106

CARPETA 75 ANYS DEL FINAL DE LA GUERRA

n
La tragdia de Llinars
L'EXPLOSI AL CENTRE DEL POBLE D'UN CAMI DE L'EXRCIT REPUBLIC CARREGAT
AMB TRILITA VA CAUSAR 18 MORTS I 150 FERITS, I VA DESTRUIR TOT UN BARRI
Text: Josep Grau
El 29 de gener de 1939 un cami de
lexrcit republic carregat amb trilita
va esclatar al centre de Llinars del Va-
lls. Lexplosi va causar la mort de di-
vuit persones, va fer cent cinquanta
ferits i va destruir un barri sencer.
1
Anys desprs, Joan Ruiz i Calonja,
un testimoni dels fets, descriuria aquell
moment: Recordo que es va produir
un esclat violentssim, una mena de
gran ventada i molta pols. Les portes i
fnestres havien caigut i tamb algun
env. Shavia fet de sobte un silenci es-
trany, noms trencat lleument per
algun somic,
2
va escriure l'any 1989 en
un article a la revista Ronana. A en
Salvador Masjuan i la Maria Catari-
neu, un matrimoni que vivia al carrer
Comas i Masferrer, al costat don hi
havia el cami, lona expansiva sels va
endur la teulada de la casa. Desprs,
quan ho explicaven, deien que havia
estat com un terratrmol.
Soldats en retirada
El dia abans de lexplosi havien arri-
bat a Llinars els primers soldats republi-
cans, procedents de Cardedeu. Eren les
divisions 11a i 46a del Cinqu Cos dE-
xrcit de la Repblica, comandades pel
general Enrique Lster. Devien ser uns
quatre mil homes. Havien estat la unitat
ms selecta de la Repblica, per ara
eren un exrcit derrotat que es retirava.
Estaven esgotats i desmoralitzats, i
noms tenien una consigna: no deixar
res a lenemic. Feia dies que es dedicaven
a sabotejar ponts i carreteres i a destruir
tallers, fbriques i arsenals.
Aquell dia, el 28 de gener, els homes
de Lster van calar foc a la fbrica de can
Casas, propietat de Bernat Casas. Era la
fbrica ms gran del poble. Hi feien
mocadors i mitjons. El foc va destruir el
sostre de la nau i va convertir els telers
en ferralla. Desprs de cremar can
Casas, els soldats van avisar els vens que
lendem al migdia sestiguessin a casa,
perqu volarien dos dels ponts que hi
havia al poble: el de la carretera de Gi-
rona i el de la carretera de Matar.
El dia 29 al mat ja havia arribat a
Llinars el cami que provocaria la tra-
gdia. Estava estacionat al carrer
Comas i Masferrer. Sembla que lha-
vien portat els brigadistes de la 44a
divisi internacional, que havien arri-
bat a Llinars des de la Garriga el 28 o
el 29 de gener. El cami duia un car-
regament de trinitrotolu que els bri-
gadistes havien trobat abandonat en
un magatzem de Cnoves. El trinitro-
tolu, un compost qumic explosiu
que es designa amb les sigles TNT, es
coneix tamb amb el nom de trilita,
i amb aquest nom ha passat a la hist-
ria de Llinars.
Vallesos
1. Per a una descripci general dels darrers dies de la guerra a Llinars, vegeu Josep Grau Mateu, Un diumenge de gener.
El nal de la guerra a Llinars del Valls, Lauro. Revista del Museu de Granollers, 330, 2009, ps. 33-46.
2. Joan Ruiz i Calonja, Final de guerra a Llinars, Ronana, 147, mar de 1989, p. 12.
La fbrica de can Casas, cremada pels homes de Lster. Fotos: Biblioteca Nacional de Espaa
107 Vallesos
Poc abans de les dotze del migdia del
dia 29 va ser volat el pont de la carretera
de Girona, situat al centre del poble.
Va ser una explosi considerable, per
res ms, va escriure en Joan Ruiz. La
gent, fent cas de les ordres dels soldats,
continuava tancada a casa, esperant que
volessin laltre pont. Va ser llavors quan
va esclatar el cami. Ning no sesperava
una detonaci tan forta. En Joan Ruiz
escriuria: Ens semblava que all no
podia haver estat la voladura dun pont.
Qu, doncs? Un bombardeig? No ha-
vem sentit pas avions. Una canonada,
potser?.
Les germanes Maria i Magda Bar,
de dotze i onze anys respectivament,
eren a casa duns vens al carrer Major.
Shavien amagat al rebost. Amb lexplo-
si una part del sostre es va ensorrar i va
bloquejar la porta del rebost. Al cap
duna estona la seva mare les va anar a
buscar. Van sortir al carrer. Expliquen
que el poble estava cobert per un nvol
de pols. No es veia ning ni se sentia res.
La seva mare els deia: all hi ha un
mort, all nhi ha un altre, a laltre carrer
nhi ha dos ms.
Un poble en runes
Onze de les vctimes mortals de lex-
plosi vuit dones i tres homes vivien
a Llinars. Aquests sn els seus noms:
Antnia Borrs Valls, Rosa Dalmau
Bellavista, Ricard Dalmau Sala, Blasa
Garcia Carrera, Antonio Jerez, Teresa
Plantada Sala, Francesc Puig Mil, Joa-
quim Rabasa Gifr, Joaquima Valls, Do-
lors Vil Bach i Paula Vila Galvany.
Totes aquestes persones eren nascudes o
residien habitualment a Llinars, excepte
Blasa Garca, una refugiada de guer ra
natural de Larraga (Navarra), i Antonio
Jerez, un noi mallorqu duns quinze
anys que va passar la guerra a Llinars
amb la seva famlia.
Segons consta al llibre de defuncions
de Llinars de 1939, en lexplosi van
morir tamb set soldats republicans. El
llibre de defuncions no recull, per, els
noms daquests soldats ni cap altra dada
personal. Sabem noms, per unes ano-
tacions que es conserven a lArxiu Mu-
nicipal de Llinars, que un dells es deia
Mart Bordella Portells, era tinent i vivia
a Peralada, i un altre es deia Ramon
Serra Buxad, era fll de Puig-reig i tenia
18 anys.
A ms de les vctimes mortals i dels
ferits que va provocar, lexplosi va
causar nombrosos danys materials.
Segons un informe de gener de 1940,
elaborat per lalcalde de Llinars Joan
Draper, lexplosi va destruir 45 cases
i en va danyar 156. Un altre informe,
tamb de gener de 1940 i potser ms
fiable, perqu el va redactar larqui-
tecte municipal de Llinars, parla de
27 cases destrudes i 105 cases danya-
des, i diu tamb que el 31% dedificis
del poble van resultar afectats per lex-
plosi.
Soldats travessant el carrer Comas i Masferrer. Pel casquet que porten podrien ser duna
divisi italiana.Foto: Biblioteca Nacional de Espaa
Cases del carrer Comas i Masferrer. Al davant, els vens van apilar la runa originada per
lexplosi. Fotos: Biblioteca Nacional de Espaa
CARPETA
n
Per qu va esclatar el cami? Va ser
un acte intencionat, o b un accident?
El 3 de febrer, en una crnica titulada
Los hunos de la brigada Lster arra-
san a su paso la industria catalana, La
Vanguardia Espaola es referia al ter-
rible episodio de Llins del Valls i as-
segurava que els rojos havien deixat el
cami abandonat al mig del poble i
lhavien fet esclatar amb una metxa.
Aquesta versi, tanmateix, s difcil
de creure, sobretot perqu lexplosi
va causar vctimes entre els propis sol-
dats republicans.
Ara com ara, amb la informaci de
qu disposem, no podem determinar
el perqu ni el com de lexplosi. s
probable que els soldats no es pogues -
sin endur els explosius i que, per evi-
tar que se napoderessin les tropes
franquistes, volguessin destruir-los;
de fet, durant la retirada van ser habi-
tuals les destruccions darsenals per
part de les tropes republicanes. El que
costa dentendre s que decidissin
volar el cami en ple centre del poble,
amb el perill que aix suposava per a
persones i edificis. s possible que
tinguessin previst volar-lo als afores
del poble, per que no haguessin tin-
gut temps de fer-ho. Pensem que poc
abans de lexplosi havien comenat a
arribar a Llinars els primers destaca-
ments de les Frecce Verdi (fletxes ver-
des), una de les divisions italianes al
servei de Franco. Pot ser que, davant
la imminent entrada dels franquistes,
els soldats republicans optessin per
volar el cami a corre-cuita i all ma-
teix, sense temps davisar ning, ni ci-
vils ni soldats.
Tamb hi ha la possibilitat que fos
un accident. La trilita, encara que s
un dels explosius ms segurs que exis-
teix, pot explotar si entra en contacte
amb una flama o una espurna, o si rep
limpacte dun tret darma de foc. Va
ser aix el que va succeir a Llinars? Va
ser el foc o una bala perduda la causa
de lexplosi?
Cap a la una del migdia del dia 29 les
unitats republicanes van marxar cap a
Sant Celoni. Dues hores ms tard van
arribar a Llinars els Frecce Verdi. Entre
les tropes que entraven hi havia italians,
alemanys i marroquins, a ms duna ma-
joria de soldats espanyols. Duien tancs,
artilleria, camions i tropes a cavall. En
Joan Ruiz explica que la gent va sortir
al carrer: Devem fer bona fla, tots
plegats. Recordo la meva mare amb
una bata gruixuda tacada de sang i ei-
xugant-se la del front amb un moca-
dor. Arribaren unes tanquetes italianes
amb soldats enravenats traient el bust
per dalt. Desprs, ms i ms soldats, ara
de peu. Els vens sabraaven els uns als
altres.
Quatre dies desprs de lexplosi va
passar per Llinars el Cos dExrcit de
Navarra, un dels sis cossos que lexrcit
franquista tenia a Catalunya. El fot-
graf que acompanyava aquestes tropes
va fer una vintena de fotografes del
poble en runes i de la fbrica cremada.
Avui aquestes fotografes es troben a la
Biblioteca Nacional dEspanya, a Ma-
drid. Totes duen al dors, mecanografat,
un peu de fotografa, cosa que fa pensar
que havien de ser publicades a la
premsa. Sn gaireb les niques imatges
que es conserven dun dels episodis ms
dramtics de la retirada republicana a
Catalunya
v
Josep Grau, Universitat
Oberta de Catalunya
Soldats creuant Llinars en direcci a Sant Celoni. Per luniforme, so-
bretot per la boina, sembla que sn requets, s a dir soldats carlins.
Foto: Biblioteca Nacional de Espaa
A sobre, imatge de les cases del carrer Comas i Masferrer. La primera per lesquerra,
que va quedar completament ensorrada, s ca la Xica. Davant daquesta casa s on va
esclatar el cami. Foto: Biblioteca Nacional de Espaa