1

Temes dexamen

per a lobtenci del
Diploma dOperador
destacions de radioaficionat












Temari ajustat al
HAREC
(Harmonized Amateur Radio Examination Certificate)
Certificat Harmonitzat de lExamen de Radioaficionat


desenvolupat pels membres
del Rdio Club La Salle
coordinats per
Luis A. del Molino EA3OG
2












Distribut i publicat en PDF el mar de 2011 pel Rdio Club La Salle
sota una llicncia Creative Commons



Alguns drets reservats:
No es permet ni ls comercial de lobra ni la generaci dobres derivades
ni la utilitzaci parcial del text

Agraments:

Les illustracions que porten el smbol (*) han estat cedides per
lEditorial Marcombo (www.marcombo.com), procedents dels
seu llibre: Radioaficin y CB: Enciclopedia Prctica en 60
lecciones

Hem dagrair especialment la collaboraci de la
Direcci General de Telecomunicacions i Societat de la Informaci.

Tamb la collaboraci de Victor Ballesteros en la redacci del text i en la
recerca i realitzaci de les illustracions ms adients, tasca en la qual ha
collaborat tamb Roger Galobardes.

Revisi lingstica realitzada per Remolino Servicios Editoriales

Per tal de millorar el text i el contingut, us agrairem molt que qualsevol
suggeriment de millora o les errades que hi trobeu ens les comuniqueu a
ladrea:
<radioclub@salle.url.edu>
3

Sumari
1.1 Conductivitat ........................................................................... 14
1.1.1 Estructura de la matria ...................................................... 14
1.1.1.1 L'tom ........................................................................ 14
1.1.1.2 La molcula ................................................................. 16
1.1.1.3 La valncia .................................................................. 16
1.1.1.4 El i ............................................................................ 16
1.1.1.5 Conductivitat ............................................................... 18
1.1.1.6 Conductors, semiconductors i allants .............................. 18
1.1.2 Tensi contnua .................................................................. 19
1.1.3 Corrent continu .................................................................. 21
1.1.4 L'ampere i el coulomb ......................................................... 22
1.1.5 Resistncia elctrica ............................................................ 23
1.1.6 Llei d'Ohm ......................................................................... 23
1.1.6.1 Agrupaci de resistncies en srie ...................................... 24
1.1.6.2 Agrupaci de resistncies en parallel .................................. 26
1.1.7 Lleis de Kirchhoff ................................................................ 28
1.1.8 Potncia elctrica ................................................................ 29
1.1.8.1 Potncia dissipada ........................................................ 30
1.1.8.2 Potncia emprada o energia consumida ........................... 30
1.1.9 Piles i bateries .................................................................... 31
1.1.9.1 Les piles ...................................................................... 31
1.1.9.2 Les bateries ................................................................. 32
1.1.9.3 Resistncia interna de la font ......................................... 32
1.1.9.4 Connexi de bateries srie/parallel ................................. 32
1.2 Fonts de l'electricitat ............................................................... 34
1.3 Camp elctric ........................................................................... 35
1.3.1 Concepte bsic de camp elctric i magntic ............................ 35
1.3.2 Camp elctric ..................................................................... 35
1.3.3 Intensitat de camp elctric. Unitat de camp elctric ................. 36
1.3.4 Apantallament de camps elctrics ......................................... 37
1.4 Camp magntic ........................................................................ 37
1.4.1 Magnetisme terrestre, imants i pols ....................................... 39
1.4.2 Solenoides i electroimants .................................................... 42
1.4.3 Forces d'atracci magntiques .............................................. 43
1.4.4 Apantallament magntic ...................................................... 44
1.5 Camp electromagntic ............................................................. 44
1.5.1 Les ones de rdio com a ones electromagntiques ................... 44
1.5.2 Velocitat de propagaci i la seva relaci amb la freqncia i la
longitud d'ona ............................................................................ 45
1.5.3 Polaritzaci ........................................................................ 48
1.6 Senyals sinusodals .................................................................. 48
1.6.1 Representaci grfica en el temps ......................................... 48
1.6.2 Perode, freqncia i l'hertz .................................................. 49
1.6.3 Valors instantani, mxim i efica d'un senyal sinusodal ............ 50
1.6.4 Diferncia de fase ............................................................... 50
1.7 Senyals no sinusodals ............................................................. 51
1.7.1 Senyals d'udio .................................................................. 51
1.7.2 Ones peridiques triangulars, quadrades i no sinusodals i la seva
representaci grfica ................................................................... 51
1.7.3 Component continu, el senyal fonamental i els seus harmnics . 52
4

1.7.4 Soroll ................................................................................ 53
1.8 Senyals modulats ..................................................................... 54
1.8.1 Ona contnua (CW) ............................................................. 54
1.8.2 Modulaci d'amplitud (AM) ................................................... 55
1.8.3 Modulaci de freqncia (FM) ............................................... 56
1.8.4 Modulaci de fase (PM) ........................................................ 57
1.8.5 Modulacions de banda lateral (DBL, BLU) ............................... 58
1.8.6 Modulacions digitals ............................................................ 59
1.8.6.1 FSK ............................................................................ 59
1.8.6.2 2-PSK i 4-PSK .............................................................. 60
1.8.6.3 QAM ........................................................................... 60
1.8.7 Taxa de bit, taxa de smbol (baud) i ample de banda ............... 61
1.8.8 Detecci i correcci d'errors (CRC i FEC) ................................ 62
1.9 Potncia i energia .................................................................... 62
1.9.1 Potncia dels senyals sinusodals alterns ................................ 62
1.9.2 El bel i el decibel (dB) .......................................................... 63
1.9.3 Adaptaci d'impedncies i mxima transferncia de potncia .... 66
1.9.4 Potncia de pic ................................................................... 68
1.10 Processat digital de senyal (DSP) .......................................... 68
1.10.1 Mostreig i quantificaci ...................................................... 69
1.10.2 Freqncia mnima de mostreig (freqncia de Nyquist) ......... 70
1.10.3 Filtrat antialising i de reconstrucci .................................... 70
1.10.4 Conversi analgica digital (A/D) i digital analgica (D/A). Error
de quantificaci .......................................................................... 70
TEMA 2: COMPONENTS .............................................................. 72
2.1 Resistncies ............................................................................. 72
2.1.1 Codi de colors de les resistncies .......................................... 72
2.1.2 Tipus de resistncies ........................................................... 73
2.1.3 Dissipaci de potncia en les resistncies ............................... 74
2.1.4 Coeficients negatius i positius de temperatura (NTC i PTC) ....... 75
2.2 Condensadors .......................................................................... 75
2.2.1 Capacitat i el Farad ............................................................. 76
2.2.2 Relaci entre capacitat, dimensions i dielctric ........................ 77
2.2.3 Reactncia capacitiva .......................................................... 77
2.2.4 Diferncia de fase entre tensi i corrent ................................. 78
2.2.5 Caracterstiques dels condensadors fixos i variables: aire, mica,
plstic, cermics i electroltics ....................................................... 79
2.2.6 Associaci de condensadors ................................................. 79
2.2.7 Coeficient de temperatura .................................................... 80
2.2.8 Corrent de fuga .................................................................. 80
2.3 Bobines .................................................................................... 80
2.3.1 Inductncia duna bobina. El henry ........................................ 81
2.3.2 Efecte del nombre d'espires, dimetre, longitud i material del nucli
................................................................................................ 82
2.3.3 Reactncia inductiva ........................................................... 82
2.3.4 Relaci de fase entre corrent i tensi ..................................... 83
2.3.5 Factor Q de qualitat ............................................................ 84
2.3.6 Efecte pellicular i prdues al material conductor ..................... 84
2.4 Transformadors ....................................................................... 85
2.4.1 Transformador ideal ............................................................ 85
2.4.2 Relaci entre nombre d'espires i tensi .................................. 86
2.4.3 Relaci entre nombre d'espires i impedncia ........................... 86
5

2.4.4 Transformadors reals .......................................................... 87
2.5 Dodes semiconductors ............................................................ 87
2.5.1 Dode rectificador ............................................................... 90
2.5.2 Dode Zener ....................................................................... 91
2.5.3 Dode LED.......................................................................... 92
2.5.4 Dode Varicap ..................................................................... 92
2.5.5 Tensi inversa i fugues de corrent ......................................... 93
2.6 Transistors............................................................................... 93
2.6.1 Transistors duni PNP i NPN................................................. 93
2.6.2 Factor d'amplificaci ............................................................ 94
2.6.3 Transistors d'efecte de camp ................................................ 95
2.6.4 Transistors MOS-FET i IG-FET ............................................... 96
2.6.5 Circuits amb transistors bipolars ........................................... 97
2.6.5.1 Muntatge en emissor com ....................................... 97
2.6.5.2 Muntatge en base comuna ........................................ 97
2.6.5.3 Muntatge en collector com ..................................... 98
2.6.6 Polaritzaci de transistors bipolars ........................................ 99
2.6.6.1 Polaritzaci per resistncia a la base ............................... 99
2.6.6.2 Polaritzaci per resistncia entre collector i base .............. 99
2.6.6.3 Polaritzaci per divisor de tensi a la base ..................... 100
2.7 La vlvula electrnica ............................................................ 100
2.7.1 La vlvula com a amplificador ............................................. 101
TEMA 3: CIRCUITS .................................................................. 102
3.1 Combinaci de components ................................................... 102
3.1.1 Circuits en srie i en parallel de resistncies, bobines,
condensadors, transformadors i dodes ........................................ 102
3.1.1.1 Circuit amb bobina i resistncia en srie ........................ 102
3.1.1.2 Circuit amb condensador i resistncia en srie ................ 103
3.1.1.3 Circuit amb condensador, bobina i resistncia en srie ..... 103
3.1.1.4 Circuit amb bobina i resistncia en parallel .................... 105
3.1.1.5 Circuit amb condensador i resistncia en parallel ............ 105
3.1.1.6 Circuit amb condensador, bobina i resistncia en parallel 106
3.1.2 Comportament de resistncies, condensadors i bobines reals en
altes freqncies ....................................................................... 106
3.2 Filtres .................................................................................... 107
3.2.1 Circuit ressonant en srie i en parallel. Impedncia. Caracterstica
en freqncia. Freqncia ressonant. Factor de qualitat d'un circuit
sintonitzat ............................................................................... 107
3.2.2 Ample de banda ............................................................... 109
3.2.3 Filtre passabanda .............................................................. 110
3.2.4 Filtre passabaix ................................................................ 111
3.2.5 Filtre passaalt .................................................................. 111
3.2.6 Filtre de rebuig de banda ................................................... 112
3.2.7 Filtres en PI i en T ............................................................. 113
3.2.8 Filtre de cristall de quars .................................................... 113
3.2.9 Filtres digitals ................................................................... 114
3.3 Fonts d'alimentaci................................................................ 115
3.3.1 Circuits de rectificaci ........................................................ 116
3.3.1.1 Rectificador de mitja ona ............................................. 116
3.3.1.2 Rectificador dona completa ......................................... 116
3.3.1.3 Rectificador en pont de dodes ...................................... 117
3.3.2 Circuits de filtratge ........................................................... 118
6

3.3.3 Circuits estabilitzadors de tensi en les fonts de baix voltatge . 118
3.3.4 Fonts d'alimentaci commutades, allament i compatibilitat
electromagntica ...................................................................... 119
3.4 Amplificadors ......................................................................... 120
3.4.1 Amplificadors de baixa freqncia (BF) i radiofreqncia (RF) . 122
3.4.2 Guany ............................................................................. 123
3.4.3 Caracterstiques d'amplitud/freqncia i ample de banda ........ 124
3.4.4 Polaritzaci damplificadors classes A, B, AB i C ..................... 124
3.4.4.1 Amplificador classe A .................................................. 125
3.4.4.2 Amplificador classe B .................................................. 125
3.4.4.3 Amplificador classe AB ................................................ 125
3.4.4.4 Amplificador classe C .................................................. 126
3.4.5 Harmnics i distorsi per intermodulaci, sobrecrrega d'etapes
amplificadores .......................................................................... 126
3.5 Detectors i desmoduladors .................................................... 127
3.5.1 Detectors d'AM. El dode com a detector, el detector d'envoltant
.............................................................................................. 127
3.5.2 Detectors de producte i oscilladors de batut ......................... 128
3.5.3 Detectors de FM: Discriminador i PLL ................................... 128
3.6 Oscilladors ............................................................................ 130
3.6.1 Realimentaci, oscillaci intencionada i no intencionada ........ 130
3.6.2 Oscillador LC ................................................................... 131
3.6.3 Oscilladors controlats de cristall i oscilladors de sobret ....... 131
3.6.4 Oscilladors controlats per tensi (VCO) ............................... 132
3.6.5 Soroll de fase ................................................................... 133
3.7 Circuits sintetitzadors de freqncia (PLL). Lla de control de
comparaci de fase. Sintetitzador amb divisor programable ....... 133
3.8 Circuits amb processadors de senyal digital (DSP) ................ 134
3.8.1 Filtres digitals ................................................................... 134
3.8.2 Topologies de filtres FIR i IIR .............................................. 135
3.8.3 Transformaci de Fourier (DFT, FFT) .................................... 136
3.8.4 Oscilladors per sntesi digital directa de senyal (DDS) ........... 136
TEMA 4: RECEPTORS ............................................................... 138
4.1 Tipus de receptors ................................................................. 138
4.1.1 Receptors de conversi directa ........................................... 139
4.1.2 Receptor superheterod de conversi simple i doble ............... 140
4.1.3 Receptors SDR (Software Designed Radio) dissenyats per software
.............................................................................................. 141
4.1.3.1 SDR de conversi directa ............................................. 141
4.1.3.2 SDR de digitalitzaci directa ......................................... 142
4.2 Diagrames de blocs de receptors analgics ........................... 142
4.2.1 Receptor de CW ................................................................ 142
4.2.2 Receptor dAM .................................................................. 142
4.2.3 Receptor de SSB ............................................................... 143
4.2.4 Receptor de FM ................................................................ 143
4.3 Operaci i funci de les segents etapes ............................... 144
4.3.1 Amplificador de RF (ARF) ................................................... 144
4.3.2 Oscillador local ................................................................ 145
4.3.3 Mescladors ....................................................................... 145
4.3.4 Amplificador de freqncia intermdia ................................. 146
4.3.5 Limitador o supressor de soroll ........................................... 147
4.3.6 Detector o desmodulador ................................................... 147
7

4.3.7 Amplificador d'udio .......................................................... 148
4.3.8 Control automtic de guany CAG ......................................... 148
4.3.9 Mesurador S .................................................................... 149
4.3.10 Silenciador de soroll de fons (squelch) ............................... 150
4.3.11 Altaveu reproductor de la veu ........................................... 150
4.4 Caracterstiques d'un receptor ............................................... 151
4.4.1 Rebuig del canal adjacent .................................................. 151
4.4.2 Selectivitat ...................................................................... 151
4.4.3 Sensibilitat, soroll del receptor, xifra de soroll ....................... 151
4.4.4 Estabilitat ........................................................................ 152
4.4.5 Freqncia imatge ............................................................ 152
4.4.6 Dessensibilitzaci/bloqueig ................................................. 153
4.4.7 Intermodulaci: modulaci creuada ..................................... 154
4.4.8 Barrejat recproc (soroll de fase) ......................................... 154
4.5 Interferncies pertorbadores en un receptor: manera de reduir-
les ................................................................................................ 154
TEMA 5: EMISSORS ................................................................. 156
5.1 Tipus d'emissors .................................................................... 156
5.1.1 Transmissors amb i sense canvi de freqncia ...................... 156
5.2 Diagrames de blocs de transmissors ...................................... 156
5.2.1 Transmissor de CW ........................................................... 157
5.2.2 Transmissor d'AM ............................................................. 157
5.2.3 Transmissor de SSB .......................................................... 158
5.2.4 Transmissor de FM ............................................................ 158
5.3 Operaci i funcionament de les etapes .................................. 158
5.3.1 Oscillador ....................................................................... 158
5.3.2 Mesclador ........................................................................ 159
5.3.3 Excitador ......................................................................... 159
5.3.4 Multiplicador de freqncia ................................................. 160
5.3.5 Amplificador de potncia i adaptaci d'impedncies ............... 160
5.3.6 Filtres de sortida ............................................................... 162
5.3.7 Modulador de freqncia .................................................... 163
5.3.8 Moduladors de SSB ........................................................... 164
5.3.8.1 Mtode del doble modulador balancejat i desfasat de 90 graus
.......................................................................................... 165
5.3.8.2 Mtode del mesclador balancejat nic i filtre d'una banda
lateral .................................................................................. 165
5.3.9 Modulador de fase ............................................................ 166
5.3.10 Filtre de cristall ............................................................... 166
5.3.11 Micrfons ....................................................................... 166
5.4 Caracterstiques d'un transmissor ......................................... 168
5.4.1 Estabilitat de freqncia .................................................... 168
5.4.2 Ample de banda de RF ....................................................... 168
5.4.3 Bandes laterals ................................................................. 168
5.4.4 Resposta d'udio .............................................................. 168
5.4.5 No linealitat (distorsi harmnica i intermodulaci) ................ 169
5.4.6 Impedncia de sortida ....................................................... 169
5.4.7 Potncia de sortida ........................................................... 170
5.4.8 Rendiment ....................................................................... 170
5.4.9 Desviaci de freqncia ..................................................... 170
5.4.10 ndex de modulaci en AM i de desviaci en FM ................... 170
5.4.11 Clics i xerrics de la manipulaci telegrfica ......................... 172
8

5.4.12 Sobremodulaci en SSB ................................................... 172
5.4.13 Radiacions espries ......................................................... 172
5.4.14 Radiacions a travs dels blindatges .................................... 172
5.4.15 Soroll de fase ................................................................. 172
5.4.16 Interferncies produdes pel transmissor sobre si mateix ...... 172
TEMA 6: ANTENES I LNIES DE TRANSMISSI ....................... 174
6.1 Tipus d'antenes ..................................................................... 175
6.1.1 Antena de mitja ona alimentada pel centre ........................... 175
6.1.2 Antena de mitja ona alimentada per un extrem ..................... 176
6.1.3 Dipol plegat ..................................................................... 176
6.1.4 Antena vertical de quart d'ona amb pla de terra natural i artificial
.............................................................................................. 177
6.1.4.1 Antena vertical amb pla de terra elevat (Ground Plane) .... 178
6.1.5 Antena directiva amb elements parsits (Yagi) ...................... 179
6.1.6 Antenes d'obertura (reflector parablic, botzina) ................... 181
6.1.7 Dipol multibanda amb trampes ........................................... 182
6.1.8 Altres antenes .................................................................. 183
6.1.8.1 Antenes de fil llarg i Beverage ...................................... 183
6.1.8.2 Antenes collineals horitzontals ..................................... 184
6.1.8.3 Antenes collineals verticals ............................................. 185
6.1.8.4 Antenes rmbiques ..................................................... 185
6.1.8.5 Antenes quadrangulars o cbiques ................................ 186
6.1.8.6 Antenes de crcol ....................................................... 186
6.1.8.7 Dipol en V invertit ....................................................... 187
6.2 Caracterstiques de les antenes ............................................. 188
6.2.1 Distribuci de tensi i corrent ............................................. 188
6.2.2 Impedncia al punt d'alimentaci ........................................ 189
6.2.3 Polaritzaci ...................................................................... 189
6.2.4 Directivitat, rendiment i guany d'una antena ......................... 190
6.2.5 rea de captura ................................................................ 191
6.2.6 Potncia efectiva radiada (PER, PIRE) .................................. 192
6.2.7 Relaci endavant-endarrere ............................................... 192
6.2.8 Diagrames de radiaci horitzontals i verticals ........................ 192
6.3 Lnies de transmissi ............................................................. 195
6.3.1 Lnia de conductors parallels .............................................. 195
6.3.2 Cable coaxial .................................................................... 196
6.3.3 Guia d'ona ....................................................................... 197
6.3.4 Impedncia caracterstica (Zo) ........................................... 197
6.3.5 Factor de velocitat ............................................................ 198
6.3.6 Relaci d'ones estacionries (ROE) ...................................... 198
6.3.7 Prdues ........................................................................... 199
6.3.8 Balun .............................................................................. 200
6.3.9 Unitats dacoblament i sintonitzaci d'antenes (configuracions T i
PI) .......................................................................................... 200
TEMA 7: PROPAGACI ............................................................ 203
7.1 Atenuaci del senyal .............................................................. 203
7.1.1 Relaci senyal/soroll.......................................................... 203
7.2 Propagaci per lnia de visi directa (propagaci a l'espai lliure,
llei del quadrat invers) ................................................................ 204
7.3 Capes ionosfriques ............................................................... 205
Capa D ................................................................................ 206
Capa E ................................................................................. 206
9

Capa F (F1 i F2) .................................................................... 206
7.3.1 Variacions regulars i no previsibles de la ionosfera ................. 207
7.4 Freqncia crtica .................................................................. 208
7.5 Influncia del Sol a la ionosfera ............................................. 209
7.6 Freqncia mxima utilitzable (MUF) i freqncia ptima de
treball (FOT) ................................................................................ 210
7.7 Ones terrestres i ones ionosfriques, angle de radiaci i
distncia de salt ........................................................................... 210
7.8 Esvament o fding ................................................................ 212
7.9 Troposfera (dispersi) ........................................................... 212
7.10 Influncia de l'altura de les antenes en la distncia que pot ser
coberta (horitz de rdio) ........................................................... 213
7.11 Inversi de la temperatura a la troposfera .......................... 214
7.12 Reflexi per espordica E..................................................... 214
7.13 Dispersi auroral ................................................................. 215
7.14 Dispersi meterica ............................................................. 215
7.15 Rebot lunar .......................................................................... 216
7.16 Soroll atmosfric (tempestes distants) ................................ 216
7.17 Soroll galctic ...................................................................... 216
7.18 Soroll de fons (trmic) ......................................................... 217
7.19 Fonaments de la predicci de la propagaci ........................ 217
TEMA 8: MESURES ................................................................... 219
8.1 Presa de mesures .................................................................. 219
8.1.1 Mesura de corrents i voltatges ............................................ 219
8.1.2 Errors de mesura: Influncia de la freqncia. Influncia de la
forma d'ona. Influncia de la resistncia interna dels mesuradors .... 220
8.1.3 Mesura de la resistncia..................................................... 221
8.1.4 Mesura de la potncia del corrent continu i de la radiofreqncia:
Potencia mitja. Potncia de cresta de l'envoltant ........................... 222
8.1.5 Mesura de la relaci d'ones estacionries (ROE) .................... 223
8.1.6 Mesura de la forma d'ona de l'envoltant d'un senyal de RF ...... 223
8.1.7 Mesura de la freqncia ..................................................... 224
8.1.8 Mesura de la freqncia de ressonncia ............................... 224
8.2 Instruments de mesura ......................................................... 225
8.2.1 Mesures amb un polmetre ................................................. 225
8.2.2 Mesura de potncia de RF .................................................. 225
8.2.3 Utilitzaci dun reflectmetre (mesurador de ROE) ................. 226
8.2.4 Mesures amb un freqencmetre ......................................... 226
8.2.5 Realitzaci de mesures amb un oscilloscopi ......................... 226
8.2.6 Realitzaci de mesures amb un analitzador d'espectre ........... 227
8.2.7 Realitzaci de mesures amb un ondmetre ........................... 227
8.3 Generadors de senyals ........................................................... 228
8.3.1 Els generadors de senyals de baixa freqncia ...................... 228
8.3.2 Els generadors de senyals de R.F. ....................................... 228
8.3.3 Els ponts d'impedncia i de soroll ........................................ 228
TEMA 9: INTERFERNCIES I IMMUNITAT ............................... 230
9.1 Interferncies a equips electrnics: La compatibilitat
electromagntica ......................................................................... 230
9.1.1 Bloqueig en recepci ......................................................... 230
9.1.2 Interferncies als senyals desitjats ...................................... 230
9.1.3 Intermodulaci ................................................................. 231
9.1.4 Detecci en circuits d'udio ................................................ 231
10

9.2 Causes de les interferncies en equips electrnics ................ 232
9.2.1 Intensitat de camp del transmissor ...................................... 232
9.2.2 Radiacions espries del transmissor .................................... 233
9.2.3 Influncies no desitjables sobre l'equip ................................ 233
9.3 Mesures contra les interferncies. Filtrat. Desacoblament.
Blindatge i apantallament. Xocs de ferrita ................................... 233
TEMA 10: SEGURETAT ............................................................. 236
10.1 Efectes del corrent elctric al cos hum. Tensions i corrents
perillosos ..................................................................................... 236
Corrents perillosos ................................................................. 236
Tensions perilloses ................................................................ 237
10.2 Precaucions davant de tempestes elctriques: els llamps .... 237
10.3 Locals aptes per a estacions de radioaficionats ................... 238
10.4 Generalitats sobre installaci i protecci duna estaci de
radioaficionat. Subministrament d'electricitat ............................. 238
10.5 Precaucions i proteccions en l's de les installacions ......... 240
10.6 Primers auxilis en cas d'accident ......................................... 241
SEGONA PART ......................................................................... 243
REGLES I PROCEDIMENTS D'OPERACI NACIONALS I
INTERNACIONALS ................................................................... 243
TEMA 11: ALFABET FONTIC INTERNACIONAL ....................... 243
LLETRES .............................................................................. 243
NMEROS ............................................................................ 243
TEMA 12: EL CODI Q................................................................ 244
TEMA 13: ABREVIATURES ....................................................... 246
13.1 Abreviatures ms habituals utilitzades en les comunicacions
dels radioaficionats, principalment en la telegrafia o CW. ........... 246
13.2 Abreviatures de procediment en CW .................................... 247
TEMA 14: SENYALS INTERNACIONALS DE PERILL, TRFIC
D'EMERGNCIA I COMUNICACIONS EN CAS DE DESASTRES
NATURALS ............................................................................... 248
14.1 Senyals radiotelegrfics i radiotelefnics de socors, urgncia,
alarma i seguretat ....................................................................... 248
14.2 s internacional de les radiocomunicacions a les bandes de
freqncies del servei d'aficionats en cas de catstrofes naturals
(Res. 640 R.R.) ............................................................................ 249
14.3. Freqncies demergncia recomanades al servei d'aficionats
.................................................................................................... 250
TEMA 15: DISTINTIUS DE TRUCADA ....................................... 251
TEMA 16: PLANS DE BANDA DE LA IARU ................................ 252
ANNEX: ............................................................................... 263
SISTEMA DE DENOMINACI DE CANALS DE FM DE BANDA
ESTRETA ............................................................................. 263
Significat de les sigles ............................................................ 264
TEMA 17: Procediments operatius i responsabilitat social del
radioaficionat .......................................................................... 266
17.1 Introducci als procediments operatius ............................... 266
17.1.1 Un conflicte que sempre es planteja ................................... 266
17.1.2 Un nic camp de joc per a tots .......................................... 266
17.1.3 Les normes es basen en el propi autocontrol de la radioafici 266
11

17.2 Les regles generals de comportament a les bandes ............. 267
17.2.1 L'escolta prvia s l'acci fonamental ................................. 267
17.2.2 El llenguatge hauria de ser molt normal ............................. 267
17.2.3 Els temes dels que poden i han de parlar els radioaficionats .. 268
17.2.4 Els temes que s'han d'evitar sempre .................................. 268
17.3 Sempre sha dutilitzar la identificaci completa .................. 268
17.3.1 El codi Q s'utilitza tamb en fona ...................................... 269
17.3.2 Abreviatures de telegrafia (CW) utilitzades en fona ............. 269
17.3.3 L'alfabet internacional de lletrejar ...................................... 269
17.4 El QSO .................................................................................. 270
17.4.1 Com es realitza un QSO? .................................................. 270
17.4.2 Quin indicatiu s'ha d'anomenar primer durant el QSO? ......... 270
17.4.3 La crida general CQ ......................................................... 270
17.4.4 Trucada a una estaci especfica ....................................... 271
17.4.5 L'intercanvi de controls .................................................... 271
17.4.6 La resta del QSO ............................................................. 271
17.4.7 Exemple de QSO tpic ...................................................... 272
17.4.8 Exemple de QSO tpic en angls: ....................................... 272
17.5 L'intercanvi de targetes QSL i els diplomes .......................... 273
17.6 El DX .................................................................................... 274
17.6.1 Qu s un DX? ................................................................ 274
17.6.2 Els segments especfics de DX .......................................... 274
17.6.3 Operaci als repetidors de VHF i UHF ................................. 274
17.7 Concursos ............................................................................ 275
17.8 El QTH LOCATOR i les quadrcules en VHF i UHF .................. 276
17.9 Els Pile-ups o apilaments ..................................................... 277
17.9.1 Pile-up en smplex (en la mateixa freqncia) ..................... 277
17.9.2 Pile-up en split (freqncies separades RX/TX) .................... 277
17.10 Loperaci en QRP .............................................................. 278
17.11.1 Loperaci en CW i els seus avantatges: un idioma internacional
.............................................................................................. 279
17.11.2 Les abreviatures de procediment en CW ........................... 279
17.11.3 Exemple dun QSO en CW ............................................... 279
17.11.4 Loperaci en QRS a velocitat lenta en CW ........................ 279
17.12 Operaci en modalitats digitals: ........................................ 280
17.12.1 RTTY ........................................................................... 280
17.12.2 Freqncies en les quals es practica el RTTY ..................... 280
17.13.1 El PSK31 ...................................................................... 281
17.13.2 Freqncies en les quals es practica el PSK31 ................... 281
17.14 Altres modalitats digitals: el RSID ..................................... 282
17.15.1 L'intercanvi d'imatges: SSTV ........................................... 282
17.15.2 Freqncies en les quals es practica la SSTV: .................... 282
TERCERA PART: NORMATIVA NACIONAL I INTERNACIONAL
RELATIVA AL SERVEI D'AFICIONATS I D'AFICIONATS PER
SATLLIT ................................................................................ 284
TEMA 18: REGLAMENTACI NACIONAL .................................. 284
18.1. Llei d'Antenes ..................................................................... 284
18.2 Decret que desenvolupa la Llei d'Antenes ............................ 286
18.3 Reglament de d's del domini pblic radioelctric per aficionats
.................................................................................................... 294
18.3.1 Reglament d's del domini pblic radioelctric per aficionats . 298
12

18.4 Instruccions per al desenvolupament i aplicaci del Reglament
d's del domini pblic radioelctric per aficionats ....................... 330
MATRIES D'EXAMEN PER A L'OBTENCI DEL DIPLOMA
D'OPERADOR D'ESTACIONS D'AFICIONAT ................................... 340
18.6 Exempci de taxes ............................................................... 346
18.7 Inspecci i rgim sancionador ............................................. 346
TEMA 19: NORMATIVA DE LA CEPT ......................................... 357
19.1. Recomanaci T/R 61-01 ..................................................... 357
19.2. s temporal d'estacions d'aficionat als pasos de la CEPT i als
pasos no-CEPT adherits a la Recomanaci T/R 61-01 ................. 358
19.3. Recomanaci T/R 61/02 ..................................................... 359
TEMA 20: REGLAMENT DE RADIOCOMUNICACIONS DE LA UIT
................................................................................................ 360
20.1. Definicions dels Serveis d'Aficionats i d'Aficionats per Satllit
.................................................................................................... 360
20.2. Definici d'estaci radioelctrica d'aficionat ....................... 360
20.3. Disposicions del Reglament de Radiocomunicacions que
afecten els serveis d'aficionats i d'aficionats per satllit. Condicions
d's de les estacions d'aficionat i d'aficionat per satllit ............ 360
20.4. Regions i zones UIT ............................................................ 362
20.5 ALTRES DISPOSICIONS I PROCEDIMENTS ........................... 363
20.5.1 Conveni de collaboraci entre el Ministeri d'Indstria, Turisme i
Comer i la Generalitat de Catalunya relatiu a l's del domini pblic
radioelctric per aficionats i de la banda ciutadana CB-27 ............... 363
20.5.2 Procediments dexmens doperador/a destaci daficionats .. 371
20.5.3 Formularis normalitzats per la Generalitat de Catalunya. . 375
13

PRLEG

Com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de
la Generalitat de Catalunya, em complau adrear-vos aquestes breus
paraules de salutaci per a ledici dun llibre que suposa no noms un
merescut reconeixement al collectiu dels radioaficionats catalans, del qual
dalguna manera men sento partcip, sin tamb la consolidaci de les
funcions transferides al Govern catal en matria de telecomunicacions i,
per tant, un pas ms en el nostre cam decidit cap a lautogovern.

No cal dir que la radioafici ha estat, des dels temps del precursor Salv i
Campillo, un dels sectors amb ms embranzida a Catalunya, tant per la
seva important aportaci a lmbit de la investigaci com per la no menys
destacada tasca de normalitzaci de la nostra cultura en diferents mbits
com poden ser la solidaritat i la protecci civil i, molt especialment, per la
seva collaboraci en casos demergncia. Com ja sabeu, fruit daquesta
collaboraci, el Govern catal ha creat el marc de treball que pretn donar
resposta a les necessitats daquest sector, tot lluitant per lassumpci de la
gesti de la radioafici catalana en virtut del trasps de competncies i la
signatura de convenis de collaboraci en matria de comunicacions
electrniques.

Des daqu, vull agrair el dinamisme daquest sector, i en particular, la tasca
duta a terme pel Rdio-club La Salle, sense el qual aquest projecte que ara
us presento no hauria estat possible. Com a ex alumne daquest prestigis
centre de formaci en enginyeria de telecomunicaci, i impregnat de
lesperit del germ Daniel, em satisf especialment que hagi estat el Rdio-
club La Salle lartfex del primer llibre daquesta matria redactat
ntegrament en catal i, per tant, limpulsor duna nova contribuci a la
normalitzaci lingstica en lmbit de les telecomunicacions. A ms, el llibre
que teniu a les mans suposa una modernitzaci i actualitzaci dels temaris
per a lobtenci del diploma doperador existents fins ara, i es publica i es
distribueix en format PDF sota llicncia Creative Commons, cosa que li
aporta un valor afegit inqestionable i que demostra, un cop ms, laposta
decidida de la radioafici catalana per la innovaci i el coneixement lliure.

Voldria acabar aquesta salutaci reiterant-vos el meu agrament i
comprometent-me, des del crrec que ocupo a la Generalitat de Catalunya,
a fer tot el que estigui a les meves mans perqu continueu rebent tot el
suport del Govern catal en aquest i altres projectes.

Carles Flamerich i Castells
Director general de Telecomunicacions
i Societat de la Informaci.
14

TEMA 1: Teoria elctrica, electromagntica i radioelctrica
1.1 Conductivitat
1.1.1 Estructura de la matria
1.1.1.1 L'tom
Tot aparell elctric funciona amb electricitat. Sembla obvi, per per
comenar a entendre l'electricitat i adquirir coneixements d'electrnica, hem
de comenar pel principi.
El cor de l'electricitat sn els electrons que cont l'tom. Per, qu s
realment un tom? s molt fcil d'entendre i s de les poques coses
intutives que hi ha al mn atmic.
Pensem en un tros de ferro. Si som tan forts com per trencar-lo en trossets
molt petits, agafar un trosset i tornar a trencar-lo, i continuar repetint
aquest procs fins a trobar el tros ms petit que continu comportant-se
com el ferro i tingui les mateixes propietats, tindrem davant de nosaltres un
tom de ferro. Molts toms de ferro junts formen l'estructura que nosaltres
coneixem com a ferro a la vida real.
s important entendre que aquesta porci (l'tom) s possible dividir-la
ms encara, per llavors destrum l'tom de ferro i els trossos resultants ja
no tenen les mateixes propietats. En altres paraules:
L'tom s la unitat ms petita d'un element simple que mant la seva
identitat i les mateixes propietats. Si es divids encara ms, ja no
disposarem de l'element en qesti.
Tal i com s'observa a la figura, l'tom est compost per un nucli i una srie
d'electrons que giren al seu voltant. Veiem les seves parts. El nucli est
compost per protons i neutrons, i al voltant del mateix es troben els
electrons.

Fig. 1: Smil planetari de lestructura de ltom
15

Tots els elements simples tenen la mateixa estructura d'aquest tom,
noms varia la quantitat d'electrons, protons i neutrons que cont cada un.
Es podria comparar amb el sistema solar, de manera que el Sol seria el
nucli de l'tom i els planetes els electrons.


(*) Fig. 2: toms de C, Mg, Si, Cu, Ge
Definit l'tom i la seva estructura, tan sols ens queda comentar la crrega
dels seus elements. Es composa de protons, electrons i neutrons. Els
protons tenen crrega elctrica positiva, els neutrons no tenen crrega de
cap tipus (sn neutres, d'aqu el seu nom), i els electrons tenen crrega
elctrica negativa.
Aix s fcil deduir que el nucli t una crrega elctrica positiva que queda
compensada per la crrega elctrica negativa dels electrons que orbiten al
seu voltant i, en el seu estat normal, la crrega resultant s nulla i fa que
l'tom sigui neutre, ja que t el mateix nombre de protons que d'electrons.
Les crregues tenen la propietats datreures i repellir-se entre elles, com
veurem ms endavant. Els electrons es repelleixen entre ells i els protons
tamb, per electrons i protons satreuen i aquesta s la causa de
lelectricitat.
A la figura podem observar que, aix com al nostre sistema solar, existeixen
rbites diferent amb radis desiguals. Aix es deu a lenergia dels electrons.
Els ms enrgics sn ms propers al nucli i, els menys enrgics, ms
llunyans. Aix t la seva importncia, perqu els electrons que transporten
l'electricitat noms sn els de l'rbita ms exterior.
16

1.1.1.2 La molcula
Hi ha matries compostes per un sol tipus d'toms i matries compostes per
diferents tipus d'toms. El diamant noms est compost per toms de
carboni i el ferro noms per toms de ferro, per l'aigua est composta per
toms doxigen i hidrogen, que estan agrupats per un enlla covalent molt
fort. Aquesta agrupaci de 2 toms dhidrogen i 1 doxigen forma la
molcula (en aquest cas d'aigua).
La molcula s la unitat ms petita d'una substncia o matria composta
que conserva les mateixes propietats. Per exemple, la molcula d'aigua. Es
compon de 2 toms dhidrogen i un doxigen. La seva frmula s H
2
O. Si es
trenca la molcula, ens quedarem amb 2 toms dhidrogen i 1 doxigen
separats i aix ja no ser aigua, sin dos gasos diferents que ja no tindran
les propietats de laigua.

Fig. 3: Molcula daigua H
2
O
1.1.1.3 La valncia
La valncia s l'expressi que fa referncia a la capacitat que tenen els
toms per unir-se formant molcules de materials compostos. Indica el
nombre d'toms dhidrogen que es poden combinar amb l'tom que ens
interessa. Per exemple el carboni t valncia 4 perqu es pot combinar amb
fins a 4 toms dhidrogen, formant aix la molcula del gas met CH
4
.
1.1.1.4 El i
Ara que tenim clar qu s un tom i una molcula, ens podem preguntar
qu passa si, per alguna ra, un tom perd o guanya electrons. Com ja hem
dit, l'tom es troba en equilibri elctric. Per tant, si per algun motiu l'tom
perd o guanya electrons, la seva crrega total es desequilibra. Llavors ens
trobem amb el concepte d'i.
Un i s un tom que ha guanyat o perdut electrons i, per tant, es troba
carregat elctricament, ja sigui de manera positiva o negativa.
17

(*) Fig. 4: tom neutre, ions positiu i negatiu
Normalment, els ions es produeixen en un lquid, on tenen mobilitat i poden
experimentar atracci i repulsi per estar carregats elctricament. Els ions
positius es repelleixen entre ells i els negatius es repelleixen tamb entre
si.
Per els ions de diferent signe negatiu i positiu s'atreuen i poden formar
cossos slids quan s'assequen. Un exemple s la sal comuna, ClNa, que
est formada per la uni d'un i clor (Cl-) negatiu, que ha rebut un electr, i
un i de sodi (Na+) positiu, perqu nha perdut un.
18


Fig. 5: tom de sal comuna ClNa
1.1.1.5 Conductivitat
La conductivitat s la propietat que t un material de transmetre a tots els
seus punts l'electricitat o la temperatura. Quan es fa referncia
exclusivament a l'electricitat, aquest tipus de conductivitat sanomena
conductncia elctrica.
1.1.1.6 Conductors, semiconductors i allants
Encara que la majoria delectrons es troben ben lligats als toms, alguns
electrons de l'ltima rbita d'alguns toms (normalment els metalls) poden
desplaar-se de forma independent per tots els toms vens i sanomenen
electrons lliures.
Un material conductor s el que t una gran quantitat d'electrons lliures,
que permeten el pas de l'electricitat a travs del material. s aix de senzill.

(*)Fig. 6: Circulaci delectrons lliures per un conductor

19

Als materials que, posats en contacte amb un cos carregat d'electricitat,
transporten la crrega (els electrons) a tots els punts de la seva superfcie
sels anomena conductors elctrics.
Els millors conductors elctrics sn els metalls i els seus aliatges. Existeixen
uns quants materials no metllics que tamb posseeixen la propietat de
conduir l'electricitat, com sn el grafit, les solucions salines (per exemple
laigua de mar), i qualsevol material en estat de plasma.
Els materials o substncies allants (tamb anomenats dielctrics) estan
formats per molcules, els toms de les quals estan units compartint els
electrons de les seves ltimes rbites, de manera que no els deixen circular
lliurement i estan sempre estretament lligats a ltom. Aquests electrons no
poden circular lliurement per aquests materials i, per tant, aquestes
substncies sn allants elctrics. No condueixen l'electricitat.

(*)Fig. 7: Conductors, allants i semiconductors

Finalment, els materials semiconductors sn aquells que normalment no sn
bons conductors, per sota unes condicions determinades condueixen o
impedeixen el pas del corrent elctric. Aquestes circumstncies especials
poden ser la contaminaci amb altres substncies, una temperatura elevada
o altres de diferents. Ms endavant aprofundirem en aquests tipus de
materials.
1.1.2 Tensi contnua
Tensi, una paraula que haurem sentit milers de vegades al llarg de la
nostra vida. Per, qu s exactament?
Sense entrar en complicades definicions, ara que no hi ha cap fsic per aqu,
simplement anomenarem tensi al fet que en una zona determinada d'un
20

material els seus toms estan carregats de manera positiva o negativa en
els seus extrems. Aquesta acumulaci d'electrons o la seva mancana
produeix una repulsi entre els mateixos electrons (crrega negativa) i un
cert buit en l'extrem oposat (crrega positiva) i, per tant, els electrons, en
repellir-se entre ells, estan sotmesos a una pressi que anomenem tensi
elctrica i que es mesura en volts ( V) . Un exemple senzill sn les piles.
A continuaci, tractarem un tipus de tensi que anomenem tensi contnua.
Aquesta tensi t la propietat que la seva magnitud no varia amb el pas del
temps i t sempre la mateixa polaritat.
Ara b, si ara agafem un material conductor, com per exemple un fil de
coure, i en un extrem li apliquem 12 volts i a l'altre extrem 0 volts,
arribarem al concepte de diferncia de potencial o tensi elctrica.
Al voltatge entre borns (els contactes d'un component elctric qualsevol)
d'una pila o de qualsevol dispositiu que generi una diferncia de tensi
entre els seus extrems, se lanomena tamb diferncia de potencial i s
equivalent a la pressi d'un gas quan estrenyem les seves molcules en un
recipient. Aqu estrenyem els electrons en un conductor.
Aix doncs, sanomena diferncia de potencial al fet que entre els extrems
d'un material, un element, un circuit, etctera, hi hagi tensions diferents. I
s'obt el valor de la tensi o diferncia de potencial amb una resta simple i
intutiva. En realitat, tensi o diferncia de potencial sn termes
equivalents.

Fig. 8: En una pila es genera una diferncia de potencial als borns

A la pila de la figura hi ha una diferncia de potencial entre els seus borns,
perqu una reacci qumica envia i acumula els electrons al pol negatiu i els
21

hi roba al pol positiu, de manera que fa aparixer una gran diferncia de
potencial entre els dos borns de la pila.
En connectar els borns, mitjanant conductors elctrics, a les dues
bombetes, es proporciona un cam perqu aquesta diferncia de potencial
arribi fins els borns de les bombetes i els electrons trobin un pas,
aconseguint aix fer passar un corrent (delectrons) a travs del seus
filaments, corrent que desprn energia trmica i escalfa els filaments fins a
la incandescncia.
1.1.3 Corrent continu
En aplicar aquesta diferncia de potencial a un material conductor, un
corrent circula a travs d'ell. Aquest corrent, com en el cas de la pila i les
bombetes, pot anar en un sentit o en un altre. Si el sentit no varia amb el
pas del temps, l'anomenem corrent continu.
Per conveni, el corrent es representa amb un signe positiu (per exemple,
+1 Ampere) quan el sentit del corrent surt del pol positiu del generador de
tensi (una pila) i torna al pol negatiu, encara que realment, a nivell atmic,
el moviment dels electrons s precisament l'invers.

(*)Fig. 9: Sentit del corrent elctric convencional i electrnic

La realitat s exactament tot el contrari. Quan es desconeixia qu era
realment el corrent elctric, es va cometre aquest error de creure que el
corrent es componia de crregues positives i negatives. Molt posteriorment
es va descobrir que noms consistia en un corrent d'electrons negatius.
Per per conveni s'ha mantingut definitivament aquest sentit convencional,
amb aquests signes, per no haver de canviar totes les lleis de l'electricitat,
ja que no es cometen errors de magnitud, noms de signe, i aix no s en
absolut perjudicial per a l'anlisi dels circuits, ja que tothom sap que la
realitat s justament a linrevs.
Aix que la polaritat del corrent elctric s positiva si es desplaa en sentit
de pol positiu al negatiu de la nostra font de tensi.
22

(*)Fig. 10: Corrent continu i corrent altern
En canvi, un corrent altern, a diferncia del corrent continu, el qual sempre
circula en el mateix sentit, s un corrent que varia de signe alternativament
moltes vegades per segon (50 o 60 vegades, segons el continent), i canvia
la direcci del moviment dels electrons en el temps tal com es representa a
la figura.
1.1.4 L'ampere i el coulomb
El coulomb s la unitat de crrega o quantitat d'electrons. Un coulomb
equival a una quantitat immensa d'electrons, concretament a 6,28 x 10
18
,
s a dir, una mica ms de 6 seguit de 18 zeros o, el que s el mateix, ms
de 6 trilions d'electrons.
El corrent elctric o intensitat, representat per la lletra I majscula, s la
quantitat d'electrons que passen per un punt en la unitat de temps. Com la
quantitat d'electrons la mesurem en coulombs (una unitat ms prctica), el
corrent elctric el mesurarem amb el nombre de coulombs que passen en
un segon, que anomenem amperes.
L'ampere (A) s la unitat amb qu mesurem el corrent elctric.
Un ampere representa el pas d'un coulomb en un segon a travs d'un punt
determinat, s a dir, la circulaci de 6,26 x 10
18
electrons per segon.
I = Q/t = Coulombs / segons
I s la intensitat i es mesura en amperes (A). La Q s la quantitat de
coulombs. I t s el temps expressat en segons en qual han passat tots
aquests coulombs.
23

NOTA: La tensi i el corrent sassemblen a una presa hidrulica. Laltura de
laigua continguda en una presa dna lloc a una gran pressi i aix seria
lequivalent de la tensi i, en obrir aquesta presa i en circular un caudal
d'aigua, seria com el pas dun corrent elctric. A ms pressi d'aigua (tensi
o diferncia de potencial) deguda a la diferncia d'altura de l'aigua que hi ha
entre la part alta de la presa i el tub de sortida, ms caudal passar (ms
corrent o intensitat) per l'obertura de la presa. A ms obertura (menys
resistncia elctrica), ms aigua passar (ms intensitat o ms corrent).

Fig. 11 Smil hidrulic de la tensi i el corrent elctrics

1.1.5 Resistncia elctrica
Tot conductor, per molt bon conductor que sigui, presenta determinada
resistncia al moviment dels electrons, que no deixen de ser atrets pels
nuclis dels diferents toms pels quals passen en el seu moviment i tamb
sn repellits pels electrons vens. Aix implica una certa dificultat al seu
pas i una prdua d'energia en forma de calor, per petita que sigui, i aix s
el que anomenem resistncia elctrica.
Es denomina resistncia elctrica, simbolitzada habitualment com a R, a la
dificultat o oposici que presenta un cos al pas d'un corrent elctric per a
circular a travs d'ell. En el Sistema Internacional d'Unitats, el seu valor
s'expressa en ohms, que es designa amb la lletra grega omega: .
La resistncia d'un fil conductor s directament proporcional a la seva
longitud l (com ms llarg, ms resistncia) i inversament proporcional a la
seva secci S (com menys secci i ms estret sigui, ms resistncia).
Tamb depn del tipus de material, de manera que hem de multiplicar per
un factor anomenat resistivitat que s caracterstic de cada material:
R = l / S = resistivitat x longitud / secci
1.1.6 Llei d'Ohm
La llei d'Ohm estableix que la intensitat (I) que circula a travs d'un circuit
s directament proporcional a la diferncia de tensi (V) que existeix entre
24

els seus borns i inversament proporcional a la seva resistncia elctrica (R).
Dit duna manera ms comprensible: I = V/ R.
O tamb podem escriure V = I x R o b R = V/I on V = voltatge (V); I =
intensitat (A); R = resistncia ().

Fig. 12: La llei dOhm: I = V / R Fig.: 13: V = I x R i R = V / I

Com veiem a la figura, tenim diversos smbols i lletres. Analitzem aquest
circuit. El smbol duna pila acompanyat de la lletra V i els smbols + i -
representa una font de tensi contnua. Aix s una pila per exemple. Un
dispositiu que genera una tensi o diferncia de potencial (V) entre els seus
borns. L'esmentada font de tensi s'ha connectat a una resistncia, que s
el smbol rectangular acompanyat d'una R. Com a conseqncia d'aquest
muntatge, circular una intensitat I d'una determinada quantitat d'amperes.
Aquest s l'esquema d'un circuit elctric simple. Si la resistncia fos d'1 , i
la intensitat de 10 amperes, aplicant la llei d'Ohm, esbrinem que la
diferncia de potencial que s'ha d'aplicar s:
V = R x I =1 x 10 A =10 volts
1.1.6.1 Agrupaci de resistncies en srie
Al dispositiu que est dissenyat per exercir una certa dificultat al pas de
corrent, se lanomena resistncia (en angls resistor). I s la resistivitat del
material o la seva oposici a la circulaci dels electrons lliures la que li dna
aquesta propietat.
Les resistncies elctriques es poden agrupar en srie quan es posen
connectades una a continuaci de laltra:
Tamb podem dir que dos o ms resistncies es troben connectades en
srie quan, en aplicar al conjunt una diferncia de potencial, totes elles sn
recorregudes pel mateix corrent.
25

Fig. 14: Agrupaci de resistncies en srie Rt = R1 + R2 + R3

Com veiem en aquest circuit, les tres resistncies en srie estan
connectades una a l'altra, de manera que provoca que la intensitat que les
recorre sigui forosament la mateixa per a cada una d'elles, sigui quin sigui
el valor de la resistncia de cada una individualment. Ara b, la diferncia
de potencial que hi ha en borns de cada una d'elles, no t perqu ser la
mateixa. Dependr del seu valor hmic. Si apliquem la Llei d'Ohm, ho
esbrinem fcilment:
V1 = I x R1; V2 = I x R2; V3 = I x R3.
Per calcular el corrent que circula pel circuit, noms cal sumar el valor de
les 3 resistncies i tractar-les com si fossin una nica resistncia. De
manera que R
tot
= R1 + R2 + R3. Podem dir que es compleix la Llei d'Ohm i,
per tant, I = V / R
tot
.
(*)Fig. 15: A ms resistncia, menys corrent: I1 = 0,015 A; I2 = 0,0075 A
En associar resistncies en srie, per elles circula la mateixa intensitat
elctrica, per no comparteixen la mateixa diferncia de potencial.
Divisor de tensi:
26

D'aqu podem deduir que, escollint b el valor de les resistncies, podem
crear un divisor de tensi, ja que podem emprar la Llei d'Ohm per calcular
quina tensi volem a cada nus. (Un nus s el punt on connectem dos o ms
elements; en aquest cas, cada nus s on es connecten dues resistncies
entre si, o on es connecta un extrem de la resistncia amb la font de
tensi).
Fig. 16: Un divisor de tensi
La diferncia de potencial que hi ha entre els extrems de la resistncia R2
s directament proporcional a la fracci de la resistncia R2 en relaci amb
la total R
tot
= (R2 + R1).
V
2
/V
tot
= R
2
/R
tot
i es pot calcular amb aquesta frmula:
V
2
= V
tot
x (R
2
/R
tot
) = 20 V x (1000/2000) = 10 V
La tensi V
2
als extrems de la resistncia R
2
s igual a la tensi que aporta
la font V
tot
, multiplicat pel valor de la resistncia R
2
en la qual volem saber
la diferncia de potencial, dividit per la resistncia total del circuit R
tot
(en
aquest cas s la suma d'ambdues resistncies, ja que estan connectades en
srie).
Nota: Observem que, en aquest esquema, la font de tensi s'ha dibuixat
com dues plaques paralleles, una ms llarga que laltra. La placa ms llarga
representa el born positiu de la font, i la curta el born negatiu.
1.1.6.2 Agrupaci de resistncies en parallel
Dos o ms resistncies es troben en parallel quan tenen els seus terminals
units dos a dos, de manera que, en aplicar al conjunt una diferncia de
potencial, totes les resistncies tenen la mateixa caiguda de tensi en borns
o diferncia de potencial.
27

Fig. 17: Resistncies en parallel

Ara a cada resistncia li hem connectat la mateixa font de tensi; per tant,
s evident que ambdues resistncies comparteixen la mateixa diferncia de
potencial o tensi en borns. Per aplicant la Llei d'Ohm comprovem que, en
aquest cas, la intensitat s diferent per a cada una d'elles. Tan sols hem de
calcular I
T
= V/R
T
on la V s la mateixa per R
T
depn del valor hmic de
cada una d'elles.
En aquest cas, el valor de la resistncia total R
Tot
no s la suma de les dues.
s el que sanomena la connexi en parallel. I ja que I
T
= I
1
+ I
2
, es
compleix que V/R
Tot
= V/R
1
+ V/R
2
i la resistncia equivalent es calcula aix:
1/R
Tot
=1/R
1
+1/R
2
o b en aquest cas aclarint R
T
= R
1
x R
2
/ (R
1
+R
2
)
La resistncia equivalent s la inversa de la suma de totes les inverses. s a
dir, el resultat s la inversa del valor de la suma de les inverses. De manera
que, finalment, el resultat obtingut al sumar inverses ha de ser invertit.
Un exemple:
Si R
1
=1000 i R
2
= 3000
1/R
Tot
= 1/1000 +1/3000 = 3/3000 +1/3000, s a dir, 1/R
Tot
= 4/3000
Per tant, invertint el resultat: R
Tot
=3000/4 = 750
Veiem que el resultat de la resistncia total s un valor menor que
qualsevol de les resistncies del circuit. Reflexionem sobre aix.
s tremendament lgic, ja que si posem qualsevol resistncia en un circuit,
hi passa una determinada intensitat, per si a ms n'afegim en parallel una
altra, estem permetent que passi ms intensitat en donar-li una via
alternativa. I sigui quin sigui el valor, el que es pot assegurar s que de ben
segur que passar ms intensitat, el que s equivalent a haver baixat el
valor hmic de la primera resistncia que hi havia en el circuit.
28

De manera que, el valor de R
Tot
, resultant del parallel de 2 o ms
resistncies, sempre ser ms petit que qualsevol de les dues resistncies
del circuit.
1.1.7 Lleis de Kirchhoff
Primera llei: La suma de les intensitats que arriben a un nus* d'un circuit s
igual a la suma de les intensitats que surten d'ell.
Fig. 18: Primera llei de Kirchhoff: I = 0
(* Un nus s un punt del circuit on hi ha 2 o ms elements connectats.)
Aqu tenim un exemple molt senzill:

Fig. 19: Primera llei de Kirchhoff: I = 0

I1 + I2 = I
tot
o tamb I1 + I2 I
tot
= 0 o sigui I = 0

Segona llei: La suma de tensions al llarg d'un circuit s igual a 0.
29

Si un circuit es compon, per exemple, d'una sola pila i d'una sola
resistncia, tota la tensi que aporta la pila recaur sobre la resistncia, s
a dir, la suma de la tensi de la pila i la que recau en la resistncia ha de
ser zero. Si comencem a seguir el circuit des del born inferior de la pila i
l'anomenem 0 volts, pujarem un volt per la pila i desprs baixarem un volt
de tensi per la resistncia i tornarem a 0 V, al punt de partida.

Fig. 20: Segona llei de Kirchhoff: V=0
La segona llei de Kirchhoff diu que la suma de tensions en el recorregut
dun circuit tancat s nulla. V = 0. Efectivament, comenant pel negatiu
de la pila, pugem 1 volt i desprs baixem 1 volt, tornant a 0 en arribar al
punt de sortida (+1V 1V = 0).
1.1.8 Potncia elctrica
Factors de la potncia elctrica: Igual que amb l'aigua d'una central
hidrulica, la potncia que podem obtenir de l'electricitat es deu a dos
factors que ens permeten fer alguna cosa amb els electrons: la tensi o
pressi amb qu movem els electrons i la intensitat del corrent o quantitat
d'electrons que aconseguim que circulin per segon.
La potncia es calcula, per tant, segons la segent frmula: W = V x I

Fig. 21: W= I x V; I = W/V; V = W/I

La unitat de potncia s el vat (W) que s la potncia que aconseguim
quan a un circuit se li aplica una tensi d'1 volt i circula el corrent d'1
ampere.
30

1 vat =1 volt x 1 ampere
Tamb s'utilitzen els mltiples: el quilowatt (kW) que equival a 1000 W i el
Megavat (MW) que equival a un mili de vats.
Tamb podem escriure la frmula de la potncia d'altres maneres. Si
utilitzem la llei d'Ohm, sabem que la V= I x R i tamb que la I = V / R. De
manera que, substituint qualsevol d'aquestes dues unitats en la frmula de
la potncia, obtenim dues expressions equivalents.
W = V x I = (R x I) x I = R x I
2
o b W = V x (V/R) = V
2
/R
1.1.8.1 Potncia dissipada
La potncia dissipada s la potncia que consumeix cada dispositiu del
circuit. Res millor que un exemple per entendre aquest concepte. Si ens
acostem a un equip de rdio funcionant, en apropar la m, notem QUE
EST CALENT! Aix passa perqu alguns dels seus dispositius converteixen
gran part de l'energia que reben en calor. Per exemple, les resistncies.
Com es calcula? Fcil, sabent el valor de la resistncia en concret i
coneixent la potncia (W=V x I) aplicada als seus borns, obtenim de forma
immediata la potncia dissipada en forma de calor, tenint en compte el
temps t en segons que la deixem connectada.
Q (cal) = 0,24 x W x t

(*) Fig. 22: Potncia dissipada en una resistncia

Agafem un voltmetre, que ens indica la tensi entre dos punts del circuit, i
mesurem entre born i born d'una resistncia i trobem 1 volt. El valor de la
resistncia s de 1.000 , s a dir, 1 K.
La potncia que dissipa s llavors W = V
2
/R = 1
2
/ 1000 = 0,001 vats, s a
dir, 1mW (m = millsima part dun vat, s a dir, 0,001 vats).
1.1.8.2 Potncia emprada o energia consumida
La potncia o energia consumida es mesura en vats-hora o quilovats-hora i
la seva frmula associada s:
31

W-h = W x T (en hores) = V x I x T (en hores)
T s el temps en hores que ha estat funcionant. Aquesta s l'energia que
ens cobra la companyia elctrica, que depn de la potncia de l'aparell (W),
multiplicada pel temps (T) en hores que ha estat connectat.
La companyia elctrica ens cobra sempre lenergia consumida en quilovats-
hora (kW-h), que equivalen cada un a 1000 w-h, i s la potncia emprada
per nosaltres en els diferents aparells utilitzats a casa nostra multiplicada
pel temps que els hem tingut en marxa i aix s el que mesura el nostre
comptador donant voltes i voltes.
La companyia elctrica tamb ens cobra per la potncia installada, s a dir,
per la potncia contractada mxima (el terme de potncia) que li podem
sollicitar en un moment donat i que ve donada pel producte de la tensi
220 V i el corrent mxim que ens permeten els limitadors (15 o 30 o 40 A)
de corrent, de forma que tenim disponibles 3,3 kW o 6,6 kW o 8,8 kW
respectivament com a potncies mximes contractades ms habituals.
1.1.9 Piles i bateries
La diferncia s ben senzilla. Les piles es gasten i quan sesgoten es
llencen; en canvi, les bateries es poden recarregar. Aquesta distinci noms
s'efectua en espanyol, perqu en angls sempre sutilitza la paraula battery
per designar els dos tipus de bateries.
1.1.9.1 Les piles
Les piles sn fonts de tensi que, per mitj de reaccions qumiques,
generen diferncia de potencial entre els seus dos borns. Aquesta reacci
qumica s finita, s a dir, s'acaba esgotant. Les piles proporcionen una
srie d'A-H (amperes-hora). Aix vol dir que ens proporcionen un nmero
determinat d'amperes durant una hora. I desprs s'esgotaran.


Fig. 23: Pila de Volta Fig. 24: Smbol duna pila
Com sempre, amb un exemple acabarem d'assimilar-ho. Vegem la tpica
pila d'un comandament a distncia d'1,5 V i 1.500 mA-h. Quina informaci
ens estan oferint? Primer, que la diferncia de potencial entre els seus
borns s d'1,5 volts i que, si el circuit que alimenta l'esmentada pila
consumeix 150 milliamperes, aquesta durar 10 hores. s fcil calcular,
32

amb una regla de tres inversa, que si el nostre circuit consumeix 3
amperes, s a dir, 3.000 milliamperes, la pila durar noms 0,5 hores.
1.1.9.2 Les bateries
Les bateries sn similars a les piles, llevat que normalment poden ser
recarregades, aplicant una tensi de recrrega, perqu la reacci qumica
interna s reversible. Aplicant-les una diferncia de potencial determinada
(feina dels "carregadors de bateries"), s'inverteix el procs qumic que s'ha
produt durant la descrrega. Desprs de recarregar-la, tindrem una altra
vegada la bateria preparada per alimentar qualsevol circuit. La capacitat de
les bateries tamb es mesura en amperes-hora i, sens dubte, s molt
important tamb la tensi que proporcionen, s a dir, els volts.
Atenci: s molt perills recarregar piles que no sn recarregables perqu
la reacci interna no s reversible i les piles, en intentar recarregar-les,
podrien desprendre gasos nocius en el seu interior que fins i tot podrien
arribar a fer explotar la pila.
1.1.9.3 Resistncia interna de la font
Per construcci, totes les fonts de tensi tenen una petita resistncia
interna (r
i
) que causa una petita caiguda de la tensi en borns. A causa
d'aix, tant aviat com passa un corrent, la tensi disponible real en borns s
sempre una mica inferior a la indicada pel fabricant i disminueix quanta ms
corrent proporciona la pila, la bateria o la font.

Fig. 25: Resistncia interna duna pila
1.1.9.4 Connexi de bateries srie/parallel
Dues fonts de tensi es poden connectar en srie sempre que es desitgi. El
comportament del conjunt ser com el duna nica font, la tensi total de la
qual ser la suma d'ambdues per separat. L'nica precauci que s'ha de
prendre s connectar el pol o born positiu d'una font amb el negatiu de
l'altra, mai els dos pols del mateix signe junts, perqu llavors el que farem
seria restar una de l'altra.
A la figura segent veiem un exemple:
33


Fig. 26: Piles en srie
Dues fonts de tensi noms podran ser connectades en srie si tenen la
mateixa diferncia de potencial als seus borns. La tensi total ser la
mateixa que la d'una font sola, per els corrents que proporcionar cada
una poden ser diferents.
Exemple:

Fig. 27: Piles en parallel

34

1.2 Fonts de l'electricitat
A part de les reaccions qumiques de les piles i les bateries, existeixen unes
altres 5 formes d'obtenir electricitat. Noms les anomenarem, per no
entrarem en detall, ja que no s el nostre objectiu.
- Per reaccions qumiques (les piles)
- Per fregament de materials allants (esttica)
- Per pressi intermitent (piezoelectricitat)
- Per efecte fotoelctric (plafons solars)
- Per escalfament de la uni de dos metalls diferents (termoparell)
- Per magnetisme o inducci magntica (generadors elctrics rotatius)
De totes aquestes fonts d'electricitat, la ms important actualment s
l'electricitat generada per magnetisme i rotaci, grcies als anomenats
generadors elctrics de dos tipus: dinamos (continu) i alternadors (altern).
El moviment de rotaci dels eixos dels alternadors es pot obtenir de moltes
fonts d'energia mecnica:
- Gir de turbines hidruliques per l'aigua que cau de les preses o
embassaments.
- Gir de turbines per vapor d'aigua generat a les centrals trmiques (gas,
carb, petroli, nuclear, termosolar).
- Gir per l'aire que mou generadors elics en els molins de vent.
- Moviments de corrents marins al mar.

(*) Fig. 28: Generador de corrent continu o dinamo
35

1.3 Camp elctric
1.3.1 Concepte bsic de camp elctric i magntic
Aquest s un tema molt important. Es podrien escriure vint llibres que
parlessin noms d'aquests dos camps de fora, per el nostre objectiu s
aprovar l'examen de radioaficionat i n'hi ha prou amb entendre el concepte
de camp elctric i magntic. Intentarem donar una explicaci el ms
intelligible possible, per cal molta concentraci per part del lector perqu
sense ser conceptes difcils s sn una mica abstractes.
1.3.2 Camp elctric
Ens trobem en el buit, al mig de l'espai (amb vestit d'astronauta, sens
dubte!) i all al mig situem una crrega elctrica que, com ja hem explicat,
pot ser tant un electr (e-) com un prot (e+).
Aquesta crrega elctrica es troba quieta. No es mou gens. Pel fet de ser
una partcula amb crrega produeix un camp elctric radial al seu voltant.
Aquest camp elctric radial que produeix la partcula amb crrega (electr o
prot) t la seva mxima intensitat a la vora de la partcula i, a mesura que
ens allunyem d'ella, el camp elctric es fa ms i ms petit. Si aquesta
partcula estigus en moviment, continuaria generant camp elctric, per a
ms generaria un camp magntic, tal com veurem ms endavant. Fins aqu
el concepte bsic de camp elctric esttic. Noms afegir finalment que
aquest camp elctric que la partcula ha generat s esttic perqu no varia
amb el temps i sempre t a qualsevol punt la mateixa intensitat. s a dir,
no varia amb el temps ni la seva magnitud ni el seu signe. (El camp elctric
pot ser positiu o negatiu).
A continuaci, trobem el camp elctric radial representat per fletxes que
genera una partcula, representada aqu per una boleta.

Fig. 29: Camp elctric radial duna crrega positiva

36


1.3.3 Intensitat de camp elctric. Unitat de camp
elctric
Ara que sabem qu s un camp elctric i com es produeix, podem
experimentar una miqueta. Qu passa si tenim dues crregues prou
properes perqu estiguin mtuament infludes pels seus camps elctrics?
Bona pregunta! Aqu apareix una fora. Com ja deu sospitar el lector, se'ns
ve a sobre una nova frmula per calcular l'esmentada fora, per abans
expliquem el concepte.

(*) Fig. 30: Atracci i repulsi entre crregues elctriques

Una partcula amb crrega genera un camp elctric radial al seu voltant. Si
dins de la influncia d'aquest camp elctric tenim una altra partcula amb
crrega elctrica, aquesta ltima experimentar una fora d'atracci o de
repulsi. Si les crregues elctriques sn del mateix signe, es repelliran
entre si i, si sn de signe contrari, s'atrauran. Recordem que les crregues
poden ser positives o negatives si sn protons o electrons respectivament,
ja que sn les que generen el camp elctric.
I ja no podem retardar ms el moment de conixer la nostra nova frmula.
F = k x (q1 x q2) / d
2
Aquesta frmula es coneix com la llei de Coulomb i calcula la fora F que
existeix entre una crrega q1 i una segona crrega q2 que estan separades
entre si per una distncia d.
K s una constant que depn del medi material on s'exerceixi aquest camp
elctric.
La fora resultant es mesura en unitats de fora o newtons [Nw].
37

A la figura segent es mostren les lnies de camp elctric que es generen
quan dues crregues sn del mateix signe o de signe contrari
respectivament.
Fig. 31: Camp elctric generat per dues crregues iguals i oposades
La intensitat de camp elctric que hi ha en una distncia d de l'origen on s
creat es defineix com a:
E = k x q1/d
2

Aquesta s la intensitat que crea una partcula de crrega q1 a una
distncia d de l'origen, on k s la mateixa constant que a la frmula de la
fora. De fet s la mateixa frmula que la fora, per eliminant la segona
crrega q2, que en aquest cas no ens interessa.
La intensitat de camp elctric t com a unitat el volt per metre [V/M].
1.3.4 Apantallament de camps elctrics
Qualsevol material metllic posseeix la propietat de bloquejar el camp
elctric impedint el seu efecte a travs d'ell.
El material metllic conductor de l'electricitat interposat fa que
prcticament sanulli el camp elctric a l'altre costat d'una pantalla
metllica, ja que en ser conductor s'iguala la tensi en tots els seus punts i
cancella qualsevol diferncia de camp elctric.
Per aix, la majoria d'aparells elctrics i electrnics tenen una carcassa
metllica o de plstic recoberta de pintura conductora.
1.4 Camp magntic
Si a la crrega que hem deixat totalment immbil al mig de l'espai li donem
una empenteta, qu passar? Exacte! Es mour. En moure's aquesta
partcula en qualsevol direcci, generar un camp magntic al seu voltant.
La diferncia s que aquest camp magntic noms es genera si la partcula
38

est en moviment i, a ms, aquest camp magntic no es crea des de la
partcula i s'allunya d'ella, com s el cas del camp elctric, sin que el camp
magntic envolta a la partcula carregada i s perpendicular a la direcci del
moviment d'ella.
s important entendre b el concepte d'envoltar". Aix com el camp elctric
genera unes lnies de camp que neixen al centre i es dissipen cap a tots
costats, el camp magntic s auto contingut. Aix significa que les lnies de
camp magntic surten d'un punt, es corben i finalment tornen al punt inicial
de partida. En prendre aquesta trajectria tancada, es diu que les lnies de
camp magntic envolten la partcula.

Fig. 32: Camp magntic duna crrega en moviment

La intensitat del camp magntic s proporcional a la velocitat de la partcula
que l'est generant. A ms velocitat, ms camp magntic. Fins aqu el
concepte bsic de camp magntic.
A la imatge es pot veure la representaci d'un camp magntic com una lnia
circular quan s generat per una partcula carregada, representada per una
boleta que es desplaa a determinada velocitat a travs de la trajectria
marcada per la fletxa rectilnia.
Si una partcula amb crrega es troba quieta, genera noms camp elctric.
Si es troba en moviment, genera camp elctric i magntic.
Noms ens queda un punt ms. Tal com es pot observar a la figura, el camp
magntic pot girar en sentit horari o antihorari. Existeix una regla
anomenada regla del cargol que indica el sentit d'aquest gir.
39

(*) Fig. 33: Regle del cargol que penetra

s molt fcil esbrinar el sentit si imaginem un tornavs. Quan girem un
tornavs en sentit horari, estem cargolant el cargol. Si mirem el cargol per
darrere, s a dir, pel seu cap, i ens disposem a cargolar-lo, el cargol
s'allunya de nosaltres penetrant a la paret i gira en sentit horari. Si volem
treure el cargol de la paret, girem en sentit antihorari. El camp magntic
generat per l'electr en moviment s idntic. Si l'electr s'allunya de
nosaltres, el seu camp magntic t un gir en sentit horari. Si l'electr ve cap
a nosaltres de front veurem que el camp magntic t un gir en sentit
antihorari.
1.4.1 Magnetisme terrestre, imants i pols
A la introducci al camp magntic hem vist una de les fonts de camp
magntic. Aquesta rep el nom de magnetisme indut per un corrent elctric.
En altres paraules, el moviment de crregues elctriques genera un camp
magntic.
Hi ha altres fonts de camp magntic que hem de recordar, com sn els
imants naturals, que sn materials metllics que contenen xid de ferro
(magnetita).
40

Fig. 34: Camp magntic dun imant

El magnetisme terrestre s un fenomen natural originat pel moviment
giratori de metalls lquids en el nucli del planeta i s present a la Terra i en
altres cossos celestes com el Sol.

(*) Fig. 35: Camp magntic terrestre

Els imants sn cossos que presenten la capacitat de generar un camp
magntic i, de la mateixa manera que els camps magntics poden ser
generats de forma natural per la magnetita o el planeta Terra, o creats de
forma artificial pel moviment de les crregues elctriques, els imants poden
ser naturals permanents i artificials temporals.
41

Els imants naturals permanents, com els formats per lacer i la magnetita,
sn els imants comuns que tots alguna vegada en la vida hem tingut entre
les mans.

(*) Fig. 36: Diversos tipus dimant
Els imants artificials temporals, creats pel moviment de crregues
elctriques, reben el nom d'electroimants.
Els electroimants estan formats per un cable conductor que s'enrotlla
formant espires sobre un cos ferromagntic. En passar corrent a travs del
cable conductor, a cada espira es genera un camp magntic que es suma al
de l'espira anterior i es concentra al llarg del cos ferromagntic, de manera
que aquest camp s reforat pel propi magnetisme indut del material
ferromagntic, que multiplica la seva intensitat per un factor anomenat
permeabilitat magntica .

(*) Fig. 37: Camp magntic creat per un enrotllament o bobina

Quan s'enrotlla un fil conductor en forma d'espires, com a la figura anterior,
se lanomena bobina.
Qualsevol imant sigui del tipus que sigui t dos pols. Un anomenat pol nord
i un altre anomenat pol sud. Del pol nord surten les lnies de camp magntic
i tornen pel pol sud.
A la figura s'aprecien els pols de l'electroimant i la trajectria que segueixen
les lnies de fora del camp magntic.
42

Les lnies de fora del camp magntic surten de l'electroimant pel pol nord i
tornen per l'exterior cap al pol sud.
1.4.2 Solenoides i electroimants
En circular corrent a travs d'un conductor es crea un camp magntic, com
ja hem vist. Si el conductor l'enrotllem en forma d'espires, creem una
bobina concentrant aix el camp magntic en l'eix d'aquesta. Si la bobina t
una longitud ms gran que el seu dimetre, rep el nom de solenoide.

Fig. 38: Solenoide o electroimant

Una vegada ms, si a aquest solenoide li apliquem un corrent elctric, es
genera al seu interior un camp magntic ms gran que si fos un fil recte. I
si a l'interior d'aquest solenoide colloquem un material ferromagntic,
aquest ltim multiplicar el flux del camp magntic generat al seu interior,
de manera que es crea un gran imant artificial. I tot aquest conjunt rep el
nom d'electroimant. A la figura segent veiem un electroimant format per la
bobina solenoide per la qual circula un corrent i el material ferromagntic
del seu nucli.
El pol nord d'un electroimant i el d'una bobina s aquell que es troba en la
mateixa direcci que un tirabuix que avancs girant en el mateix sentit
que el corrent per les espires. s a dir, si el corrent avana circulant per les
espires en el sentit horari, avana cap al pol nord. A la figura segent, el pol
nord quedaria a dalt i el pol sud a baix.
43

Fig. 39: Regla del tirabuix

1.4.3 Forces d'atracci magntiques
La fora d'atracci o repulsi que existeix entre dos imants es pot calcular
amb la segent frmula:
F = k m
1
m
2
/d
2
k depn del material dels imants.
m
1
i m
2
sn les masses magntiques dels dos imants.
d s la distncia que els separa.
La fora ser d'atracci o de repulsi en funci dels pols enfrontats. Si sn
oposats, la fora ser d'atracci i, si sn iguals, apareixer una fora de
repulsi.

44

(*) Fig. 40: Els pols del mateix signe es rebutgen i els oposats satreuen.
1.4.4 Apantallament magntic
L'apantallament magntic s ms difcil de realitzar que l'apantallament
elctric, aix que la tcnica que s'utilitza s el confinament magntic.
Qualsevol material metllic conductor, capa d'apantallar els camps
elctrics no representa un obstacle a les lnies de fora del camp magntic
que el traspassaran. Ha d'utilitzar-se un material ferromagntic, per aix
no representa un blindatge total.
L'nica possibilitat d'apantallament magntic s el confinament del flux
magntic per mantenir-lo al mxim a l'interior d'un material ferromagntic,
de manera que la majoria de les lnies de fora circulin principalment per
l'interior del material ferromagntic i s'estenguin mnimament per l'espai
circumdant.
1.5 Camp electromagntic
1.5.1 Les ones de rdio com a ones
electromagntiques
Com el ttol d'aquest apartat anuncia, les ones de rdio sn ones
electromagntiques. I qu sn les ones electromagntiques?
Que fcil seria explicar una ona electromagntica si es pogus veure
directament amb els ulls, veritat? Sorpresa! S que es poden veure. La llum
es veu. La llum visible s una ona electromagntica de la mateixa
naturalesa que una ona de rdio.
45

(*) Fig. 41: Lespectre de les ones electromagntiques radioelctriques
Per, per qu es pot veure la llum i no una ona de rdio? Aix s a causa de
la freqncia de les ones electromagntiques. Els nostres ulls noms sn
sensibles a una gamma de freqncies molt estreta que anomenem llum
visible. En el segent tema (senyals sinusodals) explicarem qu s la
freqncia.
1.5.2 Velocitat de propagaci i la seva relaci amb la
freqncia i la longitud d'ona
Les ones electromagntiques no necessiten d'un medi material per
propagar-se, s a dir, es poden propagar pel buit.
Les ones electromagntiques es propaguen per l'espai a una velocitat
determinada que depn del medi per on viatgen. Tal com hem dit, si la llum
s una ona electromagntica i aquesta es propaga a una velocitat de
300.000 km/s, de la mateixa manera tota ona electromagntica es propaga
a aquesta velocitat. I aix s sempre que aquest medi sigui el buit, de la
mateixa manera que la llum noms viatja a 300.000 km/s en el buit. En
daltres medis es propaga a velocitats que poden ser molt similars o arribar
a ser bastant diferents, encara que mai superiors. Per tant, 300.000 km/s
s la velocitat mxima de qualsevol ona electromagntica.
Les ones electromagntiques es componen d'ones peridiques, la qual cosa
significa que els seus camps elctrics i magntics varien sinusoidalment i es
repeteixen una vegada i una altra en el temps, generalment moltes vegades
en un segon, el que constitueix la seva propietat ms important i que
sanomena freqncia.
46

Fig. 42: Freqncia duna ona electromagntica

La freqncia, per tant, s tamb la propietat que determina el tipus d'ona
electromagntica que tenim. s el factor que distingeix les ones unes de les
altres i exactament s el nombre de vegades que es repeteix el cicle
complet duna ona en un segon. De tota manera, moltes vegades s'utilitza
un altre factor per distingir unes ones electromagntiques de les altres, i
aquest factor s la longitud d'ona representat per la lletra grega lambda ().
47

(*) Fig. 43: Un cicle complet dun senyal peridic

La longitud d'ona s la distncia que avana lona en un cicle complet i
depn de la seva velocitat de propagaci. Com en un segon una ona
electromagntica avana 300.000 km (300.000.000 de metres) i efectua un
nombre de cicles complets que anomenem freqncia, la longitud d'ona en
metres s lespai que correspon a cada cicle complet i es calcula de la
segent manera:
= c/f =300.000.000 / (freqncia).
La longitud d'ona es mesura en metres.

Fig. 44: x f = c
48

Exemple:
La longitud d'una ona amb una freqncia de 3,75 MHz, s a dir, 3,75 x 10
6

Hz, que es propaga per l'aire a una velocitat de 300.000 Km/segon, s a
dir, 3 x 10
8
metres/segon, s:
=3 x 10
8
/ 3,75 x 10
6
= 80 metres
1.5.3 Polaritzaci
Com el nom "ona electromagntica" indica, una ona es compon de dos
camps entrellaats variables, un d'elctric i un altre de magntic, les
magnituds del qual es repeteixen al llarg del temps, encara que sempre
disminueixen amb la distncia.

Fig. 45: Polaritzaci vertical duna ona electromagntica

La forma amb la qual varia el camp elctric dicta la seva polaritzaci:
Una ona pot tenir polaritzaci lineal, circular o ellptica. La polaritzaci
lineal s quan el camp elctric de la ona sempre varia en el mateix pla, que
pot ser horitzontal, vertical o una combinaci d'ambds, s a dir, un pla
"inclinat". A la figura es mostra una ona de polaritzaci vertical.
La polaritzaci circular i ellptica sn polaritzacions el pla de les quals s
giratori i pot girar tant en sentit horari com antihorari, segons la direcci en
la qual girin.
1.6 Senyals sinusodals
1.6.1 Representaci grfica en el temps
Un senyal sinusodal s aquell en el qual la magnitud i sentit varien
cclicament seguint una funci sinusodal: a = sen (t). En representar
49

aquesta variaci de magnitud en un eix temporal es descriu una forma
sinusodal.

Fig. 46: Representaci dun senyal sinusodal altern

Les ones sinusodals sanomenen aix perqu el seu valor variable en el
temps es pot representar pel catet PA (parallel a l'eix de les Y) del triangle
rectangle que forma el radi que uneix el punt P del cercle, que gira al
voltant del centre O en sentit antihorari, partint de B cap a C. Cada volta del
punt P al cercle s un cicle complet de l'ona sinusodal.
E = PA = PO sin = E
max
sin t
En la qual s la velocitat angular de gir de PO en radiants per segon.

Fig. 47: Cercle que genera el cicle duna sinusoide

1.6.2 Perode, freqncia i l'hertz
A la figura segent, podem observar una funci V = V
max
x sin (), s a dir,
una ona sinusodal i, com a tal, lona es va repetint al llarg del temps.
Un cicle s el recorregut complet al voltant d'un cercle d'un punt des que
parteix de l'eix de les X fins que torna a assolir l'esmentat punt inicial.
50

Lgicament trigar un temps a completar aquest cicle o volta completa a un
cercle. A aquest temps se li diu perode i, a la inversa del perode (1/T), se
lanomena freqncia, que es mesura en cicles per segon o hertzs (Hz).
Vegem un exemple:

Fig. 48: Ona sinusodal dun cicle complet en 4 segons (0,25 Hz)
A l'exemple de la imatge de dalt veiem que es completa un cicle cada 4
segons. s a dir, el perode (T) s igual a 4 segons (T = 4 seg.) i la
freqncia ser llavors:
f=1/T = 1/4 = 0,25 Hz
Comprovem ara que com ms rpid es repeteixi el cicle, ms curt ser el
perode i, per tant, ms gran ser la freqncia.
1.6.3 Valors instantani, mxim i efica d'un senyal
sinusodal
Un senyal sinusodal va prenent diferents valors d'amplitud al llarg del
temps. El valor instantani s qualsevol d'aquests valors en un instant
determinat. Depenent del moment en qu mesurem el valor, aquest ser
positiu o negatiu.
El valor mxim o valor de pic s tal com indica el nom, la mxima magnitud
que prendr el senyal sinusodal al llarg del temps.
El valor efica o RMS s el valor mxim o de pic dividit per 2. s a dir:
V
ef
= V
max
/ 2 = V
max
x 0,7
1.6.4 Diferncia de fase
Si dos senyals sinusodals de la mateixa freqncia tenen els seus valors
mxims en el mateix instant de temps es diu que estan en fase; altrament
existeix un desfasament entre ells, de manera que el desfasament s com a
mxim tan gran com la duraci dun cicle. En la segent imatge es pot
apreciar el desfasament que existeix entre ambds senyals de la mateixa
freqncia, per que no polsen al mateix temps o amb la mateixa fase.
51

Fig. 49: Dues senyals de la mateixa freqncia que no tenen la mateixa fase
1.7 Senyals no sinusodals
1.7.1 Senyals d'udio
Els ssers humans podem sentir sons, que no sn ms que vibracions de
l'aire. Aquestes vibracions noms es senten en determinades freqncies.
Els ssers humans noms podem sentir els sons que es troben dins el
marge de freqncies dels 20 Hz fins als 20.000 Hz. Per obtenir un senyal
elctric d'udio, s necessari un micrfon que converteixi les vibracions de
l'aire en oscillacions elctriques.

(*) Fig. 50: Freqncies de la veu humana
1.7.2 Ones peridiques triangulars, quadrades i no
sinusodals i la seva representaci grfica
Un senyal quadrat s un senyal peridic que canvia tamb el seu estat
cclicament, per el seu valor canvia de determinat valor positiu a un altre
negatiu bruscament.
52


(*) Fig. 51: Ones peridiques triangulars, quadrades i sinusodals deformades
1.7.3 Component continu, el senyal fonamental i els
seus harmnics
Qualsevol senyal peridic que no sigui sinusodal (que no tingui forma
sinusodal) pot ser descompost en una srie o addici de senyals sinusodals
de diferents freqncies harmniques i amplituds variables.
Per exemple, una ona quadrada peridica, s a dir, que es va repetint en el
temps constantment, s en realitat la superposici d'una ona sinusodal de
la mateixa freqncia de l'ona quadrada i d'altres ones sinusodals mltiples
senars d'aquesta ona fonamental.
Posem nom a les coses: a l'ona sinusodal de la mateixa freqncia de la
quadrada se la coneix amb el nom de senyal fonamental i als mltiples
d'aquesta freqncia se'ls anomena harmnics.
A ms, el senyal pot tenir un component continu que no seria ms que un
altre component a sumar amb una freqncia nulla. Aquest component
continu far que el senyal peridic quadrat estigui desplaat per sobre de
leix central de referncia.

(*) Fig. 52: Ona quadrada i els harmnics senars
53

A la imatge superior veiem una ona sinusodal de major amplitud i menor
freqncia que anomenem senyal fonamental i, a ms, veiem tamb una
altre ona sinusodal de freqncia triple (tercer harmnic) i una tercera de
freqncia quntuple, ambdues de menor amplitud. Per comoditat visual no
s'han representat la resta d'harmnics senars (7f, 9f, etc.). Si sumssim
punt a punt per a cada instant del temps l'amplitud de cada harmnic que
anem trobant, acabarem dibuixant un senyal quadrat peridic.
1.7.4 Soroll
El soroll s un senyal no desitjat sobre el qual no tenim cap tipus de control
una vegada ha aparegut i que afecta als nostres equips de
telecomunicacions.
El soroll pot ser natural o artificial.
El soroll artificial el generen els aparells elctrics. Aquest tipus de soroll
disminueix a mida que augmenta la freqncia. Noms un soroll polsant, s
a dir, un impuls de durada molt curta i de molta amplitud, afecta per igual
gaireb a totes les freqncies.
Les fonts de soroll natural poden provenir de fonts internes o de fonts
externes al nostre equip.
Les fonts externes es deuen a la radiaci produda per elements naturals
com els llamps, la radiaci solar, els raigs csmics, etc.
Les fonts internes es troben en el nostre propi equip. El soroll trmic
existeix als conductors i s produt per causa de l'agitaci dels toms i per
la seva atracci cap als electrons. Normalment augmenta amb la
temperatura, ja que a ms temperatura, ms energia tenen els toms i aix
significa ms xocs i ms soroll trmic.
Tamb unes parts del circuit poden interferir en d'altres. Aix es soluciona
amb un bon disseny.
El soroll blanc s aquell que presenta la mateixa potncia a qualsevol
freqncia.
En el nostre equip receptor, com ms ample de banda tingui en recepci,
ms soroll tindrem, ja que captarem un espectre ms ampli de soroll.
Amb la segent frmula es pot calcular la tensi del soroll en el nostre
equip.
V
s
= (4 k T B R)
On V
s
s la tensi de soroll generada per una resistncia R
k s la constant de Boltzmann (1,38x10-23 J/ K)
T s la temperatura en graus Kelvin
B s l'ample de banda del nostre equip en Hz.
54

1.8 Senyals modulats
Abans d'explicar en qu consisteix la modulaci d'un senyal, comenarem
per justificar la necessitat de modular una ona electromagntica. Com a
aspirants a radioaficionats, volem transmetre la nostra veu o unes dades
d'un equip de rdio a un altre.
En principi, per passar d'un senyal elctric a una ona electromagntica, n'hi
ha prou amb una simple antena, s a dir, un tros de metall. Per aquest
tros de metall, anomenat antena, ha de tenir unes caracterstiques
determinades i una d'aquestes caracterstiques s la seva longitud. Les
antenes han de tenir una longitud proporcional a la longitud d'ona que es
vol transmetre.
Com hem estudiat abans, la longitud d'ona s inversament proporcional a la
freqncia. A menys freqncia, ms longitud d'ona i a ms longitud d'ona,
necessitem antenes de ms longitud.
I aqu ens trobem amb un problema molt seris: si volgussim transmetre
la nostra veu directament, les freqncies de la qual estan al voltant de
2.000 Hz, ens trobarem que tenen una longitud d'ona d'uns quants
quilmetres i necessitarem antenes quilomtriques. Aix no sembla del tot
viable.
= c / f =300.000 km / 2.000 Hz =150 km
s per aquest motiu que es van inventar les tcniques de modulaci.
Bsicament, la modulaci consisteix a canviar determinades caracterstiques
del senyal que volem que transporti la informaci que necessitem enviar,
per, sobretot, volem aplicar-la a una ona de freqncia ms elevada amb
longitud d'ona ms curta per poder utilitzar antenes de mides ms redudes.
Abans d'explicar les diferents tcniques de modulaci, cal conixer aquests
termes:
Senyal RF o portadora: un senyal de RF (Rdio Freqncia) s un senyal la
freqncia del qual s prou alta com per ser radiada per una antena
raonablement petita.
Modulaci: s el senyal generat amb la informaci i que es disposa a ser
manipulat i transms.
Ample de banda: s l'espai que ocupa qualsevol senyal a l'espectre de
freqncies (a l'eix de les freqncies).
1.8.1 Ona contnua (CW)
Ona contnua o CW (Continuous Wave en angls) s la primera modulaci
que es va inventar i tamb la ms simple.
Es tracta senzillament de transmetre un senyal de RF a intervals. Per
exemple, si es transmet durant dos segons, aix podria considerar-se una
55

ratlla i, si es transmet durant noms un segon, es consideraria un punt.
Aix s'utilitza en radiotelegrafia per a transmetre el codi Morse. Encara que
els temps sn ms breus.

Fig. 53: Senyal duna transmissi de telegrafia Morse o CW
En resum, depenent de la durada del senyal es considera un punt o una
ratlla i aix, amb lalfabet codificat amb el codi Morse, es poden transmetre
lletres i nmeros.
1.8.2 Modulaci d'amplitud (AM)
La modulaci d'amplitud consisteix a variar l'amplitud d'una portadora de RF
al ritme que marca el senyal modulador, per exemple, la nostra veu.
Quanta ms amplitud tingui el senyal modulador (la veu), ms amplitud
tindr el senyal de RF i a la inversa.
D'aquesta manera transmetrem un senyal de RF apte per ser ems per
l'antena en qesti, per amb unes variacions causades per un senyal
modulador que transporta la nostra veu i podrem captar-lo molt lluny en un
equip receptor i aix recuperar el senyal modulador (desmodular la veu en
aquest cas).

Fig. 54: Ona modulada en amplitud o AM
L'ndex de modulaci d'AM es calcula com la relaci entre l'amplitud del
senyal modulador (Am) i l'amplitud del senyal de RF modulada (A0).
m = Am/A0
A la figura anterior es representa temporalment el senyal modulat en AM.
L'ample de banda dun senyal de RF modulat en AM s 2 vegades la
freqncia mxima del senyal modulador.
56

A continuaci, veiem la representaci del senyal AM en freqncia.

Fig. 55: Bandes laterals dun senyal dAM
Com es pot observar, tenim un senyal de RF o portadora centrada en la
seva freqncia fonamental f
0
i un senyal modulador en banda base d'udio
que ocupa un ample de banda de 0 fins a B. En modular en AM, el senyal
modulat ocupa 2 vegades lample de B. Aix s perqu, tal com s'intueix
visualment, l'espectre del senyal modulador que ocupa B es desplaa en
ambds costats del senyal portador, ocupant un ample de banda total de (f
0

+ B) - (f
0
- B) = 2 B.
1.8.3 Modulaci de freqncia (FM)
Amb aquest sistema de modulaci, en lloc de variar l'amplitud, el que es fa
s variar la freqncia d'un senyal de RF al ritme que marquin les variacions
d'amplitud del nostre senyal modulador.

Fig. 56: Ona modulada en FM
El senyal de RF est centrat en una freqncia f
0
i aquesta freqncia es
desvia un cert increment positiu i negatiu de valor f
0
. Aquest increment i
57

disminuci de freqncia rep el nom de desviaci mxima de freqncia. I
se lanomena aix perqu ser la mxima desviaci que sofrir el nostre
senyal RF quan l'amplitud del senyal modulador sigui mxima.
Es coneix com ndex de desviaci al quocient entre la desviaci de la
freqncia portadora i la freqncia del senyal modulador: m = f
0
/f
m

En la FM de banda estreta utilitzada en la radioafici, l'ndex de desviaci
mxim ha de ser de 2-2,1, de manera que, per a una freqncia d'udio
mxima de 3 kHz, la mxima desviaci de freqncia seria de 6 kHz. Aix
donaria lloc a un ample de banda total mxim de 12 kHz, perfecte pels
canals actuals separats per 12,5 kHz.
L'ample de banda d'un senyal modulat en FM s bastant ms gran que
l'ample de banda del senyal modulador en amplitud, per s'aconsegueix una
millor relaci senyal/soroll a la recepci i pateix menys les pertorbacions
parsites, ja que per sobre d'un determinat nivell de qualitat s insensible a
les variacions d'amplitud.
Vegem el seu espectre, s a dir, la seva representaci a l'eix de les
freqncies:

Fig. 57: Senyal de FM amb mltiples bandes laterals
El nombre de bandes laterals que apareixen en una modulaci FM depn de
l'ndex de desviaci. Aix com en AM noms hi havia dues bandes laterals,
en FM hi ha mltiples bandes laterals, que per tant ocupen un ample de
banda ms gran. Per simplicitat visual, hem representat les bandes laterals i
la portadora amb simples barretes.
1.8.4 Modulaci de fase (PM)
Aquesta modulaci s molt semblant a la modulaci de freqncia.
Consisteix en variar la fase del senyal RF en funci del senyal modulador.
En variar la fase, el que realment passa s que es varia tamb la freqncia
de la portadora de RF, per la qual cosa ambdues modulacions sn
prcticament equivalents quan s'utilitzen en fonia, encara que no s aix
quan parlem de senyals moduladors digitals.
58

1.8.5 Modulacions de banda lateral (DBL, BLU)
Tant les modulacions en DBL (doble banda lateral) com la BLU (Banda
Lateral nica o SSB de l'angls Single Side Band) sn modulacions
d'amplitud.
La BLU o SSB pot ser de dues classes, depenent de si s'utilitza la banda
lateral superior (BLS o USB d'Upper Side Band en angls) o la banda lateral
inferior (BLI o LSB de Lower Side Band en angls).
Mitjanant tcniques de filtrat es pot convertir una modulaci d'AM en DBL,
BLS, BLI.
L'espectre d'una modulaci AM tenia aquesta forma:

Fig. 58: Senyal dAM Fig. 59: Senyal de DBL
Si s'elimina amb un filtre la portadora, s a dir, f
0
, aconseguim una DBL, ja
que noms ens queden les dues bandes laterals sense la portadora.
Amb aquesta modulaci, ocupem el mateix ample de banda, per fem servir
menys potncia ja que no emetem la portadora. La informaci s repetida
de forma simtrica a les dues bandes laterals.
Si suprimim una de les dues, tenim una BLU (banda lateral nica o SSB de
Single Side Band) que s'anomenar BLS o banda lateral superior (USB
d'Upper Side Band) o BLI (LSB de Lower Side Band), si la banda que
emetem s la superior o inferior respectivament. I l'espectre associat s el
segent:

Fig. 60: Senyal de BLS (superior) Fig. 61: Senyal de BLI (inferior)
59

Amb una modulaci BLI o BLS ocupem la meitat de l'espectre que amb una
DBL o una AM, per aix fa que el transmissor i el receptor siguin ms
complexos.
1.8.6 Modulacions digitals
En aquest apartat comentarem breument les caracterstiques de les
modulacions digitals ms comunes: FSK, 2-PSK, 4-PSK i QAM.
Recordem que els senyals digitals sn aquells que contenen la informaci
digitalitzada, de manera que la informaci s'envia normalment en forma
d'uns i ceros, s a dir, en el format que anomenem codi binari, en el qual
cada element o unitat enviada (sigui un 1 o un 0) es diu que cont un bit
d'informaci.
1.8.6.1 FSK
La modulaci per desviaci de freqncia o FSK (de l'angls Frequency Shift
Keying) s l'equivalent digital duna modulaci FM.
El senyal modulador s ara una srie de bits, que tenen noms dos valors
possibles l'1 i el 0.
A grans trets, la modulaci FSK funciona aix: quan el valor s un 1, s'emet
una freqncia f1 i, quan s un 0, s'emet una freqncia f2.
En emetre una freqncia diferent per a cada bit, estem modulant la RF en
FSK, on noms usem 2 freqncies diferents. Tanmateix, podrem enviar
agrupaments de bits, els quals reben el nom de smbols, i usar una
freqncia diferent per a cada smbol, de tal manera que guanyarem
velocitat de transmissi. I per a entendre-ho, res millor que un senzill
exemple:
Transmetem un bit per segon o el que en aquest cas s el mateix, noms
un smbol per segon, on un smbol per segon s el nombre de bits per
segon. En aquest cas coincideixen: 1 smbol/segon =1 bit/segon.
De manera que noms tenim dos smbols diferents, un per al bit 1 i un altre
per al bit 0. I en tenir dos smbols tindrem dos freqncies associades a
ells, f1 i f0.
En 10 segons haurem transms 10 smbols, s a dir, 10 bits.
Si ara per a cada smbol utilitzem 2 bits, tindrem 4 combinacions possibles
que sn: 00, 01, 10, 11. Amb 2 bits podem transmetre 4 smbols diferents.
Estem transmetent el doble d'informaci amb els mateixos 2 bits. Ara cada
smbol ser un parell de bits i si transmetem un smbol per segon, estem
transmetent 2 bits per segon. De manera que en 10 segons haurem
transms 20 bits. Hem guanyat velocitat de transmissi de bits, per ara
necessitem 4 freqncies per transmetre'ls.
El parell de bits 00 ser el smbol 1 associat a la freqncia f1
El parell de bits 01 ser el smbol 2 associat a la freqncia f2
El parell de bits 10 ser el smbol 3 associat a la freqncia f3
60

El parell de bits 11 ser el smbol 4 associat a la freqncia f4
Analitzem les definicions que podem extreure d'aquest exemple:
Velocitat de bit: La velocitat de bit ha augmentat en el segon cas. D'1 bit
per segon passa a 2 bits per segon. La velocitat de bit s el nombre de bits
que es transmeten en un segon.
Velocitat de smbol: La velocitat de smbol s la mateixa en ambds casos:
un 1 smbol per segon en els dos casos, per en el segon cas s'ha doblat la
velocitat de bits. La velocitat de smbol s el nombre de smbols que es
transmeten en un segon.
1.8.6.2 2-PSK i 4-PSK
La modulaci per desplaament de fase o PSK (en angls Phase Shift
Keying) s la modulaci digital equivalent a la modulaci de fase o PM
analgica.
En la 2-PSK es fa variar la fase d'una portadora entre dos valors. Si s'emet
un 1, s'avana 180 la fase i, si s'emet un 0, el senyal portador es deixa tal
qual. De manera que la diferncia entre un 1 i un 0 s que s'emet el senyal
portador o s'emet la seva versi desfasada 180. I aix com passa amb les
modulacions analgiques, on la modulaci de fase i de freqncia eren
equivalents, en digital tamb ho sn. Una modulaci PSK t el mateix
comportament que una modulaci FSK. El fet de canviar la fase s com
canviar la freqncia. En la 2-PSK noms es poden transmetre 2 smbols i,
per tant, 1 bit per smbol.
La 4-PSK s una variant de la modulaci 2-PSK on en comptes d'existir 2
valors possibles de fase, existeixen 4 valors possibles, de manera que es
transmeten 4 smbols i 2 bits per smbol. S'ha doblat la capacitat de
transmetre informaci.
1.8.6.3 QAM
La QAM (en angls Quadrature Amplitude Modulation) s una modulaci
d'amplitud en quadratura en la qual es varia l'amplitud de dos senyals de la
mateixa freqncia, per separades 90 entre si.
Els dos senyals, encara que siguin de la mateixa freqncia, no
s'interfereixen perqu sn ortogonals i aix significa que estan desfasats o
separats per una diferncia de fase de 90. Com un sinus i un cosinus, que
estan desfasats 90, quan un t un valor mxim, l'altre val 0 i viceversa i,
grcies a aix, no s'interfereixen en els instants en qu es produeixen els
seus respectius mxims. Aix pot sonar confs de manera que anem a
veure un exemple:
61

Fig. 62: Senyal QAM Fig. 63: Senyal QAM
A la imatge de lesquerra apreciem que, quan un senyal t el seu valor
mxim, l'altre t un valor 0 i viceversa. De manera que, encara que tinguin
la mateixa freqncia, no s'afecten entre si en els seus valors mxims. Qu
significa aix? Que tenim una restricci a l'hora de "llegir" el valor del sinus
i el cosinus. Per exemple, no podem fixar-nos en el valor del sinus fora dels
seus respectius mxims, perqu llavors s que quedaria interferit pel
cosinus, ja que en qualsevol altre instant que no sigui un mxim, ambds
senyals tenen un valor determinat. s condici essencial que en el moment
en qu recuperem el valor del sinus, el cosinus valgui 0 i aix, repeteixo,
noms passa quan el sinus t el seu valor mxim.
1.8.7 Taxa de bit, taxa de smbol (baud) i ample de
banda
La taxa de bit (en angls Bit Rate) s la velocitat de bits, s a dir, el nombre
de bits que es transmeten per segon.
La taxa de smbol o velocitat en bauds s la velocitat de smbol, s a dir, el
nombre de smbols que es transmeten per segon. 1 baud = 1 smbol per
segon.
Un smbol pot compondre's d'1 bit fins a N bits, on N pot ser qualsevol
nombre enter ms gran que 1. En altres paraules, N =1, 2, 3, 4, 5... etc.
Quan a un smbol li correspongui N = 1, en aquest cas concret 1 baud = 1
smbol per segon = 1 bit per segon.
Si a un smbol li corresponen 2 bits, 1 baud = 1 smbol per segon = 2 bits
per segon.
L'ample de banda digital s la quantitat de dades que es poden transmetre
en una unitat de temps i es mesura en bits per segon.
62

1.8.8 Detecci i correcci d'errors (CRC i FEC)
Els codis CRC (del langls Code Redundancy Checking) sn bits afegits a
una srie de bits d'informaci emesos que compleixen una frmula especial
i serveixen per detectar errors en els bits transmesos de manera que, si a la
recepci es detecta un error perqu no es compleix la frmula, es demana
al transmissor que reexpedeixi tot el paquet d'informaci una altra vegada.
En canvi, els codis FEC (de l'angls Forward Error Correction) tamb
s'afegeixen als bits d'informaci emesos, per no noms permeten detectar
errors, sin que a ms permeten corregir els bits erronis rebuts, sempre
que es compleixin unes determinades condicions, depenent de cada codi,
com per exemple que noms s'hagi produt un nombre mxim d'errors, etc.
En ambds sistemes, cal afegir bits de detecci i de correcci als bits
d'informaci transmesos, de manera que la capacitat del canal, s a dir,
l'ample de banda digital, disminueix lleugerament.
1.9 Potncia i energia
1.9.1 Potncia dels senyals sinusodals alterns
Els senyals sinusodals, com varien amb el temps i, encara que
aconsegueixen un valor mxim V
max
, no tenen un valor constant i no
realitzen un treball constant, de manera que hem de definir com a tensi
efica V
ef
d'un corrent altern de valor mxim V
max
a aquella tensi contnua
(inferior a la V
max
) equivalent que en la prctica realitzaria el mateix treball
que aquesta tensi alterna d'un valor mxim V
max
. En la prctica, si el
senyal s sinusodal, el valor efica V
ef
= (2/2) x V
max
= 0, 707 V
max
.
De la mateixa manera, la intensitat efica I
ef
d'un corrent altern s inferior a
la I
max
i s l'equivalent a un corrent continu I
ef
que transportaria el mateix
nombre d'electrons per segon que un corrent sinusodal de valor mxim
I
max
. De la mateixa manera es compleix que, si el senyal s perfectament
sinusodal, la I
ef
= 0,707 x I
max
.
La potncia efica P
ef
en un circuit de corrent altern, s a dir, la capacitat de
realitzar un treball, es calcula com el producte entre la tensi efica V
ef

aplicada i el corrent efica I
ef
que circular, si les dues estan en fase. Per,
en general, quan no estan en fase, per obtenir la potncia efica, s'han de
multiplicar tamb pel cosinus de l'angle de desfasament que formen entre
ambdues.
P
ef
= V
ef
x I
ef
x cos ()
63

(*) Fig. 64: P
ef
= V
ef
x I
ef
x cos
Si les dues ones, la de tensi i la d'intensitat, sn en fase, l'angle que
formen entre elles s 0 i, per tant, com el cos (0) = 1, el producte de V
ef
x
I
ef
x cos(0) queda redut a V
ef
x I
ef
.
Si les ones de tensi i dintensitat estan desfasades un cert angle ,
l'expressi pren la forma de P
ef
= V
ef
x I
ef
x cos (), on s l'angle de
desfasament entre tensi i intensitat. I com s diferent de 0, la potncia
calculada es denomina tamb potncia real o potncia activa, la unitat de la
qual s tamb el vat. En realitat estem multiplicant la tensi mxima pel
component de la intensitat que est en fase amb la tensi.
Al mateix temps, quan hi ha aquest desfasament entre ambdues
sinusoides, pel circuit circula tamb una component del corrent desfasada
90 amb la tensi que dna lloc a una potncia fictcia que no produeix ni
calor ni treball efectiu i sanomena potncia reactiva, que es calcula com a
P
x
= V
ef
x I
ef
x sen ().
En general, les potncies en circuits de corrent altern es mesuren en volt-
amperes, producte de la tensi i la intensitat efica, tenint en compte que la
potncia efica en vats ser sempre menor.
1.9.2 El bel i el decibel (dB)
Al mn de la rdio s molt habitual expressar la potncia en unitats
logartmiques: el dB o decibel. s molt ms cmode expressar els guanys
com a unitats que es poden sumar, en lloc de nmeros que calgui
multiplicar. El bel i el decibel sn els operadors matemtics logartmics que
ens permeten realitzar aquest artifici amb gran comoditat.
Aix doncs, si el guany d'un amplificador s G = V2/V1, el guany en bels
d'aquest mateix amplificador ser:
GB = log (V2/V1)
El decibel s una desena part del bel (B). El decibel (dB), com el bel, s una
unitat logartmica. I, per tant, el guany en decibels ser 10 vegades ms
gran:
64

GdB = 10 x GB = 10 x log (V2/V1)
En realitat, el Bel i el dB (decibel) no sn cap unitat ni de potncia, ni
d'energia ni de res; senzillament expressen una comparaci, s a dir, el
valor relatiu entre dues magnituds de la mateixa naturalesa. Per obtenir el
guany en dB, noms hem de multiplicar els bels per deu.
Pot semblar una cosa molt confusa, per quan vegem quines aplicacions t,
tot cobrar sentit.
Per exemple, si disposem d'un amplificador el qual en injectar-li una
potncia d'entrada ens lliura una determinada potncia de sortida, per
saber quanta potncia hem guanyat, qu farem? Dividir la potncia de
sortida entre la potncia d'entrada.
De manera que si en el nostre exemple introdum 1 vat i l'amplificador ens
lliura 2 vats a la sortida, per saber com ha amplificat, dividirem la potncia
de sortida entre la d'entrada:
Guany = 2 W / 1 W = 2
Com veiem el resultat s 2, s a dir, l'amplificador ha multiplicat la potncia
d'entrada per un factor 2. Aquest 2 bviament no t unitats.
Aix doncs un dB tampoc no t unitats. El guany d'aquest amplificador es
pot expressar en dB i per calcular-lo noms s'ha d'aplicar la segent
frmula:
Guany en dB = 10 x logaritme (2) = 3 dB
Seguint amb el nostre exemple, si ara que sabem el guany del nostre
amplificador, volem saber quina potencia de sortida obtindrem si injectem 2
vats a l'entrada, veiem que hem de multiplicar 2 W pel guany, s a dir:
Potncia de sortida = 2 W x 2 = 4 W
Ara veiem com multiplicant la potncia pel guany obtenim la potncia en
vats de sortida, com s lgic.
Tots aquests clculs tamb es poden fer sumant i restant dB. Tan sols hem
d'expressar la potncia d'entrada en decibels referits a 1 vat i sumar-li el
guany en decibels. Veiem que les multiplicacions de guany en una operaci
"de les de sempre", quan treballem en decibels es simplifiquen en una
simple suma. I si hagussim de dividir en una operaci convencional (dita
lineal) en dB seria una simple resta.
Potncia d'entrada en dB =10 x log ( 1 W d'entrada /referit a 1 Vat)
= 0 dBW
Explicarem aquesta frmula. Com veiem, al mn dels decibels tamb es
poden expressar unitats de potncia afegint la lletra W al dB. De manera
que un dB, que s una relaci logartmica sense unitats, passa a ser unitats
de potncia en escriure dBW.
65

Hem expressat la potncia en dBW fent el logaritme de la potncia que
volem convertir referida a la unitat de potncia que volem. Qu significa
aix ltim? Si un vat ho volem expressar com un decibel referit a un vat
(dBW), hem de fer el logaritme de la potncia referida a un vat. D'aqu ve la
divisi realitzada dins del logaritme; 10 x logaritme (1vatio / 1 vat) = log
(1/1). Com el logaritme d'1 s 0, la potncia en decibels s 0 dBW.
Per acabar d'entendre tot aix, aix com podem expressar 1 vat com 1000
millivats, tamb es pot fer aquesta operaci al mn dels dB.
s tan fcil com referir la potncia d'entrada d'1 W a 1 mW. Com es fa?
Senzill, aix:
Potncia expressada en dBm (s a dir, en decibels referits a un millivat)
=10 x logaritme (1 W/1mW) =10 x logaritme (1000/1) = 10 x 3 = 30 dBm
Ja est! Ha estat fcil, veritat?
El resultat d'aquesta operaci s que un vat equival a 30 dBm, doncs aix
queda referida la potncia a 1 millivat.
Resum:
1 vat = 0 dBW = 30 dBm
Sumar dB equival a multiplicar, restar dB equival a dividir.
Per tant, ara que ja sabem com funcionen els decibels, fem unes quantes
operacions.
Si en un amplificador introdum 1 dBW i ens lliura 5 dBW, quin ser el
guany d'aquest amplificador?
Guany en dB= 5 dBW - 1 dBW = 4 dB
Mira! Hem restat dBW i dBW i en el resultat han desaparegut les unitats
(recordem que dB a seques no s una unitat, noms ens informa d'una
relaci de nivells que est expressada en decibels).
s aix lgic? Doncs clar! Qu hagussim fet en una operaci de "les de tota
la vida"? Haurem dividit potncia de sortida entre potncia d'entrada i
aquesta operaci ens hauria lliurat la relaci entre potncies, bviament
sense unitats, ja que en dividir vats per vats les unitats desapareixen.
Llavors en restar dBW i dBW passa el mateix, ja que restar decibels s com
dividir en una operaci lineal i ens proporciona una relaci o magnitud
adimensional.
Una altra forma de calcular el guany d'un amplificador, si es coneixen les
potncies d'entrada i sortida de l'amplificador lineal, s la segent:
Potncia d'entrada = 2 W, potencia de sortida = 4 W
Guany en dB =10 x logaritme (4 W / 2W) = 10 x log (2) = 3 dB
66

Lgicament dins del logaritme podem introduir la divisi de les dues
potncies com el guany de l'amplificador, ja que s la mateixa:
Potncia sortida/Potncia entrada = guany
Una taula resumeix la conversi entre els dB i el guany en amplificaci:
0 dB equival a una relaci de potncies d'1
3 dB equival a una relaci de potncies de 2
6 dB equival a una relaci de potncies de 4
10 dB equival a una relaci de potncies de 10
20 dB equival a una relaci de potncies de 100
Finalment, si un circuit qualsevol lliurs a la sortida una potncia inferior a
la d'entrada, en calcular el guany de l'esmentat circuit obtindrem un
resultat inferior a la unitat. En decibels, aix seria un valor negatiu.
Exemple:
Potncia dentrada= 4 vats; potencia de sortida = 2 vats
Guany = 2 vats/4 vats = 0,5 (que clarament suposa una prdua de
potncia)
Al mn del decibel aix seria aix:
Guany en dB = 10 x logaritme (2 vats / 4 vats) = 10 x logaritme (0,5) = -
3 dB (el resultat s negatiu, la qual cosa indica prdues)
1.9.3 Adaptaci d'impedncies i mxima
transferncia de potncia
Tal com s'explicar amb ms detall en el tema 3, s'obtindr mxima
transferncia de potncia entre dos circuits quan aquests presentin la
mateixa impedncia, s a dir, que la impedncia de sortida d'un
amplificador s igual a la impedncia d'entrada del segent. Ms
concretament, quan les resistncies de sortida i dentrada siguin iguals i les
reactncies respectives siguin nulles o conjugades i es cancellin entre
elles.
Ara veurem un simple exemple que servir per entendre per on van els
trets:
Si tenim el circuit de la figura, en la qual R1 s la resistncia interna de la
font i R2 s la crrega a la qual volem subministrar l'energia de la pila:
67


Fig. 65: Adaptaci dimpedncies si R1 = R2
Quan R2 tingui el mateix valor que R1, la potncia lliurada a R2 ser la
mxima, encara que no se li apliqui el voltatge o intensitat mxim.
Abans de demostrar-ho amb clculs, vegem determinats detalls que ens
poden portar a engany. Quin s el nostre objectiu? Lliurar la mxima
potncia des de la font de tensi a R2.
Disposem d'una pila que lliura 10 V de tensi, per t una resistncia
interna de 50 ohms.
Amb el que sabem fins ara d'electrnica, podem pensar que si R2 fos molt
gran, cauria sobre ella tota la tensi de la font. Si saplica la frmula del
divisor de tensi, veiem que si R2 s molt ms gran que R1, gaireb tota la
tensi caur sobre R2. Per llavors no s'ha d'oblidar que la intensitat que
circularia pel circuit seria molt petita i, com la potncia s V x I, aquest
producte quedaria molt petit. Si, per exemple, fem la resistncia de crrega
R2 = 100 , el corrent I
100
=10 V / (R1 + R2) = 10/150 = 0,066 A
P
100
= R I2 = 100 x (0,066)
2
= 100 x 0,0044 = 0,44 W
El mateix passa si optem per escollir una R2 molt petita, perqu aix circuli
ms intensitat. De la mateixa manera, la tensi que cauria sobre R2 seria
molt petita i novament la potncia lliurada a R2 seria petita. Suposem que
R2 =20 , el corrent I20 =10 V /(R1 + R2) =10/70 =0,142 A
P
20
= R I2 =20 x (0,142)
2
= 20 x 0,0204 = 0,41 W
Per qu passa quan adaptem impedncies entre la font i la crrega, s a
dir, que R2 sigui igual a R1? La resistncia de crrega R2 t tamb 50 .
En la resistncia de crrega circula un corrent I50 = 10 / 100 = 0,1 A i en
R2 = 50 apareix una potncia:
P
50
= R I2 = 50 x (0,1)
2
= 50 X 0,01 = 0,50 W
68

Per tant, sense tenir la mxima tensi que aconseguirem amb una R2 molt
gran, ni la mxima intensitat que s'aconseguiria amb una R2 molt petita,
quan les dues resistncies sn iguals, obtenim un "equilibri" o adaptaci
d'impedncies que ens aporta la mxima potncia a R2.
1.9.4 Potncia de pic
Com hem vist anteriorment, la potncia d'un senyal altern t total
dependncia del temps. Per simplificar els clculs, s'ha establert la definici
de potncia de pic, que s senzillament la multiplicaci del valor mxim de
l'ona de tensi i el valor mxim de l'ona d'intensitat.
(*) Fig. 66: Potncia mitja i potncia de pic
El valor mxim d'aquestes ones s aquell valor ms gran que assoliran al
llarg del temps, s a dir, el valor de pic de cada una d'elles i el seu producte
ens donar la mxima potncia de pic.
1.10 Processat digital de senyal (DSP)
I per a qu necessitem fer un processador digital de senyal? En digitalitzar
un senyal analgic aconseguim uns quants avantatges molt interessants.
s ms fcil processar un senyal digital que un senyal analgic i s molt
ms fcil i cmode emmagatzemar un senyal digital que un analgic.
Un DSP s un processador digital de senyal que rep un senyal digital i torna
un altre senyal digital en funci de quin sigui el seu programa de processat.
Mitjanant el processador digital o DSP s possible realitzar accions
complexes sobre els senyals que serien impossibles al mn analgic. Per
exemple, fer un filtrat molt selectiu de certes freqncies o una compressi
de l'amplitud del senyal segons sigui la seva freqncia.
69

1.10.1 Mostreig i quantificaci
El primer procs que requereix tot procs de DSP s convertir el senyal
analgic a digital.
Aix es fa mostrejant el senyal analgic (continu en el temps), que no s
cap altra cosa que prendre valors del senyal analgic cada cert temps (Tm).
Exemple de mostreig:

Fig. 67: Mostreig dun senyal analgic
A la imatge superior veiem el senyal analgic que s continu en el temps i a
sota veiem el senyal mostrejat, on cada puntet s una mostra. Tal com es
pot veure a la imatge, s'han agafat 5 mostres per segon, aix que 5 s la
freqncia de mostreig (f
m
= 5 mostres/segon). El perode de mostreig T
m

s la inversa, s a dir, 0,2 segons.
La quantificaci s una cosa tan simple com donar un valor concret a cada
mostra. Depn del nombre de bits de qu disposem per donar valor a
l'amplitud del senyal a cada punt. Existeixen diversos criteris per
quantificar, per sn de l'estil segent:
Si, per exemple, una mostra es troba entre 0,40 i 0,49 volts, el valor que li
podem assignar pot ser de noms 0,4 V de manera que totes les mostres
compreses daquest mateix marge tindran el mateix valor de 0,4 V.
s molt intutiu veure que aquest procs porta incls un error de
quantificaci, perqu es perd certa informaci en cada mostra, ja que si ara
pretenem fer el procs invers, cada mostra quantificada que tingui un valor
de 0,4 V no sabrem quin valor tenia exactament, sin noms que era entre
0,40 i 0,49 i podem donar-li el valor de 0,45 V. Aix que depenent de la
qualitat de la quantificaci (del nombre de bits utilitzats), aquest error ser
ms o menys important.
70

1.10.2 Freqncia mnima de mostreig (freqncia de
Nyquist)
Segons el teorema de mostreig de Nyquist-Shannon, per poder reproduir un
senyal mostrejat amb exactitud, s necessari que la freqncia de mostreig
sigui com a mnim el doble de la freqncia del senyal original analgic.
Aquest criteri indica noms la freqncia mnima de mostreig, per no la
mxima, ja que com ms gran sigui aquesta freqncia, millor ser la
reconstrucci. Com a inconvenient, com ms gran sigui la freqncia de
mostreig, ms mostres obtindrem i aix es converteix en ms informaci a
emmagatzemar i processar. Per tant, trigarem molt ms en el
processament.
1.10.3 Filtrat antialising i de reconstrucci
Si s'utilitza una freqncia menor de mostreig de la que estableix el
teorema de Nyquist, es produeix l'anomenat efecte "aliasing" o de
solapament. I viceversa, si intentem mostrejar un senyal analgic de
freqncia ms gran de la que estableix el teorema, ens passar el mateix,
aix que hem d'impedir que arribin al digitalitzador senyals amb una
freqncia superior a la meitat de la freqncia de mostreig.
Per evitar aquest efecte que impediria recuperar correctament el senyal
original, s'utilitza un filtre analgic, anomenat "filtre antialising", el qual
elimina totes les freqncies que superin la meitat de la freqncia de
mostreig utilitzada, abans d'intentar mostrejar-la o digitalitzar-la.
1.10.4 Conversi analgica digital (A/D) i digital
analgica (D/A). Error de quantificaci
Com ja hem vist, la conversi d'analgic a digital consisteix a mostrejar i
quantificar el senyal analgic, i a ms, quan ja es tenen les mostres amb
valors d'amplitud determinats, el convertidor A/D mesura el senyal i
representa el seu valor d'amplitud amb un nmero digital. Sempre es perd
alguna part de la informaci en la conversi, ja que nosaltres donarem
valors digitals sencers, segons el nombre de bits de qu disposem, la qual
cosa ens porta a que sempre es produeix un cert error de quantificaci en la
conversi.
Per exemple, una mostra que al principi tenia un valor de 4,3 V, en
quantificar-la li podem donar un valor de 4 o de 5 V. Si escollim el valor
superior, com a ltim pas de la conversi li donarem, per exemple, el valor
digital 5 = "101". Aix de la mateixa manera, una altra mostra de valor 2,2
V es quantificaria, per exemple, amb el valor superior de 3 V i llavors li
donarem un valor digital d'"011". Hem introdut un error en la quantificaci.
Quan es fa una conversi d'A/D s'estableixen les taules o criteris de
quantificaci i digitalitzaci. Normalment en el procs de quantificaci
s'inclou el procs de digitalitzaci, de manera que es tracta dun nic pas.
En resum, en tot procs de conversi A/D s necessari establir dos
parmetres: la freqncia de mostreig que determina la freqncia mxima
71

digitalizable i la taula de quantificaci (i digitalitzaci) que determina els
valors que podem donar a l'amplitud del senyal i que ve donada pel nombre
de bits de qu disposem.
El convertidor D/A s exactament el contrari a l'A/D. Partint d'un senyal
digitalitzat, segueix els passos inversos fins a generar el senyal analgic
corresponent.
s obvi que si es vol fer el procs A/D -> D/A i recuperar el mateix senyal
original, ambds convertidors han de tenir els mateixos parmetres
establerts.
72

TEMA 2: COMPONENTS
2.1 Resistncies
Una resistncia (en angls anomenada resistor) s aquell component que
exerceix una certa oposici al pas de corrent. L'impediment que exerceix
una resistncia al pas del corrent elctric es mesura en ohms. Cada
resistncia t un valor hmic determinat i altres propietats que exposarem a
continuaci.
2.1.1 Codi de colors de les resistncies
I parlant del valor hmic de les resistncies, quan tenim una d'elles a les
nostres mans, com sabem quin s el seu valor?
Existeix un codi de colors que es llegeix d'esquerra a dreta i ens indica la
quantitat d'ohms que t una resistncia en concret.

A la resistncia de la imatge llegim les franges d'esquerra a dreta.

VERMELL - TARONJA - GROC PLATA

El primer color i el segon ens indiquen les xifres, i el tercer color el nombre
de zeros que hem d'afegir darrere. La quarta xifra ens indica la precisi o
tolerncia del seu valor. Per tant, segons aquest codi, el valor d'aquesta
resistncia s el segent:
Vermell = 2 (primera xifra significativa)
73

Taronja = 3 (segona xifra significativa)
Groc = 4 (multiplicador de zeros)
s a dir, 230.000 (dos cents trenta mil ohms) o tamb escrit 230k.
El quart color indica la tolerncia i, en aquest cas, indica una precisi del
+/- 10% i el color plata significa que el valor real de la resistncia pot variar
un 10% en ms o en menys del nominal. Dit d'una altra manera, el
fabricant ens garanteix que l'esmentada resistncia s troba entre 207.000 i
232.300 ohms.
Finalment, parlem una mica de com es poden escriure els valors de
resistncia ms elevats, per mitj dels mateixos prefixos que en el sistema
mtric: si 1 Km =1.000 m, tamb 1k = 1.000 . Tamb es pot escriure 1.200
de les segents maneres: 1,2k o 1k2, on la lletra k = 1.000 i la lletra M
= 1.000.000.
2.1.2 Tipus de resistncies
Per la seva composici, es poden dividir en resistncies fixes i en variables.
Les fixes tamb poden ser aglomerades (ja en dess), de pellcula de
carb, de pellcula metllica i bobinades. Cada una t unes determinades
caracterstiques que les fa interessants per a unes aplicacions o unes altres.
Fig. 68: Smbols de resistncies
Les resistncies variables poden ser bobinades i de pellcula. Aquestes
resistncies solen tenir un petit cargol que podem girar i aix regular el seu
valor hmic segons convingui, dins dels lmits de l'esmentada resistncia.

(*) Fig. 69: Cablejat dun potencimetre

74


Els anomenats potencimetres sn resistncies variables que disposen de
tres patilles, dos connectades als extrems i una altra connectada al cursor
desplaable. Els potencimetres poden ser circulars o rectilinis, i poden ser
lineals, en els quals la resistncia s proporcional a l'angle de gir o al
desplaament, o logartmics en els quals la resistncia augmenta seguint
una corba exponencial, ms adequada per als controls de volum.
Pel seu funcionament, les resistncies poden ser dependents o variables:
LDR, VDR, PTC, NTC. Aquestes resistncies estan dissenyades de manera
que el seu valor hmic vari dins d'uns lmits en funci de la temperatura,
de la illuminaci, etc.
2.1.3 Dissipaci de potncia en les resistncies
Quan a una resistncia se li aplica una diferncia de voltatge o diferncia de
potencial en els seus extrems, grcies a la Llei d'Ohm sabem que circular
un corrent proporcional a la divisi entre tensi i el seu valor hmic I = V/R.
Tamb sabem que la potncia aplicada a la resistncia mesurada en vats
(W) s:
W = V x I o tamb W = (R x I) x I = R x I
2
= V x (V/R) = V
2
/R
Si a travs d'una resistncia de valor R est circulant un corrent I,
l'esmentada resistncia dissipar una potncia W en forma de calor cada
segon. Tota resistncia pot suportar com a molt una potncia mxima sense
escalfar-se excessivament i fer-se malb.

(*) Fig. 70: Calor dissipat en una resistncia

s molt important conixer exactament la tensi que s'aplicar i el corrent
que circular per una resistncia en un circuit per poder garantir que la
potncia que dissipar l'esmentada resistncia sigui inferior a la potncia
mxima que el component pot aguantar.
Els resistors o resistncies es fabriquen per poder dissipar diferents
potncies. Existeixen resistncies per dissipar potncies mximes d'1/4 W,
1/2 W, 1 W, 2 W, etc.
75

2.1.4 Coeficients negatius i positius de temperatura
(NTC i PTC)
Un termistor NTC (de l'angls Negative Temperature Coefficient) s una
resistncia el valor hmic de la qual es va reduint en funci de l'augment de
temperatura, per la qual cosa es diu que t un coeficient negatiu davant les
variacions de temperatura.
De manera anloga, un termistor PTC (de l'angls Positive Temperature
Coefficient) s una resistncia el valor hmic de la qual augmenta en funci
de l'augment de temperatura, per la qual cosa es diu que t un coeficient
positiu davant les variacions de temperatura.
La relaci entre la variaci de la temperatura i l'augment o disminuci de la
resistncia exercida pel resistor no s gaireb mai lineal, sin normalment
exponencial.
bviament aquest tipus de resistncies t uns lmits de temperatura
mxims i mnims dels quals ens informar el fabricant.
2.2 Condensadors
Un condensador est format per dues lmines conductores separades per
un dielctric molt prim (un material allant, s a dir, no conductor).
Els condensadors emmagatzemen crregues de signe positiu o negatiu a les
seves plaques a mida que apliquem una tensi a les dues lmines. La
connectada al costat negatiu s'omple d'electrons i la connectada al costat
positiu es buida d'electrons.

Fig. 71: Condensador amb crregues Fig. 72: Construcci dun condensador
Per, com s possible que circuli electricitat d'una placa conductora a l'altra
si estan fsicament separades per un dielctric? A grans trets, quan una
crrega negativa o positiva arriba a una de les plaques, aquesta genera un
camp elctric negatiu o positiu que repelleix una crrega del mateix signe a
l'altra placa, de manera que no cal un contacte fsic entre les plaques
perqu circuli corrent, tan sols s necessari aplicar una diferncia de
voltatge. El condensador es carregar d'electrons en una placa fins a assolir
76

en ella una tensi igual al voltatge que s'apliqui als seus borns. En igualar-
se la tensi del condensador amb la de la font, deixaran d'entrar ms
crregues a les plaques i el corrent de crrega saturar.
2.2.1 Capacitat i el farad
I la pregunta que ens hem de fer a continuaci s: quantes crregues pot
emmagatzemar un condensador? La resposta a aquesta pregunta t nom i
cognom: la capacitat es mesura en farads.


(*) Fig. 73: Crrega dun condensador
La capacitat d'un condensador s un indicador de la seva capacitat
demmagatzematge de crregues elctriques i aquesta capacitat, que es
mesura en farads, s la relaci entre el nombre de coulombs (electrons) que
aconseguim emmagatzemar al condensador i la tensi (o pressi elctrica)
amb qu els pressionem al condensador (C = Q/V).
Capacitat = Q/V = coulombs / volts
on Q = crrega elctrica (en coulombs) i V= voltatge (en volts)
77

La unitat de mesura de la capacitat s el farad i un farad s la capacitat que
t un condensador que emmagatzemi un coulomb aplicant-li una tensi dun
volt.
A la prctica, aquesta unitat s massa gran i les capacitats dels
condensadors ms usuals es mesuren en microfarads (F o milionsima de
farad o 10
-6
F), nanofarads (nF o mil milionsima de farad o 10
-9
F) i
picofarads (pF o bilionsima de farad o 10
-12
F).
2.2.2 Relaci entre capacitat, dimensions i dielctric
La capacitat d'un condensador depn de tres magnituds:
C = S / d
Depn de la naturalesa del dielctric. Com ms gran sigui el coeficient
dielctric del material allant interposat, ms capacitat tindr el
condensador.

s directament proporcional a la superfcie S enfrontada de les plaques.
Com ms gran sigui l'rea enfrontada, ms gran ser la capacitat.
s inversament proporcional a la distncia d entre les plaques separades pel
dielctric. Com ms separades estiguin, menys capacitat tindr el
condensador.
2.2.3 Reactncia capacitiva
Els condensadors no deixen passar el corrent continu, ja que el dielctric s
una barrera infranquejable, per quan la tensi aplicada a les seves patilles
s alterna, l'entrada i sortida dels electrons del condensador produeix un
efecte idntic a com si circulessin els electrons pel condensador. No circulen
realment, per el moviment altern dentrada i de sortida produeix el mateix
efecte que realment ho fessin. Tanmateix, de tota manera el condensador
representa una certa dificultat al pas del corrent altern que depn de la
seva capacitat i sanomena reactncia capacitiva.
La reactncia capacitiva (Xc) s l'oposici que presenta un condensador al
pas del corrent altern.
Xc =1 / (2 f C)
On = 3,1416...
f = freqncia del corrent altern a Hz
C = capacitat del condensador en farads
Com s'aprecia a la frmula, la reactncia Xc del condensador s
inversament proporcional a la freqncia i a la capacitat. Com ms gran
sigui la capacitat i la freqncia, menor ser la reactncia o impedncia que
presentar el condensador al pas del corrent.
78

Aquest s un bon moment per parlar de la impedncia. Un conductor t una
resistncia determinada en ohms que tericament no varia amb la
freqncia. En no variar amb la freqncia, se lanomena resistncia hmica
real. Si li apliquem corrent altern, apareix una dificultat addicional que es
coneix com reactncia que s que varia amb la freqncia. La impedncia
est formada per una part real de resistncia i una altra d'imaginria de la
reactncia. La part real s aquella que no varia amb la freqncia i la part
imaginria o reactncia s aquella resistncia que varia amb la freqncia.
La impedncia d'una resistncia s purament real; en canvi, la d'un
condensador s purament reactncia capacitiva. El cas crtic de la variaci
de la impedncia del condensador en funci de la freqncia el trobem quan
se li aplica un corrent continu. Com la freqncia llavors s 0, la reactncia
Xc s gaireb infinita. De manera que un condensador presenta una
impedncia gaireb infinita al pas del corrent continu. Aquesta s una
qualitat molt til, ja que ens permet separar els corrents alterns dels
continus en els circuits electrnics.
De tota manera, no hi ha res perfecte en aquest mn i a qualsevol
condensador sempre es podria arribar a mesurar un corrent de fuga
microscpic al ms perfecte dielctric, per a la prctica el podem
menysprear.
2.2.4 Diferncia de fase entre tensi i corrent
En aplicar un corrent continu a un condensador, aquest es carrega fins
assolir el voltatge aplicat. Trigar ms o menys temps en funci del corrent
aplicat. Si entre la font de tensi contnua i el condensador intercalem una
resistncia en srie, el temps de crrega i descrrega augmenta i vindr
donat per la frmula segent en la qual t s el temps que triga el
condensador a assolir el 70% de la seva crrega mxima i sanomena
constant de temps RC del circuit:
t = R x C
on R s el valor en ohms de la resistncia i C s la capacitat del
condensador.

Fig. 74: Desfasament entre corrent i tensi en un

condensador
79

Si al contrari, apliquem un corrent altern a un condensador, circula un
corrent desfasat 90 respecte a la tensi. Aix passa perqu s'est
carregant i descarregant constantment el condensador a causa del corrent
altern, per no al mateix ritme, sin que el corrent avana 90 graus a la
tensi.
Perqu la tensi assoleixi el seu valor mxim, abans els electrons (corrent)
han d'haver omplert les plaques i desprs han de buidar-les del tot, per la
qual cosa la tensi sempre va amb retard en relaci amb el corrent.
2.2.5 Caracterstiques dels condensadors fixos i
variables: aire, mica, plstic, cermics i electroltics
Els condensadors variables sn aquells que mitjanant un mecanisme,
tpicament un eix, poden ser manipulats per variar la superfcie enfrontada
de les seves plaques i aix variar la seva capacitat. Normalment disposen
d'unes plaques fixes i d'altres de mbils intercalades i unides a un eix de
rotaci que permet treure-les i posar-les entre les fixes. Si el condensador
s'ajusta per mitj d'un cargolet, es tracta d'un condensador ajustable que
rep el nom de trimmer o condensador dajust.

Fig. 75: Condensadors: variable, fix, electroltic

Alguns condensadors fixos poden tenir polaritat. Per exemple, els
condensadors electroltics tenen polaritat. Aix significa que noms es
poden connectar en la posici correcta en un circuit. Si no es respecta la
polaritat, poden arribar a patir danys irreversibles i produir un curtcircuit.
Els condensadors que no tenen polaritat (gaireb tots els altres) poden
connectar-se com es vulgui en un circuit.
2.2.6 Associaci de condensadors
Els condensadors, igual que les resistncies, es poden associar en parallel i
en srie.
El clcul de la capacitat total s justament el contrari del que realitzem en
l'associaci de resistncies. Aix significa que si dos condensadors estan
fsicament connectats en parallel, les capacitats se sumen. I si dos
condensadors estan connectats en srie ha de calcular-se la capacitat total
aplicant la frmula del "parallel" que s'usa en les resistncies.

Exemple:
80

Condensadors en parallel Condensadors en srie
C
T
= C1 + C2 C
T
= C1 x C2 / (C1 + C2)

Fig. 76: Condensadors en parallel Fig. 77: Condensadors en srie

La frmula ms general en el cas que hi hagi ms de dos condensadors en
srie s la segent:
1/C =1/C 1 +1/C 2 +1/C 3 +1/C 4
2.2.7 Coeficient de temperatura
Els condensadors, com molts altres components, varien el seu valor inicial
amb la temperatura. Hi ha condensadors que varien augmentant la seva
capacitat amb la temperatura en dilatar-se les seves plaques, per n'hi ha
daltres que la disminueixen en funci de la variaci de temperatura,
normalment els cermics. Els que l'augmenten s'anomenen condensadors
amb coeficient positiu de temperatura (PP0), per n'hi ha uns als quals
s'intenta compensar la seva variaci trmica combinant materials cermics
de tendncies oposades i que reben el nom de NP0.
2.2.8 Corrent de fuga
En un condensador, a ms del corrent de crrega que ja coneixem, existeix
un altre corrent petitssim, anomenat corrent de fuga, a causa
d'imperfeccions al dielctric, ja que aquest no s mai un allant perfecte.
Aquest efecte s totalment menyspreable als condensadors de dielctric
slid i pot oblidar-se totalment, per t certa importncia significativa als
condensadors electroltics amb dielctric semilquid o pasts.
2.3 Bobines
Una bobina s un component passiu que est format per un fil conductor
enrotllat sobre un cilindre. L'efecte de donar unes voltes a un fil conductor
81

sobre un cilindre provoca, com ja hem vist en el tema 1, la suma dels
camps magntics generats per cada una de les espires, quan per aquest fil
circula un corrent. La bobina emmagatzema aquesta energia en forma de
camp magntic.

Fig. 78: Autoinducci dun enrotllament o bobina

2.3.1 Inductncia duna bobina. El henry
En un enrotllament o bobina, es denomina inductncia L a la propietat de
l'autoinducci que consisteix a que la bobina s'oposa als canvis del corrent
que passa a travs d'ella a causa de l'energia acumulada en el camp
magntic creat pel mateix corrent.
El camp magntic creat es comporta com un acumulador d'energia similar a
l'acumulaci de crregues dun condensador i, de la mateixa manera, el
camp magntic torna aquesta energia quan es retira el corrent inductor.

(*) Fig. 79: Corrent en una bobina amb tensi continua

Es defineix com a inductncia d'una bobina a la relaci entre el flux
magntic que la travessa i la intensitat del corrent elctric I que el
genera.
L = / I
Aquesta definici s molt poc prctica, ja que s difcil mesurar el flux
magntic, per la qual cosa a la prctica la inductncia es mesura per la
relaci entre la fora contra electromotriu V generada per l'autoinducci en
oposar-se a la variaci de corrent I a la bobina en un temps t.
L = V
fem
/(I/t)
82

La seva unitat, el henry, correspon a la inductncia que origina una tensi
d'un volt amb una variaci de corrent que travessa la bobina d'un ampere
per segon.
2.3.2 Efecte del nombre d'espires, dimetre, longitud
i material del nucli
Aix com fabricar un condensador casol no s gens senzill, en canvi fabricar
una bobina no s res de l'altre mn. N'hi ha prou amb agafar un bolgraf, un
fil de coure i comenar a donar voltes.
La inductncia que tindr la nostra bobina casolana dependr:
Del nombre d'espires (espires debanades sobre el bolgraf) que hgim fet.
Del dimetre de les espires. A major dimetre major inductncia.
De la distncia entre espira i espira, s a dir, de la longitud de la bobina,
doncs augmenta si les espires es troben molt juntes i disminueix si les
separem molt.
I depn del material del nucli.

(*) Fig. 80: Factors de la inductncia: N, l, S i

La bobina pot tenir nucli d'aire, que aix seria fer la bobina amb un bolgraf
per donar-li forma i desprs retirar-lo, o podem enrotllar la bobina
permanentment sobre una ferrita o altres materials ferromagntics.
Hi ha desenes de frmules amb qu calcular la inductncia de la bobina que
es vulgui fabricar. Una frmula simplificada per a una bobina amb nucli
d'aire s la segent:
L ( uH ) = 0.394 x d
2
x n
2
/ ( 18 x d + 40 x l )
d = dimetre de la bobina en cm
n = nombre d'espires
l = longitud de la bobina en cm.
2.3.3 Reactncia inductiva
Per a un corrent continu, la bobina no presenta ms resistncia que la del fil
que la constitueix, doncs es comporta com el que s, simplement un tros de
fil conductor; s a dir, presenta una petita resistncia hmica, la que pugui
oposar un bon conductor.
83

Per la cosa s molt diferent si parlem dun corrent altern. Per a aquest
tipus de corrent la bobina presentar una oposici als canvis del corrent
altern, s a dir, una reactncia inductiva, en altres paraules, una
impedncia pura reactiva, que s'oposa al pas d'un corrent altern.
La frmula que relaciona la freqncia del corrent altern i la reactncia que
provocar una bobina de valor L s la segent:
X
L
= 2 f L
Si la freqncia s igual a 0, aix significa que el corrent s continu i, com
es pot apreciar a la frmula, la reactncia ser nulla, doncs XL = 2 x x 0
x L = 0, tal com havem comentat.
S'observa clarament que la reactncia augmentar a la vegada que
s'incrementi la freqncia i d'una manera totalment proporcional.
2.3.4 Relaci de fase entre corrent i tensi
Quan s'aplica una tensi alterna a una bobina, el corrent triga un temps a
travessar tota la bobina i assolir el seu mxim valor, s a dir, existeix un
perode de temps en el qual no existeix pas de corrent; s el perode durant
el qual la bobina es carrega o emmagatzema energia. En canvi, en aquell
instant inicial apareix una diferncia de potencial oposada en borns de la
bobina que disminueix a mesura que el corrent assoleix el seu mxim.

Fig. 81: A la inductncia, el corrent I sendarrereix respecte a la tensi V

Al contrari, en comenar a disminuir el corrent, aquest no disminueix
instantniament, sin que apareix una tensi que s'oposa a la disminuci
del corrent. A causa d'aquest efecte de la inductncia, es posa de manifest
una diferncia de fase entre el corrent i la tensi quan s'aplica un corrent
altern. El corrent es retarda respecte a la tensi. En una bobina passa tot al
contrari que al condensador. A la bobina la corba d'intensitat del corrent va
retardada respecte a la de la tensi.
84

2.3.5 Factor Q de qualitat
Aquest factor indica la qualitat de la bobina i consisteix en quantes vegades
s superior la reactncia de la bobina a la resistncia hmica que presenta
el fil de lenrotllament. Com ms gran sigui aquest factor, millor ser la
bobina i ms aguda ser la corba de resposta a la freqncia de
ressonncia, sobre la que parlarem ms endavant al Tema 3.
Fig. 82: Factor de qualitat duna bobina
Es calcula com la relaci entre la reactncia inductiva i la part real de la
resistncia hmica del fil.
Q = X
L
/ R
Una bobina ideal no tindria part resistiva real i seria purament reactiva.
Llavors el factor Q seria igual a la divisi de la seva reactncia X
L
per 0. Aix
donaria un Q infinit. Per per desgrcia la realitat s molt diferent. Els
conductors amb els quals es fabriquen les bobines, per molt bons que
siguin, sempre presentaran certa resistncia i aix provocar un Q que pot
arribar a ser molt elevat, per tot i aix s difcil ultrapassar valors ms
grans de 1.000.
2.3.6 Efecte pellicular i prdues al material
conductor
El corrent continu quan circula per un conductor ho fa per tota la seva
secci, tant per la superfcie com pel seu interior. Per quan s'incrementa la
freqncia del corrent altern i passem dels 0 hertzs d'una de contnua a
freqncies cada vegada ms elevades, el corrent ja no circula b pel centre
del conductor sin que cada vegada tendeix a circular ms per la perifria
del conductor, a causa que al centre del conductor hi ha ms reactncia
inductiva que a la perifria.
85

Aquest efecte provoca una reducci de la secci til conductora del fil d'una
bobina i, en conseqncia, una resistncia ms gran al pas del corrent
altern, la qual cosa es tradueix en majors prdues i dissipaci en forma de
calor. Tamb redueix molt el factor de qualitat d'una bobina o inductncia,
ja que, en disminuir la secci conductora til, augmenta la resistncia
interna de prdues de la bobina.
2.4 Transformadors
2.4.1 Transformador ideal
Un transformador s un element compost per almenys dues bobines
acoblades entre si de manera que els seus circuits magntics sn comuns.
Una d'elles rep energia d'un generador en forma de corrent altern i la hi
transmet a l'altra bobina per mitj del fenomen de la inducci magntica
(explicat en el tema 1). La bobina que est connectada al generador i
subministra l'energia rep el nom de primari i la bobina que capta l'energia
del primari rep el nom de z<.
En un transformador ideal, la potncia subministrada pel primari s la
mateixa que la recollida pel secundari.

Fig. 83: Transformador

A la imatge veiem un transformador tal com s a la prctica. Tenim a
l'esquerra una bobina formada per un nombre determinat d'espires N
1
i a la
dreta una altra bobina amb ms espires N
2
. Estan enrotllades sobre un
material ferromagntic pel que circula un flux magntic com. Si connectem
la bobina de l'esquerra al generador, en aplicar-li a aquesta una tensi
generar un flux magntic variable que circular per l'interior de la bobina
de la dreta, la qual, en tenir ms espires, veur induda una tensi ms
gran als seus borns, per, a canvi, amb una intensitat ms reduda, perqu
mai no pot ser ms gran la potncia al secundari que al primari.
W = V
1
x I
1
= V
2
x I
2

En resum, un transformador ideal ens permet mantenir constant la
potncia, de manera que permet modificar la relaci entre tensi i
intensitat. Si s'augmenta un parmetre, l'altre disminueix, i aix la potncia
es mant el ms constant possible.
86

(*) Fig. 84: Smbol dun transformador
2.4.2 Relaci entre nombre d'espires i tensi
La relaci de transformaci ve donada pel nombre d'espires que t el
primari N
prim
i el secundari N
sec
.
Relaci de transformaci r = N
sec
/ N
prim

Aquesta relaci s la mateixa que hi ha entre les tensions del primari i del
secundari: r = V
2
/ V
1
= I
1
/ I
2

Observeu que la relaci s'inverteix per al corrent, s a dir, hi haur ms
tensi on hi hagi ms espires, per en canvi la relaci de les intensitats s
precisament la contrria i, per tant, circular menys intensitat en el
debanament amb ms espires.
En la prctica, s'utilitza tamb l'autotransformador, que consisteix a que la
relaci de transformaci s'obt d'un sol debanament amb una tensi ms
gran i un tram com i del qual surt una presa intermdia per a la tensi
menor. La gran majoria dels convertidors de tensi 220/125 sn
autotransformadors.

(*) Fig. 85: Autotransformador

2.4.3 Relaci entre nombre d'espires i impedncia
Impedncia s un terme ms ample que implica la resistncia al pas d'un
corrent altern i que es compon de la resistncia hmica de les bobines, aix
com de la reactncia inductiva o capacitiva. Per donat que les reactncies
inductiva i capacitiva sn oposades i es poden restar, utilitzem la paraula
impedncia per designar l'oposici al pas del corrent altern, quan sigui el
87

resultant de sumar una resistncia, junt amb una reactncia capacitiva o
inductiva.
Tamb en un transformador la impedncia Zp es calcula com la relaci
entre la tensi i la intensitat que circula pel primari, aix com tamb la
impedncia Zs del secundari. Si un transformador varia aquesta relaci, la
impedncia canviar del primari al secundari.
La relaci s la segent:
Z
sec
/Z
prim
= (V
2
/I
2
)/(V
1
/I
1
) =(V
2
/V
1
)x(I
1
/I
2
)=r x r= r
2
= (N
sec
/N
prim
)
2

2.4.4 Transformadors reals
En un transformador real hi ha prdues de potncia, encara que
normalment sn molt petites. Podem determinar el seu rendiment amb la
relaci segent:
Rendiment = Potncia til/Potncia entrada = Potncia
til/(Potncia til + prdues)
Aquest rendiment s, en general, superior al 90% en la majoria de
transformadors ben dissenyats.
Al mn de l'electrnica, els transformadors s'empren sobretot en les fonts
d'alimentaci per augmentar i disminuir les tensions alternes, per al mn
de la rdio s'utilitzen gaireb exclusivament per adaptar impedncies entre
les diferents etapes d'un amplificador.
2.5 Dodes semiconductors
Els dodes semiconductors sn uns components formats per dos materials
semiconductors que permeten el pas de corrent en un nic sentit.
Els materials semiconductors, sense entrar en detalls, sn bsicament
materials cristallitzats com el silici (Si) sense electrons lliures que puguin
moure's lliurement pel material, ja que estan fermament subjectes als seus
toms per formar els cristalls i, per tant, normalment sn molt mal
conductors de l'electricitat.
Tanmateix, sels pot dotar de certa conductivitat barrejant-los amb altres
elements que els aportin electrons lliures. Daqu ve el seu nom de
semiconductor. Aquest procs rep el nom de dopatge. A ms, la seva
conductivitat pot variar bastant per culpa de certs factors com la
temperatura o el voltatge aplicat.
88

(*) Fig. 86: Materials dopants amb 3 i 5 electrons

Hi ha dos tipus de semiconductors: els de tipus N i els de tipus P.
Un semiconductor de tipus N s'obt duent a terme un procs de dopatge
afegint-li toms d'un element amb ms electrons a l'ltima rbita al
semiconductor per poder augmentar el nombre de portadors de crrega
lliures (en aquest cas crregues negatives o electrons).

(*)Fig.87:DopatgedunsemiconductordetipusN
Un semiconductor tipus P s'obt duent a terme un procs de dopatge
contrari, afegint al semiconductor toms d'un element amb menor nombre
d'electrons a l'ltima rbita per poder augmentar el nombre de portadors de
crrega lliures (en aquest cas positius o buits).
89

(*)Fig.88:DopatgedunsemiconductordetipusP
Si suneix un cristall semiconductor tipus N amb un tipus P obtenim un
dode d'uni.
El dode t dos terminals, l'node i el ctode. Si connectem la tensi
positiva a l'node o semiconductor P i connectem el negatiu al ctode N
amb una tensi inferior a la de l'node P, llavors estar polaritzat
directament. Els electrons del N tendeixen a recombinar-se amb el buits del
P i obtindrem conducci.
(*)Fig.89:UniPNpolaritzadadirectament:
Conducci
Si, al contrari, apliquem una tensi positiva ms gran al ctode N, la regi
central quedar buida delectrons i buits (els portadors de crrega) i es
comportar com un allant, que quedar polaritzat a la inversa i sense
conducci.
90

(*) Fig. 90: Uni PN polaritzada inversament:

Bloqueig
Als dodes de silici, quan estan en conducci directa (P amb + i N amb -)
apareix una tensi entre les dues patilles del dode de 0,7 V, mentre que als
dodes de germani, la tensi que apareix s de 0,2 V.
El smbol d'un dode s el segent:
Fig. 91: Smbol del dode
A la imatge veiem marcat l'node amb una A i el ctode amb una C i la
fletxa negra indica el pas convencional (positiu a negatiu) del corrent.
2.5.1 Dode rectificador
El dode rectificador s un dode que s'utilitza per rectificar i convertir en
contnua una ona sinusodal que circula a travs d'ell. Fent gala de la seva
propietat intrnseca a la seva naturalesa, que no s cap altra que deixar
passar noms el corrent en un sentit, impedeix que circuli la part negativa
d'un senyal sinusodal. Noms cal introduir el senyal per l'node. A aquesta
aplicaci se lanomena rectificador de mitja ona.
91

Fig. 92: El dode com a rectificador de mitja ona

2.5.2 Dode Zener

Fig. 93: Smbol dun dode Zener

Els dodes normals suporten sense conduir una tensi mxima inversa de
bloqueig fins que aquesta tensi supera la barrera allant i es destrueixen,
per els dodes Zener estan dissenyats per conduir sense destruir-se amb
una tensi superior a la de ruptura.

(*) Fig. 94: Corba caracterstica dun dode Zener

En canvi, en polaritzar-lo inversament, un dode Zener mant sempre una
diferncia de potencial V
2
fixa als seus borns. Aix s molt til en circuits en
qu es necessita una tensi molt estable i en qu, per qualsevol motiu,
tenim grans variacions de tensi, ja que el dode Zener, si est polaritzat
inversament, mantindr a les seves patilles una tensi molt estable. Segons
92

el tipus de dode Zener que utilitzem, aquest oferir una tensi o una altra
que vindr indicada a lexterior.
Fig. 95: Circuit regulador de tensi amb Zener
La tensi V
2
a les patilles del dode Zener romandr molt constant i
independent del corrent I
Z
que el travessa i de les variacions que es
produeixin en la tensi V
s
.
2.5.3 Dode LED
Un dode LED (de l'angls Light Emitting Diode) s un dode que emet llum
quan est polaritzat directament. La llum que emet s monocromtica, s a
dir, dun color pur. Per aquest motiu es pot afirmar que no s possible
fabricar un dode que proporcioni tot sol llum blanca, ja que la llum blanca
s la suma de tots els colors de l'espectre des del violeta fins al vermell.
Tanmateix, es pot fabricar un encapsulat amb tres dodes, un de verd, un
altre de blau i un tercer vermell, tres en un, de manera que sembli un sol
dode LED que emet llum blanca, per no s realment aix. s un tres en un.
La varietat de colors va des de la llum ultraviolada fins a l'infraroig.
Fig. 96: Smbol dun dode LED
2.5.4 Dode varicap
El dode varicap s un dode polaritzat inversament que proporciona una
capacitat variable que disminueix en augmentar la tensi. Amb laugment de
la tensi, augmenta la zona de la uni del dode PN sense portadors i aix fa
que sigui com allunyar les armadures d'un condensador i disminueix la seva
capacitat. s, per tant, un condensador controlable per tensi, que s'utilitza
molt en parallel amb un circuit oscillant per variar la freqncia d'un OFV en
un transmissor de FM.
93

Fig. 97: Smbol dun dode varicap

2.5.5 Tensi inversa i fugues de corrent
En aplicar una tensi inversa a un dode, idealment no hauria de circular
cap corrent des del ctode cap a l'node. En la realitat, lideal mai es
compleix, perqu sempre difereix tot una mica del mn teric. Un dode no
ha de ser menys. En aplicar una tensi inversa a un dode real, circula un
petitssim corrent de prdues anomenat corrent de fuga. Aquest corrent s
de l'ordre d'uns microamperes, per pot augmentar rpidament amb la
temperatura si el dode s'escalfa excessivament.
2.6 Transistors
Un transistor s un dispositiu format per tres capes de semiconductors, dos
de tipus N i una de tipus P (NPN) o viceversa (PNP).
Un transistor t tres terminals i la seva principal caracterstica s que es pot
regular la intensitat que circula de lemissor al collector, utilitzant el tercer
terminal, la base.
El transistor bipolar t un guany de corrent i, grcies a aix, es pot utilitzar
com a amplificador. A ms, es pot emprar com a oscillador, com a
interruptor electrnic i en moltes altres aplicacions.
A ms, existeixen dues famlies principals de transistors. Els transistors
bipolars o d'uni o BJT (de l'angls Bi Junction Transistor) i els transistors
d'efecte de camp o FET (de l'angls Field Effect Transistor)
2.6.1 Transistors duni PNP i NPN
Un transistor sigui del tipus que sigui t tres terminals anomenats base,
collector i emissor. Cada terminal est connectat a una capa de
semiconductor tipus N o tipus P.
Un transistor PNP s una mena dentrep de N, s a dir, est format per
dues capes P separades per una N, mentre que un transistor NPN est
format per dues capes tipus N separades per una de tipus P.
94

Fig. 98: Estructura de transistors NPN i PNP

Els transistors NPN funcionen amb tensions positives, tant a la base com al
collector, i lemissor connectat al negatiu, mentre que els PNP funcionen
amb tensions negatives a la base i al collector, i lemissor es connecta al
positiu. Fixem-nos en el fet que la P central del NPN indica que funciona
amb tensions positives i la N central del PNP indica tensions negatives.
2.6.2 Factor d'amplificaci
El factor d'amplificaci s el guany de corrent que hem aconseguit. Es
calcula mesurant lincrement de corrent que tenim al collector i dividint-lo
per lincrement de corrent que hem introdut a la base. Es designa amb la
lletra grega Beta (). Superat un petit corrent inicial, aquest guany s
aproximadament molt similar a la relaci entre els corrents del collector i
de la base.
= Ic / Ib Ic / Ib
Aquest factor damplificaci pot variar entre 10 i 20 per a transistors de
potencia i assolir valors inferiors a 200 per a transistors que maneguen
senyals petits.

(*) Fig. 99: Guany de corrent dun transistor NPN

95

2.6.3 Transistors d'efecte de camp
Es coneixen com a transistors d'efecte de camp FET (de l'angls Field Effect
Transistor) perqu el control del corrent que passa pel transistor FET es
realitza per mitj del camp elctric d'un dode polaritzat inversament que es
colloca en el centre d'una barra de semiconductor N o P.
Els transistors FET o d'efecte de camp no amplifiquen realment el corrent
com els transistors d'uni, sin que controlen el corrent que circula entre
dos terminals (el drenador o drain i la font o source) per mitja de la tensi
aplicada al dode de control o gate. Aquesta s la principal diferncia
respecte als transistors duni BJT o bipolars.
Els seus tres terminals reben el nom de porta (en angls gate) que s el
terminal equivalent a la base dels bipolars. I els altres dos terminals sn el
drenador (en angls drain) i la font (en angls source).
(*) Fig. 100: Estructura dun transistor JFET
El transistor FET es comporta com un controlador per tensi on el voltatge
aplicat a la porta permet que el corrent flueixi o no entre el drenador i la
font, que s una barra de semiconductor de tipus oposat al de la porta.
La porta forma un dode PN o NP amb el semiconductor de la barra, els
extrems de la qual sn la font i el drenador, dode que es polaritza
inversament i que es buida ms o menys de portadors, augmentant ms o
menys la tensi inversa del dode. D'aquesta manera, el corrent entre
drenador i font varia seguint les variacions de la tensi de comandament del
dode de la porta o gate.
En resum, la conducci dels FET no ve determinada pel corrent d'entrada
com en un transistor bipolar, sin per la tensi inversa aplicada a l'entrada
del dode de la porta.
Com en el transistor bipolar, existeixen dos tipus de transistor FET: el de
canal N i el de canal P. El ms utilitzat s el del canal P, doncs s mes fcil
96

d'usar en circuits amb negatiu a massa i polaritzats amb tensions positives
tant al drenador com a la porta.

Fig. 101: Smbols del transistor JFET de canal N i de canal P

2.6.4 Transistors MOS-FET i IG-FET
Sn transistors de funcionament molt similar als JFET anteriorment descrits
i es distingeixen estructuralment en el fet que la porta de control (gate), en
lloc de ser un dode polaritzat inversament, s simplement un condensador,
la crrega del qual augmenta o disminueix la presncia de crregues en el
semiconductor i, per tant, la seva conducci.
Tenen el gran avantatge que la seva impedncia d'entrada a la porta de
control s molt ms elevada i, per tant, permeten la realitzaci
d'amplificadors de potncia amb molt ms guany.
El nom MOSFET procedeix de Metal Oxyde Field Effect Transistor, donat que
la capacitat de la porta es realitza amb una capa d'alumini allada del
semiconductor per una capa d'xid del propi alumini que fa de dielctric.
L'expressi IGFET procedeix d'Insulated-Gate Field Effect Transistor i
designa aquells transistors MOSFET que utilitzen un dielctric que no s un
xid metllic per a la porta de control, per el seu funcionament s
totalment similar a l'anterior.
97

Fig. 102: Smbols dels transistors MOSFET i IGFET
Actualment, els transistors MOSFET sn els ms utilitzats en l'electrnica
moderna i cal dir tamb que sn les unitats bsiques amb les quals
funcionen els circuits integrats que omplen les plaques de circuits impresos
de tots els productes electrnics moderns.
2.6.5 Circuits amb transistors bipolars
Existeixen tres configuracions bsiques per utilitzar un transistor bipolar
com a amplificador: emissor com, base com i collector com (tamb
anomenat seguidor d'emissor) i els descriurem a continuaci.
2.6.5.1 Muntatge en emissor com
Al muntatge en emissor com, l'entrada s'aplica al dode base-emissor i la
sortida es treu entre el collector i l'emissor. T guany de tensi i de corrent
i, en conseqncia, t un bon guany de potncia. La seva impedncia
d'entrada s mitjana-alta i la impedncia de sortida s alta. s el tipus de
muntatge que ms s'utilitza com a amplificador de potncia.

Fig. 103: Transistor en muntatge en emissor com
2.6.5.2 Muntatge en base comuna
98

Al circuit en base comuna, l'entrada s aplicada al dode base-emissor amb
la base a massa i la sortida es treu entre el collector i la base. Amb aquesta
configuraci, obtenim guany de tensi, per no de corrent. Aquesta
configuraci aporta una baixa impedncia dentrada i una alta impedncia
de sortida i s'utilitza com a adaptador d'impedncies, quan interessa elevar-
la, la qual cosa no s gaire freqent.

Fig. 104: Transistor en muntatge en base comuna
2.6.5.3 Muntatge en collector com
Al muntatge en collector com, l'entrada del senyal s'aplica a la base i la
sortida es treu per l'emissor. Sanomena tamb circuit seguidor per
emissor, ja que la tensi de l'emissor segueix exactament la de la base,
per controlant un corrent ms gran. T un alt guany de corrent, per el
guany de tensi s aproximadament 1, s a dir, no amplifica la tensi. En
aquest circuit tenim una alta impedncia d'entrada, per una baixa
impedncia de sortida. Tamb s'utilitza nicament com a adaptador
d'impedncies.

Fig. 105: Transistor en muntatge en collector com
99

2.6.6 Polaritzaci de transistors bipolars
Quan els transistors s'escalfen pel pas dels corrents, tenen tendncia a
augmentar la seva agitaci trmica i a augmentar el nombre d'electrons
lliures capaos de transportar-la, per la qual cosa tendeixen fcilment a
variar el seu punt de funcionament, el que ens obliga a buscar formes de
polaritzar-los que mantinguin el seu funcionament en el punt en qu ens
interessa d'una forma estable. Per aquest motiu sn necessries tcniques
d'estabilitzaci.
2.6.6.1 Polaritzaci per resistncia a la base
Aquest sistema de polaritzaci s molt poc estable i es calcula tenint en
compte que la tensi entre base i emissor s solament de 0,7 volts en els
transistors de silici, tensi que hem de descomptar de la font Vcc per
calcular el corrent de base Ib que ens proporcionar el punt de
funcionament desitjat amb la corresponent Ic prevista al collector.
(*) Fig. 106: Polaritzaci per resistncia a la base

2.6.6.2 Polaritzaci per resistncia entre collector i base
Aquesta s una forma d'estabilitzar el funcionament del transistor, de
manera que si per escalfament augmenta el corrent del collector Ic,
automticament es reduir la tensi del collector i, en conseqncia, la
tensi i el corrent a la base, de manera que el transistor sautoregular en
un punt estable. Seria perfecte si no fos perqu es produeix una
realimentaci negativa del collector a la base que limita l'amplificaci que
podem aconseguir.
100


(*) Fig. 107: Estabilitzaci per resistncia entre
collector i base

2.6.6.3 Polaritzaci per divisor de tensi a la base

(*) Fig. 108: Estabilitzaci per divisor de tensi
Per aconseguir una estabilitat ms gran del punt de funcionament del circuit
amb transistor en muntatge base a massa, es polaritza la base amb un
divisor de tensi que mantingui el ms estable possible la tensi i corrent I
B

a la base, tenint en compte que la tensi entre la base i l'emissor es mant
sempre al voltant de 0,7 volts per als transistors de silici.
2.7 La vlvula electrnica
La vlvula electrnica trode o tub de buit va ser inventada per Lee de
Forest i es basa en lemissi delectrons per un filament incandescent o un
ctode k escalfat pel filament, electrons que sn atrets cap a una placa o
node a i el cam dels quals s interceptat per una reixeta de control amb
tensi negativa g que controla el pas d'aquests electrons en major o menor
quantitat cap a l'node com una aixeta daigua.
101


(*) Fig. 109: Vlvula trode amb tres elctrodes

2.7.1 La vlvula com a amplificador

(*) Fig. 110: La vlvula com a amplificador
La tensi alterna a amplificar s'aplica a la reixeta de control de les vlvules
per mitj d'un condensador de pas, de manera que la tensi alterna se
superposa a una tensi contnua negativa que polaritza la reixeta. Aquesta
reixeta s la que controla el corrent I
a
entre lnode i el ctode en el circuit
de placa i ens proporciona una tensi amplificada per la vlvula sobre la
crrega, en aquest cas un acoblador en PI que adapta la impedncia a la
duna antena.
Les vlvules de lamplificador lineal de la illustraci sn vlvules ttrodes
les quals, a ms dels tres elctrodes dun trode (ctode, node i reixeta de
control), tenen un quart elctrode: una reixeta addicional (la reixeta
pantalla) acceleradora dels electrons per millorar el seu guany i disminuir la
capacitat entre node i reixeta.
102

TEMA 3: CIRCUITS
3.1 Combinaci de components
L'objectiu d'aquest apartat s assolir un nivell de coneixement suficient com
per poder identificar la utilitat d'un circuit en concret, sense haver
d'analitzar-lo punt per punt, ni haver d'estudiar el comportament de cada
element en profunditat. En acabar aquest tema, s'hauria de ser capa de
donar una ullada a un circuit i obtenir una idea de quina s la seva funci
sense haver utilitzat ni una frmula, ni un sol clcul.
3.1.1 Circuits en srie i en parallel de resistncies,
bobines, condensadors, transformadors i dodes
En el tema anterior ja hem analitzat aquests components individualment.
Ara analitzarem com es comporten si estan junts en un mateix circuit.
3.1.1.1 Circuit amb bobina i resistncia en srie
Un circuit amb una bobina provoca que la corba del corrent altern retardi la
seva fase, en relaci amb la corba de la tensi, en 90, per, en canvi, si
fos una resistncia, deixaria passar un corrent que sempre estaria en fase
amb la tensi, s a dir, polsant alhora. Llavors, qu passa si es combinen
ambds elements en srie? El resultat d'aquesta combinaci s el predomini
de la inductncia de la bobina, per el corrent no arriba a retardar-se els
90 respecte a la tensi, a causa del comportament lineal de la resistncia.
Existir un retard, per ser menor de 90.
La impedncia resultant d'aquest circuit s complexa i est formada per una
part de resistncia real, aportada per la resistncia R, i una part imaginria,
la reactncia inductiva, aportada per la bobina, de manera que la
impedncia total s una suma complexa Z = R + jXL. L'operador "j" s el
que indica que no s una suma normal, sin una suma vectorial. La caiguda
de tensi total del circuit s la suma de les caigudes de tensi a cada un
dels elements.

(*) Fig. 111: Suma vectorial de tensions
resultants de la reactncia inductiva i la resistncia
103

3.1.1.2 Circuit amb condensador i resistncia en srie
En aquest circuit hi ha un comportament al pas del corrent altern anleg al
de la bobina amb resistncia en srie, llevat que en aquest circuit el
condensador, fins i tot quan predomina la seva reactncia capacitiva sobre
la resistncia, provoca un retard de la tensi respecte al corrent, de manera
que entre ambds apareix una diferncia de fase que mai no arribar als
90 a causa de la resistncia.
En aquest circuit la impedncia resultant Z s tamb la suma complexa de
la resistncia R i de la reactncia Xc de cada un dels elements, i la caiguda
de tensi s la suma de la caiguda de tensi en cada element per separat.
Z = R + jXC
Fig. 112: Resistncia i condensador en srie
3.1.1.3 Circuit amb condensador, bobina i resistncia en srie
En aquest circuit tenim el comportament resistiu lineal de la resistncia i, a
ms, les reactncies inductiva i capacitiva de sentit oposat que aporten la
bobina i el condensador. Aquests dos ltims elements aporten reactncies
de signe contrari, s a dir, positiva la X
L
i negativa la X
C
respectivament.
Z = R + X
L
+Xc (Si en un moment donat X
C
= -X
L
, llavors Z = R)
En un circuit amb aquests tres elements, la bobina i el condensador, a una
freqncia determinada, aportaran la mateixa reactncia, per de signe
oposat i, en ser oposades, s'anullaran mtuament entre si i quedar noms
el valor resistiu de la resistncia de manera que es produeix un fenomen
anomenat ressonncia. Si la bobina o el condensador aporten ms
reactncia l'un que l'altre, el circuit tindr un comportament inductiu o
capacitiu respectivament.
104

(*) Fig. 113: Circuit srie L, C i R (*) Fig. 114: X
C
soposa a X
L

En el cas que acabem desmentar, en el qual l'aportament de reactncies s
d'igual magnitud i signe oposat, hem comentat que es compensa la
reactncia de la bobina amb la del condensador. A aquest esdeveniment se
lanomena ressonncia. I intutivament podem veure que, siguin quins
siguin els valors d'inductncia i de capacitat d'aquests elements, en variar la
reactncia de cada un d'ells d'una manera oposada en funci de la
freqncia, sempre existir una freqncia determinada per a la qual
s'igualaran les magnituds dambdues reactncies i es compensaran. Aquesta
freqncia rep el nom de freqncia de ressonncia f
0
del circuit LC.

(*) Fig. 115: A una determinada freqncia f
0
, es compleix X
L
= -X
C

La freqncia de ressonncia s aquella a la qual X
L
= -X
C
: f
0
=1/(2 LC)
105

3.1.1.4 Circuit amb bobina i resistncia en parallel
El comportament d'aquest circuit en corrent altern, pel que fa a
desfasament de la tensi respecte al corrent, s idntic a la seva versi en
srie. La diferncia aqu s que la tensi present s noms la tensi que
aporta la font i el corrent s la suma dels corrents en les dues branques.
Si la reactncia de la bobina s ms gran que la resistncia, el
comportament general del circuit s resistiu, ja que la major part del
corrent circular per la resistncia i, per tant, el corrent resultant retardar
molt poc respecte a la tensi.
Si la reactncia inductiva s menor que la resistncia, la major part del
corrent circular per la bobina i el carcter predominant del circuit ser
inductiu, perqu el corrent resultant de la suma de corrents es veur molt
retardat respecte a la tensi.
Fig. 116: R i L en parallel
3.1.1.5 Circuit amb condensador i resistncia en parallel
El comportament d'aquest circuit pel que fa a les fases del corrent i la tensi
s el mateix que en el circuit condensador i resistncia en srie. I les
diferncies entre la versi srie i la versi en parallel sn les mateixes que
en el cas de bobina i resistncia. Aqu el corrent es divideix per les dues
branques i, en conseqncia, si circula ms corrent per la branca del
condensador a causa de la menor reactncia del condensador, el
comportament ser predominantment capacitiu. Si la major part del corrent
circula a travs de la resistncia, el comportament ser predominantment
resistiu.

Fig. 117: R i C en parallel
106

3.1.1.6 Circuit amb condensador, bobina i resistncia en
parallel
En aquest circuit hi ha el mateix fenomen de freqncia de ressonncia que
en la seva versi srie, llevat que en aquest cas, en estar tots els
components en parallel, quan les reactncies del condensador i de la
bobina s'anullen, aix equival a que no deixin passar corrent pels elements
reactius, de manera que queda noms la resistncia que permet que circuli
el corrent. Aix s'aprecia que, a la freqncia de ressonncia, la impedncia
del circuit ser mxima i purament real (noms la resistncia en parallel),
just l'oposat del cas del circuit srie, on tot i ser tamb la resistncia
purament real en ressonncia, la impedncia resultant era mnima.
Fora de la freqncia de ressonncia, el corrent que circuli a travs del
circuit travessar la bobina o el condensador en quantitat major o menor,
depenent de les reactncies de cada element. Com a la resta de circuits,
quan la major part del corrent circuli a travs del condensador, el carcter
del circuit ser predominantment capacitiu i, quan circuli a travs de la
bobina, ser inductiu.
La frmula per al clcul de la freqncia de ressonncia s la mateixa: f
0
=
1/ 2(LC)
(*) Fig. 118: Ressonncia R, L i C en parallel

3.1.2 Comportament de resistncies, condensadors i
bobines reals en altes freqncies
Al tema 2 ja vam veure aquests elements, per ara parlarem de les seves
capacitats i inductncies parsites. Aquestes sn les causants que un
component no treballi com hauria de fer-ho idealment a partir d'una
freqncia determinada.
Una resistncia t un comportament totalment fidel a l'esperat si la
sotmetem a un corrent continu, per, en canvi, si la sotmetem a un corrent
107

altern, per culpa de l'efecte pellicular o skin, en disminuir la seva secci
conductora til, la seva resistncia augmentar amb la freqncia. D'altra
banda, les patilles de la resistncia tenen una longitud que comenar a ser
notable a determinades freqncies i es comportar com una inductncia. Si
a ms s una resistncia bobinada, lenrotllament presentar una
inductncia parsita que provocar un comportament inductiu en srie,
augmentant aix molt la seva impedncia a altes freqncies.
Per altra banda, una bobina presenta entre les seves espires una
determinada capacitat parsita que provocar que, en augmentar la
freqncia i arribar a freqncies molt elevades, la bobina es comporti fins i
tot com un condensador i aix disminuir sensiblement la seva impedncia.
El condensador tamb presenta una inductncia inductiva parsita aportada
per la longitud dels seus terminals (les patilles) i per la seva estructura
interna, depenent de la seva fabricaci. Aquesta inductncia provocar un
comportament inductiu del condensador en augmentar la freqncia, la qual
cosa augmentar tamb la seva impedncia, precisament el comportament
contrari del que hauria de tenir.
3.2 Filtres
Els filtres sn agrupacions d'elements passius o actius que permeten
seleccionar o separar senyals de diferents freqncies.
La funci fonamental d'un filtre s eliminar o atenuar una srie de
freqncies determinades, deixant passar a travs del mateix altres
freqncies d'inters. Per aix s'utilitzen components reactius, com els
condensadors i les bobines, i s'evita l's de resistncies, les quals no poden
discernir entre una freqncia o una altra i es comportarien de la mateixa
manera davant de diferents senyals, introduint principalment prdues.
3.2.1 Circuit ressonant en srie i en parallel.
Impedncia. Caracterstica en freqncia. Freqncia
ressonant. Factor de qualitat d'un circuit sintonitzat
El gran avantatge dels condensadors i les bobines s que la seva reactncia
depn de la freqncia de treball. Amb una combinaci determinada
d'aquests elements, podem crear un "cam" d'impedncia molt alta per a
una freqncia determinada o, a la inversa, una impedncia molt baixa per
a una altra freqncia, amb la qual cosa aconseguim que un senyal travessi
el circuit gaireb sense atenuaci i d'altres quedin molt atenuats. Aquest s
el principi que ens permet seleccionar determinades freqncies i permet la
realitzaci de tot tipus de filtres ms complexos que les seleccionin millor.
Com la reactncia d'una bobina augmenta amb la freqncia (XL =2fL) i,
en canvi, la reactncia capacitiva disminueix amb la freqncia (XC =1/
2fC), hi ha una sola freqncia fr en qu les dues corbes es creuen i es
produeix XL = XC i, per tant, 2frL = 1/2 frC. Resolent l'equaci,
descobrim que aquest fenomen es produeix noms a aquella que
anomenem freqncia de ressonncia:
108

X
L
= 2 f
0
L = 1/2 f
0
C = X
C
per

tant es dedueix que: fr =1/2 (LC)
Un circuit ressonant en srie t una impedncia gaireb nulla per a la
freqncia a qu ressona i, en canvi, un circuit ressonant en parallel t una
impedncia molt alta a la freqncia de ressonncia. Amb aquesta propietat
es poden crear filtres per seleccionar freqncies molt fcilment.
Com veiem a l'exemple segent, tenim un circuit ressonant en srie format
per una bobina de 1mH i un condensador de 1nF. Ambds ressonen a una
freqncia de 150 kHz i, com estan en srie, presentaran una impedncia
molt baixa a aquesta freqncia. En canvi, a una freqncia de, per
exemple, 10 MHz, el condensador presentar una reactncia
d'aproximadament -15 j ohms, per la bobina presentar una reactncia de
60.000 j ohms, per la qual cosa impedir el pas d'aquest senyal de 10 MHz.
Fig. 119: Filtre amb un circuit ressonant srie L-C
Si la disposici s d'un circuit ressonant en parallel, a la freqncia de
ressonncia presentaran una impedncia molt alta permetent el pas del
senyal ressonant (150 kHz). En canvi, per al senyal de 10 MHz, el
condensador presentar els -15 j ohms calculats anteriorment, per la qual
cosa deriva a massa a travs del mateix el senyal de 10 MHz. En aquest
exemple, el senyal, en passar a travs del condensador, es deriva cap a
massa i aix l'eliminem i noms queda la de 150 kHz que troba una
impedncia molt alta.
Fig. 120: Filtre amb un circuit ressonant en parallel L-C
109

Una combinaci d'ambds circuits, srie i parallel, provocar un
comportament global encara millor.
El factor de qualitat Q d'un circuit ressonant ve determinat per la resistncia
hmica de prdues de la bobina, ja que el condensador no t quasi prdues.
Es defineix la qualitat Q com la relaci entre la reactncia inductiva de la
bobina a aquesta freqncia dividida per la resistncia hmica del fil de la
bobina: Q = XL/r.

Fig. 121: Factor de qualitat Q i ample de banda
En aquesta frmula es pot observar que com menor sigui la resistncia
interna r de la bobina, ms gran ser el factor de qualitat Q del circuit
ressonant, ja sigui srie o parallel, ja que en ambds casos es determina la
qualitat del circuit ressonant de la mateixa manera.
3.2.2 Ample de banda
L'ample de banda d'un filtre o d'un circuit ressonant es defineix com la
diferncia en hertzs de les dues freqncies de tall a les quals passa la
meitat de la potncia (-3 dB). A la freqncia de ressonncia del circuit, es
tenen noms les anomenades prdues d'inserci, prdues que idealment
haurien de ser nulles, ja que no interessa que el senyal d'inters sofreixi
cap prdua. Fixat aquest punt de pas mxim, en el qual la freqncia
experimenta la menor atenuaci, es busquen les freqncies superior i
inferior en les quals el senyal ser atenuat, deixant noms la meitat de la
seva potncia (-3 dB). Aquests dos punts sn anomenats les freqncies de
tall, i determinen l'ample de banda d'un filtre. Grficament es veur millor:
110


Fig. 122: Ample de banda dun filtre
Exactament es busquen, en un eix de freqncies, els punts f1 i f2 on ja es
perden -3 dB en comparaci amb el punt mxim, prdua que s exactament
la meitat de la potncia. L'ample de banda ser la diferncia entre ambdues
freqncies: BW = f
1
- f
2

L'ample de banda ve normalment determinat pel factor de qualitat del
circuit ressonant: BW = f
2
- f
1
= f
o
/Q
Com ms elevat sigui el Q del circuit, ms estreta ser la corba de
ressonncia i, a la inversa, com menor sigui el Q del circuit ressonant, ms
ampla ser la corba de ressonncia i l'ample de banda passant.
3.2.3 Filtre passabanda
Un filtre passabanda s aquell que afavoreix una banda de freqncies al
voltant d'una freqncia central ressonant i t unes freqncies de tall tant
superior com inferior, exactament com el de la figura anterior. Qualsevol
senyal de freqncia superior o inferior a les freqncies de tall ser molt
ms atenuat.
Fig. 123: Filtre passabanda
111

3.2.4 Filtre passabaix
Un filtre passabaix s aquell que deixa passar totes les freqncies des de
la f = 0 Hz fins una freqncia de tall superior de potncia meitat i, a partir
d'aquesta, les atenua molt ms.

(*) Fig. 124: Filtre passabaix i corba de resposta

3.2.5 Filtre passaalt
Un filtre passaalt s aquell que atenua totes les freqncies que es troben
per sota de la seva freqncia de tall de potncia meitat i, a partir
d'aquesta, les deixa passar sense atenuaci.
112


(*) Fig. 125: Filtre passaalt i corba de resposta
3.2.6 Filtre de rebuig de banda
El filtre de rebuig de banda s el contrari del filtre passa banda, doncs evita
el pas d'unes determinades freqncies, permetent el pas de tot la resta. El
seu ample de banda est tamb limitat per les freqncies de tall de +3 dB
en comparaci amb la mxima atenuaci central.

Fig. 126: Filtre de rebuig de banda
113

3.2.7 Filtres en PI i en T
Sanomena filtre en Pi a aquell que t dos elements en parallel i un altre al
mig en srie, de manera que s'assembla a la lletra grega PI () i t les
propietats de filtre passabaix o passaalt, segons siguin els elements que el
formin.
s molt utilitzat tamb en l'adaptaci d'impedncies i en l'atenuaci
d'harmnics, per als quals t una gran atenuaci per sobre de la freqncia
de tall.

(*) Fig. 127: Filtres passaalt en T i en PI

En canvi, un filtre en T s aquell que t dos elements en srie i un en
parallel disposats de manera que formen una lletra T. T les propietats
dun filtre passaalt.
3.2.8 Filtre de cristall de quars
Aquest s un filtre de molta qualitat, ja que el quars s un material
ressonant piezoelctric que vibra a una determinada freqncia en funci de
com hagi estat tallat.
(*) Fig. 128: Efecte piezoelctric
114

En un filtre, un cristall de quars pot comportar-se com una bobina, un
circuit obert o un curt circuit en funci de la freqncia que el travessi, de
manera que, substituint una bobina per un cristall de quars, aconseguim un
comportament de bobina noms a la freqncia que ens interessa, de
manera que aix es poden crear filtres d'un ample de banda molt estret.

(*) Fig. 129: Filtre passabanda amb cristalls de quars
Un cristall de quars pot modelar-se com una branca RLC (resistncia,
bobina condensador en srie) tot en parallel amb un condensador. De
manera que existiran dues freqncies de ressonncia per al cristall, una
quan la branca srie RLC ressoni, tenint aix impedncia mnima, i una
segona ressonncia, anomenada ressonncia en parallel, que s quan la
branca RLC ressona amb el condensador en parallel, oferint aix en conjunt
una impedncia molt alta. Entre aquestes dues freqncies, ressonncia
srie i ressonncia parallel, el cristall t un comportament inductiu.
El model equivalent dun cristall de quars s el segent:

Fig. 130: Circuit equivalent dun cristall de quars
El Q d'un cristall de quars s molt ms elevat que el de qualsevol
condensador o bobina, de manera que li permet ser utilitzat en filtres
passabanda de gran qualitat.
3.2.9 Filtres digitals
Un filtre digital s un concepte totalment diferent. Un senyal analgic s
digitalitzat i es converteix en un munt d'uns i zeros. Una vegada s'ha
digitalitzat el senyal, s processat per un ordinador, que, mitjanant un
software, filtrar el senyal. Una vegada acabat el procs, es convertir
novament de digital a analgic i el procs haur finalitzat. Aix ofereix molts
avantatges, ja que permet fer filtrats summament selectius sense estar
115

limitat per un comportament molt allunyat de l'ideal del hardware, realitzat
a base de bobines i condensadors, sin que tot es basa en la potncia de
clcul del software.

Fig. 131: Esquema de blocs dun filtre digital
3.3 Fonts d'alimentaci
Una font d'alimentaci s un dispositiu que converteix el corrent de la xarxa
elctrica en corrent continu, que s el que necessiten els amplificadors i
altres circuits electrnics per a funcionar.
Existeixen diversos tipus de fonts d'alimentaci. Segons el seu disseny
trobem:
Les lineals, que treballen en rgim lineal.
Les commutades, que treballen en rgim de commutaci a freqncies ms
elevades que les de la xarxa elctrica.
Segons la seva tensi de sortida, es classifiquen en:
Les de tensi fixa, que proporcionen sempre la mateixa tensi contnua.
Les de tensi ajustable, que proporcionen una tensi contnua la magnitud
de la qual pot ser modificada.
Les que tenen una nica sortida.
Les que tenen diverses sortides, unes independents de les altres.
En general les fonts d'alimentaci lineals i no commutades consten de tres
elements bsics:
El primer element s un transformador, que baixa la tensi de la xarxa
elctrica a una tensi adequada per convertir-la en contnua.
El segon element s un rectificador, que s l'encarregat de transformar la
tensi alterna en tensi contnua.
El tercer element s un filtre passabaix, que acaba de polir el senyal continu
per deixar-lo completament net d'impureses com l'arrissada, que sn
116

petites oscillacions en la tensi contnua. D'aquesta manera s'aconsegueix
un nivell estable de tensi contnua.
Les fonts d'alimentaci commutades, que funcionen a freqncies superiors
a les de la xarxa elctrica, utilitzen transformadors i inductncies amb nuclis
de ferrita ms lleugers que els transformadors clssics i permeten disminuir
la seva mida i pes considerablement.
3.3.1 Circuits de rectificaci
Un rectificador t com a missi convertir la tensi alterna en contnua i per
a aquest fi el ms com s usar dodes, ja que aquests elements, tal com
hem vist anteriorment, noms permeten passar el corrent en un sentit i, al
contrari, impedeixen que circuli el corrent en sentit invers. D'aquesta
manera es poden eliminar els semicicles negatius de tensi i quedar-se amb
els semicicles positius, de manera que desprs noms sigui necessari un
filtrat capacitiu per acabar dobtenir una tensi prcticament contnua.
A continuaci, veurem com funcionen els diferents tipus de rectificadors.
3.3.1.1 Rectificador de mitja ona
El rectificador de mitja ona est format per un nic dode i permet passar
els semicicles positius procedents del transformador. Aquests semicicles
positius seran filtrats posteriorment. Un esquema s el segent:

Fig. 132: Rectificaci de mitja ona Fig. 133: Mitja ona rectificada
Tal com s'observa a la figura, el senyal, desprs de passar a travs del
condensador que fa de filtre, t una forma de senyal ms continu. El senyal
no s perfecte, ja que un sol condensador no s un gran filtre.
3.3.1.2 Rectificador dona completa
El rectificador d'ona completa s molt semblant al de mitja ona llevat que,
en comptes de desaprofitar el semicicle negatiu, li canvia la polaritat. Tenim
a la sortida els dos semicicles del senyal d'entrada, per els dos amb la
mateixa polaritat. Vegem un exemple grfic.
117

Fig. 134: Rectificador dona completa Fig. 135: Ona completa rectificada
En aquest exemple s'ha obviat el condensador de filtre, ja que no fa al cas
per veure la diferncia. S'observa clarament que l'ona d'entrada s a la
sortida en la seva totalitat, per amb una nica polaritat. El gran avantatge
s que, en travessar el filtre de sortida, el senyal continu ser de major
qualitat i costar menys filtrar-lo.
El funcionament s ben simple: el dode D2 s'encarrega de conduir el
semicicle negatiu a la crrega durant el perode en qu no existeix semicicle
positiu. Per a aix s necessari un doble transformador, en el qual pren com
a negatiu de referncia una presa a la meitat del secundari del
transformador, tal com es pot observar de manera molt clara a la figura.
3.3.1.3 Rectificador en pont de dodes
El rectificador en pont de dodes s un rectificador d'ona completa en el qual
la diferncia s que fa servir un transformador sense la presa intermdia.
L'esquema s el segent:

Fig. 136: Rectificador en pont de dodes
En aquest cas, sempre hi ha dos dodes conduint el corrent cap a la crrega,
sigui quin sigui el semicicle d'entrada. Per dir-ho d'una altra manera, sigui
quina sigui la polaritat del corrent d'entrada, el seu nic cam cap al negatiu
s passar a travs de la crrega, mai no trobar un cam directe cap al
118

negatiu que no sigui passant a travs de la crrega de sortida. La forma
d'ona s la mateixa que en un rectificador d'ona completa.
3.3.2 Circuits de filtratge
Podrem descriure els condensadors de filtre com acumuladors de crrega
durant la pujada de cada semicicle cap al mxim que es descarreguen i
proporcionen corrent quan cada semicicle decreix passat el mxim.

(*) Fig. 137: Filtratge del senyal rectificat
Per en termes ms tcnics, podem afirmar que els filtres que es colloquen
desprs del rectificador serveixen per eliminar els components residuals
intermitents del corrent altern que persisteixen sobreposats al corrent
continu rectificat. Els filtres usats sn els que hem vist en el tema anterior,
filtres a base de bobines i condensadors que deriven cap a massa el
component altern i noms deixen passar el component continu, s a dir,
filtres passabaix.
3.3.3 Circuits estabilitzadors de tensi a les fonts de
baix voltatge
A causa de les pertorbacions incontrolables que poden aparixer, com per
exemple, les variacions en el senyal d'entrada, o variacions de la
temperatura o fins i tot variacions del circuit de crrega, totes elles
incontrolables per la font d'alimentaci, ens veiem obligats a implementar
algun sistema que permeti obtenir una tensi contnua que sigui el ms
estable possible malgrat tals pertorbacions.
Si la font ha de subministrar corrents petits amb una tensi molt estable,
normalment s'utilitza un dode Zener, que consisteix en un dode polaritzat
inversament que, encara aix, condueix en estat d'allau, per la seva tensi
als borns roman constant en un ampli marge de corrents, i aix
s'aconsegueix l'estabilitat de tensi tan desitjada. Aquest dode Zener
noms permet estabilitzar tensions per a dispositius de molt poc consum.
119


(*) Fig. 138: Estabilitzador de tensi amb dode Zener

Per a corrents ms grans, hi ha la possibilitat daugmentar lamperatge per
mitj dun transistor de pas estabilitzat per un dode Zener, per
generalment ser millor utilitzar fonts regulades dinmicament. Aquestes
fonts aconsegueixen l'estabilitat de la tensi per mitj d'un integrat
regulador de tensi, s a dir, per mitj d'una realimentaci que compara
constantment la tensi de sortida amb una tensi d'una referncia, i
modifica constantment la conducci del regulador per adaptar-se a les
variacions de consum, de manera que a la sortida sempre sobtingui una
tensi de sortida amb el valor ms constant possible.


(*) Fig. 139: Estabilitzaci amb
transistor en srie i dode Zener
(*) Fig. 140: Estabilitzaci per mitj dun
circuit integrat
3.3.4 Fonts d'alimentaci commutades, allament i
compatibilitat electromagntica
Una font commutada transforma energia elctrica mitjanant transistors de
commutaci. Les fonts commutades utilitzen transistors que es commuten
(canvien d'estat) activament a altes freqncies (20-100 Kilohertzs
tpicament) passant de lestat de tall (circuit obert) al de saturaci
(conducci). La forma d'ona quadrada resultant s aplicada a inductncies o
a transformadors amb diverses sortides per obtenir diferents voltatges de
corrent altern (C.A.), que desprs sn rectificats, com ja hem vist abans, i
filtrats per obtenir diversos voltatges de sortida de corrent continu.
120


Fig. 141: Font dalimentaci commutada
En les fonts commutades, la regulaci dinmica de la tensi de sortida
tamb es realitza comprovant aquesta tensi i realitzant una autoregulaci
per mitj d'una realimentaci que fins i tot arriba a variar els temps de
commutaci i conversi de la C.A. a C.C.
Els avantatges d'aquest mtode sn que permet una mida ms petita i un
menor pes del nucli del transformador, grcies a que utilitza una freqncia
d'operaci molt ms elevada que els 50 Hz del corrent altern, i aix es pot
obtenir una major eficincia i, per tant, un escalfament menor.
Els desavantatges comparats amb les fonts d'alimentaci lineals sn que
sn ms complexes i generen molt soroll elctric d'alta freqncia que s'ha
de filtrar acuradament de manera que sigui minimitzat i no causi
interferncies a equips prxims a aquestes fonts. S'ha d'exigir sempre que a
les carcasses hi figurin les lletres CE que confirmen que compleixen les
especificacions de la Uni Europea sobre compatibilitat electromagntica.
3.4 Amplificadors
Un amplificador s un dispositiu electrnic que dna a la seva sortida un
senyal de ms potncia que la que li ha estat lliurada i amb una forma que
reprodueix fidelment el senyal d'entrada, per molt ampliada.
Avui en dia la immensa majoria dels amplificadors funcionen amb
transistors de diversos tipus. Una petita variaci del senyal d'entrada en un
transistor pot provocar una gran variaci en el senyal de sortida.
Existeixen diverses classes d'amplificadors segons com hagi estat
configurada la polaritzaci dels transistors.
Les classes damplificaci es divideixen en classe A, classe B, classe AB i
classe C, que es distingeixen pel punt de funcionament o polaritzaci del
transistor o vlvula de l'amplificador, polaritzaci que, al seu torn,
determina la part del cicle de l'ona que s'amplifica.
L'amplificador en classe A treballa en un punt que amplifica el 100% del
senyal d'entrada i que s prcticament lineal, de manera que la distorsi
que pugui produir s mnima. La seva eficincia es troba entre el 25% i el
35%.
121


(*) Fig. 142: Corbes damplificaci en classe A
L'amplificador en classe B treballa en un punt que noms amplifica un 50%
del senyal dentrada, s a dir, noms els semicicles positius o els negatius
del senyal d'entrada, pel que produeix una gran distorsi, encara que t un
bon rendiment, ja que assoleix 40-60%. Normalment sutilitzen dos
amplificadors en contrafase.

(*) Fig. 143: Corbes damplificaci en classe B
L'amplificador en classe AB s una combinaci dels dos primers, i consta de
dos amplificadors en contrafase que es polaritzen de forma que cada un
dells amplifica un 60-70% del senyal dentrada, de manera que
conjuntament amplifiquen el 100% del senyal i s'augmenta el rendiment
fins a valors entre el 35-45%, per amb una distorsi acceptable.
122


(*) Fig. 144: Corbes damplificaci en classe AB
L'amplificador en classe C treballa en un punt que amplifica menys d'un
semicicle del senyal d'entrada, al voltant dun 30%, per la qual cosa s el
que t un millor rendiment, ja que assoleix 70-80%, per en canvi provoca
una gran distorsi del senyal, i noms s'utilitza per amplificar
radiofreqncia i en altres aplicacions que no requereixen linealitat.

(*) Fig. 145: Corbes damplificaci en classe C
3.4.1 Amplificadors de baixa freqncia (BF) i
radiofreqncia (RF)
Els amplificadors de baixa freqncia sn els utilitzats per amplificar senyals
audibles, compresos entre els 20 Hz i els 20.000 Hz, amb els quals s
primordial una distorsi del senyal amplificat i del so gaireb nuls. Per aix
s'utilitzen sempre amplificadors classe A i, excepcionalment, classe AB.
123

En canvi, per amplificar alguns senyals de radiofreqncia, es pot utilitzar
qualsevol tipus d'amplificador, encara que depn del tipus de senyal de
radiofreqncia, ja que de vegades es requerir una distorsi baixa i un
amplificador classe A o AB. En d'altres, al contrari, per exemple en
l'amplificaci de FM, no t importncia la distorsi i es poden emprar
amplificadors classe B i C.
3.4.2 Guany
El guany d'un amplificador es mesura relacionant la magnitud del senyal de
sortida i el senyal d'entrada.
G = Ps/Pe
I aquesta G seria el guany expressat com la relaci de les potncies
sortida/entrada.
Tanmateix, en electrnica s'utilitza el logaritme d'aquesta relaci (bel)
perqu s molt ms fcil operar amb les sumes i restes dels guanys i
prdues d'etapes successives que realitzar la multiplicaci de les
amplificacions i atenuacions successives. Recordem que el logaritme d'un
producte s la suma dels logaritmes de cada un dels factors. I el logaritme
d'una divisi, la resta dels logaritmes del dividend menys el del divisor.
G (B) = log (Ps/Pe) = log Ps - log Pe
Com el bel va resultar ser una unitat massa gran i poc adequada, la qual
cosa obligaria a utilitzar sempre decimals, es va decidir utilitzar la seva
desena part, el decibel (dB), i per tant es multiplica sempre el logaritme de
la relaci per 10, aix ens estalviem el primer decimal i normalment el segon
ja no s necessari gaireb mai.
G (dB) =10 x log (Ps/Pe) =10 x log Ps -10 x log (Pe)
Per exemple, si un amplificador t un senyal d'entrada d'1 vat, i la potncia
de sortida s de 2 vats, el guany expressat en les diferents maneres ser:
En decibels:
G =10 x log (2) -10 x log (1) = 3 dB
S'observa que el resultat sn dB relatius d'augment sense que tingui
dimensi, ja que s un guany o, el que s el mateix, una relaci de
potncies.
En realitat: 2 vats / 1 vat = 2 (de la mateixa manera que aqu s obvi que
el guany s un factor 2 i no s de 2 vats, el mateix passa operant amb
decibels, ja que les unitats han desaparegut).
Tamb podrem expressar-ho tot en decibels referits a una potncia d'1 W,
el guany ser:
G (dB) =10 x log (Ps/1) =10 x log (Ps) -10 x log (1) =10 x log (Ps)
-0 dBW
124

Si decidim que la potncia de referncia o d'entrada s 1 vat, com el
logaritme d'1 s 0, per tant, 1 vat podr esmentar-se com la potncia 0
dBW i disposarem d'una unitat de referncia: el dBW. Tamb podem
utilitzar com a referncia el millivat (0 dBm) per a potncies febles.
Per tant, a l'exemple anterior, tamb podem escriure que la potncia de
sortida de l'amplificador s de 3 dBW si la referim a 1 vat:
Ps (dBW) =10 x log (2) =3 dBW
En aquest cas estem esmentant la potncia de sortida i no el guany.
3.4.3 Caracterstiques d'amplitud/freqncia i ample
de banda
Els amplificadors amplifiquen un cert marge de freqncies i no totes les
freqncies infinites que existeixen. De la relaci que existeix entre la
freqncia i el guany es pot obtenir la grfica de l'ample de banda. s molt
similar al que passava amb l'ample de banda d'un filtre, que estava definit
pel marge de freqncies que no atenuaven ms de 3 dB o la potncia
meitat, ja que aqu s prcticament igual. La referncia s'obt de la
freqncia que s ms amplificada i desprs es marquen les freqncies de
tall de potncia meitat, en relaci amb una amplificaci 3 dB menor a la de
referncia, de manera que aix queda definit l'ample de banda de
l'amplificador.
Fig. 146: Corba de resposta dun amplificador dudio
A la figura s'observa que lamplificaci mxima s d'aproximadament 28 dB,
no arriba mai als 30 dB, aix que les freqncies de tall seran aquelles que
estiguin amplificades noms 25 dB i aix passa als 20 Hz i als 200 kHz de
manera que aquestes sn les freqncies de tall i el seu ample de banda s
BW =200 kHz -0,020 kHz =199,98 kHz.
3.4.4 Polaritzaci damplificadors classes A, B, AB i C
Quan es polaritza un transistor, es fixa la tensi i el corrent de reps als
seus terminals que faran que el transistor operi noms sota certes
condicions del senyal d'entrada. Depenent d'aquesta polaritzaci
aconseguirem que funcioni en classe A, B, AB o C.
125

3.4.4.1 Amplificador classe A
Un amplificador funciona en classe A quan el corrent de polaritzaci i
l'amplitud mxima del senyal d'entrada tenen uns valors que fan que el
corrent de sortida circuli durant tot el cicle del senyal d'entrada. s molt
lineal, per t un rendiment aproximadament dun 25% a un 30%.

Fig. 147: Amplificador classe A
3.4.4.2 Amplificador classe B
A lamplificador en classe B, com ja s'ha explicat abans, el transistor es
polaritza perqu amplifiqui el 50% del cicle, s a dir, noms mig cicle, de
manera que millorem el rendiment, que pot arribar a prop del 50-60%, per
amb una gran distorsi.

Fig. 148: Amplificador classe B
3.4.4.3 Amplificador classe AB
El transistor polaritzat en classe AB t un rendiment proper al 40-50%,
per amb una menor distorsi que el de classe B, ja que la polaritzaci
dels transistors es fixa perqu els transistors condueixin una mica ms de
mig cicle, s a dir, almenys durant el 60% del cicle. Normalment noms
126

s'utilitza en la combinaci de dos transistors amplificadors en contrafase,
perqu cada un amplifiqui mig cicle, i aix no hi hagi problemes de transici
i proporcioni una amplificaci molt lineal.
3.4.4.4 Amplificador classe C
El transistor polaritzat en classe C s un amplificador de potncia que est
polaritzada de manera que noms condueixi durant un quart del cicle, s a
dir, al voltant d'un 25% del cicle i llavors t un rendiment altssim, podent
assolir el 75%, per amb una grandssima distorsi. A causa d'aquesta
gran distorsi, normalment noms s'utilitza en radiofreqncia.

Fig. 149: Amplificador classe C
Podria pensar-se que no podrem utilitzar mai un amplificador amb una
distorsi tan enorme, per en RF tenim l'avantatge que els circuits
ressonants LC poden reconstruir una forma sinusodal completa, rebent
noms un impuls retallat que hagi estat amplificat per un amplificador en
classe C, com el de la figura, per la qual cosa aquesta classe C
d'amplificaci t moltes aplicacions en RF.
3.4.5 Harmnics i distorsi per intermodulaci,
sobrecrrega d'etapes amplificadores
Un senyal sinusodal oscilla a una nica freqncia, per quan aquest
senyal passa per un circuit no perfectament lineal, queda una mica
distorsionat i aquesta alteraci de la forma d'un senyal sinusodal provocar
l'aparici de components freqencials de valors mltiples (2x, 3x, etc.) de la
freqncia d'oscillaci fonamental. Aquests mltiples reben el nom
d'harmnics.
La distorsi per intermodulaci (IMD) s la distorsi que es produeix quan
dos o ms senyals travessen simultniament un amplificador no lineal i es
barregen entre si, generant altres freqncies que sn sumes i restes dels
senyals d'entrada, aix com la barreja de cada un d'aquests senyals amb els
harmnics dels altres.
La sobrecrrega d'etapes amplificadores es produeix quan es connecten
diversos amplificadors en srie i el guany del conjunt s tan alt que
s'assoleix el nivell de saturaci de l'amplificador, per la qual cosa en
127

ultrapassar el nivell mxim d'amplificaci de l'etapa, retalla el senyal, que
es fa una mica quadrat i dna lloc a la generaci d'una gran quantitat
d'harmnics.
Tamb es pot produir una distorsi per sobrecrrega quan, per un mal filtrat
entre etapa i etapa, s'amplifiquen senyals molt forts no desitjats, que es
barregen amb els seleccionats i generen productes de la barreja, que sn
freqncies no desitjades que no estaven en el senyal d'entrada.
Un altre fenomen indesitjable en un amplificador s l'anomenat efecte
d'autoscillaci, de manera que en alguna freqncia el nostre amplificador
l'amplifica tant que part del senyal de sortida arriba novament a l'entrada i,
de ser un amplificador, passa a convertir-se en un oscillador, posant-se a
oscillar sense control.
3.5 Detectors i desmoduladors
Com hem vist en el tema 1, la modulaci afegeix la informaci a la
portadora de RF que la transporta. s lgic pensar que aquesta informaci
desprs haur de ser recuperada i, per tant, desmodulada o detectada. Els
desmoduladors s'encarreguen de recuperar o extreure la informaci que
transporta un senyal portador modulat d'alguna manera.
3.5.1 Detectors d'AM. El dode com a detector, el
detector d'envoltant
Recordem com funciona la modulaci d'amplitud: amb aquesta tcnica es
modifica l'amplitud d'una portadora de freqncia molt superior a la de la
informaci, en funci de les variacions d'amplitud de la informaci.
Si aconseguim detectar aquestes variacions d'amplitud, ser suficient per
poder recompondre el senyal que constitueix la informaci. Aix funciona un
receptor de galena.
En primer lloc colloquem un dode que noms deixa passar els cicles
positius de la portadora modulada; aquesta portadora carrega un
condensador a la tensi de pic de la portadora i, grcies al dode, aquest
condensador noms pot descarregar-se a travs de la resistncia de
crrega, generalment uns auriculars. La grcia rau en el fet que el
condensador estigui dimensionat de manera que es carregui i descarregui a
una velocitat prou lenta com perqu noms reaccioni a les variacions
d'amplitud de l'envoltant (normalment senyals d'udio), que s la part de la
portadora modulada que cont la informaci, i filtri totalment les variacions
de radiofreqncia de freqncia molt elevada.
128


Fig. 150: Dode detector dAM Fig. 151: Desmodulaci dAM
3.5.2 Detectors de producte i oscilladors de batut
Un detector de producte s un mesclador de freqncies que realitza una
mescla, s a dir, multiplica la freqncia del senyal de radiofreqncia
captat amb la freqncia que genera l'oscillador de batut, anomenat tamb
oscillador local. La multiplicaci d'aquestes dues freqncies dna com a
resultat uns senyals sinusodals que sn suma i diferncia d'aquestes dues
freqncies. Normalment la diferncia entre aquestes freqncies sn
senyals d'udio (entre 1 i 20 kHz) que contenen la informaci transportada
per un senyal telegrfic monofreqncia o per les mltiples freqncies de
la banda lateral d'un senyal de Banda Lateral nica (BLU o SSB).

(*) Fig. 152: Detector de producte per a SSB o BLU
3.5.3 Detectors de FM: discriminador i PLL
Per poder separar la informaci de la portadora quan s'ha usat una
modulaci de freqncia, es necessita un circuit capa de variar la seva
resposta en funci de les variacions de freqncia del senyal d'entrada.
Un dels circuits ms senzills s el discriminador de freqncia que consisteix
en dos circuits ressonants L1-C1 i L2-C2 que estan sintonitzats a unes
129

freqncies ms alta i ms baixa que la freqncia central de la portadora
de FM. Si la freqncia augmenta, el circuit L1C1 proporciona la tensi
proporcional a l'excursi de freqncia positiva i, si la freqncia baixa, s
el circuit L2C2 el que proporciona una tensi V2 proporcional a l'excursi de
freqncia negativa.

Fig. 153: Discriminador de freqncia
Actualment s'usa principalment un circuit PLL (de l'angls Phase Locked
Loop). Aquest circuit est compost per un VCO, o sigui un oscillador
controlat per tensi o voltatge, un comparador de freqncies i un filtre. El
comparador de freqncies compara la freqncia de FM que li arriba amb
la que genera el VCO, i proporciona els increments o decrements de tensi
que ha de realitzar el comparador perqu el VCO oscilli a la mateixa
freqncia que la de la FM, perqu tingui la mateixa freqncia que la
informaci moduladora, de manera que precisament aquestes variacions de
tensi del comparador sn la prpia informaci d'udio ja recuperada.
Un diagrama de blocs genric d'un PLL s el segent:

Fig. 154: Desmodulador de FM per PLL
130

3.6 Oscilladors
Un oscillador s un circuit que, sense cap senyal d'entrada, ha de ser capa
de generar un senyal peridic estable.
Es requereixen tres factors perqu un circuit sigui un oscillador. El circuit
ha de tenir un element que tingui guany com pot ser un transistor. Ha
d'estar realimentat positivament des de la sortida cap a l'entrada i ha de
tenir algun element que determini la freqncia d'oscillaci.
I com es pot generar un senyal des de zero? Aqu ens trobem amb una
mentida. El senyal no es genera des de 0, donat que al circuit ja hi s
aquest senyal, aquest i molts d'altres. I totes tenen el mateix nom: soroll!
El soroll que hi ha en el nostre circuit s amplificat pel transistor i s
realimentat des de la sortida cap a l'entrada, de manera que realment ja
existeix el senyal que volem generar i noms l'hem d'amplificar; aix s, el
soroll s present en totes les freqncies, per la qual cosa s'ha de filtrar
noms la freqncia que interessi.
3.6.1 Realimentaci, oscillaci intencionada i no
intencionada
La realimentaci tal com hem comentat, s un factor essencial perqu es
produeixi l'oscillaci. De fet, un oscillador s un amplificador que no t
senyal d'entrada i presenta una gran amplificaci a una determinada
freqncia. Fins aqu un oscillador i un amplificador semblen idntics. La
diferncia rau en el fet que l'oscillador est realimentat positivament i
l'amplificador no.

(*) Fig. 155: Realimentaci positiva
La realimentaci positiva significa que el senyal de sortida es suma en fase
amb el senyal d'entrada, pel que s'amplifica el senyal ja amplificat una i una
altra vegada i aquest bucle s el que porta a produir una oscillaci
permanent. Si en un amplificador tingussim una realimentaci positiva no
intencionada, tamb es convertiria en un oscillador, perqu tindrem senyal
de sortida sense tenir senyal d'entrada.
131

3.6.2 Oscillador LC
Un oscillador LC est format per una bobina i un condensador en parallel.
El seu funcionament es basa en l'emmagatzematge d'energia en forma de
crrega elctrica al condensador i en forma de camp magntic a la bobina.
El condensador, en un temps igual a zero, ofereix una impedncia propera a
0 ohms, per la qual cosa permet que flueixi un gran corrent a travs d'ell, el
qual va disminuint fins que les seves plaques sn plenes de crregues. En
aquest instant el condensador actua com un allant, ja que no pot permetre
ms el pas del corrent. D'altra banda, en un temps igual a zero la bobina t
una impedncia gaireb infinita, perqu soposa al flux del corrent a travs
d'ella i, a mesura que passa el temps, el corrent comena a fluir. Passat un
temps, la bobina actua com un conductor elctric, per la qual cosa la seva
impedncia tendeix a zero.

(*) Fig. 156: Oscillador L-C realimentat
La bobina i el condensador es van passant l'energia consecutivament un a
l'altre i aquest vaiv crea l'oscillaci que el transistor amplifica. La
realimentaci necessria per mantenir l'oscillaci es realitza de forma que
el corrent amplificat al transistor es reinjecta en fase, grcies al
transformador i a C2, cap a l'emissor del transistor del circuit oscillant.
3.6.3 Oscilladors controlats de cristall i oscilladors
de sobret
Ja hem comentat anteriorment que un cristall de quars pot funcionar com
un circuit ressonant en srie o com un circuit ressonant en parallel,
depenent de la freqncia de treball a la qual es veu sotms. Sota aquest
concepte, s possible substituir un circuit ressonant per un cristall de quars
en un oscillador, de manera que el circuit oscillar noms a una freqncia
132

determinada. El circuit tindr un elevat factor de qualitat, ja que, com ja
sabem, un cristall t un Q molt ms elevat que un circuit ressonant format
per bobines i condensadors. De la mateixa manera, el cristall pot
comportar-se com un circuit ressonant en srie o com un circuit ressonant
en parallel. Per exemple, en una xarxa de realimentaci si colloquem un
cristall en lloc d'un circuit ressonant en srie, aconseguirem que noms
existeixi realimentaci a la freqncia de ressonncia en srie del cristall.
L's de cristalls de quars millora molt l'estabilitat dels oscilladors.

Fig. 157: Oscillador de cristall
El cristall pot treballar a la seva freqncia d'oscillaci natural o, depenent
de com estigui tallat, pot treballar en sobret, que s aproximadament un
mltiple de la freqncia fonamental. El fabricant del cristall ens ha d'indicar
si el cristall est tallat perqu s'afavoreixi la freqncia de ressonncia
fonamental o la dun sobret. Si est tallat per a un sobret, la freqncia
d'oscillaci ser aproximadament un mltiple de la freqncia fonamental.
Un sobret no s exactament un harmnic. Un harmnic s un mltiple
exacte de la freqncia fonamental, per un sobret no s un mltiple
exacte, per s molt proper.
3.6.4 Oscilladors controlats per tensi (VCO)
Un oscillador controlat per tensi s un circuit oscillador en el qual un dels
elements que formen la xarxa de ressonncia pot modificar el seu valor
nominal en funci de la variaci de la tensi.
Aix implica que si es varia la tensi aplicada a un element de la xarxa de
realimentaci, aquest element variar el seu valor. Si varia el seu valor,
canviar la freqncia de ressonncia a una altra de diferent, per la qual
cosa l'oscillador variar la seva freqncia d'oscillaci en funci de la
tensi aplicada.
Una manera tpica d'implementar un VCO s amb l's de varicaps. Els
varicaps sn dodes que, polaritzats inversament, presenten una capacitat i
133

poden usar-se com a condensadors en un circuit ressonant. Si es varia la
polaritzaci del dode, es varia la seva capacitat, de manera que obtenim un
VCO, s a dir, un Oscillador Controlat per Voltatge.

Fig. 158: Oscillador variable controlat per tensi
3.6.5 Soroll de fase
Sanomena soroll de fase d'un senyal peridic a les petites variacions
aleatries de la seva fase respecte a la d'un senyal ideal. Si el senyal s
sinusodal, el soroll de fase es deu generalment a certa inestabilitat del
senyal en ser generat per un oscillador, la fase del qual varia lleugerament
de forma imprevista aleatriament.
La conseqncia de la presncia de soroll de fase en un oscillador s que,
al ser present al principi mateix de la cadena de generaci d'un senyal, tota
amplificaci posterior i tota operaci, com per exemple una mescla, que
involucri a aquest senyal, s'afegir als mescladors i en l'amplificaci
posterior, fent impossible suprimir el soroll de fase posteriorment.
Per tant, la qualitat inicial del senyal generat per un oscillador que
contingui el menor soroll de fase s molt important, si es dna com a
mesura del soroll de fase l'amplitud relativa del soroll de fase en decibels
respecte a l'amplitud del senyal generat.
Un oscillador normal ha de tenir almenys un soroll de fase -80 dB per sota
de l'amplitud de l'oscillaci generada, per avui en dia s'exigeix als
oscilladors dels receptors de qualitat un soroll de fase inferior a -110 dB de
l'amplitud mxima del senyal.
3.7 Circuits sintetitzadors de freqncia (PLL). Lla
de control de comparaci de fase. Sintetitzador amb
divisor programable
L'oscillador per bucle d'enclavament de fase o PLL (de l'angls Phase
Locket Loop) consisteix en un oscillador variable controlat per la tensi d'un
varicap, la sortida del qual es fa passar per un divisor de freqncia
134

programable i es compara amb la freqncia d'un oscillador de referncia
(normalment de cristall) que genera una tensi de correcci que utilitzem
degudament filtrada per controlar la freqncia de sortida de l'oscillador,
normalment amb un varicap.
Variant adequadament la programaci del divisor de freqncia,
s'aconsegueix que l'Oscillador Controlat per Voltatge (VCO de Voltage
Controlled Oscilator) s'enclavi a la freqncia desitjada, que ser algun
mltiple del senyal de referncia.

Fig. 159: Sintetitzador de freqncia amb PLL
3.8 Circuits amb processadors de senyal digital (DSP)
s ms fcil processar un senyal digitalitzat que un senyal analgic.
Digitalment es poden utilitzar algoritmes de processat molt ms sofisticats
matemticament que els que es poden aconseguir amb components discrets
analgics.
Un senyal analgic es digitalitza i es converteix en un munt d'uns i zeros.
Una vegada s'ha digitalitzat el senyal, s processat per un processador
digital especial, un DSP (de langls Digital Signal Processor), el qual,
mitjanant el programari adequat, filtrar el senyal o realitzar altres
processaments ms sofisticats, com pot ser una reducci del soroll. Una
vegada acabat el procs, es convertir novament de digital a analgic i el
procs haur finalitzat.
Aquest procs digital ofereix molts avantatges, ja que permet fer filtrats
summament selectius i processats molt sofisticats, sense estar limitat per
un comportament molt allunyat de l'ideal del hardware, realitzat amb
bobines i condensadors, sin que tot es basa en la potncia de clcul del xip
DSP i del programari.
3.8.1 Filtres digitals
Un filtre digital s aquell que realitza una srie de modificacions a un senyal
d'entrada basant-se en un processat informtic i no en un circuit analgic
135

realitzat amb components de hardware. D'entrada, podrem dir que un filtre
digital no pot tractar senyals analgics i aix s exactament aix, per amb
una excepci. El filtre digital, com a tal, pot tractar exclusivament senyals
digitals, per si al filtre digital se li colloca prviament un convertidor
analgic/digital i, a la seva sortida, un convertidor digital/analgic, podria
considerar-se que el filtre digital ara s pot tractar senyals analgics, encara
que realment el que tenim s tot un sistema de processat digital.

Fig. 160: Filtrat digital amb DSP
El teorema de Nyquist ens informa que, per digitalitzar un senyal, hem
d'utilitzar una freqncia de mostreig superior al doble de la freqncia
mxima a digitalitzar. Per tant, el diagrama de blocs d'un DSP ens mostra
en primer lloc un filtre antialising que impedeix que passi algun senyal de
freqncia superior a la meitat de la freqncia de mostreig del convertidor
A/D analgic a digital.
Desprs, actua el xip DSP convenientment programat per un software que
es troba en un ordinador (host) o en una memria addicional i realitza el
procs matemtic desitjat.
Desprs del processat informtic, de nou un convertidor digital/analgic
reconstrueix el senyal analgic a partir dels valors numrics d'amplitud del
senyal digital al ritme de la freqncia de mostreig. N'hi ha prou amb
collocar-li un filtre antiimatge per disposar del senyal analgic ja processat.
3.8.2 Topologies de filtres FIR i IIR
Els filtres FIR (de l'angls Finite Impulse Response) sn filtres en els quals,
si a l'entrada apareix un impuls, la sortida t un nombre finit de coeficients.
En altres paraules, a una entrada finita correspon una resposta finita. Tenen
l'avantatge que la fase s lineal, el que resulta molt til per a aplicacions
d'udio.
Els filtres IIR (de l'angls Infinite Impulse Response) sn filtres en els quals,
davant de l'entrada d'un impuls, la sortida no s finita, ja que estan
realimentats. L'avantatge que tenen s que poden oferir el mateix filtrat
136

que els FIR, per amb un ordre menor, pel que s'estalvia temps
computacional (menys clculs). Per contra, no tenen una fase lineal.
3.8.3 Transformaci de Fourier (DFT, FFT)
Al mn digital, el desenvolupament en srie de Fourier permet conixer la
informaci freqencial (s a dir, espectral) d'un senyal, en altres paraules,
els components freqencials d'un senyal no sinusodal, la qual cosa ens
permet obtenir una representaci freqencial tamb digital. En la prctica,
aix es realitza per mitj de lanomenada transformada discreta de Fourier
(DFT). Si el senyal a transformar i el senyal transformat fossin tots dos
analgics, cap ordinador no podria tractar-los, ja que un senyal analgic t
infinits punts i els ordinadors amb memria infinita serien bastant cars. A
banda de que no existeixen, s clar.
En el procs del clcul de la DFT hi ha una srie d'operacions que es
repeteixen una i altra vegada i, amb que es calculin una vegada, ja no hi ha
necessitat de recalcular exactament el mateix repetides vegades. I en aix
es basa la transformada rpida de Fourier o FFT (de l'angls Fast Fourier
Transform). La FFT s un algoritme informtic que es basa en la DFT i l'nic
que fa s no repetir les operacions que ja han estat calculades prviament
(una cosa que sembla molt lgica) i d'aquesta manera s'acaba abans amb el
clcul de l'anlisi espectral del senyal, i d'all procedeix el seu nom, (Fast
correspon a rpid en angls). s un procs indispensable per realitzar un
analitzador de l'espectre d'un senyal i presentar-lo en una pantalla.
3.8.4 Oscilladors per sntesi digital directa de senyal
(DDS)

Fig. 161: Blocs dun sintetitzador digital directe o DDS

Un sintetitzador digital de senyal s una manera d'obtenir un senyal d'una
freqncia determinada molt ms ptima que amb un mtode analgic. El
sintetitzador digital directe o DDS (de langls Direct Digital Syntethyzer)
genera el senyal que volem obtenir de manera digital, calculant els valors
de cada fracci de temps d'una ona, un per un, amb un mtode matemtic,
137

per reconstruir i sintetitzar desprs punt per punt la forma del senyal
analgic, utilitzant el que es coneix com a convertidor digital/analgic.
T l'avantatge que permet obtenir una freqncia determinada escollint
d'alguna manera el valor numric de la freqncia que desitgem obtenir,
tenint en compte que la precisi i l'estabilitat del senyal generat dependr
d'un oscillador principal de referncia, en el qual posarem molta cura en
aconseguir la mxima precisi i estabilitat possibles.
138

TEMA 4: RECEPTORS
4.1 Tipus de receptors
Tot receptor de rdio t per objectiu analitzar els senyals de rdio captats
per l'antena, escollir-ne un i desmodular-lo o extreure la informaci que
transportava aquest senyal electromagntic. Aquest procs es pot realitzar
de diverses formes.
Inicialment, es va aconseguir resoldre la recepci de senyals de rdio
mitjanant detectors que rectificaven i integraven un senyal modulat en
amplitud, grcies en un primer moment al cohesor i, posteriorment, al
detector de galena, que es comportava, segons ara sabem, com un dode
semiconductor.

(*) Fig. 162: Receptor de galena
Quan es va descobrir la vlvula trode, el receptor elemental es va millorar
amb la utilitzaci d'amplificadors de radiofreqncia a vlvula i, a ms,
desprs de detectar el senyal, s'amplificaven els senyals d'audiofreqncia
ja desmodulats. Primer es seleccionava el senyal amb un filtre format per
un circuit ressonant L-C. Desprs samplificava el senyal que deixava passar
el filtre amb un amplificador de radiofreqncia. En tercer lloc es detectava
amb un dode i, finalment, samplificava el senyal detectat amb un
amplificador de baixa freqncia. Aquest tipus de receptor elemental
sanomenava receptor de radiofreqncia sintonitzada.
139


(*) Fig. 163: Receptor de RF sintonitzada

4.1.1 Receptors de conversi directa
Un receptor de conversi directa s aquell que rep la freqncia desitjada i
la barreja amb una freqncia que genera un oscillador, de manera que el
resultat de la mescla sigui una freqncia que estigui dins de la banda
audible per lsser hum.
El diagrama de blocs d'un receptor de conversi directa s molt simple.

Fig. 164: Receptor de conversi directa
El primer element de la cadena pot ser moltes vegades un filtre seguit d'un
amplificador de RF. Tot aquest bloc rep el nom dARF per Amplificador de
Radiofreqncia, que amplifica noms els senyals seleccionats pel filtre. El
140

segon element s el mesclador, que disposa dun oscillador local, que s el
que genera la freqncia que ser barrejada amb el senyal rebut. El tercer
element s un filtre passabaix que noms deixar passar el senyal dudio
resultant de la mescla i impedir que es propaguin senyals no desitjats,
com el senyal de RF rebut per l'antena, o el senyal de l'oscillador local, o
barreges no desitjades degudes a les imperfeccions del mesclador. L'ltim
bloc s l'amplificador d'udio que dna suficient potncia com per moure un
altaveu.
L'oscillador local no t perqu oscillar noms a una freqncia, sin que
pot tenir algun mecanisme de sintonitzaci per poder rebre altres senyals.
Si no fos aix, tindrem rdios que noms podrien rebre una nica
freqncia.
4.1.2 Receptor superheterod de conversi simple i
doble
Un receptor superheterod de conversi simple ens permet millorar la
selectivitat del receptor de conversi directa. s molt semblant al receptor
de conversi directa, excepte que el resultat de la barreja del senyal rebut i
la de l'oscillador local no s un senyal d'una freqncia audible, sin que s
un senyal dalta freqncia que anomenem Freqncia Intermdia (FI), una
freqncia que s la diferncia entre la freqncia del senyal rebut F1 i la
de loscillador local F0. La FI s normalment una freqncia ms baixa que
la rebuda, per no tan baixa com per ser audible, sin que continua sent
dalta freqncia.
(*) Fig. 165: Superheterod de conversi simple
141

Una vegada rebaixada la freqncia, es procedeix a lamplificaci i a la
desmodulaci del senyal de FI. La diferncia s que qualsevol senyal rebut
es converteix sempre a una mateixa freqncia que rep el nom de
Freqncia Intermdia (FI). El filtrat de la FI a radiofreqncies ms baixes
permet aconseguir una millor selectivitat que amb el receptor de
radiofreqncia sintonitzada o el filtre d'udio d'un receptor de conversi
directa i, per aix, el receptor superheterod millora molt la selectivitat.
El problema del receptor de conversi simple s que s difcil rebutjar la
recepci d'una freqncia per sobre de la desitjada (l'anomenada freqncia
imatge) i que s la suma de l'oscillador local i la FI. Per superar aquest
problema, generalment es recorre a una doble conversi.
El receptor superheterod de doble conversi utilitza un segon convertidor
per seleccionar una segona freqncia intermdia encara ms baixa.
D'aquesta manera, la primera FI t una freqncia ms elevada que permet
rebutjar millor la freqncia imatge i, desprs d'una segona conversi, la
segona FI funciona a una freqncia encara ms baixa que permet obtenir
una millor selectivitat i filtrat. Desprs d'un primer filtre de FI, es torna a
barrejar el senyal i es rebaixa novament la freqncia a una segona FI i es
torna a filtrar per un segon filtre anomenat filtre de FI2.
(*) Fig. 166: Superheterod de doble conversi
4.1.3 Receptors SDR (Software Designed Radio)
dissenyats per software
Sn receptors en els quals les funcions analgiques sn redudes al mnim i
totes les caracterstiques i prestacions depenen del tractament digital en un
ordinador dels senyals digitalitzats. En aquests moments els podem dividir
en dos grups principals: SDR de conversi directa i SDR de digitalitzaci
directa.
4.1.3.1 SDR de conversi directa
Sn receptors en els quals el senyal a escoltar, desprs de passar
normalment per un filtre i un preamplificador, arriba a un mesclador on es
barreja amb un oscillador de la mateixa freqncia directa que volem rebre
(conversi directa) i que com a resultat proporciona dos senyals de baixa
freqncia anomenats I i Q quadrangulars (amb una fase que difereix en
90) i que desprs sn digitalitzats per una targeta de so d'ordinador i
142

tractats a continuaci pel processador DSP de la targeta, que realitza el
filtrat dels senyals desitjats i desprs els desmodula i els extreu la
informaci transmesa que la modulava originalment.
4.1.3.2 SDR de digitalitzaci directa
Sn receptors en els quals, desprs de passar el senyal d'antena per un
preamplificador i algun tipus de filtre, es digitalitza totalment tot lespectre
rebut en un convertidor analgic/digital d'alta velocitat de mostreig
(recordem que ha de ser del doble de la mxima freqncia a digitalitzar) i
sobtenen dos senyals digitalitzats I i Q quadrangulars, que desprs seran
processats directament en un ordinador que filtra i extreu tota la informaci
de la modulaci.
4.2 Diagrames de blocs de receptors analgics
A continuaci, es representen de manera senzilla els diagrames de blocs
dels receptors ms comuns al mn de la radioafici.
4.2.1 Receptor de CW
Es caracteritza per disposar d'un oscillador de batut que es barreja amb el
senyal de la FI per produir un to d'udio de la diferncia, que canta al ritme
del senyal de RF de CW, que desprs s'amplifica en baixa freqncia.
Fig. 167: Esquema de blocs dun receptor de CW
4.2.2 Receptor dAM
Es caracteritza per disposar a la sortida de la FI d'un dode detector que
proporciona la tensi de l'envoltant d'amplitud del senyal d'AM, que desprs
s amplificada en baixa freqncia.
143


Fig. 168: Esquema de blocs dun receptor dAM
4.2.3 Receptor de SSB
Es caracteritza per disposar d'un mesclador anomenat detector de producte
en el qual es barreja el senyal de banda lateral nica de la FI amb un
oscillador de reinjecci de portadora i s'obt la diferncia novament com a
tons d'udio amb els quals es reconstrueix la modulaci original en banda
lateral.

Fig. 169: Esquema de blocs dun receptor de SSB o BLU
4.2.4 Receptor de FM
Es caracteritza per disposar d'una FI molt ms elevada, generalment de
10,7 MHz, la qual es desmodula amb un desmodulador de FM que pot ser
del tipus discriminador de freqncia o desmodulador PLL, la tensi de
correcci del qual segueix la desviaci del senyal modulat en freqncia i
contindr la informaci d'udio amb la qual es va modular.
144


Fig. 170: Esquema de blocs dun receptor de FM
4.3 Operaci i funci de les segents etapes
4.3.1 Amplificador de RF (ARF)
Aquest s el primer element d'un receptor. La seva funci s, abans que
res, amplificar amb un nivell de soroll propi molt baix i desprs filtrar al
mxim les freqncies sintonitzades. Ha de deixar passar noms la o les
freqncies d'inters i atenuar tot el possible les freqncies que es vulguin
rebutjar per a no tenir problemes de freqncia imatge. La freqncia
imatge s un problema molt seris que es produeix en els receptors
superheterodins de simple conversi i que es tractar ms endavant.
Ha d'aportar el mnim de soroll possible a l'amplificaci i, una vegada filtrat
el senyal d'inters, amplificar tot el que sigui necessari per tenir una bona
sensibilitat. Un bon receptor ser ms sensible en funci de la seva
capacitat per amplificar senyals cada vegada ms febles sense afegir-los
soroll.

Fig. 171: Amplificador de RF tpic amb MOSFET de doble porta
145


Ha de tenir tamb una bona resistncia a la sobrecrrega, perqu no es
saturi amb senyals forts (gran rang dinmic de bloqueig) no desitjats i
amplificar amb una bona linealitat perqu els senyals forts no es barregin
entre si al seu pas per l'amplificador (un bon rang dinmic
dintermodulaci).
Per tant, un bon ARF ha de filtrar primer i desprs ha de ser capa
damplificar linealment noms els senyals tils.
4.3.2 Oscillador local
L'oscillador local s l'encarregat de generar el senyal de radiofreqncia
que ser barrejat junt amb el senyal rebut per aix amplificar noms la FI,
que ser la diferncia entre aquests dos senyals. Posteriorment, ser el
filtre de FI el que en seleccionar un senyal o un altre (la suma o la resta).

Fig. 172: Oscillador Colpitts realimentat entre condensadors
L'oscillador local ha de ser molt estable i generar un senyal molt net amb el
menor soroll de fase possible. Actualment, gaireb tots els oscilladors
locals es fabriquen amb xips que realitzen una sntesi digital directa (DDS =
Direct Digital Synthetizers).
4.3.3 Mescladors
El mesclador s l'encarregat de rebre dos senyals i lliurar la suma i la resta
de les seves freqncies.
A grans trets, de mescladors nhi ha de dos tipus: actius i passius.
146

Els mescladors passius estan formats per dodes o anells de dodes. Sn els
que ofereixen una millor qualitat, per tenen l'inconvenient que no
ofereixen cap guany, sin ms aviat prdues respecte al senyal d'entrada,
encara que proporcionen una barreja sense afegir-hi ms soroll addicional.

(*)Fig.173:Mescladorpassiuambanelldedodes
Els mescladors actius contenen un amplificador que en general est format
per transistors o per FETS o MOSFETS. Aqu en tenim un amb transistor.

(*) Fig. 174: Mesclador actiu amb amplificaci
Un mesclador actiu ofereix un guany addicional respecte al senyal de RF
d'entrada, per no s tan net com el mesclador passiu. Aix vol dir que, a
part dels senyals suma i resta, lliurar tamb un soroll propi que safegir al
soroll de fase que pugui aportar loscillador local.
4.3.4 Amplificador de freqncia intermdia
Aquest circuit s bsicament un amplificador, per sintonitzat a la
freqncia intermdia, ja que a ms sempre incorpora algun filtre tamb
sintonitzat a la freqncia intermdia. El primer que fa s filtrar el senyal
147

que lliura el mesclador, eliminant la freqncia suma i deixant passar
noms la freqncia resta, i noms permetent el pas d'una d'elles i,
seguidament, amplifica tot el que es necessiti per al correcte funcionament
de l'equip.

(*) Fig. 175: Amplificador de freqncia intermdia
4.3.5 Limitador o supressor de soroll
L'etapa limitadora est composta per un circuit que limita el soroll de tipus
impulsiu, tallant l'amplificaci si sobtadament apareix un impuls d'una
amplitud molt per sobre del nivell mig del senyal que s'est rebent.
Pot consistir en un parell de dodes en oposici que descresten qualsevol
senyal superior a 0,7 V o un circuit molt ms sofisticat, al que sanomena
supressor de sorolls o NB (de langls Noise Blanker), que actua silenciant el
receptor en el moment que detecta un impuls molt superior al nivell mig del
senyal.
4.3.6 Detector o desmodulador
El detector s la part fonamental del receptor, ja que s el desmodulador
que rescata la informaci transportada i lliura el senyal desmodulat, s a
dir, la informaci en el seu estat natural, la que es va incorporar al senyal
de RF al transmissor.
A la recepci d'AM, el desmodulador pot ser simplement un dode
rectificador (detector d'AM) i un filtre RC que deixa l'envoltant de les
variacions d'amplitud del senyal de RF.
148


(*) Fig. 176: Desmodulador de FM amb circuit integrat
Per a la recepci de FM, es necessita un discriminador o un circuit PLL i per
a la detecci de Banda Lateral nica, ser necessari un detector de
producte, s a dir, un mesclador que reinjecti d'alguna forma la portadora
suprimida i proporcioni el senyal d'udio per a la mescla amb la banda
lateral nica rebuda.
4.3.7 Amplificador d'udio
Una vegada desmodulada, aquesta etapa amplifica el senyal dudio
resultant per poder sentir-la b a l'altaveu, ja que el desmodulador pot
lliurar un senyal d'udio (la informaci desmodulada) amb un nivell de
potncia molt baix, per la qual cosa ser necessari amplificar-lo, perqu un
altaveu pugui reproduir-lo correctament. Els amplificadors d'udio han de
ser d'una gran linealitat per distorsionar el senyal desmodulat el mnim
possible, per la qual cosa generalment sn amplificadors en classe A.
4.3.8 Control automtic de guany CAG
Els controls automtics de guany sn circuits que redueixen l'amplificaci en
funci del nivell del senyal rebut, perqu a la sortida s'obtingui un senyal de
nivell acceptable, un nivell que impedeixi que es saturin els ltims passos
amplificadors, a causa de l'mplia gamma de nivells de senyals que pot
rebre un receptor.
149


(*) Fig. 177: Control automtic de guany o CAG
Per entendre millor la seva utilitat, posarem un exemple. Si rebem un
senyal d'una potncia de -65 dBm i tenim un amplificador normal que
amplifiqui sempre 40 dB, a la sortida tindrem un senyal de -25 dBm. Per si
de sobte el senyal rebut augmenta en 30 dB i assoleix els -35 dBm, a la
sortida amplificada tindrem +5 dBm (-35 dBm +40 dB), i aquest s un
nivell que normalment no pot manejar un amplificador de RF sense saturar-
se i retallar el senyal.
Perqu el senyal sempre tingui un nivell raonable, necessitem un sistema de
control automtic de guany (CAG) que redueixi l'amplificaci del senyal en
funci del nivell rebut perqu el senyal amplificat no augmenti tant.
Per exemple, necessitem que, en produir-se l'augment de 30 dB en el
senyal, el CAG redueixi automticament el guany de l'amplificador de 40 a
10 dB i el resultat obtingut sigui que ara el senyal assoleixi un nivell de
noms -25 dBm (-35 dBm +10 dB), ms acceptable per als amplificadors
segents.
Per estabilitzar la tensi de CAG i que no es recuperi el guany massa
rpidament, es filtren les seves variacions amb un condensador C que es
descarrega per la resistncia R, amb una constant de temps RC que alenteix
el seu retorn a la mxima amplificaci.
4.3.9 Mesurador S
Aquest circuit ens indicar la qualitat de la recepci i t com objectiu
subministrar informaci comparativa del nivell del senyal rebut.
150

Habitualment s'utilitza una escala d'1 a 9 on S9 equival a 50 uV als borns
d'entrada d'antena del receptor, al qual se li suposa una impedncia
d'entrada de 50 ohms. Equival a una potncia de senyal en lentrada
dantena de -76 dBm, si la referim a 1 mW.
4.3.10 Silenciador de soroll de fons (squelch)
Aquest circuit serveix perqu noms es pugui sentir el senyal que volem
rebre i deixar de sentir el molest soroll de fons quan no hi ha transmissi. Si
posem el silenciador al mnim, sentirem qualsevol senyal per molt feble que
sigui, per normalment aix ens obligar a escoltar tamb el soroll de fons,
omnipresent quan no hi ha senyal a l'entrada.
En canvi, si avancem el comandament del silenciador o squelch fins a un
cert valor, aconseguirem noms sentir els senyals que tinguin un nivell
superior al prefixat pel silenciador. Aix s molt til en una conversa entre
dues estacions, perqu permet no sentir el molest buf originat pel soroll en
els moments que una de les dues estacions deixa d'emetre.
4.3.11 Altaveu reproductor de la veu
Finalment, per convertir els senyals d'udio en so, ens cal un transductor, el
qual s precisament l'altaveu o alt parlant, nom que se li va donar
inicialment.

(*) Fig. 178: Altaveu de bobina mbil
Habitualment consta d'un gran imant permanent dins del qual es mou una
bobina mbil subjecta a un con rgid, normalment de cartolina, que oscilla
movent l'aire, seguint el ritme que li marquen els senyals d'udio que
circulen per la bobina.
151

4.4 Caracterstiques d'un receptor
4.4.1 Rebuig del canal adjacent
Un canal de rdio ve determinat per una freqncia i un ample de banda
concret. Si el senyal de rdio que es transmet al canal contigu al nostre no
respecta una srie de lmits obligatoris, com per exemple l'ample de banda
mxim, podria sentir-se tamb al nostre canal, degradant la qualitat de la
nostra comunicaci, malgrat les excellents prestacions del nostre receptor
de rebutjar el canal adjacent, qualitat que anomenem selectivitat.
4.4.2 Selectivitat
La selectivitat d'un receptor fa referncia a la capacitat que t el receptor
per discernir entre dos canals contigus. Normalment la selectivitat depn de
la qualitat del filtre ms estret que incorpora l'equip. Aquesta qualitat es
mesura amb l'anomenat factor de forma, que consisteix a comparar l'ample
de banda del filtre quan el senyal satenua 3 dB (en relaci amb el mxim al
centre del filtre), comparat amb l'ample de banda quan ja s'atenua 60 dB.

(*) Fig. 179: Factor de forma dun filtre de FI
Un filtre ideal amb flancs perfectament verticals tindria un factor de forma
de valor 1, per a la prctica ens haurem de conformar amb valors sobre 2-
3 amb els millors filtres de cristall o mecnics, encara que ara s'obtenen
valors de 1,1-1,5 per mitj de filtres digitals DSP, que ens proporcionen
factors de forma excellents, s a dir, filtres amb flancs molt abruptes i
verticals.
4.4.3 Sensibilitat, soroll del receptor, xifra de soroll
La sensibilitat s la potncia mnima que un receptor necessita tenir a la
seva entrada per poder percebre un senyal. Normalment es mesura pel
nivell del mnim senyal discernible (MDS de Minimum Discernible Signal) en
152

valors de potncia referits a 1 millivat o a 0 dBm en antena. Un receptor
molt sensible s capa de rebre senyals de -130 dBm en HF i de -140 dBm
en VHF i UHF. Aquesta xifra es mesura amb un filtre dun ample de banda
de 500 Hz en la modalitat de CW.
En FM es prefereix mesurar la sensibilitat d'un receptor per la sensibilitat
SINAD, s a dir, el valor en antena que produeix un valor de 12 dB SINAD,
s a dir, 12 dB de S+N/N al desmodulador.
Una altra manera de mesurar la qualitat d'un receptor es basa en comparar
la potncia del soroll intern generat pels amplificadors i mescladors interns.
Per augmentar la sensibilitat d'un receptor de rdio, s necessari que el
receptor aporti el menor soroll possible i que tingui un bon guany sobre el
senyal rebut. Normalment l'etapa determinant de la qualitat d'un receptor
s el primer preamplificador, perqu ser amplificat per totes les etapes
posteriors.
La figura de soroll (NF de l'angls Noise Figure) s el soroll global que
aporta l'equip receptor a qualsevol senyal rebut, referit al punt de connexi
de l'antena. Per exemple, si un amplificador t una xifra de soroll de 10 dB,
aix significa que, independentment del que amplifiqui el senyal, aporta 10
dB de soroll al senyal que rep de l'antena en la seva entrada.
4.4.4 Estabilitat
L'estabilitat d'un equip receptor fa referncia a l'estabilitat de la freqncia
del seu oscillador local. s important que l'oscillador local sigui estable, s
a dir, que no es desplaci la seva freqncia a causa de factors externs o
interns, dels quals el ms important s la variaci de la temperatura al
l'escalfar-se o les variacions de la tensi d'alimentaci.
s molt difcil aconseguir un oscillador perfectament estable i la freqncia
del qual no vari amb la temperatura per la dilataci dels components
analgics LC, per la qual cosa sha de recrrer al disseny d'oscilladors
termostatats que funcionen a una temperatura constant.
Tanmateix, es pot aconseguir una bona estabilitat per mitj d'oscilladors
PLC amb bucle d'enclavament de fase que constantment ancoren la
freqncia de sortida a la d'un oscillador de cristall de referncia ms
estable. La seva estabilitat ser tan bona com la que tingui l'oscillador de
referncia.
Actualment, els equips moderns utilitzen gaireb sempre sintetitzadors DDS
o per sntesi digital directa de gran estabilitat, per, si encara fos necessari
augmentar-la ms, es pot millorar la seva estabilitat sincronitzant
l'oscillador de referncia del DDS amb un oscillador extern de gran
precisi.
4.4.5 Freqncia imatge
La freqncia imatge s un dels majors problemes que tenen els receptors
superheterodins que usen una nica conversi (conversi simple) per
amplificar desprs la freqncia intermdia desitjada. Com ja hem explicat
153

abans, un mesclador proporciona la mateixa FI de diferncia amb dos
senyals sinusodals, un per sobre de la de l'oscillador local i l'altre senyal
per sota de l'oscillador local. El receptor ha de ser capa de rebutjar un
d'ells al primer amplificador de radiofreqncia, perqu no arribi al
mesclador i desprs a la FI.
Fig. 180: Rebuig de la freqncia imatge
Si volem rebre un senyal de 3.000 kHz i la volem baixar a una FI de 500
kHz, la barrejarem amb un oscillador local de 2.500 kHz, perqu aix
obtindrem una FI =3.000 kHz - 2.500 kHz = 500 kHz. Fins aqu tot
perfecte. Per qu passa si per l'antena ens arriba tamb un senyal de
2.000 kHz? Doncs que tamb es genera una FI = 2.500 kHz - 2.000 kHz =
500 kHz. I aqu tenim un gran problema. Rebent tant un senyal de 3.000
kHz i un altre de 2.000 kHz ambds seran convertits a la mateixa
freqncia intermdia 500 kHz. Si volem rebre el senyal de 3.000 KHz i a la
vegada alg emet a la freqncia de 2.000 kHz, els dos senyals s'escoltaran
al nostre receptor alhora i no podrem rebre-les b a causa de les
interferncies causades pel senyal de 2.000 kHz, anomenada freqncia
imatge.
La freqncia imatge s aquella que, barrejada amb el nostre oscillador
local, tamb es trasllada a la mateixa FI que el senyal que volem rebre.
Aquesta freqncia imatge est separada de la freqncia de recepci per
dues vegades el valor de la FI. I una vegada la freqncia imatge arribi al
nostre mesclador ja no hi haur res a fer. La rebrem igual. Per tant, l'nica
soluci que hi ha per resoldre aquest problema s que l'ARF filtri i elimini al
mxim el senyal de 2.000 kHz, impedint el seu pas cap al mesclador i a la
FI.
Els superheterodins de doble conversi tenen un rebuig de la freqncia
imatge molt superior a tots aquests valors, a causa que la primera FI t una
freqncia molt elevada i, com la imatge est separada de la desitjada per
2 x FI, s molt difcil que arribi a la segona FI.
4.4.6 Dessensibilitzaci/bloqueig
Aquest parmetre mesura el nivell que ha d'assolir un senyal no desitjat o
no sintonitzat a l'entrada del nostre receptor, i que de totes maneres s tant
potent que aconsegueix penetrar als amplificadors abans dels filtres ms
154

selectius i els satura, de manera que arriba a reduir l'amplificaci dels
senyals que s volem escoltar.
La resistncia d'un receptor al bloqueig es mesura per la diferncia en dBm
d'un senyal no desitjat fora del canal de recepci, a una distncia de 20
kHz, que redueix la recepci del senyal desitjat en -3 dB. s convenient que
el nostre receptor suporti nivells relatius entre ambds senyals d'almenys
80-100 dB.
4.4.7 Intermodulaci: modulaci creuada
La intermodulaci (IMD) s un efecte que es produeix quan s'introdueixen
dos senyals molt forts en un sistema que no s perfectament lineal. En no
ser prou lineal, a la sortida, a ms dels dos senyals de l'entrada, apareixen
els productes de la seva barreja o intermodulaci, com a freqncies sumes
i restes de les mateixes, i els seus harmnics respectius.
En realitat, l'amplificador poc lineal es comporta com un mesclador, encara
que en el cas del mesclador es busca augmentar aquest efecte no lineal. En
un amplificador s un efecte no desitjable i el resultat s l'aparici de
senyals fantasmes inexistents en la realitat (productes d'intermodulaci),
per que sn generats localment al receptor, com a resultat de la barreja
dels dos senyals d'alt nivell i els seus harmnics.
La intermodulaci es mesura per la comparaci del nivell de dos senyals
iguals no desitjats ni sintonitzats separats per 20 kHz que sn capaos de
crear un producte d'intermodulaci que apareix com un senyal no desitjat
amb un nivell de 3 dB per sobre del soroll en una freqncia buida. Sn
aconsellables valors superiors a 80 dB en qualsevol receptor.
4.4.8 Barrejat recproc (soroll de fase)
s impossible realitzar oscilladors locals purs que no continguin un lleuger
soroll de fase, que tamb es genera amb l'oscillaci. A ms a ms, tamb
es produeix una barreja d'aquest soroll de fase present a les bandes laterals
de l'oscillador local del receptor amb els senyals forts i prxims del canal
rebut, produint un augment del soroll al canal que estem escoltant. Aix
ocasiona la disminuci de la sensibilitat del receptor, encara que
aparentment el canal sigui net de senyals.
4.5 Interferncies pertorbadores en un receptor:
manera de reduir-les
Les interferncies pertorbadores en un receptor sn aquelles degudes als
diferents tipus de soroll que existeixen. Vegem totes les possibles causes:
El soroll de fons s el soroll present en el nostre receptor, s a dir, la suma
del soroll que aporta cada un dels seus components i ser menor en funci
de la qualitat del disseny i dels seus components.
El soroll csmic galctic s el que prov dels astres, com el Sol, els forats
negres, els qusars, etc.
155

Els sorolls d'origen elctric sn els ms freqents. Assoleixen un gran ample
de banda i sn produts per fenmens de descrrega, com per exemple els
llamps i els arcs que salten als alladors elctrics, o per altres equips que
produeixen interferncies radiades o condudes, etc. Especialment greus sn
els sorolls elctrics produts per les enceses dels cotxes i de les motos.
D'altra banda, els aparells equipats amb motors produeixen sorolls elctrics
en els contactes de les seves escombretes, sorolls que es propaguen molt
b per la xarxa elctrica i assoleixen grans distncies.
Actualment, molts circuits d'illuminaci de lluminositat ajustable i
controlats per triacs, produeixen sorolls de commutaci amb harmnics
considerables que, si no han estat filtrats a lorigen, apareixen radiats i es
propaguen fins als receptors propers.
Tamb les lnies de transport d'energia elctrica produeixen tota classe de
sorolls deguts a arcs de descrrega en allants defectuosos, sorolls que
tamb sn propagats per les lnies de transport que actuen com a sistemes
radiants.
Pel que fa als aparells de TV, tenim els sorolls generats pels harmnics de
l'oscillador d'escombrada d'un televisor amb pantalla de raigs catdics i que
es caracteritzen per reproduir-se a les bandes cada 15.6 kHz, s a dir,
generen harmnics infinits de la freqncia d'escombrada horitzontal,
encara que ja estan a punt de passar a la histria.
Altres sorolls molt freqents avui en dia sn els produts per les fonts
commutades d'alimentaci d'ordinadors que no compleixen b les
especificacions CE de Compatibilitat Electromagntica, en generar uns
sorolls que es repeteixen aproximadament cada 50-70 kHz i que apareixen
tamb com a harmnics de la freqncia de commutaci de la font.
Finalment, hem d'esmentar els sistemes de xarxes locals PLC installats en
una oficina o en un habitatge i que utilitzen els cables del corrent per a
l'intercanvi de dades entre ordinadors.
Per solucionar aquest tipus de soroll existeixen moltes normatives i
solucions englobades dins del que rep el nom de compatibilitat
electromagntica dels dispositius i que disposa lapantallat de lequip i la
installaci de condensadors de filtre i anells de ferrita que impedeixin
l'emissi de sorolls a l'exterior de l'aparell, la qual cosa ve indicada per les
lletres CE a l'exterior.
156

TEMA 5: EMISSORS
5.1 Tipus d'emissors
Els transmissors es poden classificar de moltes maneres, per les ms
usuals sn per la forma de generar el senyal de RF, per la gamma de
freqncies coberta i per les modalitats de transmissi (modulacions
usades).
5.1.1 Transmissors amb i sense canvi de freqncia
El transmissor ms senzill que existeix s el format per una sola etapa
oscilladora acoblada directament a l'antena. Aquest oscillador no s
modulat per cap senyal d'informaci (veu o dades). El nom d'aquest
transmissor s el de transmissor dona contnua interrompuda o CW (de
l'angls Continuous Wave). Aquest transmissor emet una ona contnua de
RF d'una determinada freqncia i el seu s ms com s apagar-lo i
encendre'l manualment de manera que es transmet o no el senyal, enviant
aix senyals en l'anomenat codi Morse.
Si s'usa algun tipus de dispositiu electrnic perqu commuti
automticament el transmissor, estem davant d'un sistema que es pot
considerar que usa una modulaci, per la qual cosa ja no seria el sistema
ms senzill.
Un altre mtode de transmissi consisteix a variar l'amplitud de l'oscillador
en funci de la informaci, per la qual cosa s'obt un senyal modulat en
amplitud, encara que sempre en una freqncia de transmissi fixa i
invariable.
Un transmissor per desplaament de freqncia s un transmissor de
freqncia modulada o FM que precisament consisteix a variar la freqncia
de l'oscillador de RF en funci de la informaci a transmetre.
Tots aquests tipus d'emissi es poden iniciar a una freqncia ms baixa en
la qual s ms fcil obtenir una estabilitat considerable i desprs elevar la
freqncia per mitj d'oscilladors de cristall i mescladors, fins a assolir la
banda desitjada. Aquests emissors es designen amb el nom d'emissors amb
canvi de freqncia.
5.2 Diagrames de blocs de transmissors
A continuaci, es presenten els diagrames de blocs d'alguns tipus de
transmissors.
157

5.2.1 Transmissor de CW

Fig. 181: Blocs dun transmissor de CW
5.2.2 Transmissor d'AM

Fig. 182: Blocs dun transmissor dAM
158

5.2.3 Transmissor de SSB
Fig. 183: Blocs dun transmissor de SSB o BLU
5.2.4 Transmissor de FM
Fig. 184: Blocs dun transmissor de FM
5.3 Operaci i funcionament de les etapes
5.3.1 Oscillador
L'oscillador s l'encarregat de generar el senyal de RF que s'usar com a
portadora. Generalment es compon d'un circuit oscillador LC o de cristall, o
b s'utilitza un oscillador amb bucle d'enclavament de fase o PLL (Phase
Locked Loop), o ms modernament es tracta d'un oscillador de sntesi
digital directa (DDS de Digital Direct Synthesis).
159


(*) Fig. 185: Oscillador Hartley realimentat a la bobina
5.3.2 Mesclador
L's tpic d'un mesclador en un transmissor s el delevar la freqncia del
senyal ja modulat a una freqncia adequada per ser transmesa. s ms
senzill modular el senyal a freqncies ms aviat baixes i, posteriorment,
augmentar la freqncia del senyal ja modulat. Es podria modular
directament un senyal de RF d'una freqncia ja molt elevada per ser
transmesa, per aix resulta dall ms difcil.

(*) Fig.186: Mesclador en pont o anell de dodes
Els mescladors poden ser passius, com per exemple un pont de dodes, que
no afegeixen soroll de fase, per generalment els mescladors sn actius,
realitzats amb transistors amplificadors per obtenir de pas un cert guany, i
els mes freqents sn els circuits amb FET-MOS de doble porta.
5.3.3 Excitador
L'excitador s el nom que rep l'amplificador que est situat just abans de
l'amplificador de potncia. Augmentar el nivell del senyal com perqu
160

l'amplificador de potncia sigui excitat. Un exemple prctic s el d'un
amplificador que pot aportar una potncia de 500 vats per necessita que a
la seva entrada hi hagi almenys 1 W. Si el nostre transmissor noms genera
una potncia d'1 millivat, necessitarem un amplificador excitador, s a dir,
un amplificador que augmenti la potncia del senyal des d'1 mW fins a 1 W.

(*) Fig. 187: Amplificador excitador de RF amb FET
5.3.4 Multiplicador de freqncia
Un multiplicador de freqncia s un circuit que, com el seu nom indica,
multiplica la freqncia del senyal present a la seva entrada per un nombre
enter, com pot ser 2 o 3 etc. Aquest circuit s normalment un amplificador
classe C, que, com ja hem comentat, genera una gran distorsi del senyal
d'entrada afegint-li harmnics. Si s'analitza l'espectre de freqncia
d'aquesta distorsi, s'observa que el senyal de sortida est compost per la
freqncia fonamental i una srie d'harmnics. Si s'usa un filtre per deixar
passar tan sols un d'aquests harmnics, haurem obtingut un mltiple de la
freqncia fonamental (anomenem freqncia fonamental a la freqncia
del senyal d'entrada a l'amplificador).
5.3.5 Amplificador de potncia i adaptaci
d'impedncies
L'amplificador de potncia s aquell amplificador que s l'ltim element de
la cadena del transmissor, per la qual cosa sanomena tamb amplificador
final, i s el que aportar tota la potncia a ser transmesa per l'antena. s
molt important que les impedncies entre l'amplificador de potncia i
l'antena estiguin adaptades. Aix significa que la impedncia resistiva de
sortida de l'amplificador ha de ser la mateixa que la impedncia resistiva de
l'antena i les reactncies respectives han de ser nulles o conjugades. A ms
a ms, ha de presentar la mateixa impedncia resistiva que la impedncia
de la lnia de transmissi que uneix ambds elements. Si les impedncies no
sn les mateixes, hi haur una reflexi d'energia des de l'antena cap a
161

endarrere, perqu lantena no absorbeix tota la potncia que rep, i aquesta
potncia arribar de nou retornada a l'amplificador i podria espatllar-lo,
perqu les tensions i corrents previstos poden arribar a doblar-se i
l'amplificador normalment no est dissenyat per aguantar nivells tant
elevats de tensi o de corrent.
Per adaptar la impedncia entre una etapa i altra, indispensable per a la
transferncia ptima denergia, hi ha diverses tcniques ms o menys
complexes, per en general s'utilitzen components passius, com ara bobines
i condensadors, ja que aquests elements no absorbeixen potncia i no
consumeixen energia, perqu tan sols adapten la impedncia entre etapes,
evitant possibles i perilloses reflexions de potncia entre elles.

(*) Fig. 188: Amplificador final a vlvules
Els amplificadors finals a vlvules poden sobreviure bastant b amb aquesta
potncia reflectida, ja que quasi sempre equipen un acoblador en PI a la
seva sortida d'antena. Aix els permet acoblar una gama molt ample
dimpedncies dantena.
162


(*) Fig. 189: Amplificador final dun transmissor dAM
Per els amplificadors finals transistoritzats moderns han de disposar d'un
circuit protector, que si detecta una potncia reflectida superior al 10%
(ROE>2:1), disminueix la potncia de l'excitador per protegir els transistors
finals de les possibles sobrecrregues.
Si l'antena no presenta la impedncia adequada a la lnia de transmissi i,
per tant, reflecteix una potncia al transmissor superior al 10% (ROE >
2:1), i no volem que aquest redueixi automticament la seva potncia de
sortida, hem d'utilitzar un element intermedi adaptador d'impedncies,
anomenat acoblador d'antena, format per bobines i condensadors variables,
que redueixi la potncia reflectida a la mnima possible, si no pot
aconseguir-se que sigui nulla.
5.3.6 Filtres de sortida
El filtre de sortida s el que s present abans dels borns de sortida de
l'amplificador cap a l'antena (abans de la lnia de transmissi), i la seva
missi s doble: per una part, ajudar a adaptar les impedncies entre
aquests dos elements i, per una altra, evitar que arribin a l'antena senyals
interferents produts pel propi amplificador o per altres elements anteriors
de la cadena d'amplificaci, especialment per atenuar els harmnics, que es
generen molt fcilment quan la linealitat de l'amplificador de potncia no s
perfecta, i solen ser filtres passabaix.
163


(*) Fig.190: Filtres passabaix de sortida
5.3.7 Modulador de freqncia
El modulador de freqncia s aquell circuit electrnic capa de variar la
freqncia d'un senyal portador en funci del senyal modulador que cont la
informaci. Com ja s'ha vist anteriorment, aix s molt fcil de fer amb un
VCO i amb un PLL, que varia la freqncia d'un oscillador. Recordem que
amb un modulador que alteri la fase, tamb s'aconsegueix una modulaci
de freqncia.
164


Fig. 191: Modulador de FM amb dode varicap
5.3.8 Moduladors de SSB
La generaci dun senyal de BLU (Banda Lateral nica) o SSB requereix
eliminar la portadora i una de les dues bandes laterals i aix es pot realitzar
bsicament per dos sistemes: un dells s el mtode del doble modulador
balancejat amb desfasador de 90 graus, mentre que el segon mtode
consisteix en un sol modulador balancejat que suprimeix la portadora i
utilitza un filtre passabanda molt estret i abrupte per suprimir l'altra banda
lateral.

Fig. 192: Generaci de la banda lateral nica
165

5.3.8.1 Mtode del doble modulador balancejat i desfasat de
90 graus
Els moduladors balancejats suprimeixen la portadora, i el dos senyals
desfasats de 90 graus cancellen una de les dues bandes laterals i en deixen
noms una.

Fig. 193: Banda lateral nica pel mtode del desfasat de 90
5.3.8.2 Mtode del mesclador balancejat nic i filtre d'una
banda lateral
El modulador balancejat suprimeix la portadora i el filtre passabanda de
cristall molt estret suprimeix la banda lateral no desitjada.

(*) Fig. 194: Generaci de BLU per filtre de cristalls de quars
166

5.3.9 Modulador de fase
Normalment, s'utilitza un dode varicap de capacitat variable en srie amb
el senyal, la reactncia del qual varia amb la modulaci i, en variar la seva
reactncia, variar el desfasament del senyal que el travessa.
La modulaci de fase consisteix a variar la fase del senyal portador en
funci del senyal d'informaci. Realment, a la prctica ambds mtodes no
poden ser diferenciats observant el senyal ja modulat, perqu tota variaci
de fase es tradueix, al cap i a la fi, en una variaci de freqncia.
5.3.10 Filtre de cristall de quars
Els filtres de cristall de quars, com ja sha explicat anteriorment, sn filtres
de millor qualitat que els filtres formats per circuits LC, de manera que sn
molt utilitzats en els equips transmissors.

Fig. 195: Filtres de cristall de quars
5.3.11 Micrfons
Per transportar la informaci de la nostra veu, necessitem un element
transductor que converteixi les ones sonores en senyals elctrics i aquest
element s el micrfon. El micrfon ms habitual i de qualitat s el micrfon
dinmic, que podrem definir com una membrana semirgida, anomenada
167

diafragma, que rep les vibracions i mou al seu torn una bobina mbil dins
del camp magntic d'un imant permanent, de manera que es generen
corrents elctrics en correspondncia a les vibracions sonores captades.

(*) Fig. 196: Estructura dun micrfon dinmic
De poc temps en, s'ha fet molt popular el micrfon electret, un micrfon
basat en l'efecte d'un condensador amb un dielctric de gran coeficient
dielctric i que s capa de modificar la crrega del condensador, grcies a
que una de les armadures rep les vibracions captades pel diafragma.

(*) Fig. 197: Estructura dun micrfon electret
168

5.4 Caracterstiques d'un transmissor
5.4.1 Estabilitat de freqncia
s el mateix concepte que per als receptors. Mesura la desviaci en hertzs
que sofreix l'oscillador local davant de variacions de factors externs com la
temperatura, la tensi, etc. Les freqncies d'emissi de totes les estacions
s'han de mantenir tan estables com permeti la normativa vigent.
Recordem que s molt difcil aconseguir un oscillador perfectament estable
i la freqncia del qual no vari amb la temperatura per la dilataci dels
components analgics LC i moltes vegades ens veiem obligats a recrrer al
disseny d'oscilladors termostatats que funcionin a una temperatura
constant.
Tanmateix, es pot aconseguir una bona estabilitat per mitj d'oscilladors
PLC amb bucle d'enclavament de fase, que constantment ancoren la
freqncia de sortida a la d'un oscillador de cristall de referncia ms
estable. La seva estabilitat ser tan bona com la del cristall de referncia.
Tamb aquest oscillador pot ser termostatat.
Actualment, els equips moderns utilitzen gaireb sempre oscilladors DDS o
de sntesi digital directa de gran estabilitat, per, si encara fos necessari
augmentar-la ms, es pot millorar la seva estabilitat sincronitzant
l'oscillador de referncia del DDS amb un oscillador extern de gran
precisi.
5.4.2 Ample de banda de RF
s l'ample de banda que ocupa la nostra transmissi. Per mesurar-la, es
pren com a referncia la freqncia central on tenim la mxima potncia i, a
partir d'aquest punt, es miren les freqncies superior i inferior a les quals
la potncia emesa sigui com a mxim el 0,5% de la potncia mitja emesa.
5.4.3 Bandes laterals
Les normatives dicten l'ample de banda mxim de les bandes laterals de
cada modalitat de transmissi. En una transmissi d'AM les banda laterals
no han dultrapassar els 4,5 kHz a cada costat de la portadora i en les
emissions de FM l'excursi de freqncia no ha dultrapassar els 6 kHz a
cada costat de la freqncia central, mentre que les de banda lateral nica
no han dultrapassar ms enll dels 3 kHz de la freqncia de la portadora
suprimida.
5.4.4 Resposta d'udio
La resposta de l'amplificador d'udio d'un modulador hauria de ser
idealment plana per al marge previst de freqncies de funcionament.
Normalment, les freqncies de la veu a transmetre es troben entre 300 Hz
i 3000 Hz, podent mantenir-se encara la intelligibilitat reduint la resposta
plana fins a 2700 Hz. Aix significa que s'haurien d'amplificar per igual totes
les freqncies que entrin dins d'aquest rang de freqncies, dins d'un
marge de +- 3 dB.
169

5.4.5 No linealitat (distorsi harmnica i
intermodulaci)
La no linealitat causa l'aparici de components espectrals no desitjats, un
efecte que ja hem vist i hem etiquetat amb el nom d'harmnics, que en
principi no importarien, si tots caiguessin fora de la banda passant, ja que
poden ser filtrats fcilment. Per tamb es produeixen els anomenats
productes d'intermodulaci, que sn el resultat d'introduir dos senyals en un
amplificador poc lineal, donant com a resultat barreges entre les quals
apareixen sumes i restes, tant de les freqncies fonamentals com d'elles i
els seus respectius harmnics, i donant com a resultat la generaci d'alguns
productes no desitjats que cauen a la banda passant de l'emissi i els seus
voltants.

(*) Fig. 198: Distorsi harmnica pel retall dun senyal sinusodal
5.4.6 Impedncia de sortida
La impedncia de sortida d'un transmissor normalment es troba
normalment en el rang de 50-75 ohms, ja que sn les ms adequades per a
les antenes i lnies de transmissi utilitzades.
Com les lnies de transmissi admeten la mxima potncia en transmissi
amb una impedncia caracterstica de 50 ohms, aquesta s doncs la
impedncia ideal que ha de presentar qualsevol element que es vulgui
connectar a la sortida d'un transmissor perqu no es produeixin reflexions
de potncia de tornada al transmissor (ones estacionries).
Si l'antena i la lnia a utilitzar no tenen aquesta impedncia, ser necessria
la intercalaci d'un acoblador d'antena que adapti la impedncia perqu el
170

transmissor tingui una crrega adequada de 50 ohms i no apareguin ones
estacionries a la lnia.
5.4.7 Potncia de sortida
La potncia de sortida, com el seu propi nom indica, s la potncia que
lliura el transmissor a l'ltim element de la cadena: l'antena. Hem de
distingir entre la potncia de pic d'un transmissor i la seva potncia nominal
donada pel fabricant, ja que la potncia de pic s'obt multiplicant la
potncia nominal o efectiva per 1,41 (2). s important calcular la potncia
de pic, ja que aquesta ens donar les tensions i corrents mxims que es
produiran a l'antena i en la lnia de transmissi, per dimensionar-les en
conseqncia.
De tota manera, sempre es podria connectar a continuaci un altre
dispositiu amplificador de potncia, que anomenem amplificador lineal, que
porta la potncia al mxim legal perms de 1.000 W de pic a gaireb totes
les bandes de HF, 600 W en VHF i 200 W a UHF.
5.4.8 Rendiment
El rendiment d'un transmissor s el quocient entre la potncia de sortida i la
potncia que consumeix de la font d'alimentaci. Un rendiment del 50%
ser aquell en el qual un equip subministri una potncia de 100 W en RF
amb una potncia consumida de 200 W. bviament sempre es perd energia
en forma de calor a l'amplificador final, en aquest cas 100 W. s difcil
aconseguir amplificadors lineals en els quals el rendiment superi el 50%, ja
que en intentar augmentar el rendiment, s'empitjora la linealitat.
5.4.9 Desviaci de freqncia
El concepte de desviaci de freqncia va totalment lligat al sistema de
modulaci de freqncia o FM, doncs s la mxima excursi de freqncia
que permetem que es desvi la freqncia central d'emissi cap a cada
costat de la freqncia central, en ser modulada pel senyal que cont la
informaci a transmetre.
Tamb s'utilitza en comunicacions digitals, per exemple en la transmissions
en RTTY o radioteletip, on la informaci s'envia per desplaament de
freqncia de transmissi o FSK de Frequency Shift Keying, en la qual la
portadora s'alterna entre dues freqncies separades per 170 Hz en les
comunicacions d'aficionat, aix com 425 i 850 en les professionals, a les
velocitats de transmissi de 45 bauds en els aficionats i 50 bauds en les
professionals.
5.4.10 ndex de modulaci en AM i de desviaci en
FM
L'ndex de modulaci d'un transmissor d'AM s la relaci entre lincrement
de potncia als pics de modulaci i la potncia radiada en absncia de
modulaci. No s'ha dultrapassar mai l'ndex del 100%, doncs apareixerien
distorsions considerables en la transmissi, el que significa que no s'ha
dultrapassar mai el doble de la potncia als pics de modulaci.
171


(*) Fig. 199: Modulaci damplitud o AM
L'ndex de desviaci m en FM s la relaci entre la desviaci de freqncia
mxima f
0
que acabem d'esmentar i la freqncia mxima d'udio f
a
del
senyal modulador. Bsicament, ens indica la relaci que hi ha entre la
freqncia del senyal modulador i la desviaci en freqncia que s'aplicar a
la freqncia central de transmissi: m = f
0
/f
a

En els serveis de radiodifusi, l'ndex de desviaci acostuma a tenir un valor
de 5 de manera que una freqncia mxima de modulaci de 15 kHz dna
lloc a un desplaament de 75 kHz a cada costat de la freqncia central i un
ample total de 150 kHz.
En la FM de banda estreta utilitzada a la radioafici, l'ndex de desviaci
mxim hauria de ser de 2, de manera que per a una freqncia d'udio
mxima de 3 kHz, la desviaci de freqncia mxima seria de 6 kHz . Aix
donaria lloc a un ample de banda total mxim de 12 kHz, perfecte pels
canals actuals separats per 12,5 kHz.
172

5.4.11 Clics i xerrics de la manipulaci telegrfica
El clic de manipulaci s un senyal audible que t lloc al comenar cada
impuls del procs de telegrafia. s un defecte produt per una tendncia a
oscillar d'alguna etapa d'amplificaci en el moment de l'engegada de la
transmissi.
El xerric de manipulaci s la variaci de freqncia de la transmissi al
comenament d'un impuls en posar-se en marxa l'oscillador en la
transmissi d'una ratlla o d'un punt.
5.4.12 Sobremodulaci en SSB
La sobremodulaci t lloc quan s'utilitza massa guany a l'amplificador
d'udio i aix provoca l'efecte que alguna etapa d'amplificaci es saturi i
produeixi un esquitxat en freqncies fora del canal de transmissi, emissi
que en l'argot de la radioafici es coneix com "barbes".
Per evitar aquest problema, la majoria dels equips disposa d'un Control
Automtic del Nivell o ALC (de l'angls Automatic Level Control) que redueix
el guany de l'amplificaci a partir d'un determinat nivell.
5.4.13 Radiacions espries
Les radiacions espries sn radiacions a un nivell inadequat en freqncies
que no estan previstes per la normativa. Segons mana la reglamentaci,
qualsevol radiaci no desitjada no ha de superar un nivell 40 dB per sota de
la potncia mitja i mai ha dexcedir els 50 millivats.
5.4.14 Radiacions a travs dels blindatges
Els equips de rdio han d'estar inclosos en una caixa metllica que serveixi
de blindatge per evitar que emetin emissions no desitjades que produeixin
interferncies a altres equips electrnics. Si disposen d'orificis de ventilaci,
els orificis han de ser molt petits en relaci amb la longitud d'ona.
5.4.15 Soroll de fase
Com a tots els oscilladors, els senyals generats al transmissor sempre van
acompanyats d'un cert soroll de fase que ser amplificat a totes les etapes
amplificadores posteriors i que ha d'estar limitat al mxim. Si el transmissor
disposa de convertidors de freqncia per assolir la freqncia final, el soroll
de fase dels oscilladors utilitzats per augmentar la seva freqncia es suma
a l'etapa mescladora, i pot assolir un nivell molest que augmenti l'ample de
banda del senyal transms.
5.4.16 Interferncies produdes pel transmissor
sobre si mateix
De vegades un emissor, si no est ben dissenyat, pot produir interferncies
sobre si mateix. Pot passar, si els amplificadors dels oscilladors no estan
ben allats metllicament, que l'amplificador interfereixi sobre l'oscillador
produint una realimentaci que acaba per produir autoscillacions no
desitjades.
173

Un altre tipus de problema habitual s que l'etapa de sortida no estigui ben
adaptada a l'antena i tinguem una elevada ROE (relaci d'ones
estacionries) ocasionada perqu hi ha una reflexi d'energia des de
l'antena cap a endarrere, perqu la lnia de transmissi no finalitza en una
crrega igual a la seva impedncia caracterstica. L'ona que es propaga de
l'amplificador de potncia cap a l'antena es barreja amb la seva prpia ona
reflectida per l'antena i es propaga cap endarrere des de l'antena cap a
l'amplificador de potncia, donant lloc a unes ones estacionries. Aquestes
ones estacionries poden produir sobretensions i sobreintensitats a
l'amplificador, i aix pertorbar el seu correcte funcionament i linealitat.
Tamb la lnia coaxial de transmissi de vegades pot captar el senyal de RF
radiada per l'antena, de manera que arriba a afectar els preamplificadors de
micrfon amb un nivell prou elevat per produir distorsions considerables a
la transmissi.
s molt important evitar la propagaci de la RF per l'exterior de la malla del
cable coaxial de la lnia de transmissi i lhem d'eliminar mitjanant xocs de
ferrites i baluns simetritzadors a l'antena que impedeixin la seva circulaci
independent de la RF que circula per linterior del cable coaxial.

174

TEMA 6: ANTENES I LNIES DE TRANSMISSI
Una antena s un transductor que s'encarrega de transformar l'energia
elctrica que genera un transmissor en energia radiada en forma d'ona
electromagntica. Per tant, en aplicar a una antena un corrent altern d'alta
freqncia, aquesta radia i desprn ones electromagntiques que es
propaguen de forma autnoma per l'espai. I de la mateixa manera, si una
antena est sotmesa a la influncia d'un camp electromagntic extern, es
generen uns corrents i tensions alterns que podem recollir i enviar cap a un
receptor.
Per a una radiaci i captaci eficient del senyal electromagntic, la mida de
les antenes ha de ser mltiple de mitja longitud d'ona del senyal que es
transmet o sha de rebre. D'aqu sorgeix la necessitat d'utilitzar per a les
comunicacions un senyal de freqncia prou elevat i modular-lo amb la
informaci a transmetre, perqu la seva longitud d'ona i, per tant, les seves
dimensions fsiques siguin manejables i factible la seva construcci.
Quan una ona electromagntica es propaga, els seus camps elctrics i
magntics entrellaats varien de forma sinusodal. En funci de la posici a
l'espai de la variaci del camp elctric, es diu que una ona t polaritzaci
lineal (la qual pot ser horitzontal, vertical o inclinada) o t polaritzaci
circular. s important saber la polaritzaci del senyal ems o rebut, ja que
si emetem una ona amb polaritzaci lineal vertical i pretenem rebre l'ona
amb una antena preparada per a senyals de polaritzaci lineal horitzontal
no tindrem una bona recepci (idealment no captarem el senyal a rebre).
L'antena ms simple que es pot fabricar s un simple cable. Un conductor
immers en un camp de radiofreqncia radiar i captar les ones
electromagntiques.
L'antena elemental ms eficient s un cable de mitja longitud d'ona, perqu
amb aquestes dimensions s'aconsegueix que les tensions i corrents que es
produeixen al cable siguin mxims.
Com ja hem dit, les caracterstiques de les antenes depenen de la relaci
entre les seves dimensions i la longitud d'ona del senyal de radiofreqncia
transmesa o rebuda.
Sanomena resistncia de radiaci d'una antena el valor d'una resistncia
que dissiparia la mateixa potncia que radia l'antena a l'espai. El dipol
elemental de mitja ona ressonant es comporta com una resistncia amb un
valor al voltant dels 75 ohms quan salimenta pel seu centre.
L'ample de banda duna antena s el marge de freqncies en el qual els
parmetres de l'antena compleixen unes determinades caracterstiques. Es
pot definir un ample de banda d'impedncia, de polaritzaci, de guany o
d'altres parmetres.
175

6.1 Tipus d'antenes
Segons el seu disseny fsic, existeixen dos grans grups d'antenes, les lineals
i les de ranura.
Les antenes lineals estan formades per elements conductors el dimetre
dels quals s totalment menyspreable en relaci amb la longitud d'ona.
Les antenes de ranura sn aquelles on els elements radiants sn obertures
a superfcies conductores, que es podrien considerar com el negatiu d'una
antena lineal gravat sobre una superfcie.
Segons la forma d'enviar i captar la radiaci, podem classificar les antenes
en antenes omnidireccionals i antenes directives. Les antenes
omnidireccionals emeten per igual en totes direccions, mentre que les
directives aconsegueixen concentrar l'energia radiada en una determinada
direcci de l'espai circumdant.
6.1.1 Antena de mitja ona alimentada pel centre
El dipol de mitja longitud d'ona es compon de dos conductors metllics que
mesuren un quart de longitud d'ona cada un, donant com a resultat una
antena que en total mesura mitja longitud d'ona. Normalment el dipol
prpiament dit s'alimenta pel centre, encara que altres antenes de les
mateixes dimensions poden ser alimentades per altres punts del radiant,
com per exemple l'antena Windom (alimentada fora del centre) i l'antena
End-Zeppelin (alimentada per un extrem).
El dipol de mitja longitud d'ona est calculat per a una sola freqncia de
treball, i la impedncia que presenta al punt central s al voltant de 75
ohms i aquest valor normalment coincideix tamb amb la seva resistncia
de radiaci.

(*) Fig. 200: Antena dipol de mitja ona
Si l'antena s ressonant, si ens movem fora del punt central, la impedncia
i la resistncia de radiaci augmenta fins a assolir valors de 200 ohms com
a lantena Windom, alimentada a un ter de l'extrem de la seva longitud i de
fins a 300 ohms, si s'alimenta a un sis de l'extrem de la seva longitud
total.
176

Tamb proporciona una impedncia acceptable, propera als 100 ohms, si el
dipol de mitja ona lutilitzem en una freqncia triple de la freqncia
central de disseny.
6.1.2 Antena de mitja ona alimentada per un extrem
Aquesta antena, coneguda tamb com End-Zeppelin, en comptes d'estar
alimentada pel centre est alimentada per un extrem, on hi ha una lnia de
quart dona ressonant dadaptaci, a la qual es connecta una baixada de fils
parallels en un punt que tingui una impedncia duns 600 ohms. s a dir,
realment aquesta antena s'alimenta en un punt de mxima impedncia,
doncs als extrems d'un dipol la tensi s mxima i el corrent s mnim
(prcticament nul).

(*) Fig. 201: Dipol de mitja ona alimentat per un extrem
Aquesta configuraci implica que s'alimenta amb tensi i no amb corrent, en
un punt de gran impedncia, al contrari del dipol de mitja ona alimentat pel
centre, que s'alimenta en el punt dimpedncia ms baixa.
Tamb pot alimentar-se per mitj d'un circuit ressonant en parallel amb
una presa en la bobina en un punt d'una impedncia de 50 ohms, mentre
l'antena queda connectada a l'extrem de la bobina ressonant amb alta
impedncia.
Aquesta antena ha de tenir tamb una longitud de mitja longitud d'ona o
mltiples de mitja longitud d'ona de la freqncia ms baixa a la qual vulgui
utilitzar-se. Funciona tamb en les freqncies mltiples parells de la
freqncia fonamental.
6.1.3 Dipol plegat
El dipol plegat es forma amb dos dipols de mitja ona en parallel, connectats
pels extrems, i la impedncia que presenta al punt central d'un d'ells s de
300 ohms.
177

Aquesta antena s molt fcil dalimentar amb una cinta de cables parallels
amb separador de plstic de 300 ohms dimpedncia caracterstica o amb
un coaxial de 75 ohms amb un balun transformador elevador d'impedncies
de 4:1.

(*) Fig. 202: Corrents i tensions en un dipol plegat
6.1.4 Antena vertical de quart d'ona amb pla de terra
natural i artificial
Si muntem verticalment un monopol de longitud igual a un quart d'ona
perpendicular al terra, aconseguirem que es comporti igual que un dipol de
mitja ona, si connectem correctament la malla de la lnia d'alimentaci
coaxial a terra, doncs qualsevol terra, per poc conductor que sigui, es
comporta com un mirall que proporciona una imatge reflectida de l'altre
quart d'ona que manca per aconseguir la ressonncia del dipol de mitja ona.
El terra actua com un mirall electromagntic i provoca que el comportament
global sigui com si el radiant vertical s'hagus complementat amb un altre
monopol de quart d'ona situat "sota terra" (la imatge elctrica). L'avantatge
s que, amb la meitat de longitud, s'aconsegueix gaireb el mateix
rendiment que amb un dipol de mitja longitud d'ona en posici vertical.
Desgraciadament, per aconseguir una conductivitat suficient perqu aquesta
reflexi es produeixi d'una manera eficient, hem d'augmentar la
conductivitat del terra omplint-lo amb tants radials enterrats com puguem,
connectats al punt immediatament sota de l'antena.
178


(*) Fig. 203: Antena vertical dun quart dona
L'antena vertical dun quart d'ona radia de forma omnidireccional, el que
significa que emet de la mateixa manera en totes les direccions, els 360
graus al seu voltant, amb un angle d'elevaci que presenta un mxim
centrat sobre els 30 graus d'elevaci, encara que aquest angle depn molt
de la bona conductivitat del terra que t immediatament al dessota.
La impedncia d'una antena vertical d'un quart d'ona es troba idealment al
voltant dels 37,5 ohms d'impedncia, de manera que s'adapta bastant b a
una lnia de transmissi coaxial de 50 ohms.
6.1.4.1 Antena vertical amb pla de terra elevat (Ground Plane)
L'antena vertical de quart d'ona amb pla de terra elevat es basa en
completar la ressonncia en mitja ona de l'antena amb dos radials
horitzontals iguals i oposats d de longitud d'ona, de manera que els dos
radials oposats cancellin la seva radiaci i noms radi el tram vertical de
forma omnidireccional.
Els radials d d'ona de longitud han de ser (per parells) iguals i oposats
perqu es cancelli la seva radiaci, i han de collocar-se elevats almenys a
30 cm d'alria del terra, per no poden collocar-se en llocs per on circulin
persones, ja que en els seus extrems hi ha un alt nivell perills de RF. El
normal i legislat s que es colloquin a 2,5 metres d'altura mnima sobre
qualsevol zona de pas.
179


(*) Fig. 204: Vertical GP amb dos radials oposats i inclinats 30
La impedncia d'una antena amb pla de terra artificial elevat es troba
tamb al voltant dels 37,5 ohms, per si inclinem els radials 30 cap a baix,
la impedncia resistiva en ressonncia puja fins als 50 ohms, de manera
que s'adapta molt b a una lnia coaxial estndard.
6.1.5 Antena directiva amb elements parsits (Yagi)
Una antena Yagi t un guany molt superior al dun dipol, donat que
concentra la radiaci en una direcci afavorida, en comptes de radiar en
forma de "dnut" com ho fa el dipol.
Est formada fonamentalment per un dipol de mitja ona, que pot ser tant
un dipol obert com plegat, darrere del qual es colloca un element
lleugerament ms llarg, anomenat reflector, que provoca que gran part de
la radiaci que es propagaria cap a endarrere sigui tornada cap endavant,
on es suma en fase amb la radiaci del dipol excitat.

(*) Fig. 205: Antenes Yagi de 2 elements amb director o reflector
Tamb, davant del dipol es poden collocar diversos elements conductors
lleugerament ms curts, anomenats directors, que provoquen que la
radiaci del dipol es vegi reforada per la seva re-radiaci en direcci
perpendicular als elements. Amb aix es guanya en directivitat, donat que
180

l'energia radiada es concentra en una sola direcci, la qual cosa acaba
produint un gran augment de guany, que en certa manera s gaireb
proporcional a la seva longitud, com es pot veure a la figura.

(*) Fig. 206: Guany duna Yagi en funci de la seva longitud
Les antenes Yagi sn les ms populars entre els aficionats per aconseguir
contactes DX (a llargues distncies), ja que grcies al seu guany i
directivitat, disminueix molt tamb el soroll exterior captat en HF, la qual
cosa fa augmentar considerablement la relaci senyal/soroll de les estacions
captades i permet augmentar enormement la sensibilitat de recepci de
l'estaci.

(*) Fig. 207: Antenes directives Yagi multibandes amb trampes TH-3 i TH-6
Normalment, les antenes Yagi tenen al centre de lelement excitat una
resistncia de radiaci bastant inferior a la dun dipol, per la qual cosa cal
interposar elements adaptadors (gamma match i beta match) que elevin la
181

impedncia fins a assolir una ms adequada per connectar-la a una lnia de
transmissi de 50 ohms.
6.1.6 Antenes d'obertura (reflector parablic,
botzina)
L'antena amb reflector parablic s un tipus d'antena que rep aquest nom
perqu el reflector que utilitza per concentrar l'energia radiada en una
determinada direcci t forma de parbola.
L'antena parablica disposa d'una directivitat altssima, ja que en situar
l'antena al focus de la parbola, aconseguim que la radiaci reflectida es
dirigeixi tota en una mateixa direcci. Alhora, en recepci, el reflector
parablic, per la seva geometria, concentra cap a l'antena que es troba al
focus les ones electromagntiques que procedeixin noms d'una direcci
determinada per l'eix de revoluci de la parbola.

(*) Fig. 208: Antena parablica
Les antenes de botzina sn antenes formades per guies d'ona, que sn
"tubs" metllics de secci rectangular, per l'interior dels quals es
propaguen ones electromagntiques. A certes freqncies, normalment
superiors als 3 GHz, s'utilitzen guies d'ones com a lnies de transmissi en
comptes de cables coaxials, ja que a aquestes freqncies els dielctrics
dels cables coaxials comencen a presentar una atenuaci considerable.
Quan la guia d'ona acaba bruscament en una obertura, permet que les
seves ones electromagntiques siguin radiades cap a l'exterior. Perqu es la
geometria de la guia d'ona radi b l'energia, el seu extrem obert no pot ser
qualsevol. Ha de tenir forma de botzina perqu s'adapti la impedncia entre
la guia i l'aire. De fet, passa el mateix amb un megfon. Un megfon t
forma de botzina perqu aix tot el senyal audible (en aquest cas la vibraci
de l'aire) es transmeti cap a l'exterior. Si es treu la botzina del megfon,
gaireb no es sentiria la veu i, per aquest mateix motiu, la guia d'ones
adopta la forma de botzina, noms que en un cas es treballa amb ones
electromagntiques i, en l'altre, amb les vibracions de l'aire.
182

6.1.7 Dipol multibanda amb trampes
Si es vol usar un dipol en diverses freqncies diferents, es colloquen
intercalades, a igual distncia a cada costat, sengles circuits ressonants
bobina/condensador en parallel, als quals anomenem trampes, que allen
diversos trams de l'antena, fent-la elctricament ms curta.
(*) Fig. 209: Dipol multibanda amb trampes ressonants
A la freqncia ms alta a la qual les trampes sn ressonants, els circuits
ressonants en parallel es converteixen en una impedncia molt elevada, i
es comporten com si fossin els extrems del dipol, bloquejant la propagaci
de l'ona elctrica ms enll, escurant la longitud de ressonncia del dipol i
fent-ho ressonant a la freqncia de mitja longitud d'ona noms fins a les
trampes a cada costat del dipol.
En una freqncia ms baixa, la trampa presenta noms un efecte inductiu,
i actua com si allargus la longitud fsica de la resta del dipol, presentant
aquest una ressonncia a una freqncia ms baixa que la que
correspondria a mitja longitud d'ona de la seva longitud total fsica, la qual
cosa permet a ms realitzar dipols ressonants amb fils de dimensions una
mica ms redudes que la mitja longitud dona.
183


(*) Fig. 210: Antena vertical d dona amb trampes
6.1.8 Altres antenes
6.1.8.1 Antenes de fil llarg i Beverage
Les antenes de fil llarg sn antenes que poden tenir qualsevol longitud, com
ms gran millor, per que normalment tenen una longitud mltiple de mitja
longitud d'ona (almenys ms de 3) i que presenten un guany marcat en tots
dos sentits del cable, que est collocat horitzontalment, guany que
augmenta amb el nombre de mitges longituds d'ona del fil.
Requereixen sempre que es disposi d'una contraantena, que en general es
realitza amb una presa de terra amb radials ensorrats a partir d'un punt
central, com els radials d'una antena vertical, o per mitj de piquetes
clavades en un sl ben humit i bon conductor.
184


Fig. 211: Antena de fil llarg
Si volem que l'antena sigui unidireccional en la direcci en qu s'allunya el
fil llarg de nosaltres, l'altre extrem de l'antena de fil llarg hauria d'acabar en
una resistncia semblant a la seva impedncia caracterstica (propera a 600
ohms), perqu l'ona no es reflecteixi en el seu extrem i llavors rep el nom
d'antena Beverage, nom que ve del que primer la va utilitzar.
6.1.8.2 Antenes collineals horitzontals
Podem muntar un parell d'antenes dipols de mitja ona alineades, una al
costat de laltra, alimentades per una longitud igual de baixada, de manera
que rebin el mateix senyal en fase, perqu els corrents en elles tinguin el
mateix sentit, i la seva radiaci es sumi en la direcci perpendicular als
dipols i es reforci, mentre que disminueix a mesura que ens allunyem de la
perpendicular. Tamb les podem muntar una sobre laltra.

Fig. 212: Antenes collineals horitzontals i apilades

185

Fins i tot podem muntar molts ms dipols collineals horitzontals si
disposem d'espai per a aix, de manera que augmenta la directivitat i, fins i
tot, superposar les agrupacions collineals en diferents pisos, aconseguint
agrupacions en forma de cortines d'antenes dipols que radien en fase amb
una gran directivitat.
6.1.8.3 Antenes collineals verticals
Les antenes collineals verticals consisteixen en una vertical de quart d'ona
a la qual se li ha afegit una altra mitja ona al damunt, per connectada a
travs d'un desfasador de 180 en forma dU d d'ona, de manera que els
corrents en ambdues seccions collineals queden en la mateixa fase i radien
simultniament.

(*) Fig. 213: Antena collineal vertical
6.1.8.4 Antenes rmbiques
Consisteixen en formacions en V i en rombe horitzontals que s'alimenten
per un vrtex de l'angle ms agut i han d'acabar-se en el vrtex oposat en
una resistncia de crrega, si volem que siguin unidireccionals, per absorbir
la potncia no radiada que es reflectiria en l'extrem cap a endarrere. En cas
contrari sn bidireccionals.
186



(*) Fig. 214: Antena en V horitzontal (*) Fig. 215: Antena rmbica
6.1.8.5 Antenes quadrangulars o cbiques
Es podrien definir com dos dipols de mitja ona superposats i els extrems
dels quals s'uneixen formant un quadre, que s alimentat pel centre del
dipol inferior. Tenen fama de ser antenes bastant insensibles al soroll
elctric local. La seva impedncia caracterstica es troba al voltant de 100
ohms. La seva polaritzaci depn del punt d'alimentaci escollit, ja que si s
pel costat inferior seria de polaritzaci horitzontal i si fos pel costat vertical,
seria de polaritzaci vertical.

(*) Fig. 216: Antena quadrangular cbica
6.1.8.6 Antenes de crcol
Consisteixen en una espira circular de gran magnitud collocada en un pla
vertical que es comporta com una inductncia i radia en sentit perpendicular
187

al pla vertical. Aquesta espira es fa ressonar a la freqncia de treball
mitjanant un condensador variable. S'utilitza moltes vegades com a antena
direccional perqu s fcil de girar i dutilitzar-la com a gonimetre per
determinar la direcci de rebuig mxim d'un senyal.

Fig. 217: Antena de crcol sintonitzada
6.1.8.7 Dipol en V invertit
Consisteix a penjar el dipol pel seu allant o balun central, de manera que
els dos braos descendeixin en angle cap a terra, de manera que la seva
impedncia al centre disminueix lleugerament i passa a ser prop de 50
ohms, i t caracterstiques ms omnidireccionals que el dipol horitzontal,
que no radia per les puntes, mentre que la V invertida radia una mica cap a
les puntes amb polaritzaci vertical.

(*) Fig. 218: Antena dipol en V invertit
188

6.2 Caracterstiques de les antenes
6.2.1 Distribuci de tensi i corrent
En un dipol de mitja ona ressonant, la impedncia a la freqncia de
ressonncia s mnima al centre, ja que all la tensi tamb s mnima i el
corrent s mxim. A mesura que ens apropem als extrems, la tensi
augmenta i s mxima a les puntes, mentre que el corrent disminueix i s
nul a les puntes.

(*) Fig. 219: Distribuci de tensi i corrent en un dipol
Al centre del dipol, el corrent en el punt de connexi de l'antena s mxim i
decreix fins a arribar a ser nul als extrems. Si el dipol s de mitja longitud
d'ona, la distribuci del corrent t una forma que s'assembla a mitja
sinusoide. Si el dipol s de menor longitud, llavors es pren com a hiptesi
que el corrent decau linealment fins als extrems per comptes de fer-ho amb
forma sinusodal. Com una antena s un conductor a l'espai, tot corrent de
RF que circuli a travs d'ell desprn energia radiada en forma d'ona
electromagntica.
La ressonncia es produeix precisament perqu el recorregut de l'ona de
tensi aplicada al centre, que viatja gaireb a la velocitat de la llum cap als
extrems del cable, recorre cap a l'extrem un quart d'ona i, una vegada
reflectida a l'extrem, torna recorrent un altre quart d'ona, totalitzant mitja
ona i, per tant, arribant en fase amb el canvi de polaritat que s'ha produt
justament al punt d'alimentaci i sumant-se amb el mateix signe (encara
que ara s loposat al de la tensi inicial) amb la tensi que ara arriba en
fase per la lnia d'alimentaci i que tamb, en el temps transcorregut, ha
canviat al signe oposat.
189

6.2.2 Impedncia al punt d'alimentaci
Quan l'antena s ressonant, la impedncia a qualsevol punt de l'antena s
purament resistiva perqu les tensions i corrents a cada punt del dipol estan
en fase, desapareixent tota impedncia reactiva. L'antena ha d'estar en
ressonncia a la freqncia d'emissi perqu els corrents i tensions siguin
mxims i, per tant, tamb ho sigui l'energia radiada per l'antena. Aix
significa que ha de presentar una impedncia purament resistiva, com un
circuit LC ressonant, en el qual les reactncies s'anullen i el corrent i la
tensi estan perfectament en fase.
Quan una antena presenta noms una impedncia purament resistiva,
s'est comportant com un element que absorbeix energia i precisament aix
s el que interessa d'una antena: que absorbeixi l'energia subministrada pel
transmissor i la radi cap a l'espai. Si una antena presents una crrega
purament reactiva, prcticament no radiaria gaireb res.
En el cas del dipol de mitja longitud d'ona, la impedncia que presenta el
dipol al punt d'alimentaci, un dipol tericament situat a lespai lliure,
infinitament allunyat del terra, seria de 73 ohms. Aquesta impedncia a la
prctica, en situar-lo horitzontalment a una certa alria sobre el terra real,
varia considerablement amb l'altura i tamb si es canvia la inclinaci de les
dues branques d'un quart d'ona que el formen. Noms si ambds braos
estan alineats l'un amb l'altre formaran un dipol amb impedncia que
oscillar entre 50 i 100 ohms amb l'altura, amb una mitja al voltant dels 75
ohms.
Si el dipol tingus una longitud superior a mitja longitud d'ona, la
impedncia al centre comenaria a ser inductiva, ja que els rebots en els
extrems de l'antena arribarien amb retard al centre i el corrent aqu aniria
retardat, i si la longitud fos menor que mitja longitud dona, la impedncia
al centre seria capacitiva i en ambds casos deixaria de ser l'antena
ressonant.
6.2.3 Polaritzaci
La polaritzaci d'una antena fa referncia a com est orientat el camp
elctric que genera. El normal s que la polaritzaci sigui lineal i estigui
orientada perpendicular (polaritzaci vertical) o parallelament al terra
(polaritzaci horitzontal), per podria ser intermdia si l'antena estigus
inclinada, etc.
Tamb hi ha antenes que poden generar una ona electromagntica amb una
polaritzaci circular, en la qual el camp elctric pot girar tant en el sentit
horari com en lantihorari. Sanomena polaritzaci a dretes a la que gira en
sentit horari en la direcci d'aven de l'ona en la seva propagaci per l'espai
i sanomena polaritzaci d'esquerres a la contrria.
Per crear un camp elctric d'aquestes caracterstiques circulars, hi ha
moltes formes, encara que la ms senzilla consisteix a utilitzar dos dipols
perpendiculars entre si i a que un dels dipols rebi el senyal amb un retard
de 90 graus, per mitj d'intercalar-hi una lnia d'alimentaci d'un quart
190

d'ona, amb la qual cosa la tensi s mxima, cada 90 graus o quart d'ona,
successivament a cada un dels quatre braos del quadripol.
6.2.4 Directivitat, rendiment i guany d'una antena
Anomenem antena isotrpica a una antena ideal que radis uniformement
en totes les direccions d'una esfera a partir del centre de l'esfera, en el qual
suposem que estigus situada una antena puntual. Aquesta antena
isotrpica ideal no existeix a la prctica, per la prenem com a referncia
dels guanys d'antenes en les quals aconseguim concentrar la radiaci en
alguna direcci determinada i que tenen, per tant, la propietat que
anomenem directivitat o guany de directivitat.
El guany en directivitat (D) d'una antena es defineix com la relaci entre la
potncia subministrada a una antena per assolir un valor del camp elctric
en la direcci de la seva mxima radiaci i la potncia que hauria de
proporcionar-se amb una antena isotrpica ideal que radis el mateix camp
elctric des del mateix punt central. Es comparen en dB i s'afegeix el
subndex i per indicar que s amb referncia a una antena isotrpica ideal.

(*) Fig. 220: Diagrama de radiaci duna antena isotrpica i duna directiva
En la prctica, com no disposem d'antenes isotrpiques ideals per realitzar
les comparacions amb les antenes directives, es realitzen les comparacions
amb un dipol horitzontal, el guany del qual ha estat ben calculat en
comparaci amb l'antena isotrpica en la direcci de radiaci mxima (que
s la perpendicular al cable) i val 2,17 dBi.
191


(*) Fig. 221: Diagrama duna directiva comparada amb un dipol
D'aquesta forma podem conixer el guany isotrpic de qualsevol antena,
sumant aquests 2,17 dB al guany que mesurem en relaci amb un dipol de
mitja ona.
G dBi = G dBd +2,17 dB
En general, les resistncies de prdues produdes per la resistncia hmica
real dels materials conductors de les antenes sn molt inferiors a la
resistncia de radiaci, pel qual l'eficincia o rendiment de les antenes de
dimensions normals gaireb sempre es troben en percentatges superiors al
90%, de forma que el guany i la directivitat sn prcticament iguals. Aix
que el guany real d'una antena no difereix normalment de la directivitat o
concentraci geomtrica aconseguida amb el seu diagrama de radiaci, ja
que les prdues que es puguin produir a l'antena per la resistncia hmica
dels seus materials sn generalment menyspreables.
Daltra banda, si les antenes tenen dimensions molt petites i allunyades de
la mitja longitud d'ona, la resistncia de radiaci disminueix molt a les
antenes curtes i, per tant, la resistncia hmica de prdues pot assolir un
percentatge considerable de la resistncia total. En aquests casos, una
antena podria ser molt directiva, per la seva eficincia ser molt baixa i, per
tant, veure's tamb molt disminut el seu guany, en veure's afectada la
seva eficincia per les prdues a la mateixa antena en forma de calor.
6.2.5 rea de captura
L'rea de captura s, en certa manera, la mesura de la capacitat d'una
antena per recollir energia de les ones electromagntiques de l'espai. Podria
dir-se que s una mesura del guany d'una antena en recepci, ja que ens
indica el seu guany receptor.
L'rea de captura es podria mesurar en metres quadrats, per no s
possible mesurar-la amb un metre, ja que no correspon a res fsic i
tangible. A la prctica, es mesura en "quadrats de longitud d'ona" i s'utilitza
l'expressi:
192

A = G/4
on A seria l'rea de captura mesurat en quadrats de longitud d'ona i G el
guany numric de l'antena sobre l'antena isotrpica i no en dBi. Recordem
que el guany isotrpic d'una antena s el guany sobre una antena isotrpica
ideal que radiaria per igual en totes les direccions de l'espai.
6.2.6 Potncia efectiva radiada (PER, PIRE)
La manera ms fcil d'imaginar com treballa una antena s imaginar una
llanterna (que de fet s una antena, ja que emet fotons i els concentra
exactament per mitj del mateix fenomen). La llanterna emet una potncia
lluminosa preferentment cap una determinada direcci, grcies a un
reflector que concentra la llum en un feix. Si nosaltres concentrem tota
aquesta energia cap una direcci, de manera que el feix quedi molt
concentrat, obtindrem una visi de lantena semblant a la de la llanterna i
aquest s el concepte de PER (potncia radiada efectiva), la potncia
mxima radiada efectiva a l'eix central del feix a canvi de no radiar cap
altres punts.
La PER o Potncia Efectiva Radiada seria la potncia efectiva comparada
amb la que radiaria un dipol en la mateixa direcci.
En canvi PIRE o Potncia Isotrpica Efectiva Radiada s la potncia que
haurem d'aplicar a una antena isotrpica perqu produs la mateixa
potncia en aquesta direcci.
La potncia isotrpica radiada equivalent consisteix a comparar la potncia
que radia una antena en la direcci de radiaci mxima amb la potncia que
caldria aplicar a una antena isotrpica que produs la mateixa intensitat en
la mateixa direcci i distncia.
6.2.7 Relaci endavant-endarrere
Aquesta s una relaci caracterstica de les antenes directives. Mesura en
dB la diferncia que existeix entre la potncia radiada en la direcci de la
seva radiaci mxima i la potncia radiada en la direcci precisament
oposada.
Ens serveix com a mesura de la capacitat per discriminar senyals
procedents de direccions determinades, donat que pot ser molt interessant
en determinats moments de propagaci, especialment quan les estacions
rebudes procedeixen de moltes direccions. Les antenes Yagi tenen relacions
endavant-endarrere normalment superiors als 20 dB.
En realitat, la relaci endavant-endarrere no s un valor massa constant en
una antena, ja que s mxima a una freqncia molt concreta de la banda
passant de l'antena i varia molt ms que el guany al llarg d'aquest ample de
banda.
6.2.8 Diagrames de radiaci horitzontals i verticals
Una antena radia en les tres dimensions espacials i, segons com sigui
l'antena, radiar ms o menys energia en una direcci o en una altra.
193

Per fer-nos una idea de cap a on i com radia l'antena, usem els diagrames
de radiaci. Si fem un tall horitzontal de la radiaci d'una antena, obtenim
una figura en dos dimensions de la seva radiaci en el pla horitzontal
(parallel al terra) i, si el pla de tall s vertical, obtenim la figura en dos
dimensions de la radiaci en el pla vertical (perpendicular al terra).

(*) Fig. 222: Diagrames de radiaci vertical i horitzontal duna directiva
Al diagrama de radiaci horitzontal es pot distingir la direcci en la qual el
guany de l'antena s mxim i calcular el seu valor. Tamb ens permet
conixer l'obertura del feix de l'antena i determinar en quins angles en
ambds costats de l'eix mxim el guany de l'antena descendeix en 3 dB la
potncia radiada, s a dir, noms radia la meitat de potncia.
D'altra banda, el diagrama de radiaci vertical s un tall en un pla vertical
dels lbuls de radiaci de l'antena i ens permet conixer l'angle ptim de
radiaci de l'antena, que seria l'angle d'elevaci sobre l'horitz en el qual el
guany de l'antena s mxim. Aquest camp radiat vertical s la suma de
l'ona directa i de l'ona reflectida en el sl, suma que varia segons l'altura de
l'antena i que pot reforar la seva radiaci en certs angles i disminuir-la en
uns altres. s com si al terra es forms una imatge de lantena.
194


(*) Fig. 223: Suma de lona directa i la reflectida al terra
L'angle d'elevaci de la radiaci mxima d'una antena de polaritzaci
horitzontal depn, doncs, molt daquesta reflexi i, per tant, de l'altura
sobre el terra de l'antena. En general, es recomana un mnim de mitja
longitud d'ona d'altura sobre el terra per a la freqncia ms baixa de
treball, la qual cosa no s sempre possible per a les bandes ms baixes de
160, 80 i 40 metres.

Fig. 224: Angles de radiaci dun dipol segons laltura
195

Donat que les grans distncies a les bandes de HF s'aconsegueixen amb
reflexions a les capes de la ionosfera, s molt important conixer l'angle
ptim d'elevaci de la radiaci de la nostra antena, per enviar el senyal ms
gran possible amb un angle que sigui ptim per assolir la mxima distncia
per reflexi en una capa que generalment reflecteixi aquesta banda.
6.3 Lnies de transmissi
Una lnia de transmissi s el medi fsic pel qual es transportar l'energia
que es vol transmetre fins a lantena.
Les lnies de transmissi, per les seves caracterstiques fsiques, tenen una
inductncia L, una capacitat C per unitat de longitud i una impedncia Z
caracterstica que depn de les seves dimensions. Aquest ltim parmetre
s molt important, com veurem a continuaci.

Fig. 225: Circuit equivalent duna lnia de transmissi
Aquest parmetre ve donat per les dimensions i materials de la lnia de
transmissi. Interessa que una lnia de transmissi sigui el ms eficient
possible, s a dir, que tota l'energia que se li lliura sigui transportada cap a
la seva destinaci amb unes prdues mnimes causades per dissipaci en
forma de calor.
s important conixer la impedncia caracterstica de la lnia de transmissi,
ja que la crrega que se li connecti a l'extrem ha de tenir exactament
aquesta impedncia. Si no s aix, la resistncia de crrega no absorbir el
100% de l'energia rebuda i hi haur un rebot d'energia, i aquesta reflexi
provocar ones estacionries a la lnia.
Vist d'una altra manera, una lnia de transmissi ben adaptada i acabada en
una resistncia de carga igual a la seva impedncia caracterstica absorbeix
tota l'energia que li envia un transmissor i aquesta energia desapareix per
la lnia com si fos infinitament llarga, de manera que des del transmissor no
podrem saber la seva longitud. D'aquesta manera, es podria tallar per
qualsevol punt i collocar-li una resistncia igual a la seva impedncia
caracterstica i al transmissor no notarem cap diferncia.
6.3.1 Lnia de conductors parallels
s la lnia de transmissi ms senzilla que es pot construir: dos conductors
separats entre si per una certa distncia. El senyal elctric viatja per un
conductor i retorna per l'altre. Aquestes lnies existeixen comercialment
196

amb valors d'impedncia caracterstica de 240 i 300 ohms, quan estan
separades per una cinta contnua de plstic, en aquest cas sn bastants
sensibles a la pluja i la seva impedncia varia amb la humitat, per
actualment es fabriquen amb forats a la cinta de plstic separadora, amb
una impedncia caracterstica de 450 ohms, de manera que la seva
impedncia caracterstica no es veu prcticament alterada per la pluja.
Si es fabrica amb uns espaiadors molt distanciats i el dielctric que els
separa s prcticament noms l'aire, la impedncia caracterstica de la lnia
ve donada per la frmula:
Z
0
=276 x log (d/r)
on d s la distncia de separaci entre conductors parallels i r el radi dels
dos conductors.
6.3.2 Cable coaxial
s un cable format per dos conductors concntrics, un conductor de coure
interior que passa per l'interior d'un cilindre dielctric separador i una malla
de coure que envolta el conjunt, recoberta al seu torn d'una coberta allant i
protectora.

Fig. 226: Estructura dun cable coaxial
Aquest cable t una estructura ideal per a no veure's afectat per la humitat
exterior, perqu t un conductor interior pel qual viatja el senyal, envoltat
completament per una malla conductora que s la que porta el retorn.
Aquest recobriment que ofereix la malla metllica, que fa de segon
conductor per al retorn del senyal, realitza un apantallament que impedeix
que els camps elctrics es propaguin cap a l'exterior i, a la inversa, que els
senyals exteriors no penetrin cap al conductor interior.
197

Sanomena factor de velocitat del cable coaxial a la disminuci de la
velocitat de propagaci de les ones electromagntiques segons el dielctric
de l'interior del cable coaxial.
Si el dielctric s de polietil masss, el factor de velocitat d'aquests cables
s de 0,66, la qual cosa significa que, per calcular les dimensions de mitja
longitud d'ona de cable coaxial, hem de multiplicar per aquest factor per
obtenir la mesura exacta.
Els cables amb dielctric de polietil esponjs o d'escuma de polietil, en
tenir un dielctric amb ms proporci d'aire al seu interior, tenen menys
prdues per metre, un factor de velocitat ms elevat i normalment el factor
s 0,80.
Finalment, hi ha cables on el dielctric s una espiral de polietil que centra
el cable i sn els ms cars, per presenten una menor atenuaci.
Hem de comprovar per a cada cable la taula de caracterstiques
proporcionades pel fabricant, ja que poden variar lleugerament el factor de
velocitat i l'atenuaci, fins i tot per a un mateix model segons sigui el seu
fabricant.
6.3.3 Guia d'ona
Aquesta lnia de transmissi s una estructura metllica en forma de tub,
per de secci generalment rectangular, buit per dins i per l'interior del qual
es propaguen ones electromagntiques confinades en el seu interior.
Totes les guies d'ona tenen una freqncia de tall per sota de la qual s
impossible la transmissi d'ones electromagntiques. Aquesta freqncia
est directament relacionada amb la geometria de la guia.
Les guies d'ona funcionen i sn fsicament possibles per a senyals a partir
de la freqncia d'1 GHz, tenen prdues molt inferiors de conducci que un
cable coaxial i, per tant, sn el substitut ideal del cable coaxial per a
freqncies elevades.
6.3.4 Impedncia caracterstica (Zo)
Una lnia de transmissi, al tenir una inductncia i una capacitat intrnseca,
pot considerar-se com una successi de filtres passabaix formats per
bobines en srie i condensadors en parallel. La impedncia caracterstica es
calcula com a Zo = L/C aproximadament, on L s la inductncia per metre i
C la capacitat per metre.
Una lnia de transmissi es caracteritza perqu es pot interrompre en
qualsevol punt i, si li colloquem una resistncia del mateix valor que Zo, el
valor de la impedncia caracterstica es comportar com una lnia de
transmissi infinita per la qual desapareix tota l'energia de radiofreqncia
subministrada pel transmissor, sense que es produeixi cap reflexi, de
manera que el transmissor veur sempre una lnia per la qual desapareix
l'energia cap a l'antena i es comporta en els borns de l'amplificador com
una resistncia pura igual a Zo.
198

Com ms petit sigui el dimetre dels conductors, ms gran ser el valor de
la inductncia i, per tant, el seu Zo augmentar. Com ms separats estiguin
els conductors, menor ser la seva capacitat i, per tant, tamb augmentar
la Zo.
6.3.5 Factor de velocitat
La velocitat de propagaci d'una ona electromagntica no s la mateixa al
buit que a qualsevol altre medi. La velocitat de propagaci en una lnia de
transmissi s menor i la relaci entre la velocitat de propagaci a la lnia
de transmissi i la velocitat al buit s'anomena factor de velocitat, el qual
normalment est entre 0,6 i 0,97. Per exemple el factor de velocitat del
cable coaxial de polietil slid s de 0,66 aproximadament, s a dir, hem de
multiplicar la velocitat de la llum (300.000 km/s) al buit per 0,66 per
obtenir la velocitat de propagaci d'una ona electromagntica al cable
coaxial de polietil i aix ens donaria 200.000 km/s.

6.3.6 Relaci d'ones estacionries (ROE)
La Relaci d'Ones Estacionries o ROE s una mesura de la proporci
denergia que s reflectida pel sistema d'antena i torna reflectida cap el
transmissor.
Quan la lnia de transmissi no t una crrega al seu extrem idntica a la
seva impedncia caracterstica, aquesta no absorbeix la totalitat de l'energia
lliurada, per la qual cosa es produeix un rebot o reflexi cap a endarrere. A
causa d'aquest rebot d'energia, tenim una ona incident i una altra ona
reflectida que s'encavalcaran, donant lloc a la formaci d'una ona
estacionria a la lnia.
Aquesta ona estacionria presentar uns punts mxims i mnims de corrent
i dintensitat, sempre als mateixos llocs. Aquests sn els anomenats mxims
i mnims d'una ona estacionria, que sn molt superiors als previstos en el
disseny i amb un funcionament sense reflexions, la qual cosa els fa
199

perillosos per al pas final d'un transmissor. Per tant, s'ha d'evitar la seva
existncia tot el possible per mitj d'una bona adaptaci entre la lnia de
transmissi i lantena, o b, evitar que afectin al pas final del transmissor
per mitj d'un acoblador d'impedncies.
La relaci entre la tensi mxima i la tensi mnima ens indica el valor de la
ROE.
ROE = intensitat mxima/intensitat mnima = tensi mxima/
tensi mnima
Quan no es connecta cap crrega o es curtcircuita l'extrem de la lnia de
transmissi, no hi ha cap element que pugui absorbir l'energia lliurada, per
la qual cosa la reflexi ser total o del 100%, de manera que tota l'energia
emesa rebotar cap a endarrere, donant aix lloc a la formaci d'una ona
estacionria amb mxims del doble d'amplitud i mnims quasi nuls. En
aquest cas, tindrem una ROE infinita, perqu el mxim de l'ona estacionria
pot arribar a tenir un valor el doble del que hi hauria en una lnia adaptada,
per el mnim s'apropar a 0.
Si la lnia est ben adaptada, s a dir, acaba amb una impedncia igual a la
seva impedncia caracterstica, la tensi i el corrent al llarg de la lnia
romanen constants i tota l'energia lliurada ser absorbida i no existir cap
rebot i, per tant, no es formaran ones estacionries al cable i la ROE ser
igual a 1. En aquest cas, tenim una adaptaci perfecta.
6.3.7 Prdues
Les prdues o atenuaci duna lnia de transmissi es produeixen per la
resistncia hmica que presenta la lnia i les prdues al dielctric, o perqu
l'energia es radia en comptes de propagar-se per la lnia de transmissi. En
general, els fabricants proporcionen una grfica o una taula de l'atenuaci
del cable en funci de la freqncia per cada 100 peus (30 metres) o per
cada 100 metres en funci de la freqncia, suposada la perfecta adaptaci
de la lnia al seu final.

(*) Fig. 227: Prdues en cables coaxials a 30 MHz segons la longitud en metres
200

En general, l'atenuaci d'una lnia de transmissi de cable coaxial no s
massa important fins als 30 MHz, per, a partir d'aquesta freqncia, l'hem
de tenir molt en compte. De tota manera, una lnia de qualsevol tipus (cable
coaxial o no) no s recomanable utilitzar-la com a lnia d'alimentaci
d'antenes a partir dels 3 GHz, ja que, a partir d'aquesta freqncia, les
prdues que es produeixen a causa de l'efecte pellicular del cable s
considerable i s preferible utilitzar les guies d'ona.
6.3.8 Balun
El balun s un dispositiu que permet la connexi de lnies de transmissi
coaxials asimtriques a antenes tant simtriques com asimtriques, i evitar
que es produeixin corrents i tensions que circulin per l'exterior de la malla
del cable coaxial, independents de la transmissi d'energia que transporta al
seu interior i que poden fer que la lnia de transmissi radi a ms de
l'antena.
Un cable coaxial s una lnia de transmissi asimtrica. Si es connecta tal
qual, el viu a un costat i la malla a l'altre costat del punt d'alimentaci de
l'antena (sigui simtrica o asimtrica), part del corrent de ressonncia de
l'antena podria fluir independentment per la part externa de la malla del
coaxial en comptes de per la part interior, produint un desequilibri del
corrent incident i un retorn denergia.
El balun (abreviatura de balanced/unbalanced) augmenta la impedncia de
la part exterior de la malla perqu el retorn del senyal es produeixi a travs
de la part interna de la malla, de manera que tot el conjunt quedi ben
equilibrat i balancejat.
A ms, alguns baluns poden actuar tamb com a transformadors
d'impedncies, treballant com un transformador i permetent l'adaptaci
d'antenes amb impedncies ms elevades als cables coaxials de 50 i 75
ohms. En concret, existeixen baluns transformadors amb relacions 4:1 , 6:1
i 9:1, que permeten adaptar antenes amb impedncies de 200, 300 i 450 a
cables de 50 ohms.
6.3.9 Unitats dacoblament i sintonitzaci d'antenes
(configuracions T i PI)
Les antenes presenten un comportament resistiu nicament a la freqncia
de ressonncia, per la qual cosa noms funcionarien en un marge
estretssim de freqncies. En general, es considera com a ample de banda
d'una antena aquell marge de freqncia al voltant de la freqncia de
ressonncia en la qual la ROE i la desadaptaci no supera una relaci 2:1.
Aix significa que, en general, la presncia d'una ona estacionria superior
a aquests valors ens fa aparixer al transmissor una impedncia diferent de
la caracterstica de la lnia/antena i hem d'utilitzar un dispositiu adaptador
d'impedncies o sintonitzador perqu no afecti el transmissor i no redueixi
automticament la potncia emesa.
Per acoblar b un emissor a un conjunt lnia/antena s'ha de tenir en
consideraci dos aspectes importants: que a l'antena noms es transmeti el
201

senyal desitjat i que les impedncies de sortida i entrada respectivament
estiguin ben adaptades.
Aix s'aconsegueix de diverses maneres i una d'elles s la utilitzaci
dacobladors dantena amb circuits ressonants que fan, al seu torn, de filtres
per impedir que es transmetin senyals de freqncies que no interessen i, a
ms, adapten la impedncia entre etapes, en aquest cas, entre transmissor
i antena. Dues configuracions tpiques sn les configuracions en T i en PI.
Sn circuits formats per bobines i condensadors amb una configuraci en
forma de T o en forma de la lletra grega PI.

(*) Fig. 228: Acoblador en PI
Els transmissors i amplificadors lineals amb passos finals a vlvules
normalment disposen d'acobladors en PI ja incorporats que adapten les
baixes impedncies de les antenes i les lnies de transmissi a les altes
impedncies que necessiten les vlvules i normalment no requereixen altres
acobladors externs.
(*) Fig. 229: Acoblador en PI dun amplificador final a vlvula
No obstant, els equips amb passos finals transistoritzats tenen la seva
sortida amb baixa impedncia i noms s'adapten b a crregues de 50
ohms d'impedncia, per la qual cosa s'utilitzen filtres fixos passabaix en PI.
Per si la crrega que presenta l'antena no t exactament aquesta
impedncia de 50 ohms, llavors exigeixen la utilitzaci d'acobladors
202

d'antena externs, dels quals actualment existeixen versions manuals i
automtiques, les ltimes de les quals aconsegueixen automticament la
millor adaptaci possible.

(*) Fig. 230: Filtres passabaix en PI per a amplificadors finals transistoritzats
203

TEMA 7: PROPAGACI
La propagaci estudia el desplaament de les ones electromagntiques a
travs de l'espai i les modalitats de desplaament d'una ona
electromagntica pels diferents medis. Recordem els conceptes clau:
Freqncia: Es mesura en hertzs i mesura els cicles complets que realitza
un senyal en un segon.
Perode: El perode es mesura en segons i s el temps que triga un senyal a
fer un cicle complet i, per la seva definici, s exactament l'invers de la
freqncia. T =1/ f
Velocitat de propagaci: Es mesura en metres per segon [m/s]. En el buit i
a l'aire, les ones de rdio avancen amb la mateixa velocitat de propagaci
que la llum, ja que aquesta s tamb una ona electromagntica de la
mateixa naturalesa. Per tant, la seva velocitat de propagaci en el buit s
de 300.000 km/s.
Longitud d'ona: Mentre un senyal es propaga a una certa velocitat va
realitzant cicles, com tota ona electromagntica. La distncia que recorre
durant cada cicle sanomena longitud d'ona i es calcula dividint la velocitat
de propagaci per la freqncia: = 300.000.000/f.
En altres paraules, la longitud d'ona (o longitud de cada cicle) s la
distncia recorreguda en un segon (velocitat), dividida pel nombre de cicles
complets que ha realitzat en aquest segon (freqncia).
7.1 Atenuaci del senyal
En propagar-se un senyal pel buit o per l'aire, podem dir que l'ona
s'expandeix des del centre d'una esfera que augmenta de radi amb la
distncia, per la qual cosa s'estn o distribueix la seva energia per una
superfcie cada vegada ms gran, superfcie que a l'esfera augmenta amb el
quadrat del radi (S =4 R
2
). Per tant, el senyal electromagntic, en
propagar-se, pateix en una prdua d'energia i l'esmentat fenomen rep el
nom d'atenuaci per la distncia, atenuaci que ser proporcional al
quadrat de la distncia recorreguda des de lantena emissora.
7.1.1 Relaci senyal/soroll
La relaci senyal/soroll s la mesura que ens indica la qualitat de la recepci
de la senyal desitjada i consisteix en la diferncia que hi ha entre el nivell
del senyal til i el nivell de soroll. En anar disminuint el senyal amb la
distncia, va disminuint la relaci senyal/soroll.
En general, quan el nivell del senyal est per sota del soroll, es fa molt
difcil la descodificaci. En aquests casos, s especialment impossible
detectar senyals amb sistemes de modulaci analgics, encara que
actualment ja hi han sistemes digitals de codificaci i modulaci que
permeten detectar senyals molt per sota del nivell del soroll de fons.
204


(*) Fig. 231: Soroll galctic en funci de la freqncia
7.2 Propagaci per lnia de visi directa (propagaci
a l'espai lliure, llei del quadrat invers)
Quan una ona electromagntica assoleix la seva destinaci mitjanant una
trajectria recta sense obstacles pel mig, es diu que la propagaci ha estat
per lnia de visi directa. Un exemple s la comunicaci entre una estaci
terrena i un satllit. Freqentment, es confon aquest tipus de propagaci
amb la visi humana directa. Si dues antenes sn distants i a una alria
suficient, fins i tot havent-hi visi humana directa (s a dir, es pot veure
l'antena receptora a simple vista des de l'antena emissora) no t per qu
ser necessriament una propagaci per lnia de visi directa, perqu l'ona
pot arribar a travs d'un rebot en algun altre element fsic, a part de l'ona
que arriba en lnia recta.

(*) Fig. 232: Propagaci per ona directa
Com ja hem explicat, l'ona s'expandeix per la superfcie d'una esfera que
augmenta amb el quadrat del radi (en aquest cas el radi s la distncia), de
manera que es compleix la llei del quadrat invers que diu que l'atenuaci
que pateix una ona electromagntica en el buit s proporcional al quadrat
de la distncia que recorre durant la propagaci.
205

7.3 Capes ionosfriques
La ionosfera s la regi de l'alta atmosfera entre 60 i 400 km d'altura. Com
el propi nom indica, s composa d'ions i de plasma ionosfric i s de forma
esfrica. s una de les capes de l'atmosfera que sofreixen els efectes de la
radiaci solar, csmica i galctica i ionitza els toms de l'atmosfera,
separant els electrons dels seus toms, de forma que es converteixen en
ions, d'aqu ve el nom d'ionosfera.
Les diferents capes de la ionosfera juguen un important paper en la
propagaci de les ones electromagntiques, perqu reflecteixen i refracten
les ones electromagntiques de certes freqncies, normalment les que
denominem HF, que sn inferiors als 30 MHz.
La ionosfera s molt important per a la propagaci de les ones
electromagntiques de les freqncies de HF i, espordicament de les de
VHF i UHF, perqu aquestes zones conductores ionitzades permeten reflectir
o refractar les ones radioelctriques per sota d'una freqncia anomenada
MUF, freqncia mxima utilitzable.
La ionitzaci de la ionosfera es produeix sobre tot a diferents nivells que
anomenem capes i es concentra principalment en les capes D, E i F (F1 i
F2):
(*) Fig. 233: Capes de la ionosfera D-E-F
206

Capa D
La capa D s la capa de la ionosfera ms propera a la Terra. Es troba a uns
60 km d'altitud.
La ionitzaci provocada pel vent solar augmenta la densitat d'electrons a la
capa D. Per aquesta ra, les ones radioelctriques sn fortament absorbides
per aquesta capa durant el dia.
Durant la nit, la capa D no rep flux solar, per tant, desapareix rpidament
per recombinaci dels electrons amb els ions.
Les explosions solars, les taques solars, les fluctuacions en el camp
magntic terrestre i les aurores polars tamb afecten la propagaci
ionosfrica.
La capa D s summament absorbent per a les freqncies per sota d'uns 5
MHz. D'altra banda, les freqncies afectades sn menys atenuades quan
sn travessades ms verticalment, de manera que durant el dia sn ms
fcils els contactes a curta distncia amb un sol rebot amb una incidncia
molt vertical a la capa F1 ms alta.
Capa E
La capa E s una capa molt ionitzada que reflecteix les ones de rdio de HF,
i fins i tot espordicament les freqncies de VHF. Es creu que es forma per
ionitzaci de l'aire per causes que no depenen de la radiaci solar; alguns
investigadors pensen que podria ser per fricci entre diferents capes de
l'atmosfera.
La propagaci per la capa E s una propagaci espordica i inesperada i
bastant imprevisible, encara que noms se sap que hi ha certes poques de
l'any i del cicle solar en les quals s ms probable estadsticament. Es forma
i desapareix rpidament en qesti d'hores, per permet comunicacions de
gran qualitat.
Capa F (F1 i F2)
s una capa que es produeix a altures molt ms grans que les capes D i E.
L'altitud normal oscilla entre 200 i 400 km. Durant el dia es desdobla en
dues capes F1 (200 km) i F2 (300-400 km), per en determinades poques
del cicle solar la regi F1 s'ajunta amb la F2. A la nit, les regions D, E i F1
es queden sense electrons lliures, perqu en cessar les causes solars de la
ionitzaci, es produeix una recombinaci dels electrons amb els ions.
A la nit, la regi F2 s l'nica disponible per a les comunicacions, perqu en
ser la de ms altitud, est ms rarificada i la recombinaci s molt ms
lenta a tota ella, de manera que hi ha poques en qu no desapareix en
tota la nit.
Totes les regions, excepte la D que s absorbent, reflecteixen les
freqncies dHF. La Regi D, malgrat no reflectir-les, tamb s important,
ja que s'encarrega d'absorbir-les o datenuar-les.
207

La regi F2 s la ms important per a la propagaci a llarga distncia en HF,
ja que pot ser present les 24 hores del dia i la seva altitud permet
comunicacions ms llunyanes. Normalment reflecteix les freqncies ms
altes de HF. El temps de vida mitj dels electrons s ms gran a la regi F2
en estar ms rarificada i ser ms difcil la recombinaci, i aquesta s la ra
per la qual aquesta capa reflecteix ones encara a la nit. Els perodes de vida
mitja dels electrons a les regions E, F1 i F2 sn de 20 segons, 1 minut i 20
minuts respectivament.
7.3.1 Variacions regulars i no previsibles de la
ionosfera
Les propietats de reflexi de la ionosfera sn variables degudes a canvis en
la densitat del plasma inic. Les variacions en la ionitzaci de la ionosfera
sn conseqncia directa de la radiaci solar; per tant, qualsevol variaci de
la radiaci solar produeix variacions en la ionosfera.
Aquesta densitat inica depn del dia de l'any, de l'hora, del flux solar
mitj, que segueix un cicle d'onze anys, a part d'altres pertorbacions solars,
ara com ara imprevisibles, de les condicions d'antena i de la potncia de
l'estaci, i de la latitud a la qual es troba.
Alguns d'aquests condicionants sn tan irregulars i imprevisibles que no s
possible calcular-los o mesurar-los amb precisi, sin merament de forma
probabilstica.
En primer lloc, hi ha les variacions dirnes/nocturnes degudes a l'exposici
directa de la ionosfera a la radiaci solar i els seus efectes ionitzants que es
produeixen durant la nit.
(*) Fig. 234: Variacions dirnes i nocturnes de la ionosfera
208

En segon lloc, hi ha variacions estacionals degudes a la inclinaci de la Terra
sobre el seu propi eix, la qual cosa provoca les diferents estacions de l'any,
a les diferents posicions de la Terra en el seu gir al voltant del Sol. La
radiaci solar no impacta de la mateixa manera en els dos hemisferis
terrestres a l'hivern i a l'estiu, mentre que est ms repartida en els
equinoccis.
En tercer lloc, les variacions mensuals provocades per la prpia rotaci del
Sol sobre el seu propi eix, com si es tracts del dia i la nit solar. De mitjana,
es produeix una rotaci completa en uns 29 dies (no s la mateixa a totes
les latituds solars). Les taques solars de la superfcie solar roten junt amb el
Sol i aix provoca variacions de la radiaci solar.
En quart lloc, hi ha les variacions del cicle solar d'aproximadament onze
anys, les causes de les quals encara no es coneixen actualment i que
produeixen una variaci del flux solar de radiaci i emissi de partcules que
varia seguint un cicle donze anys igual al del nombre de taques solars.
L'evoluci d'aquest cicle coincideix exactament amb el del recompte del
nombre de les taques solars, zones ms fosques del Sol que s'estimen
mitjanant una xifra calculada que sanomena Nmero de Wolf, i que es
basa en el recompte de les taques fosques visibles al Sol, recompte que es
realitza des de fa un parell de millennis, ja que hi ha registres xinesos que
les estudiaven ja des d'abans de Crist.
En cinqu lloc, per causes que encara es desconeixen, espordicament es
produeixen fulguracions solars i tempestes magntiques solars, amb gran
emissi de partcules que produeixen grans pertorbacions en primer lloc en
el magnetisme terrestre i desprs alteracions a la ionosfera quan les
partcules projectades pel Sol assoleixen la ionosfera terrestre.
7.4 Freqncia crtica
Anomenem freqncia crtica a la freqncia de l'ona electromagntica (i
superiors) que en una incidncia quasi vertical travessar la ionosfera,
mentre que, per sota d'aquesta freqncia, l'ona es reflectir i tornar
rebotada cap a la superfcie de la Terra.

(*) Fig. 235: Per sobre i per sota de la freqncia crtica
209

Per mitj de sondejadors ionosfrics automtics, podem conixer la
freqncia crtica a cada instant i fer estimacions de la Freqncia Mxima
Utilitzable o MUF per a les comunicacions entre dos punts per reflexi.
7.5 Influncia del Sol a la ionosfera
Com ja hem dit a l'apartat 7.3, el Sol afecta la ionosfera i aquesta a la seva
propagaci. El Sol emet radiacions i partcules. La radiaci assoleix la Terra
en aproximadament 8 minuts, mentre que les partcules emeses pel Sol,
que viatgen molt ms lentes, poden tardar unes 40 hores.
En els perodes de ms activitat solar, quan el Sol es troba a prop del
mxim del cicle de taques solars d'onze anys, es crea una densa capa F que
permet propagar els senyals de les bandes altes de HF a tot el mn durant
la major part del dia.

(*) Fig. 236: Variaci de la MUF en un cicle d11 anys
En canvi, quan ens trobem en un any de taques solars mnimes, la densitat
de la capa F s insuficient i la freqncia crtica assoleix un valor que no
arriba ni a la meitat del que es produeix en els anys de mxima activitat
solar.

(*) Fig. 237: La MUF en funci del nombre de taques solars
210

7.6 Freqncia mxima utilitzable (MUF) i freqncia
ptima de treball (FOT)
La MUF o Freqncia Mxima Utilitzable (de l'angls Maximum Usable
Frequency) s la freqncia mxima que es pot usar per comunicar per
mitj de la ionosfera. Pot definir-se com la freqncia mxima utilitzable per
a la comunicaci entre dos punts determinats.

(*) Fig. 238: Variaci de la MUF durant el dia
La FOT o freqncia ptima de treball s, com el seu nom indica, la
freqncia que permetr la comunicaci ms probable entre dos punts per
mitj del rebot en la ionosfera.
La FMU o freqncia mnima til s la freqncia ms baixa que es pot
reflectir i captar, ja que per sota d'ella no es propagar el senyal.
7.7 Ones terrestres i ones ionosfriques, angle de
radiaci i distncia de salt
Les ones terrestres sn les ones que es propaguen seguint la curvatura de
la Terra i arriben a la seva destinaci sense rebotar a la ionosfera. Les ones
de freqncies mitges i llargues, les ms baixes de l'espectre d'ones de
rdio, poden propagar-se seguint la curvatura de la Terra molt ms enll de
l'horitz visual i, fins i tot, a distncies que depenen noms de la potncia
de l'emissor.
Per assolir la mxima distncia en una reflexi, hem de conixer quin s
l'angle de radiaci ms apropiat per aconseguir el salt de ms longitud, una
vegada coneguda l'altura de la capa F. Una vegada conegut l'angle de
radiaci ptim, podem dissenyar l'antena i collocar-la a l'altura apropiada,
211

perqu emeti la major part de la seva energia concentrada amb aquest
angle d'elevaci, per assolir la distncia de salt desitjada.

(*) Fig. 239: Reflexi o refracci segons langle dincidncia
Depenent de la freqncia de treball i de l'angle de radiaci de l'antena i
d'una bona ionitzaci, l'ona electromagntica pot rebotar a la ionosfera i
arribar a la seva destinaci desprs de diversos rebots al terra i a la
ionosfera. Mitjanant aquesta tcnica, poden assolir-se grans distncies,
per s necessria una bona potncia de transmissi, ja que a cada reflexi
el senyal s'atenua molt.

(*) Fig. 240: Propagaci per doble salt
Alguns dels rebots es veuen afavorits si, en lloc de realitzar-se sobre el
terra terrestre, s'efectuen sobre el mar, que resulta molt millor reflector,
grcies a la seva gran conductivitat.
212

7.8 Esvament o fding
Aquest fenomen, tamb conegut en angls com fding, consisteix a que la
potncia del senyal rebut disminueix de sobte i poden produir-se variacions
rpides, de l'ordre de diversos segons, o variacions lentes, de l'ordre de
diversos minuts.
Una de les causes ms freqents dels esvaments pot ser el canvi de
polaritzaci sofert per l'ona electromagntica en la seva reflexi a la
ionosfera. Si la polaritzaci gira 90 graus, s molt probable que ens trobem
rebent el senyal amb una antena de polaritzaci perpendicular a la del
senyal en aquell moment i el senyal passar per mnims en determinats
moments en qu la seva polaritzaci gira 90.
Una altra de les causes que produeixen esvament s la multitrajectria,
que es produeix quan els senyals ens arriben per dos o ms camins de
reflexi diferents i han recorregut distncies lleugerament diferents, per la
qual cosa arriben dos reflexions de la mateixa freqncia amb fases
diferents, ones que poden sumar-se o restar-se i anullar-se a l'antena
receptora.

(*) Fig. 241: Esvaments per trajectria mltiple
Els esvaments tamb poden ser deguts a que la ionosfera no s constant al
llarg del temps i aix afecta la propagaci. Els esvaments poden ser febles
o forts, arribant fins i tot a deixar de rebre el senyal.
7.9 Troposfera (dispersi)
La troposfera s la capa inferior de l'atmosfera i s'estn fins a uns 15 km
d'altitud. En ella es concentra el 80% de la massa total de l'atmosfera i
gaireb tot el vapor d'aigua.
A la troposfera pot produir-se una dispersi del senyal electromagntic,
molt til sobretot a freqncies de VHF, quan saconsegueix que es
produeixi una espcie de reemissi del senyal ems, el que permet fer
213

arribar amb suficient nivell el senyal a altres punts de la superfcie terrestre,
de manera que es poden assolir distncies que no estan visualment a
l'abast, si s'utilitza suficient potncia. El senyal, com si fos ems des d'un
avi, viatja una gran distncia cap al terra fins a arribar a la seva
destinaci.

(*) Fig. 242: Propagaci per dispersi troposfrica
De vegades es produeixen discontinutats a la troposfera degudes a
inversions trmiques que augmenten el seu ndex de refracci, la qual cosa
provoca una espcie de conductes de propagaci que poden desviar el
nostre senyal ems cap al terra. Aquest s el mateix fenomen que, en rares
ocasions, dna lloc als miratges al desert i sobre el mar, amb els quals els
conductes produts per inversi trmica arriben a refractar fins i tot les ones
electromagntiques de freqncies visibles.
7.10 Influncia de l'altura de les antenes en la
distncia que pot ser coberta (horitz de rdio)
Com dicta el sentit com, a ms altura de les antenes, s'amplia l'horitz
assequible amb la vista i la distncia que es pot assolir per propagaci per
ona directa.
Si H1 s l'altura de l'antena en metres, la distncia assequible, anomenada
horitz de rdio, es pot calcular resolent el triangle rectangle format pels
catets d (distancia) i r (radi de la Terra) i la hipotenusa (r + H1), que donen
com a resultat la segent frmula de clcul: d1 =3,6 H1
Si tenim una altra antena situada a una altura H2: d2 =3,6 H2
On finalment D = d1 +d2 =3,6 (H1 + H2)
On D s la distncia mesurada en quilmetres i H1 i H2 les altures de cada
antena en metres sobre el nivell del mar.
214

L'altura a la qual estan situades les antenes horitzontals de HF tamb
determina l'angle d'elevaci sobre l'horitz que produeix la mxima radiaci
sobre el terra. Normalment, s'aconsella una altura mnima de mitja longitud
d'ona, per aconseguir que la radiaci mxima del lbul de radiaci vertical
tingui una elevaci raonable per a una bona reflexi ionosfrica.
A partir d'una altura sobre el terra ms amunt de de longitud d'ona, el
lbul de radiaci vertical es desdobla en diversos lbuls menors amb una
radiaci mnima entre ells, la qual cosa cal tenir molt en compte en els
circuits de comunicacions.
7.11 Inversi de la temperatura a la troposfera
Com es comentava a l'apartat 7.9, la troposfera de vegades pot comportar-
se com un conducte que transporta el senyal a major distncia. De vegades,
la temperatura en comptes de disminuir en augmentar l'altura, com s el
ms habitual, augmenta entre dues altures determinades, canviant l'ndex
de refracci de la troposfera, que llavors es comporta com un conducte que
va corbant el senyal seguint la superfcie terrestre com una guia d'ones.
Aquest fenomen s conegut com a inversi trmica.
(*) Fig. 243: Propagaci per inversi trmica
7.12 Reflexi per espordica E
Espordicament, a l'altura corresponent a la capa E i durant el dia, apareix
de sobte una intensa ionitzaci molt superior a l'habitual que es forma de
forma impredictible i que permet reflexions que reflecteixen els senyals de
VHF amb gran intensitat i a distncies que poden assolir els 2.000 km. Hi ha
diverses teories de per qu passa aix, per cap d'elles no ha estat
demostrada. La ms probable s que es formi per ionitzaci de l'aire per
causes que no depenen de la radiaci solar i alguns investigadors pensen
que podria ser per la fricci entre diferents capes de l'atmosfera en
moviment.
215

7.13 Dispersi auroral
Les partcules carregades (protons i electrons) que emet el Sol durant
certes tempestes magntiques, quan arriben a la Terra, produeixen
pertorbacions als pols magntics terrestres, consistents a ionitzar i accelerar
els toms d'oxigen i molcules de nitrogen que, en desexcitar-se, emeten
llum visible en forma de cortines lluminoses, conegudes com a aurores
boreals i australs.
Aquestes cortines es distingeixen clarament durant la nit i sn zones en les
quals els ions es mouen a gran velocitat i produeixen una degradaci de les
comunicacions de HF que travessen aquestes latituds altes i mitjanes durant
unes hores i, fins i tot, dies.
Aquestes aurores tamb permeten la seva utilitzaci com a capes
reflectores que permeten comunicacions radiotelegrfiques a grans
distncies entre estacions que apunten les seves antenes de VHF i UHF cap
a les aurores, encara que distorsionen de tal forma la veu que impossibiliten
les comunicacions en fonia.
7.14 Dispersi meterica
Quan un meteor travessa l'atmosfera (una estrella fuga), deixa una estela
ionitzada que durant breus instants permet la reflexi de les ones
electromagntiques. Existeixen tcniques de rdio per emetre senyals de
CW de gran velocitat i potencia fins a aconseguir la reflexi en una estela
ionitzada, que no noms permet una radiocomunicaci completa, sin que
tamb serveix per detectar la presncia de meteors travessant l'atmosfera.

(*) Fig. 244 : Propagaci per reflexi meterica
216

El senyal no t perqu tornar reflectit cap a l'origen, sin que pot reflectir-
se cap a qualsevol direcci i permet assolir zones que es troben al doble de
distncia fins a la trajectria del meteorit.
Desgraciadament, langle dincidncia de les estacions ms al nord impedeix
que puguin comunicar-se amb les que estan ms al sud, a prop de
lequador.
7.15 Rebot lunar
Les estacions que poden veure la Lluna simultniament, poden utilitzar la
superfcie de la Lluna per comunicar-se mitjanant el rebot en ella. No cal
dir que l'atenuaci de recrrer dues vegades la distncia des de la Terra a la
Lluna fa necessria la utilitzaci d'antenes de gran guany i potncia suficient
per aconseguir la recepci.
Actualment, la dificultat d'aquestes comunicacions est donant lloc a
investigacions per part de nombrosos radioaficionats de tcniques de
codificaci digitals que permetin rebre senyals rebotats a la Lluna molt per
sota del soroll.
7.16 Soroll atmosfric (tempestes distants)
El soroll atmosfric s degut principalment a les tempestes elctriques que
contnuament s'estan produint a la superfcie terrestre, a causa de
l'acumulaci d'electricitat esttica als nvols, de manera que, en
descarregar-se en un perode de temps molt breu en forma de llampec,
generen una intensa emissi d'ones electromagntiques de gran potncia i
amb un ampli ventall de freqncies.
7.17 Soroll galctic
De tot el cosmos, especialment dels qusars, que se suposa que sn
galxies enormes, aix com del centre de la nostra prpia galxia, ens arriba
una intensa emissi de soroll electromagntic. Aquest soroll es pot captar
apuntant l'antena del nostre receptor al cel, especialment per sobre dels 15
MHz i, encara que pot semblar que s un fenomen molest, aquest soroll
aporta informaci valuosssima als astrofsics, ja que els permet analitzar la
naturalesa dels astres que lemeten.
217

(*) Fig. 245: Soroll atmosfric, csmic i trmic del receptor que limiten la recepci
7.18 Soroll de fons (trmic)
Qualsevol cos calent produeix soroll electromagntic, tu, jo, una taula... tot,
qualsevol cosa que tingui una temperatura superior al 0 absolut (0 Kelvin).
Aquest soroll s aleatori, no segueix cap patr de repetici, per la qual cosa
est present en totes les freqncies de l'espectre. La potncia del soroll
generat depn noms de la temperatura de l'objecte que el genera i, per
tant, la potncia de soroll es pot expressar tant en graus com en decibels:
T (dB) =10 x log (1+K/120)
on T s la temperatura equivalent de soroll en dB i K s la temperatura en
graus Kelvin.
7.19 Fonaments de la predicci de la propagaci
La predicci de la propagaci s molt difcil, perqu depn de tots els factors
exposats en aquest tema i molts ms. Per s que ens podem fer una idea o
una aproximaci de les freqncies mximes utilitzables a cada banda al
llarg de cada dia del mes.
Existeixen programes d'ordinador que, mitjanant la introducci de gran
quantitat de factors variables, calculen la propagaci al llarg de cada dia
d'un mes, s a dir, les zones i les freqncies cap a on hi pot haver
propagaci, amb una certa aproximaci per a cada banda de freqncies de
l'espectre electromagntic de HF.
Existeixen tamb pgines web consultables que aporten informaci en
temps real sobre les condicions atmosfriques i del flux solar per a la
propagaci, obtinguda d'installacions de sondeig automtic de la ionosfera,
218

situades a molts observatoris distributs per tot el mn. Aquesta informaci
s molt fiable perqu no s una predicci, sin que s el resultat obtingut a
cada moment de la ionitzaci de cada una de les capes de l'atmosfera
terrestre.
219

TEMA 8: MESURES
8.1 Presa de mesures
Realitzar una mesura consisteix a obtenir un valor quantitatiu. Realitzar una
prova s prendre una srie de mesures i obtenir diversos valors quantitatius
per veure si un dispositiu funciona satisfactriament. Per prendre mesures,
s'utilitzen aparells que es poden dividir en dos grans grups:
Els instruments de mesura, que sn els que prenen les mesures dels
nostres dispositius a prova i els generadors de senyals, que sn els aparells
que usem per injectar als nostres dispositius a prova els senyals necessaris
per a comprovar el seu correcte funcionament i, a ms, mesurar les seves
caracterstiques principals amb els instruments de mesura.
En realitzar mesures es poden cometre errors de diferent ndole. Els errors
poden ser de disseny, de mesura, provocats per l'entorn de mesurament o
personals.
8.1.1 Mesura de corrents i voltatges
Per mesurar el corrent que circula per una branca d'un circuit es pot usar un
ampermetre o un milliampermetre connectat en srie amb la branca
d'inters. L'ampermetre ha de presentar una resistncia comparativament
molt baixa, per no modificar apreciablement la impedncia de la branca a la
qual es connecti, i no pertorbar el seu funcionament normal.

(*) Fig. 246: Instrument indicador de quadre mbil
Una altra manera de mesurar les caracterstiques d'un corrent s usar un
voltmetre connectat en parallel a algun element de la branca on es vol
mesurar el corrent. El procediment s llegir la diferncia de potencial
existent entre els extrems d'una resistncia o impedncia de la branca i, si
220

coneixem la impedncia entre els dos punts de mesura, amb la llei d'Ohm
podrem calcular el corrent que circula.
(*) Fig. 247: Escala dun microampermetre
Els voltmetres sempre es colloquen en parallel, mai en srie, i han de
presentar una impedncia molt elevada, en comparaci amb la del circuit a
mesurar, de manera que no modifiquin apreciablement el corrent que
circula pel circuit, una vegada collocats en parallel.
Existeixen dos grans grups, tant d'ampermetres com de voltmetres: els
analgics i els digitals. Els analgics ens mostren el resultat a travs d'una
agulla que indica el valor sobre una escala graduada prefixada. Els digitals
donen el valor directament en una pantalla LCD.
A ms, normalment els voltmetres i els ampermetres sn capaos de llegir
tensions i corrents alterns, ja que habitualment contenen els circuits
adequats per rectificar el corrent altern i poder estimar el valor efica, en la
suposici que t forma sinusodal.
Finalment, existeixen a la venda els anomenats multmetres o polmetres
que, com el seu nom indica, sn capaos de realitzar mesures de
resistncies, corrents i tensions en un gran marge d'escales.
8.1.2 Errors de mesura: Influncia de la freqncia.
Influncia de la forma d'ona. Influncia de la
resistncia interna dels mesuradors
Si intentem utilitzar un voltmetre o un ampermetre de corrent continu per
llegir tensions o corrents de senyals alterns, la mesura ser incorrecta
perqu l'aparell no podr seguir les alternances del senyal altern. De tota
manera, utilitzant dodes rectificadors (per prendre mesures de tensi i
corrent) de corrent altern, es podr mesurar, per amb limitacions en la
freqncia, perqu noms podr prendre mesures vlides fins una
freqncia mxima. A ms, si la forma de l'ona no s sinusodal, tamb la
mesura ser incorrecta.
El ms recomanable s prendre les mesures de corrent altern amb
oscilloscopis, de manera que es pugui veure la forma de l'ona i la seva
amplitud sense prcticament cap limitaci, perqu avui en dia un
221

oscilloscopi pot llegir senyals de freqncies molt elevades i, sens dubte,
amb qualsevol forma d'ona.
La resistncia interna del mesurador de tensi ha de ser la ms elevada
possible perqu el corrent que circuli pel mesurador no afecti a la del circuit,
i la seva qualitat vindr donada pel nombre d'ohms per volt de la seva
escala de mesura. Els millors instruments analgics no superen els 50.000
ohms/V. Per tant, s preferible utilitzar voltmetres electrnics amb una
impedncia molt elevada d'entrada i superior a algun mili d'ohms, perqu
el corrent que passi pel mesurador sigui com a mxim de l'ordre d'un
microamper.
Pel que fa al mesurament de corrent, s important que la sonda a intercalar
al circuit tingui una resistncia mnima, de manera que la seva intercalaci
no l'afecti de cap manera. Si volem obtenir una precisi de l'1% en la
mesura, lgicament la resistncia interna del mesurador de corrent ha de
ser inferior a l'1% de la resistncia total del circuit al qual volem mesurar el
corrent. Per aconseguir mesurar corrents importants amb precisi
s'intercalen unes resistncies de valor molt redut, resistncies anomenades
shunts, per les quals fem passar el 90% o el 99% del corrent a mesurar, de
manera que l'instrument ens permetr lectures x10 i x100 de la seva escala
ms gran.

(*) Fig. 248: Mesura de corrents ms grans amb un shunt
8.1.3 Mesura de la resistncia
La mesura de la resistncia d'un circuit es realitza amb un hmmetre, el
qual disposa d'una bateria interna en srie amb el mesurador, perqu
proporcioni una tensi a les puntes de prova perqu, en connectar-los als
extrems de la resistncia, la recorri un corrent que ser proporcional a la
resistncia del circuit, de manera que podr reduir la resistncia.
L'hmmetre s'ha de connectar als borns de la resistncia que es desitja
llegir, de manera que quedin en srie la bateria, l'indicador i la resistncia.
Els polmetres tamb tenen incorporat un hmmetre.
222


(*) Fig. 249: Mesura de la resistncia amb un hmmetre
Quan es llegeixi la resistncia d'una part del circuit, aquest ha d'estar
desconnectat de l'alimentaci i s convenient allar la branca a mesurar de
la resta del circuit, perqu la mesura sigui correcta.
8.1.4 Mesura de la potncia del corrent continu i de la
radiofreqncia: Potencia mitja. Potncia de cresta
de l'envoltant
Un wattmetre s l'instrument utilitzat per llegir la potncia del nostre
circuit. Pren una lectura de la tensi i del corrent efica, de manera que en
multiplicar-los ens dna el valor de la potncia. Usat per a lectures de
corrent continu o altern, ens donar el valor de la potncia efica.
Quan modulem un emissor en banda lateral nic, la potncia mitja que
observem al mesurador no t res a veure amb la potncia de cresta de
l'envoltant de l'emissi, perqu el mesurador no pot seguir els moviments
rpids de la potncia instantnia i no pot assolir les crestes de potncia,
sin que marca una potncia mitja.
La potncia de cresta de l'envoltant s la mitjana de la potncia
subministrada pel transmissor a la lnia d'alimentaci de l'antena, durant un
cicle de radiofreqncia, pres a la cresta ms elevada de l'envoltant de
modulaci.
Aquesta potncia de cresta d'envoltant d'un emissor ve normalment
limitada per les tensions i els corrents mxims que poden manejar els
amplificadors finals, de manera que un transmissor s'ha d'ajustar perqu la
potncia de cresta de l'envoltant no intenti superar els esmentats lmits i
sempre quedi per sota, ja que no noms seria perills per als transistors
finals superar-los, sin que a ms la forma de lona sofriria un retall que
produiria una gran distorsi i espries.
223

8.1.5 Mesura de la relaci d'ones estacionries (ROE)
Els mesuradors de ROE consisteixen en dos acobladors direccionals que
s'intercalen a la sortida de l'emissor abans de la lnia de transmissi, i que
mesuren i comparen la potncia que va en el sentit de l'emissor cap a
l'antena i tamb mesuren la potncia que torna reflectida des de l'antena
cap a l'emissor.
Normalment consisteixen en dues lnies paralleles al conductor central d'un
cable coaxial, mitjanant les quals es prenen dues mostres dels corrents
que circulen en els dos sentits, es rectifica cada una d'elles amb un dode i
es mostren en un instrument de mesura. Amb aquestes dues lectures,
podem comparar la magnitud de la potncia directa i de la reflectida i deduir
la Relaci dOnes Estacionaries ROE.

(*) Fig. 250: Mesurador de la relaci dones estacionries (ROE)
Tamb s'utilitzen els anomenats wattmetres direccionals, que mesuren la
potncia mitja efectiva que circula en ambdues direccions i la mostren en
un indicador de doble agulla.
8.1.6 Mesura de la forma d'ona de l'envoltant d'un
senyal de RF
Per poder veure la forma d'ona d'un senyal modulat o d'un senyal sense
modular, l'instrument apropiat s un oscilloscopi. L'oscilloscopi disposa
d'un tub de raigs catdics amb un feix d'electrons que es mou per l'atracci
electrosttica de dos jocs de plaques: les plaques verticals controlen la
224

deflexi horitzontal i estan comandades per una base de temps ben
cronometrada. Les plaques horitzontals, estan connectades al senyal a
mesurar i desvien el feix verticalment, per la qual cosa a la pantalla
fluorescent s'observa l'evoluci temporal del senyal.
L'eix horitzontal representa les unitats de temps i l'eix vertical representa
l'amplitud del senyal. Ambds eixos es poden ajustar a l'escala de temps i
tensi que vulguem, de manera que podem utilitzar l'oscilloscopi per veure
senyals d'amplituds grans o petites, des de millivolts fins a desenes de
volts. L'eix temporal, s a dir, la desviaci controlada per una base de
temps, es pot ajustar des de nanosegons fins a segons, de manera que
podem veure senyals de freqncies molt petites o molt grans, des de
tensi contnua fins a cents de Megahertzs.
Per aconseguir una visi estable de la traa del senyal a la pantalla, s
necessria la sincronitzaci de la base de temps amb el senyal a mesurar,
per mitj d'un sincronitzador de tret que inicia cada cicle de la base de
temps al mateix temps que s'inicia el senyal a mesurar.
Existeixen tant oscilloscopis analgics com digitals, en els quals el senyal
ha estat prviament digitalitzat, cada un amb els seus avantatges i
inconvenients.
8.1.7 Mesura de la freqncia
Un freqencmetre s aquell instrument que ens dna informaci de
quantes vegades es repeteix el nostre senyal en la unitat de temps, dit
d'una altra manera, ens indica la freqncia en hertzs del nostre senyal.
Normalment el freqencmetre consisteix en un comptador digital que
compta el nombre de cicles a cada unitat de temps, basada en un
generador de freqncia interna de gran precisi (normalment termostatat)
que proporciona la base de temps necessria per iniciar i acabar el
recompte.
Per mesurar la freqncia tamb es pot utilitzar un analitzador d'espectres
que ens mostra en una pantalla un eix horitzontal en el qual es representa
la freqncia i un eix vertical on es representa la potncia o la tensi. Un
analitzador d'espectres s molt til, perqu si tenim un senyal que no s un
sinusoide pur, podrem veure en quantes freqncies harmniques presenta
energia i l'ample de banda que ocupa. Un freqencmetre noms ens
aportar informaci de la freqncia si li introdum una ona sinusodal pura
o, en alguns casos, polsos quadrats.
8.1.8 Mesura de la freqncia de ressonncia
Un dipmeter o mesurador per mnim de reixa s l'instrument que s'usa per
mesurar freqncies de ressonncia. Consisteix en una bobina captadora i
un condensador variable que formen un oscillador de RF. Quan es vol saber
la freqncia de ressonncia d'un circuit ressonant L-C, se li apropa la
bobina captadora del dipmeter que genera una oscillaci, sintonitzada per
un condensador variable amb una escala graduada, al qual se li varia la
225

seva capacitat fins que al mesurador es troba una absorci o una disminuci
del corrent de l'oscillador.
Aquest dip de corrent (d'all el seu nom) indica que hem passat pel punt de
ressonncia del circuit ressonant L-C a mesurar, ja que ha absorbit energia
del nostre circuit oscillant acoblat del dipmeter. La freqncia apareix
indicada a l'escala corresponent a cada bobina captadora, marcant la
freqncia de ressonncia a la qual s'ha produt l'absorci. Existeixen
dipmeters automtics i manuals.
8.2 Instruments de mesura
8.2.1 Mesures amb un polmetre
Com hem explicat anteriorment, un polmetre s un instrument que ofereix
funcions de voltmetre, d'ampermetre i d'hmmetre.
Quan anem a usar-lo, el primer que hem de fer s seleccionar la funci que
desitgem i ajustar la seva escala. Si desitgem llegir senyals que sabem que
seran de l'ordre de, per exemple, millivolts, hem d'ajustar l'escala a
millivolts. Si no sabem la magnitud del senyal que llegirem, l'ajustarem a
l'escala de mxima lectura i, a partir d'all, anirem reduint-la fins a obtenir
un valor prou precs. El sistema s el mateix per mesurar els corrents i les
resistncies.

(*) Fig. 251: Voltmetre amb diferents escales de mesura
En llegir tensions o resistncies els connectors es connectaran en parallel al
circuit. Per llegir corrents es connectaran en srie al circuit.
8.2.2 Mesura de potncia de RF
Existeixen tal varietat de dispositius per mesurar la potncia en un circuit
que no s possible donar unes directrius generals, ja que dependr de cada
dispositiu. N'hi ha incorporats al propi transmissor, n'hi ha dexterns com
ara wattmetres, o mesuradors de ROE, etc.
El que s que s indispensable tenir en compte s que totes les mesures de
potncia en RF s'han de realitzar amb l'amplificador o transmissor connectat
a una crrega artificial, capa de resistir i dissipar la potncia estimada de
l'amplificador de potncia a mesurar.
226

Si les mesures les fem connectant-lo a una antena, no podrem assegurar
que la seva impedncia real sigui de 50 ohms, que s la impedncia
especificada normalment per a transmissors i amplificadors lineals i, per
tant, que els valors llegits siguin correctes.
8.2.3 Utilitzaci dun reflectmetre (mesurador de
ROE)
L'instrument es colloca intercalat entre el transmissor i la lnia de
transmissi connectada a l'antena. La mesura es realitza senzillament
collocant el commutador de l'instrument en lectura de potncia de sortida
directa de manera que llegirem la potncia des del transmissor cap a la
crrega (antena) i ajustem la lectura al fons de l'escala de l'instrument.
Desprs es canvia el commutador a lectura de potncia reflectida per
comprovar la fracci de la potncia tornada per l'antena i l'instrument ens
indicar el percentatge relatiu de potncia reflectida i el valor de la ROE o
Relaci d'Ones Estacionaries corresponent a aquest percentatge.
8.2.4 Mesures amb un freqencmetre
Tan sols s'ha d'introduir una mostra del senyal que es desitja mesurar a
l'entrada del freqencmetre i ajustar l'escala. Normalment, el
freqencmetre consisteix en un comptador digital que compta el nombre de
cicles en cada unitat de temps, basant-se en un oscillador patr intern de
gran precisi (normalment termostatat) que proporciona la base de temps
necessria per iniciar i acabar el recompte.
Hem d'anar amb compte amb la potncia de RF subministrada al
freqencmetre, ja que normalment no s'han dultrapassar els 10 millivats
de potncia.
8.2.5 Realitzaci de mesures amb un oscilloscopi
Un oscilloscopi t uns borns i connectors d'entrada, els quals es connecten
de manera idntica als d'un voltmetre i que passen els senyals a mesurar
als amplificadors d'escombrada vertical.

(*) Fig. 252: Oscilloscopi de raigs catdics
227

La immensa majoria dels oscilloscopis digitals actuals disposen d'un bot
anomenat PRESET que ajustar de manera automtica l'escala temporal i
de tensi a la freqncia i amplitud del senyal.
D'altra banda, normalment disposen d'un sincronitzador SYNC de tret que
enclava l'escombrada horitzontal al senyal entrant per estabilitzar la traa
del senyal a la pantalla.
Els oscilloscopis vnen amb deu divisions a cada eix, de manera que, si
s'ajusta la tensi i la base de temps, aquest s'ajusta en X volts/div i Y
segons/div. Aix significa que cada divisi de cada eix representa X volts i Y
segons. Aix s molt fcil saber els valors de tensi i de perode del nostre
senyal.
A ms, alguns oscilloscopis presenten funcions de clcul de certs
parmetres que ens calcularan tensions, freqncies, perodes, etc.
Si l'oscilloscopi no disposa d'un comandament PRESET que preajusta
l'amplitud i la freqncia d'escombrada automticament, haurem d'ajustar
manualment l'escala d'amplificaci a l'amplitud a mesurar i la base de
temps a un submltiple de la freqncia del senyal, segons el nombre
d'ones completes que vulguem veure a la pantalla.
Finalment, un oscilloscopi presenta habitualment una impedncia d'uns
quants Megohms, de manera que, a la prctica, no alterar el circuit en ser
connectats els cables de prova en parallel.
8.2.6 Realitzaci de mesures amb un analitzador
d'espectre
L'analitzador d'espectre analitza el senyal al domini de la freqncia, de
manera que indica com es reparteix la potncia del senyal al llarg de l'eix de
freqncies entre la freqncia fonamental i els components harmnics del
senyal.
s molt til per analitzar senyals complexos, senyals que tenen energia a
diferents freqncies, com per exemple senyals sinusodals distorsionats
que presenten gran quantitat d'harmnics, aix com emissions espries
d'oscilladors i transmissors en general.
Un analitzador d'espectres presenta una baixa impedncia d'entrada,
tpicament de 50 ohms (alguns amb possibilitat de commutar 75 ohms).
Aix s aix perqu es pugui substituir l'antena per un analitzador
d'espectres i saber quina s la potncia lliurada a la crrega. Els
analitzadors especifiquen quina s la potncia mxima a la qual pot ser
sotms i, per tant, si superem aquesta potncia hem d'usar atenuadors.
8.2.7 Realitzaci de mesures amb un ondmetre
Els ondmetres sn instruments totalment passius que funcionen absorbint
una petita fracci del senyal a mesurar per mitj d'un circuit ressonant LC i
un dode detector que la rectifica i ens permet veure la petita tensi
generada en un instrument indicador molt sensible.
Normalment, s'utilitzen per a verificar el funcionament dels emissors a les
seves diverses etapes. Un ondmetre ens pot donar mesures de longitud
d'ona que poden traduir-se sense problemes a mesures de freqncies
aproximades.
228

8.3 Generadors de senyals
Per ajustar els aparells i veure el seu comportament a diferents freqncies,
cal utilitzar generadors de senyals, dels quals la caracterstica ms
important s la puresa del senyal sinusodal generat, perqu tingui el menor
soroll de fase i la menor quantitat d'harmnics. Es divideixen en dos grans
grups, segons generin senyals d'udio o senyals de radiofreqncia.
8.3.1 Els generadors de senyals de baixa freqncia
Normalment s'utilitzen per a lanlisi del comportament dels circuits i
amplificadors en freqncies d'udio (B.F. o baixes freqncies) i, en
conseqncia, generen senyals sinusodals de freqncies entre 1 i 200.000
Hz. Generalment sutilitzen per comprovar la resposta dels circuits a senyals
de tot tipus.
Tamb sn capaos de generar ones quadrades i ones triangulars, les quals
consisteixen en una rampa de pujada lenta i una baixada brusca. La
resposta dels circuits a aquests senyals es comprova i observa en un
oscilloscopi.
8.3.2 Els generadors de senyals de R.F.
Sn generadors que cobreixen diverses bandes de freqncies i que poden
ser simples oscilladors analgics amb sortides de nivell ben calibrat, encara
que poden estar o no equipats amb un freqencmetre digital, per en
general els analgics ja estan prcticament en dess per a instrumentaci,
doncs els generadors ms moderns sn gaireb tots de sntesi digital directa
o DDS (Direct Digital Synthetyzers).
Per a certes proves senzilles, s suficient la RF generada per un mesurador
per mnim de reixa o dipmeter, descrit en el punt 8.1.8
8.3.3 Els ponts d'impedncia i de soroll
Un pont d'impedncies s un instrument passiu que ens permet mesurar la
resistncia i reactncia d'una antena per mitj d'un milliampermetre molt
sensible, en el qual es busca una lectura mnima de la tensi rectificada de
RF quan el pont est equilibrat, perqu les impedncies a les dues
branques, la coneguda i la desconeguda, son iguals.
Disposa d'un potencimetre variable que permet determinar la resistncia
real entre 10 i 200 ohms i d'un condensador variable que ens permet trobar
la reactncia del circuit, normalment en una escala entre 10 i 400 ohms.
Quan el pont est equilibrat havent buscat la lectura mnima a l'instrument
de mesura, la posici dels comandaments del potencimetre i del
condensador en una escala calibrada ens permet deduir la resistncia i la
reactncia inductiva o capacitiva present a l'antena.
Com l'instrument s totalment passiu, normalment es necessita disposar
tamb d'una font de RF, que normalment procedeix dun generador de RF,
per ens serveix perfectament el petit senyal generat per un mesurador per
mnim de reixa (dipmeter) per activar-lo.
Un pont de soroll s una versi millorada del pont d'impedncies, ja que
incorpora el seu propi generador, consistent en un generador de soroll de
229

banda ampla que cobreix tota la gamma dHF i l'instrument de mesura s el
nostre propi receptor.
El pont s'ajusta movent el potencimetre i el condensador d'ajust de la
mateixa forma que amb el pont d'impedncies, per buscant el mnim soroll
del generador captat pel receptor a la freqncia a la qual volem mesurar
l'antena. En aquest punt les posicions dels dos comandaments ens
proporcionaran la resistncia i la reactncia de lantena igual que amb el
pont dimpedncies.
230

TEMA 9: INTERFERNCIES I IMMUNITAT
9.1 Interferncies a equips electrnics: La
compatibilitat electromagntica
Per evitar que les nostres emissions afectin equips electrnics hem de
prendre tot tipus de precaucions i especialment han de complir tots certes
normes que consisteixen en demostrar que no generem senyals d'un nivell
excessiu. Aquesta prova que s'anomena d'homologaci de compatibilitat
electromagntica els exigeix passar per unes proves d'homologaci que a la
Uni Europea es demostren per l'obligaci d'ostentar les lletres CE al xasss
de l'equip.
9.1.1 Bloqueig en recepci
El bloqueig d'un receptor pot produir-se quan un senyal no desitjat, en una
freqncia prxima a aquella que volem rebre, t una amplitud tal que
arriba a saturar algun pas amplificador i redueix l'amplificaci dels senyals
febles que volem escoltar, produint una disminuci del senyal desitjat, de
forma que ens dificulta la seva recepci.
La resistncia al bloqueig d'un receptor es mesura pels decibels relatius que
ha de tenir un senyal no desitjat en una freqncia 20 kHz per sobre o per
sota del senyal que desitgem captar i en el qual produeix una disminuci en
3 dB del senyal sintonitzat i desitjat.
Un receptor de bona qualitat ha de tenir un rang dinmic de bloqueig
superior als 90 dB, s a dir, no ha d'afectar a la recepci del senyal desitjat
cap altre senyal 90 dB ms fort i que es trobi a +-20 kHz de l'estaci que
desitgem rebre.
9.1.2 Interferncies als senyals desitjats
El nostre equip en condicions de funcionament normal estar preparat per
rebre certs senyals en determinades freqncies, per tot i aix pot veure's
afectat per altres senyals de diferents freqncies i magnituds, que li
produeixen efectes no desitjats i que poden provenir del propi equip, tals
com a soroll intern, espries de l'oscillador o oscilladors locals, deficient
rebuig del senyal imatge, bloqueig per sobrecrrega, intermodulacions,
distorsions d'udio o un funcionament estrany i no desitjat, etc.
La font d'interferncia tamb pot ser exterior i procedir de qualsevol altre
equip electrnic, tal com vam veure en un tema anterior. Si no s possible
eliminar-la a la font o a l'equip al qual es genera, el primer que hem de fer
s allunyar tot el possible l'antena de l'equip receptor de la font de la
interferncia. A ms tamb existeixen altres solucions com ara un blindatge
que impedeixi l'entrada directa al receptor, l's de filtres als cables
d'alimentaci, les preses de terra comunes, els limitadors de sorolls
elctrics, etc.
231

9.1.3 Intermodulaci
Les interferncies per intermodulaci (IMD) es produeix quan dos senyals
travessen un sistema (normalment un amplificador) que no s perfectament
lineal. En donar-se aquesta situaci, a la sortida, a ms dels dos senyals
entrats, apareixen una srie de combinacions d'aquests dos senyals,
produts tant per la barreja d'elles dues, com per la barreja de cada una
d'elles amb els harmnics de l'altra.
En un sistema d'udio, l'amplificador treballa dins d'uns lmits dins dels
quals es considera que s bastant lineal, encara que mai cap amplificador
no ns perfectament lineal. Aix doncs, dos senyals de suficient potncia a
la seva entrada sempre poden arribar a provocar que l'amplificador deixi de
treballar a la zona lineal i aix produir productes d'IMD que sonen
desagradables a l'oda i que anomenem distorsi.
En un receptor de rdio, la intermodulaci pot produir-se en
radiofreqncia, generant-se senyals o productes de tercer ordre de la
barreja de dos senyals en freqncies que apareixen justament a la
freqncia en la qual intentem escoltar una estaci feble. La mesura de la
intermodulaci ens la donar l'amplitud relativa dels dos senyals que
generen finalment un senyal apreciable d'intermodulaci en una freqncia
aparentment buida anteriorment.
Un bon receptor ha de tenir una resistncia a l'IMD superior a 90 dB, amb la
qual cosa volem dir que els senyals no desitjats han de tenir almenys una
amplitud relativa superior en 90 dB respecte al llindar de sensibilitat del
receptor, abans de generar un producte no desitjat de tercer ordre en una
freqncia aparentment buida.
9.1.4 Detecci en circuits d'udio
En qualsevol equip de msica, les interferncies solen arribar de manera
conduda, s a dir, han estat captades pels cables que entren a l'equip. Aix
significa que poden arribar a travs dels cables d'alimentaci o dels cables
dels altaveus o del micrfon o els dels controls si n'hi haguessin. Si aix fos
aix, s'hauran de collocar condensadors de desacoblament a cada cable,
filtres de desacoblament a l'entrada dels cables d'alimentaci, cables
d'udio blindats amb condensadors de desacoblament per eliminar la
radiofreqncia, per sempre mirant de no pertorbar la resposta plana a les
audiofreqncies.

(*) Fig. 253: Desacoblament a lentrada dudio dun amplificador
232


9.2 Causes de les interferncies en equips electrnics
Les causes principal de les interferncies als equips electrnics es poden
classificar en dos grans grups: Les degudes a la gran intensitat del camp de
lemissor al lloc inadequat i les degudes a la mala protecci o la
desprotecci total dels equips interferits que es veuran al punt 9.3.
Examinarem cada una d'elles a continuaci.
9.2.1 Intensitat de camp del transmissor
Abans hem parlat d'equips que eren vctimes d'interferncies no desitjades.
Perqu un equip rebi una interferncia, hi ha d'haver un altre equip que les
produeixi. El nostre equip, com a transmissor de rdio, produir intensos
camps electromagntics que han de ser radiats per l'antena i, si aquests
camps sn massa potents, podrien produir interferncies en altres equips
que no estiguessin preparats per suportar-los.
La millor precauci s que les antenes emissores estiguin allunyades al
mxim possible dels equips que puguin ser afectats per la seva emissi i de
manera que radin tota la seva energia a l'antena, com ha de ser,
mitjanant una bona adaptaci a la lnia de transmissi. Hem d'assegurar-
nos per tant que tota la radiaci sefectu noms a l'antena i no es produeix
radiaci per la lnia de transmissi, especialment a l'interior dels edificis i de
la prpia estaci.
Si la lnia de transmissi installada s una lnia balancejada, s possible
que sigui ressonant o formi part de l'antena o que presenti una gran ona
estacionria a la lnia, com succeeix habitualment amb les antenes G5RV i
les antenes Windom alimentades amb lnia d'escaleta. En aquest cas, al
llarg de la lnia parallela, hi pot haver grans tensions de RF molt superiors a
les d'una lnia aperidica ben adaptada (normalment un cable coaxial),
tensions que poden afectar aparells electrnics simplement per proximitat.
En cas de produir fortes interferncies, ens haurem de plantejar canviar a
algun tipus d'antena que pugui alimentar-se amb cable coaxial.
En els equips amb lnia de transmissi coaxial, ens hem d'assegurar que no
circula cap corrent de RF per l'exterior del coaxial o dun mode com al
cable interior i exterior, independent de la RF que transporta al seu interior.
Per a aix s recomanable collocar baluns d'algun tipus que cancellin
aquests corrents al punt d'alimentaci de l'antena. Per a freqncies
superiors a 10 MHz, s molt fcil construir xocs de RF eficaos que
impedeixin aquest corrents, enrotllant simplement el cable coaxial amb
unes 10 voltes d'uns 15 cm de dimetre just al costat del punt d'alimentaci
de l'antena. Tamb aquests corrents exteriors poden produir-se a les
antenes verticals i shan d'evitar de la mateixa forma. Per a freqncies ms
baixes, ser imprescindible utilitzar als cables coaxials xocs fets amb anells
de ferrita d'alta permeabilitat, perqu bloquegin aquests corrents exteriors.
233

9.2.2 Radiacions espries del transmissor
Un transmissor hauria demetre tan sols les freqncies per a les quals ha
estat dissenyat. Tanmateix, tamb podria produir altres senyals anomenats
espries, que sn les emissions de senyals no essencials o no desitjades,
com per exemple les oscillacions espries dels oscilladors locals o
sintetitzadors, els harmnics de la freqncia portadora, els productes
d'intermodulaci produts per la mancana de linealitat dels seus
amplificadors i oscillacions parsites d'alguns passos amplificadors i hem de
prendre precaucions perqu es redueixin a un nivell mnim, molt per sota de
la nostra transmissi principal.
Normalment aquestes precaucions consisteixen en la utilitzaci de filtres
passabaix a la sortida del transmissor i, en casos molt especials, en filtres
passabanda, que noms deixin passar els senyals emeses dins de la banda
que treballem.
9.2.3 Influncies no desitjables sobre l'equip
Les vies d'entrada d'interferncies al nostre equip poden ser molt diverses,
encara que la principal s la prpia antena. Si l'etapa d'entrada no s de
bona qualitat i no filtra prou, podem captar les interferncies capturades per
la nostra prpia antena. Aix es comprova fcilment si la interferncia
desapareix en desconnectar l'antena.
Totes les connexions exteriors que utilitzen cables no apantallats sn com
antenes que captaran ones electromagntiques que propagaran la
interferncia cap al nostre receptor. D'altra banda, els cables no apantallats
han d'estar degudament desacoblats per mitj de condensadors que derivin
a massa qualsevol radiofreqncia.
Una altra via d'entrada s la captaci directa. Si el nostre equip est sota la
influncia d'un camp electromagntic prou potent, el nostre equip resultar
afectat podent deixar de treballar amb normalitat. L'nica soluci ser
apartar-se de la font d'interferncia o eliminar-la.
Fins i tot els cables apantallats coaxials poden arribar a captar
radiofreqncia en una manera anomenada comuna, que consisteix en la
radiofreqncia captada per l'exterior de la malla del coaxial, que noms
pot evitar-se collocant xocs de ferrita que impedeixin la seva circulaci per
l'exterior del cable.
9.3 Mesures contra les interferncies. Filtrat.
Desacoblament. Blindatge i apantallament. Xocs de
ferrita
El filtrat de senyals noms permet simplement el pas de certs senyals en
funci de la seva freqncia i evita el pas o, com a mnim, atenua els
senyals que es consideren no desitjables. s til per evitar interferncies
condudes.
234

Com ja hem vist anteriorment en altres apartats, existeixen filtres
passabaix, passaalt, passabanda i de rebuig de banda que tenen
precisament aquesta funci.

(*) Fig. 254: Filtre passaalt per collocar en una TV
En l'operaci de concursos multioperador-multibanda, quan transmeten
diverses estacions simultniament, emetent cada una en una banda
diferent, s indispensable l's de filtres passabanda que impedeixin
l'entrada del senyal de l'operador ve per captaci directa d'una antena a
l'altra, encara que estiguin allunyades.
El desacoblament de tots els cables que arriben als equips, excepte
l'antena, est basat en l's de condensadors en parallel connectats a
massa, que estan destinats a evitar que l'equip introdueixi RF pels cables de
connexi a la xarxa elctrica, i viceversa, de manera que no puguin ser
captades interferncies de RF a travs dels cables que el connecten a la
xarxa d'alimentaci.

(*) Fig. 255: Desacoblament dels cables dalimentaci dun equip
s important evitar interferncies condudes per cables i s tamb de la
mxima importncia utilitzar-los als cables que connecten altaveus i
micrfons d'udio.
El blindatge o apantallat impedeix que s'emetin o rebin interferncies
radiades des de o cap al nostre equip. El blindatge atenua de forma molt
235

important el pas dels camps elctrics a l'exterior de l'aparell emissor. El ms
important s que emboliqui completament al presumpte emissor, obligant a
que la radiofreqncia surti nicament per l'antena emissora, des d'on ser
correctament radiada. De tota manera, es procurar que tots els cables que
surten a l'exterior equipin el seu corresponent condensador de
desacoblament i algun tipus de xoc per evitar la sortida de RF a l'exterior.

(*) Fig. 256: Desacoblament i blindatge dels cables dun altaveu
Tamb modernament s'utilitzen molt xocs danells de ferrita collocats a
l'exterior dels cables que connecten entre si els diferents aparells, ja sigui
collocant les ferrites embolicant els conductors de manera que impedeixen
el pas de la RF per tots els conductors alhora, o, fins i tot si s necessari,
enrotllant els conductors en un nucli torodal de ferrita per augmentar la
inductncia del xoc en manera comuna i evitar la seva propagaci.
Aquests xocs que eviten els corrents de RF, que es denominen en manera
comuna, perqu afecten de la mateixa manera als dos conductors, sn
especialment importants a les baixades de cable coaxial per impedir que
l'exterior de la malla del cable coaxial es comporti com un captador
d'energia de RF que pot afectar el propi equip transmissor i produir
realimentacions i distorsions no desitjades en l'emissi.
236

TEMA 10: SEGURETAT
El radioaficionat s responsable de la seguretat a la seva estaci i a la
installaci de la seva antena i no pot permetre's crrer cap risc per a ell i
per a tota la seva famlia.
10.1 Efectes del corrent elctric al cos hum.
Tensions i corrents perillosos
Una persona s'electritza quan el corrent elctric passa pel seu cos o parts
del seu cos, la qual cosa, depenent de la seva intensitat, pot produir-li tota
classe d'efectes perillosos, que poden arribar a l'electrocuci o a la mort pel
pas del corrent.
Entre els efectes importants que produeix el pas del corrent, trobem els
segents:
-Tetanitzaci, que significa la contracci i el moviment incontrolat dels
msculs del cos pels quals passa el corrent i que, generalment, ens
impedeix deixar anar l'element conductor que ens ha comunicat la
descrrega elctrica.
-Cremades a les zones de contacte i de pas, a causa de l'increment brusc de
la temperatura de les zones per les quals passa el corrent, especialment la
pell, que pot arribar a carbonitzar-se.
-Asfixia, quan el pas del corrent pel cos afecta el funcionament del centre
de control respiratori i paralitza totalment la respiraci, el que pot arribar a
ser causa de mort.
-Fibrillaci ventricular del cor, que perd el seu moviment sincronitzat i
regular i es mou de forma anrquica, deixant d'enviar sang a tots els rgans
del cos, efecte que es converteix en mortal si en pocs minuts el cor no
recupera la seva funcionalitat.
Corrents perillosos
Els efectes del corrent elctric depenen de la intensitat del corrent que
circula pel cos i aquesta al seu torn depn de la resistncia del cos hum,
per aquesta resistncia s molt variable d'una persona a una altra i del
tipus de corrent aplicat, si s altern o continu.
El llindar de percepci del pas d'un corrent elctric altern s molt baix i es
considera com a llindar de percepci el pas d'un corrent altern de 0,5 mA.
En canvi, el corrent continu noms es percep quan varia la intensitat,
principalment al contacte i a la desconnexi del corrent, ja que no es nota el
seu pas constant excepte pels efectes trmics de la seva circulaci. Per
tant, el llindar de percepci s superior i s'estima en 2 mA.
Un problema addicional s el de la tetanitzaci, ja que impedeix el
funcionament normal del reflex de deixar anar un cable o un conductor en
237

percebre la descrrega. Aquesta tetanitzaci es considera que es produeix
ja en corrent altern a partir de 10 mA.
En canvi, el llindar de fibrillaci pot produir-se a partir de 100 mA si el
corrent es mant durant un temps superior a 5 segons, encara que es
considera que la probabilitat s noms del 5% a aquesta intensitat de 100
mA, mentre que s del 50% a partir d'un corrent de 200 mA i superiors.
Tensions perilloses
Encara que ja sabem que els corrents sn els causants dels efectes de
l'electrificaci, tamb sabem que, en complir-se la llei d'Ohm, els corrents
varien d'acord amb la tensi aplicada i la resistncia que oposi el cos hum.
La relaci entre la intensitat i la tensi no s lineal, ja que la resistncia del
cos hum varia amb la tensi de contacte. I no noms depn de la
resistncia del cos, sin tamb de la trajectria del corrent pel cos i del grau
d'humitat de la pell de la persona en aquell moment.
La norma a aplicar sn les tensions de seguretat establertes pel Reglament
de Baixa Tensi MIBT-21/2.2, que estableix com a mxim els 24 V per a
llocs humits i els 50 V per a llocs secs, i saplica tant per a corrent continu
com per a corrent altern de 50 Hz.
10.2 Precaucions davant de tempestes elctriques:
els llamps
En cas de tempesta, s convenient desconnectar les lnies de baixada de les
antenes i cables d'alimentaci dels equips de rdio i, si s possible, deixar
els extrems de les lnies de baixada desconnectades a l'exterior de l'estaci.
Un llamp directe o collateral podria impactar la nostra antena i arribar fins
al transceptor, fins i tot saltant en forma d'arc de descrrega fins a ell si es
troba a poca distncia de l'extrem de la lnia de baixada.
I no noms haurem de desconnectar les antenes, sin tamb haurem de
desendollar tots els aparells elctrics de la xarxa elctrica, perqu moltes
vegades es produeixen descrregues de llamps a les lnies de conducci
elctrica que fan arribar pics de tensions elevades als consumidors finals. A
travs de la xarxa de distribuci, poden propagar-se pics elevats de tensi
de durada molt curta, per que produeixen avaries als equips electrnics,
fins i tot encara que estiguin apagats per mitj d'un interruptor simple, per
no totalment desconnectats de la xarxa.
El ms freqent s que els aparells i equips disposin noms d'un interruptor
monopolar que apaga l'aparell, per no el desconnecta totalment de la
xarxa de distribuci, doncs l'altre pol queda connectat a la xarxa i per all
pot arribar-li el pic de tensi, que algunes vegades s tan elevat que
assoleix l'interior de l'equip i destrueix alguns components sense estar en
funcionament.
Per protegir-nos de les petites descrregues d'esttica que puguin produir-
se per la caiguda de llamps al venat i l'acumulaci d'esttica en dies molt
secs i de vent, tamb s recomanable utilitzar descarregadors de gas a les
238

baixades de les antenes. Aquests descarregadors es colloquen a l'entrada
del cable coaxial de cada equip i, encara que no condueixen per a les
potncies i tensions normals, es tornen conductors i curtcircuiten tensions
elevades que puguin produir-se per descrregues d'esttica acumulada o
induda a les nostres antenes.
Aix mateix s convenient que disposem d'una presa de terra per a la nostra
estaci que no tingui res a veure amb la presa de terra d'algun possible
parallamps installat a l'edifici. Aix s molt important, ja que s l'nica
forma d'evitar que un llamp caigut al parallamps de l'edifici pugui arribar a
afectar la nostra estaci a travs d'una presa de terra comuna.
10.3 Locals aptes per a estacions de radioaficionats
En escollir el lloc on installar una estaci de radioaficionat ha de prevaldre,
abans que res, el sentit com. L'elecci del lloc hauria de facilitar, entre
altres coses, la connexi de l'equip amb l'antena. Com ms propera es trobi
l'estaci de l'antena, menors seran les prdues als cables de baixada de les
antenes. s una regla general per a totes les installacions de rdio.
La installaci en soterranis humits o en llocs inundables tamb ha de ser
descartada perqu sincrementa el perill d'electrocuci, que augmenta amb
la humitat i l'aigua.
D'altra banda i, per raons de convivncia, tamb seria recomanable la
installaci de l'estaci en una habitaci insonoritzada per no molestar la
resta dels habitants de l'habitatge.
10.4 Generalitats sobre installaci i protecci duna
estaci de radioaficionat. Subministrament
d'electricitat

(*) Fig. 257: Esquema de funcionament dun IPC o interruptor diferencial
A tota estaci de radioaficionat hi ha d'haver un interruptor general
l'accionament del qual permeti desconnectar l'alimentaci de tots els equips
239

de l'estaci. Es dna per fet que la installaci elctrica compleix amb tots
els requisits que exigeix el reglament d'installacions de baixa tensi i que
estan installats limitadors de corrent correctament dimensionats que, en
cas de curtcircuit, tallin l'alimentaci, aix com un interruptor diferencial o
IPC que desconnecti la installaci en cas de fuga per descrrega a terra
superior a 30 mA i que tots els endolls disposen d'una presa de terra
comuna.
Si algun dels equips no disposs en el seu cable dalimentaci a la xarxa del
tercer fil de terra al seu cable d'alimentaci, hauria d'estar connectat a una
presa de terra general de l'estaci per augmentar el grau de protecci
contra descrregues elctriques.
Tot equip ha de disposar d'un fusible amb l'amperatge corresponent a la
tensi de connexi a la xarxa. Cal tenir en compte que qualsevol canvi de
tensi de xarxa (220/125 V) en equips bitensi suposa el canvi dels fusibles
al valor adequat que el protegeixen de curtcircuits, ja que sn els que
impedeixen l'incendi de l'aparell en cas de curtcircuit intern.
Tots els equips hauran d'estar connectats entre si i a una presa de terra
comuna a fi d'evitar descrregues per la presncia de potencials diferents
flotants entre cadascun dels equips. Les preses de terra han de ser
realitzades a l'exterior de l'habitatge, ja sigui per mitj de piquetes o de
radials enterrats en zona humida.
240


(*) Fig. 258: Preses de terra efectives
Altres precaucions sn que l'equip no estigui a labast dun nen, o que
estigui ben ventilat, etc.
En qualsevol cas, en manipular l'interior d'un equip, sempre hem
d'assegurar-nos que est desconnectat de la xarxa elctrica.
10.5 Precaucions i proteccions en l's de les
installacions
Les precaucions elctriques a tenir en compte sn les generals que
s'apliquen al maneig de qualsevol electrodomstic, tals com:
- No s'han d'usar ni tocar els aparells elctrics estant descal.
- No s'han d'usar ni tocar aparells elctrics estant l'usuari moll o humit.
- No s'han de connectar a la xarxa aparells molls que no hagin estat
prviament assecats totalment.
- No hem d'augmentar l'amperatge dels fusibles de protecci contra
curtcircuits interns per sobre dels valors recomanats pel fabricant.
241

- Tots els aparells han de disposar de tercer fil de terra propi i estar
degudament connectats a la presa de terra de cada endoll de la xarxa
elctrica.
- En cas que algun equip no disposi del tercer cable de massa, o no es
disposi de presa de terra en els endolls, han de connectar-se tots a una
presa de terra comuna exterior, a la qual aniran connectats tots els equips.
- No s'han d'usar com a presa de terra les canonades de gas, aigua o
calefacci, ni la presa de terra de cap parallamps.
- Les antenes i tots els seus elements, tant radiants com parsits, no han
de quedar a l'abast de les mans de les persones que puguin circular per la
seva proximitat.

(*) Fig. 259: Installaci dun terra com a tots els equips
10.6 Primers auxilis en cas d'accident
Si es produeix un accident per electrocuci per contacte amb fils, fusibles,
interruptors, etc., sha de suprimir el corrent per mitj de l'interruptor
general i avisar al servei d'urgncies.
S'apartar a la vctima immediatament, sense tocar-li la pell i deixant-la en
un lloc sec i allat. Per apartar-la, s'utilitzar sempre un pal de fusta o algun
element allant no conductor que tingui la forma adequada.
Si l'accident s'ha produt per contacte amb conductors de distribuci o
transport d'energia no domstica, s'haur de sollicitar la supressi de la
connexi a la xarxa trucant per telfon a l'empresa elctrica i a urgncies.
Mai no s'ha d'intentar intervenir ni tocar a un accidentat fins a estar ben
segur que el corrent ha estat tallat del tot, llevat que s'utilitzi un instrument
allant per apartar la vctima del cable.
Si la persona respira, l'hem de collocar en posici lateral de seguretat.
242

Si no respira o no t pols, hem d'iniciar les maniobres de reanimaci bsica,
consistents principalment en el massatge cardac i el boca a boca, encara
que aquest ltim es considera actualment ms secundari.
En cas de cremades per electricitat, s'ha de protegir les ferides amb unes
gases esterilitzades fins que les examini un metge.
Conv que l'operador i els seus familiars coneguin les prctiques de primers
auxilis, el massatge cardac i els procediments d'estimulaci de la respiraci
artificial.
243

SEGONA PART
REGLES I PROCEDIMENTS D'OPERACI
NACIONALS I INTERNACIONALS

TEMA 11: ALFABET FONTIC INTERNACIONAL
El codi internacional ICAO s el que s'ha d'utilitzar per lletrejar els noms
propis en tot tipus de comunicacions. No s que es prohibeixi la utilitzaci,
per part dels radioaficionats, d'altres paraules, per qualsevol altra que
s'utilitzi contribueix a la confusi en lloc d'aclarir. (Entre parntesi s'afegeix
la pronunciaci en catal, quan s molt diferent de l'original.)
LLETRES
A Alfa
B Bravo
C Charlie (txarli)
D Delta
E Echo (eco)
F Foxtrot
G Golf
H Hotel
I India
J Juliett
K Kilo
L Lima
M Mike (maik)
N November
O Oscar
P Papa
Q Quebec
R Romeo
S Sierra
T Tango
U Uniform (iuniform)
V Victor
W Whiskey (isqui)
X X-ray (ex rai)
Y Yankee (ianqui)
Z Zulu

NMEROS
1 One (uan)
2 Two (tu)
3 Three (zrui)
4 Four (four)
5 Five (five)
6 Six
7 Seven
8 Eight (eit)
9 Nine (nain)
0 Zero (tsero)
244

TEMA 12: EL CODI Q
Els senyals del codi Q utilitzats pels radioaficionats sn els segents:
QRA Quin s el nom de la seva estaci? El nom de la meva estaci s...
QRG Vol dir-me la meva freqncia exacta (o la de...)? La seva freqncia
exacta (o la de...) s... kHz.
QRH Varia la meva freqncia? La seva freqncia varia.
QRI Quin s el to de la meva emissi? El to de la seva emissi s... (1 =
bo; 2 = variable; 3 = dolent).
QRK Sn intelligibles els meus senyals (o les de...)? La intelligibilitat dels
seus senyals s... (1 = dolenta; 2 = escassa; 3 = passable; 4 = bona; 5 =
excellent).
QRL Est vost ocupat? Estic ocupat (o estic ocupat amb...). Si us plau, no
interfereixi.
QRM Sofreix vost interferncia? Sofreixo interferncia: (1 = nulla; 2 =
lleugera; 3 = moderada; 4 = considerable; 5 = extremada).
QRN El pertorba l'esttica? Em pertorba l'esttica: (1 = res; 2 =
lleugerament; 3 = moderadament; 4 = considerablement; 5 =
extremadament).
QRO He d'augmentar la potncia? Augmenti la potncia.
QRP He de disminuir la potncia? Disminueixi la potncia.
QRQ He de transmetre ms de pressa? Transmeti ms de pressa (...
paraules per minut).
QRS He de transmetre ms a poc a poc? Transmeti ms a poc a poc (...
paraules per minut).
QRT He de cessar la transmissi? Cessi la transmissi.
QRU T alguna cosa per a mi? No tinc res per a vost.
QRV Est preparat? Estic preparat.
QRW He d'avisar a... que el crida vost en... kHz? Li prego avisi a... que
l'estic cridant en... kHz.
QRX Quan tornar a cridar-me? El tornar a cridar a les... hores (en...
kHz).
QRY Quin s el meu torn de transmissi? El seu torn de transmissi s el...
(nmero d'ordre).
QRZ Qui em crida? L'est cridant a vost... (en... kHz)
QSA Quina s la intensitat dels meus senyals (o les de...)? La intensitat
dels seus senyals s... (1 = amb prou feines perceptible; 2 = feble; 3 =
bastant bona; 4 = bona; 5 = molt bona).
QSB S'esvaeixen els meus senyals? Els seus senyals s'esvaeixen.

QSD Sn defectuosos els meus senyals? Els seus senyals sn defectuosos.
245


QSG He d'enviar... missatges d'una vegada? Envi... missatges d'una
vegada.
QSK Pot sentir-me entre els seus senyals i, en cas afirmatiu, puc
interrompre la seva transmissi? Puc sentir-lo entre els meus senyals;
interrompi la meva transmissi.
QSL Pot acusar-me recepci? Li acuso recepci.
QSM He de repetir l'ltim missatge que li he transms (o algun anterior?
Repeteixi lltim missatge que m'ha transms (o missatges nmero/s...).
QSN Pot sentir-me (o a...) en... kHz? Puc sentir-lo (o a...) en... kHz.
QSO Pot comunicar directament (o per repetidor) amb...? Puc comunicar
directament (o per repetidor) amb...
QSP Retransmetr a...? Retransmetr a...
QSU He de transmetre o respondre en aquesta freqncia (o en... kHz?
Transmeti o respongui en aquesta freqncia (o en... kHz).
QSV He de transmetre una srie de Vs en aquesta freqncia (o en... kHz)?
Transmeti una srie de Vs en aquesta freqncia (o en... kHz).
QSW Vol transmetre en aquesta freqncia (o en... kHz)? Transmetr en
aquesta freqncia (o en... kHz).
QSX Vol escoltar a... a... kHz? Estic escoltant a... a... kHz.
QSY He de passar a transmetre en una altra freqncia? Transmeti en una
altra freqncia (o en... kHz).
QSZ He de transmetre cada paraula o grup de paraules diverses vegades?
Transmeti cada paraula o grup dues vegades (o... vegades).
QTA He d'anullar el missatge nmero...? Anulli el missatge nmero...
QTB Est dacord amb el meu cmput de paraules? No nestic dacord amb
el seu cmput de paraules, repetir la primera lletra de cada paraula i la
primera xifra de cada nmero.
QTC Quants missatges t per enviar? Tinc... missatges per a vost (o per
a...).
QTH Quina s la seva ubicaci? La meva ubicaci s...
QTR Quina hora s? Sn les... hores.
246

TEMA 13: ABREVIATURES
13.1 Abreviatures ms habituals utilitzades en les
comunicacions dels radioaficionats, principalment en
la telegrafia o CW.
AA
AB
ABT
ADR
AGN
ANT
BCI
BCL
BK
BN
BUG
B4
C
CFM
CK
CL
CLD-CLG
CQ
CUD
CUL
CW
DE
DLD-DLVD
DR
DX
ES
FB
FM
GA
GB
GE
GG
GM
GN
GND
GUD
HI
HR
HV
HW
LID
MA, MILS
MSG
N
NCS
ND
NIL
NM
NR
NW
OB
Tot desprs de...
Tot abans de...
Sobre...
Adrea
Una altra vegada
Antena
Interferncia de radiodifusi
Escolta de radiodifusi
Tall en la transmissi
Entre
Manipulador semiautomtic
Abans
S, confirmat
Confirma/at
Comprovaci
Tancament de l'estaci
Cridat per en...; cridant a...
Crida general
Podria
Fins desprs
Ona contnua (Morse)
Des de
Entregat a..
Estimat
Distncia, pasos estrangers
i (preposici)
Bon treball
Modulaci de freqncia
Endavant
Adu
Bones tardes (al capvespre)
Vaig a...
Bon dia
Bona nit
Terra, massa
Bo
Riure o alt
Aqu o sentir
Tenir
Com
Operador dolent
Milliamperes
Missatge
No de negaci o nmero 9
Estaci de control
Res a fer
Res; no tinc res per a tu
Res ms
Nmero
Ara; continuo la transmissi
Vell amic
OC
OM
OP-OPR
OT
PBL
PSE
PWR
PX
R
RCD
RCVR
REF.
RFI
RIG
RPT
RTTY
RX
SAE
SASE
SED
SIG
SINE
SKED
SRI
SVC
T
TFC
TMW
TNX-TKS
TU
TVI
TX
TXT
UR-URS
VFO
VY
WA
WB
WD-WD
WKD-WKG
WL
WUD
WX
XCVR
XMTR
XTAL
XYL (YF)
YL
73
88

Vell camarada
Collega, amic
Operador
Veter en rdio
Prembul
Si us plau
Potncia
Premsa
Rebut
Rebut
Receptor
Referncia
Interferncia de RF
Equip
Repeteixi
Radioteletip
Receptor
Sobre autodirigit
Sobre autodirigit i franquejat
Dit
Firma; senyal
Inicials o apellatiu de l'operador
Cita , comunicaci regular
Ho sento
Servei
Nmero Zero o 0
Trfic
Dem
Grcies
Grcies i adu
Interferncia a la televisi
Transmissor
Text
El teu el vostre
Oscillador de freqncia variable
Molt
Paraula desprs de...
Paraula abans de...
Paraula, paraules
Treballat, treballant
B. Utilitzat per al futur
Voldria
Temps atmosfric
Transceptor
Transmissor
Cristall
Esposa, senyora
Dona jove, senyoreta
Salutacions cordials
Petons i abraades

247

13.2 Abreviatures de procediment en CW

Morse Fonia Significat
AR
AR
AS
BK
CL
K
KN
R
SK
Canvi
Fi del missatge
A laguait
Interrupci
Tanco lestaci
Transmet
Transmet noms tu
Rebut
Fi definitiu

Desprs de cridar a una estaci determinada
Fi del missatge
Si us plau, roman a l'espera
Perqu transmeti l'estaci receptora
Apago l'estaci
Qualsevol estaci pot transmetre
Dirigit noms a tu
Rebut tot correctament
Final del contacte
248


TEMA 14: SENYALS INTERNACIONALS DE PERILL,
TRFIC D'EMERGNCIA I COMUNICACIONS EN CAS
DE DESASTRES NATURALS
14.1 Senyals radiotelegrfics i radiotelefnics de
socors, urgncia, alarma i seguretat
En cas de socors, urgncia o seguretat, la transmissi no excedir en
radiotelegrafia de setze paraules per minut; en radiotelefonia ser lenta,
separant les paraules i pronunciant clarament cada una d'elles a fi de
facilitar la seva transcripci.
Els senyals d'alarma serveixen per atreure l'atenci dels operadors i
anuncien que seguir una crida o un missatge de socors o la transmissi
d'un avs urgent. L'avs anir precedit del senyal de seguretat de la que
desprs parlarem.
El senyal d'alarma radiotelegrfica es compon d'una srie de dotze ratlles
de quatre segons de durada cada una, transmeses en un minut amb
intervals d'un segon entre ratlla i ratlla. Podr transmetre's manualment,
per es recomana la transmissi automtica.
El senyal d'alarma radiotelefnica consistir en dos senyals,
aproximadament sinusodals d'audiofreqncia, que sn transmesos
alternativament; la primera tindr una freqncia de 2.200 Hz i la segona
1.300 Hz. Cada una d'elles es transmetr durant un quart de segon.
Els senyals de seguretat anuncien que l'estaci transmetr un missatge
important. Es transmet en una o ms de les freqncies internacionals de
socors, com sn els 500 KHz, 2.182 KHz, 156,8 MHz.
El senyal de seguretat en radiotelegrafia consisteix a transmetre tres
vegades seguides el grup TTT, separant b les lletres de cada grup i els
grups successius. El senyal de seguretat es transmetr abans de la crida.
El senyal de seguretat en radiotelefonia consisteix en la paraula securit
pronunciada clarament en francs (sequiurit), i repetida tres vegades.
Es transmetr abans de la crida.
Els senyals de socors signifiquen que un vaixell, aeronau o similar es
troba en perill greu i imminent i sollicita auxili immediat.
El senyal de socors en radiotelegrafia est formada pel grup SOS en Morse,
s a dir, l'agrupaci telegrfica ... ... transmesa com un nic senyal i
fent ressaltar les ratlles de manera que es distingeixin clarament les ratlles
dels punts.
El senyal de socors en radiotelefonia la forma la paraula mayday (en
espanyol, meidi).
249

El missatge de socors comprn la crida que sha descrit abans i les dades
relatives a l'estaci mbil en perill, la seva situaci i altres informacions
explicatives.
La crida de socors en radiotelegrafia comprendr: SOS de... (el distintiu de
trucada de l'estaci mbil en perill transms tres vegades). Per si mateix,
aquestes tres parts comprenen tota la crida.
La crida de socors en radiotelefonia comprn: mayday (tres vegades), la
paraula aqu i el distintiu de trucada o un altre senyal que identifiqui
l'estaci mbil en perill (tres vegades).
Els senyals durgncia signifiquen que hi ha un missatge molt urgent
relatiu a la seguretat d'un vaixell, aeronau, vehicle o persona.
El senyal d'urgncia en radiotelegrafia el forma el grup XXX transms tres
vegades. Es transmet abans duna crida d'urgncia.
El senyal d'urgncia en radiotelefonia consisteix a transmetre el grup pan
pan repetit tres vegades.
14.2 s internacional de les radiocomunicacions a les
bandes de freqncies del servei d'aficionats en cas
de catstrofes naturals (Res. 640 R.R.)
En la Resoluci 640 del Reglament de Radiocomunicacions, aprovada el
1979, la Uni Internacional de Telecomunicacions (UIT) considera que:
a) En cas de catstrofes naturals, els sistemes de comunicaci normals
solen sofrir sobrecrregues, danys o la interrupci total.
b) El rpid establiment de comunicacions s fonamental per facilitar les
operacions mundials de socors.
c) Les bandes del servei d'aficionats no estan subjectes a plans o a
procediments de notificaci i sn, per tant, idnies per a la seva utilitzaci a
curt termini en casos d'emergncia.
d) En cas de catstrofes, la utilitzaci temporal de certes bandes de
freqncies atribudes al servei d'aficionats facilitaria les comunicacions
internacionals.
e) Existeixen xarxes nacionals i regionals de radioaficionats per a casos
d'urgncia.
f) En cas de catstrofe natural, la comunicaci directa entre estacions
d'aficionat i altres estacions pot ser tamb til per cursar comunicacions
d'importncia vital fins que es restableixi la comunicaci normal;
Reconeix que els drets i responsabilitats relatius a les comunicacions, en cas
de catstrofes naturals, incumbeixen a les administracions interessades.
Resol que:
250

1) les bandes atribudes al servei d'aficionats poden ser utilitzades per les
administracions per satisfer les necessitats de comunicacions internacionals
en cas de catstrofe.
2) la utilitzaci de les esmentades bandes saplicar noms a les
comunicacions relacionades amb les operacions de socors en casos de
catstrofe natural.
3) l'ocupaci de les bandes especfiques atribudes al servei d'aficionats per
estacions d'altres serveis per a comunicacions en cas de catstrofe, es
limitar a la durada de l'emergncia i a les zones geogrfiques especfiques
que determini l'autoritat responsable del pas afectat.
4) les comunicacions en cas de catstrofe s'efectuaran dins de la zona
sinistrada i entre aquesta i la seu permanent de l'organitzaci que
proporciona el socors.
5) aquestes comunicacions noms s'efectuaran amb el consentiment de
l'administraci del pas on s'ha produt la catstrofe.
6) les comunicacions de socors provinents d'una font exterior al pas on s'ha
produt la catstrofe no substitueixen a les xarxes nacionals o internacionals
d'aficionats existents previstes per a casos d'urgncia.
7) s aconsellable una estreta cooperaci entre les estacions d'aficionat i les
estacions d'altres serveis de radiocomunicaci que puguin jutjar necessari
utilitzar les bandes de freqncies atribudes al servei d'aficionats per a
comunicacions en cas de catstrofe.
8) en aquestes comunicacions internacionals amb finalitat de socors,
s'evitar, en la mesura que sigui possible, la interferncia a les xarxes del
servei d'aficionats.
Es convida a les administracions que satisfacin les necessitats de
comunicacions d'emergncia en cas de catstrofe i que prevegin, dins de la
seva legislaci nacional, els mitjans per satisfer les necessitats de
comunicacions d'emergncia.
14.3. Freqncies demergncia recomanades al
servei d'aficionats
Les bandes atribudes al servei d'aficionats estan incloses a l'annex 1 del
Reglament d's del Domini Pblic Radioelctric per Aficionats (veure
capitulo 18).
Les freqncies que recomana la IARU (International Amateur Radio Union)
per a emergncies al seu pla de bandes de HF (veure capitulo 16) sn:
3.760 kHz, 7.060 kHz, 14.300 kHz, 18.160 kHz i 21.360 kHz.

251

TEMA 15: DISTINTIUS DE TRUCADA
Tota estaci d'aficionat ha de disposar d'un distintiu (o indicatiu, com sel
denomina ms comunament) de trucada, assignat per l'administraci de
cada pas, que ha de transmetre's al principi i al final de cada emissi i, si
aquesta s de llarga durada, almenys cada deu minuts.
Si es tracta d'una estaci mbil o portable, ha d'identificar-se afegint al seu
distintiu de trucada les expressions /M, /MM, /MA o /P en telegrafia, o les
paraules mbil, mbil martima, mbil aeronutica o portable.
La normativa prohibeix les comunicacions o senyals no identificats, s a dir,
aquelles en les quals no es transmet el distintiu de l'estaci emissora.
Els distintius de trucada estan constituts per un grup alfanumric, que
consta de tres parts: un prefix que identifica el pas, segons les sries
internacionals atribudes per la Uni Internacional de Telecomunicacions
(UIT); una xifra, que correspon a la zona de residncia, i un sufix d'una,
dues o tres lletres. Per exemple, el distintiu EA3URE ens indica que es
tracta d'una estaci espanyola (EA) ubicada en algun lloc de Catalunya (3).
Els prefixos que corresponen a Espanya sn: AM, AN, AO, EA, EB, EC, ED,
EE, El, EG i EH, precedint el distintiu individual.
Els distintius que atorga habitualment l'Administraci espanyola es
componen d'un prefix EA, EB o EC; d'una xifra que correspon al districte de
residncia del titular, i d'un sufix de dues o tres lletres; per exemple,
EA3URE. La resta de prefixos atributs a Espanya els concedeix
l'Administraci per a concursos, experiments, assaigs, demostracions o
altres situacions especials.
Quan un radioaficionat es trobi en un altre pas que permeti l's temporal
de la seva estaci, ha de transmetre el seu distintiu, precedit del prefix
principal del pas o del prefix ms el districte, depenent de la normativa del
pas visitat. Per exemple, un extremeny de visita a Lisboa haur de
transmetre com a CT1/EA4XYZ, i un francs de vacances a Catalunya com
EA3/F1XXX.
Per a ms detalls, veure la reglamentaci nacional al tema 20.

252

TEMA 16: PLANS DE BANDA DE LA IARU
La IARU (International Amateur Radio Union), entitat que agrupa a les
associacions ms representatives de cada un dels pasos, va instituir
aquests Plans de Banda, que han anat modificant i adaptant als temps al
llarg dels anys. Sn un instrument bsic per regular l's de les bandes i
serveixen de guia als radioaficionats de tot el mn. La majoria de les
legislacions nacionals, com l'espanyola, recomanen el seu compliment i, en
alguns pasos, fins i tot imposen l'obligatorietat de seguir-los.
La IARU est dividida en tres Regions, seguint la divisi mundial establerta
per la UIT, i cada una d'elles t els seus propis plans, adaptats a les bandes
assignades a cada una de les Regions, que difereixen lleugerament. A la
Regi 1 de la IARU, que inclou Europa, l'frica i el Prxim Orient, aquests
sn els plans en vigor l'any 2006:

135,7 kHz a 29,7 MHz

Freqncies
(kHz)
Amplada
de
banda
(Hz)

Modalitats preferides i s
135,7 - 137,8 200 CW QRSS i modalitats digitals de banda estreta
1.810 - 1.838 200 CW
1.836 kHz: centre dactivitat QRP (A Espanya, de
1.810 a 1.830 noms en determinats concursos)
1.838 - 1.840 500 Modalitats de banda estreta
1.840 - 1.843 2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals (*)
1.843 - 2.000 2.700
Totes les
modalitats
(A Espanya, de 1.850 a 2.000 noms en
determinats concursos)
3.500 - 3.510 200 CW Prioritat per a operacions intercontinentals
3.510 - 3.560 200 CW
Preferida per a concursos CW
3.555 kHz: centre dactivitat QRS
3.560 - 3.580 200 CW 3.560 kHz: centre dactivitat QRP
3.580 - 3.590 500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
3.590 - 3.600 500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
3.600 - 3.620 2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses) (*)
3.600 - 3.650 2.700
Totes les
modalitats
Preferida per a concursos SSB,
3.630 kHz: centre dactivitat de veu digital (*)
3.650 - 3.700 2.700
Totes les
modalitats
Totes les modalitats,
3.690 kHz: centre dactivitat QRP SSB
3.700 - 3.800 2.700
Totes les
modalitats
Preferida per a concursos SSB
3.725 kHz: centre dactivitat dimatge
3.760 kHz: centre dactivitat demergncia a la
Regi 1
3.775 - 3.800 2.700
Totes les
modalitats
Prioritat per a operacions intercontinentals
7.000 - 7.025 200 CW Preferida per a concursos CW
7.025 - 7.040 200 CW 7.030 kHz: centre dactivitat QRP
7.040 - 7.047 500
Modalitats
banda
Modalitats digitals
253

estreta
7.047 - 7.050 500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
7.050 - 7.053 2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
7.053 - 7.060 2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals (*)
7.060 - 7.100 2.700
Totes les
modalitats
Preferida per a concursos SSB
7.070 kHz: centre dactivitat de veu digital
7.090 kHz: centre dactivitat QRP SSB
7.100 - 7.130 2.700
Totes les
modalitats
7.110 kHz: centre dactivitat demergncia de la
Regi 1
7.130 - 7.200 2.700
Totes les
modalitats
Preferit per a concursos SSB
7.165 kHz: centre dactivitat dimatge
7.175 - 7.200 2.700
Totes les
modalitats
Prioritat per a operacions intercontinentals
10.100 -
10.140
200 CW 10.116 kHz: centre dactivitat QRP
10.140 -
10.150
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
14.000 -
14.060
200 CW
Preferida per a concursos CW,
14.055 kHz: centre dactivitat QRS
14.060 -
14.070
200 CW 14.060 kHz: centre dactivitat QRP
14.070 -
14.089
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
14.089 -
14.099
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
14.099 -
14.101

Balises
internacion
als
Exclusivament per a balises
14.101 -
14.112
2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
14.112 -
14.125
2.700 Totes les modalitats
14.125 -
14.300
2.700
Totes les
modalitats
Preferida per a concursos SSB,
14.130 kHz: centre dactivitat de veu digital,
14.195 5: prioritat per a expedicions
14.230 kHz: centre dactivitat dimatge
14.285 kHz: centre dactivitat QRP SSB
14.300 -
14.350
2.700
Totes les
modalitats
14.300 kHz: centre dactivitat demergncia
mundial
18.068 -
18.095
200 CW 18.086 kHz: centre dactivitat per a QRP CW
18.095 -
18.105
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
18.105 -
18.109
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
18.109 -
18.111

Balises
internacion
als
Exclusivament per a balises
18.111 -
18.120
2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
18.120 -
18.168
2.700
Totes les
modalitats
18.120 kHz: centre dactivitat QRP SSB,
18.150 kHz: centre dactivitat de veu digital,
18.160 kHz: centre dactivitat demergncia
254

mundial
21.000 -
21.070
200 CW
21.055 kHz: centre dactivitat QRS
21.060 kHz: centre dactivitat QRP
21.070 -
21.090
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
21.090 -
21.110
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
21.110 -
21.120
2.700
Totes les
modalitats
(no SSB)
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)no SSB
21.120 -
21.149
500
Modalitats
banda
estreta

21.149 -
21.151

Balises
internacion
als
Exclusivament per a balises
21.151 -
21.450
2.700
Totes les
modalitats
21.180 kHz: centre dactivitat de veu digital
21.285 kHz: centre dactivitat QRP SSB,
21.340 kHz: centre dactivitat dimatge
21.360 kHz: centre dactivitat demergncia.
mundial
24.890 -
24.915
200 CW 24.906 kHz: centre dactivitat QRP
24.915 -
24.925
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
24.925 -
24.929
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses
24.929 -
24.931

Balises
internacion
als
Exclusivament per a balises
24.931 -
24.940
2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses
24.940 -
24.990
2.700
Totes les
modalitats
24.960 kHz: centre dactivitat de veu digital
28.000 -
28.070
200 CW
28.055 kHz: centre dactivitat QRS
28.060 kHz: centre dactivitat QRP
28.070 -
28.120
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals
28.120 -
28.150
500
Modalitats
banda
estreta
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses
28.150 -
28.190
500
Modalitats
banda
estreta
Totes les modalitats
28.190 -
28.199

Balises
internacion
als
Balises de la Regi 1 a temps compartit
28.199 -
28.201

Balises
internacion
als
Balises mundials a temps compartit
28.201 -
28.225

Balises
internacion
als
Balises en servei continu
28.225 -
28.300
2.700
Totes les
modalitats
Balises
28.300 -
28.320
2.700
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses
255

28.320 -
29.200
2.700
Totes les
modalitats
28.330 kHz: centre dactivitat de veu digital,
28.360 kHz: centre dactivitat QRP SSB,
28.680 kHz: centre dactivitat d imatge
29.200 -
29.300
6.000
Totes les
modalitats
Modalitats digitals, estacions de dades
automtiques (desateses)
29.300 -
29.510
6.000 Satllits Baixada de satllits
29.510 -
29.520

Canal de
reserva

29.520 -
29.550
6.000
Totes les
modalitats
FM smplex - canals de 10 kHz
29.560 -
29.590
6.000
Totes les
modalitats
Entrada de repetidors FM (RH1 - RH4)
29.600 6.000
Totes les
modalitats
Canal de crida FM
29.610 -
29.650
6.000
Totes les
modalitats
FM smplex - canals de 10 kHz
29.660 -
29.700
6.000
Totes les
modalitats
Sortida de repetidors FM (RH1 - RH4)
(*) Els ajustos ms baixos del dial per a LSB sn: 1.843, 3.603 i 7.043 kHz.

DEFINICIONS
Totes les modalitats: SSB, CW i les relacionades com a centre dactivitat, a
ms lAM (sha de tenir consideraci amb els usuaris dels canals adjacents).
Imatge: Qualsevol modalitat dimatge analgica o digital dins dels lmits
damplada de banda, com per exemple SSTV i FAX.
Modalitats de banda estreta: Totes les modalitats amb una ample de banda
de fins a 500 Hz, i que inclou CW, RTTY, PSK, etc.
Modalitats digitals: Qualsevol modalitat digital dins dels lmits dample de
banda, com per exemple RTTY, PSK, MT63, etc.

NOTES
- L'AM es pot usar a totes les subbandes de fonia, tenint tota la consideraci
possible cap als canals adjacents.
- Els QSO en CW s'accepten a totes les bandes, llevat dels segments de
balises.
- No s'han de realitzar concursos en 10, 18 i 24 MHz.
- Als radioaficionats no concursants sels recomana que utilitzin les bandes
de HF lliures de concursos (30, 17 i 12 metres) durant els grans concursos
internacionals.
- El terme "estacions de dades automtiques" inclou les estacions
d'emmagatzemament i tramesa.
- Les freqncies anunciades al pla de bandes s'entn que sn "freqncies
de transmissi" (no les de portadora suprimida).
Estacions transmissores desateses: Es recomana que les estacions
transmissores desateses s'activin noms sota control d'un operador, llevat
del cas de les balises o les estacions experimentals amb llicncia especial.
s de la banda lateral: Per sota de 10 MHz usar la banda lateral inferior
(LSB) i per sobre de 10 MHz, la banda lateral superior (USB).
256

135,7 kHz: La potncia mxima radiada en aquesta banda ser d'1 W i
s'evitar causar interferncies a estacions del servei de navegaci que
operin en aquesta banda.
1,8 MHz: Aquelles societats que tinguin una atribuci de SSB per sota de
1840 kHz noms poden continuar utilitzant-la, per se'ls demana que
prenguin les mesures pertinents davant de la seva Administraci perqu
ajusti els segments de fonia al pla de bandes de la IARU Regi 1.
3,5 MHz: L'activitat intercontinental s prioritria als segments de 3500-
3510 i 3775-3800 kHz.
Si no hi ha trfic de DX implicat, els segments per a concursos no n'han
d'incloure 3500-3510 ni 3775-3800 kHz. Les societats nacionals poden
establir altres lmits (ms reduts) per als concursos nacionals (dins
d'aquests lmits).
El segment de 3510-3600 kHz pot utilitzar-se per a balises ARDF desateses
(CW).
Les societats membres haurien de contactar amb les seves autoritats per
demanar-les que no assignin freqncies a altres serveis als segments de
banda que la IARU t assignat per a trfic internacional de llarga distncia.
10 MHz: La SSB pot usar-se en situacions d'emergncia.
El segment de 10120-10140 kHz pot utilitzar-se a l'frica subequatorial per
a transmissions en SSB durant les hores dirnes. No s'han d'emetre
butlletins de notcies en aquesta banda.
28 MHz: Les societats membre haurien d'advertir als operadors que no
transmetin en les freqncies compreses entre 29,3 i 29,51 MHz per evitar
interferncies amb la baixada de satllits.
Les freqncies d'operaci en FM de banda estreta seran cada 10 kHz des
de 29.210 fins 29.290 kHz. Hi pot haver una desviaci de +-2,5 kHz amb
2,5 kHz com a mxim de freqncia de modulaci.
257

50 a 51 MHz

NOTES AL PLA DE BANDES DE 50 MHz
a) La telegrafia est permesa a tota la banda, i en exclusiva entre 50.000 i
50.100 kHz.
b) La freqncia de crida intercontinental de 50.110 kHz no s'ha d'usar en
cap moment per a crides dins d'Europa.
c) Equips canalitzats: En aquesta banda, l'espaiat dels canals de la FM en
banda estreta s de 20/10 kHz.
d) Aquest canal s per a s en smplex sense passarelles de veu digital
(DV). Es permet el trfic de dades amb veu digitalitzada, per en aquest cas
els usuaris de DV han de verificar abans que el canal no est en s en altres
modalitats.
Per a la numeraci dels canals, veure annex ms avall.
En aquells pasos europeus on es permeti la installaci de repetidors de FM
a la banda de 50 MHz, es recomanen els canals indicats per tal destablir
una uniformitat.
En aquells pasos on no es permetin repetidors que operin amb freqncies
de sortida per sobre de 51 MHz, les freqncies de sortida poden ser 500
kHz per sota de les freqncies d'entrada del repetidor.
Freqncia
(kHz)
Amplada
banda
(-6 dB)
Modalitat s
50.000

50.100

500 Hz

Telegrafia (a)
50.020 - 50.080

50.090
Balises

Centre dactivitat en telegrafia
50.100








50.500




2.700 Hz
Totes les
modalitats en
banda estreta
(telegrafia,
SSB, MGM,
etc.)
50.100 - 50.130
50.110
50.150
50.185
50.200
50.255
50.260 - 50.280
50.270
50.285
50.400 500 Hz
Crida intercontinental CW/SSB
Freqncia de cridada DX (b)
Centre dactivitat en SSB
Centre dactivitat banda creuada
Centre dactivitat en MS
JT44
FSK441
Freqncia crida en FSK441
Centre dactivitat en PSK31
Balises WSPR
50.500











52.000
12 kHz
Todos los
modalitats
50.510
50.520 - 50.540

50.550
50.600
50.620 - 50.750
51.210 - 51.390

51.410 - 51.590
51.510
51.630
51.810 - 51.990
SSTV (AFSK)
Passarelles de veu a Internet
en smplex FM
Freqncia de treball amb fax
RTTY (FSK)
Comunicacions digitals
Entrada repetidores FM/DV,
canals de 20 kHz (c)
FM/DV smplex (d)
Freqncia de crida en FM
Crida DV (veu digital)
Sortida de repetidores FM,
canals de 20 kHz (c)
258


144 - 146 MHz


Freqncia
(kHz)
Amplada
banda
(-6 dB)
Modalitat

s
144.000
144.110
500 Hz
Telegrafia (a)
EME
144.050
144.100
Crida en telegrafia
MS sense cita prvia
144.110
144.150
500 Hz
Telegrafia
MGM
144.110 - 144.180
144.138
EME, MGM
Centre dactivitat en PSK31
144.150
144.180
2.700 Hz
Telegrafia, SSB,
MGM
144.160 - 144.180
144.170
Assignaci alternativa MGM
Crida alternativa MGM
144.180
144.360
2.700 Hz
Telegrafia
y SSB
144.195 - 144.205
144.300
MS en SSB
Crida en SSB
144.360
144.399
2.700 Hz
Telegrafia, SSB,
MGM
144.370 Crida en FSK441
144.400
144.491
500 Hz
Telegrafia
MGM

144.4905 500 Hz
Balises en exclusiva
Balises WSPR
144.500





144.794
20 kHz
Totes les
modalitats (f)
144.500
144.525
144.600
144.630 - 144.660
144.660 - 144.690
144.700
144.750
Crida en SSTV
Crida/resposta ATV SSB
Crida en RTTY
Sortida transponedor lineal
Entrada transponedor lineal
Crida en fax
Crida/resposta en ATV
144.794
144.990
12 kHz MGM (h) 144.800 APRS
144.994
145.194
12 kHz FM/Veu digital
Entrada de repetidors en
exclusiva (c)
145.194
145.206
12 kHz
FM/Veu digital
(i)
Comunicacions espacials (p)
145.206







145.5935
12 kHz
FM/Veu digital
(i)
145.2375

145.2875

145.300
145.3375

145.375
145.500
Passarelles de veu a
Internet en FM
Passarelles de veu a
Internet en FM
RTTY local
Passarelles de veu a
Internet en FM
Crida de veu digital
Crida (mbil)
145.594
145.7935
12 kHz FM/Veu digital
Sortida de repetidores en
exclusiva (c, d)
145.794
145.806
12 kHz FM/Veudigital (i) Comunicacions espacials (p)
145.806
146.000
12 kHz
Totes les
modalitats (e)
Satllits en exclusiva


NOTES AL PLA DE BANDES DE 144-146 MHz
a) La telegrafia es permesa a tota la banda, per no es recomana a la
banda de balises; la CW disposa en exclusiva de 144.000 a 144.110 kHz.
c) Si hi hagus una necessitat real de ms canals de repetidors, es
recomana installar-los a les bandes de freqncia ms elevades.
A part d'aix, a De Haan 1993 es va adoptar la segent recomanaci: per a
l'operaci per repetidor i en smplex a la banda de 144 -146 MHz. La IARU
Regi 1 canviar a un genu sistema de canalitzaci a 12,5 kHz. I a Tel
Aviv 1996 es va decidir que les societats promoguessin l's de l'espaiat de
259

canals a 12,5 kHz per a canals NBFM en banda estreta amb la finalitat
dimplantar eficament el sistema de 12,5 kHz.
Per a la numeraci dels canals, veure annex ms avall.
d) Les freqncies en smplex establertes als canals de d'un circuit sortida
de repetidors poden quedar-se all.
e) Vista la importncia que tenen els satllits de cara a les relacions
pbliques, els satllits poden usar la banda de 145,8 a 146,0 MHz.
f) Cap estaci desatesa no utilitzar el segment tota modalitat, excepte els
transponedors lineals i les balises ARDF.
h) Les estacions de xarxa operaran noms en el segment de la banda de
145 MHz assignats a les comunicacions digitals i noms per un temps
limitat. Les esmentades estacions de xarxa hauran de tenir tamb ports
d'accs a altres bandes de VHF/UHF o microones i no utilitzaran la banda de
144 MHz per reexpedir trfic a altres estacions de xarxa. Vista la limitaci
de temps, es desaconsella la installaci de noves estacions de xarxa.
Les estacions desateses de radiopaquet noms es permeten en el segment
de 144.800 -144.990 kHz. Fora d'aquest segment, el nivell de senyal
produt per aquestes estacions no ha de ser ms gran de 60 dB per sota del
nivell de portadora (mesurat amb 12,5 kHz d'ample de banda). Qualsevol
altra estaci desatesa de radiopaquet i punts d'accs digitals hauran de
deixar de funcionar abans del 31 de desembre de 1997.
i) Aquest canal s per a s smplex sense passarelles de veu digital (DV).
Es permet el trfic de dades amb veu digitalitzada, en el cas de la qual els
usuaris de DV han de verificar abans que el canal no est en s en altres
modalitats.
p) Per a les comunicacions de veu NBFM, tant amb estacions especials com
amb naus espacials, es recomana l's de 145.200 per a operaci en smplex
o 145.200/145.800 kHz per a loperaci en dplex.

430 a 440 MHz

Freqncia
(kHz)
Amplada
banda
(-6 dB)
Modalitat s
430.000




Pla de
banda
subregional
(nacional)
(d)



431.975
20 kHz
Totes les
modalitats
430.025 -
430.375


430.400 -
430.575

430.600 -
430.925

430.925 -
431.025
431.050 -
431.825


431.625 -
431.975

Sortida repetidores FM (F/PA/ON),
canals de 12,5 kHz,
desplaament de 1,6 MHz (f)
Enllaos de comunicacions digitals (g,
j)
Repetidores de comunicacions digitals
(g, j, l)
Canals multimodal (j, k, l)
Entrada repetidores (HB/DL/OE),
canals de 25 kHz,
desplaament de 7,6 MHz (f)
Entrada repetidors (F/PA/ON),
canals de 12,5 kHz,
desplaament de 1,6 MHz (f)
432.000 500 Hz Telegrafia Rebot lunar
260

432.025 (a)
432.025
432.100
500 Hz
Telegrafia
(a), MGM
432.050
432.088
Centre dactivitat en telegrafia
Centre dactivitat en PSK31
432.100

432.400
2700 Hz
Telegrafia
SSB
MGM
432.200
432.350
432.370
Centre dactivitat en SSB
Centre dactivitat trucada-resposta
en FSK441 sense cita prvia
432.400
432.490
500 Hz
Telegrafia
MGM

Balises en exclusiva (b)
432.500








432.975
12 kHz

Totes les
modalitats

432.500
432.500 -
432.600
432.600
432.700
432.600 -
432.800

Freqncia APRS alternativa
Entrada transponedors lineals (e)
RTTY (ASK/PSK)
FAX (ASK)
Sortida transponedors lineals (e)
Entrada repetidores,
canals de 25 kHz, desplaament de 2
MHz (canals: 433.600-431.975)
Al Regne Unit sn per a la sortida de
repetidors.
433.000

433.375
12 kHz
FM
Veu digital
Repetidors
Entrada repetidors, canals de 25 kHz,
desplaament de 1,6 MHz
(canals: 433.000-433.375)
433.400






433.575
12 kHz
FM
Veu digital
433.400
433.450
433.500
SSTV (FM/AFSK)
Trucada veu digital
Trucada FM (mbil)
Canals smplex de 25 kHz
(433.400 a 433.575)
433.600




434.000
20 kHz
Totes les
modalitats
433.600
433.625 -
433.775
433.700
433.800

434.000
RTTY (AFSK/FM)
Comunicacions digitals (g, h, i)
Fax (FM/AFSK)
APRS (noms si no es pot usar
144,800 MHz).
Freqncia central per a experiments
digitals (m)
434.000

434.594
12 kHz
Totes les
modalitats i
ATV (c)
434.450 -
434.475
Canals per a comunicacions digitals
(excepcionalment) (i)
434.594



434.981
12 kHz
ATV i FM
(c)
Sortida repetidors, canals de 25 kHz,
desplaament de 1,6 MHz (canals:
434.600 434.975.)
Al Regne Unit sn per a lentrada de
repetidors
435.000

438.000
20 kHz
Satllits i
ATV (c)


438.000

ATV (c) y
pla banda
subregional
(nacional
(d)


440.000

Totes les
modalitats
438.025 -
438.175
438.200 -
438.525

438.550 -
438.625
438.650 -
439.425


439.800 -
439.975

439.9875
Comunicacions digitals (g)
Repetidors de comunicacions digitals
(g, j, l)
Canals multimodals (j, k, l)
Sortida repetidors (HB/DL/OE),
canals de 25 kHz, desplaament de
7,6 MHz (f)
Enlla de comunicacions digitals (g,
j)
Centre POCSAG
261

NOTES AL PLA DE BANDES DE 430-440 MHz
a) La telegrafia es permesa a tot el segment de DX en banda estreta; la
telegrafia en exclusiva, entre 432.000 i 432.100 kHz. La modalitat PSK31
pot usar-se tamb en aquest segment.
b) Les freqncies de balises de ms de 50 vats de potncia estan sota
control del coordinador de balises de la IARU Regi 1.
c) Els operadors d'ATV se'ls anima que utilitzin els segments de microones
all on estiguin autoritzats, per poden continuar utilitzant la banda de 430
MHz, tenint en compte que, en cas d'interferncies entre ATV i satllits,
tenen prioritat els satllits.
Les transmissions en ATV han de tenir lloc en el segment de 434.000-
440.000 kHz. La portadora de vdeo ha d'estar per sota de 434.500 o per
sobre de 438.500 kHz.
d) "Subregional" significa que aquestes bandes han de coordinar-se no a
nivell de la Regi 1, sin entre els pasos que les tenen atribudes.
"Nacional" es refereix a les bandes o segments que estan permesos en un
sol pas o en uns quants.
e) A Torremolinos 1990, la sortida dels transponedors lineals es va ampliar
a 432.700-432.800 kHz sota la condici que es respectessin els segments
de 432.600 per a RTTY i 432.700 per a fax.
f) El sistema de repetidors de gran desplaament de Sussa, Alemanya i
ustria, en s des de fa molt temps, s important de cara a un millor
utilitzaci de tota la banda, i per aix la IARU Regi 1 fa seu el sistema.
Aix tamb s'aplica al sistema francs, holands i belga, que la IARU Regi
1 recolza com una mesura til per omplir una part no utilitzada de la
banda.
g) En el pla de bandes s'han designat els segents segments per a
comunicacions digitals:
I) 430.544 -430.991 kHz - Extensi de l'entrada del sistema de repetidors
de 7,6 MHz a les CC.DD.
437.194 -438.531 kHz - Canals de sortida per als anteriors.
II) 433.619 -433.781 kHz
433.019 -438.181 kHz
III) 430.394 - 430.581 - Enllaos de comunicacions digitals
439.794 -439-981 - Enllaos de comunicacions digitals
h) A pasos on l'nic segment disponible per a comunicacions digitals sigui
el de 433.619 - 433.781 kHz, no s'han d'usar les tcniques de modulaci
que requereixin una separaci de canals superior a 25 kHz. En cas que els
pasos vens tinguin un altre s diferent o incompatible en aquest segment,
s'haurien de coordinar entre ells per evitar interferncies.
i) Com a pla temporal, a pasos on l'nic segment disponible per a
comunicacions digitals sigui el de 433.619 -433.781 kHz,
1. Poden usar-se les segents freqncies centrals en comunicacions
digitals: 432.700, 432.725, 432.750, 432.775, 434.450, 434.475, 434.500
i 434.575.
2. L's d'aquests canals no han d'interferir als transponedors lineals.
3. N s'han d'usar tcniques de modulaci que requereixin una separaci de
canals superior a 25 kHz.
262

j) Quan es pretengui installar un repetidor o enlla a menys de 150 km de
la frontera, la societat promotora ha de coordinar la freqncia i les
condicions tcniques amb la societat de la IARU del pas ve. S'haur de
posar especial atenci a utilitzar antenes direccionals i el mnim de
potncia necessria.
Aquest acord tamb s vlid per a qualsevol experiment d'enlla que es
dugui a terme als canals multimodals, segment 438.544 - 438.631 kHz.
k) Aquests canals multimodals han d'utilitzar-se per experimentar amb
noves tecnologies de transmissi.
l) Al Regne Unit estan permesos els repetidors de fonia de baixa potncia
al segment 438.419 -438.581 kHz.
m) Els experiments en modalitats digitals de banda ampla poden realitzar-
se a la banda de 435 MHz en aquells pasos que tinguin els 10 MHz
complets concedits. Aquests experiments s'haurien de fer als voltants de
434 MHz, usant antenes de polaritzaci horitzontal i amb la potncia
mnima necessria.

Notes generals
- A Europa no s'han de permetre repetidors de FM entre 432 i 433 MHz (a
partir de l'1-1-2004, aquestes freqncies seran entre 432,000 i 432,600
MHz)
- Les balises, sigui quina sigui la seva potncia, han d'ubicar-se
exclusivament al segment que tenen reservat.
- Per a la numeraci de canals, veure annex ms avall.

1240 a 1300 MHz (*)

Freqncia
(MHz)
Amplada
banda
(-6 dB)
Modalitat s
1.240,000





1.243,250
20 kHz
Totes les
modalitats
1.240,000 1.241,000
1.242,025 1.242,250

1.242,250 1.242.700

1.242,725 1.243,250
Comunicacions digitals (d)
Sortida repetidors, canals
RS1-RS10
Sortida repetidors, canals
RS11-RS28
Radiopaquet dplex, canals
RS29 RS50
1.243,250
1.260,000
(d) ATV 1.258,150 1.259,350
Sortida repetidors, canals R20-
R68
1.260,000
1.270,000
(d) Satllits

1.270,000


1.272,000
20 kHz
Totes les
modalitats
1.270,025 1.270,700

1.270,725 1.271,250
Entrada repetidors, canals
RS1-RS28
Radiopaquet dplex, canals
RS29-RS50
1.272,000
1.090,994
(d) ATV

Inclou DATV
1.290,994


1.291,481
12 kHz
Entrada
repetidores
FM, veu
digital
1.291,000 1.291,475
Canals de 25 kHz, RM0 a
RM19
1.291,494
1.296,000
(d)
Totes les
modalitats
1.293,150 1.294,350
Entrada repetidors, canals R20
- R68.
1.296,000
1.296,150
500 kHz
Telegrafia,
MGM
1.296,000 1.296,025
1.296,138
Rebot lunar
Centre dactivitat en PSK31
263

1.296,150







1.296,800
2700 Hz
Telegrafia,
SSB, MGM

1.296,200

1.296,370
1.296,400 1.296,600

1.296,500
1.296,600
1.296,600 1.296,700

1.296,750 1.296,800
Centre dactivitat en banda
estreta
Crida MS FKS441
Entrada de transponedors
lineals
Centre dimatge (SSTV, Fax)
Centre de dades (RTTY, MGM)
Sortida de transponedors
lineals
Balises locals (10 W mx.)
1.296,800
1.296,994
500 Hz
Telegrafia,
MGM
Balises en exclusiva (b)
1.296,994
1.297,481 12 kHz
Sortida
repetidores
FM
1.297,000 1.297,475 Canals de 25 kHz, RM0 - RM19
1.297,494



1.297,981
12 kHz
FM (c)
Veu digital
1.297,000 1.297,975

1.297,500
1.297,725
1.297,900 1297,975
Canals smplex de 25 kHz,
SM20 - SM39
Centre dactivitat FM
Crida de veu digital
Passarella de veu a Internet
1.298,000



1.300,000
20 kHz
Totes les
modalitats
1.298,025 1.298,500

1.298,500 1.300,000
1.298,725 1.299,000
Sortida repetidors, canals RS1
- RS28 (c)
Comunicacions digitals
Radiopaquet dplex, canals
RS29 - RS40
* (Per usar aquesta banda a Espanya es requereix autoritzaci prvia)

NOTES AL PLA DE BANDES DE 1.240-1.300 MHz
b) Les freqncies de balises de ms de 50 vats de potncia estan sota
control del coordinador de balises de la IARU Regi 1.
c) Als pasos on el segment 1298 -1300 MHz no estigui assignat al servei
d'aficionats (per exemple, Itlia), pot usar-se tamb el segment de FM
smplex per a comunicacions digitals.
d) L'amplada mxima de banda, segons la legislaci nacional.
General: Durant els concursos i obertures de banda, el trfic local en banda
estreta s'ha de realitzar entre 1296,500 i 1296,800 MHz.

ANNEX:
SISTEMA DE DENOMINACI DE CANALS DE FM DE BANDA ESTRETA

El sistema es basa en els principis segents:
1) Una lletra especfica a cada banda: 51 MHz: F ; 145 MHz: V; 435 MHz: U
2) A cada lletra li seguiran dos (per a 50 i 145 MHz) o tres (per a 435 MHz)
dgits indicant el canal.
3) Si un canal s'usa com a sortida de repetidor, el conjunt alfanumric anir
precedit de la lletra "R".
4) A la banda de 50 MHz els nmeros dels canals comenaran per "00" a
51,000 MHz i augmentaran d'un en un per cada 10 kHz.

5) A la banda de 145 MHz els nmeros dels canals comenaran per "00" a
145,000 MHz i augmentaran d'un en un per cada 12,5 kHz.
264

6) A la banda de 435 MHz els nmeros dels canals comenaran per "000" a
430 MHz i augmentaran d'un en un per cada 12,5 kHz.

Exemples:
F5 51,510 MHz - freqncia smplex
RF79 51,790 MHz - freqncia de sortida de repetidor
V40 145,500 MHz - freqncia smplex (antic S20)
RV48 145,600 MHz - freqncia de sortida de repetidor (antic R0)
U280 433.500 MHz - freqncia smplex (antic SU20)
RU002 430,025 MHz - freqncia de sortida de repetidor (antic FRU1)
RU242 433,025 MHz - freqncia de sortida de repetidor (antic RB1)
RU368 434,600 MHz - freqncia de sortida de repetidor (antic RU0)
RU692 438.650 MHz - freqncia de sortida de repetidor (antic R70)
NOTES: A la banda de 50 MHz no s'estableixen canals de FM de banda
estreta per sota de 51 MHz. (Veure tamb nota "e" al pla de bandes de 50
MHz.)
A la banda de 145 MHz, els canals de FM de banda estreta noms existeixen
al segment 145.000 - 145.800 kHz (l'ltim canal pot ser utilitzat com a
enlla de baixada per part de les estacions espacials).
A la banda de 435 MHz, no s'estableixen canals de FM de banda estreta al
segment de 432.000 MHz - 433.000 kHz.

Significat de les sigles
AFSK (Audio-Frequency Shift Keying) Manipulaci per desplaament de
audiofreqncia. Mtode de RTTY utilitzat en FM.
AMTOR (Amateur Microprocessor Teleprinting Over Radio) Modalitat
semblant al RTTY que possibilita la correcci d'errors.
APRS (Automatic Packet/Position Reporting System) Sistema automtic
d'informaci de posici, que utilitza mapes digitals per posicionar estacions
i objectes.
ASK (Amplitude-Shift Keying) Manipulaci per desplaament d'amplitud.
ATV (Amateur TV) Televisi d'aficionats.
CW (Continuous Wave) Ona contnua (forma amb la que s'emet en Morse)
EME (Earth-Moon-Earth) Rebot lunar.
FAI (Field Aligned Irregularities) Propagaci per irregularitats del camp
magntic.
FM (Frequency modulation) Modulaci de freqncia.
FSK (Frequency Shift Keying) Manipulaci per desplaament de freqncia.
Mtode de RTTY usat en SSB.
FSK441 Variant de la modalitat FSK a 441 bauds, dissenyada per a MS.
IBP (International Beacon Project) Projecte Internacional de Balises
265

JT44 Modalitat digital de transmissi, dissenyada per K1JT, usada en rebot
lunar.
MGM (Machine Generated Mode) Modalitats generades per mquines (RTTY,
AMTOR, PSK31, FSK441 i semblants).
MS (Metteor Scatter) Propagaci per dispersi meterica.
NBFM (Narrow Band Frequency Modulation) FM de banda estreta.
POCSAG (Post Office Code Standardization Advisory Group) Protocol de
transmissi de dades per a avisos.
PSK (Phase-Shif Keying) Manipulaci per desplaament de fase. Mtode de
RTTY que s'utilitza tant en SSB com en FM.
PSK31 (Phase-Shif Keying 31) Modulaci PSK a 31,25 bauds. Modalitat
similar al RTTY per realitzar contactes en temps real i sense protocol a nivell
d'enlla.
QRP Petita potncia.
QRS Morse a velocitat lenta.
QRSS Morse a velocitat molt lenta.
RTTY (RadioTeleTYpe) Radioteletip.
SSB (Single Side Band) Banda lateral nica.
SSTV (Slow Scan TV) Televisi d'escombrada lenta.
266

TEMA 17: Procediments operatius i responsabilitat
social del radioaficionat
17.1 Introducci als procediments operatius
Per conduir un autombil per una carretera amb seguretat, s indubtable
que no serveix de gaire conixer a fons el funcionament del motor. Pots
imaginar que a ning no se li ocorreria deixar-te anar un dia com a
conductor novell al mig d'una carretera amb trnsit molt intens, sense
haver-te explicat b anteriorment com conduir un vehicle entre centenars i
quines sn les normes de circulaci que s'han de complir.
Llanar-se a operar a les bandes de radioaficionat, per molt b que es
conegui com funciona l'electrnica d'un equip, sense haver estat preparats
per a aquest moment pot ser igualment esgarrifs. De tota manera, un dia
o un altre tots hem tingut que conduir per primera vegada un vehicle a la
carretera i tots hem estat novells algun dia, per la qual cosa no ens haurem
de preocupar si estem ben preparats. N'hi ha prou amb seguir unes quantes
indicacions lgiques que t'exposem aqu molt resumides.
17.1.1 Un conflicte que sempre es planteja
De sobte sents alg cridant CQ (una crida general) o parlant amb algun
altre en la teva mateixa freqncia (una freqncia que estaves utilitzant
des de feia una bona estona). Per si tu estaves all des de fa ms de mitja
hora i aquesta era una freqncia totalment lliure. S, aix passa, s
possible. Probablement l'altra estaci tamb pensa que tu ets un intrs en
la seva mateixa freqncia. Probablement la propagaci ha canviat o s'ha
escurat la distncia de salt.
17.1.2 Un nic camp de joc per a tots
Tots els radioaficionats han de practicar el seu hobby en un mateix camp de
joc com i nic: les bandes de radioaficionat, establertes per la I.T.U, en les
quals mundialment estan permeses les comunicacions de radioaficionat amb
llicncia. Cents de milers de radioaficionats es troben al mateix terreny de
joc i aix sempre genera alguns conflictes.
Per tant, aqu pretenem donar-te unes bases mnimes per resoldre aquests
conflictes, per et recomanem la lectura del text TICA I PROCEDIMENTS
OPERATIUS DELS RADIOAFICIONATS per John Devolvedere, ON4UN i Marc
Demeuleneere, ON4WW, d'on hem tret totes aquestes idees i que es
considera la Bblia de les Prctiques Operatives de la radioafici, doncs sn
els primers que les han compilat d'una manera brillant, clara i sistemtica.
17.1.3 Les normes es basen en el propi autocontrol de la
radioafici
En principi, es considera que la comunitat mundial de radioaficionats
s'autogoverna a si mateixa, entenent amb aquesta paraula que
l'autodisciplina s la base de la seva conducta. Els governs no es preocupen
gaire del que succeeix a les bandes, sempre que els radioaficionats
267

compleixin unes normes mnimes de potncia, freqncia i absncia
d'interferncies a la resta de la comunitat.
Tanmateix, aix no significa que la comunitat radioaficionada disposi dels
seus propis serveis de vigilncia i el pitjor que pot ocrrer a les bandes de
radioaficionat s que alguns d'ells decideixin convertir-se en policies d'altres
radioaficionats, ja que aix ocasiona conflictes verbals innecessaris i intils.
17.2 Les regles generals de comportament a les
bandes
Per regular tots els aspectes del nostre comportament a les bandes, cal una
mica ms que l'tica: es necessiten tamb unes quantes normes basades en
consideracions prctiques operatives i en els usos i costums de la radioafici
que s'han demostrat com a molt apropiats al llarg de la seva histria.
Estem parlant de normes prctiques i orientatives que es refereixen a
aspectes que no estan relacionats amb l'tica. La major part dels
procediments operatius (com per exemple efectuar un QSO, com cridar CQ,
on operar, qu significa QRZ, com utilitzar el codi Q, etctera) formen part
de tot aquest protocol.
El respecte als procediments que la tradici ha recolzat, condueix a una
utilitzaci ptima i una millor efectivitat en els nostres QSOs i ser clau per
evitar els conflictes. Aquests procediments han arribat fins a nosaltres com
a resultat de la prctica diria durant molts anys de molts operadors i com a
resultat dels avenos tecnolgics.
17.2.1 L'escolta prvia s l'acci fonamental
Un bon radioaficionat escolta sempre una bona estona abans de posar-se a
emetre. Pots aprendre un munt de procediments escoltant, per... tinguis
cura, perqu no tot el que sentis a les bandes seran bons exemples. Tamb
aprendrs un munt de coses dolentes que no has de fer tu tampoc. Si ests
actiu a totes les bandes, procura ser un bon exemple i aplica les lnies de
guia que aqu s'expliquen sense posar-les en qesti i recomana als altres
que se les llegeixin.
17.2.2 El llenguatge hauria de ser molt normal
Com a norma universal, els radioaficionats es dirigeixen uns als altres
exclusivament pel seu nom de pila (o pel seu renom), mai no anteposant un
senyor, senyoreta ni senyora, ni pel cognom. Aix es compleix tamb per
als contactes per escrit entre radioaficionats.
Procura evitar l's del prefix "Don" i Senyor (Senyor Tal, Don Tal i Don
Pasqual) que tan fora de lloc resulta escoltar avui encara a les bandes de
parla castellana. Els temps en qu es distingia als batxillers amb aquest ttol
van passar ja fa molt temps i no tornaran.
Mai no utilitzis un llenguatge ofensiu o malsonant a les bandes. Aquest
comportament no aporta res a la persona a qui el dirigeixes, sin que ms
268

aviat la molesta, per diu moltes coses desfavorables de la persona que els
utilitza. Mantn el teu autocontrol a tota hora.
El llenguatge ms mpliament utilitzat en la radioafici s indubtablement
l'angls. Si vols contactar amb estacions de tot el mn, el ms probable que
la majoria de contactes els hagis de realitzar en angls. No hi ha ni que dir
que dos radioaficionats amb llenges diferents de l'angls poden entendre's
en aquest idioma.
Queda clar, per tant, que aquesta afici pot ser una excellent eina per a
l'aprenentatge d'idiomes. Sempre trobars a les bandes alg que estar
encantat d'ajudar-te a aprendre una nova llengua.
T'insistim que realitzar contactes a Morse (CW) t l'avantatge que sempre
s possible comunicar-se sense conixer ni una paraula de l'idioma del teu
corresponsal. La telegrafia s la modalitat operativa que permet contactar
ms fcilment amb tots els radioaficionats del mn perqu requereix l's de
menor potncia, antena i domini d'idiomes de totes les modalitats
disponibles actualment.
17.2.3 Els temes dels que poden i han de parlar els
radioaficionats
Els temes de les nostres converses se suposa que han d'estar relacionats
amb la nostra afici. Aquesta s una afici sobre la tcnica de les
comunicacions per rdio en el ms ampli dels seus significats. Per exemple,
no haurem d'utilitzar la rdio per passar a la nostra parella la llista de la
compra...
17.2.4 Els temes que s'han d'evitar sempre
Especialment han de ser evitats alguns temes que, en una conversa
personal, serien acceptables, per que no sn adequats per exposar-los en
l'aire i entre els quals es troben els segents:
- Religi
- Poltica
- Negocis (pots parlar de la teva professi, per no has d'anunciar els teus
productes)
- Comentaris pejoratius cap a qualsevol grup tnic, religis, racial, sexual, i
de qualsevol tipus...
- Acudits bruts i obscens: si l'acudit no l'hi explicaries al teu fill de deu anys,
llavors tampoc ho expliquis per rdio.
- Qualsevol tema que no estigui relacionat amb el mn de la radioafici no
s'hauria d'esmentar per rdio.
- Tampoc no sembla que sigui apropiat discutir de futbol per rdio ni que
aquesta sigui la millor forma de fer amics. s un tema que aixeca
excessives passions.
17.3 Sempre sha dutilitzar la identificaci completa
L'indicatiu o distintiu de trucada sempre s aqu ms important que el
nostre nom de pila, pel que et recomanem que utilitzis sempre el teu
269

indicatiu complet per identificar-te. No comencis una transmissi
identificant-te tu mateix o al teu corresponsal pel teu nom o el seu (com per
exemple dient: "Hola, Luis, aqu Miguel").
Insistim que sempre utilitzis el teu indicatiu complet, no noms les dues o
tres lletres del sufix, prescindint del prefix del pas. s illegal utilitzar
noms el sufix d'un indicatiu, perqu no ens identifica exactament.
17.3.1 El codi Q s'utilitza tamb en fonia
Durant els contactes diaris, utilitza el codi Q correctament. Evita utilitzar-lo
excessivament en fonia, ja que normalment no s imprescindible. Pots
utilitzar expressions estndard equivalents que tot el mn comprn.
Tanmateix, alguns codis Q s'han convertit en expressions estndard, fins i
tot en fonia, com per exemple:
QRG s la freqncia d'operaci
QRM sn interferncies d'altres estacions
QRN sn sorolls atmosfrics (descrregues d'esttica)
QRP s una estaci de poca potncia o un nen petit.
QRT (Passar a) s deixar la freqncia, tancar les transmissions.
QRV (Quedar) s quedar disponible per al que calgui.
QRX vol dir espera un moment, no transmetis encara
QRZ serveix per preguntar qui em crida?
QSB vol dir que es produeixen esvaments en el teu senyal
QSL s la targeta que confirma un contacte
QSL tamb s la confirmaci que s'ha rebut b alguna cosa
QSO s un contacte entre dues estacions
QSY vol dir canviar d'una freqncia a l'altra
QTH s la ubicaci en la qual es troba l'estaci
QTR s l'hora (millor en Temps Universal)
17.3.2 Abreviatures de telegrafia (CW) utilitzades en fonia
A ms d'aquests pocs codis Q que s'utilitzen habitualment en fonia, hi ha
una srie d'expressions abreujades que procedeixen de la CW i que
s'utilitzen tamb habitualment en fonia, tals com:
Harmnics: fills
R, Roger: rebut
RX: receptor
TX: transmissor
WX: El temps (weather)
73: Salutacions cordials
88: Petons i abraades
OM: Operador (Old Man = collega),
YL: Senyora o senyoreta (Young Lady = dona)
XYL: (XYL = esposa), etctera.
17.3.3 L'alfabet internacional de lletrejar
Utilitza nicament i exclusivament l'alfabet internacional per lletrejar (veure
requadre) correctament. Evita utilitzar paraules de fantasia que poden
sonar simptiques i divertides en el teu idioma, per que pot ser que
270

impedeixin que el teu corresponsal entengui el que dius. No utilitzis mai
paraules per lletrejar diferents en la mateixa frase, com per exemple: "CQ
de ON4UN, Oscar November Nine Uniform November, Ocean Nancy Nine
United Nations... "
17.4 El QSO
Anomenem QSO (veure requadre del codi Q) al contacte realitzat per rdio
entre dos o ms radioaficionats.
17.4.1 Com es realitza un QSO?
Per establir un QSO, pots fer ja sigui una crida general (CQ) en una
freqncia lliure, o b contestar a alg que faci aquesta crida general CQ, o
tamb trucar a una estaci que acabi de finalitzar un contacte amb una
altra estaci. Per cortesia, has de trucar nicament a l'estaci que ocupava
la freqncia inicialment. Segueixen ms comentaris sobre aquest tema a
continuaci...
17.4.2 Quin indicatiu s'ha d'anomenar primer durant el QSO?
El correcte s a dir: "W1ZZZ de (from) EA3ZZZ" en el qual tu ets EA3ZZZ i
W1ZZZ s la persona a qui et dirigeixes. Aix doncs, primer has de donar
l'indicatiu de la persona amb la qual parles i desprs el teu.
17.4.3 La crida general CQ
Normalment, abans de transmetre, s necessari sintonitzar (o ajustar) el
transmissor o l'acoblador d'antena. L'ajust s'hauria de fer amb una crrega
artificial com a primera opci. Si s imprescindible, l'ajust pot realitzar-se
en una freqncia lliure amb potncia reduda, desprs d'haver preguntat
abans si la freqncia s ocupada.
Si la freqncia sembla que est lliure, pregunta si alg lutilitza "Is this
frequency in use? " (Est la freqncia ocupada?).
Si ja has escoltat durant una bona estona en una freqncia aparentment
neteja, per qu has de preguntar a ms si la freqncia s ocupada? Perqu
una altra estaci, la part d'un QSO, que es troba en zona de skip (zona de
salt) respecte a la teva ubicaci, pot estar transmetent en aquesta
freqncia. Aix significa que no pots sentir-la (i ell tampoc no et sent) en
aquell moment, perqu s massa lluny perqu l'ona directa de la teva
transmissi li arribi o massa a prop perqu li arribi via reflexi ionosfrica.
En les freqncies ms altes de HF, aquesta zona inclou moltes estacions
situades a cents de quilmetres de tu. Si tu preguntes si la freqncia s
ocupada, els seus corresponsals pot ser que et sentin i t'ho confirmin. Si
comences a transmetre sense preguntar, hi ha probabilitats que causis
interferncies a almenys una de les estacions que ocupava prviament la
freqncia.
271

Si la freqncia est ocupada, el que lutilitza probablement, contestar "S,
est ocupada, grcies per preguntar (Yes, it's in use, thanks for asking").
En aquest cas haurs de buscar una altra freqncia per cridar CQ.
I si no contesta ning? Torna a preguntar una altra vegada si la freqncia
s ocupada.
I si ning no respon? Llavors pots cridar CQ: "CQ, CQ, CQ de (from)
EA3ZZZ, Eco Alfa 3 Zulu Zulu Zulu crida CQ i passa a l'escolta" (EA3ZZZ
calling CQ and standing bye). En acabar la crida, pots dir tamb "... i
escolta la freqncia" (and listening).
17.4.4 Trucada a una estaci especfica
Suposarem que vols trucar DL1ZZZ amb el qual tens una cita (schedule,
rendez-vous). Aqu tens com fer-ho: "DL1ZZZ, DL1ZZZ, aquesta s EA3ZZZ
que et crida i t'escolta, canvi" (DL1ZZZ, this is EA3ZZZ calling you on
schedule and listening, over).
Si malgrat la teva trucada especfica et contesta una altra estaci, sempre
has de ser educat. Passa-li rpidament un control i anuncia'l: "Ho sento,
per tinc una cita amb DL1ZZZ" (Sorry, I have an skedule with DL1ZZZ).
17.4.5 L'intercanvi de controls
En fonia, s'intercanvien els controls RS, una informaci sobre la llegibilitat o
comprensibilitat (Readability) i la fora del senyal (Strength).
Llegibilitat o comprensibilitat
( Readability)
Fora o intensitat del senyal
( Strength)
R1 Incomprensible S1 Amb prou feines perceptible
R2 Amb prou feines comprensible S2 Senyal molt dbil
R3 Comprensible amb dificultat S3 Senyal dbil
R4 Comprensible sense dificultat S4 Senyal acceptable
R5 Perfectament copiable S5 Senyal bastant acceptable
S6 Senyal bo
S7 Senyal moderadament fort
S8 Senyal fort
S9 Senyal molt fort

17.4.6 La resta del QSO
Si una estaci contesta el teu CQ, el primer que necessites s confirmar el
seu indicatiu, desprs del qual pots continuar explicant-li com el reps,
donar-li el teu nom i QTH (ubicaci): "G3ZZZ de EA1ZZZ (digues-los en
l'ordre correcte), grcies per la teva trucada, et rebo molt b, amb
comprensibilitat 5 i senyal 8 (normalment el que indica el Smeter del teu
equip). El meu QTH s Lle i el meu nom s Juan (res de "el meu nom
"personal" s Juan", ja que no existeixen noms impersonals. " Com em
reps? G3ZZZ de EA1ZZZ, canvi." (G4ZZZ from EA1ZZZ, thanks for the call.
272

I am receiving you very well, readability 5 and strength 8. My QTH is Lle
and my name is Juan. How do you copy me? G3ZZZ from EA1ZZZ, over).
17.4.7 Exemple de QSO tpic
Est ocupada aquesta freqncia? Aquesta s EA1ZZZ.
Est ocupada aquesta freqncia? Aquesta s EA1ZZZ.
CQ CQ CQ de EA1ZZZ, Echo Alfa Un Zulu Zulu Zulu.
EA1ZZZ de EA3YYY, Eco Alfa 3 Yanky, Yanky, Yanky que et crida i escolta,
canvi.
EA3YYY de EA1ZZZ, bon dia i grcies per la teva trucada. El teu senyal s
59, R5, S9. El meu nom s Juan i el meu QTH s Lugo. Com em reps?
EA3YYY deEA1ZZZ, canvi.
EA1ZZZ de EA3YYY, bon dia, Juan i grcies pels teus controls. Et rebu amb
bona senyal, un 57 al meu QTH de Barcelona. El meu nom s Llus. Et passo
el canvi, Juan, EA1XXX de EA3YYY, canvi.
EA3YYY de EA1ZZZ, grcies, Llus, pel control. La meva estaci consisteix
en un transceptor de 100 vats i una antena dipol a 10 metres d'altura.
M'agradaria rebre la teva QSL i t'enviaria la meva a travs del bureau.
Grcies pel contacte, 73 i espero que ens tornem a trobar molt aviat.
EA3YYY de EA1ZZZ.
EA1ZZZ de EA3YYY, rebut al cent per cent. Jo utilitzo un equip QRP de 10
vats i una Yagi de tres elements tribanda a 15 metres d'altura. T'enviar
amb molt gust la meva QSL via bureau. 73 i fins molt aviat, Juan. Espero
que ens tornem a trobar ben aviat a la banda. EA1ZZZ de EA3ZZZ que
termina i s'acomiada.
EA3YYY de EA1ZZZ. 73 i fins aviat, Llus. EA1ZZZ finalitza i escolta la
freqncia per atendre qualsevol altra trucada.
17.4.8 Exemple de QSO tpic en angls:
Is this frequency in use? This is EA1ZZZ.
Is this frequency in use? This is EA1ZZZ.
CQ CQ CQ from EA1ZZZ Eco Alpha 1 Zulu Zulu Zulu calling CQ and
listening.
EA1ZZZ from ON6XXX Oscar November 6 X-ray X-ray X-ray calling you and
standing by.
ON6XXX from EA1ZZZ, good evening, thanks for your call, your report is
59. My name is Juan, I spell it Juliett Uniform Alpha November and my QTH
is Lugo. How did you copy? ON6XXX from EA1ZZZ.Over.
EA1ZZZ from ON6XXX, good evening Juan, I copy you very well, 57,
readability 5 and stregth 7. My Name is John, Juliette Oscar Hotel
273

November, and my QTH is near Ghent. Back to you, Juan. EA1ZZZ from
ON6XXX.Over.
ON6XXX from EA1ZZZ, thanks for the report, John. My working conditions
are a 100 vats transceiver with a dipole antenna 10 posar high. I would like
to receive your QSL card and I will send mine via the bureau. Many thanks
for this contact, 73 and I hope to see you again,. ON6XXX from EA1ZZZ.
EA1ZZZ from ON6XXX, all received 1000%. I am using a QRP rig with 10 W
output and a three elements triband Yagi 15 meters high. It will be a
pleasure to send you my QSL card via the bureau, Juan. 73 and I hope to
meet you again soon. EA1ZZZ from ON6XXX clear with you.
73, John and see you again soon. This is EA1ZZZ now clear and listening for
any possible call.
17.5 L'intercanvi de targetes QSL i els diplomes
La targeta QSL s una targeta que acostuma tenir una mida postal i en la
qual es posa de manifest el contacte realitzat i que s'intercanvia com a
cortesia des dels primers temps de la radioafici. A ms ens serveix per
obtenir diplomes que acrediten un determinat nombre de pasos i contactes.
Si desitges intercanviar targetes QSL, esmenta-ho durant el contacte. "Si us
plau, magradaria tenir la teva QSL. Jo t'enviar la meva pel bureau (les
associacions de radioaficionats nacionals disposen d'un servei d'intercanvi) i
m'agradaria rebre la teva". Per evitar la despesa que aquest intercanvi
representaria per al radioaficionat molt actiu si hagus d'enviar-les una a
una per correu, totes les Associacions de Radioaficionats membres de l'IARU
reexpedeixen les QSL dels seus associats i distribueixen les rebudes.
Algunes estacions DX noms envien les QSL a travs d'un representant (el
mnager), que maneja les targetes al seu lloc. Les adreces dels managers
poden trobar-se en diverses webs.
La targeta QSL s l'element clau que ens permet acreditar la realitzaci d'un
contacte i, en conseqncia, ens permet obtenir diplomes acreditatius dels
pasos, ciutats, activacions, etctera, contactades. Tota QSL s'ha d'omplir
amb un mnim de dades perqu la informaci que apareix en ella sigui
suficient per determinar el lloc amb qu es va fer el comunicat, quan va
tenir lloc el contacte i com es va realitzar. Per tant, perqu sigui vlida, ha
de contenir obligatriament l'indicatiu de l'estaci a la qual se li confirma el
contacte, la data i hora en qu es va realitzar, la modalitat amb la qual es
va realitzar i la banda en la qual es va aconseguir. I sens dubte els controls
intercanviats pels dos operadores. Tot aix ha d'anar escrit a m amb lletra
ben clara o b especificat en una etiqueta realitzada per mitj de
l'ordinador. En qualsevol cas, la QSL ha de contenir totes les dades
identificatives del radioaficionat que la remet, incloent la seva ubicaci i
locator, i estar firmada per ell o timbrada amb un segell personal. Si la QSL
no va firmada, no val absolutament per a res, ja que qualsevol podria fer-
se-les imprimir i omplir-les inventant-se els contactes.
274

17.6 El DX
17.6.1 Qu s un DX?
En HF, els DX: sn noms les estacions molt llunyanes, les que es troben
fora del teu propi continent o en un pas relativament prxim, per amb una
activitat de radioafici molt limitada, com per exemple la Muntanya Athos i
l'illa de Malta a Europa, o San Marino a la pennsula italiana, etctera...
En VHF-UHF: els DX sn les estacions que hi ha a ms d'uns 300 km, ja que
aquesta s ms o menys la distncia mxima visual coberta des dalries
considerables.
Si vols trucar a llarga distncia, sempre crida CQ DX. Durant un CQ, pots
insistir que noms vols treballar estacions DX d'un determinat continent,
cridant com indiquem a continuaci: "CQ DX fora d'Europa, aquesta s...
(CQ DX outside Europe, this is...).
Com se suposa que ets ben educat, si et contesta una estaci que s un
principiant del teu propi continent i per a qui tu ets un "pas nou", per qu
no donar-li una oportunitat, en lloc de menysprear-lo? Els principiants
sempre t'ho agrairan.
17.6.2 Els segments especfics de DX
En l'actualitat hi ha 3 segments de DX a la Regi 1 (Europa, l'frica i Orient
Mitj): 3.500-3510 kHZ (CW), 3.775-3.800 kHz (SSB) i 14.190-14.200 kHz
(SSB).
A la regi 2 (Nord i Sud-Amrica), hi ha 6 segments: 1.830-1.840 kHz
(CW), 1840-1850 kHz (SSB), 3.500-3.510 kHz(CW), 3.775-3800 kHz
(SSB), 7000-7.025 kHz (CW) i 14.000-14.025 kHz (CW).
17.6.3 Operaci als repetidors de VHF i UHF
Els repetidors serveixen per augmentar l'abast dels equips porttils i
estacions mbils en VHF i UHF, en estar situats a grans altures que
augmenten l'abast visual d'aquestes bandes.
Encara aix, preferentment has d'utilitzar sempre la comunicaci en smplex
(les dues estacions operen alternativament a la mateixa freqncia) sempre
que sigui possible. Utilitzar repetidors per efectuar contactes entre estacions
fixes ha de ser l'excepci i no la regla, ja que estan pensats per a estacions
mbils.
Si vols parlar a travs d'un repetidor que ja sest utilitzant, espera que es
produeixi una pausa entre transmissions per anunciar el teu indicatiu.
No utilitzis la paraula "breaki (tallin) " ni encara menys "break, break,
break" si no s una emergncia o una situaci de vida o mort. Llavors es
millor dir "break, brak, break, per trfic d'emergncia."
Les estacions que estan en contacte a travs del repetidor han d'esperar
que caigui la portadora o soni un "bip" i esperar algun segon ms per evitar
275

trepitjar inadvertidament una altra transmissi simultnia i per deixar
temps a qu una nova estaci s'identifiqui. Una pausa normalment permet
reiniciar el temporitzador, evitant que es tanqui el repetidor per ultrapassar
el temps lmit d'utilitzaci.
En un repetidor, s'han de mantenir els contactes el ms curts que sigui
possible i no t'has d'estendre mai massa. s a dir, no has de monopolitzar
un repetidor. Els repetidors no estan sols pels teus contactes ni pels dels
teus amics. Has de ser conscient que altres operadors poden voler utilitzar
el repetidor. Has de ser sempre b educat.
Els repetidors no s'han d'utilitzar per informar a la XYL (esposa) que ja
tornes a casa i que prepari el dinar. Com sempre, els contactes dels
radioaficionats en un repetidor s'han de cenyir a les radiocomunicacions i a
la tcnica.
Tampoc no has d'interrompre un contacte llevat que tinguis una cosa
important per dir. Les interrupcions inoportunes sn de tan mala educaci
als repetidors com en les converses en persona.
Interrompre una conversa sense identificar-se tampoc s correcte i, en
principi, es considera una interferncia illegal.
17.7 Concursos
Un contest o test (abreviatura) s el nom d'una competici o concurs entre
radioaficionats. s la part esportiva i competitiva de la radioafici. Els
concursos sn competicions en les quals cada radioaficionat pot posar a
prova les prestacions de la seva estaci i antenes, aix com les seves
habilitats com a operador. Com es diu habitualment: l'important no s
guanyar, sin participar.
Els bons concursants i la majoria dels campions van comenar participant
en concursos d'mbit local. Com en molts esports, noms es pot arribar a
ser un campi a base de molta prctica.
Hi ha concursos de moltes modalitats diferents gaireb cada cap de
setmana, i ms de 200 concursos a l'any. Uns 20 concursos tenen la
categoria de concursos internacionals importants, l'equivalent en radioafici
als grans premis de frmula 1. El calendari de concursos pots trobar-lo a
Internet, com per exemple: <http://ng3k.com/Contest/>.
A la majoria de concursos, els participants han de realitzar tants contactes
com sigui possible amb, per exemple, tots els pasos o entitats diferents que
puguin (o Estats, o zones, etctera). Aquests diferents enclavaments sn
anomenats multiplicadors, que seran utilitzats, junt amb el nombre total de
QSOs, per calcular la puntuaci final. Els grans concursos internacionals
duren 24 o 48 hores, mentre que alguns de locals noms duren 3 o 4 hores.
N'hi ha molts on escollir!
Els concursos s'organitzen a la majoria de les bandes, des de les de HF fins
a les de SHF. Per, atenci, no es celebren concursos a les bandes noves,
276

les anomenades WARC: 10 MHz, 18 MHz i 24 MHz. Aix s aix perqu sn
bandes bastant estretes. Els concursos congestionarien massa aquestes
bandes perqu fossin utilitzables pels altres radioaficionats.
A part d'existir concursos i classificacions especfiques per a les modalitats
principals de comunicaci (CW, SSB, RTTY, PSK31), tamb es pot escollir la
forma de participar a cada esdeveniment, ja que, d'entrada, es pot
concursar com a operador nic o com a multioperador, en el qual es treballa
en equip. Dins d'aquestes dues divisions principals, pots escollir tamb
participar en una sola banda, o a totes les bandes i actualment hi ha tamb
una subcategoria en qu es pot participar amb un altre operador ajudant,
per amb un sol transmissor.
En un concurs, el QSO vlid s aquell en el qual s'han intercanviat els
indicatius, controls i, molt sovint, un nmero de srie, o de la zona, o un
locator, l'edat de l'operador, etctera.
L'operativa als concursos es basa en la velocitat, l'eficincia i la fiabilitat. Se
suposa que es diu nicament i exclusivament noms l'estrictament
necessari. No s el moment de demostrar una bona educaci i de donar les
grcies", ni de reiterar cortesies com "73", "fins aviat", "fins sempre",
etctera, per la qual cosa aquestes frases no s'acostumen a utilitzar als
concursos. Ocasionen una prdua de temps.
17.8 El QTH LOCATOR i les quadrcules en VHF i UHF
En els contactes i concursos a les bandes de VHF (i superiors), s costum
intercanviar el QTH-locator. Aquest s un codi geogrfic d'identificaci que
situa la ubicaci de la teva estaci (per exemple, Barcelona es troba a la
quadrcula JN11 BJ).
Aquests quadrats realment esfrics (JN11) tenen tots unes dimensions de
10 de latitud per 20 de longitud. Per numerar-los, es divideix els 180
graus des del pol Sud al pol Nord (90+90) en 18 zones de 10 graus (18 x
10 = 180), mentre que l'equador es divideix en 18 zones de 20 graus (18
x 20 = 360). Es comena a nomenar-les des del pol Sud amb la lletra A
fins a la R i es fa el mateix amb els meridians des del meridi zero
(Greenwich) cap a l'est des de la A a la R.
Desprs es subdivideix cada quadrcula en 100 quadrats (10 x 10) ms
petits, utilitzant dues xifres del 0 al 9, que proporcionen dimensions de 1
de latitud per 2 de longitud, amb el que arribem a definir cada a quadrcula
amb dues lletres i dos nmeros JN11.
Per augmentar la precisi molt ms encara, es torna a subdividir cada
quadrcula en subquadrcules, utilitzant un parell de lletres que acostumen a
proporcionar-se en minscules, encara que no necessriament. Per poder
dividir els graus sexagesimals, es divideixen en 24 parts que es designen
amb les lletres de la A a la X. D'aquesta forma queden unes dimensions de
subquadrcules d'exactament 2,5' de latitud per 5' de longitud.
277

Arribem aix a aconseguir que dues ubicacions o QTH-locators diferents
difereixin noms com a mxim en 12 quilmetres, i podem passar la nostra
posici molt ms fcilment que havent de passar les xifres de la longitud i
latitud, ja que amb el QTH-locator noms es necessiten 6 carcters
(JN11BJ) per aconseguir-ho.
17.9 Els pile- up o apilaments
Hi ha moltes probabilitats que tard o aviat caiguis a les xarxes del DX, si ja
no has quedat atrapat. En aquest cas, inevitablement tenfrontars als pile-
up. s l'acumulaci o apilament d'estacions en una mateixa freqncia,
d'una manera que gaireb impedeix copiar a l'estaci DX i a les estacions
que li contesten.
17.9.1 Pile- up en smplex (en la mateixa freqncia)
Tant l'estaci DX com els que la criden estan normalment a la mateixa
freqncia. El principal mrit d'aquest mtode s que estalvia espai, doncs
noms s'utilitza una freqncia i es deixa lliure la resta de la banda.
Tanmateix, aquest mtode d'operaci esdev ineficient quan criden moltes
estacions simultniament. Segons l'habilitat de l'estaci DX, moltes pot
significar tan poques com ms de 5 estacions. Davant de tals
circumstncies, el ritme de QSOs es fa molt lent. El que comena com un
pile-up en smplex ha d'evolucionar a continuaci cap a un pile-up en split.
17.9.2 Pile- up en split (freqncies separades RX/TX)
La majoria de QSOs s'efectua amb les dues estacions transmetent a la
mateixa freqncia exactament. Quan l'estaci DX s'enfronta a un nombre
creixent d'estacions apilades, una a sobre d'una altra (pile-up), el ritme de
contactes descendir per una o laltra de les segents tres raons:
1. Les interferncies d'estacions que criden una a sobre de laltra a l'estaci
DX.
2. Les estacions que criden tenen problemes per rebre l'estaci DX perqu
sempre n'hi ha algun (o molts) que crida mentre transmet l'estaci DX.
3. Cada vegada hi ha ms estacions que no reben o no segueixen les
instruccions donades per l'estaci DX.
El problema persisteix en haver d'escoltar a una freqncia nica el pile-up i
captar-ne un per un els indicatius de les estacions que la criden.
Per maximitzar les probabilitats d'escoltar-les, l'estaci DX intenta distribuir
el pile-up per diferents freqncies i anuncia que escoltar en un segment
de freqncies ms ampli, per exemple "entre 5 i 10 kHz ms amunt".
El resultat net s que les estacions que criden ja no interfereixen amb la
transmissi de l'estaci DX, perqu ara estan en una altra freqncia.
278

Aquest mtode per descomptat que utilitza ms freqncies de l'espectre
que les estrictament necessries. La dispersi s'ha de mantenir tan petita
com sigui possible, per deixar la resta de la banda lliure a altres estacions.
En consideraci als altres usuaris de la banda (a banda dels que desitgen
contactar amb l'estaci DX), es recomana utilitzar nicament el mtode split
si el pile-up ha crescut tant que ja no pot ser controlat amb el mtode
smplex.
17.10 Loperaci en QRP
Una estaci QRP s la que transmet amb una potncia mxima de sortida
de 5 W en CW i de 10 W en SSB. Tamb hi ha molts radioaficionats al mn
que es diverteixen intentant realitzar contactes utilitzant la menor potncia
possible, per comprovar fins on poden arribar amb el mnim equipament
(QRPP).
La utilitzaci de petites potncies, s un desafiament addicional que posa a
prova les habilitats operatives de l'operador per sobre de la potencia de la
seva emissora, de manera que, per aconseguir realitzar contactes, ha de
conixer i aprofitar molt millor la seva experincia sobre antenes, horaris,
propagaci, mtodes operatius, etctera.
De tota manera, encara que operis en QRP, no has d'enviar mai el teu
indicatiu com EA4ZZZ/QRP, doncs no s legal a la majoria de pasos (per
exemple, Blgica). La informaci /QRP no forma part del teu indicatiu, de
manera que no ha de ser enviada com formant part del mateix. A la majoria
de pasos, els nics sufixos permesos sn /P. (portable), /A (aeronutica),
/M (mbil terrestre) i /MM (mbil martima).
Si ets realment una estaci QRP, el ms probable s que siguis relativament
dbil respecte a l'estaci que truques. Afegir tanta crrega addicional
(/QRP) al teu indicatiu ho fa molt ms difcil de descodificar.
Pots esmentar durant el QSO que ets una estaci QRP, com per exemple
"...OUTPUT 5 W 5 W ONLY... "
Si crides CQ en una estaci QRP i vols anunciar-ho durant la teva crida
general, pots fer el segent: "CQ CQ CQ EA4ZZZ EA4ZZZ QRP AR. Insereix
un petit espai entre el teu indicatiu i les lletres QRP, i no incloguis una barra
(" / " = DA-DI-DI-DA-DI) entre el teu indicatiu i QRP.
Si ests buscant especialment estacions QRP, crida CQ tal com segueix: "CQ
QRP CQ QRP EA4ZZZ EA4ZZZ QRP ONLY AR".
Existeixen determinats segments a les bandes en els quals es concentra
l'operaci en QRP i sn les segents.
10 metres (De 28.040 a 28.060 Mhz)
15 metres (De 21.040 a 21.060 Mhz)
20 metres (De 14.040 a 14.060 Mhz)
40 metres (De 7.015 a 7.035 Mhz)
279

80 metres (De 3.540 a 3.570 Mhz)
17.11.1 Loperaci en CW i els seus avantatges: un idioma
internacional
Els radioaficionats utilitzen les lletres CW per designar la telegrafia, lletres
que procedeixen de l'angls Continuous wave (ona contnua), encara que la
CW no t res d'ona contnua, ja que ms aviat s una ona que s'interromp
al ritme del codi Morse. Els radioaficionats utilitzen les paraules Morse,
telegrafia i CW indistintament, ja que signifiquen les tres el mateix.
La telegrafia t el gran avantatge que realitzar contactes en Morse (CW) s
sempre possible sense ser necessari saber parlar ni una paraula en l'idioma
del teu corresponsal durant tot el QSO.
La CW realitza un s molt extens del codi Q, de les abreviatures i dels
signes abreujats. Tots ells sn dreceres per a una comunicaci ms rpida i
eficient, per la qual cosa donem aqu una descripci de les ms utilitzades.
17.11.2 Les abreviatures de procediment en CW
Les abreviatures de procediment (prosigns) sn smbols formats per la
combinaci de dues lletres que es transmeten juntes com si fossin una de
sola, sense un espai intercalat entre ambdues.
AR significa final de la transmissi.
AS Espera un moment
CL Tanco la transmissi definitivament
SK Adu
HI Riure en CW
BK (Break o interrupci) i KN (Endavant l'estaci especificada, canvi) no
sn prpiament abreviatures de procediment, perqu les dues lletres
d'aquests codis s'envien amb un espai entre ambdues.
17.11.3 Exemple dun QSO en CW
QRL?
QRL?
CQ CQ CQ DE EA3ZZZ EA3ZZZ CQ CQ CQ DE EA3ZZZ EA3ZZZ AR
EA3ZZZ DE G4YYY G4YYY AR
G4YYY DE EA3ZZZ GM TKS FER CALL UR RST 579 579 MY NAME JOAN JOAN
ES QTH GIRONA GIRONA HW COPY? G4YYY DE EA3ZZZ K
EA3ZZZ DE G4YYY TNX-JOAN FER RPRT UR RST 599 499 NAME JOHN JOHN
QTH HARLOW HARLOW EA3ZZZ DE G4YYY K
G4YYY DE EA3ZZZ MNY TKS FER RPRT DR JOHN MY TX 100 W ES ANT
DIPOLE AT 12 M WILL QSL VIA BURO PSE UR QSL TKS FER QSO 73 ES GB
JOHN G4YYY DE EA3ZZZ K
EA3ZZZ DE G4YYY ALL OK JUAN HR TX 10 W ES ANT INV V AT 8 MY QSL
OK VIA BURO 73 ES TNX FER QSO CUL JOAN EA3ZZZ DE G4YYY SK
73 JOHN CUL DE EA3ZZZ SK
17.11.4 Loperaci en QRS a velocitat lenta en CW
(QRS significa: transmet ms a poc a poc i QRQ significa: transmet ms de
pressa)
280

80 m: 3.550 -3.570 kHz
20 m: 14.055 -14.060 kHz
15 m: 21.055 -21.060 kHz
10 m: 28.055 -28.060 kHz
17.12 Operaci en modalitats digitals:
17.12.1 RTTY
El RTTY o radioteletip s la ms antiga de les modalitats digitals utilitzades
pels radioaficionats si excloem la CW, que en el fons s tamb una
modalitat digital. El RTTY s'utilitza per enviar i rebre text.
El codi usat en RTTY va ser desenvolupat per ser generat i descodificat per
una mquina. En els vells temps (els dies de les mquines de teletip), uns
teclats mecnics generaven i descodificaven el codi Baudot, el codi original
dels teleimpressors, inventat el 1870. Cada carcter teclejat a la mquina
es converteix en un codi de 5 bit, precedit per un bit d'engegada i seguit per
un de parada. Amb 5 bits es poden obtenir noms 32 combinacions (2
5
=2 x
2 x 2 x 2 x 2). Com hi ha 26 lletres en l'alfabet (al RTTY noms estan
disponibles les majscules) a ms de les 10 xifres numriques, el codi
Baudot donava dos significats diferents a cada combinaci de 5 bits, que
depenia de l'estat de la mquina de RTTY. Aquests estats eren denominats
LLETRES i NUMEROS. Si la mquina est enviant lletres i necessita enviar
nmeros, primer enviar un codi de 5 bits que correspon a NUMEROS.
Aquest codi collocar la mquina (o al programa descodificador) en l'estat
NMEROS. Si no es rep aquest codi, les xifres que el seguiran es veuran
impreses com a lletres (els seus equivalents). Aquest s un error freqent
amb qu tots els operadors de RTTY ja compten, per exemple, mentre
reben el control RST (599 apareix com a TOO). Avui en dia, el RTTY s
generat i descodificat noms utilitzant ordinadors amb una targeta de so,
utilitzant el programa adequat.
La transmissi es pot realitzar de dues maneres diferents: En una d'elles,
anomenada FSK, es desplaa la portadora del transmissor 170 Hz de la
freqncia inicial, seguint els canvis d'estat de la codificaci. En l'altra
modalitat, anomenada AFSK, es transmeten dos tons diferents de
modulaci que difereixen en 170 Hz amb el transmissor connectat en la
modalitat de SSB que s'alterna per indicar els canvis d'estat. Ambdues
donen a la prctica un resultat equivalent, encara que s preferible utilitzar
la transmissi FSK, ja que la transmissi s molt ms neta en incloure els
tons d'udio una mica ms de soroll de fase a la transmissi, produt pels
oscilladors d'udio.
17.12.2 Freqncies en les quals es practica el RTTY
160 m: 1.838 -1.840 kHz. Mantingui el senyal entre aquestes dues
freqncies. 1.800 -1.810 kHz en EUA. Tot just es practica
80 m: 3.580 -3.600 kHz i 3.525 kHz al Jap
40 m: 7.035 -7.043 kHz
7.080 - 7.100 kHz en EUA
30 m: 10.140 -10.150 kHz
281

20 m: 14.080 -14.099 kHz
17 m: 18.095 -18.105 kHz
15 m: 21.080 -21.110 kHz
12 m: 24.915 -24.929 kHz
10 m: 28.080 -28.150 kHz
17.13.1 El PSK31
El PSK31 s una modalitat digital, especialment dissenyada per Peter
Martnez, G3PLX, per a la comunicaci de teclat a teclat via rdio, que s'ha
popularitzat extraordinriament, grcies a la utilitzaci de les targetes de so
dels ordinadors. Aquesta modalitat utilitza la targeta de so del teu ordinador
per convertir els teus missatges teclejats en un senyal bifsic que modula
una portadora mitjanant udio i, una vegada rebuda la transmissi de
PSK31 per l'altra estaci, l'udio desmodulat es torna a convertir novament
en text.
El senyal de PSK31 es transmet a 31,25 bauds, una velocitat que s
suficient per al teclejat manual dels texts i necessita un ample de banda
teric extraordinriament estret de 31 Hz a -6 dB (a la prctica,
aproximadament uns 80 Hz). El PSK31 no inclou cap algoritme de correcci
d'errors, per per a relacions S/N que superen els 10 dB, el PSK31 est
virtualment lliure d'errors. A menors relacions S/N, el PSK31 s
aproximadament 5 vegades millor que el RTTY.
Cada un dels carcters del codi Baudot utilitzat en RTTY utilitza un codi
binari compost d'un nombre fix de bits, concretament 5, el que significa que
la longitud de cada un d'ells sempre s la mateixa. En canvi, el PSK31
utilitza un varicode, que significa un codi de longitud variable. Per exemple,
la lletra "q" est codificada amb no pas menys de 9 bits ("110111111"),
mentre que la lletra " i " cont noms 2 bits ("11"). Com a mitjana cada
carcter cont 6,15 bits. La majoria de carcters en minscula en PSK31 t
un nombre menor de bits que els seus equivalents en majscules, de
manera que s ms rpida la transmissi de minscules.
A diferncia del RTTY, la transmissi de PSK31 no utilitza un bit d'engegada
ni de parada. En lloc de transmetre el codi per mitj de dues freqncies
com es fa en RTTY (utilitzant FSK), el PSK31 utilitza una freqncia nica en
qu la fase es canvia (180) per transmetre els estats lgics 1 i 0, la qual
cosa dna com a resultat que ocupa un ample de banda molt petit, d'uns
200 Hz, i permet un gran nombre d'estacions comunicant en tan sols 3 kHz.
17.13.2 Freqncies en les quals es practica el PSK31
La taula que segueix no reemplaa el Pla de Bandes de l'IARU, per ens
presenta el panorama dels segments de banda en els quals s'utilitza
actualment el PSK31 a prcticament tot el mn.
160m: 1.838 -1.840 kHz
80m: 3.580 -3.585 kHz
40m: 7.035 -7.040 kHz (7.080 a la regi 2)
30m: 10.130-10.140 kHz
20m: 14.070-14.075 kHz
17m: 18.100-18.105 kHz
282

15m: 21.070-21.080 kHz
12m: 24.920-24.925 kHz
10m: 28.070-28.080 kHz
17.14 Altres modalitats digitals: el RSID
A causa del sorprenent xit del PSK31 i a la necessitat de millorar les
comunicacions utilitzant ordinadors en casos d'emergncia, s'estan assajant
pels radioaficionats i professionals contnuament nous mtodes de
modulaci digital que permetin la detecci de senyals amb menors qualitat i
relacions S/N. En pocs anys han aparegut innombrables modalitats
multitons, com al MFSK, Throb, MRTTY, Olivia, Contestia, DominoEX, THOR,
MT63 , etctera, cada un d'ells amb mltiples variants que han ampliat el
ventall de modalitats digitals de comunicaci fins i tot extrems que fan
gaireb impossible la seva identificaci a orella.
En conseqncia, ja s'ha fet necessari algun mtode de difondre quin
sistema digital s'est utilitzant perqu els corresponsals puguin intentar
descodificar-lo i, ja en aquest moment, ha aparegut un estndard proposat
per Patrik Lindecker, F6CTE, RSID que consisteix a transmetre, durant els 2
segons inicials d'una crida de CQ, en la modalitat de MFSK de 16 tons, la
modalitat concreta que s'utilitzar a continuaci i les seves caracterstiques
tcniques, perqu tot el que rebi l'anunci pugui intentar descodificar-la.
17.15.1 L'intercanvi d'imatges: SSTV
Els radioaficionats han desenvolupat una transmissi d'imatges inspirada en
l'emissi de Facsmil que denominen SSTV (de l'angls Slow Scan TV) i que
significa Televisi per escombrada lenta, que permet l'intercanvi d'imatges
fins i tot en HF, amb l'ample de banda d'una transmissi normal de banda
lateral nica.
La transmissi ms fiable permet la tramesa d'una imatge en color de 320 x
256 pxels en 114,3 segons i es denomina Martin 1. La modalitat que
permet la millor qualitat s la P7 que assoleix els 640 x 496 pxels en 406,1
segons. Tamb els descodificadors desenvolupats per programari que
funcionen sobre les targetes d'udio dels ordinadors sn capaos de deduir
la modalitat transmesa i ajustar-se en conseqncia, a partir dels senyals
de sincronisme emesos.
17.15.2 Freqncies en les quals es practica la SSTV:
80 m: 3.730 i 3.733 kHz
40 m: 7.033 i 7.045 kHz
20 m: 14.230 i 14.233 kHz
17 m: 18.160 kHz
15 m: 21.340 i 21.343 kHz
13 m: 24.975 kHz
10 m: 28.680 i 28.683 kHz
6 m: 50.680 kHz

283


284

TERCERA PART:
NORMATIVA NACIONAL I INTERNACIONAL RELATIVA
AL SERVEI D'AFICIONATS I
D'AFICIONATS PER SATLLIT

TEMA 18: REGLAMENTACI NACIONAL
18.1. Llei d'Antenes
(B.O.E. n 283 de 26-11-1983)
LLEI 19/1983, de 16 de novembre, sobre regulaci del dret a installar a
lexterior dels immobles les antenes de les estacions radioelctriques
d'aficionats.

EXPOSICI DE MOTIUS
Les estacions radioelctriques d'aficionats sn installacions que serveixen a
unes funcions d'instrucci individual d'intercomunicaci i d'estudis tcnics,
efectuats per persones degudament autoritzades que s'interessin en la
radiotcnia amb carcter exclusivament personal i sense finalitats de lucre.
A ms de les finalitats indicades privades, aquestes installacions presten
serveis d'utilitat pblica en determinades ocasions, havent-se reconegut
aquest carcter de manera oficial per la collaboraci que els seus titulars
presten a les autoritats nacionals en circumstncies extraordinries.
D'altra banda, es tracta d'una activitat plenament reconeguda i regulada al
Reglament de Radiocomunicacions, annex al vigent Conveni Internacional
de Telecomunicacions, de 25 d'octubre de 1972, firmat i ratificat per
Espanya el 20 de mar de 1976. En concordana amb aquesta legislaci
internacional integrada a la nostra ordenaci jurdica, la Reglamentaci
nacional en la matria, aprovada per Ordre ministerial de 28 de febrer de
1979, estableix les condicions i requisits per ser titulars d'aquestes
installacions, aix com les obligacions que aix comporta i el paper de
l'Administraci, a fi que es compleixin les especificacions tcniques i es faci
el degut s, tant de les installacions com de les bandes de freqncies
radioelctriques, seguint les recomanacions i les normes dels Organismes
internacionals competents.
Com a elements indispensables per al funcionament de les estacions
radioelctriques d'aficionats, els seus titulars necessiten installar, a
lexterior dels immobles on exerceixen aquesta activitat, les antenes i els
seus components complementaris, per a la qual cosa necessiten l'oportuna
autoritzaci dels propietaris, els quals, d'aquesta manera, vnen a
condicionar l'efectivitat del dret que concedeix la llicncia d'aficionat,
vlidament expedida per l'Administraci.
Amb aquest finalitat es fa necessari promulgar la norma que, respectant el
dret dels tercers usuaris de l'espectre radioelctric i conjugant els interessos
en cas de possible conflicte entre radioaficionats i propietaris dels immobles,
285

estableixi, amb les garanties suficients, el dret dels qui estiguin autoritzats
per installar antenes a l'exterior de l'immoble on tingui la corresponent
estaci, regulant els requisits exigits i les facultats del titular del dret de
propietat per a la seva protecci.
Article primer
Qui estant legitimats per usar de la totalitat o part d'un immoble i hagin
obtingut l'autoritzaci reglamentria del Ministeri de Transports, Turisme i
Comunicacions per al muntatge d'una estaci radioelctrica d'aficionat,
podran installar, pel seu compte, a lexterior dels edificis que utilitzin,
antenes per a la transmissi i recepci d'emissions.
Article segon
Els danys i perjudicis que s'originin amb motiu de la installaci, conservaci
desmuntatge de les antenes i altres elements annexos a les mateixes,
aniran a crrec dels titulars de les llicncies d'estacions radioelctriques
d'aficionats, aix com les reparacions o indemnitzacions que hi hagus lloc.
L'anterior responsabilitat es garantir mitjanant el corresponent contracte
d'assegurana establert amb una entitat del ram, la plissa del qual haur
de cobrir, en la quantia suficient i en els termes adequats, les contingncies
que puguin suscitar-se.
Els drets que l'article 545, pargraf 2, del Codi Civil reconeix a l'amo del
predi servent, s'exerciran en el seu cas per la Comunitat de Propietaris,
havent-n'hi prou amb que la decisi s'adopti per majoria simple.
Article tercer
La installaci d'antenes i dels seus elements annexos, conforme al que
estableix la present Llei, no ser obstacle perqu puguin realitzar-se
ulteriorment obres necessries a l'immoble, encara que per a la realitzaci
de les mateixes hagi de procedir-se, temporalment, a desmuntar parcial o
totalment les installacions, sense que per aix el titular de les mateixes
tingui dret a cap tipus d'indemnitzaci, havent de quedar finalment la
installaci en condicions similars a les anteriors.
Article quart
La cancellaci de la llicncia d'estaci, de l'autoritzaci de muntatge o la
falta de vigncia del contracte d'assegurana a qu es refereix l'article 2 de
la present Llei, implicar la prdua del dret que la mateixa reconeix.
DISPOSICI ADDICIONAL
Reglamentriament es determinaran les condicions per a la installaci de
les antenes, assegurant-se la idonetat de l'emplaament de les
installacions de l'estaci, aix com les seves condicions de seguretat i
garantint que la mateixa no ocasioni perjudicis als elements privatius i
comuns o a l's dels mateixos pels propietaris o titulars de drets sobre
l'immoble. De la mateixa manera, s'establiran els requisits administratius,
les prescripcions tcniques i quantes especificacions siguin necessries,
286

quedant garantit en tot cas el dret dels tercers usuaris de l'espai
radioelctric.
18.2 Decret que desenvolupa la Llei d'Antenes
(B.O.E. n 312 de 30-12-1986)
REIAL DECRET 2623/1986, de 21 de novembre, pel qual es regulen les
installacions d'antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat.
La Llei 19/1983, de 16 de novembre, regula el dret a installar, a lexterior
dels immobles, les antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat dels qui,
estant legitimats per a l's de la totalitat o part dels esmentats immobles,
hagin obtingut del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions
l'autoritzaci reglamentria, segons el procediment general que s'estableix
al Reglament d'Estacions d'Aficionat vigent.
La disposici addicional de la Llei exigeix que es determinin
reglamentriament les condicions per a la installaci de les antenes,
assegurant la idonetat de l'emplaament, les condicions de seguretat i
garantint que l'antena no ocasiona perjudicis als elements privatius i
comuns o a l's dels mateixos pels propietaris o titulars de drets sobre
l'immoble, i que s'estableixin els requisits administratius, les prescripcions
tcniques i quantes especificacions siguin necessries, quedant garantit, en
tot cas, el dret dels tercers usuaris de l'espai radioelctric.
D'altra banda, la seguretat fsica de les persones i els bns obliga que la
installaci de les antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat es faci
amb les suficients garanties. Conseqentment, al present Reglament
s'aborda la regulaci dels acords amb les Companyies d'Assegurances per
cobrir la responsabilitat pels possibles danys amb motiu de la installaci,
conservaci i desmuntatge de les antenes, aix com les reparacions que hi
hagus lloc.
S'ha de tenir en compte, a ms, el que fixa el Reglament de Zones i
Installacions d'Inters per a la Defensa Nacional, aprovat per Reial Decret
689/1978, de 10 de febrer, i a la normativa vigent en matria de protecci
civil.
En virtut d'aix, d'acord amb el del Consell d'Estat, a proposta del Ministre
de Transports, Turisme i Comunicacions, i prvia deliberaci del Consell de
Ministres en la seva reuni del dia 21 de novembre de 1986:
DISPOSO:
Article nic. - S'aprova el Reglament que s'insereix com a annex al present
Reial Decret, com a desenvolupament de la Llei 19/1983, de 16 de
novembre, per la qual es regula el dret a installar a lexterior dels
immobles les antenes de les estacions radioelctriques d'aficionat.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera. - El disposat al captol segon del present Reglament no ser
d'aplicaci respecte de les antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat
287

que, a l'entrada en vigor del present Reial Decret, estiguessin legalment ja
installades, que es regiran pels pactes o acords convinguts entre les parts i,
en el seu defecte, pel present Reglament.
Segona. - En el termini de tres mesos, comptats a partir de la data
d'entrada en vigor del present Reial Decret, l'usuari d'una antena ja
installada d'estaci radioelctrica de aficionat haur de contractar, o
actualitzar en el seu cas, una assegurana que compleixi amb les condicions
i caracterstiques que estableixi la Llei 19/1983, de 16 de novembre, i el
present Reglament.
DISPOSICI DEROGATRIA
Queden derogades quantes disposicions de rang igual o inferior s'oposin al
disposat al present Reial Decret.
DISPOSICI FINAL
Queda facultat el Ministre de Transports, Turisme i Comunicacions per dictar les disposicions
necessries per al desenvolupament d'aquest Reglament.

ANNEX
REGLAMENT PEL QUAL ES DETERMINEN LES CONDICIONS PER
INSTALLAR A LEXTERIOR DELS IMMOBLES LES ANTENES
D'ESTACIONS RADIOELCTRIQUES D'AFICIONAT
CAPTOL PRIMER
Definicions:
Article 1. Als efectes del present Reglament, els termes que s'expressen a
continuaci tindran el significat que es defineix per a cada un d'ells:
Aficionat: Persona natural o jurdica que, estant en possessi de
l'autoritzaci reglamentria de la Direcci General de Telecomunicacions per
a la installaci i utilitzaci d'una estaci radioelctrica del servei d'aficionat,
pretn installar l'antena emissora corresponent a aquesta estaci.
Propietat: Aquella persona, natural o jurdica, que s propietria de
l'immoble on es desitja installar l'antena de l'estaci radioelctrica
d'aficionat.
Antena: Dispositius conductors utilitzats per a l'emissi, recepci o ambdues
funcions, de lenergia electromagntica.
Sistema radiant: Antena o conjunt d'antenes.
Lnia de transmissi: Element que serveix per realitzar la connexi entre
transmissor, receptor i antena.
Elements annexos: Tots aquells que no formen part de l'antena, tals com
els suports, ancoratges, traves o vents, transformadors d'adaptaci, rotors,
etc.
288

Suport: Element o elements mecnics que serveixen de sustentaci a
l'antena.
Pal: Pal metllic o d'un altre material que serveix d'antena o de suport
d'ella.
Trava o vent: Cable, fil o una altra pea rgida o flexible que serveix per
assegurar l'estabilitat mecnica de l'antena i suport.
Ancoratge: Punt o element de fixaci de les traves o vents a l'obra civil de
l'immoble, repartint els esforos mecnics.
Element repartidor de crrega: Element que distribueix a l'obra civil de
l'immoble els esforos transmesos pels suports o ancoratges, fent que
aquells es situn per sota dels lmits de seguretat.
Installaci: Acci de muntar l'antena i els seus elements annexos per al seu
correcte funcionament.
Muntatge: Equivalent a installaci.
Desmuntatge: Operaci inversa a la installaci. Inclou la reposici al seu
estat primitiu dels elements d'obra civil afectats per la installaci.
Conducte o canalitzaci: Conjunt especialment concebut per allotjar-ne una
o algunes lnies de transmissi, amb els elements que les fixen i la seva
protecci mecnica, si n'hi hagus.
Contacte: Efecte de tocar una persona o algunes parts actives de l'antena i
els seus elements annexos.
Explotaci: Conjunt d'operacions, incloent les de manteniment, que es
deriven de l's de les antenes.
Manteniment: Conjunt d'operacions necessries per assegurar el bon
funcionament d'una antena, conservant les seves caracterstiques
radioelctriques i mecniques destinades a prevenir fallades.
Pla de pas: Pla o superfcie situat sota l'antena i els seus elements annexos,
accessible a persones.
rea pblica: Espai o superfcie de propietat no privada.
Nivell de vibraci: Valoraci global de les vibracions que t en compte els
possibles efectes d'aquestes a lindividu.
CAPTOL II
Primera installaci
Art. 2. 1. De conformitat amb l'establert al Reglament d'Estacions
d'Aficionat vigent, tot aspirant a l'obtenci de llicncia d'estaci d'aficionat
haur de sollicitar-lo de la Direcci General de Telecomunicacions i
289

presentar la documentaci necessria a lrgan competent en matria de
telecomunicacions.
2. La documentaci comprendr una Memria descriptiva de l'estaci que
desitgi installar, on s'especificaran les caracterstiques tcniques dels
equips transmissors i receptors radioelctrics, sistemes radiants i elements
accessoris.
3. Referent a les antenes i elements annexos, i en cas de que el sollicitant
desitgi installar les antenes a l'exterior de l'edifici que habiti, la Memria
comprendr: Un plnol o esquema detallat de la installaci del pal o suport
de l'antena, assenyalant-se en ell la ubicaci d'altres sistemes captadors o
transmissors d'energia radioelctrica, existents al mateix edifici o als seus
voltants; clcul i descripci dels suports, traves, ancoratges, resistncia del
terra i elements en qu vagin a recolzar-se; clcul de la resistncia als
agents exteriors propis del lloc de la installaci, tals com a vent, neu, etc.,
aix com una fotocpia de l'escriptura de propietat de l'immoble, de la
divisi horitzontal del mateix o de qualsevol altre titulo jurdic que legitimi
l's total o parcial de l'edifici que es tracta.
4. En qualsevol cas, s'haur de fer constar el nom i ladrea del propietari
de l'immoble o, en el seu cas, ladrea del president de la Comunitat de
Propietaris del mateix.
Art. 3. Una vegada acceptada la Memria d'installaci presentada, prvies
les correccions que l'Administraci estims necessries si fos el cas, la
Direcci General de Telecomunicacions ho comunicar de manera fefaent a
la propietat o, en cas de tractar-se d'un edifici en rgim de propietat
horitzontal, al president de la Comunitat de Propietaris, per tal que aquests
el coneguin i puguin allegar, en el termini de dos mesos, tot el que pogus
oposar-se a la idonetat de l'emplaament de les installacions acceptades o
els perjudicis que es poguessin causar als elements privatius i comuns o a
l's dels mateixos. Si en el termini de dos mesos no s'hagus rebut cap
tipus de comunicaci de la propietat, s'entendr que tcitament s'accepta la
installaci esmentada.
Art. 4. 1. Sentida la propietat, o transcorregut el termini de dos mesos a
qu fa referncia l'article precedent, la Direcci General de
Telecomunicacions notificar al sollicitant l'aprovaci de la installaci i
muntatge de l'estaci d'antenes amb les correccions i observacions
pertinents a les quals s'haur d'ajustar, continuant-se la tramitaci normal
de l'expedient. Aquest extrem es comunicar de manera fefaent al
propietari o president de la Comunitat, en cas d'edificis en rgim de
propietat horitzontal, qui, en cas de disconformitat, podr exercitar els
recursos administratius i jurisdiccionals legalment previstos.
2. Igual comunicaci es far quan s'expedeixi la llicncia d'estaci
d'aficionat o quan, com a conseqncia de l'expedient. es decrets la
nullitat de les actuacions i la cancellaci de l'autoritzaci de la installaci.
Art. 5. Llevat que material, tcnica i radioelctricament sigui factible,
segons el parer de la Direcci General de Telecomunicacions, no es
permetr ms d'una installaci d'antenes d'estaci d'aficionat en un mateix
290

immoble.

CAPTOL III
Trasllats i variacions
Art. 6. 1. Quan la propietat de l'immoble hagi de realitzar en aquest les
obres necessries de carcter ordinari que impliquin el desmuntatge, aix
com el posterior muntatge de l'antena i elements annexos, ho comunicar
aix al titular de la llicncia de l'estaci d'aficionat, de manera fefaent, amb
una antelaci d'un mes, a fi que aquest pugui procedir per si al
desmuntatge i posterior muntatge de la installaci o a presenciar-ho.
2. Tant en un cas com en un altre, de conformitat amb el que estableix
l'article 3 de la Llei 19/1983, la installaci de l'antena haur de quedar en
condicions similars a aquelles que tenia anteriorment, no podent el titular
de la llicncia d'estaci d'aficionat exigir cap tipus d'indemnitzaci.
Art. 7. Quan les obres tinguin carcter d'indubtable urgncia, la propietat
podr procedir al desmuntatge de les antenes i els seus elements annexos
sense necessitat d'acudir als trmits i terminis assenyalats a l'article
anterior, per haur de posar en tot cas immediatament en coneixement del
titular de la llicncia d'estaci d'aficionat la realitzaci daquestes obres.
Art. 8. 1. Durant el temps que les antenes i elements annexos hagin de
romandre desmuntats per ra de les obres, i sempre que aix fos possible,
es podr autoritzar per la Direcci General de Telecomunicacions una
installaci provisional compatible amb la realitzaci de les mateixes.
2. Les despeses que poguessin ocasionar-se per aquesta installaci seran
de compte del titular de la llicncia d'estaci d'aficionat.
Art. 9. Quan es tracti de variacions d'emplaament d'antena que pugui
promoure la propietat de l'immoble, conforme al previst a l'article 2,
pargraf ltim, de la Llei 19/1983, s'estar al disposat a l'article 545 del
Codi Civil.
Art. 10. 1. Quan, per les inspeccions tcniques, per les variacions a
l'escomesa de la lnia de transmissi de les antenes o per daltres
circumstncies que poguessin presentar-se, results aconsellable, segons el
parer del titular de la llicncia d'estaci d'aficionat, el canvi d'ubicaci de
l'antena, ho haur de sollicitar aix de la Direcci General de
Telecomunicacions i seguir el mateix procediment com si es tracts de
primera installaci.
2. Les despeses derivades de la realitzaci d'aquests treballs, aix com les
que corresponguin a la reposici al seu estat primitiu dels elements
constructius que haguessin resultat afectats per l'anterior emplaament,
seran de compte del titular de la llicncia d'estaci d'aficionat.
Art. 11. De conformitat amb el vigent Reglament d'Estacions d'Aficionat,
quan el titular vulgui realitzar amb carcter d'experimentaci qualsevol
modificaci de les caracterstiques de les antenes i elements annexos que
291

no impliqui canvi d'ubicaci del suport, ho haur de comunicar a la Direcci
General de Telecomunicacions, als efectes d'assegurar la resistncia
mecnica i altres caracterstiques de seguretat que hagin de tenir les
antenes i elements annexos en tot moment, en aquest cas s potestativa de
l'Administraci la realitzaci de la visita d'inspecci tcnica, segons la
importncia de la modificaci que es pretengui.
CAPTOL IV
Prescripcions tcniques de les antenes i els seus elements annexos
Art. 12. 1. Les antenes i elements annexos s'installaran de manera que no
produeixin molsties, perill o danys a persones o bns, i que es garanteixi el
dret de tercers a no sofrir danys a la seva propietat derivats de la
installaci.
2. En els casos en qu les antenes es situn en terrats o llocs transitables,
es senyalitzaran els ancoratges i traves i quants elements poguessin
obstaculitzar el pas o comportar perill per a les persones.
Art. 13. 1. La installaci de les antenes es far de manera que es respectin
les separacions entre elles i els elements, installacions i antenes d'altres
serveis perqu aquests no resultin degradats en el seu funcionament.
2. Aquesta separaci, sobretot en cas d'antenes horitzontals, ser tal que,
en les pitjors condicions ambientals previsibles, sigui la suficient i, en
qualsevol cas, deixin una altura lliure de tres metres sobre qualsevol pla de
pas.
Art. 14. Quan les antenes i els seus elements annexos es trobin situats en
la proximitat de lnies elctriques aries es collocaran d'acord amb el que
disposa el Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi i les seves
instruccions complementries, aix com amb qualsevol norma que el
Ministeri d'Indstria i Energia hagi dictat en la matria i de manera que es
garanteixi plenament la impossibilitat de contacte amb les esmentades
lnies.
Art. 15. En el cas d'antenes de les que els elements radiants sobrepassin o
puguin ultrapassar l'espai de l'immoble on estiguin situades o puguin estar
situades, la Direcci General de Telecomunicacions podr exigir un
tractament especial amb condicions ms estrictes per al muntatge, que
seran estudiades per l'rgan corresponent en cada cas.
Art. 16. 1. Les caracterstiques mecniques d'antenes i elements annexos
hauran de respondre a les normes de la bona construcci i ser capaos
d'absorbir els esforos ocasionats pel seu s, tenint en compte les
condicions ambientals particulars del lloc d'installaci, tals com la pressi
del vent sobre l'estructura, sobrecrregues pel gel o altres similars.
2. Els pals o tubs que serveixin de suport de les antenes i elements annexos
hauran d'estar dissenyats de manera que s'impedeixi o, almenys, es dificulti
l'entrada d'aigua en ells i, en tot cas, es garanteixi l'evacuaci de la que
poguessin recollir.
292

3. Les antenes i elements annexos i, en particular, suports, ancoratges i
traves, hauran de ser de materials resistents a la corrosi o tractats
adequadament a aquests efectes.
Art. 17. Els suports de les antenes no podran ser fixats a suports o
ancoratges de parallamps ni de les conduccions aries d'energia elctrica.
Els esmentats suports s'hauran de fixar directament a l'obra civil en punts
aptes per tolerar els esforos corresponents o mitjanant elements
repartidors de la crrega degudament dimensionats. En tot cas es garantir
que tant els suports com els ancoratges no deteriorin la resistncia
mecnica dels elements constructius als que es fixen, ni originin als locals
habitables nivells de vibraci pertorbadors superiors als que permeten les
disposicions vigents.
Art. 18. 1. Les lnies de transmissi i els cables d'alimentaci entre els
equips transmissors i receptors i l'antena distaran no pas menys de 10
centmetres de qualsevol conducte o canalitzaci de serveis de l'edifici i de
manera que s'impedeixi el seu contacte amb elements mecnics.
Discorreran preferentment per conductes d'installacions de ventilaci, o b
per patis interiors, de manera que, si s possible, no afectin faanes, evitant
l'accessibilitat per les persones.
2. No s'admetr la seva estesa vertical lliure, sin que es fixaran a intervals
apropiats per a les caracterstiques de la lnia.
3. En cas de que les lnies de transmissi o els cables d'alimentaci vagin
encastats, aniran allotjats en conductes o canalitzacions per a s exclusiu.

CAPTOL V
Explotaci i manteniment
Art. 19. El titular de la llicncia d'estaci d'aficionat haur de mantenir
l'antena i elements annexos en perfecte estat de conservaci i solucionar
de forma immediata els defectes que poguessin afectar la seguretat de
persones i bns.
Art. 20. 1. La responsabilitat que pogus correspondre al titular de la
llicncia d'estaci d'aficionat en la seva condici d'usuari de l'antena i els
seus elements annexos, o derivada de la seva installaci, conservaci i
desmuntatge, quedar coberta amb una plissa d'assegurana que inclogui
la seva responsabilitat civil per danys materials i corporals que es
produeixin tant a la propietat com a tercers.
2. El contracte d'assegurana haur de formalitzar-se una vegada autoritzat
el muntatge de l'antena i, en tot cas, abans de l'expedici de la llicncia.
3. Aquest contracte dassegurana haur d'incloure necessriament una
clusula especifica, en la qual s'expressi que aquest contracte compleix amb
l'establert a l'article 2 de la Llei 19/1983, de 16 de novembre, havent de
lliurar-se a la propietat de l'immoble o al president de la Comunitat de
293

Propietaris, segons sigui el cas, una cpia daquest contracte, aix com dels
addicionals corresponents a la seva actualitzaci.
L'incompliment de mantenir actualitzat el contracte d'assegurana ser
causa de cancellaci de l'autoritzaci del muntatge de l'antena, per
desaparici d'un requisit essencial per al seu atorgament.
Art. 21. La propietat de l'immoble queda obligada a permetre el pas als
funcionaris que la Direcci General de Telecomunicacions designi per
realitzar les inspeccions reglamentries a les installacions d'antenes i
elements annexos.
Art. 22. En cas que per part de la propietat s'originin danys a l'antena o als
seus elements annexos, la reparaci dels mateixos i la indemnitzaci, en el
seu cas, ser de compte de la propietat.
DISPOSICI ADDICIONAL
El disposat al present Reglament es fa sense perjudici de l'establert al
Reglament de Zones d'Installacions d'Inters per a la Defensa Nacional,
aprovat per Reial Decret 689/1978, de 10 de febrer, i en la vigent
normativa sobre protecci civil.

294

18.3 Reglament de d's del domini pblic
radioelctric per aficionats
(B.O.E. n 137 de 9-6-2006 i BOE n 281 de 23-11-2007 CNAF-)

ORDRE ITC/1791/2006, de 5 de juny, per la qual s'aprova el Reglament
d's del domini pblic radioelctric per aficionats.
La radioafici constitueix una activitat important dins de les
radiocomunicacions tant pel nombre d'usuaris que la practiquen, sense ms
objectius que la pura intercomunicaci, com pel seu vessant
d'experimentaci tcnica i de propagaci radioelctrica.
La legislaci actual que regula la radioafici est constituda per un nombre
important de normes disperses en el temps i amb modificacions successives
que dificulten la seva aplicaci resultant convenient el seu agrupament i
actualitzaci.
D'altra banda, a la Conferncia Mundial de Radiocomunicacions de la Uni
Internacional de Telecomunicacions celebrada a Ginebra l'any 2003, i de
manera contnua als grups de treball de la Conferncia Europea
d'Administracions de Correus i Telecomunicacions (CEPT), s'han adoptat
diverses disposicions referents al servei d'Aficionats i el Servei d'Aficionats
per Satllit, tendents a harmonitzar usos i procediments a escala
supranacional, disposicions que s necessari incorporar la regulaci nacional
dels esmentats serveis de radiocomunicacions.
L'article 14 del Reglament de desenvolupament de la Llei 11/1998, de 24
d'abril, General de Telecomunicacions, pel que fa a l's del domini pblic
radioelctric, aprovat per l'Ordre del Ministre de Foment de 9 de mar de
2000, i modificat pel Reial Decret 424/2005, de 15 d'abril, estableix que
l'atorgament i durada de les autoritzacions per a l's especial del domini
pblic radioelctric, aix com les condicions exigibles als seus titulars,
s'establiran mitjanant una ordre especfica. S'ha demanat, en l'elaboraci
d'aquesta norma, el trmit d'aprovaci prvia pel Ministeri d'Administracions
Pbliques, d'acord amb el previst a l'article 67.4, en relaci amb l'article 66
de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organitzaci i funcionament de
l'Administraci General de l'Estat.
En virtut d'aix, disposo:

Article nic
S'aprova el Reglament d's del domini pblic radioelctric per aficionats que
s'insereix a continuaci:
Disposici addicional nica:
Modificaci del Quadre Nacional d'Atribuci de Freqncies
Es modifica la Nota d'Utilitzaci Nacional UN-100 del Quadre Nacional
d'Atribuci de Freqncies aprovat per Ordre ITC/1998/2005, de 22 de
juliol, quedant redactada com segueix: La banda de freqncies 50,0 a
51,0 MHz podr ser utilitzada pels radioaficionats en territori nacional sota
les condicions de la Nota 5.164 del Reglament de Radiocomunicacions,
295

compatibilitzant el seu s amb les emissions de televisi en aquesta banda.
Aquesta utilitzaci t la consideraci d's especial. L's d'aquesta banda per
radioaficionats no podr causar interferncia perjudicial a estacions de
televisi dels pasos vens ni reclamar protecci davant la interferncia
procedent d'elles.
Vegeu la nota UN-15.
Disposici transitria primera.
Ttols atorgats abans de l'entrada en vigor d'aquesta Ordre
1. Els ttols habilitants per a s especial del domini pblic radioelctric, en
les seves diferents classes, atorgats a l'empara de les normes vigents fins a
l'entrada en vigor d'aquesta Ordre, continuaran tenint validesa fins a la
conclusi del seu termini de vigncia. Els esmentats ttols s'hauran de
transformar a petici de l'interessat, anteriorment al seu venciment, en les
autoritzacions de carcter personal regulades a larticle 14 del Reglament de
desenvolupament de la Llei 11/1998, de 24 d'abril, General de
Telecomunicacions, pel que fa a l's del domini pblic radioelctric, aprovat
per l'Ordre del Ministre de Foment de 9 de mar de 2000, i modificat pel
Reial Decret 424/2005, de 15 d'abril, previ l'abonament per una sola
vegada de la taxa de tramitaci d'autoritzacions d's especial del domini
pblic radioelctric del Captol V del Reial Decret 1620/2005, de 30 de
desembre, pel qual es regulen les taxes establertes a la Llei 32/2003, de 3
de novembre, General de Telecomunicacions.
Els actuals ttols habilitants per a s especial del domini pblic radioelctric
perdran el seu vigor, si a la conclusi del seu termini de validesa de cinc
anys, no han estat transformades en autoritzacions de carcter personal
conforme al disposat al pargraf anterior.
2. Sense perjudici del disposat al pargraf primer, i fins que s'actualitzi la
seva regulaci mitjanant una Ordre, els titulars d'autoritzacions per a la
utilitzaci d'equips de rdio a la banda ciutadana CB-27, continuaran regint-
se per l'Ordre de 27 de febrer de 1996 sobre reglamentaci de la utilitzaci
d'equips de rdio a la denominada banda ciutadana CB-27. Quan s'aprovi la
nova Ordre, les autoritzacions per a la utilitzaci d'equips de rdio a la
banda ciutadana CB-27 que ja hagin estat transformades de conformitat
amb el disposat al pargraf primer, seran adaptades d'ofici per
l'Administraci General de l'Estat, al model que s'aprovi a la nova regulaci.

Disposici transitria segona. Rgim transitori fins a la constituci efectiva
de l'Agncia Estatal de Radiocomunicacions
Fins i tot l'efectiva constituci de lrgan competent en matria de
telecomunicacions, la competncia per a la tramitaci i resoluci dels
procediments relatius a la gesti del domini pblic radioelctric per
aficionats continuar corresponent als rgans del Ministeri d'Indstria,
Turisme i Comer que la tenien atribua fins a l'entrada en vigor de la Llei
32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions.
Disposici transitria tercera. Instruccions d'aplicaci del Reglament
d'Aficionats
296

Fins a la publicaci de les noves Instruccions per a l'aplicaci del present
Reglament s'aplicaran, en tot el que no s'oposin al disposat al present
Reglament, les instruccions aprovades per Resoluci de 13 de febrer de
1987, de la Direcci General de Telecomunicacions, per la qual s'aproven les
instruccions per a l'aplicaci del Reglament d'Estacions d'Aficionat.
Disposici transitria quarta. s de la banda de 50 MHz
Fins a l'efectiu alliberament de la banda 50,0 a 51,0 MHz per altres serveis
de radiocomunicacions autoritzats, l's de la mateixa per aficionats, amb
qualsevol tipus de estaci, quedar restringida als mbits geogrfics als
quals s'asseguri l'absncia d'interferncies perjudicials a l'esmentat servei.
En funci dels plans d'abandonament d'emissions pel servei de televisi en
aquesta banda de freqncia, les Instruccions que es dictin per a l'aplicaci
del Reglament de Radioaficionats especificaran, en cada moment, les
restriccions geogrfiques d's pels radioaficionats.
Disposici transitria cinquena. s de la banda 7100 a 7200 kHz.
La banda de freqncies 7100 a 7200 kHz no podr ser utilitzada per a
emissions del Servei d'Aficionats fins al 29 de mar de 2009, per trobar-se
atribuda, amb carcter primari, al servei de Radiodifusi, d'acord amb la
nota 5.141 C del Reglament de Radiocomunicacions de la Uni Internacional
de Telecomunicacions.
Disposici transitria sisena. Emissi en llenges cooficials
El disposat a l'article 7, apartat 4, del Reglament que s'aprova per la
present Ordre, resultar d'aplicaci en el termini d'un any des de l'entrada
en vigor de la mateixa.
Disposici derogatria nica. Derogaci normativa
Queden derogades les segents disposicions:
Ordre de 21 de mar de 1986 per la que s'aprova el Reglament d'Estacions
d'Aficionat (B.O.E. 92, de 17-4-86).
Ordre de 18 de mar de 1988 sobre llicncies CEPT (B.O.E. 73, de 25-3-88)
Ordre de 24 de novembre de 1988 d'estacions repetidores collectives
d'aficionat (B.O.E. 288, d'1-12-88)
Ordre de 13 de gener de 1995, de modificaci de la de 21 de mar de 1986
per la que s'aprova el Reglament d'Estacions d'Aficionat (B.O.E. 17, de 20-
01-95).
Ordre de 27 d'agost de 1997 sobre reglamentaci especfica d'estacions
repetidores de radiopaquets (B.O.E. 217, de 10-9-97)
Ordre de 27 d'agost de 1997 per la que regula l'establiment de radiobalises
del Servei de radioaficionats (B.O.E. 217, de 10-9-97)
Ordre d'1 d'abril de 1998, del Ministeri de Foment, per la qual es modifica
l'Ordre del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions, de 18 de mar
de 1998, sobre llicncia de radioaficionat CEPT (B.O.E. 91, de 16-04-98).
Ordre d'1 d'abril de 1998, del Ministeri de Foment, per la qual es modifica el
Reglament d'Estacions d'Aficionat aprovat per l'Ordre del Ministre de
Transports, Turisme i Comunicacions, de 21 de mar de 1986 (B.O.E. 91, de
16-04-98).
297

Ordre ITC 476/2005, d'1 de mar, per la qual es modifica la de 21 de mar
de 1986, per la que aprova el Reglament d'Estacions d'aficionat (B.O.E. 2-
03-2005).
Aix mateix queden derogades quantes disposicions de rang igual o inferior
s'oposin a l'establert en aquesta Ordre.
Disposici final primera. Sollicituds de diplomes d'operador
Els actuals titulars de llicncia d'estaci que no disposin del diploma
d'operador, podran sollicitar la seva expedici a lrgan competent en
matria de telecomunicacions.
Disposici final segona. Bandes de freqncia
Els actuals titulars de llicncies B i C podran fer s de totes les bandes de
freqncies atribudes al servei d'Aficionats i Aficionats per Satllit, en les
condicions assenyalades al punt 3 de l'Annex 1 del present Reglament i
prvia obtenci, en el seu cas, de les autoritzacions especials que
correspongui.
Disposici final tercera. Convalidaci de proves d'examen
Els participants en les proves per a l'obtenci del diploma d'operador que
hagin estat declarats aptes en les proves primera i segona a qu es refereix
el Reglament aprovat per Ordre de 21 de mar de 1986, podran sollicitar el
diploma d'operador a que es refereix el pargraf segon de l'article 4 del
present Reglament.
Disposici final quarta. Facultats de desenvolupament
Es faculta a lrgan competent en matria de telecomunicacions per dictar
les instruccions que es considerin necessries per al desenvolupament i
aplicaci del present Reglament, aix com per actualitzar el contingut tcnic
dels seus annexos.
Disposici final cinquena. Ttol competencial
Aquesta ordre es dicta a l'empara del disposat a l'article 149.1.21.a de la
Constituci, que atribueix a l'Estat la competncia exclusiva en matria de
telecomunicacions.
Disposici final sisena. Entrada en vigor
La present Ordre entrar en vigor el dia segent al de la seva publicaci al
Butllet Oficial de l'Estat.
Madrid, 5 de juny de 2006. - El Ministre d'Indstria, Turisme i Comer, Jos
Montilla Aguilera.


298

18.3.1 Reglament d's del domini pblic radioelctric
per aficionats
TTOL 1
Disposicions generals
Article 1. Objecte.
1. El present Reglament t per objecte la regulaci de l's especial del
domini pblic radioelctric per aficionats, en desenvolupament de la previsi
establerta a l'article 14 del Reglament de desenvolupament de la Llei
11/1998, de 24 d'abril, General de Telecomunicacions, pel que fa a l's del
domini pblic radioelctric, aprovat per Ordre del Ministre de Foment de 9
de Mar de 2000, i modificat pel Reial Decret 424/2005, de 15 d'abril, i en
ell es regula el rgim jurdic aplicable per a l'atorgament d'autoritzacions
administratives d's de l'espectre radioelctric per aficionats, les condicions
per a l'expedici del diploma d'operador d'estaci d'aficionat, aix com la
concessi de llicncies d'estaci radioelctrica d'aficionats.
2. En tot el no particularment previst al present reglament s'estar a
l'especificat en el desenvolupament reglamentari al que fa referncia
l'article 44.1 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de
Telecomunicacions.
Article 2. Concepte d's especial de l'espectre per aficionats
1. Tindr la consideraci d's especial del domini pblic radioelctric per
aficionats, l's de bandes, subbandes, canals i freqncies que s'assenyalin
al Quadre Nacional d'Atribuci de Freqncies (CNAF) com d's compartit
sense exclusi de tercers, no considerades com d's com, amb finalitats
d'instrucci individual, intercomunicaci o realitzaci d'estudis tcnics,
efectuat per persones degudament autoritzades que s'interessen en la
radiotcnia amb carcter exclusivament personal i sense finalitats de lucre
ni contingut econmic.
2. L's del domini pblic radioelctric reconegut en aquest Reglament no
garanteix el dret al seu manteniment en el temps. Per raons d'eficincia en
l's de l'espectre radioelctric o per raons tcniques d'atribuci de bandes,
el CNAF podr modificar el carcter d's especial de determinades bandes,
subbandes o freqncies, i establir la seva atribuci per a altres usos. En
l'esmentat cas, s'assenyalar a lOrdre de modificaci del CNAF un perode
transitori d'adaptaci o amortitzaci dels equips, no originant en cap cas
dret d'indemnitzaci als actuals usuaris.
Article 3. Terminologia.
Als efectes d'aquest Reglament, els termes definits a l'annex 1 tindran el
significat que all se'ls assigna. Qualsevol altre terme no incls a l'esmentat
annex tindr el significat assignat a l'annex II de la Llei 32/2003, de 3 de
novembre, General de Telecomunicacions o a l'article 1 del Reglament de
Radiocomunicacions de la Uni Internacional de Telecomunicacions.

TTOL II
Autoritzaci de l's de l'espectre radioelctric per aficionats
299

CAPTOL 1 Normes generals
Article 4. Autoritzaci administrativa d's de l'espectre radioelctric
1. D'acord amb el disposat a l'article 45 de la Llei General de
Telecomunicacions, l's especial de l'espectre radioelctric per aficionats
requerir l'obtenci prvia d'una autoritzaci administrativa individualitzada,
en endavant denominada autoritzaci de radioaficionat, atorgada per
lrgan competent en matria de telecomunicacions

2. L'obtenci de l'autoritzaci de radioaficionat requerir la possessi prvia
del diploma d'operador d'estaci d'aficionat obtingut d'acord amb el
procediment descrit als articles 11 i segents d'aquest Reglament.
3. Les autoritzacions de radioaficionat tindran carcter personal i no
transferible i conservaran la seva vigncia mentre el seu titular no manifesti
la seva renncia. No obstant aix, el titular haur de comunicar fefaentment
a lrgan competent en matria de telecomunicacions cada cinc anys,
comptats des de la data d'atorgament de l'autoritzaci, la seva intenci de
continuar utilitzant el domini pblic radioelctric.
4. L'autoritzaci de radioaficionat habilita per efectuar emissions a
qualssevol de les bandes i amb les caracterstiques tcniques especificades
a lapartat 3 de l'annex 1 d'aquest Reglament i sense perjudici del disposat
als articles 19 i 20 sobre restriccions d's de determinades bandes de
freqncia i usos temporals i experimentals. Les emissions del Servei
d'Aficionats per Satllit quedaran restringides a aquelles bandes de l'Annex
I habilitades a l'efecte en el CNAF.
Article 5. Presentaci de sollicituds i documentaci annexa
Els interessats en obtenir una autoritzaci de radioaficionat dirigiran la seva
sollicitud a lrgan competent en matria de telecomunicacions
acompanyada del resguard d'abonament de la taxa de tramitaci establerta
a la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions. A
l'esmentada sollicitud, a ms de les dades d'identificaci personal,
s'indicar la data d'obtenci i nmero de registre del diploma d'operador al
que fa referncia l'article anterior.
Article 6. Terminis per resoldre
El termini per resoldre i notificar les sollicituds d'autoritzacions de
radioaficionat ser de sis setmanes des de l'entrada de la sollicitud en
qualsevol dels registres de lrgan competent en matria de
telecomunicacions.
Transcorregut el termini al que es refereix al pargraf anterior sense que
hagi recaigut resoluci expressa i s'hagi notificat, s'haur d'entendre
desestimada la sollicitud, sense perjudici de l'obligaci de lrgan
competent en matria de telecomunicacions de resoldre expressament.
Article 7. Resoluci
1. Lrgan competent en matria de telecomunicacions dictar resoluci
motivada atorgant l'autoritzaci junt amb el distintiu de trucada, segons
model que figura com a annex III a aquest Reglament, o denegant
l'autoritzaci sollicitada.
300

2. Per a l'atorgament de les autoritzacions de radioaficionat seran
d'aplicaci el Reglament contingut a l'annex 1 del Real Decret 1773/1994,
de 5 d'agost, pel qual s'adeqen determinats procediments administratius
en matria de telecomunicacions a la Llei 30/1992, de 26 de novembre,
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, el
Reglament de l's de l'espectre aprovat per l'Ordre de 9 de mar de 2000
per la que s'aprova el Reglament de Desenvolupament de la Llei 11/1998,
de 24 d'abril, General de Telecomunicacions, pel que fa a l's del domini
pblic radioelctric, modificada pel Reial Decret 424/2005, de 15 d'abril, pel
qual s'aprova el Reglament sobre les condicions per a la prestaci de serveis
de comunicacions electrniques, el servei universal i la protecci d'usuaris,
aquest Reglament, i les Instruccions per a la seva aplicaci.
3. El titular de l'autoritzaci est obligat a comunicar a lrgan competent en
matria de telecomunicacions els seus canvis de domicili a efectes de
notificacions.
4. En aquelles Comunitats Autnomes en qu existeixi llengua cooficial a
ms del castell, l'autoritzaci s'expedir en format bilinge, a petici de
l'interessat.
Article 8. Revocaci d'autoritzacions de radioaficionat
Podran ser causes especfiques de revocaci de l'autoritzaci de
radioaficionat, prvia tramitaci del corresponent expedient:
1. L'incompliment del deure de comunicaci fefaent a l'Administraci, cada
cinc anys, de la intenci de continuar utilitzant el domini pblic radioelctric,
contemplat a l'article 14 del Reglament de desenvolupament de la Llei
11/1998, de 24 d'abril, General de Telecomunicacions, pel que fa a l's del
domini pblic radioelctric, aprovat per l'Ordre del Ministre de Foment de 9
de mar de 2000, i modificat pel Reial Decret 424/2005, de 15 d'abril. El
procediment per a la revocaci de l'autoritzaci ser el general contemplat a
la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
2. Les contemplades a l'article 15 del Reglament de desenvolupament de la
Llei 11/1998, de 24 d'abril, General de Telecomunicacions, pel que fa a l's
del domini pblic radioelctric, aprovat per l'Ordre del Ministre de Foment
de 9 de mar de 2000.
Article 9. Autoritzacions d'aficionat per a estrangers residents a Espanya
Els estrangers que acreditin documentalment la seva condici de residents a
Espanya podran ser titulars d'autoritzacions de radioaficionat i llicncies
d'estaci d'aficionat espanyoles en els segents casos:
Quan siguin titulars d'un diploma d'operador, segons el disposat als articles
11 i segents d'aquest Reglament.
Quan siguin titulars d'un certificat HAREC expedit per qualsevol pas que
hagi aplicat la Recomanaci CEPT T/R 61-02.
Quan existeixi Acord o Conveni de reciprocitat en la matria amb el pas
d'origen de l'aficionat.
Article 10. Autoritzacions temporals per a estrangers
301

Lrgan competent en matria de telecomunicacions, en les condicions
establertes al present Reglament, podr autoritzar el titular d'una estaci
d'aficionat amb llicncia expedida per un altre pas, que no hagi adoptat la
Recomanaci CEPT T/R 61-02, a operar la seva estaci mentre es trobi
temporalment en territori espanyol. A l'escrit de sollicitud es far constar
nom i cognoms, nacionalitat, adrea, marca, model i nombre de srie dels
equips a utilitzar i original o fotocpia fefaent de la llicncia del seu pas
d'origen.
CAPTOL II
Diploma d'operador d'estaci d'aficionat
Article 11. Concepte i procediment d'obtenci.
El diploma d'operador certifica la capacitat del seu titular per operar
estacions radioelctriques del Servei d'Aficionats i Servei d'Aficionats per
Satllit.
Per a l'obtenci del diploma d'operador d'estaci d'aficionat ser precisa la
superaci de les proves d'examen corresponents, d'acord amb l'expressat
als articles segents.
Article 12. Sollicitud de participaci en les proves
Els interessats en la realitzaci de les proves per a l'obtenci del diploma
d'operador hauran de cursar l'oportuna sollicitud dirigida a l'rgan
competent en matria de telecomunicacions segons el model contingut en
les Instruccions per a l'aplicaci d'aquest Reglament.
La taxa per presentaci a les proves ser l'establerta a la Llei 32/2003, de 3
de novembre, General de Telecomunicacions i es meritaran en el moment
de presentaci de la sollicitud corresponent.
Article 13. Continguts de les proves
Les proves per a l'obtenci del diploma d'operador versaran sobre les
segents matries:
Coneixements suficients d'electricitat i radioelectricitat per operar una
estaci d'aficionat.
Domini de la normativa reglamentria referent a les estacions d'aficionat.
En les Instruccions per a l'aplicaci del present Reglament s'inclouran els
programes detallats dels continguts de les proves d'examen dacord amb
l'Annex 6 de la Recomanaci T/R 61-02 de la CEPT. Els esmentats
programes seran publicats al Butllet Oficial de l'Estat.
Lrgan competent en matria de telecomunicacions convocar les proves
d'examen i expedir els diplomes d'operador als declarats aptes en la
totalitat de les mateixes.
Article 14. Expedici del diploma
Una vegada superades les proves corresponents, l'interessat podr
sollicitar el diploma d'operador, adjuntant a la seva sollicitud el justificant
d'abonament de la taxa establerta a l'efecte a la Llei General de
Telecomunicacions.
Lrgan competent en matria de telecomunicacions expedir el diploma
d'operador conjuntament amb el certificat HAREC conforme al previst a la
302

Recomanaci CEPT T/R 61-02 i segons el model que es inserida com a
Annex II d'aquest Reglament.

CAPTOL III Llicncies CEPT
Article 15. Definici
Als efectes del present Reglament, s'entn per llicncia de radioaficionat
CEPT aquella expedida per un pas, pertanyent o no a la Conferncia
Europea dAdministracions de Correus i Telecomunicacions (CEPT), que hagi
adoptat la Recomanaci T/R 61-01. Aquesta llicncia habilita el seu titular a
operar la seva estaci de radioaficionat de forma temporal al territori de
qualsevol dels pasos esmentats anteriorment. Les autoritzacions de
radioaficionat atorgades per lrgan competent en matria de
telecomunicacions conforme al procediment establert en aquest Reglament
tindran, a tots els efectes, la consideraci de llicncies CEPT.
Article 16. Contingut de la llicncia CEPT
En la llicncia d'estaci de radioaficionat CEPT hauran de constar
necessriament la segent informaci:
a) Declaraci segons la qual s'autoritza en titular perqu utilitzi la seva
estaci d'aficionat, en els termes previstos a la Recomanaci T/R 61-01, a
qualsevol pas que hagi adoptat l'esmentada Recomanaci.
b) Nom i adrea del titular
c) Distintiu de trucada
d) Perode de validesa
e) Autoritat que expedeix la llicncia.
Article 17. Equivalncies
Tota llicencia CEPT expedida per una Administraci que hagi adoptat la
Recomanaci T/R 61-01, gaudir d'equiparaci a l'autoritzaci d'aficionat
nacional regulada al present Reglament.
Article 18. Condicions d'utilitzaci.
La utilitzaci de les llicncies de radioaficionat CEPT s'efectuaran conforme a
les segents condicions:
1. La installaci i utilitzaci de les estacions d'aficionat emparades per la
llicncia CEPT dins del territori espanyol estaran sotmeses a les condicions
previstes al present Reglament.
2. La llicncia CEPT permet la utilitzaci de totes les bandes de freqncies
atribudes al Servei d'Aficionats i al servei d'Aficionats per Satllit que
estiguin autoritzades al pas on s'operar l'estaci.
3. El seu titular estar obligat a presentar la llicncia de radioaficionat CEPT
a petici de les autoritats del pas visitat.
4. La llicncia CEPT habilita per a la utilitzaci d'estacions portables i mbils.
5. El titular haur de respectar les disposicions del Reglament de
Radiocomunicacions i de la Reglamentaci vigent al pas visitat. Aix mateix,
hauran d'observar totes les limitacions que li vinguin imposades en tot el
303

que es refereix a les condicions locals de naturalesa tcnica o relatives als
poders pblics i haur de respectar les diferncies d'atribucions de
freqncies als serveis d'aficionats a les tres regions de la Uni
Internacional de Telecomunicacions.
6. Quan transmeti al pas visitat, el titular ha d'utilitzar el seu distintiu de
trucada nacional precedit de la designaci del pas visitat, segons s'indica a
la columna 2 de l'Annex IV, del present Reglament.
7. Per transmetre a Espanya, els titulars de llicncia CEPT estrangers
emetran el seu distintiu propi, precedit del prefix EA, seguit del nmero del
districte des del que estan transmetent.
8. El titular no podr sollicitar protecci contra interferncies perjudicials

CAPITULO IV
Autoritzacions especials de radioaficionat
Article 19. Bandes de freqncies d's restringit.
Requerir autoritzaci especial, prvia sollicitud e l'interessat, l's de les
bandes de freqncies 10,10 a 10,15 MHz, 1.240 a 1.300 MHz, 2.300 a
2.450 MHz; 5.650 a 5.850 MHz; 10.00 a 10,5 GHz; 24,05 a 24,25 GHz;
76,0 a 77,5 GHz i 78,0 a 81,0 GHz, atribudes al servei d'Aficionats o
Aficionats per Satllit a ttol secundari.
En les autoritzacions especials, s'establiran les limitacions geogrfiques o
tcniques d's de les esmentades bandes pels aficionats, que assegurin la
seva compatibilitat amb els serveis de radiocomunicacions autoritzats que
poguessin veure's afectats.
Article 20. Usos de carcter temporal o experimental.
La utilitzaci, amb carcter temporal, d'estacions fixes a emplaaments
diferents als autoritzats, haur de ser notificada a lrgan competent en
matria de telecomunicacions corresponent, amb almenys cinc dies
d'antelaci al comenament de les emissions. Malgrat l'anterior, no
precisaran notificaci prvia els usos temporals no continuats, amb durada
mxima de tres dies naturals consecutius, efectuats dins del districte de
residncia del radioaficionat.
Les utilitzacions de carcter experimental de les bandes de freqncies
atribudes al servei d'Aficionats i Servei d'Aficionats per Satllit, amb
caracterstiques tcniques diferents a les especificades al present
Reglament, requeriran una autoritzaci especial atorgada per lrgan
competent en matria de telecomunicacions. A la sollicitud, amb les dades
identificatives del sollicitant, s'acompanyar una memria tcnica amb el
contingut segent:
- Descripci de l'experiment o prova a realitzar.
- Marca, model i nmero de srie si s'usen equips comercials o
descripci dels diagrames de blocs dels equips de construcci prpia.
- Lloc on s'efectuar la prova, incloent les coordenades geogrfiques de
la ubicaci de la installaci.
- Durada estimada.
- Banda de freqncies a utilitzar.
304

- Denominaci de l'emissi.
- Potncia de sortida del transmissor.
- Tipus i guany de l'antena.
TTOL III
Estacions radioelctriques d'aficionats
CAPITULO 1
Rgim general de funcionament
Article 21. Autoritzaci d'installaci i funcionament de les estacions
La installaci i funcionament de qualsevol estaci d'aficionat precisar
d'una llicncia, la qual es considerar associada a l'autoritzaci de
radioaficionat del seu titular. Una mateixa llicncia podr emparar els
diferents equips que formin part d'una estaci fixa aix com els mbils i
porttils del mateix titular.
Les sollicituds de llicncia d'estaci es dirigiran a lrgan competent en
matria de telecomunicacions acompanyades de la documentaci que es
refereix l'article 23 d'aquest Reglament i la que, en el seu cas, s'especifiqui
en les Instruccions per a l'aplicaci del present Reglament.
La installaci i s d'estacions d'aficionat se'n regir pel disposat a la Llei
19/1983, de 16 de novembre, sobre regulaci del dret a installar a
lexterior dels immobles les antenes de les estacions radioelctriques
d'aficionat; al Reial Decret 2623/1986, de 21 de novembre pel qual es
regulen les installacions d'antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat;
a la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions i
disposicions que la desenvolupin.
Article 22. Rgim d'autoritzaci de les estacions fixes
L'autoritzaci de les estacions quedar condicionada en qualsevol cas a
l'absncia de pertorbacions a altres serveis radioelctrics autoritzats
existents a les proximitats, aix com al compliment de les disposicions
vigents en matria de seguretat nacional, de servituds radioelctrics o
aeronutics, de medi ambient, d'ordenaci del territori o qualsevol altra que
li resulti d'aplicaci. L'obtenci dels permisos o autoritzacions relacionades
amb aquestes matries seran per compte i a crrec dels sollicitants de la
llicncia de l'estaci.
Article 23. Sollicitud d'autoritzaci d'installaci i llicncia d'estaci
Les sollicituds d'autoritzaci i les installacions d'estacions d'aficionat
s'ajustaran a les condicions segents:
1. El sollicitant haur de presentar una memria descriptiva del conjunt de
l'estaci que desitgi installar, on s'especificar marca, model i nombre de
srie dels equips radioelctrics i, en el seu cas, caracterstiques i resistncia
de la presa de terra. A la memria s'adjuntar un plnol assenyalant la
ubicaci de la installaci.
2. Els equips constitutius de l'estaci, inclosos els amplificadors a qu
poguessin connectar-se, hauran de respectar les caracterstiques tcniques
que s'estableixen a l'annex 1 del present Reglament, i, en qualsevol cas, els
equips que no siguin de construcci prpia, hauran de complir amb el
305

disposat a la normativa per a l'avaluaci i marcatge de conformitat dels
aparells de telecomunicacions, havent d'aportar el sollicitant fotocpia del
full de caracterstiques tcniques i declaraci de conformitat del fabricant
que figuren al manual de l'equip.
Si es tracta d'equips de segona m, comercialitzats anteriorment a l'entrada
en vigor del Reial Decret 1890/2000, de 20 de novembre, hauran de
disposar del certificat d'acceptaci radioelctrica exigit al seu dia, o en el
seu defecte complir amb les caracterstiques tcniques que s'estableixen a
l'Annex 1 del present Reglament certificat per un laboratori acreditat.
Malgrat l'anterior, es podran autoritzar equips que hagin figurat
anteriorment en una altra llicncia d'estaci d'aficionat.
3. Referent a les antenes i elements annexos installats a lexterior de
l'immoble que utilitzi, la memria s'ajustar al disposat a l'article 21 del
Reglament pel qual es determinen les condicions per installar, a lexterior
dels immobles, les antenes de les estacions radioelctriques d'aficionat,
aprovat per Reial Decret 2623/1986, de 21 de novembre.
4. Com a norma general, les installacions hauran de ser efectuades per un
installador de telecomunicacions inscrit al Registre d'Empreses
Installadores de Telecomunicaci, creat pel Reglament aprovat per Reial
Decret 401/2003, de 4 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament regulador de
les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accs als serveis
de telecomunicaci a linterior dels edificis i de l'activitat d'installaci
d'equips i sistemes de telecomunicacions. Una vegada finalitzada la
mateixa, s'haur de remetre a lrgan competent en matria de
telecomunicacions un butllet d'installaci expedit per l'empresa
installadora, acreditant la seguretat mecnica i elctrica del conjunt.
Malgrat l'especificat al pargraf anterior, els Caps Provincials d'Inspecci de
Telecomunicacions, podran autoritzar que el radioaficionat efectu, pels seus
propis medis, aquelles installacions que, per la seva simplicitat, en vista de
la memria tcnica de la installaci, no presentin raonablement riscs per a
les persones o els bns.
5. Lincompliment de mantenir actualitzat el contracte d'assegurana al qu
fa referncia l'article 20 del Reglament aprovat per Reial Decret 2623/1986,
de 21 de novembre, ser causa de cancellaci de l'autoritzaci de
muntatge de l'antena, per desaparici d'un requisit essencial per al seu
atorgament.
6. Ser per compte del sollicitant l'obtenci de qualsevol classe de
permisos o autoritzacions que es precisin per a la installaci de les antenes.
7. Els menors d'edat hauran d'aportar un escrit d'autoritzaci, en forma
fefaent, dels seus pares o persones que ostentin la seva custdia legal, en
el qual assumiran les responsabilitats que corresponguin al menor titular de
la llicncia.
Article 24. Expedici de la llicncia
Quan per la documentaci aportada s'estimi que tant el sollicitant com el
conjunt de l'estaci que es pretn installar compleixen els requisits del
present Reglament, l'interessat ser autoritzat a efectuar el muntatge, per
si mateix o mitjanant installador de telecomunicacions al que fa referncia
l'apartat 4 de l'article anterior. Finalitzat el muntatge de la installaci i
306

presentada la documentaci requerida en cada cas, se li expedir la llicncia
corresponent, que s'estendr en el model oficial que s'especifica a l'annex
III del present Reglament.
Article 25. Cancellaci de la llicncia d'estaci d'aficionat
La llicncia d'estaci d'aficionat es cancellar en els segents casos: Quan
no existeixin equips que justifiquin l'existncia de l'estaci, la llicncia
perdr vigncia sis mesos desprs de la baixa de l'ltim equip component
de l'estaci. En qualsevol moment a petici del seu titular.
Per revocaci, per qualsevol causa, de l'autoritzaci de radioaficionat.
Quan es cancelli la llicncia d'estaci d'aficionat qualsevol que sigui la
causa, l'interessat estar obligat, amb totes les despeses al seu crrec, a
procedir al desmuntatge de les installacions, fins i tot de les antenes, el
que podr comprovar-se mitjanant visita d'inspecci. No obstant l'anterior,
si el titular de la llicncia cancellada desitja mantenir la installaci de les
antenes amb finalitats nicament de recepci, podr fer-ho sempre que
obtingui autoritzaci per escrit de la propietat de l'immoble o, en el seu cas,
de la Comunitat de Propietaris del mateix. Una cpia de l'esmentada
autoritzaci s'haur de remetre a lrgan competent en matria de
telecomunicacions per a la seva constncia a l'expedient.
CAPTOL II
Condicions tcniques de funcionament de les estacions
Article 26. Classes i caracterstiques tcniques de les estacions
Les classes i caracterstiques tcniques a qu shan d'ajustar-se en el seu
funcionament les estacions d'aficionat es detallen a l'annex 1 del present
Reglament.
Tota estaci fixa d'aficionat podr ser utilitzada amb carcter temporal com
a portable. El rgim de comunicaci de l'esmentada eventualitat a lrgan
competent en matria de telecomunicacions ser l'especificat per a usos de
carcter temporal a l'article 20 d'aquest Reglament.
El titular d'una llicncia d'estaci fixa d'aficionat que desitgi utilitzar
l'esmentada estaci com a portable d'una manera sistemtica i peridica en
una ubicaci fixa i determinada diferent de l'autoritzada, ho haur de
sollicitar a lrgan competent en matria de telecomunicacions perqu tal
utilitzaci quedi reflectida a la llicncia. En aquest cas la installaci de les
antenes a la segona ubicaci estar sotmesa al mateix rgim d'autoritzaci
que el de l'estaci principal.
Article 27. Estacions collectives d'associacions d'aficionats
Les associacions d'aficionats reconegudes podran ser autoritzades a
installar estacions collectives d'aficionat, de la utilitzaci del qual ser
responsable un radioaficionat membre de l'associaci, designat per la seva
Junta Directiva. Aquestes estacions hauran de complir les mateixes normes
tcniques i administratives que les installacions individuals.
La condici d'associaci de radioaficionats reconeguda s'obtindr per
resoluci de lrgan competent en matria de telecomunicacions, una
vegada legalment constituda i registrada al Ministeri de l'Interior,
mitjanant la presentaci davant de lrgan competent en matria de
307

telecomunicacions dels estatuts corresponents. Els esmentats estatuts
hauran de contemplar com a finalitats especfiques les prpies dels
radioaficionats, aix com recollir l'obligaci de compliment del disposat en
aquest Reglament.
Aquestes associacions podran ser autoritzades a installar estacions
automtiques desateses (repetidors i radiobalises), que estiguin emparades
per la llicncia corresponent i hauran de complir les condicions assenyalades
al Captol III del Titulo III d'aquest Reglament.
Article 28. Modificaci de les installacions
Una vegada obtinguda la llicncia d'estaci d'aficionat, el seu titular queda
autoritzat per realitzar amb carcter experimental qualsevol modificaci a
les installacions i equips que componen l'estaci. En cas que les
esmentades modificacions s'introdueixin amb carcter permanent, el titular
de la llicncia haur de remetre lrgan competent en matria de
telecomunicacions, en el termini de trenta dies, la documentaci
complementria a la prevista a l'article 23 del present Reglament, amb
inclusi de les modificacions introdudes.
Malgrat l'especificat al pargraf anterior, quan es presentessin
circumstncies que, segons el parer del titular de la llicncia, aconsellessin
el canvi d'ubicaci de l'antena, ho haur de sollicitar a lrgan competent
en matria de telecomunicacions utilitzant el mateix procediment que si es
tracts de la primera installaci.
Article 29. Connexi amb altres installacions de telecomunicaci
Les estacions d'aficionat podran interconnectar-se a travs d'altres
installacions de telecomunicaci autoritzades, sempre que aquesta
interconnexi es realitzi amb finalitats relacionades amb l'activitat de la
radioafici. En cas ds, per a aquesta interconnexi, del domini pblic
radioelctric, s'ajustar al disposat en aquest Reglament.
Els dispositius que s'utilitzin per a la connexi a xarxes pbliques de
telecomunicaci estaran dissenyats i construts de manera que no puguin
causar danys o interferncies a les xarxes a qu es connectin.
Els repetidors analgic-digital/digital-analgic noms seran accessibles a
travs d'un codi i el distintiu de l'estaci de l'operador quan l'accs es
realitzi a travs d'una xarxa pblica. L'esmentat codi ser personal i
intransferible i diferent per a cada usuari, estant obligat el responsable del
repetidor a facilitar les clau d'accs a tot radioaficionat que el solliciti.
Igualment quan a la connexi s'utilitzin enllaos entre repetidors, ser
precisa la utilitzaci dels codis abans descrits.
CAPTOL III
Estacions automtiques desateses
Article 30. Classes d'estacions
Es consideren estacions automtiques desateses els Repetidors analgics,
Repetidors digitals, Repetidors de portadora o node, Repetidors finals,
Radiobalises i qualsevol altra estaci no esmentades anteriorment que
s'ajusti a la definici donada a l'annex 1 d'aquest Reglament.
308

Les estacions automtiques desateses que comparteixin titularitat i ubicaci
podran estar emparades per una nica autoritzaci d'aficionat.
Article 31. Bandes de freqncies
El funcionament de les estacions automtiques desateses podr ser
autoritzat dins de les segents bandes de freqncia:
1. Repetidors analgics: Bandes de 28-29,7 MHz; 50-51 MHz, 144-146
MHz; 430-440 MHz i a ttol experimental a la banda 1.240-1.300 MHz, aix
com en aquelles altres que poguessin establir-se. Els canals de
funcionament dels repetidors analgics en VHF i UHF s'indiquen a lapartat 5
de l'annex 1 al present Reglament.
2. Repetidors digitals: Els nodes utilitzaran freqncies no inferiors a la
banda d'UHF, llevat dels enllaos entre les Canries i la Pennsula que
podran realitzar-se a les bandes dHF. Per a aquesta finalitat, no ser
necessari que l'estaci de HF estigui ubicada al mateix emplaament que
l'estaci final a qu serveix; si estigus en diferent ubicaci, haur de tenir
un gestor propi, amb idntics requisits i obligacions que el gestor de
l'estaci final.
3. Radiobalises: Bandes de 28-29,7 MHz; 50,0-51,0 MHz; 144-146 MHz;
430-440 MHz; 1.240-1.300 MHz i en aquelles altres que poguessin establir-
se.
Article 32. Condicions generals de funcionament
El rgim de funcionament de les estacions automtiques desateses es regir
pels criteris segents:
1. El nombre d'installacions d'estacions automtiques desateses
s'autoritzar en funci de les necessitats del servei.
2. nicament les associacions d'aficionats reconegudes podran ser
autoritzades per a la installaci d'estacions automtiques desateses, que
estaran emparades per la llicncia corresponent, i de la seva utilitzaci ser
responsable un radioaficionat membre de lassociaci, designat per la seva
Junta Directiva.
3. Donat el nmero limitat d'estacions automtiques desateses a autoritzar i
el seu inters tcnic, i amb la finalitat d'assegurar el seu funcionament el
mxim temps possible, tota interrupci d'emissions per un perode acumulat
superior a sis mesos en el termini d'un any podr donar lloc a l'obertura
d'actuacions per a la cancellaci de la llicncia i, en el seu cas, per a
l'atorgament d'autoritzaci a una altra associaci interessada.
4. L'accs als repetidors analgics i digitals finals ser necessriament lliure
i, si l'estaci estigus dotada de codi d'accs, aquest haur de ser conegut
pblicament.
5. Els repetidors analgics emetran de forma automtica el seu distintiu en
radiotelefonia o en radiotelegrafia amb codi Morse a una velocitat no
superior a deu paraules per minut, a intervals no superiors a deu minuts,
per modulaci de la portadora mitjanant un to dudio.
6. Les radiobalises transmetran el seu distintiu a intervals no superiors a
tres minuts.
309

7. Llevat de casos excepcionals degudament justificats la informaci
transmesa per una radiobalisa es referir nicament a la seva posici i
condicions de funcionament i el seu sistema radiant ser, com a norma
general, omnidireccional.
8. Les estacions repetidores i les radiobalises hauran de disposar d'un
dispositiu d'encs i apagat per telecomandament. Igualment hauran de
disposar d'un sistema d'alimentaci ininterrompuda que permeti el seu
funcionament durant un perode mnim de sis hores en cas de fallada de
l'alimentaci externa.
9. Com a norma general i llevat de circumstncies especials degudament
motivades, la potncia de sortida dels transmissors de les estacions
desateses a les bandes de VHF i UHF no podr excedir de 25 W quan
estiguin installades fora de casc urb i de 10 W si estan a linterior del
mateix, i el guany del seu sistema radiant no ser superior a 6 dB. Es
podran autoritzar diagrames de radiaci directius en el cas dels repetidors
de portadora o nodes.
10. Les estacions automtiques desateses a la banda de HF tindran una
potncia de sortida mxima de 50 W.
Article 33. Gestor de les estacions desateses
Les associacions sollicitants proposaran el nomenament d'un gestor de les
estacions desateses. La seva missi consistir a vetllar per l'adequada
utilitzaci del sistema i assumir les segents obligacions:
Verificar que el trfic d'informaci sigui concorde amb les disposicions del
Reglament. Actualitzar peridicament la informaci existent.
Procurar el manteniment tcnic de manera que es garanteixi el servei
continu, sense interrupcions acumulades que excedeixin de sis mesos en el
perode d'un any.
Article 34. Tramitaci de les autoritzacions d'installaci
Les associacions de radioaficionats reconegudes que desitgin installar una
estaci automtica desatesa ho sollicitaran a lrgan competent en matria
de telecomunicacions de la seva residncia, adjuntant la sollicitud, la
documentaci que s'indica a continuaci:
Plnol escala 1:50.000, o valor adequat, que disposi d'indicaci marginal de
coordenades geogrfiques referides al meridi de Greenwich, sobre el qual
s'indicar l'emplaament de l'estaci, cota i altura de l'antena i
assenyalament de la ruta d'accs. En cas de repetidors interurbans es
marcar el contorn de la zona de servei i, en el cas dels urbans, al plnol de
la poblaci, amb indicaci del lloc i en el seu cas del carrer i nmero.
Memria descriptiva redactada d'acord amb el disposat a l'article 23 del
present Reglament.
Quan es tracti d'equips de fabricaci en srie no ser obligatori presentar
l'esquema d'aquest si no ha sofert modificacions essencials, substituint-se
per la indicaci de la marca, model i nmero de srie i caracterstiques que
dna el fabricant. Referent a les antenes i elements annexos, s'estar al
disposat a la Llei 19/1983, de 16 de novembre, sobre regulaci del dret a
installar les antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat i al Reglament
pel qual es regulen les esmentades installacions aprovat per Reial Decret
310

2623/1986, de 21 de novembre, aix com al disposat al punt 3 de l'article
23 del present Reglament.
Una vegada rebuda la documentaci, examinada la mateixa en funci de les
prestacions previstes, i de les estacions ja existents, lrgan competent en
matria de telecomunicacions contestar acceptant provisionalment la
petici amb les indicacions que procedeixin, en especial si s precisa la
concurrncia de l'installador de telecomunicacions previst a lapartat 4 de
l'article 23 d'aquest Reglament, o denegant la mateixa mitjanant resoluci
motivada. En cas afirmatiu, l'associaci disposar d'un termini de sis mesos
per a la posada en servei de la installaci. L'incompliment daquest termini
suposar la caducitat de l'autoritzaci provisional. Efectuada la installaci,
l'associaci ho comunicar a lrgan competent en matria de
telecomunicacions que procedir a inspeccionar la installaci si l'estima
convenient.
La installaci es considerar provisional durant un perode de sis mesos
comptats a partir de la seva posada en funcionament, condicionant-se
l'atorgament de la llicncia definitiva a la seva compatibilitat amb altres
sistemes radioelctrics que poguessin resultar afectats i a les normatives de
protecci dels serveis radioelctrics establerts.
En el cas que ms d'una associaci solliciti la installaci d'una estaci
automtica desatesa per a la mateixa zona, s'atendran les peticions per
ordre de presentaci.

CAPTOL IV
Identificaci de les emissions
Article 35. Distintius de trucada
Cada autoritzaci de radioaficionat disposar d'un distintiu de trucada,
assignat per lrgan competent en matria de telecomunicacions, que estar
constitut, seqencialment, per un grup alfanumric de la manera segent:
1. Dues primeres lletres d'alguna de les sries internacionals atribudes a
Espanya al Reglament de Radiocomunicacions, amb la segent classificaci:
EA, EB i EC per a les estacions individuals o collectives.
Resta de les sries, per a la realitzaci de concursos, experiments, assaigs,
demostracions i altres esdeveniments d'especial inters, en qualsevol cas
prvia autoritzaci de lrgan competent en matria de telecomunicacions.
Les estacions automtiques desateses s'identificaran mitjanant sries de
distintius especfics utilitzant, no obstant aix, dues lletres de qualsevol de
les sries atribudes a Espanya al Reglament de Radiocomunicacions.
Tot aix sense perjudici de les assignacions especials que poguessin ser
autoritzades excepcionalment i amb carcter temporal.
2. Una xifra, corresponent al districte de residncia del titular de
l'autoritzaci, d'acord amb la divisi geogrfica que s'especifiqui a les
Instruccions per a l'aplicaci del present Reglament, quedant reservada la
xifra 0 (zero) per a la seva assignaci en circumstncies especials.
311

3. Fins a tres lletres que s'assignaran ordenades alfabticament per torn
rigors d'expedici (excloent els grups de lletres que expressen els senyals
de socors, urgncia i seguretat aix com els que comencin amb la lletra Q).
En les Instruccions per a l'aplicaci del present Reglament es detallar la
constituci dels distintius de trucada i identificaci de les estacions.
Article 36. Identificaci de les emissions
Els criteris d'identificaci de les emissions seran els segents:
1. Les emissions de les estacions d'aficionats s'identificaran mitjanant la
transmissi del seu distintiu de trucada al comenament i final de cada
emissi. En cas d'emissions de llarga durada s'haur d'emetre el distintiu de
trucada almenys cada deu minuts.
2. La identificaci de les emissions de les estacions mbils i portables
s'efectuar afegint al seu distintiu de trucada, les expressions /M, /MM, /MA
o /P en telegrafia, o les paraules mbil, mbil martima, mbil aeronutic o
portable, segons procedeixi.
3. Les estacions d'aficionat amb llicncia expedida per un altre pas,
autoritzades a funcionar temporalment en territori espanyol, s'identificaran
amb el seu distintiu de trucada nacional precedit del grup EA i el nmero del
districte al que est operant.
4. Quan un radioaficionat amb llicncia expedida per un altre pas operi
ocasionalment una estaci espanyola s'identificar amb el seu propi distintiu
precedit del distintiu del titular de l'estaci espanyola que est utilitzant.
CAPTOL V
Obligacions del titular d'una llicncia d'estaci
Article 37. Normes generals d's
La utilitzaci de les estacions d'aficionat s'ajustar a les segents normes:
1. Les transmissions entre estacions d'aficionats s'hauran de limitar a
comunicacions relacionades amb el servei d'aficionats definit a l'annex 1
d'aquest Reglament, i a observacions de carcter personal.
2. Es permetran les comunicacions per rdio entre estacions d'aficionat de
diferents pasos tret que l'Administraci d'un dels pasos afectats hagi
notificat la seva oposici a les esmentades comunicacions.
3. Les transmissions entre estacions d'aficionat no s'hauran de codificar per
ocultar el seu significat, excepte els senyals de control intercanviats entre
estacions de comandament terrestres i estacions espacials del servei
d'aficionats per satllit.
4. Les estacions d'aficionat poden ser utilitzades per a la transmissi de
comunicacions en nom de tercers noms en casos d'emergncia o desastre.
5. Podr fer s d'una estaci d'aficionat, a ms del seu titular i amb
autoritzaci del mateix, qualsevol altre titular d'autoritzaci de
radioaficionat. En aquest cas s'identificar mitjanant el seu propi distintiu
precedit del distintiu del titular de l'estaci operada.
6. Tot titular de llicncia d'estaci vindr obligat, a requeriment de
l'autoritat competent, a collaborar amb els seus medis radioelctrics, a les
312

bandes de freqncies atribudes al servei d'aficionats, per satisfer les
necessitats de comunicacions relacionades amb operacions de socors i
seguretat en cas de catstrofes.
7. Si un radioaficionat capta una comunicaci de socors procedent d'una
estaci en perill, haur de fer el possible perqu l'esmentada comunicaci
arribi com ms aviat millor a l'autoritat competent en la matria.
8. Tot l'anterior s'aplicar, en la mesura que procedeixi, al servei
d'aficionats per satllit.
Article 38. Mesures de seguretat
Tot titular d'una llicncia d'estaci d'aficionat haur de garantir l's correcte
de la mateixa, impedint el seu s per persones no autoritzades. Aix inclou
tant la manipulaci fsica com a travs d'interconnexions a altres xarxes o
mitjans a qu pogus connectar-se. L'esmentada obligaci s extensiva als
responsables d'estacions collectives i estacions automtiques desateses
respecte a les installacions que gestionen.
El titular d'una llicncia d'estaci d'aficionat est obligat a observar les
normes de seguretat establertes per evitar qualsevol tipus d'accident
derivat de l's de la seva estaci. Les antenes i elements annexos hauran
de ser mantinguts adequadament, havent de solucionar de forma
immediata qualsevol anomalia que s'observi que afecti la seva seguretat.
Lrgan competent en matria de telecomunicacions no ser responsable,
en cap cas, de l'incompliment de tals normes.
Article 39. Interferncies a altres serveis
Les emissions de les estacions d'aficionat no han d'ocasionar interferncies
a altres serveis de telecomunicaci degudament autoritzats o a la recepci
d'emissions de radiodifusi sonora o de televisi, havent de cessar en les
seves emissions fins que s'hagin eliminat les causes que la produeixen o
durant el termini donat al titular de l'estaci interferida per a la seva revisi
i adopci de les mesures apropiades per eliminar-la, tal com s'indica al punt
2 de l'article segent.
Article 40. Mesures a adoptar en cas d'interferncia
El procediment d'actuaci en cas d'interferncies a altres serveis de
telecomunicacions s'ajustar al protocol segent:
1.Si prvia comprovaci pel personal de lrgan competent en matria de
telecomunicacions o a travs de reclamaci de l'afectat es determins que
una estaci d'aficionat causa interferncia a altres installacions de
telecomunicaci degudament autoritzades o a la recepci d'emissions de
radiodifusi sonora o de televisi, el titular de la llicncia deur, a la seva
costa, adoptar a la seva estaci totes les mesures raonables de tipus tcnic,
per eliminar l'esmentada interferncia, comunicant a lrgan competent en
matria de telecomunicacions les mesures adoptades.
2. Si una vegada adoptades les mesures anteriors subsists la interferncia
per causes imputables al titular de les installacions interferides, es
requerir a aquest perqu, en el termini mxim d'un mes, a partir de la
recepci de l'escrit de lrgan competent en matria de telecomunicacions
en el qual s'indiqui la necessitat de fer-ho, revisi les installacions
interferides i adopti, al seu crrec, les mesures apropiades per eliminar-la,
313

advertint-lo que de no fer-ho aix se li tindr per desistit de la seva
reclamaci, prvia resoluci de lrgan competent en matria de
telecomunicacions.
3. En cas que no sigui possible eliminar la interferncia. Lrgan competent
en matria de telecomunicacions, excepcionalment, podr imposar a
l'estaci d'aficionat restriccions sobre les bandes de freqncies, potncia i
horari de les emissions.
TTOL IV
Inspecci i rgim sancionador
Article 41. Funcions inspectores i sancionadores
Les estacions radioelctriques d'aficionat queden sotmeses a la inspecci de
lrgan competent en matria de telecomunicacions, que l'exercir en la
forma i temps que estimi oportuns, quedant obligats els titulars de les
autoritzacions a facilitar l'accs als emplaaments de les installacions als
funcionaris anomenats a l'efecte.
Conforme al disposat al Ttol VIII de la Llei 32/2003, de 3 de novembre,
General de Telecomunicacions, tot titular d'autoritzaci per a s d'una
estaci radioelctrica d'aficionat est obligat a facilitar al personal de la
Inspecci de Telecomunicacions l'exercici de les seves funcions, la inspecci
dels aparells i installacions i de quants documents, permisos o
autoritzacions estigui obligat a portar o posseir. Els funcionaris adscrits a la
Inspecci de les Telecomunicacions tindran, a lexercici de les seves
funcions, la consideraci d'autoritat pblica i podran sollicitar, a travs de
l'autoritat governativa corresponent, el suport necessari de les Forces i
Cossos de Seguretat.
Article 42. Rgim sancionador
La tipificaci de les infraccions, sancions, prescripcions i competncies
sancionadores ser l'establerta al Ttol VIII de la Llei 32/2003, de 3 de
novembre, General de Telecomunicacions.

ANNEX 1
Caracterstiques tcniques de les estacions d'aficionat:
1. Terminologia i definicions
Administraci: Tot departament o servei governamental responsable del
compliment de les obligacions derivades de la Constituci de la Uni
Internacional de Telecomunicacions, del Conveni de la Uni Internacional de
Telecomunicacions i dels seus Reglaments Administratius.
Amplada de banda necessria: Per a una classe d'emissi donada, amplada
de la banda de freqncies estrictament suficient per assegurar la
transmissi de la informaci amb la velocitat i amb la qualitat requerides en
condicions especfiques.
Amplada de banda ocupada: Amplada de la banda de freqncies tal que,
per sota de la seva freqncia lmit inferior i per sobre de la seva freqncia
lmit superior, s'emetin potncies mitges iguals cada una a un 0,5 per 100
de la potncia mitja total d'una emissi determinada.
314

Associaci de radioaficionats reconeguda: Associaci legalment constituda i
reconeguda com a tal per lrgan competent en matria de
telecomunicacions per figurar als seus estatuts com a finalitats especifiques
les prpies del servei d'aficionats.
Autoritzaci administrativa d'aficionat: Ttol habilitant per a l's especial del
domini pblic radioelctric.
Classe d'emissi: Conjunt de caracterstiques que sn funci de les
modalitats d'una emissi, a saber: tipus de modulaci de la portadora
principal, naturalesa del senyal modulador, tipus d'informaci que es
transmetr, aix com tamb, en el seu cas, qualssevol altra caracterstica;
cada classe es designa mitjanant un conjunt de smbols normalitzats.
Diploma d'operador d'estaci d'aficionat: Document que certifica la
capacitaci per operar estacions del servei d'aficionats.
Distintiu de trucada: Grup de carcters que constitueix el senyal
d'identificaci de radioaficionat.
Emissi fora de banda: Emissi en una o diverses freqncies situades
immediatament fora de l'amplada de banda necessria, resultant del procs
de modulaci, excloent les emissions no essencials.
Emissi no essencial: Emissi en una o diverses freqncies situades fora
de l'amplada de banda necessria, el nivell de la qual pot reduir-se sense
influir en la transmissi de la informaci corresponent. Les emissions
harmniques, les emissions parsites, els productes d'intermodulaci i els
productes de la conversi de freqncies estan compresos a les emissions
no essencials, per estan excloses les emissions fora de banda.
Emissions no desitjades: Conjunt de les emissions no essencials i de les
emissions fora de banda.
Estaci automtica desatesa: Estaci collectiva d'aficionat que per al seu
funcionament habitual no requereix la intervenci directa de l'operador.
Estaci collectiva d'aficionat: Estaci d'aficionat la titularitat de la qual
correspon a una associaci de radioaficionats reconeguda.
Estaci d'aficionat: Estaci del servei d'aficionats o aficionats per satllit.
Estaci digital d'aficionat: Estaci d'aficionat dotada d'un conjunt de
dispositius que permeten la realitzaci d'emissions amb tcniques digitals.
Estaci fixa d'aficionat: Estaci d'aficionat utilitzada amb carcter
permanent en una ubicaci determinada.
Estaci fixa remota d'aficionat: Estaci fixa d'aficionat que pot ser accionada
a distncia.
Estaci mbil d'aficionat: Estaci d'aficionat destinada a ser utilitzada en
moviment o mentre estigui detinguda en punts no determinats.
Estaci portable d'aficionat: Estaci fixa d'aficionat, la utilitzaci de la qual
es realitza amb carcter temporal en una ubicaci determinada diferent de
l'habitual.
Estaci porttil d'aficionat: Estaci mbil d'aficionat que t antena i font
d'energia incorporades al propi equip.
315

Estaci radioelctrica: Un o ms transmissors o receptors de rdio, o una
combinaci de transmissors i receptors, incloent les installacions
accessries, necessries per assegurar un servei de radiocomunicaci o el
servei de radioastronomia en un lloc determinat.
Estaci repetidora d'aficionat: Estaci collectiva fixa d'aficionat, el
funcionament del qual es basa en la retransmissi automtica de les
emissions rebudes a l'estaci i l'objecte del qual s ampliar l'abast de les
comunicacions.
Estaci repetidora de portadora o node: Estaci repetidora digital destinada
a enllaar nicament amb altres estacions repetidores digitals.
Estaci repetidora digital: Estaci repetidora d'aficionat el funcionament del
qual es basa en la retransmissi de les emissions digitals rebudes i l'objecte
del qual s ampliar l'abast de les comunicacions.
Estaci repetidora final: Estaci repetidora digital que t per objecte
processar o distribuir el trfic procedent d'altres estacions repetidores
digitals a les estacions de cada aficionat i a linrevs.
Estaci temporal d'aficionat: Estaci d'aficionat utilitzada amb carcter
temporal destinada a les activitats relacionades amb concursos i diplomes,
expedicions, demostracions a collegis, fires i altres esdeveniments de
similar naturalesa.
Freqncia assignada: Valor nominal de la freqncia portadora (sense
modular) o de la freqncia d'emissi.
Guany d'una antena: Relaci, generalment expressada en decibels, que ha
d'existir entre la potncia necessria a l'entrada d'una antena de referncia
sense prdues i la potncia subministrada a l'entrada de l'antena en
qesti, perqu ambdues antenes produeixin, en una direcci donada, la
mateixa intensitat de camp, o la mateixa densitat de flux de potncia, a la
mateixa distncia. Llevat que s'indiqui el contrari, el guany es refereix a la
direcci de mxima radiaci de l'antena. Eventualment pot prendre's en
consideraci el guany per a una polaritzaci especificada.
Segons l'antena de referncia elegida es distingeix entre:
a) El guany isotrpic o absolut (Gi), si l'antena de referncia s una antena
istropa allada a lespai.
b) El guany amb relaci a un dipol de mitja ona (Gd), si l'antena de
referncia s un dipol de mitja ona allat a lespai i el pla equatorial del qual
cont la direcci donada.
c) El guany amb relaci a una antena vertical curta (Gv), si l'antena de
referncia s un conductor rectilini molt ms curt que un quart de longitud
d'ona i perpendicular a la superfcie d'un pla perfectament conductor que
cont la direcci donada.
Gestor d'estaci desatesa: Persona responsable de l'adequada utilitzaci del
sistema servidor de l'estaci.
Interferncia: Efecte no desitjat provocat per una o diverses emissions,
radiacions, induccions o les seves combinacions sobre la recepci en un
sistema de radiocomunicaci, que es manifesta com a degradaci de la
316

qualitat, o prdua de la informaci que es podria obtenir, en absncia
d'aquest efecte no desitjat.
Interferncia perjudicial: Interferncia que compromet el funcionament d'un
servei de radionavegaci o d'altres serveis de seguretat, o que degrada
greument, interromp repetidament o impedeix el funcionament d'un servei
de radiocomunicaci legalment establert i explotat d'acord amb el
Reglament de Radiocomunicacions.
Llicncia d'estaci d'aficionat: Document al qual es recullen la titularitat i les
caracterstiques generals d'una estaci d'aficionat.
Mesurament de potncia: El mesurament de la potncia d'emissi d'un
equip d'aficionat es realitzar, sempre que aix sigui possible, amb relaci a
la potncia de la portadora. Els procediments de mesurament de potncia
s'ajustaran a les Recomanacions UIT-R que siguin aplicables.
Potncia de la portadora: La mitjana de la potncia subministrada a la lnia
d'alimentaci de l'antena per un transmissor durant un cicle de
radiofreqncia en absncia de modulaci.
Potncia de cresta de l'envoltant: La mitjana de la potncia subministrada a
la lnia d'alimentaci de l'antena per un transmissor en condicions normals
de funcionament, durant un cicle de radiofreqncia, pres a la cresta ms
elevada de l'envoltant de modulaci.
Potncia istropa radiada equivalent (P.i.r.e.): Producte de la potncia
subministrada a l'antena pel seu guany amb relaci a una antena istropa
en una direcci donada (guany istrop o absolut).
Potncia radiada aparent (p.r.a.): Producte de la potncia subministrada a
l'antena pel seu guany amb relaci a un dipol de mitja ona en una direcci
donada.
Radiobalisa del servei d'aficionats: Estaci collectiva fixa d'aficionat
destinada a realitzar estudis de propagaci, i el funcionament de la qual es
basa en l'emissi automtica de senyals d'identificaci.
Radiocomunicaci: Tota telecomunicaci transmesa per mitj d'ones
radioelctriques.
Repetidor analgic-digital: Estaci repetidora d'aficionat dotada de
convertidors analgic-digital/digital-analgic, accessible des de qualsevol
sistema de telecomunicaci autoritzat.
Servei d'aficionats per satllit: Servei de radiocomunicaci que utilitza
estacions espacials situades en satllits de la Terra per a les mateixes
finalitats que el servei d'aficionats.
Servei d'aficionats: Servei de radiocomunicaci que t per objecte la
instrucci individual, la intercomunicaci i els estudis tcnics efectuats per
radioaficionats, aix s, per persones degudament autoritzades que
s'interessen a la radiotcnia amb carcter exclusivament personal i sense
finalitats de lucre.
Tolerncia de freqncia: Desviaci mxima admissible entre la freqncia
assignada i la situada al centre de la banda de freqncies ocupada per una
emissi. S'expressa en parts per mili o en hertzs.
317

2. Nomenclatura de les bandes de freqncies i de les longituds d'ona
utilitzades en les radiocomunicacions
Nmero de
la banda
Smbols Gamma de
freqncies

Subdivisi mtrica
corresponent
Abreviature
s

4 VLF 3 a 30 kHz Ones miriamtriques B.Mam

5 LF 30 a 300 kHz Ones quilomtriques B.km
6 MF 300 a 3.000 kHz Ones hectomtriques B.hm
7 HF 3 a 30 MHz Ones decamtriques B.dam
8 VHF 30 a 300 MHz Ones mtriques B.m
9 UHF 300 a 3.000 MHz Ones decimtriques B.dm
10 SHF 3 a 30 GHz Ones centimtriques B.cm
11 EHF 30 a 300 GHz Ones millimtriques B.mm
12 - 300 a 3.000 GHz Ones decimillimtriques -
Nota 1: La banda N (N = nmero de la banda) s'estn des de 0,3x10
N
Hz a
3x10
N
Hz.
Nota 2: Prefixos k = quilo (10
3
), M = Mega (10
6
), G = Giga (10
9
).
3.- Freqncies i caracterstiques tcniques de les emissions
S'autoritza la modulaci d'amplitud. ja sigui amb doble banda lateral o
banda lateral nica amb diferents nivells de portadora, modulaci de
freqncia o de fase, aix com altres tipus de modulacions digitals amb
senyals d'udio, dades o vdeo, sempre que l'emissi resultant s'ajusti a les
bandes de freqncies i caracterstiques tcniques que siguin d'aplicaci en
cada cas dels indicats a la segent taula:
Bandes de
freqncies
en kHz (a)
Potncia mxima
demissi
Portadora Cresta
Ample de banda
mxim
(-6 dB)
135,7 - 137,8 1 W p.r.a 0,3 kHz
1.830 - 1.850 50 W 200 W 3 kHz
3.500 - 3.800 (b)
7.000 - 7.200
10.100 - 10.150
14.000 - 14.250
14.250 - 14.350
18.068 - 18.168
21.000 - 21.450
24.890 - 24.290
28.000 - 29.700




250 W 1000 W
a totes les bandes

3 kHz



6 kHz






Bandes
de freqncies
en kHz (a)
Potncia mxima
demissi
Portadora Cresta
Ample de banda
mxim
(-6 dB)
50.000 - 41.000
144.000 - 146.000
430.000 - 440.000 (d)
100 W -
150 W (1) 600 W
50 W (1) 200 W
12 kHz
25 kHz
25 kHz (2)
Bandes de
freqncies
Potncia mxima
demissi
318

en MHz (a) (c) (d) Portadora P.i.r.e
1.240 - 1.300
2.300 - 2.450
6.650 - 5.850
10 W 30 dBw
10 W 30 dBw
10 W 30 dBw

Bandes de
freqncies
en GHz (a) (c) (d)
Potncia mxima
demissi
Portadora P.i.r.e
10,00 - 10,50
24,00 - 24,05
24,05 - 24,25
47,00 - 47,20
76,00 - 77,50
77,50 - 78,00
78,00 - 81,00


30 dBw
a totes les bandes
(1) Per a enllaos per rebot lunar (EME) o per dispersi meterica (MS),
dins de les subbandes de freqncies recomanades per la Uni Internacional
de Radioaficionats (IARU) i, en qualsevol cas, fora dels cascs urbans, es
podran utilitzar potncies fins a 250 W de portadora i 1000 W de cresta.
(2) Per a comunicacions digitals es podran utilitzar amples de banda de fins
a 100 kHz.
Observacions:
(a) En les bandes de freqncia atribudes al servei d'Aficionats o
d'Aficionats per Satllit es recomana el compliment dels Plans de Bandes
de la IARU.
(b) Aquesta banda de freqncia est compartida, a ttol primari, pels
serveis d'aficionats, fix i mbil (llevat de mbil aeronutic). S'evitaran les
emissions que puguin produir interferncies perjudicials a qualsevol
comunicaci establerta.
(c) Tenint en conte que a les bandes de freqncies de 1.240-1.300 MHz i
superiors poden efectuar-se emissions amb potncies elevades, s'hauran
d'adoptar totes les precaucions necessries perqu l'energia de
radiofreqncia emesa sigui inferior a 3.5 mW/cm
2
en aquells
emplaaments als que tinguin accs o a la proximitat dels quals puguin
transitar les persones.
(d) Las bandes de freqncies assenyalades a continuaci estan destinades
per a aplicacions industrials cientfiques i mdiques (CM). Els serveis de
radiocomunicacions que funcionin en aquestes bandes hauran d'acceptar la
interferncia perjudicial resultant de les esmentades aplicacions.
433.050-434.790 MHz.
2.400-2.500 MHz.
5.725-5.875 MHz.
24.00-24.25 GHz.
319

4. Prescripcions tcniques
4.1 La potncia mitja de tot component d'una emissi no essencial
subministrada per un transmissor a la lnia de transmissi de l'antena no
haur dexcedir els segents valors:
Freqncies inferiors a 30 MHz: 40 dB (40 decibels) per sota de la potncia
mitja, dins de l'amplada de banda necessria, sense excedir de 50
millivats.
Freqncies entre 30 i 235 MHz: 60 dB (60 decibels) per sota de la potncia
mitja, dins de l'amplada de banda necessria, quan aquesta potncia sigui
superior a 25 vats. sense excedir d'un millivat; o 40 dB (40 decibels) per
sota de la potncia mitja, dins de l'amplada de banda necessria, quan
aquesta sigui igual o inferior a 25 vats, sense excedir de 25 microvats.
Freqncies entre 235 i 960 MHz: 60 dB. (60 decibels) per sota de la
potncia mitja, dins de l'amplada de banda necessria, quan aquesta
potncia sigui superior a 25 vats, sense superar els 20 millivats; o 40 dB
(40 decibels) per sota de la potncia mitja, dins de l'amplada de banda
necessria, quan sigui igual o inferior a 25 vats, sense excedir de 25
microvats.
Freqncies entre 960 MHz i 17.7 GHz: 50 dB (50 decibels) per sota de la
potncia mitja, dins de l'amplada de banda necessria, quan aquesta
potncia sigui superior a 10 vats, sense excedir de 100 millivats; a 50 dB
(50 decibels) per sota de la potncia mitja, dins de l'amplada de banda
necessria. quan aquesta sigui igual o inferior a 10 vats, sense excedir de
100 microvats.
Lrgan competent en matria de telecomunicacions podr exigir, en el seu
cas. lmits ms estrictes que els especificats, per tal de garantir una
protecci suficient a les estacions de recepci del servei de radioastronomia
i serveis espacials, aix com aquelles installacions que especficament es
determinin.
4.2 La potncia emesa i la durada de l'emissi s'han de limitar a
lestrictament necessari; aix mateix s'haur d'evitar l's de potncies altes
per a comunicacions a curta distncia.
4.3 Per a tots els assaigs que no requereixin una radiaci des de l'antena,
s'ha d'utilitzar un circuit d'antena fictcia (crrega artificial) no radiant.
4.4 Les estacions d'aficionat deuran, en tot cas, complir la legislaci sobre
pertorbacions radioelctriques i interferncies en vigor.
4.5 Les estacions d'aficionat hauran d'estar provedes dels elements
adequats per comprovar que l'emissi es produeix dins de les bandes
autoritzades. Aix mateix, hauran de disposar d'elements per poder realitzar
un mesurament indicatiu de la potncia d'emissi.
320

4.6 Les estacions hauran de disposar de les xarxes adaptadores
d'acoblament d'impedncies i de filtres supressors d'harmnics (pas baix)
que siguin precisos.

5. Freqncies dels repetidors analgics
5.1 Banda 144 a 146 MHz.
16 canals de 12.5 kHz. d'amplada de banda amb separaci Tx/Rx de 600
kHz.
Freqncia Entrada (MHz) Freqncia Sortida (MHz)
145,0000 145,6000
145,0125 145,6125
145,025 145,6250
- -
- -
145,1750 145,7750
145,1875 145,7875


5.2 Banda 430 a 440 MHz.

32 Canals de 25 kHz. d'amplada de banda i separaci Tx/Rx de 7.6 MHz.

Freqncia Entrada (MHz) Freqncia Sortida (MHz)
431,050 438,650
431,075 438,675
431,100 438,700
- -
- -
431,800 439,400
431,825 439,425


5.3 Banda 1240 a 1300 MHz.

20 canals de 25 kHz. d'amplada de banda amb separaci Tx/Rx de 6 MHz.

Freqncia Entrada (MHz) Freqncia Sortida (MHz)
1291,000 1297,000
1291,025 1297,025
1291,050 1297,050
1291,450 1297,450
1291,475 1297,475

28 canals de 25 kHz. damplada de banda amb separaci Tx/Rx de 28 MHz.

Freqncia Entrada (MHz) Freqncia Sortida (MHz)
1270,025 1298,025
321

1270,050 1298,050
1270,075 1298,075
- -
- -
1270,675 1298,675
1270,700 1298,700

322





323



Traducci de lANEXO II
ESPANYA / SPAIN
AGNCIA ESTATAL DE RADIOCOMUNICACIONS
CERTIFICAT DEXAMEN DE RADIOAFICIONAT ARMONIZAT (HAREC)
Expedit en base a la Recomanaci de la CEPT T/R 61-02
HARMONISED AMATEUR RADIO EXAMINATION
CERTIFICATE (HAREC) based on CEPT
Recomendation TIR 61-02
CERTIFICAT DEXAMEN RADIOAMATEUR HARMONISE (HAREC)
delivr sur la base de la Recommandation de la CEPT T/R 61-02
HARMONISED AMATEURFUNK-PRFUNGSBESCHEINIGUNG
.
(HAREC)
nach CEPT empfehlung T/R 61-02
L'Agncia Estatal de Radiocomunicacions d'Espanya certifica que el titular del present certificat
ha superat un examen de radioaficionat segons els requisits de la Uni Internacional de
Telecomunicacions (UIT) i conforme a l'especificat a la Recomanaci CEPT 61-02 (HAREC).
La Agencia Estatal de Radiocomunicaciones of Spain declares herewith that the holder of this
certificate has successfully passed an amateur radio examination which fulfils the requirements
laid down by the International Telecommunications Union (ITU). The passes examination
corresponds to the examination described in CEPT Recommendation T/R 61-02 (HAREC)
La Agencia Estatal de Radicomunicaciones dEspagne certifie que le titulaire du prsent
certificat a russi un examen de radioamateur conformment au rglement de lUnion
Internationale des tlcommunications (UIT). Lpreuve en question correspond a lexamen
dcrit dans la Recommandation CEPT T/R 61-02 (HAREC).
La Agencia Estatal de Radiocomunicaciones von Spanish eklrt hiermit dass der Inhaber
dieser Bescheinigung eine Amateurfunkprfung erfolgreich abgelegt hat welche den
Erfordernissen entspricht, wie sie von der Internationalen Femmeldeunion (ITU) festgelegt
sind. Die abgelegte Prfung entspricht der in der CEPT-Empfehlung T/R 61-02 (HAREC)
beschriebenen Prfung.

El titular
Holderns name/Nom du titulaire/Name des inhabers
Data de naixement/Date of birth/Date de naissance/Geburstsdatum
Direcci/Adress/Adresee/Aneschrift
Telfon/Telephone/Tlephone/Telefon .. Telefax.

Les autoritats oficials que vulguin obtenir ms informaci sobre aquest certificat han dadrear
les seves peticions a lAdministraci o a lAutoritat nacional indicada a continuaci.
Officials requiring information about this certificate should address their enquiries to the
issuing national Authority of the issuing Administration indicated below.
Les autorits officielles dsirant des informations sur ce document devront adresser leurs
demandes a lAdministration ou a lAutorit nationale comptente mentionne ci-dessous.
Behrden, die Ausknfte ber diese Bescheinigung erhalten mchten, soliten ihre Anfragen an
die genannte ausstellende nationale Boherde oder die ausstellende Verwaltung richten.

(Lloc i data dexpedici/Place and date of issue/Lieu et date dmission/Ort un Ausstelldatum).
A a de de 20
Segell/Official stamp/ Cachet Officiel/Offizieller Stempel

Firma/Signature/Signature/Unterschrift
324






325


Traducci de l ANEXO III

Autoritzaci de radioaficionat i llicncia d'estaci

Envers
RADIOAFICIONAT CEPT
La present autoritzaci tindr a tots els efectes la consideraci de llicncia CEPT conforme a la
Recomanaci CEPT TIR 51-01, autoritzant el seu titular a utilitzar estacions de radioaficionat en els
termes contemplats a lesmentada recomanaci en aquells pasos que l'hagin adoptat.
CEPT amateur radio license
This license is issued in accordance with CEPT Recommendation T/R 61-01. Its validity is the same as
the national one.
The CEPT amateur radio license, equivalent to Spanish national, allows the use of all frequencies
authorized to the amateur service in the country visited
Licence de radioamateur CEPT
Cette licence est dlivre en application de la Recornmandation T/R 61-01 de la CEPT et pour une dure
gale a celle de la licence national.
La licence CEPT, quivalent a l'espagnole, permet d'utiliser toutes les frquences autorises au service
amateur dans le pays visite.
Amateurgunkgehehmigung
Diese Genehmigung wird gemaB der CEPT Empfehlung T/R 61-01 er-teilt und zwar fr den gleichen
Zeitraum wie die nationale Genenmigung
Die CEPT gelichwertig mit der nationalen berechtigt zur Benutzung alle dem Amateurfnk zugestellten
Frequenzen die in den Landerrn in welchen die Funkstelle betrieben, werden soll, zugelassen sind.

ESPANYA/SPAIN

MINISTERI D'INDSTRIA, TURISME I COMER
SECRETRIA D'ESTAT DE TELECOMUNICACIONS I PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACI

AUTORITZACI DE RADIOAFICIONAT I LLICNCIA D'ESTACI RADIOELCTRICA
AMATEUR RADIO LICENCE
El titular del present document es compromet a prendre quantes mesures siguin necessries perqu el
funcionament de l'estaci compleixi estrictament amb el Reglament d's del domini pblic radioelctric
per aficionats

Firma

Revers

Titular / The Holder
Nom i Cognoms /Full name
NIF / Identity number
Nacionalitat / Nationality
Domicili / Address
Ubicaci de l'estaci / Location of the station
Fixa
Portable
Equips / Equipement

Distintiu de trucada / Call sign
Aquesta autoritzaci habilita el seu titular per installar i utilitzar les estacions radioelctriques d'aficionat
les caracterstiques tcniques del qual es ressenyen al marge.
Lloc/data
Place/date

EL SECRETARI D'ESTAT DE TELECOMUNICACIONS I PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACI
P.D. (Ordre ITC/3187/2004 de 4 d'octubre de 2005 (BOE 241 de 6-10-2004)

EL CAP PROVINCIAL D'INSPECCI DE TELECOMUNICACIONS

VLIDA FINS A
326




Pasos CEPT
Prefixos dels
distintius de
trucada que s'han
d'usar als pasos
visitats
Llicncies Nacionals
equivalents a la llicncia
CEPT
1 2 3
Albnia
Andorra
ustria
Azerbaidjan
Bielorssia
Blgica
Bsnia Hercegovina
Bulgria
Crocia
Xipre
Repblica Txeca
Dinamarca
Illes Faroes
Grenlndia
Estnia
Finlndia
Illes Aland
Frana
Crsega
Guadalupe
Guyana
Martinica
Sant Bertomeu
Sant Pere/Miqueln
Sant Martin
Illes Reuni (Glorieuse, J ean de Nova, Tromelin)
Mayotte
Antrtida Francesa (Crozet, Kerguelen, St. Paul i Amsterdam, Terre
Adelie)
Polinsia Francesa i Clipperton
Nova Calednia
Wallis i Futuna
Alemanya
Grcia
Hongria
Islndia
Irlanda
Itlia
Letnia
Liechtenstein
Litunia
Luxemburgo
Malta
Moldvia
Mnaco
Holanda
Noruega
Svalbard
Polnia
Portugal
ZA
C31
OE
4J ,4K
EU, EV, EW
ON
T9
LZ
9A
5B
OK
OZ
OY
OX
ES
6
OH
OH0
F
TK
FG
FY
FM
FJ
FP
FS
FR
FH
FT

FO
FK
FW
DL
SDV
HA,HG
TF
EI
I
YL
HB0
LY
LX
9H
ER
3A
PA
LA
J W
SP
CT
(no aplicada)
(no aplicada)
1 (tamb antiga 2)
1
(no aplicada)
(no aplicada)
A
A,B,C
2,3
1 i 2
CEPT
1 i 2
A
A
A
A
A
6,
B
6

L, P, T, Y
L, P, T, Y
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3
E
2 3

E
2 3
E
2 3
E
2 3
1, 2 i A
A, B, C
2 3
RHB, RHC2 3
G
CEPT1 i CEPT2
General2 3
1, 2
2 3 5

CEPT
A
General
2 3

A2 3
(no aplicada)
General2 3
A, C i F
A
A
1
2 3

A, B


1. Las antigues llicncies de la classe "1" i "2" han estat transformades en noves
llicncies classe "1". Aquesta nota s d'aplicaci per als titulars de llicncies amb
habilitaci per a codi Morse (antigues llicncies classe 1, que s des d'ara una opci
addicional (per a pasos en els quals encara s requerit el codi Morse).
2 Equivalncia entre llicncia CEPT i la llicncia nacional del mxim nivell des de
setembre de 2003, i.e. abans les transformades amb codi Morse foren suprimides
amb la T/R 61-01.
3 Para ls de les bandes de HF es requereix el codi Morse.
4 Actualment les llicncies nacionals i les llicncies CEPT sn diferents. Les llicncies
nacionals inclouen ms dades.
327

5 Al prefix del distintiu de trucada cal afegir-li el dgit que designa la regi en la
qual opera l'estaci de radioaficionat.
6 Las llicncies A i B es corresponen amb les llicncies CEPT. Els radioaficionats
estrangers poden operar al territori de la Repblica d'Estnia per un perode de fins
a tres mesos amb els drets que atorga la qualificaci de classe B.
7 Els titulars d'ambdues llicncies CEPT 1 i CEPT 2 tenen accs total a les
freqncies dHF, aix com per a l'ECP per raons de reciprocitat amb pasos que
encara utilitzen el codi Morse. Els requisits del codi Morse 3. Els requisits per al codi
Morse van ser retirats el 15 de setembre de 2003. CEPT 2 no t qualificacions de
Morse.
8 Els titulars amb Llicncia d'Estaci de Radioaficionat de Letnia no se'ls emet
automticament la llicncia CEPT. Perqu un titular d'una llicncia Nacional
d'Estaci de Radioaficionat de Letnia pugui obtenir una llicncia CEPT, ha de
superar un examen d'acord amb la T/R 61-02 "Harmonised Amateur Radio
Examination Certificate".


Pasos CEPT Prefixos dels distintius de trucada
que s'han d'usar als pasos visitats
Llicncies Nacionals equivalents a la
llicncia CEPT
1 2 3
Madeira
Romania
Federaci Russa
Moscou i altres regions
Sant Petersburg
Sant Marino
Srbia i Montenegro
Repblica Eslovaca
Eslovnia
Espanya
Suecia10
Sussa
Turquia
Ucrana
Anglaterra - Regne Unit
Illa de Man
Irlanda del Nord
Illa de J ersey
Esccia
Illa de Guernsey
Gales
Ciutat del Vatic
CT
YO
R
R3a
R1a
T7
4O
OM
S5
EA
SM, SA
HB9
TA
UT
M
MD
MI
MJ
MM
MU
MW
HV
A, B
1
2 3

(no aplicada)
(no aplicada)
(no aplicada)
(no aplicada)
(no aplicada)
(no aplicada)
A, B
A (antigues 1, 2, 3)
9

Totes
Totes
1, 2, CEPT
A
2 3

1, 2
2 3
Totes
Totes
Totes
Totes
Totes
Totes
(no aplicada)














328

Taula d'equivalncia entre llicncies nacionals de pasos NO CEPT i llicncia CEPT i
privilegis operatius en pasos NO CEPT vlids per a titulars de llicncies expedides per
administracions CEPT dacord amb la Recomanaci T/R 61-01

Pasos CEPT Prefixos dels distintius
de trucada que s'han
d'usar als pasos visitats
Llicncies Nacionals
equivalents a la
llicncia CEPT
Privilegis operatius concedits
per Administracions NO CEPT
a titulars de llicncies CEPT
1 2 3 4
Canad
Terranova i Labrador
Territori Yukon i Illa del
Prncep Eduard
Israel
Antilles holandeses (ATN)
Curaao
Bonaire
St. Eustatius
Soba
St. Maarten
Nova Zelanda
Per
Sud-frica
Estats Units d'Amrica
Alabama
Alaska
Samoa Americana
Arizona
Arkansas
Illa Baker
Califrnia
Colorado

VE
VO
VY
4X, 4Z

PJ 2
PJ 4
PJ 5
PJ 6
PJ 7
ZL
OA
12

ZS

W4
KL7
KH8
W7
W5
KH1
W6
W0



A, B, C






General
11




B (General)






General
11

9. Las antigues llicncies del tipus 1, 2 i 3 han passat a ser la nova llicncia "A". Aquesta nota
s d'aplicaci per als titulars de llicncies amb habilitaci per a codi Morse (les antigues 1 i 2),
que s des d'ara una opci addicional, per als pasos que encara mantenen l'esmentat codi.
10. Las antigues llicncies del tipus 1, 2 i 3 han passat a ser la nova llicncia "A". Aquesta nota
s d'aplicaci per als titulars de llicncies amb habilitaci per a codi Morse (les antigues 1 i 2),
que des d'ara s una opci addicional, per als pasos que encara mantenen l'esmentat codi.
11. Des de l'1 d'octubre de 2004 els radioaficionats no necessiten llicncia. L'exempci noms
s aplicable a qualsevol que tingui un certificat de radioaficionat vlid. Com a conseqncia
d'aix, no s'emetran llicncies per als nous radioaficionats des d'1 d'octubre de 2004. El distintiu
de trucada s'inclour al certificat a partir de l'esmentada data.
12. El "General User Radio License" permet operar els titulars d'una llicncia de radioaficionat
CEPT a Nova Zelanda fins a 90 dies a les bandes assignades als aficionats, sense necessitat
d'obtenir cap perms, aprovaci o registre del Regulador.12. Las lletres OA, seguides d'un
nmero que indica la zona del Per on opera l'estaci, componen el distintiu de trucada
nacional de l'operador.














329






Pasos NO CEPT

Prefixos dels
distintius de trucada
que s'han d'usar als
pasos visitats

Llicncies nacionals
de pasos NO
CEPT equivalents a
la llicncia CEPT

Privilegis operatius
concedits per
Administracions NO
CEPT a titulars de
llicncies CEPT
1 2 3 4
Com. Illes Marianes del Nord
Com. de Puerto Rico
Connecticut
Delaware
Illa Desecheo
Districte de Columbia
Florida
Gergia
Guam
Hawaii
Illa Howland
Idaho
Illinois
Indiana
Iowa
Illa J arvis
Illa J ohnston
Kansas
Kentucky
Kingman Reef
Illa Kure
Louisiana
Maine
Massachussets
Maryland
Michigan
Illes Midway.
Minnesota
Mississip
Missouri
Illa Navassa
Nebraska
Nevada
New Hampshire
New J ersey
Nou Mxic
Nova York
Carolina del Nord
Dakota del Nord
Ohio
Oklahoma
Oreg
Illa Palmyra
Illa Peale
Pennsilvania
Carolina del Sud
Rhode Island
Dakota del Sud
Tennessee
Texas
Utah
Vermont
Illes Virgin
Virginia
Illa Wake
Washington
West Virginia
Illes Wilkes
Wisconsin
Wyoming
KH0
KP4
W1
W3
KP5
W3
W4
KH2
KH6
KH1
W7
W9
W9
W0
KH5
KH3
W0
W4
KH5K
KH7
W5
W1
W3
W1
W8
KH4
W0
W5
W0
W7
KP1
W0
W7
W1
W2
W5
W2
W4
W0
W8
W5
W7
KH5
KH9
W3
W1
W4
W0
W4
W5
W7
W1
KP2
W4
KH9
W7
W8
KH9
W9
W7

330

18.4 Instruccions per al desenvolupament i aplicaci
del Reglament d's del domini pblic radioelctric per
aficionats
(B.O.E. n 260 de 31-10-2006)
RESOLUCI de 20 de setembre de 2006, de la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci, per la qual es dicten
Instruccions per al desenvolupament i aplicaci del Reglament d's del
domini pblic radioelctric per aficionats.
La Disposici final quarta de l'Ordre ITC/1791/2006, de 5 de juny, per la
que s'aprova el Reglament d's del domini pblic radioelctric per aficionats
(d'ara endavant Reglament de Radioaficionats), faculta a lrgan competent
en matria de telecomunicacions per dictar les instruccions que consideri
necessries per al desenvolupament i aplicaci de l'esmentat Reglament,
aix com per actualitzar el contingut tcnic dels seus annexos. Aix mateix,
la Disposici Transitria Segona de la mateixa Ordre estableix que, fins la
constituci efectiva de lrgan competent en matria de telecomunicacions,
la competncia per a la tramitaci i resoluci dels procediments relatius a la
gesti del domini pblic radioelctric per aficionats continuar corresponent
als rgans competents en matria de telecomunicacions que la tenien
atribuda fins a l'entrada en vigor de la Llei 32/2003, de 3 de novembre
En virtut d'aix, disposo el segent:
Primer. -S'aproven les Instruccions que desenvolupen el Reglament d's del
domini pblic radioelctric per aficionats aprovat per Ordre ITC/1791/2006,
de 5 de juny, que figuren com annex a aquesta Resoluci.
Segon. -Queden derogades les segents disposicions:
Resoluci de 29 de setembre de 1986, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual es dicten normes transitries per a l'obtenci
de llicncies d'estacions d'aficionat.
Resoluci d'11 de desembre de 1986, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual es dicten normes transitries per a l'obtenci
de llicncies d'estacions d'aficionat.
Resoluci de 13 de febrer de 1987, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual s'aproven les Instruccions per a l'aplicaci
del Reglament d'estacions d'aficionat.
Resoluci de 10 de juliol de 1987, de la Direcci General de
Telecomunicacions, sobre l'autoritzaci de distintius de trucada especials a
estacions radioelctriques d'aficionat.
Resoluci de 6 de mar de 1990, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual es modifica l'annex 1 del Reglament
d'Estacions d'Aficionat aprovat per Ordre de 21 de mar de 1986.
331

Resoluci de 4 de desembre de 1991, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual s'estableix el procediment, condicions i
requisits necessaris per a l'atorgament d'autoritzacions, amb carcter
temporal i experimental, a titulars d'estacions d'aficionat per a la utilitzaci
de la banda de 50,0 MHz a 50,2 MHz.
Resoluci de 8 d'abril de 1992, de la Direcci General de Telecomunicacions,
per la qual s'autoritza la utilitzaci temporal per al servei d'aficionats de
determinats distintius de trucada especials.
Resoluci de 27 de juliol de 1994, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual s'estableixen el procediment, condicions i
requisits necessaris per a l'atorgament d'autoritzacions, amb carcter
temporal i experimental, a titulars d'estacions d'aficionat per a la utilitzaci
de la banda de 50,0 MHz a 50,2 MHz.
Resoluci de 7 de mar de 1995, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual es modifica la de 13 de febrer de 1987, per
la qual s'aproven les instruccions per a l'aplicaci del Reglament d'Estacions
d'Aficionat.
Resoluci de 5 de febrer de 1996, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual es modifiquen les instruccions per a
l'aplicaci del Reglament d'Estacions d'Aficionat.
Resoluci de 7 de maig de 1997, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual s'estableix el procediment, condicions i
requisits necessaris per a l'atorgament d'autoritzacions, amb carcter
temporal, a titulars d'estacions d'aficionat per a la utilitzaci de la banda de
50,0 a 50,2 MHz.
Resoluci de 28 de mar de 2005 per la que s'estableix el procediment,
condicions i requisits per a la utilitzaci de la banda de 50,0 a 51,0 MHz.
Resoluci de 16 de mar de 2005, de la Direcci General de
Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci, per la qual es modifica la
de 13 de febrer de 1987, per la qual s'aproven les instruccions per a
l'aplicaci del Reglament d'Estacions d'Aficionat.
Resoluci de 13 de juliol de 2005, de la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci, per la qual es
modifica la de 7 de maig de 1997, de la Direcci General de
Telecomunicacions, per la qual s'estableix el procediment, condicions i
requisits necessaris per a l'atorgament d'autoritzacions, amb carcter
temporal, a titulars d'estacions d'aficionat per a la utilitzaci de la banda de
50,0 a 50,2 MHz
Igualment queda derogada qualsevol disposici de rang igual o inferior en
tot el que s'oposi a aquesta Resoluci.
Tercer. -La present Resoluci entrar en vigor l'endem de la seva
publicaci al Butllet Oficial de l'Estat.
332

Madrid, 20 de setembre de 2006. -El Secretari d'Estat de Telecomunicacions
i per a la Societat de la Informaci, Francisco Ros Pern.
ANNEX

Instruccions per a l'aplicaci del Reglament d's del domini
pblic radioelctric per aficionats

1. Objecte
Les presents instruccions despleguen el Reglament d's del domini pblic
radioelctric per aficionats (Reglament de Radioaficionats) aprovat per
l'Ordre ITC/1791/2006, de 5 de juny, necessitant l'aplicaci administrativa
d'aquells aspectes tractats genricament al mateix.
2. Caracterstiques tcniques de les emissions i condicions de funcionament
de les estacions de radioaficionat
L'Annex 1 del Reglament de Radioaficionats especifica, de forma global, les
bandes de freqncies atribudes al servei d'Aficionats i Aficionats per
Satllit, aix com les caracterstiques tcniques de les emissions, en cada
una d'elles, entenent-se aquestes com els valors mxims permesos.
Les emissions a la banda de freqncies 50,0-51,0 MHz, en tant que
existeixin restriccions geogrfiques d's, es realitzaran d'acord amb les
condicions i caracterstiques tcniques segents:
Potncia mxima de l'equip: 100 W.
Guany mxim de l'antena: 6 dB.
Ample de banda mxim: 12 kHz.
Classes d'emissi: Les indicades a l'Annex 1 del Reglament de
Radioaficionats.
Limitacions geogrfiques dels emplaaments d'emissi:
Provncies des de les quals no es podran efectuar les emissions:
-vila, Guadalajara, Madrid, Segvia, Sria, Toledo i Valladolid. Provncies
amb limitacions parcials:
-Palncia i Burgos: Podran realitzar-se emissions en punts situats al nord
del parallel 42N 20' 00".
-Zamora i Salamanca: Podran realitzar-se emissions en punts situats a
l'oest del meridi 5W 40' 00".
-Conca: Podran realitzar-se emissions en punts situats a l'est del meridi
2W 30' 00" i alhora al sud del parallel 41N 00' 00".
-Cceres: Podran realitzar-se emissions en punts situats al sud del parallel
40N i, al seu torn, a l'oest del meridi 5W 30' 00".
Sense perjudici de l'obtenci de les autoritzacions especials que procedeixin,
l'autoritzaci de radioaficionat habilita el seu titular a efectuar emissions a
qualsevol de les bandes atribudes al servei d'Aficionats o Aficionats per
Satllit, s susceptible d'autoritzaci qualsevol equip o estaci que,
complint amb l'especificat a l'article 23.2 del Reglament de Radioaficionats,
disposi de capacitat de funcionament en totes o part de les esmentades
333

bandes de freqncies, respectant en qualsevol cas les caracterstiques
tcniques especificades a l'esmentat Annex 1 per a cada una d'elles.
L'autoritzaci d'equips capaos de funcionar a les altres bandes de
freqncia, a ms de les atribudes al servei d'Aficionats o Servei
d'Aficionats per Satllit, s'entendr, en qualsevol cas, referida
exclusivament a l's d'aquestes ltimes. La utilitzaci d'aquests equips per a
emissions diferents de les del Servei d'Aficionats i Aficionats per Satllit
precisar de les autoritzacions que en cada cas procedeixin.
3. Exmens per a l'obtenci del Diploma d'Operador
Lrgan competent en matria de telecomunicacions, convocar els
exmens per a l'obtenci del diploma que habilita per operar estacions del
Servei d'Aficionats i Aficionats per Satllit. Les proves i matries d'examen
per a l'obtenci del diploma d'operador, segons es determina a l'article 13
del Reglament de Radioaficionats, figuren a l'Annex 1 de les presents
Instruccions.
4. Sollicitud de l'Autoritzaci de Radioaficionat
Obtingut el Diploma d'Operador conforme al procediment establert a l'article
14 del Reglament de Radioaficionats, es podr sollicitar l'autoritzaci
administrativa que faculta per operar les estacions d'aficionat, autoritzaci
que portar aparellada lassignaci del distintiu de trucada.
A la sollicitud s'acompanyar justificant d'haver realitzat l'ingrs de les
taxes de telecomunicacions previstes a l'Annex 1 de la Llei General de
Telecomunicacions en la quantia que determinin les disposicions
reglamentries de taxes en vigor.
5. Validesa de l'Autoritzaci de Radioaficionat
Les emissions a la banda de freqncies 50,0-51,0 MHz, en tant que
existeixin restriccions geogrfiques d's, es realitzaran d'acord amb les
condicions i caracterstiques tcniques segents:
-Potncia mxima de l'equip: 100 W.
-Guany mxim de l'antena: 6 dB.
-Ample de banda mxim: 12 kHz.
-Classes d'emissi: Les indicades a l'Annex 1 del Reglament de
Radioaficionats.
Limitacions geogrfiques dels emplaaments d'emissi:
Provncies des de les quals no es podran efectuar les emissions:
-vila, Guadalajara, Madrid, Segvia, Sria, Toledo i Valladolid.
Provncies amb limitacions parcials:
-Palncia i Burgos: Podran realitzar-se emissions en punts situats al nord
del parallel 42N 20' 00".
-Zamora i Salamanca: Podran realitzar-se emissions en punts situats a
l'oest del meridi 5W 40' 00".
-Conca: Podran realitzar-se emissions en punts situats a l'est del meridi
2W 30' 00" i alhora al sud del parallel 41N 00' 00".
334

-Cceres: Podran realitzar-se emissions en punts situats al sud del parallel
40N i, al seu torn, a l'oest del meridi 5W 30' 00".
Sense perjudici de l'obtenci de les autoritzacions especials que procedeixin,
l'autoritzaci de radioaficionat habilita el seu titular a efectuar emissions a
qualsevol de les bandes atribudes al servei d'Aficionats o Aficionats per
Satllit, s susceptible d'autoritzaci qualsevol equip o estaci que,
complint amb l'especificat a l'article 23.2 del Reglament de Radioaficionats,
disposi de capacitat de funcionament en totes o part de les esmentades
bandes de freqncies, respectant en qualsevol cas les caracterstiques
tcniques especificades a l'esmentat Annex 1 per a cada una d'elles.
L'autoritzaci d'equips capaos de funcionar a les altres bandes de
freqncia, a ms de les atribudes al servei d'Aficionats o Servei
d'Aficionats per Satllit, s'entendr, en qualsevol cas, referida
exclusivament a l's d'aquestes ltimes. La utilitzaci d'aquests equips per a
emissions diferents de les del Servei d'Aficionats i Aficionats per Satllit
precisar de les autoritzacions que en cada cas procedeixin.
3. Exmens per a l'obtenci del Diploma d'Operador
Lrgan competent en matria de telecomunicacions convocar els exmens
per a l'obtenci del diploma que habilita per operar estacions del Servei
d'Aficionats i Aficionats per Satllit. Les proves i matries d'examen per a
l'obtenci del diploma d'operador, segons es determina a l'article 13 del
Reglament de Radioaficionats, figuren a l'Annex 1 de les presents
Instruccions.
4. Sollicitud de l'Autoritzaci de Radioaficionat
Obtingut el Diploma d'Operador conforme al procediment establert a l'article
14 del Reglament de Radioaficionats, es podr sollicitar l'autoritzaci
administrativa que faculta per operar les estacions d'aficionat, autoritzaci
que portar aparellada lassignaci del distintiu de trucada.
A la sollicitud s'acompanyar justificant d'haver realitzat l'ingrs de les
taxes de telecomunicacions previstes a l'Annex 1 de la Llei General de
Telecomunicacions en la quantia que determinin les disposicions
reglamentries de taxes en vigor.
5. Validesa de l'Autoritzaci de Radioaficionat
1. L'autoritzaci de radioaficionat t carcter indefinit, no obstant aix,
d'acord amb l'article 8 del Reglament de Radioaficionats, el seu titular t
l'obligaci de comunicar cada cinc anys la seva intenci de continuar
utilitzant el domini pblic radioelctric.
El termini per efectuar la primera comunicaci ser de l'1 d'octubre al 30 de
novembre de l'any que compleixi el seu cinqu de vigncia i, posteriorment,
cada cinc anys en el mateix termini.
2. Sense que existeixi nim de lucre ni cap contraprestaci econmica, les
associacions de radioaficionats legalment reconegudes, podran efectuar, en
representaci dels seus associats, les comunicacions a qu es refereix el
335

pargraf anterior. A tal efecte remetran inicialment escrit d'autoritzaci del
soci interessat i per a comunicacions posteriors certificaci actualitzada de
pertinena a la mateixa.
La representaci assortir efecte, en tant que el radioaficionat afectat no
comuniqui a lrgan competent en matria de telecomunicacions la seva
revocaci.
3. L'article 8 del Reglament de Radioaficionats estableix les causes de
revocaci de l'autoritzaci de radioaficionat. La revocaci de l'autoritzaci de
radioaficionat portar aparellada la cancellaci de les llicncies d'equips o
estacions associades a la mateixa regulades a l'article 25 del Reglament de
Radioaficionats.
4. Desprs de la revocaci, en el seu cas, de l'autoritzaci de radioaficionat,
l'adquisici per l'interessat d'una nova autoritzaci es regir pel
procediment general descrit a lapartat 4 d'aquestes Instruccions.
6. Classes d'estacions
A l'Annex I del Reglament de Radioaficionats s'especifiquen les diferents
classes d'estacions utilitzables pel Servei d'Aficionats i Aficionats per
Satllit. Amb subjecci a les condicions prescrites al Ttol III del mateix, en
una nica llicncia d'estaci d'aficionat podran ser consignades les
combinacions de les diferents classes d'estacions.
7. Autoritzacions d'installaci d'estacions de radioaficionat
Les sollicituds d'autoritzaci de muntatge de qualsevol installaci
radioelctrica de radioaficionats a que es refereixen els articles 23 i 27 del
Reglament de Radioaficionats, junt amb la documentaci indicada a
lesmentat article 23, es presentaran a lrgan competent en matria de
telecomunicacions que resoldr la seva acceptaci o denegaci mitjanant
resoluci motivada. Com a Annex II a aquestes instruccions s'inclou el
model de memria tcnica descriptiva de la installaci a omplir pel
sollicitant.
La resoluci a qu es refereix l'article 24 del Reglament de Radioaficionats,
per la qual, en el seu cas, s'autoritza l'interessat a efectuar el muntatge de
l'estaci establir els terminis d'execuci i altres condicions que li siguin
d'aplicaci, entre les que s'inclour l'exigncia o no que la installaci sigui
efectuada per un installador de telecomunicacions inscrit al Registre
d'Empreses Installadores de Telecomunicacions.
Una vegada efectuada la installaci, l'interessat ho comunicar a lrgan
competent en matria de telecomunicacions corresponent en un termini
mxim de 20 dies, justificant documentalment, de forma fefaent, que la
responsabilitat a qu es refereix l'article segon de la Llei 19/1983, de 16 de
novembre, est coberta en la forma que s'assenyala a l'article 20 del
Reglament pel qual es determinen les condicions per installar a lexterior
dels immobles les antenes de les estacions radioelctriques d'aficionat,
aprovat per R.D. 2623/1986, de 21 de novembre, aix com, en el seu cas, el
butllet assenyalat a l'article 23.4 del Reglament de Radioaficionats.
336

8. Llicncies d'equips i estacions
El procediment a seguir pels interessats per a l'obtenci de les llicncies
d's d'equips o estacions de radioaficionats ser el segent:
a. Equips comercials amb marcat CE i documentaci:
Els interessats hauran de remetre a lrgan competent en matria de
telecomunicacions, fotocpia del manual d'usuari o un altre document on
aparegui el marcat de l'equip i que contingui les caracterstiques tcniques i
identificaci de l'equip, aix com la declaraci de conformitat realitzada pel
fabricant o certificat d'acceptaci en el cas d'equips posats al mercat
anteriorment a l'entrada en vigor del Reglament que estableix el
procediment per a l'avaluaci de la conformitat dels aparells de
telecomunicacions, aprovat pel Reial Decret 1890/2000, de 20 de
novembre.
b. Equips comercials amb marcat CE, sense o deficientment documentats:
L'equip, al costat de la documentaci que es disposi, haur de ser presentat
a lrgan competent en matria de telecomunicacions, qui desprs de
l'anlisi de la documentaci presentada, l'estat de conservaci de l'equip i,
en el seu cas, la realitzaci de proves mnimes de funcionament adequat,
podr autoritzar l'equip o exigir un certificat de compliment de les
caracterstiques tcniques contingudes a l'Annex 1 del Reglament de
Radioaficionats expedit per un laboratori acreditat.
c. Equips de construcci prpia:
Hauran de ser presentats a lrgan competent en matria de
telecomunicacions conjuntament amb una memria descriptiva que inclogui
el diagrama de blocs i esquemes elctrics i una descripci del funcionament
bsic de l'equip. L'equip haur de complir les condicions mnimes de
muntatge que permetin la realitzaci de proves que assegurin el
compliment de les caracterstiques tcniques contingudes a l'Annex I del
Reglament de Radioaficionats, i, en qualsevol cas, els equips disposaran o
vindran acompanyats dels dispositius necessaris per ser alimentats
mitjanant connexi directa a la xarxa pblica de corrent altern.
Als equips anteriorment legalitzats en una llicncia d'estaci d'aficionat li
ser d'aplicaci la normativa en vigor en el moment de la seva autoritzaci
inicial.
9. Estacions collectives i estacions automtiques desateses
Les estacions collectives i les automtiques desateses precisaran per al seu
funcionament d'una autoritzaci de radioaficionat individualitzada sent-li
assignat un distintiu de trucada d'acord amb els criteris especificats als
apartats 13 i 14 d'aquestes instruccions. Malgrat l'anterior, les estacions
automtiques desateses que comparteixin titularitat i ubicaci podran estar
emparades per una nica autoritzaci de radioaficionat.
10. Autoritzacions especials d's de l'espectre radioelctric per
radioaficionats
337

D'acord amb el Reglament de Radioaficionats precisaran autoritzaci
especial:
Les emissions radioelctriques a les bandes de freqncia relacionades a
l'article 19, atribudes al servei dAficionats o Servei d'Aficionats per
Satllit, a ttol secundari.
Les emissions de carcter experimental regulades a l'article 20.
La tramitaci d'autoritzacions especials d's de l'espectre per radioaficionats
s'ajustar al segent procediment:
1. Els radioaficionats interessats dirigiran les sollicituds, acompanyades, en
el seu cas, dels documents especificats a l'article 20 del Reglament de
Radioaficionats, a lrgan competent en matria de telecomunicacions que
correspongui amb, almenys, un mes d'antelaci a la data prevista per al
comenament de les emissions.
2. L'autoritzaci ser nominativa, noms habilitar per a la realitzaci
d'emissions al seu titular, i s'atorgar pel temps necessari per a la
realitzaci de les proves i, en qualsevol cas, per un termini mxim de divuit
mesos, renovables en funci del grau de desplegament d'altres serveis que
amb carcter primaris comparteixin la mateixa banda de freqncies, i
quedant condicionada, en tot cas la seva validesa, a la de l'autoritzaci de
radioaficionat del titular de la mateixa.
3. A l'autoritzaci especial s'especificaran les caracterstiques tcniques de
les emissions, aix com, en el seu cas, les zones geogrfiques on, per
incompatibilitat amb la utilitzaci de l'espectre radioelctric per altres
serveis, no podran efectuar-se les emissions.
4. En cas que es produeixin interferncies amb altres sistemes i
especficament a installacions receptores de radiodifusi de televisi
s'hauran de suspendre tot seguit les emissions.
5. Les estacions utilitzades hauran de complir l'especificat a lapartat 8 de
les presents Instruccions.
6. Les emissions s'identificaran amb el distintiu propi del radioaficionat o
associaci de radioaficionats sollicitants.
11. Models de sollicitud i documentaci complementria
Com a Annex III a aquestes Instruccions figura el model nic de sollicitud a
utilitzar, i la documentaci complementria, en cada cas, per als diferents
tipus de peticions relacionades amb el servei de radioaficionats.
12. Autoritzaci de radioaficionat per a estrangers
Als estrangers residents a Espanya, que compleixin amb l'especificat a
l'article 9 del Reglament de Radioaficionats els podr ser expedida
l'autoritzaci de radioaficionat, prvia sollicitud i abonament de la taxa
corresponent.
338

Aix mateix, en les condicions que s'expressen a l'article 10 del Reglament
de Radioaficionats, es podr expedir autoritzaci temporal de radioaficionat
per operar la seva estaci d'aficionat a radioaficionats estrangers no
residents a Espanya. El perode de validesa de l'autoritzaci temporal que
s'expedeixi no ser superior a 90 dies. El model d'autoritzaci temporal
s'insereix com a Annex IV a les presents instruccions. L'expedici d'aquesta
autoritzaci temporal no reportar taxa.

13. Composici dels distintius de trucada
Cada autoritzaci de radioaficionat portar associat un distintiu de trucada
que identificar el seu titular en les emissions efectuades des de qualsevol
estaci associada a l'esmentada autoritzaci. Les estacions collectives i
automtiques desateses tamb portaran associat un distintiu especfic de
trucada per a cada una d'elles. El distintiu de trucada estar constitut,
seqencialment, per un grup alfanumric de la manera segent:
1. Prefix: Dues primeres lletres d'alguna de les sries internacionals
atribudes a Espanya al Reglament de Radiocomunicacions, amb la segent
classificaci:
EA, EB i EC per a les autoritzacions individuals o estacions collectives.
ED, EE i EF per a usos temporals no especialment significats, per a la
realitzaci de concursos, experiments, assaigs, demostracions i altres
esdeveniments d'especial inters, a nivell nacional o autonmic, en
qualsevol cas prvia autoritzaci de lrgan competent en matria de
telecomunicacions corresponent, mantenint-se sense variaci la resta del
distintiu assignat amb carcter permanent al radioaficionat.
Per a usos temporals d'especial rellevncia directament relacionats amb la
radioafici, o per a esdeveniments amb exprs suport d'alguna entitat oficial
relacionada amb l'esdeveniment i prvia autoritzaci de lrgan competent
en matria de telecomunicacions corresponent, podran ser assignats els
segents prefixos:
EG i EH, per a esdeveniments de carcter regional, autonmic o local.
AM i AN, per a esdeveniments especials de rellevncia nacional.
AO, per a esdeveniments especials de rellevncia internacional.
Les estacions automtiques desateses utilitzaran el prefix ED.
2. Districte: Una xifra, coincident amb el nmero de districte de residncia
del titular de lautoritzaci, d'acord amb la divisi geogrfica que s'especifica
a continuaci, quedant reservada la xifra 0 (zero) per a la seva assignaci
en circumstncies especials:
Districte 1: Provncies d'Astries, A Corua, Lugo, Ourense, Pontevedra,
vila, Segvia, Sria, La Rioja, Burgos, Cantbria, Palncia, Valladolid, Lle,
Zamora i Salamanca
Districte 2: Provncies de Biscaia, laba, Guipscoa, Navarra, Osca,
Saragossa i Terol
339

Districte 3: Provncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona
Districte 4. Provncies de Madrid, Toledo, Ciudad Real, Conca, Guadalajara,
Badajoz i Cceres
Districte 5: Provncies de Valncia, Alacant, Castell, Mrcia i Albacete.
Districte 6: Illes Balears
Districte 7: Provncies de Sevilla, Cadis, Huelva, Granada, Mlaga, Almeria,
Jan i Crdova
Districte 8: Provncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas
Districte 9: Ceuta i Melilla
La utilitzaci de la xifra 0 podr ser autoritzada exclusivament per a
distintius d's temporal amb motiu d'actes, exposicions, commemoracions,
etc., que siguin inaugurades o visitades per Sa Majestat el Rei, o que
estiguin vinculades a la Casa Real, i nicament el dia de la inauguraci o de
la visita de Sa Majestat el Rei. En aquests casos no ser preceptiu el suport
exprs d'entitats oficials.
3. Sufix: Fins i tot tres lletres que s'assignaran per ordre alfabtic, per torn
rigors d'expedici (excloent els grups de lletres que expressen els senyals
de socors, urgncia i seguretat, DDD, PA, SOS, TTT, XXX, i altres, aix com
les sries de tres lletres QAA a QZZ).
Els sufixos d'una, dues i tres lletres constituiran sries independents, que
s'aniran component i assignant segons rigors ordre alfabtic a partir de
l'ltim assignat de la srie EA, fins a esgotar les seves possibilitats,
continuant-se amb les sries EB i EC.
Com a norma general, els sufixos constaran de tres lletres, iniciant-se la
srie amb la combinaci AAA.
Els sufixos de tres lletres, comenant per les lletres I i Z, es reservaran
per a les estacions automtiques desateses analgiques i digitals,
respectivament. Aix mateix, els sufixos de tres lletres que comencin per les
lletres UR i RC o RK es reservaran per a estacions collectives d'Associacions
de Radioaficionats i Radio Clubs, respectivament.
Els distintius amb sufixos de dues lletres podran ser assignats a qualsevol
radioaficionat que acrediti cinc anys de prctica en la radioafici
internacional i no hagi estat sotms a expedient sancionador en els ltims
cinc anys, assignant-se en funci de les disponibilitats existents.
Els sufixos d'una lletra es reservaran per a la participaci en concursos
internacionals d'alta competitivitat per temps limitat a la durada del concurs
o per als concursos que es celebrin dins de l'any natural de sollicitud.
14. Criteris per a l'assignaci dels distintius de trucada
Els criteris descrits a lapartat anterior s'aplicaran de forma independent per
a cada un dels districtes geogrfics en qu es divideix el territori nacional,
assignant els distintius de forma correlativa per data de sollicitud.
El distintiu associat a l'autoritzaci de radioaficionat ser nic i no podr ser
modificat, llevat de per alguna de les causes que figuren als pargrafs
segents. No obstant aix, excepcionalment i per raons objectives
relacionades amb una organitzaci mes racional de les comunicacions, al
340

titular d'una autoritzaci de radioaficionat li podran ser assignats mes d'un
distintiu de trucada.
Els distintius ja autoritzats continuaran assignats als seus actuals titulars.
No obstant aix, podr ser sollicitat, simultniament a la transformaci de
la llicncia de la qual sigui titular amb autoritzaci administrativa, el canvi
del seu distintiu actual per un de nou, que li ser assignat conforme al
procediment anterior, sense opci a preferncies, quedant anullat
simultniament l'anterior i disponible per a una nova assignaci.
Llevat del previst al pargraf anterior, la reassignaci dels distintius ja
utilitzats noms s'efectuar una vegada esgotades totes les combinacions
possibles. No obstant aix, es podran reassignar distintius donats de baixa
que es trobin disponibles a familiars en primer grau, si la baixa es va
produir per mort del seu anterior titular, o desprs de l'adquisici d'una
nova autoritzaci, desprs de la revocaci per qualsevol causa de
l'autoritzaci inicial.
En els casos de canvi de domicili que impliqui canvi de districte, l'interessat
podr sollicitar mantenir el sufix que tenia si aquest estigus disponible.
Cas contrari, li ser assignat un nou sufix seguint l'ordre establert.
Un radioaficionat que utilitzi temporalment una estaci fixa, mbil o
portable en un districte diferent al qu correspon al seu distintiu de trucada
s'identificar afegint al seu distintiu la xifra del nou districte.
La utilitzaci de distintius temporals requerir la presentaci d'una
sollicitud independent per a cada esdeveniment que motiva la petici,
indicant el perode d'utilitzaci, el distintiu sollicitat, el nom i distintiu del
sollicitant (en el cas d'Associacions o Rdio Clubs la sollicitud haur de ser
firmada per persona que el representi), el motiu de la petici i el tipus
d'estaci, prpia o collectiva, formant una estaci nica. Llevat de causes
degudament justificades, els perodes autoritzats per a un mateix sufix i
peticionari no seran superiors a 20 dies a l'any en cas de concursos,
assaigs, estudis de propagaci, festivitats, commemoracions d'mbit local,
etc. ni superiors a un mes en cas d'esdeveniments d'mbit regional o
autonmic.

ANNEX I
MATRIES D'EXAMEN PER A L'OBTENCI DEL
DIPLOMA D'OPERADOR D'ESTACIONS D'AFICIONAT
PROVA PRIMERA
1. TEORI A DE L'ELECTRI CI TAT, ELECTROMAGNETI SME I RDI O
1.1. Conductivitat: Conductors, semiconductors i allants. Intensitat,
voltatge i resistncia. Unitats: ampere, volt, ohm. Llei d'Ohm. Lleis de
Kirchhoff. Potncia elctrica. Unitat: el vat. Energia elctrica. Capacitat
d'una bateria (amperes/hora).
341

1.2. Fonts d'electricitat: Fora electromotriu, diferncia de potencial, corrent
de curtcircuit, resistncia interna i tensi als terminals. Connexi de fonts
de tensi en srie i en parallel.
1.3. Camp elctric: Intensitat del camp elctric. Unitat: el volt/metre.
Allament dels camps elctrics.
1.4. Camp magntic: Camp magntic en les proximitats d'un conductor amb
corrent. Allament dels camps magntic.
1.5. Camp electromagntic: Ones de rdio com a ones electromagntiques.
Velocitat de propagaci i la seva relaci amb la freqncia i la longitud
d'ona. Polaritzaci.
1.6. Senyals sinusodals: Representaci grfica en el temps. Valors
instantani, mxim, efica i mig. Perode i freqncia. Unitat: l'hertz.
Diferncia de fase.
1.7. Senyals no sinusodals: Senyal dudio. Ones quadrades Representaci
grfica en el temps. Component continu, senyal fonamental i els seus
harmnics. Soroll, soroll trmic, soroll de banda, densitat de potncia de
soroll, potncia de soroll en l'ample de banda del receptor.
1.8. Senyals modulats: Modulaci per ona contnua (CW) Modulaci en
amplitud: Diversos tipus. Bandes laterals. Percentatge de modulaci.
Amplada de banda. Sobremodulaci i manera d'evitar-la. Emissions en
doble banda lateral i en banda lateral nica. Modulaci en fase, i en
freqncia. Desviaci de freqncia i ndex de modulaci. Portadora, bandes
laterals i amplada de banda. Formes d'ona de CW, AM, SSB i FM i la seva
representaci grfica. Espectre de CW, AM, SSB i la seva representaci
grfica. Modulaci digital: FSK, 2PSK, 4PSK i QAM, velocitat binria,
velocitat binaria i amplada de banda. Detecci i correcci d'errors (CRC i
FEC).
1.9. Potncia i energia: Potncia dels senyals sinusodals. Relacions de
potncia expressades en decibels. (dB). Relaci entre potncia d'entrada i
potncia de sortida en decibels (dB) d'amplificadors i/o atenuadors
connectats en srie. Adaptaci i mxima transferncia de potncia. Relaci
entre les potncies d'entrada i sortida i el rendiment. Potncia de cresta de
l'envoltant (p.e.p).
1.10 Processat digital de senyal (DSP): Mostreig i quantificaci. Mnima
freqncia de mostreig (Freqncia de Nyquist). Filtrat antialising i de
reconstrucci. Conversi analgica digital (A/D) i digital analgica (D/A).

2. COMPONENTS
2.1. Resistncies: Unitat: l'ohm. Resistncies: Diversos tipus. Codi de colors
Caracterstica de corrent/tensi. Dissipaci de potncia. Coeficients de
temperatura positiu i negatiu (PTC i NTC).
2.2. Condensadors: Capacitat. Unitat: el farad. Relaci entre la capacitat,
les dimensions i el dielctric. Reactncia capacitiva. Relaci de fase entre la
tensi i el corrent. Caracterstiques dels condensadors fixos i variables: aire,
mica, plstic, cermics i electroltics. Coeficient de temperatura. Corrent de
fuga.
2.3. Bobines: Autoinducci. Unitat: el henry. Efecte del nombre d'espires,
dimetre, longitud i material del nucli en la inductncia. Reactncia. Relaci
de fase entre tensi i corrent. Factor Q. Efecte pellicular. Prdues al
material conductor.
342

2.4. Transformadors, aplicacions i usos: El transformador ideal (P
prim
= P
sec
).
Relaciones entre nombre d'espires i tensions, corrents i impedncies del
primari i del secundari. Transformadors.
2.5. Dodes: s i aplicacions dels dodes: Rectificadors, dodes Zener, LED, i
Varicap. Tensi inversa i corrent de fuga.
2.6. Transistors: Transistors bipolars (PNP i NPN). Factor d'amplificaci
Transistors d'efecte camp. Configuraci de transistors: emissor (font) com,
(porta) base comuna, collector (drenador) com, impedncies d'entrada i
sortida i mtodes de polaritzaci.
2.7. Altres components: Vlvules: caracterstiques elementals, tipus i
aplicacions ms usuals. Vlvules en les etapes de potncia. Circuits
integrats. Circuits digitals: generalitats.

3. CI RCUI TS
3.1. Combinaci de components: Circuits en srie i parallel de resistncies,
bobines, condensadors, transformadors i dodes. Corrents, tensions i
impedncies als esmentats circuits. Comportaments reals de resistncies,
condensadors i bobines a altes freqncies.
3.2. Filtres: Circuits sintonitzats en srie i parallel: Impedncia, freqncia
de ressonncia, factor Q de qualitat d'un circuit sintonitzat. Ample de
banda. Filtres passabaix, passaalt, de pas de banda i rebuig de banda amb
elements passius. Resposta de freqncia. Filtres en pi i en T. Filtres de
quars. Filtres digitals.
3.3. Fonts d'alimentaci: Rectificadors de mitja ona, d'ona completa i
rectificaci amb pont de dodes. Circuits de filtrat. Circuits estabilitzadors de
tensi en fonts de baix voltatge. Fonts d'alimentaci commutades, allament
i compatibilitat electromagntica.
3.4. Amplificadors: Amplificadors de baixa freqncia i radiofreqncia.
Factor d'amplificaci, guany. Caracterstiques d'amplitud/freqncia i ample
de banda. Polaritzaci dels amplificadors classes A, AB, B i C. Harmnics i
distorsi per intermodulaci, sobrecrrega d'etapes amplificadores.
3.5. Detectors/desmoduladors: Detectors d'AM. El dode com a detector, el
detector d'envoltant. Detectors de producte i oscilladors de batut, detectors
de CW i SSB. Desmoduladors de FM. Detectors de pendent. Discriminadors.
3.6. Oscilladors: Realimentaci, oscillaci intencionada i no intencionada.
Factors que afecten la freqncia, estabilitat de freqncia i condicions
necessries per a l'oscillaci. Oscilladors LC. Oscilladors controlats de
cristall i oscilladors de sobretons. Oscillador controlat per tensi (VCO).
Soroll de fase.
3.7 Circuits sintetitzadors de freqncia (PLL): Lla de control amb circuit
de comparaci de fase. Sintetitzadors de freqncia amb divisor
programable.
3.8 Circuits amb processadors digitals de senyal (DSP): Filtres digitals (IIR i
FIR). Oscilladors per sntesi digital directa. Altres circuits amb processadors
digitals de senyal.

4. RECEPTORS
4.1. Tipus de receptors: Receptors superheterodins de conversi simple i
doble. Receptors de conversi directa.
4.2. Diagrames de blocs: Receptors de CW [A1 A]. Receptors d'AM (A3E).
Receptors de banda lateral nica amb portadora suprimida [J3E]. Receptors
de FM (F3E)
343

4.3. Operaci i funcionament de les segents etapes: Amplificador de
radiofreqncia. Oscilladors [fix i variable]. Mesclador. Amplificador de
freqncia intermdia. Limitador. Detector. Oscillador de batut.
Amplificador de baixa freqncia. Control automtic de guany. Mesurador
de S. Silenciador.
4.4. Caracterstiques dels receptors [definicions]: Canal adjacent.
Selectivitat. Sensibilitat, soroll al receptor i figura de soroll. Estabilitat.
Freqncia imatge. Dessensibilitzaci i bloqueig. Intermodulaci, modulaci
creuada.

5. TRANSMI SSORS
5.1. Tipus de transmissors: Transmissors amb o sense conversi de
freqncia.
5.2. Diagrames de blocs: Transmissors d'ona contnua (A1 A). Transmissors
de banda lateral nica amb portadora suprimida (J3E). Transmissors de FM
(F3E).
5.3. Operaci i funcionament de les segents etapes: Mesclador. Oscillador.
Preamplificador. Excitador. Multiplicador de freqncia. Amplificador de
potncia. Filtre de sortida. Modulador de freqncia. Modulador de banda
lateral nica. Modulador de fase. Filtres de cristall.
5.4. Caracterstiques dels transmissors (definicions): Estabilitat de
freqncia. Ample de banda de radiofreqncia. Bandes laterals. Marge
d'audiofreqncia. Efectes no lineals, harmnics i distorsi d'intermodulaci.
Impedncia de sortida. Potncia de sortida. Rendiment. Desviaci de
freqncia. ndex de modulaci. Emissions no desitjades: emissions no
essencials i emissions fora de banda. Radiacions espries. Transceptors.
Repetidors de VHF i UHF. Ubicaci de repetidors.

6. ANTENES I LI NEAS DE TRANSMI SSI
6.1. Tipus d'antenes: Antena de mitja ona alimentada pel centre. Antena de
mitja ona alimentada en un extrem. Dipol plegat. Antena vertical de quart
d'ona amb pla de terra. Antena Yagi. Antena d'obertura, parablica,
reflectors, botzines. Dipol amb trampes.
6.2. Caracterstiques de les antenes: Distribuci de la tensi i el corrent.
Impedncia al punt d'alimentaci. Impedncia inductiva o capacitiva de les
antenes no ressonants. Polaritzaci. Guany directivitat i eficincia d'una
antena. rea de captura. Potncia efectiva radiada. Relaci
endavant/endarrere. Diagrames de polaritzaci vertical i horitzontal.
6.3. Lnies de transmissi: Lnia de conductors parallels. Cable coaxial.
Guia dones. Impedncia caracterstica d'una lnia de transmissi. Factor de
velocitat. Relaci d'ones estacionries. Prdues a la lnia de transmissi.
Balun. La lnia de quart d'ona com a transformador d'impedncia. Lnies
obertes i en curtcircuit com a circuits sintonitzats. Sintonitzadors o
acobladors d'antena.

7. PROPAGACI
Atenuaci del senyal, relaci senyal/soroll. Propagaci de les ones
electromagntiques segons la seva freqncia. Propagaci per visi directa,
propagaci a lespai lliure. Capes de la ionosfera. Influncia del Sol a la
ionosfera. Freqncia crtica. Freqncia mxima utilitzable. Freqncia
ptima de treball. Ona de terra, ona d'espai, angle de radiaci, distancia de
salt. Salts mltiples a la ionosfera. Esvament. Troposfera. Influncia de
344

l'altura de l'antena en l'abast (horitz radioelctric). Inversi de
temperatura. Propagaci per conducte. Reflexi espordica. Reflexi per
aurores boreals. Reflexi per meteorits. Reflexi lunar. Soroll atmosfric
galctic i trmic. Predicci de propagaci, clcul bsic.

8. MESURES
8.1. Forma de realitzar les mesures de corrents i tensions continues i
alternes. Errors en les mesures. Influncia de la freqncia, de la forma
d'ona i de la resistncia interna dels equips de mesura. Mesura de
resistncia. Mesures de potncia de contnua i de radiofreqncia (potencia
mitja i potncia de pic de l'envoltant). Mesura de les ones estacionries.
Forma d'ona de l'envoltant del senyal de radiofreqncia. Mesures de
freqncia. Freqncia de ressonncia.
8.2. Equips de mesura: Mesures utilitzant els segents aparells: Polmetre
analgic i digital. Wattmetre de radiofreqncia. Mesurador d'ona
estacionria. Comptador de freqncia. Oscilloscopi. Wattmetre.
Analitzador d'espectres.

9. I NTERFERNCI A I I MMUNI TAT
9.1. Interferncia en equips electrnics: La compatibilitat electromagntica.
Bloqueig. Interferncia amb el senyal desitjat. Intermodulaci. Detecci en
circuits dudio.
9.2. Causes d'interferncies en equips electrnics: Intensitat de camp del
transmissor. Radiacions espries del transmissor (radiacions parsites,
harmnics) . Influncies no desitjades a lequip: Via antena. Via altres lnies
connectades a l'equip. Per radiaci directa.
9.3. Mesures contra les interferncies: Mesures per prevenir i eliminar els
efectes de les interferncies. Filtrat, desacoblament i apantallament

10. SEGURETAT
Precaucions especials per evitar accidents elctrics a les estacions de rdio.
Installaci elctrica: Proteccions generals i dels equips. Proteccions contra
contactes de les persones. Posada a terra. Disposici d'antenes i de lnies
d'alimentaci. Proteccions contra descrregues atmosfriques. Presa de
terra

PROVA SEGONA

REGLES I PROCEDIMENTS D'OPERACI NACIONALS I
INTERNACIONALS
1. ALFABET FONTI C I NTERNACI ONAL
Codis per lletrejar lletres i xifres

2. CODI Q
Grups del codi Q ms utilitzats en el servei d'aficionats

3. ABREVI ATURES
Abreviatures ms usuals en les comunicacions d'aficionats

345

4. SENYALS I NTERNACI ONALS DE SOCORS, URGNCI A I
SEGURETAT, TRFI C D'EMERGNCI A I COMUNI CACI ONS EN CAS DE
DESASTRES NATURALS
Senyals radiotelegrfics i radiotelefnics d'alarma, socors, urgncia i
seguretat. s internacional de les radiocomunicacions a les bandes de
freqncies del servei d'aficionats en cas de catstrofes naturals (Res.640
R.R.). Bandes de freqncies atribudes al servei d'aficionats.

5. DI STI NTI US DE TRUCADA
Identificaci de les estacions radioelctriques d'aficionat. - s dels distintius
de trucada. Composici dels distintius de trucada. - Prefixos nacionals.

6. PLANS DE BANDES DE LA I ARU
Plans de bandes de la IARU. Objectius que es persegueixen als esmentats
plans.

7. RESPONSABI LI TAT SOCI AL DEL RADI OAFI CI ONAT.
PROCEDI MENTS OPERATI US

8. REGLAMENTACI NACI ONAL I I NTERNACI ONAL SOBRE EL SERVEI
DE RADI OAFI CI ONATS I RADI OAFI CI ONATS PER SATLLI T
8.1 REGLAMENTACI NACIONAL SOBRE RADIOAFICIONATS
Llei 19/1983, de 16 de novembre, sobre regulaci del dret a installar a
lexterior dels immobles les antenes de les estacions radioelctriques
d'aficionats. Reial Decret 2623/1986, de 21 de novembre pel qual es
regulen les installacions d'antenes de les estacions radioelctriques
d'aficionat. Reglament d's del Domini Pblic Radioelctric per Aficionats.
Instruccions per a la seva aplicaci
8.2 REGLAMENTACI DE LA CEPT
Recomanaci T/R 61-01. s temporal d'estacions d'aficionat en pasos de la
CEPT. s temporal d'estacions d'aficionat en pasos no-CEPT adherits als
procediments de la Recomanaci T/R 61-01. Recomanaci T/R 61/02 sobre
harmonitzaci de procediments per a l'expedici i acceptaci de diplomes
d'operador
8.3 REGLAMENTACI DE LA UNI INTERNACIONAL DE
TELECOMUNICACIONS
Definicions dels Serveis d'Aficionats i d'Aficionats per Satllit. - Definici
d'estaci radioelctrica d'aficionat. Disposicions del Reglament de
Radiocomunicacions que afecten els serveis d'aficionats i d'aficionats per
satllit. Condicions d's de les estacions d'aficionat i d'aficionat per satllit.
- Regions i Zones UIT

9. I NSPECCI I RGI M SANCI ONADOR
Inspecci i rgim sancionador en matria de radioaficionats. rgans
competents en matria dinspecci dequips i estacions del servei de
radioaficionats. Infraccions i rgim sancionador en matria de
radioaficionats.
346


18.6 Exempci de taxes
(Llei de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informaci, article 7, BOE
nm. 312 de 29-12-2007)
Article 7. Modificacions a la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de
Telecomunicacions.
Es modifica la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de
Telecomunicacions, en els segents aspectes:
...
Cinc. S'afegeix un nou apartat 5 a l'epgraf 4 Taxes de telecomunicacions,
de l'Annex I Taxes en matria de telecomunicacions, amb la segent
redacci:
5. Estaran exempts del pagament de la taxa de tramitaci d'autoritzacions
d's especial de domini pblic radioelctric aquells sollicitants de les
esmentades autoritzacions que compleixin 65 anys l'any en el qual efectun
la sollicitud, o que els hagin complert anteriorment, aix com els
beneficiaris d'una pensi pblica o que tinguin reconegut un grau de
minusvlua igual o superior al 33 per 100.
18.7 Inspecci i rgim sancionador
(Llei General de Telecomunicacions 2003, ttol VIII - BOE nm. 264 de 4-
11-2003)

Article 50. Funcions inspectores i sancionadores.
1. La funci inspectora en matria de telecomunicacions correspon a:
a) Els rgans competents en matria de telecomunicacions
b) La Comissi del Mercat de les Telecomunicacions

2. Ser competncia dels rgans competents en matria de
telecomunicacions, de les seves condicions de prestaci, dels equips, dels
aparells, de les installacions i dels sistemes civils, que comptar amb un
servei central d'inspecci tcnica de telecomunicacions.
3. Correspondr a la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions la
inspecci de les activitats dels operadors de telecomunicacions respecte dels
quals tingui competncia sancionadora de conformitat amb aquesta llei.
4. Correspondr a lrgan competent en matria de telecomunicacions la
competncia de control i inspecci del domini pblic radioelctric, aix com
la realitzaci d'activitats d'inspecci conforme a l'establert a lapartat
segent.
347

5. Per a la realitzaci de determinades activitats d'inspecci tcnica, la
Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, en matries de la seva
competncia, podran sollicitar l'actuaci de lrgan competent en matria
de telecomunicacions
6. Els funcionaris de lrgan competent en matria de telecomunicacions i el
personal de la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions especficament
designat per a aix, tindran, a l'exercici de les seves funcions inspectores, la
consideraci d'autoritat pblica i podran sollicitar, a travs de l'autoritat
governativa corresponent, el suport necessari dels Cossos i Forces de
Seguretat.
Els operadors o els qui realitzin les activitats a qu es refereix aquesta llei
vindran obligats a facilitar el personal d'inspecci, a l'exercici de les seves
funcions, l'accs a les seves installacions. Tamb hauran de permetre que
l'esmentat personal dugui a terme el control dels elements afectes als
serveis o activitats que realitzin, de les xarxes que installin o explotin i de
quants documents estan obligats a posseir o conservar.
Les persones fsiques i jurdiques compreses en aquest pargraf queden
obligades a posar a disposici del personal dinspecci quants llibres,
registres i documents, sigui quin sigui el seu suport, que aquest consideri
precisos, inclosos els programes informtics i els arxius magntics, ptics o
de qualsevol altra classe.
Les actuacions de comprovaci o investigaci dutes a terme per lrgan
competent en matria de telecomunicacions en l'mbit de les seves
competncies podran desenvolupar-se, a elecci dels seus serveis:
a) A qualsevol despatx, oficina o dependncia de la persona o entitat
inspeccionada o de qui les representi.
b) Als propis locals dels rgan competents en matria de telecomunicacions
Quan les actuacions de comprovaci o investigaci es desenvolupin als llocs
assenyalats al pargraf a) anterior, s'observar la jornada laboral dels
mateixos, sense perjudici dels quals es pugui actuar de com acord en
altres hores o dies.
Les obligacions establertes als pargrafs anteriors seran tamb exigibles als
qui, mancant de ttol habilitant, apareguin com a responsables de la
prestaci del servei, de la installaci o de l'explotaci de la xarxa o de
l'exercici de l'activitat.
7. L'aplicaci del rgim sancionador correspon als rgans competents en
matria de telecomunicacions i a la Comissi del Mercat de les
Telecomunicacions de conformitat amb l'establert a l'article 58 d'aquesta
llei.
Article 51. Responsabilitat per les infraccions en matria de
telecomunicacions
348

La responsabilitat administrativa per les infraccions de les normes
reguladores de les telecomunicacions ser exigible:
a) En el cas d'incompliment de les condicions establertes per a l'explotaci
de xarxes o la prestaci de serveis de comunicacions electrniques, a la
persona fsica o jurdica que desenvolupi l'activitat.
b) En les comeses amb motiu de l'explotaci de xarxes o la prestaci de
serveis sense haver efectuat la notificaci que es refereix l'article 6
d'aquesta llei, a la persona fsica o jurdica que realitzi l'activitat o,
subsidiriament, a aquella que tingui la disponibilitat dels equips i
installacions per qualsevol ttol jurdic vlid en dret o mancant d'aquest.
c) En les comeses pels usuaris o per altres persones que, sense estar
compreses als pargrafs anteriors, realitzin activitats regulades en la
normativa sobre telecomunicacions, a la persona fsica o jurdica l'actuaci
de la qual es trobi tipificada pel precepte infringit o a qui les normes
corresponents atribueixen especficament la responsabilitat.
Article 52. Classificaci de les infraccions
Les infraccions de les normes reguladores de les telecomunicacions es
classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 53. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
a) La realitzaci d'activitats sense ttol habilitant quan sigui legalment
necessari o utilitzant parmetres tcnics diferents dels propis del ttol i la
utilitzaci de potncies d'emissi notriament superiors a les permeses o
freqncies radioelctriques sense autoritzaci o diferents de les
autoritzades, sempre que, en aquests dos ltims casos, es produeixin danys
greus a les xarxes o a la prestaci dels serveis de comunicacions
electrniques.
b) L's, en condicions diferents a les autoritzades, de l'espectre radioelctric
que provoqui alteracions que impedeixin la correcta prestaci d'altres
serveis per altres operadors.
c) L'incompliment greu o reiterat pels titulars de concessions, afectacions de
domini o autoritzacions per a l's del domini pblic radioelctric de les
condicions essencials que se'ls imposin pels rgans competents en matria
de telecomunicacions.
d) La transmissi total o parcial de concessions o autoritzacions per a l's
privatiu del domini pblic radioelctric, sense complir amb els requisits
establerts a tal efecte per la normativa de desenvolupament d'aquesta llei.
e) La producci deliberada d'interferncies definides com a perjudicials en
aquesta llei, inclosa les causades per estacions radioelctriques que estiguin
installades o en funcionament a bord d'un vaixell, d'una aeronau o de
qualsevol altre objecte flotant o aerotransportat que transmeti emissions
349

des de fora del territori espanyol per a la seva possible recepci total o
parcial en aquest.
f) Efectuar emissions radioelctriques que incompleixin greument els lmits
d'exposici establerts en la normativa de desenvolupament de l'article 44
d'aquesta llei i incomplir greument les altres mesures de seguretat
establerta a l'esmentada normativa, incloses les obligacions de senyalitzaci
o tancat de les installacions radioelctriques.
g) Permetre l's d'enllaos procedents de l'exterior del territori nacional que
es facilitin a travs de satllits l's dels quals no hagi estat prviament
autoritzat.
h) La installaci, posada en servei o utilitzaci de terminals o d'equips
connectats a les xarxes pbliques de comunicacions electrniques que no
hagin avaluat la seva conformitat, conforme al ttol IV d'aquesta llei, si es
produeixen danys molt greus a aquelles.
i) La importaci o la venda a l'engrs d'equips o aparells la conformitat dels
quals no hagi estat avaluada d'acord amb el disposat en el ttol IV d'aquesta
llei, o amb els acords o convenis internacionals celebrats per l'Estat
espanyol.
j) L'incompliment greu i reiterat pels titulars dels laboratoris designats o per
les entitats collaboradores de l'Administraci de les obligacions que
reglamentriament s'estableixin per al seu funcionament o de les derivades
de la seva acreditaci o concert, en el procs d'avaluaci dels aparells de
telecomunicacions, de conformitat amb les especificacions tcniques que els
siguin d'aplicaci.
k) La negativa o l'obstrucci a ser inspeccionat, i la no collaboraci amb la
inspecci quan aquesta sigui requerida.
l) L'incompliment greu o reiterat de les obligacions de servei pblic, segons
l'establert en el ttol III.
m) L'incompliment reiterat de l'obligaci de mantenir els nivells de qualitat
establerts per a la prestaci dels serveis.
n) La intercepci, sense autoritzaci, de telecomunicacions no destinades al
pblic en general.
) La divulgaci del contingut, o de la simple existncia, de missatges no
destinats al pblic en general, emesos o rebuts a travs de serveis de
telecomunicacions, als quals s'accedeixi mitjanant la intercepci voluntria
o involuntria, la seva publicaci o qualsevol altre s d'ells sense
l'autoritzaci deguda.
o) L'incompliment deliberat, per part dels operadors, de les obligacions en
matria d'intercepci legal de les comunicacions imposades en
desenvolupament de l'article 33 d'aquesta llei.
350

p) L'incompliment reiterat dels requeriments d'informaci formulats per
l'rgan competent de l'Administraci de l'Estat a l'exercici de les seves
funcions.
q) L'incompliment de les instruccions dictades per la Comissi del Mercat de
les Telecomunicacions, a l'exercici de les competncies que en matria de
mercats de referncia i operadors amb poder significatiu li atribueix aquesta
llei.
r) L'incompliment de les resolucions adoptades per la Comissi del Mercat
de les Telecomunicacions a l'exercici de les seves funcions en matria de
comunicacions electrniques, a excepci de les que dugui a terme en el
procediment arbitral amb prvia submissi voluntria de les parts.
s) L'incompliment greu o reiterat pels operadors de les condicions per a la
prestaci de serveis o l'explotaci de xarxes de comunicacions
electrniques.
t) L'explotaci de xarxes o la prestaci de serveis de comunicacions
electrniques sense complir els requisits exigibles per realitzar tals
activitats, establerts en aquesta llei i la seva normativa de
desenvolupament.
u) L'incompliment de l'establert a l'article 6.1.
v) L'incompliment, per part de les persones fsiques o jurdiques habilitades,
per a l'explotaci de xarxes o la prestaci de serveis de comunicacions
electrniques accessibles al pblic, de les obligacions en matria d'accs i
interconnexi a qu estiguin sotmeses per la vigent legislaci.
w) L'incompliment de les condicions determinants de l'adjudicaci i
assignaci dels recursos de numeraci inclosos en els plans de numeraci
degudament aprovats.
x) L'incompliment reiterat dels requeriments d'informaci formulats per la
Comissi del Mercat de les Telecomunicacions a l'exercici de les seves
funcions.
y) La falta de notificaci a l'Administraci pel titular d'una xarxa de
comunicacions electrniques dels serveis que s'estiguin prestant a travs
d'ella quan aquesta informaci sigui exigible d'acord amb la normativa
aplicable.
z) La vulneraci greu o reiterada dels drets previstos per l'article 38.3,
llevat del previst pel pargraf h), la infracci del qual es regir pel rgim
sancionador previst per la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la
Societat de la Informaci i Comer Electrnic.
Article 54. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
a) La realitzaci d'activitats sense ttol habilitant quan sigui legalment
necessari o utilitzant parmetres tcnics diferents dels propis del ttol i la
351

utilitzaci de potncies d'emissi notriament superiors a les permeses o de
freqncies radioelctriques sense autoritzaci o diferents de les
autoritzades, sempre que les conductes referides no constitueixin infracci
gaire greu.
b) La installaci d'estacions radioelctriques sense autoritzaci, quan,
d'acord amb el disposat en la normativa reguladora de les
telecomunicacions, sigui necessria, o d'estacions radioelctriques a bord
d'un vaixell, d'una aeronau o de qualsevol altre objecte flotant o
aerotransportat, que, al mar o fora d'ell, possibiliti la transmissi
d'emissions des de l'exterior per a la seva possible recepci total o parcial
en territori nacional.
c) La mera producci d'interferncies definides com a perjudicials en
aquesta llei que no es trobin compreses a l'article anterior.
d) L'emissi de senyals d'identificaci falsos o enganyosos.
e) L's, en condicions diferents de les autoritzades, de l'espectre
radioelctric que provoqui alteracions que dificultin la correcta prestaci
d'altres serveis per altres operadors.
f) No atendre el requeriment fet per l'autoritat competent per a la cessaci
de les emissions radioelctriques, en els supsits de producci
d'interferncies.
g) L'establiment de comunicacions amb estacions no autoritzades.
h) Efectuar emissions radioelctriques que incompleixin els lmits
d'exposici establerts a la normativa de desenvolupament de l'article 44
d'aquesta llei i incomplir les altres mesures de seguretat establerta en ella,
incloses les obligacions de senyalitzaci o tancat de les installacions
radioelctriques.
i) La installaci, posada en servei o utilitzaci de terminals o d'equips
connectats a les xarxes pbliques de comunicacions electrniques que no
hagin avaluat la seva conformitat, conforme al ttol IV d'aquesta llei, llevat
que hagi de ser considerat com a infracci molt greu.
j) La distribuci, venda o exposici per a la venda d'equips o aparells la
conformitat dels quals, amb els requisits essencials aplicables, no hagi estat
avaluada d'acord amb el disposat en el ttol IV d'aquesta llei o amb els
acords o convenis internacionals celebrats per l'Estat espanyol.
k) La realitzaci de l'activitat d'installaci d'aparells i sistemes de
telecomunicaci sense disposar del corresponent ttol habilitant, aix com
lincompliment dels requisits aplicables a l'accs als serveis de
telecomunicacions a l'interior dels edificis i a la installaci als mateixos de
les infraestructures de telecomunicacions.
l) L'alteraci, la manipulaci o l'omissi de les caracterstiques tcniques, de
les marques, de les etiquetes, dels signes d'identificaci o de la
documentaci dels equips o dels aparells de telecomunicacions.
352

m) L'incompliment per les entitats collaboradores de l'Administraci per a
la normalitzaci i l'homologaci de les prescripcions tcniques i del
contingut de les autoritzacions o dels concerts que els afectin, d'acord amb
el qual reglamentriament es determini.
n) Els segents actes de collaboraci amb els usuaris de vaixells o
aeronaus, ja sigui nacionals o de bandera estrangera, efectuats
deliberadament i que possibilitin la producci de les infraccions previstes al
pargraf h) de l'article 53 i al pargraf b) d'aquest article:
1. El subministrament, el manteniment o la reparaci del material que
incorpori el vaixell o l'aeronau.
2. El seu aprovisionament o abastament.
3. El subministrament de mitjans de transport o el transport de persones o
de material al vaixell o a l'aeronau.
4. L'encrrec o la realitzaci de produccions de tot tipus des de vaixells o
aeronaus, inclosa la publicitat destinada a la seva difusi per rdio.
5. La prestaci de serveis relatius a la publicitat de les estacions
installades als vaixells o a les aeronaus.
6. Qualssevol altres actes de collaboraci per a la comissi d'una infracci
en matria de telecomunicacions mitjanant l's de vaixells o aeronaus.
) El incompliment per part dels operadors de les obligacions en matria
d'intercepci legal de les comunicacions imposades en desenvolupament de
l'article 33 d'aquesta llei, llevat que hagi de ser considerat com a infracci
molt greu, conforme al disposat a l'article anterior.
o) L'incompliment de les obligacions de servei pblic, segons l'establert en
el ttol III, llevat que s'hagi de considerar com a infracci molt greu,
conforme al previst a l'article anterior.
p) L'incompliment pels operadors de les condicions per a la prestaci de
serveis o l'explotaci de xarxes de comunicacions electrniques.
q) Qualsevol altre incompliment greu de les obligacions dels operadors
explotadors de xarxes o prestadors de serveis de comunicacions
electrniques o dels seus usuaris, previst a les lleis vigents, llevat que hagi
de ser considerat com a infracci molt greu, conforme al disposat a l'article
anterior.
r) La vulneraci dels drets previstos per l'article 38.3, llevat que hagi de ser
reconeguda com a infracci molt greu. Queda exceptuat el dret previst pel
pargraf h), la infracci del qual es regir pel rgim sancionador previst per
la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informaci i
Comer Electrnic.
Article 55. Infraccions lleus
353

Es consideren infraccions lleus:
a) La producci de qualsevol tipus d'emissi radioelctrica no autoritzada,
llevat que hagi de ser considerada com a infracci greu o molt greu.
b) La mera producci d'interferncies quan no hagi de ser considerada com
a infracci greu o molt greu.
c) Mancar dels preceptius quadres de tarifes o de preus quan la seva
exhibici s'exigeixi per la normativa vigent.
d) No facilitar les dades requerides per l'Administraci o retardar
injustificadament la seva aportaci quan resulti exigible conforme al previst
per la normativa reguladora de les comunicacions electrniques.
e) Qualsevol altre incompliment de les obligacions imposades a operadors
de xarxes o de serveis de comunicacions electrniques o dels seus usuaris,
previst a les lleis vigents, llevat que hagi de ser considerat com a infracci
greu o molt greu, conforme al disposat als articles anteriors.
Article 56. Sancions.
1. Els rgans competents en matria de Telecomunicacions imposaran, en
l'mbit de les seves respectives competncies, les segents sancions:
a) Per la comissi d'infraccions molt greus tipificades als pargrafs q) i r) de
l'article 53 s'imposar a l'infractor multa per import no inferior al muntant,
ni superior al quntuple, del benefici brut obtingut com a conseqncia dels
actes o omissions en qu consisteixi la infracci. En cas que no resulti
possible aplicar aquest criteri o que de la seva aplicaci results una
quantitat inferior a la major de les que a continuaci s'indiquen, aquesta
ltima constituir el lmit de l'import de la sanci pecuniria. A aquests
efectes, es consideraran les segents quantitats: l'1 per cent dels ingressos
bruts anuals obtinguts per l'entitat infractora a l'ltim exercici en la branca
d'activitat afectada o, en cas d'inexistncia d'aquests, a l'exercici actual: el
cinc per cent dels fons totals, propis o aliens, utilitzats en la infracci, o 20
milions d'euros.
b) Per la comissi de les altres infraccions molt greus s'imposar a
l'infractor multa per import no inferior al muntant, ni superior al quntuple,
del benefici brut obtingut com a conseqncia dels actes o omissions en qu
consisteixi la infracci. En cas que no resulti possible aplicar aquest criteri,
el lmit mxim de la sanci ser de dos milions d'euros.
Les infraccions molt greus, en funci de les seves circumstncies, podran
donar lloc a la inhabilitaci fins i tot per cinc anys de l'operador per a
l'explotaci de xarxes o a la prestaci de serveis de comunicacions
electrniques.
c) Per la comissi d'infraccions greus s'imposar a l'infractor multa per
import de fins i tot el doble del benefici brut obtingut com a conseqncia
dels actes o omissions que constitueixin aquelles o, en cas que no resulti
aplicable aquest criteri, el lmit mxim de la sanci ser de 500.000 euros.
354

Les infraccions greus, en funci de les seves circumstncies, podran portar
aparellada una amonestaci pblica, amb publicaci al "Butllet Oficial de
l'Estat" i a dos diaris de difusi nacional, una vegada que la resoluci
sancionadora tingui carcter ferm.
d) Per la comissi d'infraccions lleus s'imposar a l'infractor una multa per
import de fins a 30.000 euros.
Les infraccions lleus, en funci de les seves circumstncies, podran portar
aparellada una amonestaci privada.
2. En tot cas, la quantia de la sanci que s'imposi, dins dels lmits indicats,
es graduar tenint en compte, a ms del previst a l'article 131.3 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions
Pbliques i del Procediment Administratiu Com, el segent:
a) La gravetat de les infraccions comeses anteriorment pel subjecte que se
sanciona.
b) La repercussi social de les infraccions.
c) El benefici que li ha reportat a linfractor el fet objecte de la infracci.
d) El dany causat.
A ms, per a la fixaci de la sanci es tindr en compte la situaci
econmica de l'infractor, derivada del seu patrimoni, dels seus ingressos, de
les seves crregues familiars i de les altres circumstncies personals que
acrediti que l'afecten.
L'infractor vindr obligat, en el seu cas, al pagament de les taxes que
hagus hagut de satisfer en el supsit d'haver realitzat la notificaci a qu
es refereix l'article 6 o de haver gaudit de ttol per a la utilitzaci del domini
pblic radioelctric.
3. Sense perjudici de l'establert a l'apartat 1 d'aquest article, els rgans
competents en matria de telecomunicacions, en l'mbit de les seves
respectives competncies, podran adoptar les segents mesures:
a) Les infraccions a qu es refereixen els articles 53 i 54 podran donar lloc a
l'adopci de mesures cautelars, que de conformitat amb l'article 136 de la
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions
Pbliques i del Procediment Administratiu Com, podran consistir en el
precintat i, en el seu cas, la retirada del mercat dels equips o installacions
que hagus utilitzat l'infractor per un termini mxim de sis mesos, i en
l'ordre de cessaci immediata de l'activitat presumptivament infractora,
sent, en el seu cas, aplicable el rgim d'execuci subsidiria previst a
l'article 98 de l'esmentada llei.
b) Quan l'infractor manqui de ttol habilitant per a l'ocupaci del domini
pblic o el seu equip no hagi avaluat la seva conformitat, es mantindran les
mesures cautelars previstes en el pargraf anterior fins a la resoluci del
procediment o fins a l'avaluaci de la conformitat.
c) Les sancions imposades per qualsevol de les infraccions compreses als
articles 53 i 54, quan es requereixi ttol habilitant per a l'exercici de
355

l'activitat realitzada per l'infractor, podran portar aparellada, com a sanci
accessria, el precintat o la confiscaci dels equips o aparells o la clausura
de les installacions en tant no es disposi del ttol referit.
d) Aix mateix, podr recordar, com a mesura d'assegurament de l'eficcia
de la resoluci definitiva que es dicti, la suspensi provisional de l'eficcia
del ttol i la clausura provisional de les installacions per un termini mxim
de sis mesos.
4. A ms de la sanci que correspongui imposar als infractors, quan es
tracti d'una persona jurdica, es podr imposar una multa de fins i tot
60.000 euros als seus representants legals o a les persones que integren els
rgans directius que hagin intervingut en l'acord o decisi.
Queden excloses de la sanci aquelles persones que, formant part d'rgans
collegiats d'administraci, no haguessin assistit a les reunions o haguessin
votat en contra o salvant el seu vot.
5. Les quanties assenyalades en aquest article podran ser actualitzades pel
Govern, tenint en compte la variaci dels ndexs de preus al consum.
Article 57. Prescripci
1. Les infraccions regulades en aquesta llei prescriuran: les molt greus, als
tres anys ; les greus, als dos anys, i les lleus, als sis mesos.
El termini de prescripci de les infraccions comenar a computar-se des del
dia en qu s'haguessin coms. Interrompr la prescripci la iniciaci, amb
coneixement de l'interessat, del procediment sancionador. El termini de
prescripci tornar a crrer si l'expedient sancionador estigus paralitzat
durant ms d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.
En el supsit d'infracci continuada, la data inicial del cmput ser aquella
que deixi de realitzar-se l'activitat infractora o la de l'ltim acte amb qu la
infracci es consumeix. No obstant aix, s'entendr que persisteix la
infracci en tant els equips, aparells o installacions objecte de l'expedient
no es trobin a disposici de l'Administraci o quedi constncia fefaent de la
seva impossibilitat d's.
2. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als tres anys ;
les imposades per faltes greus, als dos anys, i a les imposades per faltes
lleus, a l'any.
El termini de prescripci de les sancions comenar a computar-se des del
dia segent a aquell en el qual adquireixi fermesa la resoluci per la qual
s'imposa la sanci.
Interrompr la prescripci la iniciaci, amb coneixement de l'interessat, del
procediment d'execuci, tornant a crrer el termini si aquell est paralitzat
durant ms d'un mes per causa no imputable a l'infractor.
Article 58. Competncies sancionadores
La competncia sancionadora correspondr:
a) A la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, quan es tracti
d'infraccions molt greus tipificades als pargrafs q) a x) de l'article 53,
356

infraccions greus tipificades al pargraf p) i, en l'mbit material de la seva
actuaci, al pargraf q) de l'article 54, i les infraccions lleus tipificades al
pargraf d) de l'article 55, respecte dels requeriments per ella formulats.
Dins de la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions, la imposici de
sancions correspondr:
1. Al Consell, respecte de les infraccions molt greus i greus.
2. Al President, quant a les lleus.
b) A l'Agncia de Protecci de Dades, quan es tracti de les infraccions molt
greus compreses en el pargraf z) de l'article 53 i de les infraccions greus
previstes pel pargraf r) de l'article 54.
c) Quan es tracti d'infraccions no incloses als pargrafs anteriors, i en
l'mbit de competncies de l'Administraci General de l'Estat, la imposici
de sancions correspondr al Secretari d'Estat de Telecomunicacions i per a
la Societat de la Informaci.
L'exercici de la potestat sancionadora es subjectar al procediment
aplicable, amb carcter general, a l'actuaci de les Administracions
pbliques. No obstant aix, el termini mxim de durada del procediment
ser d'un any i el termini d'allegacions no tindr una durada inferior a un
mes.
357


TEMA 19: NORMATIVA DE LA CEPT

19.1. Recomanaci T/R 61-01
La Conferncia Europea d'Administracions Postals i de Telecomunicacions
(CEPT), considera que:
a) el Servei d'Aficionats i el Servei d'Aficionats per Satllit sn serveis de
radiocomunicacions, segons ho defineix l'article 1 del Reglament de
Radiocomunicacions de la UIT, que es regeixen per altres disposicions
d'aquest Reglament aix com pels reglaments nacionals;
b) s necessari harmonitzar els procediments d'obtenci de llicncia per a
s temporal d'estacions de radioaficionat en pasos de la CEPT i fora
d'aquesta.
c) les administracions sn responsables, d'acord amb l'article 32 del
Reglament de Radiocomunicacions, per verificar la capacitat operativa i
tcnica de tot aquell que desitgi una llicncia de radioaficionat.
d) de conformitat amb l'article 25 del Reglament de Radiocomunicacions de
la UIT, les administracions determinaran si la persona que desitgi obtenir
una llicncia de radioaficionat ha de demostrar o no la seva capacitat per
enviar i rebre texts en codi Morse.
e) la capacitat per enviar i rebre texts en codi Morse no es requereix a
efectes d'aquesta Recomanaci.
f) la tramitaci de llicncies temporals a visitants estrangers, partint de
convenis bilaterals, suposa un considerable augment de feina per a les
administracions.
g) La IARU recolza la simplificaci dels procediments perqu els visitants
estrangers puguin operar temporalment en pasos de la CEPT i en altres
pasos;
Tenint en compte que aquesta Recomanaci no guarda relaci amb la
importaci i exportaci d'equips de radioaficionat, que estan subjectes
nicament a les normes duaneres pertinents; tenint en compte a ms que,
malgrat els procediments descrits en aquesta Recomanaci, les
administracions es reserven sempre el dret de requerir acords bilaterals per
reconixer les llicncies de radioaficionat expedides per administracions
estrangeres, la CEPT recomana que:
1. les administracions membres de la CEPT reconeguin el principi de la
llicncia de radioaficionat CEPT expedides sota les condicions
especificades ms avall, sense que les administracions dels pasos visitats
tinguin el dret a cobrar cap taxa o cnon;
358

2. les administracions no membres de la CEPT, prvia acceptaci del
disposat en aquesta Recomanaci, puguin participar d'aquest pla IV.
Les condicions d'expedici de les llicncies de radioaficionat CEPT sn les
segents:
La llicncia de radioaficionat CEPT" tindr un format semblant a la llicncia
nacional o ser un document especial expedit per la mateixa autoritat, i
estar redactat en l'idioma nacional i en alemany, angls i francs; ser
vlid noms per als no residents durant el perode de la seva estada
temporal en pasos que haguessin adoptat la Recomanaci, i amb les
mateixes limitacions de la llicncia nacional. Els radioaficionats que estiguin
en possessi d'una llicncia temporal nacional poden quedar exclosos dels
beneficis d'aquesta Recomanaci.
Els requisits mnims d'una llicncia de radioaficionat CEPT seran:
I) Indicaci que el document s una llicncia CEPT.
II) Una declaraci segons la qual el seu titular estigui autoritzat a usar la
seva estaci de radioaficionat d'acord amb aquesta Recomanaci en pasos
on aquesta s'apliqui.
III) Nom i adrea del titular.
IV) Distintiu de trucada.
V) Perode de validesa.
VI) Autoritat que expedeix la llicncia.
Es pot afegir una llista de les administracions que apliquen la Recomanaci.
La llicncia CEPT permet la utilitzaci de totes les bandes de freqncia
atribudes al servei d'Aficionats i d'Aficionats per Satllit i autoritzades al
pas on l'estaci d'aficionat ser operada.
19.2. s temporal d'estacions d'aficionat als pasos
de la CEPT i als pasos no-CEPT adherits a la
Recomanaci T/R 61-01
1. El titular d'una llicncia de radioaficionat CEPT la presentar a les
autoritats pertinents del pas visitat quan sigui requerit per a aix.
2. El titular de la llicncia observar el disposat al Reglament de
Radiocomunicacions, en aquesta Recomanaci i al reglament en vigor del
pas visitat. A ms, ha de respectar qualsevol restricci relacionada amb les
condicions nacionals i locals de naturalesa tcnica o imposada per les
autoritats pbliques. S'ha de posar atenci especial a la diferncia en les
atribucions de freqncies als serveis de radioaficionat a les tres Regions de
la UIT.
3. Quan es transmeti des del pas visitat, el titular de la llicncia ha d'usar el
seu distintiu de trucada nacional precedit del prefix del pas de la CEPT. El
prefix del pas de la CEPT i el distintiu de trucada nacional han de separar-
se pel carcter " / " (telegrafia) o per l'expressi "barra" (telefonia).
4. El titular de la llicncia no podr sollicitar protecci contra les
interferncies perjudicials.
359


19.3. Recomanaci T/R 61/02
En aquesta Recomanaci, aprovada el 1990, la Conferncia Europea
d'Administracions Postals i de Telecomunicacions (CEPT) recomana als
pasos que formen part de la mateixa que emetin el Certificat Harmonitzat
d'Examen de Radioaficionat, conegut per les seves sigles en angls, HAREC
(Harmonised Amateur Radio Examination Certificate). El certificat serveix
per demostrar que s'ha aprovat un examen de radioaficionat amb un
programa bsic, que la prpia Recomanaci estableix. HAREC s el
programa que ha adoptat l'Administraci espanyola (veure ms amunt,
captol 20.4)
D'aquesta manera es facilita l'emissi de llicncia als radioaficionats que
resideixen durant llargs perodes de temps en un pas estranger. Tamb
facilita l'obtenci de llicncia al radioaficionat que retorna al seu pas
d'origen mostrant el certificat HAREC obtingut en un pas estranger.
La Recomanaci va ser revisada posteriorment a fi d'obrir les portes a
pasos no CEPT que volguessin participar en aquest sistema.

360

TEMA 20: REGLAMENT DE RADIOCOMUNICACIONS DE
LA UIT

20.1. Definicions dels Serveis d'Aficionats i
d'Aficionats per Satllit
Servei d'Aficionats: Servei de radiocomunicaci que t per objecte la
instrucci individual, la intercomunicaci i els estudis tcnics, efectuats per
aficionats, aix s, per persones degudament autoritzades que s'interessen
a la radiotcnia amb carcter exclusivament personal i sense finalitat de
lucre.
Servei d'Aficionats per Satllit: Servei de radiocomunicaci que utilitza
estacions espacials situades als satllits de la Terra per a les mateixes
finalitats que el servei d'aficionats.
20.2. Definici d'estaci radioelctrica d'aficionat
Estaci radioelctrica: Un o ms transmissors o receptors de rdio, o una
combinaci de transmissors i receptors, incloent les installacions
accessries, necessaris per assegurar un servei de radiocomunicaci o el
servei de radioastronomia en un lloc determinat.
Estaci d'aficionat: Estaci del servei d'aficionats.

20.3. Disposicions del Reglament de
Radiocomunicacions que afecten els serveis
d'aficionats i d'aficionats per satllit. Condicions d's
de les estacions d'aficionat i d'aficionat per satllit
L'article 25 del Reglament de Radiocomunicacions estableix les segents
condicions:
- Es permetran les comunicacions per rdio entre estacions d'aficionat de
diferents pasos tret que l'administraci d'un dels pasos afectats hagi
notificat la seva oposici a les esmentades comunicacions.
- Les transmissions entre estacions d'aficionat de diferents pasos s'hauran
de limitar a comunicacions irrellevants relacionades amb el servei
d'aficionats i a observacions de carcter personal.
- Les transmissions entre estacions d'aficionat de diferents pasos no
s'hauran de codificar per ocultar el seu significat, excepte els senyals de
control intercanviats entre estacions de comandament terrestres i estacions
espacials del servei d'aficionats per satllit.
361

- Les estacions d'aficionat poden ser utilitzades per a la transmissi de
comunicacions internacionals en nom de tercers noms en casos
d'emergncia o desastre. Les administracions podran determinar les
condicions d'aplicaci d'aquesta clusula.
- Les administracions determinaran si les persones que volen obtenir una
llicncia per operar una estaci d'aficionat han de demostrar o no la seva
aptitud per enviar i rebre senyals del codi Morse.
- Les administracions verificaran que les persones que desitgin operar una
estaci d'aficionat estan qualificades operativament i tcnicament.
- La potncia mxima de les estacions d'aficionat ser fixada per les
respectives administracions.
- En el transcurs de les seves emissions, les estacions d'aficionat hauran de
transmetre el seu indicatiu a intervals curts.
- Qualsevol administraci podr establir, sota determinades condicions o
restriccions, si permet o no operar temporalment al seu territori a una
persona que tingui llicncia per operar una estaci d'aficionat expedida per
una altra administraci.
- Les administracions que autoritzin estacions espacials per al servei
d'aficionats s'hauran d'assegurar que existeixen suficients estacions de
comandament terrestres abans del seu llanament, a fi de poder eliminar
immediatament qualsevol interferncia perjudicial que poguessin causar les
emissions procedents d'una estaci del servei d'aficionats per satllit.


362

20.4. Regions i zones UIT


Des del punt de vista de l'atribuci de les bandes de freqncies, la UIT ha
dividit el mn en tres Regions:
La Regi 1 comprn Europa, l'frica i nord d'sia (Bahrain, l'Iraq, Israel,
Jordnia, Kuwait, Monglia, Oman, Qatar, Sria, Tadjikistan i Turkmenistan)
La Regi 2 comprn les dues Amriques i Grenlndia
La Regi 3, la resta d'sia i Oceania.
Les Zones de la UIT es mostren al mapa; sn 74 en total. Espanya es troba
a dues zones: la 36 (Les Canries) i la 37 (Pennsula, les Balears i Ceuta i
Melilla).

363

20.5 ALTRES DISPOSICIONS I PROCEDIMENTS
MINISTERI DINDSTRIA, TURISME I COMER
Resoluci de 22 de gener de 2009, de la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci, per la qual es publica
el Conveni de collaboraci, entre el Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer i
la Generalitat de Catalunya, relatiu a l's del domini pblic radioelctric per
aficionats i de la banda ciutadana CB-27.
Subscrit Conveni de Collaboraci entre el Ministeri d'Indstria, Turisme i
Comer i la Generalitat de Catalunya relatiu a l's del domini pblic
radioelctric per aficionats i de la banda ciutadana CB-27, en compliment
del disposat a l'article 8.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim
Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu
Com, s procedent la publicaci de l'esmentat Conveni, el text del qual
figura a continuaci.
Madrid, 22 de gener de 2009.
El Secretari d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la
Informaci, Francisco Ros Pern.
20.5.1 Conveni de collaboraci entre el Ministeri
d'Indstria, Turisme i Comer i la Generalitat de
Catalunya relatiu a l's del domini pblic radioelctric
per aficionats i de la banda ciutadana CB-27
A Madrid, a 31 d'octubre de 2008.
REUNITS
D'una part, el Sr. Miguel Sebastin Gascn, Ministre d'Indstria, Turisme i
Comer, nomenat per a l'esmentat crrec pel Reial Decret 436/2008, de 12
d'abril, i actuant en nom i representaci del Ministeri d'Indstria, Turisme i
Comer en virtut de les competncies atribudes per l'article 12.1 g) de la
Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organitzaci i Funcionament de l'Administraci
General de l'Estat i per la disposici addicional tretzena de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del
Procediment Administratiu Com.
D'altra, el Sr. Jordi Auss i Coll, Conseller de Governaci i Administracions
Pbliques, nomenat per a l'esmentat crrec per Decret 48/2008, d'11 de
mar, actuant en l'exercici de les competncies que t atribudes per la Llei
13/1989, de 14 de desembre, d'Organitzaci, Procediment i Rgim Jurdic
de l'Administraci de la Generalitat de Catalunya.
Intervenen ambds en funci dels seus respectius crrecs, que han quedat
expressats, i a l'exercici de les facultats que a cada un li estan conferides,
amb plena capacitat legal per formalitzar el present conveni de collaboraci
i, a l'efecte.
364


EXPOSEN
Primer. La legislaci bsica per la qual es regula l's del domini pblic
radioelctric per aficionats i de la banda ciutadana CB-27 est constitut per
la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions i pel Reial
Decret 863/2008, de 23 de maig, pel que s'aprova el reglament de
desenvolupament de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de
Telecomunicacions, pel que fa a l's del domini pblic radioelctric i la seva
normativa de desenvolupament.
Segon. El Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer, a travs de la Secretaria
d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci, ostenta
les competncies relatives a la convocatria i celebraci de les proves
d'examen per a l'obtenci de diploma d'operador d'estaci d'aficionat i
l'expedici de l'esmentat diploma.
Aix mateix l'esmentada Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la
Societat de la Informaci ostenta les competncies en matria d'atorgament
d'autoritzacions d's de l'espectre de la denominada Banda Ciutadana CB-
27.
Tercer. El Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer i la Generalitat de
Catalunya, en l'exercici de les seves competncies i per aconseguir un
major grau d'eficcia, han acordat establir una via de collaboraci per a la
realitzaci de les actuacions referides en els apartats anteriors.
Per tot l'exposat, ambdues parts decideixen subscriure el present conveni
de collaboraci que es regir per les segents:
CLUSULES
Primera. Objecte
Aquest conveni de collaboraci t per objecte l'establiment d'una via de
collaboraci de la Generalitat de Catalunya amb el Ministeri d'Indstria,
Turisme i Comer, per a l'mbit territorial de la Comunitat Autnoma de
Catalunya, per a la realitzaci de les segents actuacions administratives en
l's del domini pblic radioelctric per aficionats i de la banda ciutadana CB-
27:
La realitzaci de les proves i l'expedici del diploma d'operador d'estacions
de radioaficionats, d'acord amb la normativa estatal.
La recepci de sollicituds, la tramitaci i l'atorgament d'autoritzacions de
carcter personal per a s de banda ciutadana CB-27.
La recepci de sollicituds, la tramitaci i l'atorgament, modificaci i
reconeixement d'autoritzacions relatives a la installaci i muntatge
d'antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat, aix com d'antenes
collectives.
365

La comprovaci dels equips tcnics utilitzats.
La inspecci de les estacions corresponents d'acord amb la normativa
estatal i amb els criteris que estableixi la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci (SETSI).
Les actuacions administratives anteriorment relacionades s'exerciran en
collaboraci amb la Generalitat de Catalunya respecte als sollicitants,
radioaficionats i usuaris de la banda ciutadana CB-27 que estiguin
empadronats a algun municipi de la Comunitat Autnoma de Catalunya i, en
el cas que es tracti d'una persona jurdica, que el seu domicili fiscal es trobi
a la Comunitat Autnoma de Catalunya.
Segona. Protocol d'Actuaci
La realitzaci de les actuacions administratives indicades a la clusula
anterior es dur a terme d'acord amb el disposat en el Protocol d'Actuaci
annex al present conveni de collaboraci, que inclou els segents aspectes:
Descripci dels procediments i de les actuacions administratives.
Establiment d'un procediment telemtic d'intercanvi d'informaci i accs a
les aplicacions informtiques de la Secretria d'Estat de Telecomunicacions i
per a la Societat de la Informaci relacionades amb la gesti dels serveis
objecte d'aquest conveni de collaboraci.
Tercera. Comissi de Seguiment
Ambdues parts, de com acord, es reuniran peridicament per analitzar el
desenvolupament del conveni de collaboraci i les possibles millores del
mateix. A tal finalitat, es constitueix una Comissi de Seguiment composta
per dos representants de cada una de les Administracions signants que es
reunir de forma ordinria una vegada a l'any i de forma extraordinria
quan ho solliciti qualsevol de les parts. L'esmentada Comissi avaluar el
funcionament dels mecanismes de collaboraci establerts pel present
conveni, resoldr de forma provisional els dubtes que puguin sorgir en la
seva aplicaci i proposar, en el seu cas, les mesures que consideri
convenients per incrementar l'eficcia de les actuacions pbliques
afectades.
Quarta. Rgim jurdic
El present conveni de collaboraci t la naturalesa dels previstos a l'article
4.1 c) de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Pblic, i
es regir per les seves prpies normes, si b s'aplicaran els principis
d'aquella Llei per resoldre els dubtes que poguessin suscitar-se.
Cinquena. Modificaci del conveni de collaboraci
El present conveni de collaboraci podr modificar-se per mutu acord quan
resulti necessari per a la millor realitzaci del seu objecte seguint els
mateixos trmits establerts per a la seva subscripci.
366

Sisena. Vigncia
El present conveni de collaboraci assortir efectes des de la seva firma i
es publicar al Butllet Oficial de l'Estat i al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
T una durada inicial de 5 anys, prorrogables automticament per perodes
anuals si qualsevol de les parts no comuniqus a l'altra, per qualsevol mitj
que permeti tenir constncia de la seva recepci per la destinatria, de la
seva voluntat de no renovar-lo amb una antelaci mnima de dos mesos.
Setena. Resoluci del conveni de collaboraci
El present conveni de collaboraci podr finalitzar per acord mutu o per
voluntat d'una de les parts basada en l'incompliment del mateix per l'altra,
notificant prviament l'esmentada voluntat de resoluci, a ms de la
necessria continutat d'aquelles actuacions que es trobessin en execuci en
el moment de la resoluci, per no perjudicar la seva continutat.
Vuitena. Resoluci de controvrsies
La Comissi de Seguiment resoldr de com acord les divergncies que
poguessin sorgir en l'aplicaci i execuci d'aquest conveni de collaboraci.
Si no es pogus assolir l'esmentat acord, les discrepncies podran ser
resoltes davant de la jurisdicci contencis-administrativa d'acord amb
l'establert a l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicci contencis administrativa.
I perqu consti als efectes previstos, firmen i rubriquen el present conveni
de collaboraci, en duplicat exemplar, i amb promesa de complir com en ell
es cont b i fidelment, al lloc i data indicats a l'encapalament.
Protocol d'actuaci
1. Descripci dels procediments i actuacions administratives.
1.1 Realitzaci de l'Examen per a l'obtenci del Diploma d'Operador
d'Estaci d'Aficionat (Examen de radioaficionat).
La convocatria de les proves d'examen per a l'obtenci del Diploma
d'Operador d'Estaci d'Aficionat s'efectuar mitjanant Resoluci del
Secretari d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci
que es publicar al Butllet Oficial de l'Estat.
La realitzaci per la Generalitat de Catalunya de les proves d'exmens per a
l'obtenci del diploma d'operador d'estaci d'aficionat s'ajustar a l'establert
en la normativa estatal i s'efectuar d'acord amb els continguts i criteris de
qualificaci de les proves que figuren com a bases a la convocatria de les
proves d'examen.
A aquests efectes, s'elaborar un conveni especfic que concretar, quan
aix es prevegi en la convocatria, les condicions de realitzaci de les proves
367

per part de la Generalitat de Catalunya. En aquest cas, la realitzaci de les
mateixes es subjectar al calendari fixat per les autoritats de la Generalitat
de Catalunya, sempre que aquestes prevegin un nombre d'exmens no
inferior al previst en la convocatria.
Els interessats que desitgin participar a les proves ho hauran de fer constar
en el model de sollicitud que estableixi la Generalitat de Catalunya prenent
com a base el model utilitzat per l'Administraci de l'Estat que figura a
l'Annex III de les Instruccions per al desenvolupament i aplicaci del
Reglament d's del domini pblic radioelctric per aficionats.
L'esmentada sollicitud es presentar a travs dels registres de la
Generalitat de Catalunya o a qualssevol altra dels previstos a l'article 38 de
la Llei 30/1992 de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de
gener, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment
Administratiu Com, i es dirigir a la persona titular de la Secretria de
Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la Generalitat de
Catalunya.
La sollicitud ha d'estar acompanyada de la documentaci prevista en la
normativa aplicable i, en especial, del justificant d'haver realitzat l'ingrs de
la taxa corresponent.
La Generalitat de Catalunya registrar les dades dels interessats que hagi
declarat admesos a les proves d'examen en una aplicaci informtica creada
a tal efecte i comunicar les esmentades dades a la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci.
La Generalitat de Catalunya, una vegada que constitueixi el seu Tribunal de
Valoraci, procedir a efectuar les proves d'examen.
Les llistes provisionals i definitives de participants i les qualificacions
obtingudes seran registrades per la Generalitat de Catalunya en l'aplicaci
informtica creada a tal efecte i seran comunicades a la Secretaria d'Estat
de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci del Ministeri
d'Indstria, Turisme i Comer.
Les parts establiran mitjanant addendum al conveni de collaboraci, la
quantia que es transferir a la Generalitat en concepte de realitzaci de les
proves d'examen de radioaficionats descrites en aquest apartat, d'acord
amb la recaptaci al territori de la Comunitat Autnoma de Catalunya de la
taxa de telecomunicacions en concepte de presentaci de la sollicitud per
prendre part en aquestes proves. Aquests addendum es formalitzaran
amb periodicitat anual amb la Generalitat de Catalunya, llevat que ambdues
parts acordin formalitzar-les amb periodicitat inferior.
1.2 Expedici del Diploma d'Operador d'Estaci d'Aficionats.
Una vegada superades les proves corresponents, l'interessat podr
sollicitar el diploma d'operador, adjuntant a la seva sollicitud la
documentaci exigida per la normativa aplicable.
368

Els interessats presentaran la seva sollicitud de diploma a travs dels
Serveis de la Generalitat de Catalunya o per qualsevol altre dels
procediments previstos a l'article 38 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre,
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, de Rgim Jurdic de les
Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com.
Amb carcter previ a la convocatria, les parts establiran de com acord el
model de diploma d'operador d'estaci d'aficionat a expedir als interessats
que realitzin les proves a la Comunitat autnoma de Catalunya, al qual han
de figurar ambdues Administracions. Aquest diploma, una vegada firmat per
ambdues parts, ser rems per la Generalitat de Catalunya als sollicitants
que hagin superat les proves.
11.3 La recepci de sollicituds, la tramitaci i l'atorgament, modificaci i
reconeixement d'autoritzacions relatives a la installaci i muntatge
d'antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat aix com d'antenes
collectives (Atorgament de llicncies d'estacions radioelctriques
d'aficionats).
Els interessats presentaran la seva sollicitud d'autoritzaci relativa a la
installaci i muntatge d'antenes d'estacions radioelctriques d'aficionat, aix
com d'antenes collectives a travs dels Serveis de la Generalitat de
Catalunya o per qualsevol altre dels procediments previstos a l'article 38 de
la Llei 30/1992 de 26 de novembre, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de
gener, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment
Administratiu Com.
La Generalitat de Catalunya registrar les dades dels sollicitants en
l'aplicaci informtica creada a tal efecte i comunicar les esmentades
dades a la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la
Informaci.
El Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la
Generalitat de Catalunya elevar la proposta d'atorgament o denegaci de
les autoritzacions d'installaci i muntatge d'antenes d'estacions
radioelctriques d'aficionat aix com d'antenes collectives a la Secretria
d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci per a la
seva resoluci, firma i posterior devoluci de la resoluci que hagi de ser
notificada als sollicitants.
La Generalitat de Catalunya ajustar la seva actuaci a l'establert en la
normativa estatal i, en particular, a l'establert al Reglament d's del Domini
Pblic Radioelctric per Aficionats.
1.4 La recepci de sollicituds, la tramitaci i l'atorgament d'autoritzacions
d's de la Banda Ciutadana CB-27.
Els interessats podran sollicitar l'autoritzaci d's de la Banda Ciutadana
CB-27, adjuntant a la seva sollicitud la documentaci exigida per la
normativa aplicable i, en particular, el justificant de l'abonament de la taxa
corresponent.
369

Els interessats presentaran la seva sollicitud a travs dels Serveis de la
Generalitat de Catalunya o per qualsevol altre dels procediments previstos a
l'article 38 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre, modificada per la Llei
4/1999, de 13 de gener, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i
del Procediment Administratiu Com.
La Generalitat de Catalunya registrar les dades dels sollicitants en
l'aplicaci informtica creada a tal efecte i comunicar les esmentades
dades a la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la
Informaci.
El Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la
Generalitat de Catalunya elevar la proposta d'atorgament o denegaci de
les autoritzacions d's de la banda ciutadana CB 27 a la Secretria d'Estat
de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci per a la seva
resoluci, firma i posterior devoluci de la resoluci que hagi de ser
notificada als sollicitants.
La Generalitat de Catalunya ajustar la seva actuaci a l'establert en la
normativa estatal i, en particular, a l'establert al Reglament d's del Domini
Pblic Radioelctric de la Banda Ciutadana CB-27.
1.5 La comprovaci dels equips tcnics utilitzats.
La Generalitat de Catalunya comprovar els equips tcnics mbils i porttils
utilitzats en l's del domini pblic radioelctric per radioaficionats i per a
banda ciutadana CB-27 dins d'mbit territorial de la Comunitat Autnoma
de Catalunya.
Si els Serveis de la Generalitat de Catalunya aprecien un s indegut, no
autoritzat o contrari a la normativa vigent d'aquests equips, aixecaran la
corresponent acta que ser remesa a la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci a fi que adopti les
mesures oportunes, incloses les de carcter sancionador.
1.6 La inspecci de les estacions corresponents d'acord amb els criteris que
estableixi la SETSI i la normativa estatal.
La Generalitat de Catalunya, a travs dels seus propis Serveis, podr
inspeccionar les estacions radioelctriques d'aficionats i les estacions de la
banda ciutadana CB-27, conforme a la normativa estatal i els criteris que
estableixi la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la
Informaci, sense perjudici que els Serveis de la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci puguin inspeccionar
les mateixes.
La Generalitat de Catalunya i la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i
per a la Societat de la Informaci collaboraran en la determinaci dels
criteris a seguir en la realitzaci de les inspeccions que els Serveis
d'ambdues Administracions efectun a les esmentades estacions.
Aix mateix, la Generalitat de Catalunya i la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci establiran amb
370

carcter anual i de forma coordinada una planificaci de les actuacions
d'inspecci a realitzar sobre aquestes estacions. Igualment, i davant de
supsits puntuals d'inspecci de les antenes esmentades, ambdues
Administracions perseguiran la major coordinaci possible, podent establir-
se una via formal o protocol d'actuaci davant d'aquestes incidncies.
Si els Serveis de la Generalitat de Catalunya aprecien un s indegut, no
autoritzat o contrari a la normativa vigent d'aquestes estacions, aixecaran
la corresponent acta que ser remesa a la Secretaria d'Estat de
Telecomunicacions i per a la Societat de la Informaci a fi que aquesta
adopti les mesures oportunes, incloses les de carcter sancionador.
L'Administraci de l'Estat podr demanar la cooperaci i assistncia actives
de l'Administraci de la Generalitat en l'execuci material de les mesures
cautelars o les sancions accessries que la primera imposi i que hagin
d'executar-se a Catalunya, en el cas que estimi que l'esmentada cooperaci
i assistncia contribueix a un major grau d'eficcia a l'exercici de les seves
competncies.
2. Acord d'un procs telemtic per a intercanvi d'informaci.
Ambdues parts establiran de com acord al si de la comissi de seguiment
prevista a la clusula tercera del conveni de collaboraci, els formats i
continguts dels fitxers que s'hagin d'intercanviar sobre les dades
necessries per a la posada en prctica d'aquest protocol. Aix mateix,
s'intercanviaran els protocols d'accs a les aplicacions informtiques
emprades en l'acompliment de les actuacions previstes en aquest protocol.
3. Tractament de dades de carcter personal i confidencialitat dels
procediments.
Ambdues administracions es comprometen a aplicar un tractament de les
dades de carcter personal que concordi amb la legislaci vigent. Aix
mateix, es comprometen a aplicar la necessria confidencialitat als
procediments objecte d'aquest conveni.
371

20.5.2 Procediments dexmens doperador/a
destaci daficionats

En el marc de collaboraci establert en el Reial decret 1385/2008,
d'1 d'agost, de trasps de funcions i serveis de l'Administraci de
l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matria de comunicacions
electrniques, i del Conveni de collaboraci entre el Ministeri
dIndstria, Turisme i Comer i la Generalitat de Catalunya relatiu a
l's del domini pblic radioelctric per aficionats i de la de banda
ciutadana CB-27, publicat per la Resoluci de 22 de gener de 2009,
de la Secretaria dEstat de Telecomunicacions i per a la Societat de la
Informaci (BOE d'11 de febrer), la realitzaci a Catalunya dels
exmens per a lobtenci del diploma d'operador d'estaci d'aficionat
els efectuar la Generalitat de Catalunya.

Els exmens consten de dues proves:

a) Primera: coneixements delectricitat i radioelectricitat per
operar una estaci daficionat.
b) Segona: domini de la normativa reglamentria referent a les
estacions daficionat.

Lexamen es composa de seixanta preguntes tipus test, amb quatre
alternatives de resposta, trenta per a la primera prova i trenta per a
la segona. Per superar les proves s suficient respondre correctament
quinze preguntes de cadascuna delles.

Les persones que hagin obtingut la qualificaci dapte en una de les
dues proves estaran exemptes de tornar-les a realitzar.

Amb independncia de la modalitat triada, el termini mnim per
repetir una prova no superada ser de dos mesos.

Les persones interessades podran triar entre les modalitats segents
per fer els exmens:

a) Modalitat dexmens individuals
b) Modalitat dexmens collectius

a) Modalitat dexmens individuals
Podran fer l'examen per obtenir el diploma d'operador d'estaci
d'aficionat mitjanant les proves d'aptitud que far la Generalitat de
Catalunya totes les persones que ho desitgin amb la condici que
estiguin empadronades a Catalunya i cursin la corresponent
sollicitud.
372

Les persones participants han de tenir coneixements bsics de l's de
l'ordinador.
Calendari i llocs de lexamen

Els exmens individuals es faran de dilluns a divendres a la seu de la
Direcci General de Telecomunicacions i Societat de la Informaci i
als Serveis territorials del Departament dEmpresa i Ocupaci.

Lexamen es realitzar per mitjans informtics

Presentaci de sollicituds i pagament

La presentaci de la sollicitud dinscripci a les proves es pot fer per
mitj de lOficina Virtual de Trmits. Tamb les persones interessades
poden adrear les seves sollicituds a la Direcci General de
Telecomunicacions i Societat de la Informaci, indicant les dates
preferibles per fer lexamen. Limprs normalitzat de sollicitud es pot
obtenir a les dependncies de la Direcci General de
Telecomunicacions i Societat de la Informaci i al seu lloc web.

Les persones interessades han de presentar juntament amb la
sollicitud, el justificant dhaver realitzat lingrs de la taxa de
telecomunicacions (model 790 per la presentaci dexmens per a
lobtenci del diploma doperador/a destaci daficionat). En el cas de
pagament telemtic, noms sha dindicar el codi NRC a la sollicitud.

Alternativament, si es disposa de certificat digital es pot optar per
signar electrnicament tota la documentaci (sollicitud +
comprovant pagament taxa) i trametre-la per correu electrnic a
radioaficionats@gencat.cat

Un cop verificada la idonetat de la sollicitud i la documentaci
presentada es comunicar a la persona interessada la data i lhora de
lexamen.

Exempci de proves

Les persones interessades que hagin obtingut la qualificaci parcial
dapte en qualsevol de les proves efectuades amb anterioritat estaran
exemptes de la seva realitzaci i faran constar aquesta circumstncia
a la sollicitud.

Adaptaci de les proves

Les persones que tinguin la condici legal de discapacitats poden
sollicitar una atenci especial durant la realitzaci de la prova. Les
373

sollicituds, que han danar acompanyades dun informe de lICASS o
de la cpia duna resoluci de lrgan competent, shan de presentar
juntament amb la sollicitud de participaci a les proves.

Notificaci de resultats

Les qualificacions provisionals es comunicaran a la persona
interessada quan aquesta finalitzi les proves

b) Modalitat dexmens collectius

Podran fer lexamen per obtenir el diploma doperador destaci
daficionat mitjanant les proves daptitud que far la Generalitat de
Catalunya, totes les persones que ho desitgin amb la condici que
estiguin empadronades a Catalunya i cursin la corresponent
sollicitud.

Calendari i llocs de lexamen

A cada convocatria sestableix la realitzaci de dos exmens, com a
mnim, per any per Resoluci del Director General de
Telecomunicacions i Societat de la Informaci, per la qual es
determinen les condicions de realitzaci de les proves per obtenir el
diploma doperador/a destaci daficionat

Els exmens collectius es faran a Barcelona, Girona, Lleida,
Tarragona i Tortosa. Les dates es concreten a les bases de la
convocatria.
Quan el nombre de persones inscrites a una localitat no arribi a 5,
sanullar la realitzaci de la prova en aquesta localitat i les persones
inscrites sexaminaran a Barcelona.
Lhora i la situaci on es realitzaran les proves sanunciaran al lloc
web de la direcci general de Telecomunicacions i Societat de la
Informaci i als taulers danuncis, com a mnim setanta dues hores
abans de la data fixada per a la seva celebraci.

Els terminis per presentar les sollicituds sindiquen a les bases de
cada convocatria.

Presentaci de sollicituds i pagament

La presentaci de la sollicitud dinscripci a les proves es pot fer per
mitj de lOficina Virtual de Trmits. Tamb es pot adrear a la
Direcci General de Telecomunicacions i Societat de la Informaci.
Les persones interessades que no optin per la presentaci telemtica,
poden obtenir limprs normalitzat de sollicitud a les dependncies
de la Direcci General de Telecomunicacions i Societat de la
374

Informaci (c. Salvador Espriu, 45-51, 08908 de lHospitalet de
Llobregat) i al seu lloc web.

Les persones interessades han de presentar juntament amb la
sollicitud, el justificant dhaver realitzat lingrs de la taxa de
telecomunicacions (model 790 per la presentaci dexmens per a
lobtenci del diploma doperador/a destaci daficionat). En el cas de
pagament telemtic, la persona interessada noms ha dindicar el
codi NRC a la sollicitud.

Exempci de proves

Les persones interessades que hagin obtingut la qualificaci parcial
dapte en qualsevol de les proves efectuades amb anterioritat estaran
exemptes de la seva realitzaci i faran constar aquesta circumstncia
a la sollicitud.

Adaptaci de les proves

Les persones que tinguin la condici legal de discapacitats poden
sollicitar una atenci especial en ladministraci de la prova. Les
sollicituds, que han danar acompanyades dun informe de lICASS o
de la cpia duna resoluci de lrgan competent, shan de presentar
juntament amb la sollicitud de participaci a les proves.
375


20.5.3 Formularis normalitzats per la Generalitat de
Catalunya.

376



377

378

379

380

381

382

383


384

385

386

387

388


389

390

391


392

393


394

395

396


397

398


399