Pau Ecem13jpcorreccio

Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 1 de 23
PAU 2013
Pautes de correcci Economia de lempresa
Srie 4

Responeu a CINC dels sis exercicis segents. Cada exercici val 2 punts. En el
cas que respongueu a tots els exercicis, noms es valoraran els cinc primers.

Exercici 1 (Bloc 1: 2 punts)
En J oanet ha comenat a treballar a lempresa Auditories Express, S.L. La primera feina que li
han encarregat s auditar una empresa que li ha facilitat el balan de situaci segent:

BALAN DE SITUACI a 31 de desembre de 2012
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU

ACTIU NO CORRENT PATRIMONI NET

Immobilitzat intangible Capital social 60.000
Aplicacions informtiques 800 Resultat de lexercici ???
Equips per a processos dinformaci 1.000

Immobilitzat material PASSIU NO CORRENT
Inversions en Terrenys i bns naturals 10.000
Construccions
50.000
Provedors dimmobilitzat a curt
termini 5.000
Mobiliari 3.000
Maquinria 8.000
PASSIU CORRENT
ACTIU CORRENT
Provedors 4.000
Existncies Creditors per prestaci de serveis 6.000
Comercials
1.000
Deutes a llarg termini amb entitats de
crdit 600
Deutors 500
Realitzable
Clients 2.000
Hisenda Pblica, creditora 1.200
Inversions financeres a llarg termini 1.500

Disponible
Bancs i institucions de crdit 12.000
Reserves 8.000

En J oanet recorda que la seva professora al Batxillerat li recalcava que poss tots els totals i
subtotals de les diferents masses patrimonials. Aix, decideix abans de fer res revisar b el
balan i veure si totes les partides estan collocades correctament.

PAU 2013
1.1. Presenteu correctament el balan de situaci de lempresa aix com el resultat de
lexercici.
[1 punt]

BALAN DE SITUACI
ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU

ACTIU NO CORRENT 74.300 PATRIMONI NET 73.000

Immobilitzat intangible 800 Capital social 60.000
Aplicacions informtiques 800 Reserves 8.000
Resultat de lexercici 5.000
Immobilitzat material 62.000
Construccions 50.000 PASSIU NO CORRENT 600
Mobiliari 3.000
Maquinria 8.000 Deutes a llarg termini amb ent. crdit 600
Equips per a processos dinformaci 1.000

Inversions immobiliries 10.000
Inversions en Terrenys i bns naturals 10.000


ACTIU CORRENT 15.500 PASSIU CORRENT 16.200

Existncies 1.000 Hisenda Pblica, creditora 1.200
Comercials 1.000 Provedors dimmobilitzat a curt termini 5.000
Provedors 4.000
Realitzable 2.500 Creditors per prestaci de serveis 6.000
Clients 2.000
Deutors 500

Disponible 12.000
Bancs i institucions de crdit 12.000

TOTAL ACTIU 89.800 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 89.800

1.2. Definiu el terme auditoria de comptes, i indiqueu qui la fa, quina finalitat t i en qu es
materialitza el resultat.
[0,5 punts]

Lauditoria de comptes s lexamen dels estats financers duna entitat realitzat per professionals
qualificats i independents, dacord amb normes dauditoria generalment acceptades.

La finalitat de lauditoria de comptes s expressar una opini sobre ladequaci de que els
estats financers presenten la imatge fidel del patrimoni, de la situaci financera de lentitat i del
resultat de les seves operacions, dacord a principis i normes comptables generalment
acceptats, que guarden uniformitat amb els aplicats durant lexercici anterior.

El resultat de lauditoria de comptes es materialitza en linforme dauditoria.

PAU 2013
1.3. Qu diferencia una auditoria operativa duna auditoria financera?
[0,5 punts]

La seva diferncia est en el contingut i finalitat de lauditoria.

Lauditoria operativa revisa els procediments portats a terme per lorganitzaci de lempresa
amb la finalitat danalitzar leficcia i leficincia de lestructura global de lempresa quan a
objectius, planificacions, etc.
Lauditoria financera examina i verifica els comptes anuals de lempresa, a fi de confirmar
les dades que shi reflecteixen.

Exercici 2 (Bloc 1: 1 punt; Bloc 2: 1 punt)
2.1. Contesteu les qestions segents:

a) Ordeneu cronolgicament les fases del cicle comptable duna empresa enumerades a
continuaci:
assentament dobertura;
assentament de tancament;
balan de comprovaci de sumes i saldos;
balan de situaci inicial;
balan final o comptes anuals;
clcul del resultat;
registre de les operacions de lexercici;
regularitzaci.

b) A ms del balan de situaci, quins documents formen part dels comptes anuals duna
empresa?
[1 punt]

a) Lordre del cicle comptable de lempresa s el segent:
1. Balan de situaci inicial.
2. Assentament dobertura.
3. Registre de les operacions de lexercici.
4. Regularitzaci.
5. Balan de comprovaci de sumes i saldos.
6. Clcul del resultat.
7. Assentament de tancament.
8. Balan final o comptes anuals.

b) Els documents que formen part dels comptes anuals, a ms del balan de situaci duna
empresa, sn:
1. Compte de prdues i guanys
2. Estat de fluxos defectiu
3. Estat de canvis del patrimoni net
4. Memria

PAU 2013
2.2. Definiu els tipus dinversi segents i proposeu un exemple per a cadascun:
a) Inversi financera.
b) Inversi a curt termini.
c) Inversi estratgica.
d) Inversi substitutiva.
[1 punt]

A. Inversi financera: Adquisici dun actiu financer: obligacions, accions, dipsits bancaris,
etc. Finalitza quan els ttols sn venuts.

Exemple dinversi financera: adquisici daccions duna empresa, compra dobligacions de
la Generalitat, etc.

B. Inversi a curt termini: Inversi vinculada a lempresa durant un perode inferior a la
durada dun exercici econmic (normalment 1 any).

Exemple dinversi a curt termini: Dipsit bancari a 3 mesos.

C. Inversi estratgica: Inversions de modernitzaci que tenen per objectiu ladaptaci de
lempresa a canvis tecnolgics i lincrement de la seva competitivitat.

Exemple dinversi estratgica: Compra de maquinria de tecnologia punta.

D. Inversi substitutiva: Inversi que limita la realitzaci daltres. Cal tenir en compte que no
es confongui amb la de reposici o renovaci que es aquella que substitueix un actiu vell per un
altre de nou.

Exemple dinversi substitutiva: Comprar una maquinria del model A en lloc del model B.

3.1. Definiu els termes que us proposem a continuaci i colloqueu-los a la columna
corresponent de la taula segent: amortitzaci, capital, emprstit i facturatge.
[1 punt]

Finanament propi Finanament ali

Finanament propi Finanament ali
Amortitzaci Emprstit
Capital Facturatge

Amortitzaci
Expressi comptable del repartiment (periodificaci) del cost dadquisici de limmobilitzat en
exercicis successius que reflexa la prdua de valor del b.

Capital
Valor de les aportacions del socis representat en accions (S.A.) o participacions (S.L.).

PAU 2013
Emprstit
s una emissi de deute (obligacions, bons, pagars, lletres...) que emeten les empreses i que
compren els particulars o altres empreses a canvi dun inters. En la data que shagi determinat
lempresa haur de tornar els diners invertits pels compradors dacord amb les condicions que
shagin pactat.

Facturatge
Una empresa, de facturatge, compra les factures o drets de cobrament pendents del venedor.
El factor sencarrega de cobrar als consumidors finals limport de les factures, assumint els
impagats, que no sn repercutits al venedor (cedent dels crdits). El cost per al cedent s
elevat en funci del grau dimpagats que es vulgui que assumeixi el factor.

3.2. Per a tres possibles projectes dinversi es coneixen les dades de la taula segent:

Projecte Desemborsament
inicial
Flux de Caixa
Net (Any 1)
Flux de Caixa
Net (Any 2)
Flux de Caixa
Net (Any 3)
P1 13.000 6.000 6.000 6.000
P2 13.000 9.000 4.000 4.000
P3 13.000 0 6.000 12.000

a) Classifiqueu els tres projectes per ordre de preferncia, aplicant un tipus dinters del 5%,
segons el criteri del valor actual net (VAN).
[0,75 punts]

Tenint en compte que la taxa dactualitzaci s del 5%, substitum les dades en la frmula del
VAN per a cada projecte:

VAN (P1) =-13.000 +6.000/(1+0,05) +6.000/(1 +0,05)
2
+60.000/ (1 +0,05)
3
=3.339,49

VAN (P2) =-13.000 +9.000/ (1 +0,05)
1
+4.000/ (1+0,05)
2
+4.000/ (1 +0,05)
3
=2.654,9

VAN (P3) =-13.000 +6.000/ (1+0,05)
2
+12.000/ (1+0,05)
3
=2.808,23

El millor projecte segons el criteri del VAN s el Projecte 1, ja que representa un valor ms
elevat del VAN i per tant un benefici ms gran de la inversi, en segon lloc el Projecte 3 i lltim
el Projecte 2.

b) Quin s el termini de recuperaci (payback) del projecte P3?
[0,25 punts]

Al final del segon any shan recuperat 6.000 , falten 7.000 que s recuperaran en el
transcurs del tercer any, i el calculem mitjanant una proporci entre temps i quantitat.

7.000/12.000 =X/12. X =7, s a dir, 7 mesos.

El payback ser de 2 anys, 7 mesos.

PAU 2013
4.1. Per a cadascuna de les situacions empresarials del quadre segent, determineu si
lempresa ha aplicat una estratgia de creixement intern o extern i digueu de quin tipus
doperaci es tracta (fusi pura, fusi per absorci, prstec o endeutament amb entitats de
crdit, emprstit o emissi de deute, adquisici majoritria o minoritria, etc).
[1,2 punts]

Situaci empresarial Tipus de creixement Tipus doperaci
Lempresa A demana 100.000 al banc.

Lempresa B integra C dins del seu patrimoni i C desapareix.

Lempresa D fa una emissi dobligacions a 3 anys.

Lempresa E compra el 40% de lempresa F.

Lempresa G i lempresa H desapareixen i es forma la nova
empresa I.

Lempresa J compra el 70% de lempresa K.

Situaci empresarial Tipus de creixement Tipus doperaci
Lempresa A demana 100.000 al banc. Intern

Prstec o endeutament amb
entitats de crdit
Lempresa B integra C dins del seu patrimoni. C
desapareix.
Extern Fusi per absorci
Lempresa D fa una emissi dobligacions a 3 anys. Intern Emprstit o emissi de deute
Lempresa E compra el 40% de lempresa F. Extern Adquisici minoritria
Lempresa G i lempresa H desapareixen per formar
la nova empresa I.
Extern Fusi pura
Lempresa J compra el 70% de lempresa K. Extern Adquisici majoritria.

4.2. Definiu creixement intern i creixement extern i determineu, com a mnim, una de les seves
implicacions.
[0,8 punts]

DEFINICI CREIXEMENT INTERN
El creixement intern s el que realitza una empresa mitjanant noves inversions dins de la
mateixa empresa.

DEFINICI CREIXEMENT EXTERN
El creixement extern s el que es realitza per alguna operaci dadquisici, fusi, control o
cooperaci amb daltres empreses i saccedeix a nous mercats.

IMPLICACI CREIXEMENT INTERN
Sincrementa el patrimoni i la capacitat productiva de lempresa.

IMPLICACI CREIXEMENT EXTERN
Disminueix el nmero dempresa i incrementa la mida de les empreses que persisteixen.

PAU 2013
5.1. En Pere Brunet vol convertir en hotel la masia rstica que ha heretat de la famlia. Aix li
comportar uns costos fixos de 60.000 anuals i uns costos variables unitaris de 25 per cada
servei diari dhabitaci.

a) Si vol obtenir el punt mort (o llindar de rendibilitat) en mil serveis anuals, quin ha de ser el
preu de venda unitari de cada servei diari dhabitaci? Interpreteu el resultat.
[0,5 punts]

En el punt mort:
Ingressos Totals Costos Totals =0
IT CT =0
IT =Costos Fixos +Costos Variables
IT =CF +CV
p X
PM
=CF +CV* X
PM

p X
PM
=CF +CV* X
PM

Preu de venda unitari =p ???
Costos Fixos =CF =60.000 /any
Costos Variables unitaris =CV* =25 / servei dhabitaci
X
PM
=Volum de producci i venda en el punt mort =1.000 serveis dhabitaci/any

p 1.000 =60.000 +25 1.000
p =(60.000 +25 1.000) / 1.000 =85 /servei dhabitaci
El preu de venda mnim de lhabitaci ser de 85 . En aquest cas, aconseguiria el punt mort al
ocupar 1.000 habitacions. Per sobre daquesta quantitat, les habitacions que es reservin i
ocupin per sobre de 1.000 ja contribuiran a la formaci de benefici per a lhotel.

b) Amb un preu de venda unitari de 100 per a cada servei diari dhabitaci, a partir de quants
dies dhabitacions ocupades obtindr beneficis lhotel?
[0,5 punts]

Amb un preu de venda de 100 /servei dhabitaci:
p X
PM
=CF +CV* X
PM

100 X
PM
=60.000 +25 X
PM

X
PM
=60.000 / (100 25) =800 serveis dhabitaci
Comenar a obtenir beneficis a partir duna ocupaci de 800 habitacions.

5.2. En J oan Petit i dos amics de la infncia van crear una societat limitada dedicada a la cria
de cargols. Cadascun va fer una aportaci de 1.200 . A causa duna malaltia provinent del
sud-est asitic, molts cargols han deixat de criar, motiu pel qual la producci ha baixat
notablement i lempresa ha acumulat un deute de 6.000 . En J oan Petit est preocupat perqu
no sap qu li poden reclamar els creditors. De quin import del deute s responsable?
[0,5 punts]

La forma societria adoptada va ser la societat limitada. Per tant, la responsabilitat queda
limitada a limport de laportaci de cada un dels socis. En aquest cas, encara que tericament
li correspondria una tercera part del deute, o sigui 2.000 (6.000/3), en J oan noms seria
responsable de limport de la seva aportaci, per tant: 1.200 .

PAU 2013
5.3. Enumereu i expliqueu breument dos aspectes que cal tenir en compte a lhora descollir
una determinada forma jurdica per a una empresa.
[0,5 punts]

Poden ser dos dels segents criteris:
- Capital inicial disponible i/o necessari: Cal tenir en compte el capital que es necessita
per a cada forma societria per veure si la forma jurdica escollida ser o no viable. Per als
empresaris individuals no hi ha cap capital social mnim, per a les societats limitades s de
3.005,06 i per a les societats annimes s de 60.101,21 .

- Nombre de socis: Cal tenir present el nombre de persones que participen en el projecte, i
que determinar la forma jurdica a escollir. Per exemple: una sola persona pot treballar
com a empresari individual, societat de responsabilitat limitada o societat annima, una
societat laboral necessita un mnim de 3 socis.

- Responsabilitat patrimonial: En funci de la responsabilitat que sestigui disposat a
prendre, caldr escollir el tipus de societat. Per exemple, si es vol limitar la responsabilitat
dels socis, caldr escollir una societat mercantil (societat annima, societat limitada...), i si
sest disposat a respondre amb el patrimoni personal, es podr optar per una empresa
individual, una societat civil, una comunitat de bns o una societat collectiva.

- Necessitats dinversi i possibilitats de finanament: La dimensi econmica implicar
la necessitat de ms o menys socis i persones.

- Tipus dactivitat: algunes activitats requereixen formes jurdiques concretes.

- Perspectives de creixement: pel que hi haur determinats negocis que necessitaran
deixar oberta la possibilitat de creixement de socis.

- Aspectes fiscals: Les persones jurdiques paguen limpost sobre societats o beneficis, que
representa aplicar un percentatge fix en funci dels seus resultats. Les persones fsiques
paguen limpost sobre la renda de les persones fsiques pels rendiments de lactivitat
empresarial i/o professional que representa un percentatge escalat en funci dels beneficis
obtinguts. En el cas dalguns tipus de societats, hi ha avantatges fiscals, com per exemple
per a les cooperatives i les societats laborals.

- Socis treballadors: Si els socis treballaran a lempresa, caldr optar per una empresa
laboral o cooperativa.

- Nombre de treballadors i treballadores a contractar: Si una empresa ha de contractar
molts treballadors potser estar ms interessada en constituir una societat que limiti la
responsabilitat dels socis.

- Ajudes financeres i subvencions pbliques: Algunes formes jurdiques tenen privilegis i
reben ms ajudes i subvencions que daltres.

- Simplicitat en els trmits de constituci: El volum de trmits inicials pot ser un
determinant a lhora de decidir-se pel tipus de societat a constituir, perqu pot representar
una major rapidesa aix com un menor cost.

- Llibertat dacci de lemprenedor: Lempresari individual tindr ms llibertat que no pas
un soci duna S.A, ja que podr decidir en tot moment i sense necessitat de consens per
part de tots els socis.

PAU 2013
Exercici 6 (Tots els blocs: 2 punts)
Indiqueu la resposta correcta de les qestions segents. No cal que les justifiqueu. Escriviu el
nmero de cada qesti i la lletra corresponent en el quadre de respostes.
[Cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,08 punts.
Per les preguntes no contestades, no hi haur cap descompte.]

6.1. Quan una empresa comptabilitza el pagament a un provedor es/s _________ en el
compte de provedors i es/s _________ en el compte de bancs.
a) carrega, carrega
b) carrega, abona
c) abona, carrega
d) abona, abona

Resposta: b)

6.2. Quin dels documents segents NO forma part dels comptes anuals duna empresa?
a) El balan de comprovaci de sumes i saldos.
b) El compte de prdues i guanys.
c) La memria.
d) Cap de les respostes anteriors s correcta.

Resposta: a)

6.3. Considereu la informaci segent, obtinguda del compte de prdues i guanys:
ingressos dexplotaci: 120.000 ;
ingressos financers: 20.000 ;
despeses dexplotaci: 70.000 ;
despeses financeres: 30.000;
impost sobre societats aplicable del 30%.
Quina de les afirmacions segents s correcta?
a) El resultat abans dimpostos s de 50.000 .
b) El resultat abans dinteressos i impostos s 40.000 .
c) El resultat net s de 28.000 .
d) Limpost sobre beneficis representa 18.000 .

Resposta: c)

6.4. Si la rtio de liquiditat de dues empreses, Y i Z, s de 1,62 i 0,92, respectivament, quina
de les dues empreses t ms risc de suspensi de pagaments?
a) No es pot mesurar amb aquesta rtio.
b) Lempresa Y.
c) Lempresa Z.
d) Cap de les dues empreses.

Resposta: c)

6.5. La rendibilitat financera duna empresa estudia:
a) el rendiment de lactiu de lempresa.
b) el rendiment de les aportacions dels socis.
c) la capacitat de generar recursos propis.
d) la capacitat dinvertir de lempresa.
Resposta: b)

PAU 2013
6.6. El termini de recuperaci (payback) duna inversi s millor quan ms _______ sigui i ha
de ser _______ a la durada de la inversi:
a) gran, superior
b) gran, inferior
c) petit, superior
d) petit, inferior

Resposta: d)

6.7. La dimensi temporal duna estratgia de negoci s normalment a:
a) curt termini.
b) mitj termini.
c) llarg termini.
d) Totes les respostes anteriors sn correctes.

Resposta: b)

6.8. En el marc de lanlisi DAFO, els aspectes del projecte empresarial en qu la competncia
esdev superior sn un factor __________ i una ___________.
a) extern, amenaa
b) extern, oportunitat
c) intern, debilitat
d) intern, fortalesa

Resposta: c)

PAU 2013
SRIE 3.

Responeu a CINC dels sis exercicis segents. Cada exercici val 2 punts. En el
cas que respongueu a tots els exercicis, noms es valoraran els cinc primers.

La Bruna Sol s la cap duna assessoria empresarial. T un ventall de clients molt
ampli, des dempreses petites de barri fins grans organitzacions que estan totalment
internacionalitzades.
Dues daquestes companyies sn Carnisseria Miquel, S.L. (microempresa) i
Construccions Global Mar, S.A. (gran empresa dedicada al disseny i construcci de
vaixells esportius).

1.1. Definiu el perode mitj de maduraci financer, tot detallant-ne els subperodes. A
partir de la relaci entre els subperodes, identifiqueu quina frmula usareu per a
calcular-ho.
[1 punt]

El perode mitj de maduraci ve determinat pel nombre de dies que hi ha entre la data
de pagament per a ladquisici de les primeres matries, mercaderies... i el moment de
la seva recuperaci per mitj de la venda de les mercaderies o productes acabats i el
corresponent cobrament posterior. El perode mitj de maduraci est format per
components o subperodes:

Perode mitj daprovisionament (PMa): nombre de dies que, de mitjana, les
existncies romanen al magatzem abans de ser usades.
Perode mitj de fabricaci (PMf): nombre de dies que, de mitjana, passen des
de la incorporaci de la primera matria fins a lobtenci del producte.
Perode mitj de venda (PMv): termini demmagatzematge de mercaderies i/o
productes acabats; temps que passa des de lelaboraci del producte fins a la
seva venda.
Perode mitj de cobrament (PMc): nombre de dies que, de mitjana, es triga a
cobrar dels clients.
Perode mitj de pagament (PMp): expressa el finanament aconseguit per
lempresa dels seus provedors. Nombre de dies que, de mitjana, es triga a
pagar als provedors.

PMF =PMa+PMf+PMv+PMc-PMp

PAU 2013
1.2. Quantifiqueu aproximadament (en hores, dies, setmanes o mesos) els diversos
subperodes que composen el perode de maduraci financer de les empreses
anteriorment presentades.
[0,75 punts]

s evident que les dues empreses es dediquen a activitats econmiques molt
diferents. La carnisseria tindr un perode de maduraci molt ms petit que lempresa
constructora de vaixells esportius, ats que el procs de producci i les
caracterstiques dun i altre negoci aix ho determinen.

Subperode Carnisseria Miquel Construccions Global Mar,
SA
Perode mitj daprovisionament
(PMa)
Dies, hores (material de
caducitat en cas que
productes frescos).
Si es congela (setmanes).
Normalment mesos, perqu
els materials no pateixen cap
desgast.
Perode mitj de fabricaci (PMf) Dies, hores. Setmanes, mesos.
Perode mitj de venda (PMv) Dies, hores. Si es congela
(setmanes).
Setmanes, mesos.
Perode mitj de cobrament (PMc) Immediat, venda al comptat.
Tamb pot ser setmanes
(venda a crdit).
Ajornat. Amb frmules de
finanament a termini.
Perode mitj de pagament (PMp) Immediat o setmanes (a
crdit).
Setmanes o mesos.

1.3. Com afectaria el perode mitj de maduraci financer de la Carnisseria Miquel el
fet que es dediqus nicament a la compravenda de carn envasada?
[0,25 punts]

En les empreses de compravenda dun determinat producte no hi ha procs productiu,
per la qual cosa el perode mitj de fabricaci (PMf) s zero.

Per tant, el seu perode mitj de maduraci financer seria: PMF =PMa+PMv+PMc-
PMp.

PAU 2013
Exercici 2 (Bloc 1: 1 punt; Bloc 2: 1 punt)
Disposem de la segent informaci dels tres darrers anys de funcionament de la
nostra empresa.

Conceptes 2011 2010 2009
Actiu total 80.000 90.000 70.000
Patrimoni net 25.000 20.000 15.000
Passiu corrent 30.000 30.000 25.000
Passiu no corrent 25.000 40.000 30.000
Benefici net 10.000 15.000 18.000

2.1. Calculeu la rtio dendeutament per als tres anys presentats. Expliqueu-ne
breument el significat i indiqueu si levoluci ha estat positiva o negativa.
[1 punt]

Clcul:
Endeutament =Deutes / Total patrimoni net i passiu
Endeutament 2011 =(30.000 +25.000) / 80.000 =55.000 / 80.000 =0,6875
Endeutament 2010 =(30.000 +40.000) / 90.000 =70.000 / 90.000 =0,7778
Endeutament 2009 =(25.000 +30.000) / 70.000 =55.000 / 70.000 =0,7857

Significat:
Ens dna informaci sobre lestructura financera de lempresa, si est fonamentada en
els recursos externs i si lempresa t capacitat per endeutar-se ms encara. El valor
ptim se situa entre el 0,4 i el 0,6. Si s superior al 0,6 el volum de deutes s excessiu
i lempresa est perdent autonomia financera davant de tercers, o dit daltra manera,
sest descapitalitzant.

Interpretaci:
La rtio dendeutament daquesta empresa s positiva, ja que cada cop sacosta ms
als valors considerats ptims, que s del 0,6. Aquesta evoluci indica que lempresa
est adquirint autonomia financera, i per tant, els seus deutes estan deixant de ser
excessius.

2.2. Escolliu dues fonts de finanament ali i expliqueu en qu consisteixen.
[1 punt]

Prstecs
Contracte mitjanant el qual generalment, una entitat de crdit, lliura un import
prviament pactat a una empresa o individu, amb un venciment i pla damortitzaci
establert, i amb uns interessos pactats.

Emprstits
s una emissi de deute (obligacions, bons, pagars, lletres...) que emeten les
empreses i que compren els particulars o altres empreses a canvi dun inters. En la
data que shagi determinat lempresa haur de tornar els diners invertits pels
compradors dacord amb les condicions que shagin pactat.

Lsing
s una forma de finanament per a ladquisici de bns de producci o equipament.
Lempresa de lsing adquireix el b en qesti, i pacta amb lempresa un pla
PAU 2013
damortitzaci (lloguer) pel qual aquesta, paga una renda durant un perode concret i al
final del qual, pagant un import anomenat opci de compra, lempresa pot quedar-se el
b en propietat. Tot i que la propietat del b s de lempresa de lsing, lempresa que
lest pagant lutilitza i s lencarregada del seu manteniment i bon s.

Plissa de crdit
Mtode de finanament pel qual lempresa signa un contracte amb el banc, que posa a
la seva disposici un compte de crdit amb un lmit. Lempresa utilitza aquest mtode
quan no sap exactament quan ni quant necessitar aquests diners. Lempresa paga
pels imports disposats els interessos i una comissi per la quantitat que no hagi
utilitzat.

Crdit comercial o de provedors
Finanament que saconsegueix per fer pagaments a crdits, s a dir, posteriorment a
la data de la realitzaci de la operaci. Lempresa disposa del que ha comprat, per
tant, ho pot incorporar al seu procs productiu, sense haver-ho pagat, pel que disposa
de finanament durant aquest perode de temps.

Descompte defectes
El descompte defectes consisteix en portar al descompte al banc els efectes del que
disposa lempresa. Lempresa obt la quantitat que estableix lefecte abans de que
arribi el seu venciment, a canvi del pagament duns interessos i possibles comissions.
A la data del venciment, el banc els presenta als obligats a pagar per tal que els facin
efectius. En cas dimpagat es retornen als seus clients (cedents) carregant-los-hi en
compte juntament amb totes les despeses que shagin produt.

Facturatge
Una empresa, de facturatge, compra les factures o drets de cobrament pendents del
venedor. El factor sencarrega de cobrar als consumidors finals limport de les factures,
assumint els impagats, que no sn repercutits al venedor (cedent dels crdits). El cost
per al cedent s elevat en funci del grau dimpagats que es vulgui que assumeixi el
factor.

Rnting
s una modalitat que consisteix en el lloguer de bns mobles a mitj i llarg termini. En
el contracte de rnting larrendatari es compromet a pagar un lloguer mensual durant
un termini concret i lempres de rnting es compromet a mantenir el b en qesti en
condicions de funcionament. A diferncia del lsing aquest contracte no t opci de
compra al seu venciment. s pot substituir els equips o renovar el contracte.

PAU 2013
Un empresari ha de triar entre tres projectes dinversi que tenen les caracterstiques
segents:
Projecte Diamant:
Durada del projecte: 5 anys
Desemborsament inicial: 120.000
Cobraments anuals constants al llarg dels cinc anys de durada del projecte:
120.000
Pagaments anuals: 85.000 al final dels anys primer, tercer i cinqu i 70.000
al final dels anys segon i quart.

Projecte Safir:
Cobraments anuals constants al llarg dels quatre anys de durada del projecte:
100.000
Pagaments anuals: 5.000 al final del primer any, 15.000 al final del segon
any, 100.000 al final del tercer any i 20.000 al final del quart any.

Projecte Rob:
Cobraments anuals constants al llarg dels tres anys de durada del projecte:
60.000
Pagaments anuals: 15.000 al final del primer any i tercer anys i 30.000 al
final del segon any.

Tenint en compte que el cost del capital s del 6%, responeu a les qestions segents:

PAU 2013
3.1. Trieu el millor projecte segons el criteri del valor actual net (VAN). J ustifiqueu la
resposta.
[1 punt]

Projecte Diamant:
Inversi inicial Fluxos de caixa nets
Projecte d'inversi: D0 1 2 3 4 5
Projecte Diamant 120.000 35.000 50.000 35.000 50.000 35.000

VAN = -120000 + 35000/(1+0,06)
1
+ 50000/(1+0,06)
2
+ 35000/(1+0,06)
3
+
50000/(1+0,06)
4
+35000/(1+0,06)
5
=52.664,08

Projecte Safir:
Projecte d'inversi: D0 1 2 3 4
Projecte Safir 180.000 95.000 85.000 0 80.000

VAN =-180000 +95000/(1+0,06)
1
+85000/(1+0,06)
2
+80000/(1+0,06)
4
=48.639,83

Projecte Rob:
Projecte d'inversi: D0 1 2 3
Projecte Rob 80.000 45.000 30.000 45.000

VAN =-80000 +45000/(1+0,06)
1
+30000/(1+0,06)
2
+45000/(1+0,06)
3
=26.935,59

Per tant, el millor projecte segons el criteri del VAN s el primer, el projecte Diamant, ja
que t el VAN ms gran.

3.2. Plantegeu lequaci de clcul de la taxa interna de rendibilitat (TIR) per al projecte
Safir.
[0,25 punts]

Projecte d'inversi: D0 1 2 3 4
Projecte Safir 180.000 95.000 85.000 0 80.000

TIR VAN =0
VAN =-180.000 +95.000/(1+r)
1
+85.000/(1+r)
2
+80.000/(1+r)
4
=0

PAU 2013
3.3. Si la durada del projecte Safir samplis a cinc anys, quin flux de caixa net per al
final del cinqu any hauria de tenir aquest projecte per a que la TIR fos del 28%?
Considereu els mateixos fluxos de caixa nets per als quatre primers anys que heu
utilitzat per a resoldre lapartat 3.1.
[0,75 punts]

Desemborsament inicial Fluxos de caixa nets
D0 1 2 3 4 5
180.000 95.000 85.000 0 80.000 FCN
5
???

Si r =28%, VAN =0
-180.000 +95.000/(1+0,28)
1
+85.000/(1+0,28)
2
+80.000/(1+0,28)
4
+FNC
5
/(1+0,28)
5
=
0

Allem FNC
5
:
FNC
5
=[180.000 95.000/(1+0,28)
1
85.000/(1+0,28)
2
80.000/(1+0,28)
4
] (1+0,12)
5

=

FNC
5
=82.803,69

PAU 2013

4.1. Patxi Poch, ara a latur, sest plantejant obrir un forn de pa amb els diners que ha
obtingut en concepte de liquidaci de lantiga feina. En canvi, la seva companya, Lali
Lpez, amb una capacitat emprenedora excellent, vol iniciar un negoci
demmagatzematge de components auxiliars per a la indstria de lautombil. Com que
la localitzaci de lactivitat empresarial s una decisi estratgica important que
condicionar a curt i a mitj termini lactivitat i els mateixos resultats de lempresa, en
Patxi i la Lali valoren diferents locals i naus industrials per a ubicar aquests dos
negocis. Exposeu raonadament quatre variables que cal tenir en compte (dues de
diferents per cada cas) a lhora de decidir la ubicaci del forn de pa i del magatzem.
[1 punt]

Sn moltes les variables que les empreses poden tenir en compte a lhora de decidir la
ubicaci de lactivitat empresarial. En funci del tipus dactivitat es consideraran unes o
altres. Algunes daquestes variables serien:
El grau de desenvolupament dinfraestructures de transports i comunicacions.
La proximitat a les fonts de matries primeres.
La proximitat als clients.
Laccs a les xarxes de subministraments.
El mercat de treball.
El cost del terreny.
El desenvolupament de la regi.
La legislaci fiscal, jurdica i mediambiental.
La facilitat de crdit.
Factors demogrfics.

El forn de pa hauria de tenir en compte la proximitat als clients (ja que s una empresa
en la que conv estar prop dels clients finals), el cost del local i els factors demogrfics
(edat, nivell de renda, nivell cultural, ... de la poblaci).

Per decidir la localitzaci del magatzem shauria de tenir en compte el grau de
desenvolupament de les infraestructures de transports i comunicacions (molt important
en aquest cas per garantir el transport i la comunicaci dels components de la indstria
de lautombil), laccs a xarxes de subministraments i el cost del terreny o nau
industrial, entre daltres.

4.2. Completeu les frases segents:
[1 punt]

A) Lestratgia que consisteix a aplicar els avantatges competitius de lempresa, tant si
s de lideratge en costos com de diferenciaci del producte, en un segment de mercat
concret, sanomena ...

estratgia denfocament o despecialitzaci o de segmentaci o de nnxol de mercat.

B) Leina utilitzada per a descompondre i analitzar cadascuna de les activitats que es
duen a terme en una organitzaci per a fabricar i vendre un producte o servei
determinat sanomena ...

cadena de valor
PAU 2013
C) El conjunt de caracterstiques internes que una empresa ha de desenvolupar per a
obtenir i reforar una posici davantatge davant dels competidors sanomena...

avantatge competitiu

D) Quan una empresa presenta uns costos inferiors als dels competidors en un
determinat producte o servei duna qualitat semblant adopta una estratgia ...

de lideratge en costos

PAU 2013
5.1. LOriol i la J oana sn dos germans emprenedors que volen iniciar un negoci
familiar delaboraci de formatges (del qual ja tenen certa experincia) per poder sortir
de latur, guanyar diners i ser independents. Indiqueu el tipus de forma jurdica ms
adient per a aquest negoci tenint en compte les circumstncies segents:

Noms poden aportar 3.500 euros entre tots dos.
No volen respondre dels possibles deutes que generi lempresa amb el pis on
viuen.
No volen que entrin nous socis a lempresa.
Volen garantir que, desprs dun temps, lOriol sigui el soci nic de lempresa.

J ustifiqueu la resposta per a cadascuna de les quatre circumstncies de lenunciat.
[1 punt]

La forma jurdica ms adient per a aquest negoci s la societat de responsabilitat
limitada.
El capital mnim s per a formar aquesta societat s de 3.000 euros, per la qual
cosa els 3.500 euros que poden aportar els germans sn suficients.
La responsabilitat est limitada a les aportacions, per tan no arrisquen el pis en
el que viuen.
En la transmissi de les participacions tenen preferncia els socis. Per tant es
difcil que entrin nous socis.
La societat de responsabilitat limitada pot ser unipersonal. No hi hauria cap
inconvenient per a que lOriol acabi sent lnic soci de la companyia.

5.2. Al millor amic de lOriol tamb li agradaria engegar un negoci. Voldria obrir un
hotel rural aprofitant que disposa duna masia familiar ubicada en un paratge
excepcional de la Costa Brava i tenint en compte les dades segents:

Cost dadquisici dels actius necessaris per a la posada en marxa del negoci
(amb una vida til estimada de deu anys): 60.000
Costos fixos anuals: 24.000 /any, entre els que sinclouen els costos de
personal, els subministraments, la publicitat i el manteniment.
Costos variables: 30 /habitaci
Vol fixar un preu per a lhabitaci de 150 la nit.

a) Determineu quin s el llindar de rendibilitat (o punt mort) daquest negoci i
interpreteu-ne el resultat.
[0,5 punts]

Amortitzaci: 60.000 / 10 =6.000 /any
CF: 24.000 +6.000 =30.000 /any

CV*: 30 /habitaci
PV: 150 /habitaci

X
PM
=CF / (p - CV)
X
PM
=30.000 / (150 30) =250 habitacions

Lempresa ha docupar un mnim de 250 nits dhabitacions en un any per tal que el
negoci generi beneficis.
PAU 2013

b) Quin hauria de ser el nivell docupaci anual de lhotel (nombre de nits ocupades)
per tal daconseguir un benefici anual de 60.000 euros?
[0,5 punts]

Per a que els beneficis siguin de 60.000 euros:
B =IT CT =p . X CF CV* . X =X (p CV*) - CF
60.000 =X (150 30) 30.000
X =90.000 / (150-30) =750 habitacions

PAU 2013
Exercici 6 (Tots els blocs: 2 punts)

Indiqueu la resposta correcta de les qestions segents. No cal que les justifiqueu.
Escriviu el nmero de cada qesti i la lletra corresponent en el quadern de respostes.
[Cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran
0,08 punts. Per les preguntes no contestades no hi haur cap descompte.]

6.1. Quina de les afirmacions segents sobre el patrimoni empresarial i les masses
patrimonials de lactiu i del passiu s correcta:
a) La partida provedors s una massa dactiu corrent.
b) La partida existncies de productes acabats s una massa de passiu.
c) El passiu no corrent est format pel conjunt de deutes a curt termini.
d) El patrimoni net representa el capital propi de la empresa.

Resposta correcta: d

6.2. Quin dels clculs segents permet obtenir el fons de maniobra:
a) Actiu corrent passiu corrent.
b) Patrimoni net +passiu no corrent actiu no corrent.
c) Patrimoni net passiu corrent.

Resposta correcta: a

6.3. Quina de les afirmacions segents sobre lanlisi financera mitjanant les rtios s
correcta?
a) Si la liquiditat s 1, lempresa pot fer front a tots els deutes a curt termini amb
limport de lactiu corrent.
b) Si la solvncia s 0,5, el total de les deutes s del triple de lactiu.
c) Si la disponibilitat s 1, lempresa t tants diners com deutes totals.

Resposta correcta: a

6.4. Una font de finanament propi sn
a) Els provedors.
b) Els recursos disponible en caixa.
c) Les reserves.

Resposta correcta: c

6.5. Una forma de creixement extern de lempresa s
a) la fusi pura.
b) la fusi per absorci.
c) la participaci en societats.


PAU 2013
6.6. Com a forma jurdica dun negoci, els denominats autnoms
a) sn empresaris o empresries individuals.
b) no necessiten un mnim de capital per a constituir-se.
c) tributen per limpost sobre la renda de les persones fsiques (IRPF).


6.7. En una matriu DAFO,
a) les amenaces provenen noms de linterior de lempresa.
b) els punts forts o fortaleses provenen noms de lentorn de lempresa.
c) es refereix al conjunt de debilitats (o punts dbils), amenaces, fortaleses (o
punts forts) i oportunitats de lempresa.

Resposta correcta: c

6.8. Quina de les afirmacions segents sobre la viabilitat financera dun projecte
dinversi dins de lempresa s correcta?
a) Si la taxa interna de rendibilitat (TIR) s igual al 4%, el Valor Actual Net (VAN)
per a una taxa dinters o dactualitzaci del 6% ser positiu (VAN >0).
b) Si la TIR s igual al 10%, el VAN per a una taxa dinters o dactualitzaci del
6% ser positiu (VAN >0).
c) La condici per acceptar sempre un projecte dinversi s que el VAN resulti
positiu, sigui quina sigui la taxa dinters o dactualitzaci (encara que sigui del
1% o fins i tot de menor valor).

Resposta correcta: b

Pau Ecem13jpcorreccio

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pau Ecem13jpcorreccio

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Oficina dOrganitzaci de Proves dAccs a la Universitat Pgina 1 de 23

You might also like