REFLEXI SOBRE EL PLA DE MILLORA

1. SNTESI DEL PLA DE MILLORA A PARTIR DE LA SEGENT

GRAELLA:
A lhora de plantejar la realitzaci del nostre Projecte de Millora, hem tingut en compte el
plantejament que ens ha fet el centre. La proposta concreta que ens va arribar tenia a veure
amb una millora global i general del pati des duna perspectiva globalitzadora. enint en
compte els plantejaments de la Pedagogia !ol"stica, el centre ens va proposar la nostra
col#laboraci en un projecte amb accions concretes i generals com dotar al pati delements
que el convertei$in en un espai educatiu m%s del centre &idea del nostre projecte', ai$"
tamb% el centre pret%n cultivar un hort i construir un galliner. La direcci ens va oferir la
seva col#laboraci log"stica ai$( com la documentaci que fonamenta el pla a nivell te(ric.
(ANNEX 1).
)om algunes de les accions concretes daquest pla com cultivar un hort &%s un treball del
qual sha desperar durant mesos per recollir els fruits que ha de donar', tenen una
seq*+ncia que va molt m%s enll, del temps que duren les nostres pr,ctiques, shan distribu-t
les tasques a realitzar en tres grups de feina. Lequip de docents de lescoleta, amb lajut
dalguns pares, sencarregar, de posar en mar$a lhort, el galliner i un estan., el nostre grup
de treball i les dues alumnes que estan estudien el cicle d/ducaci 0nfantil realitzarem una
acci de millora al voltant de la sorrera, aprofitant el arbres i uns pilars que shi trobem,
elles sencarregaran duna part i nosaltres de laltra, aprofitant els arbres que shi troben.
PROBLEMA
NECESSITATS
DETECTADES
META RELACI DACCIONS A
DESENVOLUPAR PER
DONAR RESPOSTA
/ls objectius generals sn els
de dotar aquest espai
delements estimulants pels
sentits, visuals i sonors, amb
materials naturals i de
reciclatge, petici que partei$
de la direcci del centre. Ai$"
com propiciar
lexperimentaci: sabem que
e$perimentar %s una condici
per a laprenentatge i, a m%s
i m%s, volem dotar al pati
dun espai pel refugi i la
intimitat que de vegades
necessiten els nens1 hem
pogut observar que sovint el
busquen a la caseta de pl,stic
que hi ha a la sorrera i a
lespai que es troba entre les
plantes que separen el pati
del mur e$terior.
La meta del nostre pla de
millora venia a ser el
compliment de les
necessitats b,siques dels
infants que shan esmentat
pr+viament al problema i
necessitats detectades al
pati de lescoleta. Per lo
que la nostra acci de
millora consistir, en
lelaboraci de m(bils
decoratius per els arbres,
uns coladors de pl,stic per
la sorra i una caban.a
constru-da amb can.es.
La direcci de lescoleta on
realitzem les pr,ctiques ens va
proposar la nostra participaci en
el conte$t del desenvolupament
dun pla de millora del pati des
duna perspectiva de la pedagogia
hol"stica. otes les participants,
educadores, practicants del cicle
formatiu i practicants del grau, ens
coordinem a trav%s de les reunions
setmanals que realitza lequip
deducadores on es tracta aquesta i
altres tem,tiques. Les primeres
accions van encaminades a
aconseguir materials de reciclatge,
petici que les tutores faran arribar
a les fam"lies. Per la nostra part,
ens encarregarem danar a tallar
les can.es i la tela per cobrir la
caban.a.
2. QUINES ACCIONS / TASQUES HEU DUT A TERME PER FER UN
SEGUIMENT DEL VOSTRE PROECTE DE MILLORA! HEU
CONSTRU"T INSTRUMENTS PER FER AQUEST SEGUIMENT! #SI $S
EL CAS% ADUNTAU&LOS'
/n primer lloc, cal esmentar que el projecte que ens va venir encomanat del pati
requerei$ dun treball continuat per part de les diferents membres del grup, ai$" com
tamb% t% una durada considerable. Aquestes tasques o accions, varen tenir com a
premissa qu era el que lescola volia que portssim a terme en lespai. al i com sha
comentat anteriorment, el projecte de millora inicial partia de qu+ hav"em delaborar
m(bils amb materials reciclables i naturals i amb una est+tica no estereotipada. A m%s i
mes, nosaltres vol"em elaborar algun element per a le$perimentaci i tamb% va sorgir
lidea duna caban.a despr%s de veure la necessitat dels infants de voler cercar refugi.
Per aquest motiu, la primera de les accions que varen decidir emprendre va ser1 elaborar
una llista pels pares amb els materials de reciclatge que necessit,vem1 taps de diferents
colors i materials, teles, capsules de caf+, ampolles daigua de 23olan de )abras4,
incidir que aquesta llista, es va realitzar conjunta amb les compan.es del cicle.
)om hav"em pensat en utilitzar can.es com a base dels m(bils i de la caban.a, la
seg*ent acci va ser anar a un torrent a buscar5les. 6uan ja v,rem iniciar la nostre
acci de millora varen confeccionar diversos m(bils amb aquest material, ai$" com
lestructura de la caban.a que anava prenent forma de tipi.
53eguidament, a mida que els materials que shavien demanat als pares anaven arribant,
el nostre projecte anava avan7ant. Ai$" tamb%, calia comprovar la viabilitat que podia
tenir, atenint en tot moment a les condicions clim,tiques, com el vent o la pluja. Arrel
daquesta idea, conei$"em que els materials havien de ser resistents. A m%s i m%s, havien
de tenir qualitats sensitives, visuals i sonores. amb% afegir que la directora ens va oferir
tot el material disponible que es troba al taller, on hem treballat ai$" com fer5se c,rrec del
que pogu%ssim comprar, encara que va mostrar prefer+ncia per l8s de materials de
reciclatge.
5Les compan.es del cicle estaven utilitzant llana per elaborar m(bils, i v,rem veure que
aquest material shavia utilitzat per decorar arbres al pati duna escola que visitarem.
Pensarem que si nosaltres pos,vem llana als arbres que ens tocava embellir, aquest
element donaria cohesi a tota la decoraci del pati, al temps que resultaria molt
atractiu. Ai$" v,rem utilitzar llana de color taronja, vermell, blau i f8csia, amb la qual
v,rem anar envoltant parts de larbre, de manera que shi destaqu%s. Ai$" tamb%, la
nostra finalitat era que en cadascun dels arbres es pengessin diferents m(bils del color
de la llana que hi hav"em posat. !em de dir que a partir de la petici de la llana a les
compan.es del cicle formatiu es va comen7ar a donar un petit intercanvi de materials i
didees.
5)om elaborar el m(bils amb can.es era molt costos es va pensar amb un altre material
de caire natural1 com les branques dels pins. Les quals envoltarem amb teles, llana i hi
penjarem els taps i capsules de caf+.
5La seg*ent q*esti que v,rem abordar va ser veure quin material cobriria les can.es de
la caban.a, anar a demanar pressupostos i prendre la decisi. 9inalment, ens v,rem
decantar per la tela de sac, f,cilment manejable, transpirable i transl8cida.
5 Per prosseguir, com an,vem elaborant m(bils i ens an,vem arribant molts de
materials, entre ells teles de diferents colors, v,rem decidir fer tamb% una ()*+,-./) per
penjar entre dos arbres que quedaven m%s separats.
5 )om a mode de finalitzar, les ultimes accions que v,rem portar a terme van estar la
construcci duns coladors de sorra &qu+ col#loc,rem a un palo de ferro, tenint en
consideraci laltura dels infants' i de la col#locaci de la tela al tipi.
0. HEU ESTABLERT INDICADORS PER ESBRINAR SI SEST1
MILLORANT DURANT EL PROC$S! I/O PER ESTABLIR SI SHA
MILLORAT AL FINAL DEL VOSTRE PROECTE! QUINS SN
AQUESTS INDICADORS! COM ELS HEU AVALUAT I
DOCUMENTAT!
Podria dir5se que la observaci ha estat la nostra principal eina de millora, arrel dhaver
comen7at a penjar els m(bils de can.a als arbres per veure com quedaven. :a ser el
moment en el qual ens adonarem que lobjectiu del color destacaria m%s i tamb% que
convindria fer5ne de major taman..
;especte de les can.es, treballant amb elles ens adonarem de que era molta feina pel
resultat obtingut, ja que els arbres sn grans i frondosos i necessit,vem elements visuals
m%s impactants. :a ser quan va sorgir la idea de utilitzar branques de pi que envoltarem
amb teles i de les que penjarem diferents materials com taps dampolles.
Per conseg*ent, e$plicar que la nostra font de documentaci ha estat la fotografia i
alguns pocs v"deos per dei$ar evidencia de tot el proc%s.
2. QUIN TIPUS DAVALUACI HEU FET DEL PROECTE! AMB
QUINS INSTRUMENTS!
/l nostre instrument davaluaci ha estat la observaci directa per part de totes les membres
de lescoleta i principalment de la directora qui anava donant5nos la seva opini i la seva
aprovaci del treball que est,vem realitzant, ai$" com ens feia nous suggeriments o ens
rebutjava alguna de les nostres idees.
<n segon m+tode avaluatiu, va consistir en anar col#locant els elements en els arbres.
=aquest acci ens ha perm+s veure la impressi que suposaven en els infants i canviar
laltura on els hav"em posat si era el cas, ai$" com comprovar que resistien les
inclem+ncies climatol(giques. Amb els coladors de sorra varem mesurar laltura dels
infants per a que poguessin accedir a ells amb completa comoditat.
Per tal de fer la nostra avaluaci final varem treure la caban.a a lhora del pati, per
veure la reacci dels infants. Podem dir que tant la caban.a com els coladors varen ser
molt ben rebuts per els infants. Ai$" tamb% pel que fa als m(bils, varen rebre laprovaci
de tot lequip educatiu. )oncloent que tothom ens ha agra-t la nostra feina.
3. TENINT EN COMPTE EL QU4 SABEM ARA SOBRE BONES
PR1CTIQUES I PROECTE DE MILLORA% HO QUALIFICAREU
COM A TAL! PER QU4!
/ncara que des de la direcci del centre la idea ha estat la dun pla de millora de tot el pati,
des de la perspectiva de la pedagogia hol"stica, o sigui una perspectiva globalitzadora on les
parts formen el tot, qualificar"em el treball que hem realitzat com una acci !e millora
a-llada, ja que no ha estat un pla global elaborat a partir de la detecci dunes necessitats i
amb la participaci de tota la comunitat escolar.
=onat el qual hem de dir que, en primer lloc la proposta de la seva construcci ens ha
vingut donada per la direcci del centre, i en segon lloc, els diferents agents educatius que
participen en el centre no han format part del seu proc%s, nom%s de manera espor,dica. /n
realitat el que ens han encarregat %s lembelliment duna part del pati. =e la matei$a
manera, no estem participant en les altres accions que es duen a terme al pati.
Per lo que no vol"em dei$ar de banda que en relaci amb els infants, en la nostra tasca di,ria
hem partit de la observaci constant de les seves necessitats b,siques1 i v,rem detectar que
sentien el plaer destar amagats, sentir que els adults no els vessin, en resum, de tenir un
espai per a la intimitat, per a la individualitat, i al matei$ temps, on poder relacionar5se amb
altres nens. Motiu, pel qual va propiciar que les nostres ments busquessin propostes que
tractessin daconseguir aquest objectiu. 9inalment la nostra proposta, va resultar ser la
construcci duna caban.a &i en el que el material base varen ser les can.es i la tela de sac'.
La construcci de la acci de millora va venir suportada per lajuda de les fam"lies i del
centre educatiu. /n aquest sentit, una bona part dels recursos materials varen ser donats per
aquests agents, com per e$emple, les ampolles daigua, els taps de suro, daigua o de caf+
&per part de les fam"lies' i les cordes o les teles . Aquest fet dna en evid+ncia que aquests
agents, encara que sigui de manera indirecta, hi han format part.
=e la matei$a manera, sabem que la e$perimentaci %s una altra necessitat que presenten els
nens, i que per aquest motiu, varem voler posar uns elements, les ampolles, que propicien la
e$perimentaci amb la sorra. Aquesta proposta va partir duna de les educadores del
centre.
)al mencionar, tamb% lintercanvi dalgunes idees i materials amb el grup destudiants del
cicle formatiu. =aquet mode podem dir que sha portat a terme un cert treball
col#laboratiu.
5. ARA QUE EL PROECTE EST1 ACABAT% QU4 CANVIAREU!
=urant i despr%s del transcurs del projecte v,rem adonar5nos que hi havia tot una s+rie de
trets que per diverses raons no havien resultat de la manera en que esper,vem1
" #articipaci !els infants$ fam%lies i equip e!ucatiu en el !esenvolupament !e lacci !e
millora. =e tal manera que saconsegu"s una conne$i, un lligam i un treball col#laboratiu
entre tots els membres. Ai$" com tamb% que tots els agents, fossin conscients de per qu+ es
porta a terme, de quina manera ho poden fer, que vegin el proc%s, i de com a partir de
materials quotidians i pr,ctics poden arribar a aconseguir un espai ric, constructiu i ple de
noves e$peri+ncies, sensacions, i a on els infants sn els vertaders protagonistes de la seva
acci.
5 enint en consideraci als infants, es podria dir que ells veien que sanaven penjant els
m(bils, per( el que mancava era el proc%s, el recorregut que sha realitzat per aconseguir5
ho. ot i que ai$(, una proposta de millora, seria preguntar5los sobre el qu+ els hi agradaria,
per( sempre concretant uns objectius que es poguessin portar a la pr,ctica, reals, i que
poguessin participar.
5 &a temporalit'aci. /ns e$pliquem, volem dir que la posada en pr,ctica va iniciar5se un
mes abans de finalitzar les pr,ctiques &m%s concretament el dia > de maig', tot i que sens
oferiren facilitats per realitzar lacci, ens adonarem que a mesura que an,vem elaborant5lo
ens adon,vem que el temps que es requeria era major, i que amb un termini m%s ampli, ens
hagu%s ajudat en gran mesura.
6. QUINS REPTES DE FUTUR VOS PLANTEAREU #SI FSSIU AL
CENTRE' DE CARA AL VOSTRE PROECTE DE MILLORA!
/l desenvolupament i le$ercici del projecte de millora ens ha suposat pensar com a
mestres, com a futures mestres. Al fer5ho els nostres caps revoquen en idees que trobem
que en un centre educatiu sn essencials, i que ajuden a la cohesi i a la creaci dun
projecte de millora conjunt. /l projecte de millora tal i com se$plica en ()ocumento !e
Apo*o: #lan !e +e,ora-$ p,gina ?1 2/l plan de mejora es un buen instrumento para
identificar . organizar las posibles respuestas de cambio a las debilidades encontradas en la
autoevaluacin institucional.4 0 com a tal els reptes de futur que ens plantegem sn1
" #ropostes !e millora que partissin !els interessos$ curiositats !els infants: com amb
lacci dels temps saniran deteriorant els m(bils, elaborant5ne daltres amb la participaci
dels infants.
" #articipaci !e tota la comunitat e!ucativa$ a ms !els nens$ fam%lies i e!uca!ores. Per
e$emple, els infants podrien ajudar a posar la tela de sac de la caban.a.
"Ela.orar ms elements per a la manipulaci i la experimentaci am. materials naturlas
com la sorra$ laigua$ etc.
" Apren!re uns !els altres: fomentar el treball col#laboratiu amb lelaboraci de tots els
elements. /n aquest sentit, podr"em incorporar5hi la coordinaci de la nostra feina amb la de
laltre equip de treball del centre &alumnes del cicle formatiu', i que ens va permetre el
sorgiment de noves idees, compartir materials i espai.
7. QU4 HEU APR4S DAQUEST PROC$S DE DISSEN8AR%
IMPLEMENTAR I AVALUAR UN PROECTE DE MILLORA!
/l transcurs daquest treball ens ha suposat la obertura a nous aprenentatges a diferents
nivells, tal i com es mostrar, a continuaci1
5 /u s un pro,ecte !e millora$ encara que el que hem realitzat %s una acci de millora,
entenem de que es tracta fer un projecte de millora.
5 0oneixements tcnics sobre com treballar els elements que hem utilitzat, no es treballa
igual amb can.es verdes que seques, per e$emple.
9. BIBLIOGRAFIA
3<@3/);/A;0A =/ APABA, 3/C<0M0/DA B ;/C<LA)0E =/ LA
/=<)A)0ED &?FG?' ()ocumento !e Apo*o:#lan !e +e,ora-. 6uito, /cuador. P,g.?.
1:. ANNEXOS
Annex 1:
E01A&2A3E4: &5164 A &E701&A (268)912 0A#6A)