CORD

En cal so Chimo sentas

deu majorals de Sant Roch,
discutixen tots plegats
lo que ha de ferse de foch
en la festa dels casats.
Hi qui diu que en los dins
quels ha produit la plega
nos pot pensar en fer res,
mes altre li prova que es
el que en poca aygua sofega:
Perque en un dobl da huit
que casc, com ell, donara,
hiauria fondo cumplit
pera que cada esclafit
souira dende Almenara.
Este vol que el foch retrone,
pa que el nom del poble sone
en los qui li son vehins,
y als seus habitants atrone,
ja quel prenen en comins;
Y proposa mascletades,
engraellats,canterelles,
enc quen les disparades
ouits, y els caps vegades,
se tinguen que fer estelles.
ms prudent y formal,
vol quen conte dels masclets,
que sempre sonen igual,
y que poden fer molt mal,
si esclaten boten drets,
Hiaja una traca que siga
tan bona com puga ser,
perque, per fort que el tro estiga,
may pot ferir,perque es lliga
tan sols en fil y en paper.
Y es sabuda veritat
que podra eixir cremat
duna traca, si fa el matjo,
mes hia molt hom soterrat
dun masclet cuet borratjo.
Lo cueter els inclina
al espectacle ms bell
y la costm, molt ms fina,
de cremar un bon castell,
mes pochs opinen aixina;
Y el que ms manco, diu
que de cobarts no sescriu,
y aix de pesa y rodeta
y eixida, no es un foch viu,
sino foch de senyoreta.
Quel poble est per lo fort,
per ms quel perill saumente...
Si hia algn ferit mort
eixa era la seua sort:
qui reventa, que revente.
Demprs de un llarch cartapell
y de molta fullaraca
derrotj per lo consell,
la cord vens al castell
y la masclet la traca.
Pues per ms que hi votants
que diuen que pa ser bons
y servir Deu y als sants,
valen ms obres que cants,
y ms los resos quels trons.
Va lacort per majoria,
y eixa majoria acorda
donen al poble alegria
cinch mascletades al da,
y all a mitja nit, la corda.
Com tamb s trova present
lo bon cuter Ponent,
la corda ajusta enseguida
y les peses y armament
de que deur ser bastida.
Ha de tindre deu galeres
de cuarantahuit, y es clar
partici de cinch; llaujeres
eixides al comensar,
vistoses y joganeres.
Y al estil del antigor
murciana ben rebonica,
paseante en rodador
y un cut arrastrador
que als chorros non deixe mica.
Com terme, ja se sap,
una traca en cuets borratjos,
que cada tr du en lo pap,
y que deixa els caps tots catjos,
si encara queda algn cap.
Y avans della un bou de foch
no ha de fer falta tampoch;
pero com tot en Espanya,
tamb as ha sofrit retoch,
y el bou ja no es bou, es canya.
Convenguts, pues, en lo preu
y en los dems punts del tracte,
sen van cap casa els deu,
buscant lo publich apreu
y satisfets del seu acte.
--------------------
En la alegre matin
de la festa, el carreter
de dels majorals sen va
per la corda , ja acab,
a casa del cuter.
Y al carregarla en lo carro,
ja es de sempre el advertir
que ning encenga cigarro,
perque una espurna al surtir
podria ferne un esgarro.
En tota la por del mon,
arriba el crrech casa,
y es guarda en un puesto ahon
no perille, que may son
en as els cuidados masa.
Hasta que aplega el moment
en que se ha de disparar,
entre una mola de gent
creua el cuter valent
quant la corda va nugar.
Y del balc del retor
al balc de la alcaldesa
al llarch del Carrer Major,
en prontitut y primor
deixa al fi la corda estesa.
Sona demprs el clar
del alguacil y el preg
que priva fora de alli
tirar cuts, y per fi
sescomensa la funci.
Aix que les llums sapaguen,
mentres los cobarts samagen,
els valents al carrer ixen,
y no pochs saliva traguen
per no dir que por patixen.
Quant dende cada galera,
com dimonis encesos,
va cant una ringlera
de cuts que, per lo espesos,
fan de tot una foguera.
Qu passa en aquell carrer
dempres de as? Sols el Dant,
fet a vore l infern ver,
podria un relato fer
despectacle tan brillant.
Perque (dit siga en llahor
dels pobles ahon se fa encara)
all el tranquil llaurador
donant proves de valor
mira el perill cara cara;
Y al vorel fort y ser,
cm lo seu cos va esquivant
del foch quen contra dell ve,
y cm el torna tamb,
sembla un diable jagant.
Que no repara en si es culta
la costm, ni ho sap tampoch,
perque sols no se li oculta
que deu llansar molt de foch
en son bras de catapulta.
Y cumplix be sa misi
perquen adins del caix
del sach ahon lo foch va,
soviet fica la m
pera traure altra porci;
Y no descansa un minut
y corre la desbandada,
com si fos colom perdut,
hasta quel sach deixa eixut
y la munici acabada.
Aix ho fan cincuenta cent
docents homens al hora,
y la furia va creixent,
com si estigueren batent
a algn enemich de fora.
Uns als altres atacant
van en filades en corros,
sense mirar que entre tant
per darrere y per davant
lis cauen damunt els chorros
Si alg amayna el foch li veden,
sinsulten y se remeden,
y pa quel calor nos perda,
sou cridar: De canya verda!
Ja no n queden! Ja no n queden!
Y as aumenta l ardiment
y fa reviure el coraje,
hasta que aplega un moment
en que no s pot fixament
dir si all es bo, es salvaje.
Dos ms bragats, fit fit
se miren donantse guerra;
el al altre algo s han dit,
y ben pronte lesclafit
dun cut alsa la terra.
A la cara del company
sen va recte com un fus.
Fon llansat pa ferli dany,
mes, com no l trova confus
salva el cap per modo estrany.
Arremet en furia brava
al enemich que l acosa,
y tan forta lluyta es trava
que tot lo mon els alava
persa actitut valerosa.
Pues creuen que tot all
solament est sent fill
y efecte inocent y bo
del calor de la afici
y el despreci del perill.
Mes al punt se veu ben clar
que algn motiu t la brega,
perque el modo de lluytar
es de morir o matar;
y ning dels dos sentrega.
Demostrant que no es fingida
la rinya, y que ja no es joch
aquell joch, en que la vida
sajen dos braus, sens mida
tirantse al cap rius de foch.
Per fi, el pblich sadvertix;
els homens mediar volguren
pero ning satrevix,
lalcalde va, els despartix,
y al dirlos per qu rinygueren
Y quina rah han tingut
pera fer lo que shan fet,
l se calla com un mut,
y l altre diu que ha segut
perque si per un cut
Ning ha conegut que ha estat
la culpa del desafiu
en una que ls ha mirat
de darrere un enfilat,
dende ahon coqueteja y riu:
Fent ms mal que el bou canya
que ompli de foch el carrer ;
perque may es cosa extranya
que el foch duns ulls vinga fer
la crem que ms nos danya.
Y ferits de mort van ells
per los ulls daquella dona
Que passara? Lo foch trona
ms fort que may, y ramells
cauen cutsCord bona!
Per fi quant ja ls han cansat
tres hores de foch seguit,
y el dona per acabat
la traca y la autoritat,
sen van tots cap al seu llit.
No sens que hiaja algn ruch
quet solte un cut poch,
pera, si tencn en foch,
que pugues dir que has tret such
la festa de Sant Roch.
JOAN ESPIAU