1

La reforma educativa de la LOE i el professorat

I. Novetats de la LOE en relaci amb el professorat
Per Alberto del Pozo Ortiz
Subdirector general de gesti de personal docent
Departament dEducaci i Universitats
1. El ttol tercer de la llei sobre el professorat
Per primera vegada, una llei orgnica educativa recull en un ttol, el tercer, tot un
conjunt de captols dedicats al professorat, matria que fins ara shavia desenvolupat
al llarg de les diferents lleis orgniques de desenvolupament del dret a leducaci,
barrejada amb altres matries, curriculars i organitzatives, relacionades amb leducaci
als centres docents. La LOE, per primer cop en totes les lleis orgniques aprovades
des de lentrada en vigor de la Constituci, reuneix en aquest ttol III sobre el
professorat els segents captols:
Captol I. Funcions del professorat
Captol II. Professorat dels diferents ensenyaments
Captol III. Formaci del professorat
Captol IV. Reconeixement, suport i valoraci del professorat
2. Novetats en les funcions atribudes al professorat
En relaci amb larticle 56 de la LOCE, les principals novetats de les funcions
atribudes al professorat que introdueix larticle 91.1 de la LOE sn:
Al mateix nivell que lensenyament de les diferents rees, matries i mduls en qu
sorganitza el currculum, satribueix com a funci del professorat la programaci
daquestes unitats curriculars; amb aquesta atribuci es ressalta, dintre de la tasca
docent la programaci i lensenyament de cada unitat en qu sestructura el
currculum; samplia i completa aix lactivitat lectiva del docent amb lactivitat prvia
de la programaci dels diferents ensenyaments.
Safegeix, a les funcions enumerades en larticle 56 de la LOCE, lavaluaci del
procs daprenentatge de lalumnat, aix com lavaluaci dels processos
densenyament.
Latribuci directa de competncia del professorat en lorientaci educativa,
acadmica i professional dels seus alumnes, no noms en collaboraci amb els
serveis dorientaci, tal com deia la LOCE. Aquesta orientaci i suport en el procs
educatiu es destaca, explcitament, en la funci de tutoria dels alumnes.
Com a nova funci, satribueix al professorat latenci al desenvolupament
intellectual, afectiu, psicomotriu, social i moral de lalumnat.
A ms de la funci de promoure i participar en les activitats complementries del
centre, se li atribueix al professorat tamb la seva organitzaci.
La llei tamb atribueix al professorat la informaci peridica a les famlies sobre el
procs daprenentatge dels seus fills i filles, aix com lorientaci per a la seva
cooperaci en lesmentat procs.
2
Una altra funci atribuda per la llei al professorat s la participaci en els plans
davaluaci que determinin les administracions educatives o els propis centres
docents.
Es mantenen la resta de funcions docents de la LOCE:
Lensenyament de les rees, matries i mduls que tinguin encomanats.
La tutoria dels alumnes i la direcci del seu aprenentatge.
La contribuci a mantenir en les activitats del centre un clima de respecte, de
tolerncia, de participaci i de llibertat.
La coordinaci de les activitats docents, de gesti i de direcci que li siguin
encomanades.
La participaci en lactivitat general del centre.
Finalment, la investigaci, lexperimentaci i la millora contnua dels processos
densenyament.
La novetat final s que la llei assenyala, com a principi rector de les tasques docents
que els professors realitzaran les funcions expressades en lapartat anterior sota el
principi de collaboraci i treball en equip. Cal destacar aquesta orientaci de lactivitat
docent sotmesa al treball de lequip docent, que ja apareix enumerada entre els factors
que afavoreixen la qualitat educativa en el Captol I del ttol preliminar de la llei sobre
els principis i finalitats de leducaci:
LOE, article 2.2: Los poderes pblicos prestarn una atencin prioritaria al conjunto de
factores que favorecen la calidad de la enseanza y, en especial, la cualificacin y
formacin del profesorado, su trabajo en equipo, la dotacin de recursos educativos, la
investigacin, la experimentacin y la renovacin educativa, el fomento de la lectura y
el uso de bibliotecas, la autonoma pedaggica, organizativa y de gestin, la funcin
directiva, la orientacin educativa y profesional, la inspeccin educativa y la evaluacin.
Al llarg de la llei, sn freqents les referncies als equips docents, que es consoliden
com a una unitat organitzativa dels centres, i al treball en equip i collaboraci del
professorat que imparteix docncia a un mateix grup dalumnes o a un mateix curs:
LOE, article 28:
3. [...] Las Administraciones educativas regularn las actuaciones del equipo docente
responsable de la evaluacin [...]
5. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias seguirn los programas
de refuerzo que establezca el equipo docente y debern superar las evaluaciones
correspondientes a dichos programas de refuerzo [...]
LOE, article 119.3:
Los profesores participarn tambin en la toma de decisiones pedaggicas que
corresponden al Claustro, a los rganos de coordinacin docente y a los equipos de
profesores que impartan clase en el mismo curso.
LOE, article 130.1:
Corresponde a las Administraciones educativas regular el funcionamiento de los
rganos de coordinacin docente y de orientacin y potenciar los equipos de
profesores que impartan clase en el mismo curso, as como la colaboracin y el trabajo
en equipo de los profesores que impartan clase a un mismo grupo de alumnos.
3
3. Requisits per impartir els diferents ensenyaments
Al llarg del Captol 2 del ttol III de la llei es recullen els requisits de titulaci especfica
per a cada ensenyament i de formaci pedaggica i didctica que hauran dacreditar
els professors per a impartir el corresponent currculum.
3.1 Professorat deducaci infantil
A diferncia de la LOCE, que noms preveia per al primer cicle deducaci infantil
professionals amb la deguda qualificaci per a prestar una atenci apropiada als nens
daquesta edat, la LOE atribueix latenci educativa directa dels nens del primer cicle
als professionals que posseeixin el ttol de mestre amb lespecialitzaci en educaci
infantil o el ttol de grau equivalent, i en el seu cas, als professionals amb la deguda
titulaci, en lloc de qualificaci com deia la LOCE. Passen, per tant, a primer terme
els mestres deducaci infantil en aquest primer cicle, a qui, de fet, la llei atribueix la
responsabilitat exclusiva de fer lelaboraci i seguiment de la proposta pedaggica
mencionada a larticle 14.2 de la LOE.
La docncia en el segon cicle de leducaci infantil satribueix, igual que en la LOGSE i
la LOCE, als mestres amb lespecialitat en educaci infantil o el ttol de grau
equivalent, per a continuaci la llei reconeix, com a novetat legal, la possibilitat que,
en la prctica habitual a les escoles, altres mestres daltres especialitats puguin donar
suport en aquest cicle:
LOE, article 92.2:
El segundo ciclo de educacin infantil ser impartido por profesores con el ttulo de
Maestro y la especialidad en educacin infantil o el ttulo de Grado equivalente y podrn
ser apoyados, en su labor docente, por maestros de otras especialidades cuando las
enseanzas impartidas lo requieran.
3.2 Professorat deducaci primria
La LOE presenta una novetat molt important, si comparem amb la lnia que va
inaugurar la LOGSE que limitava, amb un corporativisme excessiu, la docncia de
leducaci primria als mestres, ja que obre la competncia per a impartir els
ensenyaments deducaci primria a altres titulacions universitries, habilitades a
efectes de docncia en determinades rees:
LOE, article 93.1:
Para impartir las enseanzas de educacin primaria ser necesario tener el ttulo de
Maestro de educacin primaria o el ttulo de Grado equivalente, sin perjuicio de la
habilitacin de otras titulaciones universitarias que, a efectos de docencia pudiera
establecer el Gobierno para determinadas reas, previa consulta a las Comunidades
Autnomas.
Els mestres, a diferncia daltres titulats universitaris habilitats per a determinades
rees, tindran competncia en totes les rees daquest nivell. Desprs destablir
aquest principi general sobre la competncia dels mestres, la LOE, de la mateixa
forma que van fer abans la LOGSE i la LOCE, reserva la msica, leducaci fsica, els
idiomes estrangers i altres ensenyaments que determini el Govern, desprs de
consultar les comunitats autnomes, als mestres especialistes:
LOE, article 93.2:
La educacin primaria ser impartida por maestros, que tendrn competencia en todas
las reas de este nivel. La enseanza de la msica, de la educacin fsica, de los
idiomas extranjeros o de aquellas otras enseanzas que determine el Gobierno, previa
4
consulta a las Comunidades Autnomas, sern impartidas por maestros con la
especializacin o cualificacin correspondiente.
Per a lensenyament de determinades rees la nova llei exigeix lespecialitzaci o
qualificaci corresponent, concepte que substitueix el que preveu la LOCE, les
especialitats dels mestres, sense que sigui fcil deduir si aquest canvi terminolgic
tindr alguna conseqncia organitzativa:
LOCE, article 19:
[] aquellas otras enseanzas que se determinen, sern impartidas por maestros con
las especialidades correspondientes.
Sembla que el legislador hagi volgut recuperar la redacci de la LOGSE, afegint a la
paraula especialitzaci lexpressi o qualificaci:
LOGSE, article 16:
La educacin primaria ser impartida por maestros, que tendrn competencia en todas
las reas de este nivel. La enseanza de la msica, de la educacin fsica, de los
idiomas extranjeros o de aquellas enseanzas que se determinen, sern impartidas por
maestros con la especializacin correspondiente.
La LOE introdueix una diferenciaci entre especialitzaci del que posseeix el ttol de
mestre (aix, per exemple, a larticle 92.1: professionals que posseeixin el ttol de
mestre amb lespecialitzaci en educaci infantil o el ttol de grau equivalent) i
especialitat reservada, normalment, a les especialitats docents de lorganitzaci
dels funcionaris en cossos docents, classificats segons les seves especialitats docents
(LOE, disposicions addicionals 7.1, 12.1 i 13.1, entre daltres).
Especialitzaci s tamb el terme que utilitza larticle 154.3 per referir-se als
funcionaris del cos dinspecci educativa, si b amb una especificaci de les seves
condicions, en larticle 154.2 molt ms precisa, que podem entendre inclosa en el
concepte aplicat als mestres:
LOE, article 154:
2. La estructura a la que se refiere el apartado anterior podr organizarse sobre la base
de los perfiles profesionales de los inspectores, entendidos en funcin de los criterios
siguientes: titulaciones universitarias, cursos de formacin en el ejercicio de la
inspeccin, experiencia profesional en la docencia y experiencia en la propia inspeccin
educativa.
3. En los procedimientos para la provisin de puestos de trabajo en la inspeccin
educativa podrn tenerse en consideracin las necesidades de las respectivas
Administraciones educativas y podr ser valorada como mrito la especializacin de los
aspirantes de acuerdo con las condiciones descritas en el apartado anterior.
Qualificaci, daltra banda, s un concepte mpliament esmentat a la LOE com a
qualificaci professional dalumnes o professors, i lligat principalment a la formaci
inicial del professorat, i a la seva titulaci i qualificaci, que sn les que garanteixen, de
fet, la capacitaci adequada del professorat per a les necessitats del sistema educatiu:
LOE, article 100.1:
La formacin inicial del profesorado se ajustar a las necesidades de titulacin y de
cualificacin requeridas por la ordenacin general del sistema educativo. Su contenido
garantizar la capacitacin adecuada para afrontar los retos del sistema educativo y
adaptar las enseanzas a las nuevas necesidades formativas.
Per error del legislador, sha mantingut una disposici transitria que feia referncia a
larticle 93.2 quan aquest tenia una redacci molt diferent de lactual (no shi
5
especificaven les rees de msica, educaci fsica ni els idiomes estrangers, i es
deixava en mans del Govern la determinaci de les rees que requereixen una
determinada especialitat o qualificaci). Amb la redacci final de larticle 93.2 ha perdut
tota justificaci la disposici transitria 13, buida de tot contingut transitori, des del
moment en qu el mateix articulat ja recull de manera definitiva la exigncia de
competncia especialitzada en aquestes mateixes rees:
LOE, disposici transitria 13:
En tanto el Gobierno determine las enseanzas a las que se refiere el artculo 93.2 de
la presente Ley, la enseanza de la msica, de la educacin fsica y de los idiomas
extranjeros en educacin primaria ser impartida por maestros con la especializacin
correspondiente.
Molt ms important, en aquest article 93.2 de la LOE s latribuci competencial al
Govern de lEstat de la determinaci daltres rees de leducaci primria reservades a
mestres especialistes. Aqu podem assenyalar un dels pocs articles en qu el text de
la LOE s ms restrictiu, competencialment, que la LOCE i la LOGSE, que no van
atribuir aquesta competncia a lEstat, i de fet el Govern no ha regulat mai fins ara per
Reial Decret la competncia per impartir altres rees diferents de les assenyalades a
la mateixa llei:
LOCE, article 19:
La enseanza de la msica, de la educacin fsica, de los idiomas extranjeros o de
aquellas otras enseanzas que se determinen, sern impartidas por maestros con las
especialidades correspondientes.
3.3 Professorat deducaci secundria obligatria i de batxillerat
No hi ha canvis significatius en els requisits generals de titulaci per impartir leducaci
secundria obligatria i el batxillerat, llevat de lexclusi del ttol de doctor que no
apareix esmentat, com fins ara, al costat de les titulacions de llicenciat, enginyer i
arquitecte, que ara samplien al ttol de Grau equivalent (LOE, article 94), en previsi
de les noves titulacions universitries segons els acords de Bolonya.
La nova llei preveu tamb lhabilitaci daltres titulacions per a determinades rees,
sense cap referncia a la formaci professional, com han regulat aquesta matria fins
ara la LOCE i abans la LOGSE, i sense cap limitaci pel que fa al nivell daquestes
titulacions, que la LOCE i LOGSE concretaven en les titulacions denginyer tcnic,
arquitecte tcnic i diplomat universitari:
LOE, article 94:
[] la habilitacin de otras titulaciones que, a efectos de docencia pudiera establecer el
Gobierno para determinadas reas, previa consulta a las Comunidades Autnomas.
LOCE, article 32:
En aquellas asignaturas que se determinen en virtud de su especial relacin con la
Formacin Profesional, se establecern las equivalencias de los ttulos de Ingeniero
Tcnico, Arquitecto Tcnico y Diplomado universitario, a efectos de la funcin docente.
Lesmentada habilitaci daltres titulacions, a efectes de docncia, est
necessriament lligada a leducaci secundria obligatria, des del moment en qu la
llei menciona explcitament per a determinades rees, que noms poden referir-se a
les matries de lESO (tant en larticle 24.7 com en el 25.5 la llei denomina rees a les
matries de lESO). En canvi, en el batxillerat mai no sutilitza aquest concepte drea
com a sinnim de matria. Quant a la formaci professional, la disposici addicional
6
9.8 es refereix a les rees o matries de la formaci professional, com a sinnims dels
mduls.
La innovaci ms important en relaci amb els requisits especfics per a impartir lESO
i el batxillerat s la substituci del ttol dEspecialitzaci Didctica establert per la
LOCE per la formaci pedaggica i didctica de nivell de postgrau, dacord amb el
previst a larticle 100 de la LOE:
LOCE, article 100.2:
Para ejercer la docencia en las diferentes enseanzas reguladas en la presente Ley,
ser necesario estar en posesin de las titulaciones acadmicas correspondientes y
tener la formacin pedaggica y didctica que el Gobierno establezca para cada
enseanza.
Una altra vegada la llei remet, sense cap limitaci ni criteri legal, al Govern el
desenvolupament daquesta matria, i lhabilita per establir per a cada ensenyament la
formaci pedaggica i didctica que consideri adequada, deslegalitzant totalment la
regulaci daquesta formaci del professorat, la qual, com que no es pot considerar
una titulaci acadmica ni professional, tal com larticle 149.1.30 de la Constituci
atribueix a lEstat, resulta molt dubts que pugui considerar-se matria bsica.
Han desaparegut totes les condicions previstes en la LOCE sobre el ttol
dEspecialitzaci Didctica, a excepci dels convenis entre les administracions
educatives i les universitats per organitzar els ensenyaments corresponents:
LOCE, article 58:
2. El ttulo de Especializacin Didctica se obtendr tras la superacin de un perodo
acadmico y otro de prcticas docentes.
3. El Gobierno regular las condiciones de acceso a ambos perodos, as como los
efectos del correspondiente ttulo de Especializacin Didctica, y las dems
condiciones para su obtencin, expedicin y homologacin.
4. La aprobacin del perodo acadmico habilitar a los titulados universitarios para
poder realizar los ejercicios de acceso a la funcin pblica docente y para poder ejercer
como profesor en prcticas en centros privados.
5. Las universidades podrn organizar las enseanzas del ttulo de Especializacin
Didctica, mediante los oportunos convenios con la correspondiente Administracin
educativa. Las universidades podrn incorporar a los planes de estudio de sus
titulaciones oficiales las materias incluidas en el perodo acadmico de dicha titulacin.
6. Finalizados los estudios universitarios correspondientes, los titulados podrn
matricularse en el perodo acadmico del ttulo de Especializacin Didctica, con el fin
de obtener la habilitacin a la que se refiere el apartado 4. Al efectuar la matrcula
podrn solicitar la convalidacin de aquellos crditos cursados con anterioridad. Las
universidades acreditarn la superacin de dicho perodo acadmico.
7. En el caso de las Enseanzas de Formacin Profesional, Artsticas y de Idiomas, los
estudios requeridos para la obtencin del ttulo de Especializacin Didctica se
adaptarn a las caractersticas de estas enseanzas segn lo que se establezca en la
correspondiente normativa bsica.
Daltra banda, la disposici transitria vuitena declara els ttols professionals
dEspecialitzaci Didctica i el certificat de Qualificaci Pedaggica i el dAptitud
Pedaggica equivalents a la formaci pedaggica establerta a larticle 100.2 de la
LOE, fins que es reguli per a cada ensenyament. Tamb declara exempts daquest
requisit els mestres i els llicenciats en Pedagogia, i com a novetat, afegeix els
llicenciats en Psicopedagogia i qui estigui en possessi de llicenciatura o titulaci
equivalent que inclogui formaci pedaggica i didctica.
7
En canvi, i a diferncia del que ha estat regulat fins ara per la disposici addicional 4
de la LOGSE, no trobem en la LOE cap previsi al fet que es considerin equivalents
una determinada experincia docent prvia i la formaci pedaggica i didctica:
LOGSE, disposici addicional 4.5:
Asimismo, el Gobierno podr determinar las circunstancias en las que la experiencia
previa se considerar equivalente a la posesin del mencionado ttulo profesional.
Una altra novetat important en relaci amb la competncia docent del professorat que
imparteixi leducaci secundria obligatria es troba en lapartat 3 de larticle 26, dintre
del ttol I de la LOE, sobre lordenaci dels ensenyaments: shi preveu que les
administracions educatives establiran les condicions que permetin als professors amb
la deguda qualificaci impartir, en els primers cursos de letapa, ms duna matria al
mateix grup dalumnes.
Sanuncia aqu una mesura que permetr ampliar la polivalncia del professorat de
lESO en la seva competncia docent, sempre que reuneixin la deguda qualificaci.
Daltra banda, els requisits de formaci o titulaci que hauran de complir els
funcionaris docents per impartir ensenyaments relatius als primers cursos de letapa
corresponents a una altra especialitat de la qual sn titulars seran establerts per les
administracions educatives:
LOE, disposici addicional 7.2:
Asimismo, las Administraciones educativas podrn establecer los requisitos de
formacin o titulacin que deben cumplir los funcionarios de los cuerpos que imparten
la educacin secundaria obligatoria para impartir enseanzas de los primeros cursos de
esta etapa correspondientes a otra especialidad, de acuerdo con lo establecido en el
apartado 3 del artculo 26.
Ens trobem, doncs, davant duna excepci legal al principi despecialitat docent dels
funcionaris de carrera, per no davant una contradicci de la regla de qualitat
educativa, en la mesura que sexigeix al professorat en general reunir la deguda
qualificaci, que ja hem vist que s sinnim despecialitzaci, i en el cas particular dels
funcionaris docents, sels exigeixen requisits de formaci o titulaci per impartir
ensenyaments no atributs a la seva especialitat docent.
s, en definitiva, la primera vegada que la llei reconeix als funcionaris docents
lhabilitaci docent a partir de la seva formaci o titulaci, i satribueix la competncia
per establir els requisits especfics a les administracions educatives.
Encara s ms innovadora latribuci al Govern de lEstat, desprs de consultar les
comunitats autnomes, la capacitat per establir les condicions i els requisits que
permetin als funcionaris docents desenvolupar funcions docents en una etapa o
ensenyament diferents dels assignats al seu cos. Dintre daquestes condicions i
requisits la llei inclou, en la mateixa lnia que en laltre apartat, la titulaci, formaci o
experincia que es considerin necessries:
LOE, disposici addicional 7.1:
El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autnomas, podr establecer las
condiciones y los requisitos para que los funcionarios pertenecientes a alguno de los
cuerpos docentes recogidos en el apartado anterior puedan excepcionalmente
desempear funciones en una etapa o, en su caso, enseanza distintas de las
asignadas a su cuerpo con carcter general. Para tal desempeo se determinar la
titulacin, formacin o experiencia que se consideren necesarias.
8
Es trenca aqu obertament el corporativisme dels cossos docents com a unitats
organitzatives impermeables en relaci amb els ensenyaments que tenen atributs,
classificaci excessivament estanca des de la LOGSE. Malgrat el carcter excepcional
daquesta mesura, les limitacions imposades per la mateixa llei permeten concloure
que es respecten les condicions mnimes de qualitat educativa, i que shi han previst
suficients garanties legals del principi de capacitat i idonetat del professorat en el seu
exercici professional, totalment allunyades de situacions ja superades de fa molt
temps, com ara les assignatures afins, de nefast record encara per al professorat
densenyament secundari.
En la tramitaci parlamentria ha caigut del text de la llei el carcter voluntari de la
impartici de ms duna matria de lESO, per la qual cosa haurem desperar al
desenvolupament reglamentari per comprovar les condicions en qu simplantar
aquesta novetat legal.
3.4 Professorat de formaci professional
Per al professorat de formaci professional es continuen exigint els mateixos requisits
de titulaci i formaci que per a leducaci secundria obligatria i el batxillerat, per
ara la llei no preveu lexcepci en relaci amb la duraci i continguts del curs
dEspecialitzaci Didctica per a determinades rees i matries de la formaci
professional, en concret per a les mateixes per a les quals estava prevista lexcepci
del requisit de titulaci superior (LOCE, article 33.1).
Per a determinats mduls es preveu lhabilitaci daltres titulacions que, a efectes de
docncia, estableixi el Govern, desprs de consultar les comunitats autnomes (LOE,
article 95.1).
Sn substancials els canvis introduts en la figura professional del professor
especialista de formaci professional. A diferncia de la normativa regulada en la
LOCE i en la LOGSE, la regulaci del professor especialista presenta les novetats
segents:
a) La mesura es converteix en excepcional.
b) Els professionals contractats com a especialistes no han de ser necessriament
titulats.
c) El rgim aplicable pot ser laboral o administratiu, mentre que en la normativa
anterior noms estava prevista la contractaci administrativa.
d) La norma no preveu el carcter temporal de la contractaci, per la qual cosa es
pot deduir la possibilitat de contractaci indefinida.
e) La seva activitat docent sha de limitar a determinats mduls de formaci
professional, sense que es prevegi, com passava abans, cap excepci que els
permeti impartir ensenyaments en el batxillerat en matries optatives relacionades
amb la seva experincia professional.
f) No hi ha cap referncia en larticle 95.2 de la LOE als centres pblics dependents
de les administracions educatives i, per tant, cal considerar que tot larticle s
daplicaci a qualsevol centre docent, pblic o privat.
3.5 Professorat densenyaments artstics
Igual que fins ara, els requisits de titulaci sn els mateixos que shan exigit per al
professorat de leducaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci
professional, incloent-hi lhabilitaci, per a determinats mduls, daltres titulacions, amb
la novetat prevista a larticle 96.1 de la LOE de la intervenci educativa daltres
professionals en el cas dels ensenyaments darts plstiques i disseny de grau mitj i
9
de grau superior, professionals que cal entendre identificats amb els professors
especialistes a qui larticle 96.3 atribueix les mateixes caracterstiques que en el cas de
la formaci professional.
Igual que la LOGSE, ara tamb es preveuen professors especialistes de nacionalitat
estrangera per als ensenyaments artstics superiors, i es mant la figura del professor
emrit de la disposici addicional 16.7 de la LOGSE.
Lnica novetat destacable en la regulaci del professorat dels ensenyaments artstics
superiors s lhabilitaci al Govern per a incloure altres exigncies per al professorat
que les imparteixi:
LOE, article 96.2:
En la regulacin de las enseanzas artsticas superiores el Gobierno, previa consulta a
las Comunidades Autnomas, podr incluir otras exigencias para el profesorado que
las asuma, derivadas de las condiciones de insercin de estas enseanzas en el marco
de la educacin superior.
3.6 Professorat densenyaments didiomes
La llei remet, per al professorat densenyament didiomes, als mateixos requisits que
sexigeixen per impartir leducaci secundria obligatria i el batxillerat, en lloc
desmentar els dos cossos de funcionaris que tenen atribuda la docncia didiomes a
les EOI, com va fer la LOCE en atribuir-la als cossos de catedrtics i professors dEOI.
Per la LOE elimina tota referncia a la possibilitat que imparteixin els ensenyaments
didiomes professors daltres cossos docents del nivell de secundria, tal com havien
regulat la LOGSE i la LOCE:
LOGSE, disposici addicional 14 (segons redactat introdut per la LOPEG, no derogada
per la LOCE):
Sin perjuicio de las atribuciones que cada cuerpo tiene establecidas y de los sistemas
de movilidad especficos de cada uno de ellos, los funcionarios docentes a los que se
refiere este apartado y los pertenecientes al Cuerpo de Profesores de Educacin
Secundaria podrn impartir enseanzas de idiomas, indistintamente, en las Escuelas
Oficiales de Idiomas o en los centros que impartan educacin secundaria o formacin
profesional especfica, en las condiciones que las Administraciones educativas
establezcan.
LOCE, article 49:
Asimismo, podrn impartirlas profesores de otros cuerpos docentes del mismo nivel y
con la especialidad correspondiente en las condiciones establecidas en las normas
vigentes.
Les condicions del professorat especialista de nacionalitat estrangera sn les mateixes
que per a la resta de professorat especialista de secundria: la llei planteja aquesta
figura de manera excepcional, en rgim laboral o administratiu, no necessriament
titulat i sense especificar, com era usual des de la LOGSE i la LOCE, una duraci
temporal del seu contracte, per la qual cosa podem deduir que la nova norma accepta
la contractaci permanent daquests professionals, tal com ja apareix a la disposici
addicional 15.7 de la LOGSE, segons la redacci introduda per la LOPEG.
3.7 Professorat densenyaments esportius
Per primera vegada en una llei educativa es regulen els requisits per impartir docncia
en els ensenyaments esportius (article 98.1 LOE), prcticament idntics als que shan
10
previst, en larticle 94, per al professorat que imparteixi leducaci secundria
obligatria i el batxillerat:
LOE, article 98.1:
1. Para ejercer la docencia en las enseanzas deportivas ser necesario estar en
posesin del ttulo de Licenciado, Ingeniero o Arquitecto, o el ttulo de Grado
correspondiente o titulacin equivalente a efectos de docencia. Se requerir asimismo
la formacin pedaggica y didctica a la que se refiere el artculo 100 de esta Ley. El
Gobierno habilitar otras titulaciones para la docencia en determinados mdulos y
bloques previa consulta a las Comunidades Autnomas.
Lapartat 2 daquest mateix article 98 tamb preveu la possibilitat excepcional de
professors especialistes, no necessriament titulats, per a determinades matries.
3.8 Professorat deducaci de persones adultes
Com a regla general, es mant el mateix requisit de titulaci exigit per als
ensenyaments que condueixin a lexpedici duna titulaci acadmica o professional,
criteri establert a la LOGSE i mantingut, literalment, a la LOCE.
En canvi, la formaci complementria per a impartir aquests ensenyaments resulta
ms imprecisa (una formaci adequada) que la de la LOCE (la formaci
especialitzada necessria) i la de la LOGSE (la formaci didctica necessria):
LOGSE, article 54.2:
Las Administraciones educativas facilitarn a estos profesores la formacin didctica
necesaria para responder a las necesidades de las personas adultas.
LOCE, article 55.2:
Las Administraciones educativas facilitarn a estos profesores la formacin
especializada necesaria para responder a las caractersticas de las personas adultas.
LOE, article 99:
Las Administraciones educativas facilitarn a estos profesores una formacin adecuada
para responder a las caractersticas de las personas adultas.
4. Formaci del professorat
El Captol 3 daquest mateix ttol III de la LOE es dedica a la formaci inicial i a la
formaci permanent del professorat dels centres pblics i privats.
4.1 Formaci inicial del professorat
Es mant el principi general ja establert a la LOGSE (article 56.1), en el sentit que la
formaci inicial del professorat sajustar a les necessitats de titulaci i de qualificaci
requerides per lordenaci general del sistema educatiu (LOE, article 100.1).
Per si no ha quedat clar el principi despecialitzaci del professorat (ja hem vist com en
diferents llocs del text legal es relacionen especialitat i qualificaci, per exemple,
articles 26.3, 93.2, 95.2, 96.3 i 4, 97.2, 98.2, entre daltres) el principi de qualitat
educativa lligat a la titulaci i especialitzaci dels professors que imparteixen els
diferents ensenyaments es complementa amb la segent garantia de capacitaci
docent:
11
LOE, article 100.1:
Su contenido garantizar la capacitacin adecuada para afrontar los retos del sistema
educativo y adaptar las enseanzas a las nuevas necesidades formativas.
Tamb s una innovaci la referncia al sistema de graus i postgraus de lespai
europeu deducaci superior:
LOE, article 100.4:
La formacin inicial del profesorado de las diferentes enseanzas reguladas en la
presente Ley se adaptar al sistema de grados y postgrados del espacio europeo de
educacin superior segn lo que establezca la correspondiente normativa bsica.
Una altra innovaci es refereix a la incorporaci a la docncia en els centres pblics:
sestabeix la figura del tutor del professor durant el primer curs en qu imparteix
docncia en centres pblics, tal com el Departament dEducaci ja ha establert en el
Decret 172/2005, de 23 dagost (DOGC de 25.8.2005), avanant-se en un curs a
lentrada en vigor de la LOE:
LOE, article 101:
El primer curso de ejercicio de la docencia en centros pblicos se desarrollar bajo la
tutora de profesores experimentados. El profesor tutor y el profesor en formacin
compartirn la responsabilidad sobre la programacin de las enseanzas de los
alumnos de este ltimo.
4.2 Formaci permanent
La LOE recupera de la LOGSE la consideraci de la formaci permanent com un dret
i una obligaci de tot el professorat i una responsabilitat de les Administracions i dels
mateixos centres (LOE, article 102.1i LOGSE, article 56.2).
Larticle 102 de la LOE reprodueix, prcticament, quasi tot el que ja estava previst a la
LOCE, llevat duna referncia a la inclusi en els programes de formaci del
professorat de latenci educativa a la diversitat i dels programes especfics
dutilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci i de la formaci en
llenges estrangeres:
LOE, article 102.3:
Las Administraciones educativas promovern la utilizacin de las tecnologas de la
informacin y la comunicacin y la formacin en lenguas extranjeras de todo el
profesorado, independientemente de su especialidad, estableciendo programas
especficos de formacin en este mbito. Igualmente, les corresponde fomentar
programas de investigacin e innovacin.
Tamb s una novetat daquest article 102 lobligaci dincloure formaci especfica
en matria digualtat, dacord amb el que preveu larticle 7 de la Llei orgnica 1/2004,
de 28 de desembre, de Mesures de Protecci Integral contra la Violncia de Gnere.
En larticle 103, sobre la formaci permanent del professorat dels centres pblics,
tamb es recuperen els continguts de larticle 56 de la LOGSE (Los programas de
formacin permanente, debern contemplar la adecuacin de los conocimientos y
mtodos a la evolucin de las ciencias y de las didcticas especficas, as como todos
aquellos aspectos de coordinacin, orientacin, tutora, atencin educativa a la
diversidad y organizacin encaminados a mejorar la calidad de la enseanza y el
funcionamiento de los centros.), amb la novetat datribuir al MEC, en collaboraci
amb les comunitats autnomes, el fet dafavorir la movilidad internacional de los
12
docentes, los intercambios puesto a puesto y las estancias en otros pases.(article
103.2).
5. Reconeixement i suport al professorat
A ms del principi explcit, no formalitzat en la LOCE, en el sentit que les
administracions educatives vetllaran perqu el professorat rebi el tracte, la
consideraci i el respecte adequats a la importncia social de la seva tasca (LOE,
article 104.1), en el captol 4 daquest ttol III de la LOE, referent al reconeixement,
suport i valoraci del professorat, trobem una novetat legal sobre laccs gratut del
professorat a les biblioteques i museus pblics:
LOE, article 104.3:
Dada la exigencia de formacin permanente del profesorado y la necesidad de
actualizacin, innovacin e investigacin que acompaa a la funcin docente, el
profesorado debidamente acreditado dispondr de acceso gratuito a las bibliotecas y
museos dependientes de los poderes pblicos. Asimismo, podrn hacer uso de los
servicios de prstamo de libros y otros materiales que ofrezcan dichas bibliotecas. A tal
fin, los directores de los centros educativos facilitarn al profesorado la acreditacin
correspondiente.
Daltra banda, en larticle 105 es reprodueixen un conjunt de mesures per al
professorat dels centres pblics que ja havien estat previstes en la LOCE, article 62,
amb les segents diferncies entre les dues lleis:
a) Les administracions educatives garantiran la deguda protecci i assistncia
jurdica al professorat dels centres pblics i cobriran la seva responsabilitat civil,
en relaci amb els fets que es derivin del seu exercici professional (LOE, article
105.1), sense delimitar, com havia fet la LOCE, les derivades de les seves
funcions que, incloses en la programaci general anual, es realitzin dintre o fora
del recinte escolar (LOCE, article 62.2).
b) Les mesures per a millorar les condicions laborals del professorat dels centres
pblics contingudes en lapartat 2 daquest mateix article 105 sn molt semblants a
les de larticle 62.1 de la LOCE, amb la novetat important que en la LOE es
reconeix explcitament que no tenen carcter de norma bsica (segons la
disposici final cinquena de la llei), i per aquest motiu les administracions
educatives no tenen lobligaci de recollir-les en la seva normativa, i perd tota la
fora jurdica lencapalament daquest apartat 2: Les administracions educatives,
en relaci amb el professorat dels centres pblics, afavoriran....
En quatre ocasions es mantenen les mesures laborals ja previstes a la LOCE, tres
delles literalment (el reconeixement de la funci tutorial mitjanant incentius
econmics i professionals, el reconeixement a lespecial dedicaci del professorat al
centre i als plans dinnovaci educativa, tamb mitjanant incentius econmics i
professionals, i la reducci de jornada lectiva per als majors de 55 anys) i, en el cas de
les llicncies retribudes per estimular les activitats de formaci i dinvestigaci i
innovaci educatives, la LOE afegeix la segent limitaci que reverteixin en benefici
directe del mateix sistema educatiu.
Lnica novetat en relaci amb la LOCE s el fet dafegir a la llista de reconeixements
del professorat el del treball dels professors que imparteixin classes de la seva
matria en una llengua estrangera als centres bilinges (LOE, article 105.2. c). I
encara que no es digui explcitament, aquest nou reconeixement del professorat es pot
13
considerar econmic i professional, de la mateixa forma que la resta de
reconeixements continguts en aquest article.
Finalment, aquest article de la LOE suprimeix els premis previstos en la LOCE i
destinats a lexcellncia i lespecial esfor del professorat en el seu exercici
professional (LOCE, article 62.1.d).
Els reconeixements del professorat previstos en aquest article shan de posar en
relaci amb altres reconeixements inclosos a la LOE, com el reconeixement personal i
professional dels directors avaluats positivament al final del seu mandat:
LOE, article 139.3:
Los directores sern evaluados al final de su mandato. Los que obtuvieren evaluacin
positiva, obtendrn un reconocimiento personal y profesional en los trminos que
establezcan las Administraciones educativas.
Reconeixement que comporta la percepci duna part del complement retributiu al final
del seu mandat:
LOE, article 139.4:
Los directores de los centros pblicos que hayan ejercido su cargo con valoracin
positiva durante el periodo de tiempo que cada Administracin educativa determine,
mantendrn, mientras permanezcan en situacin de activo, la percepcin de una parte
del complemento retributivo correspondiente en la proporcin, condiciones y requisitos
que determinen las Administraciones educativas.
Aquests reconeixements dels directors van lligats a lavaluaci positiva de la seva
tasca, mentre que en els altres casos de reconeixements al professorat no apareix el
requisit de lavaluaci positiva. En canvi, com veurem a continuaci, la LOE ha
introdut, de forma generalitzada, el concepte davaluaci de la funci docent en els
procediments de valoraci del professorat que participa en els concursos de trasllats i
de promoci a altres cossos docents dintre de la carrera docent, tant en la promoci a
qualsevol cos del grup A com en laccs als cossos de catedrtics i als dinspectors
deducaci.
6. La valoraci del professorat
Malgrat el fet dincloure la valoraci del professorat en lemplaament daquest captol
4 del ttol III de la LOE, noms es dedica larticle 106 a lavaluaci de la funci pblica
docent, desaprofitant locasi de desenvolupar, de manera general, la valoraci del
professorat, tant dels centres pblics com concertats.
Es mantenen el plans davaluaci del professorat elaborats per les administracions
educatives, ampliant ara la participaci del professorat en els plans davaluaci ja
prevista en la LOCE a la participaci de la comunitat educativa i de la mateixa
Administraci, i amb la precisi del carcter pblic daquests plans, que hauran
dincloure les finalitats i criteris precisos de la valoraci i la forma de participaci del
professorat, de la comunitat educativa i de la mateixa Administraci (LOE, article
106.2).
Tamb es mant lavaluaci voluntria del professorat dels centres pblics, els
resultats de la qual seran tinguts en compte de forma preferent en els concursos de
trasllats i en la carrera docent, juntament amb les activitats de formaci, investigaci i
innovaci. s sorprenent que la LOE hagi atribut aquesta preferncia dels resultats de
la valoraci de la funci docent no noms a la carrera docent, com ja havia fet la
14
LOCE, sin tamb a la valoraci dels mrits dels concursos de trasllats, la qual cosa
representar una novetat molt important en el contingut dels barems dels concursos de
provisi, fins ara dominats per la valoraci dels serveis prestats com a funcionari
docent, sense cap valoraci dels resultats de lavaluaci de la funci docent.
En conseqncia, la disposici addicional sisena, apartat 3, recull aquesta novetat en
regular els concursos de trasllat dmbit estatal, si b sense atribuir-li el carcter de
mrit preferent:
LOE, disposici addicional 6.3:
Estas convocatorias [...] incluirn un nico baremo de mritos, entre los que se tendrn
en cuenta los cursos de formacin y perfeccionamiento superados, los mritos
acadmicos y profesionales, la antigedad, la pertenencia a alguno de los cuerpos de
catedrticos, y la evaluacin voluntaria de la funcin docente.
En la promoci als cossos de catedrtics, hi interv lavaluaci positiva de l activitat
docent, avaluaci ja prevista en la LOCE, per la LOE afegeix, com a novetat
important, aquesta avaluaci positiva de lactivitat docent en la promoci entre els
cossos dels grups B i A (LOE, disposici addicional 12.2 i 3).
Lavaluaci positiva de locupaci de crrecs directius ha estat considerada des de la
LOPEG, de lany 1995, com a mrit docent en laccs al cos dinspectors deducaci
(LOCE, disposici addicional 11.3 i LOE, disposici addicional 12.4), per ara la LOE
generalitza aquesta avaluaci de la funci docent a tots els procediments de promoci
a un cos docent de grup superior, sigui el cos de professor densenyament secundari,
o qualsevol cos de catedrtics i tamb el cos dinspectors deducaci.