8448167627

La llum del Sol, que anomenen llum blanca, cont tots els colors que podem distingir en un arc
de Sant Mart. En qu es diferencia la llum de color blau de la llum de color vermell? Qu s la

llum i com es propaga? Com sutilitzen els miralls i les lents per obtenir imatges amb la llum
que emeten els objectes?
IMATGES
08
08_Fisica1_batx_295-342.indd 295 7/4/08 16:55:22
296 BLOC 3. INTRODUCCI A LELECTROMAGNETISME
08
j 8.1 Moviment ondulatori
Iniciem amb aquesta unitat un estudi apassionant com s el de la llum. Pensem que al
llarg de la histria han existit diverses explicacions sobre la seva naturalesa, algunes
molt enrevessades. Per no va ser ns a principis del segle XIX que sen don una expli-
caci satisfactria, quan diversos experiments van mostrar que tenia caracterstiques
tpiques de les ones. Al llarg daquell segle es va anar desenvolupant la teoria ondula-
tria de la llum, per a principis del segle XX es va refer aquest model donant cabuda a
una nova interpretaci del seu origen que, malgrat tot, ja no va prescindir del seu com-
portament com a ona.
El curs vinent donarem una visi ms completa sobre les teories que han existit al llarg
de la histria sobre la naturalesa de la llum. De moment, i per entendre el seu carcter
ondulatori, comencem aquesta unitat estudiant diversos aspectes comuns a les ones.
A. Les ones
Per entendre qu s una ona parem atenci, en primer lloc, a una de les caracterstiques
comunes als moviments estudiats ns ara; en tots ells el mbil es desplaa sobre una
trajectria ms o menys extensa al llarg de lespai. s el cas, per exemple, dels movi-
ments rectilinis i dels moviments parablics, pels quals diem que hi ha un transport net
de matria i, per tant, tamb de quantitat de moviment i denergia.
Tamb hem considerat un segon tipus de moviments, en els quals tamb hi ha un trans-
port net de matria, per aquest transport queda connat a una regi determinada de
lespai. s el cas dels moviments circulars. Tant aquests tipus de mo viments com els
anteriors sn anomenats moviments corpusculars, en el sentit que les partcules ma-
terials o corpuscles assoleixen diferents posicions en lespai al llarg del temps.
Per en la natura hi ha un conjunt molt important de moviments, anomenats movi-
ments ondulatoris, en els quals no hi ha un transport net de matria, sin noms de
quantitat de moviment i denergia.
Per entendre com hi pot haver transmissi denergia sense que hi hagi desplaament
net de matria, imagineu-vos el sistema de pndols de la gura 8.1. Separem el primer
pndol un cert angle respecte de la vertical, per tal de dotar-lo duna determinada ener-
gia potencial, i el deixem anar. Aquesta energia es va transformant en energia cintica,
que es transmet ntegrament a lltima bola sense que les boles intermdies es moguin,
sempre que suposem que el xoc entre un pndol i el segent s elstic.
Per tant, lltim pndol assoleix gaireb la mateixa altura que la que hem
donat al primer, i podem dir que lenergia sha transms a travs dels pndols
intermedis sense que aquests pndols shagin mogut.
Una situaci semblant es dna en qualsevol moviment ondulatori, com, per
exemple, el que es genera quan es llana un objecte sobre la superfcie en
reps dun lquid, com podria ser laigua contin guda en un recipient. En el
punt on cau lobjecte es genera una pertorbaci que es transmet en totes
les direccions de la superfcie denint una srie de circumferncies concn-
triques, de manera que la superfcie de laigua es mou al voltant de la seva
posici dequilibri per globalment no es desplaa en les direccions en qu es
propaga la pertorbaci (g. 8.2).
Podem comprovar-ho si a certa distncia don deixem caure lobjecte situem
un suro petit: quan la pertorbaci arriba al punt on aquest suro est situat,
veiem com el suro simplement comena a oscil
.
lar amunt i avall i no avana
juntament amb la pertorbaci (g. 8.3).
1 2 3 4 5 6
1 6
Fig. 8.1. La bola 1 transmet energia a la
bola 6 a travs de les boles intermdies 2,
3, 4 i 5 sense que aquestes es moguin.
Fig. 8.2. Quan un objecte cau sobre la superfcie en
reps de laigua, es genera una pertorbaci que es
propaga per tota la superfcie.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 296 4/4/08 14:25:17
08
297 IMATGES
En aquest exemple es pot demostrar que la pertorbaci generada consisteix en un mo-
viment peridic de les molcules de lquid situades en els punts on cau lobjecte, i que
el que es transmet a la resta de molcules supercials s aquest moviment peridic,
sense que hi hagi un desplaament net de les molcules en les direccions en qu avan-
a la pertorbaci.
Parem atenci ara en el que hem fet en originar la pertorbaci. En realitat, mitjanant
el moviment peridic que hem generat, hem dotat les molcules del medi amb unes
determinades quantitat de moviment i energia. Dedum, doncs, que el que es propaga
al llarg de la superfcie del lquid s quantitat de moviment i energia, i no matria.
t 5 0 t
Fig. 8.3. Generaci dones a la superfcie dun lquid.
Denim el moviment ondulatori com el moviment en el qual no hi ha un
transport net de matria, sin noms de quantitat de moviment i dener-
gia. Diem que la quantitat de moviment i lenergia dun moviment ondula-
tori es transmeten mitjanant ones de propagaci, i anomenem focus
emissor dones el conjunt de partcules del medi material on sorigina la
pertorbaci.
Una ona transmet simplement
quan titat de moviment i energia,
i no matria.
Important
A la natura podem trobar molts fenmens en els quals t lloc una transmissi denergia
mitjanant ones. A ms del cas de les ones generades a la superfcie dun lquid, potser
els exemples ms familiars de moviments ondulatoris sn el so i la llum.
En el primer exemple, el so, lona s mecnica, denida aquesta com aquella que neces-
sita un medi per propagar-se. En aquest cas, el que oscil
.
la al pas de lona sn les par-
tcules del medi. El so, les ones produdes a la superfcie dun lquid i lona produda en
una corda sn exemples dones mecniques (g. 8.4). El curs vinent estudiarem amb
ms deteniment aquest tipus dones, fent especial mfasi en el so.
Un cas particular de moviment pe-
ridic s el moviment oscil
.
latori.
Recorda
ona
direcci de
propagaci
de lona
Fig. 8.4. Ones mecniques: a) Ones generades en una corda. b) Ones a la superfcie dun lquid.
c) So produt per un diapas.
a) b) c)
08_Fisica1_batx_295-342.indd 297 4/4/08 14:25:19
08
En el segon exemple, la llum, lona s electromagntica, denida com aquella que no ne-
cessita un medi per transmetres, i que, per tant, es pot propagar en el buit tot i que
tamb es propaga en alguns medis. La descripci daquest tipus dones s ms complexa
que la de les ones mecniques, ja que el que oscil
.
la en aquest cas al pas de lona sn
camps elctrics E i camps magntics B (g. 8.5), com veurem ms endavant. A ms de la
llum, sn ones electromagntiques els raigs infrarrojos, els raigs ultraviolats, les ones
de rdio i de televisi, les microones, els raigs X i els raigs g.
E
B
x
y
z
Fig. 8.5. En una ona electromagntica el que oscil
.
la s un camp elctric E i un camp mag ntic B
perpendiculars entre si.
Deixarem pel curs vinent un estudi ms acurat de les ones mecniques, i en aquesta
unitat ens centrarem en les ones electromagntiques, en especial la llum. Cal conside-
rar abans, per, aquelles caracterstiques generals que sn comuns a totes les ones, i
aix ho fem en els dos segents apartats.
1> Doneu exemples dones mecniques i dones elec-
tromagntiques.
2> Quines magnituds fsiques sn pertorbades pel
pas duna ona electromagntica?
ACTI VI TATS
j 8.2 Caracterstiques generals
de les ones
Ja sabem que quan una ona mecnica es propaga, el que es transmet s una pertorba-
ci, consistent en un moviment oscil
.
latori de les partcules del medi pel qual viatja
lona, sense que hi hagi un transport net daquestes partcules, sin noms transport
denergia i de quantitat de moviment. Per tant, cal distingir entre dos conceptes dife-
rents, per que alhora van lligats:
j El moviment oscil
.
latori de les partcules del medi.
j Lona prpiament dita, que consisteix en la transmissi a travs del medi daquesta
oscil
.
laci. Aquesta transmissi t lloc a una determinada velocitat, que anomenem
velocitat de fase.
Si ens xem, per exemple, en lona produda a la superfcie dun lquid, veiem que
loscil
.
laci consisteix aproximadament en un moviment vertical de vaiv de les part-
08_Fisica1_batx_295-342.indd 298 4/4/08 14:25:22
08
299 IMATGES
crestes
valls
cules de la superfcie del lquid (g. 8.6 a): observem que aquestes assoleixen, en de-
terminats instants de temps, respecte de la superfcie en reps del lquid, unes posi-
cions mximes, que anomenarem crestes, i unes posicions mnimes, que anomenarem
valls.
Fixem-nos que en aquest cas les direccions de propagaci de lona sn sempre horitzon-
tals, s a dir, perpendiculars en tot moment a la direcci doscil
.
laci de les partcules,
i diem que lona s transversal. Les ones produdes en una corda tamb sn transver-
sals (g. 8.6b). Les ones electromagntiques, i, dins daquestes, la llum, sn un altre
exemple dones transversals; cal fer notar, per, que el que oscil
.
la en aquest ltim cas
s un camp electromagntic.
En altres situacions, com en el cas del so, la direcci de propagaci de lona i la direcci
doscil
.
laci de les partcules del medi coincideixen, i diem que lona s longitudinal.
A. Velocitat de fase
Fig. 8.6b. Crestes i valls en lona produ-
da en una corda; es tracta duna ona trans-
versal.
crestes
crestes
valls
valls
La velocitat de fase duna ona s la velocitat amb qu es transmet la per-
torbaci des del focus ns a un punt determinat del medi.
Dacord amb la denici anterior, podem veure que la velocitat de fase no s sin
la velocitat amb qu es transmeten la quantitat de moviment i lenergia des del
focus emissor ns als diferents punts del medi. Daltra banda, insistim en que cal sa-
ber diferenciar entre la velocitat doscil
.
laci de les partcules del medi i la velocitat
de fase.
La velocitat de fase en el cas de les ones mecniques s tant ms gran com ms dens s
el medi de propagaci de lona. s desperar que sigui aix, ja que una densitat ms alta
representa o b una compactaci ms gran de les partcules, o b una massa ms gran
daquestes, i, en tots dos casos, amb ms facilitat s transmet lona.
Ara b, les ones electromagntiques no compleixen aquesta propietat, ja que tant els
camps elctrics com els magntics interactuen amb la matria i, si no sn absorbides,
aquests tipus dones pateixen un endarreriment quan es transmeten per un medi deter-
minat, tant ms gran com ms dens s el medi. Per tant, la velocitat de fase de les ones
electromagntiques s ms petita en els medis densos.
B. Front dona i raig
Uns altres conceptes importants a lhora destudiar les ones sn els de front dona i
raig.
Per entendre qu signiquen aquests conceptes considerem de nou les ones supercials
en un lquid (g. 8.4b). En aquest cas, lona deneix unes circumferncies concn-
triques mentre es propaga des del focus emissor. Com que es tracta duna ona transver-
sal, s fcil adonar-se que aquestes circumferncies sn denides per les crestes i les
valls. En general, la propagaci duna ona tridimensional deneix unes superfcies en
lespai que anomenem fronts dona.
El front dona s el conjunt de punts del medi als quals arriba la pertorba-
ci en un instant de temps determinat.
a)
b)
Fig. 8.6a. Ones a la superfcie dun l-
quid; diem que lona s transversal.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 299 4/4/08 14:25:23
08
Dacord amb aquesta denici, tots els punts continguts en un front dona estan en
fase, s a dir, tenen el mateix estat de vibraci. Els fronts dona poden tenir diferents
formes (g. 8.7), depenent de la geometria del focus emissor i del tipus de medi de
propa gaci.
Fixem-nos que la superfcie que deneix el front dona sempre s perpendicular a les
diferents direccions de propagaci de lona, fet que ens porta a denir el concepte de
raig.
ona plana ona cilndrica ona esfrica
Z
Y
X
Z
Y
X
Z
Y
X
Fig. 8.7. Ones tridimensionals en les quals es representen diversos fronts dona i raigs.
Anomenem raig qualsevol lnia recta que sigui perpendicular a un front
dona determinat. Els diferents raigs corresponen a diferents direccions de
propagaci de lona (g. 8.7).
Un raig determinat uneix punts de diferents fronts dona (lnies amb etxa de la gu-
ra 8.7). En el cas duna ona plana, els raigs sn lnies paral
.
leles, mentre que en el cas
duna ona cilndrica i duna ona esfrica els raigs sn lnies radials.
C. Perode, freqncia i longitud dona
Denim ara altres conceptes importants que sorgeixen quan tenim en compte que el
que transmet una ona s un moviment doscil
.
laci, b de les partcules del medi, b
dun camp electromagntic.
Lamplitud A s la distncia que hi ha entre la posici mxima (o mnima)
duna partcula del medi i la seva posici dequilibri (g. 8.8). La seva uni-
tat en el SI s el metre.
El perode T s el temps que tarda una partcula del medi, en el cas de les
ones mecniques, o el camp electromagntic, en el cas de les ones electro-
magntiques, en completar una oscil
.
laci completa. La seva unitat en el
SI s el segon.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 300 4/4/08 14:25:25
08
301 IMATGES
Dacord amb aquesta ltima denici, veiem que la longitud dona s la longitud que
hi ha, per exemple, entre dues crestes consecutives, o entre dues valls consecutives
(g. 8.8).
Dacord amb aquestes denicions es pot deduir que una ona mostra una doble periodicitat:
j En el temps, manifestada per la magnitud perode T.
j En lespai, manifestada per la magnitud longitud dona l.
Tenint en compte aquesta doble periodicitat, val a dir que la velocitat de fase, la lon-
gitud dona i el perode estan relacionats per lexpressi segent.
v 5 l/T
El curs vinent farem una demostraci rigorosa daquesta expressi. De moment, i si re-
cordem que la freqncia f s la magnitud inversa del perode (f 5 1/T), veiem que
tamb es pot expressar com:
v 5 lf
Finalment, val a dir totes les caracterstiques de les ones que hem comentat en
aquest apartat es poden estudiar amb un aparell conegut com cubeta dones (g. 8.9 a),
que permet visualitzar les ones supercials produdes a la superfcie dun lquid
(g. 8.9b). Consisteix en un recipient rectangular de vidre que cont una determinada
quantitat daigua sobre la qual shi generen ones supercials. Aquestes ones es poden
visualitzar fcilment col
.
locant un llum sobre el recipient i una pantalla translcida a
sota (g. 8.9a).
Fig. 8.8. Lamplitud A s la distncia en-
tre la posici mxima i la posici dequili-
bri. La longitud dona s la distncia entre
dos punts consecutius que tenen el mateix
estat doscil
.
laci.
A
l
l
l
La freqncia f s el nombre doscil
.
lacions que es veriquen en un segon.
Dacord amb aquesta expressi, es comprova que la freqncia s la magni-
tud inversa del perode, f 5 1/T, i, aix, la seva unitat en el SI s el s
21
,
unitat que rep el nom de Hertz (Hz).
La longitud dona l s la distncia que hi ha entre dos punts consecutius
que es troben en el mateix estat doscil
.
laci en un instant de temps deter-
minat (g. 8.8). La seva unitat en el SI s el metre.
ACTI VI TATS
3> Qu s la velocitat de fase duna ona?
4> Com es pot generar una ona cilndrica? Expli-
queu-ho detalladament.
5> Justiqueu el fet que a distncies prou grans
dun focus emissor dones esfriques, els fronts
dona es poden considerar plans.
6> El focus emissor duna ona mecnica vibra amb
una freqncia de 20 Hz i una amplitud de 2 cm.
Si la distncia mnima entre dos punts que estan
en fase s de 15 cm, quina ser la velocitat de
propagaci de lona?
R: 3 m/s
7> Una ona mecnica fa oscil
.
lar les partcules del
medi amb una freqncia de 550 Hz i es propaga
a una velocitat de 300 m/s. Quina s la distncia
mnima entre dos punts que en tot moment es
troben en el mateix estat de vibraci?
R: 0,55 m
Fig. 8.9. a) Cubeta dones; b) Ona super-
cial produda a la cubeta dones.
Aigua
Pantalla
dobservaci
Font lluminosa
a)
b)
08_Fisica1_batx_295-342.indd 301 4/4/08 14:25:26
08
j 8.3 Principi de Huygens.
Fenmens ondulatoris
Les ones es caracteritzen per una srie de propietats especques del moviment ondu-
latori, i que no es donen en altres tipus de moviments. Totes aquestes propietats es
poden deduir matemticament a partir duna funci anomenada equaci dona (o fun-
ci dona), per el seu estudi qualitatiu se simplica molt si es t en compte el mtode
geomtric ideat pel cientc holands Christian Huygens al voltant de lany 1680, el
qual va proposar el principi que porta el seu nom.
Segons el principi de Huygens, els punts que formen un front dona es
comporten com a nous focus emissors dones, les quals es propaguen en totes
direccions amb la mateixa velocitat de fase, i originen el segent front dona.
Recordem que un front dona s una superfcie denida per aquell conjunt de punts del
medi als quals arriba el moviment ondulatori en un instant de temps determinat. Per
tant, tots els punts que formen un front dona tenen el mateix estat de vibraci, i diem
que tots estan en fase. El principi de Huygens ens proporciona un mtode per construir
un front dona determinat a partir dun altre.
En efecte, considerem un front
dona F. En el moment en qu
la pertorbaci arriba a cadas-
cun dels punts A, B, C... que
formen el front, les partcules
situades en aquests punts co-
mencen a oscil
.
lar i es com-
porten com a focus secundaris
dones. Aquests nous focus
emissors originen ones secun-
dries semiesfriques, que, en
un instant de temps posterior,
arribaran a una propera capa
de partcules del medi A9, B9,
C9... (g. 8.10).
Aleshores, les partcules situa-
des a A9, B9, C9... comencen a
oscil
.
lar i deneixen el segent
front dona F9. Aquest procs es
repeteix una vegada i una al-
tra, i es van formant els suc-
cessius fronts dona F9, F 0...
(fig. 8.11). El resultat s la
propagaci de lona a travs del
medi.
Amb la construcci de Huygens
es pot veure que els successius
fronts dona sn superfcies
tangents a les ones secund-
ries que es produeixen en ins-
tants determinats. Dit duna
Fig. 8.10
F
G
E
D
C
B
A
A9
B9
C9
D9
E9
G9
F9
Fig. 8.12. a) Construcci de Huygens en
el cas dones planes. b) Construcci de
Huygens en el cas dones esfriques o cir-
culars. Els raigs (direccions de propagaci
de lona) estan representats aqu amb l-
nies discontnues.
a)
b)
Fig. 8.11. Construcci de Huygens dels fronts dona.
A0
B0
C0
D0
E0
G0
F0
F9
G9
E9
D9
C9
B9
A9
A
B
C
D
E
G
F
08_Fisica1_batx_295-342.indd 302 4/4/08 14:25:28
08
303 IMATGES
altra manera, un front dona s lenvolupant de les ones secundries produdes a partir
dun front dona anterior (g. 8.12). Aix, tornem a comprovar que els fronts dona sem-
pre sn per pendiculars a la direcci de propagaci de lona, s a dir, als raigs, tal com
es veu a la gura 8.11.
Fins aqu hem suposat que el medi pel qual es transmet lona s homogeni. En el cas
contrari, s a dir, quan el medi no s homogeni, la velocitat de fase s diferent en cada
punt, i, per tant, els radis de les ones semiesfriques que shan produt en un instant
determinat tamb sn diferents, ja que els raigs recorren distncies diferents en temps
iguals. Daquesta manera, la construcci de Huygens ens diu que en els medis no homo-
genis no es conserva la forma dels fronts dona (g. 8.13).
A. Difracci
La primera propietat de les ones que estudiarem i que es pot explicar fcilment amb el
principi de Huygens s el fenomen de la difracci.
Fig. 8.13. Transmissi duna ona en un
medi no homogeni.
Fig. 8.14. Difracci duna ona plana pro-
duda a la cubeta dones quan es troba un
obstacle petit.
La difracci consisteix en la distorsi que pateix una ona quan arriba a un
obstacle que nimpedeix la transmissi i que t unes dimensions compara-
bles a la longitud dona.
Lobstacle pot ser una paret amb una petita escletxa que noms deixi passar una petita
porci del front dona o un petit objecte que impedeixi la transmissi duna petita part
del front dona.
En cas que lobstacle sigui un petit objecte esfric, si considerem ones planes, el prin-
cipi de Huygens ens indica que els punts que voregen lobstacle es comporten com nous
focus emissors dones, que, a causa de la geometria de lobstacle, fan que el front dona
es corbi, envolti lobstacle i emeti unes dbils ones esfriques secundries: diem que
lona sha difractat (g. 8.14).
En cas que lobstacle sigui una paret amb una petita escletxa, la construcci de Huygens
ens indica que lona pot arribar a punts on, en principi, no arribaria un moviment que
no fos ondulatori, com, per exemple, un feix de partcules que es mou amb moviment
rectilini.
En efecte, podem considerar la mateixa escletxa com un nou focus emissor dones que,
dacord amb el principi de Huygens, emet ones semiesfriques secundries que arriben
a punts que no poden ser abastats pel feix de partcules, ja que aquestes reboten a la
paret i noms en passa una petita quantitat (g. 8.15). En el cas de lona, per, sn
assolits punts on no pot arribar cap partcula.
Fig. 8.15. a) Difracci duna ona plana a
la cubeta dones per una petita escletxa:
lona pot arribar al punt A. b) Comporta-
ment dun feix de partcules amb moviment
rectilini quan travessa una escletxa: les par-
tcules no poden arribar al punt A.
A
a) b)
08_Fisica1_batx_295-342.indd 303 4/4/08 14:25:30
08
La gura anterior (g. 8.15) representa una ona plana produda a la cubeta dones i un
feix de partcules, i ambds moviments es propaguen en lnia recta cap a la dreta; ob-
servem com lona canvia la seva direcci de propagaci quan travessa lescletxa i es
transmet com una ona circular a la dreta de lescletxa. El feix de partcules, per contra,
continua amb el moviment rectilini. Per tant, lona desvia la seva direcci de propaga-
ci, i dedum que la difracci s una propietat tpicament ondulatria.
Ara b, aquesta propietat noms es posa en evidncia quan els obstacles sn de dimen-
sions comparables a la longitud dona; en cas contrari, s a dir, quan lamplada d de
lescletxa s molt ms gran que la longitud dona l, la difracci passa prcticament
desapercebuda. Per tant, podem establir dues situacions clarament diferenciades:
j Si l, d, la gran quantitat de punts que hi ha entre els extrems de lescletxa propor-
cionen, amb la construcci de Huygens, uns fronts dona que gaireb no es desvien,
i que continuen tenint la forma plana darrere de lescletxa: lona no es difracta de
manera apreciable (g. 8.16a).
j Si l d, la contribuci dels punts extrems es fa ms important, lona plana canvia
la seva direcci de propagaci i es difracta (g. 8.16b i c).
Fig. 8.16
l , d
d
l . d
a) b) c)
d d
l . d
8> Per qu diem que la difracci s un fenomen tpi-
cament ondulatori? Raoneu la resposta.
9> Comenteu breument en qu consisteix la difracci
de les ones i poseu-ne un exemple.
ACTI VI TATS
B. Interferncies
Un altre fenomen important tpicament ondulatori s el dinterferncies, que es pro-
dueix quan dues o ms ones didntica naturalesa es propaguen a travs de la mateixa
regi de lespai. Es pot veure que, en aquest cas, la superposici de les pertorbacions
produdes per cadascun dels moviments ondulatoris per separat origina una altra
ona, de carcter diferent a les inicials, que anomenem ona resultant, i diem que, en els
punts de lespai on coincideixen les ones, es produeixen fenmens dinterferncia.
A continuaci farem un estudi qualitatiu de les interferncies entre dues ones, i deixa-
rem pel curs vinent el seu tractament matemtic a partir de la superposici de les fun-
cions dona y
1
, y
2
dels moviments ondulatoris que interfereixen.
Dacord amb el principi de superposici, la funci dona resultant y s la
suma algebraica de les dues funcions dona que interfereixen (g. 8.17).
y 5 y
1
1 y
2
08_Fisica1_batx_295-342.indd 304 4/4/08 14:25:32
08
305 IMATGES
Una interferncia es pot donar en qualssevol moviments ondulatoris que coincidei-
xen en la mateixa regi de lespai. En aquesta unitat, per, noms considerem el cas
de dos focus puntuals, o fonts F
1
i F
2
, que emeten ones de la mateixa freqncia i la
mateixa amplitud A, de manera que el desfasament entre les fonts es mant constant:
en aquestes condicions, diem que les fonts productores dones sn coherents (g. 8.18
i g. 8.19).
Fig. 8.17. Interferncia de dues ones trans-
versals y
1
, y
2
que es propaguen en leix X i
que tenen amplituds i freqncies diferents:
per obtenir lona resultant y 5 y
1
1 y
2

apliquem el principi de superposici.
y 5 y
1
1 y
2
y
1
0
x
y
0
x
y
2
0
x
y
1
y
2
y
Fig. 8.18. Interferncia de dues ones coherents: els dos moviments ondulatoris se sumen.
ona resultant
ona 1
ona 2
Y
X
A
2 A
Fig. 8.19. Interferncia entre dues fonts
coherents que emeten ones transversals
circulars; shan representat les crestes per
lnies contnues, i les valls, per lnies dis-
contnues. En el punts C i D coincideixen
dues crestes: la interferncia s constructi-
va. En el punt B coincideixen dues valls: la
interferncia tamb es constructiva. En els
punts A i E coincideixen una cresta i una
vall: la interferncia s destructiva. En al-
tres punts que, com lF no es dona cap de
les situacions anteriors, la interferncia s
parcialment constructiva.
F
1 F
2
A
E
D
C
F
B
j Interferncia constructiva. Es dna en aquells punts on coincideixen dues crestes
o dues valls. Fixem-nos que, en aquests punts, les dues ones arriben amb amplitud
mxima (positiva), en el cas de les crestes, o amb amplitud mnima (negativa), en
el cas de les valls. Per tant, els dos moviments ondulatoris es reforcen entre si i es
genera una amplitud doble, 2A, en aquests punts (g. 8.18). s el cas, per exemple,
dels punts B, C i D de la gura 8.19: en aquests punts diem que sha produt una
interferncia constructiva o que hi ha un mxim dinterferncia.
j Interferncia destructiva. Es dna en aquells punts on coincideixen una cresta i
una vall. Fixem-nos que, en aquests punts, una ona arriba amb amplitud mxima
(positiva), mentre que laltra arriba amb amplitud mnima (negativa). Per tant, els
dos moviments ondulatoris sanul
.
len entre si i no es produeix cap oscil
.
laci en
aquests punts (A 5 0). s el cas, per exemple, dels punts A i E de la gura 8.19:
en aquests punts diem que sha produt una interferncia destructiva o que hi ha un
mnim dinterferncia.
j En altres punts, la interferncia s parcialment constructiva. En funci de les dis-
tncies als focus, es produeix una gradaci entre la interferncia constructiva i la
interferncia destructiva (punt F de la gura 8.19).
Parem atenci al que hem obtingut com a conseqncia de la interferncia: sha
produt una ona resultant que, en propagar-se, fa que, per a qualsevol instant de
temps, hi hagi una srie de punts que oscil
.
len sempre amb una amplitud doble 2A
(mxims dinterferncia), uns altres punts pels quals mai no hi ha oscil
.
laci de cap
mena (mnims dinterferncia, A 5 0), i, nalment, una gradaci de punts, aquests
ms nombrosos, que oscil
.
len amb amplituds que van des de lamplitud mxima ns
a amplitud zero (punts dinterferncia parcialment constructiva).
Per contra, la propagaci nicament duna de les ones inicials fa que tots els punts
del medi per on es propaga lona oscil
.
lin, en qualsevol instant de temps, sempre
amb amplitud A. Aix doncs, lona resultant de la interferncia, per tant, t un carc-
ter totalment diferent al de les ones incidents inicials (g. 8.20), ja que hi ha punts
pels quals mai no hi ha oscil
.
laci de cap mena, com hem dit.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 305 4/4/08 14:25:33
08
Les interferncies es poden visualitzar fcilment a la cubeta dones, si es produeixen
dues pertorbacions en dos punts propers i al mateix temps (g. 8.20).
Fig. 8.21. Interferncia produda quan es
difracta una ona plana que incideix sobre
una paret amb dues petites escletxes.
Fig. 8.20. Interferncia entre
dues ones circulars produdes
a la cubeta dones.
Tenim una situaci semblant a lanterior quan una ona incideix sobre un obstacle
amb dues escletxes de dimensions comparables a la longitud dona; la difracci que
es produeix a les dues escletxes fa que aquestes es comportin com fonts puntuals
coherents emissores dones semicirculars, que interfereixen en la zona de lespai que
hi ha a laltre costat de lobstacle (g. 8.21).
Una vegada han interferit els dos moviment ondulatoris inicials, si continuen la seva
propagaci en regions diferents de manera que ja no interfereixen, ho fan impertor-
bables amb les mateixes caracterstiques ondulatries que tenien abans dinterferir.
Finalment, cal dir que altres fenmens ondulatoris que estudiarem especcament
per a la llum en lapartat 8.5 segent sn els de la reexi, la refracci, la polaritza-
ci i la difusi.
10> En qu consisteix el fenomen dinterferncies? Poseu-ne un exemple.
ACTI VI TATS
j 8.4 Carcter ondulatori de la llum
Una vegada estudiades les caracterstiques generals a tots els moviments ondulatoris,
ens centrem prpiament en lestudi de la llum. Va ser a principis del segle XIX quan el
cientc angls Thomas Young va idear un dispositiu que permetia treballar amb fonts
de llum coherents i que demostrava el comportament ondulatori de la llum. Situem una
font de llum intensa darrere duna paret opaca en la qual hi ha una escletxa rectangular
F duna certa amplada (g. 8.22 a). Si sadmet que la llum es propaga com una ona
transversal, cal esperar que, dacord amb el principi de Huygens, en travessar lescletxa
F, els raigs de llum es difractin noms quan la seva longitud dona tingui unes dimen-
sions comparables a lample de lescletxa. Per si aquesta s ampla, no sobserva difrac-
ci, i aix indica que la longitud dona de la llum ha de ser petita.
Per contra, si es redueix convenientment lamplada de lescletxa ns a valors petits,
aquesta es comporta com un nou focus emissor dones semiesfriques coherents, obrint-
se el raig de llum i produint la seva difracci. Si situem darrere una segona paret opaca,
ara amb dues petites escletxes F
1
i F
2
similars a lanterior, aquestes tamb es comporta-
ran com nous focus emissors dones coherents, difractant-se i produint interferncies
darrere la segona paret. Si darrere daquesta situem una pantalla, hi apareixeran alter-
nativament zones on t lloc interferncia constructiva (franges clares sobre la pantalla)
i punts on es dna interferncia destructiva (franges fosques), zones que, dacord amb
08_Fisica1_batx_295-342.indd 306 4/4/08 14:25:35
08
307 IMATGES
la forma que tenen les escletxes, adopten sobre la pan-
talla la forma de franges il
.
lu minades i franges fosques
respectivament (g. 8.22b).
Entre els anys 1801 i 1804, Young va efectuar mesures
quantitatives observant amb el seu dispositiu els fen-
mens dinterferncia de la llum i fent un tractament
matemtic (g. 8.23) que descriurem adequadament el
curs vinent. A partir daleshores es van poder determi-
nar les longituds dona dels diferents colors.
Lexperiment de Young permet calcular les longituds
dona dels diferents tipus de llum, s a dir, dels dife-
rents colors, i mostra que els seus valors sn bastant
petits (taula 8.1); com veiem, a cada color correspon
una longitud dona diferent, i s la llum vermella la que
t una longitud dona ms gran, o una freqncia ms
petita, i la llum violada la que t una longitud dona ms petita, o una freqncia ms
gran. La llum blanca s, en realitat, una barreja de tots els colors que apareixen en
aquesta taula; dit duna altra manera, la llum blanca s una barreja de totes les llums
monocromtiques.
El fet que aquestes longituds dona siguin tan petites fa que fenmens tpicament
ondulatoris com la difracci i les interferncies noms siguin apre ciables quan es con-
sideren dimen sions prximes a la longitud dona de la llum, i que, en la majoria de si-
tuacions de la nostra vida quotidiana, passin desapercebuts.
Un dispositiu en el qual lefecte de la difracci de la llum encara es fa ms evident s
la xarxa de difracci. Consisteix en una petita lmina de material transparent sobre la
qual shan dibuixat un conjunt de ratlles fosques paral
.
leles entre si. Si tenim una den-
sitat de ratlles prou gran, les porcions transparents que hi ha entre ratlles consecutives
es comporten com un conjunt descletxes damplada prou petita com perqu es pro-
dueixin fenmens dinterferncia similars als que hem estudiat.
La xarxa s equivalent, per tant, a un dispositiu corresponent a n escletxes, essent la
distncia entre escletxes igual a la distncia entre ratlles. Per exemple, en una xarxa de
difracci en la qual shan impressionat 200 ratlles per cada mm de la lmina (200 rat-
lles/mm), la distncia entre escletxes ve donada per a 5 1 mm/200 5 5 mm.
Fig. 8.22. a) Dispositiu experimental ideat per Young: les fonts F
1
i F
2
interfereixen i mostren sobre
la pantalla els mxims i els mnims dinterferncia. b) Fotograa de les franges dinterferncia obtin-
gudes sobre una pantalla per un parell descletxes il
.
luminades.
F
1
F
2
F
Font
de llum
Pantalla
b) a)
Fig. 8.23. Experiment de Young
amb llum monocromtica que
permet mesurar la longitud dona.
P 0
u
u
F1 F2
a
B
x
r1
r2
d
r1 2 r2
A
f(?10
14
Hz) Color l(?10
27
m)
7,69-6,59
Violeta
3,09-4,55
6,59-6,10
Blau
4,55-4,92
6,10-5,20
Verd
4,92-5,77
5,20-5,03
Groc
5,77-5,97
5,03-4,82
Taronja
5,97-6,22
4,82-3,84 Vermell 6,22-7,80
Taula 8.1. Longituds dona i freqncies
dels diferents colors de lespectre visible.
Els valors de les longituds dona
de la llum es donen a vegades
en (ngstrom); recordeu que
1 5 10
210
m.
Tamb se solen donar en nm (na-
nmetres: 1 nm 5 10
29
m).
Fixa-thi
Anomenem llum monocromtica
aquell tipus de llum formada per
una nica longitud dona.
Vocabulari
ACTI VI TATS
11> La llum blanca del sol s monocromtica? Qu vol
dir aquest concepte? Si en un experiment com el
de Young il
.
luminem les escletxes amb llum blan-
ca, qu observarem?
08_Fisica1_batx_295-342.indd 307 4/4/08 14:25:36
08
A. Espectre electromagntic
Durant la primera meitat del segle XIX, i una vegada demostrada la naturalesa ondulat-
ria de la llum amb lexperiment de Young, altres fsics es van sentir atrets per lestudi
de la llum i les seves propietats ondulatries. Aix, el fsic francs Fresnel va descriure
fenmens de difracci, dinterferncies i de polaritzaci de la llum, i, amb aquests l-
tims, el cientc va demostrar que la llum consistia en una ona transversal.
La idea mecanicista que es tenia del mn, per, obligava a donar una imatge de la llum
semblant a la que es t per a les ones mecniques, les quals, recordem-ho, es propaguen
sempre a travs dun medi concret. Per, com era possible que la llum es transmets, per
exemple, entre el Sol i la Terra, si entre aquests dos cossos hi ha el buit? Es va veure
necessari introduir la hiptesi que tot lespai estava ocupat per un medi, lter, en el si
del qual es transmetia la llum. A ms de tots els inconvenients que aquesta suposici
presentava, resultava molt xocant el fet que noms fos necessari postular lexistncia de
lter a lhora dexplicar la propagaci de la llum, sense que hi hagus cap altre fenomen
observat que requers la seva existncia. El curs vinent veurem que la hiptesi de lter
era totalment falsa i que no era necessari postular la seva existncia.
Les lleis de Maxwell
La situaci va canviar a partir de lany 1861 quan el fsic angls James Clerk Maxwell va
publicar un treball exhaustiu que descrivia els fenmens elctrics i magntics de la
matria. Aquests dos fenmens ja havien posat de manifest la seva ntima relaci, i,
aix, se sabia que un camp magntic variable en el temps dna lloc a un camp elctric
i viceversa, prova de que les propietats elctriques i magntiques de la matria sn
originades per una nica magnitud fsica: la crrega elctrica. El mrit de Maxwell va
ser unicar de manera rigorosa ambds camps en un de sol, el camp electromagntic,
que es descriu convenientment amb les quatre lleis que porten el seu nom.
En el seu treball, Maxwell es va adonar que els camps elctrics i els camps magntics
sn susceptibles de transmetres en forma dones transversals, ja que, quan es combinen
les lleis que els governen, anomenades lleis de Maxwell, sobt com a resultat una equa-
ci similar a lequaci duna ona mecnica transversal; per el que oscil
.
la en aquest cas
s un camp elctric en combinaci amb un camp magntic, ambds perpendiculars, i, el
que s ms important, aquesta oscil
.
laci es transmet a una velocitat que coincideix
amb la velocitat de la llum, el valor de la qual ja es coneixia llavors amb molta exacti-
tud per a gaireb tots els medis transparents.
Maxwell va anomenar ones electromagntiques (g. 8.24) aquest tipus dones, i la
constataci terica que la seva velocitat de propagaci era la velocitat de la llum va fer
que es considers, a partir daleshores, que la llum s un tipus dona electromagntica.
E
B
x
y
z
c
Fig. 8.24. Una ona electromagntica con-
sisteix en loscil
.
laci dun camp elctric i
un camp mag ntic perpendiculars; aquests
camps sn perpendiculars a la direcci de
propagaci de loscil
.
laci, i aquesta es trans-
met a la velocitat de la llum c.
La velocitat de la llum en el buit
i, en general, de qualsevol ona
electromagntica, t un valor de
c 5 3? 10
8
m/s. En laire tamb t
aquest valor, ja que s un medi
molt poc dens i la velocitat de la
llum no es veu afectada.
Important
08_Fisica1_batx_295-342.indd 308 4/4/08 14:25:40
08
309 IMATGES
Les lleis de Maxwell prediuen de manera terica que, per produir ones electromagnti-
ques, cal disposar de crregues elctriques accelerades. La demostraci experimental de
la hiptesi de Maxwell de les ones electromagntiques va ser realitzada pel fsic ale-
many Heinrich Hertz, que va idear un muntatge (g. 8.25) lany 1887 consistent en un
corrent oscil
.
lant, en els qual els electrons que circulen per un circuit elctric saccele-
ren i es desacceleren alternativament entre dues plaques P
1
i P
2
, de manera similar a
com ho fa un cos quan oscil
.
la amb lajut duna molla.
En aquest experiment, Hertz va utilitzar una freqncia doscil
.
laci daproximadament
10
8
Hz, corresponent a una longitud dona de 3 m; va ser, per tant, la primera vegada
que es posava de manifest la presncia duna ona electromagntica, amb una freqn-
cia diferent a la de la llum. Es demostra, aix, lexistncia de les ones elec tromagntiques,
tal com sn previstes tericament per les lleis de Maxwell, i es conrma que les crre-
gues elctriques accelerades emeten energia en forma dones electromagntiques. Aix,
per exemple, una crrega elctrica que oscil
.
la a una determinada freqncia est acce-
lerada i origina, per tant, ones electromagntiques de la ma teixa freqncia.
El dispositiu dHertz va ser perfeccionat posteriorment i, daquesta manera,
va fer possible el mn de les telecomunicacions que coneixem avui dia; en
el principi de funcionament daquest dispositiu es basen els emissors i els
receptors de rdio i de televisi, la telefonia mbil, el radar, etc. En reali-
tat, les plaques P
1
i P
2
sn lequivalent de les antenes de les emissores de
rdio o de televisi, mentre que el receptor R equival a lantena dels corres-
ponents receptors (g. 8.25).
Quan Maxwell va fer el seu descobriment, noms es coneixia la llum com a
exemple dona electromagntica; recordem que la llum cobreix linterval de
longituds dona compreses entre 3,09? 10
27
m i 7,80? 10
27
m. Lexperiment
dHertz demostra que, en principi, s possible ge nerar altres ones electro-
magntiques, amb longituds dona diferents a les de la llum.
En realitat, les ones electromagntiques poden abastar un interval de fre-
qncies molt ampli i es poden classicar dacord amb la manera com es
produeixen; el conjunt de totes les ones electromagntiques sanomena
espectre electromagntic (taula 8.2). Com veiem, la llum cor respon a una
petita franja daquest espectre. Quan un cos emet ones electromagnti-
ques, diem que irradia, o que emet radiaci.
No cal dir lenorme importncia que ha tingut per a la nostra societat el descobriment
de les ones electromagntiques. Com ja hem dit, la majoria de mitjans de transmis-
si de la informaci utilitzats actualment basen els seus principis de funcionament en
la generaci i propa gaci de les ones electromagntiques, i molts fan servir una franja
determinada de lespectre, com veiem en la taula 8.2.
j Ones de radiofreqncia: corresponen a la franja de lespectre electromagntic amb
longituds dona que van des dalguns quilmetres ns a 0,3 m; aquesta franja com-
prn totes les ones de rdio i televisi, que sn produdes per dispositius electr-
nics, principalment circuits oscil
.
lants com el que hem descrit abans.
j Microones: aquesta franja correspon a longituds dona que van des de 0,3 m ns a
10
23
m, i tamb sn generades amb circuits electrnics; sutilitzen en alguns siste-
mes de comunicaci, com el radar, i tamb en forns per produir energia calo rca.
j Radiaci infraroja: les longituds dona daquesta franja van des de 10
23
m ns a
7,80 ? 10
27
m. Aquestes ones sn emeses pels cossos calents i per les molcules en
moviment, i tenen moltes aplicacions en la indstria i la medicina, aix com tamb
en lastronomia.
j Llum visible: aquesta petita franja de lespectre s molt important, ja que el nostre
ull hi s sensible i ha donat lloc a una branca de la fsica anomenada ptica. Les lon-
Fig. 8.25. Experiment dHertz.
B
R
T
S1
S2
P1
P2
Y
X
Z
E
08_Fisica1_batx_295-342.indd 309 4/4/08 14:25:42

08
gituds dona que abasta van des de 7,80?10
27
m, que correspon al color vermell, ns
a 3,90?10
27
m, que correspon al color violeta; la llum es produeix pels salts dels elec-
trons entre diferents nivells atmics. El Sol s una font important daquesta radiaci.
j Radiaci ultraviolada: aquesta franja abasta longituds dona que van des de
3,90? 10
27
m ns a 6 ? 10
210
m, i sn ones produdes tamb en els salts electrnics
entre nivells atmics, i per toms i molcules en descrregues elctriques. El Sol
tamb s una font molt important de raigs ultraviolats, que sn els responsables que
la nostra pell es torni bruna.
j Raigs X: les longituds dona daquesta franja van des de 6?10
210
m ns a 6?10
212
m.
Aquesta radiaci s produda principalment per electrons que sn frenats rpidament,
encara que tamb es genera en alguns salts electrnics.
j Raigs gamma (g): aquesta radiaci se superposa a la franja dels raigs X, les seves
longituds dona arriben ns a 10
214
m, i s la radiaci que transmet ms energia; els
raigs g sn dorigen nuclear, i sn produts, per exemple, per les substncies radio-
actives. Quan sn absorbides pels ssers vius, els poden causar efectes molt nocius,
ja que tenen la capacitat docasio nar el trencament dels nuclis atmics i, per tant,
lesions a les cl
.
lules.
12> Quins van ser els cientfics que van demostrar el carcter electromagn-
tic de la llum, tant tericament com experimentalment.
ACTI VI TATS
10
22
10
21
10
20
10
19
10
18
10
17
10
16
10
15
6? 10
14
10
14
10
13
10
12
10
11
10
10
10
9
10
8
10
7
10
6
10
5
10
4
10
3
10
2
10
10
214
10
213
10
212
10
211
10
210
10
29
10
28
10
27
10
26
10
25
10
24
10
23
10
22
1
10
1
10
2
10
3
10
4
10
5
10
6
10
7
10
8
5? 10
27
Freqncia (Hz) Longitud dona (m)
Raigs gamma
Llum visible
Raigs X
Radiaci ultraviolada
Radiaci infraroja
Microones
Ones de rdio curtes
Ones de TV i de FM
Ones de rdio mitjanes
Ones de rdio llargues
Taula 8.2. Espectre
electromagntic.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 310 4/4/08 14:25:44
08
311 IMATGES
j 8.5 Propietats ondulatries
de la llum
La constataci que la llum es comporta com una ona, la velocitat de la qual coincideix
amb la velocitat de les ones electromagntiques predites per Maxwell, i posteriorment
conrmades per Hertz, fa que la branca de la fsica que estudia la llum, lptica, es
pugui englobar dintre de lelectromagnetisme, que permet deduir tericament les seves
propietats.
Abans del descobriment de les ones electromagntiques, per, es pensava que la velo-
citat de la llum a laigua havia de ser ms gran que la velocitat de la llum a laire.
Recordem que les ones mecniques, com el so, es transmeten a una major velocitat en
els medis amb una densitat ms gran, com s el cas de laigua respecte de laire. La con-
cepci mecanicista del mn feia que els cientcs pensessin que, en el cas de la llum,
tamb havia de ser aix.
La primera mesura de la velocitat de la llum, amb tcniques que no impliquessin obser-
vacions astronmiques, va tenir lloc lany 1850 a crrec del cientc francs Hippolyte
Fizeau. Amb el seu dispositiu experimental, Fizeau va demostrar la falsedat del supsit
esmentat en el pargraf anterior, ja que va comprovar que, a laigua, la llum es trans-
metia a una velocitat ms petita que a laire, on, recordem-ho, la velocitat c s la ma-
teixa que en el buit.
Les lleis de Maxwell, per, van donar rpidament una explicaci convincent daquest
fet, ja que ara es podia determinar la velocitat de la llum en un medi a partir de les
seves propietats elctriques i magntiques.
A. Reflexi i refracci
A ms de la difracci i de les interferncies, altres caracterstiques de les ones es posen
en evidncia quan troben en la seva transmissi la superfcie de separaci de dos me-
dis: una part de lona es reecteix en aquesta superfcie, i laltra part es transmet al
segon medi.
En el primer cas, diem que hi ha reexi de lona, mentre que en el segon cas, diem que
lona pateix refracci (g. 8.26a).
Ara estudiarem aquests dos fenmens, en general, i ho aplicarem al cas de la llum en el
segent apartat.
En la reexi, lona incident canvia la seva direcci de propagaci quan
arriba a la superfcie de separaci dels dos medis, per continua movent-se
en el mateix medi, i dna lloc a lona reectida. Aix doncs, si anomenem
v
1
la velocitat de fase en el primer medi, tant lona incident com lona
reectida es propaguen amb la mateixa velocitat v
1
.
La refracci, en canvi, consisteix en una variaci tant de la direcci de
propagaci de lona com del seu medi de transmissi. Per tant, si anome-
nem v
2
la velocitat de fase en el segon medi, lona refractada es mou a
aquesta velocitat v
2
.
ona reflectida
ona incident
ona incident
ona refractada
Fig. 8.26 a. Reflexi i refracci dones
planes a la cubeta dones.
Fig. 8.26b. Reexi i refracci dun raig
de llum.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 311 4/4/08 14:25:45
08
Suposem que la superfcie de separaci dels dos medis s plana i que hi incideix una
ona tamb plana; considerem dos raigs R
1
i R
2
de lona incident.
Com hem dit abans, aquests dos raigs sn lnies rectes paral
.
leles perpendiculars als
fronts dona, i esperem que sesdevingui el mateix per a lona reectida i per a lona
refractada (g. 8.27).
Considerem un raig de llum incident R
1
. Si la direcci de propagaci del raig incident,
donada per R
1
, forma un cert angle a
i
respecte de la direcci perpendicular a la super-
fcie N, aleshores es produiran un raig reectit i un raig refractat que formaran uns
angles a
r
i a9
r
respecte daquesta direcci (g. 8.28).
Els angles a
i
, a
r
i a9
r
sanomenen, respectivament, angle dincidncia, angle de reexi i
angle de refracci, i experimentalment es pot comprovar que les tres direccions deni-
des per aquests angles estan relacionades per les lleis segents:
j Les direccions dincidncia, reexi i refracci estan en un mateix pla, que s normal
a la superfcie de separaci i que cont, per tant, la direcci normal a aquesta super-
fcie (g. 8.29).
j Llei de la reexi: els angles dincidncia i de reexi sn iguals. Per tant:
a
i
5 a
r
j Llei de la refracci o de Snell: la relaci entre el sinus de langle dincidncia i el
sinus de langle de refracci coincideix amb la relaci entre les velocitats de lona en
els dos medis.
Aquesta relaci s una constant que es coneix amb el nom dndex de refracci, i
que se simbolitza mitjanant n:
sin a
i
v
1
5 5 n
sin a9
r
v
2
Aquestes lleis es poden demostrar fcilment de manera experimental. La seva demostra-
ci terica es far el curs vinent.
Fig. 8.27
ona incident
ona reflectida
ona refractada
superfcie
de separaci
dels dos medis
N
R
2
R
1
v
2
v
1
v
1
Fig. 8.28
N
a
r
a
i
a
r9
R
1
v
1
v
1
v
2
Fig. 8.29
a
r
a
i
a9
r
pla dincidncia superfcie
de separaci
Y
X
Z
Els angles dincidncia, reflexi i
refracci es poden representar
tamb amb els smbols
i,
r i
r9,
respectivament.
Important
08_Fisica1_batx_295-342.indd 312 4/4/08 14:25:47
08
313 IMATGES
B. Refracci de la llum. Angle lmit
Dacord amb el que hem dit al principi daquest apartat, un raig de llum que es refracta
en passar de laire a laigua sha dapropar a la normal quan travessa la superfcie de
separaci dels dos medis. En efecte, com que la velocitat de la llum en laire, c, s ms
gran que la velocitat de la llum en laigua, v, si apliquem la llei de Snell,
sin a
i
c
5 5 n
sin a
r
9 v
com que v , c, es demostra que sin a
r
9 , sin a
i
i que, per tant, a
r
9 , a
i
: langle
refractat sin a
r
9 sapropa a la normal, i tamb es dedueix que n . 1.
Aix doncs, dedum que la velocitat v dun raig de llum varia quan passa dun medi a un
altre, encara que no en vari ni la freqncia f ni lenergia E que transmet el raig de
llum. Ara b, si tenim en compte lexpressi v 5 lf, es demostra que la longitud dona
l tamb varia en canviar de medi.
Una situaci interessant es dna quan el raig passa dun medi ms dens a un altre medi
menys dens, en el qual la velocitat s ms gran; en aquest cas, el raig refractat sallunya
de la normal, i, en canvi, sapropa a la superfcie de separaci. Aix passa, per exemple,
quan un raig de llum travessa un objecte de vidre i passa daquest a laire (g. 8.30).
Hi ha un angle dincidncia pel qual langle de refracci s precisament 90 (gura 8.31a);
aquest angle dincidncia sanomena angle lmit, ja que, per angles ms grans que aquest
valor, el raig refractat desapareix i noms es dna angle reectit (g. 8.31b). Langle
lmit el representem per a
iL
.
Fig. 8.30. El raig refractat sallunya de la
normal en passar dun medi ms dens,
com el vidre, a un altre menys dens, com
laire.
vidre
aire
raig
incident
raig
refractat
ai
a9r
a9r . ai
Fig. 8.31. a) Angle lmit: s aquell angle dincidncia pel qual langle refractat val 90. b) Reexi
total del raig incident.
raig
incident
raig refractat
a9
r
5 90
a
iL
raig
incident
raig
reflectit
a
i
a
r
5 a
i
a
i
. a
iL
a) b)
Aquesta propietat que acabem de comentar t una aplicaci tecnolgica molt important
actual ment: la bra ptica, que consisteix en un lament molt llarg de material trans-
parent pel qual es fa passar un petit feix de llum. Els raigs entren per un extrem del
lament amb un angle dincidncia bastant gran, se sobrepassa el valor de langle lmit
i es produeixen ree xions successives (g. 8.32); aix, el raig incident surt per laltre
extrem prcticament inalterat.
Fig. 8.32. Fibra ptica.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 313 4/4/08 14:25:48
08
C. Polaritzaci de la llum. Polaritzadors
Hem vist que la llum s una ona que consisteix en loscil
.
laci dun camp elctric i dun
camp magntic, perpendiculars entre si, i perpendiculars a la direcci de propagaci
de loscil
.
laci; per tant, es tracta duna ona transversal. En un cas general, el pla dos-
cil
.
laci dun dels camps, per exemple, lelctric, pot estar contingut en un dels innits
plans que contenen la recta que deneix la direcci de propagaci de lona (g. 8.34);
aix s el que passa amb la majoria de les fonts convencionals de llum que coneixem,
les quals emeten llum amb plans doscil
.
laci aleatoris i tots igualment probables.
Hi ha substncies, per, que tenen la propietat de ser travessades noms per raigs de
llum amb un pla doscil
.
laci del camp elctric determinat, i absorbeixen la resta de raigs
(g. 8.35); diem que aquestes substncies actuen com a polaritzadors de la llum, i amb
elles es fabriquen els anomenats polaroides. Els polaroides consisteixen en lmines dal-
guna daquestes substncies i sutilitzen molt com a ltres ptics.
EXEMPLE 1
Un raig de llum incideix sobre una placa de vidre dndex
de refracci 1,5; la placa t un gruix de 2,5 cm i podem
considerar que les seves superfcies sn perfectament
paral
.
leles. Si el raig incident forma un angle de 30
amb la normal a les superfcies de la placa, calculeu:
a) Langle de refracci.
b) Langle amb qu surt el raig refractat una vegada ha
travessat tota la placa.
c) Langle lmit quan el raig passa del vidre a laire.
Resoluci
Prviament, en fem un esquema representatiu (g. 8.33).
a) Per calcular langle de refracci, apliquem la llei de
Snell:
sin a
i
c sin 30
5 5 n sin a
r
9 5 5 0,33
sin a
r
9 v 1,5
a
r
9 5 sin
21
(0,33) 5 19,27
b) Langle que hem calculat en lapartat anterior s lan-
gle dincidncia a
i
9 de la segona refracci, que t lloc
quan el raig passa del vidre a laire (g. 8.32). Per
tant, t lloc una segona refracci del raig, i aquest
sallunya de la normal:
sin a
i
9 v 1

5 5
sin a
r
0 c n
sin a
r
0 5 1,5? sin 19,27 5 0,5
a
r
0 5 arcsin 0,5 5 30
Com veiem, el raig no desvia la seva direcci de pro-
pagaci quan travessa la placa de vidre, sempre que
les seves superfcies siguin paral
.
leles.
c) Podem trobar langle lmit imposant la condici que
langle de refracci ha de ser 90:
sin a
iL
9 1
5
sin 90 n
1
a
iL
9 5 arcsin 5 41,81
n
a
i
a9
r
a9
i 5 a9
r
a99r
Fig. 8.33
Fig. 8.34
x
y
z
E0
Daquesta manera es pot transmetre informaci dun punt a un altre en forma de se nyals
lluminosos; aix, si prenem un feix de bres ptiques i situem una imatge en un extrem,
aquesta es transmet a travs de les bres i es veu ntidament en laltre extrem del feix,
encara que sigui molt llarg o estigui molt corbat.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 314 4/4/08 14:25:50
08
315 IMATGES
D. Difusi
Quan la llum i, en general, qualsevol ona electromagntica es propaguen a travs dun
medi, interaccionen amb els seus toms; dacord amb les lleis de Maxwell del camp
electromagntic, la radiaci s parcialment absorbida pels toms del medi i posterior-
ment s reemesa en totes direccions (g. 8.36); aquest fenomen sanomena difusi, i
s ms apreciable com ms gran s la freqncia de la radiaci.
x
y
z
x
2E0
E0
E0
E0
Fig. 8.35. a) Un polaritzador absorbeix totes aquelles ones que vibren en un pla diferent al pla de
polaritzaci i deixa passar noms lona que vibra en aquest pla. b) Dos polaritzadors col
.
locats amb
les direccions de polaritzaci perpendiculars no deixen passar cap raig de llum.
Per explicar aquest fenomen, recordem primer que una ona electromagntica consisteix
en loscil
.
laci dun camp elctric i dun camp magntic; per tant, el pas duna ona per un
medi determinat origina forces electromagntiques sobre les crregues presents en els
toms del medi, principalment els electrons, que es posen a oscil
.
lar amb la mateixa
freqncia que lona.
Aquesta oscil
.
laci fa que els electrons saccelerin i que, per tant, emetin ones electro-
magntiques en totes direccions, dacord amb el que preveuen les lleis de Maxwell.
Aquest fenomen es fa patent ns i tot en medis tan tnues com laire, i, aix, s el res-
ponsable que el cel es vegi de color blau durant el dia. Com sabem, la llum que prov
del Sol s una barreja de tots els colors de lespectre visible, per quan penetra en lat-
mosfera, la llum es difon per les molcules de laire; aquesta difusi es fa ms patent
per longituds dona curtes, com el blau, de manera que la resta de colors, de longituds
dona ms llarga, no es difonen gaire. Si mirem en direcci al Sol, veiem la llum lleuge-
ona incident
electr lligat a ltom
o
n
a

d
i
f
o
s
a
Fig. 8.36. Difusi dun feix de raigs lluminosos paral
.
lels.
Dacord amb el fenomen de la di-
fusi que pateix la llum del Sol
quan penetra a latmosfera, el cel
shauria de veure de color violeta,
i no de color blau, ja que el primer
t una longitud dona ms petita
que el segon, i el fenomen de la
difusi hauria de ser encara ms
acusat; s evident que no s aix, i
aix es deu al fet que per la llum
que prov del Sol, que s una bar-
reja de tots els colors, la intensi-
tat de la radiaci de longitud
dona corresponent al color blau
s ms gran que la corresponent
al color violeta.
Ms dades
Latmosfera polaritza la llum que
arriba del Sol; aix, la llum blava
del cel que observem durant el dia
consisteix en llum polaritzada.
Sabies que...?
08_Fisica1_batx_295-342.indd 315 4/4/08 14:25:52
08
rament groga, per labsncia de color blau, mentre que en una altra direcci observem
els raigs que han estat difosos, que corresponen al color blau (g. 8.37).
molcula daire
molcula daire
Sol
llu
m
v
e
rm
e
lla
l
l
u
m

b
l
a
v
a
angle redut
angle
gran
Fig. 8.37. El fenomen de la difusi fa que el cel es vegi de color blau.
La difusi de la llum per latmosfera es fa ms evident al capvespre, quan el Sol es pon;
en aquest cas, la llum del Sol ha de travessar una capa daire encara ms gruixuda i es
difonen fortament gaireb totes les longituds dona, excepte les ms llargues, s a dir,
les corresponents al taronja i al vermell. Recordem que aquests sn els colors que adop-
ta el cel quan mirem en direcci al Sol al capvespre, fet que il
.
lustra el fenomen de la
difusi.
13> Suposeu que introdum algun objecte allargat en
un got daigua, de manera que quedi una part dins
de laigua i laltra fora. Com veurem lobjecte? A
qu s degut aquest fenomen?
14> Entre altres aplicacions, la fibra ptica serveix per
transmetre informaci a grans distncies i duna
manera molt rpida. Indiqueu quin fenomen ho
permet i expliqueu-lo detalladament.
Amb quin angle mxim respecte de leix de la fibra
poden entrar els raigs emesos per un focus llumi-
ns situat a leix de la fibra, per tal que es puguin
propagar per aquesta?
ACTI VI TATS
j 8.6 ptica geomtrica. Miralls
La part de la fsica que estudia la radiaci electromagntica restringida a la llum s lp-
tica. En moltes situacions, com les que estudiarem a continuaci, la propagaci de la
llum es veu afectada pels fenmens de la reexi i la refracci, com per exemple quan
la llum es reecteix en una superfcie polida, com ara un mirall, o quan travessa les
superfcies externes dobjectes construts amb materials transparents, com les lents.
Aquests dos casos sn exemples de sistemes ptics, denits com aquells conjunts de
medis transparents, que se suposen homogenis, separats per superfcies reectores o re-
fractores.
bviament, quan sestudia un sistema ptic no shan de considerar totes les caracters-
tiques ondulatries de la llum de manera rigorosa, sin que ens podem basar en les
premisses de lptica geomtrica, les quals tenen en compte nicament la propagaci
rectilnia de la llum en els medis homogenis, mitjanant raigs que no interfereixen en-
tre si ns i tot quan es creuen, les lleis de la reexi i de la refracci; i el fet que els
Un medi s transparent quan la
llum es pot propagar a travs seu.
Recorda
08_Fisica1_batx_295-342.indd 316 4/4/08 14:25:54
08
317 IMATGES
s per aquest motiu que el concepte de raig t una importncia especial en lptica
geomtrica, ja que la transmissi de la llum en un sistema ptic determinat es pot
estudiar de manera relativament senzilla representant simplement els raigs de llum i
la variaci que pateixen en la seva trajectria dacord amb les lleis de la reexi i de la
refracci.
A continuaci estudiarem alguns sistemes ptics senzills en els quals intervenen miralls
i lents aplicant els postulats de lptica geomtrica. Mentre no es digui el contrari, su-
posarem que els raigs que incideixen sobre un sistema ptic determinat es desplacen
desquerra a dreta.
A. Aplicacions de la llei de la reexi als miralls
Fig. 8.38
Els miralls plans, els esfrics i els parablics sn els ms comuns. Nosaltres estudiarem
noms els dos primers tipus.
Mirall pla
Considerem en primer lloc els raigs de llum que provenen dun objecte i que es reec-
teixen en un mirall pla (g. 8.39). Si tenim en compte la propagaci rectilnia de la
llum i la llei de la reexi, els raigs que provenen del punt A de lobjecte divergeixen de
tal manera que el nostre ull els capta com si provinguessin dun punt A9 que est dar-
rere del mirall i que anomenem imatge del punt A.
Fixem-nos que la imatge A9 (g. 8.39a) est sobre la recta r perpendicular a la superf-
cie reectora del mirall que passa per A, a la mateixa distncia d de la superfcie que
aquest ltim punt, per darrere. Daltra banda, ats que, en realitat, la llum no prov de
la imatge A9, i diem que aquesta s una imatge virtual. Dit duna altra manera, si lob-
jecte est situat a lesquerra del mirall, la imatge est situada a la dreta.
Un mirall s un sistema ptic constitut per una superfcie polida i llisa
que s molt reectora, s a dir, que reecteix prcticament tots els raigs
de llum que hi incideixen i dna imatges clares dels objectes.
raigs sn reversibles, s a dir, que es propaguen tant en un sentit com en el contrari
(g. 8.38).
08_Fisica1_batx_295-342.indd 317 4/4/08 14:25:57
08
En general, diem que la imatge formada per un mirall s virtual quan est situada, res-
pecte daquest, en el cant contrari on est situat lobjecte. Ms endavant estudiarem
situacions en les quals la imatge s real, s a dir, que els raigs de llum s que provenen
de la imatge.
Si efectuem la mateixa construcci per a tots els punts de lobjecte, obtenim la seva
imatge (g. 8.39 a), que verica les mateixes propietats que la imatge del punt A i que
ens dna la sensaci dun objecte idntic al real, situat darrere del mirall. Es pot com-
provar que lobservador veu la imatge de lobjecte sempre que estigui convenientment
situat (g. 8.39b).
Ara b, podem observar que la imatge pateix una inversi de profunditat, s a dir, que
all que en lobjecte veiem situat a la dreta, en la imatge ho veiem situat a lesquerra i
viceversa (g. 8.40).
En el cas en qu el mirall no s pla, no es verica que la imatge i lobjecte tinguin la
mateixa mida i la mateixa distncia al mirall, sin que aquestes varien depenent de
la forma del mirall; a ms, la imatge pot ser real en determinats casos. A continuaci
estudiarem algunes situacions senzilles en qu intervenen miralls esfrics i en les quals
tenim exemples daix ltim.
Mirall esfric
Un mirall s esfric quan ho s la seva superfcie reectora. En aquest cas, leix ptic
del mirall ve determinat per la recta que coincideix amb el dimetre horitzontal de la
superfcie reectora, el seu centre C s el centre de curvatura daquesta superfcie, i el
vrtex V s el punt dintersecci entre leix ptic i la superfcie. El mirall pot ser cncau,
quan la seva superfcie reectora s la superfcie interna de lesfera denida pel mirall
(g. 8.41a), o convex, quan ho s la superfcie externa (g. 8.41 b).
Ara estudiarem com s la imatge formada per miralls esfrics, tant cncaus com convexos.
A9 A
d d
r
Objecte Imatge del objecte
A9
A9 5 imatge
de lobjecte
mirall
A
Fig. 8.39. a) Imatge formada per un mirall pla. b) Lobservador veu la imatge A9 del punt A de
lobjecte sempre que el seu ull es trobi dins la regi ombrejada.
mirall
Objecte Imatge
Fig. 8.40. Inversi en profunditat: un
mirall pla fa una inversi dreta-esquerra,
s a dir, que all que en lobjecte est a la
dreta, en la imatge est a lesquerra, i vi-
ceversa.
Eix ptic
raig
V
C
raig
Eix ptic V
C
Fig. 8.41. Miralls esfrics en els quals es representen
leix ptic, el centre C i el vrtex V, aix com tamb la
trajectria dun raig que es reecteix. a) Mirall esfric
cncau. b) Mirall esfric convex.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 318 4/4/08 14:25:59
08
319 IMATGES
Mirall esfric cncau
Considerem, en primer lloc, un mirall esfric cncau. s important obtenir inicialment
la imatge dun punt situat molt lluny del mirall, prcticament a linnit. Fixem-nos que
els raigs que surten daquest punt objecte arriben al mirall prcticament paral
.
lels, ja
que el punt nest molt allunyat. Si apliquem la llei de la reexi a cada raig, es demos-
tra que els raigs reectits convergeixen tots en un punt F, que anomenem punt focal o
focus (g. 8.42).
Dit duna altra manera, el focus s el punt on convergeixen els raigs que arriben pa-
ral
.
lels a leix ptic, essent, per tant, la imatge dun punt situat a linnit. Cal fer notar
que, en aquest cas, la imatge obtinguda s real, ja que els raigs que veuria un obser-
vador procedeixen realment de la imatge. Dit duna altra manera, com que estem supo-
sant sempre que lobjecte est situat a lesquerra del mirall, la imatge tamb est a
lesquerra.
La distncia entre F i V sanomena distncia focal f, la qual es pot determinar aplicant
la llei de la reexi i expressions trigonomtriques, de manera que resulta que la dis-
tncia focal f s la meitat del radi r del mirall (distncia entre C i V):
r
f 5
2
Per deduir ara com s la imatge dun objecte
determinat, resulta molt cmode seguir un pro-
cediment grc anomenat diagrama de raigs;
daques ta manera no cal utilitzar el procediment
algebraic, ms complicat i dedut de la llei de la
reexi, i se simplica lobtenci de la imatge.
Per efectuar un diagrama de raigs es representen
tres raigs particulars, anomenats principals, que
surten del punt superior de lobjecte. Aquests
raigs sn (g. 8.43):
j El raig paral
.
lel a leix ptic, que dacord
amb la denici de focus, passa per F.
j El raig focal, denit com aquell que passa pel focus F, i que, dacord amb aquesta
denici, s reecteix paral
.
lelament a leix ptic.
j El raig radial que passa pel centre de curvatura; aquest raig es reecteix perpendi-
cularment a la superfcie del mirall i, per tant, coincideix amb el raig reectit.
Una vegada shan dibuixat dos daquests raigs, normalment el paral
.
lel i el radial, la
intersecci dels seus corresponents raigs reectits dna la imatge del punt superior de
lobjecte, i, per extensi, sobt la imatge I de tots els punts de lobjecte O. El tercer
raig, que no cal representar, es pot utilitzar per vericar que la imatge es forma, efec-
tivament, en el punt on sintersecten els dos primers raigs.
Quan efectuem el diagrama de raigs en el cas dun mirall cncau, podem trobar-nos tres
casos diferents:
j Si la distncia de lobjecte O al mirall s ms gran que el radi del mirall (g. 8.43a),
obtenim una imatge I real (ja que est a lesquerra del mirall) invertida, i ms peti-
ta que lobjecte (g. 8.44a).
j Si la distncia de lobjecte O al mirall s ms petita que el radi del mirall, per ms gran
que la distncia focal (g. 8.44b), obtenim una imatge I real, invertida i ms gran que
lobjecte (g. 8.44b).
F C V
Fig. 8.42. Punt focal o focus dun mirall
esfric cncau.
C
F
V
Imatge
Objecte
Fig. 8.43. Diagrama de raigs uti litzat
per obtenir la imatge I dun objecte O.
Per calcular de manera aproxima-
da la distncia a la qual est la
imatge i la seva grandria podem
fer servir les expressions que es
donen a continuaci. En aques-
tes expressions, s s la distncia
de lobjecte al mirall, y, laltura
de lobjecte, s9, la distncia de la
imatge al mirall, i y9, laltura de
la imatge.
1 1 1
1 5
s s9 f
y9 s9
m 5 52
y s
En lltima expressi, m s lano-
menat augment. El criteri de sig-
nes en aquestes expressions s el
segent: es considera que lobjec-
te est situat sempre davant del
mirall, s a dir, a la seva esquer-
ra, i que aquesta distncia s po-
sitiva. La distncia focal f s
po sitiva per als miralls cncaus
(F davant del mirall) i negativa
per als convexos (F darrere del
mirall). Si obtenim un valor posi-
tiu per a s9, la imatge s real (es
forma davant del mirall), i si ob-
tenim un valor negatiu, la imatge
s virtual (es forma darrere del
mirall). Finalment, si laugment
m s negatiu, vol dir que y9 s
negativa: la imatge s invertida.
Important
08_Fisica1_batx_295-342.indd 319 4/4/08 14:26:02
08
j Si lobjecte O est a una distncia ms petita que la distncia focal (g. 8.44 c), la
imatge I s virtual, dreta i ms gran que lobjecte (g. 8.44c).
O
O
I
F
C F
I
C F V
V
V C I
O
Fig. 8.44. Imatges formades per un mirall cncau. a) Imatge quan lobjecte est ms enll del centre C del mirall; per obtenir la imatge shan
representat els raigs paral
.
lel, focal i radial. b) Imatge quan lobjecte est entre el centre C i el focus F; per obtenir la imatge shan representat
els raigs paral
.
lel i radial. c) Imatge quan lobjecte est entre el focus i el mirall; per obtenir la imatge shan representat els raigs focal i radial.
a) b) c)
EXEMPLE 2
Un mirall esfric cncau t un radi de 7 m. Determineu
la posici i la mida de la imatge que forma duna perso-
na de 170 cm dalada, i digueu com sn les caracters-
tiques de la imatge, en les segents posicions de la
persona respecte del vrtex del mirall:
a) 1 m
b) 6 m
c) 9 m
Resoluci
La distncia focal s, en tots els casos, la meitat del
radi. Per tant:
r 7
f 5 f 5 5 3,5 m
2 2
a) Per simplicar, representem lobjecte, en aquest cas,
la persona, amb una etxa. Per efectuar el diagrama
de raigs fem servir paper mil
.
limetrat, utilitzem el
metre com a unitat i representem la situaci dibui-
xant totes les distncies a escala, de manera que 1 m
real correspon a 1 cm en el dibuix.
Situem lobjecte a 1 m del vrtex del mirall (que cor-
responen a 1 cm en el dibuix), i dibuixem el centre
de curvatura i el focus. Tamb dibuixem els raigs pa-
ral
.
lel i radial, i els seus raigs reectits: les seves
prolongacions es tallen en un punt que ens dna la
posici i laltura de la imatge (g. 8.45).
Observem (g. 8.45) que la imatge est situada apro-
ximadament a 1 m darrere del mirall, i la seva al-
ria s de 2,3 m, aproximadament. La imatge s vir-
tual, dreta, i ms gran que lobjecte. Com que la
imatge s virtual, sha representat amb una lnia dis-
contnua.
b) Dibuixem a escala el diagrama de raigs seguint els
mateixos criteris que en lapartat a), situant ara lob-
jecte a 6 m del vrtex del mirall.
Observem (g. 8.46) que la imatge est situada apro-
ximadament a 8,6 m davant del mirall, i la seva al-
ria s de 2,3 m, aproximadament. La imatge s
real, invertida, i ms gran que lobjecte. Com que la
F V O I C
2
,
3

m
1
,
7

m
3,5 m
1 m
Fig. 8.45
08_Fisica1_batx_295-342.indd 320 4/4/08 14:26:05
08
321 IMATGES
Mirall esfric convex
En el cas dun mirall esfric convex el focus es troba a la dreta del mirall, sempre que
lobjecte es trobi, com estem suposant tota lestona, a lesquerra del mirall. Aix ens
indica que, en el cas dun mirall convex, la imatge dun objecte situat a linnit s vir-
tual (g. 8.48), de la mateixa manera com passa en el cas del mirall pla i del mirall
cncau quan la distncia entre lobjecte i el mirall s ms petita que la distncia focal.
Seguint el mateix procediment que per al cas del mirall cncau, el diagrama de raigs
ens indica que, sigui quina sigui la distncia de lobjecte al mirall, la imatge sempre s
virtual, dreta i ms petita que lobjecte (g. 8.49).
imatge s ara real, es representa amb una lnia con-
tnua.
c) Dibuixem a escala el diagrama de raigs situant lob-
jecte a 9 m del vrtex del mirall. Seguim els mateixos
criteris que en els apartats a) i b).
Observem (g. 8.47) que la imatge est si tuada apro-
ximadament a 5,7 m davant del mirall, i la seva al-
ria s d1,1 m, aproximadament. La imatge s real,
invertida, i ms petita que lobjecte. En ser real, la
representem amb una lnia contnua.
C
F O V I
3,5 m
1 m
6 m
1
,
7

m
2
,
3

m
8,6 m
C F O V
I
3,5 m
1 m
1,7 m
9 m
1,1 m
5,7 m
Fig. 8.46
Fig. 8.47
C F C
V
Fig. 8.49. Imatge I dun objecte O formada per un mirall convex:
per obtenir-la shan representat els raigs paral
.
lel i radial. La
imatge formada per aquest tipus de lents sempre s virtual, dreta
i ms petita que lobjecte.
C F O I V
Fig. 8.48. Focus dun mirall esfric convex.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 321 4/4/08 14:26:07
08
EXEMPLE 3
Per a un objecte de 3 cm dalria, obteniu lalria i la posici de la imatge
que proporciona un mirall convex esfric de radi 8 cm, quan lobjecte est a
5 cm del vrtex del mirall. Quines caracterstiques presenta la imatge?
Resoluci
Dibuixem el diagrama de raigs tenint en compte que la distncia focal s la
8
meitat del radi, f 5 5 4 cm, i seguim els mateixos criteris que en lexem-
2
ple 5, amb lexcepci que ara cada divisi del dibuix representa 1 cm real.
Observem (g. 8.50) que la imatge est situada aproximadament a 2,5 cm
darrere del mirall, i t una altura aproximada d1,3 cm. La imatge s virtual,
dreta, i ms petita que lobjecte. Sha representat amb lnia discontnua, ja
que s virtual.
C F O V I
5 cm
1 cm
3 cm
4 cm
2,5 cm
1,3 cm
Fig. 8.50
15> Per a un mirall cncau, efectueu un diagrama de raigs i deduu com s
la imatge que proporciona dun objecte quan aquest est ms enll del
centre de curvatura, quan est entre el centre i el focus, i quan est
entre el focus i el mirall. Indiqueu, en conseqncia, quines de les se-
gents combinacions de caracterstiques sn possibles.
a) Imatge virtual, dreta, i ms gran que lobjecte.
b) Imatge real, invertida, i ms petita que lobjecte.
c) Imatge real, dreta, i ms gran que lobjecte.
d) Imatge virtual, invertida, i ms petita que lobjecte.
ACTI VI TATS
08_Fisica1_batx_295-342.indd 322 4/4/08 14:26:12
08
323 IMATGES
j 8.7 ptica geomtrica. Lents
Lptica geomtrica tamb es pot aplicar al cas de les lents. El fet caracterstic de les
lents, a diferncia dels miralls, s la refracci de la llum.
Per tant, en travessar la lent, els raigs de llum es refracten, desvien la seva trajectria
i formen una imatge que depn del tipus de lent i de la posici relativa de lobjecte i la
lent. Per tant, per estudiar lefecte de les lents sobre els raigs de llum cal aplicar la llei
de Snell.
Segons la forma de les seves superfcies, les lents poden ser biconvexes, planoconvexes
o concavoconvexes, quan sn ms gruixudes en el centre que en la perifria (g. 8.51),
i bicncaves i planocncaves, quan sn ms gruixudes en la perifria que en el centre
(g. 8.52).
A. Aplicacions de la llei de la refracci a les lents
A continuaci estudiarem les lents biconvexes i bicncaves. Suposarem sempre que les
superfcies de la lent sn esfriques, i restringirem lestudi al cas de lents primes, s a
dir, amb un radi de curvatura de les seves superfcies relativament gran, constitudes
per materials dndex de refracci ms gran que el medi que les envolta, el qual consi-
derarem normalment que ser laire. Amb aquest ltim supsit, la llei de Snell indica
que els raigs sapropen a la normal a la superfcie de la lent, quan hi entren, i sallu nyen
de la normal a la superfcie de la lent, quan en surten.
Per similitud amb el cas dels miralls, denirem leix ptic de la lent com la recta de-
nida pels dimetres de les seves superfcies, i com a vrtex de la lent, el punt central
contingut en leix ptic (g. 8.53).
Fixem-nos que en una lent, a diferncia del mirall, els raigs, encara que desviats a cau-
sa de la refracci efectuada per la lent, passen, respecte de la lent, al cant contrari on
est situat lobjecte. Dedum, aix, que la imatge s real quan es forma a la dreta de la
lent, s a dir, en el cant contrari en qu est situat lobjecte, i virtual, quan es forma
a lesquerra de la lent, s a dir, en el mateix cant en qu est lobjecte. s precisament
la situaci contrria al cas dels miralls, per als quals, recordem, la imatge s real quan
est en el mateix cant que lobjecte, i virtual, quan est en el cant contrari.
Una lent s un sistema ptic format per dues superfcies refringents, s a
dir, que refracten els raigs de llum que hi incideixen, amb un eix com,
una de les quals, almenys, s corba.
Fig. 8.51. a) Lent biconvexa. b) Lent pla-
noconvexa. c) Lent concavoconvexa.
Fig. 8.52. a) Lent planocncava. b) Lent
bicncava.
Eix ptic Eix ptic V V
Fig. 8.53. Lents esfriques, en les quals es
representa leix ptic i el vrtex V, aix com
tamb la trajectria dun raig que es refracta.
a) Lent biconvexa. b) Lent bicncava.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 323 4/4/08 14:26:14
08
Lent biconvexa
Estudiem en primer lloc com s el punt focal en el cas duna lent biconvexa. En realitat,
per a aquest tipus de lents existeixen dos punts focals, que denim tot seguit. El pri-
mer punt focal, F, s aquell punt pel qual els raigs que en provenen, tot divergint, es
refracten i surten de la lent paral
.
lelament a leix ptic (g. 8.54). El primer punt focal
F tamb sanomena focus objecte.
El segon punt focal, F9, es deneix de manera similar al punt focal dun mirall esfric,
sent, per tant, el punt on conueixen els raigs que arriben paral
.
lels a leix ptic i sn
refractats per la lent. Dit duna altra manera, el segon punt focal s el punt imatge dun
objecte situat a linnit, motiu pel qual F9 tamb sanomena focus imatge (g. 8.55).
Diem que la lent enfoca el punt situat a linnit en el segon punt focal, el qual, com
veiem, s una imatge real, ja que els raigs provenen, en realitat, del punt imatge.
La distncia focal f duna lent es deneix com la distncia entre el vrtex V i la segona
distncia focal F9, i depn, lgicament, tant de lndex de refracci del ma terial de qu
est constituda la lent, com dels radis de curvatura de les seves superfcies.
Val a dir que aquesta propietat de les lents biconvexes, en virtut de la qual la imatge
dun punt situat a linnit s real, fa que siguin anomenades lents convergents, ja que
els raigs refractats que provenen dun punt situat a linnit convergeixen en el focus
imatge (g. 8.55). En general, les lents convergents sn aquelles que, com les biconve-
xes, tenen el focus imatge a la dreta de la lent, amb el supsit, com fem sempre, que els
raigs incidents provenen de la seva esquerra.
En el cas en qu els raigs sn paral
.
lels, per incideixen formant un determinat angle
amb leix ptic de la lent, el punt imatge ja no es troba en el punt F9. Ara b, es pot
demostrar que el punt imatge es troba ara sobre el pla perpendicular a leix ptic que
passa pel punt F9 (g. 8.56). Aquest pla sanomena pla focal imatge.
Una magnitud relacionada amb la distncia focal f s la potncia P de la lent, que s el
valor invers de la distncia focal:
1
P 5
f
V F
Fig. 8.54. Primer punt focal duna lent
biconvexa: focus objecte.
V
F9
Fig. 8.55. Segon punt focal duna lent bi-
convexa: focus imatge. Tenint en compte la
trajectria dels raigs refractats, diem que
aquestes lents sn convergents.
F9
F9
f
Pla focal
Fig. 8.56. Pla focal imatge.
Quan f sexpressa en metres (m), P sexpressa en diptries (D). La potncia mesura la
capacitat que t una lent per enfocar els raigs que arriben paral
.
lels a la lent (o que
provenen dun objecte situat a linnit) a una distncia curta daquesta. Quan ms cur-
ta s la distncia focal, ms gran s la potncia, s a dir, a ms curta distncia de la
lent senfoquen els raigs, i viceversa.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 324 4/4/08 14:26:17
08
325 IMATGES
Per obtenir ara la imatge dun objecte determinat efectuem el diagrama de raigs, de
manera similar al cas dels miralls que, recordem, s un procediment grc. Daquesta
manera no s necessari seguir el procediment algebraic ms complicat que resulta
daplicar la llei de Snell, i lobtenci de la imatge se simplica. Per realitzar el diagrama
de raigs en el cas duna lent biconvexa representem els tres raigs principals segents
que provenen del punt superior de lobjecte:
j El raig paral
.
lel a leix ptic, que dacord amb la denici de primer punt focal, es
desvia i passa pel segon punt focal F9 de la lent.
j El raig central, denit com aquell que passa pel vrtex V de la lent. Aquest raig pa-
teix una lleugera desviaci, causada per les dues refraccions que tenen lloc en cada
una de superfcies de la lent, per com que estem suposant que aquesta s prima, i
com que les dues superfcies sn gaireb paral
.
leles en els punts situats en leix p-
tic, es pot negligir aquest petit desplaament i suposar que aquest raig no es desvia.
j El raig focal que passa pel primer punt focal F; aquest raig es refracta i surt paral
.
lel
a leix ptic.
Una vegada representats dos daquests raigs per a un objecte O determinat, normalment
el raig paral
.
lel i el raig central, la seva intersecci dna la imatge del punt superior de
lobjecte, i, per extensi, sobt la imatge I de tot lobjecte (g. 8.57).
F9 F O
I u
u V
Fig. 8.57. Imatge I dun objecte O obtinguda amb una lent
biconvexa: la imatge s real i invertida.
En el cas que acabem de representar, en qu lobjecte es troba a una distncia ms gran
que la distncia del focus objecte F al vrtex V, la imatge s invertida, perqu el seu
punt infe rior correspon al punt superior de lobjecte, i real, ja que els raigs provenen,
efectivament, de la imatge. Ara b, notem que aquesta imatge est situada, respecte de
la lent, en el costat contrari a lobjecte, a diferncia del cas dels miralls, en qu les
imatges reals es troben sempre en el mateix costat que lobjecte.
Dedum, aix, el que hem dit en introduir les lents, s a dir, que les imatges reals en el
cas de les lents no estan en el mateix cant que les imatges reals en el cas dels mi-
ralls.
En general, la posici i la mida de la imatge formada per una lent biconvexa depenen
de la distncia a qu est lobjecte respecte de la lent i del valor de la distncia focal f,
la qual, recordem, depn alhora de lndex de refracci del material que constitueix la
lent, i dels valors dels radis de les superfcies de la lent. Si la distncia a qu es troba
lobjecte s ms petita que la distncia entre el primer punt focal F i el vrtex V, la
imatge obtinguda s virtual i dreta, com s el cas de lexemple que es presenta a con-
ti nuaci.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 325 4/4/08 14:26:19
08
EXEMPLE 4
Un objecte de 2 cm dalria es col
.
loca a 3,5 cm duna
lent biconvexa per a la qual la distncia focal val 5,5 cm.
Quina s la posici, lalria i les caracterstiques de la
imatge? Quan val la potncia de la lent?
Resoluci
Tal com hem fet en els exemples dimatges donades per
miralls (exemples 2 i 3), representem lobjecte amb una
etxa. Efectuem el diagrama de raigs fent servir paper
mil
.
limetrat, de manera que 1 cm real correspon a 1 cm
en el dibuix.
Situem lobjecte a 3,5 cm del vrtex de la lent (que cor-
responen a 1 cm en el dibuix), i dibuixem el focus. Dibui-
xem els raigs paral
.
lel i central, i els seus raigs refractats,
amb el supsit que el raig central no es desvia. Com que
aquests raigs divergeixen, hem de dibuixar les seves pro-
longacions per tal de trobar el punt on es tallen, el qual
ens dna la posici i laltura de la imatge (g. 8.58).
Veiem (g. 8.58) que la imatge est situada, aproxima-
dament, a 9,8 cm del vrtex de la lent, davant della, i
que la seva alria s de 5,5 cm. Tamb veiem que la
imatge s virtual, dreta i ms gran que lobjecte. Com
que s virtual, sha representat amb lnia discontnua.
La potncia de la lent s, expressant f en metres:
f 5 5,5 cm 5 0,055 m
1 1
P 5 f 5 5 18,18 D
f 0,055
F O V I
3,5 cm
1 cm
5
,
5

c
m
2

c
m5,5 cm
9,8 cm
Fig. 8.58
Lent bicncava
Estudiem ara una lent bicncava. Per obtenir el seu segon punt focal, o focus imatge,
xem-nos que, si tenim en compte la geometria de les superfcies de la lent i el supsit
que estem seguint tota lestona pel qual lndex de refracci del material que consti-
tueix la lent s ms gran que el de laire que lenvolta, els raigs que provenen dun punt
situat a linnit es refracten tot divergint, com si provinguessin dun punt situat a les-
querra de la lent (g. 8.59).
Dedum, aix, que la imatge dun punt situat a linnit, s a dir, el segon punt focal, s
vir tual en el cas duna lent bicncava, ja que es troba a lesquerra de la lent; s a dir,
en el mateix cant que lobjecte.
El mateix passa amb la imatge obtinguda per a un objecte, com veurem a continuaci,
i s per aquest motiu pel qual diem que aquests tipus de lents sn lents divergents
(g. 8.59), ja que els raigs refractats que pro venen dun punt situat a linnit divergei-
xen i sembla com si sortissin del focus imatge.
Per obtenir la imatge dun objecte genric efectuem el procediment grc donat pel
diagrama de raigs, de manera similar a com ho hem fet en el cas de la lent bicon ve-
xa. Els tres raigs principals que es representen ara, per, tenen les caracterstiques
segents:
j El raig paral
.
lel a leix ptic es refracta tot divergint, de manera que sembla com si
proceds del segon punt focal F9 de la lent, dacord amb el que hem dedut per al
segon punt focal duna lent bicncava.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 326 4/4/08 14:26:25
08
327 IMATGES
j El raig central, de manera anloga al cas de la lent biconvexa, pateix un desplaa-
ment tan petit, que se suposa que no es desvia.
j El raig focal es dirigeix cap al primer punt focal F, i, per tant, quan es refracta, surt
paral
.
lel a leix ptic.
Lobtenci del primer punt focal s ms com plicada ara que en el cas duna lent bicon-
vexa. Tamb se solen dibuixar noms els dos primers raigs, la intersecci dels quals
dna la imatge del punt superior de lobjecte; per extensi, sobt la imatge completa
de lobjecte (g. 8.60). Veiem que ara la imatge obtinguda s virtual, tal com ja vam
dir, i dreta.
F9
Fig. 8.59. Segon punt focal duna lent bicn-
cava. Tenint en compte la trajectria dels raigs
refractats, diem que aquest tipus de lents s di-
vergent.
F F9 O I V
Fig. 8.60. Imatge dun objecte obtinguda amb
una lent bicncava. La imatge s virtual i dreta.
EXEMPLE 5
Una lent bicncava t una distncia focal de valor 6,75 cm. Si un objecte de
3,5 cm daltura es col
.
loca a 8,25 cm de la lent, quina s la posici, lalria i
les caracterstiques de la imatge que es forma? Quina s la potncia de la lent?
Resoluci
Representem lobjecte amb una etxa. Treballem en cm i representem el dia-
grama de raigs seguint els mateixos criteris que en els exemples anteriors.
Veiem (g. 8.61) que la imatge est situada, aproximadament, a 3,7 cm del
vrtex de la lent, a la seva dreta, i que la seva altura s d1,6 cm.
Tamb veiem que la imatge s
virtual, dreta, i ms petita que
lobjecte. Sha representat amb
lnia discontnua, ja que s vir-
tual.
La potncia de la lent s, ex-
pressant f en metres:
f 5 26,75 cm 520,0675 m
1
P 5
f
1
P 5 5214,81 D
20,0675
F O V I
6,75 cm
1
,
6

c
m
3
,
5

c
m
3,7 cm
8,25 cm
1 cm
Fig. 8.61
De manera similar al cas dels mi-
ralls, podem calcular les distn-
cies a que est la imatge i el seu
tamany amb les expressions:
1 1 1
1 5
s s9 f
y9 s9
m 5 52
y s
El criteri de signes, per, varia
lleugerament. Si obtenim un va-
lor positiu per a s9, la imatge s
real (es forma darrere de la lent),
i si obtenim un valor negatiu, la
imatge s virtual (es forma da-
vant de la lent). La distncia fo-
cal f s positiva per a les lents
convergents (F darrere de la lent)
i negativa per a les lents diver-
gents (F davant de la lent).
Important
08_Fisica1_batx_295-342.indd 327 4/4/08 14:26:28
08
j 8.8. Lull com a sistema ptic
Un bon exemple de sistema ptic s lull. En aquest cas el sistema de lents s constitut
per la crnia i el cristal
.
l (g. 8.62), que focalitzen la imatge sobre la retina, membrana
interna de lull recoberta per cl
.
lules nervioses sensibles a la llum; aquestes cl
.
lules
sn de dos tipus: els bastons, que poden captar ns i tot la llum tnue, i els cons, sen-
sibles als colors; juntes recullen la imatge i la transformen en un senyal nervis, que es
transmet pel nervi ptic ns al cervell, on s tractada, i permetent el sentit de la visi.
La pupil
.
la actua com una obertura circular que, depenent de la intensitat de llum que
hi arriba, i amb lajut dels petits msculs que constitueixen liris, varia el seu dimetre
i permet lentrada de ms o menys llum. Aquesta travessa el cristal
.
l, lent convergent
que pot variar la seva distncia focal amb lajut dels msculs ciliars, de manera que
quan lobjecte est lluny, aquests es troben relaxats i la distncia focal assoleix el seu
valor mxim, de 2,5 cm, aproximadament, corresponent a la distncia entre la crnia i
la retina.
Per contra, quan lobjecte es troba a prop de lull, els msculs ciliars es troben contrets
i la curvatura del cristal
.
l s ms acusada, fent que la distncia focal sigui ara ms
petita i que, igualment, es pugui focalitzar la imatge sobre la retina. Hi ha una distn-
cia mnima, per, entre lobjecte i la crnia a partir de la qual el cristal
.
l ja no pot fo-
calitzar la imatge sobre la retina i la visi s borrosa.
Els defectes ms comuns de la visi sn la miopia i lhipermetropisme. En les perso-
nes que pateixen miopia el cristal
.
l t una convergncia excessiva i focalitza la imatge
dobjectes llunyans per davant de la retina (g. 8.63a), fent que la visi sigui borrosa.
16> Per a una lent convergent, efectueu un diagrama
de raigs i deduu com s la imatge que proporcio-
na dun objecte quan aquest est ms enll del
focus de la lent, quan est situat al focus, i quan
est en tre el focus i la lent. Expliqueu, en conse-
qncia, com varia la posici i la mida de la imat-
ge quan un objecte es va apropant cap a la lent
des duna po sici llunyana, i indiqueu quines de
les segents combinacions de caracterstiques sn
impossibles.
a) Imatge real, dreta i ms gran que lobjecte.
b) Imatge real, invertida i ms petita que lob-
jecte.
c) Imatge virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
d) Imatge virtual, invertida i ms petita que lob-
jecte.
17> Busqueu en algun llibre dptica informaci sobre
el telescopi de reflexi i dibuixeu un diagrama de
raigs de les imatges que forma dun objecte. Sobre
el dibuix, expliqueu com s la imatge que forma
aquest sistema ptic i el perqu de la seva utilit-
zaci.
18> Busqueu en algun llibre dptica informaci sobre
el principi de funcionament del telescopi de refrac-
ci i dibuixeu un diagrama de raigs de les imatges
que forma dun objecte determinat. Sobre el di-
buix, expliqueu com s la imatge que forma aquest
sistema ptic i el perqu de la seva utilitzaci.
ACTI VI TATS
Fig. 8.62. Lull hum i les seves parts.
I
I
Fig. 8.63. Miopia. a) Lull enfoca la imatge dun punt llu-
ny davant de la retina. b) El defecte de la miopia es pot
corregir amb una lent divergent.
a)
Msculsciliars
Crnia
Pupil
.
la
Iris
Cristal
.
l(lent)
Retina
Nervi
ptic
b)
08_Fisica1_batx_295-342.indd 328 4/4/08 14:26:30
08
329 IMATGES
Per tant, per corregir aquest defecte sutilitza una lent divergent, de manera que, situa-
da aquesta davant de lull, saconsegueix allunyar la imatge i formar-la sobre la retina
(g. 8.63b), evitant la imatge borrosa. Els objectes propers, per, s que es focalitzen
correctament sobre la retina donant una imatge ntida.
Quant a lhipermetropia, el cristal
.
l t poca convergncia, la imatge dobjectes propers
es focalitza darrere de la retina (g. 8.64a), i la visi tamb resulta borrosa. Per tant,
en aquest cas la correcci sha de fer amb una lent convergent, de manera que sacon-
segueix apropar la imatge i formar-la sobre la retina (g. 8.64b), evitant la imatge
borrosa. Els objectes llunyans, per, s que es focalitzen sobre la retina donant una
imatge ntida.
I
I
O O
Fig. 8.64. Hipermetropia. a) Lull enfoca la imatge dun punt proper darrere de la retina. b) El de-
fecte de lhipermetropia es pot corregir amb una lent convergent.
Fig. 8.65. a) Ulleres. b) Lents de contacte.
Tamb es poden corregir aquest defectes amb cirurgia. En aquest cas sutilitza un lser
per curar aquests defectes de la visi: el que es fa es tallar una part de la crnia per tal
de readaptar el contorn de la crnia; es modica aix la capacitat denfocament de lull
per tal denfocar la imatge correctament sobre la retina. Aix normalment es fa, com
hem dit, amb un lser, que fa petits talls sobre la crnia que alteren la seva forma, tot
i que t els seus riscos, com tota cirurgia (g. 8.66). Fig. 8.66. Cirurgia de lull per lser.
Les lents que corregeixen aquests i altres defectes de la visi poden ser muntades so-
bre unes ulleres (g. 8.65 a). En aquest cas les lents es troben a una certa distncia
de lull (duns quant mil
.
lmetres), i consisteixen en dues lents (una per a cada ull)
encastades sobre sengles armadures unides per un pont, que es recolza al nas, i dues
potes que es recolzen en les orelles, cosa que permet que se sostinguin. Les lents de les
ulleres, si b abans es fabricaven amb vidre i amb alguns cristalls minerals, avui en dia
es fan amb policarbonat i amb certs materials orgnics, materials molt ms lleugers que
els primers.
Les lents tamb poden situar-se directament sobre la crnia, i en aquest cas tenim les
lents de contacte (8.65 b).
a) b)
08_Fisica1_batx_295-342.indd 329 4/4/08 14:26:33
08
Fsica quotidiana
Radiografia per raigs X
A causa del seu gran poder de penetraci, els raigs X po-
den travessar la majoria de teixits del cos hum, excepte
el ossos. Per tant, les diferents parts del cos sn ms o
menys transparents a aquesta radiaci, i aix permet ex-
plorar-ne linterior. Laparell que fa aquesta ex ploraci
utilitza un feix de raigs X que, desprs de travessar el
cos, incideix sobre una placa fotogrca tot impressio-
nant-la; quan es revela aquesta placa, sobt el que
sanomena radio graa, en la qual es poden observar els
ossos perfectament dibuixats i els rgans annexos una
mica ms difuminats (g. 8.67).
Tot i que es una radiaci ionitzant, i, en principi, podria
presentar alguna perillositat, les dosis dexposici de
raigs X que sutilitzen sempre sn molt petites, de mane-
ra que el cos hum no es veu afectat de manera negativa.
Aix s, sempre es prenen mesures de seguretat i, per
exemple, no sutilitza aquest mitj de diagnstic en les
dones embarassades per la possible perillositat que po-
dria representar per al fetus.
Actualment la tcnica de diagnstic mdic per raigs X
est molt perfeccionada. La tcnica anomenada tomogra-
a axial computeritzada (TAC) (g. 8.68) combina ls de
la font convencional de raigs X que travessen el cos i que
sutilitza en les radiograes, amb un ordinador que per-
met reconstruir una imatge de qualsevol superfcie inter-
na del cos, depenent de la manera com es genera el raig
i com es mou respecte de la placa radiogrca connecta-
da a lordinador. La radiograa, en lloc de ser obtinguda
sobre una placa fotogrca, sobt directament en lordi-
nador i proporciona molt ms detalls de la superfcie in-
terna estudiada.
Fig. 8.68. TAC.
Fig. 8.67. Els raigs X sutilitzen molt en traumatologia, ja que permeten estudiar els ossos i detectar-ne, per exemple, trencaments i
traumatismes.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 330 4/4/08 14:26:44
08
331 IMATGES
Aplicacions de la difracci de raigs X
Una de les aplicacions ms importants dels raigs X en f-
sica de materials s lestudi de la difracci daquests raigs
per determinar les estructures cristal
.
lines de les substn-
cies. Recordem que per tal que el fenomen ondulatori de
la difracci sigui apreciable cal que la longitud dona si-
gui comparable a la separaci entre obstacles. Si tenim
en compte que les distncies entre toms s de lordre de
l, i que els raigs X tenen una una longitud dona de lor-
dre precisament de l, s fcil deduir que sha dutilitzar
aquesta radiaci per tal de produir fenmens de difracci
i posterior interferncia amb subs tncies cristal
.
lines.
Recordem que 1 equival a 10
210
m.
Estudiant com surten els raigs difractats desprs de tra-
vessar un cert gruix dun materials cristal
.
l i estudiant els
patrons dinterferncia dels raigs difractats, es pot deduir
com estan distributs els toms en la substncia. Si
aquesta t estructura cristal
.
lina o certa estructura regu-
lar, els patrons dinterferncia que sobtenen quan sirra-
dia amb raigs X tenen una certa regularitat que dibuixa
lestructura atmica de la substncia (g. 8.69).
Com a exemple daplicaci daquesta tcnica val a dir que
va ser duna importncia cabdal per deduir, per exemple,
lestructura de la doble hlix del DNA, i que ha perms
esbrinar lestructura de les diferents protenes, a ms de
permetre deduir lestructura atmica de totes les subs-
tncies en les quals els toms es disposen seguint una
xarxa cristal
.
lina (g. 8.70). bviament, una de les seves
mancances s que no es pot aplicar a sistemes biolgics
vius, substncies amorfes, gasos i dissolucions, ja que en
aquests casos la disposici dels toms no segueix una
regularitat.
Fig. 8.69. Patr dinterfe-
rncia obtingut per difrac-
ci de raigs X sobre una
mostra de material: en cada
punt obscur de la fotograa
hi ha hagut una interfern-
cia constructiva entre els
raigs difractats pels toms
de la xarxa cristal
.
lina del
material, i aix permet de-
duir la seva estructura cris-
tal
.
lina.
Fig. 8.70. Deducci duna estructura atmica
per difracci de raigs X.
RaigsX
Patr
dedifracci
Mapa
dedensitat
electrnica
Model
atmic
R
e
f
i
n
a
m
e
n
t
Cristall
Fases
Ajust
Qestions
1> Per qu els raigs X sn tils en la detecci dalgunes malalties i sn molt
utilitzats en traumatologia? Com sutilitzen els raigs X en medicina?
2> Quina molcula orgnica dimportncia cabdal va poder ser descoberta mit-
janant la tcnica de cris tal
.
lograa de raigs X? Efectua un petit treball biblio-
grc en qu es mostri cronolgicament els principals esdeveniments que
varen portar a aquest descobriment.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 331 4/4/08 14:26:51
08
Qestions
1> Si disminum la freqncia duna ona, com variar
la longitud dona si es transmet a travs del ma-
teix medi? Raoneu la resposta.
2> Dibuixeu dues ones en una corda en els casos
segents:
a) Amb la mateixa amplitud, per amb longituds
dona una el doble de laltra.
b) Amb la mateixa longitud dona, per amb ampli-
A
2
tuds que estiguin en la relaci A
1
5 .
3
c) Amb les mateixes amplituds i longituds dona,
per desfasades 270.
3> Expliqueu detalladament qu vol dir que una ona
s doblement peridica.
4> Comenteu detalladament el que passa en la situa-
ci segent tot relacionant-la amb el fenomen
ondulatori que correspongui: una ona plana pro-
duda a la superfcie dun lquid troba un petit
obstacle en la seva direcci de propagaci.
5> Una ona es transmet per un medi determinat amb
una velocitat v
1
, i quan penetra en un altre medi
ho fa amb velocitat v
2
. Es pot donar el cas que no
hi hagi refracci de lona? En quines condicions?
Justifiqueu la resposta.
6> Dues ones transversals produdes en sengles focus
puntuals tenen les mateixes amplitud i freqncia.
Dacord amb el que es mostra a la figura 8.71, on
les valls shan representat amb lnies cont nues, i
les crestes amb lnies discontnues, raoneu com
seran les interferncies en els punts A, B, C, i D.
7> [Curs 01-02] En qu consisteix la difracci? Rao-
neu si aquest fenomen avala el carcter ondula-
tori o el carcter corpuscular de la llum.
8> Normalment s difcil dobservar la difracci de la
llum. Per qu?
9> La reexi s un fenomen tpicament ondulatori?
I la refracci? Raoneu la resposta.
10> Expliqueu els fenmens que tenen lloc quan un
raig de llum arriba a la superfcie de separaci de
dos medis transparents.
11> Sabem que loli, dndex de refracci n, t una
densitat ms petita que laigua i, per tant, sura
sobre aquesta. Una na capa doli dun cert gruix
d sha dipositat sobre la superfcie de laigua con-
tinguda en un recipient. Dibuixeu la trajectria
que segueix un raig de llum oblic que passa de
laire a loli, i de loli a laigua, i trieu la resposta
correcta:
A. Com s la velocitat de la llum en loli, respecte
a la velocitat de la llum a laigua?
a) Ms gran
b) Ms petita
c) Igual
B. Quin dels dos lquids t un ndex de refracci
ms gran?
a) Loli
b) Laigua
c) Els dos el tenen igual
12> [Curs 03-04] La gura representa la propagaci
dun raig de llum quan passa dun medi a un altre.
Enuncieu la llei que regeix aquest fenomen fsic i
raoneu en quin dels dos medis (A o B) la llum es
propaga amb ms velocitat.
A
B
C
D
F
1
F
2
Fig. 8.71
A
B
Fig. 8.72
Activitats nals
08_Fisica1_batx_295-342.indd 332 4/4/08 14:26:57
08
333 IMATGES
13> [Curs 99-00] Un raig de llum passa de laire a un
vidre. Raoneu si cadascuna de les segents arma-
cions referides al raig de llum sn vertaderes o
falses:
a) Augmenta la freqncia.
b) Augmenta el perode.
c) Disminueix la velocitat de propagaci.
d) Augmenta la longitud dona.
Dada: lndex de refracci del vidre s ms gran
que el de laire.
14> En qu consisteix la polaritzaci de la llum? Si
situem dos plaques polaritzadores de manera que
les seves direccions de polaritzaci sn perpen-
diculars, qu observem? Estudieu diferents posi-
cions relatives de les direccions de polaritzaci i
deduu qu passa en els diferents casos.
15> Durant el dia, el cel es veu de color blau, mentre
que quan el Sol es pon, es veu de color vermells
en la direcci de la posta de sol. En quin fenomen
es basen aquests dos fets? Expliqueu-lo detalla-
dament i digueu per qu el cel es veu daquesta
manera.
16> La dispersi de la llum blanca es pot estudiar
amb un prisma. Busqueu informaci i descriviu
aquest fenomen.
17> [Curs 04-05] Un mirall esfric cncau t un radi
de curvatura R. Dibuixeu els diagrames de raigs
necessaris per localitzar la imatge dun objecte
petit en forma de etxa situat sobre leix del mi-
rall, a una distncia d de lextrem del mirall, en
els casos segents:
a) d 5 2R
R
b) d 5
3
Indiqueu en cada cas si la imatge s virtual o
real, dreta o invertida, reduda o ampliada.
18> Considereu un mirall cncau i un objecte situat a
diferents posicions del mirall.
A. Quan lobjecte es troba entre el mirall i el fo-
cus, la imatge s:
a) Virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
b) Real, invertida i ms petita que lobjecte.
c) Cap de les anteriors respostes s correcta.
B. Quan lobjecte es troba entre el focus i el cen-
tre, la imatge s:
a) Real, dreta i ms petita que lobjecte.
b) Virtual, invertida i ms gran que lobjecte.
c) Cap de les anteriors respostes s correcta.
C. Quan lobjecte se situa ms enll del centre, la
imatge s:
a) Real, invertida i ms petita que lobjecte.
b) Virtual, dreta i ms gran que lobjecte.
c) Cap de les respostes anteriors s correcta.
19> Com s la imatge que forma un mirall concau quan
lobjecte est sobre el centre de curvatura C del
mirall? I quan est situat sobre el focus F? Dibui-
xeu el diagrama de raigs per raonar la resposta. Si
tenim en compte com s la imatge quan lobjecte
est ms enll del centre del mirall, quan est
entre el centre i el focus, i quan est entre el fo-
cus i el mirall, deduu en conseqncia com varia
la posici i el tamany de la imatge quan un ob-
jecte es va apropant cap al mirall des duna posi-
ci llunyana.
20> [Curs 04-05] Considereu un mirall esfric convex.
Dibuixeu el diagrama de raigs necessari per loca-
litzar la imatge dun objecte petit en forma de
etxa situat davant del mirall, sobre el seu eix.
Indiqueu si la imatge s virtual o real, dreta o
invertida, reduda o ampliada.
21> La imatge que dna un mirall convex, sota quines
condicions s real? Deduu, en conseqncia, com
varia la posici i la mida de la imatge que es for-
ma dun objecte que es va apropant cap al mirall
des duna posici llunyana.
22> Per qu en alguns encreuaments de carrers i en
alguns comeros hi ha miralls convexos situats de
manera estratgica? T alguna cosa a veure amb el
tipus dimatge que formen aquests miralls? Rao-
neu la resposta.
23> Per qu diem que les lents biconvexes sn lents
convergents? Per qu diem que les lents bicnca-
ves sn lents divergents? Raoneu les respostes.
24> Una lent biconvexa dna sempre imatges reals?
Una lent bicncava dna sempre imatges virtuals?
Raoneu les respostes.
08_Fisica1_batx_295-342.indd 333 4/4/08 14:27:00
08
25> La imatge que dna una lent divergent, sota qui-
nes condicions s real? Deduu, en conseqncia,
com varia la posici i la mida de la imatge que es
forma dun objecte que es va apropant cap a la
lent des duna posici llunyana.
26> Els defectes de la visi ms usuals que pateixen
les persones sn la miopia i la hipermetropia. En
qu consisteixen aquests defectes? Com es corre-
geixen? Expliqueu-los detalladament.
Problemes
1> Calculeu la freqncia dels segents emissors de ra-
diaci electromagntica sabent que c 5 3? 10
8
m/s:
a) Una emissora de rdio que emet un senyal elec-
tromagntic de longitud dona 5 m.
b) Un tom excitat que emet radiaci ultraviolada
de longitud dona 550 .
c) Un nucli radioactiu que emet radiaci gamma
de longitud dona 4 ? 10
212
m.
R: a) 6 ? 10
7
Hz; b) 5,45 ? 10
15
Hz; c) 7,5? 10
19
Hz
2> [Curs 02-03] Una estaci de radar utilitza ones
electromagntiques de freqncia 3 ? 10
10
Hz.
a) Quantes longituds dona hi ha entre lestaci i
un avi situat a 50 km de distncia?
b) Quant de temps transcorre des que semet un
pols fins que retorna a lestaci, desprs de re-
botar a lavi?
Dada: c 5 3? 10
8
m/s
R: a) 5 ? 10
6
; b) 33,33 ms
3> La banda comercial de rdio dAM abasta unes
freqncies que van des dels 550 kHz fins als
1 600 kHz. Quines longituds dona corresponen a
aquesta franja?
R: de 187,50 m fins a 545,45 m
4> La banda comercial de rdio dFM abasta unes
freqncies que van des dels 87,5 MHz fins als
108 MHz. Quines longituds dona corresponen a
aquesta franja?
R: de 2,78 m fins a 3,43 m
5> [Curs 98-99] Un raig de llum vermella que es pro-
paga per laire incideix sobre un vidre amb un an-
gle de 30 respecte a la direcci normal en la su-
perfcie del vidre. Lndex de refracci del vidre per
a la llum vermella val n
v
5 1,5, i lndex de refrac-
ci de laire val n
a
5 1.
a) Feu un esquema indicant les direccions dels raigs
reflectit i refractat, i calculeu el valor dels an-
gles que formen aquests raigs amb la normal.
b) Calculeu langle que formen entre si el raig re-
flectit i el raig refractat.
R: a) 19,47; b) 130,53
6> Sobre un cos de material transparent incideix un
raig de llum formant un angle de 35 amb la normal
a la superfcie del cos. Si langle de refracci s de
25, quin ndex de refracci t el material? A quina
velocitat es propaga la llum en aquest material?
R: 1,36; 2,21? 10
8
m/s
7> Un raig de llum arriba a la superfcie de separaci
de dos medis transparents. Si el primer medi t un
ndex de refracci d1,33, i el segon, d1,55, quin
ha de ser el valor de langle que forma el raig inci-
dent respecte a la direcci normal a la superfcie
de separaci quan langle que formen el raig re-
flectit i el raig refractat val 90?
R: 49,37
8> [Curs 04-05] Una ona electromagntica que es pro-
paga en el buit t una longitud dona l 5 5? 10
27
m.
Calculeu la seva longitud dona quan penetra en un
medi dndex de refracci n 5 1,5.
R: 3,33? 10
27
m
9> Quan un raig de llum travessa una lmina plana
feta dun cert material transparent, no es desvia
quant a la direcci de propagaci, per s que ex-
perimenta un cert desplaament paral
.
lel al raig
incident. Demostreu matemticament aquest fet, i
trieu la resposta correcta entre les segents si el
gruix de la lmina s de 5 mm i lndex de refracci
n del material val 1,65:
A. El desplaament paral
.
lel que experimenta el
raig incident s:
d cos (a
i
2 a
r
9)
a)
sin a
r
9
08_Fisica1_batx_295-342.indd 334 4/4/08 14:27:01
08
335 IMATGES
d sin (a
i
2 a
r
9)
b)
cos a
r
9
d cos (a
i
2 a
r
9)
c)
cos a
r
9
B. Quan el raig hi incideix formant un angle de
50 respecte de la superfcie de la lmina, el
desplaament val:
a) 0,15 mm
b) 1,15 mm
c) 2,15 mm
10> Suposem que sobre la lmina de lexercici anterior
hi incideix perpendicularment un raig de llum mo-
nocromtica de freqncia 6 ? 10
14
Hz. Trieu la
resposta correcta i justifiqueu-la.
A. Quan el raig hi incideix formant un angle de 90
respecte de la superfcie de la lmina, el temps
que tarda el raig a travessar la lmina val:
a) 27,5 ps
b) 35,6 ns
c) 12,9 ms
B. La velocitat de la llum en aquest material val:
a) 0,8 c
b) c
c) 0,6 c
C. La freqncia del raig quan es propaga a linte-
rior de la lmina val:
a) 10
15
Hz
b) 3,6? 10
14
Hz
c) s la mateixa, la freqncia no varia
D. La longitud dona del raig quan es propaga a
linterior de la lmina val:
a) 5 ? 10
27
m
b) 3? 10
27
m
c) 2 ? 10
27
m
11> Observem des de fora una piscina de fondria h
completament plena daigua, dndex de refracci
4
. Dibuixeu la marxa dels raigs, i justifiqueu la
3
veracitat o no de les segents afirmacions tot
triant les respostes correctes.
A. Ens fa lefecte que la seva profunditat s:
a) Ms gran que h
b) Ms petita que h
c) Igual a h
B. Si la profunditat de la piscina s de 2,4 m, a
quina distncia de la superfcie de laigua veiem
el fons?
a) 1,7 m b) 1,8 m c) 1,9 m
12> El quars i el diamant presenten uns ndexs de re-
fracci d1,51 i 2,42 respectivament.
a) A quina velocitat es transmet la llum daquests
materials?
b) Quan valen els respectius angles lmit?
R: a) 1,99? 10
8
m/s; 1,24? 10
8
m/s;
b) 41,47; 24,41
13> [Curs 98-99] Quin s langle dincidncia mnim
per al qual un raig de llum que es propaga per un
vidre dndex de refracci n
v
5 1,6 es reflecteixi
totalment en arribar a la superfcie de separaci
entre aquest vidre i laire? Lndex de refracci de
laire s n
a
5 1.
R: 38,68
14> Un raig llumins que es propaga per laire passa a
laigua continguda en un recipient. Quin s langle
de refracci del raig refractat si langle dincidncia
s de 15? Si volgussim que el raig refractat a
laigua no torns a sortir i es reflects totalment,
amb quin angle mnim hauria dentrar el raig des de
laire? s possible aquesta situaci en la prctica?
Dada: ndex de refracci de laigua: 1,33.
R: 11,22; 90
15> Un mirall cncau t un radi de 10 m. Davant seu
se situa un objecte de 80 cm daltura. Dibuixeu un
diagrama de raigs i determineu la posici i laltura
de la imatge, per a les distncies de lobjecte al
mirall que es donen a continuaci:
a) 2,25 m
b) 7,5 m
c) 12 m
R: a) 4 m; 1,5 m; b) 14,6 m; 1,5 m;
c) 8,6 m; 0,6 m
08_Fisica1_batx_295-342.indd 335 4/4/08 14:27:03
08
16> Deduu a quina distncia aproximada dun mirall
cncau hem de situar un objecte per tal que la
imatge formada sigui virtual i daltura doble a la de
lobjecte. Feu-ho considerant que el mirall t un radi
de 44 cm i que lobjecte t una alria de 15 cm.
Determineu tamb la posici de la imatge.
R: 11 cm; 22 cm
17> Dibuixeu el diagrama de raigs per obtenir la imat-
ge dun objecte d1,2 m dalria quan es col
.
loca a
4 m dun mirall cncau de 5 m de radi. Si el mirall
s convex, com ser la imatge formada pel mateix
objecte?
R: 6,7 m; 2 m; 1,5 m; 0,5 m
18> Una lent convergent t una distncia focal de
3,1 cm. Determineu la posici, lalria i les carac-
terstiques que dna dun objecte de 2,3 cm quan
lobjecte est situat a:
a) 1,5 cm de la lent
b) 4,7 cm de la lent
R: a) 2,7 cm; 4,4 cm b) 9 cm; 4,5 cm
19> Una lent biconvexa de focal 15 cm forma una imat-
ge dreta, real i 3 vegades ms gran que lobjecte.
A. La posici de lobjecte s:
a) 20 cm b) 40 cm c) 60 cm
B. La posici de la imatge s:
a) 20 cm
b) 40 cm
c) 60 cm
20> Una lupa s un instrument ptic que permet am-
pliar la mida dels objectes i consisteix en una lent
convergent que t una distncia focal petita. Si
una lupa t una distncia focal de 3 cm, a quina
distncia hem de situar un objecte de 0,5 cm si
volem obtenir-ne una imatge virtual i 4 vegades
ms gran? En aquest cas, on est situada la imat-
ge? Qu passaria si col
.
loqussim lobjecte a una
distncia de 5 cm de la lupa?
R: 2,3 cm; 9,1 cm; 7,4 cm; 0,75 cm
21> Un projector de diapositives, quin tipus de lent ha
de portar? A quina distncia de la lent han destar
les diapositives, de 2,5 cm daltura, si volem pro-
jectar-les sobre una pantalla d1,5 m situada a
2 m de la lent?
22> Una lent divergent t una distncia focal de
4,25 cm. Determineu la potncia de la lent, i la
posici, laltura i les caracterstiques que dna de
la imatge dun objecte d1,4 cm quan aquest ob-
jecte est situat a:
a) 1,8 cm de la lent
b) 6,3 cm de la lent
R: a) 1,3 cm; 1 cm; b) 2,6 cm; 0,6 cm
23> De quantes diptries ha de ser una lent biconvexa
per tal que la grandria de la imatge sigui el doble
que la grandria de lobjecte, si aquest es troba a
25 cm de la lent?
R: 2 D
08_Fisica1_batx_295-342.indd 336 4/4/08 14:27:05
08
337 IMATGES
Difracci. Mesura de la distncia entre pistes dun CD o DVD amb un lser
Objectiu
Observar fenmens de difracci amb un punter lser i
aplicar-ho a la mesura de la distncia entre pistes dun
CD-ROM.
Material
j Punter lser
j CD-ROM
j Suports
j Pinces
j Fulls de paper blanc DIN-A4
j Cinta adhesiva
Fonament
Un exemple de la difracci de la llum s dna quan un
feix de llum incideix sobre la superfcie dun CD dudio,
un CD-ROM o un DVD. Aquests dispositius consisteixen
en un disc de 12 cm de dimetre i 1,2 mm de gruix, fet
amb policarbonat plstic sobre el qual es graven les da-
des, una capa dalumini reectora, i una capa protectora
que ho cobreix; normalment tamb hi ha una etiqueta a
la part superior. Es llegeixen de dintre cap a enfora, ja
que porten un solc microscpic en espiral que permet,
per reexi de la llum, la seva lectura (g. 8.73). Consi-
derarem dues pistes adjacents del CD com el solc i ell
mateix quan ha donat una volta completa.
Si fem incidir un feix de llum lser sobre la superfcie del
CD, les pistes (que, recordem, pertanyen al mateix solc)
fan que el feix es difracti i produeixi diversos feixos se-
cundaris, normalment 5 (g. 8.74). Si el punter lser se
situa perpendicularment al CD, el raig difractat principal,
que anomenarem dordre n 5 0, tamb surt perpendicu-
larment. Centrat en aquest raig dordre 0 tenim els se-
gents parells de raigs dordre n 5 1, ordre n 5 2, etc.,
situats simtricament al seu voltant formant uns certs
angles a
n
.
Es pot demostrar que langle a
n
que formen el raig prin-
cipal i un raig dordre n est relacionat amb la separaci
d entre dos pistes adjacents del CD i la longitud dona l
del raig lser incident per la segent expressi:
n ? l 5 d ? sin a
n
(1)
Per tant, la mesura de a
n
ens permetr, amb el coneixe-
ment del valor de l, la determinaci de la separaci en-
tre pistes del CD.
Procediment
1. Fixeu el full de paper sobre una taula amb cinta ad-
hesiva, de manera que lextrem ms ample del full
coincideixi justament amb el de la taula.
2. Situeu el CD verticalment amb lajut dun suport i una
pina, de manera que quedi mig CD per sobre de la
taula amb la cara oposada a letiqueta mirant cap a
la taula, i que el punt del CD a on farem incidir el raig
lser quedi a la meitat del full (g. 8.75).
3. Fixeu el punter el ms proper a la taula possible, amb
lajut de suport i pina, i apunteu amb el lser sobre
el CD de manera que el raig incident quedi a sobre del
paper i a sobre del seu mateix nivell.
4. Dibuixeu sobre el paper els raigs incident i difractats,
i determineu amb el transportador els angles de pri-
mer ordre (n 5 1), de segon ordre (n 5 2), i dels
segents ordres que pugueu observar.
5. Repetiu els passos anteriors amb un DVD.
Fig. 8.73
Punter lser
n 5 2
n 5 2
n 5 1 n 5 1
n 5 0
Fig. 8.74
Prctica
08_Fisica1_batx_295-342.indd 337 4/4/08 14:27:06
08
ptica. Disseny dun microscopi
Objectiu
Es tracta de comprovar que, per obtenir un augment
considerable en lobservaci dobjectes petits, cal utilit-
zar com a mnim dues lents, i que en aquest principi es
basa el funcionament i la construcci del microscopi.
Material
j Banc ptic
j Font lluminosa
j Lent de distncia focal 100 mm i 40 mm de dimetre
j Lent de distncia focal 50 mm i 40 mm de dimetre
j Diapositiva amb escala
j Portaobjectes amb preparat biolgic
j Pantalla translcida
j Suport per la font lluminosa
j Suport per disc
j Suport per diafragma
Fonament
El microscopi s un aparell que permet lobservaci dob-
jectes petits situats a distncies curtes. Per aconseguir-
ho, cal disposar de dues lents convergents: la primera,
que suposarem que s la ms propera a lobjecte a obser-
var, sanomena objectiu, i dna una imatge real, invertida
i ms gran que lobjecte. Aquesta imatge s recollida per
la segona lent, anomenada ocular, que s la que se situa
a prop de lull i que actua com a lupa; si situem locular de
manera que la imatge donada per lobjectiu estigui en el
primer punt focal de locular, f
0
, sobt una imatge nal
que s virtual i que es troba a linnit (g. 8.76), s a dir,
com si proceds dun punt situat a linnit.
Procediment
1. Col
.
loqueu la font lluminosa, convenientment situada
en el seu suport, sobre el banc ptic (g. 8.77).
2. A continuaci, situeu sobre el banc ptic els segents
elements en aquest ordre i amb les distncies que
sindiquen respecte de lextrem del banc (g. 8.77):
la diapositiva amb escala, que actuar dobjecte
a observar, a 12 cm de la font lluminosa; la lent de
f9 5150 mm, que actuar com a objectiu, a 20 cm;
i la pantalla translcida, a 37 cm.
Anlisi de resultats
1. Determineu amb lexpressi (1) la distncia d entre
pistes adjacents del CD. Per fer-ho, heu de consultar
el valor de la longitud dona l del lser a la seva pla-
ca de caracterstiques, i heu dutilitzar tots els ordres
que hgiu pogut dibuixar, tant pel CD com pel DVD.
2. Compareu la distncia d obtinguda pel CD i pel DVD.
A quina conclusi arribeu?
Fig. 8.76. Principi de funcionament del microscopi.
I
f
o
objectiu ocular
O
Fig. 8.77
Fig. 8.75
punter
lser
full
CD
08_Fisica1_batx_295-342.indd 338 4/4/08 14:27:08
08
339 IMATGES
3. Situeu ara la lent de f9 5 1100 mm, que actuar
com a ocular, a una distncia aproximada de 44 cm
(g. 8.77).
4. Observeu la imatge que sha format sobre la pantalla
translcida i dibuixeu-la. Si la imatge resulta borro-
sa, moveu lleugerament la pantalla ns que senfoqui
la imatge, s a dir, ns a obtenir una imatge el ms
ntida possible.
5. Enretireu ara la pantalla translcida i col
.
loqueu-la
davant de la font lluminosa.
6. Mireu per la lent ocular i dibuixeu el que sobserva. Si
el que sobserva s borrs, moveu lleugerament locu-
lar ns a obtenir una imatge ntida. Tingueu present
que la distncia entre lobjectiu i locular ha de ser
sempre ms gran que la suma de les distncies focals,
s a dir, ms gran que 15 cm.
7. Substituu ara la diapositiva amb escala per un por-
taobjectes amb algun preparat biolgic. Mireu per
locular i dibuixeu el que shi observa.
Resultats
1. Quines sn les caracterstiques de la imatge formada
sobre la pantalla translcida al pas 4 del procedi-
ment.
2. Qu s el que sobserva al pas 6 del procediment.
3. Quina distncia ha dhaver entre lobjectiu i locular
per tal dobtenir una imatge ben ntida de la diapo-
sitiva?
4. Qu s el que sobserva al pas 7 del procediment.
5. Quina distncia ha dhaver entre lobjectiu i locular
per tal dobtenir una imatge ben ntida del preparat
biolgic?
6. Dacord amb la resposta que heu donat a les qes-
tions 3 i 5, efectueu un disseny previ a la construc-
ci dun microscopi amb les lents que shan propor-
cionat en aquesta experincia. Quina distncia hauria
de tenir un possible tub amb el qual construirem el
nostre microscopi?
08_Fisica1_batx_295-342.indd 339 4/4/08 14:27:10
340
BLOC
3
Q1> [Curs 02-03] Dues bombetes B iguals, de tensi
nominal 3 V i resistncia 20 V, es connecten en
paral
.
lel a una font de tensi de 6 V i resistncia
interna negligible. A fi que les bombetes funcio-
nin a la seva tensi nominal, es connecta al
circuit una resistncia R en srie, tal com es veu
a la figura. Quin ha de ser el valor de R?
R: 10 V
Q2> [Curs 02-03] Determineu la lectura del voltme-
tre V, al circuit de la figura, sabent que a la re-
sistncia de 4 V es dissipen 240 J cada minut.
R: 2 V
Q3> Una ona harmnica es propaga per una corda
tensa. Si la freqncia es redueix a la meitat,
a) el perode es redueix a la meitat.
b) la velocitat de propagaci es duplica.
c) la longitud dona es duplica.
Si es tracta dona ona transversal,
a) en un instant donat, tots els punts de la cor-
da vibren amb la mateixa velocitat.
b) lona es propaga a la velocitat de 340 m/s.
c) lona vibra en una direcci que s perpendi-
cular a la de propagaci.
Q4> En una experincia de laboratori fem incidir un
raig de llum vermella amb diferents angles din-
cidncia, i, sobre una lmina de vidre; mesurem
els corresponents angles de refracci, r, i nob-
tenim la grfica adjunta. Quant val lndex de
refracci del vidre per a la llum vermella? A qui-
na velocitat es propaga la llum vermella en
aquest vidre?
Dades: c 5 3? 10
8
m/s.
P1> [Curs 02-03] Al circuit de la figura, lamper-
metre A
2
marca una intensitat de 0,25 A. Cal-
culeu:
a) La intensitat mesurada pels ampermetres A
1

i A
3
.
b) La caiguda de tensi mesurada pel voltme-
tre V.
c) El valor de la resistncia r.
R: a) 0,40 A, 0,15 A; b) 11,6 V; c) 25,3 V
R
5 6 V
B
B
4 V
V
10 V 10 V
0,00
0,25
0,50
0,75
1,00
0,00 0,16 0,36 0,54 0,72 0,90
sin r
s
i
n

i
6 V
V
10 V
12 V, 1 V
r
A
2
A
1
A
3
Avaluaci del bloc 3
08_Fisica1_batx_295-342.indd 340 4/4/08 14:27:12
P2> a) [Curs 03-04] En lesquema inferior, dibuixeu
la imatge de la etxa produda per la lent
fent la marxa de raigs corresponent. F i F9 sn
els focus de la lent.
Repetiu el dibuix per al cas que la etxa se
situ entre el focus i la lent, com en lesque-
ma inferior.
b) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta
o invertida, major o menor) de la imatge que
ens retorna una cullera per la part cncava.
Per a demostrar-les, dibuixeu la marxa dels
raigs i la imatge que sobt de la fletxa en el
mirall esfric cncau de la figura. El punt C s
el centre de curvatura del mirall.
c) Enumereu les propietats (real o virtual, dreta
o invertida, major o menor) de la imatge que
ens retorna una cullera per la part convexa.
Per demostrar-les, dibuixeu la marxa dels
raigs i la imatge que sobt de la fletxa en el
mirall esfric convex de la figura. El punt C s
el centre de curvatura del mirall.
F F9
c
c
341
F F9
08_Fisica1_batx_295-342.indd 341 4/4/08 14:27:12
08_Fisica1_batx_295-342.indd 342 4/4/08 14:27:13
08_Fisica1_batx_295-342.indd 343 4/4/08 14:27:13
08_Fisica1_batx_295-342.indd 344 4/4/08 14:27:13

8448167627

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

8448167627

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

La llum del Sol, que anomenen llum blanca, cont tots els colors que podem distingir en un arc

de Sant Mart. En qu es diferencia la llum de color blau de la llum de color vermell? Qu s la

08_Fisica1_batx_295-342.indd 309 4/4/08 14:25:42

You might also like