Professional Documents
Culture Documents
L’experiència d’aprenentatge digital inaugurada poc després d’iniciar-se el curs comprèn un univers format
per uns 6.000 estudiants que acaben de començar la secundària en 56 centres públics i 14 concertats. Tot i
que no hi falten les dificultats, i que la realitat és plural, entre els ensenyants dels instituts i els col·legis
consultats per aquest diari guanya punts la idea que es troben davant una eina pedagògica del tot
prometedora. Fins i tot entre aquells que, en un primer moment, es van mostrar més escèptics.
CANVI DE CRITERI La professora d’anglès Maribel Benito és un clar exemple d’aquests últims.
Responsable d’innovació pedagògica en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació al col·legi
Joan XXIII de l’Hospitalet de Llobregat, confessa que fa uns mesos, quan se li va demanar la seva opinió,
es va mostrar contrària que el centre es postulés per formar part de l’avançada que s’està familiaritzant
amb els portàtils i els llibres digitals. Després de ficar-se en l’epidermis de l’experiència, avui qualifica com
«un encert» haver-se afegit a la iniciativa.
Benito acaba de passar una enquesta entre el centenar d’alumnes que fan servir aquest sistema en què set
de cada 10 asseguren que «els agraden més les classes, estan més motivats i aprenen més». Un de cada
dos sosté que amb els llibres digitals «els costa menys entendre els conceptes» i el professorat comprova
diàriament que «estan més atents, centrats en les tasques, treballen més, hi ha més col·laboració entre ells
i hi ha un nombre més gran d’estudiants que fan els deures».
¿No hi ha inconvenients? «Preparar les classes suposa més temps i també crea inseguretat, ja que el
professor està acostumat a fer-ho d’una altra manera, t’ho canvia tot», respon. Després hi ha la
dependència de «factors externs», «els problemes tècnics» que no pots controlar. A diferència de l’oferta
de llibres de text convencionals, encara «hi ha pocs materials entre els quals poder escollir».
Hi ha una gran coincidència entre el professorat en el fet que «l’energia, l’esforç, ara s’ha de posar abans
d’entrar a l’aula», resumeix Benito, però a classe tot «és més fàcil; has de lidiar menys amb la indisciplina
dels alumnes», diu. «El cap d’estudis ha descobert que no hi ha alumnes de primer d’ESO castigats,
expulsats al passadís, mentre sí que n’hi ha de segon, tercer i quart. I no es tracta que els de primer siguin
especialment bons», recalca. «Si millora tant la motivació, tot va més bé a la força», sentencia.
També ha quedat provat que la tasca d’avaluar s’ha tornat més complexa: el docent s’ha de fixar en més
coses. El que passa és que l’ensenyament digital capacita l’estudiant per expressar-se en un nombre més
gran de llenguatges. Pot ser que presenti un treball que inclogui un vídeo, per exemple, hi insereixi
fotografies o hi afegeixi un mapa conceptual, tasques totes aquestes que formen part d’un tipus de
competències, les digitals, que ara el professor haurà de valorar.
ESTALVI En el capítol de les compensacions, els professors esmenten l’estalvi de temps quan posen els
exàmens. «No s’han de dictar els enunciats, es fan els exercicis i abans d’abandonar l’aula disposes dels
resultats gràcies a l’avaluació on line», relaten. És clar que també «hi ha errors tècnics» i el sistema es pot
col·lapsar a meitat de la prova. Queda camí per recórrer, coincideixen tots, però la responsable d’innovació
pedagògica en tecnologia del col·legi Joan XXIII creu que el sistema educatiu es troba davant «una
revolució que marcarà un abans i després».