QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)

1. Explica el funcionament de lantic sistema hipotecari.

En l'antic sistema hipotecari, si qualsevol persona demanava un prstec, la persona que te'l
venia s'esperava a que li tornares els diners.
2. Explica qu passa quan el prestador ven la hipoteca a un banc dinversi.
Quan la hipoteca era venuda a un banc d'inversi, aquests combinaven la hipoteca amb
altres prstecs i formaven els CDO.
3. Qu s un ollaterali!ed "ebt #bli$ations o "#%
Un CDO s un dels productes que s'han situat en l'epicentre de la bombolla creditcia que ha
acabat en la crisi econ!mica actual.
&. Qui avalua la qualitat dels "#% 'er qu apareixen tant en la premsa nacional
(ltimament%
Els avalua les a"encies de qualificaci.
). 'er qu al prestador *a no li importava si el comprador de lhabitat$e pa$ava o no la seva
hipoteca%
#erqu$ ven el deute a bancs d'inversions. Quan ms CDO venen ms "anancies obtenen els
prestadors, aleshores venen prstecs ms f%cilment, fins i tot poden arribar a ser
innecessaris.
+. Qu s una hipoteca subprime% 'er qu en combinar les subprime amb els "# se$uien
rebent la qualificaci ,,,%
&amb s cone"uda com a hipoteca basura, la hipoteca subprime s un prstec arries"at.
'quests bancs preferien aquest tipus d'hipoteca perqu$ les seues tasses sn elevades.
D'aquesta manera, la cantitat de prstecs va au"mentar, fins i tot sabent que el client no
anava a poder pa"ar(ho. #er aquesta ra, les hipoteques subprime se"uien rebent la
qualificaci '''.
-. 'er qu van pu*ar tant els preus dels bns immobiliaris%
#erqu$ en aquells moments qualsevol persona poda tindre una hipoteca ( encara que no la
po"ueren pa"ar (. ' causa d'ai)!, es va produir la ma*or bombolla financiera i els preus de
les cases van au"mentar fins a un +,-..
.. /a 0eserva 1ederal va poder re$ular el mercat hipotecari. Qui era el president que va
refusar fer2ho%
El president era 'lan /reenspan.
3. , qu sanomena levera$e o palanque*ament%
0'anomena a la difer$ncia entre els diners que t el banc i els diners que dei)a.
14. Quin executiu va pressionar a la 5ecurities and Exchan$e omimission 65E7 per
au$mentar el nivell de levera$e 6palanque*ament7 dels bancs dinversi%
1enr2 #aulson.
11. Qu asse$uradora va entrar en el ne$oci dels "#%
3a entrar en el ne"oci l'assse"uradora American International Group.
QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)
12. Qu s un redit "efault 58ap 6"57%
Els CD0 sn contrats a partir dels quals, a canvi del pa"ament d'una determinada quantitat
de diners al venedor del CD0, el posse4dor d'un cr$dit o un ttol s'asse"ura davant a la
possible insolv$ncia en la recuperaci dels imports de"uts per l'actiu de refer$ncia.
13. om poden utilit!ar els "5 per atacar leconomia de pa9s: com va passar amb ;rcia%
Quan una a"encia calificadora ataca a un altre pas calificant els CD0 com a poc se"urs, un
altre pas i) afavorit *a que els diners que els inversos lleven al pas calificat el transporten a
un altre lloc. El pas beneficiat de la crisi de /r$cia s 'leman2a, al i"ual que la crisi
espan2ola.
1&. Qui es van embutxacar els beneficis a curt termini dels "5%
5es asse"uradores 6'7/8 i els seus a"ents i 9oseph Cassano.
1). Quin an< i on va presentar 0a$huran 0a*an un article als presidents dels bancs centrals
de tot el mn advertint dels perills catastr=fics duna crisi $lobal%
En el :;;<. En el simposi de 9ac=son 1ole.
1+. Qui s /arr< 5ummers: el principal opositor de 0a*an en el debat subse$>ent%
5arr2 0ummers s un economista americ% que es va ne"ar a apar$i)er en la pel>lcula Inside
jobs.
1-. Quin era lestil de vida dels $rans beneficiats pel frau financer%
5'estil de vida era molt bo, es podien permetre comprar cot)es cars, mansions, avions
privats. &ambconsumien moltes dro"ues.
1.. Quina relaci sestableix a nivell neuronal entre diners i coca?na%
Uns cientfics han realit?at unes proves i el que han obtin"ut s que quan es "uan2a diners
s'estimula la matei)a part del cervell que s'estimula amb el consum de coca4na.
13. "e quina manera ;oldman 5achs aconse$uia beneficis sempre que les inversions dels
seus clients foren un frac@s%
Els bancs dei)aven un ,@. d'hipoteques per a la casa, per tant, el client apenes havia
invertit diners en la propietat i podia abandonar la hipoteca f%cilment. Desprs, aquestes
hipoteques tant inse"ures es van calificar com a AAA. 7 d'aquesta manera, /oldman 0achs
obtena beneficis d'aquestes hipoteques.
24. Quin paper van *u$ar les a$ncies de qualificaci en el frau hipotecari% om es van
*ustificar desprs%
5es a"$ncies de qualificaci calificaven les hipoteques molt inse"ures com a '''. Desprs
les a"$ncies es *ustificaven dient que totes les entitats financieres ho feia i que era una
opini.
21. om va reaccionar Aen AernanBe: president de la 0eserva 1ederal: en els primers
moments de la crisi el 244.%
Ao va fer res. &enia l'e)cusa de que mai abans havia bai)at tant el preu de les vivendes.
QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)
22. Enmi$ de la crisi: quina va ser la resposta de Cenr< 'aulson : secretari del Dresor i ex2
directiu de ;oldman 5achs: a la ministra dEconomia francesa%
1enr2 #aulson va dir que tot estava controlat i estaven estudiant la situaci.
23. Qui sn 1annie Eae i 1reddie Eac i qu va passar amb elles%
Bannie Cae i Breddie Cac sn dos prestamistes. Elles s'estaven afonant de"ut a la crisi
encara que dies antes de quebrar tenien una qualificaci de AAA.
2&. Quina qualificaci tenien /ehman Arothers: Eerrill /<nch i ,F; tot *ust dos dies abans
de la seva fallida% om s possible que les mateixes a$ncies de qualificaci determinen
avui dia el curs de leconomia espan<ola%
( 5ehman DrothersE ''
( Cerrill 52nchE 'aa
( '7/E ''
2). Ga reconixer 'aulson la seua part de culpa en la crisi en potenciar els "5 i el nivell de
levera$e 6palanque*ament7 perms a les entitats financeres%
Ao, #aulson no va recon$i)er res.
2+. om afecta la crisi a la Hina% 'er qu creus que la Hina ha comprat aquest an< 624117
deute p(blic espan<ol%
En els Estats Units dei)en de consumir productes )inesos, aleshores es desplomen les ventes
)ineses. 'i)! provoca que deu milions de persones de Fina es queden sense treball.
Fina en :;++ compra deute pGblic espan2ol per conveni$ncia de interesos.
2-. Qu van fer les entitats financeres rescatades pel $overn nord2americ@ amb els diners
rebuts %
3an pa"ar indemnit?acions o bonificacions milionaries als seus diri"ents.
2.. En quin sentit tamb va quedar compromesa la idea duna cincia econ=mica%
En l'educaci, *a que les professors de les millors universitats eren els que assesoraven als
presidents i als assesors de les empreses i van quedar mal per no haver po"ut detectar el
problema de les finances o per no advertir(ho abans.
23. Quin efecte va tenir sobre leconomia nord2americana la $lobalit!aci: el descobriment de
2)44 milions de treballadors per explotar%
Els bancs cada ve"ada ms "rans i ms poderosos i els mes menuts, desaparei)ien. #er una
altra part, els Estats Units enviava els treballador manuals a l'e)tran"er i va despedir als seus
propis obrers.
34. 5ha envoltat #bama lequip adequat per reformar el capitalisme%
Ao, perqu$ ell a contratat als e)(lders de les activitats financieres que "eneren sous molt
cars i els principals causants de la crisi.
QESTIONARI: INSIDE JOBS (2010)
31. Quines sn les principals diferncies entre el discurs de Fnside *ob i la xerrada de "avid
Carve<%
( El discurs de 7nside *ob e)posa que la crisi ha apare"ut per culpa dels productes financiers
i David 1arve2 e)posa que la culpa de la crisi s de tots els ciutadans i tamb diu que tenim
de canviar la nostra opini sobre el capitalisme, perqu$ s molt perills.
( En el discurs de 7nside *ob no es nombra directament als treballadors, mentre que al discurs
de David 1arle2, si.
32. Ausca informaci sobre la revoluci silenciada dFsl@ndia i res(mela en cinc l9nies. ,qu9
tens dos enllaIosJ
En 7sl%ndia, els ciutadans conse"uei)en la dimisi del "obern, els principals bancs es
nacionalit?en, e)i"ei)en que s'elabore un refer$ndum per a que la "ent pu"a decidir sobre les
desicions econ!miques ms importants, es tanquen a la pres als principals causants de la
crisi i conse"uei)en una reescriptura de la constituci dels ciutadans, a"afant d'e)emple la
constituci danesa. &ot ai)! es realit?a de forma pacfica per a que el mn no s'entere de la
revoluci.
H5EF COI'/UE0 BEIIEI @r D