sacerdot
que portava els ltims auxilis a les moribundes, a la postura de les dones que era
diferent en la primera i la segona, etc. Cadascuna daquestes hiptesis va ser refutada al
contrastar-se amb els fets que demostraven la seua falsedat.

En 1847 es va donar un fet que va inspirar a Semmelweis la hiptesi que va fer
reduir la mortalitat en la seua divisi. Un company de treball es va fer una ferida amb
una eina que havia sigut utilitzada per a fer unes autpsies. Tot seguit, aquest metge va
caure malalt amb els mateixos smptomes que presentaven les dones amb febre
puerperal, i finalment va morir. A va fer comprendre a Semmelweis que la causa de la
febre era el material cadavric que hi havia en leina en la qual es va tallar el seu
company, la qual shavia introdut en el seu corrent sanguini. Per aix, propos que
selimins aquesta matria cadavrica de les eines de manera qumica abans de utilitzar-
les amb les dones que estaven de part. I, a ms, va ordenar que tots els estudiants de
52
medicina que practicaven amb les autpsies es llavaren les mans amb una soluci de
cal abans de reconeixer a alguna malalta. Daquesta manera va ser com els nivells de
mortalitat per febre puerperal van descendir en la primera divisi fins als nivells ms
baixos, comparant-se amb la segona divisi. Ms tard Semmelweis sen adon que el
contagi no noms es produa com a conseqncia de la matria cadavrica, sin tamb
per el contacte amb matria ptrida procedent dorganismes vius.

Aquest exemple, que va servir per mostrar-nos tamb la fallcia de lafrimaci
del conseqent, facilit la nostra entrada en el mn de la cincia per des duna
perspectiva nova i crtica. Veiem com els metges en aquella poca eren considerats poc
ms que sants, sanadors que curaven i salvaven vides. Per tant, les seues mans, les eines
amb que curaven, no podien provocar la mort de ning. Per sequivocaven. Ells, a
ligual que la resta, sn portadors de virus i bactries. No estan ms enll que ning ni
per sobre de ning.

Avui en dia, eixe s el perill que correguem en altres aspectes. Els cientfics sn
tinguts per ssers objectius, que busquen la veritat, que no estan influenciats per la vida
quotidiana, el context histric, les relacions personals, etc. Prenent la veu colpidora de
Nietzsche:
Nogensmenys, aquest aldarull i aquesta xerrameca dagitadors no
aconsegueixen res de mi: aquests trompeters de la realitat sn msics dolents, llurs
veus no sn prou perceptibles des de la fondria, a travs dells no parla labisme de la
conscincia cientfica car actualment la conscincia cientfica s un abisme-, en els
llavis daquests trompeters el mot cincia esdev simplement una prostituci, un abs,
un desvergonyiment. Precisament la veritat s una cosa contrria dall que aqu
safirma: la cincia actualment no t cap mena de fe en ella mateixa i, per tant, tampoc
t un ideal sobre ella mateixa. All on encara s una passi, un amor, una ardncia, un
sofriment, no constitueix pas lelement contrari daquell ideal asctic, sin que ms
aviat s la seua forma ms nova i ms noble

El que hem de recuperar i fomentar s eixa passi de la que parla Nietzsche,
passi i ardncia per la cincia, per no per una Cincia, per ella mateixa, sin una al
servei dels ssers humans. La cincia, com a part del constructe hum, forma part
daquest. I per tant de la histria i els seus avatars.
53
BIBLIOGRAFIA



CAMPOS, F. J., Creatividad y Mtod,. Instituci Alfons el Magnnim, Valncia, 2006.

CASSIRER, E. El problema del conocimiento en la filosofa y en las ciencias
modernas, Fondo de Cultura Econmica, Mxico, 1979.

ECHEVERRA, J., Introduccin a la metodologa de la ciencia, Barcanova, Barcelona,
1989

ECHEVERRA, J., Filosofa de la ciencia, Akal

FEYERABEND, P., Adis a la razn, ed. Tecnos, Madrid, 1992.

FEYERABEND, P.K., Contra el mtodo. Esquema de una teora anarquista del
conocimiento, Ariel, Barcelona, 1970

FOUCAULT, M., Nietzsche, la genealoga, la historia, Pre-textos, Valncia, 1988.

FOUCAULT, M., Microfsica del poder, La piqueta, Madrid, 1976.

GREENE, B., El universo elegante, Crtica, Barcelona, 2006.

HEMPEL, Filosofa de la ciencia natural, Alianza, Madrid.

KAKU, M., El hiperespacio. Una odisea a travs de universos paralelos, distorsiones
del tiempo y la dcima dimensin, Mondadori, Barcelona, 1994.

KUHN, T., La estructura de las revoluciones cientficas, Fondo de Cultura Econmica,
Madrid, 1974.

KUHN, T., Segundas reflexiones.


NEWTON-SMITH, W., La racionalidad de la ciencia, Paids, Barcelona, 2000.

NIETZSCHE, F., La genealoga de la moral, Alianza, Madrid, 1972.

NIETZSCHE, F., Ms all del bien y del mal, Orbis, Madrid, 1983.

54
O.WILSON, E.: Consilience. La unidad del conocimiento, Galaxia Gutenberg-Crculo
de lectores.

RUBIA, F.J., El cerebro nos engaa, Temas de hoy, Madrid, 2000.

WEINBERG, S., El sueo de una teora final, Crtica, Barcelona, 1994.