Leach afirma que un sistema social en equilibri estable es una illusi, una ficci que nomes es

possible al nivell de les idees, per no dels fets. Per tant ell critica lantropologia social anglesa
i en general lantropologia clssica i els seus suposats referents dequilibri social.
Ho fonamenta amb el cas dels Kachin, on troba una inconsistncia funcional intrnseca, ja que
considera que els sistemes socials no son una realitat natural. Es letngraf el que imposa una
invenci del pensament per tal dordenar els fets duna forma sistemtica, es un tema de
conceptes i no de relacions verdaderes existents. Per tant Leach fa una distinci radical entre
la estructura que pot existir dins dun conjunt de categories verbals i la falta destructura que
normalment existeix en el conjunt de fet emprics directament observats. Ell reconeix
aquestes inconsistncies.
Segons Firth, la proposta de Leach es formular una teoria dinmica de lantropologia social, on
els models estructurals duna societat son meres descripcions de les pautes dideals i que
lmfasi ha de recaure en les significacions de les vida quotidiana i real.
Per Leach es important la distinci entre lestructura social definida per lantropleg que usa
un llenguatge tcnic i precs, amb la imprecisi de lexpressi cultural de lobjecte destudi que
sexpressen mitjanant el ritual. Pels Kachin lestructura social com un conjunt s
intrnsecament incoherent perqu el seu llenguatge s potic i ambigu. I es precisament en
aquesta inconsistncia de la lgica de lexpressi ritual el que es necessari per un adequat
funcionament de qualsevol sistema social. Per aix son aquestes inconsistncies les que poden
proporcionar una comprensi dels processos del canvi social. La ambigitat en la que la
expressi ritual simbolitza la estructura dels Kachin es el que provoca que al mateix temps de
mostrar aquesta suposada rigidesa, existeixi una flexibilitat quasi infinita en el sistema tal i
com realment saplica.
Amb aquesta base, destaca la importncia de la manipulaci individual mogudes per al propi
inters per tal dascendir socialment, i com aquests alteren lestructura social, fixant-se aix en
com les estructures particulars poden adoptar una diversitat dinterpretacions culturals i de
com les distintes estructures poden representar-se mitjanant el mateix conjunt de smbols
culturals. Per aquest motiu defensa lautor que la descripci del canvi social hauria de
remetres a models ideals inestables com els que planteja (gumsa, gumlao i shan).
Per lautor el ritual es laspecte comunicatiu de tot comportament, per tant, el llenguatge de
lacci ritual es el que fa que tots el membres duna comunitat que formen part dun sistema
poltic, es puguin comunicar uns amb els altres sobre lestatus poltic. Aix els aspectes rituals
son les formes en que les categories sutilitzen com a smbols en les discussions sobre estatus i
les obligacions. En aquest sentit, es tamb una manifestaci del poder, que serveix per
manifestar lestatus de lindividu en quant persona social en el sistema estructural.
Els rituals son els aspectes arbitraris, no tcnics ni prctics de les accions, manifesten lestatus
social. Aquests rituals mostren un ordre ideal que es el que governa la societat, per queda
molt allunyat de lordre que es porta a terme en la prctica. Per aix el ritual que mostra
aquesta estabilitat es sempre momentani, que recorda de tant en tant, en forma de smbol,
lordre establert socialment, per que en uns altres casos es una ficci.
Posa al mateix nivell el mite, ja que el mite implica ritual i el ritual implica mite. El mite es una
exposici en paraules que diu el mateix que el ritual com una exposici en forma dacci. Son
formes de fer afirmacions sobre les relacions estructurals duna societat. Per altre banda
lautor tamb afirma que el mite t com objectiu justificar les actituds i accions del present i
per tant si una societat es inestable, aquesta inestabilitat tamb estar reflectida en els mites.
Lautor troba aquestes inestabilitats en les contradiccions e inconsistncies dels mites, en les
diferents versions que existeixen daquest fruit dels distints interessos personals. Per tant la
narraci del mite es un fet ritual que estan en funci dels interessos i justificacions de qui els
narra. Per aquest motiu defensa lautor que el mite i el ritual es un llenguatge de signes que
manifesten els allegats als drets i al estatus, per tant s un llenguatge de discussi i no
dharmonia que pot respondre tant a mecanismes dintegraci com de desintegraci.
Lacci ritual i les creences shan dinterpretar com formes dexposici simbliques de lordre
social, per tant lantropleg sempre sha de fixar en el mon material del comportament hum
observable, ja que la prctica es sol desviar en gran mesura de lideal estructural, que incls el
mateixos kachin es poden auto convncer que lestant respectant, sense contemplar la seva
gran flexibilitat. Amb aquesta pauta estructural ideal tot encaixa amb absoluta perfecci, cada
persona t un lloc destinat en un sistema clarament definit. Per la realitat no correspon a
lideal, el crrec del cap es nomes un dels moltes crrecs que inclouen elements dautoritat, el
prestigi i el poder no depenent nicament de lestatus per naixement, la ben ordenada
classificaci de superioritat de llinatges cobreix un element vicis de competncia. La veritable
societat Kachin no t una jerarquia rgidament estructurada de classes fixes i crrecs ben
definits, sin un sistema en que existeix un constant i de vegades rapida mobilitat social.
Es una forta crtica a una antropologia que veu les societats en equilibri, defensa que es una
ficci.
Per altra banda, una forta crtica que fa a la forma clssica, s a les unitats danlisis
homognies. Per ell no son entitats socials allades, que lantropleg escull de forma arbitraria.
Ell estudia als Kachin de les colines amb agricultura de roza i quema, i als shan de les valls de
cultiu darrs amb regadiu com a parts dun mateix sistema social que no es podrien entendre
sense fer referencia a laltre. Dins daquest sistema social existeixen uns subsistemes
significativament diferents e interdependents, que tenen una lgica totalment contradictria i
els kachin oscillen entre dos tipus de modes de vida ideals polaritzats:
Shan: com una jerarquia feudal. Autocrcia.
Gumsa kachin: oscillen entre un i laltre.
Gumlao kachin: essencialment anarquista i igualitari. Democrtic.
Les aldees kachin es regeixen pels diferents tipus de modes. En el temps les comunitats kachin
passen de gumsa a gumlao, duna a laltre fins que passen a ser Shan i deixen de ser kachin.
Son uns models dorganitzaci que salteren amb el temps que responen a una contradicci
estructural prpia del sistema mateix. Per aix la idea dequilibri es una ficci, per cal fer
aquesta ficci per tal de poder analitzar-la. Hi ha poques societats que mostrin aquesta
tendncia destabilitat, a la practica no es produeix.
Desafia la teoria que una societat respon a una cultura. En aquesta societat podem observar
models distints, inestables i dinmics fruit duns factors interns i externs que a continuaci
nombrem:
Factors interns:
- Contradiccions que genera la prpia estructura que provoca conflicte i inestabilitat.
- Acci individual. Manipulaci individual de les normes per aconseguir ms poder en el
propi profit.
Factors externs:
- Relaci amb els propis vens i relaci amb els colonitzadors amb societat ms
jerrquiques. (Birmnia, Britnics, Xinesos).
El punt central de les perspectives de Leach sobre el sistemes poltics de lalta Birmnia es la
variabilitat estructural entre els dos models poltics kachin: el gumlao i el gumsa, modes ideals
de vida poltica kachin totalment contradictoris.
Los Gumlao kachin, Leach els tipifica amb una organitzaci social de tipus igualitari, com una
democrcia, en la que els individus no tenen obligacions tributaries, els seus llinatges son
iguals entre s i estan convenuts de que els gumsa son uns tirans. Es tracta duna especies de
republicanisme anrquic. Cada individu es tant bo com el seu ve, no existeixen diferencies de
classes ni caps, una teoria protestant en contrast amb la catlica, el faccionalisme es lo normal.
El motor dinestabilitat dintre el model gumlao es lintercanvi matrimonial matrilateral amb la
cosina creuada. El que dona la dona es un llinatge que es diu Mayu, el que la rep es un llinatge
que es diu Dama. El Mayu al donar la dona li aporta ms prestigi i estatus, llavors
sautoanomenen i es reconeixen com a cap i passen a ser Gumsa. Tamb els caps de llinatges
Mayu tendeixen a excedir-se i a provocar el conflicte i la rebelli fent que altres llinatges
tornin al model gumlao. Els caps tendeixen a manipular les genealogies per justificar i enfortir
la seva posici, ja que lestatus ve donat per la proximitat a un llinatge original.
Els Gumsa kachin es un model descrit com una jerarquia feudal, com un estat feudal
aristocrtic de gran escala, una autocrcia on els individus tenen obligacions tributaries, i
alguns llinatges es consideren de ms alt rang que altres, com els Mayu, i consideren als
Gumsa com a esclaus rebellats. Cada grup t una relaci fixa amb els altres, com si es tractes
de castes. El faccionalisme en teoria queda excls.
Per Leach, la teoria poltica gumsa es una imitaci defectuosa de la teoria poltica shan. La
inestabilitat li dona: en els desacords en qui es el cap legtim, el faccionalisme existent per
causes religioses i econmiques per sencobreixen quan es sent una amenaa que
compromet a tots i per ltim pel sistema mayu dama que es un sistema de matrimoni de
cosins creuats matrilaterals que no sempre es compleix en la realitat.
A diferencia dels gumlao que li donen importncia a la precedncia i no a les genealogies per
pertnyer al grup, el model gumsa troba la justificaci en la base del parentiu, tots el caps
intenten traar la seva filiaci fins arribar al avantpassat com. Ja que quan un llinatge que
adquireix influencia es necessria aquesta relaci amb el fundador, per a justificar la seva
posici motivada per linters. Aqu existeix una manipulaci que no sempre ser acceptada, ja
que aquest canvi de filiaci afecta a la resta de filiacions. Si els que han manipulat no es surten
amb la seva, sels demana que tornin a una posici ms igualitria. Aix genera una
manipulaci de les categories estructurals.
Un dels fet que on podem trobar unes fortes contradiccions i incoherncies dins de lideal
estructural es en el fet que en comptes de portar la filiaci el ms amunt possible com es el cas
de buscar lavantpassat com, la regla de successi de poder recau en lultimogenitura a part
dassociar-la amb la residencia patrilocal. Aquests dos ltims creen una situaci
psicolgicament intolerable, ja que el fill petit destinat a ser el nou cap ha de conviure i
suportar les gelosies dels seus germans majors. Segons lautor una practica habitual que sha
donat es la compra del poder o de la capacitat ritual comprant drets rituals al germ petit.
Al mateix temps el model gumsa es a la vegada una sistema de llinatges emparentats
simtricament i un sistema de llinatges amb estatus asimtric. Quan un cap intenta fer esclaus
als que ahir considerava parents per tal de semblar-se als prnceps shan, sol sorgir una rebelli
gumlao entre els subordinats.
En aquest sentit tant un sistema com latre en certa mesura son defectuosos. Un estat poltic
gumsa tendeix a desenvolupar aspectes que tendeixen a la rebelli que amb el temps es torna
un sistema dorde gumlao. Per una comunitat gumlao a menys que no estigui situada al
voltant dun centre territorial fixe generalment li faltaran els mitjans per mantenir units als
seus llinatges en estatus digualtat, per tant es desintegrar o es tornar amb unes pautes
gumsa. Per altra banda els intents dels caps gumsa per convertir-se en prnceps shan son
normalment un desastre. La estructura poltica que emergeix es totalment precria, perqu tot
i el cap poder aconseguir aquesta posici no la pot assumir davant els seus seguidors, perqu
si ho fes perdria el seu recolzament. Per tant, el cap tendeix a allar els arrels del seu poder,
delinqueix davant els principis de reciprocitat mayu dama i fomenta el desenvolupament de
tendncies revolucionaries gumlao.