La LOE i la formaci inicial del professorat

Per Joan Badia i Pujol

Subdirecci general de Formaci Permanent i Recursos Pedaggics
Departament dEducaci
1. Introducci
La formaci del professorat s un dels punts que solen marcar la qualitat d'un sistema
educatiu. Les diferents lleis d'educaci de l'estat espanyol de final del segle XX i de
principi del XXI aix ho han considerat. A la LOGSE, per exemple, aquest era un punt
que s'incloa en el captol dedicat a la qualitat de l'educaci. La LOCE va continuar
amb la mateixa tnica. A la LOE s'hi dedica bona part del ttol III (captols II i III), que
voldrem comentar amb ms profunditat.
En els passats butlletins, A. del Pozo ha fet una completa dissecci dels diferents
apartats referits al professorat en general i ha comparat el que en diu la LOE amb les
dues lleis anteriors, la LOGSE i la LOCE. En aquesta nova entrega sobre la Llei
Orgnica d'Educaci, voldrem remarcar alguns aspectes de la formaci inicial del
professorat, per fer evidents els canvis i la transcendncia que poden tenir en aquest
mbit.
2. Una nova perspectiva
De fa anys que la formaci inicial del professorat necessita una actualitzaci. Tant la
titulaci inicial del professorat d'educaci infantil i primria, com, sobretot, la del
professorat de secundria s'havien de posar al dia. En aquest sentit, podrem dir que
la LOE "ha fet els deures", ja que marca clarament la titulaci universitria del
professorat que exercir en l'educaci no universitria. Aix, en els articles 92 a 99 es
detalla quina ha de ser la titulaci del professorat dels diferents nivells educatius, aix
com en els ensenyaments artstics, d'idiomes, esportius i per a persones adultes.
En aquest sentit, les principals novetats sn, a la nostra manera d'entendre, la nova
titulaci que es proposa per al professorat d'educaci infantil i primria, i la necessitat
de cursar un mster per exercir de professor a secundria. Vegem-ho amb ms detall.
2.1 La formaci inicial del professorat d'educaci infantil i primria
Tal com s'especifica a la Llei,
Latenci educativa directa als nens del primer cicle deducaci infantil s a
crrec de professionals que tinguin el ttol de mestre amb lespecialitzaci en
educaci infantil o el ttol de grau equivalent. (Art. 92.1)
El segon cicle deducaci infantil limparteixen professors amb el ttol de mestre
i lespecialitat en educaci infantil o el ttol de grau equivalent i poden ser
ajudats, en la seva tasca docent, per mestres daltres especialitats quan els
ensenyaments impartits ho requereixin. (Art. 92.2)
Per impartir els ensenyaments deducaci primria s necessari tenir el ttol de
mestre deducaci primria o el ttol de grau equivalent, sense perjudici de
lhabilitaci daltres titulacions universitries que, als efectes de docncia, pugui
establir el Govern per a determinades rees, amb la consulta prvia a les
comunitats autnomes. (Art. 93.1)
Tal com es pot llegir, doncs, les persones que treballin amb els alumnes
d'educaci infantil i primria hauran de tenir el ttol de grau, la qual cosa suposa
equiparar aquesta professi amb la resta de professions que requereixen una
titulaci universitria de grau superior per exercir-les
No cal dir que aquest canvi s'emmarca en la reforma de les titulacions
universitries que vindran impulsades per la posada en marxa de l'Espai
Europeu d'Educaci Superior. En termes senzills, podrem dir que aquesta
reforma vol homologar tant els estudis superiors dels diferents pasos de la UE
(i altres que no hi pertanyen), com, sobretot, unificar la visi del que sn les
unitats d'estudi (els crdits europeus o ECTS). En el nostre cas, aix significar
que les carreres universitries tindran totes un primer nivell o grau (que des del
MEC s'ha decidit que sigui de 240 crdits ECTS: equivalents a 4 anys d'estudi),
amb la qual cosa s'obtindr un ttol vlid per exercir una professi o per
continuar estudis. I un segon nivell o postgrau (mster), que podria anar seguit
del doctorat. En unificar els nivells, les carreres que fins ara eren diplomatures
(com la de professorat d'educaci infantil i primria) passaran a ser equivalents
a la resta, de manera que els futurs mestres tindran un nivell superior a l'actual.
Aquesta novetat ha estat, en general, ben rebuda per part dels diferents
estaments de la comunitat educativa perqu suposa el reconeixement de la
importncia de la tasca professional dels ensenyants d'educaci infantil o
d'educaci primria.
Si fem cas, a ms, de les propostes que ha fet el MEC, sembla que hi haur
dues titulacions separades: la de professor d'educaci infantil i la de professor
d'educaci primria. Tanmateix, aquest punt encara es troba en estudi.
2.2 La formaci inicial del professorat d'educaci secundria
Una altra novetat s que la mateixa LOE inclogui l'enunciat segent per exercir
la docncia a la secundria:
Per impartir els ensenyaments deducaci secundria obligatria i de batxillerat
s necessari tenir el ttol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o el ttol de grau
equivalent, a ms de la formaci pedaggica i didctica de nivell de postgrau,
dacord amb el que disposa larticle 100 daquesta Llei... (Art. 94)
I l'article 100 diu textualment:
Article 100. Formaci inicial.
1. La formaci inicial del professorat sha dajustar a les necessitats de titulaci i
de qualificaci requerides per lordenaci general del sistema educatiu. El seu
contingut ha de garantir la capacitaci adequada per respondre als reptes del
sistema educatiu i adaptar els ensenyaments a les noves necessitats
formatives.
2. Per exercir la docncia en els diferents ensenyaments que regula aquesta
Llei s necessari tenir les titulacions acadmiques corresponents i la formaci
pedaggica i didctica que el Govern estableixi per a cada ensenyament.
3. Correspon a les administracions educatives establir els convenis oportuns
amb les universitats per organitzar la formaci pedaggica i didctica a qu es
refereix lapartat anterior.
4. La formaci inicial del professorat dels diferents ensenyaments que regula
aquesta Llei sha dadaptar al sistema de graus i postgraus de lespai europeu
deducaci superior segons el que estableixi la normativa bsica corresponent.
s cert que la formaci pedaggica i didctica per exercir la docncia a
l'ensenyament secundari (ESO, batxillerat, formaci professional) o altres
nivells semblants (ensenyaments artstics...) ja fa temps que es demana; de fet,
des de la Llei General d'Educaci de l'any 1970. Per a la prctica aquesta
formaci ha quedat reduda al fams Certificat d'Aptitud Pedaggica (CAP), que
ve a ser una mica ms d'un curset (unes 200 hores). El ms greu s que
aquesta formaci, malgrat la bona intenci dels que hi participen, no capacita
per treballar en una aula amb adolescents i atendre la complexitat i la diversitat
que es dna avui als nostres centres d'ensenyament secundari. D'altra banda,
en ser un simple curset, el CAP no ha estat mai susps per ning, la qual cosa
relega aquesta formaci a un carcter poc important, gens professionalitzadora
i clarament inadequada per capacitat futurs professors d'ensenyament
secundari.
Val a dir que a mitjans dels noranta es va fer un intent molt meritori, arran de la
LOGSE, de bastir un Curs de Qualificaci Pedaggica (CQP) que, en algunes
universitats, va tenir un tractament prou seris i important, de manera que ara
es podr prendre com a punt de partida. Tanmateix, per ser justos, cal dir que
no reconixer de manera adequada (i diferenciada del CAP) aquesta titulaci
en el moment d'accedir a la docncia o de fer oposicions, per exemple, no
solament li treu tot inters, sin que el devalua davant dels ulls d'organitzadors i
d'alumnes.
Per aix s una gran novetat que es digui que aquesta formaci ha de tenir
carcter de postgrau o mster, amb la qual cosa s'espera que tingui una
durada mnima d'un curs. s a dir, desprs del grau (240 crdits o 4 cursos,
com hem dit), les persones que desitgin preparar-se per exercir la docncia a
secundria, podrien cursar un postgrau especfic per ser professors. Les
primeres propostes del MECD parlen de 60 crdits ECTS, que equivaldrien a
unes 1.500 hores de treball d'un alumne universitari; s a dir, de tot un curs
escolar, com a mnim.
Volem remarcar que aquesta s una de les matries pendents ms urgents de
resoldre en el nostre sistema educatiu, ja que abocar cada any centenars de
joves a fer classe a l'ensenyament secundari sense la preparaci adequada s
un mal comenament professional que es pot pagar molt car. Discutir la
necessitat de professionalitzaci per ensenyar a nois i noies adolescents s
com si per guarir animals digussim que n'hi ha prou amb una simple carrera
de zoologia; en realitat, per a aquesta professi (la de tenir cura i guarir
animals) es cursa tota una carrera, la de veterinria. D'altra banda, sovint
s'argumenta que si "entretenim" els futurs professors i professores de
secundria amb matries com la psicologia o la pedagogia, no sabran
matemtiques o qumica, histria o llengua... Tanmateix, aquesta afirmaci no
se sost perqu no s'ha dit enlloc que un professor de matemtiques o de
llengua no hagi de saber prou de la seva rea de saber com per poder fer
classes als alumnes de secundria. Posarem un exemple ben clar: un
professor de qumica hauria saber tanta qumica com un enginyer qumic. (Per
cal recordar que un enginyer qumic no se sent "qumic", sin "enginyer"; de la
mateixa manera que un professor de matemtiques no s un "matemtic", sin
un "professor", cosa que dna una identitat professional ben diferent.)
Una de les conseqncies que segurament tindr aquesta mesura ser la
reducci del nombre de persones que es voldran dedicar a l'ensenyament
secundari. Per potser ja comena a ser hora que tota la societat s'adoni que
educar adolescents s una professi tan important i digna com qualsevol altra.
Una bona preparaci en psicologia de l'adolescncia, en sociologia de
l'educaci, en pedagogia, en didctica de l'rea que s'hagi d'ensenyar, etc., s
absolutament necessria i no pot es pot banalitzar com de vegades s'ha fet.
Finalment, diguem que una simple mirada al nostre voltant far que ens
adonem que tots els pasos occidentals fa molts i molts anys que consideren la
professi d'ensenyant d'adolescents com una professi important, per a la qual
cal una preparaci especfica, desprs de cursar estudis (o simultniament)
sobre una rea de coneixements concreta. Perqu, en efecte, hi ha pasos que
fa temps que consideren que treballar en l'educaci dels adolescents s una de
les professions ms importants que pot desenvolupar un llicenciat universitari.
Tan important que val la pena dedicar-hi temps i hores per preparar-se b.
3. Conclusi
No hi ha dubte que la LOE marca una fita important quan assenyala clarament que el
futur mestre d'educaci infantil i primria ha de tenir el nivell universitari de grau, que
equivaldr a la titulaci superior comuna de primer nivell (i far desaparixer l'actual
distinci entre diplomatura i llicenciatura); no tant pel fet que sigui una titulaci d'un
nivell o d'un altre, sin per l'allargament d'un any en els estudis professionalitzadors
per accedir a la docncia en aquells nivells. La comunitat educativa ho reclamava de
feia temps, ja que la complexitat de les aules, els avenos dels coneixements
psicopedaggics, aix com la necessitat de millorar el nivell de coneixements dels
nostres ensenyants d'educaci infantil i primria, aix ho requerien.
Per potser encara s ms important que es deixi clarament establerta la necessitat
que els futurs professors i professores d'ensenyament secundari tinguin, a ms dels
coneixements bsics d'una rea de coneixement que adquiriran en el grau, una
preparaci prou consistent i dilatada que els permeti iniciar-se en la docncia amb
alumnes adolescents de manera ms professionalitzadora que en l'actualitat.
Els beneficis d'aquestes mesures, que tanmateix no comenaran a aplicar-se tan
d'hora com hom desitja, es faran sentir a un termini mitj. Per sens dubte afectaran
en positiu el sistema educatiu.
Barcelona, desembre de 2006