En aquesta dissertaci sens proposa desenvolupar un problema fonamental de

lepistemologia, com s la relaci existent entre la lgica i la realitat. Baix aquesta qesti, en
primer lloc, ens farem una srie de preguntes referides a quest tema, com ara: Podem
conixer la realitat per mitj de la lgica? s la realitat absurda i catica, o, per contra, s lgica
i amb sentit?
Per tal daclarir en condicions les qestions que acabem de formular, caldr que parlem, en
primer lloc, sobre qu s la lgica. Entenem per lgica la cincia formal que t per objecte
lestudi de les condicions en qu un raonament pot ser considerat vlid, mitjanant la
determinaci de les regles dinferncia bsiques. Es distingeixen dos tipus de lgica, la formal,
que estudia lestructura dels arguments prescindint dels continguts concrets a qu es
refereixen, i, la lgica informal, que estudia les formes correctes dargumentar atenent els
diferents contextos de dileg i les qestions que shi tracten. Sabem que la lgica formal
socupa de lestudi de les regles que ens permeten distingir els raonaments vlids dels que no
ho sn, per aix diem que limportant, sn els procediments lgics, ja que com Alfredo Deao
diu al seu text La forma dun raonament: La lgica s lgica formal, cincia de les formes o
esquemes vlids de raonament.
Ara b, sabem que hi ha aspectes de la realitat, els matematitzables, com ara el moviment dels
astres, que tenen un carcter lgic. Per daltra banda, hi ha altres com ara la realitat humana
que no ho sn, ja que en els humans i en la societat en general existeixen contradiccions, cosa
impossible en lgica.
Els pitagrics, foren els primers en aplicar les matemtiques per a comprendre el mn, aplicant
una relaci csmico-matemtica.Tots els grans pensadors de la histria han buscat una sola
certesa, una cosa que ning poguera negar, com ara que 2 i 2 sn 4. I es per aix per el que
com deia el filsof, matemtic i lingista Wittgenstein, referint-se a les matemtiques: quin
millor mitj per a obtindre una certesa que un llenguatge lliure de les passions dels homes. Y
tal y com ell afirma: no existeix ninguna veritat fora del mn de les matemtiques, no hi ha
forma de trobar ni una sola certesa absoluta, cap argument irrebatible que ens ajude a donar
respostes a les preguntes de la humanitat.
Amb tot a, arribem a la conclusi que s un problema veritablement complex, fet que es
veia a la pellicula Los Crmenes de Oxford, on cada un dels personatges sostena la seua
teoria, Seldom creguent que en la lgica no hi ha veritat absoluta i Martin pensant que si
existeix una veritat i que sols s qesti de buscar-la. Per tant, lhome, al ser incapa de
adequar ment i matria, tendeix a conferir certa entitat a les idees, ja que no es capa
dadmetre que all purament abstracte sols existeix en el nostre cervell. Necessitem creure
que la vida t sentit, que tot es regeix per la lgica i no pel simple atzar.