1.

La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i

principis. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques. Els
deures. El Tribunal Constitucional.

Esquema

I. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i principis

1. Contingut de la Constituci
2. Principis bsics
2.1. Definici de lEstat
2.2. Organitzaci poltica

II. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques

1. Concepte
2. Classificaci
2.1. Drets de llibertat
2.2. Drets de participaci poltica
2.3. Drets socials i econmics
3. Garanties

III. El Tribunal Constitucional

1. Competncies
2. Composici
3. Processos que tramita
3.1. Recurs i qesti dinconstitucionalitat
3.2. Recurs dempara
3.3. Conflictes de competncia

IV. Els deures constitucionals

1. Deure de defensa i lobjecci de conscincia
2. Deure de contribuir a les despeses pbliques

I. La Constituci espanyola de 1978: estructura, contingut i
principis
La primera legislatura de les Corts Generals, una vegada instaurat lactual sistema poltic,
va adoptar la decisi delaborar una constituci, per a la qual cosa es va constituir, al
Congrs dels Diputats, una ponncia encarregada de redactar lAvantprojecte de
constituci. Quan les dues cambres les van aprovar, va ser sotmesa a referndum el dia 6
de desembre de 1978 i sancionada pel rei el dia 27 del mateix mes. Aquesta Constituci
sacostuma a qualificar dinconcreta i dambigua, la qual cosa s deguda al fet que va ser
fruit del consens de les diverses forces parlamentries que van participar en la redacci.

La Constituci serigeix en la norma suprema de lordenament jurdic espanyol, les
disposicions de la qual obliguen a tothom, tal com es desprn de la redacci de larticle 9.1:
Els ciutadans i els poders pblics estan subjectes a la Constituci i a la resta de
lordenament jurdic. s lanomenat principi de constitucionalitat.

Daquesta caracterstica, sen deriven algunes conseqncies:
La fora vinculant de tots els seus preceptes, la qual cosa no vol dir que tots
produeixin els mateixos efectes.
La Constituci s superior a la llei i a la resta de normes de lordenament; per tant,
el principi de legalitat est subordinat al principi de constitucionalitat.
La Constituci s font de les altres normes, s a dir, s la que disposa la forma de
creaci de les normes inferiors.
Sestableixen garanties per assegurar la posici suprema de la Constituci; paper
que est encarregat en ltima instncia al Tribunal Constitucional.

La Constituci espanyola (en endavant CE) est organitzada sistemticament de la manera
segent: un prembul, un ttol preliminar, deu ttols numerats i una srie de disposicions
addicionals, transitries, derogatria i final. Totes seran objecte destudi en temes
posteriors, tret del ttol VII, al qual es dedicaran unes lnies. Ara noms se citar lenunciat
de cadascun, com tamb el contingut bsic:
El prembul, fora del text normatiu, s una declaraci dels objectius que vol
impulsar la Constituci, com ara garantir la convivncia democrtica, consolidar
un estat de dret, protegir tots els ciutadans i pobles dEspanya en lexercici dels
seus drets, etc. T valor interpretatiu.
El ttol preliminar cont els principis que presideixen el text constitucional.
El ttol I, Dels drets i dels deures fonamentals, reconeix i garanteix una srie de
drets fonamentals dels ciutadans, i tamb proclama uns principis de poltica social
i econmica.
El ttol II, De la Corona, regula la instituci del cap dEstat.
El ttol III, De les Corts Generals.
El ttol IV, Del govern i de lAdministraci.
El ttol V, De les relacions entre el Govern i les Corts Generals.
El ttol VI, Del poder judicial.
Els ttols esmentats preveuen les institucions i els rgans de lEstat ms importants, ents
en sentit ampli, s a dir, els diferents poders de lEstat: el legislatiu, lexecutiu i el judicial.
El ttol VII, Economia i Finances, on hi ha el que sacostuma a anomenar la
Constituci econmica, perqu regula el procs econmic i lestatut dels seus
principals protagonistes. Aix, preveu, entre daltres, que la riquesa del pas,
independentment de la seva titularitat, resta subordinada a linters general. Es
reconeix la iniciativa pblica en lactivitat econmica, la possibilitat de planificaci i
la participaci dels representants dels treballadors en ladopci de decisions per
part de lempresa i organismes pblics com ara la Seguretat Social. Aquests
preceptes, per, shan de posar en relaci amb larticle 38, on es reconeix la
llibertat dempresa dins leconomia de mercat. Per aix mateix, la doctrina i la
jurisprudncia del Tribunal Constitucional han ests la compatibilitat daquestes
disposicions amb diferents sistemes econmics -constituci neutra-, sempre que
respectin el marc de les disposicions constitucionals.
El ttol VIII, De lorganitzaci territorial de lEstat, on es recull el model de
distribuci territorial del poder, amb la configuraci de les comunitats autnomes i
dels ens locals.
El ttol IX, Del Tribunal Constitucional, on es configura orgnicament i
funcionalment el Tribunal Constitucional, rgan encarregat de garantir la
supremacia de la Constituci i mxim intrpret de la Constituci.
El ttol X, De la reforma constitucional, on sestableixen els dos procediments
de modificaci de la Constituci.
Els nou primers articles de la CE, que integren el ttol preliminar, contenen una frmula de
poltica general. s a dir, enuncien una srie de valors i principis que han dimpregnar tota
la Constituci, lorganitzaci poltica, lordenament jurdic i lactivitat concreta de lEstat.
Es distingeixen els principis segents:
1. Principis que conformen la definici terica de lEstat i valors que linformen: Espanya es
constitueix en un estat social i democrtic de dret que propugna la llibertat, la igualtat, la
justcia i el pluralisme poltic (art. 1.1).
2. Principis dorganitzaci poltica: sobirania popular (art. 1.2) i monarquia parlamentria
com a forma de govern (art. 1.3.); unitat de la naci espanyola, autonomia de les regions i
nacionalitats i solidaritat entre totes (art. 2), i llengua oficial de lEstat i de les comunitats
autnomes (art. 3); bandera dEspanya i de les comunitats autnomes (art. 4); capital de
lEstat (art. 5); funcions i organitzaci dels partits poltics, sindicats i associacions
empresarials (art. 6 i 7), i funcions de les forces armades (art. 8).
3. Principis informadors de lordenament jurdic: legalitat, jerarquia normativa, publicitat,
irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets,
seguretat jurdica, responsabilitat i interdicci de larbitrarietat dels poders pblics (art. 9.3).
4. Principis informadors de lactivitat concreta dels poders pblics: submissi a la
Constituci i a la resta de lordenament jurdic (art. 9.1); promoci de les condicions perqu
la llibertat i la igualtat dels individus i grups siguin reals i efectives; remoci dobstacles i
foment de la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social
(art. 9.2).
Tot seguit sanalitzen les clusules de la definici de lEstat: Estat social i democrtic de
dret i Estat autonmic.
1. Estat de dret
LEstat de dret comporta:
Lautolimitaci de lEstat respecte als ciutadans, la qual cosa es tradueix en el
reconeixement dels drets pblics subjectius i la garantia de les llibertats
individuals.
Submissi de lEstat al dret que aquest mateix ha creat. Aix es desprn de
larticle 9.1, ja citat, on sestableix, amb carcter general, la subjecci dels poders
pblics, a ms dels ciutadans, a la Constituci i a la resta de lordenament jurdic
(principi de constitucionalitat). En altres preceptes referents a cada poder de
lEstat hi ha allusions semblants. Aix, per exemple, respecte a lAdministraci,
larticle 103.1 estableix que lAdministraci pblica serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua dacord amb els principis deficcia, jerarquia,
descentralitzaci, desconcentraci i coordinaci, amb submissi plena a la llei i al
dret. Aquesta subordinaci del poder al dret implica el respecte als principis, ja
esmentats, de larticle 9.3.
El principi de divisi de poders, que t per objecte aconseguir un equilibri i control
mutu entre les institucions que componen lEstat.
2. Estat democrtic
LEstat democrtic es tradueix en el reconeixement del:
Principi de sobirania popular (art. 1.2), com lorigen de la legitimaci de tots els
poders de lEstat.
Principi de participaci (art. 9.2) i dret fonamental de participaci en els afers
pblics (art. 23), que sexerceix bsicament per mitj dels representants elegits en
eleccions peridiques.
Valor superior del pluralisme poltic, que reconeix i garanteix la diversitat
ideolgica.
Sn subjectes privilegiats daquesta participaci els partits poltics, als quals la CE assigna
les funcions dexpressar el pluralisme poltic, concrrer a la formaci i manifestaci de la
voluntat popular i ser instruments fonamentals per a la participaci poltica. En el mateix
sentit, preveu que tant la creaci com lexercici de lactivitat dels partits poltics seran lliures
dins el respecte a la CE i a la resta de lordenament jurdic, i que lestructura interna i el
funcionament hauran de respondre al principi democrtic.
3. Estat social
LEstat social es concreta en:
El reconeixement del principi digualtat material (art. 9.2), s a dir, del mandat que
els poders pblics tenen de promoure la igualtat real i efectiva entre els ciutadans
i corregir, daquesta manera, les desigualtats socials.
La previsi duna srie de drets com s el dret a la propietat privada i a lherncia,
els quals han de respectar la seva funci social, la qual cosa possibilita la
intervenci legislativa en aquests camps.
Lactivitat prestacional dels poders pblics, que els porta a adoptar un paper actiu
i intervencionista en el camp econmic. En aquest sentit, ja sha esmentat la
Constituci econmica, on hi ha prevista la gesti dempreses pbliques i la
possibilitat diniciativa pblica en lactivitat econmica.
4. Estat autonmic
Lorganitzaci territorial de lEstat en comunitats autnomes s una altra caracterstica de la
forma de lEstat. En la Constituci (art. 2) hi ha els tres grans principis sobre els quals
sestructura el que ha estat anomenat per la doctrina lEstat de les autonomies: unitat,
autonomia i solidaritat.
De fet, estem davant dun model dEstat intermedi i, per tant, diferent de lEstat federal i de
lEstat regional.
LEstat autonmic es diferencia de lEstat federal en els aspectes segents:
La sobirania s nica, s a dir, correspon al conjunt del poble espanyol i no a la
pluralitat de les diferents regions i nacionalitats que integren lEstat. Per aix no es
reconeix lexercici de lautodeterminaci per part de les comunitats autnomes, les
assemblees legislatives de les quals noms tenen, en aquest context, potestat per
iniciar la reforma constitucional, tot i que lltima paraula correspon a les Corts
Generals i, segons els supsits, al poble espanyol mitjanant referndum.
Lautonomia soposa a la sobirania perqu s un poder limitat i sexerceix a travs
de les competncies que la Constituci i els estatuts dautonomia assignen.
Les comunitats autnomes no tenen un poder judicial propi, sin que aquest s
nic per a tot lEstat; i en el Senat, anomenat per la CE com a cambra de
representaci territorial, els representants designats pels parlaments autonmics
sn una minoria, sense que, a ms, tinguin competncies especialment rellevants
en matria de poltica autonmica.
Per lEstat autonmic tamb s diferent de lEstat regional:
Les comunitats autnomes no estan directament sotmeses a lEstat central, sin
que cadascuna t el seu ordenament jurdic, amb potestat legislativa prpia.
La descentralitzaci, a ms dadministrativa, s poltica, per la qual cosa tenen
institucions pbliques prpies, capacitat de dictar poltiques autnomes en les
matries sobre les quals tenen competncies i tamb el poder dautoorganitzar-se
internament.
La CE no imposa la creaci de comunitats autnomes, sin que preveu les vies i
els procediments perqu els territoris interessats puguin constituir-se en
comunitats autnomes. s lanomenat principi dispositiu.
II. Els drets fonamentals i les llibertats pbliques
Els drets fonamentals apareixen en la Constituci com una positivaci dels drets humans
que daquesta manera passen a ser drets subjectius exigibles pels seus titulars i envoltats
de garanties jurdiques per fer-los efectius.
El ttol I de la CE cont una mplia llista de drets fonamentals, principis rectors de la poltica
social i econmica, com tamb les garanties que els protegeixen.
El ttol I comena amb larticle 10, les dues clusules del qual presideixen la interpretaci de
tots els drets fonamentals. Mentre que la primera es tracta duna declaraci de principis
valoratius generals, la segona sha de tenir present en lmbit de laplicaci jurisprudencial.
Aquests sn els dos apartats en qu es divideix:
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure
desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn
fonament de lordre pblic i de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats pbliques que la
Constituci reconegui sinterpretaran de conformitat amb la Declaraci Universal
dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes
matries ratificats per Espanya.
La Constituci distingeix tres categories de drets fonamentals:
Els drets fonamentals i les llibertats pbliques (art. 15-29, secci 1a, captol 2n del
ttol I)
Els drets i deures dels ciutadans (art. 30-38, secci 2a, captol 2n del ttol I)
Els principis rectors de la poltica social i econmica (art. 39-52, captol 3r del ttol
I).
El captol II sobre amb el principi digualtat davant la llei i la prohibici de tota discriminaci
(art. 14). Per ra de la matria, els drets fonamentals es poden classificar de la manera
segent:
1. Drets de llibertat
Aquests drets, tamb anomenats dautonomia, perqu reserven una esfera
dautodeterminaci a lindividu on no pot entrar lEstat, sn, per tant, lmits que els poders
pblics han de respectar.
Entre aquests cal esmentar:
Dret a la vida i a la integritat fsica i moral (art. 15), on es prohibeix la tortura i les
penes inhumanes, i saboleix la pena de mort, excepte el que puguin disposar les
lleis penals militars per a temps de guerra.
Llibertat ideolgica, religiosa i de culte (art. 16). Ning no podr ser obligat a
declarar sobre aquestes qestions. Cap religi no tindr carcter estatal.
Dret a la llibertat i seguretat personal (art. 17), que es concreta amb els drets del
detingut: a ser informat de les raons de la seva detenci i dels seus drets, entre
els quals hi ha el de no declarar i lassistncia dun advocat. Tamb es preveu el
procediment dhabeas corpus, pel qual es pot exigir que es posi a disposici
judicial qui ha estat detingut illegalment.
Dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. Es garanteix
tamb la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions (art. 18).
Llibertat de residncia i de circulaci (art. 19).
Dret al matrimoni (art. 32).
2. Drets de participaci o poltics
Sn els drets que posseeix lindividu per la seva condici de membre duna determinada
comunitat poltica. Aquests sn:
Llibertat dexpressi (art. 20), amb la protecci dels drets a expressar i difondre
lliurement els pensaments, les idees i les opinions; a comunicar o rebre lliurement
informaci vera per qualsevol mitj de difusi; la llibertat de ctedra i la producci
i creaci artstica, cientfica i tcnica. Juntament amb el reconeixement subjectiu
daquests drets hi ha la garantia duna instituci: lopini pblica lliure, objecte de
protecci constitucional.
Dret de reuni i manifestaci (art. 21); aquesta darrera es recull acompanyada de
la necessitat de comunicaci prvia a lautoritat competent.
Dret dassociaci. Les associacions shan dinscriure en un registre a lefecte
noms de publicitat. Sexclouen daquest dret les associacions que siguin
delictives, secretes o paramilitars (art. 22).
Dret de participaci poltica, ja sigui a travs de representants (dret de sufragi
actiu: dret a votar, i dret de sufragi passiu: dret a ser elegit), o directament (art.
23.1), i dret de petici als poders pblics (art. 29).
Dret daccs en condicions digualtat a funcions i a crrecs pblics (art. 23.2).
Dret a la tutela judicial efectiva, sense que es produeixi indefensi; dret a ser jutjat
per un jutge predeterminat per la llei, a la presumpci dinnocncia i a un procs
amb totes les garanties (art. 24).
3. Drets socials i econmics
Sn drets que exigeixen prestacions dels poders pblics:
Dret a sindicar-se lliurement (art. 28). Els sindicats, segons la CE, contribueixen a
la defensa i la promoci dels interessos econmics i socials que els sn propis
(art. 7). T un tracte especfic lexercici del dret de sindicaci dels funcionaris, i s
prohibit a jutges i pot ser-ho per la llei a militars.
Dret de vaga (art. 28.2) dels treballadors, i dret daquests i dels empresaris
dadoptar mesures de conflicte collectiu (art. 37.2).
Dret a la propietat privada i a lherncia (art. 33), delimitat per lexistncia de
linters pblic.
Llibertat dempresa (art. 38), dacord amb les exigncies de leconomia general.
Dret al treball (art. 35).
Dret a leducaci (art. 27), que inclou la llibertat de creaci de centres docents, el
reconeixement de lautonomia universitria i la garantia per part dels poders
pblics de laccs de tots els ciutadans a leducaci.
4. Garanties dels drets
El reconeixement dels drets seria incomplet sense lestabliment duns mecanismes jurdics
de defensa daquests drets davant la seva vulneraci. Les garanties es divideixen en
jurisdiccionals i no jurisdiccionals. Entre les primeres, larticle 53 esmenta el recurs preferent
i sumari davant els tribunals ordinaris i, subsidiriament, el recurs dempara al Tribunal
Constitucional. Per noms poden ser objecte daquests recursos els drets situats a la
secci 1a del captol II. La resta de drets tenen una protecci judicial ordinria.
Pel que fa a les garanties no jurisdiccionals, els drets continguts en el captol 2n del ttol I
exigeixen que el seu desenvolupament normatiu es faci per llei, la qual nha de respectar el
contingut essencial, que a ms ha de ser llei orgnica, si es tracta de drets i llibertats de la
secci 1a.
A diferncia dels drets anteriors, el captol III regula els principis rectors de la poltica social i
econmica, que no sn exigibles directament davant els tribunals si no hi ha un
desenvolupament per llei daquests, la qual cosa, per, no impedeix que vinculin els poders
pblics i informin la legislaci, la prctica judicial i lactuaci dels poders pblics.
A ms, el defensor del poble s lalt comissionat de les Corts Generals per a la defensa
dels drets del ttol I. Cal no oblidar que les forces i cossos de seguretat del lEstat tenen
com a missi protegir el llibre exercici dels drets i de les llibertats (art. 104) i que el ministeri
fiscal t entre les seves atribucions promoure lacci de la justcia en defensa dels drets
dels ciutadans (art. 124.1).
III. El Tribunal Constitucional
La Constituci s la norma suprema de lordenament jurdic. Aix, jerrquicament, la
Constituci t el rang normatiu mxim. Ara b, aquest rang que se li predica seria fictici si
no fos garantit per algun rgan, de la mateixa manera que laplicaci de les lleis i la seva
execuci podrien resultar fictcies si no existissin els jutges i els tribunals. Aquesta funci de
garantia la desenvolupa el Tribunal Constitucional, que s una instituci que assegura la
superioritat de la Constituci respecte de les lleis. Daquesta manera, el Tribunal
Constitucional, com a mxim intrpret de la Constituci, vetlla per la defensa jurdica de la
Constituci i controla que el legislador sajusti a les prescripcions constitucionals. Si
saprova una llei contrria a la Constituci, aquesta llei pot ser declarada inconstitucional i
exclosa de lordenament jurdic vigent. El Tribunal fa aquesta funci de rebuig de les
normes amb rang legal que no sn conformes amb el dictat de la Constituci. La seva
regulaci es preveu a la Llei orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del Tribunal Constitucional
(LOTC).
El Tribunal, per, noms actua quan se li planteja un recurs ?a instncia de part. Per tant,
per decidir si una llei s conforme o no a la Constituci, necessita que uns rgans
determinats li sollicitin el parer.
El Tribunal Constitucional s un rgan constitucional, i lestructura, la composici i les
funcions que t estan prefixades directament a la Constituci, duna manera fora
meticulosa si ho comparem amb altres rgans de rellevncia constitucional. El Tribunal
actual ha rebut influncies del model difs (model nord-americ, que es caracteritza pel fet
que el control de constitucionalitat de les lleis sencomana als jutges ordinaris) i del model
concentrat (model desenvolupat essencialment a Europa i que encarrega lenjudiciament
constitucional a un rgan especfic creat a aquest efecte, el Tribunal Constitucional), encara
que hi predomina clarament aquest darrer. Des de la perspectiva funcional, els constituents
espanyols amplien considerablement el camp dactuaci del Tribunal Constitucional
introduint-hi facultats recollides pels tribunals alemany (recurs dempara) i itali (conflicte de
competncies). A ms, cal notar que en la histria del constitucionalisme espanyol, durant
el perode de la Segona Repblica, ja hi va haver una mena de Tribunal daquestes
caracterstiques: el Tribunal de Garanties Constitucionals.
El Tribunal Constitucional s un rgan independent dels altres rgans de lEstat. Aquesta
independncia es constata en el seu funcionament i en la seva activitat, que no depenen de
cap altre rgan de forma jerrquica. Ara b, aquesta autonomia funcional no significa que
no hagi de dur a terme la seva tasca de manera harmnica amb la resta dinstitucions de
lEstat. Lautonomia del Tribunal es garanteix pel principi dautoreglamentaci i per lestatut
personal dels seus membres.
El Tribunal Constitucional es configura com una instituci de carcter jurisdiccional que,
mitjanant els procediments establerts, t per missi decidir, de manera objectiva i
imparcial, el compliment, la tutela i laplicaci de les normes constitucionals. s una
instituci de carcter jurisdiccional, per no est integrat dins del poder judicial perqu fa
una funci diversa dels jutges i dels tribunals, encara que utilitza les formes i els usos
jurisdiccionals. s a dir, no forma part de lAdministraci de justcia, per rep el nom de
tribunal i est format per magistrats i dicta sentncies com fan els tribunals ordinaris. La
diferncia bsica consisteix en el fet que els jutges i els tribunals apliquen la llei, mentre que
el Tribunal Constitucional pot eliminar-la.
A ms del control de constitucionalitat de les lleis, el Tribunal fa altres funcions, com ara la
defensa dels drets i de les llibertats, la delimitaci competencial entre lEstat i les
comunitats autnomes i la defensa de lautonomia local.
1. Composici i funcions
a) Composici:
El Tribunal Constitucional s compost per dotze membres nomenats pel rei, encara que
aquest nomenament s totalment formal: el monarca no decideix per ell mateix, sin que
posa la seva signatura a una decisi presa per altres institucions. Daquesta manera, els
dotze magistrats sn escollits com segueix: quatre a proposta del Congrs dels Diputats i
quatre a proposta del Senat, elegits tots ells per majoria qualificada de tres cinquenes parts;
dos a proposta del Govern i els dos restants a proposta del Consell General del Poder
Judicial. Les persones proposades han de ser juristes de competncia reconeguda i amb
ms de quinze anys dexercici professional com a magistrats, fiscals, professors
duniversitat, funcionaris pblics o advocats.
El mandat de magistrat del Tribunal Constitucional s de nou anys. La renovaci dels
membres del Tribunal es fa cada tres anys per teros (a aquest efecte, els membres
designats pel Congrs formen un ter, els designats pel Senat, un altre, i els restants, lltim
ter), per assegurar una jurisprudncia homognia i evitar canvis sobtats de doctrina.
El crrec de magistrat s incompatible amb qualsevol mandat representatiu, amb els
crrecs poltics i administratius, amb lexercici de funcions directives dun partit poltic o
sindicat, amb lexercici de les professions de jutge i de fiscal i amb qualsevulla activitat
professional o mercantil, a fi dassegurar una major independncia en les seves decisions.
Un cop elegits sn inamovibles del crrec.
El president del Tribunal Constitucional s elegit entre els seus membres i nomenat pel rei
per un perode de tres anys. El president disposa de vot de qualitat en cas dempat i els
magistrats que discrepen de la posici majoritria duna sentncia poden presentar vots
particulars, que safegiran a la sentncia. El Tribunal actua en Ple (tots els magistrats) o en
particulars, que safegiran a la sentncia. El Tribunal actua en Ple (tots els magistrats) o en
sales (cada sala s composta per sis magistrats). El Ple i les sales poden constituir
seccions, compostes per tres magistrats.
b) Funcions
El Tribunal Constitucional s el mxim intrpret de la Constituci. Les seves sentncies
serveixen per aclarir el significat dels preceptes constitucionals i tenen valor de cosa jutjada
a comptar de lendem de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat (art. 164 CE). Aix
implica que no hi ha cap instncia jurisdiccional superior on es pugui interposar nous
recursos, i que no es pot tornar a plantejar la mateixa qesti. Les sentncies que declarin
la inconstitucionalitat duna llei o duna norma amb rang de llei i totes les altres que no es
limitin a estimar un dret subjectiu (com ara el recurs dempara), gaudiran de plens efectes
davant de tothom. Per tant, es poden comparar a les lleis dictades pels parlaments. La seva
interpretaci decideix el sentit exacte del text constitucional i, en conseqncia, els jutges i
els tribunals interpretaran i aplicaran les lleis i els reglaments segons la interpretaci que el
Tribunal Constitucional hagi fet dels preceptes i dels principis constitucionals.
Les funcions del Tribunal Constitucional sn bsicament les segents: control de la
constitucionalitat de les normes amb rang de llei (ja sigui mitjanant un recurs directe, ja
sigui per via indirecta o incidental); garantia dels drets fonamentals dels ciutadans; resoluci
dels conflictes de competncies entre els rgans constitucionals de lEstat, entre lEstat i les
comunitats autnomes i els que es produeixin entre aquestes darreres; la declaraci sobre
la constitucionalitat dels tractats internacionals, i la resoluci dels conflictes que es
plantegin en defensa de lautonomia local.
Pel que fa a la seva organitzaci, el Tribunal aprova i modifica els reglaments relatius al seu
funcionament i tamb distribueix els magistrats que integren les sales i les seccions del
Tribunal.
2. El recurs dinconstitucionalitat
El recurs dinconstitucionalitat sinterposa contra lleis i disposicions normatives amb rang de
llei. Daquesta manera sn susceptibles de declaraci dinconstitucionalitat els estatuts
dautonomia, les lleis orgniques i ordinries, les lleis autonmiques, els decrets llei i els
decrets legislatius, i els reglaments de les cambres legislatives.
Estaran legitimats per interposar un recurs dinconstitucionalitat el president del Govern, el
Defensor del Poble, cinquanta diputats, cinquanta senadors, els rgans collegiats
executius de les comunitats autnomes i, quan afecti lmbit dautonomia de les comunitats
autnomes, les seves assemblees.
El recurs dinconstitucionalitat shaur de plantejar en el termini de tres mesos a partir de la
publicaci de la norma, excepte quan exerceixi la iniciativa el president del Govern o els
rgans collegiats executius de les comunitats autnomes, es reuneixi la Comissi Bilateral
de Cooperaci entre lAdministraci general de lEstat i la respectiva comunitat autnoma i
sadopti un acord sobre iniciaci de negociacions per resoldre les discrepncies publicat al
BOE i en el diari oficial de la comunitat autnoma en un termini de 3 mesos, cas en qu el
termini per interposar el recurs dinconstitucionalitat ser de 9 mesos.
Les sentncies que desestimin un recurs dinconstitucionalitat impediran qualsevol
plantejament posterior de la qesti en la mateixa via si es fonamenta en la infracci del
mateix precepte constitucional. Pel que fa a les sentncies que declaren la
inconstitucionalitat de la llei, els preceptes impugnats seran considerats nuls.
3. La qesti dinconstitucionalitat
La qesti dinconstitucionalitat pot ser plantejada davant el Tribunal Constitucional per
qualsevol jutge o tribunal ordinari quan, trobant-se immers dins dun procs judicial,
consideri que ha daplicar al cas concret una norma amb rang de llei que podria ser
contrria a la Constituci (art. 168 CE). La qesti noms pot ser plantejada quan hagi
concls el procs i ja sestigui dins del termini establert per dictar sentncia. Al marge dels
efectes generals propis de la sentncia constitucional, la decisi del Tribunal Constitucional
servir perqu el jutge que ha plantejat la qesti pugui resoldre el procs ordinari en funci
de la decisi del jutge constitucional.
4. El recurs dempara
El recurs dempara s un procediment jurisdiccional i extraordinari que t per finalitat la
protecci jurdica dels drets i les llibertats fonamentals.
Els drets i les llibertats protegits sn els previstos ens els articles 14-29, ms lobjecci de
conscincia, inclosa en larticle 30.2 de la Constituci. Estan legitimats per interposar el
recurs dempara les persones fsiques i jurdiques que invoquin un inters legtim, el
ministeri fiscal i el Defensor del Poble.
El recurs es pot plantejar davant les violacions o les lesions daquests drets protegits
produdes per disposicions, actes jurdics o la simple via de fet dels poders pblics o dels
seus agents. No obstant aix, per iniciar el procediment constitucional es requereix haver
esgotat la via judicial prvia. De fet, la Llei 62/1978, de 26 de desembre, de protecci
jurisdiccional dels drets fonamentals, preveu un procediment preferent i sumari a aquest
efecte.
El recurs dempara noms sha dutilitzar per a la defensa i la garantia dels drets i les
llibertats esmentats, sense que es tracti duna via de control de la constitucionalitat de les
lleis. En aquest darrer supsit, s a dir, quan sigui una llei la que produeixi directament la
violaci dun dret, el Tribunal iniciar un nou procs jurisdiccional per verificar la
constitucionalitat de la llei: s lanomenada autoqesti dinconstitucionalitat (art. 55.2
LOTC).
5. Els conflictes de competncia
El Tribunal Constitucional tamb resol els conflictes de competncia que poden sorgir entre
els rgans constitucionals de lEstat, entre lEstat i les comunitats autnomes, entre
aquestes darreres i els conflictes en defensa de lautonomia local que plantegin els
municipis o les provncies contra lEstat o una comunitat autnoma.
Pel que fa als conflictes datribucions, es plantegen arran de les divergncies que poden
sorgir entre els rgans de lEstat a partir del repartiment constitucional de les atribucions
respectives. A aquest efecte, sentn que el Govern, el Congrs dels Diputats, el Senat i el
Consell General del Poder Judicial sn rgans constitucionals.
Respecte als conflictes competencials, el Tribunal Constitucional actua com a garant del
repartiment competencial que la Constituci i les lleis orgniques efectuen entre lEstat i les
comunitats autnomes, aix com lautonomia local. Resol, per tant, els conflictes derivats de
la distribuci territorial del poder.
Els conflictes de competncies es poden subdividir entre conflictes positius i conflictes
negatius. Els primers es plantegen quan dos ens reclamen lexercici duna mateixa
competncia com a prpia. Els segons es produeixen quan cap ens reconeix com a prpia
una competncia i, per tant, no lexerceix. Lobjecte dels conflictes poden ser les
disposicions, les resolucions i els actes emanats dels rgans de lEstat o de les comunitats
autnomes, o lomissi de les esmentades disposicions, resolucions o actes. Si la
competncia controvertida ha estat atribuda per una llei, el conflicte es tramitar com si fos
un recurs dinconstitucionalitat (art. 67 LOTC). Els conflictes en defensa de lautonomia
local sadrearan a verificar si una norma amb rang de llei lesiona lautonomia local
garantida constitucionalment.
Punts clau
La Constituci s la norma superior de lordenament jurdic espanyol.
Els drets fonamentals sn el fonament de lordre pblic i de la pau social.
El Tribunal Constitucional s lintrpret suprem de la Constituci i garant de la
seva posici preeminent en el sistema de fonts.

Bibliografia
Albert, E.; Aja, E.; Font, T.; Padrs, X.; Tornos, J. Manual de dret pblic de
Catalunya. Barcelona, Institut dEstudis Autonmics, Marcial Pons, 2002.
lvarez Conde, E. Curso de Derecho Constitucional Espaol. Madrid, Tecnos,
1999 (I) i 2000 (II).
Aparicio Prez, M. A. Introducci al sistema poltic i constitucional espanyol.
Barcelona, Ariel, 1993.
Aparicio Prez, M. A. (dir.). Temas de Derecho Constitucional. Vol. I. Barcelona,
CEDECS, 1998.
Aragn Reyes, Manuel (coord.). Temas bsicos de Derecho Constitucional.
Madrid, Civitas,2001.3 v.
Balaguer Callejn, Francisco (coord.). Derecho constitucional. Madrid, Tecnos,
1996. 2 v.
Blanco Valds, Roberto Luis. Introduccin a la Constitucin de 1978. Madrid,
Alianza, 1998.
Cazorla Prieto, Lus Mara; Arnaldo Alcubilla, Enrique; Romn Garca, Fernando.
Temas de Derecho Constitucional. Elcano, Aranzadi, 2000.
Fernndez Segado, F. El sistema Constitucional espaol. Madrid, Dykinson, 1992.
Fossas i Espadaler, E.; Prez Francesch, J. L. Llions de Dret Constitucional.
Barcelona, Prtic, 2001.
Garrido Falla, F. (coord.). Comentarios a la Constitucin. 3a ed. Madrid, Civitas,
2001.
Marn, Jos ngel. Naturaleza jurdica del Tribunal Constitucional. Barcelona,
Ariel, 1998.
Requejo Pags, Juan Lus (coord.). Comentarios a la Ley Orgnica del Tribunal
Constitucional. Tribunal Constitucional. Butllet Oficial de lEstat, Madrid, 2001.
Webgrafia
ndex sistemtic de la Constituci
http://www.congreso.es/funciones/constitucion/indice.htm
http://www.congreso.es/funciones/constitucion/indice.htm
Fonts de lordenament jurdic
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/fuentes.html
Materials per a lestudi dels drets fonamentals
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/derechosfund.html
Carta europea de drets humans
http://www.europa.eu.int/abc/cit1_es.htm
Tribunal Constitucional
http://www.tribunalconstitucional.es
Boletn de actualidad jurisprudencial
http://www.ub.es/dconst/but-tc.htm
BOE. Suplements del Tribunal Constitucional
http://www.boe.es/g/es/boe/dias/index_T.php
Composici, funcions, estructura i jurisprudncia
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/constitucional.html







































2. Configuraci de la Uni Europea: els
tractats originaris i de modificaci. Fonts del
dret comunitari: els tractats, els reglaments,
les directives. Les llibertats bsiques
comunitries.
Esquema
I. La configuraci de la Uni Europea i la seva evoluci

1. Els tractats originaris o constitutius:
El Tractat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer
(TCECA), Pars, 18 d'abril de 1951
El Tractat de la Comunitat Econmica Europea (TCEE) i el
Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica,
Roma, 25 de mar de 1957
2. Els tractats posteriors de modificaci:
El Tractat de Brusselles, 1965
LActa nica Europea, 1987
El Tractat de la Uni Europea (TUE) o de Maastricht de 1992
El Tractat d'Amsterdam de 1999
El Tractat de Nia de 2001
II. Fonts del dret comunitari

1. Fonts de dret originari: els tractats
2. Fonts de dret derivat: els reglaments, les directives, les decisions i
les recomanacions
3. Altres fonts: la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les
Comunitats Europees, els principis generals del dret, el costum
III. Les llibertats bsiques comunitries

1. La lliure circulaci de mercaderies
2. La lliure circulaci de persones
3. La lliure circulaci de treballadors
4. La lliure circulaci de capitals
5. El dret d'establiment i la lliure prestaci de serveis
I. La configuraci de la Uni Europea
En virtut de larticle A del Tractat de la Uni Europea (Tractat de
Maastricht de 1992), els estats membres de les comunitats europees
van constituir la Uni Europea. No va comportar la creaci d'una nova
organitzaci internacional; sin el reconeixement de l'existncia d'una
estructura poltica unitria que comprenia tres organitzacions
internacionals ja existents (la Comunitat Europea del Carb i de lAcer,
la Comunitat Europea de lEnergia Atmica i la Comunitat Econmica
Europea), a ms de dos mecanismes de cooperaci
intergovernamental creats pel TUE (la poltica exterior i de seguretat
comuna i la cooperaci policaca i judicial en matria penal).
Per tant, amb el nom dUni Europea ens estem referint a una uni
econmica i monetria sense personalitat jurdica, que agrupa els
estats que formen part de les comunitats europees (que s que tenen
personalitat jurdica) i que participen en les noves poltiques de
cooperaci en matria de relacions exteriors i seguretat, en
determinats aspectes de policia i dadministraci de justcia.
Actualment en formen part 15 pasos: Frana, Alemanya, Itlia,

Actualment en formen part 15 pasos: Frana, Alemanya, Itlia,
Blgica, Pasos Baixos, Luxemburg, Anglaterra, Irlanda, Dinamarca,
Grcia, Espanya, Portugal, Sucia, Finlndia i ustria.
El conjunt de la Uni Europea t uns objectius comuns (art. 2), un
marc institucional nic (art. 3) i un procediment de revisi per al
conjunt dels tractats en qu es fonamenta (art. 48). A ms, larticle 49
confirma que els nous estats membres que es puguin adherir en un
futur ho hauran de fer alhora a les tres comunitats europees, i
participar en els dos mecanismes de cooperaci, sense que puguin
desvincular-se de cap daquests elements.
Malgrat tot, les comunitats europees constitueixen el pilar ms slid de
la Uni Europea, pel volum i la importncia de la seva activitat. Els
seus orgens es troben en les reflexions sorgides arran de la Segona
Guerra Mundial, amb la defensa de l'existncia d'una organitzaci
capa de superar els antagonismes nacionals, en la creaci de
l'Organitzaci Europea de Cooperaci Econmica (OECE) -
encarregada de repartir els crdits del Pla Marshall- i, sobretot, en la
Declaraci del ministre dExterior francs Robert Schumann, el 9 de
maig de 1950, que va destacar la necessitat de situar el conjunt de la
producci francoalemanya del carb i lacer sota la tutela duna
autoritat comuna, dins el marc duna organitzaci econmica oberta a
la participaci daltres estats de lEuropa occidental. Daquesta
manera, siniciava una etapa a la histria dEuropa caracteritzada per
la idea duna integraci pragmtica i sectorial dels diversos estats.
1. Els tractats originaris
Arran de la Declaraci Schumann, es va convocar una conferncia
internacional a Pars, el 20 de juny de 1950, en la qual participaren
Frana, Blgica, els Pasos Baixos, la Repblica Federal dAlemanya,
Itlia i Luxemburg. Els treballs es van concretar en el Tractat de Pars,
de 18 dabril de 1951, que creava la Comunitat Europea del Carb i de
lAcer (CECA).

Els estats que formaven part de la CECA van decidir a la Conferncia
de Messina, el juny de 1955, estendre lexperincia a la resta
dactivitats econmiques i a lenergia nuclear. Al cap dun any de
negociacions, el 25 de mar de 1957, es van signar a Roma el Tractat
constitutiu de la Comunitat Econmica Europea, el Tractat constitutiu
de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica i el Tractat relatiu a
certes institucions comunes a les comunitats europees. Daquesta
manera, les fins ara conegudes com a comunitats europees van
nixer com tres entitats jurdicament independents, que tenen lacte
fundacional en tres tractats internacionals de carcter multilateral
restringit, i que responen a la voluntat comuna dun grup destats
europeus de construir una progressiva integraci econmica.

Els tractats originaris, per tant, creen les comunitats europees i els
atribueixen les competncies inicials. Sn els tractats TCECA, TCEE i
TCEEA, amb els seus protocols, annexos i declaracions, i el Tractat
relatiu a certes institucions comunes a les comunitats europees.

Larticle 2 del TCECA estableix que els objectius de la CECA sn
lexpansi econmica, el desenvolupament de locupaci i la millora
del nivell de vida dels estats membres a travs de lestabliment dun
mercat com en el comer del carb i de lacer.

En relaci amb els objectius de la CEEA o lEuratom, larticle 1
estableix que haur de contribuir a la millora del nivell de vida dels
estats membres, al desenvolupament dels intercanvis amb els altres
pasos per mitj de lestabliment de les condicions necessries per a
la creaci, i al creixement rpid de les indstries nuclears. A diferncia
de la CECA i la CEE, lEuratom no regula activitats econmiques que
abans eren competncia de les autoritats nacionals.

Finalment, larticle 2 de loriginari TCEE estableix que la Comunitat
tindr per missi promoure (...) un desenvolupament harmonis de les
activitats econmiques en el conjunt de la Comunitat, una expansi
continuada i equilibrada, una estabilitat creixent, una millora
accelerada del nivell de vida i relacions ms estretes entre els estats
que la integren.

Com es pot observar, es formula un objectiu essencialment econmic:
es tracta daconseguir la integraci econmica progressiva dels estats
es tracta daconseguir la integraci econmica progressiva dels estats
membres. Per fer-ho, es preveuen dos instruments que es posen al
servei daquests objectius: la instauraci dun mercat com i
laproximaci progressiva de les poltiques econmiques dels estats
membres.

La creaci dun mercat com significa transformar el conjunt dels
mercats dels estats membres en un sol mercat, en el qual es produeix
i sintercanvien bns i serveis com si es tracts dun nic mercat
nacional. Per a la consecuci del mercat com es va instituir una uni
duanera (amb leliminaci dels aranzels duaners entre els estats
membres i la creaci dun aranzel exterior com que regs en tots els
intercanvis de mercaderies entre els estats membres i els estats
tercers), i es va garantir la lliure circulaci dels factors de producci
(persones, empreses, serveis i capitals). Tamb es va dotar la CEE de
competncies per establir relacions comercials amb estats tercers i
elaborar una poltica agrcola i una poltica de transports comuns
1
.

En relaci amb lestructura orgnica de cadascuna de les
organitzacions i els poders assignats, les diferncies entre el TCECA i
el TCEE i el TCEEA eren evidents
2
.

2. Els tractats de modificaci
Els tractats constitutius han estat modificats diverses vegades
3
.
El Tractat de Brusselles, 8 d'abril de 1965 (en vigor l'1 de
juliol de 1987)
___________________________________

1. De tota manera, laproximaci de les poltiques econmiques ha
estat una tasca difcil. Al TCEE es van preveure un conjunt de
mesures complementries a les poltiques econmiques dels estats
amb lobjectiu dapropar-les. Lestabliment dunes normes sobre la
competncia i les disposicions sobre poltica econmica que
estableixen una poltica comercial comuna i certes disposicions en
matria de poltica social eren les previsions que, en aquesta matria,
es trobaven inicialment al TCEE.

2. El Tractat CECA va establir lAlta Autoritat, de carcter
marcadament supranacional, com a principal rgan de gesti de la
Comunitat, format per persones independents del estats membres i
amb poders de decisi reglamentria, administrativa i sobre els
recursos propis necessaris per finanar les seves intervencions amb
independncia dels estats. Les altres institucions de la CECA es
limitaven a garantir les relacions amb els estats membres (Consell
Especial de Ministres) i amb els parlaments nacionals (lAssemblea) i
a garantir la correcta aplicaci del dret dins el sistema (Tribunal de
Justcia). En contraposici, en lmbit de la CEEA i la CEE, els tractats
constitutius van dissenyar una estructura orgnica menys
supranacional per a les dues organitzacions. El centre de gravetat
passa de lrgan ms supranacional, que ara sanomena Comissi, a
un rgan intergovernamental, el Consell. La resta dinstitucions sn el
Tribunal de Justcia i lAssemblea, que reprodueixen les mateixes
funcions que tenen en lmbit de la CECA i que, en virtut del conveni
relatiu a certes institucions comunes a les comunitats europees, firmat
com els tractats constitutius de la CEE i de la CEEA, a Roma, el 25 de
mar de 1957, resten unificades, de manera que hi haur una nica
Assemblea i un nic Tribunal de Justcia per a les tres comunitats
europees.

3. Tamb s'han subscrit diversos tractats dadhesi. El Tractat
d'Amsterdam ha incls per primera vegada l'exigncia que, per
adherir-se a la comunitat, s'ha de respectar els drets humans i l'Estat
de dret. L'adhesi es fa totalment, als tractats, al dret comunitari i a la
jurisprudncia. Els estats originaris (els estats signants dels tractats
originaris o constitutius de les comunitats europees) foren la Repblica
de Frana, Alemanya Federal, Itlia, Blgica, els Pasos Baixos i
Luxemburg. La resta d'estats membres s'han adherit posteriorment,
d'acord amb el dret comunitari, a les tres comunitats europees en un
procs que podem sintetitzar aix:
procs que podem sintetitzar aix:

1. Primera adhesi: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, pel Tractat
d'adhesi de 22 de gener de 1972, que va entrar en vigor l'1 de gener
del 1973.

2. Segona adhesi: Grcia, pel Tractat d'adhesi de 28 maig 1979,
que va entrar en vigor l'1 de gener del 1981.

3. Tercera adhesi: Espanya i Portugal, pel Tractat d'adhesi de 12 de
juny de 1985, que va entrar en vigor l'1 de gener del 1986.

4. Quarta adhesi: Sucia, Finlndia i ustria, pel Tractat d'adhesi de
24 de juny de 1994, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1996.

Actualment l'ampliaci de la Uni Europea s un tema obert. La reuni
del Consell Europeu d'Hlsinki (desembre de 1999) ha acordat obrir la
porta de l'ingrs a Polnia, Hongria, la Repblica Txeca, Estnia,
Eslovnia, Xipre, Turquia, Letnia, Litunia, Eslovquia, Bulgria,
Romania i Malta.
___________________________________


Des de la seva creaci, les tres comunitats coexisteixen amb
institucions prpies (encara que comparteixen el Parlament i el
Tribunal de Justcia).
Aquest Tractat institueix un Consell nic i una nica Comissi. Es
tracta duna simplificaci institucional.
LActa nica Europea, signada a Luxemburg el 17 de febrer,
i a La Haia, el 28 de febrer de 1986 (en vigor l'1 de juliol de
1987)
Amb lentrada en vigor de lActa nica Europea, sintrodueix el
concepte de mercat interior, que complementa el de mercat com.
Comporta un aprofundiment de la noci de mercat com, ja que es
pretn instaurar un espai sense fronteres interiors de tipus fsic, tcnic
i fiscal per garantir la lliure circulaci de mercaderies, persones,
serveis i capitals.

Tamb aborda una reforma institucional que inclou la previsi de crear
un tribunal de justcia de primera instncia, l'ampliaci i l'aclariment
dels poders de la Comissi, un augment de les competncies del
Parlament, i la instauraci d'un sistema de decisi de majories, de
manera preponderant a la unanimitat anterior.

Per primera vegada, tamb, es parla de Consell Europeu per
institucionalitzar la prctica instaurada de reunir-se els caps d'Estat i
de govern per tractar temes d'inters com. S'estableix que estar
format per caps d'Estat i de govern i pel president de la Comissi, i
que seran assistits pels ministres d'Exteriors i per un membre de la
Comissi. Es duran a terme, com a mnim, dos cops a l'any.
El Tractat de la Uni Europea (TUE), signat a Maastricht el 7
de febrer de 1992 (en vigor des de l'1 de novembre de 1993)
El Tractat de la Uni Europea modifica el TCEE, que passa a
anomenar-se Tractat de la Comunitat Europea, el TCEEA i el TCECA.
En lmbit de la comunitat europea, substitueix la previsi sobre
laproximaci progressiva de les poltiques econmiques dels estats
membres, considerada a larticle 2 del TCE per a la instauraci duna
uni econmica i monetria. Aquest nou instrument comunitari, que ha
de servir per aconseguir els objectius previstos al TCE, implica la
creaci duna moneda nica i la coordinaci de les poltiques
econmiques dels estats membres, sobre la base dorientacions
generals comunitries i dun mecanisme de supervisi en el qual
participa la Comissi europea i el TJCE. Es parla per primer cop del
terme ciutadania europea.
4

Daltra banda, el TUE modifica alguns dels objectius del TCE i
nestableix daltres de nous que no sn estrictament econmics, a
nestableix daltres de nous que no sn estrictament econmics, a
banda de dotar la Comunitat Europea de noves poltiques.
5

El Tractat d'Amsterdam, de 2 d'octubre de 1997 (en vigor
des de l'1 de maig de 1999)
___________________________________

4. En l'mbit institucional, el Parlament europeu ha estat la instituci
que ha incrementat ms les seves competncies. En primer lloc, amb
la introducci del procediment de codesici (o conciliaci); en segon
lloc, amb la capacitat del Parlament de demanar a la Comissi que li
presenti propostes legislatives, de manera que adquireix un cert poder
d'iniciativa legislativa; i, en tercer lloc, amb l'adquisici de noves
competncies de control poltic, ja que el manament de la Comissi es
correspondr amb els cinc anys de la legislatura i el Parlament
Europeu haur de donar un dictamen favorable al nomenament del
president i dels membres de la Comissi.
Tamb cal destacar la creaci del Comit de les Regions i del Fons de
Cohesi, destinat a assegurar una redistribuci del pressupost
comunitari a travs de transferncies als pasos ms pobres
(Espanya, Portugal, Grcia i Irlanda), que es destinaran a
infraestructures en transports i al medi ambient. Com hem dit, tamb
sintrodueix el concepte de ciutadania europea.

5. Cooperaci europea en matria de poltica exterior i seguretat
comuna (PESC) i la cooperaci judicial (asil, immigraci, lluita contra
el trfic de drogues, cooperaci judicial, etc.).
___________________________________


El Tractat dAmsterdam modifica els dos mecanismes de cooperaci
intergovernamental existents i introdueix petits canvis en matria de
procediments i dadopci de normes i en els objectius i les poltiques
comunitries.
6


s un tractat que aprofundeix el TUE. Confirma el calendari de la Uni
Econmica i Monetria (UEM), del pacte d'estabilitat, i de l'aprovaci
d'un sistema monetari europeu bis (SME-BIS) per a les monedes dels
pasos de la Comunitat Europea que no entrin a la UEM.
El Tractat de Nia, de 26 de febrer de 2001 (en procs de
ratificaci per diversos estats membres), s el resultat dels
treballs de la Conferncia Intergovernamental (CIG) de lany
2000. El primer objectiu va ser adaptar les institucions a una
Uni Europea ms mplia. A ms de les modificacions en els
articles del TUE, del TCE, del TCEEA i del TCECA, recull
tamb 4 protocols annexos als tractats i 24 declaracions.
Les modificacions referents a la composici de la Comissi i la
reponderaci de vots al Consell seran aplicables a partir del primer de
gener de 2005, i la nova composici del Parlament Europeu es far
efectiva a partir de les eleccions, que tindran lloc lany 2004. Pel que
fa als estats candidats que shi adhereixin abans daquestes dates,
caldr que els seus tractats dadhesi fixin, transitriament, el nombre
de comissaris que poden proposar, la quantitat de vots que tindran al
Consell, el sostre de la majoria qualificada resultant, el nombre de
diputats al Parlament, el nombre de jutges al Tribunal de Justcia i la
participaci al Comit de les Regions i al Comit Econmic i Social.

Aquest Tractat tamb s important perqu s el que considera ms
matries que passaran a ser votades per majoria qualificada en lloc
d'unanimitat. En concret, hi ha 27 matries noves. Conseqentment,
altres matries mantenen el vot per unanimitat: entre daltres, la
fiscalitat i la seguretat social. El Tractat de Nia ha introdut
modificacions importants en el procediment de les cooperacions
reforades: un mnim de vuit estats membres, no poden afectar
normes de mercat interior, ni de competncia exclusiva de la
Comunitat, ni del cabal Schengen. Finalment, hem de destacar
lampliaci dels supsits de la codecisi.
lampliaci dels supsits de la codecisi.
II. Fonts del dret comunitari
L'ordenament jurdic comunitari s un conjunt organitzat i estructurat
de normes jurdiques que posseeix les seves fonts i est dotat
d'rgans i procediments aptes per produir-les, interpretar-les i
sancionar-ne l'incompliment. s un ordenament jurdic propi i autnom
(un ordenament sui generis que es relaciona amb el dret intern dels
estats i amb el dret internacional, per dels quals no depn), que
significa, per tant:
un sistema d'atribuci de competncies a les institucions de
la comunitat,
un sistema institucional amb capacitat per a la creaci de les
normes jurdiques comunitries en l'exercici de les
competncies atribudes en virtut dels tractats constitutius,
un mecanisme de control institucional de l'aplicaci o la
interpretaci del dret comunitari,
un procediment de revisi dels tractats constitutius,
fonamentat en les transferncies successives de parcelles
de sobirania dels estats membres.
s un ordenament jurdic complex, tant per la coexistncia de normes
de dret internacional amb normes de dret intern dels estats membres i
normes prpies de la CE, com per la matria que regula.

___________________________________

6. Aix, lactual article 2 del TCE recull com a objectius no estrictament
econmics la promoci dun alt nivell de protecci i de millora de la
qualitat del medi ambient, laugment del nivell docupaci i de la
protecci social, lelevaci de la qualitat de vida i la igualtat entre
homes i dones. En canvi, des del punt de vista estrictament econmic,
cal assenyalar que els objectius principals de la CE sn el
desenvolupament harmonis, equilibrat i sostenible de les activitats
econmiques, el creixement sostenible i no inflacionista, lassoliment
dun alt grau de competitivitat i de convergncia dels resultats
econmics, lelevaci del nivell de vida, i la cohesi econmica i social
i la solidaritat entre els estats membres.
___________________________________


Aix, els trets principals sn laplicabilitat immediata, lefecte directe i la
supremacia per sobre de l'ordenament jurdic dels estats membres.
7

Generalment, s'admet que les fonts del dret comunitari sn les
segents:
El dret primari o originari (els tractats originaris i de
modificaci).
El dret derivat o secundari (actes tpics i atpics).
Els principis generals de dret i el dret consuetudinari.
Els acords de dret internacional de les comunitats europees.
La jurisprudncia del Tribunal de Justcia.
Fonts de dret originari:

Els tractats constitutius i els de modificaci, a ms dels tractats
d'adhesi.

Fonts de dret derivat:

Normes que aproven les institucions comunitries. Per exemple, els
reglaments, les directives, les decisions, les recomanacions i els
dictmens.
8
Tamb shi ha d'incloure els acords de dret internacional
de les comunitats europees i les altres actuacions no previstes als
tractats, com ara els reglaments de rgim intern o les decisions sense
destinatari (de carcter obligatori), a ms dels informes, declaracions o
programes d'acci (de carcter no obligatori).
programes d'acci (de carcter no obligatori).

Altres fonts:

La jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les comunitats europees,
els principis generals del dret, el costum i la doctrina cientfica.
1. Fonts de dret originari: els tractats
El dret primari o originari est format pels tractats constitutius, ms els
annexos i protocols, els tractats que modifiquen els tractats
constitutius i els tractats dadhesi.

1.1. Els tractats constitutius
La caracterstica fonamental dels tractats constitutius s la prevalena
davant daltres fonts de dret comunitari, actes unilaterals i
convencionals dels estats membres, en relaci amb lmbit material
regulat als tractats. s a dir, es troben al capdavant en la jerarquia de
lordenament jurdic comunitari.

Una segona caracterstica s lautonomia dels tractats constitutius, s
a dir, que els tractats comunitaris constitueixen tres grups de
compromisos independents uns dels altres.
9
Els tractats constitutius
sn formalment instruments jurdics internacionals clssics, i, tot i que
sn tres tractats diferents, tenen una estructura molt semblant: un
prembul, unes disposicions preliminars, unes clusules institucionals,
unes clusules materials i unes clusules finals.

___________________________________

7. L'existncia del dret comunitari comporta una limitaci dels drets
sobirans dels estats. Hi ha una cessi efectiva de parcelles de
sobirania. Els ordenaments jurdics interns dels estats membres no
poden contradir les normes i els principis comunitaris; en cas de
conflicte, prevaldr la norma comunitria.

8. A l'mbit de la CECA, la correlaci de les normes tpiques pateix
certes alteracions: les decisions poden ser generals, si coincideixen
amb els reglaments CE, o individuals, si coincideixen amb les
decisions CE; les recomanacions CECA sn coincidents amb les
directives de la CE; finalment, hi ha dictmens que coincideixen amb
els dictmens CE, excepte quan sn vinculants.

9. Aquesta caracterstica est recollida a larticle 305 TCE, que
estableix que el TCE no modifica les disposicions del TCECA ni afecta
les disposicions del TCEEA. Ara b, el TJCE ha establert que, en el
supsit duna llacuna del tractat CECA (com a tractat especial), es
poden aplicar les normes de la CEE (com a tractat general). Aquesta
independncia tamb ha estat matisada per la jurisprudncia del
TJCE, que ha fet d'una manera sistemtica una interpretaci
harmnica de les disposicions dels tres tractats.
___________________________________


Pel que fa a l'mbit daplicaci temporal, cal dir que el TCECA t una
durada determinada: 50 anys (art. 97 TCECA) i, quan finalitzi, en el
supsit que no es renovi ni se substitueixi per una altra, no hi hauria
cap problema perqu el TCE, com a tractat dabast general, reguls
les situacions que es trobaven sota el rgim especial del TCECA. En
canvi, el TCE i el TCEEA s que tenen una durada illimitada (art. 312 i
208, respectivament).

Lexpressi durada illimitada significa que els tractats no poden ser
denunciats unilateralment per un Estat, en canvi no hi hauria cap
problema perqu fossin substituts per textos ms ambiciosos.

2. Fonts de dret derivat

Altres fons de dret privat sn els reglaments, les directives, les
decisions i les recomanacions, i els acords de dret internacional de les
comunitats europees. Altres actuacions que noms tenen efecte en
l'mbit de les relacions institucionals sn: els reglaments de rgim
intern o les decisions sense destinatari (de carcter obligatori), a ms
dels informes, declaracions o programes d'acci (de carcter no
dels informes, declaracions o programes d'acci (de carcter no
obligatori).

El reglament

Es tracta de lexpressi ms perfecta del poder normatiu de les
institucions de la Comunitat i, segons els casos, constitueix
lequivalent de la llei o del reglament dels drets estatals.

T tres caracterstiques essencials que en defineixen la naturalesa i
eficcia: labast general, lobligatorietat de tots els seus elements i
laplicaci directa.

En relaci amb labast general, cal dir que el reglament cont
prescripcions generals i impersonals. No t un destinatari concret, a
diferncia de la decisi, tot i que pot regular la situaci de categories
en abstracte dindividus. Sobre lobligatorietat de tots els elements del
reglament, cal dir que aquesta caracterstica dota el reglament duna
fora normativa completa. Tanmateix, a la prctica, alguns reglaments
poden necessitar disposicions dexecuci adoptades per les
institucions comunitries. Daltra banda, lobligatorietat dels
reglaments simposa tant en els estats membres com en els
particulars. A ms, els estats membres no poden fer una aplicaci
selectiva del reglament, encara que no lhagin votat o perqu tenen
dificultats per al seu compliment. Finalment, en relaci amb
laplicabilitat directa, sha de dir que produeix, per si mateixa i
automticament, sense cap intervenci de les autoritats nacionals,
efectes jurdics en lordre jurdic intern dels estats membres i saplica
al seu territori. Perqu es produeixi una aplicaci simultnia i uniforme
del dret comunitari cal laplicabilitat directa. En aquest sentit, el TJCE
ha establert que no noms no s necessari cap acte de recepci sin
que, a ms, aquest acte de recepci est prohibit si t com a objectiu
obstaculitzar lefecte directe dels reglaments comunitaris i compromet
laplicaci simultnia i uniforme al conjunt de la Comunitat. Una altra
conseqncia de laplicabilitat directa s que el reglament crea drets i
obligacions per als particulars.

Els reglaments entren en vigor vint dies desprs de la seva publicaci
al DOCE (srie L), llevat que shi fixi una altra data.

La directiva

Representa un mtode de legislaci indirecta que es completa en
dues etapes: la primera, dactuaci comunitria, i la segona,
dactuaci nacional. Es tracta duna tcnica legislativa
descentralitzada que pretn generalment laproximaci de les
disposicions en vigor dels estats membres (per exemple, la lliure
circulaci de mercaderies) o la millora conjunta del nivell de protecci
dun determinat sector (per exemple, el medi ambient).
Els destinataris de les directives sn els estats membres, els quals
estan obligats a adoptar normes de transposici, que seran les que
afectaran directament els particulars. Les directives sn obligatries
en el seu resultat i deixen a les autoritats nacionals lelecci de la
forma i els mitjans per aconseguir-ho, dintre del termini fixat a la
mateixa directiva.

Lobligatorietat de les directives sestn a totes les autoritats
nacionals, incloent-t'hi els ens subestatals i el poder judicial, que ha de
fer una interpretaci del dret intern d'acord amb la directiva.

En principi, la directiva no t efecte directe, perqu, per la seva
naturalesa, cal un acte de les autoritats nacionals per tal que sen
pugui exigir el compliment a un particular. En conseqncia, un Estat
membre no pot exigir a un nacional el compliment duna directiva que
encara no ha transposat. Tanmateix, el Tribunal de Justcia ha adms
que, si es compleixen determinades condicions, una directiva pot
produir determinats efectes directes en els estats membres, la qual
cosa desvirtua, fins a un cert punt, les seves diferncies amb els
reglaments.

Lentrada en vigor de les directives varia segons els destinataris. En el
supsit de destinataris concrets, la directiva entra en vigor a partir de
supsit de destinataris concrets, la directiva entra en vigor a partir de
la notificaci als estats destinataris, llevat que hi hagi disposici
expressa en contrari. Aix, en puritat, no caldria publicar-les al DOCE,
tot i que sacostumen a publicar per al coneixement general. En el
supsit de directives que sadrecen a tots els estats membres o que
shan adoptat a travs del procediment de codecisi, s obligatria la
publicaci al DOCE. En aquest supsit, tret de disposici expressa en
contrari, entrar en vigor vint dies desprs de la seva publicaci.

Les decisions

Disposicions jurdiques vinculants en tots els seus elements per al
destinatari al qual es dirigeixen. Els seus destinataris sn concrets i
determinats; no t un abast general, ja que es dirigeix a un destinatari
particular (aix la diferencia del reglament, i es distingeix de la
directiva pel fet que la decisi pot tenir com a destinatari un particular,
una persona o un grup de persones fsiques o jurdiques). s
obligatria en tots els seus elements, tant en el resultat com en les
formes que s'han d'emprar per assolir-la. T efecte directe (com els
reglaments, es pot invocar directament davant els tribunals). Entra en
vigor amb la notificaci. La publicaci es fa a lefecte d'informaci.

Recomanacions i dictmens

No sn jurdicament vinculants per als destinataris. El dictamen s una
manifestaci d'opini sobre una qesti determinada, mentre que la
recomanaci s un instrument directe per harmonitzar legislacions.
Han d'estar motivades jurdicament i fan referncia a les normes
jurdiques que les possibiliten.

Altres actes

Els actes que tenen efecte obligatori en l'mbit de les relacions
institucionals: els reglaments interns o les propostes i recomanacions
entre institucions comunitries. Tamb els actes que han sorgit de la
prctica, sense carcter obligatori, com ara informes, declaracions,
etc.

3. Altres fonts
Altres fonts sn la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les
comunitats europees, els principis generals del dret i el costum.
La Jurisprudncia del Tribunal de Justcia: est formada pel
criteri establert per aquest Tribunal en les seves sentncies;
interpreta i completa l'ordenament jurdic comunitari.
Els principis generals del dret: permeten interpretar i omplir
llacunes legals.
El costum: shauria de tenir en compte sempre que hi hagi
reiteraci d'una prctica i convicci que aquesta s
obligatria. La realitat de labast a Europa, per, s limitada.
Finalment, cal tenir en compte tamb el dret complementari:
un conjunt de disposicions que no sn dret comunitari, en
sentit estricte, perqu no emanen de les institucions
comunitries, sin dels mateixos estats membres, amb la
finalitat de facilitar les tasques i els objectius comunitaris:
o els convenis comunitaris (ex. art. 220 TCE);
o els convenis a qu es refereix l'article k.3 TUE en
matria d'afers judicials i d'interior;
o les decisions o els acords presos pels
representants dels governs dels estats membres
adoptats en el si del Consell de Ministres de la
Uni Europea, que sn acords interestatals de
carcter obligatori;
o les decisions i les resolucions sobre qestions
comunitries adoptades per acord dels estats
membres, que sn acords poltics sense eficcia
obligatria.
III. Les llibertats bsiques comunitries
Larticle 3.1.c TCE assenyala la supressi dels obstacles a la lliure
circulaci de mercaderies, persones, serveis i capitals com a
necessria per a la consecuci del mercat com. Aquestes quatre
llibertats es troben regulades de manera separada al TCE, i
garanteixen als nacionals dels estats membres el dret a exercir
activitats econmiques a tot el territori de la Uni Europea. Tanmateix,
encara que la realitzaci de les llibertats comunitries es porta a terme
noms en la mesura que sigui necessria per al bon funcionament del
mercat com, la jurisprudncia del TJCE les ha interpretades de
manera mplia, per contribuir a desenvolupar-les.

Les llibertats comunitries es fonamenten en el compliment del principi
de no-discriminaci per ra de nacionalitat, de progressivitat i
dequivalncia de les condicions daccs al mercat.
1. La lliure circulaci de mercaderies
La lliure circulaci de mercaderies s una de les quatre llibertats
bsiques necessries per a la consecuci dun mercat interior. Es
troba regulada a la tercera part, ttol primer del TCE (art. 23-31). Amb
la lliure circulaci de mercaderies, es pretn la fusi dels quinze
mercats nacionals en un nic espai econmic, a linterior del qual les
mercaderies comunitries circulen lliurement en condicions anlogues
a les dun mercat nacional.
Per establir lmbit daplicaci de la lliure circulaci de mercaderies,
cal determinar els productes que gaudeixen daquest benefici i lmbit
territorial daplicaci.
Per mercaderia, el TJCE ha establert que sha dentendre qualsevol
producte que es pugui valorar en diners i susceptible, com a tal, de
transacci econmica. Ara b, el TCE exclou de la lliure circulaci de
mercaderies les armes, les municions i els explosius i els productes
agrcoles, que estan sotmesos al rgim especial de la PAC. Les
mercaderies susceptibles de gaudir daquesta lliure circulaci sn de
tres tipus: les mercaderies elaborades plenament a la Comunitat, les
mercaderies que han estat transformades substancialment a la
Comunitat, i les mercaderies en lliure prctica de la Comunitat, que
sn les mercaderies procedents de tercers pasos que han estat
legalment importades a qualsevol dels estats membres, dacord amb
el que disposa larticle 24 TCE.
El territori duaner comunitari pel qual poden circular lliurement les
mercaderies es troba definit a larticle 299 TCE per ha estat ampliat
per diferents reglaments i pels tractats dadhesi successius. A grans
trets, inclou el territori dels estats membres, tot i que determinades
regions perifriques i territoris dultramar gaudeixen dun rgim
especial.
Per tal que la lliure circulaci de mercaderies sigui realment efectiva,
shan adoptat un seguit de mesures que li donen un determinat
contingut. En primer lloc, la lliure circulaci de mercaderies es
fonamenta en la creaci duna uni duanera, la qual cosa comporta
lestabliment dun aranzel duaner exterior com per protegir els
productes comunitaris que circulen lliurement pel territori comunitari
dels productes destats tercers.
La uni duanera significa la supressi dels drets de duana i de les
exaccions defecte equivalent. A ms dels obstacles de tipus
pecuniari, tamb es va decidir eliminar les restriccions quantitatives i
les mesures que tinguessin un efecte equivalent. Malgrat tot, larticle
30 TCE estableix un seguit de mesures sobre la base de les quals els
estats membres poden justificar prohibicions o restriccions a la lliure
circulaci de mercaderies.
2. La lliure circulaci de persones
El concepte de lliure circulaci de les persones ha experimentat un
canvi significatiu des que es va crear. A les primeres disposicions, es
tractava nicament de la lliure circulaci de cada persona considerada
com a subjecte econmic, ja fos com a treballador o com a prestador
de serveis. Aquest concepte econmic inicial s'ha ampliat cada cop
ms i s'ha vinculat a la idea de la ciutadania europea,
independentment de l'activitat que s'exerceixi i de les diferncies
respecte a la nacionalitat. Aix s'aplica tamb als nacionals de tercers
pasos, ja que desprs de la supressi dels controls en les fronteres
interiors ja no es pot comprovar la nacionalitat.
10

La lliure circulaci de persones fa referncia als nacionals d'un Estat
membre que es desplacen a un altre Estat membre, amb la finalitat de
realitzar una activitat econmica. Aix, a efectes comunitaris es
refereix a dos tipus de mesures:
refereix a dos tipus de mesures:
les que pretenen eliminar els obstacles a l'entrada,
permanncia i sortida dels nacionals d'un Estat membre a un
altre Estat membre;
les que asseguren que aquests nacionals podran accedir i
exercir lliurement una activitat econmica al territori de
qualsevol Estat membre.
La lliure circulaci de persones inclou el dret de desplaament i el dret
de residncia i afecta tots els nacionals comunitaris que exerceixin
una activitat econmica en un Estat membre diferent del propi, aix
com al seu cnjuge, els descendents fins als 21 anys, i els ascendents
del treballador i del seu cnjuge, sempre que estiguin a crrec seu,
amb independncia de les seves nacionalitats. El dret de
desplaament i residncia tamb s'ha ampliat a altres collectius, com
ara estudiants o jubilats beneficiaris d'una pensi, sempre que tinguin
una assegurana mdica i recursos suficients per no ser una crrega
per a l'Estat receptor.
___________________________________

10. L'esdeveniment ms important per a l'establiment del mercat
interior, sense obstacles a la lliure circulaci de persones, fou la
celebraci dels dos acords de Schengen (Acord de Schengen, de 14
de juny de 1985 i el Conveni d'aplicaci de Schengen, de 19 de juny
de 1990, que va entrar en vigor el 26 de mar de 1995).

L'Acord de Schengen s l'acord signat a Schengen entre Alemanya,
Blgica, Frana, Luxemburg i els Pasos Baixos, destinat a suprimir
progressivament els controls a les fronteres comunes; instaura un
regim de lliure circulaci per a tots els nacionals dels estats signataris,
dels altres estats de la comunitat o de pasos tercers.
Aquests cinc estats van signar el Conveni de Schengen el 19 de juny
de 1990, en el qual es defineixen les condicions i les garanties
d'aplicaci de la lliure circulaci. Aquest conveni modifica les lleis
nacionals i est subjecte a ratificaci parlamentria. A la llista de
pasos signataris s'han sumat Itlia (1990), Espanya i Portugal (1991),
Grcia (1992), ustria (1995), Sucia, Finlndia i Dinamarca (1996).
Tamb en formen part Islndia i Noruega.

L'Acord, el Conveni i les declaracions i decisions aprovades pel
Comit Executiu de l'Espai de Schengen formen el que s'anomena
cabal Schengen. Amb el Tractat d'Amsterdam, es va decidir
incorporar-lo a la UE, a partir de l'1 de maig de 1999, ja que
representa un dels principals objectius del mercat nic: l'establiment
de la lliure circulaci de persones.

El Conveni de Schengen ha estat signat fins ara per tretze estats
membres de la UE; Irlanda i el Regne Unit no hi van participar, per
tenen la possibilitat de fer-ho (opting-in), per aplicar parts escollides de
l'Acord de Schengen. Des que l'1 d'abril de 1998 el Conveni va ser
aplicable tamb a Itlia i ustria, han quedat suprimits tots els controls
a les fronteres interiors de tots els pasos signataris, excepte per a
Grcia. L'objectiu del Conveni d'aplicaci s la supressi dels controls
de les persones a les fronteres interiors i est acompanyat de mesures
per reforar els controls a les fronteres interiors. Entre d'altres, una
poltica comuna en matria de visats, la possibilitat de tractar les
sollicituds d'asil, la cooperaci policaca i judicial i els intercanvis
d'informaci. A les fronteres exteriors, tots els ciutadans de la UE
podran accedir a l'espai de Schengen amb la simple exhibici d'un
document d'identitat o passaport. Com que el Conveni de Schengen
no s'aplica encara a tots els estats membres de la Uni, cal considerar
la totalitat de l'espai de la Uni a banda de l'espai de Schengen.
___________________________________


El contingut de la llibertat de desplaament i residncia comprn el
dret dentrar i sortir dun Estat membre i de romandre-hi, sense que els
estats puguin exigir cap altra formalitat que no sigui la normativa
derivada. La llibertat de desplaament sexerceix a travs de la
presentaci del carnet didentitat o dun passaport, mentre que la
presentaci del carnet didentitat o dun passaport, mentre que la
llibertat de residncia es condiciona a lobtenci duna targeta de
residncia, prvia acreditaci de lexercici duna activitat econmica.
El segon element necessari per a lexercici de la lliure circulaci de
persones s que el beneficiari tingui la voluntat daccedir i exercir una
activitat econmica. Ara b, el TJCE ha fet una interpretaci mplia i
ha ests el benefici de la lliure circulaci de persones als usuaris de
serveis, com per exemple els turistes, les persones que fan un viatge
per rebre assistncia medica o els estudiants i homes i dones de
negocis.
De la mateixa manera que les diferents manifestacions de la lliure
circulaci de persones es fonamenten en un seguit de principis
comuns, que hem analitzat abans, tamb en lmbit dels lmits sha de
parlar de restriccions comunes a les tres llibertats personals. Aquestes
restriccions es troben als articles 39.3 i 46.1 TCE, i es desenvolupen a
la Directiva 64/221, de 25 de febrer. Consisteixen en la possibilitat que
els estats neguin lentrada al seu territori, no renovin la targeta de
residncia o expulsin un nacional comunitari emparant-se en raons
dordre pblic, salut i seguretat pbliques.
3. La lliure circulaci de treballadors
Est regulada als articles 39 a 42 TCE, i desenvolupada,
principalment, al Reglament 1612/68, sobre la lliure circulaci de
treballadors a linterior de la Comunitat. Aquesta llibertat inclou el
desplaament i la residncia duna persona amb nacionalitat dun
Estat membre i de la seva famlia amb la finalitat de dur a terme un
treball assalariat a qualsevol sector de lactivitat econmica.
Per analitzar labast de la lliure circulaci de treballadors, cal referir-se
a dos aspectes: la delimitaci del concepte de treballador a lefecte de
laplicaci personal i material de les normes comunitries, i el
contingut jurdic de la llibertat.
Sobre el primer tema, ni el TCE ni el reglament que el desenvolupa
precisa la noci de treballador assalariat. Tot i que el TJCE havia
avanat algunes notes caracterstiques del concepte de treballador, i
havia insistit en la necessitat de no fer-ne una interpretaci restrictiva,
el pronunciament ms clar sobre el concepte de treballador per
compte daltri s de lany 1986: s la sentncia Lawrie-Blum. En
aquesta sentncia, el Tribunal considera que un treballador per
compte daltri s qualsevol persona que realitzi, a favor duna altra i
sota la seva direcci, el treball que se li encomani, pel qual rebr una
remuneraci, amb independncia de la naturalesa jurdica de la
relaci de treball. Es tracta duna interpretaci mplia, que no exclou
el treball temporal, o a temps parcial, ni les retribucions inferiors a all
que en un Estat es pot considerar salari mnim. Lnic requisit
indispensable s que el treball sexerceixi de manera real i efectiva.
En relaci amb el contingut de la lliure circulaci de treballadors, shan
danalitzar dos aspectes diferenciats: la igualtat de tracte amb el
nacional i les mesures en matria de seguretat social.
En primer lloc, la lliure circulaci de treballadors implica una igualtat de
tracte amb el nacional de lEstat on es desenvolupa lactivitat
assalariada, segons el que estableix el Reglament 1612/68. Aix
significa la igualtat en laccs al treball, sense que sigui possible
establir procediments especials per a la contractaci destrangers, ni
criteris discriminatoris. A ms, les condicions dexercici tamb han de
ser les mateixes que les dels nacionals de lEstat on es desenvolupa
lactivitat assalariada, especialment en matria de retribuci,
acomiadament i reintegraci professional, o nou lloc de treball en el
cas que es trobs a latur, drets sindicals i avantatges socials i f iscals.
Excepcionalment, es poden discriminar els treballadors beneficiaris de
la llibertat de circulaci en relaci amb els seus coneixements
lingstics o en funci de la naturalesa del lloc de treball que cal cobrir.
En matria de seguretat social, el TCE preveu ladopci de mesures
que permetin establir un sistema protector dels drets dels treballadors
emigrants i dels seus familiars. En aquest sentit, larticle 42 TCE
estableix la necessitat de garantir lacumulaci de tots els perodes
considerats a totes les legislacions nacionals per adquirir i conservar
el dret a les prestacions socials, i tamb per calcular-les, i garantir, a
ms, el pagament de les prestacions a les persones que visquin als
territoris dels estats membre.
Larticle 39.4 del TCE exclou laplicaci de les disposicions relatives a
la lliure circulaci de treballadors als llocs de treball a lAdministraci
pblica. El TJCE ha fet una interpretaci restrictiva daquesta
excepci, ja que considera que noms sestendr a les feines que
excepci, ja que considera que noms sestendr a les feines que
comporten una participaci directa o indirecta en lexercici del poder
pblic i les funcions que es desenvolupen tenen com a objectiu la
salvaguarda dels interessos generals dels estats o de les altres
collectivitats pbliques.
4. La lliure circulaci de capitals
La lliure circulaci de capitals no sha aconseguit definitivament fins a
laplicaci de la Directiva del Consell 88/361 CEE, de 24 de juny de
1988, que liberalitza totalment i incondicionalment tots els moviments
de capitals a partir de l1 de gener de 1990, tot i que a Espanya,
Irlanda, Grcia i Portugal es va aplicar un rgim transitori fins al 31 de
desembre de 1992. Actualment, fa efectiva la prohibici de cap tipus
de restricci als moviments de capital i als pagaments entre els estats
membres i els estats membres i estats tercers (art. 56 TCE).

Aquesta liberalitzaci s sotmesa a un conjunt de limitacions
regulades a larticle 57 TCE i a les restriccions que estableixi la
normativa comunitria en matria de moviment de capitals amb
destinaci o procedncia destats tercers que comportin inversions
directes, incloent-hi les immobiliries, lestabliment, la prestaci de
serveis financers o ladmissi de valors en els mercats de capitals.

A ms, el TCE estableix que aquesta liberalitzaci sestablir sens
perjudici del dret dels estats membres a aplicar disposicions fiscals
que distingeixin els contribuents per ra de residncia o collocaci del
capital i a adoptar mesures de supervisi de les entitats financeres.
Tamb es preveu:

a) La possibilitat que el Consell adopti mesures de salvaguarda
excepcionals en els moviments amb estats tercers en el supsit duna
amenaa greu al funcionament de la UEM (art. 59 TCE).

b) La limitaci per part del Consell a la lliure circulaci de capitals com
a conseqncia de restriccions en les relacions econmiques amb
estats tercers en virtut de la PESC de la UE (art. 60.1 TCE).

c) Ladopci per part dels estats membres de mesures unilaterals
contra estats tercers de limitaci a la lliure circulaci de capitals i de
pagaments per raons poltiques greus i per motius d'urgncia (art. 60.2
TCE).
5. El dret d'establiment i la lliure prestaci de serveis
Analitzarem conjuntament la lliure prestaci de serveis i el dret
destabliment perqu, tot i que sn dos conceptes diferents, gaudeixen
parcialment duna regulaci comunitria coincident.
Lestabliment es defineix a partir de dos elements: el primer, la
installaci amb carcter estable i permanent duna persona fsica o
jurdica nacional dun Estat membre al territori dun altre Estat
membre, i el segon, lexercici duna activitat econmica no
assalariada. Lestabliment pot adoptar dues formes. Duna banda, es
pot tractar dun establiment principal, la qual cosa significa la
installaci de tota lactivitat de linteressat en un Estat membre del
qual no s nacional. O b pot ser un establiment secundari, la qual
cosa significa la installaci en un Estat membre duna sucursal o filial
duna activitat principal que la persona interessada explota en un altre
Estat membre.
Lany 1993, la Comissi va elaborar una comunicaci en la qual es
resumeixen les caracterstiques principals de la lliure prestaci de
serveis. Atesa aquesta comunicaci, el concepte de serveis comporta
la realitzaci duna activitat remunerada. Ara b, aquestes activitats
econmiques es regiran per les disposicions sobre lliure prestaci de
serveis quan no siguin aplicables les normes reguladores de les altres
llibertats, excloent-hi la matria de transports. A ms, cal que algun
dels elements de la prestaci de serveis no es localitzi a linterior del
territori dun mateix Estat membre. s lanomenat carcter
transfronterer del servei. Des daquest punt de vista, la prestaci del
servei pot adoptar formes diverses: el prestador del servei es desplaa
al territori on es troba el destinatari de la prestaci (per exemple, un
advocat que es desplaa al lloc de residncia del seu client), el
destinatari de la prestaci es desplaa al territori on es troba
lestabliment del prestador (per exemple, un turista que s destinatari
dun servei es desplaa a lEstat on ha viatjat), o pot produir-se pel
desplaament de la prestaci mateixa (per exemple, una plissa
desplaament de la prestaci mateixa (per exemple, una plissa
dassegurances, un servei financer o lemissi de programes de
televisi).
El dret destabliment i la lliure prestaci de serveis sestn tant a
persones fsiques que siguin nacionals comunitries, com a societats
constitudes dacord amb la legislaci dun Estat membre, i que tinguin
la seu al territori de la Uni. Larticle 48 TCE es refereix a societats de
dret civil o mercantil, fins i tot les societats cooperatives, i les altres
persones jurdiques de dret pblic o privat, sempre que es
constitueixin amb una finalitat lucrativa.
En relaci amb la lliure prestaci de serveis, el prestador del servei ha
destar establert al territori de la Comunitat, la qual cosa li permet
portar a terme una activitat no assalariada objecte del seu establiment
al territori dun altre Estat membre en el qual no t installaci
permanent, i en les mateixes condicions que els seus nacionals.
Daltra banda, larticle 49 TCE preveu la possibilitat que el Consell
estengui el benefici de la lliure prestaci de serveis als prestadors de
serveis no nacionals dun Estat membre, per sempre que es trobin
establerts a la Comunitat. A diferncia de la lliure circulaci de
treballadors, el dret destabliment i la lliure prestaci de serveis implica
independncia en lexercici de lactivitat econmica.
El contingut jurdic del dret destabliment i de la lliure prestaci de
serveis inclou la igualtat de tractament en laccs i les condicions
dexercici duna activitat econmica i lequivalncia de les condicions
exigides pels estats membres per accedir a una activitat econmica. El
principi de no-discriminaci per ra de nacionalitat es recull a larticle
12 del TCE i implica la prohibici de tractament desigual entre els
nacionals dels estats membres que comporti una discriminaci, b
sigui de forma directa, mitjanant una discriminaci ostensible, b
sigui de forma indirecta, per aplicaci de criteris de distinci que
condueixin a resultats discriminatoris.
Quant al principi dequivalncia en les condicions daccs al mercat, la
seva aplicaci respon al fet que les legislacions internes regulen de
forma diferent les condicions necessries en el seu territori per accedir
a determinades activitats econmiques. Aquesta realitat pot
representar un obstacle per a la realitzaci daquestes llibertats, motiu
pel qual cal assolir lequivalncia daquestes condicions. En aquest
sentit, el TCE preveu ladopci dun conjunt de mesures per garantir el
principi dequivalncia i, en relaci amb el dret destabliment, la
coordinaci de les disposicions dels estats membres, que regulen les
garanties que han de tenir les societats per protegir els socis i els
tercers (article 44.2.g TCE). Larticle 47.2 TCE estableix la coordinaci
de disposicions legals, reglamentries i administratives dels estats
membres relatives a laccs i a l'exercici de les activitats no
assalariades. Finalment, es preveu ladopci de directives per al
reconeixement mutu de diplomes, certificats i altres ttols (article 47.1
TCE).
Larticle 45 TCE estableix que les disposicions relatives al dret
destabliment no sapliquen a les activitats relacionades amb lexercici
de lautoritat pblica. Aquest precepte tamb saplica en relaci amb la
lliure prestaci de serveis, en virtut de larticle 55 TCE. Tot i aix, el
TJCE sempre ha fet una interpretaci restrictiva daquesta excepci.
En relaci amb la lliure prestaci de serveis, el principi dequivalncia
de les condicions implica que, en principi, nhi ha prou que el
prestador del servei sajusti en la seva activitat a les normes de lEstat
on es troba el seu establiment. Ara b, tenint en compte la naturalesa
particular dalgunes prestacions de serveis, lEstat que acull la
prestaci o lestabliment pot imposar algunes exigncies especfiques
per motius dinters general, sempre que aquests requisits regeixin
tamb per als nacionals de lEstat receptor, i que siguin proporcionals i
apropiats a lobjectiu que es proposa.
Punts clau
I. La configuraci de la Uni Europea i la seva evoluci
El detonant de la Segona Guerra Mundial
LOECE (Organitzaci Europea de Cooperaci
Econmica),1948
Declaraci de Robert Schumann, de 9 de maig de 1950
1. Els tractats originaris o constitutius:
El Tractat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer
(TCECA), Pars, 18 d'abril de 1951
El Tractat de la Comunitat Econmica Europea (TCEE) i el
Tractat de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica
(Tractat de la EURATOM), Roma, 25 de mar de 1957
2. Els tractats posteriors de modificaci:
El Tractat de Brusselles 1965 (fusi drgans comunitaris)
Acta nica Europea 1987(instauraci d'un nou sistema de
majories i mesures de mercat interior)
El Tractat de la Uni Europea (TUE) o Tractat de Maastricht,
de 7 de febrer de 1992 (d'instituci de la Uni Europea)
El Tractat d'Amsterdam de 1999 (confirmaci del calendari
econmic)
El Tractat de Nia de 2001 (redimensionament de les
institucions europees)
II. Fonts del dret comunitari
Fonts de dret originari: els tractats
Fonts de dret derivat: els reglaments, les directives, les
decisions i les recomanacions
Altres fonts: la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de les
Comunitats Europees, els principis generals del dret i el
costum
III. Les llibertats bsiques comunitries
La lliure circulaci de mercaderies (les mercaderies circulen
lliurement)
La lliure circulaci de persones (dret de desplaament i dret
de residncia)
La lliure circulaci de treballadors (dret d'accs dun treball
assalariat a qualsevol Estat membre; igualtat de tracte)
La lliure circulaci de capitals (supressi de totes les
restriccions als moviments de capitals entre els estats
membres i posteriorment entre els estats membres i els
pasos tercers)
El dret d'establiment i la lliure prestaci de serveis (activitat
econmica independent, amb installaci o sense)

Bibliografia
Abelln Honrubia, Victoria. Lecciones de Derecho
Comunitario. Ed. rev. i act. Barcelona, Ariel, 1998.
Ahn, Namkee; Jimeno, Juan F. Cambio demogrfico,
inmigracin y mercado de trabajo. Papeles de Economa
Espaola, 91, Barcelona, 2002.
Albert i Rovira, Enoch. Autonoma poltica y unidad
econmica: las dimensiones constitucional y europea de la
libre circulacin y de la unidad de mercado. Madrid, Civitas,
1995.
Alonso Garca, Ricardo. Derecho comunitario, derechos
nacionales y derecho comn europeo. Madrid, Civitas, 1989.
Arnaldo Alcubilla, Enrique. La ciudadana europea. Anales
de la Academia Matritense del Notariado. Madrid, Edersa.
Blazquez Peinado, M. Dolores. El derecho de
establecimiento y la libre prestacin de servicios de los
abogados: algunos apuntes y ltimos desarrollos
abogados: algunos apuntes y ltimos desarrollos
jurisprudenciales. Gaceta Jurdica de la UE, 217,
Barcelona, 2002.
Ballester Pastor, Amparo. La evolucin del derecho a la
libertad de circulacin de personas y trabajadores: la
incompleta culminacin de Amsterdam. Noticias de la UE,
204, Barcelona-Lleida, 2002.
Bassols Jacas, Raimundo. La dinmica de la construccin
europea. Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia
i Finances.
Beneyto, Jos Mara. Europa 1992. El Acta nica Europea:
mercado interior y cooperacin poltica europea. Madrid,
Civitas, 1989.
Comissi Europea. Estrategia marco sobre la igualdad entre
hombres y mujeres: programa de trabajo para 2002.
Luxemburg, OPOCE, 2001.
Comissi Europea. Expiracin del Tratado CECA:
actividades financieras despus de Luxemburgo.
Luxemburg, OPOCE, 2001.
Dez-Hochleitner, Javier; Mart Capdevila, Carmen. Derecho
de la UE. Madrid, Mc Graw-Hill, 2001.
Dez-Picazo, Luis Maria. La transposicin de directivas en
materia de derecho patrimonial por parte de las
Comunidades Autnomas. Jornades de dret catal a
Tossa, 1998, Valncia, Tirant lo Blanch, 2000.
Garzn Clariana, Gregorio. Las fuentes del derecho
comunitario. Madrid, Civitas, 1994.
Jimnez-Blanco, Antonio. De nuevo sobre el efecto directo
de las directivas. Noticias de la UE, 205, Barcelona, 2002.
Lasagabaster Herrarte, Iaki. Ciudadania y tratado de
Schengen: naturaleza jurdica de las disposiciones del
Comit Ejecutivo. Revista de Instituciones Europeas, 23: 1
(gener-abril), 1996.
Louis, Jean-Victor. El ordenamiento jurdico comunitario. 5a
ed. Brusselles, 1995.
Mata Sierra, Maria Teresa. El efecto directo de las directivas
en la jurisprudencia comunitaria y espaola. Madrid, Tecnos,
1994.
Olest i Rayo, Andreu. La libre circulacin de los
profesionales liberales en la CEE. Barcelona, PPU, 1992.
Pau Pedrn, Antonio. El proceso formativo del derecho
comunitario derivado. Madrid, Tecnos,1988.
Parejo Alfonso, Luciano. Manual de derecho administrativo
comunitario. Madrid, Centro de Estudios Ramn Areces,
2000.
Quel Lpez, Francisco Javier. Anlisis de las reformas en el
espacio de libertad, seguridad y justicia en el Tratado de
Niza. Revista de Derecho Comunitario Europeo, 9
(Barcelona-Lleida), 2000.
Rodrigues, Stphane. Le Trait de Nice et les cooprations
renforces au sein de l'Union Europenne. Revue du
March commun et de l'Union Europenne, 2001.
Romero Melchor, Sebastin. Derecho comunitario: objetivo,
legislar menos y mejor. Unin Europea Aranzadi, 3
(Barcelona), 2002.
Vilardell i Codina, Santiago. La Comunitat Europea i el seu
ordre jurdic. Barcelona, Collegi d'Advocats de Barcelona,
1986.
Webgrafia
Institucions
Europa en lnea
http://www.europa.eu.int
Parlament europeu
http://www.europarl.eu.int
http://www.europarl.eu.int
Consell Europeu
http://ue.eu.int/es/summ.htm
Comissi europea
http://www.europa.eu.int/comm/index_es.htm
Tribunal de Justcia
http://curia.eu.int/es/index.htm
Tribunal de Comptes
http://www.eca.eu.int/ES/menu.htm
Informaci general
Patronat catal pro europa
http://www.infoeuropa.org
Representaci espanyola de la Comissi europea
http://www.europa.eu.int/spain
Actualitat europea
http://www.aquieuropa.com
Centre de documentaci europea de la Universitat de Girona
http://biblioteca.udg.es/cde
Centre de documentaci de la Universitat dAlacant
http://www.cde.ua.es/eur
Enllaos dinters
http://www.sociologia.org/olddir/europa.htm
Publicacions
http://europa.eu.int/publications/index.htm
Tractats i dret comunitari
Recopilaci dels tractats europeus
http://www.europa.eu.int/abc/treaties_es.htm
Tractat de la Uni europea
http://www.europa.eu.int/abc/obj/treaties/es/estoc01.htm
Eur-lex: diari oficial, tractats
http://www.europa.eu.int/eur-lex/es/index.html
Euro
Todo sobre el euro, OCU
http://www.ocu.org/map/show/11551/src/36591.htm
Claus de leuro
http://europa.eu.int/euro/entry1.html

































3. Lorganitzaci territorial de lEstat. LAdministraci local:
ens que la integren. El municipi. La provncia. Lorganitzaci
comarcal de Catalunya.

Esquema

I. Lorganitzaci territorial de lEstat: principis constitucionals

II. LAdministraci local

1. Concepte
2. Naturalesa
III. Ens que integren lAdministraci local

1. El municipi
1.2. Concepte
1.3. Elements
1.4. Competncies
2. La provncia
2.1. Concepte
2.2. Elements
2.3. Organitzaci
2.4. Competncies
IV. Lorganitzaci comarcal de Catalunya
I. Lorganitzaci territorial de lEstat
Larticle 137 de la Constituci estableix que lEstat sorganitza territorialment en municipis,
en provncies i en les comunitats autnomes que es constitueixen i afegeix que totes
aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gesti dels interessos respectius.
A diferncia de lEstat i de les comunitats autnomes, que tenen una administraci pblica,
els ens locals no en tenen, sin que sn en ells mateixos Administraci pblica. Per tant,
els ens locals no tenen poder legislatiu ni poder judicial; noms Administraci pblica.
LAdministraci local, els ens locals, s Administraci pblica, i, per aix, gaudeix de les
prerrogatives prpies del poder pblic: pot crear, en lexercici de les potestats
administratives que li atribueix lordenament jurdic, drets i deures per als ciutadans amb els
quals es relaciona i, fins i tot, fer-los complir coactivament.

La Constituci garanteix lautonomia dels ens locals (art. 137, 140 i 141). Tal com va
assenyalar molt aviat el Tribunal Constitucional (STC 84/1982), aquesta autonomia significa
una garantia institucional de les entitats que reconeix la Constituci (municipi, provncia,
illa). Tot el territori estatal est organitzat en municipis i provncies, i els arxiplags, en illes.
La garantia institucional significa el reconeixement duna esfera dinteressos propis i
latribuci de competncies per a la seva gesti, encara que aquestes competncies no
siguin determinades a la Constituci, sin que es remet al legislador ordinari. Daltra banda,
lautonomia local implica que els ens locals autoseleccionin les persones que han de formar
part dels seus rgans de govern, i la seva capacitat per representar i governar els
interessos de la comunitat que integren aquestes entitats. A ms, lautonomia implica
atribuir als ens locals el poder dordenana; s a dir, la capacitat de dictar normes, si b de
rang reglamentari. I, finalment, es reconeix a lAdministraci local suficincia financera per a
lexercici de les seves funcions (art. 142 CE).
II. LAdministraci local
Larticle. 3 de la Llei reguladora de les bases de rgim local fa una enumeraci completa de
les entitats locals, que classifica en dos grups. Duna banda, el municipi, la provncia i lilla
(a les Canries i les Balears) i, de laltra, les entitats dmbit territorial inferior al municipi, les
comarques o altres entitats que agrupin ms dun municipi, les rees metropolitanes i les
mancomunitats de municipis. Dins el primer grup, hi ha els ens locals que estan reconeguts
a la Constituci, dexistncia obligatria i de carcter territorial, en el sentit que la seva
competncia s genrica sobre tot all que afecta la comunitat local. Els ens locals del
segon grup sn dexistncia facultativa.
La regulaci dels ens locals est constituda, a ms de la Constituci i la Llei 7/1985, de 2
dabril, de bases del rgim local, a la nostra comunitat autnoma, per les lleis catalanes
5/1987, 6/1987 i 7/1987, de 4 dabril, i el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 dabril, pel qual
saprova el text refs de la Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya (abans Llei
8/1987).
III. El municipi
1. Concepte
El municipi s lentitat bsica i primria de lAdministraci local. s la resposta jurdica a la
unitat de convivncia basada en vincles de venat (la ciutat, el poble o qualsevol altre nucli
de poblaci amb possibilitat de subsistncia autnoma).
El municipi forma part de lorganitzaci de lEstat (art. 137 CE), i constitueix el conducte
immediat de participaci ciutadana en els afers pblics.
El municipi s la personificaci dun conjunt dinteressos localitzats a la collectivitat
corresponent, diferents dels interessos generals de lEstat i de la comunitat autnoma, que
sn gestionats per una organitzaci prpia (autoadministraci).
El municipi s tamb un ens prestador de serveis pblics essencials per a la persona
(subministrament daigua, evacuaci daiges residuals, cementiris, mercats, etc.).
2. Elements
Sn elements del municipi: el territori, la poblaci i lorganitzaci.
a) El territori dun municipi sanomena terme municipal i constitueix lespai fsic on el
municipi exerceix les competncies. Lalteraci de termes municipals s una competncia
de les comunitats autnomes que es troba regulada a les lleis autonmiques, dacord amb
les disposicions bsiques de la Llei estatal de rgim local.
b) La poblaci dun municipi s constituda pels vens del municipi, que sn les persones
inscrites al padr municipal. La condici de ve sadquireix en el mateix moment de la
inscripci. Qualsevol persona que resideixi a Espanya est obligada a inscriures al padr
del municipi en qu resideixi habitualment. Qui resideixi en diversos municipis, shaur
dinscriure nicament al padr del municipi en qu habiti durant ms temps durant lany.
c) Lorganitzaci municipal, encarregada del govern i ladministraci del municipi, correspon
a lajuntament o consell obert. Lajuntament t dos rgans essencials, el ple i lalcalde, que,
juntament amb el tinent dalcalde, existeixen a tots els ajuntaments. Un tercer rgan
essencial, la comissi de govern, noms es preveu en lorganitzaci dalguns municipis. Es
preveuen amb carcter obligatori les comissions informatives.
El ple s integrat per tots els regidors, que sn elegits per sufragi universal, lliure, igual,
directe i secret pels vens.
Lalcalde s el president de lajuntament. L'elegeixen els regidors i l'ajuden els tinents
dalcalde, que ell designa entre els regidors.
En els municipis de ms de 5.000 residents hi ha una comissi de govern, formada per
lalcalde, que la presideix, i un nombre de regidors no superior a la tercera part del total de
regidors que correspongui a lajuntament. Els regidors que integren la comissi de govern
sn nomenats i separats lliurement per lalcalde.
El rgim dorganitzaci municipal de consell obert previst a larticle 140 in fine de la
Constituci es basa en la democrcia directa. Es caracteritza perqu tots els vens es
constitueixen en assemblea o consell obert, rgan fonamental que substitueix el ple de
lajuntament. Lalcalde pot nomenar fins a un mxim de tres tinents dalcalde entre els vens
per auxiliar-lo en les seves funcions.
Daltra banda, els municipis de Madrid i Barcelona es regulen per lleis especials que
preveuen una organitzaci ms complexa.
3. Competncies municipals
La Llei estatal de bases de rgim local estableix el principi del reconeixement del dret a la
participaci del municipi en lexercici de competncies que afectin lesfera dinteressos de la
comunitat venal, i reconeix la capacitat del municipi per promoure activitats i prestar serveis
que satisfacin aquells interessos. A larticle 25 hi ha una llista de matries respecte a les
quals la llei, estatal o autonmica, determinar exactament labast de les competncies
municipals. En aquesta llista senumeren les matries ms directament relacionades amb la
vida venal, com ara la seguretat en llocs pblics, la protecci del medi ambient o el
transport pblic.
IV. La provncia
1. Concepte
La provncia, segons preveu lart. 141.1 de la Constituci, t una doble naturalesa: divisi
territorial de lAdministraci perifrica de lEstat i entitat local. Com a ens local, s una
entitat territorial amb personalitat jurdica prpia, determinada per lagrupaci de municipis.
2. Elements: territori i poblaci
El territori provincial inclou els termes dels municipis integrats a la provncia. Lart. 141.1 de
la Constituci imposa que lalteraci dels lmits provincials sha de fer mitjanant una llei
orgnica de les Corts Generals, cosa que n'implica l'aprovaci per majoria absoluta dels
membres del Congrs dels Diputats.
La poblaci provincial tamb integra la poblaci prpia de tots els municipis de la provncia.
3. Organitzaci
Lorganitzaci provincial es basa en els rgans segents:
a) El ple de la Diputaci provincial, integrat per tots els diputats provincials. Lelecci dels
diputats no es fa amb eleccions directes, sin per un sistema que extrapola els resultats de
les eleccions a regidors dels ajuntaments dels municipis de la provncia, condici que han
de tenir necessriament els diputats provincials.
b) El president, elegit pels diputats dentre ells, per majoria absoluta en primera votaci i
simple en la segona. El president designa els vicepresidents.
c) La comissi de govern, integrada pel president i un nombre de diputats no superior al
ter del total, que sn nomenats i separats lliurement pel president, el qual ninforma al ple.
Els estatuts de les comunitats autnomes uniprovincials han previst lextinci de
lorganitzaci provincial. La representaci, el govern i ladministraci dels interessos
provincials, les competncies i els recursos financers de les provncies corresponents sn
assumits i exercits per la comunitat autnoma.
4. Competncies
Les competncies de la provncia giren sobre el municipi i la prestaci efectiva dels serveis
daquesta entitat bsica. En primer lloc, li correspon una funci de coordinaci i assistncia
als serveis municipals, per tal que es prestin efectivament, sobretot els serveis pblics
mnims obligatoris que especifica larticle 26 de la Llei estatal de bases del rgim local, i,
preferentment, als municipis amb menys capacitat econmica. En segon lloc, li correspon la
prestaci de serveis de carcter supramunicipal i, si escau, supracomarcals, exigits per una
unitat dexplotaci a mbits superiors al municipi. Finalment, s una competncia provincial
el foment i ladministraci dels interessos peculiars de la provncia.
Daltra banda, tant les comunitats autnomes com lEstat poden delegar competncies a les
diputacions provincials.
V. Lorganitzaci comarcal de Catalunya
Als articles 141.3 i 152.3, la Constituci permet que les comunitats autnomes estableixin
circumscripcions territorials prpies, diferents de la provncia, basades en lagrupaci de
municipis. Larticle 5 de lEstatut dAutonomia de Catalunya preveu lestructuraci territorial
daquesta comunitat en municipis i comarques. Tamb es refereix a les comarques la Llei
estatal de bases del rgim local, que, a larticle 3.2.b, estableix que les comarques
gaudeixen de la condici dentitats locals.
La Llei catalana 6/1987, de 4 dabril (modificada per la Llei 3/1990, el Decret Legislatiu
13/1994 i la Llei 8/2003), regula lorganitzaci comarcal de Catalunya. Les referncies a
determinats articles daquesta Llei que es fan a continuaci shan dentendre en la seva
redacci final.
La comarca es defineix com una entitat local de carcter territorial formada per lagrupaci
de municipis, amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat i autonomia per al
compliment de les seves finalitats (art. 3.1).
El territori de la comarca s lmbit en qu el consell comarcal ?rgan de govern i
administraci de la comarca? exerceix les seves competncies, i s definit per lagrupaci
dels termes municipals que lintegren (art. 3.2). Un cop establerta la divisi comarcal de
Catalunya, qualsevol modificaci de les demarcacions comarcals sha de fer per llei,
excepte en els supsits segents:
a) quan es tracti de modificacions que afectin parts de termes municipals i siguin
conseqncia de la modificaci dels lmits dels corresponents termes municipals, i b) per
acord del municipi i les altres institucions afectades, dacord amb el que estableix larticle 8
bis (art. 7).
La poblaci de la comarca s laddici de la poblaci dels municipis que la integren.
El govern i ladministraci de la comarca corresponen al consell comarcal (art. 12). Sn
rgans del consell comarcal: el ple, la presidncia, la vicepresidncia, el consell dalcaldes i
la comissi especial de comptes. Tamb forma part de lorganitzaci comarcal el/la gerent,
que t funcions executives (art. 13).
El ple del consell comarcal s constitut pel president i els altres consellers comarcals (art.
15.1). Els consellers comarcals han de gaudir de la condici de regidors dels municipis de
la comarca (art. 21.1). El ple ha delegir el president del consell comarcal (art. 15.2.a), i
tamb li correspon nomenar i cessar el/la gerent, crrec que s incompatible amb la
condici de regidor o regidora (art. 15.3.b i 17.2). La comissi especial de comptes est
formada per un representat de cada grup poltic amb representaci al consell i t per funci
formada per un representat de cada grup poltic amb representaci al consell i t per funci
examinar i estudiar els comptes anuals del consell comarcal i emetren informe (art. 16).
La comarca exerceix les competncies atribudes per la prpia llei en matria de
cooperaci, assessorament i coordinaci dels ajuntaments, les que li atribueixen les lleis del
Parlament, i les que li deleguin o encarreguin de gestionar lAdministraci de la Generalitat,
la diputaci corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i
les organitzacions associatives dens locals regulades al Ttol XI del Decret Legislatiu
2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei Municipal i de Rgim local de
Catalunya (art. 25). I, finalment, correspon a la comarca: prestar assistncia tcnica, jurdica
i econmica als municipis; cooperar econmicament en la realitzaci de les obres, els
serveis o les activitats dels municipis; garantir, subsidiriament, la prestaci dels serveis
municipals obligatoris en els municipis que, per ra de llur poblaci, no estan obligats a
prestar-los; cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al
desenvolupament del territori; establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments
afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'mbit supramunicipal; i, en tot
cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistncia i de cooperaci que li corresponen
tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre
d'habitants com a la situaci geogrfica o a llur tipologia quant a l'activitat econmica
predominant (art. 26).
Punts clau
LEstat sorganitza territorialment en municipis, provncies i comunitats
autnomes.
LAdministraci local s Administraci pblica, ja que no t poder legislatiu ni
poder judicial.
Els ens locals dexistncia obligatria sn el municipi, la provncia i lilla.
Segons lEstatut dAutonomia, Catalunya sestructura territorialment en municipis i
comarques.

Bibliografia
Albert, E.; Aja, E.; Font, T.; Padrs, X.; Tornos, J. Manual de dret pblic de
Catalunya. 3a ed. Barcelona, IEA, 2002.
Alonso Higuera, Carmen. Elecci i constituci dAjuntaments: el cartips
municipal. Madrid-Barcelona, Marcial Pons, EAPC, 1999.
Argullol Murgadas, E. Lorganitzaci territorial de Catalunya. Una perspectiva
jurdica. Barcelona, Empries, 1986.
Cosculluela Muntaner, Luis. Manual de derecho administrativo. Vol I. 12a ed.
Madrid, Civitas, 2001, pg. 247-274.
Diversos autors. Lorganitzaci territorial de Catalunya, Autonomies, nm. 5,
1986.
Entrena Cuesta, R. Organitzaci territorial. Comentaris sobre lEstatut
dautonomia de Catalunya. Vol. I. Barcelona, IEA, 1988, pg. 199-224.
Ferret Jacas, J. Rgim local. Comentaris sobre lEstatut dautonomia de
Catalunya. Vol. I. Barcelona, IEA, 1988, pg. 477-502.
Mir Bag, J. La reforma del rgim local a Catalunya. Barcelona, EAPC, 1991.
Morell Ocaa, L. El rgimen local espaol. Madrid, Civitas, 1988.
Parada Vzquez, J. R. Derecho Administrativo. Organizacin y empleo pblico.
Vol. II. Madrid, Marcial Pons, 2000, pg. 187-241.
Rivero Ysern, Jos Luis. Manual de derecho local. 4a ed. Madrid, Civitas, 1999.
Prats Catal, J. La Comarca. Tratado de derecho municipal. Vol. I. Madrid,
Civitas, 1988, pg. 185-230.
Santamara Pastor, Juan Alfonso. Principios de derecho administrativo. Vol. I. 3a
ed. Madrid, Centro de Estudios Ramn Areces, 2000, pg. 567-615.
Webgrafia
Legislaci de rgim local de lEstat
http://www.igsap.map.es/cia/dispo/administracion_local.html
Legislaci, doctrina i jurisprudncia dmbit local
http://www.gencat.es/sial/dret0.htm
Jurisprudncia sobre el contingut de lautonomia local
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/autonomia_local_jurisp.html
El rgim local espanyol
http://www.dip-valladolid.es/manual/cap_1.htm
Web dels ajuntaments
http://www.ayuntamientos.net/
Canal dels ajuntaments
http://www.aytos.org/









4. El Parlament de Catalunya: composici i funcions. El
Sndic de Greuges. La Sindicatura de Comptes. El Consell
Consultiu.

Esquema
I. El Parlament de Catalunya

1. Composici
2. Funcions
II. El Sndic de Greuges
III. La Sindicatura de Comptes
IV. El Consell Consultiu
I. El Parlament de Catalunya: composici i funcions
El Parlament compleix a Catalunya un paper equivalent al que fan en lmbit estatal les
Corts Generals. No cal dir que les funcions del Parlament de Catalunya es desenvolupen i
produeixen efectes dintre dels marges del territori de Catalunya, de la mateixa manera que
la seva capacitat normativa est circumscrita a lmbit competencial de la Generalitat.
Tanmateix, shan de fer algunes precisions: una, labast territorial dels efectes del poder del
Parlament i, laltra, que es veu constret a moures dins el marge de les competncies que li
atribueixen la Constituci i lEstatut. Els trets fonamentals que permeten de definir la
naturalesa jurdica del Parlament de Catalunya podrien resumir-se dient que s un rgan
representatiu, constitucional, unicameral, autnom, permanent i deliberant.
1. Composici
El Parlament selegeix per un termini de quatre anys, mitjanant sufragi universal, secret,
lliure, igual i directe. El primer Parlament de Catalunya constitut en el marc de lEstatut
vigent fou escollit segons el que preveu la disposici transitria quarta de lEstatut, que
estableix la circumscripci provincial. s una frmula electoral que afavoreix les provncies
menys habitades, ja que dna un mnim de sis parlamentaris ms un esc per cada 40.000
habitants a Girona, Tarragona i Lleida, mentre que a Barcelona cada esc costa 50.000
habitants, amb la limitaci que no pot sobrepassar el nombre de 85 diputats. Daquesta
manera, el Parlament es compon de 18 diputats de Tarragona, 17 de Girona, 15 de Lleida i

85 de Barcelona; en total, 135 parlamentaris. Fins avui, encara no sha aprovat una llei
electoral de Catalunya, la qual, quan saprovi, per mandat constitucional i estatutari, haur
de mantenir un sistema descrutini proporcional i assegurar una representaci adequada de
totes les zones del territori. El nombre de parlamentaris pot oscillar entre un mnim de 100 i
un mxim de 150.
El Parlament s constitut per una sola cambra i no per dues, tal com havia proposat algun
grup parlamentari.
El Parlament s inviolable i gaudeix dautonomia organitzativa pel que fa a la creaci
drgans interns, funcionament i contractaci de personal. Tamb se li reconeix autonomia
financera, administrativa i disciplinria.
La seu s a Barcelona, per pot celebrar sessions a altres indrets de Catalunya.
Pel que fa als parlamentaris, cal dir que no estan sotmesos a mandat imperatiu i exerceixen
la representaci de la totalitat del poble de Catalunya. Tenen conferides les prerrogatives
dinviolabilitat i dimmunitat amb certes reserves. La condici de diputat del Parlament de
Catalunya s incompatible -la qual cosa vol dir que estan obligats a dimitir del crrec que
tinguin per poder ser diputats- amb la de diputat del Congrs, per no amb el crrec de
senador. Daltra banda, sn inelegibles certs crrecs de lAdministraci; la inelegibilitat
significa la impossibilitat de presentar-se a les eleccions. Tots aquests casos
dincompatibilitat i dinelegibilitat sesmenten a lEstatut.
Daltra banda, cal dir que sn electors i elegibles els ciutadans majors de divuit anys que
gaudeixin de la condici poltica de catal dacord amb lEstatut, sempre que reuneixin les
condicions exigides per la llei electoral.
Quant al funcionament del Parlament de Catalunya, aquest elegeix un president i la Mesa,
que s lrgan rector collegiat del Parlament.
El Parlament nomena una Diputaci permanent de 23 membres, en proporci a la fora
numrica dels grups parlamentaris. Aquesta Diputaci garanteix la continutat dels treballs
parlamentaris durant el perode en qu el Parlament est dissolt o en qu hi ha vacances
parlamentries. La Diputaci permanent ha de retre comptes dels afers tractats i de les
decisions adoptades al Ple del Parlament en la primera reuni ordinria que es faci.
La legislatura t una durada normal de quatre anys. Els perodes de sessions sn de
setembre a desembre i de febrer a juny. A ms, es pot reunir en sessi extraordinria
convocada pel president del Parlament o a petici duna quarta part dels diputats, o de tres
grups parlamentaris. Tamb pot demanar-ne la reuni el president de la Generalitat.
Finalment, cal esmentar que el Parlament pot funcionar en Ple o en comissions, que poden
ser permanents o no.
2. Funcions
El Parlament t assignades diverses funcions, segons lEstatut dAutonomia de Catalunya.
a) Funci representativa
Larticle 30 de lEstatut estableix: El Parlament representa el poble de Catalunya.
Aquesta formulaci clssica dins lesquema liberal s parallela a la regulaci de les Corts
Generals a la Constituci -que representen el poble espanyol- i no posa en qesti la
sobirania de lEstat perqu, tot seguit, semmarquen els seus poders o les seves funcions
en la Constituci. De tota manera, aquesta funci representativa dna un gran pes especfic
al Parlament i, sobretot, una gran autoritat tant dins de Catalunya com en les relacions amb
les institucions centrals de lEstat.
b) Funci legislativa
Segons lEstatut, el Parlament de Catalunya exerceix la potestat legislativa mitjanant
lelaboraci de lleis, que son publicades al DOGC. Aquestes lleis de Catalunya, des del
punt de vista jerrquic, sn iguals a les del Parlament de lEstat, per des del punt de vista
de la competncia tenen limitades les matries sobre les quals poden actuar i, daltra
banda, noms tenen efectes dins lmbit territorial de Catalunya.
c) Les funcions de relaci amb lexecutiu
Al Parlament sencomana la funci dimpuls i de control de lacci poltica i de govern.
Aquesta af irmaci t, al peu de la lletra, el significat de donar una gran importncia a
lactivitat poltica del Parlament. Un aspecte concret daquesta funci genrica dimpuls i
control s lelecci del president de la Generalitat. El Parlament gaudeix de dues funcions
ms en relaci amb lactivitat de govern. En primer lloc, ha daprovar convenis i acords de
cooperaci amb altres comunitats autnomes. En segon lloc, examina, aprova i controla el
pressupost, a ms destablir i exigir impostos, taxes, contribucions especials i recrrecs.
d) Les funcions participatives en lactivitat dels rgans centrals de lEstat.
En aquest punt sinclouen les diverses funcions que exerceix el Parlament en relaci amb
alguns dels rgans centrals de lEstat. En aquest sentit, el Parlament t competncies per
damunt de les altres institucions. El Parlament pot:
Sollicitar a lEstat la transferncia o la delegaci de competncies no assumides
per lEstatut, i tamb sollicitar a les Corts Generals el desenvolupament legislatiu
de les lleis marc dictades per lEstat.
Demanar al Govern ladopci dun projecte de llei.
Exercir el dret a la iniciativa legislativa al Congrs en forma de proposicions de
llei, amb el nomenament d'una comissi de tres diputats per defensar la
proposici.
Interposar recurs dinconstitucionalitat i presentar-se davant el Tribunal
Constitucional en els conflictes de competncia.
Designar els senadors autonmics que corresponen a Catalunya.
II. El Sndic de Greuges
El Sndic de Greuges s la instituci que t la missi de defensar els drets fonamentals dels
ciutadans. Amb aquesta finalitat, supervisa lactivitat de lAdministraci pblica de la
Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o que sn afectes a un servei
pblic. Supervisa tamb lactuaci dels ens locals de Catalunya en tot all que afecta les
matries en qu lEstatut dAutonomia de Catalunya atorga competncies a la Generalitat.
Acompleix la seva missi cooperant amb el Defensor del Poble i du a terme les seves
funcions amb criteris dindependncia i objectivitat.
El Sndic de Greuges s escollit pel Ple del Parlament, amb una majoria de tres cinquenes
parts, entre els candidats presentats per una comissi del mateix Parlament. Si no
sassoleix la majoria especificada, es torna a iniciar el mateix procediment. Si, un cop
transcorreguts tres mesos, cap candidat proposat no obt la majoria establerta, nhi ha prou
amb la majoria absoluta.
Per ser Sndic de Greuges sha de ser catal, major dedat i gaudir del ple s dels drets
civils i poltics. La condici de Sndic de Greuges s incompatible amb qualsevol mandat
imperatiu, amb el compliment de funcions directives i afiliaci en partits poltics, sindicats de
treballadors i associacions empresarials, amb la de membre del Consell Consultiu de la
Generalitat i del Tribunal Constitucional, amb qualsevol crrec poltic o funci administrativa
de lEstat, de les comunitats autnomes o de les corporacions locals, amb lexercici de les
carreres judicial, fiscal i militar i qualsevol activitat professional, mercantil i laboral.
El Sndic de Greuges pot ser separat del crrec per majoria de tres cinquenes parts del
Parlament en cas de negligncia notria en el compliment de les obligacions i els deures
del crrec.
El Sndic de Greuges actua a partir de la queixa dun particular o de certes institucions o
crrecs.
Pot tramitar o rebutjar aquestes queixes i, en cap cas, no pot realitzar lacci investigadora
quan la queixa es trobi pendent duna resoluci judicial. LAdministraci, i en general tots
els poders pblics dependents de la Generalitat, estan obligats a auxiliar el Sndic en les
seves investigacions, amb carcter preferent i urgent.
El Sndic de Greuges presenta al Parlament un informe anual de la seva activitat.
III. La Sindicatura de Comptes
La Sindicatura de Comptes s lrgan de fiscalitzaci de la gesti econmica, financera i
comptable del sector pblic de Catalunya.
Les seves funcions sn, en resum, fiscalitzar lactivitat econmica i el patrimoni, emetre
dictmens, analitzar la utilitzaci de recursos disponibles per optimitzar-ne els resultats i
controlar el grau de compliment dels programes pressupostaris de la Generalitat i dels seus
organismes autnoms, de les corporacions locals i dels seus organismes autnoms, de les
empreses pbliques i de les empreses vinculades.
En lexercici de les seves funcions, la Sindicatura de Comptes ha dactuar amb submissi a
lordenament jurdic i amb total independncia respecte als rgans i als ens pblics
subjectes a la seva fiscalitzaci. Per aix, la Sindicatura de Comptes t facultats per
organitzar tots els afers relacionats amb el seu ordre intern i amb el seu personal. A ms,
per acomplir les seves competncies, pot requerir la collaboraci i la cooperaci de tots els
ens a qu hom sha referit.
ens a qu hom sha referit.
Presenta una memria anual de la seva actuaci al Parlament, on consten, si escau, les
infraccions, els abusos o les prctiques irregulars que haur dobservar, la responsabilitat
en qu, a criteri seu, shagi incorregut i les mesures per exigir-la.
Sorganitza mitjanant:
El sndic major, que representa la Sindicatura de Comptes.
El Ple, integrat per set sndics designats pel Parlament per majoria de tres
cinquenes parts i nomenats per un perode de sis anys.
La Comissi de Govern, que distribueix les tasques de la Sindicatura entre els
seus rgans.
El secretari general, que vetlla especialment per la redacci de les actes de
sessions del Ple i de la comissi de Govern i elabora els avantprojectes de
pressupostos i els de les memries que shan de sotmetre al Ple.
Atesa la naturalesa quasi jurisdiccional, per als sndics regeixen causes dabstenci i
recusaci quan aquests tenen algun inters relacionat amb lens o lafer, o sn parents, o
tenen amistat ntima o enemistat manifesta amb algun dels cridats a retre comptes en el
cas que estudia la Sindicatura de Comptes.
IV. El Consell Consultiu
Sense perjudici del control del Tribunal Constitucional, lEstatut ha previst lexistncia dun
organisme consultiu que dictamina sobre ladequaci a lEs tatut dels projectes i
proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaci pel Parlament de Catalunya, sempre que
se solliciti. Aquest organisme ha pres el nom de Consell Consultiu. A ms, el Consell
Consultiu dictamina preceptivament abans de la interposici dun recurs
dinconstitucionalitat. Aix, doncs, la seva activitat es projecta sobre les lleis que emanin del
Parlament de Catalunya i sobre les ja dictades per les Corts Generals.
No s un rgan que dictamina de motu proprio. Com el Tribunal Constitucional, actua
noms a impuls dels rgans legitimats.
Estan legitimats per sollicitar un dictamen del Consell Consultiu, el Govern de la
Generalitat i el Parlament de Catalunya a iniciativa de dos grups parlamentaris o duna
desena part dels diputats. Ms endavant, es parlar daltres supsits de legitimaci per
sollicitar dictamen.
El Consell Consultiu exerceix la seva funci mitjanant dictmens per escrit, que tenen
carcter tecnicojurdic, sobre ladequaci constitucional i estatutria de les normes o actes
sobre els quals se sollicita el dictamen. Aix, en la seva actuaci, vetllar per lobservana i
el compliment de la Constituci i de lEstatut i no ser guiat per criteris doportunitat o de
convenincia. Per tal que aix sigui possible s dotat dautonomia orgnica i funcional,
indispensable per actuar amb la mxima neutralitat, imparcialitat i independncia dels
rgans legislatius, executius i judicials.
Es compon de set membres electius nomenats pel president de la Generalitat i designats
de la manera segent: cinc pel Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels
diputats, i els altres dos pel Govern. Tots, per ser escollits, han de reunir la condici de ser
juristes catalans de competncia reconeguda, amb ms de set anys de dedicaci a la
funci o activitat professional respectiva, com a mnim. s un crrec incompatible amb la
condici de parlamentari (de les Corts Generals o del Parlament catal), de membre del
Tribunal Constitucional, de Defensor del Poble, de Sndic de Greuges i daltres
despecificades per la llei. Sn nomenats per un perode de quatre anys i la renovaci del
Consell es fa cada dos anys.
El president s escollit en una votaci secreta per la majoria absoluta dels consellers i, si no
fos possible, en segona volta entre els dos primers candidats.
Els seus dictmens sn aprovats per majoria absoluta i les dissensions es formulen com a
vots particulars al dictamen.
La seva funci s emetre dictmens:
Amb carcter previ a la presentaci dun recurs dinconstitucionalitat.
Respecte als projectes o a les proposicions de llei presentats al Parlament.
Davant el plantejament dun conflicte de competncies a sollicitud del Govern.
Sobre normes generals abans de ser aprovades pel Govern de la Generalitat.
Poden sollicitar-los els jutges i els tribunals de lordre civil amb seu a Catalunya,
el Sndic de Greuges i el Govern.
Sobre acords o convenis que es vulguin establir entre la Generalitat i altres
comunitats autnomes. La Mesa del Parlament i el Govern estan legitimats per
demanar el dictamen.
Punts clau
El Parlament de Catalunya s lrgan legislatiu de representaci dels ciutadans de
Catalunya. Consta de 135 escons.
El Sndic de Greuges duu a terme les tasques de defensa dels drets fonamentals
dels ciutadans de Catalunya.
La Sindicatura de Comptes fiscalitza la gesti economicafinancera del sector
pblic de Catalunya.

Bibliografia
Lpez Guerra, L.; Espn, E. Dret constitucional. Vol. II. Valncia, Tirant lo Blanch,
1995.
Albert, E.; Aja, E.; Font, T.; Padrs, X.; Tornos, J. Manual de dret pblic de
Catalunya. 3a ed. Barcelona, Institut dEstudis Autonmics, 2002.
Webgrafia
Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
http://www.cconsultiu.es/
Estatut dAutonomia de Catalunya
http://www.gencat.es/estatut/
Llei de la Sindicatura de Comptes de Catalunya
http://www.sindicatura.org
Parlament de Catalunya
http://www.parlament-cat.es
Sndic de Greuges de Catalunya
http://www.sindicgreugescat.org









































5. Les comunitats autnomes: constituci i competncies. Els
estatuts dautonomia: naturalesa jurdica i contingut. Distribuci
de competncies. Tipologia competencial.
Esquema
I. Les comunitats autnomes

Les comunitats autnomes a la Constituci
Les vies daccs a lautonomia
Via rpida
Via comuna o lenta
II. Els estatuts dautonomia

Concepte
Com a font complementria dels poders autonmics
Com a norma institucional bsica de les comunitats autnomes
Com a instrument per a la recuperaci de les institucions dautogovern
Naturalesa jurdica. Carcter dels estatuts dautonomia
Els estatuts dautonomia com a normes estatals
Els estatuts dautonomia com a normes autonmiques
III. La distribuci de competncies

Concepte
Marc normatiu
IV. Tipologia de competncies

Exclusives
Concurrents
Compartides
Indistintes
I. Les comunitats autnomes: constituci i competncies
Tot completant la forma dEstat prevista a larticle 1 de la Constituci espanyola (Estat social i
democrtic de dret), larticle segon del text fonamental reconeix i garanteix el dret a lautonomia de
les nacionalitats i regions que integren Espanya. Aquesta precisi constitucional, que es
desenvolupa posteriorment en el ttol VIII, t un carcter marcadament obert que, sense etiquetar el
model de distribuci territorial del poder, va permetre la configuraci jurdica de lactual Estat de les
autonomies o Estat autonmic. El model federal, lautonmic i el regional no presenten diferncies
qualitatives importants, sin noms quantitatives. Sn diferents f ormes dins lanomenat Estat
compost o Estat complex, caracteritzat per una major o menor distribuci vertical del poder en ens
territorials (els anomenats estats membres, comunitats autnomes o regions).

territorials (els anomenats estats membres, comunitats autnomes o regions).
El que distingeix lEstat s el grau de distribuci del poder poltic i labast de les decisions que
puguin prendre les instncies autonmiques, i no pas com es qualifiqui.
Lorigen i la configuraci inicial dels poders autonmics provenen de la mateixa Constituci. Les
comunitats autnomes poden constituir-se mitjanant lexercici del dret a lautonomia de les
nacionalitats i regions (art. 2 CE).
Tot i que els principis generals de lorganitzaci i el funcionament de les comunitats autnomes es
recullen bsicament en el ttol VIII de la Constituci, s atribuda al conjunt indiferenciat del poble
espanyol, del qual emanen tots els poders de lEstat (art. 1.2).
La distribuci territorial del poder poltic prevista a la Constituci t el suport en els principis que es
recullen en larticle 2: duna banda, el dautonomia de les nacionalitats i regions que la integren, i, de
laltra, el de la solidaritat entre unes i altres. El dret a lautonomia i els principis dunitat i solidaritat
constitueixen el fonament i els lmits dels poders autonmics.
La referncia a les nacionalitats no permet pas dentendre el reconeixement duna sobirania o dret
dautodeterminaci, sin que comporta la legitimaci duna concepci determinada dEspanya com
a conjunt articulat de diferents pobles, de nacionalitats formades histricament i de regions. No
obstant aix, els principis definits en larticle 2 parteixen de lexistncia prvia daquesta pluralitat de
nacionalitats i regions que componen Espanya. Aix, el reconeixement del dret a lautonomia rau en
la constataci duna realitat anterior a la Constituci.
Les autonomies, doncs, no sn pas fruit duna decisi arbitrria del constituent, sin que responen a
unes determinades exigncies dautogovern, similars en alguns casos a les que, en altres pasos,
han donat lloc a lemergncia de sistemes federals.
Per respectar aquestes exigncies dautogovern i autoidentificaci, la Constituci defuig de
diferenciar jurdicament nacionalitats i regions i tamb destablir-ne mapes territorials.
Tanmateix, les comunitats autnomes shan de constituir segons les regles que sestableixen en la
Constituci mitjanant les vies daccs a lautonomia que hi sn previstes.
Poden constituir-se en comunitats autnomes les provncies limtrofes que tinguin caracterstiques
histriques, culturals i econmiques comunes, els territoris illencs i les provncies amb trets histrics
diferenciadors (art. 143 CE).
Mitjanant les vies daccs a lautonomia diferenciades bsicament en com selabora i aprova
lestatut dautonomia i en el nivell competencial inicial, la Constituci garanteix la diversitat que hi ha
dins el territori espanyol.
Les nacionalitats i les regions que accedeixen a lautonomia per la via rpida o especial de larticle
151 CE, participen no solament en lelaboraci inicial del projecte estatutari, sin tamb en la seva
aprovaci: tant a travs dels parlamentaris que el negocien a la Comissi Constitucional del Congrs
dels Diputats com a travs del cos electoral que shaur de manifestar, mitjanant referndum,
respecte del text estatutari acordat en la Comissi esmentada o, si no shavia arribat a cap acord,
respecte del projecte tramitat com a llei davant les Corts. Aquesta negociaci de lestatut
dautonomia haur de respectar els lmits institucionals i competencials dels poders autonmics
establerts pel text fonamental.
La Constituci estableix els trets fonamentals de les institucions autonmiques. Aix, preveu una
assemblea legislativa, un consell de govern i un president, una determinada relaci entre aquestes
institucions i un sistema delecci de tipus proporcional. La Constituci configura una forma de
govern parlamentari a les comunitats autnomes. Ara b, correspon als estatuts dautonomia com a
norma institucional bsica de les comunitats autnomes concretar i desenvolupar els mecanismes
per fer efectiva la responsabilitat poltica del president i dels membres del govern davant
lassemblea.
Daltra banda, la Constituci estableix uns lmits competencials, per s el respectiu estatut
dautonomia, aprovat formalment per llei orgnica i inserit a lordenament general de lEstat, la
norma a la qual es remeti la Constituci, essencialment, per dur a terme i precisar la redistribuci del
poder poltic. El text constitucional no atribueix pas directament les competncies; cal que siguin
assumides pels estatuts dautonomia.
assumides pels estatuts dautonomia.
En la mesura que la Constituci garanteix als estatuts que culminen laccs a lautonomia per la via
rpida un nivell competencial inicial ms ampli, poden assumir les competncies que la Constituci
reconeix com a prpies de totes les comunitats autnomes previstes en larticle 148 i les que li sn
permeses pel lmit de les estatals, establert en larticle 149.1. Aquest contingut estatutari s garantit
per un procediment especial de reforma i, en darrer terme, pel Tribunal Constitucional, que controla
el compliment establert de repartiment de competncies.
La redistribuci del poder poltic duna manera general i gradual es porta a terme majoritriament per
la via daccs a lautonomia general, comuna o lenta, de larticle 143 CE.
La voluntat autonmica es manifesta en el compliment de determinats requisits per part dels rgans
preautonmics o locals, sempre que aquests siguin prou representatius. Per es garanteix una
generalitzaci de les comunitats autnomes mitjanant la intervenci de les Corts Generals per
raons dinters general. Aix, les Corts poden substituir la iniciativa local en el cas dapatia
autonmica, autoritzar la constituci excepcional duna comunitat autnoma o autoritzar o acordar
un estatut dautonomia per als territoris no integrats en lorganitzaci provincial.
El projecte destatut, en aquesta via de larticle 143, s elaborat per una assemblea constituda pels
membres de les diputacions i els diputats i senadors escollits per aquelles provncies. Les Corts
tramitaran el projecte destatut com a llei orgnica.
El nivell competencial de lestatut daquesta via daccs a lautonomia comuna o general de larticle
143 s ms restringit, inicialment. Les competncies es redueixen a la llista de larticle 148.1 per es
podran ampliar tal com ja sha fet bsicament a travs de la Llei orgnica 9/1992, de 23 de
desembre, desprs dun termini de cinc anys dins el marc establert en larticle 149.1.
A ms de les vies daccs a lautonomia, el ttol VIII traa les lnies generals, pel que fa a larticulaci
entre legislaci estatal i lautonmica, a les relacions de coordinaci i cooperaci entre lEstat i les
comunitats autnomes, i als mecanismes de control del poder central sobre lactivitat dels rgans
autonmics.
II. Els estatuts dautonomia: naturalesa jurdica i contingut
1. Els estatuts dautonomia com a font complementria dels poders autonmics
Les comunitats autnomes es constitueixen no solament dacord amb la Constituci mitjanant les
vies daccs assenyalades, sin tamb dacord amb lestatut dautonomia. No provenen nicament
de la Constituci, sin de la Constituci i de lestatut. Aix vol dir que, duna banda, lestatut s
determinant pel que fa a la constituci de la comunitat autnoma. Diferentment de les regions
italianes, sense estatut no pot sorgir cap comunitat autnoma. I, de laltra, tamb vol dir que lestatut
complementa la Constituci tot actualitzant-ne la potencialitat autonmica. Com que els estatuts
especifiquen les normes constitucionals, els poders autonmics trobaran simultniament, tant en
aquest estatut com en la Constituci, llur font i fonament. I aix no s cap obstacle perqu lestatut
se subordini a la Constituci i, per tant, shagi dinterpretar de conformitat amb aquesta.
2. Els estatuts com a norma institucional bsica de les comunitats autnomes
La Constituci remet a lestatut pel que fa a la denominaci i lorganitzaci de les institucions
autonmiques prpies (art. 147.2), dacord amb la qualificaci que en fa com a norma institucional
bsica de les comunitats autnomes (art. 147.1).
En lestatut, doncs, es fixa lsser propi i peculiar de cadascun del ens autonmics, i daquesta
manera contribueix a constituir-lo, encara que sigui en el marc constitucional. Es pot mantenir que,
en certa manera, i encara que sigui noms des del punt de vista del contingut, els estatuts tenen un
valor constituent respecte dels ens autonmics lorganitzaci fonamental dels quals estableixen. I
aix no comporta pas que es reconegui a la comunitat autnoma cap poder constituent en el sentit
jurdic i propi del terme.
Els estatuts tenen un contingut mnim establert en la Constituci: a ms de la denominaci de la
comunitat que millor correspongui a la seva identitat histrica, hi haur de constar la delimitaci del
territori, el procediment de reforma estatutria, la denominaci de lorganitzaci i la seu de les
institucions prpies. La Constituci, com ja hem vist, prefixa aquestes institucions.
Per el contingut ms important de lestatut s concretar el contingut dels poders autonmics,
bsicament el conjunt de competncies estatutries. I aquestes competncies fixen el poder real
dautonomia reconegut a la comunitat autnoma.
Les competncies sn essencialment les facultats o les potestats jurdiques sobre determinades
matries previstes en lestatut. Les institucions autonmiques tenen atribucions sobre aquests
mbits concrets i, per tant, exerceixen poders especfics.
En principi, els estatuts enumeren aquestes matries en diverses llistes segons el grau de poder que
hi s exercit. Tanmateix, les matries amb una transcendncia o conflictivitat ms grans tenen una
regulaci a part i ms detallada.
La Constituci atribueix a lestatut una funci prpia pel que fa a la delimitaci de competncies que
no pot ser desconeguda per altres normes. Noms lestatut s habilitat genricament per establir les
competncies assumides per les comunitats autnomes. Els estatuts es constitueixen en parmetre
de la constitucionalitat daltres normes.
La superioritat de rang de lestatut no solament s protegida per una reserva competencial, sin
tamb per un procediment de reforma especial. Aquesta rigidesa s la que confereix a lestatut,
realment, el carcter de norma institucional bsica. s la garantia que cap altra norma de la
comunitat autnoma no contradir lestatut, sota pena dincrrer en inconstitucionalitat pel fet de
pretendre alterar-lo prescindint del procediment al qual remet la Constituci. Al mateix temps, i de
cara enfora, el procediment de reforma garanteix els poders autonmics aplegats en lestatut perqu
s una norma superior a qualsevol altra llei, autonmica o de lEstat.
Lestatut s el lmit i la garantia dels poders autonmics, sens perjudici que la Constituci en sigui la
garantia ltima, el lmit veritable. Perqu la Constituci, com a norma suprema, s lmit per a la
totalitat de lobjecte de la reforma estatutria i, concretament, a travs dels lmits competencial (art.
149.1) i institucionals (art. 152.1) que estableix.
3. Lestatut com a instrument per a la recuperaci de les institucions dautogovern
La continutat histrica s legitimada per la Constituci mateixa quan, en la seva disposici
transitria segona, restableix el dret a lautogovern exercit per determinades nacionalitats en temps
passats.
Partint del dret previ a la Constituci que la Constituci reconeix (art. 2), expressat histricament en
els plebiscits de la Segona Repblica, sacredita en determinats territoris, com ara Catalunya, el
Pas Basc i Galcia, una voluntat autonmica suficient per accedir a lautonomia per la via rpida de
larticle 151. Aix vol dir, recordem-ho, un nombre inicial de competncies ms gran en lestatut
dautonomia i una participaci ms intensa del poble daquestes nacionalitats en lelaboraci i la
reforma.
4. El carcter dels estatuts dautonomia
Des duna perspectiva jurdica, els estatuts dautonomia poden ser considerats alhora com a normes
estatals i com a normes autonmiques.
4.1. Els estatuts com a normes estatals
Un estatut dautonomia s una norma de caracterstiques similars a la Constituci, en el sentit que
compleix per a la comunitat autnoma una funci molt semblant a les que la Constituci compleix
per a lEstat. Com ja sha assenyalat, organitza les institucions a travs de les quals sexerceix el
poder poltic, per, a diferncia de la Constituci, lestatut no cont una declaraci de drets. Daltra
banda, en ser la norma autonmica fonamental, explicita les matries sobre les quals tenen
competncies les institucions autonmiques.
Els estatuts dautonomia tenen carcter de llei orgnica, que s exigit pel que disposa larticle 81 de
la Constituci. Per, a ms, gaudeixen de la protecci que els atorga la Llei orgnica del Tribunal
Constitucional. Larticle 28 daquesta Llei, que ha perms la construcci jurisprudencial de
lanomenat bloc de constitucionalitat, indica que poden ser declarades inconstitucionals les lleis que
contravinguin les lleis que, com els estatuts, hagin estat dictades per delimitar les competncies
entre lEstat i les comunitats autnomes dins del marc de la Constituci. Finalment, malgrat el seu
carcter de llei orgnica, els estatuts no es poden modificar com les altres lleis orgniques. Per
reformar-los, la voluntat del legislador estatal s necessria per no suficient, ja que cal seguir els
procediments previstos en larticulat del mateix estatut.
procediments previstos en larticulat del mateix estatut.
A banda de les peculiaritats de la relaci dels estatuts dautonomia amb altres lleis estatals, cal
assenyalar un tret especfic important relatiu a la seva elaboraci. Llevat de lexcepci prevista en
larticle 144 de la Constituci, que latorga a les Corts Generals, la iniciativa de tramitar un estatut
dautonomia i lestabliment consegent duna comunitat autnoma deriven de la poblaci que vol
autogovernar-se. La constataci daquesta aspiraci es fa per la manifestaci formal de les
corporacions locals (art. 143 i 151), o b pels rgans dautogovern provisionals existents en el
moment daprovaci de la Constituci en el cas de pobles que, com el catal, en el passat
haguessin plebiscitat projectes destatut dautonomia (disposici transitria segona CE).
4.2. Els estatuts dautonomia com a normes autonmiques
Segons el que disposa larticle 147 de la Constituci, els estatuts dautonomia sn la norma
institucional bsica de cada comunitat autnoma, que tindr les competncies que hagi assumit
lestatut respectiu. A ms, lestatut ser la norma jerrquicament superior a totes les altres normes
que les institucions creades pel mateix estatut dictin en exercici de les seves competncies. Aix
significa que cap llei catalana ni cap norma reglamentria del Govern o de lAdministraci de la
Generalitat no podran contradir el que disposi lEstatut. Finalment, cal afegir que lestatut
dautonomia s la norma que, en darrera instncia, regula la producci daltres normes
autonmiques de rang inferior. Aix, larticle 33 es refereix a lelaboraci de les lleis catalanes, i
larticle 37, de manera implcita, a la potestat reglamentria del Consell Executiu de la Generalitat.
III. Distribuci de competncies
Un dels elements fonamentals de tot Estat compost s el sistema de distribuci competencial que
sestableix entre lEstat i els ens subestatals. En tot cas, hi ha dues qestions prvies que cal
examinar: a) qu sentn per competncia i b) quin s el marc normatiu que cal tenir en consideraci
per delimitar cadascuna de les competncies atribudes a una entitat o a una altra.
1. El concepte de competncia: les matries i les funcions
Lordenament jurdic atribueix les competncies i estableix els mbits materials en els quals un
determinat ens pot exercir unes funcions concretes.
Per tant, el primer que cal fer s determinar que sentn per matries dels elements de la
competncia. La Constituci i els estatuts dautonomia utilitzen sovint el concepte matria en
diferents preceptes. Cal destacar-ne els articles 148 i 149 de la Constituci, malgrat que no cont
exclusivament una relaci de matries, sin que ms aviat contenen un repartiment de funcions en
relaci amb uns objectes, assumptes o matries.
De fet, la definici de les matries en la Constituci i en els estatuts es fa a travs de conceptes de
naturalesa no uniforme (abstracte) que fonamentalment tenen el punt de referncia en larticle 149.1
de la Constituci. Aix, a vegades es fixa la matria en relaci amb sectors de la realitat fsica o
econmica (pesca o carreteres); en relaci amb determinats bns (aigua, mines o patrimoni histric);
en relaci amb figures organitzatives ja existents (collegis professionals o fundacions), o en relaci
amb una activitat pblica determinada (relacions internacionals).
Com es pot comprovar, la fixaci de les matries sobre les quals un ens determinat pot actuar no s
una tasca fcil, com el Tribunal Constitucional ha referit en la Sentncia 125/1984. La majoria
vegades, lAlt Tribunal es veu forat a fer una anlisi casustica davant dun conflicte competencial
concret. Justament per aquesta causa el Tribunal ha rebutjat sovint ladopci dun criteri general per
definir all que sha dentendre per matria. En canvi, ha acudit a diferents criteris interpretatius,
essencialment el finalista i el despecificitat per fixar davant duna actuaci concreta quin s el ttol
material que lempara i intentar aix convertir els ttols materials en continguts precisos i previsibles.
Pel que fa al segon element que defineix la competncia, la funci, cal assenyalar que aquest fa
referncia a les potestats jurdiques dactuaci sobre el sector de la vida social de qu es tracti. Per
tant, per conixer el contingut de cada competncia no sha de comptar noms amb la matria a qu
es refereix, sin que tamb s necessari precisar la funci que es pot exercir i la seva mesura.
Podem distingir dos tipus de funcions: la normativa (legislativa i reglamentria) i lexecutiva o de
gesti. La primera daquestes funcions sha subdividit alhora entre la determinaci de les bases o
principis i el seu desenvolupament normatiu. A ms, en alguns casos, la CE o els estatuts matisen
ms la funci i la refereixen a lordenaci, a la planificaci o al foment.
2. El bloc de constitucionalitat
Un cop establert el concepte de competncia a travs dels dos elements que el componen, matria i
funci, cal fixar el marc constitucional de referncia per analitzar la distribuci competencial en
lordenament jurdic espanyol. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional va consolidar des dun
primer moment la noci de bloc de constitucionalitat per referir-se als instruments normatius que,
juntament amb la Constituci i com a complement daquesta, s necessari tenir en compte per
determinar el rgim duna determinada competncia en el sentit de si pertany a lEstat o a la
comunitat autnoma, i en quina mesura.
En primer lloc, la Constituci, segons larticle 147.2.d, determina que els estatuts dautonomia sn
les normes que hauran de fixar les competncies assumides dins del marc establert per la
Constituci. Per tant, la Constituci sabst dimposar un bloc competencial concret a cada
comunitat autnoma i deixa aquesta qesti als territoris interessats, que hauran dexercir aquesta
facultat de conformitat amb les regles constitucionals de repartiment datribucions entre Estat i
comunitats autnomes (art. 148 i 149). La llista de larticle 148 marca el lmit de les atribucions de
les comunitats autnomes de segon grau. En canvi, la llista de larticle 149 s la que sha de tenir en
compte per conixer els criteris de repartiment entre lEstat i les comunitats autnomes de primer
grau: Catalunya, el Pas Basc, Galcia, Andalusia i Navarra, i per a les de segon grau passats cinc
anys prvia reforma dels seus estatuts dautonomia. Aquesta llista recull les matries sobre les quals
lEstat t competncia exclusiva.
Amb carcter general, la llista de larticle 148 configura les competncies de les comunitats
autnomes de manera positiva, expressa i taxada, coincidint la major part de les matries amb les
que tradicionalment han format lmbit dactuaci de les corporacions locals. Daltra banda,
lestructura normativa i les tcniques de repartiment de competncies de la llista de larticle 149.1 s
molt ms complexa i diversificada. Aix, per exemple, no sempre es reserven matries completes a
la disponibilitat total de lEstat, sin noms facultats concretes dactuaci. Una reserva total i
completa noms la trobem en casos excepcionals, com, per exemple, en relacions internacionals o
en el comer exterior. Moltes vegades noms es reserva a lEstat la legislaci bsica sobre matries
determinades, i la comunitat autnoma pot participar normativament a travs del desenvolupament
legislatiu. Finalment, trobem altres formulacions que impliquen situacions a mig cam, com ara
planificaci o foment.
Com ja sha esmentat anteriorment, la Constituci remet als estatuts dautonomia, que, com a norma
institucional bsica, han dassumir com a prpies les competncies que considerin adequades dins
els lmits establerts per la Constituci. El TC, en la Sentncia 76/1983, de 5 dagost, estableix que
el sistema competencial sarticula mitjanant la Constituci i els estatuts dautonomia, els quals
ocupen una posici jerrquicament subordinada respecte a la Constituci. De manera que els dos
textos shan de tenir en compte a lhora de realitzar la tasca interpretativa que exigeix la delimitaci
competencial. Aix, doncs, duna banda, els estatuts dautonomia estableixen positivament les
competncies de les comunitats autnomes i, de laltra, des dun punt de vista negatiu, tamb les de
lEstat, en virtut de larticle 149.3 de la Constituci.
Cal tenir en compte, per, que a vegades el contingut de la competncia es fa dependre daltres
disposicions normatives. Aquestes lleis competencials, que sn les lleis a qu la Constituci o els
estatuts dautonomia remeten expressament per determinar una competncia, tamb integren el
bloc de constitucionalitat. En alguns casos, la Constituci interposa lexistncia duna llei estatal (p.
ex., lart. 149.1.29 de la Llei orgnica 2/1986, que defineix el marc en qu shan dexercir les
competncies estatutries en matria de policia autonmica). En altres casos sn els estatuts els
que remeten el contingut de la seva competncia al que disposi una norma estatal (p. ex., lart. 16.1
EAC: Estatut jurdic de rdio i televisi).
En quart lloc, quan lEstat t la competncia bsica (legislaci bsica) sobre una matria, aquestes
bases fixades per lEstat condicionen el contingut de la norma de desenvolupament i, en definitiva,
es constitueixen en referent normatiu per enjudiciar la validesa de la legislaci competencial
autonmica (bloc de constitucionalitat).
Finalment, lltim conjunt de normes que es constitueixen en parmetre de constitucionalitat sn les
lleis de larticle 150 CE (lleis marc, lleis orgniques de transferncies i lleis dharmonitzaci).
Aquestes normes permeten lassignaci de competncies extraestatutries.
IV. Tipologia competencial
1. Competncies exclusives
Sn les competncies que atribueixen a lEstat o a la comunitat autnoma totes les funcions
exclusives sobre una matria prviament delimitada. Algunes de les competncies exclusives de
lEstat sn, per exemple, les relacions internacionals, el comer exterior o la nacionalitat. Pel que fa
a les competncies exclusives de les comunitats autnomes, se centren fonamentalment en els
camps organitzatiu, econmic (agricultura o artesania) i social (urbanisme o assistncia social).
2. Competncies concurrents
En aquest tipus de competncies, lEstat no es reserva la integritat de les funcions sobre una
matria determinada, sin que satribueix a la comunitat autnoma la facultat de desenvolupar
normativament i dexecutar les bases establertes per lEstat.T lloc, per tant, una concurrncia de
lEstat i de la comunitat autnoma sobre la funci normativa. El rgim de concurrncia normativa
significa, en tot cas, que lEstat no pot esgotar la regulaci en aquests sectors i que les comunitats
autnomes shan de subjectar a les bases fixades per lEstat.
La complexitat daquest mode de distribuci competencial, que no prefixa fins on poden arribar en
lexercici de les seves facultats lEstat i la comunitat autnoma, ha provocat la intervenci del
Tribunal Constitucional en nombroses ocasions i, conseqentment, una delimitaci jurisprudencial
dels conceptes bases i desenvolupament legislatiu. Aix, el Tribunal Constitucional entn que quan
lEstat hagi d'establir les bases sobre una matria determinada, haur de fixar el denominador com
normatiu que integri els elements principals o nuclears de la regulaci jurdica de la matria. No
podr esgotar, per tant, la regulaci sobre la matria ja que ha de quedar un espai suficient en el
qual les comunitats autnomes puguin prendre les opcions legislatives prpies. Aquestes hauran de
respectar els principis establerts per lEstat i, en el cas de modificaci de les bases per part de
lEstat, hauran dadequar les normes autonmiques als nous criteris fixats per lEstat (STC 76/1986,
137/1986, 69/1988 i 80/1988).
3. Competncies compartides
En aquest cas, t lloc un repartiment de les diferents funcions entre les dues instncies. s a dir,
lEstat legislar i la comunitat autnoma executar.
Atesa la separaci entre el titular de la potestat de dictar la norma i el responsable de lexecuci, les
competncies compartides requereixen mecanismes de collaboraci entre Estat i comunitat
autnoma per garantir el manteniment de la unitat de direcci o de criteri a lhora de posar en
prctica la competncia.
4. Competncies indistintes
En aquest tipus de competncies, satorga la funci sobre una matria determinada a dos ens
diversos sense establir cap tipus de preferncia. El reconeixement daquestes competncies s
excepcional si tenim en compte la complexitat de la posada en funcionament.
Punts clau
Larticle primer de la Constituci configura lEstat espanyol com un estat social, democrtic
i de dret.
Larticle segon estableix que les nacionalitats i les regions podran exercir el dret
dautonomia mitjanant la constituci com a comunitats autnomes.
Laccs a lautonomia es materialitza mitjanant les vies previstes als articles 151 i 143 de
la Constituci.
Els estatuts dautonomia es constitueixen com autntiques normes integrants del bloc de
constitucionalitat.
El grau dautonomia es determina pel nombre i pel contingut de les competncies
atribudes a la comunitat autnoma.
Tipologia de competncies: exclusives, concurrents, compartides, indistintes.

Bibliografia
Albert, E.; Aja, E.; Font, T.; Padrs, X.; Tornos, J. Manual de Dret Pblic de Catalunya. 3a
ed. Barcelona, Institut dEstudis Autonmics, Marcial Pons, 2002.
Lpez Guerra, L.; Espin, E. Dret Constitucional. Vol. II. 5a ed. Valncia, Tirant lo Blanch,
2002.
2002.
Garrido Falla (et al.). Comentarios a la Constitucin de 1978. 2a ed. Madrid, Civitas, 1985.
Webgrafia
Universitat de Barcelona: Boletn de actualidad jurisprudencial
http://www.ub.es/dconst/but-tc.htm
Estatut dAutonomia de Catalunya
http://www.gencat.es/estatut/
http://www.parlament-
cat.es/portal/page?_pageid=60,35716&_dad=portal&_schema=PORTAL
Institut Nacional dAdministraci Pblica
http://www.inap.map.es
Fundaci Carles Pi i Sunyer dEstudis Autonmics i Locals
http://www.pisunyer.org




6. Lorganitzaci administrativa de la Generalitat de
Catalunya. Els organismes autnoms. Les empreses
pbliques.
Esquema
I. Introducci
II. Lorganitzaci administrativa de la Generalitat de Catalunya
III. Els organismes autnoms
IV. Les empreses pbliques
I. Introducci
Amb el reconeixement del dret dautonomi a que estableix larticle 2 de la CE i lassumpci
de competncies per part de lEstatut dAutonomia de Catalunya, a l'article 10.1.1 del rgim
jurdic i sistema de responsabilitat de lAdministraci de la Generalitat i dels ens pblics que
en depenguin, sestableixen les bases de competncia per a la regulaci de lorganitzaci
administrativa de la Generalitat de Catalunya.
D'una banda, hi ha ladministraci territorial (rgans centrals i perifrics) i, de l'altra,
ladministraci institucional, previstes a la Llei 13/1989 de 14 de desembre, dorganitzaci,
procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat.
A ms, sha de tenir present lempresa pblica, com a instrument que pot utilitzar la
Generalitat per executar les funcions de la seva competncia.
II. L'organitzaci administrativa de Catalunya
Hi ha dues lleis principals sobre el disseny de lestructura de lAdministraci catalana: la Llei
3/1982, de 23 de mar, del Parlament, el president i el Consell Executiu de la Generalitat, i,
sobretot, la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya. A la primera, hi ha un captol dedicat a
lorganitzaci de les conselleries o departaments, i a la segona, hi ha un ttol, el primer,
dedicat a lorganitzaci administrativa.
LAdministraci de la Generalitat est integrada per les conselleries o departaments en qu
sorganitza el Govern; funciona amb personalitat jurdica nica i t la capacitat necessria
per al compliment de les seves finalitats.

per al compliment de les seves finalitats.
Al capdavant de cada departament, hi ha un conseller. Els consellers, duna banda, sn
titulars i caps superiors del seu respectiu departament administratiu i, de laltra, sn
membres, juntament amb el president, del Consell Ex ecutiu o Govern.
Cada departament introdueix una estructura interna relativament especfica. Lestructura
orgnica de cada departament es fixa per decret del Govern.
Com a cap del seu departament, el conseller:
Representa, dirigeix i organitza el seu departament.
Proposa al Consell avantprojectes de llei i projectes de decrets.
Exerceix la potestat reglamentria.
Proposa al Govern el nomenament i la separaci dels alts crrecs.
Nomena i separa els alts crrecs del departament.
Resol els conflictes datribucions que shi produeixin.
Resol recursos i reclamacions.
Autoritza despeses i signa contractes.
Realitza qualsevol altra funci que li confereixi la legislaci o que li sigui delegada
pel president.
La Llei 1/200, de 30 de mar, que modifica larticle 9 de la Llei 13/1989 de 14 de desembre,
dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya,
faculta la presidncia de la Generalitat per crear i determinar el nombre, la denominaci i la
competncia dels departaments de la Generalitat, i tamb faculta el Govern per determinar
el rgim de relacions o ladscripci daltres rgans, que abans era regulat per normes amb
rang de llei.

Aix doncs, el nombre de departaments pot variar en funci de cada Govern.

Actualment, els departaments sn:
Presidncia.
Relacions Institucionals i Participaci.
Poltica Territorial i Obres Pbliques.
Justcia.
Interior.
Economia i Finances.
Governaci i Administracions Pbliques.
Educaci.
Cultura.
Salut.
Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Treball i Indstria.
Comer, Turisme i Consum.
Benestar i Famlia.
Medi Ambient i Habitatge.
Universitats, Recerca i Societat de la Informaci.
Cada departament t una secretaria general i sestructura en serveis, que es poden agrupar
en direccions generals.
Cadascun t les delegacions territorials corresponents que configuren lAdministraci
perifrica de la Generalitat de Catalunya. Cal destacar les delegacions territorials del
Govern a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de lEbre.
Sn rgans superiors de la Generalitat de Catalunya el president de la Generalitat, el
Govern, les comissions que es constitueixin en el si del Govern i els consellers.
Segons la Llei 13/1989, es consideren crrecs de lAdministraci pblica els secretaris
generals, els directors generals i els seus assimilats: secretaris sectorials, secretari general
adjunt, directors de serveis, delegats territorials del Govern i director del gabinet jurdic de la
Generalitat.
Per decret del Govern, es creen, modifiquen o suprimeixen les secretaries sectorials, la
secretaria general adjunta, les direccions de serveis i els altres rgans actius fins a la
secci (direccions generals, subdireccions generals i serveis).
secci (direccions generals, subdireccions generals i serveis).
Per ordre del conseller, es creen, modifiquen i suprimeixen els negociats.
A banda dels rgans actius esmentats, hi ha rgans de carcter consultiu, com la comissi
jurdica assessora.
III. Els organismes autnoms
Al costat de lAdministraci territorial de la Generalitat, hi ha un conjunt dentitats i
organismes amb personalitat jurdica prpia que configuren lAdministraci institucional.
LAdministraci institucional est al servei de lAdministraci territorial i t un seguit de
funcions especfiques i determinades.
La Llei 13/1989 de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de
lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, a l'article 1, afirma: Aquesta llei t per
objectiu establir el rgim jurdic de lAdministraci pblica de la Generalitat i saplica a la
seva organitzaci i a la dels seus organismes autnoms.
Els organismes autnoms sn un tipus dadministraci institucional que tenen personalitat
jurdica, pressupostos i funcions propis.
A Catalunya, la creaci dorganismes autnoms respon a diversos factors. Duna banda, en
rebre els serveis transferits des de lEstat, les comunitats autnomes shan hagut de dotar
dorganismes autnoms que duguin a terme els serveis i les funcions transferits. De laltra,
en la creaci dorganismes autnoms sha vist un mitj per agilitar i flexibilitzar lactuaci
administrativa, perqu la seva activitat se subjecta, totalment o parcialment, al dret privat.
Els organismes autnoms poden tenir carcter administratiu o b carcter comercial,
financer o industrial (aquest darrer, en lmbit daplicaci de la Llei 4/1985, de 29 de mar,
de lEstatut de lempresa pblica catalana, del qual es parla a l'epgraf segent) i la creaci
daquests organismes sha de dur a terme, o ha destar autoritzada, per llei del Parlament,
que en determinar les funcions, els recursos econmics, les bases de lorganitzaci i el
rgim jurdic.
Un cop establerts aquests elements pel Parlament mitjanant llei, correspon al Govern
desplegar-ne lorganitzaci i el rgim jurdic, aprovar-ne els estatuts corresponents i
determinar ladscripci a un departament. El conseller i el secretari general del departament
al qual sadscriguin tindran potestats de direcci i inspecci sobre lorganisme autnom.

Dins lestructura interna de lorganisme autnom, hi ha un rgan collegiat, amb un
president i uns membres. El president pot ser un conseller i entre els membres hi ha alts
crrecs de lAdministraci, representants dinteressos socials i econmics i organitzacions
representatives de les entitats locals.
IV. Empreses pbliques
Larticle 54 de lEstatut dAutonomia de Catalunya autoritza expressament la Generalitat per
constituir empreses pbliques. La determinaci del seu estatus jurdic correspon
essencialment a les lleis i les normes de creaci i regulaci daquestes entitats.
Aquesta normativa haur de respectar, en tot cas, les previsions contingudes al text refs
de la Llei de finances pbliques de Catalunya (Decret legislatiu 9/1994, de 13 de juliol) i a la
Llei 4/1985, de 29 de mar, de lestatut de lempresa pblica catalana.
Les empreses pbliques es caracteritzen per la realitzaci dactivitats econmiques,
industrials o financeres (element material) i per la dependncia o vinculaci a la Generalitat
i la utilitzaci de formes de dret privat o el rgim jurdic privat (element organitzatiu).
Lempresa pblica pot prendre la forma dorganisme autnom comercial, industrial o
financer o, com s'especifica a larticle 1 de la Llei 4/1985, de 28 de mar, pot adoptar altres
categories:
a) Les empreses de la Generalitat, les quals se subdivideixen en:
Entitats de dret pblic sotmeses al dret privat.
Societats civils o mercantils, amb participaci majoritria de la Generalitat, dels
seus organismes autnoms o de les societats en qu la Generalitat o els seus
organismes tenen tamb participaci majoritria.
b) Societats civils o mercantils vinculades a la Generalitat, s a dir, les que sn gestores de
serveis pblics de qu s titular la Generalitat o les que hi han subscrit convenis, i en les
quals t la facultat de designar tots o una part dels rgans de direcci, o de participar-hi
directament o indirectament, com a mnim, en el 5 % del capital social.
Punts clau
El reconeixement del dret dautonomia i la potestat organitzativa de la Generalitat
de Catalunya implica la seva organitzaci administrativa.
Sha de diferenciar ladministraci territorial, que s'organitza en departaments, i
alhora en rgans centrals i perifrics, i ladministraci institucional.
La participaci de la Generalitat de Catalunya en el sector econmic es fa
mitjanant les diverses formes dempresa pblica.
mitjanant les diverses formes dempresa pblica.

Bibliografia
Aguado Cudola, Vicen; Madrid Fortuna, M. Teresa. La normativa de lempresa
pblica de les comunitats autnomes: tendncies actuals. Barcelona, Institut
dEstudis Autonmics, 1991. (Quaderns de Treball; 34)
Darnaculleta Gardella, Merc. Reflexions sobre lexercici de la potestat
organitzatria en lmbit de les personificacions instrumentals: anlisi de
laplicaci de la Llei 4/1985, de 29 de mar, de lEstatut de lEmpresa Pblica.
Autonomies, Revista Catalana de Dret Pblic nm. 23 (juny 1998), pg. 257-279.
Florensa Palau, Maria Llusa. Lorganitzaci futura de ladministraci de la
Generalitat. Seminari sobre perspectives administratives de les entitats
subestatals, juny 1990, pg. 143-158.
Florensa Palau, Maria Llusa. La modernitzaci de la gesti administrativa a la
Generalitat de Catalunya. Autonomies, Revista Catalana de Dret Pblic, nm. 18
(juliol 1994), pg. 13-40.
Font Llovet, Toms. Ladministraci institucional de les Comunitats Autnomes:
Notes sobre la Generalitat de Catalunya. Estudi jurdic de lEstatut dAutonomia de
Catalunya, 1981, pg. 99-130.
Rami Matas, Carles. Caractersticas de la Administracin de las comunidades
autnomas: La estructura administrativa. El caso de la Administraci de la
Generalitat de Catalunya. Revista Vasca de Administracin Pblica, nm. 42
(maig-agost 1995), pg. 109-159.
Webgrafia
Generalitat de Catalunya
http://www.gencat.net
Administraci Oberta de Catalunya
http://www.cat365.net



































7. LAjuntament de Barcelona. Organitzaci municipal:
poltica (Alcalde, Tinents Alcalde, Regidors), executiva
(model de gesti gerencial), territorial (els districtes) i
funcional (organismes autnoms i entitats pbliques
empresarials).

Des que lany 1979 es va recuperar la democrcia municipal, la voluntat de lAjuntament de
Barcelona ha esta apropar laspecte pblic als ciutadans i compartir amb ells una nova
manera dentendre i exercir la poltica.
El funcionament de lAdministraci de Barcelona diferencia dos conjunts drgans, un de
carcter poltic i un altre de carcter executiu. Aix vol dir que sha fet lesfor de separar
les decisions i limpuls poltic de les tasques dexecuci de programes i gesti de recursos.
ORGANITZACI POLTICA:
Els regidors sn elegits democrticament en les eleccions. Dintre daquesta organitzaci
poltica hi ha rgans de carcter decisori i altres de carcter consultiu. Als primers els
pertoca prendre decisions de carcter estratgic i de planificaci pel que fa al govern de la
ciutat. Els segons sn rgans de debat poltic, informatiu i de suport als rgans de govern
municipal.
Lactuaci dels regidors sorienta cap al dileg amb els ciutadans i els agents socials. Sn
ells els encarregats de captar, filtrar i transmetre les demandes socials; els que han de
promoure i participar en el debat ciutad; els responsables de construir alternatives de
consens i liderar els projectes de la ciutat. Sn responsabilitats dels regidors:
- Afavorir la relaci, el dileg i la negociaci amb els agents poltics, econmics i
socials i amb els ciutadans individuals.
- Establir els objectius poltics i formular les poltiques municipals dacord amb els
objectius.
- Establir prioritats poltiques i assignar recursos dacord amb aquestes.
- Representar el govern municipal i relacionar-se amb altres administracions
pbliques i institucions poltiques.
- Impulsar tasques dintegraci poltica encaminades a la cohesi i vertebraci de la
ciutat.
Estructura poltica de carcter decisori:
Consell Municipal: Triat directament pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, aquest
Consell lintegren la totalitat dels regidors i el presideix lAlcalde. La seva funci s establir
les lnies dactuaci municipal i resoldre les qestions ms importants, amb funcions de

tipus deliberatiu i de control. Es reuneix en sessi ordinria un cop al mes. Sn sessions
obertes als ciutadans i als mitjans de comunicaci.
Comissi de Govern: s lrgan collegiat de govern executiu municipal. Funciona en
plenari i en comissions. El formen lAlcalde, els tinents dalcalde i els regidors que nomeni
lalcalde donant compte al Consell Municipal daquests nomenaments. Tamb poden
integrar la Comissi de Govern els regidors de districte. Assisteix tamb el Gerent Municipal
qui exerceix les funcions que li encomana expressament la carta municipal, i les que li
delegui lAlcalde.
LAlcalde: Lelegeixen els regidors per majoria absoluta, Si no saconsegueix aquesta
majoria, queda proclamat alcalde el cap de la llista ms votada. LAlcalde s el cap superior
de ladministraci municipal, i presideix el Consell Municipal i la Comissi de Govern.
Tinents dalcalde: En lactualitat nhi ha cinc. Sn els collaboradors immediats, directes i
permanents de lalcalde, que els nomena i revoca lliurement dentre els regidors.
Substitueixen lalcalde quan aquest sabsenta, i exerceixen les atribucions que ell
expressament els delega.
Presidents de Comissions del Consell Municipal: Els correspon limpuls poltic, la
direcci i el seguiment dels assumptes corresponents a lmbit propi de la comissi que
presideixen.
Regidors ponents: Els ponents sn els regidors que shan dinformar o dictaminar sobre
un determinat assumpte. Els correspon el disseny, la proposta i la direcci de les poltiques
sectorials pel que fa a les matries que tinguin atribudes dins les directrius que assenyalen
els rgans de govern municipal. Les ponncies sinclouen en les comissions del Consell
Plenari que tracten matries de la seva competncia.
Presidents de Consells Municipals de Districte: Representen lAjuntament al districte i
convoquen i presideixen el Consell Municipal del Districte i el Consell dEntitats i
Associacions del Districte.
Regidor de Districte: Exerceix les funcions delegades per lalcalde en les matries
competncia del districte. Convoca i presideix la Comissi de Govern del districte i les
Comissions de treball.
Estructura poltica de carcter consultiu o de coordinaci:
Comissions del Consell Municipal: Les comissions informatives de qu sha dotat el
Consell Municipal han estat constitudes per a lestudi, linforme i el dictamen dels
assumptes del seu mbit, que hagin de ser sotmesos al Plenari i a la Comissi de Govern
quan aquesta ho sollicita. Es van crear al 1995 i sn n primer rgan de control de les
poltiques municipals en el seu mbit dactuaci. Aix mateix, pretenen trobar un espai per
a la discussi i el consens entre govern i oposici. Les integren representants de tots els
grups municipals, que han dactuar amb vot proporcional en relaci amb la representaci
en el Consell Municipal de cada grup poltic municipal. Tenen per objectiu fer ms gils els
debats sectorials del Consell Plenari, facilitar la informaci als grups poltics mitjanant els
regidors adscrits a cada comissi i afavorir lelaboraci de propostes de consens sobre les
poltiques municipals.
Junta de Portaveus: Creada mitjanant acord del Consell Municipal, la Junta articula les
relacions entre les comissions i el Consell Municipal. Lintegren els regidors portaveus
dels grups municipals, i es reuneix sota la presidncia de lalcalde o el regidor en qui ho
delega. Els presidents dels respectius grups municipals hi poden assistir amb veu, per
sense alterar la proporci de vot ponderat. Aquesta Junta coneix els assumptes que siguin
competncia de la Comissi de Govern per delegaci del Consell Municipal.
Comit de Govern: Presidits per lalcalde, assumeixen lanlisi i la decisi poltica sobre
matries que requereixen una definici prvia a la seva consideraci per part de la
Comissi de Govern i del Consell Municipal. Centren, sobre tot, el seu treball en la poltica
dinversions i subvencions, i supervisen la gesti municipal i lexecuci del Programa
dActuaci Municipal (PAM).
ORGANITZACI EXECUTIVA:
El funcionament de lAjuntament de Barcelona ha deixat enrere els sistemes tradicionals i
ha dotat ladministraci de molta flexibilitat, amb un estil de gesti innovador que
sorganitza en un sistema de gerncies descentralitzades i en un sistema de gesti
indirecta amb la creaci dorganismes autnoms, empreses municipal i societats de capital
mixt, mantenint sempre la titularitat pblica dels serveis.
Entre aquestes accions encaminades a afavorir una administraci ms efica i competitiva
hem de destacar la introducci del model gerencial, s a dir, un sistema dadministraci
que distingeix entre lesfera poltica i lesfera executiva. Mentre els primers reafirmen el
seu rol de lideratge poltic, els segons treballen per aconseguir una gesti municipal ms
professionalitzada i efica.
Ladministraci executiva est formada per sis sectors funcionals (Serveis Generals,
Urbanisme i Infrastructures, Promoci Econmica, Serveis Urbans i Medi Ambient, Serveis
Personals i Seguretat i Mobilitat) i deu districtes amb mplies competncies sobre el
territori, dirigits pel Gerent Municipal.
El Comit Executiu s lrgan collegiat de direcci de ladministraci executiva; pren les
decisions de nivell executiu que t atribudes, fixa els criteris centrals de gesti, i coordina
lactuaci dels diferents sectors de lAdministraci Municipal. A ms prepara i informa els
assumptes que hagin de ser dictaminats per part de les comissions del Consell Municipal, o
hagin de ser aprovats per altres rgans collegiats del govern municipal.
Presidit per lAlcalde o regidor en qui delegui, est integrat pels gerents de sector de
districte i la vice-presidncia estar a crrec del Gerent Municipal.
En formen part, a ms, organismes amb personalitat jurdica diferenciada (entitats
independents que assumeixen els seus propis drets i obligacions i que, per tant, reben
tractament individual -diferenciat de lAjuntament- i es regeixen pels seus propis estatuts),
creats o participats per lAjuntament per augmentar leficcia en la prestaci de serveis.
La funci de lorganitzaci gerencial o executiva s la dassegurar lxit de les poltiques.
Per tant, executen les resolucions dels rgans de govern, interpreten i implementen les
poltiques municipals i dirigeixen els serveis que es presten als ciutadans.
Tamb donen suport al govern municipal quan es tracta de prendre decisions amb
lelaboraci dinformes, projectes i alternatives dactuaci.
Aquest mecanisme ha aconseguit que regidors i gerents facin tasques diferenciades, per
al servei dun objectiu com: elaborar i implementar poltiques pbliques que donin resposta
a les prioritats poltiques que ha establert el govern de la ciutat.
Cada sector i cada districte t com a responsable un gerent que nomena lalcalde, el qual
treballa amb una estructura organitzativa de suport a la seva gesti i disposa dels recursos
necessaris per desenvolupar la seva funci.

ORGANITZACI TERRITORIAL:
La divisi actual de Barcelona en Districtes va ser establerta per Acord del Consell Plenari
de 18 de gener de 1984. Aquesta descentralitzaci representa un impuls cap a la
democrcia local i el pluralisme poltic.
Els deu districtes territorials sn: Ciutat Vella, Eixample, Sants-Monjuc, Les Corts,
Sarri-Sant Gervasi, Grcia, Horta-Guinard, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Mart.
Els districtes municipals sn rgans de desconcentraci de la gesti. Sn ladministraci
perifrica de lAdministraci municipal. Per normalment, quan es parla de Districtes, es fa
servir lexpressi descentralitzaci municipal. Les caracterstiques que fan que els
Districtes de Barcelona sapropin a la descentralitzaci sn:
Districtes de Barcelona sapropin a la descentralitzaci sn:
En primer lloc, la seva representativitat, ja que s proporcional a la correlaci de
forces poltiques existent al seu mbit territorial, s a dir, a la proporci de vots
obtinguts per cada partit poltic al Districte.
En segon lloc, els Districtes sn un supsit de descentralitzaci de la participaci
ciutadana, que es pot produir sense obstacles a nivell de Districte o a nivell de
ciutat.
Fonaments daquesta descentralitzaci:
Aquestes dues formes de govern a nivell municipal, una central i una altra perifrica,
obeeixen a dues raons:
- necessitat dapropar ladministraci als ciutadans per augmentar-ne leficcia i
agilitar la gesti.
- exigncia democrtica de facilitar la participaci ciutadana: una administraci
ms accessible i interrelacionada amb la ciutadania per atendre millor els seus
problemes.
rgans territorials de gesti desconcertada. Caracterstiques:
- Sn rgans territorials amb una organitzaci i atribucions especfiques i un mbit
territorial determinat. Tenen lorganitzaci, funcions i competncies conferides per
lAjuntament. No sn entitats amb personalitat jurdica prpia.
- Sn rgans de gesti i no simple rgans consultius o de proposta. Poden dictar
actes administratius que vinculen els ciutadans: contractar, atorgar llicncies,
sancionar, etc.
- Les seves atribucions sn de gesti. Les de nivell general corresponen als rgans
centrals. La mateixa legislaci exigeix que lorganitzaci i competncies daquests
rgans respectin la unitat de govern i gesti del municipi.
- La seva creaci s potestativa per a lAjuntament, el qual tamb pot suprimir-
los. Lacord de creaci correspon al Consell Plenari i cal majoria absoluta per a la
seva aprovaci.
Organitzaci:
Els rgans dels districtes sn els segents:
President del Consell Municipal de Districte: Representen lAjuntament al districte i
convoquen i presideixen el Consell de Districte i el Consell dEntitats i Associacions del
Districte. s nomenat per lAlcalde i eleva als rgans municipals les propostes del Consell
de Districte.
Regidor de Districte: Exerceix les funcions executives necessries per al funcionament del
districte i convoca i presideix la Comissi de govern del districte i les Comissions de treball.
s nomenat per lAlcalde i, dacord amb la regulaci establerta, ha de pertnyer a la llista
ms votada del Districte.
Els Consells Municipals de Districte: s lrgan de representaci collectiva del Districte i
el componen quinze consellers que designen els Grups Municipals. Reflecteixen
fidedignament la voluntat poltica que han expressat els ciutadans en les eleccions. Formen
part dels rgans poltics de carcter consultiu. Poden emetre informes i proposar plans.
Programes, pressupostos i instruments dordenaci urbanstica que afectin el districte.
Tenen facultats sobre la distribuci de les despeses que se li assignin.
Comissi de Govern: Formada pel President, Vice-president i un nombre de regidors que,
sumats als anteriors, no excedeixin dun ter dels membres del Consell. El nomenament i
separaci daquests membres correspon al Consell de Districte. En lactualitat la seva
presidncia correspon al Regidor de Districte. Collabora amb el President en la gesti del
Districte.
Consell Consultiu dAssociacions i Entitats del Districte i Comissions de Treball: Sn
rgans consultius i de participaci ciutadana. El Consell Consultiu integra a ms de
President i consellers de Districte designats pel Consell, els representants de les
associacions i entitats inscrites en el Registre dEntitats del Districte. Informen
preceptivament els pressupostos i el Programa dActuaci. Les Comissions de Treball
sn rgans que pot crear el Consell de Districte. La seva funci s realitzar lestudi i informe
dels assumptes que els rgans de govern de Districte determinin.
Competncies dels districtes:
Sn les determinades a les successives transferncies de competncies aprovades per la
Comissi Municipal Permanent, abans de 1985 i, desprs, per la Comissi de Govern.
Podem assenyalar les obres menors i obres majors; circulaci, neteja, ocupaci de la via
pblica.... Ats que les atribucions que es traspassen sn de titularitat de lAlcalde, els
acords de la Comissi de Govern es complementen amb el corresponent Decret
dAlcaldia, pel qual es deleguen funcions com les datorgar llicncies, ordenar la
conservaci i neteja de solars i edificis.... Aquesta organitzaci es completa amb
lorganitzaci encapalada per un Gerent, que assumeix la gesti del personal i lexecuci
del pressupost.
ORGANITZACI FUNCIONAL:
Ens de base institucional. Caracterstiques generals:
Sn ens amb personalitat jurdica prpia i patrimoni independent, que neixen per al
compliment de finalitats del seu creador. Entre les caracterstiques destaquen les segents:
La seva constituci respon a la necessitat de gestionar de manera
especialitzada determinats serveis, que cal dotar duna organitzaci prpia i
separada de la que gestiona el conjunt de competncies de lAdministraci que
els crea. Amb la seva creaci saconsegueix una ms gran flexibilitat i autonomia
de gesti.
Sn ens pblics que tenen com a element essencial el conjunt de bns o
patrimoni que es destina al compliment de les seves finalitats.
LAdministraci pblica que els crea (estatal, autonmica o local) s lens
matriu, que determina lorganitzaci i rgim de funcionament de lens institucional,
ja que aprova els estatuts que contenen el seu rgim jurdic i nomena i cessa els
components dels seus rgans de govern. Lactuaci dels ens institucionals depn
de la voluntat de lentitat matriu i no t membres, sin destinataris de la seva
actuaci.
Els seus recursos personals i materials sn aportats inicialment o
successivament per lens matriu. Tamb poden contractar personal directament
i obtenir fons econmics com a conseqncia de la seva activitat.
Existeix una relaci dinstrumentalitat entre lens institucional i lens matriu, ja
que aquell, encara no t personalitat jurdica i patrimoni propi, no deixa de ser un
instrument de leix matriu. No obstant aix, cal tenir present que entre els ens
institucionals i lens matriu no hi ha jerarquia, sin tutela.
Cal diferenciar entre els ens institucionals i les societats mercantils, que
tamb poden crear les Administracions Pbliques per a gestionar un servei. Entre
lAdministraci pblica i la societat mercantil hi ha una relaci de propietat i no
de tutela: lAdministraci s propietria del capital de la societat mercantil.
La terminologia que saplica als ens institucionals s molt variada: es parla
dorganismes autnoms, fundacions, instituts, etc.
Finalment la llei 6/1997 de 14 dabril substitueix el concepte dadministraci
institucional de lEstat per la de Organismes pblics. Aquests es subdivideixen
en Organismes autnoms i Entitats pbliques empresarials. Els primers
realitzen activitat principalment administratives (de foment, de prestaci o de
gesti de serveis pblics) i estan regulades, generalment, pel dret pblic. Les
segones realitzen activitats de prestaci de serveis o producci de bns a canvi
duna contraprestaci econmica i estan regulades, en general, pel dret privat.
La descentralitzaci funcional. Els organismes dotats de personalitat jurdica prpia
a lAjuntament de Barcelona
LAjuntament de Barcelona compta amb una srie dentitats amb personalitat jurdica prpia
que el mateix Ajuntament, per acord del Consell Plenari, ha creat per al desenvolupament
de serveis de manera especialitzada i conforme amb una normativa ms flexible. Aquestes
entitats reben el nom dentitats instrumentals. Estan adscrits funcionalment a un Sector
dActuaci i poden ser de dos tipus:
Organismes autnoms municipals (normalment denominats Instituts)
Societats mercantils
Els Organismes autnoms (Instituts), que conformen la descentralitzaci funcional la
que implica la transferncia de competncies a un ens no territorial- sn Administraci en
sentit estricte. Poden ser sotmesos al rgim administratiu (els de carcter administratiu) o
poden ser regits parcialment pel dret privat (els de carcter comercial, industrial, financer o
anleg). Per la seva condici dAdministraci pblica poden exercir determinades potestats
pbliques.
La seva constituci correspon al Ple de lAjuntament, que ha daprovar tamb els seus
estatuts i establir el rgim de les relacions entre lorganisme autnom i lAjuntament. Donat
que tenen personalitat jurdica prpia, poden desenvolupar amb autonomia funcional les
seves activitats i tenen el seu patrimoni, el seu personal i el seu pressupost que
sintegra en el de lAjuntament. Tamb poden incorporar representants de sector
relacionats amb la seva activitat als seus rgans de govern i poden dur a terme una gesti
clarament diferenciada de la de lAjuntament.
Per la seva banda, les societats mercantils adopten la forma de societat annima.
LAjuntament ha creat les societats annimes amb capital ntegrament municipal i tamb
participa en societats amb capital mixt, s a dir, en collaboraci amb el capital privat. En
sentit estricte, noms formen part del holding municipal les primeres (Barcelona Activa,
S.A.; Prou Nou Barris, S.A.....). Sn regides per la voluntat del seu nic soci, que s
lAjuntament i es regeixen principalment pel dret privat. Respecte a les segones, la
capacitat dinfluncia i control per part de lAjuntament depn del seu percentatge de
participaci en el capital social (Mercabarna amb una participaci del 50,68%, Clavegueram
de Barcelona, S.A. del 17,5 %, Catalana diniciatives CR, S.A. del 26,2%.....).































8.- LAgncia de Salut Pblica de Barcelona.
rgans de Govern. Funcions I competncies
ESTATUTS DE LAGNCIA DE SALUT PBLICA DE BARCELONA
TTOL PRIMER
Naturalesa i finalitat de l Agncia.
Article 1.
1.1. L Agncia de Salut Pblica de Barcelona s un organisme
autnom, amb personalitat jurdica prpia i patrimoni independent,
creat pel Consorci Sanitari de Barcelona, en virtut del mandat conferit
per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de
Barcelona, per a l acompliment de les finalitats que es determinen en
els presents estatuts i en l article 105 de la Carta Municipal de
Barcelona, sens perjudici del que s estableix en la disposici
addicional segona d aquests estatuts.
1.2. L Agncia de Salut Pblica de Barcelona es constitueix amb els
centres i els serveis de l Institut Municipal de Salut Pblica de
Barcelona, creat el 19 de juny de 1996 per l Ajuntament de Barcelona
com a organisme autnom municipal i adscrit al Consorci Sanitari de
Barcelona (en endavant Consorci), en virtut de l acord del Consell
Plenari de l Ajuntament de Barcelona de 27 d abril de 2001 i del
conveni subscrit entre la Generalitat de Catalunya i l Ajuntament de
Barcelona el 31 de maig de 2001.
1.3. L Agncia de Salut Pblica de Barcelona comptar amb els
serveis de salut pblica que li adscrigui l Administraci de la
Generalitat , en el marc de les funcions que la Carta Municipal de
Barcelona i els present estatuts estableixen.
1.4. L Agncia es regir per aquests Estatuts i per les normes que a
tal efecte dicti el Consorci, i en el que no preveuen aquells i aquestes
per les disposicions de rgim local i autonmic que siguin d aplicaci.
Article 2.
Finalitats i objectius de l Agncia.
2.1. Constitueix la finalitat de l Agncia de Salut Pblica la direcci i
la gesti dels centres i serveis de salut pblica de la ciutat de
Barcelona, a qu es refereixen els apartats 2 i 3 de l article 1
d aquests Estatuts.
2.2. Per aconseguir aquesta finalitat, i en el marc de les previsions
del Pla de Salut de Catalunya, l Agncia assumir les funcions de
conixer l estat de salut de la poblaci i els seus determinants,
desenvolupar poltiques per a millorar-lo, i garantir la prestaci de
serveis. Aquestes funcions es desenvoluparan en els mbits de la
protecci i la promoci de la salut, la vigilncia epidemiolgica, i
l atenci als drogodepenents.
2.3. En desenvolupament d aquestes funcions en aquests mbits,
correspon a l Agncia de Salut Pblica la prestaci dels serveis
segents:
a) Sistemes d informaci sanitria. Recollida i anlisi de les dades
relacionades amb la salut i els seus determinants (registre de
malalties, enquestes poblacionals, estadstiques vitals, etc), aix com
l elaboraci de projeccions i la valoraci de necessitats, a ms de
l anlisi d intervencions i serveis i la seva accessibilitat, efectivitat i
eficincia.
b) Vigilncia epidemiolgica a la ciutat de Barcelona, i el control de
malalties transmissibles i de brots de qualsevol causa, amb les
intervencions apropiades.
c) Prevenci i promoci de la salut. Aix inclou la garantia de la
prestaci i/o coordinaci de determinats serveis preventius de caire
clnic i personal (vacunacions, cribatges, prevenci de les
drogodependncies) o en entorns o col lectius que precisen
intervencions (laboral, escoles, immigraci, etc).
d) Atenci a les drogodependncies, amb la gesti de recursos
ambulatoris, de reducci de risc, mbils, i residencials.
e) Seguretat i higiene dels aliments, cobrint el control sanitari de la
distribuci i el subministrament d aliments i begudes i altres productes
directament o indirectament relacionats amb el consum hum, i
tamb els mitjans de transport, el control del compliment de les
reglamentacions tecnicosanitries en relaci amb els productes de
vendes no sedentries, el control sanitari dels centres d alimentaci, i
el control sanitari en l rea d higiene alimentria, escorxadors i
indstries del terme municipal.
f ) Control de zoonosi i vectors, incloent els aspectes sanitaris
relacionats amb els animals de companyia.
g) Altres activitats de protecci de la salut, incloent el control sanitari
dels aspectes ambientals amb rellevncia per a la salut, l avaluaci
de l impacte del medi sobre la salut de les persones, la seva
vigilncia, i la proposici de mesures preventives o correctores.
h) Laboratori de salut pblica, garantint la disponibilitat de les
determinacions analtiques de recolzament a les activitats de salut
pblica.
i) La coordinaci i l enlla dels serveis de salut pblica amb els altres
serveis sanitaris i els altres serveis pblics a la ciutat, incloent el
suport a la coordinaci d activitats i recursos sanitaris, en ordre a
facilitar la planificaci i la programaci, aix com l impuls a la
informaci i la participaci ciutadana en totes les activitats que puguin
incidir en la salut a la ciutat.
incidir en la salut a la ciutat.
j) Totes aquelles que estiguin directament o indirectament
relacionades amb les finalitats esmentades i que acordi el Consorci
Sanitari de Barcelona. En qualsevol cas, l Agncia de Salut Pblica
podr prestar els serveis o projectes sol licitats per altres agents,
sempre que aquests aportin un finanament suficient per a subvenir
el seu cost.
Article 3.
Per aconseguir el seu objectiu, sense perjudici de les funcions tutives
reservades als rgans de govern del Consorci, l Agncia estar
facultada per:
a) Fer totes les actuacions que estiguin directament i indirectament
relacionades amb les finalitats esmentades anteriorment i que es
derivin de l aplicaci de la normativa vigent.
b) Administrar el seu patrimoni aix com els bns que li hagin estat
adscrits.
c) Adquirir, posseir, alienar i arrendar bns mobles i immobles,
acceptar herncies, llegats i donacions amb els requisits i les
limitacions que estableix la legislaci vigent.
d) Obtenir subvencions i altres ajudes d entitats pbliques o de
particulars.
e) Contractar personal, obres, serveis i subministraments.
f ) Prestar garanties i avals
g) Aprovar la seva prpia organitzaci interna.
h) Exercitar accions judicials i administratives.
i) Realitzar tota mena d actes i negocis jurdics congruents amb la
finalitat de la instituci.
j) Percebre les quantitats que s estableixin per la prestaci dels
serveis atributs a l Agncia.
k) Atorgar premis, beques, subvencions i dur a terme aquelles
accions de foment que es considerin oportunes, aix com establir
convenis i contractes amb tota mena de persones i/o entitats
pbliques i privades.
l) I qualsevol altra que li sigui encomanada pel Consorci, en relaci
als objectius de l Agncia.
Article 4
4.1. L Agncia de Salut Pblica de Barcelona tindr el seu domicili
social a Barcelona, Plaa Lesseps, nm. 1
4.2. El canvi de domicili haur de ser autoritzat pel Consorci.
TTOL SEGON
rgans de govern i atribucions
CAPTOL PRIMER
rgans de govern de l Agncia.
Article 5
Els rgans de govern de l Agncia de Salut Pblica de Barcelona sn:
a) Junta de Govern.
b) President.
c) Vice-president.
d) Comissi Executiva
e) Conseller-delegat
e) Gerent
CAPTOL SEGON
La Junta de Govern.
Article 6
6.1. La Junta de Govern assumeix el govern i la gesti superior de
l Agncia
6.2. La Junta de Govern est integrat per:
a) Quatre membres en representaci de l Ajuntament de Barcelona,
nomenats per l Alcalde.
b) Tres membres en representaci de la Generalitat de Catalunya,
nomenats pel conseller de Sanitat i Seguretat Social.
c) Un membre en representaci dels treballadors de l Agncia
nomenat per l rgan de representaci de qu s hagin dotat.
6.3. Dels nomenaments dels membres de la Junta de Govern se n
donar compte a la Comissi Permanent del Consorci.
6.4. Assistir a les sessions de la Junta el secretari, amb veu per
sense vot, llevat que en sigui membre, cas en qu tindr veu i vot.
Tamb hi assistir el gerent amb veu per sense vot.
6.5. El President podr autoritzar l assistncia a les reunions de la
Junta dels assessors que consideri pertinents els quals podran
participar en les deliberacions, amb veu per sense dret a vot.
Article 7
7.1. De conformitat amb el que estableix l article 105.3 de la Carta
Municipal de Barcelona, la Junta de Govern de l Agncia ser
presidida per l alcalde o alcaldessa de Barcelona o la persona en qui
delegui.
7.2. Ser vice-president un membre en representaci de la
Generalitat, designat pel conseller de Sanitat i Seguretat Social.
7.3. La Junta de Govern de l Agncia nomenar un secretari, que
aixecar acta dels acords que adoptin i n estendr les certificacions,
amb el vist i plau del president.
Secci primera
Atribucions
Article 8
8.1. Corresponen a la Junta de Govern les atribucions segents:
a) Aprovar provisionalment el pla general i aprovar els programes
d actuaci especfics, aix com les seves modificacions i revisions.
b) Aprovar la creaci de nous centres o serveis i l ampliaci, el
remodelatge, la transformaci o la supressi dels existents, sempre
que figurin inclosos en els plans d actuaci.
c) Contractar i atorgar obres, instal lacions, serveis i
subministraments quan la durada del contracte sigui superior a 3
anys o quan el seu import total excedeixi del 3% del pressupost de
l Agncia, i resoldre les qestions incidentals d aquesta contractes.
d) Atorgar els convenis i contractes amb altres entitats pbliques o
privades, d acord amb la poltica aprovada pel Consorci, i proposar a
aquest organisme els acords de participaci que s hi puguin establir.
e) Aprovar els preus pblics pels serveis que presti l Agncia.
f ) Proposar al Consorci l aprovaci dels pressupostos i els seus
balanos i liquidaci.
g) Aprovar la participaci de l Agncia en d altres entitats o empreses,
utilitzant qualsevol de les formes admeses en dret, amb la posterior
ratificaci del Consorci
h) Autoritzar els crdits a llarg termini, l emissi d obligacions i
l atorgament d avals, amb la posterior ratificaci del Consorci.
i) Aprovar els reconeixements de crdit, crdits extraordinaris i
operacions de carcter econmic o financer a curt termini, i els
contractes de tresoreria quan la seva quantia ultrapassi el 3% dels
recursos ordinaris del pressupost de l Agncia.
j) Aprovar les transferncies de partides pressupostries quan la seva
quantia excedeixi del 3% del pressupost de l Agncia.
k) Aprovar el Reglament general de l Agncia.
l) Aprovar els reglaments d organitzaci, funcionament i rgim
d activitats dels centres de l Agncia.
m) Proposar al Consorci la modificaci d aquests Estatuts.
n) Nomenar i cessar al gerent i al conseller delegat de l Agncia.
o) Nomenar i separar els crrecs d alta direcci de l Agncia.
p) Aprovar la plantilla i la relaci de llocs de treball de l Agncia, aix
com l estructura interna dels diversos centres i serveis i la distribuci
orgnica de les funcions.
q) Autoritzar les compatibilitats del personal al servei de l Agncia,
aix com declarar les incompatibilitats.
r) Conixer els criteris d accs als llocs de treball, nomenament,
ascensos, remuneracions, sancions i separacions del personal fix
d acord amb la plantilla aprovada i les prescripcions reglamentries
aplicables.
s) Exercir tota classe d accions, excepcions, recursos i reclamacions
judicials i administratives en defensa dels drets i els interessos de
l Agncia posant-ho en coneixement del Consorci.
t) Aprovar provisionalment i donar compte anualment al Consorci de
la labor realitzada per mitj d una memria destinada a informar
sobre el funcionament de l Agncia durant l exercici.
u) Adoptar altres disposicions i mesures adequades per a la millor
organitzaci i funcionament dels serveis.
8.2. La Junta de Govern podr delegar l exercici de les seves
atribucions, excepte les previstes en els apartats a), f), k), m), n), i t) a
la Comissi Executiva.
Secci segona
Funcionament
Article 9
9.1. La Junta de Govern de l Agncia es reunir una vegada al
semestre i sempre que el president ho consideri oport. Tamb haur
de reunir-se a petici d una tercera part dels membres de la Junta o
quan ho disposi la Comissi Permanent del Consorci.
9.2. Per poder celebrar vlidament les reunions caldr que, en
primera convocatria, hi assisteixin com a mnim dos membres en
representaci de l Ajuntament de Barcelona i dos ms en
representaci de la Generalitat de Catalunya, i en segona
convocatria quan hi assisteixin un representant de l Ajuntament i un
altre de la Generalitat, sense que mai puguin celebrar-se sense
l assistncia del president i del secretari o dels que
reglamentriament els substitueixin.
9.3. Les convocatries s hauran de remetre als membres de la Junta
i, si s escau, a les restants persones a qu es refereix l article 6.3,
amb una antelaci mnima de tres dies, i s unir a la convocatria
l ordre del dia de la reuni.
9.4. Mitjanant un acord de la Junta de Govern es podran fixar les
dietes corresponents a l assistncia dels membres a les sessions de
la Junta
Article 10
10.1. Els acords seran adoptats per majoria simple dels membres
que hi concorrin, entenent-se per majoria simple la que es produeixi
quan els vots a favor superin els vots en contra.
quan els vots a favor superin els vots en contra.
10.2. Quan es produeixi empat es repetir la votaci, i si de nou es
repeteix, decidir el president amb el seu vot de qualitat.
10.3. El vot podr ser afirmatiu, negatiu o en blanc.
CAPTOL TERCER
La Presidncia i la Vicepresidncia.
Article 11
11.1. Corresponen al president de la Junta de Govern les atribucions
segents:
a) Ostentar la representaci del Consorci en l Agncia i la d aquesta
en els actes que per la seva naturalesa o significaci ho requereixin.
b) Exercir en cas d urgncia, i donant-ne compte a la Junta de
Govern en la primera reuni que celebri, les facultats que li sn
atribudes a l apartat s) de l article 8.1. i atorgar, si s escau els poders
que consideri oportuns.
c) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les sessions i decidir els
empats amb el seu vot de qualitat.
d) Exercir la inspecci i direcci superior de tots els serveis.
e) Aprovar els nomenaments, els ascensos, els trasllats, les
remuneracions, les sancions, les excedncies i les separacions de
servei, d acord amb la plantilla aprovada, a excepci de la separaci
de servei del personal funcionari adscrit a l Agncia que correspondr
a l rgan competent de l Administraci de procedncia.
f ) Aprovar les convocatries als llocs de treball de l Agncia.
g) Atorgar premis, beques i subvencions.
h) Contractar i atorgar obres, instal lacions, serveis i subinistraments
quan la durada del contracte no excedeixi els 3 anys o quan el seu
import total no superi el 3% del pressupost de l Agncia, i resoldre les
qestions incidentals.
i) Aprovar les transferncies de partides pressupostries quan la seva
quantia no superi el 3% del pressupost de l Agncia.
i) Fixar els criteris d ordenaci de pagaments.
k) Aprovar reconeixements de crdit, crdits extraordinaris i
operacions de carcter econmic i financer, a curt termini, i
contractes de tresoreria quan la seva quantia no ultrapassi el 3% dels
recursos ordinaris del pressupost de l Agncia.
l) Dictar les disposicions particulars que consideri adequades per al
compliments dels acords de la Junta de Govern.
m) Adoptar, o si s escau proposar a l alcalde o alcaldessa de
Barcelona, les mesures preventives a qu es refereix l article 26 de la
Llei General de Sanitat, en el cas que existeixi o se sospiti
raonablement l existncia d un risc imminent i raonable per a la salut.
n) Resoldre els expedients sancionadors i imposar les sancions pel
que fa a les infraccions lleus i greus en matria de salut pblica en els
termes que estableixi la legislaci sanitria , i elevar a l rgan de
l administraci autonmica competent les propostes de sanci
derivades dels expedients instruts quant a les infraccions molt greus.
o) Qualsevol altre assumpte de naturalesa anloga que sigui de la
competncia de l Agncia i que no hagi reservat de forma expressa a
altres dels seus rgans.
11.2. El president podr delegar l exercici de les seves atribucions,
excepte les previstes en els apartats b), c) i m)
Article 12
El vicepresident suplir el president i assumir les seves atribucions
en els casos de vacant, absncia o malaltia. Exercir, a ms, les
funcions que li delegui el president per escrit i donant-ne compte a la
Junta de Govern.
CAPTOL QUART
La Comissi Executiva
Article 13.
La composici, les funcions, el rgim de sessions i l adopci d acords
de la Comissi Executiva s establiran per acord de la Junta de
Govern de l Agncia.
CAPTOL CINQU
Conseller Delegat
Article 14
La Junta de Govern podr designar entre els seus membres un
conseller delegat. Les funcions i atribucions del conseller-delegat
seran les que s estableixin per acord de la Junta de Govern, aix com
aquelles que li deleguin els diferents rgans de l Agncia.
CAPTOL SIS
Gerent
Article 15.
15.1. El gerent ser nomenat per la Junta de Govern de l Agncia.
15.2. L Agncia formalitzar un contracte amb el gerent, en el qual
s especificaran les condicions del nomenament, les seves
obligacions, d acord amb l article 16, la seva remuneraci, el termini
de durada i les altres causes d extinci.
La durada del contracte ser de cinc anys, si b podr prorrogar-se
per voluntat d ambdues parts, d acord amb les disposicions legals
aplicables en la matria.
Article 16
16.1. Seran funcions del gerent:
a) Representar l Agncia en els casos en qu aquesta representaci
no sigui assumida pel president, vicepresident i relacionar-se com a
tal gerent amb les administracions pbliques, les institucions, les
entitats i els particulars.
b) Proposar els nomenaments, els ascensos, les recompenses, les
sancions i les separacions del servei del personal fix, subjectant-se
als trmits reglamentaris.
c) Contractar i cessar el personal inter, temporer eventual i de
suplncies.
d) Adscriure i traslladar el personal als diversos centres i
dependncies de l Agncia.
e) Dirigir i inspeccionar els serveis i les dependncies de l Agncia,
exercir la seva direcci i la de tot el personal.
f ) Contractar les obres, les instal lacions, els serveis i els
subministraments en la quantia que fixi la Junta de Govern i que li
siguin delegats expressament.
g) Ordenar la recaptaci d ingressos.
h) Ordenar els pagaments, de conformitat amb les normes d execuci
del pressupost de l Agncia i els criteris que a tal efectes es
determinin.
i) Administrar el patrimoni i els bns de l Agncia.
j) Preparar la documentaci que per mitja del president, s ha de
sotmetre a la consideraci de la Junta de Govern i de la Comissi
Executiva i informar-los-hi de tot el necessari per a l exercici de les
seves competncies, particularment pel que fa a la confecci i el
compliment del pressupost anual.
k) Preparar els plans generals, els programes d actuaci, els
programes especfics i els pressupostos anuals, i elaborar les
memries anuals per a la seva presentaci als rgans competents.
l) Vetllar per la millora dels mtodes de treball i per la introducci de
les innovacions tecnolgiques adequades, aix com per a la
conservaci i el manteniment dels centres i de les seves instal lacions
i equipaments.
m) Informar peridicament a la Junta de Govern i a la Comissi
Executiva i, si s escau, als rgans del Consorci, sobre el
funcionament i estat de situaci de l Agncia
n) Requerir les modificacions estructurals o de funcionament als
establiments, indstries alimentries, menjadors col lectius i altres
instal lacions objecte de control per l Agncia, d acord amb el que
disposa la normativa d aplicaci en qestions de protecci de la salut
i salut pblica.
o) Incoar els expedients sancionadors d acord amb el que disposa la
normativa d aplicaci en qestions de protecci de la salut i salut
pblica.
p) Elevar a la presidncia de l Agncia les propostes de sanci que
es derivin de la incoaci dels expedients sancionadors a qu es
refereix l apartat o) d aquest article.
refereix l apartat o) d aquest article.
q) Les altres que els rgans de govern de l Agncia, li deleguin o
encomanin dins les seves atribucions respectives.
TTOL TERCER
Personal
Article 17.
17.1. L Agncia disposar del personal necessari per l acompliment
de les seves comeses; el seu nombre, les categories i les funcions
quedaran determinades a la plantilla i a la relaci de lloc de treball.
17.2. El nomenament i el cessament del gerent i personal d alta
direcci correspon a la Junta de Govern de l Agncia.
17.3. El nomenament i cessament del personal fix de totes les
categories correspon al President de la Junta de Govern o persona
en qui delegui i el del personal inter, temporer, eventual o de
suplncies, al gerent o persona en qui delegui.
17.4. L ingrs i selecci de tot el personal s efectuar garantint els
principis d igualtat, mrit i capacitat, aix com el de publicitat.
Article 18.
18.1. La plantilla de l Agncia estar constituda per:
a) El personal funcionari de l Ajuntament de Barcelona, que presten
els seus serveis a les dependncies i rgans de l Institut Municipal de
Salut Pblica de Barcelona, aix com a tots els seus centres, que
s adscriuen a l Agncia conservant la situaci de servei actiu a
l Administraci d origen, d acord amb el qu disposa l article 191 el
Reglament de personal als servei de les entitats locals.
b) El personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que
s adscrigui a l Agncia
c) El personal contractat en rgim laboral provinent de l Ajuntament o
dels seus organismes autnoms o empreses municipals, aix com el
provinent de la Generalitat de Catalunya respecte als quals s aplicar
el mecanisme de successi d empresa, en els termes de la legislaci
laboral vigent.
d) El personal laboral contractat per l Agncia.
18.2. Dacord amb el que disposa l article 61.6 de la Carta Municipal
de Barcelona, el personal provinent de la Generalitat de Catalunya i
de l Ajuntament de Barcelona que passi a formar part de l Agncia,
podr participar en qualsevol concurs per a la provisi de llocs de
treball, tant de promoci interna com de promoci professional que
convoqui , respectivament, la Generalitat de Catalunya i l Ajuntament
de Barcelona, quan ho permeti el perfil de la plaa a cobrir (nivell,
categoria, titulaci, etc.), considerant-se l antiguitat i el grau personal
a l Agncia com prpia de l Administraci d origen.
18.3. En cas de reestructuraci de la plantilla de l Agncia, el
personal funcionari provinent de la Generalitat de Catalunya o de
l Ajuntament que quedi en situaci d expectativa de destinaci,
obtindr una nova destinaci, indistintament a l Agncia o a
l Administraci de procedncia, d acord amb el qu s estableix en la
normativa de funci pblica. La mateixa opci quant a la destinaci
correspondr al personal laboral provinent de la Generalitat o de
l Ajuntament de Barcelona en els termes que s estableixi en la
legislaci aplicable.
18.4. Els llocs de treball que comportin l exercici de funcions
d autoritat han de ser provets per funcionaris
TTOL QUART
Rgim econmic
CAPTOL PRIMER
Bns i recursos
Article 19.
19.1. El patrimoni de l Agncia estar integrat:
a) Pels bns que l Institut Municipal de Salut Pblica tingui transferits
de l Ajuntament de Barcelona , sota qualsevol modalitat jurdica que
permeti conservar llur qualificaci jurdica originria i la titularitat
municipal. Com a criteri general, els bns immobles de l Ajuntament
no formaran part del patrimoni de l Agncia.
b) Els que estiguin adscrits o se li adscriguin en s, conservant la
seva qualificaci jurdica originria.
c) Pels bns i drets que l Agncia hagi adquirit o adquireixi per
qualsevol ttol legtim.
Aquest patrimoni quedar reflectit en l inventari corresponent i
romandr adscrit funcionalment al Consorci.
Article 20.
20.1. Per a l acompliment de les seves finalitats l Agncia comptar
amb els segents recursos econmics:
a) Les aportacions de l Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat
de Catalunya amb crrec als seus pressupostos que inclouran les
assignacions necessries per a desenvolupar les funcions
assignades.
b) Les aportacions que li pertoquin per convenis establerts amb les
diverses Administracions i entitats pbliques o privades.
d) Les taxes i preus pblics derivats de la seva activitat.
e) Els ingressos procedents de sancions administratives i els derivats
de resolucions judicials.
d) Els productes i rendiments del seu patrimoni.
e) Els donatius, els ajuts, les subvencions o els auxilis.
f ) Les bestretes, prstecs i crdits que obtinguin d entitats oficials o
particulars.
f) Tots els altres que li puguin ser atributs d acord amb les normes
vigents.
vigents.
20.2. En tot cas, les taxes i preus pblics derivats de l exercici de les
seves activitats i els ingressos procedents de sancions
administratives i resolucions judicials s afecten a l Agncia per al
compliment de les seves finalitats.
20.3 L Agncia podr utilitzar la via d apressament per a la
recaptaci de les taxes i preus pblics que tingui atributs, sens
perjudici dels encrrecs que, en matria recaptatria, es facin,
mitjanant conveni, amb organismes oficials.
20.4 L Agncia gaudir dels beneficis fiscals previstos en les lleis
pels organismes autnoms de naturalesa administrativa.
Fons, intervenci i comptabilitat de l Agncia
Article 21
21.1. Els fons de l Agncia seran custodiats en comp-tes corrents
bancaris, oberts directament a nom de l Agncia.
Article 22
22.1. El rgim comptable i de control econ-mic de l Agncia
s adequar a les previsions d aquests Estatuts i a les disposicions de
rgim local que li siguin aplicables sens perjudici de les normes que
en aquesta matria dicti la Gene-ralitat, seguint en qualsevol cas els
criteris de comptabilitat pblica, de tal forma que permetin en tot
moment el coneixement exacte de la si-tuaci patrimonial de
l Agncia i dels costos i ren-diments dels diferents serveis, sota els
criteris se-gents:
a) Valoraci en balan de tots els bns que constitueixen l actiu,
incloent-hi els adscrits estrictament en s.
b) Facturaci de tots els serveis.
c) Incorporaci al cost dels serveis de les quantitats necessries per
a l amortitzaci dels bns que representen els capitals que s hi hagin
invertit.
d) Liquidaci dels comptes d explotaci i de prdues i els guanys i
llument en el balan dels costos d aquests ltims.
22.2. Els ingressos i despeses de l Agncia seran objecte de control
financer permanent, mitjanant procediment d auditoria o d altres
tcniques de control, en els termes i amb els mitjans personals que
estableixin, de com acord, la Intervenci General de la Generalitat
de Catalunya i la Intervenci General de l Ajuntament de Barcelona.
Article 23
23.1. La rendici de comptes correspondr a la Junta de Govern,
mitjanant el balan i el compte d explotaci anual i els comptes de
liquidaci del pressupost de l exercici anterior, que seran auditats i
sotmesos per a la seva aprovaci a la Comissi Permanent del
Consorci Sanitari de Barcelona durant el primer semestre de cada
any.
CAPITOL TERCER
Dels pressupostos

Article 24
24.1. L Agncia preparar per a cada exercici econmic un
pressupost que ser aprovat inicialment per la Junta de Govern i
cursat a la Comissi Permanent del Consorci a l efecte de la seva
aprovaci definitiva.
Article 25
25.1. L estat de despeses del pressupost comprendr les previsions
necessries per al sosteniment normal dels centres, l adquisici dels
materials i els elements necessaris per a la prestaci dels serveis i
dels bns no inventariables en general, el manteniment i la reparaci
ordinria d edificis, instal lacions i equipaments tcnics; els havers i
atencions del personal; el pagament d interessos, amortitzaci
d emprstits i les restants despeses de carcter ordinari. Tanmateix
es podran formular previsions per a inversions per realitzar obres de
nova planta, ampliaci, renovaci o reparacions extraordinries
d edificis, instal lacions i equipaments tcnics per a l adquisici de
bns de capital fix i per atendre despeses extraordinries.
25.2 L estat d ingressos comprendr els recursos assenyalats en
l article 20 i les aportacions, les subvencions i les operacions de crdit
necessries per a l equilibri financer de l entitat.
25.3. Els estats de despeses i ingressos es dividiran en els epgrafs,
conceptes i partides que determinin les formes generals sobre
formaci de pressupostos i comptabilitat pblica.
CAPTOL QUART
Finanament
Article 26
26.1. Els criteris bsics del rgim econmic i de finanament de
l Agncia sn els establerts en el Conveni subscrit entre la Generalitat
de Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona i l Ajuntament de
Barcelona, l 11 de juliol de 2002.
Article 27
27.1. El pagament dels havers de tot el personal de l Agncia, incls
el sotms a la legislaci laboral, gaudir del carcter preferent que li
atribueixi l article 168 de la Llei 39/1988, de 28 de desem-bre,
reguladora de les hisendes locals. -
Article 28
28.1. Els excedents i les reserves que es produei-xin una vegada
satisfetes les despeses i els deutes de l Agncia es destinaran
ntegrament a la millora dels serveis de l Agncia .
TTOL CINQU
Facultats de tutela del Consorci
Article 29.
29.1. La potestat tutiva sobre l Agncia correspon al Consorci, que
l exercir mitjanant la seva la Comissi Permanent.
29.2. Aquesta facultat es tradueix en :
29.2.1. L aprovaci de:
a) Els estatuts, aix com les seves modificacions.
b) Els plans generals d actuaci i els plans d inversi.
c) Els pressupostos, balanos, liquidaci anual de comptes, la
memria de les activitats realitzades i el resultat de la gesti
assistencial i econmica de l exercici anterior.
d) La poltica de convenis i contractes amb el Servei Catal de la
Salut o amb d altres entitats pbliques o privades.
e) L exigncia de responsabilitat dels titulars i membres de llurs
rgans de govern.
29..2.2 La ratificaci dels acords adoptats pels rgans de govern
relatius a:
a) L adquisici, alienaci i gravmen dels bns immobles que
integren llur patrimoni.
b) La participaci en altres entitats o empreses, utilitzant qualsevol de
les formes admeses en dret.
c) La petici de crdits o prstecs a mig i llarg termini, l emissi
d obligacions i l atorgament d avals.
d) Les habilitacions i suplements de crdit.
29.2.3 El coneixement de:
a) La creaci de nous centres i serveis, i el remodelatge,
transformaci, ampliaci i supressi dels existents, sempre que
figurin inclosos en els plans d actuaci.
b) El nomenament i cessament dels membres dels seus rgans de
govern .
Article 30
30.1. El President de la Junta de Govern de l Agncia trametr a la
Comissi Permanent del Consorci l ordre del dia de les reunions de la
Junta de Govern en el moment de convocar-les amb setanta dues
hores d antelaci sobre la data fixada, per iniciar la reuni, i els textos
dels acords a l acabament de la Junta de Govern.
30.2. La Comissi Permanent del Consorci , podr:
a) Impugnar els acords de la Junta de Govern i les resolucions dels
altres rgans d administraci de l Agncia quan consideri que
recauen en els assumptes que no siguin de la seva competncia,
quan siguin contraris als interessos generals del Consorci o de la
prpia Agncia, o constitueixin infracci manifesta de les lleis.
prpia Agncia, o constitueixin infracci manifesta de les lleis.
b) Requerir dels rgans de govern i d administraci de l Agncia tota
mena d informes o documents, aix com ordenar les inspeccions i
auditories que consideri oportunes.
TTOL SIS
Rgim jurdic
Article 31
31.1. Els acords de la Junta de Govern i les resolucions del president
de la Junta de Govern de l Agncia posen fi a la via administrativa i
podran ser recorreguts, potestativament, en reposici o ser
impugnats, directament, davant l ordre jurisdiccional contencis-
administratiu en els terminis i amb els efectes establerts en la Llei
30/1992, de 26 de maig, de rgim jurdic de les administracions
pbliques i del procediment administratiu com, modificada per la Llei
4/1999, de 13 de gener, i en la Llei 29 1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicci contenciosa-administrativa .
31.2. L exercici d accions s ajustar a les previsions de la Llei
30/1992, de 26 de novembre (LRJPAC), quant a les reclamacions
prvies a la via judicial civil i laboral.
TTOL SET
Modificaci dels estatuts i dissoluci de l Agncia.
Article 32.
32.1. La modificaci dels Estatuts es realitzar amb els mateixos
trmits i requisits exigits per a la seva aprovaci, i de conformitat amb
la normativa vigent.
Article 33
33.1. L Agncia tindr una durada indefinida d acord amb
l acompliment de les finalitats per a les quals es constitueix.
Article 34
4.1. La dissoluci i la modificaci de la modalitat de gesti de
l Agncia s haur de fer d acord amb el que preveuen els Estatuts del
Consorci.
34.2. L acord de dissoluci de l Agncia no tindr efecte fins que el
Consorci no hagi establert la forma ulterior de prestaci dels serveis
de manera que aquests quedin atesos degudament .
Disposicions addicionals
1. L Agncia de Salut Pblica de Barcelona, des de la seva creaci,
se subrogar en els drets i obligacions que en l actualitat corresponen
l Institut Municipal de Salut Pblica de Barcelona, i en concret, els
convenis, contractes i els acords signats amb les Administracions
Pbliques i/o amb entitats pbliques i privades, les responsabilitats i
beneficis dels quals seran assumits per la nova Agncia.
2. L assumpci per l Agncia de les funcions a qu es refereixen els
apartats primer i segon de l article 103 de la Carta Municipal de
Barcelona requerir prviament dels acords i convenis corresponents
entre les entitats consorciades: Ajuntament de Barcelona i Generalitat
de Catalunya. Un cop produda l esmentada assumpci l Agncia
adoptar la denominaci d Agncia de Salut Pblica i Medi Ambient
de Barcelona.
Disposici Transitria
1. Mentre no es faci efectiu el que s estableix en la disposici
addicional segona d aquest estatuts s establiran els mecanismes de
coordinaci corresponents entre l Agncia de Salut Pblica de
Barcelona i els serveis i l activitat mediambiental municipal i
autonmica.
PG-72442 (02.317.079)