Professional Documents
Culture Documents
Alimentar El Mundo
Alimentar El Mundo
2
Aquesta publicaci s traducci del llibre Nutrire il mondo per cambiare il pianeta: Strumenti e
percosi per educare alla sovranit alimentare, editat per Mani Tese, CISV, CRES i Coordinamento
Comuni per la Pace.
El text s fruit de la reflexi i del treball de recerca de Donatella Calati, Anna di Sapio, Piera Herman,
Massimiliano Lapratti, Marina Medi, Giacomo Petitti, Matteo Jucker Riva i Giulio Sensi.
Traducci al catal: Universitat de Vic
Assessorament i revisi de la traducci: Xavier Latorre Tapis
Barcelona, 2012
Aquesta publicaci ha estat realitzada amb contribuci de la Uni Europea, dins del projecte From
food security to food sovereignity: Citizens and Local authorities towards a new paradigm in Europe
to reduce world hunger. La responsabilitat pels seus continguts s nicament dels seus promotors i
de cap manera es poden entendre com lexpresi del posicionament de la Uni Europea.
3
NDEX
Introducci
Per qu educar en la sobirania alimentria? .................................................................. 2
Aliments ahir, mercaderies avui .................................................................................................. 6
Mapa conceptual ....................................................................................................................................... 9
Articles temtics
Creences habituals per destruir ................................................................................................. 10
La fam ................................................................................................................................................................... 12
De les zones rurals als suburbis urbans ............................................................................... 15
Mala qualitat dels aliments ............................................................................................................... 19
Aliments i problemes ambientals globals .......................................................................... 22
De lagricultura familiar a lagricultura industrial ..................................................... 26
Els aliments sestan transformant ............................................................................................... 30
El preu dels aliments .............................................................................................................................. 34
Els aliments al mercat internacional ....................................................................................... 38
Les multinacionals de lagricultura .......................................................................................... 42
Lacaparament de la terra (land grabbing)...................................................................... 46
La Revoluci verda i el triomf de la bioqumica .......................................................... 50
Biodiversitat, llavors i OGM .............................................................................................................. 54
La gran distribuci .................................................................................................................................... 58
Quins poders per al consumidor?............................................................................................... 62
El poder de la publicitat ...................................................................................................................... 65
Literatura i qesti agrria. El Nord global ....................................................................... 68
Literatura i qesti agrria. El Sud global .......................................................................... 72
Sobirania alimentria, una idea que neix de sota ...................................................... 76
El cas del Brasil ............................................................................................................................................ 78
El cas de la Banya dfrica ................................................................................................................ 80
El cas de Bangla Desh ........................................................................................................................... 82
Com a conclusi, un joc sobre la sobirania alimentria ...................................... 84
Per a una geografia dels aliments
Mapes temtics ............................................................................................................................................ 86
Materials per a laprofundiment .................................................................................................. 91
4
Per qu educar
en la sobirania alimentria?
per Giulio Sensi
La sobirania alimentria s
lhoritz vers el qual voldrem
educar els ciutadans com a
consumidors, contribuents i,
per qu no, productors dali-
ments. Es tracta dun paradigma
nou que aporta un fort significat
i valor als aliments, a on i com
es produeixen, a com es tracten
i es comercialitzen i a quins sn
els impactes ambientals i eco-
nmics del consum que sen fa.
Un paradigma que aplica una
srie de propostes concretes a
molts mbits per vncer la fam i
garantir a les generacions futu-
res els recursos per produir
aliments de manera sostenible.
Contra la fam canvia
el qui decideix i demana
democrcia econmica
A moltes ONG, els va quedar
clar des dels primers anys de la
seva constituci que la fam el
smptoma ms visible de la
pobresa, per tamb una de les
seves causes va ser tamb el
fruit de poltiques comercials i
econmiques dexplotaci molt
concretes i que la resposta per
part dels organismes interna-
cionals, en lloc de resoldre el
problema, en va accentuar les
conseqncies. Els ltims anys,
latenci sha centrat cada cop
ms en aquelles institucions
financeres internacionals, com
el Fons Monetari Internacional,
el Banc Mundial i lOrganitzaci
Mundial del Comer, les quals
amb les seves estratgies i els
seus acords han f oment at
ladopci de poltiques de
liberalitzaci econmica i han
imposat normes comercials en
detriment de les economies
ms dbils i dels pasos ms
pobres. Aquestes normes i
prctiques discutibles, centra-
des en el paradigma de la
producci per a lexportaci en
els mercats internacionals, han
afavorit la forta concentraci de
poder econmic en pocs grups,
f et que permet formes de
veritable i autntica especula-
ci sobre els aliments que han
agreujat la situaci. En resum,
actualment un 13% de la pro-
ducci agrcola que acaba als
mercats internacionals domina
gaireb tots els mercats na-
cionals i locals, sovint ha perju-
dicat els ms pobres, els
productors petits i els consu-
midors, i ha influt en la din-
mica dels preus, ha controlat
fileres senceres i determinat els
hbits alimentaris de gran part
de la poblaci. Actualment, la
fam i la pobresa es deuen en
gran part a aquesta mancana
de democrcia econmica.
Vells fenmens, noves causes
Al llarg dels anys, la quantitat
de persones que pateixen fam
no ha disminut i la fam veu com
suneixen causes noves i velles
per renovar un fenomen que
shauria dhaver eradicat lany
2015, segons les intencions dels
governs de la Terra. Per no
ser aix. La crisi alimentria
global del 2008 va esclatar
abans que la crisi econmica i
financera que ha esfondrat
leconomia del planeta. La
causa principal, generada al
seu torn per una srie comple-
xa de concauses, ha estat laug-
ment dels preus dels cereals, la
pujada dels quals ja va comen-
ar a principis del 2007. Entre el
mar de 2007 i labril de 2008,
els preus del mercat mundial
del blat i larrs van crixer
respectivament un 77% i un
18%, amb grans pujades durant
els primers mesos del 2008
quan per a algunes varietats
darrs i de blat el preu va pujar
un 150%. Laugment dels preus
dels cereals ha generat una
crescuda generalitzada dels
preus dels aliments i, especial-
ment, dels derivats directes
daquests productes com el pa,
la pasta i els farinacis, en ge-
neral. Laugment dels preus ha
provocat una dificultat ms gran
per trobar menjar als mercats,
sobretot per als sectors ms
pobres de la poblaci, que es
gasten bona part dels seus
diners en alimentaci. Daqu
les revoltes populars de molts
pasos (com Egipte, les Filipi-
nes, el Camerun, Hait, Costa
dIvori, etc.), de les quals han
informat els mitjans de comu-
nicaci.
Els analistes estan dacord amb
el fet que laugment dels preus
5
es pot atribuir a diversos fac-
tors:
1) la reducci de les existncies
daliments;
2) les expectatives daugment
de la demanda causada pel
desenvolupament dels grans
pasos emergents;
3) lalentiment del creixement
de loferta causat per una dis-
minuci de les inversions en
agricultura;
4) lespeculaci financera sobre
els productes agrcoles;
5) alguns factors conjunturals
que han provocat collites po-
bres durant els ltims anys;
6) la reducci de les terres des-
tinades al conreu alimentari
causada per lincrement dels
cultius de producci per a
agrocarburants;
7) laugment del preu del pe-
troli que ha repercutit en el
cost dels transports, els pes-
ticides i els combustibles per
als mitjans agrcoles.
El punt que uneix aquestes cau-
ses tan profundes s que els
aliments es consideren des de
sempre una mercaderia prime-
ra, ms que no pas un dret uni-
versal de tots els pobles i, per
tant, les seves dinmiques, prin-
cipalment amb relaci als preus
i a lacaparament de les mat-
ries primeres, queden invalida-
des per mecanismes de mercat
que posen per davant el bene-
fici.
De la seguretat a la sobirania
alimentria
La nostra anlisi sobre aquest
tema es basa en la quantitat de
persones desnodrides del mn;
la desnutrici constitueix una
de les causes principals de
mortalitat juntament amb les
pandmies ms perjudicials i
amb les condicions higienico-
sanitries inadequades. Les
implicacions ms significatives
rauen en la seva correlaci amb
les mancances de desenvolupa-
ment hum (explotaci infantil,
analfabetisme, condicions dif-
cils per a la dona) i en la seva
ubicaci al camp (paradoxal-
ment en els llocs on es pro-
dueixen els aliments). Aquestes
consideracions f an que es
desplaci latenci de la quanti-
tat daliments al seu accs
efectiu per part de la poblaci,
fet que inclou (i no nega) el
concepte ms limitat de segu-
retat alimentria. Juntament
amb aquest eix temtic, carac-
terstic del Sud global per en
expansi tamb en lanomenat
Nord ric, tamb es poden
esmentar problemes ms gene-
rals que inclouen tamb el
Nord. En primer lloc, trobem el
fort impacte ambiental (com a
resultat tant de les dejeccions
de la ramaderia com de ls
intens dherbicides i pesticides)
que comporta fortes repercus-
sions sanitries per que, en
general, sexternalitza fcilment
dels costos empresarials. Dal-
tra banda, el model agroali-
mentari actual, a causa de la
quantitat denergia i laigua que
necessita, es considera frgil i,
en perspectiva, insostenible.
Limpacte sobre la biodiversi-
tat, a causa de la industrialit-
zaci forada en lagricultura, i
la producci de monocultius
per a lexportaci a bona part
dels pasos pobres, ha estat
enorme en les ltimes dcades.
La reducci de la biodiversitat
en els conreus comporta tamb
un gran impacte cultural i so-
cial, sobretot a escala local, tant
al Sud com al Nord. Per aix,
educar en la sobirania alimen-
tria significa, en primer lloc,
conscienciar-nos de totes les
informacions que potencial-
ment porten els aliments i de la
relaci de causa-efecte que
assumeix cada model alimen-
tari, des duna perspectiva da-
tenci a un conjunt de variables
globals (vegeu ms endavant).
La definici de seguretat ali-
mentria ms recent a escala
internacional s la que va sorgir
de la Cimera Mundial sobre
lAlimentaci de 1996. La segu-
retat alimentria descriu una
situaci en qu totes les per-
sones, en tot moment, tenen
accs fsic, social i econmic a
prou aliments, segurs i nutritius
que en garanteixin les neces-
sitats i preferncies alimen-
tries per poder dur una vida
activa i sana (font: FAO). Da-
questa definici es desprenen
les tres dimensions fonamentals
de la seguretat alimentria:
1) la disponibilitat dels ali-
ments, s a dir, menjar segur i
nutritiu disponible, en quan-
titat suficient per a tothom o
fcil dobtenir;
2) laccs a loferta, s a dir, la
disponibilitat de recursos,
tamb econmics, adequats
per obtenir una dieta nutritiva
per a tothom;
3) ls biolgicament adequat
dels aliments.
El concepte de seguretat ali-
mentria definit aix no tracta
qestions relacionades amb la
provinena dels aliments i la
manera com es produeixen. As-
pectes que, duna manera o
altra, sn extremadament deli-
cats i importants perqu toquen
temes que poden tenir fortes
implicacions en les dinmiques
socials, en les formes dagricul-
tura familiar actualment al cen-
tre de la producci dels ms
pobres, en la gesti sostenible
del territori i en el llarg perode
de creixement sostenible dels
pasos empobrits. Per posar-ne
algun exemple: la problemtica
dels subsidis a les importacions
alimentries i de la dependn-
cia de les importacions; ls
intensiu de productes qumics i
dorganismes genticament
modificats.
La sobirania alimentria
considerada un dret
El primer aspecte que sha de
tenir en compte s que la sobi-
rania alimentria es defineix
com un dret, un dret que neix
des de baix de tot, com una pro-
posta de grans moviments, no
tan sols de la pagesia, sin
tamb del Sud i del Nord glo-
bals per canviar laproximaci a
la problemtica de la fam i la
seguretat alimentria. Segons la
definici extreta de la declara-
ci de Nylni (el frum inter-
nacional de la pagesia que va
tenir lloc el 2007) i que Mani
Tese sha fet seu, la sobirania
alimentria s:
el dret dels pobles als aliments
nutritius i culturalment adequats,
accessibles, produts de forma
6
sostenible i ecolgica i tamb el
dret a poder decidir el propi sis-
tema alimentari i productiu. Aix
situa aquells que produeixen,
distribueixen i consumeixen al
centre dels sistemes i de les po-
ltiques alimentries i per sobre
de les exigncies dels mercats i
de les empreses. Defensa els in-
teressos i la integraci de les
generacions futures. Ens ofereix
una estratgia per resistir i des-
mantellar el comer neoliberal i
el rgim alimentari actual. Ofe-
reix orientacions amb lobjectiu
que els sistemes alimentaris,
agrcoles, de ramaderia i pesca
siguin gestionats pels productors
locals. La sobirania alimentria
dna prioritat a leconomia i als
mercats locals nacionals i atri-
bueix el poder a la pagesia, a
lagricultura familiar, a la pesca i
a la ramaderia tradicional i co-
lloca la producci, la distribuci
i el consum daliments a la base
duna sostenibilitat ambiental,
social i econmica. La sobirania
alimentria promou un comer
transparent que garanteixi un
benefici digne per a tots els po-
bles i el dret dels consumidors
de controlar la prpia alimen-
taci i nutrici. Garanteix que els
drets a laccs i a la gesti de la
nostra terra, del nostre territori,
de la nostra aigua, de les nostres
llavors, del nostre bestiar i de la
biodiversitat estiguin en mans
daquells que produeixen els
aliments. La sobirania alimen-
tria implica noves relacions
socials lliures dopressi i desi-
gualtats entre homes i dones,
pobles, races, classes socials i
generacions.
En resum, la sobirania alimen-
tria s, per tant, el dret a
produir, transformar, comer-
cialitzar i consumir els aliments
segons la naturalesa i els cri-
teris de justcia i democrcia i
no segons els models imposats
per les lleis econmiques del
ms fort. Significa produir sense
dependre de productes qu-
mics, sense organismes genti-
cament modificats (OGM), con-
reant les varietats locals, se-
guint els ritmes naturals; impli-
ca disposar duns aliments rics
en qualitat nutricional i en prin-
cipis actius. Per aix no es pot
parlar de sobirania alimentria
sense parlar de la importncia
del desenvolupament territorial
al centre del qual hi ha la
comunitat local, a la qual se li ha
de reconixer el poder decisori
de cada aspecte relacionat amb
la gesti del propi territori. Des
del punt de vista de la sobirania
dels recursos, sobserva que la
sobirania alimentria pren com
a referncia:
1) la terra
2) laigua
3) les llavors i la biodiversitat
4) el treball agrcola
5) els mtodes de conreu
6) la solvncia en el mn agr-
cola
7) el paper dels mercats locals i
internacionals
8) els valors i la cultura prpia
del mn de la pagesia.
Com a conseqncia, sobirania
alimentria significa poder
comptar amb el control dels re-
cursos necessaris per produir
aliments que concretin i garan-
teixin els aspectes segents:
1) la disponibilitat plena i con-
tnua dels aliments, necessria
per al sosteniment de les per-
sones;
2) la integritat higienicosanit-
ria dels aliments;
3) les modalitats de producci
orientades al consum local,
culturalment adequades, so-
cialment inclusives i demo-
crticament gestionades, am-
bientalment sostenibles.
Per concretar tots aquests
punts, calen poltiques agrco-
les a totes les escales (local,
nacional, europea i internacio-
nal) que no shagin construt
mitjanant la burocrcia, sin
que promoguin aquest nou
paradigma en la seva totalitat.
Per tant, el paper del consumi-
dor educat no es pot separar
del de les institucions a tots els
nivells. En altres paraules, el
consum conscient per si sol no
pot ser determinant per a la
construcci dun paradigma
diferent i articulat com el de la
sobirania alimentria. El paper
principal lassumeix tamb, a
part de la producci, la gran
distribuci que, juntament amb
els models publicitaris, orienta
cada cop ms les possibilitats
de triar dels consumidors.
Un nou paradigma en
construcci
Per aix, hem pensat fer una
aportaci en la construcci i
lactuaci daquest nou para-
digma tot elaborant una reflexi
des dun punt de vista educatiu,
conscients no tan sols de lim-
pacte que pot comportar el fet
de treballar amb les genera-
cions joves, sin tamb que
7
existeixen prctiques al nostre
pas, i en sn moltes, que van en
aquesta direcci i a les quals cal
donar suport i reforar des de
dins de les agncies educati-
ves.
Educar en un model aix sig-
nifica construir una conscincia
respecte no tan sols a una visi
crtica dels aliments del camp
al plat, sin tamb respecte a
posicions poltiques clares que
les nostres organitzacions com-
parteixen i que han fet seves:
1) els aliments shan de consi-
derar un dret hum universal i
no una simple mercaderia;
2) els aliments no han de donar
benefici a uns pocs i fam a
molts daltres;
3) els aliments shan de produir
principalment per satisfer les
exigncies alimentries de les
persones i de qui els produei-
xen;
4) els aliments han de ser sans i
nutritius;
5) la producci i lelaboraci
han de garantir el respecte
dels drets de tots aquells que
hi treballen;
6) el preu dels aliments ha de
trobar lequilibri entre les exi-
gncies dels consumidors i les
dels productors;
7) els aliments han de contri-
buir al respecte per al medi
ambient i per als recursos
agrcoles i no per a la seva
distribuci;
8) els aliments han de respectar
el benestar de qualsevol forma
de vida;
9) la producci daliments ha
dafavorir i respectar la bio-
diversitat;
10) s important tenir en comp-
te i valorar el significat cultu-
ral, histric i social dels ali-
ments.
Considerar els aliments des
daquesta perspectiva significa
posar en debat des de les arrels
el model industrial de submi-
nistrament alimentari que la
societat occidental, i ara tamb
gran part de les societats que
componen els anomenats pa-
sos emergents, ha construt
durant les ltimes dcades.
Educar en la sobirania alimen-
tria pot consistir, per tant, en
un procs de desestructuraci
del model alimentari dominant,
processant preu per preu les
informacions complexes que
comporten els aliments i els
missatges meditics correla-
tius. Significa suggerir ladqui-
sici i el consum daliments
amb altres informacions posi-
tives dirigides a construir la jus-
tcia des de tres punts de vista:
1) justcia social !> dret a ali-
ments sans per a tothom i erra-
dicaci de la fam;
2) justcia econmica > rede-
finici de la distribuci del va-
lor econmic a la cadena ali-
mentria tot posant al centre
actors virtuosos i una cadena
ms curta i suprimint recursos
a les grans marques;
3) justcia ambiental !> consum
orientat a un impacte ambien-
tal baix i al manteniment de la
biodiversitat i dels recursos
naturals.
Lhoritz que volem delinear no
s el dun retorn o trasps ge-
nric a un mn rural o una pa-
gesia perfectes, sin la possi-
bilitat dun mn en qu les
persones, a partir de qui treba-
lla la terra, poden tenir un con-
trol total (sobirania) sobre els
recursos naturals que cal utilit-
zar de manera sostenible des
duna perspectiva digualtat
doportunitats i de desenvolu-
pament hum integral i iguali-
tari entre homes i dones. En
aquesta prospectiva vital, tenen
una gran importncia les bones
prctiques del Nord (per exem-
ple els grups de consum ecol-
gic) i del Sud globals que no
representen una finalitat, sin
una demostraci prctica dal-
ternativa possible i virtuosa
des dels punts de vista en qu
es basa el paradigma de la
sobirania alimentria.
Cal destacar que leducaci en
el paradigma de la sobirania
alimentria no proporciona di-
versitat daproximacions i de
continguts entre el Nord i el
Sud, des del moment en qu el
paradigma en qesti t subs-
tancialment el mateix valor i els
mateixos objectius en contextos
diferents. El que pot canviar i
adaptar-se a cada context espe-
cfic s, en canvi, el conjunt
dinstruments per utilitzar. Ins-
truments que han de tenir, ine-
vitablement, com a objectiu
principal, per dir-ho com el
clebre pedagog Paulo Freire,
la problematitzaci a ms m-
bits (essent el concepte de la
sobirania alimentria fortament
articulat) per estimular el con-
sumidor, o sigui el ciutad, a
portar a terme un recorregut
dalliberament, estimulant lac-
ci sobre la realitat, tornant a
realitzar una transformaci que
representi la vocaci de lhome
i de la dona.
Alliberar els aliments per alli-
berar les persones.
8
Aliments ahir,
mercaderies avui
per Piera Hermann
No hi ha cap mare o mestra que
no ensenyi els nens petis, amb
llibres o imatges diverses, que
la llet ve de la vaca, la fruita
dels arbres, lou de la gallina,
etc., per emmarcar correcta-
ment les seves petites expe-
rincies de nens de ciutat en un
marc de realitat que seria
desconegut per a ells. I aix no
treu que desprs, en el fons,
encara es t la idea, ja no pro-
blemtica, que un brioix o
qualsevol altre producte ve
del supermercat, i lassumpte
sacaba aqu.
Tot afrontant i aprofundint en la
gravetat i la complexitat de la
sobirania alimentria, entre
tantes altres coses, ens adonem
de manera impressionant que
tots nosaltres, adults i cres-
cudets, ens trobem davant de la
realitat alimentria que sens
presenta cada dia, en la mateixa
condici ignorant i sense pro-
blemes en la qual es troba un
nen ben petit, sense haver
rebut o haver estat dotat dels
instruments necessaris per
veure ms enll dels aspectes
fenomnics de les coses. s cert
que no pensem que el gelat de
fruita que estem llepant neixi
de larbre, per qui de nosaltres
sap que el gust dalbercoc dels
gelats pot ser acetat detil,
acetat de santalil, (...) propionat
de butil, propionat detil?
1
I les
saboroses patates que tant de
gust tenen de speck (un tipus de
pernil cuit tpic del nord dIt-
lia, el Tirol i Baviera), com sho
deuen fer? Rostint una bona
cuixa de pernil? Potser aquesta
idea no est tan allunyada de la
realitat de la llet que em bevia
cada mat. Sabem del cert que
la indstria alimentria mani-
pula els ingredients dels ali-
ments, per potser no tenim
prou present que hi podem
trobar els acidificants i els seus
contraris, els correctors dacide-
sa, els antiaglomerants, els anti-
espumants, els agents de crre-
ga (per augmentar el volum dels
productes alimentaris sense
augmentar-ne el valor energ-
tic: insomni, per prometre el que
no es pot complir!), emulsio-
nants, (...) potenciadors de sabor
per desitjar bon profit, gelatinit-
zants, agents de recobriment,
humectants.
2
I no estic parlant
de fraus alimentaris, sin noms
dadditius degudament autorit-
zats per part de les directives
europees.
Potser no deuen ser perjudi-
cials, per la qesti s: quina
conscincia tenim sobre el que
va del camp al plat com se sol
dir avui dia?
Qui t la meva edat ha viscut
una poca en qu els aliments
que arribaven a casa eren molt
ms propers. A les botigues de
queviures, botigues plenes
dolors on es venien productes
que procedien de lluny, shi
anava a comprar a pes el sucre,
que tel posaven en un farcell
de paper gruixut dun sobri
color blau, i el caf, segurament
barrejant-ne diverses provinen-
ces i torrefaccions segons el
gust de cadasc; fins i tot el
pltan, que venia de lluny, era
una fruita extica i per tant
cara, que no tothom es podia
permetre. El pa es comprava
cada dia i en quantitats grans i
per als forners era normal viure
al mateix forn, especialment els
dies festius; les dones hi por-
taven a coure grans plates de
diverses menes (per a pastis-
sos, per a flams, per a pasta)
que havien preparat a casa. Hi
havia tanta fruita i tanta verdura
que, perqu no es fes malb, es
1
Carlo Petrini: Buono, pulito e giusto
Einaudi 2010, pg. 60
2
Gilles Eric Seralini a Diritti al cibo! a
cura de Colombo e Onorati, Jaca Book
2009, pg. 88
9
comprava diriament i es venia
a Mil a les diverses fruiteries
de sota de casa... Llavors, de
mica en mica, van arribar els
brioixos, els substituts del pa
que no sassecaven, les ham-
burgueses i productes similars,
les begudes amb gas i de colors
(laigua no t gust de res!),
mentre que ara, en canvi, s la
fruita la que no t gust de res i,
sobretot, el fruiter ha rebut el
sobrenom del joier per la
seva raresa i pels preus prohibi-
tius; els preus sn molt ms
assequibles als supermercats
(per compte de qui?); i a sobre
la publicitat ens diu que per a
alguns productes com aquests
no ens serveix el degustador i
que sn una exquisidesa i o
ho fas tu o ho fa... i, sobretot,
no facis salts mortals a la
cuina!. De fet, hi ha tant de
menjar preparat i atraient, que
noms sha de coure o ja ve ben
cuit i congelat. Cuinar? Millor
parlar de preparar.
Aix, doncs, quin s el pro-
blema? Els problemes sn tants
i tan greus com per qestionar
totalment el mateix futur de la
humanitat. En poques paraules,
desprs de la forta explotaci
dels pobles i els territoris a
mans de la colonitzaci, desprs
de laugment productiu a causa
de la introducci de la maqui-
nria en lagricultura, hem aixe-
cat un sistema mundial de
producci, distribuci i consum
dels aliments guiat sempre i
noms per la lgica dels bene-
ficis i ara tamb per la bogeria
dels diners; un sistema que ha
avanat esclafant la vida i els
drets de molts pobles del mn
als quals hem arrabassat lopor-
tunitat de proveir-se per a la
seva prpia subsistncia i de
continuar tenint en vida una
saviesa ancestral i indispen-
sable i una relaci equilibrada
amb la natura. I actualment es-
tem, tamb, destruint les possi-
bilitats de la terra de regenerar-
se i de produir sense la insen-
sata intervenci humana; un
sistema que creix en si mateix
sense adonar-se de cap a on va.
Les transformacions violentes i
prepotents de la relaci entre
lhome i la terra, lenorme ex-
pansi de la indstria, les cruels
injustcies del comer, la pode-
rosa i penetrant obra de condi-
cionament dels nostres gustos i
dels nostres estils de vida han
generat problemes descomu-
nals que van des de la invasi
de la pobresa al planeta (i no
noms al Sud global, que quedi
clar) fins a greus problemes de
salut animal i humana amb des-
peses ecolgiques que van des
de la drstica reducci de la
biodiversitat fins a laugment de
terres estrils i als canvis clim-
tics, per no parlar de la carrera
contra lesgotament de lener-
gia que condueix tot aquest
carrusel enfollit, la qual fa que,
en definitiva, tot el que se sacri-
fiqui inconscientment siguin els
beneficis, els diners.
La qesti que ens interessa, no
noms com a individus i ciuta-
dans, sin tamb com a mes-
tres, s la poca conscincia,
prcticament de tots nosaltres,
de tot aix que sha produt (de
la terra a la taula, com diem
ms amunt) durant les ltimes
dcades.
Daqu la pregunta que hem de
plantejar una vegada ms: les-
cola, s a dir, el sistema formatiu
institucional de les noves gene-
racions, pot ignorar tot aix? Es
pot no assumir la responsabilitat
dinformar, dexplicar, de donar
a conixer de manera adequada
la formaci dactituds i com-
portaments destinats al capda-
vant duna participaci cons-
cient de la construcci del fu-
tur? La pregunta s retrica. La
missi no s fcil (com sem-
pre). Es tracta, en primer lloc,
destudiar, dentendre en pri-
mera persona, de buscar fonts
dinformaci adequades, de
reproduir temors, problemes,
conceptes essencials i de refle-
xionar sobre la manera com es
poden actualitzar les competn-
cies fonamentals disciplinries
en relaci amb les exigncies
de la complexa realitat en qu
vivim. s un repte educatiu i, en
tractar-se de lescola, epistemo-
lgic i didctic, al qual aquest
recull vol donar un primer
impuls.
Daltra banda, si hi pensem, fins
i tot qui volgus allunyar-sen
no podria. Si sensenya lnic
que es pot fer s adrear-se,
sempre de manera crtica, cap a
una direcci o cap a la direcci
oposada. La complexitat i la
difusi de la matria no perme-
ten abstencions, tant des del
punt de vista conceptual com
des del punt de vista educatiu.
En posarem un exemple: si, en
cada mbit, no collaborem per
la presa de conscincia del con-
cept e f onament al de l -
mit (que es tracti de cincies
naturals o de cincies humanes,
de conscincia dun mateix o de
consum, etc.), no ens haurem
abstingut, sin que serem
constructors actius duna Wel-
tanschauung (visi del mn)
incompatible amb la vida a la
Terra. Per posem-ne alguns
exemples ms concrets. Quants
de nosaltres no hem estat inter-
pellats, en algun moment, tam-
b sobre la matria ensenyada,
pels estudiants, grans o petits,
sobre la fam que hi ha en tants
indrets del mn, sobre la
injustcia de tants fracassos en
els intents de resoldre el
10
problema? I quants han sabut o
sabrien respondre-hi correc-
tament? Jo, pobre de mi, s que
he ensenyat... que la pobresa
dun pas es veu per la quantitat
de treballadors del sector pri-
mari (ms pagesia significa
menys producci perqu la
producci es retarda i, per
tant, hi ha ms pobresa), que es
produeix ms si sutilitza ms
maquinria, ms llavors selec-
cionades, ms pesticides, que
s fonamental afavorir el valor
afegit de la manipulaci indus-
trial dels productes de la Terra
(no noms taronges, sin tamb
la Fanta), que cal planificar el
producte i produir-lo sobre la
base del mercat, que, certa-
ment, cal restituir un comer
ms just, per... Actualment, el
coneixement aportat pel pro-
jecte sobre sobirania alimen-
tria em limita a una atenci
ben problemtica sobre aques-
ta afirmaci. Fins ara, les nostres
respostes han estat massa sovint
balbuceigs ms o menys impro-
visats gens mereixedors duna
formaci constructiva. Pel que
fa a la resta, la conscincia crti-
ca sobre aquests temes s molt
recent, fins i tot en lmbit aca-
dmic i est comenant a difon-
dres en la conscincia collec-
tiva, tot i que ms sota la forma
dangoixa i incomoditat que no
pas com a coneixement concret
i capacitat de projecte alterna-
tiu.
Encara estem lligats per un fort
doble vincle, sobre el qual els
mestres tenen el privilegi de
poder treballar de manera til
per al seu propi mandat profes-
sional.
Duna banda, domina el para-
digma cultural occidental que
duem a sobre (i no noms no-
saltres, els occidentals). Huma-
nisme, racionalisme, cientisme
progressista, economicisme, fe
en la tecnologia (tots amb la
idea de desenvolupament).
Qu fa lescola per descons-
truir aquest paradigma? Es trac-
tar dun cas en qu es conti-
nuar aprenent la idea que la
histria s lineal i es dirigeix
cap al progrs, transformada
pels grans lders, subjectes
institucionals i esdeveniments,
que la cincia s veritat, que la
tecnologia finalment avana i
repara, que el centre de tot s
lindividu i aix successivament?
s cert, hem introdut a les
escoles un senyal, ms o menys
retric, sempre superficial, a les
altres cultures, com tamb
lecologia, lambient, etc., per
si no aprenem a situar la nostra
cultura i el nostre ensenyament
disciplinari dins dun context
histric, no aconseguirem can-
viar el paradigma cultural do-
minant i contribuirem a perpe-
tuar aquell sentit implcit de
superioritat que no es concilia
amb una concessi realment
complexa de la realitat i dels
coneixements necessaris per
llegir-la i interactuar-hi de ma-
nera til.
El segon vincle potent que ens
obstrueix s el fet que no vivim
immersos directament en el
mn, sin, com b sabem, en
una representaci. Aquesta
representaci prov de la pol-
tica, de la informaci, dels mit-
jans de comunicaci de ms
gran abast en els quals sex-
pressa un mn imaginari cultu-
ral sovint monopolitzat i, al seu
torn, condicionat i condicio-
nant. Sens demana un esfor
constant per buscar la millor
adequaci possible entre la
realitat que, duna manera o una
altra, ens persegueix i la repre-
sentaci que en donem. I aix
significa reflexi crtica, con-
frontaci, informaci alterna-
tiva, etc.
L escol a promou real ment
aquestes prctiques i compe-
tncies?
Tot el que sha comentat sona
exagerat i injustificat? Con-
frontar-se amb aquest recull
didctic s un primer pas per
reconixer els problemes, els
errors, els riscos i fins i tot els
condicionaments que ens fan
encara poc conscients de tot
aix i per entrar, en aquest cas,
de manera til en el tema de la
sobirania alimentria. Aquesta
ens proporciona una nova lec-
tura, noves explicacions, una
nova projecci amb la qual ens
podem confrontar.
Paradigma cultural i represen-
taci del mn, cmplice, sovint
involuntria, fins i tot lescola,
estan dominades, per tant, per
un economicisme mercantil
imperant que es continua no
qestionant, si no s en mbits
reduts: pensem en moviments
com Via Campesina, abans que
Slow Food, o en les campanyes
organitzades per diverses ONG.
La poltica, leconomia i lopini
pblica segueixen parlant sem-
pre exclusivament de creixe-
ment. s cert que amb ladjectiu
sostenible, per no canvia ni
una mica la lgica de cada
cosa: tot succeeix per incre-
mentar els beneficis dalguns.
Per potser som a prop del
moment de reflexionar a fons
sobre les senzilles paraules que
va dir un cap indi a lpoca de
la conquesta de lOest, que
escrigu al president dels
Estats Units: Sols quan lltim
arbre estigui mort, lltim riu
enverinat i lltim peix atrapat,
tadonars que no pots menjar-te
els diners.
11
Mapa conceptual
EL NAIXEMENT DELS ARTICLES
Els articles temtics que formen aquest
recull sn fruit dun procs. A la primera
fase, el grup de treball ha portat a terme una
pluja didees (o brainstorming) a partir de la
pregunta: quins sn els problemes que
genera la necessitat de sobirania alimen-
tria? La sistematitzaci dels resultats ha
donat com a resultat aquest MAPA CON-
CEPTUAL i sha continuat amb la redacci
de cadascun dels articles.
RESPONSABILITAT
POLTICA
Manca de subvencions
agrcoles per a lagricultura
familiar dedicada a la
producci daliments
Manca de regulacions respecte
a les multinacionals, els grans
especuladors financers, els
monopolitzadors de les grans
superfcies agrcoles
Manca de subvencions a les
vctimes de la crisi econmica i
alimentria
RESPONSABILITAT
RELACIONADA AMB LA
TECNOLOGIA
Expulsi de les zones rurals i
creixement dels suburbis a
causa de la mecanitzaci
agrcola
Revoluci verda (abs de
laigua i dels estimulants
qumics, erosi del sl, prdua
de biodiversitat)
Aliments estandarditzats
i poc sans
RESPONSABILITAT
ECONMICA
Crisi econmica
Especulaci financera
Dificultat daccs de la pagesia
a la terra i als diners
Invasi de les multinacionals
(en la producci,
la transformaci
i la comercialitzaci)
Competncia creixent
dels recursos escassos (terra,
aigua, petroli)
Prioritat a plantes alimentries
destinades al pinso i als
agrocarburants
RESPONSABILITAT
RELACIONADA AMB ELS
ESTILS DE VIDA
Malbaratament daliments
Invasi de la publicitat
Excs del consum en general i,
en especial, de la carn
A LARREL DEL MODEL
ALIMENTARI ACTUAL
RESPONSABILITAT
RELACIONADA
AMB EL COMER
INTERNACIONAL
Els aliments esdevenen
mercaderies internacionals
(= + TRANSPORTS)
Liberalitzaci del comer per
part del Banc Mundial i
lOrganitzaci Mundial del
Comer
12
Creences habituals
per destruir
per Massimiliano Lepratti
*
Pel que fa a lagricultura i els
aliments, els models culturals
que shan difs i assimilat per
part de la gran majoria de
nosaltres sovint no tenen en
compte la realitat mundial i la
seva complexitat.
Sense voler-nos estendre gaire i
noms per estimular una pri-
mera reflexi sobre el tema da-
quest recull, hem intentat enu-
merar algunes de les creences
habituals ms extenses, les
quals hem relacionat amb els
arguments que les desmen-
teixen.
La fam es produeix per la
manca daliments
En realitat, els recursos de la
Terra, considerada globalment,
podrien alimentar sense pro-
blemes tots els seus habitants.
El 2010, els habitants del plane-
ta arribaven gaireb als 6,7 mil
milions, mentre que es calcula
que la producci agrcola actual
podria alimentar 12 mil milions
de persones.
La fam es produeix per
laugment incontrolat de la
poblaci
En realitat, durant la segona
meitat del segle XX, la produc-
ci agrcola ha augmentat ms
que la poblaci mundial. Men-
tre que la producci agrcola
global sha multiplicat per 2,6,
en el mateix perode la pobla-
ci mundial sha multiplicat per
2,4.
El problema de la fam es pot
resoldre amb les millores
tecnolgiques
En realitat, la qesti i la res-
posta daquesta creena sn
complexes i senfronten de ma-
nera crtica. En primer lloc, cal
recordar que durant les ltimes
dcades sha produt una millo-
ra tecnolgica general cons-
tant. Al mateix temps, durant els
ltims anys, la quantitat de
persones que pateixen fam, en
lloc de reduir-se a la meitat
entre el 1990 i el 2015 (com es-
perava lONU, lOrganitzaci
Mundial de les Nacions Uni-
des), ha augmentat totalment.
Aix indica que la tecnologia
per si sola no pot ser una solu-
ci si no es produeix juntament
amb un canvi de les condicions
politicoeconmiques generals.
Especialment, s til destacar
com el mite productivista ha
rebut diversos capgirells durant
les ltimes dcades. Fins fa un
temps, es pensava que laug-
ment de la producci (s a dir,
la quantitat total dels aliments
conreats) i laugment de la pro-
ductivitat (s a dir, del rendi-
ment per hectrea
1
conreada)
haurien solucionat amb el
temps el problema de la fam.
Levidncia dels fets, recordada
una mica ms amunt, sha ocu-
pat de negar loptimisme dels
productivistes (s a dir, da-
quells que confien noms en
laugment total dels aliments). A
ms, els estudis recents han
destacat els riscos ambientals i
socials daquesta manera de
pensar i dactuar.
Des dun punt de vista ambien-
tal, laugment de la productivitat
obtingut amb un s molt ms
ampli dels fertilitzants, dels
antiparasitaris i de lenergia
derivada del petroli es troba
*
Els articles de la segona part han anat a crrec de Massimiliano Lepratti
1
Una hectrea correspon a 10.000
metres quadrats.
13
amb efectes negatius molt ms
evidents (empobriment del sl,
polluci, esgotament de les re-
serves energtiques fssils
sobre les quals es basa el
model). Des dun punt de vista
social, la reducci de llocs de
treball que comporta la meca-
nitzaci de lagricultura pot dei-
xar milers de milions de perso-
nes desocupades i sense cap
altra perspectiva (per no parlar
de lemigraci).
La fam es pot combatre amb el
desenvolupament dels OGM
Es tracta dun tema atribuble a
la creena habitual precedent,
per tan present en el debat
actual que es mereix una bona
explicaci.
s cert que els OGM (organis-
mes genticament modificats)
actualment conreats no han
estat concebuts per donar res-
posta a les exigncies de la re-
ducci de les persones que pa-
teixen fam en el mn: no ser-
veixen per produir ms ali-
ments, no costen menys i,
sobretot, estan destinats a
alimentar el bestiar ms que no
pas les persones. A ms, en cas
que fos necessari un fort aug-
ment de la productivitat i els
OGM aconseguissin augmentar
loferta global daliments (fet
que actualment no recolza levi-
dncia), no es podrien garantir
de manera adequada les condi-
cions daccs als aliments. Per-
qu puguin consumir els ali-
ments les persones que en
tenen necessitat, no nhi ha prou
que aquests es produeixin, sin
que cal eliminar les desigual-
tats socials, poltiques i econ-
miques que causen la insegu-
retat alimentria i la pobresa.
En el mn rural, on es troben la
majoria de les persones que
pateixen fam, la desigualtat i la
misria neixen de la manca
daccs als recursos amb els
quals es poden produir els ali-
ments: la terra, laigua, lener-
gia, el crdit, lassistncia tcni-
ca, leducaci primria i espe-
cialitzada, els mercats locals, els
magatzems, les infraestructures
i, no menys importants, les
llavors.
Lagricultura a petita escala s
menys productiva que
lagricultura industrial
En realitat, la productivitat per
hectrea de lagricultura a
petita escala, on aquesta pot
disposar dels factors productius
de qu disposen les grans em-
preses (accs a terra de bona
qualitat, crdit, aigua, assistn-
cia tcnica, llavors...) es de-
mostra molt ms amb lagricul-
tura de grans dimensions (el
Moviment Sem Terra del Brasil
ha portat en diverses ocasions
proves empriques daquesta
creena). La cura que un grup
fortament lligat al seu entorn
agrcola pot aportar a la feina,
la tendncia a diferenciar els
productes i a conrear plantes
compatibles entre elles, lacu-
mulaci i la transmissi dels
coneixements o latenci als
equilibris ambientals sn fac-
tors generalment ms presents
en una agricultura a petita esca-
la que no pas en els camps
duna multinacional. En canvi, el
discurs de la productivitat per
treballador s diferent: un camp
gran amb un baix rendiment
per hectrea es pot gestionar
amb molt poc personal duna
multinacional tcnicament ben
equipada; en aquest cas, la
collita per treballador ser alta,
encara que per metre quadrat
sigui baixa.
A ms, no s cert que les grans
dimensions siguin sinnim de
modernitat: diversos latifundis
llatinoamericans encara avui
dia estan gestionats amb mto-
des arcaics.
Lagricultura s un sector tpic
dels pasos del Sud global
En realitat, els pasos ms de-
senvolupats de la Terra, o
sigui, els Estats Units, Austrlia,
el Canad i Europa, sn els
principals productors i expor-
tadors mundials de productes
agrcoles. La creena habitual
que vol el Sud global com a
ptria de lagricultura es basa
en la teoria dels cicles de
desenvolupament formulada
per leconomista americ Walt
Rostow durant els anys cin-
quanta. Segons la teoria de
Rostow, els pasos, a mesura que
es desenvolupen, abandonen
progressivament lagricultura
per dedicar-se en un primer
moment al sector de la indstria
i, desprs, al dels serveis.
No noms la pagesia segueix
sent nombrosa arreu del mn,
fins i tot al Nord, sin que sest
desenvolupant al camp una
nova concepci de modernitat
basada en la contnua compa-
raci entre els investigadors
(cincia oficial) i els pagesos
(coneixements tradicionals).
Daquesta manera, les noves
tecnologies i els nous conei-
xements es fusionen amb els
coneixements tradicionals del
territori.
14
La fam
QU S LA FAM
Malgrat que per a la gent que
viu en els pasos ms rics del
mn (inclosa Itlia) la fam
sembli un argument del passat,
en realitat representa encara
avui dia un dels problemes
socials ms greus i ms exten-
sos del planeta. Segons la FAO
(Food and Agriculture Organi-
zation of the United Nations, o
sigui lOrganitzaci de les Na-
cions Unides per a lAgricultura
i lAlimentaci), lany 2009 hi
havia 1,2 mil milions de perso-
nes que en patien, enfront duna
poblaci mundial de gaireb
6,7 mil milions dhabitants. Les
conseqncies daquesta si-
tuaci sn extremament preocu-
pants. Actualment moren 40.000
persones al dia a causa de la
fam i les malalties relaciona-
des, la major part de les quals
sn nens (hi ha la idea provi-
nent duna creena habitual
equivocada que sn sobretot les
mancances i les guerres les que
provoquen la mort per fam, dos
factors que sumats representen
prop del 10% del total de les
defuncions). Fins i tot quan no
acaben amb finals tan dramtics
com la mort, les mancances nu-
tritives tenen, en tot cas, efectes
rellevants en la qualitat general
de la vida; alguns economistes
estimen, com a exemple, que
cada nen amb un desenvolupa-
ment mental i fsic alterat per la
fam perd capacitat de generar
rendiment durant la seva vida
en un percentatge que varia
entre el 5 i el 10%.
Malgrat que instintivament ca-
dascun de nosaltres intueix la
naturalesa del problema, la
definici del que sentn per
fam no s unvoca entre els
diversos textos que sencarre-
guen de largument, sin que
entre els mitjans de comunica-
ci de massa hi ha ms impreci-
si. En intentar oferir una defi-
nici el ms precisa possible
Estat que afecta un individu que assumeix per un temps prolongat una quantitat
de calories insuficients en relaci amb les seves necessitats.
Les necessitats calriques depenen de diversos factors (edat, pes, metabolisme,
tipus dactivitat laboral, etc.). En termes generals, es pot afirmar que:
la necessitat mitjana per a un adult se situa entre les 2.400 i les 2.700 calories al
dia;
al Nord global, lassumpci mitjana s de prop de 3.100 calories diries;
al Sud s daproximadament 2.600, amb puntes negatives a lfrica subsaha-
riana, on la mitjana s inferior a les 2.200.
Estat que afecta els individus que no assumeixen amb regularitat tots els prin-
cipis nutritius indispensables per al bon funcionament de lorganisme. Encara
que en aquest cas no es puguin formular prescripcions universals, de manera
indicativa es pot dir que una alimentaci completa shauria de constituir de:
un 70% de carbohidrats (que aporten sobretot els cereals: blat de moro, arrs,
blat, ordi, melca, mill, civada, etc.);
un 15% de protenes (que aporten els aliments vegetals com els llegums i els
aliments animals com la carn, la llet, els ous, etc.);
un 15% de greixos (que aporten la mantega, loli, etc.);
petites quantitats de vitamines i sals minerals (que aporten la fruita i la verdura);
aproximadament 2 litres daigua.
Encara que sigui menys visible que la desnutrici, la malnutrici s la responsa-
ble de malalties molt greus, de la mateixa manera que la manca daigua potable.
A ms, cal tenir present que la malnutrici a la qual ens referim aqu s caracte-
rstica de les persones que no tenen els recursos econmics suficients; en canvi,
s diferent la malnutrici per excessos alimentaris que afecta sobretot els habi-
tants dels pasos ms rics i que provoca tendncia a lobesitat i laugment de
malalties cardiovasculars.
Desnutrici
(o fam quantitativa)
Malnutrici
(o fam qualitativa)
15
del fenomen, des daquesta seu
hem decidit classificar els dife-
rents aspectes del problema se-
gons les 2 categories segents:
ON S LA FAM
Un dels aspectes ms insidiosos
del problema de la fam s la
seva poca visibilitat. De fet, el
fenomen implica persones que
viuen en rees considerades
importants per nombre dhabi-
tants i marginals des dun punt
de vista social i dels interessos
dels mitjans de comunicaci de
massa: les zones rurals del Sud
global. Al camp, hi viu el 75%
de les persones que pateixen
fam al planeta (entre el 50 i el
55% de productors petits i entre
el 20 i el 25% de persones sen-
se terra).
Si, en canvi, sanalitzs la difusi
de la fam en cada pas, noms
lndia ja suma gaireb una
quarta part del total de les
persones; molt difcil tamb s
la situaci a lfrica subsaha-
riana, on es calcula que una
persona de cada tres est des-
nodrida o malnodrida; la Xina t
una part important de la pobla-
ci que, si no la pateix direc-
tament, est en risc de patir
inseguretat alimentria (encara
que les seves poltiques de
lltima dcada hagin donat
resultats notables).
Si considerem les macroregions
geogrfiques, es calcula que
prop del 64% de les persones
que pateixen fam viu a la regi
sia Pacfic, el 25,5% a lfrica
subsahariana, el 5% a lAmrica
Llatina (percentatge similar al
4% del Prxim Orient i el nord
dfrica junts), mentre que un
1,5% viuria al Nord del mn (a
Itlia, a finals de 2009, el 5,3%
de les famlies, uns 3,5 milions
de persones, no tenien prou
diners per alimentar-se ade-
quadament).
LEVOLUCI HISTRICA
La inseguretat alimentria ha
acompanyat la histria de la
humanitat, per, com a mnim,
cal indagar el fet que la Revolu-
ci Industrial i lorganitzaci
social i econmica que nhan
sorgit no hagin resolt el pro-
blema. Amb el pas de les fonts
denergia musculars (bovines,
equines, humanes) a les fonts
denergia principalment fssils
(carb, petroli) que poden des-
prendre en un moment lener-
gia acumulada al subsl durant
centenars de milers danys, la
humanitat ha passat duna situa-
ci crnica de subproducci a
una situaci crnica de sobre-
producci i malbaratament.
Aquest f enomen tamb ha
interessat a la producci ali-
mentria que, des de fa molt
temps, supera en la suma total
la necessitat general de les
dones i dels homes del planeta.
Tot i aquestes premisses, el
nombre de persones que pa-
teixen fam ha augmentat durant
els ltims anys i lesperana
que es redueixi significativa-
ment aquest fenomen ha dis-
minut. Joo Pedro Stedile, por-
taveu dun dels moviments de la
pagesia ms importants des de
sempre, el Moviment Sem Terra
brasiler, recorda que lany
1960 hi havia 80 milions ds-
sers humans darreu del mn
que patien fam. Un escndol! En
aquell temps, [el gegraf i fsic]
Josu de Castro (...) deixava una
pista amb lafirmaci que la fam
era una conseqncia de les
relacions socials i no dels pro-
blemes climtics o de fertilitat
del sl.
1
I mentre Carlo Petrini
recorda que lany 1970 hi havia
80 milions de persones subali-
mentades a lfrica, menys dun
ter de les que hi ha actual-
ment,
2
Enrico Moriconi escriu:
el 1976, la fam es considerava
abolida en deu anys, mentre
que el 2001 es reconeix que per
reduir-la al 50% es necessiten
60 anys!
3
Aix mateix, les es-
perances de reduir a la meitat
el nombre de persones que
pateixen fam entre el 1990 i el
2015, que sinclou en els Ob-
jectius de desenvolupament del
mil lenni, adoptats per 191
estats adherits a lOrganitzaci
de les Nacions Unides (ONU),
sest trobant amb la tendncia
oposada que des de lany 2000
la quantitat de persones que pa-
teixen fam ha augmentat.
LES CAUSES DE LA FAM
Les causes estructurals
Com sha recordat, prop del
75% de les persones que patei-
xen fam viu al camp (la resta viu
en zones urbanes degradades i
quasi sempre es tracta de per-
sones que han fugit recentment
de les rees rurals). Molts page-
sos viuen, de fet, en una situaci
de pobresa crnica que fa molt
difcil laccs a tots aquells bns
alimentaris que no produeixen
ells directament. Al seu torn, la
pobresa duna part important
de la pagesia s fruit de les
desigualtats en laccs a aquells
elements que serveixen per
produir aliments: la terra, lai-
gua, lenergia, el crdit, lassis-
tncia tcnica, leducaci pri-
mria i especialitzada, els mer-
cats locals, els magatzems, les
infraestructures i, no menys im-
portants, les llavors. Pel fet que
aquestes condicions prvies
indispensables vnen menys de
la producci agrcola, la fam es
torna crnica. Especialment
greu s la situaci daquells
pagesos que viuen en pasos on
no sha dut mai a terme un veri-
table procs de reforma agrria
i en els quals, per tant, la distri-
buci de les terres s realment
injusta. Un cas especial s el del
Brasil, gegant llatinoameric en
creixement continu, en el qual
no sha dut a terme mai la refor-
ma agrria i on l1% dels pro-
pietaris agrcoles encara avui
dia concentren el 46% de les
terres del pas.
Lempitjorament de la situaci
Recentment, la fam ha patit un
augment sorprenent, fins al
punt que els mitjans de comuni-
caci de massa internacionals
han parlat dautntica crisi ali-
mentria (el nombre de perso-
nes que pateixen fam, que fa
temps era daproximadament
800 milions, en poc temps ha
crescut un altre miliard). Les
causes daquest empitjorament
sn diverses i totes estan rela-
cionades; les hem representat
de manera esquemtica a la
taula que apareix ms avall.
1
J.P. Stedile, Dom T.Balduino Sconfig-
gere la fame; Il Manifesto 18/10/2008
2
La Repubblica 26/01/2010
3
Citat per Marinella Correggia a Il Ma-
nifesto 07/06/2002
16
La decisi dalguns pasos (principalment el Brasil i els Estats Units) de destinar quotes
creixents del territori agrcola a la producci de plantes alimentries no destinades a la
producci daliments, sin de combustibles (com letanol i el disel) ha determinat la
pujada del preu dels aliments.
Laugment de la demanda daliments per part de pasos com lndia i la Xina no suposa
problemes descassetat total (la quantitat daliments produda globalment seria suficient
per fer front a aquest tipus devoluci). El problema s el canvi en el tipus daliments que
demanen aquests pasos (en especial el recent creixement xins en la sollicitud de carn
que safegeix a la ja excessiva del Nord global). Aquestes tendncies produeixen un dese-
quilibri en els preus dels aliments i empitjoren limpacte ambiental de la seva producci.
La quantitat daliments que es comercia en lmbit internacional ms aviat sha redut
(10-12% del total), per el seu pes creixent contribueix a la runa de molts pagesos a
causa de la liberalitzaci en un nic sentit del comer. Les grans institucions internacionals
(Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organitzaci Mundial del Comer) exerceixen
la seva pressi per tal que els pasos del Sud global importin els aliments que necessitin i
afavoreixin els conreus de bns agrcoles per a lexportaci. Daquesta manera, els petits
productors locals de cereals i daltres aliments bsics, no protegits pels seus governs, no
queden destruts a causa de les mercaderies subministrades a baix preu per part dels
grans productors del Nord que, en canvi, reben ajuts econmics.
De manera coherent amb les poltiques anteriors, no es fomenta la formaci dexistncies
daliments per part de cadascun dels pasos dbils per reparar de manera improvisada les
mancances daliments (si els aliments shan de comprar al mercat internacional, per qu
sha de recrrer a les existncies internes?). Tanmateix, les existncies respondrien millor
a aquelles situacions de crisi generalitzada (com la que es va verificar a partir del 2008)
en qu tants pasos demanen als mercats internacionals els mateixos aliments, de manera
que en provoquen un continu increment dels preus. La manca dexistncies elimina, per
tant, una important ajuda per la situaci demergncia.
Actualment, el principi de les existncies ha canviat radicalment de consigna i respon
clarament a altres lgiques. De fet, en situacions de crisi, sn els especuladors els qui
acumulen grans existncies daliments per augmentar-ne lescassetat en el mercat i
obtenir-ne grans beneficis amb la venda.
Lespeculaci es produeix a travs de la utilitzaci dels bns alimentaris com a instrument
de rendiment financer.
La tasca general de les finances s anticipar els diners per operacions que, posteriorment,
produeixen bns i serveis concrets. La finana especulativa, que ha crescut rpidament
durant les ltimes dcades, tergiversa aquesta tasca i busca lobtenci davantatges de les
oscillacions dels preus dels bns, les accions, les monedes, etc.
A principis de lany 2000, els especuladors van veure en els bns alimentaris una possible
font de beneficis. En comprar i vendre enormes quantitats daliments, fins i tot abans que
aquests shaguessin produt o introdut als mercats, van intentar anticipar i influir en les
variacions dels preus per poder vendre en ms bones condicions respecte a les condi-
cions de la compra. Les variacions de preu a causa de la multiplicaci daquestes accions
especulatives han repercutit en tots els bns alimentaris mundials, fet que ha incrementat
el cost dalguns aliments bsics i els ha allunyat encara ms de les possibilitats de compra
per part dels segments ms pobres de la poblaci mundial.
El veritable problema darrel de laugment de les persones que pateixen fam s la con-
centraci cada cop ms gran a les zones rurals de la producci i la distribuci dels ali-
ments.
Es calcula que hi ha deu empreses que controlen el 66% del subministrament mundial de
llavors patentades i unes altres deu controlen el 90% del subministrament de pesticides.
Daquesta manera, la pagesia t un poder contractual sempre menor i est obligada a
consentir el monopoli dels grans provedors per poder iniciar la producci. Aix, quan
intenten vendre els seus productes, es calcula que sis multinacionals controlen el 85% del
comer mundial de cereals, el 83% del negoci mundial del cacau i duen a terme el 60% de
les vendes globals de caf.
Augment
de la demanda
dalguns aliments:
Liberalitzaci
mundial
del comer
daliments:
Agrocombustibles:
Noves funcions
de les existncies:
Especulaci
dels preus:
Concentraci de la
producci i la
distribuci:
LEMPITJORAMENT DE LA SITUACI: LES CAUSES
17
De les zones rurals als
suburbis urbans
NDEX
Introducci
Els suburbis urbans creixen
Els motius de labandonament
de les zones rurals
Les perspectives
(insostenibilitat dun model)
INTRODUCCI
Un dels problemes socials ms
greus que hi ha al mn i segura-
ment un dels ms silenciats s
lxode continu i creixent de la
pagesia cap a les grans ciutats
de lfrica, lsia i lAmrica
Llatina. En aquests continents,
les metrpolis tenen caracters-
tiques diferents de les de les
nostres latituds. Al voltant de
centres relativament petits i
sovint comparables als euro-
peus o als nord-americans (per
la presncia dhipermercats,
locals de luxe, etc.), shi desen-
volupen perifries immenses
en qu les condicions de vida
sn dificilssimes: habitatges
improvisats, atapets, pobres i
pudents, construts en zones
insalubres amb materials recu-
perats, on la qualitat de vida s
molt baixa i en qu sovint des-
taquen la violncia i la crimi-
nalitat.
Rebutjats dun mn rural en el
qual no acaben daconseguir
les condicions mnimes per
poder viure de manera decent,
masses creixents de la pagesia
es dirigeixen cada dia cap a les
metrpolis amb lesperana
dun futur millor. Un cop arriben
a les grans ciutats, es rendeixen
aviat davant de la impossibilitat
dobtenir una feina estable
perqu, a diferncia del que
succea a lEuropa del 1800 i de
les dcades posteriors fins al
1960, actualment el sistema in-
dustrial i els serveis ja prctica-
ment no necessiten m dobra
sense estudis i sense experin-
cia professional. Per tant, hi ha
poques persones que trobin
una feina decent; la gran majo-
ria de les persones que migren
es veu obligada a ampliar les
zones de suburbis urbans, tot
construint o llogant habitatges
runosos, sense cap servei i
ignorats per les autoritats p-
bliques. El futur laboral per a
moltes daquestes f amlies
estar marcat per leconomia
informal: petits comeros dob-
jectes de poc valor, serveis (de
vegades molt humils com el
denllustrador de sabates) als
turistes i als sectors ms benes-
tants; en alguns casos gens
inslits, lentrada al mn de la
illegalitat, fenomen que es pro-
dueix, sobretot, amb els nois
joves, que han crescut a la
jungla dels suburbis urbans
sense educaci i sense pers-
pectives.
Hem intentat analitzar la natu-
ralesa del problema desgra-
nant-lo en tres parts: 1) la reali-
tat de les metrpolis del Sud
(inspirada en les anlisis de
Mike Davis),
1
2) els motius de
labandonament de les zones
rurals (basats en lestudi de la
FAO, Organitzaci de les Na-
cions Unides per a lAgricultura
i lAlimentaci, i de Marcel
Mazoyer),
2
3) les perspectives
de futur (inspirades tamb en
Mazoyer i sobretot en Samir
Amin).
3
ELS SUBURBIS URBANS
CREIXEN
A lfrica subsahariana, a lA-
mrica Llatina, al Prxim Orient
i en algunes zones dsia, la
1
Estudis social, teric de la urbanstica,
historiador i activista poltic nord-ame-
ric.
2
Professor dagricultura comparada i de
desenvolupament agrcola a lInstitut
Nacional dAgronomia de Pars.
3
Economista, historiador i activista pol-
tic egipci.
18
urbanitzaci sense creixement
no s una conseqncia natural
del progrs. s, sobretot, lefec-
te de la crisi del deute extern
que viuen els pasos del Sud
global a partir dels anys vuitan-
ta. Aquesta crisi ha donat la
possibilitat al Fons Monetari
Internacional (FMI) de modifi-
car a fons les economies del
Sud global (fent-ne pagar el
preu sobretot a les rees ru-
rals). Levasi de les zones
rurals ha esdevingut sempre
ms invisible i la posterior
urbanitzaci catica en els
pasos pobres ha continuat a un
ritme vertigins (3,8% anual)
durant la difcil dcada dels vui-
tanta i principi dels noranta,
malgrat la caiguda dels salaris
reals, laugment dels preus i la
unnime desocupaci urbana.
Les poltiques antisocials, impo-
sades per lFMI a la pagesia
(eliminaci dels subsidis als
productes alimentaris, de les
subvencions a les petites em-
preses rurals, pressions per tal
que els productes agrcoles es
venguin al mercat global domi-
nat per la indstria agroali-
mentria del Nord) i actualment
per lOrganitzaci Mundial del
Comer (OMC o WTO en an-
gls), han intensificat lxode
de les zones rurals cap als su-
burbis urbans.
Les forces globals que expulsen
les famlies de les zones rurals
4
semblen mantenir la urbanitza-
ci, fins i tot ara que la fora
datracci de la ciutat sha re-
dut de manera drstica.
Al mn, 180.000 persones
sestableixen a la ciutat cada
dia i la major part queda
absorbida per la perifria.
Una pressi urbana contnua i
incontrolada a la qual, per
primera vegada a la histria, no
li correspon cap augment del
benestar i del desenvolupament
de la poblaci urbana. Segons
linforme de les Nacions Uni-
des, Challenge of slums 2003, el
primer estudi a escala mundial
sobre la pobresa urbana, actual-
ment un habitant de ciutat de
cada tres, s a dir, prop de mil
milions de persones, viuen als
suburbis o en espais urbans de-
gradats.
Els suburbis es multipliquen
(actualment nhi ha ms de
250.000 arreu del mn) i el pai-
satge de la urbanitat mundial
esdev molt semblant al que
sexplica a la novella de Char-
les Dickens sobre la perifria
industrial del segle XIX (es
calcula, per exemple, que el
57% dels africans que viuen en
rees urbanes no tenen accs
als serveis higinics bsics).
ELS MOTIUS DE
LABANDONAMENT DE LES
ZONES RURALS
Actualment, a les zones rurals,
hi viu el 50% de la poblaci
mundial i el 75% de les perso-
nes amb malnutrici. Aquesta
dada seria suficient, juntament
amb el mite de la illuminaci
de la ciutat (malgrat lhorror de
la perifria, les metrpolis sn
un lloc ple dencant i datractiu,
sobretot per al jovent), per ex-
plicar labandonament pro-
gressiu del mn rural. Amb la
intenci darribar a un nivell
danlisi ms profund, es pot dir
que:
el nivell dels serveis a les zo-
nes rurals del Sud global s
molt baix. Laccs a laigua, la
sanitat, leducaci, els trans-
ports, etc., per a les persones
que viuen a les zones rurals
de lndia o de qualsevol altre
pas del Sud s molt limitat;
el nivell de pobresa (del qual
sextreuen les dades sobre la
malnutrici) s, en canvi, molt
ms alt que a les zones urba-
nes, per b que els processos
migratoris i el creixement
dels suburbis urbans ten-
deixen, en perspectiva, a
crear un trist reequilibri;
5
el nivell dels salaris rurals s
quasi sempre ms baix res-
pecte a la mitjana nacional.
Les dades de la FAO que es
refereixen tant al Nord com al
Sud globals sn interessants. A
continuaci, en presentem un
resum:
Lany 2004, la major part de la
poblaci mundial vivia de la-
gricultura; si tenim en compte
que el salari mitj agrcola
anual era de 472 dlars, aix
significa que la major part de la
poblaci mundial vivia amb una
4
La mecanitzaci a Java i a lndia, la
importaci de productes alimentaris del
Nord global a Mxic, Hait i Kenya, les
guerres civils i lescassetat a tota lfri-
ca i a tot arreu les accions de la gran in-
dstria agroalimentria.
5
A principis del 2000, les dades relatives
a alguns pasos sn eloqents: a Colm-
bia, la pobresa rural frega el 80%, mentre
que la pobresa urbana se situa al voltant
del 50%; al Camerun, linforme s del
60% en contraposici al 40%; a Cambod-
ja, del 40% en contraposici al 20%; al
Marroc, del 25% en contraposici al
10%, i a Zimbabwe, del 45% en contra-
posici al 7% (no va millor amb el ge-
gant brasiler, on el 50% del habitants de
les zones rurals sn pobres en contrapo-
sici al poc ms del 10% de les zones
urbanes).
19
LA SITUACI DE LES RENDES AGRCOLES AL MN
Algunes comparacions entre rendes totals i rendes agrcoles
Pas Renda mitjana del pas en $ Renda agrcola en $ Relaci mitjana/agrcola
Xina 1.441 241 6,5/1
ndia 538 201 Aproximadament 2,5 a 1
Brasil 3.636 1.589 Aproximadament 2,2 a 1
Sud-frica 3.334 690 Aproximadament 5 a 1
Frana 22.987 20.934 Aproximadament 1 a 1
Sussa 35.231 8.972 Aproximadament 4 a 1
Estats Units dAmrica 36.352 27.651 Aproximadament 1,3 a 1
Itlia 19.420 9.336 Aproximadament 2 a 1
Mitjana mundial 5.505 472 Aproximadament 12 a 1
Dades extretes de lInforme FAO 2007 sobre lestat dels aliments i de lagricultura (i publicades el 2004)
renda mensual per cpita in-
ferior a 40 dlars.
Altres particularitats
La renda agrcola anual ms alta
del mn s lislandesa, que s
de 50.445 dlars, la ms baixa
s leritrea, que s de 30 d-
lars. A Israel, la renda anual mit-
jana s de 18.395 dlars, mentre
que lagrcola s de 22.527
dlars. A Palestina, les rendes
sn de 730 dlars (la mitjana) i
630 dlars (lagrcola).
LES PERSPECTIVES
(insostenibilitat dun model)
El 2010 el mn rural i la pagesia
estaven formats per ms de tres
mil milions de persones, per
dividits en dos sectors socioe-
conmics de caracterstiques
molt diferents:
1) Lagricultura industrial: est
localitzada prcticament noms
als Estats Units, Europa, el sec-
tor meridional de lAmrica Lla-
tina i a Austrlia i dna feina a
poques desenes de milions da-
gricultors, que ja no es poden
considerar autntics page-
sos. La seva productivitat per
treballador,
6
grcies a la meca-
nitzaci (de la qual prctica-
ment en tenen lexclusivitat a
escala mundial) i a les grans
superfcies de qu disposen,
oscilla entre els 10 i els 20 mil
quintars de cereals equiva-
lents
7
per treballador lany.
2) Els agricultors pagesos (o si-
gui, aquells que treballen peti-
tes superfcies amb un s redut
dels mitjans mecnics) sn en-
cara avui dia quasi tres mil mi-
lions de persones. Aquests agri-
cultors es divideixen, al seu
torn, entre els que shan benefi-
ciat de la revoluci verda (ferti-
litzants, pesticides i llavors
seleccionades), la producci
dels quals oscilla entre els 100 i
els 500 quintars de cereals
equivalents per treballador, i
els que encara no han conegut
aquesta revoluci i obtenen,
daquesta manera, una pro-
ducci per persona activa de
noms 10 quintars.
Si mirem la histria, les dades
sn impressionants: la difern-
cia entre la productivitat de
lagricultura principalment me-
canitzada i lagricultura rural
ms pobra, que era de 10 a 1
lany 1940, sha assolit avui dia
una relaci de 2.000 a 1. En
altres paraules, els ritmes de
progrs de la productivitat en
lagricultura han superat llarga-
ment els de la indstria i els
dels serveis i han provocat, des
del 1940 i fins avui, una reduc-
ci de cinc vegades dels preus
reals dels productes agrcoles a
escala mundial (per b que des
del 2008 sha produt una con-
tratendncia parcial). Si tamb
shagus de sotmetre lagricul-
tura a les regles generals de la
competncia entre produc-
tors mundials, les conseqn-
cies serien dramtiques; de fet,
amb una vintena de milions de
fbriques modernes nhi hauria
prou per produir els productes
essencials que actualment com-
pren els consumidors urbans a
la producci de la pagesia. No
obstant aix, en aquest cas, qu
passaria amb els milers de
milions de petits productors
que no serien competitius? Es
quedarien implacablement
sense feina amb pocs anys.
Quin seria, doncs, el dest
daquesta enorme massa de
persones, pobres entre els
pobres, que no tenen altra ri-
quesa que els seus conei-
6
Tal com sha vist a larticle sobre cre-
ences habituals, la productivitat per tre-
ballador (o sigui, la quantitat de collita
que produeix cada treballador durant un
any) s ben diferent de la productivitat
per hectrea de terreny (que calcula la
quantitat de collita per cada 10.000 me-
tres quadrats a les diverses situacions
mundials). La productivitat per treba-
llador s molt ms alta a les empreses
grans, propietries de tractors moderns i
daltres mitjans mecnics, mentre que la
productivitat per hectrea, en igualtat de
qualitat del terreny i daltres condicions
bsiques, s superior en lagricultura a
petita escala.
7
Els cereals equivalents tradueixen en
una nica unitat de mesura les collites
mundials (que per la seva naturalesa sn
molt diferents: es va de les hortalisses
als llegums i a diversos tipus de cereals).
20
xements sobre el treball agr-
cola? En cinquanta anys, cap
desenvolupament industrial
ms o menys competitiu, fins i
tot amb la hiptesi molt opti-
mista dun creixement constant
de la riquesa total al Sud global
del 7% anual, no podria donar
feina a la ciutat a ms dun ter
daquestes persones. En altres
paraules, avui dia, el sistema
mundial es revela, per la seva
naturalesa, incapa de resoldre
el problema de la pagesia i les
niques perspectives que ofe-
reix sn les dun mn de su-
burbis i dalguns milers de
milions de treballadors (o sigui,
de persones) intils i de ms.
Largument dels defensors del
model agrcola industrial i pro-
ductivista es basa en el fet que
Europa, en el passat, va trobar
solucions a problemes similars i
va transformar en obrers urbans
els pagesos que abandonaven
les zones rurals. Per quin motiu,
doncs, els pasos del Sud no
poden reproduir, dos segles
desprs, un model semblant de
transformaci? Soblida, per,
que la indstria i els serveis
urbans del 1800 europeu exi-
gien una m dobra abundant i
que aquells que no havien
pogut trobar una feina a la
ciutat havien pogut emigrar en
massa a Amrica. El Sud global
actual no compta amb aquesta
possibilitat: si vol ser indus-
trialment competitiu a escala
mundial (com es demana per
mantenir la lliure competncia
dels grans estats), ha de re-
crrer a tecnologies modernes
que requerei xen poca m
dobra i, per tant, poden collo-
car pocs dels treballadors que
abandonen lentorn rural.
Per evitar un futur amb suburbis
immensos, lnica soluci pos-
sible s crear una poltica eco-
nmica en els pasos del Sud
global que deixi escollir als
pagesos si es volen quedar al
camp (gaudint, per, de refor-
mes agrries, preus mnims
garantits, serveis decents res-
pecte a laigua, els transports, la
sanitat i leducaci) o b marxar
a la ciutat, per no per estar a la
misria, sin grcies a una
possibilitat real descollir. Ma-
lauradament, avui dia, la ma-
joria dels estats no sembla que
incloguin dins les seves prio-
ritats la qesti de labandona-
ment forat del mn rural.
21
Mala qualitat
dels aliments
NDEX
Per qu fer-nos mal?
Fruita i verdura, sabor i qualitat
Els altres aliments
PER QU FER-NOS MAL?
A Itlia i al Nord global, en ge-
neral, els efectes ms evidents
de la manca de sobirania ali-
mentria no sn la fam o la mi-
graci de la pagesia pobra cap
als suburbis, sin la mala quali-
tat dels aliments. Des dun punt
de vista social, lxit s menys
greu respecte al que succeeix
al Sud global, per les conse-
qncies sobre la salut de les
persones o sobre el seu benes-
tar general poden ser perillo-
ses. Si s cert, que ho s, que
els aliments sn la millor cura
per prevenir els mals (deixa
que el menjar sigui la teva medi-
cina deia Hipcrates el 400
aC), llavors la situaci no s
bona: lobesitat, laugment de
les malalties cardiovasculars o
els tumors sn els resultats
principals del nostre model ali-
mentari.
La causa de tot aix s lallunya-
ment de la producci agrcola
de la nostra vida quotidiana.
Aix significa:
Allunyament cultural: durant
anys, lagricultura sha consi-
derat sinnim dendarreri-
ment, un sector productiu del
qual els diversos pasos del
Nord shaguessin hagut de
distanciar al ms aviat possi-
ble per entrar de ple en el ric
mn de la indstria i dels
serveis.
Allunyament geogrfic: si
lagricultura s cosa de pasos
pobres, llavors cal que siguin
els productors daltres indrets
els que ens portin a la taula el
menjar que necessitem.
Allunyament territorial: la nos-
tra vida la vivim principalment
a la ciutat i el camp, els indrets
per a lagricultura, encara que
de vegades no el tinguem llu-
ny, pertany a zones que no fre-
qentem gaire sovint.
Allunyament econmic: el per-
centatge de diners que desti-
nem als aliments respecte al
total de les nostres despeses
disminueix constantment.
Allunyament de les prioritats
quotidianes: el temps que de-
diquem a la cuina i a la prepa-
raci o conservaci dels ali-
ments disminueix constant-
ment amb el pas de les gene-
racions.
Allunyament dels orgens de la
cadena productiva.
En definitiva, el recorregut del
camp a la taula passa per una
srie detapes cada vegada
ms nombroses, geogrfica-
ment disperses i econmica-
ment poc avantatjoses per al
productor directe, el qual, opri-
mit pels grans provedors i
compradors cada cop ms po-
derosos, tendeix a refer-se de la
manera ms senzilla possible:
empitjorant la qualitat dels
aliments.
FRUITA I VERDURA,
SABOR I QUALITAT
Lexemple ms evident de la-
llunyament dun model produc-
tiu sa es produeix probable-
ment en el cas dels productes
hortofrutcoles. La fruita i la
verdura amb qu ens alimen-
tem a Itlia, encara que el
nostre pas pari ms atenci als
aliments que molts daltres, sn
poc saboroses, tenen poques
substncies nutritives i sn
riques en substncies poc
naturals.
El mecanisme que comporta
aquests resultats veu el com-
prador com una vctima i, a la
vegada, com un cmplice: el
temps cada vegada menor que
volem destinar a les tasques
domstiques i els diners, en
percentatges cada vegada ms
escassos, que volem invertir en
els aliments ens porta a afavorir
la compra a les grans superf-
cies, supermercats i hipermer-
cats. Les empreses de les grans
superfcies, al seu torn, tendei-
xen a mantenir els seus clients
presentant en les seccions hor-
tofrutcoles productes diversos i
abundants (fins i tot quan la
temporada no ho permetria),
daspecte agradable (llestos
per atraure latenci del com-
prador amb presses) i, sovint,
parcialment preparats (nets,
escorreguts i tallats). Per man-
tenir aquest model, els super-
mercats i els hipermercats duen
a terme una poltica tant agres-
siva entre els agricultors i els
provedors (mhas de donar
aquests productes, daquest
color i daquesta forma, al preu
ms baix possible) com mal-
baratadora comparada amb la
fruita i la verdura posades a la
venda (quan els estndards de
bellesa ja no ens satisfan, els
llencem). Aix, per posar algun
exemple del resultat de tot
aix, podem esmentar les pas-
tanagues ratllades venudes a
8,5 euros el quilo en els super-
mercats i pagades a les coope-
ratives intermediries a 22
22
cntims, dels quals noms 7 es
destinen al productor directe.
Els agricultors tendeixen, per
tant, a respondre a les peticions
dels supermercats amb dues
estratgies: els ms dbils
senzillament satisfan la deman-
da al preu duna explotaci tan-
cada dels seus propis terrenys
(fent un s creixent dels esti-
mulants qumics) i de la seva
prpia feina (buscant de con-
tenir al mxim els costos de
producci); els agricultors ms
experts sespecialitzen en el
subministrament daquells bns
hortofrutcoles que la tempo-
rada semblaria que no permet
(canviant de lloc la funci dels
hivernacles per protegir els
productes ms delicats i collo-
car-los en llocs on els productes
puguin madurar fora de tempo-
rada).
Terrenys esgotats
Tanmateix, ls de lexplotaci
intensiva no deixa de tenir con-
seqncies: per obtenir un cert
tipus dhortalisses amb la regu-
laritat i el cost que demanen els
hipermercats i els supermer-
cats, es tendeix a seguir la
drecera de lempobriment del
terreny. En lloc de mantenir el
terreny ric de substncies org-
niques originries i de diferents
espcies vegetals i animals
que, amb el temps, en garan-
teixen un equilibri sostenible,
es prefereix fertilitzar cadas-
cuna de les plantes, totes homo-
gnies, que creixen sobre
terrenys que semblen ms de
serradures que no pas un
humus ric de substncies i de
vida.
1
Lempobriment del terreny t
altres efectes rellevants, el ms
significatiu dels quals s lalli-
berament dels gasos de lefecte
dhivernacle. De fet, un camp
empobrit perd capacitat de
retenci del carboni, de manera
que narriba a introduir a la
biosfera fins a algunes desenes
de tones per quilmetre qua-
drat. Si considerem que cada
gram de carboni alliberat en
aquesta rea produeix 3 grams
de CO
2
, ja ens podem imaginar
laugment dels gasos de lefec-
te dhivernacle que pot causar
lempobriment dels terrenys
agrcoles.
Agricultura sense qualitat
nutritiva
Si passem de lobservaci dels
camps en la seva totalitat a
lanlisi del producte concret,
les conseqncies negatives
dun model alimentari basat en
la sobreexplotaci dels camps
per proveir de nou, en cada
temporada, els prestatges de
les grans superfcies sn igual-
ment evidents. El Centre de
cincies de lenvelliment de la
Universitat de Chieti ha realitzat
una recerca interessant sobre
les propietats antioxidants dels
tomquets, tot comparant pro-
ductes madurs acabats de collir
amb tomquets collits verds i
comprats al supermercat. El
resultat obtingut s clar: els pri-
mers tenen uns components
antioxidants molt superiors als
segons, o sigui que els tom-
quets que han madurat fora del
terreny (s a dir, desprs que es
collissin) no sn prou compe-
titius amb els que shan tornat
de color vermell grcies al sol
estiuenc i que shan collit en la
temporada adequada.
Malbaratament considerable
La convenincia de produir fora
de temporada s, per tant, con-
siderable en lmbit econmic,
per b que no ho sigui gens en
lmbit nutritiu. Als hivernacles
italians, per exemple, es con-
reen colinaps per enviar a Ale-
manya abans que a la producci
local; daquesta manera, els
agricultors del nostre pas
poden imposar un preu elevat
que sabaixa rpidament, tant
per labandonament temporal
de la producci, en el moment
en qu sinicia la temporada
alemanya, com pel preu dels
colinaps. Per desprs dels
1
El conreu industrial de les pastanagues,
per exemple, es duu a terme seguint
aquests sistemes, per el desordre dels
equilibris naturals que en resulta fa que
els camps somplin de nematodes, cucs
parsits que es mengen les arrels de les
plantes. Per allunyar els nematodes ses-
campen quintars de cloroprop per a
cada hectrea, per el tractament no
mata els cucs, sin que es limita a tenir-
los sota control. Com a conseqncia,
apareix la necessitat daugmentar pro-
gressivament la quantitat dantiparasita-
ris, fet que crea un cercle vicis del qual
ja ens podem imaginar les conseqn-
cies.
23
colinaps s el torn dels tom-
quets: plantats al gener als
hivernacles italians, es recolli-
ran entre labril i el juny, abans
del perode natural i, per aquest
motiu, el preu de venda ser
elevat.
Finalment, juntament amb les-
taci en qu els tomquets
maduren fora dels hivernacles,
aquest tipus de producci dei-
xar de ser temporalment re-
munerativa i sabandonaran
grans quantitats de productes
(el 15% segons alguns agricul-
tors). Daltres es descartaran
per no ser bonics (s a dir,
per no correspondre als estn-
dards de referncia) i acabaran
sepultats.
Lembalatge
El model alimentari dominant al
Nord global (tant hortofrutcola
com no) s un altre avantatge
que no s indiferent, directa-
ment menys perills per a la
salut de qui menja, per molt
perills per a la salut del pla-
neta. La gran distribuci pro-
dueix, de fet, una quantitat
creixent de sobres, paquets,
fulls de plstic transparents,
etc. El balan energtic i eco-
lgic daquesta selecci s
desastrs: un estudi nord-
americ ha calculat que un
paquet de blat de moro de 455
grams nets absorbeix 450 kcal a
la fase agrcola, 316 a la fase
industrial i ben b 1.006 kcal a
la fase dembalatge. Tot aix
sense tenir en compte ni les
despeses de transport ni els al-
tres costos ambientals inclosos
en el cicle complet de laliment
empaquetat: per exemple, per
produir un quilo de plstic
dembalatge es consumeixen, a
part del petroli, 17,5 kg daigua
i semeten 2,5 kg de CO
2
(sen-
se comptar el temps delimina-
ci dels residus que, per una
sola ampolla de plstic, pot
arribar a 1.000 anys).
Tot i no disposar de dades es-
pecfiques sobre lembalatge
relacionat amb els aliments,
sabem que aquest representa
una quota important del total i
que el conjunt de materials
dembalatge constitueix la frac-
ci de residus que a Itlia ha
registrat el creixement ms
gran des dels anys vuitanta del
segle passat i fins avui. Al nostre
pas, de fet, entre el 1983 i el
1990, va crixer el 54% en pes,
el 1995 va arribar als 9 milions
de tones (igual a un ter dels
residus totals) i actualment als
12 milions (200 kg anuals per
cpita!).
ELS ALTRES ALIMENTS
Si el cas de la fruita i la verdura
s segurament el ms evident,
la mala qualitat de la nostra
alimentaci implica tamb al-
tres tipus daliments. La carn,
per exemple, ha viscut durant
les ltimes dcades un empitjo-
rament de qualitat important, a
causa dun model productiu
industrial que tendeix a donar
ms importncia a la quantitat
produda que a la salut dels
animals, les seves condicions
de vida i la salut dels consumi-
dors. Lelecci daquest model
es tradueix en la criana massi-
va, amb la qual esdev difcil
gestionar la salut de cadascun
dels caps de bestiar i salvar-los
de les epidmies. En aquestes
situacions, el bestiar no es mou
prou, ja no menja el farratge
produt pel ramader (que com-
prant-lo als mercats sexposa al
risc dun augment de preus im-
previsible), es tracta amb pro-
ductes hormonals per engrei-
xar-lo i antibitics
2
per prevenir
la difusi de malalties i forneix,
al final, una carn sense gust,
inflada i de risc (el cas de lano-
menada vaca boja nha estat
segurament lexemple ms
impactant).
Ms alt s el risc de poca auten-
ticitat quan es parla daliments
manipulats i conservats. En
aquests casos, la quantitat i el
tipus de substncies intro-
dudes en els aliments van ms
enll del que sembla indicar el
sentit com normal: qui de no-
saltres sap que el gust dalber-
coc dels gelats pot ser acetat
detil, acetat de santalil, alcohol
fenilproplic, fenilacetat damil,
feniletil-dimetilcarbinol, formiat
de benzil, isobutric de geraniol,
isobutric de metil, propionat de
butil, propionat detil?
3
Sabem
del cert que la indstria ali-
mentria manipula els ingre-
dients dels nostres aliments,
per potser no tenim gaire pre-
sent qu podem trobar-hi: con-
servants, substncies antioxi-
dants, suports qumics per dis-
soldre, diluir, dispersar o modi-
ficar un additiu sense canviar-ne
la funci tecnolgica; acidifi-
cants i els seus contraris, correc-
tors dacidesa, antiaglomerants,
antiespumants, agents de crre-
ga (per augmentar el volum dels
productes alimentaris sense aug-
mentar-ne el valor energtic:
insomni, per prometre el que no
es pot complir!), emulsionants,
sals de fusi per dissoldre, per
exemple, les protenes que con-
tenen els formatges i repartir els
greixos, concentradors, poten-
ciadors de sabor per desitjar
bon profit, gelatinitzants, agents
de recobriment, humectants, mi-
dons qumicament modificats,
gasos dembalatge, propulsors,
ben diferents de laire, per
extreure un aliment del seu
envs, ingredients en pols per
fermentar, segrestants que for-
men els compostos qumics amb
els ions metllics, estabilitza-
dors, espessidors.
3
I no sest
parlant de fraus alimentaris,
sin noms dadditius deguda-
ment autoritzats per les directi-
ves europees.
3
Carlo Petrini: Buono, pulito e giusto.
Einaudi 2010. Pg. 60.
4
Gilles Eric Seralini; citat a Diritti al
cibo de Colombo e Onorati. Jaca Book
2009. Pg. 88.
2
Cada any a Europa sutilitzen 5 mi-
lions de quilos dantibitics per a ve-
dells, pollastres i galls dindis.
24
Aliments i problemes
ambientals globals
INDEX
La petjada ecolgica
Lentorn deteriorat representa
un obstacle per a lagricultura
Lagricultura productivista
deteriora lentorn
LA PETJADA ECOLGICA
Entre lentorn natural i la pro-
ducci daliments sestableix,
inevitablement, una relaci din-
fluncia recproca: la qualitat
general de lentorn natural in-
flueix en la producci agrcola i
els mtodes amb qu es produ-
eixen els aliments influeixen en
lentorn.
Durant les ltimes dcades, la
qesti ecolgica ha assumit
una importncia creixent: a la
denncia de la insostenibilitat
social de les creixents desigual-
tats socioeconmiques a escala
mundial
1
shi ha afegit la denn-
cia cada cop ms difosa sobre
la insostenibilitat ambiental del
model de desenvolupament
que es persegueix actualment.
Amb la intenci daugmentar
contnuament el seu nivell de
vida material, la humanitat ha
arribat a consumir una quanti-
tat de naturalesa superior a la
disponible; segons Mathis Wac-
kernagel, creador del concepte
de petjada ecolgica,
2
el 1961
la humanitat utilitzava el 70% de
la capacitat global de la bios-
fera, per el 1999 havia arribat
ja al 120%. Aix significa que
els habitants daquest planeta
consumeixen els recursos reno-
vables ms rpidament que no
es regeneren i danyen, per tant,
el capital natural tot comprome-
tent la quantitat de primeres
matries disponibles per al
futur.
Naturalment, la petjada ecolgi-
ca excessiva, s a dir, la respon-
sabilitat en el deteriorament
ambiental, no es pot imputar de
la mateixa manera a totes les
persones i a tots els pasos del
planeta. Lany 2006, els 65
pasos amb rendes altes eren
els responsables del 78% de la
despesa en bns deteriorables,
encara que aquests noms
constituen el 16% de la pobla-
ci global. El mateix any, noms
als Estats Units, la despesa en
bns de consum va ser de 9,7
mil miliards de dlars, aproxi-
madament 32.400 dlars per
cpita, xifra que representava el
32% de la despesa global, per
b que en aquest pas hi viu
noms el 5% de la poblaci
mundial. Linforme 2010 del
Worldwatch Institute (la mxima
autoritat en la matria) assenya-
la amb claredat que sn aquests
els pasos que necessiten revi-
sar urgentment els models de
consum, perqu ja avui dia el
planeta no els pot suportar. De
fet, si tots visqussim com els
nord-americans, es creu que la
Terra podria alimentar noms
1,4 mil milions de persones.
Per fins i tot amb rendes ms
baixes, lequivalent que gua-
nyen de mitjana a Jordnia i a
Tailndia, la Terra pot alimentar
menys persones que les que
formen la poblaci actual.
Aquestes xifres mostren una
1
El Banc Mundial sost que, lltim any
en qu hi ha disponibles dades de refe-
rncia (el 2005), aproximadament la
meitat de la poblaci mundial viu amb
menys de 2,00 euros al dia (passa el ma-
teix amb el poder dadquisici). Segons
la mateixa font, prop del 80% de la
poblaci mundial es troba per sota de la
tamb modesta renda mensual de 250
euros (tamb passa el mateix amb el
poder adquisitiu).
2
La petjada ecolgica s un sistema de
mesura de la utilitzaci de lentorn
natural. Es basa en la traducci dels
consums quotidians de les persones,
comunitats locals, estat en quantitat de
sls necessaris per produir els recursos
consumits i absorbir els residus.
25
realitat que poques persones
desitgen afrontar: amb els ac-
tuals 6,8 mil milions de perso-
nes del planeta, els models de
consum moderns no sn soste-
nibles.
LENTORN DETERIORAT
REPRESENTA UN OBSTACLE
PER A LAGRICULTURA
El panorama que sorgeix de
lanlisi general de la situaci
ecolgica planetria mostra un
entorn amb equilibris incerts i
insostenibles en el futur. Una
primera evidncia t a veure
amb la disponibilitat de terra
conreable, base de qualsevol
raonament sobre la disponibi-
litat dels aliments. Actualment,
noms lAmrica Llatina i l-
frica disposen de superfcies
potencialment tils per a lex-
pansi dels conreus (encara
que ubicades en zones desfa-
vorables per a lagricultura pel
fet que estan cobertes de bos-
cos o classificades de reserves
naturals), mentre que lexpansi
agrcola de lsia ja ha arribat
al seu lmit. Amb tot aix, cal
destacar que prop del 70% de
tots els sls ds agrcola del
planeta sutilitza actualment per
a la ramaderia, directament
com a pastura o b per a conreu
de pinso i farratge.
Ms enll dels lmits dun pro-
cs dampliaci indefinit dels
conreus, cal considerar el pro-
cs de reducci que pateixen
les terres conreades actual-
ment, a causa de la desertitza-
ci del sl (o sigui, de la prdua
dels compostos orgnics neces-
saris per als conreus): cada any
sarrabassen 25 mil milions de
tones de sl frtil superficial a
lagricultura.
Les mateixes irregularitats cli-
mtiques creixents contribuei-
xen a alterar els cicles naturals
del conreu i a fer molt ms
difcil la feina en aquelles zones
del mn on la manca de diners i
de tecnologia accessible expo-
sa principalment els agricultors
als capricis del clima.
Finalment, en aquesta presen-
taci sinttica de la influncia
de lentorn en lagricultura,
hem de recordar el cercle vi-
cis que sestableix entre, duna
banda, la proliferaci dels par-
sits i, de laltra, els productes
agrcoles. Ls cada vegada ms
intensiu dels pesticides qumics
de sntesi,
3
desprs dun entu-
siasme inicial pels resultats
aconseguits, ha mostrat, de fet,
tots els seus lmits i ha generat
fenmens de resistncia crei-
xent per part dels parsits als
quals sadrecen. Lxit da-
questa dinmica s reassumible
en ms del 33% de la producci
agrcola que encara avui es
perd (en les fases prvia i
posterior a la collita) a causa
dels atacs parasitaris i per la
interferncia de les males her-
bes, malgrat la inversi de ms
de 30 mil milions de dlars
lany a escala mundial en pesti-
cides.
LAGRICULTURA
PRODUCTIVISTA
DETERIORA LENTORN
Si lagricultura es ressent greu-
ment del deteriorament am-
biental, el model agrcola domi-
nant a escala mundial, basat en
el productivisme contra vent i
marea, s, al seu torn, una causa
de grans empitjoraments ecol-
gics.
Per mantenir la producci de
quantitats cada cop superiors
de bns agrcoles i de rama-
deria, els sistemes de conreu
adoptats principalment al pla-
neta, en realitat, suposen:
a les muntanyes, quantitats
creixents de pesticides i fer-
tilitzants i quantitats creixents
daigua;
a les valls, quantitats creixents
de contaminaci;
en lmbit sistmic, prdua de
biodiversitat.
Al seu torn, el model de distri-
buci i comercialitzaci de
carn, productes hortofrutcoles i
derivats, basat en el model on
sigui i a qualsevol estaci,
comporta un fort creixement de
la contaminaci per part del
transport (i, en especial, una
elevada emissi de CO
2
a
laire).
A continuaci, provarem, per
tant, danalitzar ms a fons lin-
forme del model de producci,
la distribuci agrcola i les prin-
cipals conseqncies relaciona-
des amb lentorn.
Aigua i agricultura
En lagricultura i la ramaderia
es dedica una quota entre el 60
i el 70% del consum global
daigua del planeta. Una xifra
molt rellevant que la ramaderia
intensiva
4
est mantenint cada
cop ms alta. El bestiar utilitza
directament noms l1,3% de
laigua emprada en total en
lagricultura, per sense tenir
en compte laigua utilitzada per
produir la gran quantitat dali-
ments que consumeixen els
animals. Amb aquest clcul es
descobreix, per exemple, que
un quilo de carn de bou sha
produt amb 100.000 litres
daigua en contraposici amb
els 2.000 litres necessaris per
conrear un quilo de soja.
La taula de la dreta resumeix els
impactes sobre laigua i els
beneficis nutritius en relaci
amb alguns aliments agrcoles
comparats amb les carns. Les
dades parlen per si soles.
5
Per agreujar el problema tamb
existeix la difusi del model
alimentari basat en el consum
de carn. Actualment cada nord-
americ en menja en un any
una mitjana de 122 quilos, en
contraposici als 87 dun itali,
els 50 dun xins i els 4 dun
indi. Tanmateix, les dades
relatives a lsia mostren una
tendncia de lacomodament en
3
A lndia, ls de pesticides ha passat
de 3,2 grams de principi actiu per hect-
rea a mitjan anys cinquanta, a ms de
500 grams els anys noranta, sense que
shagi resolt el problema dels insectes
nocius.
4
Noms el 8% de loferta de carn prov
danimals de pastura, mentre que la
ramaderia mixta i la intensiva es repar-
teixen ms o menys de manera equitativa
la porci ms gran del pasts (de lin-
forme FAO The livestocks long sha-
dow).
5
Water Resources: Agriculture, the En-
vironment, and Society An assessment of
the status of water resources de David
Pimentel, James Houser, Erika Preiss,
Omar White, et al. Bioscience, febrer
1997, vol. 47, nm. 2.
26
el consum occidental, amb una
pressi sobre laigua i sobre
lentorn en general que no es
pot reduir si no s mitjanant un
replantejament del model ali-
mentari.
Al capdavall, el problema de
laigua sagreuja ms endavant
per la decisi de desherbar els
camps per tal que les opera-
cions relacionades amb el con-
reu industrial siguin ms homo-
gnies i repetitives. De fet,
estudis recents han demostrat
que la pluviositat duna deter-
minada microrea est directa-
ment relacionada amb els me-
tres cbics de vegetaci pre-
sent: leliminaci de grans
quantitats de vegetals retinguts
intilment significa la reducci
de la pluja i, per tant, de lapor-
taci daigua.
La contaminaci
Fins i tot en aquest cas, el prin-
cipal responsable dels efectes
ambientals negatius s la ra-
maderia intensiva. Per al seu
cicle sutilitzen grans quantitats
de substncies qumiques (hor-
mones, antibitics, fertilitzants,
herbicides, etc.) que acaben
contaminant els estrats aq-
fers. Per exemple, a la conca del
Po, cada any shi aboquen 190
mil tones dexcrements animals
que contenen hormones, anti-
bitics i metalls pesants. El
sector zootcnic s responsable
a escala global del 18% de les
emissions de gasos de lefecte
dhivernacle (un nivell superior
al determinat pel sector dels
transports) i allibera a laire el
37% del met (23 vegades ms
nociu que el CO
2
en termes
descalfament global) i el 65%
de lxid de nitrogen (296
vegades ms nociu que el CO
2
).
Un altre factor amb molt de pes
en laugment de la contamina-
ci global (i del CO
2
en espe-
cial) s la tendncia creixent de
la gran distribuci (supermer-
cats i hipermercats) a comer-
cialitzar als seus prestatges
aliments provinents dindrets
molt llunyans. Un exemple
concret en sn les cireres
argentines venudes a Itlia
durant lhivern. Un quilo de
cireres equival a 360 quiloca-
lories, per shan hagut de
cremar amb 2,5 litres de quero-
s per poder-les transportar a
travs de loce, lequivalent a
20.000 quilocalories, que han
produt 6 kg danhdrid carb-
nic (CO
2
). Sobre la base de
principis similars, la Coldiretti
italiana
6
ha provat de mesurar
limpacte danhdrid carbnic
duna srie de productes provi-
nents daltres continents (quasi
tots conreats tamb al nostre
pas, sovint en una altra estaci)
i cada cop ms presents als nos-
tres comeros. El resultat es
resumeix a la taula segent:
Prdua de biodiversitat
La biodiversitat ha estat sempre
essencial en el desenvolupa-
ment agrcola i alimentari. Les
diverses combinacions de gens
en les plantes confereixen la
seva capacitat de resistir, de
tant en tant, a determinats par-
sits, malalties i sequeres. Els
agricultors del Sud global, en
especial, segurament necessi-
ten, ms que varietats niques a
un alt rendiment, conreus
diversificats que creixin b, fins
i tot en climes adversos, i
animals resistents a les malal-
ties. Per als agricultors ms po-
bres, la biodiversitat pot repre-
sentar la millor protecci contra
la fam. Fins i tot els consumi-
dors gaudeixen de lavantatge
que els dna la possibilitat de
poder escollir mpliament en el
sector vegetal i animal, el qual
ofereix una dieta principalment
nutritiva, especialment impor-
tant per a les comunitats locals
amb poc accs als mercats.
No obstant aix, el model pro-
ductivista intensiu en agricul-
tura i en ramaderia tendeix a
reduir la biodiversitat tot afavo-
rint les poques plantes i els
pocs animals que garanteixen
un rendiment elevat i fent
desaparixer progressivament
la resta. La taula que apareix a
continuaci resumeix de mane-
ra efica el procs de reducci
en curs:
El resultat general daquesta
opci s previsible: segons les
estimacions de la FAO, durant
lltim segle, shan perdut prop
de les tres quartes part de la
diversitat gentica present als
conreus agrcoles. De les 6.300
races animals, 1.350 estan en
perill dextinci o ja shan
Aliments Litres daigua x 1 kg
Litres daigua x 10 g de
protenes
blat 900 70
blat de moro 1.400 150
arrs 1.910 280
pollastre 3.500 175
bou 100.000 4.500
ALIMENTS IMPORTATS i EFECTE DHIVERNACLE
Productes Provinena Distncia (km)
Consum
petroli (kg)
Emissions
CO2 (kg)
Vi Austrlia 16.015 9,4 29,3
Prunes Xile 11.970 7,1 22,0
Carn Argentina 11.180 6,7 20,8
Mango Per 10.865 6,5 20,2
Sndria Panam 9.516 5,7 17,8
6
s la principal agrupaci dempreses
italianes del sector agrcola.
27
extingit. Fa cinquanta anys, a la
plana del Po i a les seves valls,
es podien comptar centenars
de diverses varietats de blat de
moro, cadascuna adaptada a les
diferents condicions edafol-
giques i climatolgiques, se-
gons el criteri de la planta
adequada al lloc adequat.
Desprs de la creaci dels blats
de moro hbrids, amb una pro-
ductivitat alta, per en condi-
cions de consums alts de ferti-
litzants, fitofrmacs i aigua, en
poc temps, gaireb cap de les
varietats conreades abans no
sha mantingut a la plana del Po
i als seus voltants
Les plantes que coneix el gnere hum sn ms de 250.000
30.000 aproximadament Sn comestibles
7.000 aproximadament Shan utilitzat com a aliments
120 aproximadament Avui dia es conreen mpliament
9 espcies Subministren ms del 75% de lalimentaci humana
3 de les quals Subministren ms del 50% de lalimentaci humana
Extret de Seeds of life, FAO Information Division, Plant Production and Protection Division
28
De lagricultura familiar
a lagricultura industrial
NDEX
Les etapes duna revoluci
Lagricultura industrial i el mite
de la productivitat
La modernitat de la petita
agricultura i de lagroecologia
LES ETAPES DUNA
REVOLUCI
Fa uns quants milers danys, se-
gurament de manera simultnia
en diferents indrets del mn, es
produa un fenomen fonamental
per a la histria de la humani-
tat. Els homes i les dones co-
menaven a comprendre que
les llavors de les plantes ali-
mentries i de les plantes que
produeixen altres coses tils
per al gnere hum (cot, lli,
herbes medicinals, etc.) es
podien utilitzar per tornar a fer
crixer aquelles mateixes plan-
tes en els llocs i en les quanti-
tats que decidien els agricultors
i no per desig de la naturalesa.
Progressivament, el gnere
hum canviava la manera de
treballar i de viure: de caadors
a recollectors (s a dir, usufruc-
tuaris del que la naturalesa els
oferia de manera espontnia),
els homes i les dones es trans-
formaven en conreadors agrco-
les, sembrant els camps i ja no
vivint ms com a nmades, sin
en habitatges permanents si-
tuats a prop dels terrenys con-
reats. Van ser sobretot les dones
les que van seguir els progres-
sos agrcoles i van permetre al
gnere hum dedicar una part
del temps de treball a activitats
intellectuals i artesanals cada
cop ms complexes i van crear
una forma de vida que no va
canviar fins a la Revoluci In-
dustrial. Lnic canvi important
que es va produir durant els
millennis que separen el naixe-
ment de lagricultura de la
Revoluci Industrial va ser el
procs de concentraci de la
propietat de la terra, que va
passar progressivament de mol-
tes famlies o grups familiars
extensos a petits grups oligr-
quics. La mateixa Revoluci
Industrial va modificar directa-
ment el treball i la vida quoti-
diana dun percentatge relativa-
ment petit de persones; aquells
que han continuat vivint a les
zones rurals (la immensa majo-
ria de la humanitat fins als anys
quaranta) no sels ha tocat de
manera marginal i encara avui
hi ha al mn milers de milions
dssers humans que viuen i
conreen amb modalitats no
gaire diferents de les que utilit-
zaven els seus avantpassats fa
centenars danys. No obstant
aix, a partir de finals dels anys
trenta, algunes transformacions
han comenat a interessar a
grups reduts dagricultors ms
rics i que estan ms en contacte
amb els progressos tcnics.
La primera transformaci, la
ms important, es va produir
cap al 1940 i va tenir a veure
amb la mecanitzaci, s a dir,
amb la utilitzaci de mquines,
com per exemple, els tractors.
Igual que en altres mbits de
lactivitat humana, larribada de
mquines alimentades de com-
bustibles fssils (com el carb o
el petroli, capaces de despren-
dre en uns instants lenergia
acumulada a linterior de la te-
rra durant centenars de milers
danys) va augmentar moltssim
la possibilitat que una sola
persona, al comandament de la
mquina adequada, obtingus
unes quantitats de producte
extremadament superiors a les
que hauria obtingut noms amb
la seva destresa i fora muscu-
lar.
Una segona transformaci ha
estat fruit de les evolucions de
la qumica. Els estudis qumics
han perms entendre tant la
29
Tecnologia a disposici Nombre dagricultors al mn que
tenen accs a la tecnologia
Productivitat per treballador
Revoluci agrcola (mecanitzaci,
motoritzaci)
Aproximadament 25 milions
2.000 tones dequivalent de cereals/
any (1)
Revoluci verda (llavors seleccionades,
irrigaci intensiva) amb tracci animal Aproximadament 400 milions 50 tones dequivalent de cereals/any
Revoluci verda noms amb
eines manuals Aproximadament 400 milions 10 tones dequivalent de cereals/any
Sense revoluci tecnolgica,
ni tan sols animals
Nota: es tracta principalment de
pagesos que treballen a les zones menys
irrigades de lfrica, lsia i
lAmrica Llatina.
Aproximadament 400-500 milions
Nota: molts daquests treballadors
tamb sn jornalers en els latifundis,
amb treballs precaris i salaris que es
mouen entre els 10 cntims i
els 2 dlars al dia
1 tona dequivalent de cereals/any
Nota: El nombre total dagricultors que apareix a la taula arriba aproximadament a 1,3 mil milions.
Si, a ms a ms, hi tenim en compte les famlies, sarriba a xifres superiors als 3 mil milions de persones, que encara
avui depenen del treball agrcola.
(1) Lequivalent de cereals/any s una unitat de mesura que transforma en quantitats de cereals la productivitat rela-
cionada amb altres conreus agrcoles. Ls daquesta unitat de mesura s especialment adequat per a les taules compa-
ratives.
composici dels factors nutri-
tius per a les plantes com la
composici de les substncies
verinoses per a les plantes i els
animals nocius. Cap al 1960,
aquests estudis han portat a la
individuaci i a la producci a
gran escala de fertilitzants, s a
dir, de substncies per accele-
rar lalimentaci de les plantes,
i de pesticides i herbicides, s a
dir, de substncies per eliminar
els animals i les plantes noci-
ves. Al mateix temps, en lmbit
biolgic, ha millorat la capacitat
de selecci de les plantes i els
animals ms productius i, en
lmbit hidrulic, ha augmentat
leficincia de la irrigaci.
No hi ha dubte que, des dun
punt de vista de la productivitat
econmica immediata, la revo-
luci mecnica i lanomenada
revoluci verda
1
han donat
resultats excepcionals. Si fins al
1940 les diferncies en la pro-
ductivitat per treballador agr-
cola (repetim una vegada ms
que el discurs sobre la produc-
tivitat per superfcie de terreny
s diferent) eren aproximada-
ment de 10 a 1 en els diversos
indrets del mn, actualment,
grcies a aquestes dues revo-
lucions, es registren diferncies
fins a una relaci de 2.000 a 1.
En altres punts daquest recull
sanalitzen les conseqncies
socials i ambientals contradic-
tries. La fotografia de la si-
tuaci actual pel que fa al po-
tencial productiu diferent est
molt ben representada per
lestudi de Marcel Mazoyer,
2
el
qual resumim (taula damunt).
LAGRICULTURA
INDUSTRIAL I EL MITE DE
LA PRODUCTIVITAT
La taula de Mazoyer representa
les etapes de levoluci tecno-
lgica; cal llegir-la sense cap
altra consideraci per afirmar la
primacia absoluta duna agri-
cultura industrial dotada dunes
tecnologies que poden deixar
obsoletes i en vies dextinci
les formes dagricultura ms
tradicionals. En realitat, la taula
de Mazoyer s un instrument
til que, tanmateix, se situa en
un context social i ambiental
del planeta ben complicat.
En primer lloc, fins i tot si ens
limitem a lmbit estrictament
econmic, el mite de la pro-
1
Revoluci verda s el nom que es
dna al conjunt dels progressos qumics,
biolgics i hidrulics aplicats a gran
escala als conreus darrs, blat de moro i
blat a lsia i lAmrica Llatina a partir
dels voltants de lany 1960.
2
Professor emrit a lInstitut Nacional
dAgronomia de Pars-Grignon i vice-
president de lassociaci francesa per a
la FAO.
30
ductivitat de lagricultura indus-
trial est redimensionat. De fet,
si es considera la productivitat
per treballador, no es pot com-
parar aquesta modalitat dorga-
nitzaci del treball amb laltra,
per si es consideren altres as-
pectes importants, com la pro-
ductivitat per unitat de super-
fcie i la productivitat per
unitat denergia exgena (que
prov del respecte extern al
camp conreat, com pot ser el
cas del petroli que alimenta una
mquina agrcola) lagricultura
a petita escala
3
en surt gua-
nyant.
A ms, desprs dels indubta-
bles successos dels anys sei-
xanta i setanta, ja als anys
vuitanta sha vist com lincre-
ment artificial dels conreus
necessitava recursos externs
cada cop ms abundants i anti-
econmics. Durant aquesta
dcada, per exemple, shan
registrat augments de beneficis
en larrs del 13% en algunes
zones de les Filipines, per
tamb un increment en ls dels
fertilitzants del 21% i totes les
zones actuals daquest impor-
tant pas agrcola es caracterit-
zen per una tendncia a lestan-
caci, si no a la baixa. A la part
occidental de Java, laugment
del 23% dels beneficis de
principis dels anys dos mil ha
quedat virtualment anullat en
lmbit econmic per part de
lalt s dadobs i pesticides, del
65% i el 69%, respectivament.
Ms enll dels lmits econ-
mics difcilment previsibles de
fa algunes dcades, el model
dagricultura industrial produc-
tivista (utilitzarem aquest terme
per unir la revoluci mecnica i
la revoluci verda) ha mostrat
histricament grans lmits so-
cials. Ns un exemple la situa-
ci de tots aquells pagesos
(principalment indis i asitics)
que, en no tenir accs a laigua,
als adobs i als pesticides ne-
cessaris per passar a la revo-
luci verda, han comenat a ser
expulsats del mercat per part
dagricultors que han pogut
proveir-se dels factors produc-
tius necessaris. Desprs dun
intent de resistncia acompa-
nyat dun deute creixent (sovint
a autntics usurers), la prdua
de la possessi de la terra, la
runa i lxode cap a una
improbable destinaci millor a
la ciutat ha estat i s la situaci
habitual per a moltes daques-
tes famlies. (Per aprofundir
ms sobre aquest tema, vegeu
tamb larticle De les zones
rurals als suburbis urbans.)
Finalment, es tracten els lmits
ambientals dun model pro-
ductiu que introdueix de lexte-
rior una grandiosa quantitat
denergia en forma de combus-
tibles per a les mquines, dai-
gua (lagricultura, especialment
grcies a la seva variant indus-
trial-productivista, s la res-
ponsabl e del consum del
60-70% de laigua utilitzada al
nostre planeta), de fertilitzants i
de pesticides i herbicides que
causen un gran impacte en
lequilibri ambiental. Tot aix
configura un model ecolgic de
cicle obert, o sigui incapa
dalimentar-se i millorar-se
grcies als mateixos fruits del
seu procs productiu, situaci
diametralment oposada a la de
lagricultura a petita escala,
especialment en la seva variant
agroecolgica.
LA MODERNITAT DE LA
PETITA AGRICULTURA I DE
LAGROECOLOGIA
Lharmonitzaci dels coneixe-
ments tradicionals de la pagesia
amb les millores tecnolgiques
modernes (i, en especial, amb
les que sn curoses amb lim-
pacte ecolgic) sembla la com-
binaci essencial dels millors
exemples dagricultura a petita
escala. Entre el 60% i el 80% de
la poblaci agrcola mundial viu
actualment en unitats de pro-
ducci de petites dimensions, la
principal forma denergia de
les quals s el sol i adopta una
estratgia de diversificaci de
la producci.
El model s el del cicle tancat
on tot el que es produeix es
reutilitza per tornar a iniciar el
procs: la resta de conreus es
donen als animals o sincor-
poren directament al terreny,
lalimentaci del bestiar est
assegurada per part de la
producci empresarial i els
fems produts senterren en
quantitats que el sl pot ab-
sorbir i transformar, els arbres i
3
Per agricultura a petita escala (o agri-
cultura familiar, com es defineix en
molts contextos del Sud global) sentn
aquell conjunt dempreses que tendeixen
a rebutjar la monocultura, a integrar
tecnologies modernes de limitat impacte
ambiental amb coneixements tradi-
cionals i que tenen una dimensi limi-
tada (segons lentorn i la riquesa natural
dels terrenys es pot considerar dimensi
limitada indicativament aquella com-
presa entre les 50 hectrees, en el cas de
terrenys pobres, i les 10 hectrees, en el
cas dels terrenys ms rics).
31
els arbustos mantenen el sl,
produeixen fusta i constitueixen
un bon entorn per als depre-
dadors de parsits. La pedra
angular s la policulturalitat:
conrear tantes coses per repar-
tir els riscos agrcoles entre
ms productes i augmentar el
rendiment global.
Si des dun punt de vista am-
biental els models a petita
escala que adopten principis
agroecolgics sn, sens dubte,
ms virtuosos respecte als mo-
dels agroindustrials, des dun
punt de vista social, la difern-
cia esdev encara ms relle-
vant. Lagroecologia a petita es-
cala protegeix locupaci i
assegura que un gran nombre
de persones sencarreguin de
controlar i realitzar totes aque-
lles operacions delicades que
requereix un sistema de pro-
ducci no basat en els monocul-
tius dextensos camps de blat
de moro o de canya de sucre,
sin integrat (s a dir, basat en
la interacci entre diverses
plantes i diversos animals: ar-
bres tils fins i tot per protegir
del sol i de levaporaci altres
conreus sembrats a la seva
base; ramaderies tils tamb
per proporcionar fertilitzants
naturals, etc.).
Per s des dun punt de vista
econmic que lagricultura eco-
lgica a petita escala sorprn i
desmunta la creena habitual
segons la qual el futur dels con-
reus per alimentar un planeta
en creixement demogrfic con-
tinu noms pot ser industrial.
No sn poques, de fet, les an-
lisis que mostren que lagri-
cultura tradicional, amb el su-
port dalgunes de les millors
conquestes tecnolgiques, re-
sulta en general ms produc-
tiva, si la productivitat considera
no sols el rendiment per treba-
llador, sin tamb un quadre
econmic ms complex i rea-
lista. En un nmero de la revista
Scientific American del juliol del
1994, es demostra, per exem-
ple, que la policultura tradicio-
nal produeix 100 unitats dali-
ments per cada 5 unitats de
recursos, mentre que amb la-
gricultura industrial sen pro-
dueixen 300. La productivitat
per recursos s, per tant, 60
vegades superior.
Tanmateix les consideracions
ms crebles sobre aquest tema
provenen de lIAASTD (sigles
en angls que signifiquen Ava-
luaci Internacional del Paper
del Coneixement, la Cincia i
Tecnologia en el Desenvolupa-
ment Agrcola). Es tracta de
lestudi comparatiu ms ampli
que sha realitzat mai, encarre-
gat per organismes de prestigi i
amb compromisos ecolgics a
priori (Banc Mundial i FAO,
lOrganitzaci de les Nacions
Unides per a lAgricultura i
lAlimentaci), amb el suport de
quatre organitzacions ms del
sistema de les Nacions Unides
4
i
dels governs de la Xina, lndia,
el Brasil, Frana i el Regne Unit.
Les conclusions dels quatre-
cents experts i investigadors a
escala mundial, publicades
lany 2008, han estat substan-
cialment compartides fins i tot
entre governs de cultura agr-
cola fortament industrialista,
com els Estats Units, el Canad i
Austrlia (tot i que shan disso-
ciat de les valoracions sobre el
lliure comer i els OGM, orga-
nismes genticament modifi-
cats), els quals no es poden
equivocar. Linforme indica, de
fet, que la via per al millor de-
senvolupament agrcola del
planeta passa per una agricul-
tura de petita a mitjana escala,
agroecolgica i polifuncional,
s a dir, capa de centrar laten-
ci fins i tot en les dimensions
indirectes del treball agrcola:
protecci del patrimoni cultu-
ral, aprovisionament de serveis
ambientals i activitats recrea-
tives.
4
PNUD (Programa de les Nacions Uni-
des per al Desenvolupament), PNUMA
(Programa de les Nacions Unides per al
Medi Ambient), OMS (Organitzaci
Mundial de la Salut) i CNUCD (Con-
ferncia de les Nacions Unides sobre
Comer i Desenvolupament).
32
Els aliments
sestan transformant
NDEX
Dos canvis importants
El poder excessiu de la carn
Els riscos dels agrocarburants
DOS CANVIS IMPORTANTS
Lagricultura des de sempre ha
respost a les necessitats huma-
nes relacionades tant amb lali-
mentaci com amb els altres
mbits. De fet, el conreu dels
vegetals pot proveir aliments,
per tamb primeres matries
per a la roba (cot, lli) i per a
altres usos (per exemple, la fa-
bricaci de cistells o altres
objectes ds habitual). No
obstant aix, durant els ltims
anys lequilibri entre els diver-
sos mbits sha vist alterat i les
evidncies ms importants de
la relaci modificada entre ali-
mentaci i altres produccions
sn dues.
La primera s el canvi en el
sector alimentari dels cereals
destinats a lalimentaci huma-
na als destinats a lalimentaci
danimals de carn.
La segona s lampliaci de les
terres per a la producci de
plantes dagrocarburants, s a
dir, de plantes destinades a
proveir combustibles per al
sistema industrial i (sobretot)
per al sistema dels transports.
La disminuci conseqent de
les terres disponibles per a
altres usos est provocant im-
portants conseqncies en lac-
cs a lalimentaci per part de
la poblaci ms pobra.
EL PODER EXCESSIU DE LA
CARN
Es calcula que lenorme quan-
titat de cereals destinats a lali-
mentaci del bestiar, si sutilit-
zs directament en lalimen-
taci humana, podria alimentar
2.500 milions de persones. Tot i
aix, la carn, smbol de benes-
tar alimentari i general des de
sempre (malgrat els danys que
causa a lorganisme si es consu-
meix en excs) s un b el
consum del qual creix de ma-
nera continuada, fins i tot en
aquells pasos que tradicional-
ment no la incloen a la seva
dieta (comenant per la Xina,
pas histricament poc habituat
al consum daliments dorigen
animal i actualment el principal
responsable de la duplicaci
del consum de carn que sha
produt al Sud global entre el
1980 i el 2002; mentre que
lndia s el responsable durant
el mateix perode de laugment
del 25% en el consum de llet).
Diversos autors, en especial Je-
remy Rifkin, a ms dinstitucions
importants, han analitzat i divul-
gat les conseqncies catas-
trfiques en lmbit social i am-
biental de la tendncia a aug-
mentar el consum de carn
(principalment bovina).
Segons lOrganitzaci de les
Nacions Unides per a lAgri-
cultura i lAlimentaci (FAO)
1
noms lany 2002 es van con-
vertir en pinso per al bestiar
670 milions de tones de cere-
als, ms o menys la quantitat
equivalent a un ter de la pro-
ducci global. En realitat, no es
tracta duna tendncia gaire
recent: lany 1974, als Estats
Units, es van subministrar 145
milions de tones de soja i de
cereals al bestiar, per noms
es van obtenir 21 milions de
tones en forma de llet i ous. Ja
aquell any es van treure de lali-
mentaci humana 124 milions
de tones de vegetals que, si
shaguessin distribut entre la
poblaci mundial, haurien ga-
1
Vegeu lestudi de lany 2006: Lives-
tocks Long Shadow: Environmental
Issues and Options.
33
rantit un plat de menjar per a
cada habitant durant tot un any.
LAmrica Central s segura-
ment la regi smbol daquesta
decisi distorsionada: ja a finals
dels anys setanta, el 66% de la
terra llaurable estava ocupada
per bovins o altre bestiar desti-
nat principalment als mercats
dels Estats Units. Les descom-
pensacions produdes per la
sobreproducci de carn sn
evidents fins i tot anant de les
macrovaloracions a les anlisis
ms espec f i ques: segons
Roberto Rizzo,
2
es calcula que
una hectrea de terra pot satis-
fer les necessitats alimentries
de vint persones si shi conreen
patates, pastanagues, arrs o
blat; unes deu si shi conreen
mongetes o psols, per noms
tres si sutilitza per produir carn
de conill o de porc, dues si s
per carn de pollastre o ovina i
una nica persona si s per a
carn bovina. Si mirem les pers-
pectives de futur, tampoc no es
veuen senyals encoratjadors: si
actualment es destinen ms de
750 milions de tones de cereals
al bestiar, la FAO calcula que la
demanda de cereals per fer-ne
pinso hauria de crixer aproxi-
madament mil milions de tones
des de finals dels anys noranta
fins al 2030.
Naturalment, fins i tot en el cas
del consum de carn, els diver-
sos pasos i les diverses zones
geogrfiques presenten inci-
dncies diferenciades. Es cal-
cula, per exemple, que malgrat
ls en augment de productes
dorigen animal de lndia (qua-
si exclusivament recondubles a
la llet), seguint lestil alimentari
del indis, es podria alimentar el
doble de persones respecte a
lestil europeu i quatre vegades
ms de persones respecte a
lestil nord-americ. Si limitem
la mirada al consum de carn, les
dades diuen que cada nord-
americ en menja de mitjana en
un any 122 quilos en compara-
ci amb els 87 dun itali, els 50
dun xins i els 4 dun indi. Aix,
800 milions de persones estan
sobrealimentats amb una dieta
a base de carn, un nombre no
tan lluny al daquelles perso-
nes que pateixen subalimen-
taci. Per, a part dels efectes
profundament distorsionats so-
bre laccs social als aliments,
la sobreproducci i el consum
excessiu de carn estan produint
efectes totalment negatius en
lmbit ambiental. Per exemple,
el 2006 la FAO va calcular que,
en relaci amb les activitats
humanes, el bestiar produeix el
18% de les emissions de gas de
lefecte dhivernacle, s a dir,
molt ms que tots els mitjans de
transport. El bestiar, sobretot el
bov, s el responsable del 9%
del dixid de carboni. A ms, el
bestiar tamb s el responsable
del 65% de les emissions de
protxid de nitrogen amb un
efecte sobre lescalfament te-
rrestre equivalent a 300 vega-
des el del dixid de carboni.
Finalment, el bestiar emet el
37% de tot el met, gas que
incideix 23 vegades ms en
lescalfament del planeta en
comparaci amb el dixid de
carboni. Finalment, cal recordar
la gran necessitat daigua que
requereix el conreu de pinso,
necessari per a la producci de
carn bovina. Per exemple, sha
calculat que es necessita ms
aigua per produir mig quilo de
carn de bou que la que gasta de
mitjana un habitant dels Estats
Units per dutxar-se durant un
any.
ELS RISCOS DELS
AGROCARBURANTS
A ms de la substituci del
conreu de cereals destinats al
consum hum per cereal s
destinats als bovins (la carn
dels quals alimenta noms la
part ms rica de la poblaci),
laltre gran procs que est
posant en perill ls dels terre-
nys agrcoles per produir ali-
ments s el desenvolupament
dels agrocarburants.
3
Qui els utilitza
Europa s, juntament amb els
Estats Units, un dels pols de
major desenvolupament de la
indstria dels agrocarburants
grcies als incentius pblics
(subsidis i tarifes facilitades per
la importaci) i grcies als ob-
jectius normatius que requereix
la mescla de quotes dagrocar-
burants amb combustibles pe-
trolfers. Tanmateix, cal destacar
des del principi un element de
diferenciaci important: mentre
que els Estats Units sn tamb
grans productors dagrocarbu-
rants (en especial a travs del
blat de moro), els europeus sn
principalment importadors de
produccions realitzades en
altres llocs (en especial al sud-
est asitic), els quals renoven
tamb en aquest sector rela-
cions de caire neocolonial.
Les dues tipologies
Els agrocarburants pertanyen a
dues categories: lagroetanol i
lagrodisel.
Lagroetanol s un alcohol que
sha obtingut mitjanant un
procs de fermentaci de pro-
ductes agrcoles rics en carbo-
hidrats com els cereals (blat de
moro, melca, blat, ordi), els
conreus de sucre (bleda i canya
de sucre), la fruita, la patata i la
pinyolada. Lagrodisel sobt,
en canvi, de la refinaci de loli
de colza, la soja, el girasol, la
jatropha, la palma o altres plan-
tes que proveeixen llavors dun
alt contingut en oli.
2
Roberto Rizzo: Salvare il mondo senza
essere Superman. Einaudi, 2005, pg.
86.
3
Nota: per coherncia amb el que indica
el moviment Via Campesina, utilitzarem
aquest terme en lloc dels ms imprecisos
i ms utilitzats biocarburants o biocom-
bustibles.
34
Qui els produeix
PAS
QUANTITAT
(en miliards de litres)
TIPOLOGIA
Estat Units 28
Agroetanol
Brasil 19
Agroetanol
Uni Europea 8,3
Agrodisel per al 75%
Xina 2
Agroetanol
Canad 1
Agroetanol
Font: FAO (2008) The state of food and agriculture. Biofuels: prospects, risks and opportunties.
Les caracterstiques dels principals productors dagrocarburants
Brasil T caracterstiques particulars i en certs aspectes semblaria el pas dotat de les millors
oportunitats per al desenvolupament dels agrocarburants. En primer lloc, lestat brasiler
t una mplia experincia en el sector a causa de la dedicaci histrica de lalcohol de
sucre com a combustible per als autombils (grcies tamb a aquestes premisses ha
estat possible el desenvolupament a gran escala de la indstria de letanol sense el
suport dels subsidis del govern); a ms, la canya de sucre brasilera s econmica i
eficient, ja que proporciona una relaci ptima entre lenergia introduda i lenergia
extreta. Tot i aix, fins i tot en presncia de tantes caracterstiques favorables, els ele-
ments negatius tenen tant de pes que generen molts dubtes importants sobre el desen-
volupament daquest tipus de conreu. A ms de les consideracions generals (vegeu els
falsos mites), hi ha almenys dues consideracions especfiques en la realitat brasilera que
shan de tenir en compte. La primera est relacionada amb les condicions dels treballa-
dors de la canya de sucre, els salaris baixssims
4
i les condicions laborals precries (a
vegades de veritable esclavitud) sn les condicions perqu lagroetanol es mantingui
econmicament avantatjs. La segona consideraci t a veure amb el risc extremada-
ment concret duna difusi a escala molt gran de la monocultura. A ms de comprometre
seriosament la sostenibilitat ambiental, la monocultura tindria efectes socials catastr-
fics; en realitat, les terres destinades a la canya de sucre sapartarien de la reforma
agrria que el pas (i, principalment, els pagesos sense terra) espera des de sempre,
lnic gran pas del mn que encara no lha dut a terme.
Estats Units Als Estats Units, els conreus destinats a lagrocombustible han crescut notablement en
pocs anys grcies a lempenta de ladministraci Bush, en qu el blat de moro s el
conreu principal de lagroetanol. En aquest pas, la indstria ha crescut grcies als
substanciosos incentius fiscals i crediticis.
Europa Tot perseguint el somni duna reducci de la dependncia energtica dels pasos petro-
lfers, a ms duna sostenibilitat ambiental i climtica, malgrat tot, Europa no disposa de
les condicions estructurals per respondre a aquests objectius sobre la base del propi
potencial agrcola. En aquestes condicions, ls dagrocarburants es relaciona inevita-
blement amb les mateixes dinmiques dexplotaci que existien a lpoca del colonialis-
me. Lexpansi en els pasos del Sud global de les plantacions destinades a produir
combustibles per als autombils europeus dna vida, de fet, a profundes reconversions
productives denormes extensions de terra, a desforestacions a grandssima escala i a
lexpulsi de la pagesia i les comunitats indgenes dels territoris destinats a aquest nou
negoci. Per exemple, una part important de lagrodisel europeu destinat a ser produt a
partir de la soja brasilera i, sobretot, de loli de palma provinent dIndonsia i Malisia.
En aquests dos ltims pasos ja sestan duent a terme impressionants accions de desfo-
restaci que posen en risc la biodiversitat vegetal i animal dels boscos i destrueixen els
bons propsits sobre el clima, sovint juntament amb els pobles que viuen en aquests
boscos, com els Dayak.
4
Lautor daquest text ha trobat situacions en qu els talladors de canya de sucre del nord-est del Brasil reben menys dun euro al dia.
35
Els falsos mites
Mite nm. 1:
Els agrocarburants sn ecol-
gics
Segons els promotors daquest
gnere de conreu, la utilitzaci
dels agrocarburants, que per-
met una reducci significativa
de ls de petroli i combustibles
fssils, representaria un estalvi
en les emissions de gas de
lefecte dhivernacle. No obs-
tant aix, es considera tot el
cicle de vida de lagrocombus-
tible (de la planta al dipsit de
lautombil), lestalvi moderat
de les emissions queda neutra-
litzat per limpacte que t la
seva producci en el medi
ambient. Cada tona doli de
palma, per exemple, emet en el
medi ambient 33 tones de CO
2
,
deu vegades ms que el pe-
troli; la distribuci dels boscos
tropicals per deixar espai a la
producci de canya de sucre
per a letanol emet el 50% ms
de gas de lefecte dhivernacle
respecte a la producci i a la
utilitzaci de quantitats similars
de gasolina. Lnic cas de ba-
lan ambiental segurament po-
sitiu s el de lexplotaci de
plantacions de canya de sucre
ja existents, per, com ja sha
vist, la sostenibilitat econmica
de les operacions suposaria una
explotaci forta i continuada
dels treballadors agrcoles.
Mite nm. 2:
Els agrocarburants no fan la
competncia a laccs als ali-
ments
Les empreses interessades sol-
liciten treballar en projectes
que es puguin concretar en un
futur proper, on els agrocarbu-
rants de segona generaci
sextreguin de vegetals que no
siguin ds alimentari. Da-
questa manera, no hi hauria
ms problemes de competn-
cia, per exemple en la destina-
ci del blat de moro que prov
dels agrocarburants actuals de
primera generaci. Per al-
menys hi ha dues objeccions.
En primer lloc, els terrenys des-
tinats als agrocarburants conti-
nuarien sent terrenys robats de
la producci daliments (fins i
tot en el cas de terres marginals
on sovint es produeixen conreus
alimentaris menors, per im-
portants socialment). En segon
lloc, s evident que la produc-
ci dagrocarburants interv de
manera directa i generalitzada
en lequilibri alimentari, tal com
es desprn clarament dels me-
sos de gran crescuda dels preus
dels aliments. Lndex dels
preus publicats pel Banc Mundial
va augmentar un 140% entre el
gener del 2002 i el febrer del
2008. Aquest augment ha estat
causat per una confluncia de
factors, el ms important dels
quals ha estat el fort increment
de la producci de biocarburant
als Estats Units i a la Uni Euro-
pea. Sense laugment de biocar-
burant, les existncies globals de
blat i blat de moro no haurien
disminut de manera notable i els
augments dels preus com a res-
posta a altres factors hauria estat
modesta (...) (D. Mitchell, A
note on rising food prices,
2008). En realitat, lagenda dels
agrocarburants no est dictada
per una reconversi ecolgica
dels governs, empesos per
lescalfament global, sin per
les oportunitats de negoci de
les grans multinacionals: Mon-
santo, Archer Daniel Midlands;
de fet, per expressar-ho amb
les explcites paraules duna
revista del sector nord-america-
na, els conreus transgnics i els
biocarburants estan fets lun per
laltre (J. Evans, GM crops and
biofuels, Ethanol Producer Ma-
gazine, agost 2008).
Impacte socialment negatiu
sobre els preus dels productes
alimentaris i sobre la destinaci
de ls dels terrenys, paper
insignificant i fins i tot nociu per
a lequilibri climtic, limitaci
dels resultats respecte a lob-
jectiu dautosuficincia energ-
tica, estmul davant les postures
neocolonials (...) sembla que
els agrocarburants representin
un bumerang macroscpic.
36
El preu
dels aliments
NDEX
Les causes de les variacions
dels preus agrcoles
Les subvencions del govern,
una ajuda per als forts
El paper de lespeculaci
financera
LES CAUSES DE LES
VARIACIONS DELS PREUS
AGRCOLES
En el mn real sn pocs els
bns el preu dels quals est
definit per les lleis pures de
loferta i la demanda. A la prc-
tica, el pes dels monopolis, el
papers de les especulacions,
lescs accs a les informa-
cions, les intervencions polti-
ques i molts altres factors acom-
panyen el procs de fixaci
dels preus. El cas dels aliments
no fa excepcions i, en alguns
aspectes, s ms indicatiu que
daltres en les distorsions de
leconomia i de la poltica con-
tempornia, poc capaces de
distingir entre mercaderies co-
munes i bns (com els alimen-
taris) que garanteixen el gaudi
de drets fonamentals i poc
capaces en general de tutelar
els sectors ms dbils de la
poblaci mundial.
A continuaci, sexposen els
principals mecanismes que de-
terminen el preu mitj dels
aliments:
el desenvolupament tecnol-
gic de la segona meitat del
segle XX ha comportat una da-
vallada dels preus agrcoles
mitjana de lordre del 70-
80%. La davallada dels preus
al Sud global sha preferit fins
i tot per davant de la perma-
nncia dels costos baixssims
de la m dobra agrcola (en
alguns casos la paga anual per
produir 1.000 tones de cereals
s de 1.000 dlars!). Per
competir amb aquests preus,
el s agri cul t ors del Nord
arriben a subvencionar m-
pliament les economies agr-
ries, com veurem a conti-
nuaci.
lincrement en els costos dels
bns necessaris per a la pro-
ducci (especialment energia
i fertilitzants) han tingut en els
ltims temps una incidncia
rellevant, sobretot en lagri-
cultura ms industrialitzada,
fins i tot si encara no s
possible determinar-ne el pes
en perspectiva.
els agrocarburants, en canvi,
ja han produt efectes nota-
bles, per exemple, el fort
augment de la demanda de
blat de moro per produir-los
(vegeu larticle Els aliments
sestan transf ormant) ha
portat als Estats Units un
increment duna quarta part
de la superfcie destinada a
aquests conreus noms en
lanyada agrria 2007/2008 i
ha fet, daquesta manera, que
el preu de la mercaderia hagi
augmentat un 80%.
LES SUBVENCIONS DEL
GOVERN, UNA AJUDA PER
ALS FORTS
En la creaci dels preus dels
bns agrcoles, en els ltims
cinquanta anys, les decisions
poltiques i, en especial, els
subsidis pblics per als agri-
cultors han assumit un paper
molt important, determinat per
la Farm Bill (la poltica agrcola
nord-americana) i la PAC (la po-
ltica agrcola comuna euro-
pea).
Les dades generals sn impres-
sionants: cada any, lOrganit-
zaci per la Cooperaci i el
Desenvolupament Econmic
(OCDE, formada per 31 pasos
entre els quals hi ha els ms
rics de la Terra) destina 365 mil
milions deuros en subvencions
a lagricultura del Nord global.
Per concretar aquesta quantitat
sha calculat que cada vaca
37
europea rep un subsidi pblic
mitj de 2 euros al dia (actual-
ment, 3 mil milions de persones
al planeta tenen una renda
inferior a aquesta xifra). Si ho
traslladem dels animals a les
persones, resulta que les agri-
cultures del Nord arriben a sub-
vencionar amb 20.000 dlars
anuals per treballador (als
Estats Units) i 14.000 dlars
anuals per treballador (a Euro-
pa) les economies agrries.
Amb mecanismes similars,
pasos com Islndia i Noruega
tenen un sector agrcola que
rep ajudes pbliques en quanti-
tats superiors al valor de tota la
producci nacional.
De fet, la permanncia dun
sector agrcola a Islndia i a
Noruega pot tenir un efecte
positiu sobre la societat i sobre
el medi ambient fins al punt de
justificar una forta intervenci
econmica dels governs res-
pectius i, en realitat, ms en
general, el naixement de les
poltiques agrcoles estava ani-
mada per intencions socials
racionals. A linici de la PAC, als
anys seixanta, sapuntava en
realitat a dos resultats: 1) conte-
nir els preus dels bns agr-
coles en el sector ms dbil de
la poblaci (principalment els
obrers, els salaris dels quals
podien crixer menys del que
haurien crescut en condicions
de lliure mercat) i 2) evitar
xodes multitudinaris de les
zones rurals tot assegurant
rendes raonables als agricul-
tors.
Tot i tenir motius racionals fona-
mentals, la PAC europea i la
Farm Bill nord-americana han
desenvolupat amb el temps
conseqncies perilloses tant
en els pasos en qu sapliquen
les normes sobre lagricultura
com en els pasos del Sud
global.
A Europa, per exemple, el sis-
tema dadjudicaci de les aju-
des estatals ha afavorit princi-
palment les empreses grans,
riques i amb pocs treballadors:
actualment, el 10% de les
empreses italianes sadjudica
quasi el 70% del finanament
pblic i dins daquest 10% hi
trobem gegants com lItalia
Zuccheri Spa (140 milions deu-
ros de finanament lany 2008) i
lEridania Sadam Spa (125
milions).
Per s en les relacions amb el
Sud global que la PAC i la Farm
Bill mostren totes les seves con-
seqncies socialment injustes.
Els petits i mitjans agricultors
africans no reben ajudes de
lestat, fet que significa que per
vendre un determinat aliment
produt per ells nhan de cal-
cular el preu incloent-hi tots els
costos (llavors, lloguer o com-
pra dels tractors i de les altres
eines agrcoles, fertilitzants,
etc.) ms el seu benefici. Un
agricultor europeu que rep una
gran ajuda de lestat es pot
permetre, en canvi, vendre el
producte agrcola produt per
ell (segurament el mateix que
lafric) a un preu molt ms
baix perqu hi ha una srie de
costos que li han cobert els
subsidis pblics. El resultat s
que el blat de moro nord-
americ pot costar menys que
el mexic i que els agricultors
dels pasos llatinoamericans no
troben compradors disposats a
pagar el seu blat de moro a un
preu x quan els mateixos
compradors el poden pagar a
un preu menor als productors
nord-americans. Una possible
soluci per evitar la compe-
tncia deslleial en els preus
entre els agricultors de pasos
ajudats per lestat i els agricul-
tors del Sud global podria ser la
previsi dun impost fronterer
(o aranzel) aplicat, per exem-
ple, al blat de moro nord-
americ quan aquest vol entrar
a Mxic. Daquesta manera, els
pagesos mexicans tindrien una
competncia amb avantatge
grcies als diners del govern
nord-americ, per en part
castigada pels impostos fronte-
rers que hauria de pagar al
govern llatinoameric i el go-
vern mexic tindria una entrada
ms. Tanmateix, laplicaci dels
impostos fronterers (igual que
daltres mitjans de protecci
com, per exemple, el lmit legal
de les quantitats importables
dun pas estranger) est prohi-
bit per les regles del comer
internacional (establertes per
lOrganitzaci Mundial del Co-
mer, OMC o WTO en angls, i
segons els acords especfics de
cada pas).
1
Daquesta manera,
Mxic o qualsevol en el seu lloc
est obligat a acceptar el blat
de moro nord-americ a un
preu que de vegades pot ser
fins i tot ms baix que el cost de
producci.
2
En el cas de la
venda per sota del cost, es parla
tcnicament de dmping, una
prctica que pot portar a la
runa els productors de la com-
petncia (en el cas del nostre
exemple de la pagesia mexica-
na) i que, per aix, de vegades
est reglamentat. Segons lOMC
o WTO, ens trobem davant de
dmping noms quan el pro-
ductor exporta a preus diferents
respecte al preu al qual ven el
mateix producte al seu pas.
Per feta la llei, feta la trampa:
en primer lloc, el preu al qual
es ven en el propi pas pot ser
artificialment baix grcies a les
ajudes pbliques i, en segon
lloc, sempre s possible (i, de
fet, ha passat des de lany 1992
tant en el cas de productors
europeus com en el cas de
productors nord-americans)
disminuir els preus interns per
continuar exportant.
1
En el cas de la relaci entre Mxic i els
Estats Units, lacord sanomena
NAFTA, Tractat de Lliure Comer dA-
mrica del Nord.
2
Lagricultor nord-americ podria, per
exemple, gastar 100 $ i voler guanyar-
ne 50 $ ms per cada certa quantitat de
blat de moro. Si el seu govern, per la
mateixa quantitat, li dna 60 $, al final
lagricultor es pot permetre de vendre a
100 + 50 -60 = 90 $, s a dir, un preu
inferior als 100 $ del cost.
38
EL PAPER DE
LESPECULACI FINANCERA
Lespeculaci financera s un
argument amarg, sovint pre-
sentat a travs duna quantitat
de termes tcnics que desani-
men els qui no treballen. Tan-
mateix els seus mecanismes
f onamentals sn senzills i
intutius, els termes tcnics es
poden explicar i lalimentaci
s un argument prou important
per merixer una explicaci
fins i tot quan s necessari acos-
tar-se a mbits difcils com les
finances.
La funci originria i sana de
les finances consisteix a anti-
cipar mitjans de pagament a qui
no t els diners suficients per
iniciar una determinada activi-
tat (compres, obertura dempre-
ses, etc.), per que se suposa
que els tindr dins dun perode
de temps determinat, grcies a
la feina. El financer estableix un
preu (taxes dinteressos) per al
seu prstec (per a la seva
anticipaci), que ser ms alt
com ms relaci de poder
depengui dell i com ms fort
sigui el risc que el receptor de
lanticipaci restitueixi noms
una part o no restitueixi res del
que deu.
Aquest mecanisme fonamental
per al desenvolupament de les
economies ha experimentat,
amb el temps, una crescuda im-
petuosa. Els preus de docu-
ments reals o virtuals amb qu
adjudicar els prstecs shan
multiplicat i complicat (de les
simples lletres de canvi a les
accions, als bons del tresor, i
fins als pagaments a futur ms
complicats i productes finan-
cers derivats). Simultniament
ha augmentat excessivament el
nombre de persones que, gr-
cies a les informacions que la
telemtica fa possible, compren
les mercaderies ms desbara-
tades, tot comprometent-se per
a pagaments futurs, i les reve-
nen a preus ms alts fins i tot
abans dhaver pagat el deute. Si
es produeixen operacions da-
quest tipus sobre enormes
quantitats de productes (possi-
ble grcies a la caiguda de
lobligaci de posseir els diners
necessaris per tal de garantir la
futura compra), s possible gua-
nyar grans quantitats de diners
fins i tot amb petits canvis de
preu.
Fins a linici dels anys dos mil,
els aliments han estat lluny dels
mecanismes especulatius per
un motiu econmic i per un
motiu poltic. El motiu econmic
consistia en la seva tendncia
que els preus fossin cada cop
ms minvants a mesura que les
innovacions tecnolgiques els
feien potencialment accessibles
per a les butxaques ms bui-
des; el motiu poltic consistia en
el conjunt de normes que, des-
prs de la Gran Depressi mun-
dial del 1929, impedia opera-
cions especulatives amb els
aliments i amb les primeres
matries en general (la Com-
modities Exchange Act nord-
americana del 1936 era la
norma ms important en aquest
sentit). No obstant aix, ja a
partir dels anys vuitanta, durant
la presidncia de Ronald Rea-
gan, les normes nord-ameri-
canes que limitaven lespecu-
laci shavien comenat a ata-
car fortament i es van cancellar
definitivament durant la presi-
dncia de Bill Clinton als anys
noranta (per avaluar la impor-
tncia sorprenent daquestes
decisions poltiques, cal recor-
dar que els Estats Units tenen
un sistema normatiu que s el
punt de referncia mundial per
al mn financer i que, per tant,
les seves decisions tendeixen a
imitar-se per part dels altres
pasos). Des dun punt de vista
econmic, malgrat que els
especuladors no se sentien
gaire atrets pels aliments, entre
el mar del 2001 i la segona
meitat de lany 2007, els dos
sectors ms interessants per les
operacions financeres es van
desinflar de cop. Lany 2001 va
ser el torn de lanomenada nova
economia (el sector lligat a
lexpansi de la informtica) i el
2007, el torn del sector de la
construcci nord-americ (i
desprs mundial) amb la crisi
dels prstecs subprime, s a
dir, dels prstecs financers ad-
judicats a gran escala a perso-
nes que no podien pagar la
hipoteca de la casa. En aquest
punt, els aliments, i les primeres
39
matries agrcoles en general,
tornaven a ser un sector interes-
sant per a les finances. Del 2003
al mar del 2008, les inversions
financeres en lagricultura i
lalimentaci es van multiplicar
grcies a les vendes que de
vegades condicionen severa-
ment els preus dels productes
alimentaris: per exemple, les-
peculaci de larrs, producte
de primera necessitat per a mi-
lers de milions de persones, ha
aconseguit en noms cinc
mesos (del gener al maig del
2008) modificar-ne el preu, se-
gons els ndex de la FAO, de 193
a 372.
s evident que el naixement (i
el final) de les grans especula-
cions est sempre estretament
relacionat amb levoluci dels
productes que en constitueixen
la base. La informtica, al prin-
cipi de lespeculaci sobre la
nova economia, a la segona
meitat dels anys noranta, va
tenir un boom real de vendes
dequips i programes (que tan-
mateix ser inferior a les pers-
pectives de creixement infinit,
fet que provoca el final de la
bombolla especulativa) i el ma-
teix es pot dir de la construcci
durant els primers anys dos
mil. En el cas dels aliments, al-
gunes collites pobres, el creixe-
ment de la demanda de carn
per part dels xinesos o la com-
petncia dels agrocarburants
eren elements reals que han
afavorit el naixement de la
bombolla especulativa, la qual,
una vegada creada, ha avanat
de manera separada dels esde-
veniments concrets; en realitat,
els especuladors no sn aquells
que pronostiquen les tendn-
cies dels preus, sin aquells
que els determinen mitjanant
els grans moviments que poden
provocar.
En cada cas, cal recordar, com
suggereix Luca Colombo,
3
que
lespeculaci no s obra exclu-
siva dun taur de les finances
que aposta en borsa al dest de
la seguretat alimentria i dels
subministraments energtics.
Lespeculaci s obra tamb de
les empreses que manipulen el
mercat gestionant sviament els
estocs, mantenint segures les
crregues, traient els queviures
del mercat, jugant amb les fluc-
tuacions del dlar, mantenint els
preus artificialment baixos en el
moment de la recollecci i obli-
gant els agricultors a malvendre
les collites per desprs generar
un estoc i estimular, aix, lincre-
ment dels preus. A Indonsia, tal
com denuncia la Via Campesina
4
a la fase dencariment del preu
de la soja al gener del 2008, la
Cargill Indonsia retenia 13 mil
tones de producte als seus ma-
gatzems a Surabaya, a lespera
que el preu assols el seu m-
xim. A ms, en la denncia dels
mecanismes especulatius de la
cadena, la Via Campesina va
acompanyada dinstitucions ben
diferents quant a funci i visi:
en un estudi, publicat a lagost
del 2008 sobre el mercat horto-
frutcola itali, la Banca dItlia
va denunciar que del productor
al consumidor, el recrrec total
mitj del repartiment s del
200%. La investigaci de la
Banca dItlia destaca com el
recrrec resulta: inferior al 80%
en el cas de cadenes molt curtes
(transferncia directa del pro-
ductor al venedor), per proper
al 300% en els casos en qu in-
tervenen tres o quatre interme-
diaris a ms del productor i el
distribudor final.
5
Est b concloure recordant un
element social que no s indi-
ferent: lespeculaci que porta a
laugment o a la disminuci del
preu daltres productes, com
per exemple lor, per a la gran
majoria de les persones es
tradueix al mxim en lincre-
ment o en la disminuci del
valor daquelles joies familiars
que poques persones durant la
seva vida estaran obligades a
vendre. Lespeculaci que porta
a la duplicaci del preu de la-
rrs o daltres aliments pot
significar que una famlia, que
gastava en menjar ms de la
meitat del seu pressupost (si-
tuaci habitual en molts pasos
del Sud), no pugui comprar els
aliments que necessita.
3
Luca Colombo Antonio Onorati. Di-
ritti al cibo. Jaca Book 2009, pg.
24-125.
4
La Via Campesina (24 dabril de
2008), An answer to the global food
crisis: peasants and small farmers can
feed the world. La Via Campesina s la
xarxa mundial de pagesos ms impor-
tant (NdA).
5
Banca dItlia (2008), Le economie
delle regioni italiane nel 2007.
40
Els aliments al mercat
internacional
NDEX
Com han entrat els aliments al
mercat internacional
Estudi de cas: larrs a Ghana
COM HAN ENTRAT ELS
ALIMENTS AL MERCAT
INTERNACIONAL
Encara avui, els aliments sn un
b que, en part, es venen en
llocs no gaire llunyans dels
indrets on es produeixen. Els
intercanvis internacionals es
realitzen, sobretot, pels exce-
dents de cereals i per la llet i la
carn introdudes al mercat
mundial, principalment de la
Uni Europea, dels Estats Units i
dels altres membres de lano-
menat grup de Cairns (que
inclou els principals pasos
agroexportadors del Nord i del
Sud globals). Un altre sector
important per al comer inter-
nacional s el dels bns colo-
nials (s a dir, el conjunt de
productes consumits en gran
part pel Nord global, per con-
reats prcticament en exclusiva
al Sud: caf, te, cacau, fruits
extics. El caf s, actualment,
la segona primera matria ms
venuda al mn desprs del
petroli i, igual que el te, sha
incls en aquest grup encara
que no sigui un aliment en el
sentit estricte).
La quota daliments introduda
al mercat internacional, encara
que es redueixi respecte a la
quantitat total daliments que es
comercien globalment, pro-
dueix efectes rellevants en el
mn dels petits agricultors i
dels consumidors ms pobres
(sovint, tal com hem vist a larti-
cle La fam, els dos grups
coincideixen). Els cereals sn
laliment bsic per a la clara
majoria de la humanitat, per el
fet que siguin objecte de co-
mer internacional, duna ban-
da, tendeix a desanimar molts
pasos de produir-los en la
mateixa quantitat que fa algu-
nes dcades (afavorint-ne, en
canvi, la importaci, sovint sota
la pressi de poderosos or-
ganismes internacionals, per
poder-se dedicar a conreus
tericament ms ben pagats en
el mercat mundial) i, de laltra,
nexposa els preus a les deci-
sions de les multinacionals i
dels especuladors. El conjunt
daquestes dues dinmiques, en
molts casos, perjudica les po-
blacions del Sud: augmentant el
risc que qualsevol gran pas del
Nord pot oferir als consumidors
dels pasos del Sud aliments
que, durant un determinat pe-
rode de temps, seran ms eco-
nmics que els produts local-
ment (grcies a les ajudes
pbliques que el Nord reserva
als seus agricultors). En aquest
perode, els agricultors del Sud
experimentaran grans fracassos
per la impossibilitat de dirigir
la competncia, mentre que
ms endavant hi haur el risc
addicional que els preus dels
aliments importats augmentin a
nivells insostenibles per als
consumidors dels pasos del
Sud. En aquest punt, aquests
dependran de les importacions
daliments del mercat interna-
cional i ja no existiran els agri-
cultors locals a qui recrrer per
obtenir aliments a preus acces-
sibles. El mecanisme descrit
sha concretat en diverses oca-
sions, per exemple, la fase 1
(obertura de les importacions
de cereals) es va produir el
1994, la fase 2 (augment insos-
tenible del preu dels cereals
importats), el 2008.
Lacci de les grans institucions
econmiques internacionals
Per, com shan creat les con-
dicions per tal que els cereals i
els aliments en general puguin
41
esdevenir mercaderies cada
vegada ms importants en el
mercat mundial?
A ms del desenvolupament de
les ajudes pbliques als agri-
cultors europeus i nord-ame-
ricans, pressupsit per tal que
es cres una excedncia de
cereals, llet i carn per exportar
a baix preu (vegeu larticle El
preu dels aliments), les altres
dues condicions prvies han
estat:
a) les imposicions de poltica
econmica per part del Banc
Mundial i del Fons Monetari
Internacional als estats del
Sud que es van tornar a tro-
bar amb un deute extern
insostenible;
b) el naixement de lOrganitza-
ci Mundial del Comer
(OMC-WTO).
El Banc Mundial (BM) i el Fons
Monetari Internacional (FMI)
El deute extern del Sud global
va esclatar a lagost del 1982,
quan el govern mexic va de-
manar la revisi de les condi-
cions de restituci, vista la in-
sostenibilitat de la crrega.
Durant els tres anys anteriors, el
fortssim augment dels tipus
dinters mitjans dmbit mun-
dial sobre els prstecs i el for-
tssim augment del valor del
dlar (divisa en la qual els
pasos del Sud havien contractat
els crdits) havien augmentat
exponencialment la xifra a res-
tituir. Els plans de retorn dels
deutes de cada estat, preparats
pel Fons Monetari Internacional
i el Banc Mundial, entre altres
coses han demanat als pasos
del Sud un increment de les
seves exportacions agrcoles i
els han obligat, de fet, a aug-
mentar la producci de les mer-
caderies ms interessants per
als mercats del Nord global.
1
De manera simultnia, el Banc
Mundial i el Fons Monetari In-
ternacional han imposat als
pasos endeutats leliminaci de
les normes que limitaven lac-
cs de mercaderies (entre les
quals trobem els aliments) de
lestranger. No sols augmenta-
ven les quantitats exportades,
sin tamb les quantitats impor-
tades i, en general, les quotes
daliments que venien del mer-
cat internacional han experi-
mentat, des de llavors, un crei-
xement important.
Lorganitzaci Mundial del
Comer (OMC-WTO)
Entre els organismes destinats a
millorar els intercanvis comer-
cials internacionals, el General
Agreement on Tariffs and Trade
(Acord General sobre Aranzels i
Comer, GATT), va ser la seu en
qu, a partir del 1947, van tenir
lloc vuit cicles de conferncies,
anomenats rondes. Les prime-
res set rondes es van dedicar
exclusivament a les negocia-
cions sobre lagricultura i els
seus productes agrcoles a
causa de lescs inters de les
principals potncies mundials
per aquest tema. Fins als anys
vuitanta, els Estats Units, de fet,
podien conservar tranquilla-
ment la independncia en les
poltiques agrries, que prove-
nien de lAgricultural Adjust-
ment Act del 1933, mentre que
la Comunitat Econmica Euro-
pea sencarregava des del 1960
de la promulgaci de la seva
poltica agrcola comuna (PAC)
marcada per una forta protecci
de la seva agricultura respecte
a les de la resta del mn. Ni els
Estats Units ni Europa no te-
nien, per tant, inters per ocu-
par-se del lliure intercanvi
internacional en relaci amb els
productes agrcoles; cadascuna
de les dues potncies econmi-
ques tendia a satisfer les seves
prpies necessitats de manera
predominant amb la producci
agrcola interna (amb excep-
ci, naturalment, dels productes
colonials).
Durant els anys vuitanta, leco-
nomia mundial va registrar un
increment que queda reflectit
en el comer internacional.
Aquesta situaci ha arribat
tamb als productes agrcoles
europeus que durant el mateix
perode vivien una fase de gran
expansi, fruit de dcades de
suport poltic als preus. Els anys
vuitanta marquen, per tant, un
moment de canvi que t, entre
les seves conseqncies, la in-
troducci de lagricultura en el
vuit cicle de negociacions del
GATT, anomenat ronda Uru-
guai, i que va finalitzar el 1994
amb el naixement de lOrganit-
zaci Mundial del Comer
(OMC o WTO, en angls), un
1
Aquest mateix pargraf apareix en
forma de nota a larticle Lacapara-
ment de la terra.
42
organisme supranacional dotat
de la capacitat dimposar als
seus estats membres una srie
de deures relacionats amb les
poltiques de comer interna-
cional. Lorientaci de lOMC s
fortament liberal: els estats
estan convidats a comerciar a
escala mundial sempre amb
menys proteccions per les pr-
pies economies. Aix exposa
les economies del Sud global
(sovint dbils i orientades a
produir per la poblaci local) al
risc de distribuci en la con-
frontaci amb els ben aguerrits
estats del Nord. Lacord sobre
lagricultura (AsA) s un dels
mbits ms controvertits de
lOMC en la mesura que la invi-
taci a participar cada cop ms
intensament en el mercat mun-
dial est relacionada, en aquest
cas, amb un b socialment molt
delicat com sn els aliments i
sovint aix provoca pnic entre
els petits productors agrcoles,
que no poden competir amb els
gegants tecnologitzats (i sub-
vencionats) de larena mundial,
fins i tot perqu obliga els
estats a importar, en cada cas,
almenys el 5% de les neces-
sitats agrcoles, fins i tot quan hi
ha autosuficincia.
ESTUDI DE CAS: LARRS A
LFRICA SUBSAHARIANA
2
Les dinmiques que expliquem
ms amunt en termes generals
es concreten en els seus efectes
socials de lestudi de cas se-
gent, relacionat amb la intro-
ducci de lestat afric de
Ghana al mercat internacional
de larrs durant els anys vui-
tanta.
3
Des de sempre, el cultiu de
larrs a Ghana ha estat una
activitat econmica rellevant.
Per exemple, a mitjan anys
setanta, els productors darrs
quasi podien cobrir les neces-
sitats nacionals i la producci
era especialment abundant al
nord del pas. El seu xit es pot
atribuir mpliament al progra-
ma del govern produir-per-
viure. La implantaci daquest
programa ha perms que tant
els petits com els grans pro-
ductors obtinguin importants
ajudes que els han perms
abaixar els costos productius
de larrs. No obstant aix, a
partir del 1983, la pagesia del
pas ha vist com disminuen
gradualment els subsidis per a
lagricultura a causa del Progra-
ma de recuperaci econmica
4
imposat pel Fons Monetari In-
ternacional i el Banc Mundial
com a resposta al deute extern
ghans. Una fita daquest pro-
grama va ser ladopci de la
poltica de liberalitzaci agrco-
la, lessncia de la qual era
ladequaci dels preus als del
mercat internacional. Les impli-
cacions per a la pagesia consis-
tien en un augment drstic dels
costos de producci. El repte
ms complex per als agricultors
darrs a Ghana era haver de
competir amb larrs dimpor-
taci a bon mercat que shavia
beneficiat de les poltiques
dajuda que, en canvi, als pasos
del Sud global sels havia desa-
consellat dadoptar. Lefecte
combinat de la suspensi dels
incentius del govern als pro-
ductors locals i de la liberalit-
zaci va comportar un creixe-
ment de les importacions i una
reducci de la producci local.
Laugment de les importacions
ha estat mpliament documen-
tat per les dades de la FAO i
lOxfam.
De manera simultnia, la pro-
ducci local minvava constant-
ment: mentre que a mitjan anys
setanta era suficient per cobrir
les necessitats de la poblaci, el
2002 representava noms el
36% dels estocs nacionals i
equivalia a 187.000 tones. La
motivaci principal que hi ha al
darrere de la promoci de les
poltiques de liberalitzaci del
Sud global s afavorir el lliure
intercanvi, tot garantint un accs
equitatiu al comer de manera
que els pasos que hi participin
sen puguin beneficiar. No
obstant aix, si a ms noms es
considera lorigen de larrs
importat, es far evident la poca
equitat amb la qual es duen a
terme les poltiques de libe-
ralitzaci. Una part significativa
de les importacions darrs a
Ghana prov dels Estats Units.
Lany 2003, les importacions
darrs dels Estats Units ascen-
dien a 111.000 tones, una dada
molt propera a la producci
interior de Ghana el 2002. Du-
rant les dues ltimes dcades,
la producci nord-americana ha
crescut fins a excedir les neces-
sitats interiors ghaneses del
producte i ha requerit, per tant,
un augment de les importacions
superior al 60%. Segons una
declaraci del 2006 de lUSDA
Foreign Agricultural Service
2
En el DVD que acompanya aquest
article, el vdeo Europa exporta, l-
frica es recupera presenta la situaci
del Camerun en alguns aspectes similar
a la de Ghana, la qual es presenta a
continuaci.
3
Adaptat per: La paradoxa del lliure
intercanvi, lagricultura dels petits pro-
pietaris de terra a Ghana de George Osei
Bimpeh, SEND Ghana. Estudi de cas
condut per lONG Amics dels pobles.
Any 1983 1991 2005
Arrs importat
(en Tones)
32.825 178.853 330.000
4
Lany 1985 es va passar a anomenar
Programa dajustament estructural
(PAE).
43
Strategy, els Estats Units con-
sideren Ghana un dels princi-
pals consumidors darrs ame-
ric, un factor que lajuda a
consolidar la seva porci de
mercat a despit de la forta
competncia amb els altres
pasos exportadors, princi-
palment asitics. Com a conse-
qncia, els Estats Units bus-
quen imposar retallades dels
subsidis agrcoles a Ghana.
Mentrestant, es va acusar la
indstria de producci de la-
rrs nord-americ de les ma-
teixes ineficincies que el Fons
Monetari Internacional, el Banc
Mundial i lOMC-WTO utilitza-
ven com a factor motivador per
als pasos empobrits amb
lobjectiu de liberalitzar el
comer agrcola. Un estudi en-
carregat pel Departament dA-
gricultura nord-americ demos-
trava que el 57% de les granges
nord-americanes productores
darrs no haurien arribat a
cobrir els costos si no hagues-
sin rebut subsidis estatals.
Grcies a aquestes ajudes, els
agricultors daquest pas poden
exportar larrs a un preu
inferior als costos de produc-
ci. Els costos mitjans de pro-
ducci i elaboraci duna tona
darrs blanc dels Estats Units
arribaven als 415$ entre el 2002
i el 2003, per sexportava la
mateixa quantitat al pas afric
al miserable preu de 274$, s a
dir, un 34% per sota del seu
cost. Per convertir la situaci
encara en ms desastrosa per
als petits productors darrs de
Ghana, shi han ficat els impor-
tadors nord-americans que han
utilitzat estratgies de mrque-
ting perfectes per convncer
els consumidors darrs local.
Lestratgia ms bruta consistia
a invertir quantitats conside-
rables en campanyes publici-
tries per promoure arreu del
pas larrs nord-americ, tant a
la televisi com a la rdio. Els
productors i els comerciants
locals no disposaven dels mit-
jans per vncer la competncia
estrangera en la promoci del
seu arrs. Un estudi sobre el
camp condut per lOrganitza-
ci no governamental Christian
Aid a la zona de Gonja Orien-
tal, un districte al nord de
Ghana, mostrava la preocupaci
dels caps tradicionals que sex-
pressaven aix: Quan hi havia
els cultivadors darrs, tothom
tenia alguna cosa per fer. Ara,
en canvi, tenim moltssima terra
que sinunda cada any, per que
no sutilitza. Molts dels nostres
nens han deixat danar a les-
cola perqu els seus pares ja no
sho poden permetre. Ja no
tenen res i molts es traslladen a
la ciutat (...). Diversos estudis
han demostrat un increment de
les mancances al nord de
Ghana. Shan descrit algunes
situacions en qu els aliments
sn escassos en un estudi de la
FIAN, on el coordinador de la
Coalici per al Comer i la
Subsistncia de Ghana afirma
(...) la gent no salimenta de
manera adequada, estan desno-
drits i la desnutrici vol dir que
la gent pateix fam. La fam no
significa necessriament manca
daliments (...) en realitat, el
problema s que si manquen
els guanys, manquen els diners
per comprar altres ingredients
per poder obtenir una alimen-
taci variada i adequada. Vaig
sovint a les zones rurals i puc
afirmar que bullen larrs i
noms mengen aix (...) de
vegades amb una mica de
mantega de karit. s evident
que coure noms arrs t
implicacions nutricionals que
no sn indiferents per a la
pagesia que no aconsegueix
vendre els seus productes al
mercat local i, per tant, guanyar
diners per comprar oli i salsa
de verdures per obtenir una
dieta equilibrada, no sols per a
ells, sin per a les seves fam-
lies i els seus fills. Si afrontem la
qesti des dun punt de vista
legal, podem afirmar que la
pagesia perjudicada ha patit
una greu violaci dels drets
humans pel fet que no pot
obtenir aliments adequats i
suficients.
44
Les multinacionals
de lagricultura
NDEX
Qu son les multinacionals
El cicle de producci duna
multinacional
Cada fase del cicle
agroalimentari t les seves
multinacionals
Qui hi perd i qui hi guanya
QU SN LES
MULTINACIONALS
El terme multinacional fa
referncia de manera genrica
a una empresa de grans dimen-
sions que opera en molts pa-
sos, alguns dels quals sovint, tot
i que no necessriament, perta-
nyen al Sud global. En realitat,
el terme ms apropiat per
designar aquesta categoria de
grans empreses privades seria
transnacionals per indicar-ne
la capacitat de creuar diver-
sos pasos atribuint a cadascun
dells una o ms fases del cicle
de producci.
Les multinacionals operen en
diversos sectors de leconomia,
les ms famoses pertanyen al
sector industrial (i entre aques-
tes, les ms populars, sn segu-
rament les empreses automo-
bilstiques com, per exemple, la
italiana FIAT) o al sector agr-
cola (com les empreses de
transformaci agroindustrial:
Nestl, Parmalat, etc.).
Les caracterstiques prpies de
les multinacionals es poden
resumir de la manera segent:
Facturaci (s a dir, volum total
de negoci anual) altssima i
nombre de treballadors pro-
porcionalment molt ms baix:
es considera, per exemple,
que als voltants de lany 2000,
les multinacionals controlaven
el 66% aproximadament del
comer internacional total i
donaven feina noms al 3% de
la poblaci activa mundial.
Centre de presa de decisions
(o oficina central) situat als
pasos del Nord en ms del
90% dels casos i treballadors
escampats arreu del planeta,
als indrets on la producci s
ms barata. Normalment es
considera multinacional una
empresa que realitza almenys
una quarta part de les seves
operacions a lestranger;
aquestes operacions es poden
dur a terme per mitj de filials
(o empreses filles), dem-
preses estrangeres compra-
des, de treball sota contracte o
daltres formes dinversi.