1.El gran dictador.

Fragment

a. Quins elements de gesticulaci, escenografia i manipulaci
utilitzava Hitler en els seus discursos? Com els parodia Chaplin?
Quina s lactitud dels seus seguidors?
Utilitzava molt el moviment dels braos mentre diu en
veu molt forta i potent les seves idees. Utilitza el el puny tancat. Fa
gestos bruscos i marcats. Te una postura ferma i decidida. Parla amb
convicci i agresivitat.
Tothom seia en una posici inferior a la seva, ell estava envoltat de
pancartes i amb la bandera Nazi.
Utilitzava la demaggia per donar credibilitat a una gran mentida en qu
molta gent sidentificava per tal de convncer-los de la legitimitat de les
seves idees. Els seus seguidors eren fantics i no reflexionaven ni
intentaven raonar les decisions de Hitler ja que quedavan eclipsats o
enlluernats per aquest. Seguien, amb ceguetat, el seu lder sense pensar
qu estaven fent per, si alg pensava diferent i es desviava del cam, de
ben segur que no ho explicava ja que hi havia una gran repressi policial,
que actuaven sense cap tipus de fre.
Charles Chaplin exagera molt aquests gestos cmics:
Per exemple el gest amb el puny. Els seguidors tenen una actitud
eufrica. Digui el que digui laclamen alant la m.

b. Quines onomatopeies utilitza Chaplin? Amb quina finalitat?
Diu en moltes ocasions la paraula ein. Utilitza moltes consonants
perqu lidioma en qu parla sembli lalemany.

c. Quins aspectes ideolgics del nazisme es denuncien en aquest
fragment?
La opressi dels sistemes dictatorials vers la democrcia, la
llibertat en general. Tamb la defensa de lexrcit com a centre dun
pas

d. Aquesta pellcula es va estrenar el 1940. Quina era la situaci
dEuropa en aquell moment? Quina intenci va motivar Chaplin a
rodar aquesta pellcula?

En aquell moment sestava efectuant lexpansi nazi, ja havia ocupat
Noruega,

Polnia, Frana, Blgica, Holanda, Luxemburg, Dinamarca La seva
intenci era la de satiritzar a Hitler, Mussolini i tots els rgims
feixistes.(il.lustracins del llibre).



e. Quan va acabar la segona Guerra Mundial Chaplin va declarar que
si hagus sabut la crueltat amb qu els nazis van aplicar les seves
teories racistes, mai no hagus fet una comdia sobre aquest tema.
Per qu ho va dir?

Una cosa era burlar-se dun rgim, dictadura Per el
problema era que darrere daquest rgim shavia dut a terme lextermini
de 7 milions de jueus amb molta crueltat i aquests fets no es poden
convertir en un objecte de comedia
seria una falta de respecte.





































1. Com era Itlia durant el govern feixista?

Durant la primera etapa (1922-1924), Mussolini va mantenir la ficci dun
rgim parlamentari encara que va restringir les llibertats i va perseguir els
adversaris poltics.
El 1924 el Partit Nacional Feixista va guanyar les eleccions
fraudulentament.
En la segona etapa (1925-1945) es va instaurar un rgim totalitari i hi va
haver una identificaci entre lEstat i el partit feixista. En aquesta segona
etapa es van prohibir els partits i sindicats; no hi havia llibertats
individuals; hi havia un control policial i un adoctrinament de la poblaci;
es va depurar ladministraci i els funcionaris; i es van fer els pactes de
Letrn amb lEsglsia Catlica (1929).
Itlia aspirava a recuperar la grandesa esplendorosa de limperi rom i
utilitzava smbols i gestos propis daquell imperi.
A Itlia hi havia una situaci de la postguerra. Era un pas encara molt
endarrerit respecte daltres dEuropa, , tenia abundants crisis socials,
una taxa danalfabetisme molt alta i no era competent econmicament.
La guerra va provocar a Itlia conseqncies econmiques
particularment greus. Hi havia una sensaci de frustraci general.

A part daix, vivien una situaci econmica molt dura ja que augmentava
latur i es tancaven fbriques. Els petits propietaris agraris es van arrunar
i la inflaci va provocar la disminuci dels sous dels funcionaris. Tot aix
va causar vagues generals.



2. Creus que aquesta imatge illustra el rgim feixista itali? Per qu?

S,Ensenyana de Duce: Obbedire Credere Combatire.
Reflexa el desig dels dirigents de que la societat faci el que ells estimen
oport sense preguntar obbedire, exaltar els propis ideals
crederei lexpansionisme combattire; Itlia tenia afanys expansionistes.
Quan el rgim feixista va arribar al poder i amb el model
idealitzat que tenien de limperi rom, volien tornar-se a expandir.









3. Qu era la Repblica de Weimar? Quina situaci poltica i econmica
va haver denfrontar?

Era el rgim poltic republic sorgit a Alemanya de lassemblea de
Weimar des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparici del
Segon Imperi Alemany, fins larribada al poder de Hitler.
Va ser un perode duna inestabilitat poltica. . La 1GM havia estat
devastadora per Alemanya, que havia de pagar els deutes a ms dhaver
perdut territoris.Els militars es van negar a acceptar la derrota i els acords
imposats com el Tractat de Versalles. Es van formar grups paramilitars
en les zones urbanes. Hi havia una gran crisi econmica que es va veure
estimullada, en part, pel ccrack del 29 que va afectar a grant part de
leconomia europea.
Aquesta situaci de descontent social va provocar un clima ideal per a
laparici del nazisme.

4. Quines conseqncies va tenir la crisi de 1929 a Alemanya? Quines
repercussions poltiques sen van derivar?

Va comportar molta inflaci, que va derivar en pobresa, prdua de llocs
de treball i ra augmentar latur fins als 6 milions de persones i va
desaparixer el finanament exterior. Van augmentar les dificultats
econmiques i aix va propiciar laparici del nacionalsocialisme i,
conseqentment, larribada al poder dAdolf Hitler.
Per evitar un ascens del partit comunista, els conservadors van recolzar
el partit nazi, que tamb havia guanyat adeptes entre les classes obreres
grcies a la demaggia.

5. Compara l'arribada de Hitler al poder amb la de Mussolini.
Hitler:
1919: Hitler es va afiliar al Partit dels Treballadors Alemany, que ms tard
seria rebatejat com a Partit Nacional Socialista dels Treballadors
Alemanys, NSDAP
1921: Hitler s escollit president del NSDAP i el reorganitza.
1923: Hitler, ja reconegut com el Fhrer, protagonitza el putsch de Munic
contra la Repblica de Weimar per intentar aconseguir el poder. El cop
dEstat fracassa, i Hitler va complir sis mesos a pres.
Durant aquests sis mesos, escriu Mein Kampf (La meva lluita), una obra
on combina aspectes autobiogrfics amb la seva ideologia nazi,
1929: Aprofitant la crisi, els nacionalsocialistes tenen loportunitat de
difondre el seu discurs radical i creen una gran atenci poltica.
1932: El partit Nazi surt escollit amb 196 diputats vers 100 de
comunistes. Guanyena mb un 30%
Hitler va arribar democrticament al poder per, va atemptar contra la
democrcia comenant a limitar les llibertats individuals i imposant la
seva ideologia.

Mussolini:

1919: En el transcurs duna concentraci promoguda per Benito
Mussolini a la plaa del Sant Sepulcre de Mil, amb la participaci de
prop de tres-centes persones es funden els Fasci Italiani di
Combattimento. El programa inicial dels feixistes s molt radical i amb ell
intenta aconseguir el favor dels treballadors.
El 30 doctubre, Mussolini presenta la llista dels seus ministres i
concedeix a les columnes feixistes el perms dentrar a Roma. La Marxa,
larribada de les esquadres a Roma t lloc el 31 doctubre. En veure el
seu poder, el rei Vctor Manuel III nomena Mussolini cap de govern.

Per tant, en ambds casos sha utilitzat la manipulaci de lopini pblica
en moments de crisi per tal daixecar el rgim. En el primer cas hi ha una
elecci democrtica i en els segon un regal del govern per part del rei
en veure el poder que t Mussolini.

6. Explica la relaci entre lexpansionisme militar nazi i la seva poltica
econmica. Per qu saspirava a lautarquia?
La poltica econmica nazi es basa en tres grans pilars, primer, el control
de matries primeres, que implica envair els pasos que les tenen; segon,
assegurar el propi mercat i minimitzar les importacions, cosa que
requereix la formaci dun imperi, i tercer, invertir en exrcit i indstria
pesant per reduir atur i augmentar la inversi, cosa que implica que
aquest exrcit ser utilitzat.
El 1938, latur havia desaparegut i, incls, faltaven treballadors per cobrir
tots els llocs de treball. com que no tenien totes les matries primeres
que necessitaven, les importacions van continuar altes. Malgrat aix,
Hitler era conscient del fet que Alemanya no tenia reserves de matries
primeres i que, per tant, la plena autarquia era impossible
Les dues primeres causes de lexpansionisme estan directament
relacionades amb lautarquia. A partir de linici de la segona guerra
mundial, els Alemanys van comenar a expandir-se apoderant-se de tots
els recursos econmics i matries primeres que obtenien dels pasos
conquerits. En perdre la guerra, Alemanya va quedar en una situaci
pitjor de la dabans de comenar-la.









7. Olimpades Berln 1936. Qu pretenia aconseguir el rgim nazi amb la
celebraci de les Olimpades? Ho va aconseguir?

Era una qesti dimatge, Alemanya volia fer veure que era una potncia
moderna, amb capacitat organitzativa i tamb volia associar els valors de
lesport a la seva pretesa superioritat ria,
No ho va aconseguir, ja que latleta afroameric Jesse Owens va ser el
guanyador de les proves datletisme ms importants: 100m, 200m,
4x100m i salt llarg.

8. Defineix aquests conceptes:

Duce
Nom que es va posar Benito Mussolini quan va comenar a entrar en
poltica. Tothom es referia a ell com il duce. Seria lequivalent a Der
fhrer

Teoria de l' espai vital (Lebensraum):
Era una teoria que van fer els gegrafs Karl Haushofer i Friedrich Ratzel.
En aquesta teoria es recollia la necessitat de qualsevol poble dassentar-
se i projectar-se en espais que corresponen a rees de civilitzaci
naturals. Amb aquesta teoria en m, Adolf Hitler justificava les seves
accions poltiques. Al llibre Mein Kampf va detallar la necessitat de lespai
vital per obtenir terra i materials , i aquest estava a lest.

Pangermanisme:
Doctrina imperialista ideolgica i poltica que que es fonamentava en la
necessitat de cercar mercats i sortides per a leconomia alemanya.
Consistia en la unificaci de tots els pobles dorigen Alemany per formar
la Grossdeutschland.

Nit dels ganivets llargs
La nit del 30 de juny a l'1 de juliol de 1934 Aldolf Hitler va ordenar
lassassinat i larrest dels principals dirigents de l'Sturmabteilung (SA).
Aix ho va fer per posar fre al creixent poder de la SA .

Espartaquistes
Gent que formava part dun moviment poltic obrer dextrema esquerra
sorgit a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.

Gestapo
Sanomenava Geheime Staatspolizei i era la policia secreta oficial de
lestat a lAlemanya Nazi. Investigava i combatia "totes les tendncies
perilloses per a l'Estat". A ms a ms, tenia autoritat per a investigar els
casos de traci, espionatge i sabotatge.


Joventuts Hitlerianes
Sistema densinistrament per als joves alemanys dideologia
nacionalsocialista, anticomunista, antisemita, racista i feixista amb la
finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu
enteniment i obedincia aquesta ideologianazi.