Manel

Va nixer a Vilanova. Va passar la seva infncia quan hi havia la Guerra Civil. En aquella guerra
va perdre un bra.
Va treballar en una granja i ms tard va fer de porter en un ajuntament, la qual cosa ens ha
explicat que li agradava molt.

A la vida hi ha problemes grans i petits
Abans, quan una persona es trobava malalta, no hi havia seguretat social. Ho va ficar Franco
als anys 50. Per aix els vens sajudaven per curar a el malalt.
Els nens anaven a lescola i desprs ajudaven el pare a lhort i les nenes a la mare a casa. Hi
havia molta confiana entre la gent i no tanta maldat com ara.
Els avis explicaven contes a la canalla i ells els hi feien companyia totes les tardes.
La gent catalana no tenia problemes per parlar el castell amb altre gent, no hi havia gens de
polmica.
Per quan va arribar la guerra, tot sen va anar a norris.

Lany 1934 va haver una petita revolta en que uns quants ciutadans de Vilanova van atacar a la
policia en contra del tancament de Llus Companys a Montjuic i van agafar uns quants
ciutadans que anaven amb escopetes pel carrer i els van ficar a la pres. I una nit, van ficar una
bomba en una esglsia en smbol de llibertat.
Per quan ms por va passar la gent va ser al 1936 quan la Passionria va obrir totes les
presons. Els presoners van destruir totes les esglsies i van treure totes les tombes de les
monges mortes. Tamb van matar tots els capellans de lesglsia de Vilanova i van violar a les
monges.
Als Republicans els deien rojos i anaven en contra dels nacionalistes, els de Madrid.
Per molt que estudiessis i molt que sabessis, el mn et podia canviar.
Els extrems sn dolents i els fantics dels dos cantons o bndols exageraven de manera
positiva a favor seu.



Franco va fer coses molt dolentes per tamb de molt bones. Com a fets bons, va fer construir
molts pantans per exemple per tamb va fer que els nacionalistes fossin els nics que
cobressin la pensi, com a fets dolentes.

Els humans ens equivoquem constantment, i no hi ha gens de comprensi en el mn.
Al 1918, un home es va ficar a dalt de la Torre Eiffel amb unes ales amb lobjectiu de volar,
per no ho va aconseguir.
I com s possible que els avions dara puguin volar amb el pes i els passatgers que hi porten?

El Manel va anar al collegi fins als 11 anys ja que desprs va venir la guerra. Solien bombejar a
la nit i la gent sempre sho esperava i tenien por constantment.
Quan alg descobreix una cosa, els altres tamb ho descobreixen.

Quan Llus Companys estava a Frana, els alemanys el van portar aqu, i abansde que
lafusellessin, es va treure la sabata i va dir:- Aquesta s la meva ptria, la terra!-.
Quan una persona neix sense mare, no neix
Per ms que lsser hum estudi, no ho sabr mai tot i sempre hi haur alguna cosa per
descobrir, ja que els cervell s molt misteris.
Ms val un enemic-amic que un tonto-amic, ja que el tonto no tensenya res i lenemic
tensenya a viure.
Una vegada, van avisar que passarien uns avions republicans per sobre Tarragona per no hi
havia perill. Al final va acabar amb un bombardeig a tota la zona de Tarragona.
La Guerra Civil va ser una gran bola dodi que es va anar fent ms gran fins que va explotar.
El que sap, sap i el que no, no.
Tinc ms vides que quaranta gats, ja que a la vida passen moltssimes coses, tant de bones
com de dolentes.





A lescola, al Manel lensenyaven a resoldre problemes, per matemtics. Diu que a la vida no
sen troba daquests sin que daltres diferents. Diu que en els de la vida shan de troba les
solucions correctes per rpides.
Els que es casen per lEsglsia i desprs es divorcien no es coneixen. No es coneixen ni es
coneixien abans de casar-se.
La qesti s riure en grup.
Va tenir anmia i va perdre un litre i mig de sang quan tenia 84 anys. Estava a casa quan es va
desmaiar, per inconscient es va aixecar i va trucar a urgncies. Seguidament es va desmaiar
una altra vegada. Quan es va aixecar estava al hospital. Va estar a punt de morir.
Els metges que hem van salvar en sabien molt, per estic segur que no ho sabien tot.
La vida s un truco.
Si una persona no s perfecte, perqu buscar la perfecci en una altra?

La Guerra Civil
Lany 1932 es van fer unes eleccions els quals van guanyar els republicans. Hi havia Francesc
Maci, que va morir davi.
Lo pitjor de la guerra va ser al 1936.
Al 1934, els franquistes van fer presoners a Llus Companys, el qual va ser afusellat ms tard.
Espanya estava legalitzat el govern. Desprs dAlfons XIII, Franco va fer un cop destat amb el
seu exrcit defensat per moros.
Tamb aquest any van cremar esglsies, sants i monjos. La gent podia anar a comprar fins a les
10 del mat. La gent anava amb escopetes pel carrer per defensar-se. Lexrcit ficava bombes a
prop dels ajuntaments de les ciutats i tamb a prop desglsies. Els lladres i els borratxos es
van aprofitar de la situaci i van matar a gent que els havia denunciat ja que la Passionria els
havia obert les presons.








ALFONSO
Nascut el 10 de Gener de 1932, va estar vivint a Alemanya. Treballava en cadena i la
seva feina era molt dura. Va marxar daqu perqu a Alemanya es guanyava molts ms
diners que aqu. Va tornar perqu es va posar malalt, i lhavien doperar, i no va voler
operar-se all.
Treballava a la HayesLemmerz. Estava en una casa de lempresa. Li costava entendres
amb la gent dall. Diu que amb treball es pot fer qualsevol cosa. Grcies al que
guanyava, al canvi de moneda, va poder comprar-se un pis aqu. Diu que la gent
dAlemanya s bona, divertida i agradable.
Tots menjvem en un menjador que era a la fbrica.
Diu que all, el Carnaval, s molt bo i shi celebra una gran festa.
Desprs de que ell marxs, van tirar el mur de Berlin; la zona en la qual ell era del mur,
era pacfica. Mai li ha faltat feina.
Hi havia molta gent mutilada per la Segona Guerra Mundial. Tamb deia que ell no va
veure cap nazi perqu ell treballava i, per la nit, dormia. Li va costar lalemany, ja que
diu que era molt complicat.
Diu que a la vida s important la sort, a vegades la busques o te la trobes, per si ets
un bon treballador, la sort estar del teu costat.
Tamb diu hi ha molta gent amb carrera i poques sense. El ms trist s estar sense
treball; es mostra molt creient i compassiu.










Juan Manuel
El Juan Manuel tenia uns 7 anys quan el moviment franquista va esclatar. Ell vivia a prop de la
frontera amb Portugal. Els paisatges de la seva infncia es componen, entre daltres elements,
de la Sierra gata i el riu geda.
La Falange va arribar a la plaa del seu poble amb cotxes militars i van matar a moltes
persones. Segons ell recorda les vctimes, van ser: 23 homes, 1 dona i 1 nen.
Ens explica que, acabada la guerra, tothom que fos enxampat agafant figues o ram als camps
era portat a la pres de Salamanca. Els vigilants eren sovint integrants del moviment
franquista, que lluny de compartir els ideals poltics del seu lder, saprofitaven de la situaci i
exercien la violncia de forma gratuta i robaven als pagesos del poble.

Ramn i Manel
Uns dels primers trens que van fer que passes per la Catalunya central, es debatia per on fer-lo
passar, si cap a Igualada o cap a Manresa, i les dos ciutats van intentar guanyar per al final el
tren va passar per Igualada ja que deien que mai seria igualada i alhora perqu si feien anar el
tren cap a Manresa, per diferents qestions militars, el farien anar directament cap a Lleida i
veure un tren en aquella poca en un cam tan llarg faria tenir por a la gent.

Lany 1938 va venir una gran invasi dandalusos a Catalunya, els quals van collocar
majoritriament a prop de Terrassa. Aquests construen les seves cases amb els materials que
trobaven i generalment feien servir fang i bigues de fusta. Per aquestes xaboles tenien un
problema i era que quan plovia molt, laigua se les emportava i les destrua i aix va portar
diferents conflictes en tota la poblaci.

En aquella poca totes les cases riques que tenien terrenys i animals necessitaven personal
com majordoms, agricultors, jardiners i minyones, les quals sempre estaven netejant de
genolls a terra i amb salfumant i aquest cid va portar ms tard diferents problemes de salut i
es va prohibir.



Durant la guerra civil els metges feien servir xarop o pomades per tot ja que la medicina no
estava molt avanada i alhora eren els nics productes mdics que la gent es podia permetre
hi ha que els altres eren molt ms cars.

En la guerra civil la seda era molt apreciada i tamb molt ben comprada. Al veure que es
pagava tant b per la seda, la gent es dedicava a aconseguir cucs de seda per agafar els seus
capolls i portar-los en una fbrica en la qual es treia profit a la seda. Hi va haver gent que hi va
guanyar molts diners en aquest tema. A diferncia davui en dia, abans les peces de roba de
seda eren 100% seda en canvi ara un mocador de seda pot portar un 35%.

Quan eren petits els seus pares els deien que tenien que portar diners a casa i que shavien
despavilar ells sols. Lo que feien era anar al bosc i recollien pinyes, regalssia i deferents
herbes, les quals, ms tard les portaven al mercat i depenen del dia es treien o dos o quatre
pessetes.