Pau Ecem13spcorreccio

Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 1 de 12
PAU 2013
Pautes de correcci Economia de lempresa
SRIE 1.

Responeu a CINC dels sis exercicis segents. Cada exercici val 2 punts. En el
cas que respongueu a tots els exercicis, noms es valoraran els cinc primers.

Exercici 1 (Bloc 1: 2 punts)
El gerent dAssessoria jurdica, S.L., ha facilitat la informaci segent, referida a lltim exercici
econmic:

Concepte Import () Concepte Import ()
Altres despeses dexplotaci 5.000 Despeses de personal 25.000
Altres ingressos dexplotaci 3.000 Deutes a llarg termini amb entitats de crdit 45.000
Amortitzaci de lImmobilitzat material 10.000 Equips per a processos dinformaci 10.000
Bancs 12.000 Hisenda Pblica creditora per conceptes fiscals 2.000
Caixa 8.500 Import net de la xifra de negocis 84.000
Capital social 38.000 Impost sobre beneficis 13.350
Clients 22.000 Mobiliari 12.000
Construccions (destinades a lactivitat
productiva de lempresa)
109.000 Provedors 15.000
Inversions financeres a llarg termini 35.000 Provedors de limmobilitzat a curt termini 64.000
Creditors per prestaci de serveis 4.000 Reserves 9.350
Despeses financeres 2.500

a) Confeccioneu el compte de prdues i guanys i calculeu el resultat de lexercici.
[1 punt]

b) Elaboreu el balan de situaci ordenat per masses patrimonials.
[1 punt]

PAU 2013
a) Compte de Prdues i Guanys:
COMPTE DE PRDUES I GUANYS
+Ingressos d'explotaci 87.000
Import net de la xifra de negocis 84.000
Variaci de les existncies de productes acabats i en curs -
Altres ingressos d'explotaci 3.000

- Despeses d'explotaci 40.000
Provements (Compres +- Variaci d'existncies comercials i matries primeres) -
Despeses de personal 25.000
Amortitzaci de l'immobilitzat 10.000
Altres despeses d'explotaci 5.000

RESULTAT D'EXPLOTACI = RESULTAT ABANS D'INTERESSOS I IMPOSTOS
(BAII)= 47.000

+Ingressos financers
- Despeses financeres 2.500

RESULTAT FINANCER - 2.500

RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) = 44.500

- Impost sobre beneficis 13.350

RESULTAT NET (BN) = 31.150

PAU 2013
b) Balan de situaci:
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU
ACTIU NO CORRENT 166.000,00 PATRIMONI NET 78.500,00
Immobilitzat intangible - Capital / Capital social 38.000,00
Investigaci i Desenvolupament - Reserves 9.350,00
Concessions administratives, propietat
industrial i drets de trasps - Resultat de l'exercici 31.150,00
Aplicacions informtiques - PASSIU NO CORRENT 45.000,00
Immobilitzat material 131.000,00 Provedors de l'immobilitzat a llarg termini -
Terrenys i bns naturals -
Deutes a llarg termini amb entitats de
crdit 45.000,00
Construccions 109.000,00 PASSIU CORRENT 85.000,00
Installacions tcniques - Provedors 15.000,00
Maquinaria - Creditors per prestaci de serveis 4.000,00
Utillatge - Provedors de l'immobilitzat a curt termini 64.000,00
Elements de transport -
Deutes a curt termini amb entitats de
crdit -
Mobiliari 12.000,00 Deutes a curt termini -
Equips per a processos d'informaci 10.000,00
Hisenda Pblica, creditora per conceptes
fiscals 2.000,00
Altre immobilitzat material -
Organismes de la Seguretat Social,
creditors -
Inversions immobiliries -
Terrenys i bns naturals - TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 208.500,00
Construccions -
Inversions financeres a llarg termini 35.000,00
ACTIU CORRENT 42.500,00
Existncies -
Comercials -
Matries primeres -
Productes en curs -
Productes acabats -
Realitzable 22.000,00
Clients 22.000,00
Deutors -
Hisenda Pblica, deutora per diversos
conceptes -
Organismes de Seguretat Social,
deutora -
Disponible 20.500,00
Bancs i institucions de crdit 12.000,00
Caixa 8.500,00

TOTAL ACTIU 208.500,00

PAU 2013
Exercici 2 (Bloc 1: 1 punt; Bloc 2: 1 punt)
2.1. Per a lempresa de lexercici anterior, calculeu les rtios de liquiditat i solvncia (o de
garantia). Interpreteu la situaci actual daquesta empresa des dun punt de vista econmic i
financer.
[1 punt]

Rtios:
Rtio de liquiditat =Actiu Corrent / Passiu Corrent =42.500 / 85.000 =0,50

Rtio de solvncia =Actiu / Deutes =Actiu / (Passiu Corrent +Passiu no Corrent) =208.500 /
(45.000 +85.000) =1,6038

La situaci actual de lempresa des dun punt de vista econmic presenta beneficis
(aproximadament un 36% dels ingressos dexplotaci).

Per analitzar la situaci financera a curt termini ens servir la rtio de liquiditat. El valor 0,50
ens indica que lempresa t problemes de liquiditat. Lempresa no podr pagar tots els deutes
a curt termini. El valor de la rtio hauria de ser com a mnim superior a 1. Lempresa podria
incrrer en una situaci de concurs de creditors.

Per analitzar la situaci financera a llarg termini ens servir la rtio de solvncia. Una rtio de
solvncia superior a 1 indica que lempresa s solvent, pot pagar en cas de necessitat tots els
ses deutes liquidant els seus actius. Es recomana que el valor de la rtio de solvncia estigui
situat entre 1,5 i 2. De moment, la solvncia a llarg termini daquesta empresa est assegurada
i els creditors tenen garantit el cobrament dels deutes amb lempresa.

2.2. Indiqueu si les segents afirmacions sn certes o falses. En cas que siguin falses,
justifiqueu la resposta.

A. Una inversi s expansiva quan el fet defectuar la inversi limita la capacitat de dur a terme
altres inversions.
[0,25 punts]

B. El capital social i les reserves (o beneficis no distributs) sn fons de finanament extern per
a una empresa.
[0,25 punts]

C. El descobert en compte consisteix a aconseguir lajornament del pagament dels
subministraments de provedors sense cap cost, de manera que es pot funcionar amb el fons
obtingut de la venda dels productes.
[0,25 punts]

D. Les amortitzacions i les provisions comporten un autofinanament de manteniment de la
capacitat productiva.
[0,25 punts]

PAU 2013
A. Fals. La definici es refereix a les inversions substitutives. Una inversi expansiva s la que
t per finalitat augmentar la capacitat productiva de lempresa per tal dincrementar les vendes
en el mercat.

B. Fals. El capital social s s una font de finanament extern, per no ho sn les reserves o
beneficis no distributs.

C. Fals. La definici es refereix al crdit comercial. El descobert en compte consisteix en la
utilitzaci dun compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible.

D. Cert.

Lempresa Iniciatives de Turisme dInterior, S.L. (ITI) sha de decidir entre dues propostes
alternatives A1 i A2 per a la posada en marxa dun nou servei. El desemborsament inicial
necessari, aix com el conjunt de cobraments i pagaments previstos al llarg dels cinc anys de
durada del nou servei (segons les dues alternatives), sn recollits en la taula segent.

Conceptes Proposta A1 Proposta A2
Desemborsament inicial 400.000 600.000
Cobraments any 1 200.000 300.000
Pagaments any 1 100.000 150.000
Pagaments any 2 150.000 200.000
Pagaments any 3 150.000 100.000
Pagaments any 4 150.000 200.000
Pagaments any 5 100.000 150.000

PAU 2013
3.1. Determineu quina de les dues propostes s millor per posar en marxa el projecte del nou
servei segons el criteri del valor actual net (VAN) per a un tipus dinters del 5%.
[1 punt]

Any
Conceptes Projecte A1 Projecte A2
0
Desemborsament inicial -400.000,00 -600.000,00
1
Flux Caixa Net any 1 100.000,00 150.000,00
2
3
4
5

VAN (A1) =-400.000 +100.000 / (1+0.05)
1
+100.000 / (1+0.05)
2
+200.000 / (1+0.05)
3
+
100.000 / (1+0.05)
4
+100.000 / (1+0.05)
5
=119.331,43

VAN (A2) =-600.000 +150.000 / (1+0.05)
1
+150.000 / (1+0.05)
2
+300.000 / (1+0.05)
3
+
150.000 / (1+0.05)
4
+150.000 / (1+0.05)
5
=178.997,14

El projecte A2 s ms rendible segons el criteri VAN que el projecte A1 (ja que el seu VAN s
superior).

3.2. Quina de les dues alternatives triareu segons el criteri del termini de recuperaci o
payback?
[0,50 punts]

Proposta A1:
400.000 =100.000 +100.000 +200.000
Recuperar el desemborsament inicial al final del tercer any

Proposta A2:
600.000 =150.000 +150.000 +300.000
Recuperar el desemborsament inicial al final del tercer any

Segons el criteri del termini de recuperaci, les dues propostes sn indiferents.

PAU 2013
3.3. Per a quina inversi inicial de la proposta A1 seria indiferent lelecci entre A1 i A2,
segons el criteri del VAN al 5% dinters?
[0,50 punts]

Per a que els dos VANs siguin iguals:

VAN (A1) =VAN (A2) =-Do +100.000 / (1+0.05)
1
+100.000 / (1+0.05)
2
+200.000 / (1+0.05)
3
+
100.000 / (1+0.05)
4
+100.000 / (1+0.05)
5
=178.997,14

Per tant:

Do =340.334,29

El juliol del 2008 apareixia la notcia segent en un mitj de comunicaci:

En els darrers vint-i-cinc anys, Barcelona s'ha posicionat com una de les capitals mundials del
disseny. En aquest sentit, per afavorir aquest sector estratgic per a la ciutat, a la zona del
districte de la innovaci de la ciutat, el 22@Barcelona, s'est desenvolupant el denominat
clster disseny. Es tracta dun clster d'excellncia i innovaci amb projecci internacional,
ubicat a la ciutat, amb lobjectiu de dinamitzar el teixit empresarial amb actuacions
intersectorials i intrasectorials amb els diferents agents, i reforar internacionalment la marca
Barcelona en l'mbit del disseny i la innovaci.

Actualment, la zona del 22@Barcelona ja compta amb la presncia d'empreses de serveis com
les localitzades a Palo Alto (Estudi Mariscal, Morera Design, ADD + Arquitectura, Alex
Gasca+Train01, Duch Claramunt, Fernando Salas Studio, GEC-UOC Grup, Laiguana,
Pasarela, Puresang o Sans Visual Studio), o Ruiz+Company, Torres & Torres, Estudi Arola o
G-Star Raw; la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la BAU-Escola
Superior de Disseny; o el Centre Tecnolgic Leitat, entre d'altres.

A partir del text que heu llegit responeu a les qestions segents:

PAU 2013
4.1. Qu sentn per clster? Enumereu-ne tres caracterstiques principals.
[0,75 punts]

Un clster s una concentraci geogrfica dempreses, institucions i universitats que
comparteixen linters per un sector econmic i estratgic concret. (Segons Michael Porter, els
clsters sn un grup dempreses geogrficament properes, adequadament interconnectades i
associades en institucions dun sector determinat i finalment relacionades per concordances i
complementarietats). Aquestes associacions generen una collaboraci que permet als seus
membres fer projectes conjunts de tot tipus, des dactivitats de difusi i foment del sector, fins a
projectes dR+D+I, o de creaci de capacitats compartides. Lexistncia dun clster suposa
que tots els agents econmics interessats, institucions i empreses bsicament, estan implicats
en lassoliment de lobjectiu com, la creaci de sinergies per a tot el territori.

Les principals caracterstiques dun clster sn (NOTA: lenunciat noms en demana tres):
- Concentraci geogrfica de lactivitat econmica.
- Especialitzaci en un sector econmic concret.
- Efecte taca doli, ats que la seva activitat beneficia a tota la regi.
- Triple hlix: sistema administraci-universitat-empresa.
- Equilibri entre competncia i collaboraci per part dels seus membres.

Tots aquests elements fan que els clsters siguin elements dinmics de leconomia que
generen oportunitats, ocupaci i riquesa.

4.2. Considereu que els clsters afavoreixen la localitzaci o la deslocalitzaci de lactivitat
empresarial? J ustifiqueu la vostra resposta.
[0,75 punts]

Afavoreixen la localitzaci perqu, en general, permeten: aprofitar el mercat de treball local,
accedir fcilment als mercats de clients i provedors, disposar dajuts i infraestructures, estar a
prop de les matries primeres, disposar de transports, aprofitar espais generadors de negocis,
accedir a serveis dR+D...

En canvi, la deslocalitzaci fa que una de les fases del procs de producci, o tot el procs, es
situ fora de lespai tradicional on est primerament localitzada una unitat de producci.
Normalment, la deslocalitzaci es produeix per raons dabaratiment de costos laborals, o per
incentius fiscals o financers, la qual cosa comporta la installaci de fases productives a pasos
menys desenvolupats . En aquest cas, el text no fa menci daquests aspectes.

PAU 2013
4.3. Enumereu cinc factors determinants a lhora de decidir la localitzaci duna empresa.
[0,5 punts]

Poden ser cinc dels segents:
la demanda del mercat,
disponibilitat de les fonts de subministrament (per exemple, laprovisionament de
matries primeres o altres subministraments bsics),
accs al mercat de treball,
bones comunicacions i mitjans de transport,
disponibilitat de sl,
legislaci,
accs a recursos financers,
predisposici de les administracions,
perspectives de desenvolupament econmic del territori.

Una jove emprenedora estudia la possibilitat de llogar un local petit per a distribuir productes
lctics. En un principi, noms vendria iogurts de granja naturals i desnatats dalta qualitat. El
preu de venda de cada iogurt s de 0,55 i lingrs mensual previst de la venda dels iogurts s
de 3.000 .

Els costos mensuals estimats estan recollits en la taula segent.

Despeses de personal 800 /mes
Despeses de manteniment 200 /mes
Subministraments bsics fixos (aigua, llum, etc) 200 /mes
Lloguer del local 400 /mes
Costos dadquisici dels iogurts al granger 0,20 /iogurt

PAU 2013
5.1. Segons lanlisi de la viabilitat econmica, quin s el llindar de benefici (o punt mort)
daquest possible negoci de distribuci de iogurts tenint en compte que preveu vendren tamb
a escoles, restaurants i clubs desport? A partir del resultat obtingut, animareu a aquesta
emprenedora a engegar el negoci?
[0,75 punts]

El llindar de benefici s el punt en qu el ingressos totals coincideixen amb els costos totals:

IT=CT=CV+CF

IT=pq
CT=CF+CV
Costos fixos=800+200+200+400=1.600 /mes
Cost variable unitari=0,20 /iogurt
Preu unitari=0,55 /iogurt

Costos fixos
Unitats venudes del llindar de benefici=
Preu - Cost Variable unitari

=1.600 / (0,55 0,20) =4.571,43 iogurts/mes

Si lempresa arriba al llindar de benefici, aquesta no tindria prdues, per tampoc tindria
guanys. Es podria dir que sanimaria a aquesta emprenedora a posar en marxa el projecte
sempre i quan estims vendre una quantitat per sobre de les 4.571 unitats mensuals.

5.2. Representeu grficament el resultat del punt mort de lapartat anterior.
[0,5 punts]

1.600
4.571 unitats
IT
CT
Punt Mort
Volum de producci i
venda
IT
CT
PAU 2013
5.3. Calculeu quin benefici obtindria aquesta nova empresa amb vista a si a lestiu, grcies a
una campanya de lajuntament per a afavorir una vida sana i una dieta saludable, hi hagus un
increment de les vendes dun 10%. J ustifiqueu la resposta.
[0,75 punts]

Els ingressos previstos per a un mes sn 3.000. Per tant, es vendrien
3.000
5.454,54 iogurts
0,55
= , s a dir, uns 5.455 iogurts al mes. Podem constatar que lempresa
vendria per damunt del seu llindar de benefici o punt mort.

Si saugmentessin un 10% les vendes, es passaria a vendre 6.000 iogurts.

El benefici que sobtindria seria:

Ingressos totals =0,55 6.000 =3.300 /mes
Costos totals =0,20 6.000 +1.600 = 2.800 /mes
Benefici =Ingressos totals Costos totals =3.300 2.800 =500 /mes

Exercici 6 (Tots els blocs: 2 punts)
Indiqueu la resposta correcta de les qestions segents. No cal que les justifiqueu. Escriviu el
nmero de cada qesti i la lletra corresponent en el quadre de respostes.
[Cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,08 punts;
per les preguntes no contestades no hi haur cap descompte.]

6.1. Lauditoria de comptes persegueix
a) emetre una opini.
b) obtenir la imatge fidel dels estats financers auditats.
c) la uniformitat en laplicaci dels principis i normes comptables.
d) Totes les anteriors sn correctes.
Resposta correcta : d)

6.2. Si sabem que el perode mitj de maduraci financer duna empresa s de 110 dies i el
perode mitj de maduraci econmic s de 100 dies, podem deduir que
a) el perode mitj de venda s de 10 dies.
b) el perode mitj de pagament s de 10 dies.
c) el perode mitj de cobrament s de 10 dies.
d) Cap de les anteriors.
Resposta correcta : b)

6.3. Quina de les fonts de finanament segents s prpia?
a) Emprstit.
b) Amortitzacions.
c) Facturatge.
Resposta correcta: b)

6.4. Per a una determinada inversi,
a) el valor del VAN augmenta amb la taxa dactualitzaci.
b) el valor del VAN disminueix quan augmenta la taxa dactualitzaci.
c) el valor del VAN s independent de la taxa dactualitzaci.
d) si la taxa dactualitzaci s 0, el VAN s igual a la taxa interna de rendibilitat (TIR).
PAU 2013
6.5. El conjunt de decisions que es prenen en lmbit directiu dels diferents departaments de
lempresa formen part de
a) lestratgia corporativa.
b) lestratgia de negoci.
c) lestratgia funcional.
Resposta correcta: c)

6.6. Quina de les segents afirmacions s falsa?
a) El creixement extern en una empresa s, en general, ms car que el creixement intern.
b) Les estratgies dinternacionalitzaci empresarial impliquen repercussions
organitzatives importants i canvis culturals destacables.
c) El creixement intern en una empresa presenta un estalvi de temps important, ja que sol
ser ms rpid que el creixement extern.
d) La deslocalitzaci empresarial comporta el tancament de les installacions duna
empresa per a ser traslladades a pasos estrangers, normalment amb uns costos
salarials inferiors.
Resposta correcta: c)

6.7. La reuni dels socis duna societat annima per a deliberar i prendre acords s
a) el consell dadministraci.
b) la junta general daccionistes.
c) el consell dauditors de comptes.
d) el consell rector.

6.8. Les societats annimes sn
a) empreses individuals.
b) societats capitalistes.
c) entitats en qu cada soci t sempre un vot.
d) societats personalistes.

Pau Ecem13spcorreccio

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pau Ecem13spcorreccio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 1 de 12

You might also like