La LOE i els nous currculums

Per Pepita Corominas

Subdirectora d'Ordenaci Curricular i Programes Educatius
Departament dEducaci
En data 16 de maig de 2006 es fu pblica la Llei Orgnica dEducaci (LOE), i en
data 8 i 29 de desembre els reials decrets que estableixen, respectivament, els
ensenyaments mnims de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria.
La nova Llei emmarca el desplegament curricular en les competncies bsiques que
cal desenvolupar a lensenyament obligatori per tal que lalumnat assoleixi la maduresa
necessria per incorporar-se a la vida adulta com a ciutadans actius i compromesos i
poder continuar aprenent al llarg de tota la vida.
Un enfocament competencial del currculum comporta plantejar, ms enll de
ladquisici de determinats coneixements i habilitats, la seva aplicaci a situacions de
la vida quotidiana i la capacitat per a utilitzar-los de manera transversal i interactiva en
contextos i situacions complexes que requereixen la intervenci de coneixements
vinculats a diferents disciplines.
En el context social actual, en qu la facilitat daccs al coneixement i a la informaci,
la diversitat social i cultural i la globalitzaci requereixen una capacitat dadaptaci
permanent de les persones als canvis, cal que el sistema educatiu aporti als nois i les
noies els elements necessaris perqu puguin entendre i adaptar-se als canvis, sentint-
se segurs en el canvi.
Correspon al procs educatiu la formaci de persones autnomes, arrelades a lentorn,
responsables i compromeses, capaces dobtenir informaci, transformar-la en
coneixement i aquest en pensament propi, i amb capacitat dadaptaci a situacions
noves.
En aquesta perspectiva, el desenvolupament dhabilitats i estratgies per a laccs i la
gesti de la informaci, el desenvolupament dactituds i habilitats que afavoreixin la
convivncia i la cohesi social, ls de diferents llenges i llenguatges i la universalitat
dels coneixements, esdevenen elements clau en la formaci de lalumnat.
D'acord amb un plantejament competencial dels currculums, cal que lactual
compartimentaci dels continguts en rees i matries doni pas a un tractament ms
transversal dels coneixements, que interrelacioni tant a nivell intradisciplinar els
continguts que es desenvolupen en una mateixa rea, com a nivell interdisciplinar els
que tenen un abast ms transversal. Aix mateix, cal que la tradicional transmissi de
coneixements doni pas a metodologies ms interactives que prioritzin la reflexi, la
interpretaci, la construcci de coneixement i la presa de conscincia del mateix
procs daprenentatge.
En el desenvolupament de les competncies hi incideixen no solament els continguts
curriculars sin tamb les mesures organitzatives i funcionals. Aix, lorganitzaci del
centre i de les aules, la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el propi
procs daprenentatge, la complementarietat del treball individual i el treball cooperatiu,
lacci tutorial, les activitats complementries i extraescolars poden afavorir o dificultar
el desenvolupament competencial.
Per avanar en aquesta lnia cal considerar fonamentals quatre grans eixos en els
processos de formaci de lalumnat:
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar.
Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa.
Aprendre a conviure i a habitar el mn.
Per a ser i actuar de manera autnoma cal que cadasc construeixi la seva prpia
manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions
que lmbit escolar i la prpia vida li plantegen. Treballar lautoconeixement, la
construcci i lacceptaci de la prpia identitat, la regulaci de les emocions,
lautoexigncia i el desenvolupament destratgies daprenentatge, del pensament
crtic i dhbits responsables, s essencial per a aprendre a ser i actuar de manera
autnoma.
Per a la comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements
cada vegada ms complexos, s imprescindible aprendre a pensar i a comunicar.
Cercar i gestionar informaci provinent de diferents fonts i diferents suports, utilitzar
diferents tipus de llenguatge (verbal, escrit, visual, corporal, digital) en la
comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements, treballar de manera
cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges afavoreix la construcci del
coneixement i el desenvolupament del pensament.
Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa, desenvolupant linters i la curiositat per fer-
se preguntes sobre la realitat, cercar i validar respostes, establir dilegs interactius
sobre fets i situacions, afavoreix la construcci de coneixements ms significatius i
cada vegada ms complexos, i el comproms per a implicar-se en processos de
millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hiptesis, planificar i
desenvolupar projectes i cercar alternatives, esdevenen elements clau en els
processos de formaci de lalumnat.
Laprenentatge per a conviure i habitar el mn s fonamental per tal que els
ciutadans i les ciutadanes esdevinguin membres actius en una societat democrtica i
participativa. La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el respecte per la
diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la
instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes i el
desenvolupament de projectes en com afavoreixen la cohesi social i la formaci de
persones compromeses i solidries.
Els reials decrets pels quals sestableixen els ensenyaments mnims de leducaci
primria i de leducaci secundria obligatria, i en el marc de la proposta feta per la
Uni Europea, identifiquen vuit competncies bsiques que cal desenvolupar a
lensenyament obligatori:
Competncia comunicativa.
Competncia matemtica.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn.
Competncia en el tractament de la informaci i competncia digital.
Competncia social i ciutadana.
Competncia cultural i artstica.
Competncia per a aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.
La nova Llei fa, a leducaci primria, un plantejament global dalgunes rees com el
coneixement del medi (natural, social i cultural), leducaci artstica (msica i visual i
plstica) i la llengua (llengua castellana i literatura i llengua cooficial i literatura) i
avana al cicle inicial la introducci de la llengua estrangera.
A leducaci secundria obligatria es fa un plantejament com de les matries que ha
de cursar tot lalumnat durant els tres primers cursos de letapa i sestableix
lopcionalitat de tres matries al quart curs. Aix mateix sintrodueix la possibilitat de
desenvolupar programes de diversificaci curricular a partir del tercer curs i programes
de qualificaci professional inicial per a lalumnat que no obtingui el ttol de Graduat en
educaci secundria obligatria i, excepcionalment, per a alumnes de 15 anys que
hagin cursat el segon curs dESO, no estiguin en condicions de promocionar a tercer i
hagin repetit un cop a letapa.
La nova Llei assenyala que la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la
comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci
en valors, shan de treballar des de totes les rees al llarg de tota letapa.
Aix mateix, els reials decrets pels quals sestableixen els ensenyaments mnims,
remarquen la importncia de la lectura per al desenvolupament de les competncies
bsiques i emfasitzen la necessitat de garantir una dedicaci diria en tots els cursos
de leducaci primria i un temps en la prctica docent de totes les matries en tots els
cursos de leducaci secundria obligatria.
La nova Llei introdueix leducaci per a la ciutadania i els drets humans com una rea
especfica en un dels cursos del cicle superior de leducaci primria i en un dels tres
primers cursos de leducaci secundria obligatria. Leducaci per a la ciutadania
inclou tant el desenvolupament de la prpia identitat i responsabilitat personal, com les
relacions interpersonals i socials i les bases per a viure en comunitat i en la societat.
s evident que leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania no pot
reduir-se a la impartici duna rea o matria en un dels cursos de letapa, sin que ha
dimpregnar el desenvolupament dels processos densenyament i daprenentatge en
totes les rees o matries del currculum, al llarg de tots els cursos i cicles de cada
etapa, aix com lorganitzaci del centre i de lactivitat escolar. Per lexistncia duna
rea o matria en un dels cursos de letapa afavoreix la consolidaci de determinats
aprenentatges que, encara que treballats prviament, esdevenen necessaris per a
viure en societat.
Barcelona, gener de 2007