Com Conviure Amb La Diabetis Tipus1

com
diabetis tipus 1
conviure amb la
saber-ne ms per viure millor
Generalitat de Catalunya
Departament de Sanitat i Seguretat Social
Edita: Direcci General de Salut Pblica
2a. edici: Barcelona, maig de 2004
Tiratge: 3.900 exemplars
ISBN: 84-393-6502-0
D.L.B.-21.562-2004
Coordinaci editorial: Secci de Publicacions i Imatge
Correcci de textos: Secci de Normalitzaci Lingstica
Disseny: DVA Associats
Impressi: SYL, Creaciones Grficas
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Equip de coordinaci

Conxa Castell Abat
Miquel Gussiny Caadell
Gonal Lloveras Valls
Grup de redacci
Eva Aguilera Hurtado
Eullia Armengol Camps
Xavier Bosch Garcia
Antonio Carrascosa Lezcano
Gemma Carreras Gonzlez
Conxa Castell Abat
Ignacio Conget Donlo
Miquel Fernndez Castaer
Daniel Figuerola Pino
Miquel Gussiny Caadell
Hilda Hollenberg
Margarida Jans Morat
Isaac Levy Mizrah
Ariadna Lloveras Rubio
Jordi Mesa Manteca
Ramon Noss Cuervo
Anna Novials Sard
Pilar Olivan Sarasa
Gemma Peralta Prez
Gemma Salvador Castell
Eullia Roure Cuspinera
Enric Vicens Calvet
Merc Vidal Flor
Carmen Yoldi de San Roman
Com conviure amb la diabetis tipus 1: saber-ne ms per viure millor.
- 2a ed.
ISBN 84-393-6502-0
I. Castell, Conxa, dir. II. Gussiny Caadell, Miquel, dir. III. Lloveras,
Gonal, dir. IV. Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social
1. Diabetis - Manuals, guies, etc.
616.379-008.64
Presentaci
Qu s la diabetis?
Tractament de la diabetis: objectius
Alimentaci i diabetis
Insulina: tipus i pautes
Tcniques d'administraci d'insulina, autoanlisi i autocontrol
Hipoglucmia
Cetosi
Exercici i diabetis
Qu cal fer quan tenim una malaltia
Impacte psicosocial de la diabetis
El jove diabtic a lescola
Colnies i campaments per a nens i joves amb diabetis
Viatges i vacances
Fertilitat i gestaci
Complicacions tardanes de la diabetis tipus 1. Prevenci
Associaci de Diabtics de Catalunya
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
4
7
15
19
39
57
77
83
89
97
101
107
109
113
117
121
127
4
presentaci
La diabetologia catalana s'ha distingit per prioritzar l'educaci sanitria del pacient
diabtic i per la instrumentaci d'aquest procs educatiu. Si es tracta daconseguir
que el diabtic estigui capacitat per autogestionar el seu trastorn crnic a fi de
millorar el seu pronstic, resulta evident que cal disposar de programes educatius
adequats que se centrin en la prevenci -que es basa en la informaci a la poblaci,
del tractament jurdic correcte de molts problemes socials que afecten la comunitat
diabtica, i de l'estructuraci de cursos que integrin els coneixements cientfics i
tecnolgics amb els problemes psicolgics que condicionen la persona amb diabetis.
En aquest sentit, Catalunya s reconeguda com a pionera en la formaci d'educadors
d'acord amb la pedagogia ms avanada.
Tot aquest vessant educatiu s, bviament, fonamental quan el pacient s un infant,
un adolescent o un jove que comena a plantejar-se lesdevenidor professional i
familiar des de la mxima llibertat possible.
Tradicionalment, els metges decidien les dosis dinsulina i els intervals dadministraci,
i el pacient es limitava a injectar-se la insulina com se li havia prescrit. En els darrers
anys, cada vegada ms sha intentat delegar, gradualment, la responsabilitat de
latenci de la diabetis a la persona afectada, naturalment desprs de donar-li tota
la informaci necessria.
Cal que transcorri com a mnim dun a dos anys perqu una persona afectada
passi per les moltes situacions de la vida diria que es veuen alterades pel fet de
ser diabtica, com poden ser les vacances, els aniversaris, les celebracions, les
malalties i lexercici fsic. Amb el temps va agafant ms seguretat i confiana en si
mateixa i va acumulant coneixements a partir de les experincies prpies i dels
intercanvis amb altres persones, ja siguin professionals sanitaris o no.
Aquest llibre tracta sobre la diabetis tipus 1 en nens, adolescents i adults joves, i
est escrit per professionals de Catalunya amb anys dexperincia i dedicaci en
aquest camp. Descriu com es tracta aquesta patologia, comenant per explicar
qu s la diabetis, com es manifesta, quin s el seu tractament i quines sn les
complicacions agudes i crniques. Tamb aborda aspectes com lescola, lexercici
fsic, la gestaci, les malalties, els viatges i lassociacionisme. A la fi del llibre hi ha
una llista de les adreces de les delegacions de lAssociaci de Diabtics de Catalunya.
A ms, sinclouen, com a annexos, un fitxa i un fullet per donar a lescola, si escau.
El llibre va adreat, de manera especial, a aquelles persones a les quals sha
diagnosticat diabetis tipus 1 i a les seves famlies. Una persona que faci alguns anys
que tingui diabetis hi trobar molts conceptes ja coneguts. En canvi, al principi tot
s nou. No es tracta de llegir-lo de cap a cap o daprendre-sel de memria, ms
aviat s un llibre de consulta que proporciona models dactuaci. Si alguns conceptes
resulten difcils de copsar a la primera lectura, no cal desanimar-se, a la segona
llegida sentendran millor. Els professionals ens orientaran, ens donaran informaci
i ens ajudaran a comprendre els diferents conceptes. Sovint, al comenament sest
amonat pel futur i per les possibles dificultats que ens esperen. Per aix s necessari
comentar a lequip sanitari aquells aspectes que ens preocupen.
Hi ha diverses maneres dassolir els objectius, el llibre ens dna criteris i certes
pautes que, en definitiva, ens ajudaran a trobar una manera de tractar la prpia
diabetis eficament.
Fa uns anys va nixer, fruit de la collaboraci entre un grup de pediatres diabetlegs
i el Ministeri de Sanitat, una publicaci titulada Lo que debes saber sobre la diabetes
infantil, que fou rebuda per totes les administracions sanitries espanyoles amb
satisfacci i sentiment d'eficcia. Posteriorment, va sortir una versi en catal
d'aquesta publicaci, amb l'explcit i positiu vistiplau del mateix Ministeri.
Doncs b, el Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de
Catalunya ha decidit no simplement reeditar el llibre, sin refer-lo i actualizar-lo
ampliant el collectiu a qu va adreat, s a dir, totes les persones amb diabetis
tipus 1, indeferentment de ledat. Per aquest motiu, sha comptat amb la collaboraci
de companys diabetlegs pedritics i dadults.
Als patrocinadors que han ajudat a fer possible aquest llibre, el reconeixement
de tots plegats.
President del Consell Assessor sobre la Diabetis a Catalunya
5
6
qu s la diabetis?
La diabetis s un trastorn general del metabolisme que es manifesta per una
elevaci anormal dels nivells de glucosa a la sang. Aquesta anomalia pot ser deguda
a una producci insuficient dinsulina o b a un mal aprofitament daquesta hormona
per part de lorganisme.
Hi ha dos tipus principals
de diabetis:
1
7
1.1. Tipus de diabetis
La diabetis tipus 1 es coneix tamb com a diabetis juvenil, ja que acostuma a
presentar-se en persones de menys de 30 anys. Es caracteritza per una destrucci
progressiva de les cllules productores dinsulina cllules beta del pncrees- que
fa necessria ladministraci immediata dinsulina per tal de normalitzar els nivells
de glucosa a la sang. Per aquest motiu tamb sanomena diabetis insulinodependent.
La diabetis tipus 1 pot aparixer en persones de ms de 30 anys, encara que en
aquests casos la presentaci dels signes acostuma a ser ms lenta i la necessitat
dadministrar insulina no s tan peremptria. s la diabetis tipus I daparici tardana.
Per tant, actualment no es pot continuar pensant en la DM1 com una malaltia
exclusivament infantil o juvenil. En general, a partir daquesta edat els smptomes
tpics van apareixent amb ms lentitud i s menys freqent que persones afectades
presentin quantitats importants dacetona a lorina o a la sang. Aquesta evoluci
ens indica que, quan la DM1 apareix en persones adultes, probablement la
destrucci de les cllules beta del pncrees s ms pausada i de menor magnitud.
Diabetis mellitus tipus 1 (DM1)
tipus 1 tipus 2
Algunes malaties com la fibrosi qustica poden evolucionar tamb cap a la diabetis
tipus 1, per destrucci de les cllules beta del pncrees. Aquest tipus de diabetis
s de lenta instauraci i les persones afectades es beneficien molt del tractament
amb insulina.
Acostuma a presentar-se a l'edat adulta. En aquest cas es mant la capacitat de la
cllula beta de produir insulina, per aquesta capacitat no resulta prou efectiva.
Al comenament, es pot controlar amb una alimentaci adequada, exercici i medicaci
per via oral. Amb els anys pot ser que tamb sigui necessari administrar-se insulina.
Cal assenyalar que alguns joves poden presentar una forma diferent de diabetis
tipus 2, coneguda com la diabetis tipus MODY. Es caracteritza per una forta crrega
hereditria (diversos membres de la famlia solen tenir diabetis tipus 2) i per valors
elevats de glucosa a la sang que, normalment, es poden controlar amb una
alimentaci adequada, amb exercici fsic i sense insulina o amb una dosi molt petita.
En els pasos occidentals, la DM1 es considera la segona malaltia crnica ms
freqent a la infncia i ladolescncia desprs de lasma. El risc desdevenir diabtic
tipus 1 varia molt dun pas a un altre. Els pasos escandinaus tenen la incidncia
ms alta del mn. En canvi, a la Xina i al Jap la incidncia s molt baixa. Es
desconeixen les causes daquesta gran variaci geogrfica, que podria estar
relacionada amb factors culturals o ambientals.
A Catalunya, cada any es diagnostica a 120-130 persones de menys de 14 anys, i al
voltant de 150 entre 15 i 29 anys. Aix suposa 13 casos nous a lany per 100.000
habitants. Catalunya presenta una incidncia mitjana en el conjunt dels pasos europeus.
Al mapa segent es mostren les incidncies de la DM1 en els diversos pasos dEuropa.
1. qu s la diabetis?
8
1.2. s gaire freqent la diabetis
tipus 1?
Diabetis mellitus tipus 2 (DM2)
Incidncia de la diabetis
tipus 1 a Europa
>30 / 100.000
20-30 / 100.000
15-19 / 100.000
10-14 / 100.000
<10 / 100.000
Quan es produeix laparici duna diabetis tipus 1 en un nen, adolescent o adult
jove, els familiars habitualment es plantegen una srie de preguntes que els
inquieten, com ara: ser aconsellable que no tingui fills?; transmetr la diabetis
als seus descendents?; si tinc un altre fill, tamb ser diabtic?; els seus germans
poden presentar una diabetis?
La DM1 no s hereditria, per es pot nixer amb la predisposici a tornar-
se diabtic. En aquesta predisposici intervenen diferents gens; els ms importants
sn els que estan localitzats a la regi denominada HLA en el cromosoma 6.
Els factors externs, ambientals, sn molt importants, com sha pogut comprovar
en determinades tnies quan han emigrat. Per exemple, la diabetis s ms
freqent entre els japonesos que han emigrat als Estats Units que no pas entre
els que shan quedat al Jap.
Noms el 15% dels nens o adolescents diabtics tipus 1 tenen algun antecedent
familiar -pares o germans- amb diabetis. El risc que presenta un diabtic tipus
1 de tenir un fill que sigui diabtic s baix.
Encara no es coneixen les causes de la diabetis tipus 1, per se sap que no
est relacionada amb el fet dhaver menjat molt sucre.
Daltra banda, cal que la persona afectada i la famlia entenguin que la diabetis
no s conseqncia derrors en el comportament; per tant, no t sentit buscar
culpables de laparici de la malaltia.
Si b lopini ms estesa s que un 65% de casos de la diabetis tipus 1 sn
deguts a factors ambientals, no hereditaris, cap dels factors que fins ara han
estat estudiats no sha pogut demostrar que en sigui lagent causant definitiu.
En la majoria dels casos de DM1, la destrucci de les cllules beta es produeix
perqu el sistema de defensa de lorganisme no les reconeix com a prpies i
les destrueix (autoimmunitat). Sesdev habitualment en persones que tenen
una certa predisposici gentica i presenten a la sang una srie de substncies
(anticossos) que permeten reconixer aquesta predisposici. Levidncia daquest
fet dna suport a la justificada esperana de prevenir laparici de la DM1, en
conixer-ne la predisposici i el possible tractament.
Es considera que les cllules beta del pncrees comencen a ser danyades anys
abans que les persones presentin smptomes de la diabetis.
Quan el 90% de les cllules estan afectades, es produeix linici clnic de la
malaltia.
9
1.3. s hereditria la diabetis
tipus 1?
1.4. Quines sn les causes de la
diabetis?
esfag
estomac
duod
pncrees
La insulina s una hormona que fabriquen les cllules beta del pncrees, el qual
s una glndula situada a labdomen per sota de lestmac.
La insulina serveix per fer entrar el sucre dins de les cllules de lorganisme,
perqu es pugui cremar i produir energia. Per aix, la manca dinsulina provoca
un cansament anormal.
La insulina serveix tamb per aprofitar correctament tots els aliments. Fa que
es puguin emmagatzemar en el nostre cos per ser utilitzats quan es necessita
energia en fer un esfor o en perodes de dej. Els sucres es guarden
fonamentalment en el fetge en forma de glucogen; les protenes, en el mscul,
i els greixos, en les cllules del teixit gras (adipcits). En determinades situacions
de necessitat, tant les protenes com els greixos es poden transformar en glucosa
per aportar energia.
1. Permet que la glucosa pugui penetrar a linterior de les cllules.
2. Assegura les reserves de glucosa en el fetge en forma de glucogen.
3. Afavoreix lemmagatzamament dels greixos.
4. Estimula la producci (sntesi) de protenes.
Quan no es disposa dinsulina, els sucres no poden entrar dintre de les cllules i
es queden circulant a la sang en quantitats anormalment elevades (hiperglucmia)
Aquest excs de glucosa a la sang selimina per lorina, la qual cosa produeix una
quantitat excessiva dorina (poliria). Com que es perd molt lquid per lorina,
Producci dinsulina de la
cllula beta %
100
50
0
lesi repetida a la cllula beta
inici de la diabetis
salut les cllules beta estan lesionades per encara funcionen diabetis
edat
1.5. Qu s i per a qu serveix la
insulina?
Funcions de la insulina
10
1.6. Qu passa quan manca la
insulina ?
fase de
remissi
orinar molt estar cansat tenir molta set aprimar-se sense
deixar de tenir gana
es t molta set i es beu molt (polidpsia). Per tant, el diabtic no orina perqu
hagi begut massa lquid, sin que necessita beure perqu orina molt i per evitar
quedar-se deshidratat.
La set i laugment del volum dorina sn sovint els primers
smptomes de la diabetis.
En aquesta situaci de manca dinsulina, els aliments no poden emmagatzemar-se
i es desaprofiten. En no poder utilitzar la glucosa, a lorganisme li falta energia i ha
demprar els greixos i les protenes de reserva com a alternativa necessria. Per
tant, la prdua de pes ns la conseqncia immediata.
Quan comena a escassejar la insulina, com que manca energia, es t molta gana
(polifgia). El fet de no tenir prou energia provoca cansament (astnia). La
utilitzaci dels greixos com a font denergia fa que aparegui acetona a lorina
(cetonria) i que es perdi la gana.
Es tenen moltes ganes dorinar (poliria).
Es t molta set (polidpsia).
Hi ha prdua de pes.
Primer es t molta gana (polifgia).
Desprs, es perd progressivament la gana i apareix cansament (astnia).
Lautntica prevenci de la diabetis 1 est encara en fase destudi. S'estan assajant
diferents tractaments en familiars (germans, pares o fills) de persones que ja sn
diabtiques, amb productes que, regulant el procs immunitari, retarden la destrucci
de les cllules que fabriquen la insulina. La impossibilitat de prevenir eficament
laparici de la DM1 no ha de fer oblidar la importncia de la prevenci de les
complicacions, basada en el diagnstic preco i el tractament adequat.
11
Aix doncs, quan falta la insulina,
quins smptomes apareixen?
1.7. Es pot prevenir la diabetis
tipus 1?
insulina
suficient
insulina
insuficient
En aquest moment, l'nic tractament per a la diabetis tipus 1 s la insulina. No
shan de buscar altres tractaments, ja que poden ser perillosos. El trasplantament
d'illots de cllules beta no ha donat, fins ara, els resultats esperats. Actualment,
s'estan investigant els gens que fabriquen la insulina.
Noms amb la insulina no nhi ha prou per tractar correctament la diabetis i
controlar la glucmia. Com ms informaci es tingui sobre la diabetis, ms fcil
ser prendre les decisions correctes que permetran gestionar adequadament la
malaltia i de manera ms autnoma.
Es necessita tenir coneixements sobre alimentaci per saber quina s la ms
adequada per tal que el sucre es mantingui a la sang dins dels nivells de normalitat.
Tamb s molt convenient tenir coneixements del que passa amb el sucre a la
sang quan es practica exercici fsic, ja que poden ajudar a regular la glucmia.
Conv saber el nivell de sucre a la sang per coordinar lalimentaci, lexercici fsic
i la dosi dinsulina que cal administrar-se. Per tant, shan de fer sovint autoanlisis
de glucmia.
Caldr, doncs, tenir coneixements dalimentaci per saber menjar
correctament, practicar lexercici fsic adequat i saber el nivell de
glucmia per dosificar b la insulina. s per aix que cal tenir la
mxima informaci sobre la diabetis.
El control de la diabetis mai no ha de passar per sobre del desenvolupament del
nen o del jove com a persona. Shan de valorar en primer terme els possibles
xits i fracassos (estudis, feina, esport...), les preocupacions i la qualitat de vida,
encara que de vegades comportin variacions dels nivells de glucmia.
Al comenament de la diabetis, desprs del diagnstic, el pncrees gaireb no
segrega insulina i sen necessiten quantitats elevades per tal de controlar els nivells
alts de glucmia. Un cop iniciat el tractament amb insulina, la sensibilitat es recupera
rpidament i, desprs dun curt perode de temps, les dosis es poden reduir
considerablement. A ms, el fet dhaver normalitzat els nivells de glucmia fa que
les cllules beta tornin a produir insulina, la qual cosa encara contribueix a fer
que es necessiti menys quantitat dinsulina. Quan les dosis dinsulina sn molt
baixes (<0,5 unitats per kg de pes i dia) es diu que sha entrat en la fase de remissi
o lluna de mel.
La fase de remissi, tot i que variable entre diferents persones, acostuma a durar
de 3 a 6 mesos, en alguns casos fins a 1 any. El fet que noms es necessitin unes
1.10. Qu s la lluna de mel?
1.8. Quins tractaments hi ha
per a la diabetis tipus 1 ?
1.9. Nhi ha prou amb la insulina
per tractar la diabetis?
12
quantes unitats dinsulina pot fer pensar que la diabetis ha desaparegut, per aquest
no s mai el cas. La remissi que sobserva s parcial i transitria. Habitualment
no es retira la insulina, malgrat que les necessitats siguin molt baixes. Es considera
que fins i tot petites dosis contribueixen a mantenir actives les cllules beta i
daquesta manera es perllonga la fase de remissi.
Durant la fase de remissi cal continuar fent-se les autoanlisis de glucmia per
tal de detectar precoment el moment en qu les necessitats dinsulina tornen a
augmentar. Conv mantenir ladministraci dinsulina, encara que siguin molt poques
unitats, pel seu possible efecte immunomodulador que pot ajudar a allargar la lluna
de mel.
Requeriment diari dinsulina en el
primer any desprs del diagnstic
2,0
1,5
1,0
0,5
inici de
la diabetis
13
1-2 setmanes 1-2 mesos 6-12 mesos
fase de remissi
lluna de mel
unitats per kg
de pes i dia
14
tractament de la diabetis: objectius
1. Mantenir una vida normal amb els mnims signes possibles dincomoditat,
tenint especial cura de les hipoglucmies.
2. Aconseguir un control metablic com ms semblant millor al que es tindria
amb una secreci endgena normal dinsulina, intentant evitar laparici
dhipoglucmies.
3. Garantir que el creixement i el desenvolupament tant fsic com emocional
siguin normals.
4. Prevenir les complicacions tardanes de la diabetis.
2
15
Els objectius del tractament de
la diabetis sn els segents:
Quan la diabetis mellitus tipus 1 afecta nens i adolescents, shan de tenir en compte
les caracterstiques prpies daquestes etapes que varien segons ledat i demanen
la participaci i tutela paternes. Per tant, el nen diabtic i/o els seus pares han
daprendre a conviure amb la diabetis de la millor manera possible, intentant que
aquest procs pertorbi al menys possible els seus costums i hbits diaris. Dit duna
2.2. Qu s lhemoglobina
glicada (HbA
1
c)?
2.1. Quins sn els objectius de
control de la glucmia?
2. tractament de la diabetis: objectius
16
altra forma: sha de procurar saber viure amb la diabetis i no per a la diabetis. Per
aix, el tractament sha destablir de forma individualitzada, adaptant la pauta
teraputica tant a ledat com als costums familiars i als del mateix pacient.
Per a un control ptim de la diabetis, la glucmia en dej i abans dels pats hauria
destar entre 80 i 120 mg/dl. Seria acceptable entre 100 i 140 mg/dl.
Per a la glucmia de dues hores desprs de menjar (postprandial), els valors
ptims haurien de situar-se entre 100 i 145 mg/dl. Serien acceptables entre 120 i
180 mg/dl.
La glucmia a les 2-3 de la matinada ha de ser superior a 80 mg/dl, entre 110 -
135 mg/dl.
Aquests objectius shan dindividualitzar per a cada pacient, sobretot per als nens
ms petits de 6 anys, amb els quals podem ser ms permissius i acceptar que les
glucmies es trobin a la franja alta daquests valors per evitar accidents hipoglucmics,
que sn molt perillosos per al seu desenvolupament neurolgic.
Una manera davaluar si durant un interval llarg de temps shan aconseguit aquests
objectius glucmics s determinant lhemoglobina glicada (HbA
1
c).
Una part de la glucosa que est a la sang es queda fixada a lhemoglobina dels
glbuls vermells i forma lhemoglobina glicada (HbA
1
c); com ms elevada s la
glucmia, ms quantitat de glucosa queda fixada a lhemoglobina. Per tant, doncs,
el valor de lhemoglobina glicada (HbA
1
c) depn de les xifres de glucmia que hi
ha hagut durant la vida del glbul vermell. Com que aquesta cllula de la sang viu
aproximadament 120 dies, lhemoglobina glicada (HbA
1
c) reflecteix la mitjana de
les glucmies dels ltims 2 - 3 mesos.
Valors de glucmia
Dej
Preprandials
2 h postprandials
Control acceptable
100 - 140 mg/dl
100 - 140 mg/dl
120 - 180 mg/dl
Control ptim
80 - 120 mg/dl
80 - 120 mg/dl
100 - 145 mg/dl
17
s difcil de posar uns lmits, ja que les variacions dels resultats de lHbA
1
c entre
els diferents laboratoris sn considerables. Cada laboratori ha destablir els seus
valors de normalitat, si b la tendncia s unificar-los. Molts estudis han demostrat
que amb valors dHbA
1
c entre el 7 i 8% (quan els valors per a no diabtics sn
<6,5%) el risc de complicacions a llarg termini baixa considerablement, mentre que
valors per sobre del 9% augmenten molt aquest risc. Cal recordar, per, que sovint
en els nens la normalitzaci dels valors de lHbA
1
c sassoleix noms a costa
dhipoglucmies freqents, fet que no s recomanable.
Tradicionalment, els tres factors fonamentals del tractament sn: la insulina que
bviament s el ms important ja que s el que manca-, lalimentaci i lexercici
fsic. Lalimentaci, que s essencial, no ha de ser massa diferent de la de les persones
no diabtiques. Lexercici fsic, igual que tamb s recomanable per a tothom,
contribueix a millorar el control metablic de les persones amb diabetis. Tots aquests
factors es tractaran en profunditat ms endavant.
2.3. Quins haurien de ser els
valors dhemoglobina glicada
(HbA
1
c) aconsellables?
2.4. Com es poden aconseguir
aquests objectius ?
18
Lalimentaci que es proposa a la persona amb diabetis ha de ser com ms semblant
millor a lalimentaci equilibrada que es recomana a la resta de la poblaci, s a
dir, suficient per tal que cobreixi les necessitats prpies de cada edat i situaci,
adaptada a lestil de vida i al ritme dactivitats, i sobretot molt variada i agradable.
En aquest sentit s important implicar tota la famlia en la recerca duna conducta
alimentria ms saludable.
Els principals objectius de la proposta alimentria sn:
Garantir un estat nutricional ptim, sense excessos ni carncies, que faciliti el
manteniment dun pes adequat.
Ajudar a mantenir un equilibri metablic, s a dir, evitar les mplies oscillacions
dels nivells de sucre a la sang, hipoglucmies i hiperglucmies, en coordinaci amb
el tractament farmacolgic i lactivitat fsica.
Facilitar la modificaci de les conductes diettiques familiars desequilibrades (excs
de greixos, sucres i llaminadures i baix consum de verdures, hortalisses i fruita).
Preservar la dimensi social, cultural, ldica, educativa i de plaer del menjar, tot
adaptant la proposta a lentorn escolar, laboral i familiar de la persona amb diabetis.
Cal doncs que la proposta diettica sigui individualitzada, pactada, ben
variada, agradable i satisfactria.
Per tal de poder interpretar de forma adequada una proposta diettica, s convenient
tenir unes nocions bsiques dalimentaci i nutrici.
Els aliments poden ser dorigen animal (llet, ous, carns, peixos, etc.), dorigen vegetal
(llegums, cereals, verdures, fruites, olis, etc.) o dorigen mineral (sal, etc.). Tots
representen la nostra font denergia i de substncies nutritives, que es troben en
diferents proporcions en cadascun dels aliments.
Dins els aliments trobem les substncies nutritives o nutrients segents:
hidrats de carboni (tamb coneguts com glcids, sucres, sacrids o carbohidrats),
protenes, greixos (o lpids), aigua, vitamines i sals minerals.
alimentaci i diabetis
19
3
3.1. Els aliments
Daquestes substncies nutritives, nhi ha tres que sn energtiques, s a dir, que ens
proporcionen energia: els hidrats de carboni, les protenes i els greixos. En canvi,
laigua, les sals minerals i les vitamines no sn energtiques, no proporcionen energia.
Els aliments poden classificar-se dacord amb:
el seu contingut en nutrients (aliments glucdics, proteics i grassos)
el seu origen (animal, vegetal o mineral)
la funci que tenen en el nostre organisme (aliments reguladors, energtics o constructors)
La classificaci ms freqent sol fer-se en relaci amb el contingut de nutrients:
Grup de la llet i els seus derivats (grup ric en aigua, protenes, greixos i calci).
Grup de les carns, ous, peixos i aus (ric en protenes, greixos.).
Grup de les verdures i hortalisses (ric en aigua, fibres vegetals, vitamines i minerals).
Grup de la fruita (ric en aigua, sucres, vitamines, minerals i fibres).
Grup dels cereals, llegums, patates(ric en hidrats de carboni complexos,
protenes, fibres, vitamines i minerals).
Grup dels olis (ric en greixos o lpids) i les fruites seques (riques en lpids, protenes
i fibres).
Per tal daconseguir una alimentaci equilibrada i saludable, cal menjar aliments de
tots els grups bsics, amb fora varietat i en les quantitats adequades.
El nostre organisme, per crixer i per funcionar, requereix energia que sobt dels
aliments. Lenergia continguda en els aliments i lenergia que consumim es mesura
en calories. s a dir, les calories sn les unitats amb les quals es mesura lenergia que
proporcionen els diferents aliments i que es gasta en qualsevol activitat del nostre
organisme, com ara respirar, caminar, dormir, estudiar, jugar, etc.
La caloria s una unitat petita i per aix, normalment, tant les dietes com la informaci
nutricional dels aliments sindica en kilocalories o kcal (1000 cal = 1 kcal), encara que
sovint sutilitza el terme caloria.
3. alimentaci i diabetis
20
3.2. Lenergia
Pirmide dels grups
daliments
La quantitat denergia que diriament consumeix la persona amb diabetis depn,
(com en la resta de la poblaci), de parmetres com lalada, el pes, la complexi,
ledat, el sexe i lactivitat fsica.
En el cas dels nens, sutilitza un senzill sistema per calcular de forma aproximada
lenergia, partint de 1.000 kcal de base (energia que es dedueix com a requeriment
per al primer any), ms 100 kcal per cada any dedat. Per exemple, un nen de 8
anys en necessitaria 1.000 + (8 x 100) = 1.800 kcal diries aproximadament.
Aquesta forma de calcular les necessitats energtiques diries s vlida fins als 15-
17 anys en els nens i fins als 14-15 en les nenes. A partir daquesta edat, les
necessitats calriques ja han de tenir en compte, a ms a ms de ledat, aspectes
com el sexe, la complexi, la quantitat dexercici, etc.
Per tal que lalimentaci sigui equilibrada, el total de lenergia ingerida hauria de
procedir:
en un 50-60% dels hidrats de carboni
en un 12-15% de les protenes
en un 30-35% dels lpids o greixos
(Aquests percentatges sn els recomanats per a tota la poblaci.)
Les 1.800 kcal que, com sha dit abans, requeriria aproximadament un nen de 8
anys, haurien destar distribudes de la manera segent:
El 50%, s a dir 900 kcal, haurien de procedir dels hidrats de carboni. Com sigui
que 1g dhidrats proporciona al nostre organisme, aproximadament, 4 kcal denergia,
una dieta de 1.800 kcal contindr ms o menys 225 g dhidrats de carboni o glcids
(900 kcal: 4 kcal= 225 g dhidrats).
El 15%, de protenes; la qual cosa representa 270 kcal; 1 g de protenes tamb
proporciona aproximadament 4 kcal denergia; per tant, aix suposa uns 67,5 g de
protenes (270 kcal: 4 kcal = 67,5 g.).
El 35%, de greixos; s a dir, 630 kcal; 1 g de greix proporciona aproximadament
9 kcal denergia, i aix significa uns 70 g de greix (630 kcal: 9 kcal = 70 g de greix).
1 g dhidrats de carboni 4 kcal / 1 g de protenes 4 kcal / 1 g greix 9 kcal
Sn substncies nutritives o nutrients que es troben principalment en els aliments
vegetals i es poden presentar en forma simple o complexa.
Hidrats de carboni simples o sucres (monosacrids i disacrids):
Glucosa: est formada per una sola molcula, per aix sanomena monosacrid; es
troba principalment a la fruita madura. La majoria dels hidrats de carboni queden
transformats en glucosa desprs de la digesti per tal de poder ser absorbits en el budell.
Fructosa: est formada per una sola molcula i es troba a tota la fruita. La glucosa
21
3.2.1. Com sha de calcular i
repartir lenergia al llarg del dia
3.3. Qu sn els hidrats de
carboni?
--
--
--
i la fructosa sn els monosacrids principals de la mel. s lhidrat de carboni amb
ms poder edulcorant.
Lactosa: est formada per dues molcules, per aix sanomena disacrid (glucosa
i galactosa); es troba a la llet i als iogurts.
Sacarosa: est formada per dues molcules (glucosa i fructosa); s el sucre com
que sobt de la remolatxa i de la canya de sucre. Es troba en petites quantitats en
fruites i algunes arrels.
Aquests sucres, els monosacrids i els disacrids, sels coneix amb el nom de sucres
simples, sn de rpida absorci si no estan acompanyats daltres aliments rics en
fibres, greixos i protenes. Quan sacompanyen daquestes substncies es comporten
com sucres de ms lenta absorci.
Els hidrats de carboni complexos o polisacrids sn els que estan formats per la
uni de molts hidrats simples. Per poder passar a la sang shan de transformar en
sucres simples durant el procs digestiu, concretament en glucosa. A causa daquest
procs, els hidrats de carboni complexos sabsorbeixen amb ms lentitud.
Mid: es troba als vegetals, cereals, tubrculs, llegums, etc.
Glucogen: es troba en quantitats molt petites en el fetge i els msculs dels animals.
Cal recordar que la rapidesa dabsorci dun sucre no depn solament del fet que sigui
ms senzill o ms complex, sin tamb de la tcnica de preparaci o cocci que shagi
aplicat i de la presncia o no daltres aliments que singereixin al mateix temps.
Per exemple:
Sabsorbeix amb ms rapidesa un suc de poma que una poma al forn, o que una
poma sencera pelada, o que una poma sencera amb pell. Aquesta rapidesa dabsorci
tamb variar segons si la poma es pren sola a mitja tarda (absorci ms rpida) o
b com a postres dun pat; en aquest darrer cas labsorci ser ms lenta.
El procs dabsorci dun aliment que contingui sucres senzills salenteix
considerablement quan es barreja amb greixos i fibres.
Aliments amb carbohidrats senzills o sucres
Begudes ensucrades, sucs de fruita (naturals o envasats), begudes refrescants (coles,
taronjades), sucres, caramels, fruites (mel, pera, pltan, poma...), lctics descremats.
Aliments amb carbohidrats complexos
Farinacis refinats: biscotes, arrs, patates, pa, pasta.
Lctics: llet, iogurt.
Aliments amb carbohidrats complexos i fibres
Llegums (cigrons, mongetes, faves, psols, llenties).
Cereals integrals (pa, arrs, pasta integral).
Verdures i hortalises.
22
La principal funci dels hidrats de carboni en el nostre organisme s proporcionar
energia per tal que es puguin dur a terme les activitats quotidianes.
Els hidrats de carboni sn els nutrients que shan dingerir en quantitats ms grans.
Per tal que una dieta sigui saludable, ha de ser fora rica en carbohidrats, sobretot
complexos. En el cas de les persones amb diabetis, s important que aquests
carbohidrats siguin majoritriament complexos i estiguin ben repartits al
llarg del dia per aconseguir un bon perfil dels nivells de sucre a la sang.
Es defineix una raci com aquella quantitat daliment que cont 10 g
dhidrats de carboni. Aquest s un mtode per realitzar equivalncies entre els
aliments rics en carbohidrats (altres mtodes sn les equivalncies per mesures casolanes
o b per gramatges). El concepte de raci com a quantitat que cont 10 g dhidrats
de carboni es va consensuar entre els professionals sanitaris del nostre pas lany 1991.
Cal dir, per, que en altres pasos les racions es poden considerar amb diferents continguts.
A continuaci es faciliten unes taules resumides dequivalncies entre els aliments
glucdics de consum ms freqent.
A les taules segents sagrupen diferents aliments amb la caracterstica comuna que
tots contenen 10 g de dhidrats de carboni.
Es considera 1 raci daliment glucdic la quantitat daliment que cont
10 g dhidrats de carboni.
23
3.3.1. Qu s una raci daliment
glucdic?
3.3.2. Taules dequivalncies
daliments glucdics
psols i faves
blat de moro
patates o moniatos
pa blanc o integral, llegums secs (cigrons, mongetes, llenties), psols o faves seques, castanyes
arrs o pasta alimentria, pa torrat o biscotes, farines i smoles (blat de moro, blat...), pur de
patata en flocs, galetes maria (2 unitats), cereals desmorzar, pasta de canel (3 unitats)
1 raci de farinacis
100 g
060 g
050 g
020 g
015 g
llet sencera o descremada, formatge fresc (Burgos, Villaln, mat), quefir, iogurt natural o
descremat
llet en pols sencera o descremada
1 raci de lctics
200 g
20-25 g
api, albergnies, bledes, bolets, brquil, carbassa, carbass, cards, cebetes, cogombre, col, crixens,
enciam, escarola, endvies, esprrecs, espinacs, mongeta tendra, naps, pebrot vermell i verd,
porros, raves, tomquets, xampinyons
carxofes, cebes, cols de Brusselles, pastanaga i remolatxa
1 raci de verdures
250-300 g
100-150 g
Pel que fa a les verdures, cal recordar que en moltes ocasions quasi es poden
considerar aliments de consum lliure, en el sentit que representen un baix contingut
en hidrats de carboni, i sn aliments dels quals es pot fer servir ms quantitat sense
necessitat de clculs. s a dir, que seria adequat emprar com a guarnici del segon
plat un tomquet amanit, uns xampinyons saltats o una carxofa al forn, encara que
ja shagus utilitzat la raci de verdura en el primer plat. Malgrat aix, el concepte
daliments lliures no vol dir que puguin ser exclosos de lalimentaci quotidiana,
ja que el seu contingut en vitamines, minerals i fibres s fora important.
Encara que el grup daliments de carns, peixos, ous, no contenen hidrats de
carboni, a continuaci sofereix una relaci de diferents aliments proteics que poden
intercanviar-se sense alterar massa laportaci de protenes, greixos i contingut
energtic.
Totes les quantitats daliments expressades en aquestes taules es refereixen a pesos
nets (sense deixalles) i crus (sense coure).
Les pastes alimentries i els arrossos, en coure, tripliquen aproximadament el seu
1/4 de pollastre (sense pell) o de conill.
150 g de qualsevol peix (tant blanc com blau), calamars, gambes, llagosta, musclos
100 125 g de carn de cavall, gall dindi o pa.
80 - 100 g de pernil assecat o cuit (magre).
1 o 2 ous (en funci de la mida).
40 - 60 g de formatge curat semi (bola, manxego, Gruyre).
(s important recordar que els formatges curats no contenen hidrats de carboni, per s una
proporci important de greixos.)
100 - 125 g de carn de vedella o bou (magre) poden substituir-se per:
24
Equivalncies daliments proteics
- albercoc sec, figa, prssec, pruna.
panses, dtils.
1 raci de fruites seques dolces
25 g
15 g
- olives
ametlles, avellanes, cacauets, nous, pinyons, pipes, pistatxos
De les fruites seques oleaginoses, cal recordar que tenen un contingut en carbohidrats molt baix i
que sn riques en energia, greixos (poliinsaturats principalment), protenes vegetals i fibres.
1 raci de fruites seques oleaginoses
250 g
100-150 g
alvocat, aranja, maduixes, mel, sndria.
albercoc, cireres, gerds, kiwi, llimona, mandarina, mango, mres, nectarina, nespra, prssec,
pera, pinya natural, poma, prunes, taronja.
caqui, figues, pltans, ram, xirimoia.
1 raci de fruita
200 g
100 g
50 g
pes inicial en cru. s a dir, 30 g de macarrons crus un cop cuits pesen entre 90 i 100g
aproximadament.
Els llegums secs, en coure, augmenten entre dues i tres vegades el seu pes inicial.
s a dir, 40 g de cigrons crus un cop cuits pesen 100 g aproximadament.
Ni les patates ni les verdures, en general, es pot considerar que incrementen el seu
pes desprs de la cocci.
Aquestes equivalncies han estat recollides en el document de consens Recomanacions nutricionals
i deducaci alimentria en la diabetis. ACD, 2004.
Molts aliments permeten la conversi del seu pes en volums utilitzant estris de
cuina (taula de mesures casolanes). No obstant aix, conv, de tant en tant, pesar
les racions ms habituals per tal devitar errors.
Els aliments que no contenen glcids (carn, peix, formatge) no requereixen un
control estricte del pes. Cal, per, seguir les quantitats recomanades a fi de no
desequilibrar la proposta alimentria en greixos, protenes i energia.
s convenient mesurar els aliments rics en carbohidrats (patates, pastes, arrs,
llegums) un cop cuinats, per tal de no haver de fer diferents preparacions. s a
dir, que la persona amb diabetis pugui mesurar la quantitat daliment que ha de
prendre de la preparaci que es faci per a tota la famlia sense necessitat de fer un
menjar especial. s de gran utilitat poder identificar la quantitat de macarrons, sopa,
patates o arrs que cal servir en un plat mitjanant cullarardes soperes, tasses o
gots mesuradors (estris on sespecifiquen el nombre de racions dels diferents
farinacis).
1 llesca de pa (2 cm dample) de barra de 1/2 kg
1 llesca de pa (2 cm dample) de barra de 1/4 kg
1 got de llet (sencera o descremada)
1 iogurt natural (comercial)
1 cullerada sopera doli
1 cullerada de postres doli
1 cullerada de caf doli
1 cullerada sopera darrs, farina o pasta petita
1 grapat (m tancada) darrs o pasta petita
1 tassa de caf darrs o pasta petita
1 porci individual de mantega (per untar 2 llesques)
1 raci normal de verdura
1 patata petita (una mica ms gran que un ou)
1 pea de fruita mitjana
1 got de vi
Mesures casolanes ds habitual Racions Pes/Volum
1,5 - 2 r
1 r
1 r
0,5 r
---
---
---
1,5 - 2 r
1,5 - 2 r
5,5 - 6,5 r
---
1 r
2 r
1,5 - 2 r
---
30 - 40 g
20 - 25 g
200 - 250 ml
125 g
10 ml
5 ml
3 - 4 ml
20 - 30 g
20 - 30 g
80 - 100
10 - 15 g
200 - 300 g
100 g
150 - 200 g
100 - 125 ml
25
3.3.3. Cal pesar els aliments?
3.3.4. Com shan de calcular i
repartir els hidrats de carboni?
26
3.4. Qu sn les fibres?
Tal com ja hem comentat anteriorment, almenys el 50% del total de lenergia ingerida
ha de procedir dels glcids o hidrats de carboni. Per a un nen de 8 anys (utilitzant
el mateix exemple anterior), es calcularia una ingesta aproximada de 1.800 kcal, 900
de les quals serien aportades pels hidrats de carboni, i aix suposaria uns 225 g de
glcids.
La distribuci daquests glcids al llarg del dia dependr principalment dels horaris
i de les activitats, i shaur de coordinar amb les dosis dinsulina i el perfil glucmic,
malgrat aix es pot plantejar un repartiment hipottic estndard com el segent:
1r esmorzar un 10% del total de carbohidrats, 22,5 g o 2,5 racions
2n esmorzar un 15% del total de carbohidrats, 33,75 g o 3,5 racions
dinar un 30% del total de carbohidrats, 67,5 g o 7 racions
berenar un 10% del total de carbohidrats, 22,5 g o 2 racions
sopar un 25% del total de carbohidrats, 56,25 g o 5,5 racions
ressop un 10% del total de carbohidrats, 22,5 g o 2 racions
Total de carbohidrats 225 g
Total de racions 22,5
Sn hidrats de carboni molt complexos que no poden ser digerits pels ferments
intestinals dels humans, per la qual cosa no poden ser absorbits. Aquest fet provoca
que donin volum a la femta, augmentin i estimulin el trnsit intestinal, s a dir, facilitin
la defecaci, i entorpeixin o retardin labsorci daltres substncies. s molt important
que en lalimentaci hi hagi fibres, ja que a ms devitar el restrenyiment poden
actuar retardant el pas dels sucres a la sang, s a dir, evitant les hiperglucmies.
Les fibres tamb sutilitzen amb freqncia en la prevenci i el tractament diettic
del restrenyiment, lobesitat (ja que donen volum i incrementen la sensaci de
sacietat) i les hipercolesterolmies (ja que poden augmentar lexcreci fecal de
colesterol).
Les fibres es troben principalment en la part destructura i coberta dels vegetals:
Cereals integrals: blat, blat de moro, ordi, civada
Lleguminoses: faves, psols, mongetes, cigrons, llenties
Verdures: carxofes, col, coliflor, api, esprrecs, bledes, enciam
Fruits: tomquets, carbassons, pebrots, albergnies
Arrels i tubrculs: pastanagues, naps, porros, patates (sobretot en la pell),
Fruites: taronges, mandarines, maduixes, kiwis, pomes, peres, pltans
Fruites seques: ametlles, avellanes, nous
Els greixos o lpids sn nutrients que proporcionen principalment energia al nostre
organisme, faciliten el transport dalgunes vitamines (les vitamines liposolubles A,
D, E, K) i formen part de les membranes de les cllules i de les hormones. Es troben
tant en aliments vegetals com animals. Els greixos dorigen animal (greixos de les
carns, embotits, derivats lctics, llards) sn els menys recomanables ja que un
consum elevat daquest tipus de greixos es relaciona, a llarg termini, amb les malalties
de la circulaci de la sang.
Els greixos dorigen vegetal sanomenen olis, i el ms recomanat tant per cuinar
com per amanir s loli doliva.
Els aliments poden proporcionar-nos:
Greix monoinsaturat (laliment ms ric en aquest tipus de greix s loli doliva).
Greix poliinsaturat (els aliments ms rics en aquest tipus de greix sn les llavors,
la fruita seca i el peix blau). Es recomana el consum moderat per habitual de fruita
seca (avellanes, nous, ametlles, cacauets, pistatxos, pinyons) i de peix blau (sardines,
tonyina, salm, cavalla...) ja que sn aliments als quals satribueixen propietats
preventives de les malalties cardiovasculars.
Greix saturat (la principal font daquest tipus de greix, com ja hem comentat,
sn les carns, els embotits, els ous, els lctics i derivats sencers, la brioixeria i els
menjars preparats).
Un excs en la ingesta de greixos pot afavorir el sobreps i lobesitat. En general,
s convenient per a totes les persones reduir el consum de greixos,
especialment, el de greixos saturats i de colesterol, que es troba
principalment en els greixos animals.
En els nens i joves amb diabetis, cal limitar el consum de greixos saturats i
colesterol, principalment de les carns, aus, embotits, formatges i derivats lctics molt
grassos i brioixeria, per no cal utilitzar llet o iogurts descremats. Aquesta mesura
es recomana per a les persones adultes.
Es considera adequat un consum doli daproximadament 3 a 6 cullerades soperes
al dia (30 a 60 ml). Cal plantejar-se la reducci de la quantitat doli daddici en el
cas de sobreps o obesitat, especialment en els adults.
Sn substncies nutritives que lorganisme utilitza principalment per construir i
reparar teixits. Es troben en aliments dorigen animal (ous, carn, peix, aus, llet i
derivats) i tamb, encara que en menor proporci, en els aliments dorigen
vegetal, principalment en llegums, cereals i fruita seca. Es considera que les protenes
animals tenen ms qualitat que les vegetals. La protena animal de major qualitat
es troba als ous i la protena vegetal de major qualitat es troba als llegums (llenties,
cigrons, mongetes, faves, psols).
Per tal que les protenes siguin ben digerides per lorganisme s necessria la cocci.
El nostre organisme necessita protenes tant dorigen animal com vegetal. Les
protenes dorigen animal van sempre acompanyades duna quantitat de greix. s
per aquest motiu que es recomana utilitzar carns magres (vedella i bou magre,
27
3.5. Qu sn els greixos?
3.6. Qu sn les protenes?
pollastre, conill, llom o cuixa de porc) en quantitats moderades i potenciar ms
el consum de peix, tant blanc com blau.
En una alimentaci equilibrada es considera correcte el consum de dues ingestes de
carnis (carn, ous, peix, aus) al dia, corresponent al tall de lpat del dinar i del sopar.
Laigua s la substncia nutritiva ms important: El nostre organisme necessita aigua per
realitzar totes les funcions. Recordem que laigua s un nutrient no energtic, s a dir,
que no aporta calories i, per tant, mai no pot engreixar. La recomanaci del consum
daigua per a les persones amb diabetis s la mateixa que per a la resta de la poblaci,
entre 1 i 2 litres daigua al dia, a ms a ms de laigua de composici dels aliments. Les
necessitats individuals daigua varien fora en funci de ledat, lalada i la corpulncia,
el nivell dactivitat, etc. Laigua es pot prendre abans, durant i entre els pats.
Sn tamb substncies nutritives no energtiques de les quals lorganisme necessita
quantitats molt petites per imprescindibles per a un bon funcionament i regulaci.
La manca de vitamines i minerals pot ser la causa de laparici dalgunes malalties
com ara lanmia ferropnica (manca de ferro), el goll endmic (manca de iode),
lescorbut (manca de vitamina C), etc.
Cal recordar que les vitamines es destrueixen amb facilitat per efecte de la calor
i de la llum. Per aix s convenient menjar fora amanides i verdures crues o b
cuites amb coccions rpides en poca aigua, aix com fruites fresques. Una elevada
proporci de minerals sovint es perd en els lquids de cocci.
Una alimentaci ben variada en aliments i tipus de cocci cobreix les necessitats
de lorganisme en vitamines i minerals; per tant, no cal prendre suplements, excepte
per indicaci mdica.
Una de les principals limitacions de la proposta d'alimentaci adreada a una
persona amb diabetis, s la restricci habitual dels sucres d'addici i dels aliments
ensucrats, com ara sucre, mel, melmelades, begudes refrescants ensucrades, dolos
i llaminadures. s en aquest sentit i amb la voluntat d'oferir una alternativa als
sucres naturals que es suggereix la utilitzaci moderada d'edulcorants.
Els edulcorants anomenats artificials, no nutritius o no energtics, com la
sacarina, el ciclamat, laspartam o lacesulfam K, sn productes que sutilitzen per
endolcir aliments i begudes en substituci dels sucres. El seu poder edulcorant s
de 200 a 600 vegades superior al dels sucres a igualtat de proporci, la qual cosa
permet obtenir un nivell de sabor dol semblant amb molt poca quantitat. No
aporten calories, per aquest motiu sn freqentment utilitzats en dietes daprimament.
Es poden fer servir en substituci del sucre, sempre de forma moderada.
En la preparaci de plats que requereixin cocci, es recomana utilitzar preferentment
28
3.7. Laigua
3.8. Vitamines i minerals
3.9. Quines substncies es poden
fer servir per endolcir els aliments
i les begudes?
sacarina i acesulfam K, ja que el sabor dol s ms estable. Laspartam proporciona
un sabor dol ms suau que la sacarina (ms proper al del sucre), per a temperatures
elevades disminueix el seu poder edulcorant.
Els edulcorants nutritius o energtics sn el sucre o sacarosa, la fructosa i la
mel. Aquests sn sucres naturals que, a ms a ms daportar energia (4 kcal per
gram), sn absorbits i eleven el nivell de sucre a la sang. El poder edulcorant de la
fructosa s una mica superior al de la sacarosa, s a dir, amb la mateixa quantitat
endolceix ms la fructosa. Aix permet utilitzar-ne en menor quantitat i s per
aquest motiu que sempra en lelaboraci de productes amb baix contingut en
sucres o productes diettics.
Dins dels edulcorants nutritius tamb es classifiquen els polialcohols: sorbitol,
mannitol, xilitol i lactitol. El seu poder edulcorant s superior al del sucre o la
fructosa, per aix es fan servir fora en lelaboraci de dolos i llaminadures (xiclets
sense sucre, caramels, melmelades). Els aliments endolcits amb aquests edulcorants
es poden utilitzar amb moderaci. El consum abusiu daquests productes pot produir
flatulncies i diarrea.
Lalimentaci recomanada a la persona amb diabetis no requereix adquirir productes
especials, ni tampoc un pressupost superior. El diabtic ha de poder adaptar-
se a la planificaci de mens familiars, laborals, escolars, etc., sempre
que aquests siguin variats i equilibrats. Malgrat aix, s convenient conixer loferta
de productes diettics que hi ha al mercat, els seus avantatges i els seus inconvenients.
Els productes diettics sempre han de portar la composici nutricional a lembolcall,
s a dir, la quantitat denergia, de protenes, sucres, greixos, etc., per 100 g de
producte o per unitat de consum.
Els productes ms aconsellables sn, bsicament, aquells que contenen una proporci
de sucres o glcids molt inferior al producte no diettic i que, per tant, no cal que
siguin calculats ni substituts. En aquest sentit, podem trobar:
29
3.10. Qu cal saber sobre els
productes diettics per a diabtics?
Edulcorants
Aspartam
Sacarina
Acesulfam K
Ciclamat
Polialcohols (sorbitol, manitol, xilitol...)
La fructosa i la mel sn sucres i no es poden considerar
edulcorants artificials
Avantatges Informaci nutricional
Possibilitat dutilitzar productes alternatius de forma puntual
Inconvenients En ocasions, donen una informaci esbiaixada
Possible abs en el consum
Elevat preu
Pitjor qualitat organolptica en relaci amb el producte original
Sha de desconfiar dels productes diettics a granel o sense embolcall
perqu no ofereixen informaci sobre el contingut en sucres.
Productes diettics
30
Begudes refrescants light, de cola, taronja, llimona(begudes edulcorades
amb edulcorants no nutritius).
Xiclets i caramels sense sucre (normalment endolcits amb xilitol o mannitol).
Cacau per afegir a la llet i els iogurts amb un contingut inferior al 20% en
sucres.
Melmelades amb un contingut en sucres inferior al 10%. En aquest cas, una
cullerada sopera de melmelada representaria aproximadament d 1 a 2 g de sucre,
quantitat prcticament invalorable. Aquest tipus de melmelades es poden fer servir
per afegir als iogurts naturals, a un parell de torrades o galetes, en lesmorzar o el
berenar o b en la preparaci dalgunes postres especials.
Pel que fa a les galetes i la brioixeria especial per a persones amb diabetis, s difcil
trobar algun producte amb caracterstiques apropiades, ja que la major part del
contingut en sucres o hidrats de carboni daquests productes procedeix de les
mateixes farines, que en sn lingredient bsic.
Lenunciat sense sucre afegit no vol dir que el producte es pugui
prendre de forma lliure, ja que, malgrat que no shi hagi afegit sucre, pot ser
que laliment o la beguda ja en tingus una bona proporci.
Exemple:
Cal basar-se sempre en la informaci nutricional i no en els enunciats sense
sucre o tolerat per diabtics, i en cas de dubte s convenient que consulteu
el vostre educador o dietista. Podeu tamb consultar la dietista de lAssociaci de
Diabtics de Catalunya (ADC). LAssociaci us facilitar informaci i a ms a la
seva seu trobareu alguns productes diettics amb caracterstiques fora interessants.
Suc de fruita
sense sucre afegit
El suc de fruita t una quantitat de sucre de prop del
10% aproximadament que procedeix de les fruites.
Pot ser que no shagin afegit sucres per endolcir les galetes i que shagi
utilitzat un edulcorant no nutritiu, per cal recordar que el 70 -80% del pes
de les galetes laporta la farina. La diferncia en contingut dhidrats de carboni
entre una galeta normal i una semblant per per a diabtics s molt minsa.
Galetes sense
sucre afegit
29
Valor energtic 88 kcal
Protenes 3,4 g
Hidrats de carboni (carbohidrats, sacrids, sucres, glcids) 13,6 g
Greixos (lpids) 1,9 g
Altres nutrients (fibra, vitamines, minerals)
En primer lloc, cal recordar que el clcul solament es podr fer si el producte
presenta en letiquetatge la valoraci nutricional. Actualment, al nostre pas encara
hi ha molts aliments envasats en qu no consta aquesta informaci i on sespecifiquen
nicament els ingredients.
Vegem el cas dun producte lctic:
Letiquetatge nutricional quasi sempre ens ofereix la informaci per 100 g de
producte. Per tant, cal veure quina s la quantitat que cont la unitat de consum.
En aquest cas, un iogurt cont 125 g.
Si 100 g de iogurt contenen 13,6 g de sucres, quina quantitat de sucres hi haur
en 125 g, s a dir en una unitat?
En un iogurt de 125 g hi ha uns 17 g de sucres.
Si arrodonim aquesta xifra (recordem que 1 raci = 10 g de carbohidrats) podem
considerar que un iogurt de sabor (maduixa, pltan, pinya) s equivalent a
1,5 racions de carbohidrats.
Com que la unitat de consum tamb s de 100 g, podem dir que un flam dou
comercial representa aproximadament 2 racions de carbohidrats.
31
Begudes refrescants sense sucres Aigua, aiges amb gas, sodes, gasoses, begudes light
(Coca-Cola light, Pepsi max, Pepsi light, Pepsi diet, Tab, Nestea light, Shweppes taronja i llimona light,
Casera light, Trina light, Aigua tnica light*...)
Infusions (te, caf, camamilla, puniol...)
* Laigua tnica normal, malgrat el caracterstic sabor amarg, t un contingut en sucres semblant
a la resta de begudes refrescants ensucrades, s a dir, entre un 10 i un 12% en sucres.
3.11. Com es pot calcular la
quantitat dhidrats de carboni dun
producte comercial?
Informaci o valoraci nutricional
Mitjana de valors per 100 g de producte
100 g de iogurt 13,6 g de sucres
125 g de iogurt X g de sucres
X = 125 x 13,6 : 100 X = 17 g de sucre
Flam dou comercial (contingut per unitat de consum, 100 g)
100 g de flam dou 21,6 g de sucres
Iogurt amb sabor de fruites
4r.
2,5 r.
Imaginem que per sopar volem preparar un truita de patates, per a tota la famlia.
Com es pot saber la quantitat dhidrats de carboni que tindr una porci per a la
persona amb diabetis?
Truita de patates
Si aquesta preparaci es divideix per a 6 persones, significa que cada porci tindr,
aproximadament, 3 racions. Si el diabtic ha de menjar menys quantitat de racions,
aleshores es pot dividir en 8 parts iguals ( 2,5 racions per porci), o en 10 parts
(2 racions per porci).
Paella
Un cop elaborada la paella, si la dividim en 6 porcions iguals, cada porci representar
aproximadament 6,5 racions dhidrats de carboni. Si la dividim en 8 porcions, cada
porci equivaldr a 5 racions. Si la dividim en 10 porcions, cada porci pot ser
equivalent a 4 racions. Dependr del nombre de racions de carbohidrats de qu
disposi la persona amb diabetis en lpat (segons la seva dieta).
32
3.12. Com es pot calcular la
quantitat dhidrats de carboni
duna recepta de cuina?
Ingredients per a 6 persones:
6 ous ---
1 kg de patates 20 racions (1 raci sn 50 g de patates)
oli ---
sal ---
Total de contingut en carbohidrats 20 racions
Ingredients per a 6 persones:
500 g darrs (cru)
200 g de calamars o spia
12-20 musclos
25 closses
6 gambes o llagostins
100 g de ceba
100 g de pebrot
300 g de tomquets
100 g de mongetes tendres
200 g de psols
2 grans dall
safr
oli
Total de contingut en carbohidrats
33 racions (1 raci sn 15 g darrs)
sense contingut en carbohidrats
5 racions de verdura aproximadament
38 racions
31
4r.
Base de pasts
Si sutilitza un motlle de corona i dividim el pasts en 8 porcions, cada porci equival
aproximadament a 3,75 - 4 racions; si el dividim en 10 parts, equival a 3 racions
El pasts es pot farcir amb melmelada light (amb contingut de sucres inferior al 10 %).
Es pot tamb cobrir amb una barreja de mantega o margarina amb cacau i ametlles
o altres fruites seques.
Aquest sistema de porcions s fora aproximat i permet que la persona amb
diabetis participi dels pats sense necessitat de preparar plats separats o mens
especials.
Dins el grup de begudes alcohliques hem de diferenciar 2 grans grups, les begudes
alcohliques de baixa graduaci (amb baix contingut d'alcohol) entre les
quals s'inclouen els vins, els caves (amb un contingut en sucres prcticament
invalorable), i tamb les cerveses amb un contingut en sucres d'aproximadament
un 4%, s a dir, que "1 quinto" representa una aportaci d'uns 8 g d'hidrats de
carboni. Les cerveses sense alcohol mantenen el mateix contingut en hidrats de
carboni que les cerveses amb alcohol. El mateix succeeix amb els bters sense
alcohol que representen una aportaci del 14 % en sucres aproximadament.
I l'altre grup s el constitut per les begudes alcohliques d'alta graduaci
amb un contingut amb alcohol que pot oscillar entre els 20 i els 50.
Dins d'aquest grup poden diferenciar els licors (ans, Cointreau), amb, un elevat
contingut en sucres, i els destillats (brandis, whiskis) prcticament sense sucres.
Amb relaci al consum de begudes alcohliques, cal considerar les mateixes
precaucions que per a la poblaci sense diabetis.
En persones adultes, es considera acceptable el consum de begudes amb alcohol
de baixa graduaci de forma moderada (1 o 2 copes al dia) preferenment
acompanyant els pats (cal tenir present el contingut en carbohidrats de la cervesa).
33
1 iogurt natural 0,5 racions (200 g de iogurt s 1 raci)
3 ous
200 g de farina 13 racions (15 g de farina s 1 raci)
160 g de fructosa 16 racions ( 10 g de fructosa s 1 raci)
1 sobre de llevat ---
4-6 cullerades soperes doli ---
1 pell de llimona ratllada ---
Total de contingut en carbohidrats 29,5 - 30 racions
3.13. Les begudes alcohliques
Les begudes alcohliques d'alta graduaci no sn en general recomanables pel seu
elevat contingut en alcohol. En el cas de la persona amb diabetis, a ms, cal recordar
que un consum elevat d'alcohol pot interferir o inhibir el procs de transformaci
del glucogen del fetge en glucosa a la sang (aquest procs sactiva principalment
quan els nivells de glucmia se situen per sota dels parmetres normals, com a
resposta interna de la hipoglucmia). Per tant, el consum elevat d'alcohol pot tenir
un efecte agreujador de les hipoglucmies. Aquesta situaci podria donar-se quan
la beguda alcohlica s'ingereix allunyada dels pats i associada a una important
activitat fsica (festes nocturnes, balls de matinada).
Si es decideix prendre una beguda alcohlica, i per tal d'evitar aquest risc, caldria
acompanyar la beguda amb la ingesta d'algun aliment com fruita seca, crispetes i/o
barrejar la beguda alcohlica amb un suc de fruita o beguda refrescant ensucrada.
Begudes alcohliques
A continuaci oferim algunes recomanacions i alternatives per integrar de la forma
ms fcil "situacions especials" en lalimentaci de la persona amb diabetis.
Sovint en les festes d'aniversari per a nens s'ofereixen entrepans fets amb panets
petits o pa de motllo. Per a la inclusi d'aquests petits "bocates" cal preveure la
quantitat de pa. Les llesques de pa de motllo acostumen a pesar de 25 a 30 g
(equivalents al pa normal, s a dir, 1 llesca de 30 g = 1,5 racions de carbohidrats).
El farcit d'aquests petits entrepans acostuma a ser d'embotit, formatges o pats.
Un altre element clssic de les festes d'aniversari s el pasts, que si s'ha preparat
a casa es pot utilitzar una mesura de referncia com la que s'ha indicat anteriorment,
s a dir, per porcions.
Les begudes acostumen a ser refrescants, gasoses, i el cava per als adults. Per a les
persones amb diabetis, tant nens com adults, es pot optar per les begudes refrescants
light o les gasoses (la majoria de les quals estan endolcides amb edulcorants
artificials); per als adults el cava brut ser tamb una bona opci.
34
3.14. Situacions especials
Begudes alcohliques de baixa graduaci:
Vi, cava: quantitat dhidrats no valorable
Cervesa: 4% dhidrats de carboni
Begudes alcohliques dalta graduaci:
Licors (ans, Cointreau, estomacal): elevat contingut en sucres
Destillats (brandi, vodka, ginebra, rom, whisky): baix contingut en sucres
3.14.1. Aniversaris i celebracions
La major part de l'oferta de menjar rpid o fast food presenta una base important
de carbohidrats complexos (a part de les begudes refrescants). Algunes empreses
disposen d'informaci nutricional de l'oferta dels seus productes. Cal doncs sollicitar
aquesta informaci per tal que la tria sigui com ms apropiada millor.
Del menjar rpid ms mediterrani, basat en els entrepans, podem fer un clcul fora
aproximat del contingut en hidrats de carboni. La majoria dels panets utilitzats pesen
al voltant de 80-100 g (4-5 racions de carbohidrats). El contingut pot ser molt divers,
per generalment s ric en protenes, greixos o fibres si es tracta d'un entrep vegetal.
Actualment, en la major part dels establiments de menjar rpid s'ofereixen diversos
tipus d'amanides i tamb de begudes light, a ms de les aiges.
No s'ofereixen gaires alternatives per a les postres, fora de iogurts, gelats i pastissos.
Les pizzes, preparaci molt mediterrnea constituda per una important base farincia
(la massa) amb complements de verdures i hortalisses (tomquet, ceba, xampinyons,
olives, pebrot), tamb de lctics (formatges) i carns o peixos (tonyina, sardines,
embotits), sn de ms dficil selecci ja que la base o massa pot ser molt diferent
en quantitat (gruix i amplada), per poden representar un contingut entre 6 i 9 racions.
L'alternativa que suposa el menjar rpid pot incloures en la proposta alimentria d'un
adult o un nen amb diabetis, realitzant un clcul aproximat del contingut en hidrats de
carboni aix com una adequada substituci i complementaci amb la resta d'pats del dia.
A casa nostra s tradici iniciar els pats de les celebracions amb aperitius. s
important poder reconixer els aliments i les begudes que no aportin carbohidrats
per tal de no haver de restar carbohidrats a l'pat del dinar.
daus de formatge, pernil o embotits
escopinyes, closses, navalles, musclos
gambes, llagostins, escamarlans
peixet fregit
spia, pop, popets, calamars (cal evitar els arrebossats)
olives i verdures en conserva: esprrecs, carxofes, cogombrets
fruita seca, avellanes, nous, pistatxos, ametlles
trossos de truita de verdures
truita de patates
patates fregides, patates xips i aperitius de bossa
pizzes, croquetes, empanades
productes arrebosssats (calamars)
fruita seca, dolos (dtils o prunes)
aigua, aigua amb gas, gasosa
begudes light
vins d'aperitiu (xers sec)
cava (sec o brut)
Cal recordar, per, que l'aperitiu no hauria de ser un pat en si mateix, sin una
petita degustaci o tast.
35
3.14.2. El menjar rpid
(fast food)
3.14.3. Els aperitius
Possibilitats d'aperitius
Cal evitar
Possibilitats de begudes
Poden representar una bona alternativa a les llaminadures la fruita seca, com ara
ametlles, avellanes, pipes, pistatxos, ja que el seu contingut en hidrats de carboni
s baix (50-60 g de pes net per raci) i sn aliments rics en cids grassos poliinsaturats
i protenes d'origen vegetal. Cal recordar tamb que la fruita seca s fora energtica
i conv limitar-la en situaci de sobreps o obesitat.
Per un altre costat hi ha l'opci puntual dels xiclets i caramels sense sucre.
Les primeres sortides nocturnes a festes, balls, discoteques poden comportar
alguna sorpresa si no es tenen en compte una srie daspectes. El fet d'anar a
dormir ms tard que de costum, realitzar ms activitat (caminar o ballar) i a ms
la possibilitat de prendre begudes alcohliques, poden incidir de forma clara en
la davallada dels nivells de sucre a la sang i motivar l'aparici d'hipoglucmies. Com
ja s'ha comentat anteriorment, el consum de begudes alcohliques pot afavorir
les hipoglucmies i dificultar-ne la identificaci dels smptomes aix com la recuperaci.
Cal, doncs, preveure aquestes situacions amb petites per freqents ingestes
d'aliments (fruita seca, crispetes, canaps, patates xips o b algunes galetes).
Seguint lexemple dun nen de 8 anys a qui sha calculat un requeriment energtic
daproximadament 1.800 kcal, a continuaci es facilita un repartiment al llarg del
dia o proposta de dieta model.
36
3.14.5 Les primeres discoteques
3.14.4 Llaminadures (chuches)
3.15. Models de dietes i mens
Kilocalories:1.800
Hidrats de carboni: 50%
Protenes: 19%
Lpids: 31%
Esmorzar
22,5 r
200 ml de llet (sencera o semi) 1 r
30 g de pa 1,5 r
2,5 r
Mig mat 40 g de pa 2 r
20 g de pernil cuit -----
150 g de poma 1,5 r
3,5 r
Dinar 200 - 300 g de verdura 1 r
150 g de patates 3 r
100 g de carn ---
30 g de pa 1,5 r
150 g de poma 1,5 r
7 r
Berenar 100 ml de llet (sencera o semi) 0,5 r
30 g de pa 1,5 r
20 g de formatge curat o pernil magre ---
2 r
Sopar 200 - 300 g de verdura 1 r
150 g de qualsevol peix (blanc o blau) ---
20 g de pa 1 r
150 g de poma 1,5 r
5,5 r
Abans danar
a dormir
200 ml de llet (sencera o semi) 1 r
20 g de pa 1 r
2 r
Quantitat aproximada doli al llarg del dia:
30 - 40 ml, 3,5 cullerades soperes.
35
22,5 r
100 g de carn ---
30 g de pa 1,5 r
150 g de poma 1,5 r
7 r
1. 250 g de tomquet i ceba 1 r
150 g de patates (tot laminat i cuit al forn amb oli, sal i pebre) 3 r
1/4 de pollastre al forn amb unes fulles denciam (no valorable)
1 llesca de 30 g de pa 1,5 r
150 g de kiwi (2 unitats petites, pes net) 1,5 r
7 r
2. 3 pastes de canel (15 g en cru / 50 g en cuit) 1 r
125 g de carn de pollastre, vedella i porc per al farcit ---
3-4 cullerades soperes de beixamel 1 r
10 g de formatge ratllat ---
100 g desprrecs amb 150 g de tomquet en rodanxes, 1 r
amanit amb salsa vinagreta i olives negres ---
40 g de pa 2 r
150 g de macednia de fruites naturals amb 1,5 r
1 iogurt natural 0,5 r
7 r
3. Crema gratinada de carbass i porro:
1 formatge en porcions ---
100 g de porro i 200 g de carbass 1 r
5-10 g de formatge emmental per gratinar amb una mica ---
doli, sal i pebre ---
150 g de rap a la planxa amanit amb all, julivert i oli, ---
amb150 g de patates fregides 3 r
30 g de pa 1,5 r
150 g de mandarines, 2 unitats mitjanes (pes net) 1,5 r
7 r
A partir daquesta proposta patr i utilitzant les taules dequivalncies, es poden
elaborar preparacions diferents, respectant la mateixa proporci dhidrats de
carboni a cada pat.
Exemples dutilitzaci de les equivalncies dacord amb el dinar de la
dieta model
37
Exemple de proposta de dieta per a un noi de 25 anys, duna alada d1,75 cm,
de 70 kg de pes i amb una activitat lleugera. Es calcula un requeriment energtic
aproximat de 2.800 kcal.
38
Kilocalories: 2.800
Hidrats de carboni: 50%
Protenes: 19 %
Lpids: 31%
Esmorzar
35 r
200 ml de llet (semi o descremada) 1 r
80 g de pa 4 r
200 g de poma 2 r
7 r
Mig mat 70 g de pa 3,5 r
40 g de pernil cuit ---
3,5 r
130 g de carn ---
40 g de pa 2 r
200 g de poma 2 r
10 r
Berenar 200 ml de llet (semi o descremada) 1 r
50 g de pa 2,5 r
20 g de formatge curat o pernil magre ---
3,5 r
Sopar 200 - 300 g de verdura 1 r
150 g de qualsevol peix ---
40 g de pa 2 r
200 g de poma 2 r
9 r
Abans danar
a dormir
200 ml de llet (semi o descremada) 1 r
20 g de pa 1 r
2 r
Quantitat aproximada doli al llarg del dia:
50-60 ml, s a dir, entre 5 i 6 cullerades soperes.
37
35 r
El cos necessita energia per funcionar i, en el cas dels nens, tamb per crixer. Aquesta
energia prov dels aliments que ingerim: protenes, greixos i sucres o hidrats de
carboni. Aquests sucres, una vegada digerits i passats a la sang en forma de glucosa,
han dentrar a dins de les diferents cllules per ser utilitzats. No obstant aix, per
poder entrar a les cllules, la glucosa necessita una hormona, que s la insulina. La
insulina es produeix al pncrees i passa a la sang per fer entrar la glucosa a les cllules.
Quan mengem i puja la quantitat de sucre a la sang (glucmia postprandial o de
desprs dels menjars), automticament puja tamb la quantitat dinsulina a la sang
(insulinmia postprandial) per fer baixar novament la glucmia fins als nivells dabans
de menjar (glucmia basal o quantitat de glucosa a la sang entre pats o en situaci
de dej). Quan es fa exercici, el cos consumeix ms energia i, per tant, necessita menys
insulina per fer baixar la glucmia que quan sest en reps. Finalment, malgrat que no
singereixin aliments, a la sang sempre hi ha una mica dinsulina, ja que el cos necessita
energia a tota hora per poder funcionar (insulinmia basal o entre menjades). Per
mantenir uns nivells de glucmia sempre normals, els nivells dinsulinmia varien al llarg
del dia segons lalimentaci i lactivitat fsica, i aix es fa de manera automtica, mitjanant
uns sistemes molt complexos de control de lorganisme.
insulina: tipus i pautes
39
Perfil de glucmia i insulinmia en
la persona no diabtica durant el dia
Insulinmia postprandial
esmorzar dinar sopar
Insulinmia basal
Glucmia postprandial
Glucmia basal
7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 hores
esmorzar dinar sopar
4
A la diabetis tipus 1, el pncrees deixa de produir insulina, per com que s necessria
per viure, sha dadministrar. Malauradament, si sadministra oralment es destrueix
i no actua, de manera que sha dadministrar directament a la sang, o b subcutniament
per diferents sistemes (xeringues, plomes injectores, bombes dinfusi)perqu
passi a la sang i faci efecte. La primera consideraci que cal fer s que, en no
funcionar el pncrees, es perd lautomatisme que regula la quantitat dinsulina a la
sang segons les ingestes i lactivitat fsica. Aix doncs, per mantenir uns nivells correctes
dinsulinmia i, per tant, de glucmia, shan de calcular i ajustar la quantitat o dosi
dinsulina tant a la quantitat, qualitat i horaris de les menjades com a lactivitat fsica.
El 1921 es va descobrir la insulina i es va comenar a utilitzar per tractar la diabetis.
Inicialment, es va utilitzar insulina extreta dels animals (porcina i bovina), que era
molt similar a la humana, per no igual, i provocava reaccions allrgiques. Posteriorment
es van sintetitzar insulines humanes, que sn idntiques a les produdes per lhome.
La insulina administrada sabsorbeix des del teixit subcutani fins a la sang, que s
on actua. La forma dactuar s diferent segons les insulines que sutilitzin. Per aix
quan es fa referncia a la forma dactuar cal parlar del seu perfil dacci. Aquest
perfil dacci s definit pel temps que tarda a fer efecte (inici de lacci), el temps
de mxima acci i el final de lacci:
Inici de lacci: temps que passa des que sinjecta fins que comena a passar a
la sang i fa baixar la glucmia.
Moment de mxima acci: temps en qu els nivells dinsulina a la sang sn
ms elevats i tenen ms efecte hipoglucemiant.
Final de lacci o temps que tarda a deixar de fer efecte.
Aquest perfil dacci de les insulines varia duna persona a una altra, i en la mateixa
persona tamb varia segons:
la zona on sinjecta (sabsorbeix ms de pressa si sinjecta a labdomen, seguit del
bra, la cuixa i, finalment, del gluti, que s la zona dinjecci on sabsorbeix ms
lentament);
la quantitat dinsulina (com ms elevada s la dosi administrada, ms temps dura
lefecte).
Si es vol mantenir la glucmia en uns nivells correctes, el perfil dalimentaci que
se segueixi ha destar dacord amb aquest perfil dacci de la insulina o insulines
utilitzades en la pauta de tractament. Per aix, s molt important conixer com
actuen les diferents insulines.
4. insulina: tipus i pautes
40
4.1. Tipus dinsulines
1,5-2 hores 24 hores
inici de lacci
mxima acci
final de lacci
Insulina dacci rpida
30 minuts 8 hores
inici de lacci
mxima acci
final de lacci
2-4 hores
NPH
La insulina rpida, regular o cristallina i transparent, s la insulina no modificada, i
t un temps dacci curt. Insulines rpides sn lActrapid i la Humulina regular,
i poden administrar-se per via subcutnia, intramuscular i directament a la vena en
casos de descompensacions hiperglucmiques. Comencen a fer efecte
aproximadament desprs duns 30 minuts dhaver estat injectades, el moment de
mxima acci s al cap de 2 a 4 hores, i el final de lacci es produeix desprs
dunes 6 a 8 hores de ladministraci. Es pot administrar tant amb xeringa com
amb ploma injectora (cartutxos o b plomes precarregades).
Sempre que sigui possible, i depenent dels valors de glucmia dabans de menjar
(preprandials), cal esperar de 15 a 30 minuts entre ladministraci dinsulina rpida
i linici de la ingesta, excepte quan les glucmies siguin inferiors a 70 mg/dl.
Per disminuir el nombre de punxades es van inventar les insulines dactivitat
perllongada, mitjanant laddici a la insulina rpida de substncies que retardessin
la seva absorci des del teixit subcutani. Aquest descobriment va donar lloc a les
pautes convencionals dinsulina, amb 1 o 2 dosis diries, que van ser molt utilitzades
fins als anys 80 i que encara actualment sutilitzen freqentment. Aquestes substncies
que alenteixen labsorci donen a la insulina un aspecte blanquins o trbol. El
retard en labsorci subcutnia comporta que linici de lacci sigui ms tard i la
duraci ms gran. Noms poden administrar-se per via subcutnia. Sn les insulines
dacci intermdia (NPH, Monotard) i les de durada llarga o lenta.
Disponibles tant en vial -per administrar en xeringa- com en cartutx -per administrar
en plomes i en plomes precarregades.
41
Insulines dacci retardada
Insulines
intermdies
4-12 hores
5-15 minuts 4 hores
inici de lacci
mxima acci
final de lacci
Ultralenta
3 hores 28 hores
inici de lacci
mxima acci
final de lacci
6-18 hores
Acci
Preparats Inici Moment de mxima acci Final
Insulatard NPH 1,5 h 4 - 12 h 24 h
Humulina NPH 1 h 2 - 8 h 20 h
Monotard 2,5 h 7 - 15 h 24 h
Menys utilitzades, sn ms difcils de manejar, ja que duren moltes hores i la seva
absorci s ms variable. Noms estan disponibles en vial.
Acci
Preparats Inici Moment de mxima acci Final
Ultratard HM 4 h 8 - 24 h 28 h
Humulina ultralenta 3 h 6 - 14 h 28 h
La insulina rpida t linconvenient que tarda uns 30 minuts a comenar a fer efecte,
per la qual cosa, quan sadministra abans dun pat, la glucmia postprandial t
tendncia a ser alta, tret que sesperi un interval de temps suficient entre la injecci
i linici de la ingesta; daltra banda, el moment de mxima acci s massa llarg i aix
provoca risc dhipoglucmia postprandial una vegada sha assimilat el que sha
menjat. Per aquest motiu shan sintetitzat unes substncies similars a la insulina, o
anlegs dinsulina dacci ultrarpida, que sabsorbeixen ms de pressa, tenen
42
Insulines de llarga
durada o lentes
Anlegs dinsulina rpida
0,5-1,5 hores
un inici dacci ms rpid, un moment de mxima acci ms alt i una durada ms
curta respecte a la insulina rpida. Per tant, afavoreixen una disminuci de la glucmia
postprandial i un risc menor dhipoglucmia posterior.
Actualment, noms es comercialitza un producte: insulina lispro o Humalog,
si b ja hi ha un altre producte de caracterstiques similars: insulina asprtica o
NovoRapid. Linici de lacci s entre els 5 i 15 minuts de la injecci, el moment
de mxima acci s de 30 minuts a 1,5 hores, i el final de lacci s de les 2 a les
5 hores de la injecci. Aquest preparat est disponible tant en vial com en ploma
precarregada.
Les insulines dacci perllongada sutilitzen habitualment per cobrir les necessitats
dinsulina basals o preprandials, per presenten diversos inconvenients:
Amb una sola dosi diria no saconsegueix mantenir nivells dinsulina durant les
24 hores del dia en molts pacients.
Amb una mateixa dosi, i en una mateixa persona, la variabilitat dun dia a un altre
s elevada, especialment amb la ultralenta.
En el seu perfil dacci, es produeixen puntes dinsulinmia, s a dir, hi ha moments
del dia en qu passa ms quantitat dinsulina a la sang.
Per aquests motius, sestan assajant uns anlegs dinsulina dacci perllongada, amb
un perfil dacci efectiva de 24 hores, amb menor variabilitat en labsorci i que no
provoquin puntes dinsulinmia; de manera que sigui ms fcil aconseguir millors
nivells de glucmia basal amb una freqncia menor dhipoglucmies nocturnes.
Sn preparats comercials amb barreges fixes dinsulina rpida i intermdia amb
diferents concentracions. Un exemple s la Humulina 10/90 i la Mixtard 10, que
contenen un 10% dinsulina rpida i un 90% dinsulina NPH; un altre exemple s
la Humulina 30/70 i la Mixtard 30, que contenen un 30% dinsulina rpida i un
70% dinsulina NPH.
Recentment, tamb shan comercialitzat barreges amb lanleg dinsulina rpida lispro
i un nou tipus dinsulina intermdia que sanomena NPL, i que sha preparat afegint
a la insulina lispro una substncia que en retarda labsorci; el perfil dacci daquesta
insulina s molt similar al de lNPH.
Algunes daquestes barreges estan disponibles noms en vial i la majoria en cartutx
o ploma precarregada.
Aquests preparats sn molt utilitzats en pacients amb diabetis tipus 2. La rigidesa
de la seva composici en fa ms difcil la utilitzaci en la diabetis tipus 1, i en general
43
Anlegs dinsulina dacci
perllongada
Barreges fixes o insulines combinades
s preferible fer la barreja individualment, segons les necessitats de cada moment
i seguint les indicacions del metge.
Actrapid (vial, innolet)
NovoRapid (flexpen)
Humulina regular (vial, humaplus)
Humalog (vial, pen, humaplus)
Insulatard NPH (vial, novolet, innolet, flexpen)
Monotard (vial)
Humulina NPH (vial, pen, humaplus)
Lantus (vial)
Humulina 20/80 (vial) (20% de rpida + 80% dintermdia)
Humulina 30/70 (vial, pen, humaplus) (30% de rpida + 70% dintermdia)
Humulina 50/50 (noms vial) (50% de rpida + 50% dintermdia)
Humalog Mix 25 Pen (25% lispro + 75% lispro protamina)
Humalog Mix 50 Pen (50% lispro + 50% lispro protamina)
Mixtard 10 (novolet) (10% de rpida + 90% dintermdia)
Mixtard 30 (vial, novolet, innolet) (30% de rpida + 70% dintermdia)
NovoMix 30 (flexpen) (30% NovoRapid +70% dintermdia)
Insulina rpida
44
Insulina retardada
Barreges
R + NPH R + NPH R o AR
R + NPH R + NPH
NPH NPH
Quan ens referim a les pautes dadministraci dinsulina, fem referncia al tipus i
nombre dinjeccions dinsulina necessaris per cobrir les 24 hores del dia. Les pautes
que utilitzen una o dues injeccions dinsulina intermdia amb insulina rpida o sense
sanomenen pautes dinsulinoterpia convencional. Les que fan servir insulina rpida
abans dels menjars i intermdia o ultralenta per cobrir les necessitats de la nit (mltiples
dosis), o b una bomba dinsulina, sanomenen pautes dinsulinoterpia intensiva.
Han estat les ms utilitzades fins als anys 80 i encara sutilitzen molt en nens petits
i diabtics del tipus 2. Consisteixen en ladministraci d1 o gaireb sempre 2 dosis
dinsulina retardada, abans desmorzar i sopar, per aconseguir una insulinmia al
llarg de les 24 hores del dia, amb suplement o sense dinsulina rpida o danleg
dinsulina rpida per cobrir la hiperglucmia de lesmorzar i del sopar.
Com que hi ha molta insulina a mig mat i desprs de sopar, s necessari fer un
segon esmorzar i un ressop per evitar hipoglucmies.
A lhora de berenar la quantitat dinsulina que queda s baixa, de manera que si el berenar
s important caldr probablement administrar un suplement dinsulina rpida o danleg
dinsulina rpida just abans si volem que la glucmia dabans de sopar sigui normal.
45
4.2. Pautes dadministraci dinsulina
4.2. a. Pautes dinsulinoterpia
convencionals
R: Insulina rpida
AR: Anleg dinsulina rpida
R R + NPH R
R o AR + NPH R o AR + NPH R o AR + NPH
Amb les pautes dinsulina convencionals, el perfil dinsulinmia que saconsegueix
s molt diferent del duna persona no diabtica, i en un percentatge important
de pacients no sassoleix un bon control glucmic. Per aquest motiu, en les ltimes
dcades shan desenvolupat unes pautes dinsulinoterpia que intenten imitar la
secreci fisiolgica de la persona no diabtica: les necessitats dinsulina basals o
de dej sintenten cobrir amb les insulines retardades o b amb una infusi
subcutnia contnua dinsulina rpida amb bomba, i les necessitats postprandials
o de desprs dels pats, es cobreixen amb insulina rpida o anlegs dinsulina
rpida, o b amb bols dinsulina rpida en el cas de les bombes dinfusi. Formen
part de les pautes de tractament intensiu de la diabetis i permeten aconseguir i
mantenir nivells de control glucmic molt ms acceptables en una proporci
important de pacients.
Les pautes amb mltiples dosis dinsulina sn les utilitzades ms freqentment en
la diabetis tipus 1; es poden administrar de diferents formes:
46
4.2.b Pautes dinsulinoterpia
intensiva
R: Insulina rpida
AR: Anleg dinsulina rpida
R R + NPH R
Extra dR o dAR
si es berena
Insulina intermdia (NPH) abans de sopar i insulina rpida abans desmorzar,
dinar i sopar. s la ms utilitzada, tant en la seva forma clssica com amb petites
modificacions. Per exemple, si el sopar s molt dhora i passen moltes hores entre
el sopar i lesmorzar (com s costum als pasos anglosaxons), la insulina retardada
sadministra abans danar a dormir; tamb, si passen moltes hores entre el dinar i
el sopar, caldr administrar una petita dosi dNPH abans de dinar.
Insulina ultralenta abans de sopar (o danar a dormir, segons els horaris) i insulina
rpida abans dels pats.
Anlegs dinsulina rpida abans dels pats i 2 dosis dinsulina ultralenta abans
desmorzar i sopar, o b 3 dosis dNPH abans del pats.
En aquests tipus de pautes dinsulinoterpia intensiva amb mltiples dosis subcutnies,
per adequar-se al perfil dinsulina, en principi la dieta ha de constar desmorzar,
dinar i sopar, i de suplement dinsulina abans danar a dormir. En canvi, el segon
esmorzar i el berenar han de desaparixer en la majoria de casos, ser escassos o
b han danar acompanyats duna dosi addicional dinsulina, si no es vol que desprs
pugi la glucmia.
Quan es diagnostica la diabetis, habitualment les xifres de glucmia sn molt elevades
i les necessitats dinsulina tamb ho sn. Molt sovint, per, ens els dies segents
dhaver comenat el tractament amb insulina i normalitzar-se les xifres de glucmia,
es produeix una recuperaci transitria del pncrees; novament el pncrees recupera
la capacitat de produir insulina, de manera que la quantitat dinsulina que hem
dadministrar s menor, o fins i tot de vegades ha de retira-se del tot durant un
temps i les glucmies es mantenen ms fcilment en els lmits de la normalitat.
Aquesta situaci sanomena lluna de mel o perode de remissi de la diabetis,
per cal recordar que sempre s transitori i que desprs dun temps el pncrees
deixar de produir insulina definitivament. A ms, s important que durant aquest
temps es continu tenint en compte tota la resta de components del tractament
de la diabetis: seguir els horaris i lalimentaci, vigilar els nivells glucmics i augmentar
les dosis dinsulina de seguida que les glucmies pugin, ja que com millor siguin les
glucmies, el perode de remissi acostumar a ser ms llarg.
Desprs daquest perode, les necessitats dinsulina varien segons la persona, el pes,
lactivitat fsica i la quantitat dhidrats de carboni que singereixin, per en general
oscillen al voltant de 0,7 unitats dinsulina per kg de pes i per dia. Cal recordar que
durant lpoca de creixement el nen va augmentant de pes continuadament, i per
tant, haurem danar augmentant tamb les dosis dinsulina per adequar-les a les
47
4.3. Necessitats dinsulina
4.4. Modificacions del tractament
insulnic
48
seves necessitats. Durant la pubertat hi ha un moment de ms gran creixement
durant el qual les necessitats dinsulina augmenten, de manera que s habitual haver
daugmentar les dosis dinsulina fins a 1 - 1,5 unitats per kg de pes i dia si no es
vol que les glucmies siguin inapropiadament altes. Una vegada acabada la pubertat
i finalitzada letapa de creixement, les necessitats dinsulina baixen novament, i a
letapa adulta tornen a situar-se habitualment al voltant de 0,7 unitats per kg i dia.
El tractament de la diabetis s un procs dinmic en qu no hi ha dosis fixes al
llarg del temps ni iguals duna persona a una altra. A ms, cal integrar-hi els diferents
components: dosis dinsulina, distribuci dels hidrats de carboni, horaris, zona
dinjecci i temps entre injecci i ingesta ms adequats. El pacient ha de conixer
quins sn els nivells de glucmia que vol assolir i observar el patr de glucmies
que presenta amb el tractament que t establert. Si no saconsegueixen els objectius,
cal aplicar unes modificacions del tractament, seguint unes normes concretes. Hi
ha 2 tipus de modificacions: les de la pauta de base i les modificacions puntuals.
Les modificacions de la pauta de base tenen per objectiu determinar les dosis
dinsulina adequades, a ms dels altres components del tractament, en condicions
normals. Per exemple, si la glucmia del mat s correcta i lalimentaci i lactivitat
fsica han de ser les habituals de cada dia, conv fixar quina dosi cal administrar al
mat per tal que la glucmia continu sent correcta desprs desmorzar i abans
de dinar. Si b inicialment ha dintervenir lequip assistencial (metge/educador) en
aquestes modificacions, progressivament el diabtic ha danar augmentant els seus
coneixements i ser capa de realitzar-les per ell mateix, i evitar aix que es perllongui
massa dies lalteraci del patr de glucmies.
Per fer aquestes modificacions s aconsellable seguir unes normes
generals:
Les modificacions han de basar-se en uns objectius de glucmia concrets per a
cada pacient.
Els canvis de les dosis dinsulina shan de fer si:
- Les alteracions no sn degudes a canvis puntuals en lalimentaci, lactivitat fsica
o els horaris.
- Les alteracions (hiperglucmia o hipoglucmia glucmies baixes-) es repeteixen
2 o ms dies.
No han de tenir-se en compte les glucmies posteriors a una hipoglucmia, per
s la hipoglucmia.
Modificacions de la pauta
de base
49
Pauta de 2 dosis dinsulina
intermdia amb barreja
dinsulina rpida
Sha de modificar noms un parmetre (insulina, alimentaci, temps entre injeccions
i ingesta o zona dinjecci) i esperar 2 o 3 dies per valorar els efectes del canvi.
Comprovar els efectes de la modificaci mirant les glucmies afectades per aquest
canvi. Per exemple, si es modifica la dosi dabans desmorzar, cal mirar com a mnim
la glucmia dabans de dinar.
Sha de seguir un ordre de modificaci:
- Cal evitar les hipoglucmies.
- Cal modificar les dosis dinsulina (10%).
- Si no pot modificar-se la dosi dinsulina seguint les normes del metge, poden
modificar-se el temps entre injecci i ingesta (augmentar o disminuir), la distribuci
dels hidrats de carboni dels pats, la zona dinjecci de la insulina (utilitzar una zona
dabsorci ms rpida o ms lenta segons el cas) o els horaris dels pats.
A continuaci, es mostren uns exemples de com cal actuar per tal dajustar el
tractament en situacions dhiperglucmia o dhipoglucmia sobre dues de les pautes
dinsulina esmentades.
A - Quan hi ha hiperglucmia repetida (2 o ms dies)
Situaci Modificaci
Augmentar la dosi dinsulina retardada de la
nit, sense provocar hipoglucmies nocturnes. En
cas de dubte, s aconsellable comprovar que la
glucmia de la matinada (2 h - 5 h) no estigui
per sota de 70
Augmentar la dosi dinsulina rpida dabans
desmorzar
Augmentar el temps entre la injecci i lesmorzar
fins a 30 minuts i, si no es resol, reduir els hidrats
de carboni del primer esmorzar i augmentar-los
al segon
Disminuir el temps entre la injecci i lesmorzar
fins a 0 minuts i, si no es resol, reduir els hidrats
de carboni al segon esmorzar i augmentar-los al
primer
Augmentar la dosi dinsulina retardada del mat,
sense provocar hipoglucmies a la tarda
Augmentar la dosi dinsulina rpida dabans de
sopar
Augmentar el temps entre la injecci i el sopar
Glucmies basals elevades abans desmorzar
Desprs desmorzar i abans de dinar (normal
a la tarda)
2 hores desprs desmorzar (normal -baixa
abans de dinar)
Abans de dinar (normal - baixa 2 hores
desprs desmorzar)
Abans de sopar
2 hores desprs de sopar i a les 24 hores
(normal abans desmorzar)
2 hores desprs de sopar (normals a les 24 h.)
B - Quan les glucmies sn baixes o hi ha hipoglucmies repetides
Situaci Modificaci
A - Quan hi ha hiperglucmies repetides
Situaci Modificaci
Augmentar la dosi dinsulina retardada de la nit
Augmentar la dosi dinsulina retardada de la nit
Reduir la quantitat de carbohidrats del ressop
Augmentar la dosi dinsulina rpida de lesmorzar
Augmentar la dosi dinsulina rpida del dinar
Augmentar la dosi dinsulina rpida del sopar
Possibilitats:
1. Augmentar el temps entre la injecci i la ingesta
prvia
2. Canviar la injecci a una zona dabsorci ms
rpida
3. Reduir els hidrats de carboni de lpat previ i
prendrels en el suplement posterior
Glucmies basals altes i normals a la matinada
Glucmies basals altes i superiors a les de les
12 de la nit
Glucmies basals altes i inferiors a les de la
matinada
Abans de dinar
Abans de sopar
Desprs de sopar i abans de les 12 de la nit
Alta desprs desmorzar i normal abans de dinar
Alta desprs de dinar i normal abans de sopar
Alta desprs de sopar i normal a les 12
de la nit
50
Disminuir la dosi dinsulina retardada de la nit
Disminuir la dosi dinsulina rpida dabans de
sopar
Cal augmentar el ressop, i si desprs les
glucmies basals sn elevades, caldr augmentar
la dosi dinsulina retardada de la nit
Reduir la dosi dinsulina rpida dabans
desmorzar
Disminuir la dosi dinsulina retardada del mat
Augmentar els hidrats de carboni del dinar i
disminuir-los del berenar, o b posar un suplement
dinsulina rpida o danleg dinsulina rpida abans
del berenar
Disminuir la dosi dinsulina rpida dabans de
sopar
Durant la nit o abans desmorzar
Durant la nit (abans de les 3 de la matinada)
i glucmies normals a les 12 de la nit
Si les glucmies de la matinada (de 3 a 5 de
la matinada) sn ms baixes que al mat
Durant el mat
Durant la tarda
Si les glucmies dabans de berenar sn ms
baixes que abans de sopar
Desprs de sopar
Pauta de 3 dosis dinsulina
rpida abans dels pats i
insulina retardada abans
de sopar o danar a dormir
B - Quan les glucmies sn baixes o hi ha hipoglucmies repetides
Situaci Modificaci
Consisteixen a fer augmentar o disminuir les dosis dinsulina rpida, o el temps entre
injecci i ingesta, per corregir una situaci concreta i allada de glucmia alta o baixa.
Per exemple, si la glucmia del mat s elevada, conv modificar la dosi i calcular
quina quantitat extra dinsulina cal afegir a la dosi habitual del mat per tal que la
glucmia no continu sent alta. Les modificacions puntuals sn un element
fonamental en els tractaments intensificats amb dosis mltiples, per poden utilitzar-
se tamb en les pautes convencionals. Cal fer servir frmules individualitzades, a
partir dels nivells de glucmia fixats i la resposta de cada persona a la insulina, tenint
en compte sempre que lobjectiu s arribar a lpat segent amb una glucmia dins
dels lmits considerats adequats: per exemple, cal administrar una unitat suplementria
dinsulina rpida per cada 50 mg/dl que la glucmia superi el valor desitjable.
En cas de variacions en lactivitat fsica o lalimentaci, tamb caldr fer modificacions
puntuals. Aquestes shan dindividualitzar novament, tanmateix es poden donar les
orientacions segents:
Si es preveu un augment o disminuci de lactivitat fsica, cal reduir o augmentar
la dosi dinsulina corresponent.
Si lalteraci dels valors de glucmia es repeteix ms de 2 dies, probablement
shaur de modificar la pauta de base.
s aconsellable no corregir la hiperglucmia que apareix desprs duna hipoglucmia,
a menys que es mantingui molt temps.
Disminuir la dosi dinsulina retardada de la nit
Augmentar la quantitat de carbohidrats del
ressop
Disminuir la insulina rpida prvia a lalteraci
Possibilitats:
1. Reduir el temps entre la injecci i la ingesta
prvies
2. Canviar la injecci prvia a una zona dabsorci
ms lenta
3. Augmentar els hidrats de carboni de lpat
previ a lalteraci
Abans desmorzar o hipoglucmies nocturnes
Glucmies basals normals i glucmies nocturnes
(abans de les 4 hores) inferiors a les basals
Glucmies baixes o hipoglucmies entre
esmorzar-dinar, dinar-sopar i sopar-ressop
Glucmies 2 hores desprs dun pat principal
(postprandials) inferiors a les glucmies dabans
del segent pat principal (preprandials)
51
Modificacions puntuals
bol bol bol
infusi basal
Infusi subcutnia
contnua dinsulina
Les bombes o perfusors dinfusi contnua dinsulina permeten subministrar la
insulina de forma ms fisiolgica, s a dir, ms semblant a com ho fa el pncrees
duna persona no diabtica.
A diferncia del tractament amb dosis dinsulina mltiples, les bombes dinfusi
contnua administren insulina rpida en comptes dinsulina retardada per cobrir
les necessitats dinsulina basal o preprandial i per mantenir els nivells de glucmia
en valors correctes durant tot el dia fora dels pats. Sanomena infusi o lnia basal,
i correspon aproximadament al 40-50% de tota la insulina que es necessita al llarg
del dia. Amb les bombes es pot programar una lnia basal amb dosis diferents
segons convingui, adequant les necessitats a cada moment del dia. Per exemple,
durant la nit, les necessitats dinsulina sn ben diferents: al comenament de la nit
es necessita menys insulina que cap a la matinada; s el que es coneix com a
fenomen de lalba.
La insulina que sadministra just abans dels pats s la coneguda com a suplement
o bol. Serveix per controlar la glucmia postprandial, s a dir, laugment de la
glucmia desprs de prendre aliments que portin hidrats de carboni.
La terpia intensiva, tant en dosis mltiples com en perfusi contnua, requereix
ms habilitat i coneixements per part del pacient que el tractament convencional.
Per exemple, el pacient sha de comprometre a fer un mnim de tres controls de
glucmia diaris i ha de quantificar el que menja.
No obstant aix, la perfusi amb bomba afavoreix una llibertat horria ms gran,
ja que el pacient pot saltar-se alguns pats, o b modificar-ne els horaris
substancialment, perqu la infusi basal assegura uns nivells dinsulina suficients.
La bomba s un aparell duna mida semblant a una targeta de crdit, per ms
gruixut, que ha de ser programat pel mateix diabtic sempre seguint els consells
del seu equip mdic. No mesura la glucmia capillar, ni administra la insulina
automticament en funci del control. Al seu interior hi ha un compartiment
52
4.5. Tractament amb perfusi
contnua dinsulina
Bomba dinsulina
53
Beneficis de la utilitzaci de les
bombes
destinat a collocar el dipsit dinsulina que sha domplir de la mateixa manera que
una xeringa convencional. La insulina sadministra de forma contnua; per tant, s
necessari tenir una connexi permanent mitjanant un tub anomenat catter que
es punxa al teixit subcutani de labdomen i es canvia amb una freqncia de tres
dies. La bomba es porta, normalment, penjada dun cintur. Es pot desconnectar
sempre que el pacient ho desitgi (dutxa, esport), sempre que shagi pactat amb
lequip mdic el procediment dactuaci segons lactivitat que es faci durant el temps
de desconnexi.
Lentorn familiar i social s un factor que sha de tenir en compte. Les persones que
conviuen amb el portador de bomba dinfusi han de conixer alguns aspectes
importants. Tal com hem comentat abans, la bomba no mesura la glucmia i tampoc
no modifica la dosi dinsulina que administra dacord amb el control efectuat. Si es
produeix una hipoglucmia greu sha daturar ladministraci dinsulina, parant la
bomba, traient el catter o b tallant el tub.
Ladaptaci del pla dalimentaci permet flexibilitat dhoraris i de quantitats en la
ingesta, i a ms no s imprescindible prendre suplements dhidrats entre els pats
principals.
El tipus de repartiment de la insulina amb bomba permet assolir un control metablic
mes rpid i ms estable que amb altres alternatives teraputiques.
Altres beneficis del tractament amb bomba estan lligats a:
La forma ms fisiolgica dadministrar la insulina, que permet controlar
les diferents necessitats al llarg del dia i donar ms flexibilitat dhoraris i dingesta
daliments.
Una absorci ms fiable de la insulina: aquest fet est lligat amb el tipus
dinsulina que sutilitza, Lispro o regular, i amb la forma dadministrar-la.
54
Indicacions per a la utilitzaci de
la bomba dinfusi contnua
dinsulina
Una disminuci del riscs dhipoglucmies greus: practicant el mateix
control metablic, la incidncia dhipoglucmies s superior i ms greu amb dosis
mltiples dinsulina que amb bomba dinfusi contnua. Aquesta diferncia s deguda
al fet que amb les bombes s possible adequar la dosi dinsulina de forma ms
acurada i adaptada a les necessitats fisiolgiques, evitant la sobreinsulinitzaci en
persones molt sensibles a lhormona i que requereixen dosis petites dinsulina.
Durant lexercici, en no existir insulina dipositada al teixit subcutani, el risc
dhipoglucmia tamb es redueix.
Una millor qualitat de vida: considerant les caracterstiques descrites, la
bomba permet adaptar el tractament a canvis en lestil de vida (horaris, dieta,
viatges) i, per tant, millorar la qualitat de vida.
Quan amb les diferents pautes de tractament amb dosis mltiples dinsulina no
saconsegueix un bon control metablic, la possibilitat dutilitzar una bomba esdev
una bona alternativa.
Dins daquesta indicaci genrica podem incloure com a usuaris preferencials:
a. Dones amb diabetis tipus 1 que planifiquen una gestaci.
b. Persones amb diabetis tipus 1 que presentin un fenomen de lalba molt marcat
o hipoglucmies nocturnes molt freqents.
c. Persones amb diabetis molt inestable, amb episodis dhipoglucmies i hiperglucmies
quan es produeixen per canvis mnims en la dosi dinsulina.
d. Persones diabtiques que per la seva activitat professional tenen horaris de feina
molt diferents dun dia a un altre, la qual cosa fa que el tractament amb dosis
mltiples sigui difcil dadaptar al seu estil de vida.
a. Problemes a la pell, com ara allrgies o infeccions, si no se segueixen unes
normes higiniques acurades.
b. Riscs de descompensaci cettica.
Amb les bombes no es crea cap tipus de dipsit subcutani dinsulina, a diferncia
del que succeeix amb el tractament amb dosis mltiples. Aix doncs, si ladministraci
dinsulina es veu interrompuda, pot donar-se ms rpidament una descompensaci
metablica per cetosi. Per evitar-ho, cal seguir unes mesures ben senzilles: fer-se
controls glucmics s lnica manera de saber si sest rebent la quantitat dinsulina
adequada. En cas dhiperglucmia s bsic mirar lacetona a lorina, ja que si aquesta
s positiva sha dactuar amb ms rapidesa a lhora dadministrar-se insulina amb
la xeringa o ploma i de consultar lequip mdic. Si lacetona s negativa sha de
Inconvenients i complicacions de
les bombes
55
comprovar que el catter estigui ben inserit, que no hi hagi bombolles dins el tub
o que aquest no estigui obturat, i administrar una dosi dinsulina en forma de bol
extra per corregir la hiperglucmia.
c. Hipoglucmies
El fet dadministrar insulina de forma contnua fa que les hipoglucmies siguin menys
brusques i aix provoca que, de vegades, puguin passar desapercebudes o inadvertides.
d. Costos
El cost de les bombes i del manteniment fa que sen limiti la recomanaci i que en
minvi lacceptaci per part dels possibles usuaris. No obstant aix, hi ha mecanismes
que faciliten ladquisici de la bomba i del material fungible necessari.
56
Les persones no diabtiques tenen un control automtic dels nivells de
glucmia a la sang. El pncrees fabrica insulina, en quantitats variables, durant les
24 hores del dia; s a dir, en determinades situacions fabrica ms insulina; per
exemple, quan es menja, quan sest nervis per alguna ra, quan es pateix una
infecci com un refredat o una grip, etc.; per contra, fabrica menys insulina quan
no es menja o quan no es realitza activitat fsica.
Les persones diabtiques han de fer un control manual dels nivells de
glucmia a la sang. El bon control de la diabetis requereix un equilibri adequat entre
lalimentaci, la dosi de la insulina i, si escau, lactivitat fsica. El pncrees duna persona
amb diabetis tipus 1 no fabrica insulina i aquesta sha de substituir mitjanant les
injeccions diries. Perqu el mateix pacient pugui conixer duna manera cmoda
i senzilla en el seu domicili, lloc de treball, etc., quin efecte t sobre el nivell de la
glucmia la insulina injectada, la ingesta daliments rics en hidrats de carboni o
lexercici fsic realitzat, necessita valorar la glucmia amb freqncia (autoanlisi)
i aprendre a utilitzar aquesta informaci per poder fer petits canvis en la pauta de
tractament (autocontrol).
El primer pas s desenvolupar correctament les tcniques de ladministraci de la
insulina i lautoanlisi. Els consells segents pretenen ajudar a realitzar- les de forma
efica i, a la vegada, minimitzar els possibles inconvenients.
Si el pncrees no segrega insulina o en segrega poca, hem dassegurar laportaci
dinsulina des de lexterior. Ara com ara, lnica forma dassegurar lacci de la insulina
s injectant-la, ja que ingerida per via digestiva seria destruda a lestmac.
A ning no agrada haver-se de punxar, per hi ha persones a qui fa ms por. Moltes
vegades aquesta por no t fonament perqu encara no shan punxat mai. s por
del que s desconegut.
Altres vegades s perqu shan fet mal amb una punxada en concret. Cal aprendre
a fer-ho.
tcniques dadministraci dinsulina,
autoanlisi i autocontrol
57
5
5.1.1. Com injectar la insulina amb
la mxima eficcia i el mnim dolor
teixit subcutani
mscul
Sha dintentar pressionar lagulla contra la pell curosament i sentir on fa ms mal
i on menys. Cal recordar que el que ha de penetrar primer de lagulla s la punta
del bisell.
Algunes zones de la panxa i de les cuixes fan menys mal que altres, per si es
punxa sempre al mateix lloc poden aparixer fcilment lipodistrfies (alteracions
del greix subcutani) i la insulina es pot absorbir de manera diferent.
Si es clava lagulla rpidament se sent menys la punxada. Malgrat aix, hi ha moltes
persones que prefereixen fer-ho a poc a poc.
Per fer una correcta administraci de la insulina hem de tenir en compte:
a. Higiene
No fa falta desinfectar amb alcohol la pell de la zona on es far la punxada, per
s que s important tenir una bona higiene corporal i rentar-se les mans abans
de posar-se la insulina.
Si utilitzeu alcohol, deixeu-lo evaporar abans de punxar, si no, la punxada pot fer
ms mal.
b. Gruix del teixit subcutani
La insulina sha dadministrar al teixit subcutani i, lentament, anir passant a la sang
per iniciar lacci.
Si la injectem directament al mscul, labsorci s ms rpida i pot provocar
hipoglucmies.
Si la injectem just sota la pell, labsorci s ms lenta, provoca ms dolor i pot
ocasionar una reacci immunolgica.
5. tcniques dadministraci dinsulina, autoanlisi i autocontrol
58
Agulla amb la posici del
bisell correcta
5.1.2. Tcnica dadministraci
de la insulina
Ubicaci de la insulina al teixit
subcutani, no al mscul ni a sota
la pell
S No
No No S
c. Zones dinjecci
Les zones del cos ms indicades per injectar la insulina sn, com la figura indica,
els braos, labdomen, les cuixes i les natges.
La diferent vascularitzaci local de les zones esmentades pot fer variar el temps
dabsorci de la insulina; per tant, s recomanable utilitzar la mateixa zona (bra
dret/esquerre, cuixa dreta/esquerra...) a la mateixa hora del dia. s convenient
deixar 1 cm aproximadament (1 dit) entre una punxada i laltra
Exemple:
insulina del mat - bra
insulina del migdia - abdomen
insulina de la nit - cuixa
Recordeu que labsorci de la insulina t tendncia a variar segons la zona on
sinjecti:
Abdomen: absorci ms rpida, sobretot amb les insulines rpides i lispro.
Braos: absorci mitjana.
Cuixes: absorci ms lenta.
Natges: absorci encara ms lenta.
Segons el tipus dinsulina, s ms recomanable utilitzar:
Insulines rpides / lispro - Abdomen, braos.
Insulines intermdies / lentes - Natges, cuixes.
Braos: part superior externa, deixant 4 dits per sobre el colze i 4 dits per sota
lespatlla. Si en punxar els braos no es pot fer un plec, cal anar amb compte en
59
Llocs dinjecci, anterior i
posterior
60
Abdomen i melc
cas dutilitzar agulles superiors a 8 mm de llargada o punxar amb angle de 45 per
evitar que ladministraci sigui intramuscular (IM).
Abdomen: shan de deixar 4 dits al voltant del melic. s una zona excellent per
assegurar labsorci de les insulines rpides i lispro. Per conservar el teixit subcutani
en bon estat, s aconsellable dividir la zona dinjecci en quatre parts imaginries
amb qu caldr fer rotaci setmanalment.
Cuixes: part superior externa deixant 4 dits per sota lengonal i 4 dits per sobre
el genoll. s una zona recomanable per a les insulines intermdies, lentes i les
barreges.
Natges: shan de deixar 4 dits per sota dels malucs. s una zona recomanable per
a les insulines intermdies, lentes i les barreges.
Hi ha altres factors que poden modificar el perfil dacci de la insulina:
Fan avanar lacci:
Lexercici fsic del lloc on sha injectat la insulina.
La calor en el lloc de la injecci.
Un massatge en el lloc de la injecci.
Una injecci massa profunda o intramuscular.
Cuixes i natges
Lendarrereixen:
El fred en el lloc de la injecci.
Una injecci massa superficial.
Les punxades repetitives en una mateixa zona durant un cert temps poden provocar
lipodistrfies, s a dir, deformacions del teixit subcutani per inflamaci o reducci
daquest teixit. Es reconeixen en aparixer petits bonys sota la pell.
Si hi ha zones amb lipodistrfies, es recomana:
Deixar descansar la zona molt temps fins que desaparegui la lipodistrfia.
Canviar lagulla a cada punxada.
d. Tcnica dinjecci
Per assegurar la injecci subcutnia de la insulina, amb xeringues o plomes, sha de
tenir en compte:
La llargada de les agulles.
La constituci fsica de la persona (nens i persones primes, persones amb
normops o sobreps).
Abans, totes les agulles eren ms llargues (entre 12 -15 mm), per aix es recomanava
punxar la insulina amb plec i angle de 45. Ara es disposa dagulles de 8 mm -que
permeten punxar la insulina amb un angle de 90 en persones amb normops- i
de 5 mm -per a les persones primes, nens o esportistes amb molta massa muscular
i poc teixit subcutani. Les natges permeten la punxada amb angle de 90 sense plec
ja que el teixit subcutani s ms gruixut, fins i tot en persones primes o en nens.
Si es fa plec, s menys important la llargada de lagulla. El plec correcte sha de
fer amb els dits ndex, del mig i polze, agafant la pell i el teixit subcutani, sense aixecar
el mscul; un cop injectada la insulina, sha de deixar anar el plec.
La llargada de lagulla no implica ms dolor. Psicolgicament, lagulla curta t ms
bona acceptaci, malgrat que no s recomanable en persones amb sobreps. Es
recomana introduir tota lagulla per evitar moviments en injectar la insulina.
Lequip assistencial aconsellar la tcnica ms adequada.
Laparici de sang en retirar lagulla no s un problema important, en
pot ser la causa el trencament dun capillar. En canvi, si sobserva sang
en el moment de punxar, conv no injectar la insulina i canviar el lloc
dinjecci.
61
Pessic
agulla
xeringa
caputxa estril vial
a. Xeringues
b. Plomes injectores
c. Bomba dinfusi contnua dinsulina subcutnia
La insulina es mesura en unitats internacionals (UI). A Espanya, a partir de lany
2001, noms es comercialitza la concentraci U 100 (1 ml de lquid = 100 unitats
internacionals) per a tots els tipus dinsulines. Abans hi havia tamb la concentraci
U 40.
Actualment, totes les xeringues dinsulina sn de plstic i dun sol s, tot i que
poden ser reutilitzades ms duna vegada per una mateixa persona.
Lagulla es despunta una mica en cada punxada. s recomanable canviar la xeringa
cada 4 o 5 punxades o abans si produeix dolor, o hi ha lipodistrfia
Un dels avantatges ms destacables de la xeringa s que es poden fer barreges
dinsulina (rpida + intermdia o lenta) individualitzant les unitats i augmentant o
reduint les dosis segons les necessitats de la persona i el moment.
Tcnica per carregar un sol tipus dinsulina
1. Rentar-se les mans amb sab.
2. Si la insulina s retardada, sinverteix i es fa rodar el vial entre les mans.
3. Sagafa un tros de cot mullat amb alcohol, es neteja el tap del vial i es deixa
assecar.
4. Es treu la caputxa protectora de lagulla i somple la xeringa amb una dosi daire
igual a la dosi dinsulina que es desitja treure.
5. Sinjecta laire al vial dinsulina i desprs, amb la xeringa i el vial a lalada dels
ulls, saspira la dosi corresponent dinsulina. Si ha entrat aire a la xeringa, se li poden
donar uns copets per fer pujar les bombolles i eliminar-les. A vegades, perqu
pugin les bombolles, cal treure la xeringa del vial.
5.1.3. Instruments
dadministraci de la insulina
62
Parts duna xeringa
a. Xeringues
63
6. Un cop agafada la insulina i mentre es prepara la zona dinjecci, cal posar la
caputxa estril a lagulla.
7. Si hi ha una bona higiene corporal, no fa falta utilitzar alcohol per netejar la zona
on sha dinjectar la insulina. Si sutilitza alcohol en una zona poc neta, sha de deixar
evaporar.
8. Sagafa la xeringa com una ploma estilogrfica amb una m i amb laltra es fa un
plec.
9. Si es fa un plec, langle dinjecci pot ser de 45 o de 90, segons sha detallat
anteriorment.
10. Sha de deixar el plec de la pell i, amb la m lliure, estirar lmbol 1-2 U. Si surt
sang, no sha dinjectar la insulina; sha de treure lagulla i comenar en un altre lloc.
Si no surt sang, sha de prmer lmbol fins al final per injectar la insulina.
11. A poc a poc, es pot treure lagulla i fer una lleugera pressi sobre la pell (no
massatge) amb cot. El fet que surti alguna goteta de sang en treure lagulla no t
importncia.
Abans de llenar-la, cal tapar lagulla amb la caputxa per evitar que es punxi alg.
Tcnica per fer una barreja: insulines rpides + intermdies o lentes
1. Sinjecta a lampolla dinsulina retardada laire corresponent a les unitats que es
vulguin administrar i es deixa a lampolla.
2. Sinjecta laire a lampolla dinsulina rpida i sextreu la insulina sense que faci
bombolles.
3. Sense moure gens lmbol, es punxa el vial dinsulina retardada i sextreuen les
unitats que shavien previst. Seguidament, es fan baixar amb lmbol totes les unitats
que sumen la dosi rpida i la dosi retardada.
No sha de tornar a introduir mai la insulina barrejada al vial.
Les plomes injectores dinsulina han representat una millora indiscutible en
ladministraci i el transport de la insulina.
Sn instruments que, a la vegada que emmagatzemen la insulina, serveixen per
dosificar-la i injectar-la.
b. Plomes injectores dinsulina
(pens)
Tipus de plomes injectores i
tipus d insulina
64
Nhi ha de molts tipus, segons la descripci de la Taula 1. Bsicament sn plomes
precarregades (un cop sacaba la insulina, es llencen).
Com es pot observar, hi ha barreges dinsulina comercialitzades que poden resultar
molt cmodes dutilitzar. El problema daquestes barreges s, que si no sadapten
a les necessitats prpies o si noms sha daugmentar o disminuir puntualment un
tipus dinsulina (la rpida o lNPH de la barreja), no es poden modificar.
Les bombes dinfusi contnua dinsulina subcutnia permeten ladministraci
dinsulina duna forma contnua durant les 24 hores del dia i ladministraci de dosis
extres abans dels pats. Aquest aparell (que t aproximadament les mides dun joc
de cartes) es connecta des de lexterior per un catter a la zona subcutnia,
normalment a labdomen, i sha de canviar cada 3 dies. La insulina utilitzada s
insulina rpida o lispro. Trobareu ms informaci al captol de les insulines.
c. Bombes dinfusi contnua
dinsulina subcutnia
Instrument Nom Quantitat
dinsulina
Tipus dinsulina Dosificaci
dinsulina
Plomes
injectores
precarregades
Humulina Pen
(Lilly)
3 ml = 300 unitats Humulina NPH Pen
Humulina 20:80 Pen
Humulina 30:70 Pen
Es dosifiquen les
unitats duna en
una
Humalog Pen
(Lilly)
3 ml = 300 unitats Humalog Pen
Humalog Mix 25 Pen
Humalog Mix 50 Pen
Es dosifiquen les
unitats duna en
una
Novolet
(Novo Nordisk)
3 ml = 300 unitats Actrapid Novolet
Insulatard Novolet
Mixtard 10
Mixtard 20
Mixtard 30
Mixtard 40
Mixtard 50
Es dosifiquen les
unitats de dues en
dues
Dosificador no
recarregable
Innolet
(Novo Nordisk)
Insulatard Innolet
Mixtard 30 Innolet
Actrapid Innolet
Es dosifiquen les
unitats duna en
una
3 ml = 300 unitats
Humaplus (Lilly) 3 ml = 300 unitats Humulina regular
Humulina 30:70
Humalog Pen
Humalog Humaject
Es dosifiquen les
unitats de dues en
dues
FlexPen
(Novo Nordisk)
3 ml = 300 unitats Novo Rapid FlexPen
Insulatard FlexPen
Novo Mix 30 FlexPen
Es dosifiquen les
unitats duna en
una
65
5.1.4. Emmagatzematge. On sha de
guardar la insulina?
El millor instrument per a les persones diabtiques s el que recomani
lequip assistencial, que tindr en compte, en tot moment, les seves
prioritats i necessitats.
Aprendre a realitzar correctament la tcnica dadministraci de la
insulina s el primer pas per aconseguir un bon control.
La insulina s una hormona sensible a la llum i a la temperatura.
Per assegurar-ne lefectivitat, cal protegir-la de la llum del sol o artificial i cal mantenir-
la a una temperatura entre 4 i 8C.
La insulina utilitzada es pot mantenir a temperatura ambient durant 1 mes, sempre
que aquesta temperatura sigui entre 4 i 30C.
Els vials, els cartutxos o les plomes injectores de reserva shan de guardar a la porta
de la nevera entre 4 i 8C, evitant que es congelin perqu no perdin efectivitat.
Si sha de viatjar a pasos molt clids, es recomana portar la insulina en neveres
porttils condicionades amb gel protector de la temperatura.
Aspecte de la insulina quan saltera:
La insulina rpida s transparent i la retardada s blanquinosa. Si t laspecte alterat
(es torna trbola o hi ha petits grumolls a la paret del flasc), no sha dinjectar
i cal canviar de flasc o ploma injectora.
Com a precauci, un flasc o una ploma que estiguin oberts fa ms dun mes s
millor llenar-los encara que la insulina no shagi alterat.
Sha de comprovar sempre la data de caducitat que cada flasc,
cartutx o ploma porta impresa, i anotar la data de lobertura.
Aquestes situacions que a continuaci es detallen corresponen a preguntes o
situacions que shan trobat a vegades moltes persones amb diabetis. La soluci
en cada cas ha de ser individualitzada. Les situacions que aqu es proposen
sn generals. Lequip assistencial t la millor soluci per a cada cas.
Exemple:
En lloc de posar-me 10 unitats dinsulina rpida, mhe posat 14 UI.
Si, per error, saugmenta la quantitat dinsulina, aquesta sobredosi pot
provocar hipoglucmies.
Per evitar-les cal:
Fer una autoanlisi per valorar la glucmia capillar.
5.1.5. Errors ms freqents. Qu pot
passar si...?
a. Error en la dosi dinsulina
66
Augmentar la ingesta daliments farinacis, de fruita o de llet, durant el perode
en qu actua la insulina injectada.
Si, per error, es disminueix la quantitat dinsulina, aquesta reducci pot
provocar hiperglucmies. Per evitar-les, cal:
Fer una autoanlisi per valorar la glucmia capillar.
Si ha passat poc temps (menys de 2 hores) des de la injecci i es recorda la dosi
injectada, sen pot administrar la resta.
Si ha passat molt temps (ms de 2 hores), sha de reduir laportaci dels aliments
farinacis, de fruita o de llet, durant el perode en qu actua la insulina injectada.
Exemple:
A la nit mhe de posar 14 unitats dinsulina NPH, per mhe equivocat de ploma
injectora i me nhe posat 14 UI de rpida.
Si, per error, sadministra insulina rpida (qu te una durada de 6 hores) en lloc
dinsulina NPH o lenta (que t una durada de 12 hores), cal:
Fer una autoanlisi i augmentar laportaci daliments farinacis, de fruita o de llet
durant les 6 hores en qu actua aquesta insulina.
Cal posar-se en contacte amb lequip assistencial per saber quina quantitat
dinsulina rpida cal afegir per cobrir les 6 hores restants.
Si, per error, sadministra insulina NPH o lenta (que t una durada de 12 hores)
en lloc dinsulina rpida (que t una durada 6 hores), cal:
Fer una autoanlisi i fraccionar laportaci daliments farinacis, de fruita o de llet.
Conv posar-se en contacte amb lequip assistencial per saber si cal afegir insulina
rpida davant un pat concret per evitar hiperglucmies.
Exemple:
Una persona acaba de sopar i recorda que no sha posat la insulina.
Soluci: posar-se-la en aquell moment. s millor posar-se la insulina abans de lpat,
per val ms posar-se-la tard que mai. Si ha passat poc temps, menys de 2 hores,
es pot posar la insulina corresponent. Si el retard s superior a les 2 hores, cal
reduir la dosi de retardada i administrar simultniament una dosi equivalent de
rpida per corregir la hiperglucmia derivada del retard.
Malgrat que sembla impossible, moltes vegades actuem tan automticament que
no recordem si ens hem posat la insulina. En aquests casos, cal:
Fer una autoanlisi per valorar la presncia dhiperglucmia.
En cas de hiperglucmia manifesta, posar-se la insulina.
En cas de dubte en la dosi, conv posar-se en contacte amb lequip assistencial.
Si es dubta, s millor fer controls ms freqents que tornar a posar-se la dosi.
b. Error en el tipus dinsulina
c. Oblit de posar-nos la insulina
d. No recordar si ens hem posat
la insulina
67
5.2. Lautoanlisi i lautocontrol Lautoanlisi consisteix a fer que la persona amb diabetis i/o els seus familiars
puguin realitzar les tcniques i enregistrar els resultats a la llibreta de control de:
La glucmia capillar, per conixer i valorar el nivell de sucre a la sang.
La cetonria, per conixer i valorar la presncia de cossos cetnics a lorina.
La glucosria, per conixer i valorar el nivell de sucre a lorina (aquesta tcnica
sutilitza poc actualment).
Lautocontrol consisteix a fer que la persona amb diabetis i/o els seus familiars
aprenguin a interpretar els resultats de lautoanlisi i puguin prendre decisions sobre
canvis en la pauta de tractament, i poder aix:
Entendre la relaci que sestableix principalment entre els valors de la glucmia
capillar i la dosi de la insulina, laportaci de carbohidrats dels pats i lactivitat fsica.
Prevenir i tractar precoment les complicacions agudes de la diabetis com sn
la hipoglucmia i la hiperglucmia. Saber en quines situacions shauria de consultar
durgncia lequip mdic.
Integrar el tractament de la diabetis a la vida quotidiana dhbits diettics, horaris
i activitat habitual de cada persona en particular.
Per aconseguir realitzar correctament lautocontrol es requereix:
Un programa daprenentatge especfic dirigit al pacient i a la famlia.
Que el pacient vulgui prendre part activa en el tractament.
Una estreta collaboraci i un pacte amb lequip mdic perqu, conjuntament,
es pugui individualitzar al mxim la pauta de tractament, aconseguir el millor control
possible en cada cas i, a la vegada, minimitzar les limitacions que el mateix tractament
imposa.
Un aspecte bsic daquest aprenentatge s realitzar les tcniques dautoanlisi de
la glucmia capillar i la cetonria (quan convingui) i enregistrar els resultats obtinguts
a la llibreta dautocontrol.
Lautoanlisi de la glucmia capillar serveix per poder conixer, en temps real, si
els valors de la glucmia sn correctes, alts o baixos; a la vegada, enregistrar-los a
la llibreta de control permet valorar-ne la tendncia a les diferents hores del dia:
tendncia dels controls correctes, alts o baixos, abans o desprs de lesmorzar, dinar,
sopar, etc. Per tal de fer correctament la determinaci de la glucmia capillar, cal
seguir les recomanacions segents:
Per mesurar correctament la glucmia capillar s molt important tenir tot el
material en perfectes condicions i seguir les recomanacions de cada aparell mesurador
i punxador.
Es necessita:
5.2.1. Autoanlisi de la glucmia capillar
Cal tenir tot el material a punt
Realitzaci de la glucmia capillar
68
Punxador del dit i llancetes.
Aparell mesurador.
Cot o mocadors de paper.
Aigua i sab (eventualment alcohol).
Llibreta per anotar els resultats.
Cal rentar-se les mans i rentar tamb la zona de punci amb aigua i sab, si s
possible amb aigua calenta perqu afavoreix que la gota de sang sobtingui ms
fcilment. s preferible rentar-se les mans abans que utilitzar alcohol, ja que si
sempre sutilitza alcohol fa endurir la pell. Aix i tot, si no es disposa daigua i sab
es pot utilitzar alcohol, sempre tenint cura de deixar-lo evaporar.
Preferentment, shan descollir les parts laterals dels dits de les mans, si s possible
el polze i lanular perqu tenen una vascularitzaci ms important. s convenient
evitar el mig de la polpa dels dits perqu s ms sensible al dolor. Per afavorir una
millor sortida de la gota de sang es pot fer un massatge lleuger al dit posant la
m cap avall i per sota del nivell del cor.
Tamb es poden utilitzar en ocasions el lbul de lorella, els dits del peus i el tal
(sempre que no es pateixi cap patologia al peu). Actualment, hi ha punxadors per
ser utilitzats en altres zones com lavantbra.
Com es pot minimitzar el possible dolor de la punxada?
- Cal seguir les indicacions de cada punxador en particular.
- Sha de pressionar la zona que sha de punxar amb el dit de laltra m.
- Cal evitar fer servir llancetes soles perqu fan ms mal que les microagulles
utilitzades en els punxadors.
- Actualment, hi ha punxadors que permeten graduar la profunditat de la punxada
i, per tant, individualitzar-la segons el gruix de la pell de cada persona.
Shan de tenir en perfecte estat laparell mesurador i les tires reactives.
Es posa en contacte el punxador amb la zona escollida i es pressiona segons les
instruccions de cada punxador.
Es diposita la gota a la tira reactiva. Segons els casos, la gota sha de posar damunt
de la tira, mentre que en daltres sha de posar en contacte la tira per la part lateral
amb la gota (sistema daspiraci).
Shan de seguir les indicacions segons cada aparell en particular.
Sanota el resultat de la glucmia capillar a la llibreta de control i al costat aquells
aspectes que hagin influt en el resultat (canvis en laportaci dhidrats de carboni,
activitat fsica, horaris...).
Higiene
Zones de punci i punxadors
67
69
5.2.1.1 Amb quina freqncia shan de fer els controls de glucmia
capillar?
El nombre de controls diaris de glucmia capillar dependr de cada persona i de
les indicacions del seu equip mdic. En persones que segueixen terpia intensiva
(3-4 punxades dinsulina al dia), habitualment es recomana fer-los:
Abans de cada injecci dinsulina i de lpat principal (esmorzar, dinar i sopar).
Els controls fets abans dels pats sanomenen preprandials.
De vegades, desprs dels pats, per poder valorar si la dosi dinsulina cobreix
lefecte de la ingesta dels carbohidrats de lpat (2 hores desprs; excepte si la
insulina s lispro, que sha de fer 1 hora desprs de lpat).
Els controls fets desprs dels pats sanomenen postprandials.
Es recomanable dur un control peridic (setmanal o quinzenal) de matinada per
ajustar al mxim la dosi dinsulina de la nit, amb el menor risc possible dhipoglucmies.
A vegades, es demana fer perfil sencer -s a dir, 3 controls preprandials, 3
postprandials i 1 nocturn- un cop per setmana.
En persones que desenvolupen activitat fsica, s necessari fer-ne abans diniciar
lactivitat i desprs un cop finalitzada per poder adaptar la dosi dinsulina i prendre els
suplements daliments rics en hidrats de carboni ms adequats en cada cas.
En situacions dimprevistos o canvis dhorari, dactivitat fsica, i de manera
especial quan es tingui una malaltia intercurrent, com per exemple la grip, un refredat,
etc., aquest nombre de controls es fa imprescindible, fins i tot se nha daugmentar
la freqncia per adaptar el tractament en cada situaci i poder aix prevenir i/o
tractar possibles descompensacions agudes de la diabetis com la hiperglucmia i
la hipoglucmia.
Tot el material a punt
70
s recomanable que el pacient pacti amb el seu equip assistencial el
nombre de controls que shagin de fer dacord amb el tractament, la
situaci clnica i els objectius de control.
5.2.1.2. Caracterstiques generals dels aparells i les tires
Mida: aparells petits (tots es poden portar de manera cmoda a la bossa de
m, cartera) amb obertura per incorporar la tira reactiva. Pantalla per visualitzar
el resultat.
Temps de lectura: variable segons el model entre 5 i 60 segons.
Funcionen amb piles: se nha de vigilar la caducitat. Habitualment incorporen
avisadors visuals o acstics (cal tenir cura a llenar les piles velles en els contenidors
especials).
Tenen tires de comprovaci de laparell: sha de comprovar peridicament.
Shan de codificar cada vegada que es comena un nou paquet de
tires: el codi es canvia prement un bot o introduint la tira de codi que va en
cada capsa de tires.
Cada aparell funciona amb la seva tira reactiva (no es poden intercanviar
tires i aparells): s important que les tires no shumitegin, shan de guardar en lloc
sec i ben tapades i tenir en compte la data de caducitat.
Volum de sang: amb la utilitzaci dels aparells actuals es necessita menys
quantitat de sang (1 - 10 ml). Aix i tot, si la quantitat no s suficient pot haver-hi
errors en els resultats. Alguns aparells detecten quan la quantitat de sang s
insuficient, asseguren aix una mesura ms fiable.
Memria de resultats: hi ha aparells amb memria dels resultats incorporada;
alguns amb registre dhora i dia de realitzaci de la glucmia capillar. Altres aparells,
a ms del dia i lhora, poden registrar tamb tipus i unitats dinsulina administrades,
aix com la quantitat dhidrats de carboni ingerits en el darrer pat.
Amplitud de lectura: variable segons laparell. Pot oscillar entre 20 i 600 mg/dl.
Encara que sutilitzin correctament poden tenir una variaci entre un 10 i 15%. Sn
menys fiables en controls molt baixos o alts. A vegades, laparell no quantifica valors
ms baixos de 40 mg/dl. Quan el control s inferior a 20 apareixen a la pantalla les
sigles LO (low, que en angls significa baix) o HI (high, que significa alt) quan els
valors sn ms alts de 400 o 600 segons laparell.
Sistemes dalarma. La majoria disposen davisadors derrors. Les instruccions
dels aparells informen de com solucionar-los o com contactar amb el servei tcnic.
No shan de llenar mai les instruccions.
LO = molt baix HI = molt alt
69
71
5.2.1.3. Comprovaci de laparell i de la tcnica. Fiabilitat dels resultats
s recomanable comprovar laparell i la tcnica de realitzaci peridicament, de
forma especial sempre que hi hagi discrepncies entre els resultats de la glucmia
capillar i els de la glucmia del laboratori realitzada en el mateix moment (la
diferncia acceptada s dun 15%), i/o entre la mitjana dels valors de les glucmies
capillars i lhemoglobina glicosilada realitzada al laboratori (HbA1c).
s convenient demanar consell a lequip assistencial sobre el tipus daparell que
millor sadapti a les necessitats i capacitats de cadasc. Cal seguir correctament les
indicacions del mesurador escollit.
La finalitat de fer lautoanlisi de la glucmia capillar i anotar els
resultats a la llibreta no s acontentar el professional sanitari, sin
ajudar la persona amb diabetis a decidir els canvis en la pauta de
tractament per tal de poder portar un bon control de la malaltia.
Si se sent insegura per decidir canvis en la pauta de la insulina, cal que
demani ajuda a lequip assistencial.
5.2.1.4. Com es preveu que seran els futurs aparells i punxadors?
Es podran conixer els valors de la glucmia sense haver de punxar-
se el dit?
Sha donat un primer pas amb els sistemes que permeten realitzar lanlisi de
glucmia en un lloc alternatiu al dit, com s lavantbra. Els dits deixen destar
adolorits i es poden fer altres activitats sense molesties. A ms, es necessita menys
volum de sang i s menys dolors.
Tot i que els aparells mesuradors de la glucmia capillar i els sistemes de punci
han millorat notablement en els ltims anys (sn aparells ms fiables, ms fcils
dutilitzar, ms rpids, ms petits; necessiten menys quantitat de sang; alguns tenen
memria dels resultats, daltres memria i programa informtic), encara fan
imprescindible mesurar la glucmia a travs de la sang i, per tant, la necessitat de
punxar-se per poder conixer els valors de la glucmia.
Actualment, sestan investigant noves maneres de poder conixer els valors de la
glucmia sense la necessitat de punxar-se de manera tan continuada. Entre els
productes, alguns encara no comercialitzats al nostre pas, es poden esmentar els
segents:
Aparells mesuradors de lectura contnua de la glucmia a travs del lquid
intersticial. Tenen les mateixes mides aproximadament que un cercapersones i
sn semiimplantables. Habitualment es colloquen a labdomen i van connectats a
un petit catter o tubet, al final del qual hi ha una agulla amb un sensor que s la
72
que punxa. El catter sha de canviar cada 48 hores. Tenen lavantatge de facilitar
la lectura continuada de glucmia cada 5 minuts. Per el pacient no la pot saber
des de la pantalla de laparell, sin que per saber els resultats ha de connectar-lo
a un ordinador que llegeix les glucmies emmagatzemades a laparell mesurador.
Probablement, tindr molta ms utilitat en les persones en qu s necessari fer
un perfil sencer davant canvis de pauta de la insulina, sospita dhipoglucmies
nocturnes, etc. Ja estan comercialitzats.
Un altre tipus daparells sn aquells que fan la lectura de la glucmia a travs de
la pell sense punxar-la. Tenen forma semblant a un rellotge de polsera que porta
un sensor adhesiu que sha de canviar cada 12 hores. Tamb cada 12 hores sha
dequilibrar laparell. Encara no hi ha prototips comercialitzats.
Punxadors amb lser. Sn aparells de dimensions mes grans que els punxadors
habituals. Produeixen un petit traumatisme en el dit quan el raig lser funciona per
aconseguir la gota de sang.
Malgrat que aquests nous sistemes encara estan en fases molt inicials,
el que s que es pot preveure s que poder mesurar la glucmia sense
haver de punxar-se el dit pot ser una realitat en un futur prxim.
Lautoanlisi de la cetonria serveix per conixer si es detecta presncia de cossos
cetnics a lorina. En condicions normals no hi ha dhaver cetona a lorina. La
presncia de cetona a lorina indica que lorganisme est cremant els seus propis
greixos i aix pot passar en cas de:
Hipoglucmia. En cas de presentar hipoglucmia, un dels mecanismes que t
lorganisme per fer pujar la glucmia s cremar els greixos de reserva per convertir-
los en glucosa. No s infreqent que desprs duna hipoglucmia es pugui detectar
cetona a lorina.
Hiperglucmia. En cas dhiperglucmia, la presncia de cetona a lorina indica
una manca dinsulina i una possible descompensaci de la diabetis. Sha dactuar
tal com sindica a lapartat de cetosi.
Per determinar correctament la cetonria, cal seguir les recomanacions segents:
Tires reactives. Cal comprovar-ne la caducitat i la conservaci. Hi ha tires que
controlen simultniament la glucosria i la cetonria.
Mostra dorina recent.
Se submergeix la tira reactiva dins lorina, es treu i es descarta lorina
sobrant. Sespera el temps indicat per a cada tira en particular.
Es compara el color amb lescala de colors que hi ha en el tub i sanota el resultat
a la llibreta de control.
5.2.2. Autoanlisi de la cetonria
73
5.2.2.1. Quan sha de mesurar la cetonria?
- Sempre que la glucmia capillar en dej o abans dels pats sigui igual o superior
a 250 mg/dl.
- Sempre que es pateixi algun tipus dinfecci (grip, refredat, flegm, vmits, diarrea...).
La presncia dhiperglucmia i cetonria negativa indica que sha
daugmentar la dosi dinsulina segons les indicacions de modificaci pactades en
cada cas. Si no se sap qu fer i la hiperglucmia es mant, sha de consultar lequip
habitual.
La presncia dhiperglucmia i cetonria indica que shan daugmentar
ms les dosis dinsulina. Si no se sap com actuar en aquestes situacions, sha de
consultar lequip mdic (metge habitual o hospital de dia ms proper, encara que
sigui per telfon).
La presncia dhiperglucmia i cetonria, acompanyades de nusees i
vmits, indica que la diabetis est en fase de descompensaci important i que, per
tant, sha de consultar el servei durgncies o lhospital de dia ms proper, sigui on sigui.
Aix doncs, la determinaci de la cetona a lorina s primordial perqu dna
informaci clau sobre si la diabetis sest descompensant i la necessitat o no de
consultar lequip mdic. (Vegeu lapartat de la cetosi o les malalties intercurrents.)
74
L'autoanlisi de la cetonmia serveix per detectar la presncia de cossos cetnics
a la sang. En condicions normals no hi ha d'haver cetona a la sang. La cetonria
apareix i desapareix a l'orina posteriorment a la presncia o absncia de cossos
cetnics a la sang.
Recentment, ha sortit al mercat un aparell mesurador de la glucmia capillar que
simultniament mesura la cetonmia.
La tcnica de realitzaci s similar a la de la glucmia capillar. Es fa en el mateix
aparell, simplement canviant la tira reactiva. L'aparell mesurador detecta el tipus
de tira i calibra automticament.
Lautoanlisi de la glucosria serveix per detectar presncia de glucosa a lorina
quan els nivells de glucosa a la sang estan per sobre de 180 mg/dl (llindar renal).
No obstant aix, s freqent que en la infncia el llindar renal sigui ms baix, com
tamb que hi hagi persones en les quals sigui ms alt. Hi ha frmacs que poden
alterar el resultat, aix com la ingesta de lquid i el volum de lorina. Per tant, malgrat
que la glucosria no s un mtode molt fiable, en certes ocasions combinar la
glucmia capillar amb la glucosria pot tenir la seva utilitat, sobretot la glucosria
nocturna.
Per determinar correctament la glucosria, cal seguir les recomanacions segents:
Tenir tot el material a punt
Tires reactives. Cal comprovar la caducitat i la conservaci.
Mostra dorina. Per tal que el resultat de la glucosria sigui com ms aproximat
millor al resultat de la glucmia, s necessari recollir lorina ms recent. Exemple:
si volem saber la glucosria en dej descartarem la primera orina del mat (el valor
de la glucosria observat en aquesta orina seria la mitjana de tota la nit), beurem
un got daigua i amb la segona orina realitzarem la tcnica.
Se submergeix la tira reactiva dins lorina, es treu i es descarta lorina
sobrant. Cal esperar el temps indicat per a cada tira en particular.
Es compara el color amb lescala de colors que hi ha en el tub i sanota
el resultat a la llibreta de control.
5.2.3.1. Amb quina freqncia sha de mesurar la glucosria?
La glucosria t una fiabilitat limitada
Si un pacient es fa controls regulars de la glucmia capillar, no s necessari fer-
ne a lorina.
Si la glucosria s positiva, indica que els controls sn superiors al llindar renal
de cada persona (en general, per sobre de 180 mg/dl si el llindar funciona b).
Si s negativa, no permet distingir entre els valors baixos, com ara la hipoglucmia,
els valors correctes o la hiperglucmia moderada.
5.2.3. Autoanlisi de la cetonmia
5.2.4. Autoanlisi de la glucosria
73
75
Lexistncia de glucosria a la primera orina del mat indica presncia dhiperglucmia
nocturna.
Per tant, la freqncia dels controls lha de determinar lequip mdic de cada
pacient i noms en aquelles situacions en qu hi ha moltes dificultats per fer la
glucmia capillar o aquesta s impracticable.
La insulina se subministra a la farmcia amb recepta mdica.
Els instruments per injectar la insulina -xeringues i agulles per a les plomes, i les
tires reactives per determinar la glucmia capillar, la cetonria i la glucosria- se
subministren als mateixos centres datenci primria.
s important demanar a lequip mdic que especifiqui per escrit el nombre de
controls que shan de practicar per no tenir dificultats en el subministrament.
Els aparells per mesurar la glucmia i tot el material de suport es poden adquirir
directament a la farmcia o, millor, a les associacions de persones amb diabetis, on
es pot veure tot el material disponible al mercat habitualment amb uns preus ms
ajustats. (Vegeu la llista dassociacions.)
Cal saber que en molts pasos hi ha dificultats per aconseguir la insulina i no se
subministren les tires de la glucmia capillar de forma gratuta. Tant a Catalunya
com a la resta de comunitats autnomes, les prestacions que facilita la Seguretat
Social es poden considerar de les ms mplies del mn.
5.3. On es pot aconseguir tot el
material que es necessita?
76
Aquest terme indica una disminuci exagerada de la concentraci de glucosa a la
sang (en general, menys de 50 - 60 mg/100 ml) que provoca una captaci insuficient
daquesta substncia pel cervell, del qual s el principal carburant, i en conseqncia
origina una deficincia en el seu funcionament. s la complicaci aguda ms freqent
de la persona amb diabetis.
Els smptomes de la hipoglucmia acostumen a aparixer en pocs minuts en una
persona que prviament estava b. Aquesta caracterstica permet diferenciar amb
claredat la hipoglucmia de les altres complicacions agudes com la cetosi. Tot i que
els smptomes poden variar duna persona a una altra, en general cadascuna presenta
els mateixos smptomes cada vegada.
hipoglucmia
77
6
6.1. Com es manifesta?
Manifestacions o smptomes
inicials que t la persona amb
hipoglucmia
tremolors
pallidesa
palpitacions
irritabilitat
suor
gana
Si la persona no reacciona davant aquests signes dalarma, llavors progressivament
apareixen altres manifestacions que indiquen gravetat i que sovint perceben la
famlia o els amics, si sest acompanyat.
Canvis de comportament.
Dificultat per parlar o per coordinar moviments.
Prdua progressiva de la capacitat de resposta.
Convulsions i prdua absoluta de la conscincia: coma hipoglucmic.
Si el descens de la glucmia s gradual, les manifestacions sagreugen
progressivament.
Si el descens de la glucmia s sobtat, pot produir-se una prdua brusca
de la conscincia i arribar al coma hipoglucmic en breus moments.
s molt important que tant el pacient com la famlia o els amics ms
propers spiguen reconixer els signes inicials de la hipoglucmia.
Per un desequilibri entre els tres factors que regulen la glucmia en el diabtic:
la dosi dinsulina, lalimentaci i lexercici fsic.
Dosi excessiva dinsulina
Si la dosi dinsulina injectada ha estat massa alta, la glucosa s captada preferentment
per altres rgans (musculatura, fetge, rony, etc.) i el flux de sang quan arriba al
cervell t una concentraci baixa de glucosa. El cervell, per tant, capta poca quantitat
del seu carburant preferit, la glucosa, i comena a funcionar malament. El cervell
requereix sempre una aportaci contnua i adequada de glucosa.
Exercici fsic intens
En aquesta situaci i havent-hi una quantitat adequada dinsulina, la musculatura
que est treballant ret quasi tot el sucre i no narriba prou al cervell. Aquesta
captaci exagerada de glucosa per la musculatura pot continuar algunes hores
desprs dhaver cessat lexercici si aquest ha estat intens i perllongat (vegeu lapartat
sobre lexercici fsic).
Manca de carbohidrats en lalimentaci
Si no singereixen suficients carbohidrats en lalimentaci i la quantitat dinsulina
injectada s la mateixa, no hi ha prou glucosa per a tots els teixits i el cervell pateix
aquesta falta de carburant, que es nota amb les manifestacions que ja shan
ressenyat.
6. hipoglucmia
78
Manifestacions que perceben
la famlia o els amics
6.2. Per qu es produeix la
hipoglucmia?
1. Dosi excessiva dinsulina.
2. No haver menjat les racions de carbohidrats recomanades a cada pat.
3. Retardar lhorari de les menjades en relaci amb la dosi dinsulina.
4. Haver efectuat un exercici no programat i no haver augmentat les racions de
carbohidrats o no haver redut la insulina.
Els mecanismes que t el cos per fer pujar la glucmia es tradueixen en la producci
duna srie de substncies que passen a la sang i que sanomenen hormones de
contraregulaci: ladrenalina i el glucag. Ambdues hormones esmicolen el glucogen
del fetge (que s la manera com lorganisme acumula o emmagatzema el sucre)
i es produeix glucosa que passa a la sang i fa augmentar rpidament la glucmia.
Moltes hipoglucmies es resolen, doncs, espontniament ja que en general el
mecanisme s molt eficient. Cal per aix que el fetge tingui una bona reserva de
glucogen. Amb una alimentaci adequada, desprs del pats la insulina afavoreix
la captaci de glucosa pel fetge i, de retop, la formaci de la reserva de glucogen.
De vegades, per, els mecanismes no sn suficients i apareixen les manifestacions
clniques de la hipoglucmia. s aleshores quan cal una actuaci urgent.
Davant els primer signes, tota hipoglucmia cal tractar-la activament amb sucre.
Sigui amb aigua amb sucre (una cullerada o tres terrossos), sucs de fruita (150 ml)
o begudes refrescants ensucrades que no siguin light com coles, taronjades,
llimonades. Tamb es pot ingerir fruita sencera, galetes, pa o llet amb sucre.
Sha de tenir present, per, que algunes manifestacions com el mal de cap, la
somnolncia o altres es poden patir sense que obligatriament siguin causades
per la hipoglucmia.
El tractament dependr de lhorari de presentaci i de les manifestacions inicials.
Si es produeix poca estona abans dun pat (dinar, sopar, etc.) es pot
comenar per la fruita i avanar el menjar que ja estava preparat (sempre que el
primer plat tingui fcules o llegums).
Si es produeix entre els menjars o a la nit i els smptomes sn discrets, pot
solucionar-se amb begudes sense una gran concentraci de sucre: un got de llet,
llet amb galetes, etc. Si no millora, cal administrar rpidament algun tipus de
preparats de suc de fruita amb alta concentraci natural de sucre (taronja, prssec,
ram).
79
Causes de la hipoglucmia
6.3. Com reacciona lorganisme
davant duna hipoglucmia?
6.4. Tractament de la hipoglucmia
1 2 3 4 2
6. hipoglucmia
80
Si es produeix durant un exercici fsic, cal aturar-lo immediatament i prendre
sucs de fruita ja que aquestes hipoglucmies acostumen a ser molt intenses. Desprs,
shan dingerir sucres dabsorci lenta o una barreja dels dos (torrades amb
melmelada). Cal una vigilncia estricta en les hores posteriors perqu pot reproduir-
se.
Si sobserven signes dobnubilaci i prdua progressiva del reflex de
la degluci, mai no sha de forar ladministraci de sucs per la boca ja que el
diabtic pot ennuegar-se i es podria ofegar.
En aquest cas cal injectar rpidament per via subcutnia o
intramuscular una ampolla de glucag d1 mg. El diabtic ha de tenir
sempre una ampolla de glucag al seu abast.
Desprs daquestes mesures vindran probablement unes hores dhiperglucmia
transitria (rebot) amb glucosria que no ens han de preocupar. La glucmia
sestabilitzar lentament.
Qu hem de fer si es presenta la hipo?
1. Menjar hidrats de carboni de rpida absorci: sucre, sucs de fruita, begudes
ensucrades.
2. Immediatament desprs menjarem hidrats de carboni dabsorci lenta: galetes, pa.
3. En tercer lloc, comprovarem la glucmia que tenim a la sang.
4. Si es perds el coneixement, sadministrar una ampolla de glucag subcutnia
o intramuscular.
Cal mesurar la glucmia amb laparell abans diniciar el tractament
duna hipoglucmia?
Si els smptomes sn evidents i sagreugen rpidament no sha de perdre temps.
Sempre que un diabtic perd rpidament la conscincia s degut a
una hipoglucmia i, per tant, no podem equivocar-nos.
En canvi, si els smptomes sn lleugers o dubtosos i es presenten repetidament
ens uns horaris concrets, cal llavors assegurar-se que es tracta duna hipoglucmia
i comprovar primer el valor de la glucmia. Es tractar tal com sha descrit, i una
vegada recuperat el valor, sanotar a la llibreta dautocontrol, tot fent constar a
lapartat de comentaris que sha tingut una hipoglucmia i lhora. Posteriorment es
tornar a mesurar la glucmia per comprovar que sha normalitzat.
1. Portar sempre sucre a m, a la cartera, a la bossa, o a la butxaca.
2. Complir els horaris del pats.
3. Procurar que les racions de carbohidrats siguin les recomanades a cada pat.
4. Modificar les racions de carbohidrats i la insulina en relaci amb lexercici.
5. Tenir glucag a labast i vigilar que no hagi caducat.
81
6.5. Prevenci de la hipoglucmia
82
La cetosi es produeix quan en lorganisme de la persona amb diabetis hi ha una
manca important dinsulina, causada per dosis insuficients o per malaltia intercurrent
que fa augmentar les necessitats dinsulina. Aix provoca que la glucosa, que s el
carburant delecci, no pugui penetrar dins les cllules. Cal no oblidar que la insulina
s la clau que obre la porta de les cllules i permet el pas de la glucosa (sucre)
al seu interior i, posteriorment, la seva combusti per produir energia.
Per tant, la cetosi s, juntament amb la hipoglucmia, una complicaci aguda important
que poden patir les persones amb diabetis. Sortosament, cada vegada s menys
freqent des que la prctica de lautoanlisi facilita el bon control de la diabetis.
En una primera fase, hi ha manca de carburant a linterior de les cllules a causa
de la impossibilitat que la glucosa hi pugui penetrar per la falta dinsulina. Com a
conseqncia, es produeix un augment dels nivells de glucosa a la sang (hiperglucmia),
que selimina en grans quantitats per lorina (glucosria intensa). Es tenen moltes
ganes dorinar (poliria) per laugment del volum de lorina i tamb es t molta set
(polidpsia) per la deshidrataci progressiva deguda a la gran quantitat daigua i sals
que seliminen amb les miccions.
Manca de carburant a linterior de les cllules.
Augment de la glucosa a la sang (hiperglucmia).
Eliminaci de grans quantitats de glucosa per lorina (glucosria intensa).
Augment de la quantitat dorina i de les ganes dorinar (poliria).
Deshidrataci progressiva i set intensa (polidpsia) que intenta compensar els
lquids perduts.
Com que les cllules requereixen carburant contnuament, i en aquesta situaci
de manca dinsulina no es pot utilitzar la glucosa, lorganisme t mecanismes per
cetosi
83
7
7.1. Smptomes de la cetosi
Primeres conseqncies de la cetosi
utilitzar-ne un altre, encara que de pitjor qualitat: els greixos. Aquest carburant pot
penetrar dins de les cllules sense necessitat dinsulina, per la combusti dels
greixos no s neta com la de la glucosa, sin que origina un producte de rebuig,
que sn els cossos cetnics o acetona. Per tant, un excs dutilitzaci dels greixos
provoca un augment dels cossos cetnics. Lorganisme tamb tracta dutilitzar-los
parcialment, per es van acumulant a la sang (cetosi) i shan deliminar per lorina
(cetonria). Aix doncs, en una segona fase, a lorina, a ms de glucosa (glucosria),
shi troben cossos cetnics (cetonria).
Una proporci elevada de cossos cetnics esdev txica per a lorganisme ja que
fan disminuir lacidesa de la sang (pH), encara que el cos tracta de compensar-
ho augmentant la freqncia de les respiracions. Laugment de cossos cetnics a
la sang provoca sensaci de nusees, inapetncia, vmits i dolor abdominal.
Al dun tpic olor de pomes.
Mal de panxa, vmits.
Respiraci rpida.
Aspecte de gravetat (ulls enfonsats, boca seca).
Obnubilaci progressiva.
Prdua de la conscincia o estat de coma hiperglucmic o cetoacidtic
Les causes fonamentals daquesta descompensaci aguda sn:
Es deixen de practicar les anlisis diries de glucmia confiant que sempre es
necessiten les mateixes dosis dinsulina. Aquest s un error greu ja que les dosis
poden variar segons el ritme de vida (curs escolar, vacances), lexercici, el nerviosisme,
el creixement, etc. Per tant, es va acumulant una deficincia progressiva dinsulina
que, finalment, desemboca en els primers signes de cetosi.
Quan sinicia una malaltia amb febre, lorganisme requereix ms insulina; si no
saugmenta la dosi per compensar laugment de les necessitats, el cos pateix una
manca greu dinsulina que desemboca en la cetosi.
Si lalimentaci no aporta la quantitat suficient dhidrats de carboni, lorganisme
utilitza els greixos. Quan aquesta s la causa de la cetosi, la glucosa a la sang s
baixa i la glucosa a lorina s negativa.
7. cetosi
84
Conseqncies posteriors que
apareixen si no es corregeix la
situaci
7.2. Causes de la cetosi
Autocontrol deficient
Malaltia intercurrent
Aportaci insuficient dhidrats de
carboni
El coma hipoglucmic s dinstauraci rpida.
El coma hiperglucmic (cetoacidtic) s dinstauraci lenta i progressiva.
La conscincia es perd rpidament en el coma hipoglucmic.
La conscincia s lltim que es perd en el coma hiperglucmic.
Si la cetosi s deguda a dficit dhidrats de carboni, es resol modificant lalimentaci
de manera adequada, habitualment incrementant laportaci de fruita.
Quan la cetonria s intensa i la glucmia s elevada, ens trobem davant de la
cetosi per dficit dinsulina. Ladministraci dinsulina rpida s urgent per corregir
aquesta deficincia. Per exemple:
Si la cetosi es detecta al mat, i sest seguint la pauta dinsulina rpida (IR)
+ NPH, dues vegades al dia, sha daugmentar la insulina rpida del mat en un 50%
i administrar la mateixa dosi dinsulina NPH. Cada 4 hores shan de fer controls
de glucmia i administrar un suplement dinsulina rpida que es repeteix fins que
la glucmia sigui acceptable (<200 mg/dl). Si sutilitza un anleg dinsulina rpida
(lispro), cal fer els controls i repetir la dosi cada 2 hores fins a aconseguir nivells
de glucmia acceptables. Aix i tot, pot persistir encara una discreta cetonria ja
que lacetona tarda a eliminar-se. Per exemple:
Si la cetosi es detecta durant la resta del dia, un cop ja sha administrat la
dosi habitual, shan dinjectar dosis extres dinsulina rpida. La primera dosi extra
ser duna quantitat semblant a la dosi dinsulina rpida injectada al mat. Posteriorment,
es faran controls de glucmia cada 2 hores, repetint la mateixa dosi dinsulina o
la meitat en funci de com evolucioni la glucmia fins que aquesta es normalitzi.
Si la cetosi es detecta abans de sopar, la dosi inicial dinsulina rpida ha de
ser la mateixa, per els suplements posteriors poden ser ms petits, tot considerant
que se sopar poc i no es menjar res durant la nit. Al dia segent caldr reajustar
les dosis dinsulina.
Mentre persisteixi lacetona positiva a lorina no sha de fer exercici.
85
Diferncies entre la
hipoglucmia i la cetosi
7.3. Tractament de la cetosi
Mat 8 hores
Glucmia >350 mg/dl
Cetonria: ++++
Dosi habitual:
IR: 6 UI + INPH: 12 UI
Dosi recomanada:
IR: 9 UI + INPH: 12 UI
Mat 12 hores
330 mg/dl
+++
IR: 9 UI
Tarda 16 hores
180 mg/dl
++
------
manca dinsulina
7.5. Evoluci dels nivells de glucmia
de la persona diabtica durant la nit
22 02 06 hora
fenomen de lalba
efecte Somogyi
7. cetosi
86
Durant la cetosi, lalimentaci ha de consistir a anar alternant brous rics en sals
minerals, llet, purs, cereals, sucs de fruita..., sempre en petites quantitats i sovint,
per afavorir-ne la tolerncia.
Si la cetosi no millora en poques hores, cal consultar el metge o
acudir directament a lhospital.
Els nivells de glucmia poden sofrir alteracions durant la nit per
diverses causes:
Glucmia abans de sopar >160 mg/dl amb glucosries ++/+++ i glucmies altes
tota la nit. Aquesta situaci indica dosi insuficient dinsulina rpida i retardada. Cal
augmentar les dosis dinsulina, comenant primer per incrementar la insulina rpida.
Si desprs de practicar glucmies a la nit en dies posteriors aquestes continuen
elevades, sha daugmentar lNPH.
Lelevaci dels nivells de glucmia a la matinada es coneix com a fenomen de
lalba i acostuma a passar en el 80 - 100% de les persones amb diabetis tipus 1.
Aquest fenomen s degut a la interacci de diverses hormones, com la del
creixement, que augmenten els valors de glucmia durant la nit i sobretot cap a
la matinada. s molt freqent durant la pubertat, en especial en lpoca de mxim
creixement. s la tpica mancana dinsulina retardada. Cal, doncs, augmentar-ne la
dosi. Tamb es pot endarrerir ladministraci dinsulina fins a les 12 de la nit.
Lefecte Somogyi o rebot hiperglucmic es manifesta amb glucmies acceptables
les primeres hores de la nit, seguides duns valors baixos (<70 mg/dl) i posteriorment
hiperglucmia important. El provoca una dosi excessiva dinsulina retardada que
ha generat una hipoglucmia. Lorganisme reacciona de manera exagerada, buidant
les reserves de glucogen del fetge i alliberant una quantitat excessiva de glucosa,
Dosi insuficient dinsulina
Fenomen de lalba
Efecte Somogyi
de manera que dna valors alts de glucmia al mat. Si no shan mesurat els nivells
de glucmia a mitjanit i shan observat valors baixos, es pot creure que les necessitats
dinsulina nocturna sn insuficients. Si a la nit segent saugmenta la dosi dinsulina
nocturna, llavors la hipoglucmia ser encara ms important i el rebot ms intens,
i sentrar en un cercle vicis.
Si alguns dies la glucmia al mat s elevada i altres s baixa, es pot sospitar que
hagi aparegut lefecte Somogyi. Algunes nits la glucmia pot ser suficientment baixa
com per desencadenar el rebot hiperglucmic i ocasionar glucmies altes al mat.
Altres nits, els valors de glucmia poden no ser prou baixos com per provocar el
rebot i, consegentment, els valors del mat seran normals o baixos.
Lanlisi de lorina al mat no s de gran ajuda en aquesta situaci. Mostra cetonria
deguda a la hipoglucmia de la primera part de la nit i glucosria deguda als valors
alts de la matinada. El mateix resultat sobtindria si es tracts de dficit dinsulina i
shagus passat tota la nit amb valors elevats i sense hipoglucmia.
Una altra situaci s presentar glucmies baixes al mat (<60 - 70 mg/dl), amb mal
de cap en despertar. Aix indica que durant la nit shan tingut valors baixos que
no han provocat rebot. En aquest cas cal, tamb, reduir la dosi dinsulina retardada.
87
Hipoglucmia sense rebot
88
exercici i diabetis
8
89
Lexercici produeix un efecte beneficis sobre la poblaci general i en particular
sobre les persones amb diabetis. Aquest efecte est ben demostrat des de fa temps
i es basa en dues observacions fonamentals: duna banda, retarda laparici de les
malalties cardiovasculars i, duna altra, serveix per millorar el benestar i la qualitat
de vida. Actualment, es recomana la prctica regular dexercici, el qual, juntament
amb una alimentaci equilibrada i una pauta adequada dinsulina, constituiran els
punts clau per mantenir i assegurar el bon control de la diabetis.
De tota manera, i malgrat els efectes beneficiosos, lexercici mal planificat pot
comportar una srie de problemes que caldr tenir en compte per tal de poder-
los evitar. La hipoglucmia, per exemple, s lefecte indesitjable ms freqent que
pot aparixer mentre es fa exercici, o unes hores desprs dhaver-lo finalitzat.
Tanmateix, quan ens trobem en una situaci de mal control de la diabetis,
possiblement per falta dinsulina, lexercici pot condicionar laparici duna
descompensaci hiperglucmica amb cetonria (cetosi), com a pas previ de la
cetoacidosi. En molts casos, els efectes indesitjables estan relacionats amb una
planificaci incorrecta de lexercici.
En aquest sentit, i considerant els beneficis generals que comporta lexercici, la
tendncia actual dels equips mdics s recomanar i estimular les persones amb
diabetis tipus 1 a portar un estil de vida fsicament ms actiu, incorporant activitats
esportives en la vida diria, sempre que els agradi i ho desitgin.
Lexercici ser una activitat agradable i una prctica segura per a les persones
amb diabetis si segueixen apropiadament les mesures assenyalades pel seu equip
assistencial. La pauta dexercici recomanada a cada persona ha de ser individualitzada,
atenent les condicions fsiques i preferncies de cadascuna.
fetge
mscul
glucosa
(sucre)
sa
n
g
Quan comencem a fer exercici, es produeix un augment del consum energtic per
part dels msculs en acci. Aquesta energia, inicialment, la proporciona la glucosa
emmagatzemada en forma dels anomenats dipsits de glucogen, que es troben
dins dels mateixos msculs. Aquests dipsits sesgoten rpidament, per regla general,
en la primera mitja hora; llavors lenergia sobt de la glucosa que es troba a la sang
i tamb de la que proporcionen els dipsits de glucogen acumulats al fetge. Si
lactivitat sallarga ms duna hora, lenergia sobtindr de la combusti dels greixos
de lorganisme i de la glucosa dels aliments que shan danar consumint peridicament.
La resposta natural del cos hum davant de lexercici mantingut s disminuir la
producci dinsulina. Aquest fet facilita lalliberament dels dipsits de glucosa del
fetge a la sang i la seva utilitzaci pels msculs que entren en activitat. Les persones
amb diabetis hauran dimitar aquesta resposta natural de lorganisme reduint duna
forma proporcional les dosis dinsulina per tal daconseguir el mateix efecte. Aquesta
mesura s fonamental per evitar laparici de la hipoglucmia.
Les activitats de molt llarga durada com, per exemple, lexcursionisme, la marat,
el ciclisme, etc., sn molt hipoglucemiants. Aix vol dir que el consum de glucosa
per part dels msculs s considerable. En aquest tipus dactivitats tenen menys
efecte les anomenades hormones hiperglucemiants o de contraregulaci que
salliberen normalment durant les situacions destrs.
En canvi, en les activitats de curta durada com ara les proves de velocitat, el
culturisme, lhalterofilia, etc., aquestes hormones tenen un paper ms dominant. Per
aquest motiu, s molt freqent trobar elevat el nivell de glucmia en acabar lactivitat.
8. exercici i diabetis
90
8.1. Qu passa durant la prctica
esportiva?
Els beneficis sn nombrosos, sobretot quan la prctica de lexercici s regular.
Citarem noms els que considerem ms importants.
s important recordar que:
El nivells de glucmia poden augmentar quan es fa exercici amb manca dinsulina.
No es pot substituir lexercici per la insulina malgrat que tots dos actuen en el
mateix sentit, s a dir, reduint el nivells de glucmia.
Certament, quan es fa exercici les necessitats dinsulina sn menors, per si es fa
sense la quantitat suficient dinsulina, els nivells de glucmia augmenten.
Per tant, mai no sha de fer exercici quan no es disposa de la
quantitat suficient dinsulina.
Aix es posar de manifest amb laparici de nivells elevats de glucmia i acetona
a lorina. Llavors, lexercici sha de posposar ja que pot ocasionar una descompensaci
de la diabetis.
Abans diniciar qualsevol programa dentrenament, caldr fer una avaluaci clnica
del control de la diabetis i de les possibles complicacions, sobretot en persones de
ms de 35 anys.
Per optimitzar la seguretat i lefectivitat de la resposta a lexercici, caldr considerar
inicialment el tipus, la intensitat, la freqncia i la durada de lactivitat fsica.
Per disminuir els efectes adversos, ser necessria la instauraci dun programa
deducaci i seguiment adequats.
91
8.2. Quins sn els beneficis de
lexercici?
Pot ajudar a millorar el control de la diabetis, sempre que estigui ben
planificat, perqu produeix un descens de la glucosa a la sang, a causa de laugment
del seu consum per part dels msculs.
Pot permetre una disminuci de les dosis dinsulina quan la prctica s
regular.
Pot afavorir la prdua de pes per laugment del consum i la combusti del
greix corporal per part dels msculs en activitat.
Contribueix a reduir laparici de les malalties cardiovasculars (infart,
angina de pit, claudicaci intermitent de les cames, etc.), excepte en el cas
dexercici anaerobi (culturisme).
Millora lelasticitat muscular i, per tant, lagilitat osteoarticular.
A ms de millorar lestat fsic, augmenta el benestar i la qualitat de vida.
8.3. Relaci exercici-insulina
8.4. Algunes recomanacions
generals
Lentrenament, caldr iniciar-lo duna forma confortable augmentant gradualment
la intensitat i sense fatigar-se excessivament. No sha darribar a lesgotament perqu
lexercici resulti beneficis. Cal no oblidar la importncia dun calat adequat i una
bona higiene dels peus.
Si es fa exercici per perdre pes, s millor reduir la dosi dinsulina abans de lexercici
que no haver dingerir menjar extra desprs.
Cada sessi dexercici ha danar precedida dun perode descalfament de 5-10
minuts i seguida dun perode semblant de refredament.
Lautoanlisi de la glucmia capillar, sobretot quan es comena a fer exercici, s
essencial per documentar la resposta individual davant de diverses circumstncies.
Aprendre a reconixer les reaccions individuals segons els diferents tipus dexercici
permet ajustar les dosis dinsulina i la ingesta adequada dhidrats de carboni, abans,
durant i desprs de lexercici.
La prctica de sovintejar les autoanlisis de glucmia s fonamental per adquirir
experincia, ja que constitueix una eina indispensable per evitar que lexercici ens
descontroli la diabetis.
Per obtenir beneficis per a la salut lexercici ha de ser dintensitat moderada i
practicat de manera regular. Si no sest ben entrenat no es pot practicar un exercici
extrem o de competici.
s molt important comprovar la glucmia abans de la prctica
esportiva:
Si s inferior a 100 mg, caldr prendre un suplement dhidrats de carboni (una
pea de fruita, 3 galetes maria o una beguda energtica).
Si s entre 100 i 250 mg, es pot realitzar sense riscs.
Si s superior a 250 mg, caldr valorar la presncia dacetona en lorina.
- Si lacetona s negativa, es pot comenar lexercici amb precauci.
- Si lacetona s positiva, es desaconsella lexercici fins que no hagi disminut la
glucmia i desaparegut lacetona (una dosi petita dinsulina rpida ho pot
solucionar).
92
8.5. Estratgies per evitar la
hipoglucmia o hiperglucmia
durant lexercici
Abans de comenar lexercici
Cal tenir en compte la possibilitat daparici de la hipoglucmia retardada, s a
dir, aquella que apareix unes hores desprs de la prctica esportiva, generalment
durant la nit o a la matinada, que es pot prevenir augmentant laportaci dhidrats
de carboni del sopar o disminuint la dosi dinsulina.
93
Cal disminuir les dosis dinsulina abans diniciar lactivitat, si aquesta
ho requereix (vegeu la taula segent).
No sha dinjectar la insulina en una regi muscular que hagi de ser
exposada a una activitat important. Aix, quan fem exercici amb les cames,
la insulina s absorbida ms rpidament del teixit subcutani i es pot tenir ms risc
dhipoglucmia. Per exemple, quan es faci bicicleta sinjectar al bra i quan es faci
nataci, a la panxa.
Sha devitar la prctica de lexercici en el moment de mxima acci de la
insulina, que ha estat prviament injectada.
Si lexercici s de llarga durada, determinar la glucmia i prendre
suplements extres dhidrats de carboni dabsorci rpida (de 15 - 20
g, cada 30 - 45 minuts)
Una bona hidrataci amb aigua s fonamental per evitar les descompensacions,
sobretot quan lexercici es practica quan fa molta calor.
Cal augmentar la ingesta dhidrats de carboni hores desprs de
lexercici segons la durada i la intensitat per evitar la hipoglucmia tardana que
pot aparixer durant les 24 hores posteriors.
s important que els companys dexercici estiguin assabentats de la diabetis, de
com es pot reconixer una hipoglucmia i de com cal actuar.
exercici lleuger moderat intens
durada excarbs rpida lenta excarbs rpida lenta excarbs rpida lenta
15 minuts no no no no no no 20 g no no
30 minuts no no no 30 g no no 40 g 30% no
45 minuts 20 g no no 35 g 30% no 50 g 50% no
60 minuts 25 g 30% no 40 g 50% no 60 g 50% 20%
2 hores 50 g 30% no 70 g 50% 20% 110 g 70% 40%
4 hores 80 g 30% 20% 120 g 70% 20% 200 g 70% 40%
Modificacions de les dosis dinsulina i suplements extres dhidrats de carboni (excarbs) segons la duraci i intensitat de lexercici.
* Aquests valors sn orientatius i caldr individualitzar-los segons lexperincia de cada persona.
Duraci i intensitat de lexercici
Durant lexercici
Desprs de lexercici
Exercicis aerobis (30 - 60 minuts) dintensitat moderada i curta durada: nedar,
crrer, fer bicicleta, gimnstica, aerbic de baix impacte.
No cal prendre cap mesura especial, a part de controlar els nivells de glucmia.
s sempre convenient tenir disponible un petit suplement dhidrats de carboni.
Exercicis de llarga durada (ms de 2 hores): lexcursionisme, la marxa, el
ciclisme, el piragisme, la marat.
s aconsellable rebaixar les dosis dinsulina rpida i retardada del mat, aix com
tamb la retardada de la nit que segueix a la prctica esportiva. s bo ingerir
suplements dhidrats en forma lquida en cas de marat i slids si lactivitat no es
tan esgotadora (15 - 20 g hidrats cada 30 - 45 minuts).
Exercicis de durada mitjana (60 - 90 minuts): esports dequip com el futbol,
el bsquet, l handbol, etc.
Per a aquest tipus dactivitat, cal controlar la glucmia abans del partit i a la mitja
part. Si aquesta s baixa, conv ingerir un suplement de 15 a 20 g dhidrats de
carboni, ja sigui abans, desprs o a la mitja part.
Exercicis breus amb molt desfor: especialitats datletisme, proves de
velocitat, esports de lluita, etc.
8.6. Tipus dexercici i mesures
que cal observar: alguns consells
prctics per a exemples concrets
El risc depisodis hipoglucmics
pot minimitzar-se prenent les
precaucions segents
94
Mesurar la glucosa sangunea abans, durant i desprs de lexercici.
Evitar lexercici durant els perodes dactivitat mxima de la insulina.
Lexercici no planificat sha de precedir de carbohidrats extra, per exemple,
20 o 30 g / 30 min dexercici; potser caldr disminuir la dosi dinsulina desprs
de lexercici.
Si lexercici s planificat, cal disminuir les dosis dinsulina abans i desprs de
lexercici, segons la intensitat i la durada de lexercici i lexperincia personal. Les
reduccions de la dosi dinsulina poden arribar a ser del 50 al 90% dels requeriments
diaris dinsulina.
Durant lexercici potser caldr consumir carbohidrats dabsorci rpida.
Desprs de lexercici, potser caldr una aportaci extra de carbohidrats
dabsorci lenta.
Cal conixer els signes i smptomes de la hipoglucmia.
Conv fer exercici acompanyat.
No cal prendre cap mesura especial, a part de controlar la glucmia. s probable
que el seu nivell sigui elevat en acabar lactivitat ateses les caracterstiques del tipus
dexercici. Com ja hem comentat, lestrs produeix hiperglucmia.
Exercicis de llarga durada amb activitat irregular i intermitent: la
jornada desqu s la ms caracterstica.
s molt aconsellable rebaixar les dosis matinals dinsulina rpida i retardada.
No sha dinjectar ms insulina fins a acabar lactivitat.
s millor prendre petits suplements cada 2 hores dhidrats de carboni que un pat
molt abundant.
Cal rebaixar tamb la insulina retardada de la nit i fer un sopar amb ms alt contingut
dhidrats de carboni per evitar la hipoglucmia nocturna.
95
96
Deixant de banda els mals plantejaments en el tractament o b conflictes emocionals,
les malalties intercurrents sn amb molta freqncia causa dinestabilitat o de franca
descompensaci.
Durant la infncia els nens pateixen mltiples malalties banals (refredats, otitis,
diarrees) que no afecten el seu estat general i, al mateix temps, proporcionen
la protecci (immunitat) que requereixen per a la vida adulta. Aquest processos,
sn menys freqents en adolescents i en adults.
Les persones que porten un bon control de la diabetis no tenen ms riscos
dadquirir infeccions que la poblaci general, per quan les pateixen necessiten
fer uns controls ms estrictes de la seva diabetis i adoptar unes mesures addicionals.
En canvi, si el control de la diabetis no s correcte disminuir la immunitat davant
les infeccions i aix implicar la possibilitat de desenvolupar-ne ms.
Daltra banda, en les situacions de dej, estrs o malaltia, es produeixen unes
hormones dacci contrria a la de la insulina, el cortisol i el glucag, que sn
hiperglucemiants (augmenten el sucre a la sang) i, per tant, fan que les necessitats
dinsulina augmentin.
En general, els nens i els adolescents que duen un bon control toleren les malalties
molt b.
Les malalties poden produir:
1. Efectes mnims en els nivells de glucosa.
2. Nivells baixos de glucosa si van acompanyades de vmits, diarrea i falta de gana.
3. Nivells alts de glucosa.
Acostumen a ser malalties que no afecten lestat general, com per exemple els
refredats o la rubola. La febre transitria produda per les vacunes no fa alterar
els controls de la diabetis.
qu cal fer quan tenim una malaltia
97
9
9.1. Repercussi de les malalties
en el control de la diabetis
1. Efectes mnims sobre els nivells
de glucosa
Acostumen a ser malalties que provoquen nusees, vmits i diarrea. Com que
es menja menys i el sucre no sabsorbeix, poden ocasionar nivells baixos de
glucosa a la sang. Sovint no van acompanyades de febre ni duna alteraci important
de lestat general, per poden presentar cetonria.
Moltes malalties comunes poden produir nivells alts de glucosa i, secundriament,
acetona a lorina. De vegades es tenen nivell alts de glucosa a la sang abans que
la malaltia es manifesti.
Normalment sn malalties que cursen amb febre, nusees, vmits, mal de cap,
cansament i dificultat per a lalimentaci.
Com a malalties ms freqents podem esmentar: angines, grip, varicella, infeccions
dorina, pneumnies
s molt important tenir en compte lautocontrol.
El tractament sha de basar en:
Insulina: es necessiten dosis superiors a les habituals.
Alimentaci: la gana est alterada i hi ha una mala tolerncia als aliments
(vmits).
Exercici: s millor no fer-ne.
Les malalties intercurrents sn la causa ms comuna de descompensacions de la
diabetis.
Les determinacions dels nivells de glucosa a la sang i dacetona a lorina ens ajudaran
a decidir quina conducta cal seguir.
Insulina
1. Si es presenta hiperglucmia sense cetonria
Si abans de la ingesta la glucmia s superior a 150 mg/dl cal corregir la situaci amb
els suplements dinsulina habituals.
s convenient mesurar la glucmia una hora i mitja desprs de la ingesta per comprovar
si la dosi s suficientment efica per normalitzar la hiperglucmia en el cas que aparegui.
2. Si es presenta hiperglucmia amb cetonria
Sempre que la cetonria sigui positiva (2 + o ms) i la glucmia superior a 150 mg/dl,
cal administrar suplements dinsulina rpida 30 o 60 minuts abans de les ingestes, amb
dosis dobles a les habituals com a suplement.
9. qu cal fer quan tenim una malaltia
98
2. Nivells baixos de glucosa
9.2. Tractament de la diabetis durant
la malaltia
3. Nivells alts de glucosa
Pautes dactuaci
Si es presenten nusees o vmits i no es t gana, no sha dadministrar insulina NPH
sin insulina rpida cada 4 o 6 hores acompanyada de lquids ensucrats i brou ric en
minerals fins que lacetona desaparegui.
Cal repetir les determinacions de glucmia i cetonria cada 2 hores mentre persisteixi
la situaci de malaltia.
Si hi ha acetona positiva (+) per la glucmia s inferior a 140 mg/dl, no cal administrar
insulina rpida; el que sha de fer primer s prendre hidrats de carboni i desprs
continuar controlant la glucmia i la cetonria cada 4 hores.
Quan la cetonria disminueixi, encara que no hagi rems del tot, sha de passar
gradualment a les dosis habituals dinsulina.
Alimentaci
El compliment de la dieta s molt important en el tractament de la diabetis, i sobretot
en el cas que existeixi una malaltia intercurrent, per evitar aix la descompensaci cetsica.
Els nens i els adolescents diabtics poden menjar prcticament tot tipus daliments;
noms cal adequar-los la dieta a la seva tolerncia i a les glucmies corresponents,
procurant donar les mateixes racions dhidrats de carboni fraccionadament (quantitats
menors per ms seguides).
Els aliments cal que siguin ms tous i fcils de tolerar, per exemple:
- sopes
- purs de verdures o patates
- llet, iogurts desnatats
- galetes o pa torrat
- fruites senceres o triturades
- peix blanc bullit
En cas de diarrea:
Les verdures poden substituir-se per pur de pastanaga i patata.
Els llegums, per arrs blanc.
Les fruites ms aconsellables sn el pltan i la poma.
La llet pot substituir-se per iogurts naturals desnatats.
Pes dels aliments que equivalen a una raci (10 g dhidrats de carboni):
- arrs blanc o cuit 30 g
- pastanaga cuita 150 g
- pltan 50 g
- poma 100 g
- llet sense lactosa 200 g
- iogurt natural 2 unitats
99
9. qu cal fer quan tenim una malaltia
100
Vacunacions
Quan hi ha vmits persistents i en gran quantitat.
Quan lacetona a lorina s molt positiva i la respiraci s rpida.
Quan els nivells de glucmia segueixen elevats malgrat les dosis extres dinsulina.
Quan hi ha confusi mental amb afectaci de lestat general.
Quan hi ha dolor abdominal no habitual i greu.
En nens petits (menors de 2 - 3 anys) o que tenen alguna altra malaltia a ms
de la diabetis.
Sempre sha de contactar amb lequip sanitari si no sest segur de com sha dactuar
Quan hi ha vmits i no es tolera cap ingesta, sha danar a lhospital.
No hi ha cap medicament que no es pugui utilitzar, si el metge ho considera
aconsellable.
En el cas que hi hagi dolor o febre, es poden utilitzar els mateixos analgsics i
antitrmics habituals.
En general, la quantitat de sucre que contenen els medicaments no s valorable.
No obstant aix, si s necessari prendre xarops, shan de fer servir els que continguin
edulcorants (sacarina o aspartam).
Si s necessari utilitzar cortisona (que s hiperglucemiant), sha de extremar el
control de la glucmia.
Si el pacient diabtic est ben controlat, el tractament s lhabitual i la cicatritzaci
s normal.
Es poden administrar totes les habituals.
Ferides i traumatismes
9.4. Medicaments que es poden
utilitzar
9.3. Quan cal anar a lhospital
impacte psicosocial de la diabetis
10
101
Patir diabetis s com tenir hipertensi arterial, epilpsia, asma, Parkinson o
tantes altres malalties, anomenades crniques, que ara per ara no es poden
guarir. Sortosament, davant d'aquestes afeccions hem estat capaos de
desenvolupar tractaments molt efectius en la majoria dels casos que han
perms que la qualitat de vida de les persones afectades sigui cada cop millor.
Malgrat aquests avenos, que han facilitat l'adaptaci al trastorn, el cert s que
el diagnstic d'una malaltia crnica representa un fort impacte psicolgic per
a l'individu i el seu entorn familiar, i t, a ms, unes conseqncies socials gens
menyspreables.
Evidentment, el diagnstic de la diabetis comportar canvis en la vida de les
persones afectades. Haver de seguir una certa disciplina d'horaris d'alimentaci,
mesurar els aliments, tenir cura especial a l'hora de fer exercici i posar-se
insulina, sn activitats certament compatibles amb una vida normal, per no
sempre fcils de dur a terme pels canvis que comporten. En qualsevol cas,
caldr temps per adaptar-shi. Els professionals han de tractar d'ajudar les
persones afectades a conviure amb la malaltia amb el mxim confort possible,
tractant de posar-se a la seva pell i mai negant les limitacions.
El diagnstic d'una malaltia crnica afecta el concepte dun mateix i desencadena
un seguit de mecanismes de defensa per protegir-se davant de l'angoixa. Es
tracta d'un procs de maduraci que tot individu ha de passar quan ha
dencarar-se amb aquesta nova realitat. El procs dadaptaci a la malaltia es
desenvolupa en diferents fases. No totes les persones passen per totes les
fases, ni sempre es produeixen en el mateix ordre que aqu seran exposades,
encara que el ms freqent s que ho facin d'aquesta manera.
10.1. Lacceptaci de la malaltia
10. impacte psicosocial de la diabetis
102
10.2. Fases dacceptaci de la
malaltia
La paraula "diabetis" pot ser viscuda de maneres molt diferents segons quina sigui
l'experincia de la persona afectada. Algunes persones no s'adonen gaire del que
representa, mentre que altres queden absolutament bloquejades perqu imaginen
un futur invalidant, la qual cosa els provoca, bviament, una notable angoixa. Durant
aquesta fase es fa difcil pensar amb claredat. s gaireb impossible rebre i entendre
la informaci que donen els professionals. Inicialment es genera angoixa i un estat
dnim baix. Els afectats, en aquesta fase, han de trobar una actitud receptiva en
els professionals, els quals han de saber preguntar i escoltar.
La reacci dincredulitat passatgera s gaireb constant davant d'una mala notcia.
A vegades, aquesta reacci inicial d'incredulitat deixa de ser un fenomen passatger
per convertir-se en un veritable mecanisme de defensa contra l'angoixa, i aleshores
es pot parlar de negaci de la realitat. La persona afectada sol treure importncia
a la diabetis, tot assegurant que no li crea cap problema o en altres ocasions dient:
"jo no tinc diabetis, noms una mica de sucre a la sang". En aquest afany de negaci,
les expressions d'algunes persones fan pensar que es tracten de convncer elles
mateixes i de convncer qui les escolta que tenir diabetis s millor que no tenir-
ne. Durant aquesta fase, les persones afectades se senten poc implicades en la
seva malaltia i poc motivades per tractar-se de manera apropiada.
"Per qu m'ha tocat a mi?" s la frase ms escoltada a les persones que estan en
aquesta etapa. Aquest sentiment significa com a mnim que hi ha conscincia de
El xoc
La negaci
La rebelli
1. xoc
2. negaci
3. rebelli
4. negociaci 5. acceptaci
102
la realitat, encara que aquesta no es vulgui acceptar. Reaccionar amb irritabilitat,
amargor i decepci pot ser natural en aquesta fase. Un mateix recorda la persona
sana que era i la vida li sembla injusta. El tractament s difcil, la vida ha canviat i
es tenen sentiments negatius o de ser diferent dels altres. La sensaci de rbia s
molt freqent en aquest etapa.
Els adolescents es fan especialment difcils per als professionals sanitaris perqu
la revolta contra la malaltia s'afegeix a la negaci de qualsevol tipus de norma;
actitud, daltra banda, prpia d'aquesta edat, ja per si mateixa crtica. La supressi
voluntria d'una o ms dosis d'insulina -gens infreqent en aquest perode- no
deixa de ser una provocaci i un desig de transgredir la norma. Tant els pares com
els professionals han devitar lenfrontament. La comprensi s tan important com
la disciplina.
Es manifesta fonamentalment pels intents de manipular el tractament, "pactant"
unes exigncies que estan per sota de les que el metge proposa. Per exemple:
"molt b, tinc diabetis, per no em posar insulina"; o b "dacord, accepto posar-
me insulina per no ms d'una vegada al dia". En aquests casos tamb hi ha plena
conscincia de la malaltia; encara que el pacient, en lloc de revoltar-s'hi, negocia
amb l'esperana de disminuir les dificultats que ell percep. Certament, cal no
oblidar que hi ha uns mnims de supervivncia que no sn negociables.
Conv recordar que lentorn familiar passa tamb per unes fases dacceptaci de
la malaltia, que no sempre coincideixen en ritme i ordre amb la persona afectada.
Alguns prefereixen anomenar-la senzillament adaptaci; altres pensen que l'adaptaci
seria un pas previ a la completa acceptaci. I, finalment, hi ha qui diu que cal "assumir"
la malaltia, no forosament "acceptar-la". En qualsevol cas, s'entn que aquesta fase
es caracteritza pel retrobament de l'equilibri emocional que permet afrontar de
manera serena el tractament de cada dia i les seves diferents implicacions socials,
familiars o personals. La sempre imprescindible informaci esdev, en aquesta fase,
molt profitosa. Els conceptes sobre la insulina, lautoanlisi o lalimentaci sassimilen
i sentenen millor.
Com s'ha dit abans, no totes les persones passen per totes les fases ni hi romanen
la mateixa quantitat de temps, de manera que algunes accepten la diabetis plenament
al cap de poc temps mentre que altres no arriben a assumir-la mai. En aquells
casos en els quals sest ancorat en una fase, pot ser necessria una ajuda psicolgica
especfica. Per exemple: si sest persistentment en la fase de negaci, simpedir
ladquisici de coneixements per a la futura convivncia amb la diabetis.
103
La negociaci
L'acceptaci
La concentraci de la glucosa a la sang, l'estat de la retina o la velocitat de conducci
d'un nervi sn parmetres relativament fcils de mesurar. L'estat d'nim i el grau
de tensi nerviosa o d'ansietat sn aspectes que tamb shan de considerar per
aconseguir millor el canvi dhbits. La importncia que tenen aquests factors sobre
el control i lestabilitat de la glucmia sn normalment reconeguts per tothom, i
l'experincia dels pacients ensenya que quan s'est amonat per un examen o
unes oposicions o quan s'est sotms a una forta emoci negativa -la separaci
de la parella, la prdua d'una persona estimada- la diabetis se'n ressent fora.
En els darrers temps, s'han fet molts estudis que demostren que -amb el mateix
tractament mdic- les persones que tenen un estat dnim ms estable, amb menys
tendncia a la fluctuaci i ms habilitat per afrontar problemes, tenen xifres
dhemoglobina glicada ms bones i menors oscillacions de la glucmia que aquelles
que no tenen les caracterstiques esmentades. La diabetis comporta un gran esfor
dadaptaci conductual i emocional per part de la persona afectada.
La vivncia dun jove amb diabetis a la famlia pot variar depenent de la seva edat.
s natural que desprs del diagnstic les relacions familiars quedin alterades; per
consegent, en la imposici de les normes de conducta caldr distingir aquelles
relacionades amb el fet de ser diabtic daquelles que formen part de leducaci
del nen o del jove. Si cada vegada que es nega o es prohibeix alguna cosa es fa
en nom de la diabetis, el jove comena a rebutjar la malaltia que li veta tantes
coses. Sobretot si a ms es considera que moltes normes de conducta estan lligades
al desenvolupament de la persona i serien aplicables encara que no fos diabtica.
Per tant, s convenient normalitzar com ms aviat millor la relaci entre pares i
fills i reemprendre les normes de conducta habituals abans del diagnstic, referint-
se a la diabetis tan poc com sigui possible a lhora destablir limitacions. Si no s
aix, sempre sassociaran les prohibicions a la diabetis, quan en realitat moltes
normes ja existien abans que la diabetis aparegus.
Dins de lentorn familiar, un factor que est associat a millores en el control de
la diabetis s la comunicaci emocional. Lentorn familiar on els membres estableixen
una comunicaci emocional, basada en el fet dexterioritzar les emocions, aconsegueix
reduir el grau dangoixa i afavoreix ladaptaci de la persona afectada a la malaltia.
Daltra banda, s important encoratjar el nen o el jove a tenir una actitud activa
en el control de la diabetis. Per exemple, caldr felicitar-lo quan hagi fet una elecci
correcta en lalimentaci o donar-li un marge de confiana quan es faci les
autoanlisis o sadministri la insulina. Tamb, s important no centrar latenci
exclusivament en els control de glucmia capillar, ja que aix pot generar tensions
familiars quan el resultats no siguin els esperats.
10. impacte psicosocial de la diabetis
104
10.4. La diabetis i la famlia
10.3. Repercussions de l'estat
d'nim i les actituds sobre el
control metablic
104
105
Els pares necessitaran suport. El trobaran en lequip sanitari i tamb en lassociaci
de diabtics, on podran compartir les seves vivncies amb altres persones que han
passat per una situaci semblant.
Lactitud dels pares pot afavorir o dificultar el procs dacceptaci i responsabilitat
del nen o jove adolescent amb diabetis. Shan descrit diferents tipologies de pares
o dactituds familiars que poden influir en la conducta i lactitud per part del jove:
Pares perfeccionistes: sn aquells que volen controlar tots els aspectes del tractament.
A ms a ms, acostumen a centrar latenci en all que no funciona b. El jove
respon mostrant rebellia, no acceptaci i rebuig del tractament.
Pares que no intervenen gens en el tractament: opinen que per tenir cura de la
diabetis cal seguir els consells dels professionals, sense ms implicacions. En aquests
casos el nen/jove acostuma a oblidar parts del tractament perqu considera que
per cuidar-se noms cal posar-se insulina.
Pares proteccionistes: consideren que pel fet de tenir diabetis, han de protegir i
tenir ms cura del seu fill. No permeten que el jove prengui iniciatives en el
tractament, i si ho fa i no surt b, immediatament es culpabilitzen. Llavors, el jove
acostuma a mostrar inseguretat, necessita ladult per fer qualsevol cosa. Altres
vegades, pot intentar treure rendiment de la malaltia o manipular a travs daquesta.
Pares que reparteixen responsabilitats. Aquest tipus de pares ensenyen a aprendre
de la prpia malaltia. Donen recompenses positives quan el noi fa les coses
correctament i permeten que saprengui de lerror. En aquests casos el noi acostuma
a mostrar seguretat i autonomia.
Per tant, en el procs deducaci diabetolgica no sols sha de considerar com a
objecte educatiu el pacient, sin tamb la famlia, en la qual cal trobar linterlocutor
ms vlid.
En molts casos, i com que la diabetis no es veu a simple vista, sopta per ocultar-
la. El fet damagar-la pot indicar, a vegades, una acceptaci inadequada de la malaltia
o por de no ser acceptat en lentorn o grup de referncia. s lgic que en els inicis
hi hagi certa por a comunicar la malaltia en lentorn. Aquesta comunicaci s
possible quan la persona ja sha adaptat al tractament i sempre que, en la histria
de lindividu, no hi hagi hagut experincies prvies de rebuig a la persona malalta.
De tota manera, la persona ha de prendre el seu temps per socialitzar la malaltia.
A banda de la famlia, conv que els amics o els companys ms propers, descola
o de feina, estiguin informats sobre la diabetis per tal que puguin entendre el que
succeeix i el puguin ajudar, sobretot en el cas de les hipoglucmies.
10.5. La diabetis i els amics
106
el jove diabtic a l'escola
11
107
La diabetis no ha de ser cap inconvenient per a una persona jove a lhora de
desenvolupar les mateixes activitats que els seus companys.
Els mestres han de saber qu s la diabetis, han de conixer el problema de
la hipoglucmia i la manera de solucionar-la.
s convenient recomanar al jove diabtic que no amagui la seva afecci; daltra
banda, cal que els seus companys ho spiguen i tinguin informaci adequada
sobre els problemes que puguin aparixer.
El jove diabtic ha de tenir una escolaritzaci completament normal.
Ha de practicar exercici fsic i esport igual que qualsevol noi o noia de la seva
edat (vegeu lapartat Exercici i diabetis).
Ha de menjar el mateix que els seus companys.
Si es queda a dinar a l'escola no s'han de fer diferncies amb el que mengen
11. el jove diabtic a l' escola
108
els seus companys. Els mens de lescola shaurien de revisar per assegurar que
no hi manquen hidrats de carboni.
El mestre ha de saber que, en ocasions, el nen o jove diabtic pot necessitar
menjar, beure o b orinar a deshora, durant la classe. s important que ho pugui
fer sense impediments ni protagonismes. Aix mateix, cal que els altres companys
en spiguen els motius des del comenament.
Ha d'anar a les colnies, convivncies o viatges de fi de curs que es
facin, sempre que els mestres o monitors spiguen reconixer la hipoglucmia
i spiguen administrar el glucag.
s molt important que sintegri a l'escola. Per facilitar-ho, hi ha disponible material
didctic i pedaggic. Tamb conv contactar amb lassociaci de diabtics ms
propera, on es trobar lassessorament adequat (consulteu la llista dadreces
que sannexa).
colnies i campaments
per a nens i joves amb diabetis
109
Lany 1975 es van organitzar per primera vegada unes colnies destiu a
Catalunya. Des de llavors, lAssociaci de Diabtics de Catalunya (ADC) ha
seguit organitzant-les comptant amb el patrocini del Consell Assessor sobre
la Diabetis del Departament de Sanitat i altres entitats. Cada any hi assisteixen
ms de 100 nens i joves, dentre 7 i 17 anys, repartits en 4 torns. Les modalitats
sn: estada en cases de colnies per als ms petits i mitjans, campaments i
multiaventura per als ms grans, amb una durada duna setmana o deu dies
per a cada torn. El plantejament ldic s el mateix que en altres colnies
convencionals, per complementades amb accions educatives relacionades
amb la diabetis.
Lobjectiu principal daquestes colnies s proporcionar als nois i noies amb
diabetis una seguretat i experincia que els permeti assistir a altres colnies
no especialitzades.
Les colnies permeten als nens i joves que hi assisteixen compartir les seves
12.1. Objectius
Responsables
equip mdic
equip de dietistes
equip de monitors
Suport tcnic
Associaci Catalana
de Diabetis
Patrocini
Consell Assessor sobre
la Diabetis a Catalunya
Collaboraci
centres hospitalaris
laboratoris farmacutics
indstria alimentria
Associaci de Diabtics
de Catalunya (ADC)
Colnies
i campaments
12
12. colnies i campaments per a nens i joves amb diabetis
110
12.2. Equip responsable
experincies i coneixements amb altres diabtics. Aquest aspecte s especialment
profits per als qui, per diferents motius, la diabetis ha suposat un cert allament
o sentiment dinseguretat.
A ms a ms, s un bon entorn per fer educaci diabetolgica: es repassen els
coneixements sobre la diabetis, es comenten aspectes i dubtes i es resolen
situacions conflictives relacionades amb hipoglucmies o cetonries. Les colnies
permeten, de manera prctica, observar els efectes de lexercici fsic sobre el
control metablic.
Per tal daconseguir transmetre una experincia i seguretat ptimes, cal comptar
amb un equip competent. Aquest equip est format per:
Personal mdic amb una slida formaci en diabetis, i en alguns grups tamb
un especialista en pediatria amb formaci diabetolgica. Lequip mdic est
coordinat per un director mdic.
Infermer/a amb coneixements deducaci diabetolgica.
Dietistes amb experincia en alimentaci i diabetis.
Monitors responsables de laspecte ldic. Alguns dels monitors sn diabtics.
Lequip sanitari tindr cura del control metablic dels joves diabtics. Aix doncs,
marcar la pauta dautoanlisis i indicar la dosi dinsulina de forma individualitzada.
Durant les colnies sintenta respectar la pauta dinsulina que seguia cada persona
a casa, per en la majoria de casos sha de disminuir la dosi a causa dun increment
de lexercici fsic. Ocasionalment, si els perfils glucmics sn molt irregulars i
lequip mdic ho considera oport, es modifica la pauta insulnica.
111
12.3. Documentaci
Cal advertir que, durant el perode de colnies, lobjectiu principal no s
aconseguir un control perfecte de la diabetis, sin millorar els coneixements
sobre la malatia i potenciar lautoestima i autonomia dels nens i joves amb
diabetis. s ms, en alguns casos i per ra dels canvis (horaris, ms exercici)
s difcil aconseguir uns perfils glucmics estables. Tanmateix, lincrement de
lactivitat fsica i un millor compliment diettic permeten mantenir valors
glucmics molt correctes.
Si sorgeix qualsevol intercurrncia mdica, com ara un traumatisme o una
infecci, lequip mdic decideix si s necessari o no el trasllat a un centre
hospitalari. Cada any sinforma els diversos centres hospitalaris ms propers
al lloc on es fan les colnies per tal dagilitzar latenci al jove diabtic en el
cas que fos necessari traslladar-lo a lhospital.
En acabar les colnies cada nen rep un informe mdic on consten les
intercurrncies aparegudes durant lestada a les colnies i altres aspectes
mdics destacables; a ms a ms, es donen unes pautes orientatives per
reajustar la dosi en tornar a casa.
Cada persona inscrita a les colnies ha daportar un informe mdic on constin:
Dades personals i telfons de contacte amb la famlia.
Informe mdic del diabetleg que tracta habitualment el jove: anys devoluci
de la diabetis, complicacions tardanes, descompensacions agudes importants,
pauta insulnica i diettica, particularitats de la diabetis, coneixements terics
i prctics de la diabetis, existncia daltres malalties crniques o intercurrents,
vacunes rebudes, etc.
Durant les colnies es fan un mnim de tres autoanlisis capillars al dia, abans
dels pats principals, i si s necessari safegeixen altres determinacions en
alguns casos.
Cada jove disposa dun full dautocontrol, similar a la llibreta o carnet dautocontrol
que utilitza habitualment, on es fan constar les diferents determinacions
glucmiques, les dosis dinsulina administrades i altres intercurrncies, si nhi ha.
En els grups dels petits i mitjans, lequip mdic decideix la dosi dinsulina que sha
dadministrar cada vegada. El nen sadministra la insulina ell mateix, amb supervisi
de lequip mdic o del monitor instrut. En el grup dels ms grans, el jove i el
metge comenten i decideixen, conjuntament, la dosi que sha dadministrar.
12.4. Pauta dautocontrol
12. colnies i campaments per a nens i joves amb diabetis
112
Pel que fa al tractament diettic, sintenta respectar lalimentaci que el jove
segueix habitualment a casa. No obstant aix, en determinats casos cal modificar-
la, ja sigui augmentant o disminuint les calories, el nombre dingestes o els
repartiments dels glcids. Aquesta decisi, la prenen conjuntament lequip mdic,
el dietista i el jove.
En determinats casos en qu a ms de la diabetis hi ha alguna altra patologia
que requereix una alimentaci especial o cal evitar alguns aliments -per exemple,
malaltia celaca, diarrea, allrgia, etc.-, el dietista ho t en compte i fa les
modificacions oportunes.
Les colnies, doncs, sn una eina ms per reforar leducaci diabetolgica en
un ambient dists i segur, i contribueixen daquesta manera a lautonomia de
la persona amb diabetis.
Lexperincia obtinguda al llarg daquests 25 anys s, globalment, molt positiva
tant per als nens i joves amb diabetis com per als professionals que hi assisteixen.
12.5. Pauta dalimentaci
viatges i vacances
13
113
Les famlies han destimular i no restringir els seus plans de viatges o vacances
pel fet de tenir una persona amb diabetis a casa. Els adolescents, per exemple,
poden efectuar els seus viatges de fi de curs sense inconvenients.
No obstant aix, quan es prepara un viatge sha de tenir en compte:
La durada del desplaament.
La possibilitat de demores que puguin pertorbar lhorari de les ingestes i/o de
ladministraci dinsulina.
La disponibilitat dalimentaci adequada. Possibles canvis en lalimentaci.
Disponibilitat datenci mdica.
Canvis climtics.
Canvis en el tipus dactivitat.
Canvis en els horaris dels pats i rutina del son (per als ms petits).
s convenient seguir les recomanacions pertinents. Sobretot en el cas dels nens
o adolescents amb diabetis, cal que visitin el seu metge unes setmanes abans del
viatge per:
Rebre les vacunes oportunes, si es viatja a determinats pasos.
Adequar els controls i les dosis dinsulina segons les diferents caracterstiques del
viatge.
Comentar les pautes que cal seguir en cas de descontrol metablic.
Comentar la possibilitat dutilitzar insulina dacci ms curta.
Preparar la documentaci adequada:
Assegurana mdica de trasllat i informe mdic en lidioma adequat (segons al
pas on es viatja) on consti la pauta dinsulina, els controls habituals i lalimentaci.
13.1. Preparaci per al viatge
13. viatges i vacances
114
13.2. Previsions Insulina rpida i retardada, calculant sempre alguns flascons, cartutxos o plomes
de ms. Es recomana sempre distribuir-los en lequipatge, per la possibilitat de
prdua dalguna maleta, per exemple.
La insulina i el glucag a la bossa de m.
Xeringues o plomes i agulles.
Glucag.
Aparell per mesurar la glucmia, piles, tires reactives que no estiguin caducades,
tant per a la determinaci de glucmia com de cetonria, si cal.
Sucre o suplement de carbohidrats per la possibilitat dhipoglucmia.
Aigua mineral.
Llibreta dautocontrol i tarjeta didentificaci Sc diabtic.
Medicaci per a possibles diarrees i vmits.
Seria ms adequat passar a una pauta dinsulina rpida abans de cada pat i
prendre un refor dinsulina retardada a la nit. Aquests canvis conv haver-los
decidit prviament de manera conjunta amb el metge.
Reduir la dosi dinsulina rpida i retardada segons la duraci i intensitat del
trajecte.
Prendre fruita o sucs peridicament.
Transportar la insulina adequadament, protegida del sol, dins duna capseta de
suro a la part ms interior de la motxilla.
Tenir glucag a m i que els companys spiguen on s.
En cas de viatges llargs
en avi
En cas dexcursi a peu o amb
bicicleta
Conv portar
115
En cas de vacances amb
prctiques desports
Cal recordar que lesqu s un exercici molt intens; per tant, s prudent reduir
la dosi total dinsulina en una tercera part i augmentar la ingesta de carbohidrats
dabsorci lenta.
No s convenient practicar esports daigua (nataci, windsurfing) estant sol,
per la possibilitat de tenir una hipoglucmia.
No sn aconsellables ni el submarinisme ni lescalada.
116
fertilitat i gestaci
14
117
Fa molts anys quan no eren ben coneguts els efectes de la hiperglucmia a
lorganisme, les dones amb diabetis, que estaven permanentment mal controlades,
presentaven perodes anovulatoris i la seva fertilitat estava compromesa.
Actualment es pot afirmar que la fertilitat de la dona diabtica ben controlada
s igual que la de la dona no diabtica.
Quedar embarassada en el moment adequat s primordial i per aquest motiu
les dones diabtiques amb vida sexual activa han de seguir el mtode anticonceptiu
ms adequat a les seves caracterstiques i, dacord amb les indicacions del seu
metge, planificar el moment de quedar gestants.
De forma general, els mtodes anticonceptius ms utilitzats, tant en les dones
diabtiques com en les no diabtiques, sn els preservatius, els anticonceptius
orals i els dispositius intrauterins. No hi ha uns mtodes millors que altres, hi ha
mtodes ms o menys apropiats per a cada dona i en diferents circumstncies
o moments de la vida.
Els preservatius sn lnic mtode que, a ms devitar lembars, protegeix davant
les malalties de transmissi sexual. Els anticonceptius orals fins fa pocs anys no
saconsellaven a les dones diabtiques, per els darrers estudis indiquen que no
produeixen efectes adversos sobre la glucmia. Sha de tenir especial precauci
amb el seu s en les dones diabtiques que sn fumadores, o sn hipertenses
o b presenten complicacions vasculars greus. s important recordar que sempre
han destar prescrits pel metge i que la seva administraci comporta que shagin
de fer les revisions mdiques que convinguin.
Segons estudis recents, els dispositius intrauterins sn un bon mtode anticonceptiu
per a les dones diabtiques, ja que no els produeixen ms infeccions plviques
que a les dones no diabtiques. Sn aconsellables en dones que ja han estat
embarassades, i sn una bona alternativa per a les persones que presenten
importants complicacions oculars o renals. En el cas daltres mtodes anticonceptius
14.1. Fertilitat i anticoncepci
d
12. fertilitat i gestaci
118
menys utilitzats, per la seva dificultat de maneig, per possibles fallades o per efectes
secundaris, sha de consultar el metge abans de fer-los servir per tal de valorar les
seves caracterstiques, avantatges o desavantatges.
El fet que una dona sigui diabtica no desaconsella lembars. Un aspecte fonamental,
tant per a la mare com per al fetus, s aconseguir un bon control metablic abans
i durant lembars. Amb la finalitat de minimitzar el risc davortament i malformacions
congnites, saconsella que la fecundaci es produeixi durant un perode destabilitat
glucmica i amb un bon nivell dhemoglobina glicada. Les vuit primeres setmanes
s el perode en el qual s fonamental tenir uns valors de glucmia tan propers
a la normalitat com sigui possible, ja que s quan es pot produir una malformaci
o un avortament. Amb un bon control glucmic durant aquest perode, el risc s
el mateix que en la dona no diabtica. Per aconseguir aquest objectiu, en la majoria
de les ocasions sn necessries pautes dinsulina administrades amb mltiples
injeccions diries, amb les corresponents autoanlisis i les modificacions oportunes
de les unitats dinsulina en cada moment (autocontrol).
14.2. Embars
Per aquest motiu, s molt important que lembars sigui planificat i que es
produeixi quan lhemoglobina glicada sigui com ms baixa millor, dacord amb
lequip que controla la dona diabtica habitualment. Per tant, es desaconsellen
els embarassos no planificats i encara ms els que es produeixin en adolescents
o menors de vint anys. Una anticoncepci adequada s aconsellable en totes
les dones diabtiques en edat frtil i vida sexual activa.
119
La gestaci en una dona diabtica que no presenta complicacions tardanes
(oftalmolgiques o renals) no augmenta el risc de presentar-les en un futur. En
canvi, si ja hi ha complicacions, es poden accelerar durant la gestaci i per aquest
motiu aquestes persones shan de controlar de molt a prop i en centres
especialitzats. Es considera contraindicada una gestaci quan la dona diabtica
presenti una nefropatia avanada (insuficincia renal i/o hipertensi arterial greu),
una malaltia coronria significativa o b retinopatia proliferativa encara no tractada.
Durant la gestaci, els nivells de glucmia de la mare i els del fetus estan
interrelacionats ja que la glucosa travessa la placenta. Aquest s el motiu pel qual
sn necessaris els hidrats de carboni durant el dia amb la finalitat devitar
hipoglucmies degudes al consum de glucosa per part del fetus. En la situaci
oposada, uns nivells persistentment elevats de glucmia travessen la placenta,
estimulen el pncrees fetal i, com a conseqncia, el fetus produeix ms insulina,
la qual cosa li provoca un augment del pes, impropi per al seu temps de gestaci,
que pot originar alguns problemes en el moment del part.
Desprs del part, les necessitats dinsulina disminueixen rpidament. Al comenament
de la lactncia, les necessitats acostumen a ser inferiors a les anteriors a lembars.
Posteriorment i de forma progressiva, les necessitats tornen al nivell previ a la
gestaci.
La dona diabtica gestant, que habitualment est molt motivada, ha de rebre
atenci mdica ben aviat. Si t sospita dembars, sha de dirigir al seu centre de
control on li faran un test dembars (determinaci de la gonadotrofina corinica),
que pot sortir positiu des del segon dia de retard menstrual.
La necessitat dun diagnstic preco de lembars est en relaci amb la pauta
dinsulina que sha daplicar, amb la finalitat de tenir, des del principi, els millors
resultats de glucmia.
Les necessitats dinsulina durant lembars poden disminuir en les primeres
setmanes, especialment en les dones que presenten nusees i vmits. Posteriorment
i de forma progressiva, els requeriments van pujant i fins i tot poden arribar a
doblar-se a partir de les 36-38 setmanes. Aquest augment dunitats dinsulina es
deu a lincrement de pes i a hormones produdes per la placenta, que disminueixen
la seva acci.
Tal com hem dit abans, el control glucmic ha de ser molt estricte i i lobjectiu
s aconseguir uns nivells dhemoglobina glicada semblants als de la poblaci no
diabtica durant tot lembars. s especialment important, per, que el control
sigui ptim durant les vuit primeres setmanes de la gestaci.
Durant lembars, la producci dacetona sincrementa, cosa que fa augmentar
el risc de cetosi. Per aquest motiu s aconsellable que totes les embarassades
12. fertilitat i gestaci
120
diabtiques es controlin de forma regular lacetona a lorina amb tires reactives,
especialment quan tinguin nusees o vmits i febre. En algunes ocasions es recomana
comprovar diriament al mat la presncia dacetona a lorina per estar segurs que
no es produeix una cetosi per dej (inadequada ingesta dhidrats de carboni durant
la nit).
Leliminaci de glucosa per lorina en les gestants pot ser moltes vegades positiva
i s deguda al fet que durant aquest perode disminueix el llindar renal de glucosa,
s a dir, disminueix el nivell a partir del qual el rony comena a eliminar glucosa
per lorina. No cal fer, doncs, determinacions de glucosa en lorina a les diabtiques
gestants.
complicacions tardanes de la diabetis
tipus I. prevenci
121
15
15.1. Caracterstiques de les
complicacions i freqncia
Es coneixen com a complicacions tardanes de la diabetis tipus 1 (DM1) un conjunt
dalteracions a diversos llocs de lorganisme que poden presentar a llarg termini les
persones que pateixen una diabetis. Les parts de lorganisme ms afectades sn els
ulls (retinopatia diabtica), els ronyons (nefropatia diabtica), els nervis de les extremitats
inferiors (polineuropatia diabtica) i les artries que porten la sang al cor, al cervell
i a les extremitats inferiors (macroangiopatia diabtica). Aquestes complicacions sn
degudes a les alteracions metabliques que pateixen els diabtics i sn proporcionals
al grau de descontrol metablic que presenta cada individu al llarg de la vida.
Complicacions tardanes
Afecten els vasos petits Ulls, ronyons, nervis perifrics
Afecten els vasos grans Arteriosclerosi, malaltia cardiovascular
Retinopatia diabtica
s un conjunt dalteracions en la retina que poden aparixer en els pacients diabtics.
La retina s una capa de cllules situades dintre de lull, que capta les imatges de
lexterior i les transforma en impulsos elctrics que arriben al cervell. La retina es
pot veure des de lexterior de lull mitjanant un oftalmoscopi, fet que permet detectar
petites alteracions en fases inicials i adoptar mesures per evitar-ne la progressi.
Les primeres alteracions que es poden detectar a la retina sn petites dilatacions
capillars, conegudes com a microaneurismes. Desprs poden aparixer petites
1. Fons dull normal
2. Retinopatia no proliferativa
amb microaneurismes
1. 2.
hemorrgies i exsudats al voltant dels vasos. Aquest conjunt de lesions, anomenades
retinopatia no proliferativa, no provoquen alteracions en la visi, de forma que el
pacient no se nadona de lexistncia. Sn visibles al fons dull amb loftalmoscopi
o a la foto de la retina. En alguns casos, aquesta fase de la retinopatia pot evolucionar
a una forma ms greu, anomenada retinopatia proliferativa, en la qual es produeix
una proliferaci de nous vasos a la retina i una alteraci important de la visi.
La retinopatia no apareix mai en els primers anys devoluci de la diabetis. Actualment,
existeixen estratgies molt eficaces per al tractament i control de la retinopatia
diabtica, com ara laplicaci del lser quan est indicat i en el moment oport.
Com sigui que les lesions de la retina, inicialment, no donen cap smptoma, s
imprescindible que les persones amb diabetis es facin revisions peridiques del fons
de lull per tal de detectar precoment qualsevol alteraci que shi hagi produt.
Nefropatia diabtica
Es coneix com a nefropatia diabtica aquelles alteracions als ronyons que poden
presentar, a llarg termini, les persones que pateixen diabetis. Les alteracions es
produeixen als glomruls renals, que sn aquella part del rony on es filtra la sang i
es produeix lorina. Per detectar-les cal efectuar anlisis dorina i de sang.
Les primeres alteracions que es poden detectar sn petits augments en la quantitat
dalbmina a lorina. Si la nefropatia progressa, augmenta lexcreci dalbmina i daltres
protenes per lorina, amb la qual cosa el rony pot perdre la seva capacitat deliminar
les substncies txiques de la sang i produir-se una insuficincia renal crnica.
La nefropatia diabtica afecta els pacients diabtics desprs de molts anys devoluci
de la malaltia, per cal recordar que no totes les persones presenten aquesta
complicaci.
Polineuropatia diabtica
Lafectaci dels nervis perifrics (extremitats inferiors) de les persones que pateixen
diabetis es coneix com a polineuropatia diabtica. Els nervis perifrics sn els fils
de connexi entre el cervell i els teixits perifrics (msculs, pell, articulacions),
a travs del quals el cervell rep informaci del que passa a la perifria (sensacions,
estmuls dolorosos...) i envia ordres per moure la musculatura. Les alteracions dels
nervis perifrics es poden detectar explorant els reflexos i la sensibilitat del pacient.
La polineuropatia diabtica en fases inicials pot ser completament asimptomtica.
En els casos ms greus, es produeix una prdua de sensibilitat progressiva (es perd
la sensaci de tacte), sobretot als peus, juntament amb sensacions una mica especials
(formigueigs, cossor, dolor de predomini nocturn). El perill ms important de la
neuropatia, a ms a ms de les molsties, s la prdua de sensibilitat, la qual cosa
facilita que es produeixin ferides o cremades que es poden infectar i provocar greus
problemes en els peus.
15. complicacions tardanes de la diabetis tipus I. prevenci
122
La polineuropatia diabtica es presenta en un percentatge important de pacients
diabtics de llarga evoluci, per les formes ms greus afecten menys duna quarta
part de pacients.
Malaltia cardiovascular o macroangiopatia diabtica
La macroangiopatia diabtica es refereix al conjunt dalteracions en les artries que
porten la sang al cor, al cervell i a les extremitats inferiors: enduriment de la paret
vascular, estrenyiments i oclusions. Aquest tipus dalteracions, al contrari de les altres
complicacions esmentades abans, no sn especfiques dels diabtics, s a dir, tamb
apareixen en persones no diabtiques. La diferncia s que en els diabtics aquestes
alteracions es presenten en una edat ms jove i sn ms freqents.
Com en la resta de complicacions, lafectaci vascular pot ser silent (no produir
cap molstia) durant molts anys. La simptomatologia que apareix en fases avanades
s molt variable, depenent del lloc afectat (angina de pit, infarts de miocardi, dolor
a les extremitats amb lexercici...).
Control metablic
Laparici i progressi de les complicacions tardanes de la diabetis estan ntimament
relacionades amb el grau de control metablic. Aquest concepte ha estat confirmat
en diversos estudis, entre els quals, el ms conegut s lestudi americ Diabetes
Control and Complications Trial (DCCT). Els resultats daquest estudi van ser
espectaculars. En el grup de pacients ms ben controlats hi va haver un 76% menys
de retinopatia, un 39% menys de nefropatia i un 60% menys de polineuropatia que
en el grup amb pitjor control. La progressi de totes aquestes complicacions va
ser molt ms lenta en el grup ms ben controlat.
Daquest estudi, i daltres complementaris amb resultats similars, se nha dextreure
una conclusi prctica molt important: cal intentar aconseguir un bon control
metablic des del diagnstic de la malaltia, ja que es poden prevenir, almenys en
part, laparici i evoluci desfavorable de les complicacions crniques de la diabetis.
Hipertensi arterial
La presncia dhipertensi arterial influeix de forma negativa en laparici de les
complicacions crniques i, sobretot, fa que evolucionin ms desfavorablement si
ja estan presents. Per aquest motiu, s molt important que tots els diabtics es
revisin amb freqncia la tensi arterial i siguin tractats correctament en cas
daparixer hipertensi.
123
15.2. Factors que influeixen en
laparici i progressi de les
complicacions
Tabac
Els pacients diabtics fumadors tenen una facilitat molt ms gran que els no
fumadors per presentar complicacions tardanes de la diabetis i, a ms a ms,
levoluci daquestes complicacions s menys favorable.
Si revisem alguns dels efectes del tabac veurem que a curt termini:
Provoca tolerncia (es va augmentant el consum de tabac progressivament) i
dependncia (costa molt deixar-lo).
A llarg termini:
s causa de malalties del cor, dels pulmons i de molts tipus de cncer. Pot escurar
la vida en 20 o 25 anys, ja que provoca el 16% de totes les morts.
Empitjora la circulaci sangunia i pot ser causa de gangrenes i amputacions
dextremitats inferiors.
Augmenta les complicacions durant lembars i retarda el creixement del fetus.
Provoca dificultat per respirar, fins i tot en petits esforos, i redueix la resistncia
en la prctica esportiva.
Shauria daconseguir que cap pacient diabtic fos fumador. Malauradament, la realitat
no s aquesta, i a Catalunya aproximadament 4 de cada 10 diabtics tipus I sn
fumadors actius.
Factors de predisposici personal
Una part important de pacients diabtics no desenvolupen complicacions greus
de la malaltia, malgrat que el control metablic no sigui ptim. Aix fa pensar que
hi ha factors personals, possiblement gentics, que protegeixen una part important
dels individus diabtics de patir complicacions greus. Aquests factors no es coneixen
amb exactitud, per possiblement es podran descobrir en els propers anys. Aix
podr permetre en un futur instaurar mesures preventives especials a les persones
amb major risc de presentar complicacions.
Ja hem vist que el factor ms important en laparici i progressi de les complicacions
tardanes s el control metablic. Per tant, el millor que es pot fer per prevenir
laparici de les complicacions s intentar que el control metablic sigui el millor
possible des del diagnstic de la malaltia. s molt important tenir en compte que
hi ha una relaci proporcional entre complicacions i control, s a dir, que el nombre
i la gravetat de les complicacions augmenta progressivament amb el descontrol de
la diabetis. Per tant, qualsevol millora del control metablic relacionada amb la
situaci en qu es troba un pacient tindr un efecte positiu a llarg termini sobre
les complicacions, encara que no es pugui assolir un control perfecte de la diabetis.
Un altre aspecte molt important s labandonament per complet del consum del
124
15.3. Prevenci primria de les
complicacions tardanes
tabac. Malgrat els efectes perniciosos clarament demostrats del tabac, molts diabtics
continuen fumant i, per consegent, se sotmeten a un risc afegit de desenvolupar
complicacions.
Aix doncs, com a prevenci el millor seria no comenar a fumar. Tot i que inicialment
pot agradar per molts aspectes socials, com que danya la salut i crea una dependncia
molt forta, no compensa.
Si ja sha comenat a fumar, per deixar-ho no hi ha frmules mgiques. No nhi ha
prou a voler-ho. Cal un esfor personal, una decisi ferma i tenir pacincia.
Conv demanar consell a lequip sanitari i seguir les seves recomanacions. Avui en
dia existeixen tractaments de deshabituaci que poden ajudar a deixar el tabac a
les persones que es veuen impotents per deixar-lo sense ajut.
Com a resum de les estratgies de prevenci primria de les complicaciones, es
pot dir que en el cas de les persones amb diabetis, a ms dintentar aconseguir un
bon control dels nivells de glucmia, cal seguir les mateixes recomanacions que
altres persones amb risc elevat de malaltia cardiovascular. Aquestes sn:
1. Tractar la pressi arterial elevada.
2. Abadonar lhbit tabquic.
3. Evitar lexcs de pes.
4. Seguir una alimentaci baixa en greixos saturats* i rica en fibra.
5. Augmentar lactivitat fsica diria.
*Lelevat risc cardiovascular que presenten les persones amb diabetis s el motiu pel qual es recomana
la reducci dels greixos saturats de lalimentaci, tot i que no tenen un efecte directe sobre els nivells
de la glucmia.
La majoria de les complicacions citades no donen cap molstia fins que estan en
fases avanades. Ja sha dit que la millora del control metablic pot influir en laparici
i progressi daquestes complicacions. Hi ha, aix mateix, tractaments complementaris
que tamb poden millorar la seva evoluci. Per tant, s molt important detectar
qualsevol complicaci de la diabetis en fase inicial i aplicar els tractaments adequats
per evitar una evoluci desfavorable.
Tots els pacients amb diabetis tipus 1 han de ser inclosos en programes de detecci
de les complicacions tardanes. Aquests programes consisteixen a practicar
peridicament (normalment un cop cada any) un conjunt dexploracions i anlisis
per detectar la possible existncia de complicacions de la diabetis, per valorar la
seva evoluci en cas que ja siguin presents, aix com per determinar si hi ha altres
factors que poden empitjorar levoluci daquestes complicacions. A la taula segent
sindiquen quines sn aquestes exploracions i anlisis.
125
15.4. Prevenci secundria de les
complicacions tardanes
Exploraci del fons de lull: a linici de la diabetis i anualment desprs de la pubertat
Determinaci de la presncia dalbmina en lorina: anualment desprs de la pubertat
Exploraci dels nervis perifrics (reflexos, sensibilitat)
Exploraci dels polsos perifrics i examen fsic del peu
Determinaci de la tensi arterial, a cada visita
Determinaci dels lpids a la sang (colesterol, triglicrids)
Control del pes
Eliminaci del tabaquisme
La detecci duna complicaci de la diabetis, especialment si s en fases inicials, no
ha de ser motiu de desmoralitzaci, ja que existeixen tractaments que permeten
aturar o alentir-ne levoluci.
El tractament general per a totes les complicacions s el que ja hem esmentat
abans: intentar millorar el mxim possible el control metablic i actuar sobre altres
factors que poden empitjorar levoluci de les complicacions (tabaquisme, hipertensi
arterial, alteracions dels lpids a la sang...).
A ms del tractament general, hi ha tractaments especfics per a la majoria de
complicacions de la diabetis. La retinopatia diabtica, quan s necessari, pot ser
tractada amb fotocoagulaci (aplicaci de raigs lser a la retina). Aquest tractament
permet aturar levoluci de la retinopatia en molts casos. La nefropatia diabtica
pot ser tractada en les fases inicials amb medicaments que disminueixen lexcreci
dalbmina i retarden notablement levoluci daquesta complicaci. La polineuropatia
diabtica pot ser tractada, si les molsties sn importants, amb diversos medicaments
que redueixen la simptomatologia. Finalment, la macroangiopatia diabtica pot ser
tractada amb alguns frmacs que milloren notablement el pronstic.
Cada tractament ha de ser aplicat en el moment adequat per aconseguir-ne la
mxima efectivitat. En aquest sentit, el ms important s que tot diabtic tipus 1
segueixi els controls i les revisions peridiques que hem esmentat abans, per tal
de poder utilitzar totes les eines teraputiques de qu es disposa avui en dia.
Grcies a aquests tractaments, el nombre i la gravetat de les complicacions tardanes
ha anat disminuint progressivament en les ltimes dcades.
126
Revisions peridiques per a la
detecci de complicacions i de
factors de risc
15.5. Tractament de les
complicacions
LADC s la suma de persones amb diabetis i els seus familiars que t per objectiu
ajudar els mateixos afectats a formar-se i a rebre la informaci necessria per al
seu correcte autocontrol, fer activitats prpies de qualsevol associaci i, finalment,
assumir un paper representatiu davant daltres instncies.
A lAssociaci de Diabtics de Catalunya (ADC) pensem que les persones amb
diabetis, en tot all que ens afecta, no hem de limitar-nos a un paper passiu i resignat.
Hem dopinar i fer sentir la nostra veu en tots els processos relacionats amb la
diabetis, ja que no solament hi ha problemes mdics (sobre els quals ja treballen
metges i cientfics) ni noms poltics (ja tenim les administracions per cuidar-sen)
socials, econmics, sin una barreja de tots els aspectes.
Noms les mateixes persones diabtiques som capaces de veure tots aquests
aspectes sota un mateix punt de vista i veurels tots alhora, duna manera global i
coherent. Per tot aix, la nostra veu s absolutament necessria.
De forma ms detallada, els tres gran mbits on considerem que ens hem de moure
sn:
Ateses les caracterstiques de la diabetis, la formaci i la informaci dels pacients
s absolutament vital. Al costat dall que personal mdic i educadors en diabetis
ens poden explicar als centres sanitaris, des de lAssociaci i les 23 delegacions
repartides per tot Catalunya sorganitzen activitats de carcter divulgatiu sobre
autocontrol, diettica, exercici, possibles complicacions, etc. Xerrades fetes a prop
de casa i en horaris que faciliten lassistncia de persones amb ganes de conixer
coses noves o b preguntar als ponents, sempre persones de solvncia professional
reconeguda, aquells dubtes que no estan prou aclarits. Al llarg de lany sorganitzen
unes jornades centrals, en format de congrs, en les quals participen les primeres
figures en els temes que es tracten, tant mdics com socials. Un apartat especial
mereixen les colnies i campaments per a nens i joves diabtics que cada any
mobilitzen ms de cent nois i noies en activitats on, a part de tot all que cont
unes colnies o campaments convencionals, hi ha un equip mdic preparat per
127
16
Formaci i informaci
LADC s la suma de persones amb diabetis i els seus familiars que t per objectiu
ajudar els mateixos afectats a formar-se i a rebre la informaci necessria per al
seu correcte autocontrol, fer activitats prpies de qualsevol associaci i, finalment,
assumir un paper representatiu davant daltres instncies.
A lAssociaci de Diabtics de Catalunya (ADC) pensem que les persones amb
diabetis, en tot all que ens afecta, no hem de limitar-nos a un paper passiu i resignat.
Hem dopinar i fer sentir la nostra veu en tots els processos relacionats amb la
diabetis, ja que no solament hi ha problemes mdics (sobre els quals ja treballen
metges i cientfics) ni noms poltics (ja tenim les administracions per cuidar-sen)
socials, econmics, sin una barreja de tots els aspectes.
Noms les mateixes persones diabtiques som capaces de veure tots aquests
aspectes sota un mateix punt de vista i veurels tots alhora, duna manera global i
coherent. Per tot aix, la nostra veu s absolutament necessria.
De forma ms detallada, els tres gran mbits on considerem que ens hem de moure
sn:
Ateses les caracterstiques de la diabetis, la formaci i la informaci dels pacients
s absolutament vital. Al costat dall que personal mdic i educadors en diabetis
ens poden explicar als centres sanitaris, des de lAssociaci i les 23 delegacions
repartides per tot Catalunya sorganitzen activitats de carcter divulgatiu sobre
autocontrol, diettica, exercici, possibles complicacions, etc. Xerrades fetes a prop
de casa i en horaris que faciliten lassistncia de persones amb ganes de conixer
coses noves o b preguntar als ponents, sempre persones de solvncia professional
reconeguda, aquells dubtes que no estan prou aclarits. Al llarg de lany sorganitzen
unes jornades centrals, en format de congrs, en les quals participen les primeres
figures en els temes que es tracten, tant mdics com socials. Un apartat especial
mereixen les colnies i campaments per a nens i joves diabtics que cada any
mobilitzen ms de cent nois i noies en activitats on, a part de tot all que cont
unes colnies o campaments convencionals, hi ha un equip mdic preparat per
127
16
Formaci i informaci
ajudar els participants a millorar el seu autocontrol i esdevenir autnoms en la
vida diria.
Com tota associaci, lADC organitza activitats de carcter ldic, destinades als
associats i que sempre tenen en compte el fet que es tracta de persones amb
diabetis, tot i que sintenta que siguin activitats com ms normals millor. Daltra
banda, darrerament ha estat presentada la Guia del carnet ADC, amb la qual desenes
destabliments comercials del pas ofereixen descomptes i avantatges importants
als socis de lADC i als seus familiars, simplement mostrant el nou carnet dassociat.
El contacte amb els socis es vehicula a travs de les revistes i circulars que sels
envien o a travs del lloc web de lADC: http://diabetis.org.
Possiblement s la funci ms nova per tamb la menys visible en la massa del
conjunt de socis. Grcies al fet de formar part duna sola associaci a Catalunya,
lADC s la interlocutora davant les administracions, el mn empresarial o els
mitjans de comunicaci. Forma part del Consell Assessor de la Diabetis a Catalunya,
dependent del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, on
porta sempre les queixes rebudes dels usuaris i hi planteja les propostes per
millorar lactual sistema sanitari. Tamb mant reunions peridiques amb altres
departaments de la Generalitat com Benestar Social, Ensenyament o Economia
i Finances als quals fa arribar les seves propostes amb la voluntat dassegurar una
major atenci a les persones amb diabetis. Finalment, mant una relaci fluida amb
els mitjans de comunicaci per tal que es facin ress de les seves activitats.
De tot el que sha exposat, es pot veure que lactivitat de lADC s intensa per
encara es podrien fer ms coses: ms activitats, ms delegacions territorials per
arribar a tots els racons del pas, ms estudis i peticions a les administracions, etc.
Aquest augment de lactivitat noms es pot produir amb la collaboraci de ms
persones (el funcionament de lAssociaci es basa en el voluntariat) i, sobretot,
amb ms persones que es facin scies i facin ms gran un cos social que doni
suport a un estratgia dajuda i pressi per aconseguir una millor qualitat de vida
de tots els afectats per la diabetis i lluitar contra tota mena de discriminaci.
16. Associaci de Diabtics de Catalunya
128
Activitat social
Representativitat
Llista de les delegacions de lADC
ADC Consell Directiu
Balmes, 47, entl. 2a
08007 Barcelona
Tel. 93 451 36 76
Fax 93 454 66 16
http://diabetis.org
ADC Alt Maresme
CAP J. Torner i Fors
Av. Costa Brava, s/n
08380 Malgrat de mar
Tel. 679 777 236
ADC Alt Peneds
Escorxador, 19-21, desp. 2
08720 Vilafranca del Peneds
Tel. 670 84 76 31
ADC Amposta
Velzquez, 27, baixos
43870 Amposta
Tel. 977 70 40 18
ADC Badalona
Sant Pere, 81 baixos
08911 Badalona
ADC Baix Camp - Reus
Hospital Sant Joan
Sant Joan, 34 A (Palauet)
43201 Reus
Tel. 977 31 38 56 Fax: 977 31 73 23
adcreus@suport .org
ADC Baix Ebre
Montcada, 27, 2n
43500 Tortosa
Tel. 977 44 49 61
ADC Baix Llobregat
Casal dEntitats Sant Jordi
Rambla Vayreda, 31
08850 Gav
Tel. 93 633 36 24
ADC Baix Llobregat
Centre Cvic
Pau Costes, 49
08635 St. Esteve Sesrovires
Tel. 93 771 37 07 - 93 771 55 12
ADC Baix Peneds
Casal Cvic
General Prim, 12
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 70 89
129
Associeu-vos i treballeu pel vostre
propi benestar i el de tota la resta
de persones amb diabetis
ADC Barcelona
Balmes, 47, entl. 2a
08007 Barcelona
Tel. 93 454 67 68
adcbarna@suport.org
ADC Bergued
Pere III, 2, entl.
08600 Berga
Tel. 93 821 13 13
ADC Borges Blanques
Est, 52, 1r
25400 Les Borges Blanques
Tel. 973 14 33 26
ADC Comarques Gironines
Hotel d'Entitats.
C/ de la Rutlla, 20-22
17002 Girona
Tel. 972 20 50 20
adcgirona@jazzfree.com
ADC Garraf
Pl. Catalunya (Biblioteca)
08870 Sitges
Tel. 93 894 86 01
Havana, 20
08800 Vilanova i la Geltr
Tel. 93 815 05 69 - 93 810 61 99
ADC Granollers
Joan Prim, 38
08400 Granollers
ADC L'Hospitalet
Mol, 29, local "Can Serra"
08906 L'Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 437 14 34
adc-lhospitalet@wanadoo.es
ADC Lleida
Sant Joan, 12, 1r 2a
25007 Lleida
Tel. 973 24 89 84
ADC Manresa
Hospital General de Manresa
Consultes externes, despatx 21
La Culla, s/n
08240 Manresa
Tel. 93 877 19 11
ADC Maresme
Casal lAliana Mataronina
Bonaire, 25, 2n
08301 Matar
Tel. 93 790 29 38
16. Associaci de Diabtics de Catalunya
130
ADC Mollet
Compte dUrgell, 26 (Can Lled)
08100 Mollet
Tel. 93 570 10 44
ADC Osona
Pl. Divina Pastora, 7, 5a planta
08500 Vic
Tel. 93 889 02 22
Nou, 11, 3a planta
08540 Centelles
ADC Puigcerd
Consell Comarcal de la Cerdanya
Espanya, 40
17520 Puigcerd
Tel. 972 14 07 33
ADC Sabadell - Sant Cugat
Via Massagu, 58, 2n
08202 Sabadell
Tel. 93 727 02 47
adcsabadell@teleline.es
ADC Terrassa
Martn Dez, 7, 1r
08224 Terrassa
Tel. 93 780 29 55
Altres associacions de persones amb
diabetis
Associaci de Diabtics
del Ripolls
C/ Maci Bonaplata, 8
17500 Ripoll
Tel. 972 71 41 61
Apartat de correus 76
Associaci de Diabtics de les
Comarques Tarragonines
C/ Jaume I, 2, 3r 1a
43005 Tarragona
Tel. 977 21 77 96 / 977 22 34 20
Federacin de Diabticos Espaoles
(F.E.D.E.)
C/ Francisco Rojas, 9, 1 4
08010 Madrid
Tel. 91 447 00 35
130
131

Com Conviure Amb La Diabetis Tipus1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Com Conviure Amb La Diabetis Tipus1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

com

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Equip de coordinaci

You might also like