DIVENDRES, 13 JUNY 2014 LAVANGUARDIA 3

Descartem tota una generaci

per mantenir un sistema econ-
mic que ja no saguanta, denun-
cia el Papa en una entrevista en
exclusiva per a La Vanguardia.
En les seves respostes, Francesc
desplega tota la valentia i la sen-
zillesa que estan marcant el seu
papat.
Hi ha pasos en qu avui es
persegueix els cristians.
Els cristians perseguits sn una
preocupaci que emtoca de prop
com a pastor. S moltes coses de
persecucions que no em sembla
prudent explicar-les aqu per no
ofendre ning. Per en algun lloc
est prohibit tenir una Bblia o en-
senyar catecisme o portar una
creu... El que s que vull deixar
clar s una cosa: estic convenut
que la persecuci contra els cristi-
ans avui s ms forta que en els
primers segles de lEsglsia. Avui
hi ha ms cristians mrtirs que
en aquella poca. I no s per fan-
tasia, s per nombre.
La violncia en nom de Du
domina lOrient Mitj.
s una contradicci. La violncia
en nom de Du no es correspon
amb el nostre temps. s una cosa
antiga. Amb perspectiva histri-
ca cal dir que els cristians, de ve-
gades, lhempracticat. Quan pen-
so en la guerra dels Trenta Anys,
era violncia en nom de Du.
Avui s inimaginable, oi? Vam
arribar, de vegades, per la religi
a contradiccions molt serioses,
molt greus. El fonamentalisme,
per exemple. Les tres religions
tenimels nostres grups fonamen-
talistes, petits en relaci amb tota
la resta.
Qu nopina, dells?
Un grup fonamentalista, encara
que no mati ning, encara que no
pegui ning, s violent. Lestruc-
tura mental del fonamentalisme
s violncia en nom de Du.
Alguns diuen de vost que s
un revolucionari.
Haurem de cridar la gran Mina
Mazzini, la cantant italiana, i
dir-li prendi questa mano,
zingara i que em llegeixi el pas-
sat, a veure qu (rialles). Per mi,
la gran revoluci s anar a les ar-
rels, reconixer-les i veure el que
aquestes arrels han de dir el dia
davui. No hi ha contradicci en-
tre revolucionari i anar a les ar-
rels. Ms encara, crec que la ma-
nera de fer veritables canvis s la
identitat. Mai no es pot fer un pas
en la vida si no s des de darrere,
sense saber don vinc, quin cog-
nomtinc, quin cognomcultural o
religis tinc.
Vost ha trencat una gran
quantitat de protocols de segu-
El papa Francesc, durant un moment de lentrevista dilluns passat al seu despatx del Vatic
HENRIQUE CYMERMAN
Enviat especial
ENTREVISTA
YAEL KEHAT
Ciutat del Vatic
Descartemels joves per un
sistemaque janosaguanta
Internacional
PAPAFRANCESC
CONTINUA A LA PGINA SEGENT >>
4 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DIVENDRES, 13 JUNY 2014
retat per acostar-se a la gent.
S que em pot passar alguna co-
sa, per est en mans de Du. Re-
cordo que al Brasil mhavien pre-
parat un papambil tancat, amb
vidre, per jo no puc saludar un
poble i dir-li que lestimo dins
duna llauna de sardines, encara
que sigui de vidre. Per mi aix s
un mur. s cert que pot passar-
me alguna cosa, per siguem
realistes, a la meva edat no tinc
gaire a perdre.
Per qu s important que
lEsglsia sigui pobra i humil?
La pobresa i la humilitat estan al
centre de lEvangeli i ho dic en
un sentit teolgic, no sociolgic.
No es pot entendre lEvangeli
sense la pobresa, per lhem de
distingir del pauperisme. Jo
crec que Jess vol que els bisbes
no siguem prnceps, sin
servidors.
Qu pot fer lEsglsia per
reduir la creixent desigualtat
entre rics i pobres?
Est provat que amb el menjar
que sobra podrem alimentar la
gent que t gana. Quan vost veu
fotografies de nois desnodrits en
diverses parts del mn es posa
les mans al cap, no sentn. Crec
que estemen un sistema mundial
econmic que no s bo. Enel cen-
tre de tot sistema econmic hi ha
dhaver lhome, lhome i la dona,
i totes les altres coses han destar
al servei daquest home. Per nos-
altres hem posat als diners en el
centre, el du diner. Hem caigut
en un pecat didolatria, la idola-
tria dels diners.
Leconomia es mou per lafany
de tenir-ne ms i, paradoxal-
ment, salimenta una cultura del
descart. Es descarten els joves
quan es limita la natalitat. Tam-
b es descarten els ancians per-
qu ja no serveixen, no produei-
xen, s classe passiva... En des-
cartar els nois i els ancians, es
descarta el futur dun poble per-
qu els nois tiraran amb fora
cap endavant i perqu els an-
cians ens donen la saviesa, tenen
la memria daquest poble i han
de passar-la als joves. I ara tam-
b est de moda descartar el jo-
vent amb la desocupaci.
A mi em preocupa molt ln-
dex datur dels joves, que en al-
guns pasos supera el 50%. Alg
em va dir que 75 milions de jo-
ves europeus menors de 25 anys
estan a latur. s una barbaritat.
Per descartemtota una genera-
ci per mantenir unsistema eco-
nmic que ja no saguanta, un
sistema que per sobreviure ha
de fer la guerra, com han fet
sempre els grans imperis. Per
com no es pot fer la Tercera
Guerra Mundial, llavors es fan
guerres zonals. I aix qu signifi-
ca? Que es fabriquen i es venen
armes, i amb aix els balanos
de les economies idoltriques,
les grans economies mundials
que sacrifiquen lhome als peus
de ldol dels diners, bviament
se sanegen.
Aquest pensament nic ens
treu la riquesa de la diversitat de
pensament i per tant la riquesa
dun dileg entre persones. La
globalitzaciben entesa s una ri-
quesa. Una globalitzaci mal en-
tesa s aquella que anulla les di-
ferncies. s com una esfera,
amb tots els punts equidistants
del centre. Una globalitzaci que
enriqueixi s com un poledre,
tots units per cadasc conser-
vant la seva particularitat, la seva
riquesa, la seva identitat, i aix
no es produeix.
Lamona el conflicte entre
Catalunya i Espanya?
Tota divisi mamona. Hi ha
independncia per emancipaci
i hi ha independncia per se-
cessi. Les independncies per
emancipaci, per exemple, sn
les americanes, que es vaneman-
cipar dels estats europeus. Les
independncies de pobles per
secessi sn un desmembra-
ment de vegades molt obvi. Pen-
semenlantiga Iugoslvia. bvia-
ment, hi ha pobles amb cultures
tan diverses que ni amb cola no
es podien enganxar. El cas iu-
goslau s molt clar, per jo em
pregunto si s tan clar en altres
pobles que fins ara han estat
junts. Cal estudiar-ho un per un.
Esccia, la Padnia, Catalunya...
Nhi haur que seran justos i
nhi haur que no ho seran, per
la secessi duna naci sense un
antecedent dunitat forosa sha
dagafar amb moltes pinces i ana-
litzar-la en tots els aspectes.
Loraci per la pau de diu-
menge passat al Vatic entre el
president dIsrael, Shimon Pe-
res, i el de Palestina, Mahmud
Abbas, no va ser fcil dorganit-
zar ni tenia precedents a lOri-
ent Mitj ni al mn. Com es va
sentir vost?
Sap que no va ser fcil perqu
vost hi estava ficat i se li deu
una part important de lxit. Jo
sentia que era una cosa que sens
escapa a tots. Aqu, al Vatic, un
99%deia que no es faria i desprs
l1% va anar creixent. Jo sentia
que ens viem empesos a una
cosa que no sens havia ocorregut
i que, a poc a poc, va anar pre-
nent cos. No era en absolut un
acte poltic (aix ho vaig sentir
dir dentrada), sin que era un
acte religis: obrir una finestra al
mn.
Per qu va triar ficar-se a
lull de lhurac que s lOrient
Mitj?
El veritable ull de lhurac, per
lentusiasme que hi havia, va ser
la Jornada Mundial de la Joven-
tut de Rio de Janeiro lany passat.
A Terra Santa vaig decidir anar-
hi perqu el president Peres em
va convidar. Jo sabia que el seu
mandat acabava aquesta prima-
vera, aix que em vaig veure obli-
gat, dalguna manera, a anar-hi
abans. La seva invitaci va preci-
pitar el viatge. Jo no tenia pen-
sant fer-ho.
Per qu s important per a
tot cristi visitar Jerusalem i
Terra Santa?
Per la revelaci. Per a nosaltres,
tot va comenar all. s com el
cel a la terra, un avanament del
que ens espera en el ms-enll, al
Jerusalem celestial.
Vost i el seu amic el rab
Skorka es van abraar davant
el mur de les Lamentacions.
Quina importncia ha tingut
aquest gest per a la reconcilia-
ci entre cristians i jueus?
B, al Mur tamb hi era el meu
bon amic el professor Omar Abu,
president de lInstitut del Dileg
Interreligis de Buenos Aires. El
vaig voler convidar. s molt reli-
gis, pare de dos fills. Tamb s
amic del rab Skorka i a tots dos
els estimo molt, i vaig voler que
aquesta amistat entre els tres es
veis com un testimoni.
Emva dir fa un any que dins
de cada cristi hi ha un jueu.
Potser el ms correcte seria dir
que vost no pot viure el seu
ENTREVISTA PAPA FRANCESC
CATALUNYA I ESPANYA
Tota divisi em
preocupa; el cas
iugoslau s clar per
em pregunto...
MODELS DE GLOBALI TZACI
La globalitzaci ben
entesa s una riquesa,
un poledre; i aix
no es dna
NACI ONALI SMES
Cal estudiar
cas per cas.
Esccia, la Padnia,
Catalunya
DESI GUALTATS CREI XENTS
Crec que estem
en un sistema
econmic mundial
que no s bo
MS HUMI LI TAT
Jess vol
que els bisbes
no siguem prnceps
sin servidors
I DOLATRI A ALS DI NERS
Hem posat els
diners en el centre,
el du diner, i
no lhome i la dona
>>VE DE LA PGINA ANTERIOR
Lasecessiduna
nacishadagafar
ambpinces
DIVENDRES, 13 JUNY 2014 I N T E R N A C I O N A L LAVANGUARDIA 5
cristianisme, vost no pot ser un
veritable cristi, si no reconeix la
seva arrel jueva. No parlo de
jueu en el sentit semtic de raa,
sin en sentit religis. Crec que
el dileg interreligis sha den-
dinsar en aix, en larrel jueva
del cristianisme i en el floriment
cristi del judaisme. Entenc que
s un desafiament, una patata
calenta, per es pot fer amb ca-
rcter de germans. Jo reso tots
els dies lofici div amb els salms
de David. Els 150 salms els
passem en una setmana. La
meva oraci s jueva, i desprs
tinc leucaristia, que s cristiana.
Com veu lantisemitisme
avui en dia?
No sabria explicar per qu es
produeix, per crec que est
molt unit, en general, i sense que
sigui una regla fixa, a les dretes.
Lantisemitisme sol viure millor
en els corrents poltics de dreta
que desquerra, oi? I encara con-
tinua. Fins i tot hi ha qui nega
lHolocaust, una bogeria.
Un dels seus projectes s
obrir els arxius del Vatic
sobre lHolocaust.
Portaran molta llum.
El preocupa alguna cosa que
pugui descobrir-se?
Enaquest tema el que empreocu-
pa s la figura de Pius XII, el Pa-
pa que va liderar lEsglsia du-
rant la Segona Guerra Mundial.
Al pobre Pius XII li han tirat a
sobre de tot. Per cal recordar
que abans sel veia com el gran
defensor dels jueus. En va ama-
gar molts als convents de Roma i
daltres ciutats italianes, i tamb
en la residncia estival de Castel
Gandolfo. All, a lhabitaci del
Papa, al seu propi llit, van nixer
42 nens, fills dels jueus i altres
perseguits que shi estaven re-
fugiats. No insinuo que Pius XII
no hagi coms errors, jo mateix
en cometo molts, per el seu pa-
per cal interpretar-lo segons el
context de lpoca. Era millor,
per exemple, que no parls per-
qu no matessin ms jueus, o
que ho fes?
Tamb vull dir que de vegades
em provoca una mica durticria
existencial quan veig que tots
arremeten contra lEsglsia i
contra Pius XII, i sobliden de les
grans potncies. Sap vost que
coneixien perfectament la xarxa
ferroviria dels nazis per portar
els jueus als camps de concen-
traci? Tenien les fotos. Per no
van bombardejar aquestes vies
de tren. Per qu? Estaria b que
parlssim de tot plegat una
miqueta.
Vost se sent encara com un
rector o assumeix el seu paper
de cap de lEsglsia?
La dimensi de rector s la que
ms mostra la meva vocaci.
Servir la gent em surt de dins.
Apago el llum per no gastar gai-
res cals, per exemple. Sn coses
que t un rector. Per tamb em
sento Papa. Majuda a fer les
coses amb serietat. Els meus
collaboradors sn molt seriosos
i professionals. Tinc ajuda per
complir amb el meu deure. No
sha de jugar al Papa rector. Seria
immadur. Quan ve un cap dEs-
tat, he de rebrel amb la dignitat i
el protocol que es mereix. s
veritat que amb el protocol tinc
els meus problemes, per cal
respectar-ho.
Vost est canviant moltes
coses. Cap a quin futur porten
aquests canvis?
No sc cap illuminat. No tinc
cap projecte personal que ha-
gus portat sota del bra, sim-
plement perqu no vaig pensar
mai que em deixarien aqu, al
Vatic. Ho sap tothom. Vaig
venir amb una maleta petitona
per tornar de seguida a Buenos
Aires. El que estic fent s com-
plir el que els cardenals vam
reflexionar en les Congregacions
Generals, s a dir, en les reu-
nions que, durant el conclave,
mantenem tots els dies per dis-
cutir els problemes de lEsglsia.
Dall surten reflexions i reco-
manacions. Una de molt concre-
ta va ser que el prxim Papa
havia de comptar amb un consell
exterior, s a dir, amb un equip
dassessors que no visqus al
Vatic.
I vost va crear lanomenat
consell dels Vuit.
Sn vuit cardenals de tots els
continents i un coordinador. Es
reuneixen cada dos o tres mesos
aqu. Ara, el primer de juliol
tenim quatre dies de reuni, i
anem fent els canvis que els ma-
teixos cardenals ens demanen.
No s obligatori que ho fem, per
seria imprudent no escoltar els
que saben.
Tamb ha fet un gran esfor
per poder acostar-se a lEsgl-
sia ortodoxa.
Lanada a Jerusalem del meu
germ Bartomeu I era per com-
memorar la trobada de 50 anys
enrere entre Pau VI i Atengo-
res I. Va ser una trobada desprs
de ms de mil anys de separaci.
Des del Concili Vatic II, lEs-
glsia catlica fa els esforos
dacostar-se i lEsglsia ortodo-
xa fa el mateix. Amb algunes
esglsies ortodoxes hi ha ms
proximitat que amb daltres.
Vaig voler que Bartomeu I esti-
gus amb mi a Jerusalem i all
va sorgir el pla que vingus tam-
b a loraci del Vatic. Per a ell
va ser un pas arriscat perqu lhi
poden retreure, per calia
estrnyer aquest gest dhumi-
litat, i per a nosaltres s necessa-
ri perqu no es concep que els
cristians estiguemdividits, s un
pecat histric que hem de
reparar.
Davant lavan de lateisme,
qu nopina, de la gent que creu
que la cincia i la religi sn
excloents?
Hi va haver un avan de lateis-
me en lpoca ms existencial,
potser sartriana. Per desprs
daix es va produir un apro-
pament cap a recerques espiri-
MAX ROSSI / REUTERS
RECTOR O PAPA?
Apago el llum
per no gastar gaire,
per exemple; per
em sento Papa
UN SANT PARE DE CANVI S
No sc cap illuminat;
no vaig portar
sota el bra cap
projecte personal
Al descobert. No puc saludar
un poble i dir-li que lestimo
dins duna llauna de sardines
ANTI SEMI TI SME
Viu millor en les
dretes, i continua;
fins i tot hi ha qui
nega lHolocaust
CONTINUA A LA PGINA SEGENT >>
6 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L DIVENDRES, 13 JUNY 2014
tuals, de trobada amb Du, de
mil maneres, no necessriament
les religioses tradicionals. Len-
frontament entre cincia i fe va
tenir el seu auge a la Illustraci,
per avui no est tan de moda,
grcies a Du, perqu ens nhem
adonat tots de la proximitat en-
tre una cosa i una altra. El papa
Benet XVI t un bon magisteri
sobre la relaci entre cincia i fe.
En lnies generals, el ms actual
s que els cientfics siguin molt
respectuosos amb la fe i el cien-
tfic agnstic o ateu digui no
matreveixo a entrar en aquest
camp.
Vost ha conegut molts caps
dEstat.
Nhan vingut molts i s interes-
sant la varietat. Cadasc t la se-
va personalitat. Mha cridat la-
tenci un fet transversal entre els
poltics joves, ja siguin de centre,
desquerra o de dreta. Potser par-
lin dels mateixos problemes pe-
r amb una nova msica, i aix
magrada, em dna esperana
perqu la poltica s una de les
formes ms elevades de lamor,
de la caritat. Per qu? Perqu
porta al b com, i una persona
que, podent-ho fer, no sinvo-
lucra en poltica pel b com, s
egoisme; o que utilitzi la poltica
per al b propi, s corrupci. Fa
uns quinze anys els bisbes fran-
cesos van escriure una carta
pastoral que constitueix una
reflexi amb el ttol Rhabiliter
la politique. s un text precis; fa
que ens adonem de totes aques-
tes coses.
Qu opina de la renncia de
Benet XVI?
El papa Benet ha fet un gest molt
gran. Ha obert una porta, ha
creat una instituci, la dels
eventuals papes emrits. Fa 70
anys no hi havia bisbes emrits.
Avui quants nhi ha? B, comque
vivim ms temps, arribem a una
edat on no podem seguir en-
davant amb les coses. Jo far el
mateix que ell, demanar-li al
Senyor que millumini quan
arribi el moment i que em digui
el que he de fer, i mho dir
segur.
T una habitaci reservada
en una casa de jubilaci a Bue-
nos Aires.
S, en una casa de jubilaci de sa-
cerdots ancians. Jo deixava lar-
quebisbat a finals de lany passat
i ja havia presentat la renncia
al papa Benet quan vaig complir
75 anys. Vaig elegir una habita-
ci i vaig dir: Vull venir a viure
aqu. Treballar de capell, aju-
dant les parrquies. Aquest ha-
via de ser el meu futur abans de
ser Papa.
No li preguntar a qui dna
suport en el Mundial...
Els brasilers em van demanar
neutralitat (riu) i compleixo amb
la meva paraula perqu el Brasil i
lArgentina sempre sn antag-
nics.
Comli agradaria que el recor-
ds la histria?
No ho he pensat, per magrada
quan un recorda alg i diu: Era
un bon tipus, va fer el que va po-
der, no va ser tan dolent. Amb
aix em conformo.c
BENET XVI
Ha obert una
porta, ha creat
la instituci
dels papes emrits
FUNCI DE LA POL TI CA
La poltica s
una de les formes
ms elevades de
lamor, de la caritat
ENTREVISTA PAPA FRANCESC
El papa Francesc rebent dilluns passat al Vatic el corresponsal de La Vanguardia a Israel, Henrique Cymerman
Per mi vost s unngel de la pau
VI VI M MS TEMPS
Fa setanta anys
no hi havia bisbes
emrits; avui,
quants nhi ha?
CI NCI A I FE
El ms actual s que
els cientfics siguin
molt respectuosos
amb la fe
YAEL KEHAT
Els poltics joves parlen
ambunaaltramsica
]Vost s un jueu murri i
intelligent, li va dir
Francesc al corresponsal de
La Vanguardia, Henrique
Cymerman, quan, desprs de
mesos de gestions, es va sa-
ber que el gran desig del Pa-
pa es compliria i que el Vati-
c seria la seu duna pregria
per la pau sense precedents
amb el president dIsrael,
Shimon Peres, i el president
de Palestina, Mahmud Ab-
bas, al costat de rabins, car-
denals i imams. Fa un any,
Cymerman va visitar la resi-
dncia de Santa Marta acom-
panyant un bon amic del Pa-
pa, el rab argent Abraham
Skorka, i all es va comenar
a gestar la histrica pregria.
Quan el Papa, somrient,
li va fer aquest comentari,
el periodista va contestar:
s que tinc a les meves es-
patlles dos mil anys dexili i
dhistria jueva a la dispora,
papa Francesc, i aquest
va respondre amb una rialla.
Desprs de loraci conjun-
ta de diumenge passat i un
esfor enorme del Papa per
reunir els lders poltics i
religiosos en un dels mo-
ments ms difcils de les rela-
cions entre israelians i pales-
tins, Francesc era feli. Len-
dem va haver dinterrom-
pre una missa perqu no se
sentia b i va anullar totes
les audincies i visites de la
jornada per poder descansar.
Per va demanar al seu se-
cretari personal, el pare
Yoannis Gaid egipci dori-
gen copte molt actiu en
les gestions de les ltimes
setmanes, que aviss el
periodista i li digus que
a ell no li podia dir que no.
Quan Cymerman va arri-
bar a Santa Marta, el pare
Gaid li va dir: El Sant Pare
lestima molt i li agraeix molt
tot el que vost fa per la pau.
T alguna cosa per a vost i
demana que vagi un moment
a la seva habitaci abans de
lentrevista. Cymerman des-
criu les estances del Papa
com un petit i modest aparta-
ment. Si fa no fa com un
hotel de tres estrelles, diu
el corresponsal, amb un
petit sal, amb mobles molt
bsics i sofs de color verd,
una habitaci molt normal
i un petit despatx ple de
papers i llibres.
El Papa va dir al correspon-
sal de La Vanguardia: Sense
vost, tot aix, loraci per la
pau, que era tan important
per a tothom, no hauria estat
possible, i lhi agraeixo de tot
cor. El periodista li va repli-
car que es tractava dun tre-
ball dequip, dirigit amb de-
terminaci pel Sant Pare,
que coneixia cada detall dels
obstacles i que contnuament
proposava solucions.
Francesc sorprn sovint
perqu s un expert no
noms en estratgia sin
tamb en tctica, afirma el
corresponsal.
A laudincia, el Papa li va
donar a Cymerman un regal:
Li vull donar aix en agra-
ment per fer possible el que
va passar ahir. s un medall
artstic de bronze, la repro-
ducci dun gravat del segle
passat fet per un artista ro-
m. Shi veu lngel de la pau
que ven el dimoni de la
guerra. Henrique, per mi
vost s un ngel de la pau,
va dir. Monsenyor Gaid
va comentar que el Papa
sol fer aquest obsequi noms
als caps dEstat. Cymerman
el va obsequiar amb un rosa-
ri fet amb fusta de Betlem,
dient-li: Jo s que a vost
noms li agraden els regals
ben modestos, aix que li
porto aquest rosari. El Papa
va contestar: Moltes grci-
es, el posar a la butxaca
del meu hbit i resar amb
ell cada dia. / Redacci
>>VE DE LA PGINA ANTERIOR