per mantenir un sistema econ- mic que ja no saguanta, denun- cia el Papa en una entrevista en exclusiva per a La Vanguardia. En les seves respostes, Francesc desplega tota la valentia i la sen- zillesa que estan marcant el seu papat. Hi ha pasos en qu avui es persegueix els cristians. Els cristians perseguits sn una preocupaci que emtoca de prop com a pastor. S moltes coses de persecucions que no em sembla prudent explicar-les aqu per no ofendre ning. Per en algun lloc est prohibit tenir una Bblia o en- senyar catecisme o portar una creu... El que s que vull deixar clar s una cosa: estic convenut que la persecuci contra els cristi- ans avui s ms forta que en els primers segles de lEsglsia. Avui hi ha ms cristians mrtirs que en aquella poca. I no s per fan- tasia, s per nombre. La violncia en nom de Du domina lOrient Mitj. s una contradicci. La violncia en nom de Du no es correspon amb el nostre temps. s una cosa antiga. Amb perspectiva histri- ca cal dir que els cristians, de ve- gades, lhempracticat. Quan pen- so en la guerra dels Trenta Anys, era violncia en nom de Du. Avui s inimaginable, oi? Vam arribar, de vegades, per la religi a contradiccions molt serioses, molt greus. El fonamentalisme, per exemple. Les tres religions tenimels nostres grups fonamen- talistes, petits en relaci amb tota la resta. Qu nopina, dells? Un grup fonamentalista, encara que no mati ning, encara que no pegui ning, s violent. Lestruc- tura mental del fonamentalisme s violncia en nom de Du. Alguns diuen de vost que s un revolucionari. Haurem de cridar la gran Mina Mazzini, la cantant italiana, i dir-li prendi questa mano, zingara i que em llegeixi el pas- sat, a veure qu (rialles). Per mi, la gran revoluci s anar a les ar- rels, reconixer-les i veure el que aquestes arrels han de dir el dia davui. No hi ha contradicci en- tre revolucionari i anar a les ar- rels. Ms encara, crec que la ma- nera de fer veritables canvis s la identitat. Mai no es pot fer un pas en la vida si no s des de darrere, sense saber don vinc, quin cog- nomtinc, quin cognomcultural o religis tinc. Vost ha trencat una gran quantitat de protocols de segu- El papa Francesc, durant un moment de lentrevista dilluns passat al seu despatx del Vatic HENRIQUE CYMERMAN Enviat especial ENTREVISTA YAEL KEHAT Ciutat del Vatic Descartemels joves per un sistemaque janosaguanta Internacional PAPAFRANCESC CONTINUA A LA PGINA SEGENT >> 4 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DIVENDRES, 13 JUNY 2014 retat per acostar-se a la gent. S que em pot passar alguna co- sa, per est en mans de Du. Re- cordo que al Brasil mhavien pre- parat un papambil tancat, amb vidre, per jo no puc saludar un poble i dir-li que lestimo dins duna llauna de sardines, encara que sigui de vidre. Per mi aix s un mur. s cert que pot passar- me alguna cosa, per siguem realistes, a la meva edat no tinc gaire a perdre. Per qu s important que lEsglsia sigui pobra i humil? La pobresa i la humilitat estan al centre de lEvangeli i ho dic en un sentit teolgic, no sociolgic. No es pot entendre lEvangeli sense la pobresa, per lhem de distingir del pauperisme. Jo crec que Jess vol que els bisbes no siguem prnceps, sin servidors. Qu pot fer lEsglsia per reduir la creixent desigualtat entre rics i pobres? Est provat que amb el menjar que sobra podrem alimentar la gent que t gana. Quan vost veu fotografies de nois desnodrits en diverses parts del mn es posa les mans al cap, no sentn. Crec que estemen un sistema mundial econmic que no s bo. Enel cen- tre de tot sistema econmic hi ha dhaver lhome, lhome i la dona, i totes les altres coses han destar al servei daquest home. Per nos- altres hem posat als diners en el centre, el du diner. Hem caigut en un pecat didolatria, la idola- tria dels diners. Leconomia es mou per lafany de tenir-ne ms i, paradoxal- ment, salimenta una cultura del descart. Es descarten els joves quan es limita la natalitat. Tam- b es descarten els ancians per- qu ja no serveixen, no produei- xen, s classe passiva... En des- cartar els nois i els ancians, es descarta el futur dun poble per- qu els nois tiraran amb fora cap endavant i perqu els an- cians ens donen la saviesa, tenen la memria daquest poble i han de passar-la als joves. I ara tam- b est de moda descartar el jo- vent amb la desocupaci. A mi em preocupa molt ln- dex datur dels joves, que en al- guns pasos supera el 50%. Alg em va dir que 75 milions de jo- ves europeus menors de 25 anys estan a latur. s una barbaritat. Per descartemtota una genera- ci per mantenir unsistema eco- nmic que ja no saguanta, un sistema que per sobreviure ha de fer la guerra, com han fet sempre els grans imperis. Per com no es pot fer la Tercera Guerra Mundial, llavors es fan guerres zonals. I aix qu signifi- ca? Que es fabriquen i es venen armes, i amb aix els balanos de les economies idoltriques, les grans economies mundials que sacrifiquen lhome als peus de ldol dels diners, bviament se sanegen. Aquest pensament nic ens treu la riquesa de la diversitat de pensament i per tant la riquesa dun dileg entre persones. La globalitzaciben entesa s una ri- quesa. Una globalitzaci mal en- tesa s aquella que anulla les di- ferncies. s com una esfera, amb tots els punts equidistants del centre. Una globalitzaci que enriqueixi s com un poledre, tots units per cadasc conser- vant la seva particularitat, la seva riquesa, la seva identitat, i aix no es produeix. Lamona el conflicte entre Catalunya i Espanya? Tota divisi mamona. Hi ha independncia per emancipaci i hi ha independncia per se- cessi. Les independncies per emancipaci, per exemple, sn les americanes, que es vaneman- cipar dels estats europeus. Les independncies de pobles per secessi sn un desmembra- ment de vegades molt obvi. Pen- semenlantiga Iugoslvia. bvia- ment, hi ha pobles amb cultures tan diverses que ni amb cola no es podien enganxar. El cas iu- goslau s molt clar, per jo em pregunto si s tan clar en altres pobles que fins ara han estat junts. Cal estudiar-ho un per un. Esccia, la Padnia, Catalunya... Nhi haur que seran justos i nhi haur que no ho seran, per la secessi duna naci sense un antecedent dunitat forosa sha dagafar amb moltes pinces i ana- litzar-la en tots els aspectes. Loraci per la pau de diu- menge passat al Vatic entre el president dIsrael, Shimon Pe- res, i el de Palestina, Mahmud Abbas, no va ser fcil dorganit- zar ni tenia precedents a lOri- ent Mitj ni al mn. Com es va sentir vost? Sap que no va ser fcil perqu vost hi estava ficat i se li deu una part important de lxit. Jo sentia que era una cosa que sens escapa a tots. Aqu, al Vatic, un 99%deia que no es faria i desprs l1% va anar creixent. Jo sentia que ens viem empesos a una cosa que no sens havia ocorregut i que, a poc a poc, va anar pre- nent cos. No era en absolut un acte poltic (aix ho vaig sentir dir dentrada), sin que era un acte religis: obrir una finestra al mn. Per qu va triar ficar-se a lull de lhurac que s lOrient Mitj? El veritable ull de lhurac, per lentusiasme que hi havia, va ser la Jornada Mundial de la Joven- tut de Rio de Janeiro lany passat. A Terra Santa vaig decidir anar- hi perqu el president Peres em va convidar. Jo sabia que el seu mandat acabava aquesta prima- vera, aix que em vaig veure obli- gat, dalguna manera, a anar-hi abans. La seva invitaci va preci- pitar el viatge. Jo no tenia pen- sant fer-ho. Per qu s important per a tot cristi visitar Jerusalem i Terra Santa? Per la revelaci. Per a nosaltres, tot va comenar all. s com el cel a la terra, un avanament del que ens espera en el ms-enll, al Jerusalem celestial. Vost i el seu amic el rab Skorka es van abraar davant el mur de les Lamentacions. Quina importncia ha tingut aquest gest per a la reconcilia- ci entre cristians i jueus? B, al Mur tamb hi era el meu bon amic el professor Omar Abu, president de lInstitut del Dileg Interreligis de Buenos Aires. El vaig voler convidar. s molt reli- gis, pare de dos fills. Tamb s amic del rab Skorka i a tots dos els estimo molt, i vaig voler que aquesta amistat entre els tres es veis com un testimoni. Emva dir fa un any que dins de cada cristi hi ha un jueu. Potser el ms correcte seria dir que vost no pot viure el seu ENTREVISTA PAPA FRANCESC CATALUNYA I ESPANYA Tota divisi em preocupa; el cas iugoslau s clar per em pregunto... MODELS DE GLOBALI TZACI La globalitzaci ben entesa s una riquesa, un poledre; i aix no es dna NACI ONALI SMES Cal estudiar cas per cas. Esccia, la Padnia, Catalunya DESI GUALTATS CREI XENTS Crec que estem en un sistema econmic mundial que no s bo MS HUMI LI TAT Jess vol que els bisbes no siguem prnceps sin servidors I DOLATRI A ALS DI NERS Hem posat els diners en el centre, el du diner, i no lhome i la dona >>VE DE LA PGINA ANTERIOR Lasecessiduna nacishadagafar ambpinces DIVENDRES, 13 JUNY 2014 I N T E R N A C I O N A L LAVANGUARDIA 5 cristianisme, vost no pot ser un veritable cristi, si no reconeix la seva arrel jueva. No parlo de jueu en el sentit semtic de raa, sin en sentit religis. Crec que el dileg interreligis sha den- dinsar en aix, en larrel jueva del cristianisme i en el floriment cristi del judaisme. Entenc que s un desafiament, una patata calenta, per es pot fer amb ca- rcter de germans. Jo reso tots els dies lofici div amb els salms de David. Els 150 salms els passem en una setmana. La meva oraci s jueva, i desprs tinc leucaristia, que s cristiana. Com veu lantisemitisme avui en dia? No sabria explicar per qu es produeix, per crec que est molt unit, en general, i sense que sigui una regla fixa, a les dretes. Lantisemitisme sol viure millor en els corrents poltics de dreta que desquerra, oi? I encara con- tinua. Fins i tot hi ha qui nega lHolocaust, una bogeria. Un dels seus projectes s obrir els arxius del Vatic sobre lHolocaust. Portaran molta llum. El preocupa alguna cosa que pugui descobrir-se? Enaquest tema el que empreocu- pa s la figura de Pius XII, el Pa- pa que va liderar lEsglsia du- rant la Segona Guerra Mundial. Al pobre Pius XII li han tirat a sobre de tot. Per cal recordar que abans sel veia com el gran defensor dels jueus. En va ama- gar molts als convents de Roma i daltres ciutats italianes, i tamb en la residncia estival de Castel Gandolfo. All, a lhabitaci del Papa, al seu propi llit, van nixer 42 nens, fills dels jueus i altres perseguits que shi estaven re- fugiats. No insinuo que Pius XII no hagi coms errors, jo mateix en cometo molts, per el seu pa- per cal interpretar-lo segons el context de lpoca. Era millor, per exemple, que no parls per- qu no matessin ms jueus, o que ho fes? Tamb vull dir que de vegades em provoca una mica durticria existencial quan veig que tots arremeten contra lEsglsia i contra Pius XII, i sobliden de les grans potncies. Sap vost que coneixien perfectament la xarxa ferroviria dels nazis per portar els jueus als camps de concen- traci? Tenien les fotos. Per no van bombardejar aquestes vies de tren. Per qu? Estaria b que parlssim de tot plegat una miqueta. Vost se sent encara com un rector o assumeix el seu paper de cap de lEsglsia? La dimensi de rector s la que ms mostra la meva vocaci. Servir la gent em surt de dins. Apago el llum per no gastar gai- res cals, per exemple. Sn coses que t un rector. Per tamb em sento Papa. Majuda a fer les coses amb serietat. Els meus collaboradors sn molt seriosos i professionals. Tinc ajuda per complir amb el meu deure. No sha de jugar al Papa rector. Seria immadur. Quan ve un cap dEs- tat, he de rebrel amb la dignitat i el protocol que es mereix. s veritat que amb el protocol tinc els meus problemes, per cal respectar-ho. Vost est canviant moltes coses. Cap a quin futur porten aquests canvis? No sc cap illuminat. No tinc cap projecte personal que ha- gus portat sota del bra, sim- plement perqu no vaig pensar mai que em deixarien aqu, al Vatic. Ho sap tothom. Vaig venir amb una maleta petitona per tornar de seguida a Buenos Aires. El que estic fent s com- plir el que els cardenals vam reflexionar en les Congregacions Generals, s a dir, en les reu- nions que, durant el conclave, mantenem tots els dies per dis- cutir els problemes de lEsglsia. Dall surten reflexions i reco- manacions. Una de molt concre- ta va ser que el prxim Papa havia de comptar amb un consell exterior, s a dir, amb un equip dassessors que no visqus al Vatic. I vost va crear lanomenat consell dels Vuit. Sn vuit cardenals de tots els continents i un coordinador. Es reuneixen cada dos o tres mesos aqu. Ara, el primer de juliol tenim quatre dies de reuni, i anem fent els canvis que els ma- teixos cardenals ens demanen. No s obligatori que ho fem, per seria imprudent no escoltar els que saben. Tamb ha fet un gran esfor per poder acostar-se a lEsgl- sia ortodoxa. Lanada a Jerusalem del meu germ Bartomeu I era per com- memorar la trobada de 50 anys enrere entre Pau VI i Atengo- res I. Va ser una trobada desprs de ms de mil anys de separaci. Des del Concili Vatic II, lEs- glsia catlica fa els esforos dacostar-se i lEsglsia ortodo- xa fa el mateix. Amb algunes esglsies ortodoxes hi ha ms proximitat que amb daltres. Vaig voler que Bartomeu I esti- gus amb mi a Jerusalem i all va sorgir el pla que vingus tam- b a loraci del Vatic. Per a ell va ser un pas arriscat perqu lhi poden retreure, per calia estrnyer aquest gest dhumi- litat, i per a nosaltres s necessa- ri perqu no es concep que els cristians estiguemdividits, s un pecat histric que hem de reparar. Davant lavan de lateisme, qu nopina, de la gent que creu que la cincia i la religi sn excloents? Hi va haver un avan de lateis- me en lpoca ms existencial, potser sartriana. Per desprs daix es va produir un apro- pament cap a recerques espiri- MAX ROSSI / REUTERS RECTOR O PAPA? Apago el llum per no gastar gaire, per exemple; per em sento Papa UN SANT PARE DE CANVI S No sc cap illuminat; no vaig portar sota el bra cap projecte personal Al descobert. No puc saludar un poble i dir-li que lestimo dins duna llauna de sardines ANTI SEMI TI SME Viu millor en les dretes, i continua; fins i tot hi ha qui nega lHolocaust CONTINUA A LA PGINA SEGENT >> 6 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DIVENDRES, 13 JUNY 2014 tuals, de trobada amb Du, de mil maneres, no necessriament les religioses tradicionals. Len- frontament entre cincia i fe va tenir el seu auge a la Illustraci, per avui no est tan de moda, grcies a Du, perqu ens nhem adonat tots de la proximitat en- tre una cosa i una altra. El papa Benet XVI t un bon magisteri sobre la relaci entre cincia i fe. En lnies generals, el ms actual s que els cientfics siguin molt respectuosos amb la fe i el cien- tfic agnstic o ateu digui no matreveixo a entrar en aquest camp. Vost ha conegut molts caps dEstat. Nhan vingut molts i s interes- sant la varietat. Cadasc t la se- va personalitat. Mha cridat la- tenci un fet transversal entre els poltics joves, ja siguin de centre, desquerra o de dreta. Potser par- lin dels mateixos problemes pe- r amb una nova msica, i aix magrada, em dna esperana perqu la poltica s una de les formes ms elevades de lamor, de la caritat. Per qu? Perqu porta al b com, i una persona que, podent-ho fer, no sinvo- lucra en poltica pel b com, s egoisme; o que utilitzi la poltica per al b propi, s corrupci. Fa uns quinze anys els bisbes fran- cesos van escriure una carta pastoral que constitueix una reflexi amb el ttol Rhabiliter la politique. s un text precis; fa que ens adonem de totes aques- tes coses. Qu opina de la renncia de Benet XVI? El papa Benet ha fet un gest molt gran. Ha obert una porta, ha creat una instituci, la dels eventuals papes emrits. Fa 70 anys no hi havia bisbes emrits. Avui quants nhi ha? B, comque vivim ms temps, arribem a una edat on no podem seguir en- davant amb les coses. Jo far el mateix que ell, demanar-li al Senyor que millumini quan arribi el moment i que em digui el que he de fer, i mho dir segur. T una habitaci reservada en una casa de jubilaci a Bue- nos Aires. S, en una casa de jubilaci de sa- cerdots ancians. Jo deixava lar- quebisbat a finals de lany passat i ja havia presentat la renncia al papa Benet quan vaig complir 75 anys. Vaig elegir una habita- ci i vaig dir: Vull venir a viure aqu. Treballar de capell, aju- dant les parrquies. Aquest ha- via de ser el meu futur abans de ser Papa. No li preguntar a qui dna suport en el Mundial... Els brasilers em van demanar neutralitat (riu) i compleixo amb la meva paraula perqu el Brasil i lArgentina sempre sn antag- nics. Comli agradaria que el recor- ds la histria? No ho he pensat, per magrada quan un recorda alg i diu: Era un bon tipus, va fer el que va po- der, no va ser tan dolent. Amb aix em conformo.c BENET XVI Ha obert una porta, ha creat la instituci dels papes emrits FUNCI DE LA POL TI CA La poltica s una de les formes ms elevades de lamor, de la caritat ENTREVISTA PAPA FRANCESC El papa Francesc rebent dilluns passat al Vatic el corresponsal de La Vanguardia a Israel, Henrique Cymerman Per mi vost s unngel de la pau VI VI M MS TEMPS Fa setanta anys no hi havia bisbes emrits; avui, quants nhi ha? CI NCI A I FE El ms actual s que els cientfics siguin molt respectuosos amb la fe YAEL KEHAT Els poltics joves parlen ambunaaltramsica ]Vost s un jueu murri i intelligent, li va dir Francesc al corresponsal de La Vanguardia, Henrique Cymerman, quan, desprs de mesos de gestions, es va sa- ber que el gran desig del Pa- pa es compliria i que el Vati- c seria la seu duna pregria per la pau sense precedents amb el president dIsrael, Shimon Peres, i el president de Palestina, Mahmud Ab- bas, al costat de rabins, car- denals i imams. Fa un any, Cymerman va visitar la resi- dncia de Santa Marta acom- panyant un bon amic del Pa- pa, el rab argent Abraham Skorka, i all es va comenar a gestar la histrica pregria. Quan el Papa, somrient, li va fer aquest comentari, el periodista va contestar: s que tinc a les meves es- patlles dos mil anys dexili i dhistria jueva a la dispora, papa Francesc, i aquest va respondre amb una rialla. Desprs de loraci conjun- ta de diumenge passat i un esfor enorme del Papa per reunir els lders poltics i religiosos en un dels mo- ments ms difcils de les rela- cions entre israelians i pales- tins, Francesc era feli. Len- dem va haver dinterrom- pre una missa perqu no se sentia b i va anullar totes les audincies i visites de la jornada per poder descansar. Per va demanar al seu se- cretari personal, el pare Yoannis Gaid egipci dori- gen copte molt actiu en les gestions de les ltimes setmanes, que aviss el periodista i li digus que a ell no li podia dir que no. Quan Cymerman va arri- bar a Santa Marta, el pare Gaid li va dir: El Sant Pare lestima molt i li agraeix molt tot el que vost fa per la pau. T alguna cosa per a vost i demana que vagi un moment a la seva habitaci abans de lentrevista. Cymerman des- criu les estances del Papa com un petit i modest aparta- ment. Si fa no fa com un hotel de tres estrelles, diu el corresponsal, amb un petit sal, amb mobles molt bsics i sofs de color verd, una habitaci molt normal i un petit despatx ple de papers i llibres. El Papa va dir al correspon- sal de La Vanguardia: Sense vost, tot aix, loraci per la pau, que era tan important per a tothom, no hauria estat possible, i lhi agraeixo de tot cor. El periodista li va repli- car que es tractava dun tre- ball dequip, dirigit amb de- terminaci pel Sant Pare, que coneixia cada detall dels obstacles i que contnuament proposava solucions. Francesc sorprn sovint perqu s un expert no noms en estratgia sin tamb en tctica, afirma el corresponsal. A laudincia, el Papa li va donar a Cymerman un regal: Li vull donar aix en agra- ment per fer possible el que va passar ahir. s un medall artstic de bronze, la repro- ducci dun gravat del segle passat fet per un artista ro- m. Shi veu lngel de la pau que ven el dimoni de la guerra. Henrique, per mi vost s un ngel de la pau, va dir. Monsenyor Gaid va comentar que el Papa sol fer aquest obsequi noms als caps dEstat. Cymerman el va obsequiar amb un rosa- ri fet amb fusta de Betlem, dient-li: Jo s que a vost noms li agraden els regals ben modestos, aix que li porto aquest rosari. El Papa va contestar: Moltes grci- es, el posar a la butxaca del meu hbit i resar amb ell cada dia. / Redacci >>VE DE LA PGINA ANTERIOR